avalleria Rusticana” ésuna de les òperes mésapreciades del reper­

tori universal, en bona part a causade la intensitat dramàtica de latrama, amb assassinats i venjan­ces, i la capacitat de transmetreemocions de la música del seucompositor, Pietro Mascagni. Amés, apareix com a banda sonorade la pel·lícula “El padrino III”,la qual cosa va fer créixer encaramés la seva popularitat.

Més de vuitanta músics-l'Orquestra Simfònica SantCugat, dirigida pel seu directortitular, Josep Ferré, solistes i elcor “Le voci scintillanti”-, hangaudit i han fet gaudir els espec­tadors que aquesta nit han omplertel Teatre-Auditori Sant Cugat.Els solistes vocals, seleccionatsper la Fundació Victòria de losÁngeles, han estat: Paloma Chiner(Santuzza), Héctor Ángel GarcíaBlasco (Turiddu) , Anaïs Masllo­rens (Mamma Lucia), GuillerminaGallardo (Lola) i Xavier Aguilar(Alfio). Ha fet de narrador JoanBerlanga, actor santcugatenc queha intervingut en nombroses sèriesde TV3, ha fet cinema, sarsueles...

L'italià Pietro Mascagni va es­criure aquesta òpera per tal depresentar-la a un concurs de joves

compositors. Va guanyar el pri­mer premi. “Cavalleria Rustica­na” es va estrenar el 1890 alTeatre Costanzi de Roma. El lli­bret és de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci. Mu­sicalment, Mascagni utilitzàfórmules de “Carmen”, de Bizet,i d'altres de wagnerianes.L'òpera es considera la primerade l'estil “verista” (les escenessón de la vida quotidiana, nopas de reis ni mitològiques, comen les òperes escrites abans; finsi tot hi ha una part en què esparla el dialecte sicilià). L’autor,Pietro Mascagni (Liorna, 1863-Roma, 1945), estudià a Milà;abandonà el conservatori i es dedicàa dirigir orquestres d'opereta. Residía Cerignola, com a director del'orquestra local. Després de “Ca­valleria Rusticana” compongué,entre altres obres, “L'amico Fritz”,“Guglielmo Ratcliff”, “Iris”,“Amica”, que dirigí personalmenten l'estrena a Barcelona, el 1907,“Isabeau”, “Parisina”, “Lodoletta”,“Il piccolo Marat”i “Nerone “,cap de les quals no assolí tant d'èxitcom “Cavalleria Rusticana”.

L'Orquestra Simfònica Sant CugatEl 1990 va néixer l'Orquestra

de Cambra Sant Cugat, embrió

de l'Orquestra Simfònica SantCugat. En aquests anys, aquestaformació ha realitzat més de 500concerts arreu del país (al Palaude la Música Catalana, al GranTeatre del Liceu, a L'Auditori deBarcelona, al Palau de Congressosde Catalunya, a la Sala Oval delPalau Nacional, al Palau Sant Jor­di...) i ha esdevingut una de lesprincipals orquestres de Catalun­ya. Des de la temporada 1996-97,l'Orquestra Simfònica Sant Cugatcompta amb un cicle estable deconcerts al Teatre-Auditori SantCugat. Dirigida per Josep Ferré,s'ha caracteritzat des dels seusinicis per l'experimentació i larecerca constant de nou repertorii diferents estils musicals: òpera,jazz simfònic, música clàssica,

música contemporània, sarsuela,flamenc, música de pel·lícula...Josep Ferré, director del'Orquestra Simfònica Sant Cugat

El director titular de l'OrquestraSimfònica Sant Cugat, Josep Fe­rré, va néixer a Nulles. Va realit­zar els estudis de CiènciesEmpresarials a ESADE i els estu­dis musicals al Conservatori Su­perior de Música de Barcelona,on va obtenir els premis d'honorde flauta travessera i de piano. Almateix Conservatori, va realitzarestudis de direcció coral i instru­mental. Actualment és el directortitular de l'Orquestra SimfònicaSant Cugat i col·labora amb laJove Orquestra Simfònica delBaix Llobregat i l'OrquestraSimfònica Juvenil de Catalunya.

1

delDiari ConcertN. 64Divendres, 11 de març del 2016

“CEls Beatles, John Williams

-autor de bona part de les bandessonores de les pel·lícules deSteven Spielberg-, fragmentsd'òpera (l'obertura de “Carmen”,de Bizet, “Intermezzo”, de“Cavalleria Rusticana”, deMascagni, i “I dreamed adream”, d' “Els miserables”-aques t dar re r , amb laparticipació de la solista CarmenPendones-), integren el repertorique ofer i rà l 'Orques t raSimfònica Sant Cugat el proper17 de març al Teatre-AuditoriSant Cugat amb motiu deldesè aniversari de l'associacióSant Cugat Empresarial. Elc o n c e r t c o m p t a r à a m bl'assistència del president de laGeneralitat, Carles Puigdemont,a més de nombrosos empresaris,emprenedors, polítics, directiusd'empreses...

Sant Cugat Empresarial vanéixer ara fa deu anys amb elpropòsit de ser la veu de totesles empreses de Sant Cugatdavant les institucions i elscentres de decisió, per defensarels interessos generals i comunsde les empreses ubicades almunicipi i esdevenir un elementintegrador del món econòmicde la ciutat, potenciar la marcaSant Cugat i els seus tretsdiferenciadors. Joan Franquesan'és l'actual president.

Més de vuitanta músics gaudeixen i fangaudir amb “Cavalleria Rusticana”

“Cavalleria Rusticana” és una de les òperes més representades a les sales de concert. Aquesta nit l’han ofert, al Teatre-Auditori Sant Cugat, l'Orquestra Simfònica Sant Cugat,solistes i el cor “Le voci scintillanti”, dirigits per Josep Ferré.

L'Orquestra Simfònica Sant Cugat, solistes i el cor “Le voci scintillanti” ofereix aquesta popularòpera de Pietro Mascagni.

D’esquerra a dreta, Pep Tugues, director del Teatre-Auditori Sant Cugat; Joana Barbany,regidora de comunicació de l’Ajuntament de Sant Cugat; Fidel Herrera Beltrán, cònsolde Mèxic; Carmela Fortuny, tinenta d’alcalde de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat;Flora Puntos, presidenta de la Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra; HelenaMora, presidenta de la Fundació Victòria de los Ángeles; i Joan Morera, responsable demecenatge d’aquesta Fundació. La foto ha estat presa poc abans de l’inici del concert.

Els Beatles, JohnWilliams i fragments

d'òpera, protagonistesdel concert de l'Orques-

tra Simfònica SantCugat amb motiu deldesè aniversari de

Sant CugatEmpresarial

mb Cavalleria Rusticana iPagliacci, les cèlebres òperesde Pietro Mascagni i Rug­

gero Leoncavallo que tantes vega­des cavalquen juntes en els granscoliseus, s'inicia a la fi del segleXIX el corrent operístic denominatverisme. Els seus autors, en el marcde l'anomenada "jove o nova escolaitaliana", buscaven l'emoció directaportant a l'escena lírica "un tros devida". I ho feien bevent en les fontsdel naturalisme, que, a través de laliteratura i amb el seu reflex en lapintura i el teatre de l'època, entenial'art com a reflex de la realitat.

Certament, Mascagni defineix elssenyals d'identitat del verisme en laseva obra mestra, estrenada el 17de maig de 1890 en el Teatre Cos­tanzi de Roma. El llibret és de Gio­vanni Targioni-Tozzetti i GuidoMenasci, i està basat en les escenespopulars homònimes de l'escriptorGiovanni Verga: sang i visceres,honor netejat a cops de navalla...Com farà el cinema i el costum-brisme italià, Mascagni, incorpora la

iconografia artesanal i la desfiladad'imatges religioses populars perestablir l'atmosfera musical i teatral-tan sàviament utilitzades perFrancis Ford Coppola en la genialpel·lícula El Padríno III -i queconstitueixen un espai natural peral drama sicilià que el compositorbanya de passió lírica.

En el seu llenguatge operístic,Mascagni busca un nou model que,sense tallar els llaços amb la tradició

lírica, incorpora les troballesd'òperes com Otello, de GiuseppeVerdi, La Gioconda, d´AmilcarePonchielli o Carmen, de GeorgesBizet en la recerca d'una vocalitati una pintura orquestral mésdramàtica. De fet, Cavalleria Rus­ticana va ser un perfecte model enreunir tots els ingredients carac­terístics del verisme: d'entrada, labrevetat de l 'argument i laconcentració de l'acció en un curtespai de temps, la qual cosa afegeixtensió i immediatesa. Els personat­ges es defineixen amb pocs traços,atabalats per passions que presagienun fatal desenllaç -gelosia, adulteri,venjança, però també passió, amor,càstig i penediment- que deixa al'espectador embargat per l'emoció.

Per agitar aquestes passions ve­ristes, la pintura musical barrejaingredients de poderós efecte, desde la inspiració melòdica a la ge­nerositat lírica i la bravesa vocal,sempre exigent en la seva dimensiódramàtica. L'orquestra embolicaaquestes emocions amb una pintura

simfònica que evoca la lluminositati el colorit del paisatge mediterrani.I ho fa combinant intensitat en elsviolents contrastos i lirismed'extraordinària delicadesa en elsepisodis més lírics; no en va el seufamosísim Intermezzo segueix sentuna peça de concert de lluïmentorquestral.

La parella protagonista, Santuzzai Turiddu, concentra les situacionsdramàtiques d'aquest tibant

melodrama en un acte que transco­rre en un poble sicilià el dia dePasqua; ella és una noia enamoradai ferida per la traïció i infidelitatde Turiddu; ell manté un tòrridromanç amb Lola i morirà apunya­lat pel marit ofès, Alfio, en unabaralla anunciada amb una mosse­gada en l'orella, com a marca elcodi d'honor napolità. La partitura,molt inspirada, està molt benconstruïda; l'acció mai defalleix,el pols narratiu és ferm i avança deforma implacable cap a un finaldemoledor, anunciat pel crit es­quinçador d'una dona -Hanno am­mazzato compare Turiddu- en unmoment teatral de màxima tensió.

Ja en 1903, la soprano GemmaBellincioni, la primera Santuzza,va gravar una intensa interpretacióde Voi lo sapete, o mamma que esva convertir en la musa del movi­ment verista, servint de model ales intèrprets d'aquest paper. San­tuzza exigeix una veu de generóscabal, potent i hàbilment utilitzadaper una cantant -sol confiar-se auna mezzosoprano amb brillantsaguts o a una soprano de sòlidregistre greu- capaç de donar va­lor teatral a les paraules en elsrecitats.

El primer Turiddu va ser el tenorRoberto Stagno, marit de la Bellin­cioni, però, al no deixar cap docu­ment gravat, la tradició fonogràficadel paper roman associada al míticEnrico Carusso, que va deixar di­versos registres en la primera dè­cada del segle XX. És paper per atenor spinto o dramàtic, amb unregistre central generós, aguts bri­llants i efusivitat lírica per donarvida al seu comiat, Mamma, Quelvino e generoso. El tercer personat­ge en discòrdia, Alfio, demandaun baríton de veu sòlida i ben pro­jectada que, al marge de la sevac o n v e n c i o n a l e s c e n a d epresentació, té oportunitats delluïment en el seu gran duet ambSantuzza. Les intèrpretes de Mam­ma Lucia i Lola han de combinarsuficiència vocal i instint teatralper resoldre bé aquests personatges.

Javier Pérez SenzPeriodista i crític musical

2

delDiari ConcertDivendres, 11 de març del 2016

Número 64Dipòsit legal: B-50580-2003.

Edita: Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra.Presidenta: Flora Puntos i Cabero.

Membres de la Junta de l'AssociacióOrquestra Sant Cugat i del Patronat de laFundació Privada Música Simfònica i de Cambra:Josep Ma. Ferré i Bofarull, Josep Ferré i Rovira,Lluís Godayol Gené, Josep Jové i Sotorres, LutzMittermüller, Eloi Jové Navarro, Jordi Piccorelli López,Francesc Puntos i Amorós, Flora Puntos i Cabero,Joaquim Sans i Oliveró, Rufo Ventura i Aspas.

Carrer dels Marges, 25, local.08172 SANT CUGAT DEL VALLÈS.Tel. 93 589 31 93

music@simfonica.catwww.simfonica.cat

Direcció: Daniel Romaní.Fotografia: Mané Espinosa.Disseny gràfic: Isabel Núñez.Il·lustració: Marta Balaguer.

Actor“La humanitat,

la fidelitati la perseverança

són tres grans actiusde l'Orquestra”

SOCIS PROTECTORS:

Avant Grup Autocars

Bermicarn-Tubau

Campmany Dona Home

Inura Medi Ambient

Pixelcrom

Sacum

Informació:Tel. 93 589 31 93

music@simfonica.catwww.simfonica.cat

PatrocinadorFundador

Joan Berlanga

-Què el va portar al món delteatre?-La casualitat. Quan vaig venira viure a Sant Cugat compartiacasa amb un amic que estavacomponent la música de“L'Esquella de la Torratxa” dePitarra a La Unió; una nit elvaig acompanyar i em vandemanar si jo volia fer dospapers petitets; els faltavenactors. Així vaig començar.-Què és, al seu parer, el mésdifícil d'un actor?-En aquest país, viure dignament.-Vostè toca algun instrument? -Tocava. La flauta travessera iel saxo.-Si hi hagués un incendi a totel planeta i només poguéssalvar una partitura, quinasalvaria? -El Quintet en Do Major per ados cellos de Franz Schubert.-Què és el que més valora del'Orquestra Simfònica SantCugat? -La humanitat, la fidelitat i laperseverança.-Avui amb l'Orquestra ha fet denarrador; però en altres ocasionstambé ha fet d'actor, oi? -Sí, i des de fa temps faig tambéde regidor de l'Orquestra.-A la celebració dels 25 anysde l'Orquestra vostè va oferir,amb Albert Flores, una partde l'espectacle “Llach poeta”.Faci'ns cinc cèntims d'aquestespectacle.-“Llach poeta” és unaesplèndida idea que va tenir elmeu company Albert Flores, capde violes de l' Orquestra, queconsisteix a presentar l'obra deLlach d'una manera original.Només diré que sona la cançóperò no es canta. Hem fet giraper un munt de llocs i encara elcontinuem fent.-Té alguna afició, que no tinguia veure amb el teatre i lamúsica?-Com que per a mi el teatre noés una afició, m'apunto a totesles que puc, fins i tot lesperilloses.

Els músics

Orquestra Simfònica Sant CugatDirector titular: Josep Ferré.Administració: Marta López.Imatge corporativa:Violeta Ferré.Regidor: Joan Berlanga.

Orquestra Simfònica SantCugat: Nausica Berni Martin, JuliàBorràs i Querol, Natàlia Borysyuk, JoanBosch Daniel, David Calvet Amaro,Oriol Capdevila Morro, FrancescCastillo Martínez, Morelba EduardoMuñoz, Marta Escoz i Balaguer, TeresaEspuny Pujol, Oriol Ferré i Puntos,Albert Flores Freixanet, Carla GilabertBosch, Josep Gomariz Vilaldach, JordiGuasp Boada, Sara Guri Casallachs,Geert Hendrik Krosenbrink, RubenHerrera Echevarria, Sergi Huerta Marin,Almudena Jambrina Santacreu, EloiJové Navarro, Laura Jové Miñarro,Josep Juan i Pomes, Beatriz LizarteMartin, Gemma Llorens Galbany,Albert Madero Delgado, MarioMarkovich Trailovich, Albert MartinFlores, Lluis Martinez Martinez, VictorMateo Nebot, Enric Mestre Gras, JosepMira i Olcina, Meritxell NicolauTeixidó, Vasil Nikolov Spasov, EloiOrtells Segarra, Andrea Peiron Martin,Borja Peirón Martín, Joaquim PelaezAldana, Marta Perelló Jové, LaiaPujolasos Casadevall, Carles RamblaTió, Artur Regada Matas, Sebastià RioSerracarabasa, Toni Rocosa Girbau,Juan Rodriguez Poveda, CristinaRomaní Quinto, Marina RomoVivancos, Aloma Ruiz Boada, SaraRuiz Guerrero, Eric Sánchez Hurtado,Cati Santos Fulgencio, Mayte SantosPérez, Albert Serra i Oller, AinaSerrallonga Castells, Paula SirventRaga, Eduard Sobrado Vaos, CatalinaMaria Terrasa Garau, Meritxell TianaAlsina i Eric Willy Galobardes.Solistes: Paloma Chiner, Héctor ÁngelGarcía Blasco, Francesc XavierAguilar, Guillermina Gallardo i AnaïsMasllorens.Cor: Maria Arredondo Sánchez, DanielArredondo Sánchez, Raúl BlanginoRosso, Marie-Laure Butty, Elsa VitóriaCorreia Meneses, Joan Francesc FolquéGiménez, Elvira López García, MireiaMartínez Molera, Jordi Mas Ferrer,Carles Pachón Días, Josep Perea, MartaPlanella Bonany, Judit Prados Ràfols,Fabián Francisco Reynolds López,Yolanda Romero Ortuño, Maria GrisselRuiz Gómez, Alberto Xavier SalgueiroVilas Boas, Carles Salmons Robert iMaria Alejandra Santiago Chacón.

Passions veristes

Propers concerts de l’Orquestra Propers espectacles al Teatre-Auditori• 12 de març: Sang a les venes. Cristina Casale (clàssica).• 13 de març: Dues històries musicals: El bosc de les fades i El primer

concert de l'ós Paddington (clàssica).• 18 de març: 73 raons per deixar-te, el musical. Guillem Clua (teatre).• 20 de març: Foot-ball. Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa

(dansa).• 2 i 3 d'abril: Ozom. Mag Lari (màgia).

• 17 de març: Concert amb motiu del desè aniversari de Sant Cugat Empresarial. Peces dels Beatles, John Williams i fragments d'òpera.Teatre-Auditori Sant Cugat.

• 22 d'abril: Concert de Sant Jordi. Teatre-Auditori Sant Cugat.• 11 de maig: Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascani. Concert per aCatalana Occident. Teatre-Auditori Sant Cugat.

• 28 i 29 maig: Ballet Don Quijote, de Ludwig Minkus, amb la CompañiaNacional de Danza. Teatre-Auditori Sant Cugat.

Els músics que han interpretatel concert d'avui són: A