Diari de PradaDILLUNS, 22 D’AGOST DEL 2011 Universitat Catalana d’Estiu - Prada (Conflent)

Pompeu Fabra, també empíric

Santi Santamaria era dels qui creia que la cuina comença a la terra. ‘Terra’ en el

sentit més físic de la paraula, la matèria on es planta la lla-vor, i alhora el lloc a què hom pertany. «Per a ser universal s’ha de ser, primer de tot, molt local», va dir ahir el pre-sident del CIEMEN, Aureli Argemí. Santamaria n’estava convençut i per això la seva era una cuina del Montseny, de Catalunya i dels Països Catalans que va obtenir el re-coneixement internacional. Mort a Singapur el febrer d’enguany, Santamaria va rebre un sincer i emotiu ho-menatge ahir al matí al Re-nouvier. Va ser, sobretot, un reconeixement a una faceta poc coneguda del cuiner de Can Fabes: la del Santamaria patriota, ambaixador dels Pa-ïsos Catalans al món.

A Pompeu Fabra (Barcelona 1868 - Prada 1948), li van retreure moltes coses. Una, que era un «lingüista de la-boratori», és a dir, que la seva proposta era lluny del català del carrer. En una conferència exemplar, que duia per títol L’activisme conferenciant de Pompeu Fabra, Josep Mur-gades (UB) va desarticular acusacions com aquesta cap a Fabra, per a ell «retrets ca-lumniosos». I és que Murga-des sosté que aquest il·lustre lingüista també va ser un home empíric i divulgador. El conjunt de seixanta confe-rències que va impartir arreu del domini lingüístic català en són un bon exemple: «Una conferència és la materialitza-ció oral prèvia que pot donar lloc a un text escrit».D’una banda, explica que per a tirar endavant la codificació del català, Fabra creia neces-sari justificar les raons a l’ho-ra de vestir les normes, per a demostrar que allò no era cap imposició acadèmica ni cap arbitrarietat, sinó que era fruit de l’estudi de la llengua real. És aquesta divulgació el que fa que la tasca de Fabra sigui «cultura de la llengua», segons diu Murgades. D’altra banda, les conferències també van permetre que la gent en-tengués que el català no era una llengua menor. Alesho-res se’n desconeixia el futur. Ben bé podia acabar essent considerada només un dia-lecte, un simple patuès. L’any

A les 12 del migdia: El cant de la Sibil·la i els castells, patrimoni immaterial de la humanitat per Vicenç Villatoro (director de l’Institut Ramon Llull), Joan Rotger (vicepresident de cultura, patrimoni i esports del Consell de Mallorca), Anna Guasch (presidenta de la Coordi-nadora de Colles Castelleres de Catalunya) i Antoni Nughes (responsable de patrimoni diocesà del bisbat Alguer-Bosa)A les 5 de la tarda: Crisi democràtica i representació territorial: Flandes amb Jan Jambon (Nova Aliança Flamenca) i Anna Arqué

Imprescindibles

«Santamaria va exercir el na-cionalisme gastronòmic. La seva era una cuina d’allibe-rament», va dir el professor Martí Boada, un gran amic seu. «Era un català no cama-leònic, que n’hi ha pocs. No canviava mai el discurs», va afegir. Boada també va denunciar una aferrissada campanya de desqualificació contra Santa-maria per part d’alguns mit-jans de comunicació. «El van trinxar”», va dir. Boada feia referència a la polèmica que va aixecar la publicació de La cocina al desnudo, el llibre en què Santamaria defensava un model de cuina en oposició a la cuina molecular o tecnoe-mocional que duen a terme al-tres cuiners com Ferran Adrià. El d’ahir al migdia és un dels primers actes d’homenatge a aquest cuiner, nascut a Sant Celoni, després de la seva mort.

Un patriota a la cuina

1897 Fabra ho va argumentar a l’Ateneu Barcelonès: com podia ser que la llengua de L’Atlàntida de Verdaguer fos un dialecte?

El lingüista i enginyer Lluís Marquet, mort fa cinc mesos, també va rebre ahir un reconeixement de l’UCE. Marquet (Barcelona 1937) és considerat el normalitzador de la terminologia tècnica i científica en català. Va ser el coordinador del vocabulari tècnic i científic de la Gran enciclopèdia, i autor de molts articles i llibres sobre aquesta matèria.

Record a Marquet

fet que aquests darrers temps l’habitatge i tot allò que se’n deriva sigui, més que mai, un tema que ocupa un espai molt destacat del debat públic.

En aquest context, per a tenir una visió completa, interdis-ciplinària, pràctica i actual de l’habitatge, l’UCE d’aquest any ofereix, entre el seu pro-grama de cursos, la possibilitat de participar a les ponències i taules rodones del cicle «Dret

2 / el tema del dia DILLUNS, 22 D’AGOST DEL 2011

EL DEFENSOR DEL LECTOR

El fracàs de les polítiques d’ha-bitatge, els casos d’asse t jament immobiliari, els

desnonaments per impaga-ment de la hipoteca, l’evolu-ció dels preus de l’habitatge, la nova llei d’apartaments turístics, el dret a una llar digna en un moment de di-ficultats econòmiques i les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària han

EL CURS

L’acadèmia

Republicanisme ahir i avui

català de l’habitatge: conflic-tes i solucions jurídiques».

Es tracta d’un estudi transver-sal d’aquest bé immoble que dóna les eines jurídiques ne-cessàries per a poder entendre els conflictes que l’envolten, derivats gairebé sempre de la privació o les dificultats d’ac-cés a un sostre. En definitiva, el curs analitza l’estat de com-pliment del dret a l’habitatge a través del dret de l’habitatge.

S’hi contemplen tots els ti-pus: els de protecció social, els d’ús turístic, els de lloguer, els de compra, l’habitatge fa-miliar, l’heretat, l’expropiat, el principal, el secundari, el buit, el sobreocupat etc. I, alhora, tota la legislació i els àmbits jurídics afectats: la Llei del dret a l’Habitatge del 2007, la Llei General Turística, el Codi de Consum, el Codi Civil i tota la resta.

Què ha representat la cultura republicana des del món clàssic fins a l’actualitat. Aquest és el motor del curs que coordina Jordi Ca-sassas, professor de la UB, fins al 24 d’agost de 9 a 12 del migdia. Es tracta de remarcar els aspectes que converteixen el republica-nisme en un imperatiu ètic d’actuació i en una «forma avançada de convivència en les diferents societats». S’estudiarà la cultura política del republicanisme català després del fracàs de la primera república, l’obra de govern republicana i la dificultat del republi-canisme durant el franquisme i la transició. A banda d’aquesta vessant més històrica, també es mirarà cap al futur. Carles Santaca-na analitzarà la teoria i la pràctica de l’acció de govern d’ERC durant els dos tripartits (2003-2010). I David Casassas posarà sobre la taula l’actual revifalla del republicanisme.

El 18 d’agost al Diari de Prada Tornaveu vam publi-car el següent peu de foto-grafia on fèiem una explica-ció sobre l’esplai de l’UCE.

La universitat dels més petitsDe la mateixa manera que els seus compatriotes adults, els participants més petits de la Universitat Catalana d’Estiu van començar ahir les prime-res activitats del seu progra-ma particular. Enguany hi ha una quinzena de nens i nenes inscrits a l’esplai-guarderia, que s’encarrega de fer-los una universitat a mida i d’en-tretenir-los mentre els pares són a classe.

Els seus monitors ens han fet arribar la queixa se-güent a la redacció:

L’UCE dels petits

Els nins i monitors sem dol-guts per l’article escrit al Diari de Prada el dia 18. L’esplai no és una guarde-ria. No guarda res, l’esplai ens permet a tots els nins dels Països Catalans de conèi-xer-nos, enriquir-nos i créi-xer igual que fan el grans. Fem ple d’activitats: manu-alitats, tallers, excursions…Enguany, per exemple, hem anat a la Biblioteca Munici-pal Pompeu Fabra de Prada, hem fet un taller de parau-les que ha començat amb la intervenció de Marc Culell. Hem fet una excursió amb Pau Vinyes, i el grup Cres-cendo també ens dedicarà un matí… Com veieu, no pa-rem. Tenim un programa ben complet i ens ho passem molt bé! I és que l’esplai és, sen-zillament, l’UCE del demà.

El dret a l’habitatge a través del dret de l’habitatge

Flandes a l’UCEPer a parlar de crisi democràtica i represen-tació territorial ja han visitat l’UCE Martin Garitano, diputat general de les Juntes de Guipúscoa de Bildu, i la diputada a les Corts Valencianes per Compromís pel País Valen-cià, Mireia Mollà.

Avui a les cinc de la tarda és el torn de Jan Jambon, portaveu del partit Nova Aliança Fla-menca (N-VA) a la Cambra de Representants de Bèlgica. N-VA defensa l’establiment d’una república flamenca independent de Bèlgica que es confederi amb Europa. A les eleccions generals del 13 de juny del 2010 van ser el partit més votat amb un 30 % dels sufragis. Tot i així, no van poder formar govern, i des d’aleshores Bèlgica té un buit de poder. La presentació del convidat anirà a càrrec d’An-na Arqué.

l’agenda / 3DILLUNS, 22 D’AGOST DEL 2011 A

GEN

DA

Somrigué la muntanya engallardidacom si estrenàs son verdejant mantell;mostra’s com núvia de joiells guarnida;i de ses mil congestes la floridablanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,mes resta sempre el monument de Déu;i la tempesta, el torb, l’odi i la guerrael Canigó no el tiraran a terra,no esbrancaran l’altívol Pirineu.

Fragment de Canigó, de Jacint Verdaguer

LA LLETRA

PIULADES A #ucestiu

La nit a Prada

Podeu començar la vesprada amb les cançons del cant coral en català de l’Al-guer. El cor femení jove Giuseppe Verdi entonarà el seu repertori musical a partir de les 8 del vespre a l’amfiteatre del Renouvier.Després de sopar, a les 9, podeu baixar a Prada per a ballar-hi sardanes. A la plaça del poble, ben a punt per a començar, hi trobareu la Cobla Casanoves. Una ballada de sardanes a la fresca d’aquest vespre d’estiu.Després de la mala experiència d’ahir, quan un problema de drets de projec-ció va deixar sense Pa negre els qui van anar al cinema, aquesta nit a les 11 es reprèn la programació del Lido amb el documental De mal nom En Verga (2011), de Toniu Xou. És la història de Joan March, un personatge llegendari de la història de les Illes. Contrabandista, especulador, empresari, banquer, mecenes, filantrop, diputat a les Corts i espia, March va dir una vegada: «Cada dia neix un beneit, només cal trobar-lo». El seu personatge no era monàrquic, ni republicà, ni franquista: només li interessava fer diners.Finalment, els assidus als concerts de Crescendo i Blues de Picolat poden agafar el cotxe i anar cap a Molig, els que vulguin gaudir dels balls folklòrics, o cap a Vilafranca, els que prefereixin el blues.

A les 9h: L’Any Internacional de la Química /Països Catalans 2011: Com cal interpretar els canvis (crisi) econòmics? / La història de la filosofia catalana contemporània/ Dret català de l’habitatge: conflictes i solucions jurídiques / El republicanisme: cultura política i exigència ètica /Dues commemoracions: Josep M. de Sagarra (1894-1961) i Joan Maragall (1860-1911) / L’autoria controvertida de «Tirant lo Blanc»/ L’impacte de la comunicació digital: una oportunitat per a la llengua / Música i patrimoni musical als Països Catalans/Les llengües artificials: la dimensió social /Coneixement de Catalunya Nord /Primeres Jornades de les Àrees Protegides: «La informació ambiental en àrees protegides». A les 12h: El cant de la Sibil·la i els castells, patrimoni immaterial de la humanitat / A les 15h: Taller de llengua i cultura portuguesa / Fotografia digital / Dansa / Sardanes / Cançons populars / Esports / Muntanyisme / Els vins dels Països Catalans des de diferents àmbits / Taller d’escriptura de novel·la negra / Bestiari / Taller del lutier / Toki Pona / II Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE / Primeres Jornades de les Àrees Protegides / A les 17h: Crisi democràtica i representació territorial: Flandes / Acte polític conjunt de PSAN i SI / A les 18h: Patrimoni cultural: de la memòria a la llegenda (com es creen les llegendes populars a partir dels rastres antics). Presentació del llibre La primavera dels indignats de Sebastià Bennàssar/ Presentació del llibre Tombes i lletres / Acte commemoratiu sobre la República Catalana / A les 20h: Cor Jove Giuseppe Verdi / A les 21 hores: Cobla Casa-novas / A les 23h: Del mal nom En Verga (film al cinema Lido)

BreuExcursió al Canigó

Tothom al Renouvier voldria que la seva habitació donés a l’emblemàtic pic del Canigó. A les 12h puntuals al tendal del Renouvier per a començar la ruta cap a l’indret que cantava Verdaguer. No és la muntanya més alta, però sí la més simbò-lica de Catalunya Nord, perquè uneix dues terres separades per una frontera. Amb una hora de camí, els excursionistes podran fer una aturada per a dinar, i a dos quarts de tres serà el torn de visitar el refugi del Pinatell i enfilar el camí del balcó del Cani-gó. Més tard s’agafarà el vell camí de prat de Cabrera que mena al refugi de Cortalets, s’hi soparà i es farà nit. Us semblarà que ja hi sou, però no us en refieu. El preu de la pernoctació és de 10 €.

@jordi_GGG És bonic sentir a #ucestiu la gran varietat de dialectes que formen la nostra llengua. Espero que l’abús de l’estàndard no els faci perdre.

@eloiaymerich Quin descobriment la #ucestiu!Cultura, diàleg, mitjans, identitat, projectes, música i molt bons amics. L’any q ve fem ucestiu.tv!

@JoanGrumetA Prada no hi ha Sala de Premsa hi ha SAU-NA de premsa. 35 graus centígrads.

Havaneres, sardanes, concerts i ballets. La plaça de Prada és l’escenari de gran part de les activitats que animen les nits d’estiu a Prada. L’arbreda cobreix un espai que de nit es fa únic. L’envolten tota mena de terrasses i l’església de Sant Pere, que data del segle XVII. Aquest és l’aspecte que presentava el centre de la plaça ahir al vespre.

Foto: Michael Komm

4 / la contra

Redacció: Marina Cabanis i Clara Molins

Col·laboracions: Joan Ramon Gordo i Antoni Carné

Correcció: Joan-Albert Ros

Assessorament informàtic: www.catux.org

DdPT rep el suport de l’Ens de Comunicació Associativa

Edita: www.tornaveu.cat

DILLUNS, 22 D’AGOST DEL 2011

«L’UCE ha fet una destacable tasca de recuperació d’obres musicals»

Jaume Carbonell, responsable dels cursos de música de l’UCEL’ENTREVISTA GENT DE L’UCE

TIR

ALL

ON

GA

Durant aquests anys com a responsable dels cursos de música has tocat diferents temàtiques relacionades amb aquesta disciplina.Sí, però sempre referents a la música catalana, amb el pa-trimoni musical català, amb la recuperació i amb la recer-ca de compositors catalans i la seva obra. Durant alguns anys vam poder comptar amb la col·laboració de la Jove Or-questra dels Països Catalans, fent una destacable tasca de recerca en la recuperació d’obres específiques que es preparaven i es mostraven en un concert.

Històricament quins serien els moments més impor-tants de la música catala-na?

Hi ha dos grans moments que són fonamentals. D’una banda, l’època medieval amb l’ars nova, al voltant del 1300, i de l’altra, l’època contemporània, des del mo-dernisme en endavant. Són els dos moments en què la música catalana es pot posar a nivell internacional.

Parlem de Josep Anselm Clavé.El seu paper és fonamental, és el detonant d’aquest segon esclat perquè va fer que la música entrés a la renaixen-ça. Fins aleshores la renai-xença era literària i dirigida a unes classes socials elevades. Clavé ho obra des del punt de vista social i participatiu. Clavé fa que el poble vegi important llegir i cantar en

català i fa que la música entri en aquest projecte. Per a entendre’ns, sense Clavé no s’entén l’Orfeó Català ni tot el que va fer.

Enguany fas el curs de Maragall i la música.Sí. Vaig pensar a fer-lo perquè enguany celebràvem l’Any Maragall i vaig veure que tenia molta relació amb la música del seu temps, que tenia unes idees molt avan-çades per a la seva època, no solament com a autor de lle-tres de cançons, sardanes… Acabes de publicar un libre sobre el jazz.L’any 2001 vaig introduir l’estudi del jazz com a assig-natura optativa. I vaig veure de seguida que em faltaven eines, que aquí hi havia molt poca biblografia editada, que els alumnes anaven de corcoll cercant informació, poques traduccions… És una història del jazz clàssic des dels inicis fins a la Segona Guerra Mundial, amb una revisió bibliogràfica dels es-tudis que s’han realitzat i de com s’ha pensat la història del jazz, amb una revisió de les obres fonamentals del perquè s’han escrit d’una manera determinada. També faig aportacions i propostes de canvi.

Text: Joan Ramon Gordo

Els càtux Diuen que els informàtics són un pèl freaks, però els Càtux (Catalunya-GNU Linux) són molt bones persones. Tant que estan disponibles les 24 hores per a ajudar els uceà-nics quan sigui i en el que si-gui. La feina d’Àngel Mompó i Mario Màrquez té tota una filosofia al darrere: «Demo-cratitzar el coneixement». Són una associació manresa-na de programari lliure en ca-talà. Però que sigui ‘lliure’ no vol dir que sigui gratuït, tan sols que l’usuari té el dret de

tenir les fonts del programa i el pot modificar i distribuir lliurement. En Mario explica que és una feina comunità-ria i, per tant, «és més fàcil millorar els programes i més difícil que hi entrin virus». A més, també contribueixen a normalitzar el català en l’àm-bit informàtic perquè traduei-xen els diferents programes. Ja fa sis anys que vénen a l’UCE i l’única cosa que ens podria fer desconfiar d’ells és que tenen una mena de pingüí inflable que presideix la sala d’informàtica on ofereixen el seu suport tècnic.