Divendres, 13 de febrer de 2015 Turisme sostenible a la ......18 Medi ambient Diari Divendres, 13 de...
1
18 Medi ambient Diari Divendres, 13 de febrer de 2015 Turisme sostenible a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre La sostenibilitat és un concepte que s’ha utilitzat massa a la nostra so- cietat, aconseguint buidar-lo de contingut. El turisme no és aliè a aquesta dinàmica i sembla que els territoris on hi ha turisme soste- nible són per tot arreu. Convé, doncs, una reflexió de base sobre quina mena de turisme pot ser sostenible i en quins casos no con- vindrà utilitzar aquest valor. Si s’entén la sostenibilitat com una característica que afecta tot el cicle de l’activitat turística, aquesta vincula tots els agents implicats en el procés: tant els tu- ristes com les empreses que ofe- reixen els serveis d’acollida a la destinació i també les empreses d’in- termediació i les de transport, ai- xí com a les administracions lo- cals que orienten i modulen el mo- del. Es tracta, sens dubte, d’un marc adient a l’hora de definir la sostenibilitat en turisme. Tanmateix l’orien- tació cap a la soste- nibilitat pot ser d’alguns dels agents esmen- tats encara que la resta no hi participen. Un exemple clar és el desenvolupa- ment de l’agrotu- risme, que en alguns casos ha estat orientat des de les administracions lo- cals i en d’altres des de les pròpi- es explotacions rurals. La sostenibilitat en turisme ha de tenir un enfocament d’ori- entació i voluntat de minimitzar els impactes negatius del turis- me i reforçar-ne els positius, tant a escala ambiental com social, econòmica i cultural. En aquest sen- tit, és fonamental la tasca d’ori- entació del liderat de qui gestio- na el territori per definir el model. També és important que les empreses i serveis turístics assu- meixin els postulats com a pro- pis. Activitats com l’agroturis- me, l’ecoturisme, l’enoturisme, el turisme d’espais naturals o el tu- risme cultural són formes d’ac- tivitat turística que harmonit- zen, a priori, força amb els valors de sostenibilitat, en la mesura que la seva presència territorial és de baix impacte, dispersa i amb fluxos poc massificats. Certa- ment, cal que el model proposat generi la voluntat de participa- ció de les empreses i iniciatives locals en favor de captar un visi- tant més sensibilitzat. Els visitants valoren positiva- ment que els allotjaments dispo- sin de segells de qualitat ambien- tal que garanteixin la gestió de residus o la reducció del consum energètic. Allotjaments rurals, càmpings i establiments hotelers fa temps que poden orientar la seva gestió cap a una major efici- ència en la sostenibilitat. De fet, hi ha exemples d’establiments que destaquen per aquesta carac- terística al territori, però és una aposta força minoritària. S’adapta el model turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre a la sostenibilitat? Doncs més a l’interior que a la costa, més a les Terres de l’Ebre que a la Cos- ta Daurada i més allà on els flu- xos són menors que on hi ha flu- xos massius i estacionals. Amb tot, també a les zones de costa de turisme massiu hi ha iniciatives JORDI CALABUIG Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya cap a una major sostenibilitat de l’activitat turística. Les comarques i territoris d’in- terior, i també bona part del lito- ral de les Terres de l’Ebre, han ori- entat tradicionalment el model turístic cercant la presència de visitants de forma més regular tant en el temps com en l’espai. Destacar, en aquest sentit, el su- port del Patronat de Turisme de la Diputació per aconseguir ca- nalitzar les múltiples propostes en projectes de planificació tu- rística que fessin més eficaces aquestes iniciatives tot afavorint el desenvolupament d’activitats centrades en posar en valor el pa- trimoni del territori. Es pot afirmar que el focus més evident de sostenibilitat està re- lacionada amb el patrimoni na- tural i el seu reconeixement com a espai protegit. I en aquest sen- tit, els parcs naturals del Delta de l’Ebre, dels Ports i de Montsant configuren i lideren la vertebra- ció d’activitats turístiques com- partint la valorització territori- al amb els projectes comarcals. Un dels espais més singulars i orientats cap al desenvolupament d’un turisme més sostenible és el Priorat. Aquest territori apareix al mapa turístic a partir de l’èxit internacional dels seus vins, pe- rò ha tingut cura de preservar en gran mesura el seu patrimoni ru- ral, humà i cultural. La signatura de la Carta del Paisatge ha estat la mostra més evident que, més en- llà del turisme, el Priorat vol pre- servar els seus elements distin- tius i els seus valors patrimoni- als. La iniciativa de cercar el reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Mundial per a la co- marca suposa el pas natural que permet posicionar aquesta ori- entació de gestió a escala inter- nacional. El Priorat compta, a més, amb el Parc natural de Montsant, que està portant endavant el projec- te de la Carta Europea de Turis- me Sostenible (CETS) que l’agru- pació de parcs europeus –Euro- parc– va crear per orientar l’activitat turística generada als espais naturals cap a una major sostenibilitat. El Parc natural del Delta de l’Ebre, per exemple, ja disposa d’aquest reconeixement. La singularitat del projecte CETS del Parc de Montsant és que en- globa tot l’espai comarcal i no tan sols el territori protegit. El Priorat és un clar exemple d’un model de turisme més sos- tenible, generat en xarxa, que orienta les accions de futur de les empreses turístiques al temps que afavoreix iniciatives que do- nin resposta a aquesta orienta- ció. El tratamiento de porexpan también conocido como corcho blanco ha sido siempre una de las asignaturas pendientes en materia de gestión de residuos, no sólo en nuestra comarca, sino también a nivel estatal. Todo ello a diferencia de otros países europeos que han dado con la fórmula equilibrada para recuperarlo, procesarlo, o valorizarlo, completan todo el círculo. Es el caso de Alemania, país donde se ubica el Grupo Fischer, uno de los grupos más importantes del sector y que abandera a KD Recyplast, la empresa asociada a la multinacional alemana, y que desde hace un año recupera este tipo de residuo a nivel estatal. Su gestión contribuye no sólo a reducir costes de eliminación, cánones de vertedero a empresas, también evita que este material de desecho en origen contamine el medio ambiente (incinerando provoca emisiones y con vertidos descontrolados se ensucian los ríos, bosques). En su planta, situada en el Polígono Riu Clar, KD Recyplast procesa todo el porexpan generado por sus proveedores, entre ellos grandes superficies comerciales que reciben a su vez este material de los embalajes llegados de fábrica. La industria en general, el mercado y el puerto de Tarragona en concreto también recurren a los servicios de la empresa que incorpora un servicio de recogida itinerante por toda la provincia. Gracias a la labor del equipo de KD Recyplast, el porexpan ahora denominado AIRPOP es reaprovechado para múltiples usos. Ayudando a mejorar el mundo
Transcript of Divendres, 13 de febrer de 2015 Turisme sostenible a la ......18 Medi ambient Diari Divendres, 13 de...
18 Medi ambient Diari Divendres, 13 de febrer de 2015
Turisme sostenible a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre
La sostenibilitat és un concepte que s’ha utilitzat massa a la nostra so-cietat, aconseguint buidar-lo de contingut. El turisme no és aliè a aquesta dinàmica i sembla que els territoris on hi ha turisme soste-nible són per tot arreu. Convé, doncs, una reflexió de base sobre quina mena de turisme pot ser sostenible i en quins casos no con-vindrà utilitzar aquest valor.
Si s’entén la sostenibilitat com una característica que afecta tot el cicle de l’activitat turística, aquesta vincula tots els agents implicats en el procés: tant els tu-ristes com les empreses que ofe-reixen els serveis d’acollida a la destinació i també les empreses d’in-termediació i les de transport, ai-xí com a les administracions lo-cals que orienten i modulen el mo-del. Es tracta, sens dubte, d’un marc adient a l’hora de definir la
sostenibilitat en turisme. Tanmateix l’orien-tació cap a la soste-
nibilitat pot ser d’alguns dels agents esmen-tats encara que la resta no hi participen. Un
exemple clar és el desenvolupa-
ment de l’agrotu-risme, que en alguns
casos ha estat orientat des de les administracions lo-
cals i en d’altres des de les pròpi-es explotacions rurals.
La sostenibilitat en turisme ha de tenir un enfocament d’ori-entació i voluntat de minimitzar els impactes negatius del turis-me i reforçar-ne els positius, tant a escala ambiental com social, econòmica i cultural. En aquest sen-tit, és fonamental la tasca d’ori-entació del liderat de qui gestio-na el territori per definir el model.
També és important que les empreses i serveis turístics assu-
meixin els postulats com a pro-pis. Activitats com l’agroturis-me, l’ecoturisme, l’enoturisme, el turisme d’espais naturals o el tu-risme cultural són formes d’ac-tivitat turística que harmonit-zen, a priori, força amb els valors de sostenibilitat, en la mesura que la seva presència territorial és de baix impacte, dispersa i amb fluxos poc massificats. Certa-ment, cal que el model proposat generi la voluntat de participa-ció de les empreses i iniciatives
locals en favor de captar un visi-tant més sensibilitzat.
Els visitants valoren positiva-ment que els allotjaments dispo-sin de segells de qualitat ambien-tal que garanteixin la gestió de residus o la reducció del consum energètic. Allotjaments rurals, càmpings i establiments hotelers fa temps que poden orientar la seva gestió cap a una major efici-ència en la sostenibilitat. De fet,
hi ha exemples d’establiments que destaquen per aquesta carac-terística al territori, però és una aposta força minoritària.
S’adapta el model turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre a la sostenibilitat? Doncs més a l’interior que a la costa, més a les Terres de l’Ebre que a la Cos-ta Daurada i més allà on els flu-xos són menors que on hi ha flu-xos massius i estacionals. Amb tot, també a les zones de costa de turisme massiu hi ha iniciatives
JORDI CALABUIG
Laboratori d’Innovació i Intel·ligència
Turística del Parc Científic i Tecnològic de
Turisme i Oci de Catalunya
cap a una major sostenibilitat de l’activitat turística.
Les comarques i territoris d’in-terior, i també bona part del lito-ral de les Terres de l’Ebre, han ori-entat tradicionalment el model turístic cercant la presència de visitants de forma més regular tant en el temps com en l’espai. Destacar, en aquest sentit, el su-port del Patronat de Turisme de la Diputació per aconseguir ca-nalitzar les múltiples propostes en projectes de planificació tu-rística que fessin més eficaces aquestes iniciatives tot afavorint el desenvolupament d’activitats centrades en posar en valor el pa-trimoni del territori.
Es pot afirmar que el focus més evident de sostenibilitat està re-lacionada amb el patrimoni na-tural i el seu reconeixement com a espai protegit. I en aquest sen-tit, els parcs naturals del Delta de l’Ebre, dels Ports i de Montsant configuren i lideren la vertebra-ció d’activitats turístiques com-partint la valorització territori-al amb els projectes comarcals.
Un dels espais més singulars i orientats cap al desenvolupament d’un turisme més sostenible és el Priorat. Aquest territori apareix al mapa turístic a partir de l’èxit internacional dels seus vins, pe-rò ha tingut cura de preservar en gran mesura el seu patrimoni ru-ral, humà i cultural. La signatura de la Carta del Paisatge ha estat la mostra més evident que, més en-llà del turisme, el Priorat vol pre-servar els seus elements distin-tius i els seus valors patrimoni-als. La iniciativa de cercar el reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Mundial per a la co-marca suposa el pas natural que permet posicionar aquesta ori-entació de gestió a escala inter-nacional.
El Priorat compta, a més, amb el Parc natural de Montsant, que està portant endavant el projec-te de la Carta Europea de Turis-me Sostenible (CETS) que l’agru-pació de parcs europeus –Euro-parc– va crear per orientar l’activitat turística generada als espais naturals cap a una major sostenibilitat. El Parc natural del Delta de l’Ebre, per exemple, ja disposa d’aquest reconeixement. La singularitat del projecte CETS del Parc de Montsant és que en-globa tot l’espai comarcal i no tan sols el territori protegit.
El Priorat és un clar exemple d’un model de turisme més sos-tenible, generat en xarxa, que orienta les accions de futur de les empreses turístiques al temps que afavoreix iniciatives que do-nin resposta a aquesta orienta-ció.
El tratamiento de porexpan también conocido como corcho blanco ha sido siempre una de las asignaturas pendientes en materia de gestión de residuos, no sólo en nuestra comarca, sino también a nivel estatal. Todo ello a diferencia de otros países europeos que han dado con la fórmula equilibrada para recuperarlo, procesarlo, o valorizarlo, completan todo el círculo. Es el caso de Alemania, país donde se ubica el Grupo Fischer, uno de los grupos más importantes del sector y que abandera a KD Recyplast, la empresa asociada a la multinacional alemana, y que desde hace un año recupera este tipo de residuo a nivel estatal. Su gestión contribuye no sólo a reducir costes de eliminación, cánones de vertedero a empresas, también evita que este material de desecho en origen contamine el medio ambiente (incinerando provoca emisiones y con vertidos descontrolados se ensucian los ríos, bosques).En su planta, situada en el Polígono Riu Clar, KD Recyplast procesa todo el porexpan generado por sus proveedores, entre ellos grandes superficies comerciales que reciben a su vez este material de los embalajes llegados de fábrica. La industria en general, el mercado y el puerto de Tarragona en concreto también recurren a los servicios de la empresa que incorpora un servicio de recogida itinerante por toda la provincia.Gracias a la labor del equipo de KD Recyplast, el porexpan ahora denominado AIRPOPes reaprovechado para múltiples usos.
Ayudando a mejorar el mundo
��������� ������������
������������ �� ������� �������
������������������ ������������������������������
![Any XLIII Divendres, 28 de febrer de 2020 / Viernes, …2020/02/28 · Reina Sofia. [2020/1834] Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública RESOLUCIÓ de 20 de febrer de 2020,](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5fcfaba62856e7615b6caa45/any-xliii-divendres-28-de-febrer-de-2020-viernes-20200228-reina-sofia.jpg)
