Diari de PradaDIUMENGE, 21 D’AGOST DEL 2011 Universitat Catalana d’Estiu - Prada (Conflent)

L’Escola Arrels i Antoni Nughes reben el Premi Canigó

La foto és la següent: avui, 2011, hi ha més capçaleres en català que mai: El

Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Ara i La Vanguar-dia. Aquesta normalització del català al quiosc, arriba justament en un moment en què la premsa està en crisi. En només sis mesos ha sor-tit un periòdic nou en català, l’Ara i La Vanguardia s’ha llançat a la piscina després de 130 anys parlant només en castellà. Per a Magí Camps, cap d’edició d’aquest últim diari i un dels quatre ponents que ahir van participar en la taula rodona «Diaris en ca-talà: cap a la normalitat al quiosc», amb el naixement de l’edició catalana «se subsana una anomalia»: que el diari més venut a Catalunya sigui en castellà.

L’edició d’aquest any dels premis Canigó ha distingit les trajectòries de dos grans promotors de la llengua catalana: Antoni Nughes i l’Escola Arrels. Un merescut reconeixement a dos actius que han fet feina de pic i pala sense fer gaire rebom-bori, mantenint-se sempre en la discreció. Nughes és un alguerès in-cansable. Sacerdot i profes-sor, ha treballat sempre per la variant dialectal algueresa del català per mitjà de la seva tasca pedagògica i d’una obra, escrita amb una llen-gua de rigor, que ha contri-buït a construir un estàndard escrit del català de l’Alguer. L’Escola Arrels, que celebra els seus trenta anys, ha fet créixer en català centenars de nens a Catalunya Nord amb un projecte educatiu ba-sat en la modernitat de l’en-senyament i de la pràctica de la llengua catalana.A l’acte de recepció dels pre-mis, que va tenir lloc ahir al matí al Renouvier, la segona mestra que va entrar a l’es-cola, i que ara n’és la direc-tora, Elena Gual, aprofitant el nom del premi, va fer un paral·lelisme entre la història de l’escola i una pujada al cim del Canigó. «Quan sem-bla que ja ets a dalt, resulta que encara queda un bon

tros. És un avançar constant en contra de les dificultats», va dir Gual. I a dalt de tot del cim, ara que des del 1995 l’escola forma part del sistema d’ensenyament pú-blic francès, Gual hi va si-tuar, entre aplaudiments del públic, un escenari ideal en el qual Arrels era una esco-la més de la xarxa d’escoles públiques catalanes.Durant l’acte, el delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a la Catalunya Nord, Joan Becat, va denunciar pressi-ons per part dels membres d’una secció de l’Institut que, segons ell, haurien impedit que Nughes entrés a formar-ne part. Becat va qualificar la situació d’«es-càndol incomprensible» i va demanar que es fes una re-flexió sobre fets com aquest. El premi Canigó es lliura des del 1995.

A les 12h: Cuina i país: en record de Santi Santamaria amb Àngels Serra, Regina Santamaria, Pep Palau, Aureli Argemí, Jaume Fàbrega i Martí Boada.A les 17h: L’activisme conferenciant de Pompeu Fabraper Josep Murgades (Universitat de Barcelona).A les 18h: Acte en record de Lluís Marquet, lingüistaamb Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears), Josep Murgades (Universitat de Barcelona), Josep Ferrer i Salvador Alegret (IEC).

Imprescindibles

Aquesta oferta àmplia es con-traposa amb les dades que va donar Albert Sàez, el director adjunt d’El Periódico. El 2010 al Principat el 27 % de diaris eren en català, mentre que el consum de premsa en aques-ta llengua suposava només el 20%. És a dir, hi ha més ofer-ta que no pas demanda. Això significa, afirma, que «potser hi ha coses que no fem bé». D’altra banda, les interven-cions del públic van posar de manifest que hi ha una part de la demanda que no es co-breix: la de fora del Principat. Al País Valencià, per exemple, no hi arriba cap capçalera en català. La situació a les Illes Balears és diferent, hi ha tres diaris en català. Tanmateix, el director del Diari de Balears, Miquel Serra, recorda que n’hi ha deu en castellà, deu en an-glès i quatre en alemany.

Més diaris, menys mercat

Podeu ajudar l’Escola Arrels si compreu aquesta medalla de 30 euros.

membre del grup de recera del Centre d’Anàlisi Econòmi-ca i de les Polítiques Socials (CAEPS), és el coordinador d’un curs transversal que neix d’una pregunta bàsica: de qui-na manera els Països Catalans poden sortir de la crisi econò-mica?

Gairebé totes les respostes de-semboquen en dos conceptes prou clars: emprenedoria i in-ternacionalització. De fet, les exportacions a Catalunya són la clariana d’una situació eco-

2 / el tema del dia DIUMENGE, 21 D’AGOST DEL 2011

L’OPINIÓ

Si algú es dediqués a fer un rànquing del lèxic més uti-litzat en els mit-jans de comuni-

cació durant els últims quatre anys, la paraula ‘crisi’ podria estar, ben bé, al top ten. És aquest punt de vista el que empraran els coordinadors del curs «Països Catalans 2011: com cal interpretar els canvis (crisi) econòmics?» entre el 21 i el 24 d’agost (de 9 a 12h). És a dir, es tracta d’interpretar la realitat eco-nòmica a través dels titulars dels diaris d’aquest 2011. Òs-car Mascarilla, professor de la Universitat de Barcelona i

EL CURS

L’acadèmia

Pompeu Fabra, divulgador

nòmica difícil. Segons l’indi-cador del clima empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona, publicat a finals de juliol, el PIB català millo-ra el tercer trimestre gràcies a la recuperació del sector turístic i de l’augment de les exportacions. El creixement interanual és del 17,3 % fins al maig, un punt més que el mateix període de l’any pas-sat. El text indica que, a trets generals, la millora industrial està «estretament vinculada a la recuperació dels mer-cats exteriors i a la dimensió empresarial». L’augment del comerç internacional provo-cat per la globalització va lligat, segons explica Masca-rilla, amb la viabilitat econò-mica de nous països: «El co-merç internacional és un bon substitut de la unió política». I és en aquest marc que es re-flexionarà sobre la predispo-sició de la societat catalana a optar per l’Estat català.

En la trajectòria de Pompeu Fabra com a lingüista es destaca la faceta de divulgador de les seves teories a través de la premsa. En aquest sentit, han adquirit la màxima po-pularitat els seus escrits al llarg de deu anys (1919-1928) a La Publicitat amb el títol de «Converses filològiques», però també va publicar textos d’aquest ordre a El Poble Català, entre 1905 i 1913, i a La Humanitat, entre 1945 i 1947, amb casos puntuals a La Revista, a Mirador i a El Matí. Aquest conjunt, compost per 915 articles, ha estat aplegat per primera vegada al volum 7 de les «Obres completes», que estan en curs de publicació, i és un material de base cabdal per a l’anàlisi de l’obra fabriana.Paral·lelament a aquesta tasca divulgati-

va Fabra va posar de manifest durant tota la vida la seva voluntat pedagògica amb conferències arreu del país, des dels màxims àmbits acadèmics fins als més populars. I aquest apecte signi-ficatiu però menys conegut de la seva vo-cació professoral és el que posarà de manifest aquesta tarda a les 5 el professor Josep Mur-gades, de la UB, que parlarà sobre L’acti-visme conferenciant de Pompeu Fabra. Dins l’homenatge anual de l’UCE al nostre il·lustre lingüista a 2/4 de 5 tindrà lloc una ofrena floral a la seva tomba.

A Catalunya la crisi té noms i cognoms, i es diu dèficit fiscal

MIQUEL ÀNGEL GRÀCIA, Tresorer del Cercle Català de Negocis

Hem vingut a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada per a explicar les raons eco-nòmiques que perpetuen la nostra crisi dintre de l’estat espanyol i els avantatges que suposarà assolir l’Estat propi. Aquesta conferència, que es presenta en primícia amb un nou format en aquesta edició de l’UCE, demostra que l’Es-tat espanyol arrossega Cata-lunya a la decadència econò-mica i social.

Tanmateix, només amb un Estat propi podem desem-pallegar-nos d’aquest llast que representa l’espoliació de 22.000.000.000 d’euros cada any, és a dir, 60 milions d’euros diaris. Aquesta xifra astronòmica que els catalans aportem a l’Estat espanyol sense que tinguin retorn, no té similitud en cap país del món i afecta greument el nos-tre desenvolupament econò-mic i social.

A dia d’avui, el Govern de la Generalitat de Catalunya no pot contribuir a dur a terme polítiques d’incentivació eco-nòmica a petites i mitjanes empreses, no pot afavorir la creació de llocs de treball, ni tan sols conservar-los i, alho-ra, l’Estat espanyol l’obliga a retallar la despesa social.

En canvi, els polítics catalans no poden fer res per a retallar el dèficit fiscal que permetria que aquest país es convertís en el quart estat més ric d’Eu-ropa.

Com sortir de la crisi?

Internacionalització i emprenedoria

l’agenda / 3DIUMENGE, 21 D’AGOST DEL 2011 A

GEN

DA

M’estimo l’horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d’aquest paisatge indiferent.I em plau l’estona virolada: gent d’amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar.I l’home humil que a l’aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l’espardenya i el farcellet i el vestit blau.

Fragment de Canço de suburbi de J.M de Sagarra

LA LLETRA

PIULADES A #ucestiu @Pirata_de_Prada Al Diari de Prada de l’#ucestiu no s’han assabentat que avui donen el premi Cani-gó a Mn Antoni Nughes i a Ràdio Arrels.@ClaraMolins@Pirata_de_Prada a no? Ho posa a primera plana i demà sortirà una crònica de l’acte #ucestiuGegants literaris

Ahir van arribar la Núria i en Manelic a l’UCE, pro-cedents de Ribes de Freser (Ripollès). Tots dos tenen 27 anys i són gegants. Ella pesa 35 quilos, ell 47. No són pas parella, sinó que diríem que manetenen una bona relació d’amistat. Són la representa-ció gegantera de l’obra Ter-ra baixa d’Àngel Guimerà.

Enguany és la primera vega-da que visiten la Universitat Catalana d’Estiu, i ho han fet acompanyats de 26 mem-bres de la colla de Ribes i de 4 monitors de l’associació de Geganters de Catalunya. Els uns i els altres han fet possible un taller per a en-senyar els ‘ucencs’ a portar uns gegants de categoria li-terària. Cal fer estiraments, aprendre a agafar bé la nan-sa i, sobretot, lligar-se bé la faixa per a evitar herniar-se.

La nit a Prada

Bàsicament molta música és el que trobareu aquest vespre. Les primeres me-lodies de la nit les entonarà la Banda Musical Rapitenca. És l’orquestra mu-nicipal de Sant Carles de la Ràpita, a la comarca del Montsià, i la integren una seixantena de músics. Serà a les vuit del vespre al Liceu Renouvier. Així, doncs, no caldrà que us desplaceu a Prada. Això de moment. Del Delta de l’Ebre a Vilafranca del Penedès, a les nou serà el torn del grup de pop-rock Via Límit. En aquest cas, sí que serà a la plaça del poble. A Finestret tornaran els mítics Crescendo i a Vernet el grup Blues de Picolat, tots dos a les nou. Com ja és tradició, a les 23h el cinema Lido de Prada oferirà un gran film. Es tracta de L’home de la càmera, de Dziga Vertov, estrenada l’any 1929. Una bona mostra dels incis de l’art del cinematògraf, que ensenya un camí molt diferent de la forma clàssica d’explicar històries que van crear els nord-ameri-cans, de la mà de D.W Griffith, i que es va acabar imposant com a llenguatge oficial del cinema arreu. NOTA: Ahir a la nit es va haver de suspendre la projecció del film Pa negre al cinema Lido per raons relatives als drets d’exhibició de la cinta en territori francès.

A les 9h: La química ha canviat el món(11-12h) / PPCC: Com interpretar els canvis econòmics? / La història de la filosofia contem-porània / Dret català de l’habitatge: conflictes i solucions jurídiques / El republicanisme: cultura política i exigència ètica / Comme-moracions a J.M de Sagarra i J.Maragall (de 2/4 d’11 a 12h) / L’autoria controvertida de Tirant lo Blanc / D’on surten les paraules? (una introducció al món de la neologia) / Lluís Marquet. Llengua i llibertat nacional – La Comissió europea, la comunicacio digital i les noves tecnologies de l’àmbit lingüístic / Música i patrimoni munical als PPCC / Seminari de les llengües artificials: la dimensió social / El camp d’Argelers / Curs de llengua catalana / Curs de llenguatge i gramàtica / Iniciació a la cultura occitana / La informació ambiental en àrees protegides. A les 12h: Cuina i país: en record de Santi Santamaria. A les 15h: Taller de llengua i cultura portuguesa / Fotografia digital / Dansa / Sardanes / Cançons populars / Esports / Muntanyisme / Els vins dels PPCC / Taller d’escriptura de novel·la negra / Taller del lutier / Toki Pona / Política 2.0 i fet nacional: reptes i oportunitats (Fundació Josep Irla) / Les raons econòmiques de l’Estat propi (Cercle Català de Negocis) / La informació ambiental en àrees protegides. A les 17h: L’activisme conferenciant de Pom-peu Fabra / Pla Independència, lideratge. A les 18h:Acte en record de Lluís Marquet, lingüista / Presentació de l’Aplec Excursionista dels PPCC a l’Alguer / Presentació de +Vilaweb. A les 20h: Banda Rapitenca. A les 21h: Via Limit / Crescendo/ Blues de Picolat. A les 23h: L’home de la càmera (Dziga Vertov ).

BreuL’ofici de lutier alguerès

El lutier alguerès, David Demartis, farà un taller de construcció d’instruments d’arc-corda a l’UCE (violí, viola de gamba i vi-ola). La classe serà avui i demà de 15h a 17h. Després d’una part teòrica, els alum-nes podran acabar de construir un violí. Perquè en surti un bon so cal tenir una bona tècnica artesanal i el més important: mate-rial adequat—la fusta d’auró dels Balcans és perfecta per al fons, les faixes i el mà-nec de l’instrument. Per a la tapa harmò-nica cal fusta d’avet de la Val di Fiemme.

@Pirata_de_Prada@ClaraMolins ui sí, m’han agafat ganes d’anar-hi! El DdP hauria d’incentivar que la gent anés als actes i no fer mals resums d’ahir #ucestiu

@ClaraMolins@Pirata_de_Prada pq no quedem al bar?No m’agrada tenir converses amb gent q aprofita l’anonimat per menystenir la feina dels altres

@Pirata_de_Prada@ClaraMolins M’agradaria però no quedo mai amb altres noies. Ens estiraríem els cabells. Si inverteixo la tendència et faig un tweet. #ucestiu

4 / la contra

Redacció: Marina Cabanis i Clara Molins

Col·laboracions: Joan Ramon Gordo i Antoni Carné

Correcció: Joan-Albert Ros

Assessorament informàtic: www.catux.org

TDdP rep el suport de l’Ens de Comunicació Associativa

Edita: www.tornaveu.cat

DIUMENGE, 21 D’AGOST DEL 2011

«Potser és el moment de practicar el patriotisme alimentari»

Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla CatalanaL’ENTREVISTA GENT DE L’UCE

TIR

ALL

ON

GA

A l’edició d’enguany de l’UCE s’ha presentat l’ex-posició «El món rural a les terres de parla catalana».Ha estat un projecte de més de dos anys de treball, amb la idea de facilitar als centres d’estudi tot un seguit de material expositiu que els permetés disposar d’una eina de difusió i de comunicació, a més de donar a conèixer la realitat no solament històrica, sinó també de present i de futur del món rural.

Quins aspectes destacaries?Des de bon començament s’ha treballat en dues vessants complementàries, treballant en la perspectiva de generar un gran banc d’imatges de manera comple-

mentària a l’exposició i que actualment ja és visible a la Memòria Digital de Catalu-nya. I això vol dir que hem creat un patrimoni de gairebé quatre mil imatges a partir de petites aportacions. Un patri-moni digital que dóna molta informació gràfica.

Quina estructura té?S’ha pensat temàticament, distribuïda en uns àmbits que van des dels paisatges a la ra-maderia, passant pel treball, les formes de vida…

Podria semblar que s’anco-ra en el passat?No. Ja que no tan sols es planteja com una visió del passat, com sol ser quan es tracten aquests temes rurals, sinó que, sense obviar el pas-sat, també hi ha un present

i sobretot un futur. D’altra banda, un objectiu bàsic és explicar a tota la societat què és i què ha estat el sector agrari, un sector que ens pro-porciona els aliments i del qual, fins que no es demostri el contrari, depenem de ma-nera directa. El territori i les terres agràries no les podem deslocalitzar.

També es poden trobar altres objectius, oi?Sensibilitzar a la societat en el sentit que la pervivència del món agrari no és sols res-ponsabilitat del sector, ni és solament un joc de comerç, sinó que també és respon-sabilitat de tothom. Potser hauria de ser el moment de practicar el patriotisme alimentari, com fan en altres contrades, en el sentit de potenciar i creure’s allò que ens és propi i proper.

El cooperativisme agrari català hi és de manera destacada…Sí, ja que té una llarga histò-ria. Penseu que la cooperati-va agrària ha estat en molts llocs tan o més important que el mateix ajuntament, perquè ha estructurat bona part de la vida econòmica i social i fins i tot política en determinades èpoques.

Text: Joan Ramon Gordo

Exèrcit de plegadors

Al final del dia, tancada la redacció del Diari de Prada Tornaveu, un exèrcit de mitja dotzena de voluntaris s’en-carrega de plegar els prop de 700 exemplars que s’impri-meixen de cada edició. Es-timulats per l’olor de la tinta molla i al ritme acompassat d’una fotocopiadora que no para d’escopir exemplars, aquests plegadors de diaris professionals fan feina fins ben passada la mitjanit. Ho fan de gust i sense rondinar gaire. Tenen cara de nens, en-cara (barbes poc tupides i gal-

tes vermelles), però a Prada ja són tot uns veterans. Fills de gent de l’UCE, aquests joves convençuts es passen el dia fent de monitors a l’esplai, carregant material o, en de-finitiva, fent que la màquina funcioni. Tanmateix, quan acaben de plegar l’exemplar del diari que fa 700 encara els esperen ben bé tres o quatre hores llargues de vida noctur-na al bar de nit del Renouvier: no pleguen veles aviat, els plegadors de diaris.