Disseny i fabricació d una guitarra elèctrica

Treball de Fi de Grau

Enginyeria en Tecnologies Industrials

Disseny i fabricació d’una guitarra elèctrica

ANNEX

Autor: Marc Costa Ricós Director: Alejandro Domínguez Fernández Convocatòria: Setembre 2021

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

Pàg. 2 Annex

Disseny i fabricació d’una guitarra elèctrica (Annex) Pàg. 3

Resum

Aquest document és l’Annex complementari del Treball de Fi de Grau [42] Disseny i

fabricació d’una guitarra elèctrica. Presenta tota la informació necessària per comprendre

profundament els conceptes exposats en la memòria, i amplia determinats camps amb

informació complementària d’interès no inclosa a la memòria, en els capítols 1. Anàlisi de

producte, 2. Selecció de materials i 3. Processos de fabricació. Presenta també, informació

essencial pel procés de fabricació al capítol 4. Fabricació, com el plànols de fabricació i dels

components a inserir a la guitarra elèctrica, les fulles de ruta, taules d’estandardització de

cargols i trepatges, gràfiques de recomanació de paràmetres de fresat, entre d’altres. Al

document [42] s’hi troben referències a aquest document en els apartats pertinents, i resulta

imprescindible la lectura de l’annex per tal d’entendre els mecanismes de funcionament de la

guitarra elèctrica i les justificacions de per què el prototip fabricat ha esdevingut de la

manera en la que ho ha fet.

Pàg. 4 Annex

Sumari de l’Annex

SUMARI DE L’ANNEX _____________________________________________________ 4

1. ANÀLISI DE PRODUCTE ______________________________________________ 6

1.1. Breu descripció i informació general .........................................................................6

1.2. Estructura vertebral de la guitarra elèctrica ...............................................................7

1.2.1. Màstil .................................................................................................................7

1.2.2. Bloc cos ........................................................................................................... 35

1.3. Electrónica .............................................................................................................. 45

1.3.1. Pastilles............................................................................................................ 45

1.3.2. Selectors i interruptors ..................................................................................... 61

1.3.3. Potenciòmetres ................................................................................................ 68

1.3.4. Condensadors ................................................................................................. 74

1.3.5. Resistències..................................................................................................... 75

1.3.6. Jack ................................................................................................................. 75

1.3.7. Cables .............................................................................................................. 77

1.3.8. Gàbia de Faraday ............................................................................................ 77

1.3.9. Modelització dels circuits electrònics................................................................ 78

1.3.10. Circuits electrònics implementats ..................................................................... 85

1.4. Cordes .................................................................................................................... 85

1.5. Tipus de guitarres elèctriques ................................................................................. 94

2. SELECCIÓ DE MATERIALS __________________________________________ 99

3. PROCESSOS DE FABRICACIÓ ______________________________________ 119

3.1. Procés de fresat de fusta ...................................................................................... 119

3.1.1. Fresat de fusta ............................................................................................... 119

3.1.2. Condicions de tall ........................................................................................... 129

3.1.3. Eines .............................................................................................................. 133

3.1.4. Paràmetres del procés de fresat .................................................................... 139

3.2. Procés de trepatge ................................................................................................ 147

3.2.1. Trepanat de fustes ......................................................................................... 147

3.2.2. Eines .............................................................................................................. 151

3.2.3. Paràmetres del procés de trepatge ................................................................ 154

4. FABRICACIÓ _____________________________________________________ 158

4.1. Plànols de fabricació ............................................................................................. 159

4.1.1. Plànols de peces ............................................................................................ 159

4.1.2. Planols d’acoblaments ................................................................................... 166

4.1.3. Plànols de components a inserir .................................................................... 169


4.2. Fulles de ruta ....................................................................................................... 172

4.2.1. Cos ............................................................................................................... 172

4.2.2. Tapa dreta ..................................................................................................... 173

4.2.3. Tapa Esquerra .............................................................................................. 174

4.2.4. Diapasó ......................................................................................................... 175

4.2.5. Mànec i cap ................................................................................................... 176

4.3. Gràfiques d’utilitat de paràmetres de fabricació ................................................... 177

4.3.1. Velocitat de tal en funció de les RPM i del diàmetre de la fresa (Fresat) ...... 177

4.3.2. Avanç per dent en funció de la velocitat d’avanç, les RPM i el nombre de dents

(Fresat) ......................................................................................................... 178

4.3.3. RPM segons al broca i la velocitat de tal (Trepatge) ..................................... 179

4.4. Estandardització de cargols i operacions de trepatge .......................................... 180

4.4.1. Cargols segons l’estàndard americà ............................................................. 180

4.4.2. Cargols i trepatges prèvis en fusta ................................................................ 181

4.5. Simulació del procés de fabricación (CIMATRON) ............................................. 183

4.5.1. Cos ............................................................................................................... 183

4.5.2. Tapa dreta ..................................................................................................... 186

4.5.3. Tapa esquerra ............................................................................................... 188

4.5.4. Diapasó ......................................................................................................... 190

4.5.5. Mànec i cap ................................................................................................... 193

4.5.6. Annex de figures ........................................................................................... 196

4.6. Il·lustracions (Annex)............................................................................................ 196

4.7. Taules (Annex) ..................................................................................................... 200

4.8. Equacions (Annex) ............................................................................................... 203

BIBLIOGRAFIA DE L’ANNEX_____________________________________________ 204

Referències bibliogràfiques ............................................................................................ 204

Bibliografia complementària ........................................................................................... 207

Referències bibliogràfiques (imatges) ............................................................................ 207

Pàg. 6 Annex

1. Anàlisi de producte

En aquest apartat s’analitzarà el producte que vol dissenyar-se i fabricar-se. La comprensió

de cadascuna de les parts d’aquest capítol es imprescindible per la comprensió de la fase de

disseny, de la fase de fabricació, i dels motius pels quals s’ha elaborat el projecte de la

manera en que ha estat elaborat. Addicionalment s’han afegit la apartats de descripció

general en el qual s’exposen pinzellades sobre informació bàsica de la guitarra i un breu

seguiment històric de l’evolució de l’instrument, així com els diversos tipus.

1.1. Breu descripció i informació general

La guitarra és un instrument musical de la família dels cordòfons de corda polsada , ja que el

mecanisme que s’usa per produir so es basa en la vibració de les cordes. El fet de prémer la

corda en punts de longituds diferents permet produir notes musicals de diferent tonalitat.

Està compost principalment per un màstil, generalment de fusta, acoblat a un cos: un bloc

(sòlid o buit) generalment de fusta. Les cordes estan encastades en dos extrems fixos: un

d’ells a l’extrem del màstil més llunyà al punt d’acoblament amb el cos i l’altre encastat a una

distància concreta de la unió màstil-cos. La distància entre aquests punts de recolzament de

les cordes és la longitud d’escala, que defineix a la vegada les posicions dels trasts al llarg

del diapasó per tal d’entonar correctament les notes musicals.

Les guitarres més populars presenten sis cordes, ordenades de greu a aguda, essent la

corda greu la situada en l’extrem més proper al guitarrista un cop agafa la guitarra. Per

aquest motiu en aquest treball es farà referència a la corda més greu com a sisena corda, i

així successivament fins a la primera corda, que es la més aguda. Cal remarcar que

aquestes poden afinar-se en notes musicals diverses, associades a una determinada

freqüència, en funció de les preferències del guitarrista. Existeixen guitarres de vuit i dotze

cordes (entre d’altres) però en aquest projecte no s’especifica cap informació al respecte.

L’instrument pot presentar caixa de ressonància o no, en funció de si es vol amplificar el so

sense necessitat de connexió a un equip d’amplificació, així com sistemes de captació de so

electrònics, per tal de fer possible l’esmentada connexió amb un element amplificador de

senyal.


1.2. Estructura vertebral de la guitarra elèctrica

El màstil i el cos formen l’estructura vertebral d’una guitarra elèctrica. En aquest apartat es

detalla informació relacionada amb aquests, així com amb les parts que els composen. El

materials de construcció s’esmenten en l’apartat de Selecció de Material malgrat que al llarg

d’aquest annex s’anomenen la tipologia de les fustes usades en la major part dels models

de guitarra elèctrica.

1.2.1. Màstil

El màstil està compost per tres principals parts, com s’observa a la Il·lustració 1: Mástil: el

diapasó, el mànec i la pala o cap.

L’acoblament del mànec, el diapasó i el cap és realitza mitjançant coles d’origen natural o

coles sintètiques específiques per fustes.

➢ Diapasó

El diapasó es una peça de fusta de

forma trapezial, de costats definits per

l’ample de celleta i l’ample definit en el

punt d’unió amb el cos (observar la

Il·lustració 2: Diapasó) A mesura que es

recorre des del seu origen al cap, fins al

seu final a l’acoblament amb el cos, va

augmentant les seva secció, mantenint

els gruix constant. Esta format per un

bloc de fusta tallat, els trasts, la celleta, i

les incrustacions.

Il·lustració 2: Diapasó

Diapasó

Mànec

Cap

Incrustacions Trasts Celleta

Ample de celleta: mesura

dimensional referent a l’amplada

del diapasó a l’inici d’aquest, és a

dir, alla on està col·locada la

celleta, que actúa de trast zero.

Il·lustració 1: Mástil

Pàg. 8 Annex

El diapasó està en contacte amb els dits del guitarrista i segons els trasts que es premen, es

formen acords i/o notes diferents.

En la Il·lustració 3: Vistes del diapasó, poden observar-se la vista de planta, la vista lateral i

la vista d’una secció qualsevol de la peça:

vista de planta

vista d’alçat

vista lateral

esquerra

Il·lustració 3: Vistes del diapasó

Radi de curvatura

Com pot observar-se en la Il·lustració 4: Radi de

curvatura, i a la Taula 1: Radi de curvatura

explicació, no es tracta d’una secció rectangular, ja

que presenta una corba de perfil circular en la cara

on van inserits els trasts. Aquesta corba està

descrita segons una circumferència tangent a

l’aresta perpendicular que uneix els costats que

defineixen el gruix del diapasó, amb un centre

localitzat a una determinada longitud de l’aresta

tangent. Aquest concepte es coneix com a radi de

curvatura [30], i la distància definida entre el centre

de la circumferència i l’aresta tangent és que la

dimensiona aquesta variable.

Il·lustració 4: Radi de curvatura

Radi de curvatura


Taula 1: Radi de curvatura explicació

superfície cilíndrica superfície cònica

radi constant radi variable

Si es tradueix aquesta corba en dos dimensions a la tridimensionalitat de l’espai, ens podem

trobar en dos casos diferenciats: l’existència d’una superfície cilíndrica en la cara superior

del diapasó (si el radi de curvatura és constant al llarg del diapasó) o en l’existència d’una

superfície cònica en la cara superior del diapasó (si el radi del diapasó es variable al llarg del

diapasó).

D’aquesta manera, existeixen dos tipus de formes de diapasons. Els que presenten un radi

de curvatura variable al llarg del diapasó (la cara superior del diapasó és una superfície

cònica definida per un radi determinat a l’inici del diapasó i un radi diferent al final d’aquest), i

els que presenten un radi de curvatura constant (la cara superior del diapasó és una

superfície cilíndrica definida per un radi de curvatura constant). Si Rcell = Rpont aleshores el

radi de curvatura és constant, mentre que si no es compleix l’esmentada igualtat, el radi de

curvatura es variable.

La influència del radi de curvatura sobre la comoditat i l’execució del guitarrista és

significativa, és per això que els fabricants de diapasons de guitarra elèctrica ofereixen

diverses alternatives adaptades als requeriments del clients. De forma estàndard en el

mercat actual, es comercialitzen diapasons amb radis de curvatura constant de 7.25”, 9.5”,

10”, 12”, 14” i amb radis de curvatura variables de 9.5”-14”, 10”-16”, 12-16”. És precís

remarcar que cada marca acostuma a estar associada a un radi de curvatura determinat, i

en un model de guitarra elèctrica construït de manera industrial, no existeix l’opció per al

client d’escollir quin radi de curvatura prefereix.

Radis de curvatura de menor magnitud (és a dir, de menor distància entre el centre de la

circumferència i l’aresta tangent) presentaran una superfície cilíndrica de curvatura més

Rpont Rpont Rcell

Rcell

Pàg. 10 Annex

pronunciada. Els radis de curvatura de menor magnitud són indicats per registres rítmics, ja

que faciliten l’acoblament dels dits sobre el diapasó en la formació d’acords. Nogensmenys,

poden arribar a ocasionar problemes per determinades tècniques d’execució solista, com

per exemple els bendings, ja que al desplaçar les cordes 1, 2 o 3 cap a l’eix de simetria del

diapasó, la distància entre aquesta i la fusta del diapasó serà sempre més reduïda que no

pas amb radis de curvatura de major magnitud. En el cas dels bendings de les cordes 4, 5 i

6, el fet de presentar un radi de curvatura menor no ocasiona cap problema, més aviat al

contrari: provoca que al desplaçar la corda allunyant-la de l’eix de simetria del diapasó, la

distància que existeix entre la corda i la fusta del diapasó disminueixi, si es compara amb un

radi de curvatura de major magnitud. Els bendings no es realitzen gairebé mai amb les

cordes 4,5,6 per una qüestió d’estètica sonora, de manera que aquesta possible avantatge

no s’aprofita.

Radis de curvatura de major magnitud (és a dir, de menor distància entre el centre de la

circumferència i l’aresta tangent) presentaran una superfície cilíndrica de curvatura menys

pronunciada. Els radis de curvatura de major magnitud són indicats per registres solistes, ja

que faciliten les tècniques d’execució relacionades. Per altra banda, poden suposar

incomoditat al dificultar l’acoblament dels dits en la formació d’acords, ja que la superfície de

la cara del diapasó és menys cilíndrica o menys cònica (i més plana en conseqüència) i

provoca una posició de la mà més forçada a l’hora de col·locar més d’un dit sobre el

diapasó.

Els radis de curvatura compostos presenten un radi de curvatura de menor magnitud a l’inici

del diapasó (és a dir, allà on està col·locada la celleta) i un radi de curvatura de major

magnitud al final de la peça. Només es fabriquen seguint aquesta estructura (i no a l’inrevés,

amb el radi de curvatura de major magnitud a l’inici del diapasó i el radi de curvatura de

menor magnitud al final de diapasó) ja que els ritmes i acords s’acostumen a tocar en els

trasts inferiors del diapasó, mentre que els puntejos i tècniques pròpies d’un guitarrista

solista acostumen a dur-se a terme en els trasts superiors del diapasó. Els diapasons amb

un perfil compost de radi de curvatura es caracteritzen, aleshores, per presentar una ac

superfície cònica com a cara superior del diapasó, de major curvatura als trasts inferiors

(facilitant la formació d’acords en les primeres posicions) i de menor curvatura en els trasts

superiors (facilitat les tècniques solistes en les últimes posicions), de manera que en les

posicions intermèdies existeix un radi de curvatura mitjà que permet tocar ritmes i puntejos

de manera més o menys còmode. Aquests conceptes es resumeixen a la Taula 2: Radi de

curvatura tipologia:


Taula 2: Radi de curvatura tipologia

Radi de curvatura constant Radi de curvatura variable

7.25” Registre rítmic 9.5”-14” Registre versàtil

(rítmic a les

primeres

posicions i

solista a les

últimes)

9.5” 10”-16”

10” 12”-16”

12”

14” Registre solista

Cal destacar que en el cas de guitarres clàssiques, per exemple, la corba que defineix el radi

de curvatura és una recta horitzontal, de manera que la cara superior del diapasó és un pla.

Ranurat

Per tal d’incrustar els trasts i de posicionar la celleta al diapasó s’han de realitzar una sèrie

d’operacions de ranurat al llarg d’aquesta peça. Per tal de definir aquestes operacions es de

vital importància anomenar el concepte d’escala de la guitarra. L’escala de la guitarra es

determina en funció de la magnitud de la longitud vibrant de les cordes, que ve delimitada

pels dos punts de fixació als extrems de la corda, situats a la posició del pont i a la posició

de la celleta. La longitud vibrant de les cordes, o escala, presenta una important influència

sobre la tipologia del so i la comoditat a l’hora de tocar que s’obtindrà. Això es deu a la

tensió de les cordes. Si és manté constant el calibre de les cordes, una escala major suposa

la necessitat d’introduir una tensió major a la corda per produir una determinada nota

comparada amb la tensió necessària per produir aquesta mateix nota en una escala menor.

Amb altres paraules, per una mateixa afinació, una escala de longitud major implica una

major tensió de les cordes que no pas una escala de longitud menor. La percepció del

guitarrista amb la tensió de les cordes és subjectiva, però una menor tensió acostuma a anar

acompanyada d’una major comoditat a l’hora de l’execució (nogensmenys, una tensió de les

cordes excessivament baixa pot resultar incòmode). Pel que fa al so, una escala de longitud

major acostuma a estar vinculada a registres més brillants i una longitud d’escala menor

amb registre més càlids. Cal remarcar que la variació del calibratge de les cordes influeix

directament sobre la tensió de les cordes, ja que és varia la secció d’aquestes. Així doncs,

en la tensió de les cordes influeixen els conceptes d’escala de la guitarra i de calibre de les

cordes.

Pàg. 12 Annex

Les escales estandarditzades dins del mercat de les guitarres elèctriques són les mostrades

a la Taula 3: Longituds d’escala estàndards:

Taula 3: Longituds d’escala estàndards

25.5” 25” 24.75” 24”

Pròpies de guitarres

del fabricant Fender


del fabricant PRS.


del fabricant Gibson

Guitarres

elèctriques

d’escala curta

Una major longitud d’escala de la guitarra comporta una distància entre el pont i la posició

de la celleta major, que es tradueix en una longitud major de la guitarra elèctrica. Les

guitarres d’escala curta (24”) estan dissenyades per compensar aquest fet i adaptar la

guitarra elèctrica a una mesura més petita. Existeixen altres valors de longituds d’escala

com per exemple 24.5”, 26.5” (guitarres de 7 cordes) o 27-30” (guitarres barítones).

Els trasts, i per tant, les ranures on van incrustats, han d’estar col·locats en llocs estratègics

per tal de que en prémer dos trasts consecutius, sempre hi hagi una diferència d’un semitò

entre ells (equivalent a 1/12 part d’una octava musical. Una octava és l’interval de 8 graus

entre dues notes de l’escala musical. L’octava teòrica és l’interval que existeix entre dues

notes quan hi ha una relació de 2 a 1 entre les seves respectives freqüències.. Pel que fa als

instruments cordòfons, es considera que l’octava és l’interval que obtindrem entre una nota

tocada, amb una determinada longitud de la corda vibrant, i una altra nota tocada de la

mateixa corda, corresponent a la meitat de la longitud de la corda vibrant. Per exemple, hi ha

una octava entre la una corda polsada a l’aire, és a dir, amb tota la longitud vibrant possible,

i la mateixa corda polsada amb la meitat de la longitud possible vibrant, és a dir, al trast 12) .

El mètode per tal de calcular la posició dels trasts usat històricament per luthiers s’anomena

regla del 18. La posició del primer trast es troba a una distància de la celleta igual a l’escala

dividida per 18. Mitjançant un divisor proporcional es pot realitzar aquesta divisió de manera

mecànica i amb precisió. Un cop calculada la la posició del primer trast, és calcula la del

següent trast prenent com a escala la distància des del primer trast fins al pont i dividint la de

nou per 18. I així successivament. L’inconvenient és que es tracta d’un mètode rudimentari i

la constant de valor 18 és una aproximació. Històricament les guitarres estaven dissenyades

usant aquesta constant i després es modificava la posició del pont on es fixaven les cordes

per tal de corregir l’error de manera experimental.

El mètode de la regla del 18 [7] pot expressar-se de manera matemàtica de la següent

forma, com es mostra en la Equació 1: Posició dels trasts:


Equació 1: Posició dels trasts

Nogensmenys, amb l’invent dels ordinadors i les calculadores, s’ha calculat exactament el

valor de la constant (que en l’antiguitat prenia el valor de 18), igual a 17,817. Si s’usa aquest

valor per a la constant, s’obté el trast 12 exactament a la meitat de la longitud de l’escala.

Forats d’incrustació

Son talls extruïts en la superfície superior del diapasó amb la forma de la incrustació a

realitzar.

• Celleta

La celleta [1] és un dels extrems on es recolzen les cordes, i està localitzada a l’extrem del

diapasó que té menor amplada. L’ample de la celleta ha de correspondre amb l’ample de

celleta del diapasó per el seu correcte acoblament. Conté tantes ranures com cordes tingui

la guitarra, de profunditat suficient com per evitar que les cordes puguin escapar de la

ranures en les que descansen. Presenta una curvatura equivalent a la curvatura generada

pel radi del diapasó en la posició de la celleta. Generalment van encolades al diapasó, però

existeixen casos en que es deixen sense encolar, ja que la pròpia pressió de les cordes la

reté en la posició correcte, sempre i quan la cavitat on descansa hagi estat correctament

dissenyada i extruïda. Generalment estan construïdes a partir d’os. d’algun material plàstic o

de bronze, influint de manera significativa en el so el material del qual estan formades.

Conceptualment és una peça que actua com a trast zero, ja que al deixar les cordes a l’aire

sense pitjar cap trast, les cordes vibren amb la màxima longitud, fixades al pont i a la celleta,

com es mostra en la Il·lustració 5: Celleta de la guitarra en posició màstil.

Il·lustració 5: Celleta de la guitarra en posició màstil

Pàg. 14 Annex

Mentre que el gruix de la celleta no és de molta importància, l’altura de la celleta és una

variable de vital importància pel que fa al correcte calibratge de la guitarra elèctrica. Una

altura excessivament alta pot comportar que la distància vertical entre les cordes i els trasts

sigui tant elevada que dificulti l’operació de prémer les cordes (ja que el recorregut és més

elevat que no pas amb una altura vertical petita entre les cordes i els trasts). Una distància

vertical excessivament petita entre les cordes i els trasts pot ocasionar el fenomen de

trasteig, que es produeix quan la vibració de la corda al prémer un trast determinat es veu

modificada per l’impacte de la pròpia corda en un altre trast, sovint d’una posició superior. La

percepció del guitarrista en aquestes situacions és la d’una nota poc definida, desdoblada

amb altres notes brutes de fons (que son les produïdes quan la corda vibra i entra en

contacte amb altres trasts). Aquest fenomen no només es pot corregir i modificar mitjançant

l’alçada de la celleta, també influeixen negativament un mal anivellat i altura no uniforme

dels trasts, una altura incorrecte en el punt de fixació de les cordes al pont, i una mala

calibratge de la curvatura del màstil.

La separació de les ranures on descansen les cordes depèn directament del l’ample de

celleta i influeix, al igual que el fenomen del qual depèn, sobre la comoditat en l’execució del

guitarrista de determinades tècniques. Un ample de celleta major ocasiona una separació

major de les cordes (i com a conseqüència de les ranures on descansen), fet que beneficia

les tècniques i execucions pròpies d’un guitarrista solista o l’estil fingerpicking. Per altra

banda, un ample de celleta menor, ocasiona una separació de les cordes menor, i està

dissenyat especialment per guitarristes rítmics. Cal destacar que aquestes valoracions

només són criteris lleugerament subjectius basats en les recomanacions dels fabricants.

Guitarristes amb dits i mans molt petites normalment estaran més còmodes amb amples de

celleta menors (menor separació de les cordes), independentment de si toquen en un

registre rítmic o solista, i els guitarristes amb dits i mans molt grans acostumaran a estar

més còmodes amb un ample de celleta relativament gran (major separació de les cordes),

per una qüestió anatòmica relativa a l’espai disponible per col·locar els dits.

Els amples de celleta, de la major part de guitarres elèctriques del mercat són els mostrats a

la Taula 4: Amples de celleta estàndards:

Taula 4: Amples de celleta estàndards

41 mm (1-5/8”) 42 mm (1.65”) 43 mm (1-11/16”) 44 mm (1-3/4”) 48 mm (1-7/8”)

Cal destacar que hi ha nombrosos fabricants presenten en els seus models altres valors

d’ample de celleta. La separació de les cordes depèn directament de l’ample de celleta, però

els fabricants el determinen segons criteris diferents. Per exemple, amb una amplada de

celleta de 42mm, les guitarres de la sèries Fender Player Series Strat presenten una


separació de les cordes de 7mm.

La fabricació de les celletes acostuma a tractar-se d’una operació artesana duta a terme per

luthiers, ja que és una part imprescindible sobre la calibratge i posada a punt de l’instrument

i pot requerir-se la modificació de la celleta per assolir les demandes personals del

guitarrista. Tot i això, les grans empreses de manufactura de guitarres elèctriques les

realitzen de forma industrial i les disposen en els seus models segons el seu criteri i

estàndard de qualitat.

• Trasts

Els trasts [2] son unes tires metàl·liques provinents de filferros, com s’observa en la

Il·lustració 6: Filferro , corbades segons la curvatura del diapasó i d’amplada igual a

l’amplada de la secció del diapasó on estan col·locats. Sobre els trasts es recolzen les

cordes i l’ús d’aquests permet al músic establir una divisió visible de la corda per tal d’ubicar

les notes al llarg del diapasó. Normalment hi ha entre 21 i 24 trasts en una guitarra elèctrica.

Existeixen guitarres o altres instruments cordòfons sense trasts, on es dificulta molt la

localització de les notes al diapasó degut a la manca de referències visuals.

Il·lustració 6: Filferro

Les dimensions dels trasts afecten directament al tacte i

comoditat que presentarà l’instrument, i permeten classificar-los

en diversos tipus. La variació de les dimensions d’un tipus a

l’altre es realitzen per tal d’adaptar el trast a la tècnica

d’execució desitjada per l’artista, ja que unes determinades

dimensions ofereixen avantatges i desavantatges en referència

a l’execució del guitarrista.

Existeixen dues variables que influeixen sobre la qualitat sonora, la tècnica d’execució i la

comoditat a l’hora de tocar: l’altura i l’amplada del trasts). En la

Pàg. 16 Annex

Taula 5: Tipologia de trasts i propietats s’anomenen els avantatges i inconvenients

relacionats amb les variacions d’aquestes variables. Cal destacar que resulta impossible

avaluar aquesta empresa d’una manera totalment objectiva.


Taula 5: Tipologia de trasts i propietats

Tipus Avantatges Inconvenients Resum

ALÇADA DEL TRAST: variable de major influència sobre el so i la tècnica d’execució

Alts Molt útils per guitarristes solistes o

per estils com el heavy rock.

Permeten una gran velocitat

d’execució gràcies a la reducció

de fricció entre el diapasó i els

dits. Facilita les tècniques de

bending, hammer on i pull off.

Ofereixen una sostenibiitat major

de la nota degut a la major massa

del trast. Tenen més durabilitat ja

que toleren més operacions de

nivellat i pulit.

Son més propensos

a marcar els dits del

guitarrista amb

ferides o callositats.

Poden conduir a

problemes d’afinació

si s’exerceix un

excés de pressió

vertical a les cordes.

Presenten una

menor comoditat a

l’hora de l’execució.

Velocitat d’execució

Facilita tècniques

solistes

Major sustain

Major durabilitat

Possible problemes

d’afinació

Baixos Apropiats per guitarristes rítmics,

faciliten la formació d’acords i la

comoditat per tocar ritmes és

excel·lent. Son propis de guitarres

vintage, ja que inicialment

s’usaven com a complement

rítmic i un trast d’aquestes

dimensions cumplia a la perfecció

els requeriments. No presenten

problemes d’afinació en funció de

la pressió exercida sobre les

cordes.

No son apropiats per

guitarristes solistes.

El fet de presentar

una altura baixa els

condiciona a tenir

una poca durabiltat,

ja que admeten

poques operacions

de nivellat i pulit

abans de convertir-

se en inservibles.

Dificulten les

tècniques de

bending, hammer on

i pull off. Perjudiquen

la sostenibilitat de la

nota.

Facilita tècniques

rítimiques

Menor durabilitat

Menor sustain

AMPLADA DEL TRAST: variable de poca influencia sobre l’influencia sobre la qualitat del

so i la tècnica d’execució.

Pàg. 18 Annex

Amples Presenten una major comoditat a

determinats guitarristes a l’hora de

moure els dits al llarg del diapasó

Poden conduir a

problemes d’afinació

per culpa del

desgast. El punt de

recolzament pràctic

te tendència a

allunyar-se més del

punt de recolzament

teòric en trasts

amples quan es

produeix el fenomen

d’aplanament del

trast.

Comoditat

Possibles problemes

d’afinació

Estrets Els problemes d’afinació referents

a l’allunyament del punt de

recolzament pràctic del teòric

durant l’aplanament del trast no

són significatius.

Menor comoditat a

l’hora de l’execució,

sobretot si es

combina amb un

trast alt.

Menor comoditat

Amb les variacions de les variables altura i amplada dels trasts s’obtenen les següents

combinacions, que recullen els inconvenients i els avantatges descrits anteriorment (de

manera additiva) en la Taula 6: Comparativa de trasts. Addicionalment s’ha afegit el valor

mig de les variables com a “variable” mitjana.

Taula 6: Comparativa de trasts

Altura / Amplada Amples Mitjana amplada Estrets

Alts Útil per tècniques

solistes.

Útil per tècniques

solistes.

Incomoditat

Mitjana altura Útil per tècniques

solistes.

Versatilitat pel que fa a

tècniques d’execució

rítmiques i solistes.

Baixos Útils per tècniques

rítmiques i en

instruments acústics


Les combinacions de les variables altura/amplada més habituals soles ser les marcades en

color verd: Alts i amples, Alts i mitjana amplada, Mitjana altura i mitjana amplada, i baixos i

estrets. Les combinacions possibles marcades en color vermell condueixen a

incongruències o a excessives incomoditats i no s’acostumen a fabricar.

Segons les dimensions dels trasts referents a la vista de secció de la peça, aquests poden

classificar-se en diversos tipus. La classificació s’ha extret del fabricant Dunlop, estàndard

en el disseny i fabricació de trasts, i s’han exposat els trasts usats més usualment en

l’actualitat en el mercat de les guitarres elèctriques en la Il·lustració 7: Trasts més comuns

estandarditzats i en la Taula 7: Especificacions de trasts estandarditzats més comuns:

Il·lustració 7: Trasts més comuns estandarditzats

Taula 7: Especificacions de trasts estandarditzats més comuns

Referencia del fabricant Dimensions

(A: amplada, B: altura)

Tipologia d’acord amb

l’exposada anteriorment

Dunlop 6000 A = 2,99 mm

B = 1,47 mm

Alts i amples

Dunlop 6100 A = 2,79 mm

B = 1,40 mm

Alts i amples

Dunlop 6105 A = 2,29 mm

B = 1,40 mm

Alts i mitjana amplada

Dunlop 6110 A = 2,92 mm

B = 1,27 mm

Mitjana alçada i amples

Dunlop 6130 A = 2,692 mm

B = 0,914 mm

Mitjana alçada i amples

Dunlop 6150 A = 2,591 mm

B = 1,067 mm

Mitjana alçada i mitjana

amplada

Dunlop 6230 A = 1,990 mm

B = 1,080 mm

Mitjana alçada i Mitjana

amplada

Es precís remarcar que existeixen altres models del mateix fabricant, i múltiples models

d’altres fabricants que no s’han esmentat en aquest apartat.

Pàg. 20 Annex

Existeixen més variables de disseny més

enllà de l’amplada i l’alçada del trast (E:

alçada i B: amplada en aquesta imatge),

com s’observa en la Il·lustració 8: Variables

de mesura dels trasts. Nogensmenys, no

influeixen excessivament sobre la qualitat

sonora ni sobre la comoditat, així que

aquestes s’especificaran en el disseny del

procés de fabricació, on si son rellevants.

Il·lustració 8: Variables de mesura dels trasts

• Incrustacions

Les incrustacions, mostrades a Il·lustració 9: Exemple d’ubicacions d’incrustacions i a v

Il·lustració 10: Exemples d’incrustacions son marques al diapasó en trasts determinats que

permeten al guitarrista deduir amb major facilitat en quina alçada del diapasó es troba

tocant. És un element molt comú en les guitarres elèctriques acústiques, però que no

s’utilitzen gairebé mai, per exemple, en les guitarres clàssiques. En cap cas influeixen sobre

la qualitat sonora.

Il·lustració 9: Exemple d’ubicacions d’incrustacions

Originalment les incrustacions

estaven situades en els trasts

de les notes de l’escala major

de Do al llarg de la corda

afinada en Mi, a excepció del

Do i del Re, que presenten una

incrustació al trast que els

separa, seguint un criteri estètic

de distribució homogènia de les

incrustacions. Actualment molts

fabricants opten per aquesta

distribució de les incrustacions.

També tenen una finalitat decorativa i molts fabricants busquen convertir la forma d’aquestes

incrustacions un tret característic de la marca. En la següent imatge es mostren alguns

exemples de disseny i distribució al llarg del diapasó de les incrustacions:


Il·lustració 10: Exemples d’incrustacions

Estan construïdes generalment d’àcar, os o fusta, tot i que a vegades, en models econòmics

s’usen senzillament gomets o vinils en comptes d’una incrustació d’àcar, degut a la dificultat

del procés d’incrustació i a l’alt cost de l’àcar.

El procés d’incrustació s’anomena marqueteria, i és basa en l’extrusió d’un tall a la fusta

amb les dimensions de la peça que es vol incrustar.

➢ Mànec i cap

El mànec i el cap confereixen l’estructura principal del màstil, i depenent del tipus de

construcció son fins i tot la mateixa peça. Estan construïts a partir de fusta. Segons el tipus

d’unió [10] que presenten amb el cos, poden classificar-se com es mostra a la Taula 8:

Tipologies d’unió del màstil amb el cos:

Taula 8: Tipologies d’unió del màstil amb el cos

Bolt-on: Set neck: Neck-Through:

La part inferior del mànec, i

en conseqüència del màstil,

La part inferior del mànec, i

en conseqüència del

En aquests tipus de construcció

existeixen dues parts principals

Pàg. 22 Annex

es cargola directament al

cos, sense l’ús de coles

naturals o específiques per a

fustes.

La virtut d’aquests tipus de

construcció radica en la

facilitat a l’hora de realitzar

recanvis de màstil quan

aquest trenca o es vol

substituir, ja que únicament

cal descargolar el màstil a

substituir i cargolar el nou

màstil, que ha de concordar

amb les dimensions del

caixetí

d’acoblament(mesures

relativament estàndards) i ha

d’estar dissenyat segons

l’escala de la guitarra en

concret. El cost de fabricació

és el més reduït dels

mètodes coneguts.

El principal inconvenient és

la pèrdua de sostenibilitat de

les notes degut a aquest

tipus d’unió. Això es deu a la

unió imperfecta del cos i del

màstil, que provoca que la

reducció del sustain de les

vibracions que s’han

transmés de les cordes al

cos i al màstil.

Addicionalment, en

determinats dissenys pot

dificultar l’accés als trasts

més aguts.

màstil, s’encola al cos

mitjançant coles naturals o

específiques per a fustes.

La principal virtut d’aquest

tipus de construcció és la

notable conservació de la

sostenibilitat de les notes,

ja que és millora, respecte

la construcció Bolt-on, la

unió entre el cos i el màstil

respecte a la qualitat

sonora i el contacte entre

superfícies és més proper

a ser un mateix sòlid.

L’inconvenient principal és

la dificultat a l’hora de

realitzar reparacions o

substitucions de màstil, ja

que s’ha de desfer

l’operació d’encolat, i

resulta més complex que

no pas descargolar el Bolt-

on.

que s’acoblés, però aquestes

son el màstil i part central

longitudinal del cos

(conjuntament), i la resta del

cos, que s’acoblen entre elles

mitjançant un procés d’encolat.

Es tracta d’una construcció poc

usada en guitarra elèctriques ja

que dificulta excessivament la

reparació del màstil i converteix

en gairebé impossible la

substitució d’aquest, convertint

l’alternativa de comprar una

nova peça com l’opció més

viable. El cost de fabricació és el

més car dels coneguts.

La principal virtut és la notable

sostenibilitat de les notes, ja que

la unió del màstil i cos, tot i estar

encolats en tres peces, es

propera a un bloc sòlid, millorant

d’aquesta manera la

sostenibilitat de les vibracions

que s’han transmès de les

cordes al cos i al màstil.


Per tal de poder comparar els diversos tipus de construcció pel que fa la unió del màstil amb el

cos, s’han de tenir en compte els requeriments relatius a la comoditat a l’hora de toca en trasts

de posició més aguda, la conservació de la sostenibilitat de les notes, el cost de fabricació i la

facilitat de reparació i/o substitució. A continuació es presenten, respectant les columnes

anomenades anteriorment, les principals virtuts i inconvenients resumits a la :

Incomoditat en trasts de

posició elevada

Comoditat en trasts de

posició elevada

Comoditat en trasts de

posició elevada

Pérdua de sustain Notable sustain Notable sustain

Facilitat de reparació i/o

substitució del màstil

Dificultat de reparació i/o


Dificultat de reparació i/o


Cost de fabricació reduït Cost de fabricació inferior a la

contrucció Neck-through,

però superior al Bolt-on.

Cost de fabricació elevat

• Mànec

El mànec està en permanent contacte amb les mans del guitarrista, ja que és on

descansa la palma de la ma, mentre els dits premen els trasts al diapasó, i la forma de la

secció del mànec es molt rellevant en la comoditat a l’hora de l’execució (evidentment,

es tracta d’un criteri subjectiu, relatiu a l’anatomia de les mans del guitarrista). Així

doncs, el mànec, que parteix d’un bloc de fusta allargat de forma de prisma rectangular,

presenta una superfície plana, que és on roman enganxat el diapasó, i una superfície

arrodonida, fruit d’arrodonir les arestes del prisma rectangular paral·leles a l’eix

longitudinal del bloc de fusta. Addicionalment presenta una ranura on s’introdueix

l’ànima. Les formes de secció [4] més usades són les mostrades a la

Pàg. 24 Annex

Taula 9: Tipologia de mànecs (secció):


Taula 9: Tipologia de mànecs (secció)

Secció més usualment usada en la

construcció de mànecs de guitarres

elèctriques. Ofereixen un notable

confort, però poden resultar

incomodes per guitarristes de mans

amb grans dimensions. Al ser la

secció més usada, presenta diverses

variacions basades en el gruix: extra-

slim, slim, nut-shaped, fat, huge.

Mànec de construcció més gran,

orientat a guitarristes amb mans

considerablement grans i dits llargs.

Mànec que facilita, segons el seu

disseny, la col·locació del dit polze

sobre el diapasó, usualment usat en

registres de rock i blues.

Mànec de construcció més plana.

Afavoreix l’execució de tècniques que

requereixin una elevada velocitat

La secció asimètrica augmenta en

direcció transversal del màstil des de

la corda de Mi greu a la corda de Mi

aguda. Tècnicament milloren

l’acoblament del palmell de la mà al

mànec: l’asimetria esta dissenyada

per tenir la part de menys gruix

propera al palmell de la mà, i la part

amb més gruix com a recolzament

dels dits.

Pàg. 26 Annex

• Cap

El cap [5] és la part del mànec on estan localitzats els clavillers, que permeten modificar

la tensió de les cordes, i on sovint es troba localitzat el logotip o nom del fabricant. La

forma del cap es variable i depèn del fabricant (algunes formes estan associades a

determinats tipus de guitarra elèctrica, per motius tradicionals).

Il·lustració 11: Exemples de caps

Un mateix fabricant pot presentar més

d’un disseny de cap diferent, com és el

cas de Fender i Gibson, que acostumen a

modificar-lo per cadascun dels tipus de

guitarra elèctrica que fabriquen. En la

imatge es mostren els dissenys més

emblemàtics d’alguns dels fabricants més

reconeguts. Poden observar-se exemples

en la Il·lustració 11: Exemples de caps.

Segons la construcció d’aquest, es poden classificar de la següent manera:

Cap Recte (Straight)

Tal i com el nom indica, el cap està alineat amb el mànec, en una mateixa recta, com

s’observa en la Il·lustració 12: Cap recte i direcció de les fibres. Es parteix d’un únic bloc

de fusta per construir el mànec i la fusta del mateix bloc, sense necessitat d’operacions

d’encolat. És important que es respecti la direcció longitudinal de les fibres de fusta a l’hora

de construir el mànec i el cap. És a dir, les fibres han de ser paral·leles l’eix de simetria del

mànec. La fusta és un material isotròpic que varia les seves propietats mecàniques en funció

de la direcció de les fibres. Les virtuts d’aquests tipus de construcció son el baix cost de

fabricació i la major resistència per tensions externes aplicades al cap (com poden ser cops,

o bé la pròpia tensió de les cordes), degut a la direcció longitudinal de cadascuna de les

fibres de la fusta al llarg de tota la peça. El principal inconvenient és que degut a la

geometria d’aquest tipus de construcció, l’angle del tram de corda entre les clavilles

d’afinació i el punt fix a la celleta és suficientment petit com per provocar que les cordes

puguin sortir de les ranures convencionals de la celleta on descansen en la realització de

determinades execucions tècniques (fet que es pot corregir usant determinats materials a les

celletes, o unes ranures més profundes). Nogensmenys, per tal de compensar aquest

fenomen, s’acostumen a usar altres elements de fixació de les cordes.


Il·lustració 12: Cap recte i direcció de les fibres

Cap inclinat (Tilted Back)

El cap no està alineat amb la direcció longitudinal del mànec, existint un angle mes gran

180º entre la superfície de la cara superior del mànec i la superfície superior del cap, com

s’observa en la Il·lustració 13: Cap inclinat.

Es construeix a partir d’un mateix bloc de fusta, igual que en el cas del Cap Recte.

Nogensmenys, cal tenir present el concepte d’anisotropia de la fusta, i analitzar la direcció

de les fibres. De la mateixa manera que la direcció de les fibres del mànec ha de ser

paral·lela a l’eix de simetria del mànec, la direcció de les fibres de la fusta del cap també ha

de ser paral·lel al l’eix de simetria del cap. Si no es respecta aquesta màxima, l’alineació de

la direcció de les fibres converteix la part del cap en vulnerable a cops i, a llarg termini, a la

tensió de les cordes.

Il·lustració 13: Cap inclinat

El mètode de fabricació usat en la correcta construcció d’aquests tipus de caps, és basa en

la divisió en dos semi-blocs el bloc de fusta original a partir del qual es construirà el mànec i

el cap (respectant la direcció longitudinal de les fibres). Es tallarà el bloc original amb l’angle

d’inclinació del cap original, dividint-lo en dues peces, respectant les dimensions requerides

pel mànec i el cap. El bloc obtingut destinat al cap s’encolarà al mànec de la manera

descrita a la següent imatge, existint dos possibles alternatives (que han de ser valorades

prèviament, ja que modifiquen les dimensions totals del mànec i la pala:

Pàg. 28 Annex

Il·lustració 14: Possibles direccions de fibres (cap inclinat)

El principal inconvenient és que les fibres de la fusta no es mantenen en direcció longitudinal

al llarg de tota la peça, degut a que es produeix el procés d’encolat del cap en posició

inclinada. Si es construeix tal i com s’ha especificat en la Il·lustració 14: Possibles direccions

de fibres (cap inclinat), es millora la tolerància a cops i a la tensió de les cordes a llarg

termini, però aquestes son pitjors respecte a les resultants del Cap Recte. El cost de

fabricació és superior al relatiu al Cap Recte.

La principal virtut és la resolució del problema amb els Caps rectes i el reduït angle

d’inclinació del tram de corda que va des de la clavilla d’afinació fins al punt de fixació de la

celleta. L’angle d’inclinació del Cap determina l’angle d’inclinació de les cordes en aquest

tram, i està comprés entre el 10º i 20º, variant en funció del fabricant. Existeix la teoria que

afirma que afegir aquest angle d’inclinació incrementa el sustain i influeix sobre el to del so,

però no hi ha estudis concloents, i l’afirmació pot ser fruit de que aquest tipus de guitarra

s’usa per defecte (per motius estètics i tradicionals) en guitarres que presenten altres

elements constructius que beneficien el sustain.


• Clavillers

Els clavillers [3] son els encarregats de modificar la

tensió de les cordes per tal d’afinar-les. El mecanisme,

que es mostra en la Il·lustració 15: Mecanisme claviller

d’afinació, mecànic de funcionament és basa en un

engranatge i un pas de rosca, que transmet el l’esforç a

torsió fet pel guitarrista en un del extrems del

mecanisme (on es troba la clavilla, que està unida al

pas de rosca ja que són la mateixa peça), a l’altre

extrem del mecanisme (a l’engranatge), transmetent el

gir en un altre eix, on és troba un element cilíndric on

s’enrotllen les cordes.

Il·lustració 15: Mecanisme

claviller d’afinació

Existeixen diversos tipus de clavillers per guitarres elèctriques. Principalment poden dividir-

se en clavillers amb bloqueig -en que la clavilla presenta en l’orifici en que s’introdueix la

corda, un sistema de premsat mitjançat una superfície metàl·lica i un cargol, per tal de

premsar la corda un cop estigui afinada, i evitar problemes d’afinació – i en clavillers sense

bloqueig, en els que senzillament s’introdueix la corda i no queda fixada més que per

l’enrotllament d’aquesta (existeixen diverses tècniques per tal de pinçar la corda sobre ella

mateixa mentre s’enrotlla al claviller i evitar el lliscament d’aquesta i problemes d’afinació

posteriors). La disposició dels elements de les clavilles i la forma d’aquests ha anat canviant

al llarg del temps per motius estètics, així que no s’ha considerat un aspecte a tenir en

compte per tal de classificar-los. Nogensmenys, les clavilles d’afinació poden classificar-se

en funció de la següent variable:

Altura constant

La inserció de la corda en el claviller és produeix en la mateixa alçada per tots els clavillers,

independentment de la ubicació d’aquests. És a dir, és indiferent l’ordre en que estiguin

ubicats.

Pàg. 30 Annex

Altura escalada

La inserció de la corda en el claviller és

produeix en diferents alçades per tots els

clavillers, independentment de la ubicació

d’aquests. És a dir, no resulta indiferent

l’ordre en que estiguin ubicats. Aquest

disseny s’usa per reduir el problemes de

retenció de la corda en l’execució de

determinats registres tècnics, ja que

s’augmenta l’angle de sortida de la corda

de la celleta i s’evita que la corda pugui

escapar de la ranura de la celleta. Son

útils en caps de disseny recte, en que

l’angle de sortida de les cordes de la

celleta és significativament reduït en les

cordes 4, 5 i 6. La principal virtut

d’aquesta alternativa es que soluciona

parcialment aquest problema sense la

inclusió de nous punts de fricció al llarg de

la corda, que desemboquen en

problemes d’afinació. Cal remarcar que

mitjançant afinadors d’alçada escalda, la

correcció de l’angle de sortida és molt

petita. Consultar l’apartat Arbres de

retenció per mes informació i la Il·lustració

16: Comparativa de clavillers.

Addicionalment, els clavillers poden estar disposats de manera simètrica amb 3 clavillers a

cada extrem del Cap, o de forma asimètrica, amb 6 clavillers a un dels extrems del cap, o bé

amb altres distribucions menys comuns, tal i com s’observa en la Il·lustració 17:

Distribucions de clavillers al cap.

Il·lustració 16: Comparativa de clavillers


Distribució línia de 6 Distribució 3vs3 Altres distribucions

Il·lustració 17: Distribucions de clavillers al cap

La distribució dels clavillers al cap és determinants pel que fa a la generació de punts de

tensió significativament elevats a la celleta, que poden causar el seu trencament. En funció

del disseny, és possible que el tram de corda entre la celleta i la clavilla d’afinació presenti

un angle, com és el cas de la distribució de 3vs3. Això implica un increment de la pressió a

la corda, i pot originar més vulnerabilitat a l’hora de trencar.

• Altres sistemes de fixació

Arbres de fixació

Peça usualment metàl·lica de petites dimensions en forma d’arbre que actua com a guia de

recorregut de determinades cordes, en el tram entre la celleta i la clavilla d’afinació [6].

L’objectiu és, en caps de guitarra elèctrica de forma Recta, incrementar l’angle de sortida de

la corda a la posició de la celleta, per disminuir el risc de sortida de la corda de la ranura de

la celleta en determinades tècniques d’execució. Usualment s’usen únicament en dues

cordes, la corda 5 i 6, tot i que hi ha models dissenyats per tal de guiar fins a 4 cordes, les

que presenten un tram de corda entre la celleta i la clavilla d’afinació més llarg (és a dir, les

que presenten un angle de sortida de la celleta menor). Pot observar-se en les imatges

Il·lustració 18: Arbre de fixació de cordes i Il·lustració 19: Exemples d’arbre de fixació de

cordes en cap recte

El principal inconvenient en el seu ús és la inclusió d’un nou punt de fricció al llarg de la

corda, fet que pot incrementar els problemes d’afinació. Addicionalment, a l’afegir un nou

contacte a la corda, es pot veure afectar lleugerament el to del so produït en la vibració de la

corda. Per tal d’evitar excessius problemes d’afinació, s’usen arbres de fixació de grafit (que

Pàg. 32 Annex

redueix la fricció entre les cordes), o es modifica la forma arrodonint la zona de contacte

amb la corda.

Il·lustració 18: Arbre de fixació de cordes

Il·lustració 19: Exemples d’arbre de fixació de cordes en cap recte

Com alternativa als arbres de retenció de les cordes, existeixen els afinadors d’altura

escalada, que intenten resoldre aquest problema sense afegir un nou punt de fricció en el

recorregut de la corda.

Celleta de bloqueig

Alternativa a una celleta de disseny convencional. Peça metàl·lica amb una ranura

corresponent a cada corda, amb la particularitat que inclou un sistema de fixació d’aquestes

basat en el premsat de cordes mitjançant cargols que regulen l’alçada d’una superfície

metàl·lica, que actua com a premsa. D’aquesta manera, les cordes queden atrapades sota

la premsa i redueix els problemes d’afinació. Usualment, per guitarres de 6 cordes, hi ha tres

sistemes cargol-premsa, i cadascun premsa dues cordes.

Cal remarca que l’ús d’una celleta de bloqueig per si sola no presenta suficients millores en

l’afinació, ja que requereix el seu homònim en l’altre punt de fixació de les cordes, al pont.

Per informació addicional consultar els ponts Floyd Rose.

• Ànima

L’ànima [8] es un element metàl·lic en forma de vara que es col·loca longitudinalment a

l’interior del mànec del màstil. La funció principal de l’anima és la de compensar la tensió

que generen les cordes sobre el màstil de la guitarra i modular la concavitat del màstil.


L’ajustament d’aquesta variable és un dels calibratges essencials d’una guitarra elèctrica, ja

que la curvatura de l’ànima (i com a conseqüència, del màstil) es determinant pel que fa a

l’acció de la guitarra i els trastejos a l’hora d’interpretar. La inserció de l’ànima al mànec del

màstil requereix l’extrusió d’un tall al mànec en forma de canal, amb les dimensions pròpies

de l’ànima (evitar deixar un gran interval de tolerància ja que l’ànima ha de quedar

perfectament fixada per evitar vibracions molestes d’aquesta fruit de les vibracions de les

cordes). Usualment s’usa silicona per tal d’omplir els espais buits entre l’ànima i el canal,

però també és comú l’ús de petites cunyes de fusta (aquest procés es detalla més en el

procés de fabricació)

Inicialment les ànimes eren simplement una vara metàl·lica, que no permetia ajustament de

curvatura. Nogensmenys, en l’actualitat totes les guitarres elèctriques presenten ànimes

ajustables, essent les següents les dues tipologies estandarditzades:

Acció simple

Il·lustració 20: Ànima d’acció simple

L’ànima d’acció simple, mostrada en la Il·lustració 20: Ànima d’acció simple, consta d’una

vara metàl·lica amb una rosca a un dels extrems (col·locat en la posició propera al cap de la

guitarra), i d’una peça cilíndrica acoblada a l’altre extrem, que limita la vareta i actua com a

element fixador. La forma de la vara és còncava, així com de l’orifici que s’extrueix en el

mànec del màstil. Així doncs, quan s’apreta la rosca de l’extrem, es tensa la vara i es

redueix la concavitat d’aquesta. D’altra banda, quan s’afluixa la rosca, es provoca el

destensament de la vara i s’augmenta l’a concavitat de la vara, i en conseqüència, del

màstil.

El principal inconvenient d’aquests sistema és que en determinats casos pot ocórrer que

amb la rosca completament afluixada, el màstil resulti completament recte o lleugerament

convex. En aquests casos, l’ajustament que permet l’ànima és gairebé inútil, degut a que per

tal d’assolir un calibratge de la guitarra òptim, és considera que el màstil ha de presentar una

Pàg. 34 Annex

curvatura lleugerament còncava (per motius de comoditat a l’hora de l’execució, ja que

influeix directament sobre l’altura possible de les cordes respecte el diapasó i la possible

aparició de trastejos).

Ànima de doble acció

L’ànima de doble acció, mostrada en la Il·lustració 21: Ànima de doble acció, és una sistema

compost per dues vares metàl·liques (o bé una vara i una barra) col·locades una sobre

l’altra. Inicialment presenten curvatura nul·la i s’insereixen en un canal recte extruit al mànec

del màstil, paral·lel al diapasó. Presenten als dos extrems una peça metàl·lica on s’acoblen

els extrems de les vares, i en un d’ells, un cargol, que permet l’ajustament de la curvatura.

Aquest sistema permet la modulació de la curvatura de l’ànima, i com a conseqüència del

màstil, en ambos sentits. És a dir, pot assolir-se una curvatura convexa i còncava de l’ànima,

mentre que les ànimes de simple acció la curvatura és sempre còncava, reduint així el

marge d’ajustament sobre el màstil. Segons en quin sentit girem el cargol, és corbarà la vara

inferior o superior, oferint més possibilitats d’ajustament sobre el màstil de les guitarra.

Addicionalment, la mecanització del canal necessari per inserir l’ànima al mànec del màstil

és més senzill que en el cas de les ànimes d’acció simple, ja que es tracta únicament d’un

canal recte, mentre que en l’altre cas era necessari un canal amb una curvatura còncava

determinada.

Il·lustració 21: Ànima de doble acció


1.2.2. Bloc cos

➢ Cos

El cos es un bloc de fusta de gruix normalment comprés entre els 35mm i els 50mm, tallat

amb perfil arrodonits. Presenta un conjunt de cavitats on s’introdueix el circuit electrònic de

la guitarra elèctrica, així com el pont. Presenta també una capçalera on s’acobla el màstil. El

bloc de fusta acostuma a estar compost per 2 o 3 taulons de fusta adherits. En funció de la

tipologia dels components electrònics i de fixació mecànics, com el pont, la ubicació i les

mesures de les cavitats variaran. Resulta difícil establir una classificació de tipus de cossos

de guitarra elèctrica, ja que sovint es combinen diversos tipus de components en diversos

models, originant una gran combinació possible de tipologies de cossos degut a que cada

tipus de component requereix cavitats específiques.

Nogensmenys, poden classificar-se els cossos segons si son sòlids o buits:

Cos sòlid: malgrat el cos presenta les cavitats

necessàries per acomodar el circuit electrònic i

els orificis necessaris per permetre les

connexions amb cables, és tracta d’un bloc de

fusta, en la major part del seu volum, sòlid.

Afavoreix el sustain de les notes.

Cos buit: presenta cavitats necessàries, com

pot observar-se en la Il·lustració 22: Cossos

semi-buits per ubicar el circuit electrònic i els

seus cables, i cavitats per tal de reduir el pes de

l’instrument. El fet que estigui buit genera un so

amb una tonalitat rica en calidesa però redueix

la sostenibilitat de les notes respecte a un cos

completament sòlid. Aquestes cavitats

addicionals provoquen l’amplificació de la

vibració de les cordes quan la guitarra no està

connectada, ja que actuen com a petita caixa

de ressonància (evidentment, al ser cavitats

molt petites, no és equivalent a una caixa de

ressonància d’una guitarra clàssica o d’una

guitarra acústica).

Il·lustració 22: Cossos semi-buits

Pàg. 36 Annex

El disseny de la forma del cos conté una vital importància en l’aspecte de la guitarra.

Existeixen nombrosos dissenys [35], alguns d’ells mostrats en la Il·lustració 23: Exemples de

cossos de guitarra elèctrica.

Il·lustració 23: Exemples de cossos de guitarra elèctrica

➢ Tapes

La tapa, mostrada en la Il·lustració 24: Exemples de tapes sobre un cos base, es una làmina

de fusta, o conjunt de làmines, de gruix que oscil·la entre 5 i 10 mm, usualment de diferent

naturalesa que la fusta que conforma el cos. S’acostuma a usar en la construcció de

guitarres elèctriques amb tapa només una, adherida a la cara frontal del cos de la guitarra

elèctrica, per motius estètics (ja que s’acostuma a usar fusta amb patrons de fibres) i per

motius de sonoritat. El fet d’afegir una tapa adherida al so, afegeix un matis sonor. Per

exemple, és molt comú en guitarres amb cos i màstil de caoba, afegir una tapa d’auró. Per

exemple, la vibració produïda per les cordes recollida en cossos i màstils de caoba genera

un so càlid i amb freqüències baixes i mitjos amb presència, i l’addicció d’una tapa d’auró,


suavitza les qualitats sonores de la caoba i afegeix brillantor i freqüències altes al so total,

assolint un so més equilibrat i més definit.

Pel que fa a la forma de les tapes, aquestes poden ser de forma gairebé plana (presentant

un petit arrodoniment en els seus extrems) o de forma arrodonida, partint de perfils de fusta

escalats en determinades altures, que després es poleixen per aconseguir l’arrodoniment de

la tapa esmentat.

Il·lustració 24: Exemples de tapes sobre un cos base

Existeixen guitarres amb dues tapes, una davantera, i una posterior.

➢ Pickguard

Làmina usualment de material plàstic (a vegades, pot usar-se la fusta, per motius estètics)

que s’usa com a capa protectora sobre la cara davantera del cos de la guitarra, per evitar

que és malmeti la superfície degut a tocar les cordes amb púa, ja que a vegades resulta

difícil controlar l’amplitud del moviment d’execució i s’impacta contra la superfície del cos, o

en cas d’haver-hi, del pickguard. Existeixen dos tipus principals de pickguards, els que

cobreixen els forats extruïts al cos per ubicar el circuit electrònic i a més a més protegeixen

el cos dels impactes de la pua, i els que únicament protegeixen dels impactes de les púes i

que no cobreixen els forats extruïts per ubicar el circuit electrònic, ja que aquest es troba

ubicat en una cavitat en la part posterior del cos (anomenats flotants, ja que estan fixats

únicament per un dels seus extrems al cos. Aquests acostumen a aparèixer en cossos amb

tapes corbades). El pickguard va cargolat mitjançant cargols al propi cos, i el seu gruix

oscil·la al voltant del 3 o 4 mm. Pot observar-se a la Il·lustració 25: Exemples de Pickguards.

El disseny d’aquests ha esdevingut un motiu d’estètica important en el disseny de guitarra

elèctriques, ja que admeten un elevat rang de personalització. Cal destacar que en cas de

cobrir les pastilles de captació, és necessari l’extrusió d’un tall de les dimensions de la

pastilla, per evitar obstruir el pas de les vibracions electromagnètiques cap a aquestes. El

mateix ocórrer amb els botons dels potenciòmetres i de selectors de pastilles.

Pàg. 38 Annex

Il·lustració 25: Exemples de Pickguards

Segons el disseny del cos de la guitarra elèctrica, i segons les cavitat extruïdes per tal

d’ubicar el circuit electrònic, es requereixen diverses tapes per evitar que aquest quedi a la

vista, i addicionalment, s’ompli de pols. El material de construcció i color acostuma a ser el

mateix que el del pickguard ja que s’aprofita la mateixa làmina d’origen per obtenir les

diverses tapes. En la Il·lustració 26: Exemples de compatibilitat entre Pickguard i altres

xapes protectores es pot observar les tapes necessàries per un model Les Paul clàssic, i la

usada per un model Stratocaster convencional.

Il·lustració 26: Exemples de compatibilitat entre Pickguard i altres xapes protectores


➢ Cutaway

El cutaway es la paraula usada per tal de descriure l’absència de material en la part superior

del cos propera al màsttil, que origina una espècie de banya. En el cas de les guitarres

elèctriques, és indispensable que presenti com a mínim un cutaway a la dreta de l’eix de

simetria del màstil (en cas de guitarres elèctriques per dretans) o al costat contrari (en cas

de guitarres elèctriques per esquerrans). El fet de presentar un cutaway, facilita l’accés del

guitarrista als trasts relatius a les notes més agudes. Les banyes o banya generada per

l’extrusió de cutaways juguen un paper important en el disseny de la guitarra elèctrica,

existint guitarres de forma asimètrica (amb només un cutaway, o be dos però de profunditats

diferents) o de forma simètrica (amb dos cutaways idèntics)

➢ Pont

El pont [9] és una estructura metàl·lica encarregada de fixar les cordes en un dels seus

extrems, i de transmetre part de la vibració de les cordes al cos de la guitarra elèctrica. Està

compost per una estructura principal metàl·lica, i múltiples cargols, motlles, celletes

individualitzades per cadascuna de les cordes i altres peces en funció de la tipologia de

pont. El punt de fixació de le cordes ha d’estar a la distància de l’escala definida, a partir de

la posició de la celleta al cap de la guitarra. Per tal de poder corregir aquesta mateixa

distància i afinar correctament la guitarra, cal incloure com a mínim celletes individualitzades

en cada corda que permetin el seu desplaçament longitudinal, per poder modificar

lleugerament el punt de recolzament de les cordes (cal destacar que per tal d’aconseguir

una longitud de vibració de la corda de la longitud de l’escala en concret, no és suficient

calcular la longitud en direcció longitudinal entre la celleta i l’hipotètic punt de recolzament.

La corda no descriu una recta paral·lela a l’eix longitudinal de la guitarra, degut a que l’ample

de celleta al cap de la guitarra no es correspon a l’ample de celleta al pont. Addicionalment,

l’alçada de les cordes en la celleta del cap de la guitarra tampoc acostuma a ser la mateixa

exactament que en el pont, de manera que per compensar aquestes variables es necessari

introduir un cert marge de moviment al punt de recolzament de la corda en el pont. A

continuació, es mostren els principals ponts usats en la construcció de guitarres elèctriques:

Pont fixe

El pont està fixat completament en el cos de la guitarra. Presenta celletes individualitzades

per cada corda. No requereix la necessitat de realitzar cavitats addicionals per inserir el pont

de la guitarra El pont està completament en contacte amb el cos. Es mostren tipologies i

avantatges i inconvenients dels tipus en la Taula 10: Tipologia de ponts fixes i Taula 11:

Taula d’avantatges i inconvenients del pont fixe respectivament.

Pàg. 40 Annex

Taula 10: Tipologia de ponts fixes

Tipus de pont fixe Característiques

Ashtrail

Permeten regular l’altura i la posició del

punt de fixació de la corda. Presenten

una espècie de superfície metàl·lica

pròpia d’aquest tipus de font, per motius

estètics, on s’insereix la pastilla del pont

en posició inclinada, pròpia dels models

Telecaster. Els models inicials

presentaven únicament tres celletes que

es poden modificar en altura i posició

(dues cordes recolzades per una celleta),

però alguns models actuals modificats

inclouen sis celletes per un ajustament

més precís

Tune o Matic

Permeten regular la posició del punt de

fixació de la corda, però no l’altura. Poden

incloure la Stopbar, una peça metàl·lica

també cargolada al cos de la guitarra, per

tal de recollir les cordes. Alguns models

no inclouen la Stopbar i les cordes

s’introdueixen al cos en uns orificis

Anclat al cos

Presenta una peça de construcció similar

al pont Tune o Matic, on descansen les

cordes. En comptes de recollir l’extrem de

les cordes en la Stopbar o en el propi cos

de la guitarra, aquestes moren en una

estructura fixada l’extrem del cos de la

guitarra.

Hardtail Permeten regular l’altura i la posició del


punt de fixació de la corda. Presenten

una espècie de superfície metàl·lica on

estan ubicades les celletes i el seu

sistema d’ajustament. Únicament cal

cargolar-los al pont per instal·lar-los.

Wraparround

Les cordes s’enrotllen en una espècie de

barra metàl·lica. Originalment només es

podia modificar l’alçada de les cordes,

però s’han realitzat en l’actualitat

modificacions que permeten ajustar la

posició de les celletes. Únicament

requereixen la fixació del pont mitjançant

cargols.

Taula 11: Taula d’avantatges i inconvenients del pont fixe

Avantatges Inconvenients

Manté el sustain de les notes Tècniques i registres limitats

Canvis d’afinació i afinació senzilla i ràpida Major facilitat per trencar les cordes

Facilitat d’ajustament i nul manteniment

Pont trèmolo o semi-flotant

El pont no està fixat completament en el cos de la guitarra, sinó únicament per un determinat

nombre de cargols. Presenta celletes individualitzades per cada corda, que permeten

regular l’alçada i la posició de recolzament de la corda. Addicionalment, inclou una palanca

vibrato (ja que la modificació del so no és un efecte tremolo, com es va batejar per error

aquest pont, si no d’un vibrato), que s’introdueix en un pas de rosca. Mitjançant d’aquesta

palanca, s’aconsegueix modificar lleugerament la tensió de les cordes, ja que es provoca el

moviment del pont (i en conseqüència, un lleuger estirament o escurament de les cordes,

Pàg. 42 Annex

ocasionant així una modificació en la nota musical). La inserció d’aquest tipus de pont

requereix l’extrusió d’un tall al llarg de tota la profunditat de la guitarra i d’una cavitat

posterior, per tal d’inserir el pont i semi-fixar-lo mitjançant un sistema de motlles. És

precisament aquest sistema de motlles el que permet al pont tornar a la posició original un

cop aplicat un gir a la palanca de vibrato. Consultar les imatges Il·lustració 27: Pont trèmolo

cavitats necessàries i i Il·lustració 28: Pont trèmolo components i exemple de model .

Consultar la Taula 12: Taula d’avantatges i inconvenients del pont trèmolo.

Il·lustració 27: Pont trèmolo cavitats necessàries i fixació

Il·lustració 28: Pont trèmolo components i exemple de model acoblat

Taula 12: Taula d’avantatges i inconvenients del pont trèmolo


Permeten modificar notablement la tensió de

les cordes, i per tant, l’execució de tècniques

i sons impossibles amb ponts fixos

L’accionament del vibrato pot desafinar les

cordes (depen de la qualitat del pont

tremolo)

Ajustament i manteniment senzills Reducció del sustain comparat amb els

ponts fixos.

Canvi de cordes relativament senzill


Pont Bigsby

El pont Bigsby, mostrat en la Il·lustració 29: Pont Bigsby ensamblat i aïllat, resulta una

espècies de mescla entre un pont fix i un pont tremolo. No és necessari realitzar cavitats en

la part posterior i davantera del cos més enllà dels orificis pels cargols. Permet modificar la

tensió de les cordes mitjançant l’accionament d’una palanca, que produeix un gir sobre la

barra metàl·lica on estan ancades les cordes, de manera que, mantenint la longitud

vibracional de les cordes, aquestes s’estiren o s’escurcen mitjançant la palanca del Bigsby, i

es permet modificar la nota musical, amb un matis suau, més restringit que en el cas del

pont tremolo. Es poden consultar als avantatges i inconvenients en la Taula 13: Taula

d’avantatges i inconvenients del pont Bigsby.

Il·lustració 29: Pont Bigsby ensamblat i aïllat

Taula 13: Taula d’avantatges i inconvenients del pont Bigsby


Permeten modificar lleugerament la tensió

de les cordes, i per tant, l’execució de

tècniques i sons impossibles amb ponts

fixos

L’accionament del vibrato pot desafinar les

cordes (depèn de la qualitat del pont

tremolo)

Inserció no invasiva (no cal fer cavitats

addicionals, i pot afegir-se a una guitarra

amb pont fix)

Modificació de la tensió de les cordes molt

lleugera, no permet grans canvis.

Canvi de cordes relativament senzill

Manté el sustain de les notes

Pàg. 44 Annex

Pont Floyd Rose o flotant

El pont no està fixat al cos de la guitarra, sinó únicament per un determinat nombre de

cargols. Presenta celletes individualitzades per cada corda, que permeten regular l’alçada i

la posició de recolzament de la corda. Addicionalment, inclou una palanca vibrato, que

s’introdueix en un pas de rosca, com s’observa en la Il·lustració 30: Pont Floyd Rose

cavitats, anclatje i exemple de producte ensamblat. Presenta una construcció semblant al

Pont trèmolo, amb la diferència que es redueix la fixació del pont al cos, essent aquesta

menys rígida i permeten una modificació de la posició d’aquest mitjançant l’accionament de

la palanca vibrato molt major que en el cas dels ponts Trèmolos. Inclou un sistema de

motlles que permet al pont tornar a la posició original un cop aplicat un gir a la palanca

vibrato, requereix una cavitat a la cara posterior del cos de la guitarra elèctrica, i una cavitat

en la cara davantera del cos de dimensions suficients com per permetre el moviment lliure

del pont flotant, que a més a més travessa el gruix del cos. Addicionalment, presenta un

sistema de bloqueig de les cordes al pont, que es recomana combinar-se amb celletes de

bloqueig a la part del cap de la guitarra, per tal d’evitar els existents problemes d’afinació en

aquest sistema (en cas de no fixar-se completament les cordes en els seus extrems):

Il·lustració 30: Pont Floyd Rose cavitats, anclatje i exemple de producte ensamblat

Consultar la Taula 14: Taula d’avantatges i inconvenients del pont Floyd Rose per conèixer

avantatges i inconvenients.


Taula 14: Taula d’avantatges i inconvenients del pont Floyd Rose


Permeten variar la molt la tensió de les

cordes grans variacions de so mitjançant la

palanca vibrato

Redueix significativament el sustain (major

que els ponts fixos i els trèmolos)

Estabilitat en l’afinació degut als sistemes de

bloqueig

Dificultat d’afinació, de calibratge de les

cordes i de canvi de cordes

Major durabilitat de les cordes (ja que l’alta

flotabilitat del cos mitiga les sobretensions

produïdes sobre les cordes)

Lentitud a l’hora de realitzar afinacions

Requereix manteniment constant

1.3. Electrónica

En aquest capítol es detallen i s’analitzen els components del circuit electrònic que requereix

una guitarra elèctrica.

Per tal que els electrons circulin, es necessita un punt el circuit amb càrrega negativa, i un

altre punt amb càrrega positiva. Així doncs, qualsevol component electrònic del circuit, haurà

estarà connectat a un pol positiu i a un pol negatiu, per tal de facilitar la circulació de corrent

a través d’ells (ja que cada component modificarà el corrent, i en conseqüència, el so) [14].

Cada component electrònic del circuit ha d’estar connectar addicionalment a terra, i aquesta

connexió es realitza en un punt comú de terra (usualment, mitjançant la connexió a un cargol

cargolat al propi cos de la guitarra, prèviament aïllada) [13]. Totes les guitarres elèctriques

tenen un cable que connecta aquest punt de terra comú amb el pont i, en conseqüència,

amb les cordes. És per aquest motiu que quan el guitarrista col·loca els dits sobre les

cordes, es tanca el circuit i s’eliminen determinats sons, enviant-los a terra a través del propi

cos del guitarrista.

1.3.1. Pastilles

Les pastilles són les encarregades de captar la vibració de les cordes per tal de reproduir el

so. Consisteixen en una fil de coure enrotllat (bobina) al voltant de peces magnètiques

(imants permanents, usualment construïts a partir de alnico o ceràmica). Els imants sobre

Pàg. 46 Annex

els que es s’enrotlla la bobina creen un camp magnètic que s’estén fins allà on estan

situades les cordes, i magnetitzen aquestes, degut a que estan construïdes a partir de

materials ferromagnètics. La corda és, un com magnetitzada, un imant que genera un camp

magnètic alineat amb el camp magnètic produït generat pels imants permanents de la

pastilla [21]. Així doncs, quan una corda es toca, comença a vibrar i es produeix una

alteració en el camp magnètic creat degut a variació de la distància de la corda

magnetitzada amb el bobinat de la bobina, que indueix un determinat corrent elèctric en el

circuit elèctric en el que està connectada la bobina, com s’observa en la Il·lustració 31:

Inducció de corrent en funció de la posició de la corda. El mòdul d’aquest corrent elèctric

induït és molt petit, entre 60 i 450 mV, és per aquest motiu que es requereix l’amplificació de

la senyal per ser escoltades.

Il·lustració 31: Inducció de corrent en funció de la posició de la corda

Quan la corda vibra, el camp magnètic es veu alterat degut a la pròpia vibració, i es mou

segons la posició de la corda, com s’observa en la Il·lustració 32: Magnetització de la corda i

inducció del corrent a la bobina. Aquesta variació del camp magnètic, produïda per

l’acostament i allunyament de l’origen del camp magnètic al bobinat de la pastilla, indueix

corrent al circuit elèctric en el que està connectada la pastilla. És tracta del fenomen

d’inducció magnètica, descrit mitjançant la llei de Faraday. El canvi del flux magnètic a través

del bobinat genera un corrent induït altern, que oscil·la segons les vibracions de la corda. La

direcció del corrent induït pot determinar-se mitjançant la Llei de Lenz, que sosté que el

corrent elèctric induït transcorrerà de manera que generarà un camp magnètic oposat al

propi canvi que el genera. Aquest senyal elèctric viatja a través del circuit electrònic de la

guitarra elèctrica i s’envia a l’amplificador per tal d’amplificar-la.


Il·lustració 32: Magnetització de la corda i inducció del corrent a la bobina

És precís remarcar que usualment s’interpreta malament el concepte d’inducció magnètica

aplicat a les guitarres elèctriques. Això és degut a que es sol considerar que la corda al

vibrar i estar constituïda per material ferromagnètic, modifica el camp magnètic generat pels

imants permanents de la bobina. Segons aquesta hipòtesi de funcionament, les pastilles no

serien funcionals si es retiressin els imants permanents de la pastilla, ja que no s’originaria el

camp magnètic esmentar i no es podria quantificar la vibració de les cordes, però aquesta

hipòtesi no és correcta. El imants permanents de les bobines magnetitzen, gràcies al camp

magnètic que generen, les cordes construïdes a partir de material ferromagnètic. És a partir

del moviment del camp magnètic originat en les cordes un cop magnetitzades al vibrar, que

s’indueix corrent elèctric al circuit elèctric connectat al bobinat de la pastilla. D’aquesta

manera, si es retiren els imants permanents de les pastilles, la guitarra elèctrica seguirà

sonant, mentre no es desmagnetitzin les cordes. És per aquest mateix motiu que els imants

permanents no es retiren i romanen fixats en les pastilles (ja que d’aquesta manera

magnetitzen permanentment les cordes i s’evita que aquestes es desmagnetitzin):

Experiment sobre la magnetització de les cordes:

Aquest fenòmens pot comprovar-se de manera experimental [20] registrant el so de la

senyal de sortida mantenint totes les condicions que influeixen en aquest invariants

(paràmetres de l’amplificador, posicions de potenciòmetres de volum i to en la mateixa

posició, localització de la pastilla pel que fa a la distancia vertical de les cordes (altura de les

cordes) constant, localització de la pastilla en la mateixa distància respecte un punt de

referència) i ús del mateix espai i equip d’enregistrament) exceptuant el fet de disposar o no

els imants permanents en la pastilla.

Així doncs, cal disposar de dues pastilles iguals. En el cas de l’experiment, s’han usat

pastilles single coil, com s’observa en la Il·lustració 33: Pastilla amb imans i pastilla sense

imants. En una d’elles se li extreuen els imants, i es comprova que sense els imants

permanents, la pastilla no emet és origen de cap camp magnètic, mitjançant un instrument

de mesura de camp magnètic, manual, com en el cas d’aquest experiment, o digital, com

s’observa en la Il·lustració 34: Mesura del Gaussímetre de pastilla amb i sense imants.

Pàg. 48 Annex

Il·lustració 33: Pastilla amb imans i pastilla sense imants

Il·lustració 34: Mesura del Gaussímetre de pastilla amb i sense imants

La pastilla amb imants permanents es col·loca en la seva posició pertinent a la guitarra

elèctrica, mentre que la pastilla sense imants permanents es col·loca justament sobre l’altre

pastilla. Cal afegir en la pastilla sense imants permanents alguna mena de suport per tal de

poder recolzar-la de manera homogènia en la posició homòloga a la pastilla amb imants

permanents, però ubicada a l’altra banda del pla que generen el conjunt de les cordes

(poden intercanviar-se les pastilles sense problema), tal i com s’observa en la Il·lustració 35:

Col·locació de les pastilles.

Il·lustració 35: Col·locació de les pastilles


S’han realitzat quatre passades amb la pua, rascant totes les cordes amb un únic cop de

pua. La primera i la tercera passada s’han enregistrat amb la pastilla sense imants

permanents col·locada per sobre les cordes i subjectada amb la ma, mentre que les

passades segona i quarta han estat registrades amb la pastilla amb imants permanents.

Entre passada i passada, s’ha usat el selector de posicions per tal de canviar de pastilla

entre passades, però mantenint els control de to i volum invariants. El senyal de sortida de la

guitarra està connectat a l’amplificador, amb els controls invariants durant els canvis de

pastilla, i la senyal s’ha registrat mitjançant un micròfon dinàmic i una targeta de so, sota les

mateixes condicions en les diverses passades de la pua. S’ha recollit la senyal amb el

programa Audacity en un canal estèreo (per això està desdoblat i presenta dos senyals),

com s’observa en la Il·lustració 36: Registre de so amb Audacity.

Il·lustració 36: Registre de so amb Audacity

Els quatre pics fan referència a l’inici de cadascuna de les quatre passades amb la púa. La

primera i la tercera passada fan referència a la pastilla sense imants permanents, i la segona

i la quarta a la pastilla amb imants permanents. Si es comparen les passades, pot observar-

se una relativa homogeneïtat relativa als volum de la senyal, de manera que pot refutar-se

l’idea que el camp magnètic dels imants de la pastilla és el que ocasiona que la guitarra

elèctrica soni, i es justifica l’idea que sosté que és la magnetització de les cordes les que

originen el so. Cal remarcar que en aquest experiment quotidià intervenen moltes variables

soroll que no es poden controlar, com per exemple les passades manuals amb la pua, la

col·locació manual de la pastilla sense imants sobre les cordes, entre d’altres.

Per tal de comprendre millor el funcionament de la captació de la vibració de les cordes

mitjançant inducció magnètica i poder quantificar numèricament les variables involucrades,

cal enunciar la Llei de Faraday, la Llei de Lenz i el concepte de camp magnètic al voltant

d’un fil conductor, però no està a l’abast d’aquest projecte.

Pàg. 50 Annex

➢ Pastilles passives

No presenten la inclusió d’un preamplificador actiu en el seu disseny per tal d’augmentar el

volum de la sortida de la senyal

• Pastilles de bobina simple (Single-coil)

La pastilla conté únicament una única bobina [12], que s’enrotlla al voltant de sis cilindres

magnètics (imant permanent) cadascun ubicat aproximadament sota cada corda (en cas de

guitarres de més de 6 cordes, es requereixen tants nombres de cilindres magnètics com el

nombre de cordes). Es representa, en format d’abreviatura, amb una S (single-coil).

Presenten diversos tipus de càpsules de revestiment, de naturalesa plàstica per tal de no

influir en el camp magnètic, per tal de protegir la pastilla i de modificar l’estètica, però poden

reconèixer el tipus de pastilla degut a la presencia d’una única bobina, donant origen a una

forma rectangular amb un costat significativament superior a l’altre.

Una pastilla simple presenta dos cables

generalment: l’inici del filferro del bobinat,

conegut també com a pol negatiu, que serà

usualment connectat a terra, i el final del

mateix filferro del bobinat, conegut com pol

positiu, que serà connectat a la senyal.

Existeixen variacions en el model de

construcció, en que les pastilles contenen

els dos filferros anomenats (pol positiu i pol

negatiu), i addicionalment un filferro

connectat a la base de la pastilla, que s’ha

de connectar a terra de manera

imprescindible.

Il·lustració 38: Pastilles single coil

Il·lustració 37: Components pastilla

single coil


Alternativament també existeixen pastilles amb un filferro envoltat per una malla metàl·lica,

connectada a la base metàl·lica de la pastilla i al filferro d’inici, que generalment, s’ha de

connectar a terra. Per consultar el components habituals veure la Il·lustració 37:

Components pastilla single coil i la Il·lustració 38: Pastilles single coil.

Existeixen dues maneres de connectar una

pastilla simple, com es mostra a la Il·lustració

39: Connexions possibles single coil (1)

En fase: connexió convencional més usual de

pastilles simples. L’inici del bobinat és

connecta a terra, mentre el final del bobinat és

connecta a la senyal.

Fora de fase: inversió de les connexions

respecte la connexió en fase. Si la pastilla

sona de manera individual, no es modifica

significativament el so respecte a l’obtingut

amb la connexió amb fase. Si es combina

amb una pastilla de polaritat i bobinat invers,

el so resulta més prim, cridaner, buit i nasal.

Es un error referir-se a aquests dos tipus de connexió com a connexió en fase i connexió

fora de fase, ja que no existeix cap canvi de fase elèctrica de la corrent generada per les

pastilles. Existeix, únicament, una inversió de polaritat. Quan es combinen dues pastilles,

sonen amb més volum i presència quan la polaritat de les pastilles és inversa (i s’anomena

que les pastilles estan en fase, paradoxalment, ja que presenten polaritat inversa), mentre

que si sonen més primes, cridaneres, buides i nasals és perquè presenten la mateixa

polaritat (és a dir, quan estan en fora de fase, paradoxalment, ja que presenten la mateixa

polaritat).

Per tal de desconnectar del circuit una pastilla (i evitar que la seva captació de la vibració de

les cordes influeixi sobre la senyal), poden usar-se els següent mètodes de connexió,

mostrats en la Il·lustració 40: Connexions possibles single coil (2).

Il·lustració 39: Connexions possibles

single coil (1)

Pàg. 52 Annex

Desconnectada: cap dels cables estan

connectats

Connectada a massa: un cable esta

connectat a terra i l’altre desconnectat.

Curtcircuitada: unió dels dos cables, de

manera que no es genera senyal.

Nogensmenys, es corre el risc de generar

corrents induïdes i determinats sons de fons

indesitjats (contra més guany presenti la

pastilla, més s’accentua aquest fenomen)

Efecte Antena: un cable desconnectat i

l’altre connectat a la senyal. Existeix el risc

d’introduir sons indesitjats si la cavitat on

s’insereix la pastilla no està perfectament

apantallada.

El so de les pastilles simples es caracteritza per un volum de sortida significativament baix,

amb un registre de so brillant i amb elevat atac, amb aguts molt definits i amb presència, i

freqüències mitges i baixes amb menys presència. Degut al seu mètode constructiu,

introdueixen so de fons a priori indesitjat ocasionat al llarg del recorregut del bobinat (tot i

que ha esdevingut un segell característic d’aquest tipus de pastilla i en determinats registres

musicals es valora positivament), sobretot perceptible quan s’augmenta el guany i es satura

en excés la senyal.

Es pot intentar classificar els tipus de pastilles single coil segons els següent criteris:

Criteri de localització: poden estar localitzades en la posició del màstil, en la posició

intermèdia, o en la posició del pont. En cas d’estar ubicades en la posició del pont, aquestes

s’ubiquen amb un angle determinat per tal de privar d’excés de brillantor la captació dels

greus, allunyant els imants receptors relatius a les cordes més greus de la posició del pont

(o acostant els les cordes relatives als aguts al pont). La ubicació de la pastilla és un fet

determinant pel que fa al disseny de la pastilla en sí, ja que d’aquesta depèn la vibració dels

harmònics amb més presència.

Criteri de volum de sortida: poden classificar-se segons volum de sortida vintage, baix,

intermedi i alt. Cal remarcar que la definició i sensibilitat característica de les pastilles simple

s’accentua amb volums de sortida reduïts .

Il·lustració 40: Connexions possibles

single coil (2)


• Pastilles de bobina doble (Humbucker)

Les pastilles humbucker son pastilles amb dues bobines. Les bobines tenen pols magnètics

oposats i bobinats en direccions oposades. Així doncs, es genera corrent en sentit diferent

en cadascuna de les pastilles, fet que cancel·la gran part de les baixes freqüències (50Hz)

on resideixen els sons indesitzats que introdueixen les línies elèctriques, i com a

conseqüència, les pastilles single coil (evidentment, aquest fet modifica lleugerament

determinades freqüències i en ressalta d’altres). Es representen amb l’abreviatura H.

Originalment presentaven un simple conductor que es connectava a la senyal, envoltat

d’una malla que estava connectada a la primera bobina i a la placa base i coberta, que havia

d’estar connectada a terra. Posteriorment, per tal de poder modificar les connexions entre

les dues bobines és va prolongar els dos extrems de cadascuna de les bobines en 4 fils

conductors (és a dir, 2 fils conductors per cada bobina, tal i com s’ha especificat en el cas de

les pastilles single coil)

El disseny d’aquestes pastilles, mostrat en la


humbucker, fou amb motiu d’intentar

erradicar el so de fons indesitjat de les

pastilles single coil, que es ressalta en

registres d’alt guany i saturació elevada,

convertint-les en molestes. La cancel·lació

de determinades bandes de freqüència de

so dota a les pastilles de doble bobinat amb

un so càlid i potent, amb freqüències mitges

molt presents i so poc definit i amb poc atac.

Les pastilles humbuckers poden connectar-se de les següents maneres, com es mostra en

la Il·lustració 42: Connexions pastilla humbucker


humbucker

Pàg. 54 Annex

Bobina en sèrie i en fase: les dues pastilles

estan connectades en sèrie, de manera que

el so obtingut presenta un elevat volum de

sortida i una saturació de so elevada.

Bobina en sèrie i fora de fase: el so obtingut

serà més dèbil que en el cas d’estar les

dues bobines en sèrie, i sonarà buit, nasal,

cridaner i tallant.

Bobines en paral·lel i en fase: es redueix

notablement el volum de sortida degut a la

polaritat inversa de les pastilles. Presenta un

so semblant a les pastilles single coil, però

sense soroll de fons (ja que es cancel·la).

Nogensmenys, no té la definició ni l’atac del

so característic de les single coils.

Bobines en paral·lel i fora de fase: presenta el volum de sortida més baix assolible amb una

pastilla humbucker. El so obtingut és nasal, buit i cridaner, i amb poc volum. Presenta molt

poques utilitats.

Primera bobina individualment: s’usen únicament els dos conductors d’una de les bobines,

desfent la connexió existent entre elles. El so obtingut es semblant a una pastilla single coil,

amb al so de fons “indesitjat” i amb propietats sonores pròximes a les single coils.

Nogensmenys, la definició, atac i exaltació de freqüències greus i agudes no és tan

accentuada com en les pastilles single coils.

Segona bobina individualment: mètode anàleg a l’anterior, però amb la segona bobina.

Existeixen diversos tipus de pastilles humbucker que es poden classificar segons diversos

criteris:

Criteri de localització: poden estar localitzades en la posició del màstil, en la posició

intermèdia, o en la posició del pont. . La ubicació de la pastilla és un fet determinant pel que

fa al disseny de la pastilla en sí, ja que d’aquesta depèn la vibració dels harmònics amb

més presència. En l’etapa de disseny i en l’apartat de combinacions de pastilles es

profunditza més en aquest assumpte.

Criteri de volum de sortida: poden classificar-se segons volum de sortida vintage, baix,

Il·lustració 42: Connexions pastilla

humbucker


intermedi i alt. Cal remarcar que malgrat presentar els mateixos de classificació que les

pastilles single coil, no poden comparar-se els volums de sortida entre elles degut a que per

naturalesa, les pastilles de doble bobinat presenten una sortida amb volum molt major,

degut a la presència de dues bobines, la resistència d’aquestes, la major superfície de

captació i de la longitud del bobinat, entre d’altres aspectes. Cal remarcar que és cert que

d’entre totes les possibles connexions d’una humbucker pugui escollir-se una que, tractant-

se d’una pastilla humbucker amb sortida intermèdia, per exemple, i d’una pastilla single coil

amb sortida intermèdia, presenti un volum de sortida relativament equiparable. L’alçada a la

que es col·loca cada pastilla respecte a les cordes, així com la ubicació d’aquestes, juguen

un paper molt important també. Consultar l’apartat de combinacions de pastilles per

informació més detallada.

Coil Tap

Es tracta de desviar quatre cables (dos per cada pastilla de bobina simple) de la pastilla de

doble bobinat en un punt determinat del bobinat, essent el número de voltes de les bobines

inferior a les voltes totals. Cal remarcar que pot usar-se en pastilles single coil també. Si la

senyal recollida prové de la desviació de cables de Coil Tap, s’assoleix un so particular,

però generalment poc aprofitable segons les qualitats sonores, amb menys volum de

sortida que en la variant sense Coil Tap

Coil Split

Es tracta de desconnectar una de les dues bobines de la pastilla de bobina doble, de

manera que aquesta actua com una pastilla single coil. Nogensmenys, no presenta

exactament el mateix so degut a que els elements constructius no són els mateixos. És una

variant interessant i normalment usada en guitarres elèctriques amb pastilles de doble

bobinat, ja que es dota a la guitarra d’una notable versatilitat al poder aproximar mitjançant

aquest mètode al so de les guitarres amb pastilles single coil. Usualment s’acciona

mitjançant potenciòmetres que actuen, alhora, com a interruptors, o bé amb interruptors

com a tal, implementats en el circuit electrònic.

Pàg. 56 Annex

• Pastilla P-90

Les pastilles P-90 [11], mostrades a la Il·lustració 43:

Components pastilles P-90 i Il·lustració 44: Pastilles P-

90, son pastilles de bobina simple, és a dir, presenten un

únic bobinat per pastilla, de construcció semblant a una

single coil, amb la diferència que es varies les

dimensions de les carcasses i superfícies on s’insereixen

els imants permanents i el bobinat, essent aquestes

majors respecte les esmentades, i que presenta una

longitud total del cable bobinat superior a les single coil.

Això genera un volum de sortida major que les pastilles

single coil i un so lleugerament menys nítid, brillant i

definit que aquestes, però projecta notablement en el so

les freqüències mitjanes, a l’igual que les pastilles

humbucker. Es considera una espècie d’híbrid entre les

pastilles single coil i humbucker, tot i que el seu so

característic ha esdevingut tan diferenciat que es

considera un tipus de pastilla diferent. Cal destacar que

el principal problema d’aquest tipus de pastilles és la

generació de so indesitjat amb freqüències de

50Hz/60Hz, que es superior a les pastilles single coil

degut a l’increment de la longitud del cable bobinat

(contra més gran sigui el tram de cable bobinat, més

interferències i sons idesitjats poden afegir-se, sempre i

quan no pugui utilitzar-se un sistema de cancel·lació de

so com en el cas de les pastilles humbucker).

Existeixen dos tipus de revestiments per les pastilles P-90: el dog-ear i el soap-bar.

Nogensmenys existeix també el format compatible amb les dimensions d’una humbucker, per

tal de poder inserir-la en una cavitat dissenyada per una humbucker, sense necessitar de

modificar la cavitat en cas de voler substituir una humbucker per una P-90.

Existeixen models de P-90 dissenyats per tal de cancel·lar aquest so indesitjat, com els

mostrats en la Il·lustració 45: Tipologies peculiars P-90 del fabricant VOX COAXE:

Stacks i Sidewinder: presenten una segona bobina just sota de la bobina principal (en posició

Stack, apilada), encarregada de cancel·lar el so imitant el funcionament de les pastilles

Humbucker, si aquestes es connecten quan estan fora de fase. Nogensmenys, per tal d’assolir

Il·lustració 43: Components pastilles

P-90

Il·lustració 44: Pastilles P-90


la cancel·lació de so es priva la pastilla del so amb dinàmica, presència i sensibilitat propia de

les pastilles P-90. La col·locació de les bobines en posició Stack pot generar acoblament

magnètics entre elles i possibles cancel·lacions de determinades bandes de freqüència, que a

priori, interessa que no es cancel·lin. L’única diferència entre les Stacks i les Sidewinder és

l’estructura de construcció dels components: les Stacks són de construcció semblant a les

Humbucker i les Sidewinder conserven l’aspecte clàssic de les P90.

Zero-Hum P90: es tracta d’una evolució de les P90 Stacked, amb el so tradicional de les

pastilles P90 però cancel·lant les freqüències indesitjades al voltant de 50Hz i 60Hz, en que

els acoblaments magnètics indesitjats produïts per l’apilament de les bobines son anul·lats per

camps magnètics de envolten la bobina superior. Existeixen molt pocs fabricants degut a la

complexitat de la construcció de la pastilla (que conté més de 200 peces acoblades), i

presenten un elevat cost.

• Combinacions de pastilles

Per tal de combinar pastilles s’ha de tenir en compte el volum de sortida de cadascuna

d’elles, l’alçada a la que s’ubiquen les pastilles i la ubicació respecte l’escala de la guitarra

de les pròpies pastilles.

Alçada de les pastilles respecte les cordes

És un factor determinant respecte al volum de sortida de la pastilla en concret. Les pastilles

de guitarra elèctrica s’acoblen al pickguard, a una coberta de pastilla o directament al cos de

Il·lustració 45: Tipologies peculiars P-90 del fabricant VOX COAXE

Pàg. 58 Annex

la guitarra mitjançant dos cargols col·locats en l’eix longitudinal de la pastilla, és a dir, l’eix

perpendicular a l’eix de simetria del màstil de la guitarra (sempre i quan no siguin pastilles

inclinades). Mitjançant els cargols es pot regular l’alçada de la pastilla. Usualment cada

cargol esta definit en una alçada diferent, de manera que la pastilla no està plana, permetent

que es capti des de més a prop la vibració de les cordes d’un extrem (amb dos cargols

només es pot regular l’alçada dels dos extrems). Nogensmenys, cal remarcar que existeixen

pastilles que en comptes d’estar proveïdes d’aquest sistema, presenten imants d’alçada

variable, permetent acostar cada imant a la corda pertinents, essent sistemes d’ajustament

d’alçada més versàtils que els convencionals anomenats (com per exemple, determinades

pastilles simples modificades, o usualment les pastilles de doble bobinat, que permeten

modificar l’alçada dels imants més fàcilment). L’alçada es determina amb la distància vertical

des del cap de l’imant fins a la corda. Consultar la Il·lustració 46: Alçada pastilles (1) i la

Il·lustració 47: Alçada pastilles (2).

Per a pastilles de bobina simple, l’alçada orientativa de la pastilla segons la seva posició és

la mostrada en la Taula 15: Alçada de pastilles single coil:

Il·lustració 46: Alçada pastilles (1)

Taula 15: Alçada de pastilles single coil

Posició màstil aguts: 2,5 mm

Posició màstil greus: 3,5 mm

Posició central aguts: 2,5 mm

Posició central greus: 3 mm

Posició pont aguts: 2 mm

Posició pont greus: 2,4 mm

El rang d’alçades optimes es comprèn entre

2mm i 3,5mm per a la corda 6. Amb cordes

de baix calibre, es comprèn entre 2mm i

3mm.

Per a pastilles de bobina doble, l’alçada orientativa de la pastilla segons la seva posició és

la mostrada en la Taula 16: Alçada de pastilles humbucker:


Taula 16: Alçada de pastilles humbucker

Posició màstil aguts: 2 mm

Posició màstil greus: 2,5 mm

Posició pont aguts: 2 mm

Posició pont greus: 2,5 mm

El rang d’alçades optimes es comprèn entre

2mm i 3mm per a la corda 6. Amb cordes de

baix calibre, es comprèn entre 1,6mm i

2,5mm.

Il·lustració 47: Alçada pastilles (2)

Inicialment les pastilles P90 no presentaven possibilitat de regulació respecte l’alçada

d’aquesta, és per aquest motiu que no s’especifica en aquest apartat. Al resultar una

espècie d’híbrid entre les dues pastilles esmentades, la regulació de la seva altura roman

entre els límits establerts anteriorment.

Volum sortida pastilles

El volum de sortida de la pastilla es determinant pel que fa a la possible combinació de

diversos tipus d’aquesta. És important que el volum dels diversos tipus de pastilla

instal·lades en el circuit electrònic, presentin volums relativament semblants en magnitud, un

cop calibrada la seva alçada i ubicades en la posició pertinent. El volum de sortida d’una

pastilla és directament proporcional al nombre de voltes que presenti el bobinat, essent

aquest reduït en pastilles single coil, i elevat en pastilles P90 o humbucker de doble bobinat.

Les pastilles de doble bobinat, al presentar dues bobines, acostumen a presentar volums de

sortida significativament elevats. De totes maneres, existeixen dissenys de pastilles single

coils d’alt guany i pastilles humbucker de baix guany, per tal de facilitar la seva combinació.

Ubicació de les pastilles

La ubicació de les pastilles al llarg de l’escala de la guitarra, com s’observa en la Il·lustració

48: Harmònics de les corda i posició de les pastilles, juga un paper molt important pel que fa

a la tipologia del so que és recull. En general, contra més a prop està situada la pastilla del

pont, més brillant sona, i contra més propera a la celleta del màstil està, més càlida sona. És

per aquest motiu que en determinats models de guitarra, amb pastilles single coil, la pastilla

situada prop del pont es col·loca amb una posició inclinada: per evitar dotar d’excessiva

brillantor les freqüències baixes en comparació amb als aguts (o bé per dotar de major

brillantor als aguts que no pas als greus, expressió equivalent), d’acord amb la posició de les

cordes ordenades de greu a agut segons s’ha especificat en capítols anteriors.

Pàg. 60 Annex

Addicionalment, les pastilles situades en la posició màstil recullen una major vibració de les

cordes degut a la seva ubicació respecte l’escala de la guitarra, de manera que presenten

un major volum de sortida, mentre que a mesura que s’acosta la pastilla a la posició del pont

més reduïda es la vibració que capta, de manera que és disminueix el volum de sortida.

Il·lustració 48: Harmònics de les corda i posició de les pastilles

Així doncs, per tal de combinar diversos tipus de pastilles cal tenir en compte aquests

factors. De tota manera, el més restrictiu és el volum de sortida de les pastilles: si existeix

una gran diferència, resultarà impossible compensar-la regulant l’alçada de les pastilles i la

ubicació d’aquestes al llarg de l’escala de la guitarra.

➢ Pastilles actives

Presenten la inclusió d’un preamplificador actiu en el seu disseny per tal d’augmentar el

volum de la sortida de la senyal (usualment una alimentació de bateria de 9V). Contenen

menor nombre de voltes de bobinat i permeten equalitzar el so ajustant greus, mitjos i

aguts. Son menys sensibles que les pastilles actives i menys dependents d’altres

elements de la guitarra pel que fa a la sonoritat (de manera que es pot reduir la qualitat

d’altres components, com per exemple, la qualitat de les fustes, sense comprometre

significativament el so). Son menys susceptible a la retroalimentació i presenten una

gran calidesa i guany. La principal desavantatge és que requereixen l’ús de piles

d’alimentació pel seu funcionament. Consultar el seu aspecte a la Il·lustració 49:

Pastilles actives.


Il·lustració 49: Pastilles actives

1.3.2. Selectors i interruptors

Els selectors o interruptors [31] son components que permeten commutar un o més fils

(anomenats pols, en anglès Pole) en dos o més camins alternatius (circuits, en anglès

Throw) mitjançant la posició d’aquests.

Els pols poden entendre’s com els cables que estem interessats en cablejar de diverses

maneres, mentre que els circuits son cadascun dels camins alternatius que segueix un pol, a

partir de l’interruptor.

El nombre de pols i el nombre de circuits determina el nombre de patilles que presenta

l’interruptor, i que dona nom a aquest (ja que sempre s’especifica en el nom de l’interruptor

el nombre de patilles, per facilitat de compressió i evitar confusions). Per tal de referir-se a

cadascuna de les alternatives o estats que ofereix l’interruptor s’utilitza el terme posició. Així

doncs, el nombre de posicions indica el nombre de circuits o camins alternatius que poden

donar-se per cada pol.

Usualment, el nombre de patilles del selector pot obtenir-se de l’expressió següent:

2 (patilles per defecte) + (C circuits x P pols) = N , essent C i P el nombre de circuits i

nombre de pols respectivament.

Cada posició es representa mitjançant els següents valors, usualment:

- ON: l’interruptor connecta les patilles implicades fins que l’interruptor torna a canviar

de posició. S’anomena també On permanent.

- [ON]: L’interruptor connecta les patilles implicades mentre és manté pitjat el boto o

palanca de l’interruptor. En quant s’elimina el pitjat del botó o accionament de

palanca el sistema torna a l’estat per defecte, generalment OFF. S’anomena també

On momentani.

Pàg. 62 Annex

- [OFF]: l’interruptor no interconnecta patilles mentre es manté pitjat el boto o

accionada la palanca de l’interruptor. En quant s’elimina el pitjat del botó o

accionament de palanca el sistema torna a l’estat per defecte, generalment ON.

S’anomena també Off momentani.

- OFF: l’interruptor no connecta cap patilla amb cap altre. S’anomena també Off

permanent.

➢ Interruptor SPDT

Interruptor amb un pol i dos circuits (Single Pole Double Throw). Es tracta d’un cable o pol

que únicament pot connectar-se a altres circuits de dues maneres diferents. Presenta

normalment tres patilles, ubicades en una columna. Usualment es troben les següents

variacions, mostrades a la Il·lustració 50: Interruptors SPDT:

- SPDT on/on: presenta dues posicions permanents, amb dos cablejats alternatius.

S’usa en guitarres amb dues pastilles en les que no es vol usar una posició

intermèdia, de manera que nomes és pot seleccionar una pastilla, o l’altre.

- SPDT on/off/on: presenta tres posicions permanents, essent la central l’OFF, i tres

cablejats alternatius. S’usa per exemple per seleccionar les diverses bobines d’una

pastilla de doble bobinat (la primera posició selecciona una bobina, la posició central

no selecciona cap bobina en concret, i per tant, sonen les dues bobines, i la posició

restant selecciona la bobina restant).

- SPDT on/on/on: presenta tres posicions permanents, essent la central l’ON, i tres

cablejats alternatius. S’usa per exemple en guitarres elèctriques amb dues pastilles

(la primera posició selecciona la primera pastilla, la posició central selecciona les

dues pastilles alhora i la posició restant la, la pastilla restant)

Il·lustració 50: Interruptors SPDT

Les patilles marcades en verd estan interconnectades. Si l’accionament de

l’interruptor es mitjançant una palanca, aleshores la posició de la palanca es

oposada a les patilles que s’interconnecten.

on/on/on


➢ Interruptor DPDT

Interruptor amb dos pols i dos circuits (Double Pole Double Throw). Presenta dos pols de

manera que es poden commutar dos cables de forma simultània. És equivalent a tenir dos

SPDT junts, que s’activen a la vegada usant la mateixa palanca o botó. Presenta

normalment sis patilles, ubicades en dues columnes de tres patilles. Usualment es troben els

següents tipus, mostrats en la Il·lustració 51: Interruptors DPDT:

- DPDT on/on: ambdós pols es commuten simultàniament amb la patilla inferior o

superior corresponent.

- DPDT on/off/on: exactament igual que el DPDT on/on però amb una posició central

en la que cap patilla roman interconnectada.

- DPDT on/on/on: exactament igual que el DPDT on/off/on però en comptes

d’inhabilitar la connexió de les patilles en la posició central, aquesta provoca un estat

On permanent. En general un circuit dissenyat amb un DPDT on/off/on pot replicar-

se amb un DPDT on/on/on, però no a l’inrevés.

Il·lustració 51: Interruptors DPDT

Existeixen dos tipologies bàsiques de connexió de posicions intermèdies, tot i que

existeixen més (però menys utilitzades). Les patilles verdes i blaves estan

connectades, respectivament segons colors.

➢ Interruptor 3PDT

Interruptor amb tres pols i dos circuits (Triple Pole Double Throw). Presenta tres cables o

pols, de manera que es poden commutar tres cables simultàniament de dues maneres

alternatives. És equivalent a presentar un DPDT i un SPDT junts, que s’activen amb la

Pàg. 64 Annex

mateixa palanca o boto. Presenta normalment nou patilles, ubicades tres patilles en tres

columnes. El tipus més usuals són els següents:

- 3PDT on/on

- 3PDT on/off/on

Il·lustració 52: Interruptors 3PDT

Les patilles verdes, grogues i blaves estan connectades, respectivament segons

colors.

➢ Interruptor 4PDT

Interruptor amb quatre pols i dos circuits (Four/ Pole Double Throw). Presenta quatre cables

o pols, de manera que es poden commutar quatre cables simultàniament de dues maneres

alternatives. . És equivalent a presentar dos SPDT junts, que s’activen amb la mateixa

palanca o boto. Presenta normalment dotze patilles, ubicades tres patilles en quatre

columnes. El tipus més usuals són els següents, mostrades en la Il·lustració 53: Interruptors

4PDT:

- 4PDT on/on

- 4PDT on/off/on

- 4pdt on/on/on

Il·lustració 53: Interruptors 4PDT


Les patilles verdes, grogues, vermelles i blaves estan connectades, respectivament

segons colors.

➢ Classificació segons la presentació a l’usuari

Nogensmenys, els interruptors poden classificar-se segons la forma en la que es

presenten a l’usuari:

Interruptors BladesSwitches Fender:

La palanca que permet modificar les posicions del selector es plana i te aspecte de

ganivet. Existeixen diversos tipus:

- Fender 3-way standard: es tracta d’una interruptor DP3T amb dos pols i tres circuits,

com s’observa en la Il·lustració 54: Interruptors 3-way blade switch, que pot ser

implementat amb tres posicions, típic de les guitarres Telecaster, o amb cinc

posicions, típic de les guitarres Stratocaster. El nombre de patilles serà de vuit,

distribuïdes en dues files. En la següent imatge es mostren les pertinents

connexions:

Il·lustració 54: Interruptors 3-way blade switch

Es connecta el punt comú C amb la resta de les patilles B,M i N. Si l’interruptor té

cinc posicions, hi haurà dues patilles connectades simultàniament al comú, en les

posicions intermèdies. Així, en la posició segona, les patilles primera i segona

estaran connectades amb el punt comú, i en la posició quarta, les patilles segona i

tercera estaran connectades.

En el cas de presentar cinc circuits l’interruptor, les connexions son les següents

mostrades a la Il·lustració 55: Interruptor 3 way blade switch 5 throws (seguint la

Pàg. 66 Annex

mateixa notació que l’anomenada anteriorment):

Il·lustració 55: Interruptor 3 way blade switch 5 throws

- Fender 4-way: es tracta d’un interruptor DP4T amb dos pols i quatre circuits.

Presenta deu patilles en dues files de cinc, de forma semblant al 3-way però amb

una patilla addicional. L’interruptor anirà connectat successivament el central amb la

patilla primera, segona, tercera i quarta. No existeixen posicions intermèdies.

- Fender 5-way Superswitch: es tracta d’un interruptor 4P55T, amb quatre pols, cinc

circuits i vint-i-quatre patilles en total, organitzades en quatre grups de sis, existint un

punt comú i cinc posicions més, com es mostra en la Il·lustració 56: Interruptor Super

switch. L’interruptor connecta el punt comú de cada grup amb la seva patilla

corresponent primera, segona, tercera, quarta i cinquena de manera seqüencial. No

existeixen posicions intermèdies.

Il·lustració 56: Interruptor Super switch


Interruptors Toggle Gibson:

- Gibson LP toggleswitch: es tracta d’un interruptor SPDT on/on/on que s’usa per

seleccionar de manera alternativa una pastilla, l’altra, o les dues a la vegada.

Presenta una palanca de forma cilíndrica amb tres posicions.

Interruptors rotatoris: per tal de modificar les posicions del selector es rota l’eix de

l’interruptor. Hi ha interruptors amb dos pols i varies posicions (tres, quatre, cinc i sis

son les més habituals), així que es poden tenir tipis DP3T, DP4T, DP5T i DP6T.

Sempre son del tipus on/on, i ocupen menys espai que els interruptors

BladeSwitches. Existeixen també interruptors amb tres pols i varies posicions però

aquests son poc habituals. Existeixen també interruptors de quatre pols i varies

posicions (4P3T,4P4T,4P5T,4P6T). Cal remarcar que existeixen múltiples

interruptors rotatoris amb més pols i circuits però aquests no solen implementar-se

en les guitarres elèctriques.

Interruptors lliscants: per tal de modificar les posicions del selector es desplaça un

boto a una determinada posició. Usualment presenten entre dues i tres posicions

diferents.

A la figura Taula 17: Taula de tipologia d’interruptors es recullen els conceptes

il·lustrats anteriorment:

Taula 17: Taula de tipologia d’interruptors

Tipus d’interruptor Il·lustració

SPDT (1 pol, 2

circuits)

on/on

on/off/on

on/on/on

DPDT (2 pols, 2 circuits)

on/on

on/off/on

Pàg. 68 Annex

on/on/on

3PDT (3 pols, 2 circuits)

on/on

on//off/on

4PDT (4 pols, 2 circuits)

on/on

on/off/on

on/on/on

1.3.3. Potenciòmetres

Els potenciòmetres [15] son components electrònics passius que actuen com resistències

variables, ja que permeten obtenir un valor de resistència des de cero (sense resistència)

fins a un valor màxim. Presenten tres patilles on es poden realitzar connexions. Una patilla

fa referència a l’entrada, una altra a la sortida, i la fa referència a la patilla d’escombratge.

L’eix del potenciòmetre està col·locat al centre de la circumferència d’aquest, i mitjançant el

seu gir es permet modificar la quantitat de material resistiu entre les patilles d’entrada i

sortida, variant d’aquesta manera la resistència que ofereix el conjunt potenciòmetre en el

pas de la corrent, tal i com s’observa en la Il·lustració 57: Potenciòmetre.

Il·lustració 57: Potenciòmetre


La utilitat en els circuit electrònics de les guitarres elèctriques és la de regular el volum i la de

regular el to, principalment, mitjançant la regulació del pas de corrent pel circuit. Així doncs,

es poden classificar els potenciòmetres en dos subgrups:

Potenciòmetres de control de volum:

Els potenciòmetres de control de volum permeten controlar el volum. Per circuits electrònics

en els que només hi ha un potenciòmetre de volum la forma de cablejar el potenciòmetre és

la següent, mostrada en la Il·lustració 58: Cables del potenciòmetre: si es manté el

potenciòmetre amb les patilles de cara i l’eix apuntant al cel, la patilla esquerra cal

connectar-se a terra, la patilla central es la sortida de la senyal (senyal disminuïda en mòdul

segons el valor actual de la resistència del potenciòmetre) i la patilla dreta és l’entrada de la

senyal des de la pastilla. Així doncs, el valor de la resistència disminueix en el sentit de les

agulles del rellotge: quan el potenciòmetre marca el valor de 10, la resistència és de 0

Ohms, mentre que quan el potenciòmetre marca 0, la resistència és màxima. Els valors del

potenciòmetre fitats entre el 0 i el 10 no representen cap mena de magnitud física,

simplement és la manera de facilitar la lectura del potenciòmetre per tal de jugar amb la

regulació del volum. Tradicionalment els botons que s’insereixen a l’eix del potenciòmetre

han estat marcats amb una escala de volum de 10 divisions iguals.

Cal remarcar que si s’intercanvien les connexions de les patilles esquerra i dreta, s’obté un

funcionament invers. En les guitarres per dretans això suposaria que quan el potenciòmetre

marca el valor de 10, la resistència és màxima, mentre que quan el potenciòmetre marca 0,

la resistència és de 0 Ohms. Això és útil en guitarres per esquerrans, ja que requereixen la

inversió de les patilles de esquerra i dreta esmentades, per tal de funcionar del mateix mode

que els potenciòmetres en guitarres per dretans.

Per guitarres amb més d’un potenciòmetre de volum, el cablejat dels potenciòmetres varia

de manera en que presenten controls de volum dependents, com el mostrat en la Il·lustració

59: Connexions i cables dels potenciòmetres. Per tal de convertir el control de volums

dependent en independent, nomes cal intercanviar la sortida amb l’entrada (patilles central i

patilles dreta) en tots els potenciòmetres de volum implicats. Cal remarcar que el tipus de

Connexió a terra

Entrada de la senyal

Sortida de senyal

Il·lustració 58: Cables del potenciòmetre

Pàg. 70 Annex

connexions i cablejat d’aquests potenciòmetres varia en funció dels selectors. La base del

funcionament és que les senyals de sortida dels potenciòmetres no s’envia directament a la

senyal de sortida, sinó que passa a través d’un selector de posicions.

Il·lustració 59: Connexions i cables dels potenciòmetres

Potenciòmetres de control de to:

Els potenciòmetres de control de to permeten controlar el to, mitjançant la regulació de les

freqüències filtrades (existeixen filtres d’aguts i filtres de baixos). Generalment estan

dissenyats com a filtres d’aguts. Si es mira el potenciòmetre amb les patilles de cara i amb

l’eix mirant al cel, la forma convencional de cablejar un potenciòmetre de to és la següent: la

senyal d’entrada a la patilla central, un condensador entre les patilles esquerra i el terra (on

es desvien les freqüències que es volen eliminar), i la patilla dreta sense connectar.

Existeixen, nogensmenys, múltiples maneres de connectar els potenciòmetres de control de

to, en funció dels components del circuits i de la modulació del so que es vulgui assolir.

Addicionalment, també poden classificar-se els potenciòmetres segons el tipus d’increment

de resistència:

Potenciòmetres lineals

Els potenciòmetres lineals presenten el mateix valor de resistència proporcional a cada

marca del botó del potenciòmetre. Això significa, per exemple, que si es mou el

potenciòmetre a la posició de meitat de recorregut, la resistència serà la meitat que la

resistència màxima del potenciòmetre. Aquest tipus de potenciòmetres permeten una

regulació més exacta de la quantitat de volum o to; nogensmenys, en el cas del volum no

s’acostuma a usar ja que l’oïda humana respon a una percepció dels volums

aproximadament logarítmica.

Sortida de senyal

Senyal de sortida

dels potenciòmetres

Connexió a terra


Potenciòmetres Logarítmics

El potenciòmetres logarítmics mostren un comportament aproximadament lineal a l’inici del

recorregut que canvia dràsticament a partir de la meitat del recorregut. Aquesta forma de

regular el volum o el to respon a una escala logarítmica.

Els fabricants de potenciòmetres especifiquen el valor màxim de resistència del

potenciòmetre fabricat:

- Pastilles actives: 25 KOhms.

- Pastilles passives:

• Single Coil: 250 KOhms. Les pastilles simples acostumen a presentar un so

que sobrepotencia el aguts, de manera que l’ús de potenciòmetres de 250

KOhms permet suavitzar aquest aspecte i dotar de més presència a les

freqüències mitges.

• P-90: 500 KOhms. Les pastilles P-90 presenten un so ric en aguts i greu,

però ben equilibrat respecte les freqüències mitjanes. Al presentar un to entre

les pastilles simples i les pastilles de doble bobinat, s’acostuma a usar

potenciòmetre de500 KOhms, tot i que és possible trobar combinacions amb

potenciòmetres de valor de 250 KOhms

• Humbucker: 500 KOhms. Les pastilles de doble bobinat acostumen a

presentar un so que sobrepotencia les freqüències mitges, de manera que

l’us de potenciòmetres de 500 KOhms permet suavitzar aquest aspecte i

dotar de més presència els aguts. Existeixen potenciòmetres de 1000

KOhms que s’utilitzen amb pastilles Humbucker amb un so excessivament

fosc, de manera que es pot sobrepotencia de major manera els aguts, que

no pas amb els potenciòmetres de 500 KOhms usats convencionalment

En cas de combinar en una mateixa guitarra pastilles passives de diversa tipologia, l’elecció

dels valors dels potenciòmetres presenta varies opcions. És usual col·locar tots els

potenciòmetres del mateix valor, i que aquest sigui el valor associat esmentat anteriorment

de les pastilles més rellevants de la guitarra elèctrica. Per exemple, en una guitarra elèctrica

HSH, és usual usar potenciòmetres de 500 KOhms, ja que les pastilles del màstil i del pont

seran generalment les més usades. Nogensmenys, pot usar-se el valor que es vulgui,

senzillament és canvia l’escala a l’hora de la regulació d’aguts o baixos (en funció del tipus

de filtre) i l’acotament de la regulació, ja que potenciòmetres de valor límit superior presenten

major rang de regulació (però menys precisió de regulació, ja que un gir petit comporta una

Pàg. 72 Annex

variació de resistència major que no pas el mateix gir en un potenciòmetre de menor valor).

D’altra banda, és usual la modificació dels valors dels potenciòmetres al gust del guitarrista,

segons les pastilles que presenta la guitarra, i existeixen combinacions de potenciòmetres

de diversos valors.

A continuació, a la Taula 18: Agrupacions de potenciòmetres habituals, s’exposen

agrupacions habituals de potenciòmetres:

Taula 18: Agrupacions de potenciòmetres habituals

Agrupació de

potenciòmetres

Connexions possibles

Un potenciòmetre

de volum

Dos

potenciòmetres (un

de volum i un de to)


Quatre

potenciòmetres

(dos de volum i dos

de to)

Existeixen potenciòmetres push/pull que permeten dos modes d’actuació, un d’ells hàbil per

defecte, i l’altre habilitat quan es prem el potenciòmetre o mode de boto, que queda activat

fins que es desprèn. Sovint s’usa per introduir possibilitats de so vinculades al desfasament

o modificació de la implicació de les bobines de les pastilles en el circuit.

Tres

potenciòmetres (un

de volum i dos

push/pull de to)

Pàg. 74 Annex

Quatre

potenciòmetres

(dos de volum i dos

push/pull de to)

1.3.4. Condensadors

Els condensadors son components electrònics passius capaços d’emmagatzemar energia

sustentant un camp elèctric. Està compost per dues superfícies conductores de forma plana

o laminar, en situació d’influència total, és a dir, col·locades paral·leles entre elles. Les

plaques o làmines estan separades per un material dielèctric o pel buit. Quan les plaques

estan sotmeses a una diferencia de potencial, adquireixen una determinada carrega

elèctrica, positiva en una d’elles i negativa en l’altra, essent nul·la la variació de càrrega

elèctrica total.

Des del punt de vista físic, un condensador no emmagatzema càrrega ni corrent elèctrica,

sinó simplement energia mecànica latent. Nogensmenys, al ser introduït en un circuit, és

comporta com un element capaç d’emmagatzemar energia elèctrica que rep en el període

de recàrrega, i alliberar-la durant el període de descàrrega.

La càrrega emmagatzemada en una de les plaques es proporcional a la diferència de

potencial entra aquesta placa i l’altre, essent la constant de proporcionalitat la capacitància o

capacitat del condensador. La unitat emprada en el Sistema Internacional és el Faradi (F): 1

Faradi és la capacitat d’un condensador que, sotmès a una diferencia de potencial d’1 V

entre les plaques, aquestes adquireixen una càrrega elèctrica d’1 Coulomb. Usualment s’usa


el prefix micro per tal d’expressar amb major comoditat els valors de capacitat dels

condensadors, degut a la dimensió d’aquests.

1.3.5. Resistències

Les resistències son components electrònics passius que s’oposen al flux d’electrons. En un

circuit, provoquen la disminució de la intensitat del corrent, dissipant l’energia en forma de

calor.

En el cas dels circuits electrònics orientats al so, les resistències augmenten les freqüències

de ressonància de les pastilles, és a dir, a l’augmentar el valor de la resistència, la pastilla

sona més aguda, amb major contingut d’altes freqüències en la proporció aguts, mitjans i

greus.

1.3.6. Jack

➢ Jack Mono

El Jack Mono (femella) es una peça metàl·lica de forma cilíndrica amb dos terminals, un

d’ells connectat a la senyal, i l’altre, a terra, Quan es connecta el cable amb terminal Jack

(masce), permet desviar la senyal a l’amplificador per tal d’amplificar-la, com es mostra a la

Il·lustració 60: Terminal Jack mono:

Il·lustració 60: Terminal Jack mono

Connectat a la senyal

Connectat a terra

Connectat a la senyal de l’amplificador

Connectat a terra

Material no

conductor

Connectat a terra


Pàg. 76 Annex

El terminal de cable jack mascle presenta una part connectada a la senyal de sortida cap a

l’amplificació, una separació de material no conductor, i una part connectada a terra. D’altra

banda, el terminal jack femella presenta també una patilla connectada a terra, i una patilla

connectada a la senyal de sortida, que s’han de connectar respectivament amb les parts del

jack mascle (no cal realitzar cap connexió ja que el disseny de la forma d’ambdós

components ja els connecta quan el jack mascle s’insereix en el jack femella).

➢ Jack Estèreo

El Jack Estèreo s’usa en guitarres elèctriques que tenen pastilles actives, o en altres casos

peculiars (per exemple, quan es vol desviar la senyal de la guitarra elèctrica a dos

amplificadors). El Jack femella Estèreo presenta una patilla addicional respecte el Jack

femella mono, que és connecta a terra, essent el cable de la connexió provinent de la bateria

en el cas de circuits amb pastilles actives, com es mostra en la Il·lustració 61: Terminal Jack

stereo

Il·lustració 61: Terminal Jack stereo

Material no

conductor

Connectat a

terra

Connectat a la senyal de l’amplificador


Connectat a terra

Connectat a terra

Connectat a terra

Connectat a terra

(bateria)



1.3.7. Cables

En els circuits electrònics podem trobar cables amb apantallament o sense. Els cables

apantallats presenten una malla que envolta el cable i el protegeix de l’exterior, disminuint

les interferències que es puguin generar, és per això que l’apantallat dels cables és un

element a tenir en compte, així com l’apantallament de les cavitats (Gàbia de Faraday) on

descansen els cables (usualment no s’apantallen els cables i les cavitats, sino un dels dos.

En cas de voler assegurar una notable reducció de les interferències no està de menys tenir

cables apantallats i apantallar les cavitats). Els cables presenten diversos fils conductors

dins del propi apantallat en cas d’haver-hi, o d’una especia de revestiment que els manté

units. Usualment hi ha cables d’únicament un fil conductor per pastilles de bobina simple, i

cables de quatre conductors per cables de bobina doble, però en funció de les prestacions

que es vulguin obtenir s’usen cables amb un nombre intermedi entre un i quatre.

1.3.8. Gàbia de Faraday

La Gàbia de Faraday, o apantallament, és un recurs per tal de reduir la captació

d’interferències en un circuit. El circuit ha d’estar dins de la gàbia de Faraday, construïda

amb un material conductor (contra més conductor, millor), i connectada a terra. per tal

d’enviar les interferències ambientals al terra. El concepte de Gàbia de Faraday en guitarres

elèctriques es tradueix en un revestiment de paper d’alumini o coure de les cavitats on

s’insereixen els components del circuit electrònic. Existeix l’alternativa d’usar pintura

conductora amb base de carboni per tal d’apantallar, d’aplicació més senzilla i més ràpida.

Pàg. 78 Annex

1.3.9. Modelització dels circuits electrònics

En aquest apartat es modelitza [23] [24] el circuit electrònic dissenyat amb el programari

OrCad PlSpice [25] per tal d’analitzar-lo des d’un punt de vista més científic.

Pastilles electromagnètiques modelitzades

- Model 1: Circuit sense modelitzar els corrents de Foucault

Des d’un punt de vista elèctric, una pastilla de captació electromagnètica de guitarra

elèctrica, pot esquematitzar-se com a primera aproximació, de la següent manera, essent

únicament una resistència i una bobina en sèrie, i un condensador en paral·lel de la mateixa

resistència i bobina en sèrie, com s’observa en la Il·lustració 62: Pastilla electromagnètica

modelitzada (1).

Il·lustració 62: Pastilla electromagnètica modelitzada (1)

Quan les cordes vibren, un cop magnetitzades pels imants permanents presents en les

pastilles electromagnètiques, indueixen un corrent elèctric al circuit (i com a conseqüència

un voltatge induït també és present), fet que pot modelitzar-se fent actuar la pastilla

electromagnètica com a font de corrent altern amb els components electrònics prèviament

descrits, resultant la representació esquemàtica de la Il·lustració 63: Pastilla

electromagnètica modelitzada (2):

Il·lustració 63: Pastilla electromagnètica modelitzada (2)

Les pastilles electromagnètiques no són l’únic element del circuit, sinó que també s’hi troben

condensadors, potenciòmetres, cables, resistències, l’element amplificador i el la connexió a


terra. Totes les càrregues externes es col·locaran, en aquesta modelització teòrica del

circuit, a continuació de l’esquemàtic descrit per la pastilla electromagnètica, en posició en

paral·lel, com el condensador que permet modelitzar la pastilla, com s’observa en la

Il·lustració 64: Circuit electrònic modelitzat.

Il·lustració 64: Circuit electrònic modelitzat

Cal remarcar que l’exposició dels conceptes és únicament vàlida per pastilles d’única bobina

com les pastilles single coil, ja que les pastilles de doble bobinat presenten una

esquematització diferent.

Freqüència de ressonància

La freqüència de ressonància fo la pastilla electromagnètica es un factor de vital importància

per determinar el so que permetrà reproduir el circuit amplificat. Les freqüències al voltant

del pic de ressonància de freqüència seran ressaltades respecte les altres freqüències, i els

tons per sobre de la freqüències de ressonància seran progressivament reduïts, com

s’observa en la Il·lustració 65: Gràfica de freqüència de ressonància.

Il·lustració 65: Gràfica de freqüència de ressonància

La freqüència de tall fg es el valor de freqüència a partir del qual la resposta està per sota

d’una sortida de -3dB. Per valors superiors de freqüència de tall fg, la resposta es redueix a

12dB/dècada.

Pàg. 80 Annex

La freqüència de ressonància de la major part de les pastilles roman entre els valors de 2 i 5

Hz. Entre aquest rang de valors, es on els humans presenten major sensitivitat auditiva.

Amb una valoració subjectiva aproximada, pot establir-se que freqüències de ressonància

properes a 2 Hz presenten una sonoritat càlida, properes a 3 Hz presenten una sonoritat

brillant, properes a 4 Hz una sonoritat tallant i penetrant i properes a 5 Hz una sonoritat fràgil

i dèbil. La freqüència de ressonància, i en conseqüència el so obtingut, depèn directament

de l’amplitud del pic (usualment entre 1 i 4 dB), la inductància (usualment entre 1 i 20 H) i la

capacitància present al circuit , que és la suma entre la capacitància de la pastilla (usualment

entre 80 i 200 pF) i la capacitància introduïda pel cable (usualment entre 300 i 1000 pF).

Corrent de Foucault

El corrent de Foucault es un fenomen elèctric que es produeix quan un conductor travessa

un camp magnètic variable, o viceversa. El moviment relatiu causa una circulació

d’electrons, o corrent induïda, dins del conductor. Aquestes corrents aplicades causes

electroimants amb camps magnètics que s’oposen a l’efecte del camp magnètic aplicat. A

major intensitat del camp magnètic aplicat, major seran les corrent de Foucault i els camps

magnètics oposats generats, essent aquestes conseqüències no òptimes pel que a la

l’eficiència.

Respecte a la corba de freqüències definida anteriorment, els corrents de Foucault la

modifiquen incrementant el pendent de la corba a partir de la freqüència de tall fg, reduint el

pic de fo i produint una reducció de la corba de freqüències en freqüències inferiors a la

freqüència de ressonància fo, com s’observa en la Il·lustració 66: Influència dels corrents de

Foucault sobre la corba de freqüències.

Il·lustració 66: Influència dels corrents de Foucault sobre la corba de freqüències


Modelització bàsica dels corrents de Foucault

- Model corrents de Focualt 1: Circuit amb divisió de bobinat i font de tensió

Per tal d’intentar modelitzar els corrents de Foucault al circuit de manera senzilla es poden

introduir resistències entre els terminals en paral·lel amb el bobinat de la pastilla, però

aquest mètode únicament permet reduir el pic de freqüències. El pendent de la corba de les

freqüències superiors a fg pot arribar a ser de 18dB/dècada Per tal d’intentar modelitzar els

altres dos efectes i presentar una modelització més propera a la realitat, és millor dividir la

bobina en dues bobines en sèries i connectar al punt de divisió una resistència, essent

aquest punt de divisió un element virtual introduït per modelitzar més precisament l’efecte

dels corrents de Foucault, com s’observa en la Il·lustració 67: Modelització circuit model 1

(1).

Il·lustració 67: Modelització circuit model 1 (1)

De manera que si es reordena el circuit electrònic que esquematitza la pastilla

electromagnètica, el resultat és el mostrat en la Il·lustració 68: Modelització circuit model 1

(2):

Il·lustració 68: Modelització circuit model 1 (2)

Pàg. 82 Annex

Modelització complexa dels corrents de Foucault

- Model corrents de Focualt 2: Circuit amb bobines acoblades i font de tensió

El model anterior no s’ajusta amb escreix a la realitat degut al punt virtual afegit i a altres

aspectes, de manera que s’ha intentat definir un model més fidel a la realitat, amb

l’inconvenient que s’augmenta considerablement la complexitat.

Una possible alternativa seria representar els corrents de Foucault mitjançant un model de

bobines acoblades mútuament. La bobina de la pastilla amb una inductància determinada

està acoblada a l’inductor de les corrents de Foucault, amb una constant d’acoblament k, a

la que s’afegeix una resistència determinada per acabar de modelitzar l’efecte de les

corrents de Foucault, com es mostra en la Il·lustració 69: Modelització del circuit model 2.

Il·lustració 69: Modelització del circuit model 2


(subcircuits) 1

Addicionalment, s’ha considerat oportú variar el concepte de la pastilles electromagnètica

actuant com a font de tensió. S’ha considerat una opció més propera a la realitat la

consideració de representar com un element excitador extern l’origen de la variació del camp

electromagnètic, mitjançant un model de bobines acoblades, de manera que com a element

excitador s’hi troba un circuit amb font de tensió, resistència i bobina acoblada, que influeix

directament sobre el circuit electrònic de la guitarra, que a la vegada també es veu afectat

pel circuit modulat dels corrents de Foucault. Cal remarcar que la introducció de bobines

acoblades requereix la inserció d’un paràmetre k, essent en aquest cas, l’acoblament entre

https://www.tdpri.com/attachments/eddy-art-png.527693/


tres bobines, com es mostra en la Il·lustració 70: Modelització del circuit model 3.



(subcircuits) 2

Alternativament a la possible aproximació del model anterior a la realitat, pot tractar de

modular-se la font de corrent del circuit excitador com una font de corrent, enlloc de com una

font de tensió, i suprimint la resistència del circuit excitador, de manera que s’exclueix

completament qualsevol canvi en la corrent de la bobina de l’excitador que pugui ocórrer per

acoblament invers, com es mostra en la Il·lustració 71: Modelització del circuit model 4.



(subcircuits) 3

S’introdueix un condensador connectat en paral·lel en el circuit excitador, que presenta una

resistència i una bobina acoblada al circuit electrònic de la guitarra elèctrica, que a l’hora

roman acoblat amb el circuit dels corrents de Foucault. L’origen del corrent el genera una

https://www.tdpri.com/attachments/excitor-integrator-ckt-copy-png.534949/

https://www.tdpri.com/attachments/exciter-integrator-current-source-copy-png.535257/

Pàg. 84 Annex

font de corrent, com es mostra en la Il·lustració 72: Modelització del circuit 5:

Il·lustració 72: Modelització del circuit 5

- Model 6: Circuit amb bobines acoblades i font de tensió

En modificar l'excitador per utilitzar una font de corrent Gstr controlada per voltatge, es pot

fer que el controlador de la bobina generadora de flux a l'emulador de cadena o excitador

sigui rigorosament robust contra qualsevol acció posterior. Dit d'una altra manera, el flux

induït per cadena que es genera és independent de l'estat dinàmic de la bobina de recollida,

que és com hauria de ser perquè la vibració de la corda és mecànica i no (amb una

aproximació molt bona) influenciada per la bobina, com es mostra en la Il·lustració 73:

Modelització del circuit 6 (1)i Il·lustració 74: Modelització del circuit 6 (2):


Il·lustració 73: Modelització del circuit 6 (1)

Il·lustració 74: Modelització del circuit 6 (2)

1.3.10. Circuits electrònics implementats

En aquest apartat s’han recollit diversos circuits electrònics del fabricant Seymour Duncan,

on es veuen aplicats els conceptes anomenats anteriorment:

1.4. Cordes

Les cordes de la guitarra elèctrica representen un element molt determinant pel que fa a la

tipografia i qualitat sonora obtinguda i a la comoditat al tocar. El model físic que les

representa és el d’ones estacionaries en cordes fixades per dos extrems.

Les ones estacionaries son ones en les que determinats punts, anomenats nòduls, romanen

immòbils, mentre els altres punts presenten moviment. Una ona estacionaria es forma

mitjançant la interferència de dos ones de la mateixa naturalesa amb igual amplitud, longitud

https://www.tdpri.com/attachments/guitar-string-flux-generator-copy-png.554609/

Pàg. 86 Annex

d’ona (o freqüència) que avancen en sentit contrari a través d’un medi determinat.

Una ona estacionaria [18] pot considerar-se com la interferència de dos moviments

ondulatoris harmònics de la mateixa amplitud i longitud d’ona, essent una incident que es

propaga d’esquerra a dreta. Es denominen nòduls tots els punts que presenten una amplitud

mínima 2A·sen(kx)=0, tal que kx=n amb n=1, 2, 3, .... o be, x= /2, , 3 /2, ... La distància

entre dos nòduls sempre és de /2.

La separació entre les cordes ve definida per l’ample de celleta. Cal remarcar que degut a

que la separació no és igual en la posició de celleta i en la posició del pont (els dos punts de

fixació de les cordes), les cordes no són exactament paral·leles a l’eix longitudinal de

simetria del diapasó. Per informació addicional, consultar l’apartat…

El material que les conforma ha d’esser metàl·lic, per tal de poder modificar el camp

magnètic creat per les pastilles durant la seva vibració. Existeixen dos criteris per tal de

classificar les cordes:

Criteri de material: el material es determinant pel que fa al so i a la durabilitat de les cordes.

D’entre els possibles materials, els més comuns usats en el mercat són el següents,

especificats en la Taula 19: Materials de les cordes de guitarra elèctrica:

Taula 19: Materials de les cordes de guitarra elèctrica

Níquel ofereixen un volum de sortida no excessivament alt i un to càlid,

associat a les guitarres vintage. El seu tacte acostuma a ser més

rugós que provoca que siguin lleugerament més difícils de tocar

que altres cordes d’altres materials, especialment a l’hora de

col·locar acords o realitzar determinats registres tècnics.

Aliatges Acer i Níquel presenten un volum de sortida més elevat que les cordes de

níquel degut a la introducció d’acer en l’aliatge. Aquest fet

afegeix addicionalment un matís brillant al so, que sumat a la

calidesa proveïda pel níquel, ofereix un so molt equilibrat. És la

combinació de materials més usada en el mercat de cordes de

guitarra elèctrica

Aliatges Acer i Cobalt presenten un volum de sortida major que les cordes de níquel i

les aliatges d’acer i níquel degut a la major responsabilitat del

cobalt a la interacció magnètica. El to obtingut és brillant, definit i

articulat. Les cordes d’aliatges d’acer i cobalt vibren més que les


cordes d’altres aliatges degut a la pròpia naturalesa del material.

Aliatges d’acer, níquel,

cobalt i mobildeni

Presenten una major durabilitat i un to més profund i ric en

resposta de freqüències, especialment en les baixes. Aporten

més estabilitat en l’afinació i una reducció del trencaments.

Altres Existeixen cordes revestides d’or i recobertes d’un material

plàstic o de titani per guitarristes al·lèrgics al níquel, però

aquestes són poc habituals.

Criteri de recobriment: existeixen cordes sense recobriment addicional, és a dir, que estan

construïdes únicament a partir dels materials anomenats anteriorment. D’altra banda,

existeixen cordes recobertes d’una capa d’un material polímer per tant d’incrementar el

temps de vida de la corda i protegir-la de la corrosió. El suor expulsat per les mans del

guitarrista, la polsa i els canvis atmosfèrics malmeten la corda reduint el seu temps de vida i

perjudicant el to del so obtingut. Nogensmenys, el recobriment polimèric de la corda

comporta una lleugera modificació del to, motiu pel qual nombrosos guitarristes les rebutjant

(es tracta d’una valoració subjectiva, i s’ha de valorar si val la pena incrementar la durabilitat

malgrat comprometre lleugerament el to).

Criteri de calibre: el calibre de la corda fa referència a la mesura de la seva secció, és a dir,

el gruix de la corda. Com a norma general, contra més gran és el calibre, més càlida és la

resposta tonal, més elevat el volum de sortida, i resulta més difícil de tocar. D’altra banda,

contra més petit és el calibre, la reposat tonal accentua la seva brillantor i és perd volum de

sortida, el so presenta menys cos i resulta més fàcil tocar les cordes. La facilitat a l’hora de

tocar depèn directament del calibre de les cordes, degut a que una variació en aquest

modifica la tensió de les cordes. Si mantenim el mateix tipus d’afinació per cadascuna de les

cordes de la guitarra elèctrica, un calibre gran de les cordes comportarà una major tensió en

les cordes, que no pas si s’usa un calibre petit de les cordes, que comportarà una menor

tensió per tal de mantenir la mateixa nota musical. Els fabricant especifiquen el calibre de les

cordes especificant en polzades, el diàmetre de la corda (tenint en compte el bobinat que

envolta la secció de la corda) en particular, ja que cal destacar que cada corda presenta

diàmetres diferents, essent les cordes 1, 2 i 3 generalment d’un aliatge amb revestiment o

sense, i les cordes 4, 5 i 6 essent de la mateixa aliatge que les cordes 1, 2, 3, però

presentant una revestiment addicional. Usualment s’estratifica els paquets de cordes segons

el valor del diàmetre de la corda 1, tot i que s’especifica també els altres diàmetres. En

general poden trobar-se valors que oscil·len al voltant dels següents calibres, especificats a

la Taula 20: Calibres d’un dels fabricants de cordes:

Pàg. 88 Annex

Taula 20: Calibres d’un dels fabricants de cordes

Calibres Corda 1 Corda 2 Corda 3 Corda 4 Corda 5 Corda 6

0.008 0.008 0.011 0.014 0.022 0.030 0.038

0.009 0.009 0.011 0.016 0.024 0.032 0.042

0.010 0.010 0.013 0.017 0.026 0.036 0.046

0.011 0.011 0.014 0.018 0.028 0.038 0.048

0.012 0.012 0.016 0.024 0.032 0.044 0.056

Cal destacar que aquests calibres s’han obtingut d’un fabricant en concret [32], i que els

calibres de les cordes 2, 3, 4, 5 i 6 varien en funció de cada fabricant, oscil·lant lleugerament

al voltant dels valors definits anteriorment.

La força de tensió a la que estan sotmeses les cordes depèn directament de l’afinació de la

guitarra (ja que depèn de les freqüències), de la longitud d’escala i de la densitat lineal de la

corda, i pot expressar-se com es mostra en la Equació 2: Tensió de les cordes:

, Equació 2: Tensió de les cordes

essent m/L la densitat lineal de la corda

El fabricant de cordes Addario publica els valors de densitat lineal dels diversos models de

cordes del seu catàleg, en les unitats americanes lb/in. És per aquest motiu que s’ha

introduït directament a la següent fórmula la constant de conversió 4,45 per tal d’aportar els

valors de la força de tensió de la corda amb Newtons.

Per tal de determinar la freqüència de les notes musicals cal conèixer l’afinació de la

guitarra. En afinació estàndard, en la que les cordes 1, 2, 3, 4, 5, 6 son Mi, Si, Sol, Re, La,

Mi, les freqüències son les següents especificades en la Il·lustració 75: Freqüencies de les

notes en les primeres posicions, en la primera columna:


Il·lustració 75: Freqüencies de les notes en les primeres posicions

Per tal de determinar la densitat lineal de la corda seria imprecís obtenir-la a partir de la

densitat del material del qual està composta ja que es desconeix en aquest projecte l’exacta

composició i construcció. És per aquest motiu que l’alternativa és la d’obtenir directament del

fabricant el valor de densitat lineal de la corda. Els fabricants faciliten les dimensions dels

diàmetres de cadascuna de les cordes ja que són un dels motius de diferenciació del

producte, però el fabricant Addario publica també els valors de densitat lineal de les cordes.

En la següent taula es mostren algunes afinacions i la tensió de les cordes. L’afinació usada

per defecte és l’afinació estàndard, però sovint s’usen altres afinacions per tal d’aconseguir

sons de difícil reproducció amb l’afinació estàndard, com les apreciades en la Taula 21:

Taula d’afinació i tensió de les cordes:

Taula 21: Taula d’afinació i tensió de les cordes

Afinació Cordes Calibre uw (lb/in) nota Freqüència d'afinació

Tensió de la corda

Afinació Estàndard

Corda 1 0,009 0,00001794 Mi4 329,6 58,39009005

Calibre 0,009 Corda 2 0,011 0,0000268 Si3 246,9 48,95318206

Corda 3 0,016 0,00005671 Sol3 196 65,25819171

Corda 4 0,024 0,00010857 Re3 146,8 70,11366687

Corda 5 0,032 0,00019347 La2 110 70,12328412

Corda 6 0,042 0,00032279 Mi2 82,41 65,66639059

Afinació Estàndard Corda 1 0,01 0,00002215 Mi4 329,6 72,09255823

Calibre 0,010 Corda 2 0,013 0,00003744 Si3 246,9 68,38832598

Corda 3 0,017 0,00006402 Sol3 196 73,67006583

Corda 4 0,026 0,00014975 Re3 146,8 96,70739259

Corda 5 0,036 0,00023964 La2 110 86,85762033

Corda 6 0,046 0,00038216 Mi2 82,41 77,74425425

Afinació estàndard -1 Semito

Corda 1 0,01 0,00002215 Mib4 311,1 64,22746098

Pàg. 90 Annex

Calibre 0,010 Corda 2 0,013 0,00003744 Sib3 233,1 60,9269032

Corda 3 0,017 0,00006402 Gb3 185 65,63301758

Corda 4 0,026 0,00014975 Db3 138,6 86,15765421

Corda 5 0,036 0,00023964 Lab2 103,8 77,38704514

Corda 6 0,046 0,00038216 Mib2 77,78 69,25391847

Afinació estàndard -1 to

Corda 1 0,01 0,00002215 Re4 293,7 57,21719522

Calibre 0,010 Corda 2 0,013 0,00003744 La3 220 54,28057595

Corda 3 0,017 0,00006402 Fa3 174,6 58,46785213

Corda 4 0,026 0,00014975 Do3 130,8 76,75593525

Corda 5 0,036 0,00023964 Sol2 98 68,94054427

Corda 6 0,046 0,00038216 Re2 73,42 61,707398

Afinació Re dismuniut

Corda 1 0,01 0,00002215 Mi4 329,6 72,09255823

Calibre 0,010 Corda 2 0,013 0,00003744 Si3 246,9 68,38832598

Corda 3 0,017 0,00006402 Sol3 196 73,67006583

Corda 4 0,026 0,00014975 Re3 146,8 96,70739259

Corda 5 0,036 0,00023964 La2 110 86,85762033

Corda 6 0,046 0,00038216 Re2 73,42 61,707398

Afinació Re oberta Corda 1 0,01 0,00002215 Re4 293,7 57,21719522

Calibre 0,010 Corda 2 0,013 0,00003744 La3 220 54,28057595

Corda 3 0,017 0,00006402 Solb3 185 65,63301758

Corda 4 0,026 0,00014975 Re3 146,8 96,70739259

Corda 5 0,036 0,00023964 La2 110 86,85762033

Corda 6 0,046 0,00038216 Re2 73,42 61,707398

Afinació Sol oberta Corda 1 0,01 0,00002215 Re4 293,7 57,21719522

Calibre 0,010 Corda 2 0,013 0,00003744 Si3 246,9 68,38832598

Corda 3 0,017 0,00006402 Sol3 196 73,67006583

Corda 4 0,026 0,00014975 Re3 146,8 96,70739259

Corda 5 0,036 0,00023964 Sol2 98 68,94054427

Corda 6 0,046 0,00038216 Re2 73,42 61,707398

Si es grafiquen els resultats plotejant en l’eix vertical la tensió de la corda pertinents, i en l’eix

horitzontal les cordes (ordenades de corda 6 a corda 1), s’observa el gràfic Il·lustració 76:

Tensió de les cordes en afinació estàndard:


Il·lustració 76: Tensió de les cordes en afinació estàndard

Si es manté una mateixa afinació, els calibres més lleugers ofereixen menor tensió de les

cordes. Nogensmenys. això es veu repercutit en el to de la corda de manera negativa i en la

fàcil fragilitat d’aquestes, però ofereix més comoditat. Cal remarcar que la disminució de

tensió no és igual per cada corda ja que la disminució de calibratge no sempre és

proporcional per totes les cordes, com s’aprecia en la Il·lustració 77: Tensió de les cordes en

altres afinacions (1):

Il·lustració 77: Tensió de les cordes en altres afinacions (1)

Si es manté el mateix calibre i es disminueixen semitons respecte a l’afinació de les cordes,

es disminueix de manera proporcional la tensió en cadascuna de les cordes. En aquest cas

Pàg. 92 Annex

s’ha analitzat l’afinació estàndard i s’han disminuït un semitò i un to. Cal remarcar que el fet

que la corda 3 presenti usualment la tensió més elevada de totes les cordes comporta una

major facilitat d’aquesta corda de desafinar-se.

Il·lustració 78: Tensió de les cordes en altres afinacions (2)

En el gràfic Il·lustració 78: Tensió de les cordes en altres afinacions (2) es mostren les

tensions de les cordes relatives a afinacions alternatives.

Criteri de bobinat de revestiment: el bobinat que s’usa com a revestiment de la secció de

filferro longitudinal de la coda pot presentar secció rodona, secció plana o secció de mitja

rodona, com s’observa en la Il·lustració 79: Tipologia de bobinats de les cordes. El bobinat

de secció rodona és el més usat i comporta una superfície de corda amb textura i un so

brillant. D’altra banda, el bobinat de secció plana comporta major dificultat a l’hora de tocar

degut al pla de la superfície i un so extremadament càlid i fosc. El bobinat de secció de mitja

rodona roman entre el bobinat de secció rodona i el de secció plana pel que fa a calidesa o

brillantor del so, però comporta una major incomoditat d’execució.

Il·lustració 79: Tipologia de bobinats de les cordes


Criteri de forma: existeixen principalment dos tipus segons la secció del filferro on s’envolta

el bobinat de revestiment de la corda: secció de forma hexagonal i secció de forma rodona.

Les cordes de secció hexagonal presenten un so més brillant i amb més volum, però

presenten major rugositat, com s’observa en la Il·lustració 80: Tipologia de forma de les

cordes. D’altra banda les cordes de secció rodona presenten un so més càlid i major sustain

de les notes. És precís remarcar que les diferències entre elles son gairebé imperceptibles.

Il·lustració 80: Tipologia de forma de les cordes

Alçada de les cordes

En general, una alçada de les cordes, que s’observa en la Il·lustració 81: Alçada de les

cordes, òptima roman entre els 2mm i els 2,5mm, essent aquesta mesura la distància

entre el trast i la corda referent al trast 12 (és l’estàndard que s’usa, perquè l’alçada es

variable al llarg de la escala de la guitarra). L’alçada de la corda és regula directament

amb el disseny de la celleta del màstil (que en general és fixe, no presenta graus de

llibertat) i amb les celletes del pont, que permeten augmentar i disminuir l’alçada en el

punt de fixació de la corda. Una alçada relativament petita de les cordes facilita la

comoditat d’execució però pot induir al trasteig, mentre que una alçada relativament

elevada de les cordes dificulta la comoditat d’execució però incrementa la sostenibilitat

de les notes i afegeix ressonància addicional.

Il·lustració 81: Alçada de les cordes

Pàg. 94 Annex

1.5. Tipus de guitarres elèctriques

A continuació s’analitzen els principals diversos tipus de guitarres elèctriques que es

comercialitzen al mercat [35]. S’anomenen paràmetres d’importància anomenats

anteriorment. Cal destacar que existeixen moltes modificacions possibles al models de

guitarra elèctrica anomenats, i sovint els propis fabricants introdueixen petites variacions

respecte el producte original per tal de cobrir les necessitats del client. En aquest apartat es

mostren les característiques distintives, pròpies de cada tipus, present a la Taula 22:

Tipologia de guitarres elèctriques més comunes. L’estratificació és segons el tipus de

guitarra, tot i que s’han anomenat determinats tipus segons la marca, degut a les grans

particularitats del fabricant.

Taula 22: Tipologia de guitarres elèctriques més comunes

TELECASTER

Data i empresa original Fender, 1951

Principals fabricants Fender, G&L, Squire

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos massís de disseny senzill dissenyada per Leo Fender, amb un so “twang”

molt característic molt valorat per guitarristes rítmics.

Electrònica Conté usualment 2 pastilles singles coil i potenciòmetres de volum i to de valor de 250k, amb selector

3-way. La pastilla ubicada en la posició màstil roman inclinada per tal de suavitzar la brillantor de les

freqüències greus.

Composició (fustes) Màstil d’auró, cos de freixe o vern

Radi de diapasó Originalment 7,25”. Posteriorment es va introduir els radi de 9,5”

Estils musicals Country, Country rock, soft rock, Rock clàssic

Unió cos-màstil Unió cargolada Pont Ashtray

Escala 25.5” (647,7mm) Clavillers 6 per banda

Trasts 21 o 22 Cap Recte

STRATOCASTER

Data i empresa orignal Fender, 1954

Principals fabricants Fender, PRS, Squire

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos massís de disseny estilitzat dissenyada per Leo Fender, amb un registre de

sons molt versàtils i cristal·lins degut al nombre de pastilles que conté i a la seva tipologia.

Electrònica Conté 3 pastilles singles coil i potenciòmetres de volum i to de valor de 250k, amb selector 5-way. La

pastilla ubicada en la posició màstil roman inclinada per tal de suavitzar la brillantor de les freqüències

greus. La pastilla de la posició central i la pastilla en la posició del màstil esta fora de fase.


Radi de diapasó Radi de curvatura de 9,5”

Estils musicals Rock, Pop, Soul, Blues, R&B, Folk, Reagge, Funk

Unió cos-màstil Unió cargolada Pont Tremolo


Trasts 21 o 22 Cap Recte


SG


Principals fabricants Gibson, Epiphone

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos massís de disseny agressiu dissenyada per Gibson, amb un registre de sons

orientats a saturacions i registres càlids amb molt cos i presència.

Electrònica Conté 2 pastilles humbucker o P90 i potenciòmetres de volum i to de valor de 500k, amb selector

Toggle.

Composició (fustes) Màstil de caoba, cos de caoba

Radi de diapasó Radi de curvatura de 12”

Estils musicals Rock classic, Hard Rock, Punk Rock

Unió cos-màstil Set neck Pont Tune o Matic


Trasts 22 Cap Recte

LES PAUL

Data i empresa orignal Gibson, 1952


Breu descripció Guitarra elèctrica de cos massís de disseny amb tall clàssic dissenyada per Gibson, amb un

registre de sons orientats a sons saturats i càlids amb molt cos i presència.

Electrònica Conté 2 pastilles humbucker o 2 pastilles P-90, i potenciòmetres de volum i to de valor de 500k, ,

amb selector Toggle

Composició (fustes) Màstil de caoba, cos de caoba amb tapa d’auró


Estils musicals Blues, Rock clàssic, Jazz, Hard Rock, Punk Rock, Reagge



Trasts 22 Cap Inclinat

SUPERSTRAT

Data i empresa orignal -

Principals fabricants Ibanez, Jackson, ESP,

Schechter

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos massís de disseny amb tall molt agressiu, amb un registre de sons

orientats a sons saturats, brillants i tallants.

Electrònica Conté 2 pastilles humbucker (en la posició màstil i pont), 1 pastilla single coil d’alta sortida en la

posició central, i potenciòmetres de volum i to de valor de 500k.


Radi de diapasó Radi de curvatura de 12”, 14”, 16” o compostos, usualment de 10”-14”, 12”-16” o de 10”-16”

Estils musicals Hard Rock, Punk Rock, Heavy Metal

Unió cos-màstil Set neck o Neck Trough Pont Pont flotant


Trasts 24 Cap Recte

Pàg. 96 Annex

PRS

Data i empresa original PRS, 1985

Principals fabricants PRS

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos massís o semi-buit de disseny amb tall agressiu dissenyada per Paul

Reed Smith. Existeixen models de Stratocaster, SG i Les Paul (i ofereixen la modalitat sòlida o

semi-buida d’aquests). L’essència d’aquestes guitarres es l’aplicació de noves tecnologies per tal

d’optimitzar i millorar els dissenys de guitarres elèctriques

Electrònica Presenten característiques pròpies dels models que repliquen.

Composició (fustes) Màstil de caoba, cos de caoba amb tapa d’auró

Radi de diapasó Radi de curvatura de 12”, 14” o radi compost

Estils musicals Blues, Rock clàssic, Hard Rock, Punk Rock

Unió cos-màstil Set neck Pont Tremolo o Tune o Matic

Escala 25” (635mm) Clavillers 3 per banda

Trasts 22 o 24 Cap Inclinat

SEMI HOLLOW BODY I HOLLOW BODY

Data i empresa original -

Principals fabricants Gibson, Epiphone, Gretsch

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos buit o semi-buit de disseny modern, amb un registre de sons orientats a

registres càlids i poc saturats.

Electrònica Conté 2 pastilles Humbucker i potenciòmetres de volum i to de valor de 500k, , amb selector

Toggle. La pastilla ubicada en la posició màstil roman inclinada per tal de suavitzar la brillantor de

les freqüències greus.



Estils musicals Jazz, Blues, Soft Rock




GUITARRES JAZZ

Data i empresa orignal -

Principals fabricants Gibson, Ibanez, Gretsch, Guild

Breu descripció Guitarra elèctrica de cos buit de disseny clàssic, amb un registre de sons orientats a registres

extremadament càlids i amb poca saturació, especialment interessant pel gènere jazz.

Electrònica Conté 2 pastilles humbucker, o single coilso P-90 i potenciòmetres de volum i to de valor de 250k

o de 500k.

Composició (fustes) Màstil de caoba, cos de caoba buit amb tapa d’auró

Radi de diapasó Radi de curvatura de 7.25”, 12”

Estils musicals Jazz, Blues

Unió cos-màstil Set neck Pont Tremolo




JAGUAR, MUSTANG I DUOSONIC

Data i empresa orignal Fender, 1962

Principals fabricants Fender, Squier

Breu descripció Guitarres elèctriques de cos massís de disseny modern, amb un registre de sons orientats al

gènere indie rock, surf rock, funk i rock alternatiu

Elèctronica Conté 1 pastilles humbucker al pont, i 1 single coil (modificada) al màstil, o bé dues single coils en

aquestes dues posicions, potenciòmetres de volum i to de valor de 250k o de 500k. Els models

Jaguar presenten un circuit electrònic relativament complex amb múltiples selectors que ofereixen

moltes possibilitats de sons.


Radi de diapasó Radi de curvatura de 9.5”

Estils musicals Indie Rock, Rock alternatiu, Funk, Surf Rock

Unió cos-màstil Bolt on Pont Tremolo (Jaguar,

Jazzmaster)


Trasts 22 Cap Recte

JAZZMASTER


Principals fabricants Fender, Squier

Breu descripció Guitarres elèctriques de cos massís de disseny modern, amb un registre de sons orientats al

gènere indie rock, surf rock, funk i rock alternatiu

Electrònica Conté 2 pastilles single coil modificades, amb prestacions sonores properes a les d’una pastilla P-

90, potenciòmetres de volum i to de valor de 250k o de 500k.


Radi de diapasó Radi de curvatura de 9.5”

Estils musicals Indie Rock, Rock alternatiu, Funk, Surf Rock

Unió cos-màstil Bolt on Pont Tremolo (Jaguar,

Jazzmaster)


Trasts 22 Cap Recte

FIREBIRD, FLYING V I EXPLORER

Data i empresa original Gibson, 1958-1963


Breu descripció Guitarres elèctriques de cos massís de disseny modern, futurista i agressiu.

Electrònica Conté 2 humbucker o humbucker modificades (pastilles firebird, o bé mini humbuckers) amb

potenciòmetres de 500k, , amb selector Toggle.



Estils musicals Rock classic, Heavy Rock, Punk Rock,

Unió cos-màstil Neck thorough, Set neck Pont Tune o Matic

Escala 24.75” (647,7mm) Clavillers 3 per banda, 6 per banda

Trasts 22 Cap Inclinat, Recte

Pàg. 98 Annex

DANELECTRO

Data i empresa orignal Gibson, 1947-1969

Principals fabricants Danelectro

Breu descripció Guitarres elèctriques de cos buit de disseny modern i futurista

Electrònica Conté 2 single coil modificades i 2 controls de volum i to, amb potenciòmetres de valor 250k.

Composició (fustes) Màstil d’auró, cos d’àlam


Estils musicals Soft Rock, Surf Rock, Funk, Jazz, Blues

Unió cos-màstil Bolt on Pont Wraparround


Trasts 21 Cap Recte

RICKENBACKER

Data i empresa original Gibson, 1950-1964

Principals fabricants Rickenbacker

Breu descripció Guitarres elèctriques de cos semi-hollow de grans dimensions, de disseny amb aspecte antic.

Electrònica Conté 2 single coils d’alt guany (tot i que en alguns models presenta 3 pastilles) i 2 controls de

volum i to, amb potenciòmetres de valor 500k per al to i de 250k per al volum.

Composició (fustes) Màstil d’auró, cos d’auró


Estils musicals Rock clàssic, Blues, Jazz, Soft Rock

Unió cos-màstil Neck thorough, Set neck Pont Anclat al cos



LINE6 VARIAX

Data i empresa original Variax, 2010

Principals fabricants Variax

Breu descripció Guitarres elèctriques de cos massís que repliquen diversos models pel que fa a forma i

composició, que permet l’assoliment de sons molt diversos que intenten replicar sons

característics associats a determinats tipus de guitarres.

Electrònica Circuit electrònic no convencional

Composició (fustes) Depèn del model

Radi de diapasó Depèn del model

Estils musicals Adaptabilitat a tots els estils

Unió cos-màstil Depèn del model Pont Depèn del model

Escala Depèn del model Clavillers Depèn del model

Trasts Depèn del model Cap Depèn del model

Mesures especificades en mm i polzades


2. Selecció de materials

Aquest apartat es centra en l’anàlisi del procés de selecció de material relatiu als

components de fusta de la guitarra elèctrica, que és on aquest producte presenta més

variabilitat pel que fa al material. No s’han especificat amb detall els materials usats pels

altres components, ja que aquests son estàndar dins del mercat i amb molt poques variants

normalment utilitzades, i només han estat esmentat aquells components en el que s’ha

hagut d’escollir entre un material o un altre. Les cordes, en particular, no han estat

considerades degut a que es tracta d’un component de duracio temporal curta, que

requereix el constant recanvi, i és opssible canviar de tipus de cordes amb facilitat. A l’annex

es troben més detalls, si s’accedeix al punt referent a cada component.

El procés de selecció de material en aquest projecte s’ha dut a terme de manera qualitativa

ja que no s’ha pogut realitzar un procés d’experimentació prèvi degut a la manca de mitjans.

De tota manera, s’ha especificat un possible procés experimental vàlid sempre i quan es

disposin dels mitjans necessàris.

Cos, Tapa, Diapasó, Mànec i cap

A continuació, a la Taula 23: Anàlisi qualitatiu de fustes, es detallen els diversos tipus de

fusta usats dins de la indústria de les guitarres elèctriques [33] [34]. S’ha elaborat una barra

de nivell en que un dels extrems correspon a la calidesa (referencia amb una C en la barra

de nivell), i l’altre a la brillantor (referenciat amb una B en la barra de nivell), conceptes

sonors antagònics, per tal de visualitzar en un anàlisi qualitatiu senzill els diversos tipus de

fustes segons aquestes dues qualitats sonores, En cap cas, dins d’aquest projecte, s’ha

visualitzat l’oportunitat de construir la guitarra elèctrica mitjançant un altre material diferent

de la fusta:

Taula 23: Anàlisi qualitatiu de fustes

Fusta Anàlisi qualitatiu Aplicacions

usuals

Vern (Alnus rubra)

El vern s'utilitza àmpliament per als cossos a

causa del seu pes més lleuger

(aproximadament quatre lliures per a un cos

Strat®) i el seu so complet. El seu gra tancat fa

Tapa, cos

Pàg. 100 Annex

que aquesta fusta sigui fàcil d’acabar. El color

natural de del vern és un marró clar amb

poques o nul·les línies de gra. Es veu bé amb

un raig de sol o un acabat de color sòlid. A

causa de les seves excel·lents característiques i

el seu preu més baix, el vern és la fusta més

popular i creix al nostre voltant aquí, a l’estat de

Washington. El to és conegut per ser el més

equilibrat amb dosis iguals de mínimes, mitjanes

i màximes. El vern ha estat el pilar principal dels

cossos Fender durant molts anys i el seu to

característic ha format part d'algunes de les

peces més duradores de la música

contemporània actual.

*Vern torrefactat

El vern torrefactat és un vern que ha estat

tractat tèrmicament per eliminar la humitat i

altres impureses. Com a resultat, la fusta es

torna una mica més lleugera i estable. Aquest

procés també el transforma del seu color marró

clar clar a un marró intens. Quan s’acaba en

clar, la fusta s’enfosqueix encara més i es torna

molt fosca. Els cossos de vern rostit conserven

el to ben equilibrat per al qual és apreciat l’alder.

Tapa, cos

Freixe (Fraxinus)

El freixe és una fusta molt dura, pesada i densa.

Un cos Strat® pesa normalment 5 lliures. La

seva densitat contribueix a un to brillant i a una

llarga durada que el fa molt popular. El seu color

és cremós, però també acostuma a tenir

duramen amb tons rosats a marrons. Els porus

del gra estan oberts i es necessita molt d’acabat

per omplir-los.

Tapa, cos

*Freixe de pantà

Tapa, cos


El freixe de pantà és una fusta preciosa per

molts motius. És una fusta bastant lleugera que

la fa fàcilment distingible de la cendra dura. Un

cos Strat® normalment pesa menys de 5 lliures.

Molts dels parabolts dels anys 50 eren de

cendra de pantà. El gra és obert i el color és

cremós. Aquesta fusta és una opció molt

agradable per a acabats clars. El freixe de panta

és la nostra segona fusta més popular. És una

fusta molt musical que ofereix un equilibri molt

agradable de lluentor i calidesa amb molt de

"pop".

*Freixe de pantà

torrefactat

El freixe de pantà torrefactat és ha estat tractad

tèrmicament per eliminar la humitat i altres

impureses. Com a resultat, la fusta es torna una

mica més lleugera i més rígida. Aquest procés

també el transforma del seu color cremós

normal a un caramel profund, i els patrons de

gra atrevit es fan encara més accentuats i

foscos. Quan s’acaba en clar, la fusta

s’enfosqueix encara més i es torna molt marró.

Els cossos de cendra de pantà rostits conserven

el to lleugerament espectre i complet de

l'espectre que és apreciat per Swamp Ash.

Tapa, cos

Tell (Tilia)

Es tracta d’una fusta de pes més lleuger que

normalment produeix cossos Strat® de menys

de 4 lliures. El color és blanc, però sovint

presenta desagradables ratlles minerals de color

verd. Es tracta d’una fusta de gra tancat, però

que pot absorbir molt d’acabat. Aquesta no és

una bona fusta per a acabats clars, ja que hi ha

poca figura. És força suau i no suporta bé els

abusos. En sentit sonor, el tassó té un to

Cos

Pàg. 102 Annex

agradable, càlid i càlid amb bones mitjanes. Un

to de fusta preferit per a les trituradores als anys

80, ja que el seu so definit retalla una mescla

perfecta.

Bubinga (Guibourtia

demeusei)

Fusta rígida molt forta que s’utilitza

principalment per a colls baixos i en

laminacions. Utilitzat per Rickenbacker per a

diapasons i Warwick per a carrosseries. Com a

coll de greus, proporciona un rang mitjà brillant i

un fons gruixut i ben definit. Els cossos fets de

Bubinga seran molt pesats, però es mantindran

molt perllongadament les notes musicals.

Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Acàcia Koa (Acacia

koa)

Aquesta fusta molt bonica prové exclusivament

de Hawaii i el subministrament és molt limitat. El

seu pes varia de mitjà a pesat i és un to

excel·lent per a cossos de baixos. Koa té un so

càlid similar a la caoba, però amb una mica més

de brillantor. Igual que la noguera, aquesta fusta

es pot greixar, però en general tindrà el millor

aspecte clar. El koa de vegades està disponible

en figura de flama.

Tapa, cos,

mànec i cap

Acacia siluetejada

Tractament superficial per accentuar les fibres

de la fusta en la superficie

Tapa

Korina fosca

(Terminalia superba)

Tapa, cos


El seu veritable nom és Limba, d'Àfrica. La

Korina Negra sol ser una fusta de pes mitjà,

però de vegades obtenim peces lleugeres.

Presenta un color oliva molt maco amb ratlles

negres. Korina té una sensació de cera natural.

Els acabats amb oli funcionen bé en aquesta

fusta. El to és molt similar a la caoba amb

mitjanes afegides. Una excel·lent opció tonal per

a cossos de cambra buida.

Korina clara

(Terminala superba)

El seu veritable nom és Limba, d'Àfrica. La

Korina blanca és una fusta de pes mitjà o pesat,

la Korina té una sensació de cera natural. El to

és molt similar a la caoba amb mitjanes

afegides. Una excel·lent opció tonal per a

cossos de cambra buida. Amb una brillantor

Vintage Tint Gloss, s’assembla a la famosa

Korina Flying Vs de finals dels anys 50.

Tapa, cos,

mànec i cap

Cardwellia (Cardwellia

sublimis)

Lacewood s’importa d’Austràlia. És una fusta de

pes mitjà. El disseny del gra va des de taques

molt petites fins a taques molt grans que creen

la seva aparença rèptil. Lacewood té el millor

aspecte en forma de tapa laminada combinada,

però també està disponible per a cossos sòlids.

El to és similar a Alder, però el seu aspecte és

molt exòtic, amb una escama de peix com la

brillantor sota un acabat brillant. Aquesta fusta

necessita un acabat tipus spray per oposició a

un acabat amb oli.

Tapa, cos,

mànec i cap

Caoba (Khaya

ivorensis)

Utilitzem caoba africana en la producció

corporal. És una fusta de pes mitjà a pesat amb

Tapa, cos,

mànec i cap

Pàg. 104 Annex

un cos Strat® de mitjana de 5 lliures. o més. La

caoba és una fusta de gra fi amb grans

propietats musicals. El to és càlid i ple amb un

bon manteniment. La fusta de tons preferits de

la marca Gibson®; associada a algunes de les

músiques rock més famoses del nostre temps.

El gra és fàcil d’omplir. Es veu bé amb acabat

vermell clar o transparent.

Makore (Tieghmella

heckcelii)

Una fusta tropical tropical de la costa oest

d’Àfrica amb un color molt similar a la família de

la caoba, tot i que té un acabat superficial més fi

i brillant. Donades les variacions normals de

color i textura que es troben a la família de la

caoba, la majoria de la gent no pot distingir

fàcilment una espècie de l’altra. Makore pot tenir

un grau de càlcul que millora el seu aspecte. Pel

que fa al pes, aquesta fusta és força similar a la

caoba hondureña i la caoba africana (Khaya)

amb una gravetat específica de 0,62 i un pes

aproximat de 39 lliures per peu cúbic (la caoba

hondurana és de 0,54 - 0,64 de pes específic i

34 - 40 lliures per peu cúbic , Caoba africana

0,54 - 0,59 pes específic i 34-36 lliures per peu

cúbic). Per a les guitarres, això és pesat en

comparació amb el freixe de pantpa i, per

aquest motiu, aquestes tres fustes són molt més

populars quan s’utilitzen com a cos amb forats.

La tonalitat serà extremadament similar a la

caoba, amb les diferències principals provinents

dels diferents pesos / densitats de l'espècie

Tapa, cos

Auró (Acer

saccharum)

L'auró dur és una fusta molt dura, pesada i

densa. Aquesta és la mateixa fusta que fem

servir al coll. El gra és tancat i molt fàcil

Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó


d’acabar. El to és molt brillant, amb llarga

durada i molta mossegada. Aquesta fusta no es

pot tenyir. Es veu molt bé amb acabats de

colors clars o transparents.

Auró (Acer

macrophyllum)

L’auró tou sol ser molt més lleuger que l’arce

dur, però presenta el mateix color blanc. Té un

to brillant amb bona mossegada i atac, però no

és trencadís com poden ser els boscos més

durs. La nostra flama (esquena de violí) i els

cossos encoixinats són arce occidental. Aquest

tipus d’auró funciona molt bé amb acabats de

tint.

Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Ull d’ocell



Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Anidat



Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Esquitxat Tractament superficial per accentuar les fibres Tapa, cos,

Pàg. 106 Annex

de la fusta en la superficie mànec i cap,

diapasó

Flamejat



Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Coixinat



Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Padouk africà

(Pterocarpus soyauxii)

Color taronja viu viu que s’oxida a un marró

càlid amb l’ús. Aquesta fusta amb una sensació

de cera té una textura de gra obert similar a la

de pal de rosa i un to similar a l’auró, amb un

medi i un atac excel·lents. Es tracta d’una fusta

de pes pesat a mitjà que té un aspecte fantàstic

amb un acabat a l’oli o amb una brillantor clara.

Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó


Poplar (Liriodendron

tulipifera)

Aquesta és una altra fusta de cos estàndard que

han estat utilitzades per moltes empreses al

llarg dels anys. A causa del color gris / verd,

aquesta fusta s’utilitza sobretot quan s’han

d’aplicar acabats de color sòlid. El seu pes

generalment corre aproximadament la meitat de

la lliura més que el vern. Tonalment, també és

similar a Alder. L’àlber és una fusta de gra

tancat que accepta bé l’acabat.

Tapa, cos

Sequoia (Sequoia

sempervirens)

Hi ha una gran quantitat d’interessants en tapes

sequoies. Només està disponible com a tapes

de laminat primes i lligades en cossos sòlids de

superfície plana. Els acabats en oli o un brillant

clar complementen realment el color i la figura

vermellosos. La sequoia no és adequada per a

cossos buits.

Tapa

Palissandre (Dalbergia

latifolia)

Una preciosa fusta exòtica amb un ric gra

gruixut que cobreix una gamma de colors i

estampats. Aquests cossos dominen la

categoria de fusta pesada amb cossos sòlids

Stratocaster que sempre pesen molt més de 6

lliures. Especificar la construcció com a

construcció buida o amb cambra sempre és una

Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Pàg. 108 Annex

bona idea si sou conscients del pes. Els acabats

poden ser una mica difícils d’aplicar amb la

naturalesa oliosa de la fusta. Podeu esperar

grans tons càlids de palissandre amb un

lliscament suau i alt. Els cossos Indian

Rosewood es van fer populars als anys 70 per

George Harrison dels Beatles.

Pícea (Picea

sitchensis)

En guitarres elèctriques s’usa únicament com a

tapa, ja que aporta brillantor a cossos construits

amb fustes molt calides, que la requereixen per

assolir un so més equilibrat

Tapa

Nogal (Juglans nigra)

La coloració de luxe i els patrons de gra són les

principals característiques de la noguera. Tant si

s’utilitza un acabat d’oli com un brillantor

profund, l’atractiu agradable de Walnut sempre

ofereix. Es tracta d’una fusta de gra obert. La

noguera forma part de la categoria de pes

pesat, però no és tan pesada com l’auró dur. Té

un so similar a l’auró dur, però no sol ser tan

brillant.

Tapa, cos,

mànec i cap

Nogal siluetejat



Tapa


Wenge (Millettia

laurentii)

El wenge presenta ratlles negres i marró

xocolata. Normalment es produeix gra de quarts

de gra per obtenir un gra dret, similar al de fusta

de cebra oberta, però negre. Aquest cos es

troba en la categoria de pes pesat, de manera

que considerar-lo com una estructura buida o

amb cambra és beneficiós si sou conscient del

pes. Tanmateix, el seu pes ofereix molta

sostenibilitat. Els acabats amb oli són més

populars a Wenge, però també podeu deixar-los

sense acabar. El to és equilibrat amb una gran

presència i atac mig. Es tracta d’una fusta

popular per als constructors de baixos boutique i

la seva reputació tonal és impressionant.

Tapa, cos,

mànec i cap,

diapasó

Zebrano (Microberlinia

brazzavillensis)

Aquesta fusta de gra obert és molt pesada, de

manera que s’utilitza principalment com a tapa

de laminat combinada. Quan s’utilitza com a

cos, el seu to és similar a l’auró.

Tapa, Cos

Afromosia (Pericopsis

elata)

El nom curt és Afra: presenta gairebé la mateixa

densitat de l’auró dur amb un so molt similar. De

gra fi mitjà. De tant en tant trobem part

d’aquesta fusta en quartersawn i l’oferim en

forma de coll. Aquesta és una manera fantàstica

d’obtenir un aspecte més fosc al coll sense

acabar de fer-ho per vosaltres.

Mànec i cap

Bocote (cordia

Mànec i cap i

Pàg. 110 Annex

elaeagnoiders)

Sovint anomenat palissandre mexicà, els grans

patrons de gra són la marca d'aquesta fusta

densa i llisa. El gra és molt ajustat, de manera

que la sensació és extremadament ràpida i

luxosa. A causa de la densa naturalesa de

Bocote, podeu esperar un gran manteniment i

un bon atac. Juntament amb la figura

generalment salvatge de ratlles marrons clars i

foscos, els tons groc clar i verd clar no són

infreqüents i s’afegeixen a la singularitat

d’aquest fi exòtic. Disponibilitat limitada.

diapasó

Eban brasiler

(Swartzia stipulifera

Harms)

També conegut com Gombeira, Wamara o

Coracao de negro. Tot i que no és un veritable

éboni, les propietats de l’ebó brasiler són

similars. És pesat, suau i fosc, amb una

sensació ràpida i una gran sostenibilitat. El to és

brillant. El color del duramen pot variar del groc

al marró oliva, fins al ric marró xocolata i, de

vegades, a una tonalitat violaci, i normalment

s’enfosqueix fins a un color marró / negre intens

amb l’edat i l’exposició a l’aire i la llum. L’albura

presenta una marcada demarcació i té un color

blanc / groc cremós. Tot i que no es tracta d’una

fusta en perill d’extinció, no és una fusta

d’exportació habitual i poques vegades es veu

aquí a l’hemisferi nord.

Mànec i cap i

diapasó

Canary (Centrolobium

ochroxylon)

Més adequadament anomenat Arariba. El que

hem tingut d’aquesta fusta és principalment d’un

color groc amb un vermell intens. Canary té una

densitat comparable a l'auró amb un to que té

una brillantor similar a l'auró també. Podeu

aplicar un acabat o reproduir-lo en brut!

Mànec i cap,

diapasó


Cocobolo (Dalbergia

retusa)

Una veritable espècie de pal de rosa i magnífica

per contemplar. Malauradament, aquesta fusta

extremadament greixosa és difícil d’enganxar.

Pitjor encara, la pols és molt irritant i tòxica.

Disponibilitat limitada.

Màstil i cap,

cos i diapasó

Èban

L'èban té una sensació suau i ràpida, un to

brillant i un manteniment fantàstic. La seva

duresa inherent l’ha convertit durant segles en

una opció preferida per a les diapasons. És

especialment adequat per als colls sense

trastes. El color negre pur més sovint associat a

aquesta espècie s’ha tornat extremadament rar.

L'èban actual és generalment negre amb ratlles

de color marró clar o gris, o taques minerals

fosques, bonic per si mateix, i encara molt

apreciat pels fabricants d'instruments a tot el

món.

Mànec i cap,

diapasó

Èban Macassar

(Diospyros macassar)

Difícilment es poden perdre les distintives ratlles

de color marró xocolata de l’ebans de

Macassar. Una fusta preciosa per a aquells que

desitgen la sensació i el to de banús, però un

Mànec i cap,

diapasó

Pàg. 112 Annex

aspecte més emocionant. Molta sostenibilitat,

atac i estabilitat d'aquesta fusta densa i la

sensació és molt suau al tacte. S'utilitza

principalment per a diapasons, però de vegades

també està disponible per a colls sòlids. No cal

realitzar acabats

Goncalo Alves

(Astronium fraxini

folium)

Textura llisa molt densa amb una sensació de

cera i ràpida. El color és marró amb ratlles de

xocolata més fosques (usades per Smith &

Wesson per a les pistoles). Amb un to articulat,

net i càlid, Goncalo rep bones opinions pel seu

to generalment equilibrat i el seu aspecte

fantàstic. S'utilitza principalment com a fusta de

coll, es combina perfectament amb els

diapasons de Pau Ferro o Eban.

Mànec i cap,

diapasó,

tapes

Imbuia (Phoebe

Porosa)

De vegades es coneix com a noguera brasilera:

similar en densitat i to a la noguera. Varia de

color groc-oliva a marró xocolata i, de vegades,

presenta figures interessants. Té una olor

especiada i perfumada quan es talla. No

requereix un acabat; se sent suau i ràpid al

tacte. Disponibilitat limitada

Mànec i cap,

tapa

Fusta de rei

(Dalbergia cearensis)

Afectuosament anomenat "el bosc dels reis" i

per una bona raó. Des d’Amèrica del Sud,

aquesta fusta és molt dura i densa, amb una

textura fina i suau. Sònicament podeu esperar

una gran articulació, una resposta ràpida i un

sosting ampli. Sovint el gra és molt calculat i

varia de maneres sorprenents. Realment una

Diapasó


excel·lent opció de fusta de diapasó i una de les

preferides pels clients.

Pau Ferro

(Machaerium villosum)

Una excel·lent fusta densa i dura amb una

estructura de porus molt estreta. Això significa

que és ràpid, suau i extremadament resistent.

Una opció excel·lent per als diapasons sense

trasts. No només és resistent al desgast, sinó

que sovint la figura de la fusta crida l'atenció

amb variacions de color, des d'un marró clar fins

a un cafè fosc. El to és més brillant que el

palissandre, però més càlid que l’ebony, amb

molta articulació i atac. No cal realitzar acabat

(Peltogyne pubesens)

El color de la marca, de color porpra, crida

l’atenció i guanya popularitat. Una fusta densa i

molt dura per a un sosteniment excel·lent i

similar a Bubinga en el seu fons gruixut i ben

definit. Es veu molt bé combinat amb cossos

amb acabats morats.

Mànec i cap,

diapaso, tapa

Ziricote (Cordia

dodecandra)

Aquesta fusta de gris fosc a marró a negre és

semblant a l’èban en pes i densitat. Algunes

peces tenen magnífics patrons de ratlles i

teranyines. La sensació és mantega llisa i llisa.

La densitat es tradueix en un gran sosting amb

un to mitjà agradable. Disponibilitat limitada i

una mica cara.

Mànec i cap,

diapaso, tapa

Pàg. 114 Annex

Les propietats sonores varien dràsticament entre espècies, pes i densitat. Nogensmenys, si

es parla en termes generals, les fustes més denses estan associades a una major

sostenibilitat de les notes i presenten un so articulat i brillant, mentre que les fustes menys

denses estan associades a una major definició però menys contundència en el so.

En les següents taules (Taula 24: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (celleta)Taula 25:

Anàlisi qualitatiu de possibles materials (trasts)Taula 26: Anàlisi qualitatiu de possibles

materials (incrustacions)Taula 27: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (clavillers)Taula

28: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (arbres de fixació)Taula 29: Anàlisi qualitatiu de

possibles materials (ànima)Taula 30: Anàlisi qualitatiu de possibles materials

(pickguard)Taula 31: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (pont)Taula 32: Anàlisi

qualitatiu de possibles materials (gàbia de Faraday)) s’especifia les diferents alternatives que

oferieixen els principals fabricants pel que fa al material dels components.

Celleta

Taula 24: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (celleta)

Materials Propietats

Os L'os combina el volum i una resposta de freqüència uniforme,

amb robustesa i fiabilitat per afinar, permetent que les cordes

llisquin com en el grafit. A més, es desgasta molt lentament,

cosa que pot passar amb les celletes de plàstic de manera

relativament ràpida.

Ivori Presenta un to semblant al que s’obté amb l’os però

lleugerament més brillant, amb l’inconvenient que aquest és

de cost elevat.

Plàstic Es poden utilitzar diferents materials plàstics, inclosos Corian i

Micarta, per elaborar nous de guitarra. No obstant això, el


plàstic no és tan atractiu perquè ofereix unes propietats

sonores pobres, a un preu accessible. Són mediocres i solen

desgastar-se fàcilment

Llautó Aquest és el material més proper a la composició del mateix

trast, de manera que no pot garantir cap diferència entre el so

de la corda oberta i el de la nota tocada als trasts. A més a

més, és pràcticament indestructible, però difícil de fabricar.

Acer Al mercat també hi ha femelles d’acer, equipades amb

coixinets o petits suports cilíndrics on descansen les cordes.

L'acer és un material excel·lent si no es busca un so

particularment vintage i es requereix una mica més de

brillantor.

Grafit L’ús del grafit està recomanat si es vol fer un ús seriós del

tremolo. El so és equilibrat i el grafit és un bon compromís

entre timbre i rendiment.

TUSQ/Graphtech És el material sintètic que més s’assembla a l’os en so. Està

format per polímers premsats a temperatures molt elevades

que s’acosten a la densitat i al so de l’os.

Éban L'èban també es pot utilitzar com a material per a la

construcció de nous en una guitarra. Presenta una rica

resposta tonal. L’inconvenient principal d’aquest material és

que contrasta excessivament les notes tocades a corda

oberta (sense prémer cap trast) i quan es prem un trast.

Trasts

Taula 25: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (trasts)


Aleació d’acer 18% Niquel Aleació estàndard dins del mercat de trasts per guitarres

elèctriques. La major part dels trasts presenten aleacions molt

semblants a l’anomenada.

Incrustacions

Pàg. 116 Annex

Taula 26: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (incrustacions)


Àcar Material usual d’incrustacions. Elevat cost accesible degut a la

poca quantitat de material requerit.

Clavillers

Taula 27: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (clavillers)


Aleacio acer Níquel Crom Aleació usual dins del mercat de clavillers per guitarres

elèctriques. Especificacions més detallades no especificades

pel fabricant.

Altres sistemes de fixació (Arbres de fixació)

Taula 28: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (arbres de fixació)


Aleació metal·lica

indefinida

Aleació metàl·lica usualment no especificada pels fabricants.

Ànima

Taula 29: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (ànima)


Acer d’aleació indefinida Marterial estàndard dins del mercat d’ànimes. És l’escollit per

defecte.

Pickguard

Taula 30: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (pickguard)


Tortoloide El tortoloide és un material que utilitza resines i tints vessats


per reproduir el color i la profunditat tridimensional de l’antiga

closca de tortuga Hawksbill. És molt comú en la fabricació de

pickguards i de pues.

Pont

Taula 31: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (pont)


Alumini d’aleació indefinida Material òptim per tal de resistir les tensions a les que esta

sotmesa la peça i garantir una correcta fixació al bloc cos.

Acer inoxidable d’aleació

indefinida

Aleació usual en la construcció de ponts per a guitarres

elèctriques. Material òptim per tal de resistir les tensions a les

que esta sotmesa la peça i garantir una correcta fixació al bloc

cos.

Gàbia de Faraday

Taula 32: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (gàbia de Faraday)


Làmina de conductor

(coure)

S’usa un material conductor per tal de recobrir les cavitats on

s’allotja el circuit electrònic. Una alternativa més econònimca

és l’alumini, però aquest presenta pitjors propietats

conductives i s’eliminen en menor grau les interferències.


3. Processos de fabricació

3.1. Procés de fresat de fusta

Per tal de dissenyar el procés de fabricació del prototip de guitarra elèctrica és necessari

conèixer el procés de fresat de components de fusta, ja que aquest difereix amb el fresat

d’altres materials. En aquest capítol s’especifica la informació necessària referent al procés

de fresat de fusta per tal de fabricar el prototip mitjançant maquinària automatitzada amb

control numèric per tal de construir aquest a través d’un procés industrialitzat, reduït al

màxim les operacions artesanes i enfocant la fabricació a la producció en sèrie del producte.

3.1.1. Fresat de fusta

El procés de fresat consisteix en el tall de material mitjançant una eina rotativa que pot tenir

un o diversos perfils de tall. El tall de material es realitza combinant el gir de l’eina mitjançant

un desplaçament, ja sigui de la pròpia eina o de la peça que s’està fresant.

Les fresadores poden classificar-se en diverses formes: segons la configuració de les seves

parts mòbils, segons el nombre d’eixos, segons l’orientació del capçal principal on es fixa

l’eina de tall, entre d’altres. En aquest treball únicament es fa referència a fresadores

orientades al tall de fusta.

➢ Operacions de fresat

A continuació es descriuen breument les possibles operacions de fresat a realitzar.

➢ Planejat

Es tracta de mecanitzar en les peces superfícies planes per a múltiples aplicacions:

superfícies de suport, juntes estanques, superfícies de guies de lliscament, etc. Es pot

realitzar amb fresat frontal o cilíndric. Si el pla és molt ample, serà necessari donar diverses

passades, que hauran de solapar lleugerament per evitar discontinuïtats.

➢ Contornejat

El contornejat es semblant a un planejat perifèric. Es tracta de mecanitzar una esquadra o

angle recte, de manera que un dels plans s'obté amb la part frontal de la fresa i l'altre amb la

part perifèrica.

➢ Caixejat

Pág. 120 Annex

El caixejat consisteix a realitzar un buidatge en una superfície d'una peça, segons un

contorn definit. En el cas de ranures rectangulars, s'obtenen tres plans en una passada. Es

pot realitzar amb maduixes de disc o amb maduixes cilíndriques de mànec.

➢ Fresat d’escaires

Es tracta de mecanitzar una esquadra o angle recte, de manera que un dels plans s'obté

amb la part frontal de la maduixa i l'altre amb la part perifèrica.

➢ Tall

Una de les operacions inicials de mecanització que cal realitzar consisteix moltes vegades

en tallar les peces a la longitud determinada partint de barres i perfils comercials d'una

longitud més gran. Per al tall industrial de peces s'utilitzen indistintament serres de cinta o

fresadores equipades amb maduixes cilíndriques de tall. El significatiu de les freses de tall

és que poden ser d'acer ràpid o de metall dur. Es caracteritzen per ser molt primes (de

l'ordre de 3 mm encara que pot variar), tenir un diàmetre gran i un dentat molt fi.

➢ Ranurat recte

Per al fresat de ranures rectes s'utilitzen generalment maduixes cilíndriques amb l'amplada

de la ranura i sovint, per augmentar la producció, es munten diverses maduixes en l'eix

portafreses permetent augmentar la productivitat de mecanitzat. A el muntatge de diverses

maduixes cilíndriques se li denomina tren de freses o freses compostes. Les maduixes

cilíndriques es caracteritzen per tenir tres arestes de tall: la frontal i les dues laterals. En la

majoria d'aplicacions s'utilitzen freses d'acer ràpid ja que les de metall dur són molt cares i

per tant solament s'empren en produccions molt gran.

➢ Ranurat de forma

S’utilitzen freses de la forma adequada per realitzar la ranura en qüestió.

➢ Ranurat de xavetes

S'utilitzen freses cilíndriques amb mànec, conegudes en l'argot com ballarines, que poden

tallar tant en direcció perpendicular al seu eix com paral·lela a aquest.

➢ Copiat

Per al fresat en copiat s'utilitzen freses amb el perfil de plaqueta rodó a fi de poder realitzar

operacions de mecanitzat en orografies i perfils de cares canviants. Hi ha dos tipus de freses

de copiar: les de perfil de mitja bola i les de cant rodó o tòriques.


➢ Fresat de cavitats

En aquest tipus d'operacions s'aconsella realitzar un trepant previ i a partir d'aquest i amb

freses adequades abordar el mecanitzat de la cavitat tenint en compte que els radis de la

cavitat han de ser a l'almenys un 15% superior a el radi de la fresa.

➢ Tornejat-fresat

Aquest tipus de mecanitzat utilitza la interpolació circular en fresadores de control numèric i

serveix tant per al tornejat de forats de precisió com per al tornejat exterior. El procés

combina la rotació de la peça i de l'eina de fresar sent possible aconseguir una superfície

cilíndrica. Aquesta superfície pot ser concèntrica respecte a la línia central de rotació de la

peça, o pot ser excèntrica si es desplaça el fresat cap amunt o cap avall. Amb el

desplaçament axial és possible aconseguir la longitud requerida.

➢ Fresat de rosques

El fresat de rosques requereix una fresadora capaç de realitzar interpolació helicoidal

simultània en dos graus de llibertat: la rotació de la peça respecte a l'eix de l'hèlix de la rosca

i la translació de la peça en la direcció d'aquest eix. El perfil dels talls de tall de la fresa han

de ser adequats a el tipus de rosca que es mecanitzi.

➢ Fresat frontal

Consisteix en el fresat que es realitza amb maduixes helicoidals cilíndriques que ataquen

frontalment l'operació de fresat. En les fresadores de control numèric s'utilitzen cada vegada

més freses de metall dur totalment integrals que permeten treballar a velocitats molt altes.

➢ Fresat d’engranatges

El fresat d'engranatges amb prou feines es realitza ja en fresadores universals mitjançant el

plat divisor, sinó que es fan en màquines especials anomenades fresadores d'engranatges i

amb l'ús de freses especials de la lliçó de dent adequat.

➢ Trepatge i mandrinat

Aquestes operacions es realitzen habitualment en les fresadores de control numèric dotades

d'un magatzem d'eines i utilitzant les eines adequades per a cada cas.

Per informació complementària de l’operació de trepatge, consultar el capítol Procés de

trepatge

Pág. 122 Annex

El mandrinat és una operació de mecanitzat que es realitza en forats de peces ja realitzats

per obtenir més precisió dimensional, major precisió geomètrica o una menor rugositat

superficial, podent-se utilitzar per a forats cilíndrics com cònics, i per a fer rosques interiors.

➢ Mortatjat

Consisteix en mecanitzar xavetes en els forats, per a això s'utilitzen brotxadores o bé un

accessori especial que s'acobla al capçal de les fresadores universals i transforma el

moviment de rotació en un moviment vertical alternatiu.

➢ Fresat en rampa

És un tipus de fresat habitual en el mecanitzat de motlles que es realitza amb fresadores

copiadores o amb fresadores de control numèric. Es permet programar el moviment en

forma de rampa.

➢ Tipus de fresadores

A continuació es descriuen els diversos tipus de fresadores [26] usats usualment en el

procés de fresat de components de fusta.

➢ Fresadores de superfície

Encara que s’anomenin de superfície, aquestes fresadores serveixen per a més tasques que

el fresat de superfícies: també poden suavitzar i arrodonir cantells, tallar perfils, practicar

rebaixos, fer ranures, etc. Són màquines relativament pesades i potents que estan

dissenyades per utilitzar-se amb les dues mans.

N'hi ha de dos tipus: d'immersió (amb columnes i ressorts) o de base fixa. Les primeres són

les més comunes.

➢ Fresadores d’immersió

La fresadora d'immersió, que s’observa en la Il·lustració 82: Fresadora d’immersió, és

probablement la més versàtil de totes. És la que s'utilitza en bricolatge tot i que també n'hi ha

per a ús professional. El seu funcionament és similar al d'un

trepant de columna. Aquest router per fusta disposa de dues columnes, que fan de guia, i un

o més ressorts (molls) que empenyen el cos de la fresadora cap amunt.

Quan està en repòs la fresadora es troba a l'extrem de les guies metàl·liques. Per començar

el tall l'usuari empeny la màquina cap avall des dels seus empunyadures laterals. És llavors


quan la fresadora descendeix i comença a tallar la fusta. Un mecanisme de fixació permet

bloquejar la màquina en l'altura desitjada.

Il·lustració 82: Fresadora d’immersió

➢ Fresadores de base fixa

Un altre tipus de fresadora de fusta per fresar superfícies és la de base fixa, que s’observa

en la Il·lustració 83 : Fresadora de base fixa. Es diferencia respecte de la d'immersió perquè

no té ni molls ni guies. És a dir, aquesta màquina no és capaç d'aprofundir en la fusta des de

la seva posició de repòs. En conseqüència, aquesta fresadora per a fusta ha de començar a

fresar des de les vores, el que pot suposar un desavantatge en alguns casos.

A la fresadora de base fixa, l'alçada ha de ser fixada abans de començar a treballar i una

vegada que està establerta ja no es pot modificar. En canvi, la fresadora de base fixa té un

avantatge: els seus mànecs estan situats més a prop de la base del que permet un major

control i estabilitat al fresar. Se sol utilitzar per a ús professional en la indústria de la fusteria i

ebenisteria.

Il·lustració 83 : Fresadora de base fixa

➢ Fresadora mixta (base fixa i d’immersió)

Aquest tipus de fresadora, que s’observa en la Il·lustració 84 : Fresadora mixta, consta d’un

cos principal, és a dir, el que presenta el motor acoblat, i dues bases intercanviables. Amb

això es reuneix la funcionalitat de les dues fresadores en un únic producte.

Pág. 124 Annex

Il·lustració 84 : Fresadora mixta

➢ Fresadores d’escaires

Les fresadores d’escaires, que s’observa en la Il·lustració 85 : Fresadora d’escaires, com el

seu nom indica, no estan dissenyades per al fresat de superfícies sinó el d’escaires de

taulers i llistons. El seu disseny de el cos està optimitzat per a reduir el seu pes i que resultin

molt manejables. De fet, en molts casos es poden utilitzar amb una sola mà. Com les

anteriors, són fresadores molt versàtils que poden utilitzar una gran varietat de freses i

accessoris per fer diferents tasques.

Il·lustració 85 : Fresadora d’escaires

➢ Fresadores de taula

Les fresadores de taula es caracteritzen per ser estacionàries. Existeixen dos tipus, les

manuals, que s’observen a la Il·lustració 86 : Fresadora de taula manual, o les de control

numèric, en la Il·lustració 87 : Fresadora de control numèric. Tant les fresadora de control

numèric com les manuals està indicades per al fresat repetitiu de peces. Les primeres

s'utilitzen manualment mentre que les segones estan completament automatitzades, en

aquest cas, un robot o autòmat programable opera sobre els diferents òrgans i motors per

controlar la tasca de fresat en la seva totalitat. Aquestes màquines són molt més costoses

que les anteriors i s'utilitzen només en indústria (CNC) o fusteries i ebenisteries (manuals).

Les parts d'una fresadora son principalment el capçal de tall, la taula, el cargol d’eix, i els

carros de desplaçament (lateral i transversal), però les palanques i manetes de les

fresadores convencionals, que serveixen per activar les anteriors parts mòbils esmentades,

desapareixen en els tipus de maduixes CNC per donar lloc als diferents components


electrònics, entre els quals es troba el CNC.

Aquest s'encarrega de que la fresadora realitzi els moviments que es programen en el

programari CNC, de forma automatitzada i proporcionant una execució molt més avançada

que la que aportaria una fresadora convencional.

D'altra banda, els tipus de fresadores CNC utilitzen dades alfa numèrics i disposen de

multiplicitat d'eixos, no només dels eixos X, Y, Z, com en el cas de les convencionals. Al cap

i a la fí, el CNC ha estat dissenyat per a l'execució de peces més complexes, que

requereixen de moviments complexes, no únicament lineals. Així, les fresadores CNC

disposen de diferents eixos complementaris que es controlen de forma individual, per mitjà

de capçals orientables. Aquestes diferents possibilitats de moviment es tradueixen en la

necessitat que hi hagi diversos tipus de fresadores CNC, així com diferents fresadores per

CNC, per abastar totes les necessitats possibles.

Les fresadores CNC poden moure de 3 a 5 eixos, igual que les convencionals, però en

aquest cas de forma electrònica i automatitzada:

- Fresadores CNC de 3 eixos. Es tracta del tipus més comú i les més econòmiques.

Utilitzen l'eix X, Y, Z, i serveixen per a la mecanització d'una gran varietat de peces

en múltiples materials.

- Fresadores CNC de 4 eixos. Amb aquest tipus de fresadora CNC es complementa

el treball dels eixos principals, havent-hi una gran varietat d'opcions. Si bé,

habitualment sol incloure un eix C, un torn rotatori, o un plat divisor.

- Fresadores CNC de 5 eixos. Es tracta de l'opció més completa i estan destinades

a la realització de mecanitzats complexos. A aquesta se li inclouen dos eixos més,

permetent a la maduixa accedir fàcilment a més parts de la peça, aconseguint

resultats molt precisos.

Il·lustració 86 : Fresadora de taula manual

Pág. 126 Annex

Il·lustració 87 : Fresadora de control numèric

En general, les principals freses usades en les fresadores de taula són les següents:

- Freses de disc. Són diverses, responen a diferents usos i es diferencien segons el tipus de dentat, que pot ser: creuat (per ranurats profunds), recte (per ranurats plans), en creu (per talls profunds), serres circulars (per tallar i fer ranurats fins ) i acoblades ajustables (per ajustar la longitud d'ranurats profunds).

- Freses cilíndriques perifèriques. Habitualment utilitzades per realitzar desbasts i planejats, poden ser: rectes (per talls toscs), helicoïdals (per talls progressius) i acoblades (la seva forma resulta de la unió de dues freses helicoïdals en sentit oposat.

- Freses de perfil constant, amb o sense plançó. S'utilitzen per crear superfícies semicirculars (maduixes destalonadas), també per engranatges, politges, rodes dentades (fresa de mòdul) o fins i tot per a crear rosques (freses múltiples).

- Freses amb plançó. Hi ha diverses opcions amb diferents tipus de dentat: les còniques (per avellanar), les angulars i els cilindres frontals, que poden ser de punta plana o esfèrica, així com en forma de T o ranures Woodruff; servint les primeres per ranurats, acabats, contorns i desbastos, i les dues segones per a talls més complicats.

➢ Altres màquines semblants

▪ Tupí

El tupí, que s’observa en la Il·lustració 88: Tupí, es una màquina semblant a una fresadora

de taula, i que sovint es considera una fresadora, però és un error, ja que presenta diverses

diferències.

Il·lustració 88: Tupí


Tipus d’element de tall

La principal diferència entre les dues màquines està en el tipus d'eina de tall que utilitzen.

En primer lloc, el tupí utilitza talladors de major grandària, ja que és una màquina industrial

indicada per a tasques pesades de fresat.D'altra banda, la fresadora utilitza maduixes amb

plançó mentre que el tupí, en comptes d'això, disposa d'un eix fix sobre el qual llisca l'eina

de tall, és a dir, l'útil s'assembla més a un disc, com s’observa en la Il·lustració 89 : Elements

de tall de fresadora i tupí.

Els diàmetres de la tija de les maduixa van des dels 6 fins als 12 mm. En canvi, l'eix del tupí,

és molt més gruixut. Els més petits tenen mitja polzada (12.35 mm), els mitjans, tres quarts; i

els grans, polzada i un quart.

Fresa per a fresadora Element de tall per a tupí

Il·lustració 89 : Elements de tall de fresadora i tupí

Capacitat de tall, potència i cadena de transmissió

El tupí és una màquina que està dissenyada per a arrencar grans quantitats de material en

molt poc temps, és a dir, té un gran rendiment. Aquesta capacitat per eliminar material no

està relacionada directament amb la qualitat de el tall: a l'igual que la fresadora, el tupí deixa

un excel·lent acabat a la fusta.

Per contra, la fresadora no és capaç de modelar la fusta en una única passada. En comptes

d'això, en la majoria de les ocasions, es necessita fer diverses passades de fresat jugant

amb l'altura de la maduixa en cadascuna d'elles.

Per descomptat, per a poder eliminar semblant quantitat de material en una sola operació

amb una alta qualitat de tall el tupí requereix un parell motor més elevat. A més d'un motor

elèctric més potent, la transmissió de l'tupí és diferent respecte a la de la fresadora. La

fresadora utilitza un sistema de transmissió directe, en canvi, en la majoria de les ocasions,

el tupí utilitza corretges i politges, és a dir, és un sistema indirecte.

Pág. 128 Annex

Sentit del tall

Les fresadores presenten un únic sentit de gir, mentre que els tupins poden ser reversibles i

presentar dos sentits de gir.

El tupí reversible possibilita l'alimentació de la peça en dos sentits: d'esquerra a dreta o

viceversa. En canvi, amb la taula fresadora, ja que sempre gira en el mateix sentit, resulta

possible invertir l'alimentació del material. El mateix succeeix amb la fresadora de mà: s'ha

de guiar sobre la peça de manera que la dent de la maduixa mossegui la fusta.

Velocitat angular

Com que els talladors de tupí tenen major diàmetre que les freses de la fresadora, la

velocitat de rotació d'una i altra màquina també són diferents.

En el cas de la taula fresadora, la velocitat angular és ajustable entre 11.000 i 30.000 rpm.

En canvi, la velocitat de el tupí és molt més baixa: entre 7.000 i 10.000 revolucions per minut

segons el model.

▪ Engaletadora

La engaletadora, present en la Il·lustració 90: Engaletadora, també coneguda com fresadora

de ranures per a juntes, o acobladora, és una màquina que permet ranurar els cants dels

taulers de fusta per aconseguir unions encolades de gran solidesa.

No és una autèntica fresadora ja que no utilitza maduixes sinó discs de serra circulars (amb

dents de carbur de tungstè). No obstant això, si té alguna semblança amb la fresadora

d'immersió, per exemple, el disc pot girar sense entrar en contacte amb la peça de fusta fins

que no es pressiona la seva empunyadura: per això també utilitza un sistema de guies i

ressorts. Per aquest i altres motius és molt comú referir-se a elles com fresadores de

galetes.

Il·lustració 90: Engaletadora


▪ Centre de mecanitzat CNC

Els centres de mecanitzat són màquines que a diferència de la maquinària convencional,

incorpora un sistema de control numèric que controla la velocitat i la posició dels motors que

manipulen els diferents eixos de la màquina. Són màquines dissenyades per assolir un grau

d'automatització i li permetrà incrementar la seva producció. Gràcies a el sistema de control

numèric aconsegueixen realitzar complexes operacions de mecanitzat amb una repetibilitat

molt alta. Aquestes màquines estan dissenyades per automatitzar operacions d'arrencada

de ferritja mitjançant l'ús d'eines de tall enfocades a diversos sectors com ara la fabricació de

motlles d'injecció, peces complexes, superfícies laterals i angulars, entre d'altres.

3.1.2. Condicions de tall

En aquest apartat s’especifica informació tècnica relacionada amb el fresat de fusta i les

seves condicions de tall [36]. Les variables estan especificades en la Il·lustració 91:

Variables de tall del procés de fresat i en la Taula 33: Variables de tall del procés de fresat.

Il·lustració 91: Variables de tall del procés de fresat

Taula 33: Variables de tall del procés de fresat

Variable Descripció Variable Descripció

d Diàmetre Kr Angle d’ajust de tall

ϒ Angle d’atac ϒN Angle d’atac secundari

β Angle de fil βN Angle de fil secundari

α Angle de sortida αN Angle de sortida secundari

λ Angle Axial SB Ample de tall

Pág. 130 Annex

➢ Tall

La fusta és un material anisotròpic, de manera que presenta propietats físiques diferents en

funció de l’orientació de les fibres. Aquestes fibres precisament condicionen l’operació de

fresat de fusta, que pot diferenciar-se en quatre tipus de tall, mostrat en la Il·lustració 92: Tall

frontalIl·lustració 93: Tall transversal, Il·lustració 94: Tall longitudinal en contra de les fibres,

Il·lustració 95: Tall longitudinal a favor de les fibres:

Tall frontal

Requereix altes forces de tall i presenta una

elaboració difícil. Únicament es pot realitzar

amb velocitats baixes d’avanç.

Il·lustració 92: Tall frontal

Tall transversal

Elaboració fàcil, però s’obté una superfície

àspera

Il·lustració 93: Tall transversal

Tall longitudinal en contra de les fibres

Elaboració difícil. Evitar realitzar fresats

d’immersió.

Il·lustració 94: Tall longitudinal en contra de les fibres

Tall longitudinal a favor de les fibres

Fàcil elaboració i bona qualitat de la

superfície resultant. Pot usar-se altes

velocitat d’avanç.

Il·lustració 95: Tall longitudinal a favor de les fibres


➢ Fresat

A continuació es descriuen els possibles fresats a realitzar:

Fresat tangencial

La superfície de la peça a treballar està

elaborada freses per fusta que tallen de

forma tangencial, com s’observa en la

Il·lustració 96: Fresat tangencial. La

circumferència de l'eina determina la

superfície. El nivell de rotació de l'eina de

tall per a fusta i la superfície produïda del

material estan en posició vertical . L’angle

d’ajustament de tall és Kr = 90º.

Il·lustració 96: Fresat tangencial

Exemple: cantejats i cepillats

Fresat de perfils

Fresar perfils de fusta és una combinació

de fresar tangencialment i frontalment, tant

és si es tracta de freses amb mànec o

freses amb eix.

En general en aquest tipus de fresat els

passos de tall tangencial i tall frontal són

continus. Es pot formar qualsevol angle

d'ajust de (0º> - Kr> - 90º).

Fresat frontal

La part frontal de l'eina de tall determina la

superfície. El nivell de rotació de l'eina i la

superfície produïda del material estan en

posició paral·lela. L'angle d’ajustament de tall

és de Kr = 0º.

Exemple: ranurats, espigats i galces.

fresat de perfils de motlles o

arrodoniments, perfils d’acoblament o

perfils de decoració

Exemple: triturat, serrats, talls de plafons

Pág. 132 Annex

➢ Condicions d’operació

Fresat en contra de l’avanç:

Per avanç manual només el fresat en contra de l'avanç és admissible. El moviment de tall de

l'eina i l'avanç relatiu de la peça a treballar són oposats. El tall d'entrada és amb un gruix

d'encenall nul. Abans que es pugui produir encenall i sortir per la cara, el tall estreny contra

la peça de treball a l'inici de l'arc de el tall. En aquesta fase inicial de tall es forma la

superfície posterior de la peça a treballar. Com més entra el tall en la peça a treballar, més

estable serà l'encenall. La formació d'encenall, mostrada en la Il·lustració 97: Formació

d’encenall, és influïda per processos de trencat i separació, l'anomenada separació prèvia.

Il·lustració 97: Formació d’encenall

Taula 34: Avantatges i inconvenients del fresat en contra de l’avanç


La utilització de la

separació prèvia causa

la reducció de les forces

de tall i la potència

d'accionament i dona

lloc així a durades més

llargues.

Quan la direcció de la fibra i amb això el sentit de separació és

des del tall de l'eina en direcció a el costat bo de la peça a

treballar, la separació prèvia dona lloc a una superfície aspra

amb estelles.

Particularment en la fabricació estacionària en centres de

mecanitzat CNC, en la qual el sentit de la fibra i de l'avanç

canvien permanentment, es requereixen estratègies especials de

fresat per evitar angles desfavorables de tall de la fibra.

Com a exemple podem posar les freses helicoidals amb un

trenca-encenall que davant el tall permeten trencar o triturar

encenall prematurament i redueixen així la separació prèvia.


Fresat a favor de l’avanç:

El fresat a favor de l’avanç, mostrat en la Il·lustració 98: Fresat a favor de l’avanç. Només

per avanç mecànic. El moviment de tall de l'eina i el moviment de l'avanç relatiu de l'eina

estan sincronitzats. L'entrada inicial de la fresa s'efectua amb el màxim gruix de l'encenall,

que disminueix contínuament a zero. Com més entra el tall en la peça a treballar tant mes

l'encenall serà mes prima i tova. El risc de la separació prèvia disminueix.

Il·lustració 98: Fresat a favor de l’avanç

Taula 35: Avantatges i inconvenients del fresat a favor de l’avanç


Amb el sentit contrari de l'encenall

s'aconsegueixen, en comparació, bones

superfícies. Forces d'empenta més baixes

faciliten velocitats d'avanç més altes.

Degut a la separació prèvia reduïda, els talls

estan més carregats i es desgasten de

forma més ràpida

3.1.3. Eines

En aquest apartat es descriuen les tipologies de fresa [29], especificades en la Taula 38:

Tipologia de freses, ja que aquestes són les eines usades en el procés de fresat,

necessàries per diverses operacions de fresat. Les freses són peces giratòries per al

mecanitzat de materials i constitueixen les eines principals de les fresadores. Es

Pág. 134 Annex

construeixen generalment en acer ràpid, però, donat l'elevat cost d'aquest material, les

freses de major grandària posseeixen un cos d'acer de construcció i en la part tallant tenen

incorporades fulles (o dents) d'acer ràpid o bé inserits de tall que poden ser permanents o

intercanviables.

Totes aquestes parts tallants (o talls) estan normalment disposades de manera simètrica al

voltant d'un eix i la seva funció és eliminar progressivament el material de la peça de treball

transformant-la en una peça acabada, amb la forma i les dimensions desitjades.

En general, les freses presenten tres parts diferenciades (nogensmenys, presenten més

elements constitutius com els mostrats en la Taula 36: Elements constitutius de les freses):

- Plançó: peça cilíndrica que fa la funció de mànec, i s’insereix a la màquina

fresadora

- Parts tallants: peça tornejada o llisa amb fils de tall afilats que giren i rebaixen la

fusta conformen la forma de la peça a mecanitzar

- Rodament: petit element roscant situat a la part inferior de la fres que s’usa per

ajustar una guia de tall o una plantilla de forma.

Hi ha una multitud de freses, cadascuna per a una operació específica de fresat i per a un

treball determinat. Cobreixen una diversa gamma de materials, des de metalls fins fusta i

plàstics, i la majoria es troba disponible per a acers, fosa grisa blanca i metalls no fèrrics

(tipus N), materials durs i tenaços (tipus H) i materials tous (tipus W) .

Taula 36: Elements constitutius de les freses

Elements constitutius Breu descripció

Diàmetre Mesura del diàmetre cilíndric de la fresa

Longitud de tall Determina la longitud del tall que pot

realitzar la fresa

Longitud total (lliure) Longitud de la totalitat de la peça, incloent

mànec i elements tallants

Radi de la cantonada Determina les dimensions dels escaires de

la broca

Número de llavis o dents Nombre de dents


Material Poden estar construïdes a partir de diverses

aliatges d’acer com acer ràpid HSS, acer

semi-ràpid HS-SR, Tantun TT, Metall dur

HM, entre d’altres.

Acabats Cada fresa pot presentar acabats

superficials diferents que modifiquin

lleugerament les seves propietats

La immensa varietat existent de freses admet un sens fi de classificacions. En general,

podem agrupar-les en les categories de la Taula 37: Métodes classificatius de freses.

Taula 37: Métodes classificatius de freses

Mètode classificatiu Denominació

Mètode de fresat Freses per fresat frontal

Freses per fresat perifèric (concordant o

discordant)

Tipus de construcció Freses d’espiga

Freses calçades

Freses amb dents reemplaçables

Tipus de superfície o perfil d’incidència de la

fresa

Superfície fresada

Superfícies esglaonada

Tipus de forma dels canals entre dents Freses de canals rectes

Freses de canals helicoidals

Freses de canals bi-helicoïdals

Direcció de tall de les freses Freses per tall a la dreta

Freses per tall a l’esquerra

Muntatge o fixació de les freses a la Freses frontals

Pág. 136 Annex

fresadora Freses de mandril

Freses de plançó

Segons la tipologia de la geometria Consultar Taula 38: Tipologia de freses

Taula 38: Tipologia de freses

Tipologia de

freses

Característiques d’origen Aplicacions Exemples

Cilíndriques

perifèriques

Amb dentat recte Ús en fresadora

horitzontal per al

planejat, desbast i

afinat.

S’usen en fresats

de superfícies

planes, en

superfícies de

recolzament de

matrius, superfícies

de junta estanca,

superfícies de

lliscament per

superfícies de

guies corredores,

entre d’altres.

Amb dentat helicoidal

Acoblades Ús per a desbasts,

rebaixat de

superfícies i ranurats

profunds

Cilíndriques

frontals sense

plançó

- Ús en fresadores

horitzontals i verticals

per fresat d’escaires.

Permet rebaixar en

angle recte

De disc Dentat recte Ús per a ranurats

plans

Fresat d’osques

estretes, com per

exemple cargols,

fresats de xavetes

plans i profunds,

corbes, arcs

circulars i perfils de

forma diversa

Dentat creuat o altern Ús per a ranurats

profunds

Dentat en creu Ús per a xavetes

profunds

Angulars sense

plançó

Acoblades ajustables ús per a ranurats

profunds amb

longituds ajustables


Serra circular ús per a tall de peces

i ranurats estrets,

com per exemple,

caps de cargols.

Frontal ús per a mecanitzat

de guies amb angles

de 45º, 50º, 55º i 60º

Guies

prismàtiques, guies

amb angles

d’estretament,

regles d’acer per

taller, entre d’altres

Prismàtica ús per a mecanitzat

de guies prismàtiques

amb angles de 45º,

60º i 90º

Freses amb

plançó

Cilíndriques

frontals

De bola o

punta

esfèrica

ús per a copiats,

matrius, ranurats,

fresats de contorns,

acabats i desbasts

Fresat de peces

hexagonals,

xavetes i orificis

trencats, caps de

cargols, femelles,

eixos de xavetes,

rodes dentades

De punta

plana

Per

ranures en

T

ús per a ranurats

Per

ranures

Wooddruff

Còniques ús per avellanats

precisos d’orificis

Angulars Cola de

milà

ús per a ranurat i

acoblaments a cola

de milà

Freses de perfil

constant

Destalonades Convexes ús per a ranurat

semicirculars amb

radis de 1mm a

20mm

Fresat de

superfícies

sinuoses, corbes,

arcs, ranures i

Pág. 138 Annex

Còncaves ús per a obtenció de

superfícies

semicirculars amb

radis de 0,5mm a

20mm

perfils de tota

tipologia

De mòdul ús per a tallat

d’engranatges, rodes

dentades, pinyons de

cadena, politges

síncrones,

cremalleres, eixos

dentats, amb canal i

de transmissió,

preses de força i

cargols sense fí

Múltiples ús per a roscats i

mordasses

Compostes Muntatge de dues o més freses de diferent tipus

(reuneixen les propietats de les freses de perfil

constant amb un cost molt menor)

Fresat de perfils de

tot tipus

Freses mare ús per a mecanitzar al mateix temps totes les dents

d’un engranatge, amb una gran avantatge respecte

les freses de mòdul, i és que ho fan dent per dent.

Fresat per

generació, és a dir,

obtenció

d’engranatges en

sèrie amb el

nombre desitjat de

dents, perfils i

angles d’hèlix


3.1.4. Paràmetres del procés de fresat

A continuació, a la Taula 39: Paràmetres del procés de fresat, es descriuen els paràmetres

més rellevants del procés de fresat [16] [28]:

Taula 39: Paràmetres del procés de fresat

Paràmetre Descripció Variable Descripció

n Número de revolucions

(RPM)

Z Número de dents

D Diàmetre de tall (mm) ap Profunditat de tall (mm)

Vc Velocitat de tall (m/s) ae Ample de tall

fz Avanç per dent Vf Velocitat d’avanç

➢ Velocitat de tall

Velocitat a la qual gira l'eina –el seu fil- sobre la peça. Se sol usar com a unitat els metres

per segon (m / s). És a dir, els metres per segon que recorre el punt de la dent d'una eina

que realitza el moviment de tall. És aplicable per la fresadora, però també amb el trepant o la

planejadora. Per al seu càlcul si el moviment de tall és circular, el punt serà el més allunyat

de l'eix de rotació. O el que és el mateix, el diàmetre exterior de la fresa.

La velocitat de tall Vc, expressada en la Equació 3: Velocitat de tall, sol ser subministrada

per fabricants de l'eina mitjançant taules. La Vc recomanada o ideal, a no sobrepassar,

variarà segons el material a tallar i també segons el treball de mecanitzat a realitzar. Hi ha,

doncs, un límit, una velocitat màxima de tall a la qual una eina específica pot treballar per a

un material i un treball específic. Si es supera es produeixen desgast excessiu i

sobreescalfament, generant possibles problemes de mecanitzat.

Equació 3: Velocitat de tall

D'aquesta fórmula pot deduïr.se amb claredat que a major diàmetre de la fresa, major

velocitat de tall Vc, i a més RPM, també major velocitat de tall Vc. A causa d'aquesta relació,

es pot modificar la Vc jugant amb el diàmetre de la fresa i amb les RPM.

Cal trobar l’equilibri entre una velocitat de tall excessivament elevada i una excessivament

baixa per evitar els següents inconvenients, mostrats en la Taula 40: Velocitats de tall

Pág. 140 Annex

elevades i baixes:

Taula 40: Velocitats de tall elevades i baixes

Velocitat de tall excessivament elevada Velocitat de tall excessivament baixa

- Ràpid desgast de el tall de tall de

l'eina.

- Deformació de el tall de tall, amb

pèrdua de tolerància.

- Mala qualitat de la mecanització.

- Formació de tall d'aportació a l'eina.

- Una deficient evacuació de ferritja.

- Escalfament excessiu i

destemprament de la fresa CNC.

- Baixa productivitat amb augment

dels costos.

A continuació, a la Taula 41: Velocitats de tall per fustes recomanades, es mostra una

aproximació orientativa sobre les velocitats de tall a determinar en funció de la tipologia de la

fusta:

Taula 41: Velocitats de tall per fustes recomanades

Fusta dura Fusta tova Contraxapat

Velocitat de tall 400 m/min 600 m/min 600 m/min

Les fresadores CNC poden ser de HSS, de carbur de tungstè (Metall dur), de diamant PAD,

de meta ceràmica, o d'altres materials. En general, a major duresa, es pot usar una velocitat

de tall més gran, però solen necessitar una velocitat d'avanç menor. De la mateixa manera,

s’han de reduir els valors de velocitat si la fresadora és d'una sèrie llarga o extrallarga.

Les freses HSS són d’acer ràpid amb aliatge de cobalt, crom, molibdè, tungstè i vanadi.

aquest material. Les freses HM de metall dur, estan formades per materials sinteritzats i

poden treballar tot tipus de materials a causa de que presenta diversos tipus de dureses.

El component principal i responsable de la duresa són els grans de carbur de tungstè lligats

amb aglomerant de cobalt. S'aconsella, per treballar fustes toves i semidures, obtenint uns

excel·lents acabats

Una regla que sol funcionar és reduir la velocitat d'avanç un 20-25% per ranurar respecte a

el valor del fresat lateral. I per a la mecanització d'acabat, cal reduir-la encara més, així com

reduir la profunditat de tall.


➢ Revolucions per minut

La velocitat de capçal és simplement les revolucions per minut o RPM, que magnifica com

de ràpid gira la màquina la eina, és a dir, quants girs complets (revolució) realitza un punt

determinat de la fresa en un minut (no confondre amb Velocitat de tall, que és la distància en

un temps). Es quantifica amb l’ Equació 4: Revolucións

per minut.

Equació 4: Revolucións per minut

El valor habitual entre fresadores de control numèric convencionals està compres entre 6000

i 240000 RPM. No obstant això, per evitar cremar la fusta i desfilar-la, està recomanat no

excedir el límit de 20000 RPM.

➢ Càrrega d’encenall o avanç per dent

La càrrega o ample d’encenall, que es calcula amb l’ Equació 5: Càrrega

d’encenall, és la quantitat o gruix del material que "arrenca" cada dent, tall o llavi de l'eina

de la superfície de la peça en un gir complet. I ha de ser l'adequada, perquè l'encenall, a

més de representar el resultat de la mecanització realitzat, compleix la funció de refrigerar

l'eina a l'emportar-se la calor que es genera amb el frec de l'eina contra el material, ja sigui

fusta, metall o plàstic.

Taula 42: Requeriments de càrrega d’encenall

Requeriments per augmentar la càrrega

d’encenall

Requeriments per disminuir la càrrega

d’encenall

- Augmentar la velocitat d’avanç

- Disminuir les RPM

- Utilitzar freses amb menys dents

- Disminuir la velocitat d’avanç

- Augmentar les RPM

- Utilitzar més dents

La mida i el gruix o espessor d'aquesta encenall depèn de la combinació de la velocitat de

rotació de la fresadora o cargol i de l'avanç o de el moviment cap endavant de l'eina de tall

(Vf) dins el material. En una eina d'una sola dent, la càrrega d'encenall és igual a la quantitat

de material arrencada per un tall en una revolució o gir complet de la màquina.

La càrrega d'encenall es la mateixa en eines de diverses dents, però s'ha de repartir entre

elles en cada tall, per cada gir. El més important és obtenir els encenalls de la mida

Pág. 142 Annex

adequada.

Il·lustració 99: Càrrega d’encenall

L’encenall que arrenca cada dent de la peça en cada gir, com s’observa en la Il·lustració 99:

Càrrega d’encenall, a més de deixar l'espai buit (fresat) en el nostre material obtenint així el

treball desitjat, s’endú l'excés de temperatura produït per la fricció entre la fresa i la fusta.

Tan és així que si s’han configurat bé els paràmetres de tall, la refrigeració de l'eina és tan

bona que a l'acabar el tall ha d'estar gairebé a temperatura ambient. De fet, comprovar

aquest fet és un bon test per saber si s’està treballant amb les velocitats de tall i d'avanç

adequades. Si no és així, la fresa pot veure compromès el seu rendiment degut a un excés

de temperatura.

Equació 5: Càrrega d’encenall

Existeixen una espècie de límits tabulats de càrrega d’encenall per fustes, en funció del

diàmetre de la fresa mostrats en la Taula 43: Càrrega d’encenall recomanada:

Taula 43: Càrrega d’encenall recomanada

Diàmetre de la fresa Fusta dura Fusta tova / Contraxapat

3mm 0,08 – 0,13 0,10 – 0,15

6mm 0,23 – 0,28 0,28 – 0,33

9-10mm 0,38 – 0,46 0,43 – 0,51

>12mm 0,48 – 0,54 0,53 – 0,59


➢ Velocitat d’avanç

És la longitud recorreguda per l'eina al llarg de la superfície de la peça en un temps

determinat. Se sol expressar en mil·límetres per minut (mm / min), i dividint per 1000, en

metres per minut (m / mn) (i si dividim per 60, en metres per segon). Pot calcular-se amb l’

Equació 6: Velocitat d’avanç:

Equació 6: Velocitat d’avanç

Molts problemes amb fresadores CNC ocorren perquè una desequilibrada relació entre

l'avanç i revolucions per minut de l’eix, produeix un mal acabat o, en el pitjor dels casos, el

destemprament de la fresa i possible trencament d’aquesta.

Cal trobar l’equilibri entre una velocitat d’avanç excessivament elevada i una excessivament

baixa per evitar els següents inconvenients i aprofitar els avantatges descrits en la Taula 44.

Velocitats d’avanç elevades i baixes:

Taula 44. Velocitats d’avanç elevades i baixes

Velocitat d’avanç excessivament elevada Velocitat d’avanç excessivament baixa

Avantatges

- Millor control de la producció

d’encenall

- Menor temps de tall

- Menor desgast de l’eina

- Encenall més llarg

- Millor qualitat del mecanitzat

Inconvenients

- Risc elevat de ruptura de l’eina

- Elevada rugositat superficial del

mecanitzat

- Desgast accelerat de l’eina

- Major temps de mecanitzat

- Major cost de mecanitzat

➢ Profunditat axial o profunditat de passada

La profunditat de passada, mostrada en la Il·lustració 100: Ample de tall (Ae) i

Pág. 144 Annex

profunditat de passada (Ap), quantifica el gruix de material que es fresa, relatiu a la

profunditat.

Il·lustració 100: Ample de tall (Ae) i profunditat de passada (Ap)

Així mateix, si es vol augmentar la profunditat de passada, és a dir augmentar la mida de

l'encenall, amb una fresa del mateix diàmetre, s’ha de reduir la velocitat d'avanç en la

mateixa proporció (o augmentar les RPM).

Si la màquina no arriba a la velocitat d'avanç requerida, i és per tant més baixa, es poden

disminuir les RPM per seguir tenint la mateixa càrrega de ferritja. El problema sorgeix si la

nostra fresadora perd parell a baixes RPM. En aquest cas, es podria disminuir el nombre de

talls de la fresa per seguir mantenint la càrrega d'encenall adequada amb aquesta velocitat

d'avanç una mica més baixa.

➢ Ample de tall o profunditat radial

L’ample de tall, mostrat en la Il·lustració 100: Ample de tall (Ae) i profunditat de passada

(Ap), magnifica la quantitat de material que es fresa, relatiu a l’ample (i no a la profunditat)

Tant l'ample de tall com la profunditat de passada dependran molt de la robustesa de la

nostra CNC. En màquines professionals o de grans dimensions no hauríem de tenir

problemes, però en les petites o mitjanes.

➢ Altres consideracions

➢ Espessor i secció d’encenall

El control de la secció i de l'espessor de l'encenall, que es calcula amb l’

Equació 7: Secció de l’encenall, són factors importants a l'hora de determinar el procés de

mecanitzat. Com més baix sigui el gruix de l'encenall en el moment de l'arrencada, la

càrrega de el tall serà menor i això permetrà aplicar majors velocitats d'avanç per dent sense


fer mal a el mateix, havent de reduir la profunditat de tall a causa dels menors angles de

posicionament de els talls. El poder controlar la secció de ferritja depèn principalment de

diversos factors com la potència de la màquina, la fixació o el sistema d'amarratge de la

peça, la secció de mànec de l'eina així com de la subjecció de les plaquetes i la geometria

de les mateixes. L'augment de la secció i gruix d'encenall, entre altres variables, implica un

augment de la potència necessària perquè es realitzi l'arrencada de material.

Equació 7: Secció de l’encenall

➢ Volum d’encenall arrancat

En el fresat tangencial, el volum d’encenall arrencat s’expressa en centímetres cúbics per

minut i s’obté segons l’ Equació 8: Volum d’encenall arrencat:

Equació 8: Volum d’encenall arrencat

➢ Temps de mecanitzat

Per poder calcular el temps de mecanitzat en una fresadora cal tenir en compte la longitud

d'aproximació i sortida de la fresa de la peça que es mecanitza, tal i com es mostra en l’

Equació 9: Temps de mecanitzat de fresat. Aquesta longitud depèn de el tipus de fresat.

Per exemple, en el planejat la longitud d'aproximació coincideix amb la meitat del diàmetre

de l'eina; en el fresat de ranures és diferent i depèn de la profunditat de la ranura i de el

diàmetre de la fresa; i en el fresat per contornejat interior o exterior les longituds de

mecanitzat depenen del diàmetre de la fresa i de la geometria de la superfície contornejada.

Equació 9: Temps de mecanitzat de fresat

3.1.4..1 Força específica de tall

La força de tall, mostrada en la Il·lustració 101: Força de tall específica, és un paràmetre a

tenir en compte per evitar trencaments i deformacions en l'eina i en la peça i per poder

calcular la potència necessària per efectuar un determinat mecanització. Aquest paràmetre

està en funció de l'avanç de fresat, de la velocitat de tall, de la maquinabilitat del material, de

la duresa del material, de les característiques de l'eina i de l'espessor mig de l'encenall. Tots

aquests factors engloben un coeficient anomenat força específica de tall (kc) que s’expressa

Pág. 146 Annex

en N/mm2.

Il·lustració 101: Força de tall específica

➢ Potència de tall

La potència de tall (Pc) necessària per efectuar un determinat mecanització habitualment

s'expressa en quilowatts (kW) i es calcula a partir de la valor del volum d'arrencada de

ferritja, la força específica de tall i de el rendiment que tingui la fresadora. Aquesta força

específica de tall (kc) és una constant que es determina en funció del tipus de material que

s'està mecanitzant, la geometria de l'eina, el gruix d'encenall, etc.

Per poder obtenir el valor de potència correcte, el valor obtingut ha de dividir-se per un

determinat valor adimensional que té en compte el rendiment de la màquina (ρ), com

s’observa en l’ Equació 10: Potència de tall:

Equació 10: Potència de tall


3.2. Procés de trepatge

El trepatge [27] és un procés de mecanització que consisteix a fer un tall en el material fent

girar una broca. La broca arrenca encenalls de el material i realitza un orifici. La maquinària

destinada al trepatge s'anomena trepant. De tots els processos de mecanització, el trepat és

considerat com un dels més importants a causa del seu ampli ús i facilitat de realització, ja que

és una de les operacions de mecanització més senzilles de realitzar i que es fa necessària en la

majoria de components que es fabriquen [17].

3.2.1. Trepanat de fustes

➢ Tipologia de maquinària per trepanar

➢ Barrina

S'utilitza principalment per perforar materials lleugers, com la fusta. És una màquina molt

simple, ja que consta d'una broca subjectada a una maneta amb la qual la fem girar. És

completament manual.

➢ Trepant manual o filarbequí

És molt similar a la barrina, amb la diferència que la maneta d'aquest és de metall i més

posseeix una altra maneta que ens ajuda a aturar-lo.

➢ Trepant elèctric

Presenta les mateixes funcions que la barrina i el filaberquí, però amb motor, el que li brinda

més potència. La majoria tenen forma de pistola. Les seves parts principals són: el mànec,

motor i interruptor. En la seva punta, és on es col·loquen les broques per a realitzar les

perforacions; La mida i tipus de broca dependrà de el material que es va a trepar (fusta,

concret, bloc, maó, etc.).

La majoria inclouen una funció de revers i un accessori que ens permet introduir cargols i

descargolar. Els pots trobar tant per a ús domèstic com per a ús professional.

➢ Trepant portàtil

Aquest trepant va dissenyar-se per fer més fàcils les tasques de la llar i la construcció. És

molt similar a l'elèctric, però amb l'avantatge que no necessitem tenir un contacte de llum

prop ni extensions. Funciona amb bateries recarregables. És molt fàcil de manejar i es pot

Pág. 148 Annex

portar a qualsevol costat. També posseeix la funció de cargolar i descargolar.

➢ Trepant angular

Construcció semblant a l’esmentada pel trepant elèctrica, amb la particularitat que la forma

manejable del trepant angular, permet foradar de forma segura en zones de difícil accés, on

un trepant regular no entraria.

➢ Trepant de columna

És completament d'ús professional. Deu el seu nom al fet que la seva accessori de

perforació es troba encastat a una columna de forma vertical. És més precís que els trepants

anteriorment descrits ja que la columna en el que roman fixat evita que es mogui. Ideal per

fer orificis verticals de ubicació precisa i foradar amb exactitud. És molt útil amb materials

fràgils com: fusta, porcellana, ceràmica o vidre.

Es caracteritzen per la rotació d'un eix vertical en una posició fixa i suportat per un bastidor

de construcció. La família de les màquines trepants de columna es componen de les trepant

de columna amb avanç regulat per engranatges, el trepant de producció de treball pesat, el

trepant de precisió, i el trepant per forats profunds. Els components són els següents:

- Bancada: és la carcassa que suporta la màquina, consta d'una base o peu en la

qual va fixada la columna sobre la qual va fixat el capçal i la taula de la màquina que

és giratòria al voltant de la columna.

- Motor: aquestes màquines porten incorporat un motor elèctric de potència variable

segons les capacitats de la màquina.

- Capçal: és la part de la màquina que allotja la caixa de velocitats i el mecanisme

d'avanç de la claveguera. El capçal portabroques llisca cap avall actuant amb unes

palanques que activen un mecanisme de pinyó cremallera desplaçant tota la carrera

que tingui la trepant, el retrocés del capçal és automàtic quan cedeix la pressió sobre

el mateix. L'avanç de trepat automàtic de treball està regulat en mm / revolució de

l'eix.

- Politges de transmissió: el moviment del motor a la claveguera, es realitza

mitjançant corretges que enllacen dues politges esglaonades amb les que és

possible variar el nombre de revolucions d'acord a les condicions de tall del trepat i la

claveguera portabroques. Hi ha trepants que a més de les politges esglaonades

incorporen una caixa d'engranatges per regular les velocitats de la claveguera i de

l'avanç de penetració.


- Nonio: els trepants disposen d'un nonio per tal de controlar la profunditat del trepat.

Aquest nonio té un límit que es regula quan s'aconsegueix la profunditat desitjada.

- Cargol principal: està equipat amb un forat cònic per rebre l'extrem cònic de les

broques, o de el portabroques que permet el muntatge de broques primes, o d'altres

eines de tall que s'utilitzin en la màquina, com ara mascles o escairadors.

- Taula: està muntada a la columna i se la pot aixecar o baixar i subjectar en posició

per suportar la peça a l'altura apropiada per permetre foradar en la forma desitjada.

➢ Trepant radial

Aquestes màquines s'identifiquen pel braç radial que permet la col·locació del cap a

diferents distàncies de la columna ia més la rotació del cap al voltant de la columna. Amb

aquesta combinació de moviment del cap, es pot posar i subjectar la cargol principal per

foradar en qualsevol lloc dins de l'abast de la màquina, a contra de l'operació de les

màquines trepants de columna, les quals tenen una posició fixa del cargol principal. Aquesta

flexibilitat de col·locació de la claveguera fa als trepants radials especialment apropiats per a

peces grans, i, per tant, la capacitat dels trepants radials com a classe és més gran que la

dels trepants de columna. El pes del cap és un factor important per aconseguir una precisió

d'alimentació eficient sense una tensió indeguda de el braç. Els principals components del

trepant radial són:

- Base: és la part bàsica de suport per a la màquina i que també suporta a la peça

durant les operacions de trepant. Els trepants radials estan dissenyats principalment

per a peces pesades que es munten millor directament sobre la base de la màquina.

Algunes màquines fins i tot tenen bases engrandides per permetre el muntatge de

dues o més peces a el mateix temps perquè no s'hagi d'interrompre la producció en

tant es retira una peça i es posa una altra al seu lloc.

- Columna: és una peça de forma tubular, i que gira al voltant de, una columna

rígida (tapada) muntada sobre la base.

- Braç: suporta a el motor i el capçal, correspon a la caixa d'engranatges de la

màquina de columna. Es pot moure cap amunt i cap avall sobre la columna i

subjectar-se a qualsevol altura desitjada.

- Capçal: conté tots els engranatges per a les velocitats i per als avenços i així com

els controls necessaris per als diferents moviments de la màquina. Es pot moure cap

a dins o cap a fora de l'braç i subjectar en posició la claveguera de foradar a

Pág. 150 Annex

qualsevol distància de la columna. Aquest moviment, combinat amb l'elevació,

descens i rotació de el braç, permet foradar a qualsevol punt dins de la capacitat

dimensional de la màquina.

Els trepants radials són considerats com les trepants més eficients i versàtils. Aquestes

màquines proporcionen una gran capacitat i flexibilitat d'aplicacions a un cost relativament

baix. A més, la preparació és ràpida i econòmica a causa que, podent-se retirar cap als

costats tant el braç com el cap, per mitjà d'una grua, es poden baixar directament les peces

pesades sobre la base de la màquina. En alguns casos, quan es tracta usualment de peces

grans, els trepants radials van muntats realment sobre rails i es desplacen a la banda de les

peces per eliminar la necessitat d'un maneig i col·locació repetits. Els trepants radials

muntats en aquesta forma són anomenats maquines del tipus sobre rails.

➢ Trepant de torreta

El trepant de torreta permet poder realitzar diverses operacions de trepatge en determinada

seqüència sense canviar eines o desmuntar la peça. Els components bàsics de la màquina,

excepte la torreta, són semblants als de les màquines trepants de columna.

Es disposa de trepants de torreta d'una sèrie de formats des de la petita màquina de tres

eixos muntada sobre banc o taula fins a la màquina de treball pesat amb torreta de vuit

costats. Per a operacions relativament senzilles, la peça es pot posar a mà i la torreta es pot

fer avançar a mà o mecànicament, per executar un cert nombre d'operacions com ara les

que es fan en una màquina perforadora de el tipus de eixos múltiples. Segons s'afegeixen a

l'operació controls més complicats, el trepant de torreta es torna més i més un dispositiu

estalviador de temps.

El més habitual de les trepants de torreta actuals és que tenen una taula posicionadora per a

una col·locació precisa de la peça. Aquesta taula pot prendre la forma d'una taula

localitzadora accionada a mà, una taula posicionadora accionada separadament i controlada

per mitjà de cinta, o amb topalls pre-col·locats; o pot prendre la forma d'una unitat

completament controlada per control numèric on també es programa i executa el procés de

treball.

➢ Centre de mecanitzat CNC

Un centre de mecanitzat ha unit en una sola màquina i en un sol procés tasques que abans

es feien en diverses màquines, trepants, fresadores, mandrinadores, etc., la més efectua els

diferents mecanitzats en uns temps mínims abans impensables degut principalment a la

robustesa de aquestes màquines a la velocitat de gir tan elevada que funciona la claveguera

ia la qualitat extraordinària de les diferents eines que s'utilitzen.


Així que un centre de mecanitzat incorpora un magatzem d'eines de diferents operacions

que es poden efectuar en les diferents cares de les peces cúbiques, amb el que amb una

sola fixació i manipulació de la peça s'aconsegueix el mecanitzat integral de les cares de les

peces , de manera que el temps total de mecanitzat i precisió que s'aconsegueix resulta molt

valuós des del punt de vista dels costos de mecanitzat, a l'aconseguir més rapidesa i menys

peces defectuoses.

➢ Torn

Poden realitzar-se operacions de trepatge amb torns, malgrat no és la seva funcionalitat

principal.

➢ Fresadora

Poden realitzar-se operacions de trepatge amb fresadores, malgrat no és la seva

funcionalitat principal.

➢ Mandrinadora

Poden realitzar-se operacions de trepatge amb mandrinadores, malgrat no és la seva

funcionalitat principal.

3.2.2. Eines

La broca és una eina metàl·lica de tall que crea orificis circulars en diversos materials quan

es col·loca en una eina mecànica com un trepant, filaberquí o una altra màquina. La seva

funció és formar un orifici o cavitat cilíndrica. Es requereix l’ús de broques per tal de realitzar

els trepanats necessaris per fixar posteriorment els cargols amb el que es fixaran

determinats components al prototip de la guitarra elèctrica.

Els elements constitutius de les broques, són generalment els mostrats en la Taula 45:

Elements constitutius de les broques habituals:

Taula 45: Elements constitutius de les broques habituals

Elements constitutius Breu descripció

Longitud total de la broca Dimensió longitudinal total

Longitud de tall És la profunditat màxima que es pot trepar

amb una broca i ve definida per la longitud

de la part helicoidal.

Pág. 152 Annex

Diàmetre de tall És el diàmetre de l'orifici obtingut amb la

broca. Hi diàmetres normalitzats i també es

poden fabricar broques amb diàmetres

especials.

Diàmetre i forma del mànec El mànec és cilíndric per a diàmetres

inferiors a 13 mm, que és la capacitat de

fixació d'un portabroques normal. Per a

diàmetres superiors, el mànec és cònic

(tipus Morse).

Angle de tall L'angle de tall normal en una broca és el de

118 °. També es pot utilitzar el de 135 °,

potser menys conegut però, potser, més

eficient a l'emprar un angle obtús més ampli

per al tall dels materials.

Número de llavis La quantitat més comuna de llavis (també

anomenats flautes) és dos i després quatre,

encara que hi ha broques de tres flautes o

broques d'una (sola i dreta)

Angle de l’hèlix És variable d'unes broques a altres

depenent de el material que es tracti de

foradar. Té com a objectiu facilitar

l'evacuació de l'encenall.

Material Poden estar conferides a partir d’acer al

carboni per trepatge de materials tou com

ara bé la fusta, d’acer ràpid HSS per

trepatge d’acers de poca duresa i de metall

dur per trepatge de fosa i acers en treballs

d’alt rendiment

Acabat de la broca Depenent del material i ús específic de la

broca, se li pot aplicar una capa de

recobriment que pot ser d'òxid negre, de

titani o de níquel, cobrint totalment o

parcialment la broca, des del punt de tall.

Existeixen diversos tipus de broques, que s’expliquen en la Taula 46: Tipologia de broques:


Taula 46: Tipologia de broques

Tipologia de

broques

Característiques i aplicacions

Broca per

filaberquí

L'ús d'aquest tipus de broca deu ser amb un trepant manual.

Permet fer escombrar a molt poques revolucions de gir de l'eina.

S'utilitza en fustes toves i de poc gruix.

Broca de tres

puntes

Són les broques més usades en fustes. Es fabriquen en acer a

al crom-vanadi i estan destinades a tot tipus de fustes; dures,

toves, aglomerats, contraxapats, etc. S’acostumen a usar per

diàmetres de 3 a 20mm.

Broca helicoidal Les broques helicoidals li deuen el seu nom a la seva punta

centradora: té una forma cònica cargolada molt afilada i

endurida. Permet trepanar i avançar per la fusta fàcilment,

garantint que el forat sigui precís i llis. S’acostumen a usar per

diàmetres de 6 a 32 mm.

Broca plana Permet obrir de forma molt ràpida forats de diferents diàmetres

amb filaberquí o amb trepant. La seva punta és molt afilada i

serveix de centre de guia, té poca longitud. La paleta és la que

s'encarregarà de realitzar el forat calibrat segons el seu

diàmetre. S’acostumen a usar per diàmetres més grans de

11mm.

Broca C Aquest tipus de broques es destinen a realitzar forats de grans

dimensions. Es poden utilitzar per treballar en metalls, concret i

vidre. Es tracta d'una corona dentada que incorpora en el centre

una broca convencional destinat al centrat i guia de l'orifici que

es va a realitzar.

Broca Forstner Aquest tipus de broca, a l'igual que la broca C, s'utilitza per

realitzar orificis circulars de diferents diàmetres segons les

necessitats de l'usuari. La broca Forstner realitza talls nets i

retira els residus de fusta d'una forma neta i eficient.

Broca E S'utilitza per realitzar barrinades en què el cargol queda embotit.

Es poden realitzar forats de dos diàmetres diferents. La primera

porció és del diàmetre de el cos del cargol. La segona és més

Pág. 154 Annex

llarga i consisteix en el diàmetre de la broca que allotjarà

totalment el cap del cargol.

Broca per

router o tupi

Aquest tipus de broques també són conegudes com freses.

Estan fetes de gra de carbur sòlid i hi ha una gran varietat en

diferents mides i formes. Les broques d'aquest tipus més

conegudes són les que posseeixen dues cares de tall.

Broques

esglaonades

Les broques escalonades tenen una forma cònica amb

múltiples talls de tall de diferents diàmetres. Aquests tipus de

broques i les seves característiques ofereixen molts avantatges:

et permeten foradar una varietat de mides d'orificis sense

canviar de broca i ofereixen un acabat molt prolix

Broca de copa Broca de perforació particular, apta per mecanitzar orificis grans

de dimensions majors que els que es poden mecanitzar amb les

broques rectes

Broca de serra

ajustable

Broca de perforació particular, apta per realitzar orificis grans de

2 a 7 polzades

3.2.3. Paràmetres del procés de trepatge

A continuació es descriuen els paràmetres més rellevants del procés de trepatge,

especificats en la Taula 47: Paràmetres del procés de fresat. Com que alguns d’ells són

comuns amb els paràmetres descrits en el procés de fresat, s’han considerat explicacions

complementàries i s’han referencia alguns conceptes.

Taula 47: Paràmetres del procés de fresat

Paràmetre Descripció Variable Descripció

n Número de revolucions

(RPM)

Z Número de dents

D Diàmetre de tall (mm) Vf Velocitat d’avanç

Vc Velocitat de tall (m/s) P Profunditat del trepatge

fz Càrrega d’encenall f Avanç per revolució


➢ Velocitat de tall

Es defineix com a velocitat de tall la velocitat lineal de la perifèria de la broca o una altra eina

que s'utilitzi en el trepant (mandrí, mascle de roscar, etc.). La velocitat de tall, que s'expressa

en metres per minut (m / min) o bé en m/s, ha de ser triada abans d'iniciar la mecanització i

el seu valor adequat depèn de molts factors, especialment de la qualitat i tipus de broca que

s'utilitzi, de la duresa i la maquinabilitat que tingui el material que es mecanitzi i de la

velocitat d'avanç emprada. Les limitacions principals de la màquina són la seva gamma de

velocitats, la potència dels motors i de la rigidesa de la fixació de la peça i de l'eina. Per

consultar la fórmula d’aplicació, consultar Equació 3: Velocitat de tall. Per consultar les

avantatges i desavantatges de velocitats de tall excessivament elevades i velocitats de tall

excessivament baixes, consultar Taula 40: Velocitats de tall elevades i baixes.

➢ Revolucions per minut

La velocitat de rotació del cargol principal del portabroques s'expressa habitualment en

revolucions per minut (rpm). En els trepants convencionals hi ha una gamma limitada de

velocitats, que depenen de la velocitat de gir del motor principal i de el nombre de velocitats

de la caixa de canvis de la màquina. En els trepants de control numèric, aquesta velocitat és

controlada amb un sistema de realimentació que habitualment utilitza un variador de

freqüència i pot seleccionar una velocitat qualsevol dins d'un rang de velocitats, fins a una

velocitat màxima. La velocitat de rotació de l'eina és directament proporcional a la velocitat

de tall i inversament proporcional al diàmetre de l'eina. Per consultar la fórmula d’aplicació,

consultar Equació 4: Revolucións per minut.

➢ Càrrega d’encenall

Concepte anàleg al definit pel procés de fresat. Per consultar la fórmula d’aplicació,

consultar Equació 5: Càrrega d’encenall. Per consultar valors límits de càrrega

d’encenall, consultar Taula 43: Càrrega d’encenall recomanada i per informació addicional la

Taula 42: Requeriments de càrrega d’encenall

➢ Avanç per revolució

Amb broques s’usa el concepte d’avanç per revolució, que no és més que el producte de la

càrrega d’encenall pel nombre de dents de la broca, com es mostra en l’Equació 11: Avanç

per revolució

Equació 11: Avanç per revolució

Pág. 156 Annex

➢ Velocitat d’avanç

L'avanç o velocitat d'avanç en el trepat és la velocitat relativa entre la peça i l'eina, és a dir, la

velocitat amb què progressa el tall. Aquest rang depèn fonamentalment del diàmetre de la

broca, de la profunditat del forat, a més del tipus de material de la peça i de la qualitat de la

broca. Aquest rang de velocitats es determina experimentalment i es troba en els catàlegs

dels fabricants de broques. A més aquesta velocitat està limitada per les rigideses de les

subjeccions de la peça i de l'eina i per la potència del motor d'avanç de la màquina. Es un

paràmetre decisiu per determinar la formació d’encenall.

Per consultar la fórmula d’aplicació, consultar Equació 6:

Velocitat d’avanç. Per consultar les avantatges i desavantatges de velocitats de tall

excessivament elevades i velocitats de tall excessivament baixes, consultar Taula 44.

Velocitats d’avanç elevades i baixes

➢ Profunditat de trepatge

La profunditat de trepatge es refereix a fins a quin punt des de la superfície a mecanitzar es

realitza l’operació de trepatge. No pot excedir la longitud de tall de la broca.

➢ Altres consideracions

• Temps de mecanitzat

Per poder calcular el temps de mecanitzat d'un trepant cal tenir en compte la longitud

d'aproximació i sortida de la broca de la peça que es mecanitza. La longitud d'aproximació

depèn del diàmetre de la broca, com es mostra en l’ Equació 12: Temps de mecanitzat de

trepatge:

Equació 12: Temps de mecanitzat de trepatge

• Força específica de tall

La força de tall és un paràmetre necessari per poder calcular la potència necessària per

efectuar un determinat mecanització. Aquest paràmetre està en funció de l'avanç de la

broca, de la velocitat de tall, de la maquinabilitat del material, de la duresa del material, de

les característiques de l'eina i de l'espessor mig de l'encenall. Tots aquests factors

s'engloben en un coeficient denominat kx, que s'expressa en N/mm2.

• Potència de tall


La potència de tall Pc necessària per efectuar determinat mecanitzat es calcula a partir de la

valor del volum d'arrencada de ferritja, la força específica de tall i de el rendiment que tingui

el trepant. S'expressa en quilowatts (kW) segons l’ Equació 13: Potència de tall

de trepatge. Aquesta força específica de tall Fc, és una constant que es determina pel tipus

de material que s'està mecanitzant, geometria de l'eina, gruix d'encenall, etc. Per poder

obtenir el valor de potència correcte, el valor obtingut ha de dividir-se per un determinat valor

(ρ) que té en compte l'eficiència de la màquina.

Equació 13: Potència de tall de trepatge

Pág. 158 Annex

4. Fabricació

En aquest apartat es recullen els plànols de fabricació del prototip, subministrats al fabricant

Digitall per dur a terme el procés de fabricació, les fulles de ruta elaborades per descriure el

procés de fabricació, i les gràfiques dels paràmetres del procés i els estàndards

d’operacions de trepatge. Han estat realitzats mitjançant el programari SolidWorks.

Contenen, en alguns casos, cotes que sobredimensionen el dibuix, incloses per tal de

facilitar la tasca de fabricació al fabricant.


4.1. Plànols de fabricació

4.1.1. Plànols de peces

➢ Cos

Pág. 160 Annex

Pág. 162 Annex

➢ Tapa

TAPA


➢ Pickguard

Pág. 164 Annex

➢ Diapasó


➢ Mànec i cap

Pág. 166 Annex

4.1.2. Planols d’acoblaments

➢ Acoblament bloc cos (cos i tapa)

ACOBLAMENT DEL BLOC COS


➢ Acoblament del màstil (diapasó i mànec i cap)

ACOBLAMENT DEL MÀSTIL

Pág. 168 Annex

➢ Acoblament del prototip (bloc cos, màstil i pickguard)

ACOBLAMENT DEL PROTOTIP


4.1.3. Plànols de components a inserir

En aquest cas els plànols adjuntats han estat els facilitats pels fabricants I no s’han realitzat

plànols amb el format pròpi degut a que no son peces fabricades en aquests projecte.

➢ Clavillers d’afinació

Il·lustració 102: Clavillers d’afinació Schaller M6 de diàmetre 10 mm

Pág. 170 Annex

➢ Pastilles de captació electromagnètica (passives)

Il·lustració 103: Pastilla Seymour Duncan Firebird Mini-Humbucker SM-1 (màstil)

Il·lustració 104: Pastilla Seymour Duncan Phat Cat (pont)


➢ Pont

Il·lustració 105: Pont Babicz full contact

Pág. 172 Annex

4.2. Fulles de ruta

Les fulles de ruta han estat elaborades pel procés de fabricació dissenyat i simulat pel

projecte [42], i poden representar un procés de fabricació diferent del dut a terme pel

fabricant Digitall. Cal remarcar que en cap cas es traca de fulles de ruta oficials proveïdes.

4.2.1. Cos


4.2.2. Tapa dreta

Pág. 174 Annex

4.2.3. Tapa Esquerra


4.2.4. Diapasó

Pág. 176 Annex

4.2.5. Mànec i cap


4.3. Gràfiques d’utilitat de paràmetres de fabricació

4.3.1. Velocitat de tal en funció de les RPM i del diàmetre de la fresa (Fresat)

Il·lustració 106: Velocitat de tall en funció de les RPM i el diàmetre de la fresa

(Fresat)

Pág. 178 Annex

4.3.2. Avanç per dent en funció de la velocitat d’avanç, les RPM i el nombre

de dents (Fresat)

Il·lustració 107: Avanç per dent en funció de la velocitat d’avanç, les RPM i el

nombre de dents (Fresat)


4.3.3. RPM segons al broca i la velocitat de tal (Trepatge)

Taula 48: RPM segons la broca i la velocitat de tall (Trepatge)

Pág. 180 Annex

4.4. Estandardització de cargols i operacions de trepatge

4.4.1. Cargols segons l’estàndard americà

Taula 49: Cargols segons l’estàndard americà


4.4.2. Cargols i trepatges prèvis en fusta

Taula 50: Cargols i trepatges previs en fusta


4.5. Simulació del procés de fabricación (CIMATRON)

4.5.1. Cos

Pág. 184 Annex

Pág. 186 Annex

4.5.2. Tapa dreta

Pág. 188 Annex

4.5.3. Tapa esquerra

Pág. 190 Annex

4.5.4. Diapasó

Pág. 192 Annex


4.5.5. Mànec i cap

Pág. 194 Annex

Pág. 196 Annex

4.5.6. Annex de figures

4.6. Il·lustracions (Annex)

Il·lustració 1: Mástil ................................................................................................................. 7

Il·lustració 2: Diapasó ............................................................................................................. 7

Il·lustració 3: Vistes del diapasó ............................................................................................. 8

Il·lustració 4: Radi de curvatura .............................................................................................. 8

Il·lustració 5: Celleta de la guitarra en posició màstil ............................................................ 13

Il·lustració 6: Filferro ............................................................................................................. 15

Il·lustració 7: Trasts més comuns estandarditzats ................................................................ 19

Il·lustració 8: Variables de mesura dels trasts ...................................................................... 20

Il·lustració 9: Exemple d’ubicacions d’incrustacions ............................................................. 20

Il·lustració 10: Exemples d’incrustacions .............................................................................. 21

Il·lustració 11: Exemples de caps ......................................................................................... 26

Il·lustració 12: Cap recte i direcció de les fibres .................................................................... 27

Il·lustració 13: Cap inclinat ................................................................................................... 27

Il·lustració 14: Possibles direccions de fibres (cap inclinat) .................................................. 28

Il·lustració 15: Mecanisme claviller d’afinació ....................................................................... 29

Il·lustració 16: Comparativa de clavillers .............................................................................. 30

Il·lustració 17: Distribucions de clavillers al cap .................................................................... 31

Il·lustració 18: Arbre de fixació de cordes ............................................................................. 32

Il·lustració 19: Exemples d’arbre de fixació de cordes en cap recte ..................................... 32

Il·lustració 20: Ànima d’acció simple ..................................................................................... 33


Il·lustració 21: Ànima de doble acció .................................................................................... 34

Il·lustració 22: Cossos semi-buits ......................................................................................... 35

Il·lustració 23: Exemples de cossos de guitarra elèctrica ..................................................... 36

Il·lustració 24: Exemples de tapes sobre un cos base .......................................................... 37

Il·lustració 25: Exemples de Pickguards ............................................................................... 38

Il·lustració 26: Exemples de compatibilitat entre Pickguard i altres xapes protectores ......... 38

Il·lustració 27: Pont trèmolo cavitats necessàries i fixació .................................................... 42

Il·lustració 28: Pont trèmolo components i exemple de model acoblat ................................. 42

Il·lustració 29: Pont Bigsby ensamblat i aïllat ....................................................................... 43

Il·lustració 30: Pont Floyd Rose cavitats, anclatje i exemple de producte ensamblat ........... 44

Il·lustració 31: Inducció de corrent en funció de la posició de la corda ................................. 46

Il·lustració 32: Magnetització de la corda i inducció del corrent a la bobina .......................... 47

Il·lustració 33: Pastilla amb imans i pastilla sense imants ..................................................... 48

Il·lustració 34: Mesura del Gaussímetre de pastilla amb i sense imants .............................. 48

Il·lustració 35: Col·locació de les pastilles ............................................................................ 48

Il·lustració 36: Registre de so amb Audacity ......................................................................... 49

Il·lustració 37: Components pastilla single coil ..................................................................... 50

Il·lustració 38: Pastilles single coil ........................................................................................ 50

Il·lustració 39: Connexions possibles single coil (1) .............................................................. 51

Il·lustració 40: Connexions possibles single coil (2) .............................................................. 52

Il·lustració 41: Components pastilla humbucker ................................................................... 53

Il·lustració 42: Connexions pastilla humbucker ..................................................................... 54

Il·lustració 43: Components pastilles P-90............................................................................ 56

Pág. 198 Annex

Il·lustració 44: Pastilles P-90 ................................................................................................ 56

Il·lustració 45: Tipologies peculiars P-90 del fabricant VOX COAXE .................................... 57

Il·lustració 46: Alçada pastilles (1) ........................................................................................ 58

Il·lustració 47: Alçada pastilles (2) ........................................................................................ 59

Il·lustració 48: Harmònics de les corda i posició de les pastilles ........................................... 60

Il·lustració 49: Pastilles actives ............................................................................................. 61

Il·lustració 50: Interruptors SPDT ......................................................................................... 62

Il·lustració 51: Interruptors DPDT ......................................................................................... 63

Il·lustració 52: Interruptors 3PDT .......................................................................................... 64

Il·lustració 53: Interruptors 4PDT .......................................................................................... 64

Il·lustració 54: Interruptors 3-way blade switch ..................................................................... 65

Il·lustració 55: Interruptor 3 way blade switch 5 throws ........................................................ 66

Il·lustració 56: Interruptor Super switch ................................................................................ 66

Il·lustració 57: Potenciòmetre ............................................................................................... 68

Il·lustració 58: Cables del potenciòmetre .............................................................................. 69

Il·lustració 59: Connexions i cables dels potenciòmetres ..................................................... 70

Il·lustració 60: Terminal Jack mono ...................................................................................... 75

Il·lustració 61: Terminal Jack stereo ..................................................................................... 76

Il·lustració 62: Pastilla electromagnètica modelitzada (1) ..................................................... 78

Il·lustració 63: Pastilla electromagnètica modelitzada (2) ..................................................... 78

Il·lustració 64: Circuit electrònic modelitzat ........................................................................... 79

Il·lustració 65: Gràfica de freqüència de ressonància ........................................................... 79

Il·lustració 66: Influència dels corrents de Foucault sobre la corba de freqüències .............. 80


Il·lustració 67: Modelització circuit model 1 (1) ..................................................................... 81

Il·lustració 68: Modelització circuit model 1 (2) ..................................................................... 81

Il·lustració 69: Modelització del circuit model 2 ..................................................................... 82



Il·lustració 72: Modelització del circuit 5 ............................................................................... 84

Il·lustració 73: Modelització del circuit 6 (1) .......................................................................... 85

Il·lustració 74: Modelització del circuit 6 (2) .......................................................................... 85

Il·lustració 75: Freqüencies de les notes en les primeres posicions ..................................... 89

Il·lustració 76: Tensió de les cordes en afinació estàndard .................................................. 91

Il·lustració 77: Tensió de les cordes en altres afinacions (1) ................................................ 91

Il·lustració 78: Tensió de les cordes en altres afinacions (2) ................................................ 92

Il·lustració 79: Tipologia de bobinats de les cordes .............................................................. 92

Il·lustració 80: Tipologia de forma de les cordes .................................................................. 93

Il·lustració 81: Alçada de les cordes ..................................................................................... 93

Il·lustració 82: Fresadora d’immersió .................................................................................. 123

Il·lustració 83 : Fresadora de base fixa ............................................................................... 123

Il·lustració 84 : Fresadora mixta ......................................................................................... 124

Il·lustració 85 : Fresadora d’escaires .................................................................................. 124

Il·lustració 86 : Fresadora de taula manual......................................................................... 125

Il·lustració 87 : Fresadora de control numèric ..................................................................... 126

Il·lustració 88: Tupí ............................................................................................................. 126

Il·lustració 89 : Elements de tall de fresadora i tupí ............................................................ 127

Pág. 200 Annex

Il·lustració 90: Engaletadora ............................................................................................... 128

Il·lustració 91: Variables de tall del procés de fresat ........................................................... 129

Il·lustració 92: Tall frontal ................................................................................................... 130

Il·lustració 93: Tall transversal ............................................................................................ 130

Il·lustració 94: Tall longitudinal en contra de les fibres ....................................................... 130

Il·lustració 95: Tall longitudinal a favor de les fibres ........................................................... 130

Il·lustració 96: Fresat tangencial ......................................................................................... 131

Il·lustració 97: Formació d’encenall .................................................................................... 132

Il·lustració 98: Fresat a favor de l’avanç ............................................................................. 133

Il·lustració 99: Càrrega d’encenall ...................................................................................... 142

Il·lustració 100: Ample de tall (Ae) i profunditat de passada (Ap) ................................ 144

Il·lustració 101: Força de tall específica ............................................................................. 146

Il·lustració 102: Clavillers d’afinació Schaller M6 de diàmetre 10 mm ................................ 169

Il·lustració 103: Pastilla Seymour Duncan Firebird Mini-Humbucker SM-1 (màstil) ............ 170

Il·lustració 104: Pastilla Seymour Duncan Phat Cat (pont) ................................................. 170

Il·lustració 105: Pont Babicz full contact ............................................................................. 171

Il·lustració 106: Velocitat de tall en funció de les RPM i el diàmetre de la fresa (Fresat) .... 177

Il·lustració 107: Avanç per dent en funció de la velocitat d’avanç, les RPM i el nombre de

dents (Fresat) ..................................................................................................................... 178

4.7. Taules (Annex)

Taula 1: Radi de curvatura explicació..................................................................................... 9

Taula 2: Radi de curvatura tipologia ..................................................................................... 11


Taula 3: Longituds d’escala estàndards ............................................................................... 12

Taula 4: Amples de celleta estàndards ................................................................................. 14

Taula 5: Tipologia de trasts i propietats ................................................................................ 17

Taula 6: Comparativa de trasts ............................................................................................ 18

Taula 7: Especificacions de trasts estandarditzats més comuns .......................................... 19

Taula 8: Tipologies d’unió del màstil amb el cos .................................................................. 21

Taula 9: Tipologia de mànecs (secció) ................................................................................. 25

Taula 10: Tipologia de ponts fixes ........................................................................................ 40

Taula 11: Taula d’avantatges i inconvenients del pont fixe ................................................... 41

Taula 12: Taula d’avantatges i inconvenients del pont trèmolo ............................................ 42

Taula 13: Taula d’avantatges i inconvenients del pont Bigsby ............................................. 43

Taula 14: Taula d’avantatges i inconvenients del pont Floyd Rose ...................................... 45

Taula 15: Alçada de pastilles single coil ............................................................................... 58

Taula 16: Alçada de pastilles humbucker ............................................................................. 59

Taula 17: Taula de tipologia d’interruptors ............................................................................ 67

Taula 18: Agrupacions de potenciòmetres habituals ............................................................ 72

Taula 19: Materials de les cordes de guitarra elèctrica ......................................................... 86

Taula 20: Calibres d’un dels fabricants de cordes ................................................................ 88

Taula 21: Taula d’afinació i tensió de les cordes .................................................................. 89

Taula 22: Tipologia de guitarres elèctriques més comunes .................................................. 94

Taula 23: Anàlisi qualitatiu de fustes .................................................................................... 99

Taula 24: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (celleta) ................................................ 114

Taula 25: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (trasts) .................................................. 115

Pág. 202 Annex

Taula 26: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (incrustacions) ..................................... 116

Taula 27: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (clavillers) ............................................. 116

Taula 28: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (arbres de fixació) ................................ 116

Taula 29: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (ànima) ................................................ 116

Taula 30: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (pickguard) ........................................... 116

Taula 31: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (pont) ................................................... 117

Taula 32: Anàlisi qualitatiu de possibles materials (gàbia de Faraday) .............................. 117

Taula 33: Variables de tall del procés de fresat .................................................................. 129

Taula 34: Avantatges i inconvenients del fresat en contra de l’avanç ................................. 132

Taula 35: Avantatges i inconvenients del fresat a favor de l’avanç..................................... 133

Taula 36: Elements constitutius de les freses..................................................................... 134

Taula 37: Métodes classificatius de freses ......................................................................... 135

Taula 38: Tipologia de freses ............................................................................................. 136

Taula 39: Paràmetres del procés de fresat ......................................................................... 139

Taula 40: Velocitats de tall elevades i baixes ..................................................................... 140

Taula 41: Velocitats de tall per fustes recomanades .......................................................... 140

Taula 42: Requeriments de càrrega d’encenall .................................................................. 141

Taula 43: Càrrega d’encenall recomanada ........................................................................ 142

Taula 44. Velocitats d’avanç elevades i baixes .................................................................. 143

Taula 45: Elements constitutius de les broques habituals .................................................. 151

Taula 46: Tipologia de broques .......................................................................................... 153

Taula 47: Paràmetres del procés de fresat ......................................................................... 154

Taula 48: RPM segons la broca i la velocitat de tall (Trepatge) .......................................... 179


Taula 49: Cargols segons l’estàndard americà .................................................................. 180

Taula 50: Cargols i trepatges previs en fusta ..................................................................... 181

4.8. Equacions (Annex)

Equació 1: Posició dels trasts ............................................................................................... 13

Equació 2: Tensió de les cordes .......................................................................................... 88

Equació 3: Velocitat de tall ................................................................................................. 139

Equació 4: Revolucións per minut ...................................................................................... 141

Equació 5: Càrrega d’encenall ........................................................................................... 142

Equació 6: Velocitat d’avanç .............................................................................................. 143

Equació 7: Secció de l’encenall .......................................................................................... 145

Equació 8: Volum d’encenall arrencat ................................................................................ 145

Equació 9: Temps de mecanitzat de fresat ........................................................................ 145

Equació 10: Potència de tall ............................................................................................... 146

Equació 11: Avanç per revolució ........................................................................................ 155

Equació 12: Temps de mecanitzat de trepatge .................................................................. 156

Equació 13: Potència de tall de trepatge ............................................................................ 157

Pàg. 204 Memòria

Bibliografia de l’Annex

Referències bibliogràfiques

[1] ZING INSTRUMENTS, 2020. Guitar nut types [En línia] Disponible:

https://zinginstruments.com/ /types-of-guitar-nuts/ [Últim accés: 11/03/20].

[2] GUITAR.COM, 2020. All about frets [En línia] Disponible:

https://guitar.com/guides/essential-guide/ all-about-frets/ [Últim accés: 05/04/20].

[3] DAWSONS, 2020. Guitar tunners guide [En línia] Disponible:

https://www.dawsons.co.uk /blog/different-guitar-tuners [Últim accés: 17/11/20].

[4] GUITARLOBBY, 2020. Electric guitar neck profile [En línia] Disponible:

https://www.guitarlobby.com/guitar-neck-shapes/ [Últim accés: 12/03/20].

[5] GUITARLOBBY, 2020. Headstock shapes [En línia] Disponible:

https://www.guitarlobby.com/ guitar-headstock-shapes/ [Últim accés: 02/04/20].

[6] GUITAR SKILLS PLANET, 2020. What are string trees? [En línia] Disponible:

https://guitarskillsplanet.com/string-trees/ [Últim accés: 06/05/20].

[7] APRENDIZ DE LUTHIER, 2020. Calcular la posición de los trastes en el diapasón. [En

línia] Disponible: https://aprendizdeluthier.com/como-calcular-la-posicion-de-los-trastes-

en-el-diapason/. [ Últim accés: 23/02/21].

[8] GUITAR SKILLS PLANET, 2020. Truss rod types [En línia] Disponible:

https://guitarskillsplanet.com/truss-rod/ [Últim accés: 28/01/20].

[9] GUITAR SKILLS PLANET, 2020. Guitar bridge types [En línia] Disponible:

https://guitarskillsplanet.com/guitar-bridge-types/ [Últim accés: 19/04/20].

[10] GUITAR GEAR FINDER, 2020. Bolt on vs Set neck vs Neck Through [En línia]

Disponible: https://guitargearfinder.com/guides/guitar-neck-joints/ [Últim accés:

17/03/20].

[11] GUITAR.COM, 2020. All about P90 [En línia] Disponible:

https://guitar.com/guides/essential-guide/all-about-p-90s/ [Últim accés: 12/05/20].

[12] DAWSONS, 2020. Humbucker vs Single coils [En línia] Disponible:

https://www.dawsons.co.uk/blog/humbuckers-vs-single-coil-pickups-beginners-

Disseny i fabricació d’una guitarra elèctrica (Annex) Pág. 205

guide#:~:text=up%20quite%20easily.-,Humbuckers,that%20of%20a%20single%20coil.

[Últim accés: 22/05/20].

[13] AMPLIFIED PARTS, 2020. Basic electric guitar circuits [En línia] Disponible:

https://www.amplifiedparts.com/tech-articles/basic-electric-guitar-circuits-1-pickups


[14] WIKIPEDIA, 2020. Guitar wiring [En línia] Disponible:

https://en.wikipedia.org/wiki/Guitar_wiring [Últim accés: 03/07/20].

[15] ARTISAN LUTHIERS, 2020. Understanding caps and pots [En línia] Disponible:

https://www.artisanluthiers.com/blog/understanding-guitar-pots-caps/ [Últim accés:

14/03/20].

[16] UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Sistemas de fabricación: teoria 2019-

2020. Barcelona, 2019. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial. Departament

d’Enginyeria Mecànica p. 120-155

[17] UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Sistemas de fabricación: teoria 2019-

2020. Barcelona, 2019. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial. Departament

d’Enginyeria Mecànica p. 155-175

[18] UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID, 2013. Ondas estacionarias en una

Cuerda. [En línia] Disponible: https://www.ucm.es/data/cont/docs/76-2013-07-11-

06_Standing_waves_on_strings.pdf*. *[ Últim accés: 21/02/21].

[19] VALLES TOMAS, J. Electric guitar pickup characterization and modelling, Tesi

doctoral, Universitat Politècnica de Barcelona, 2014. p. 25-43

[20] LAWING, S. How does a guitar pickup really work, 2018. [En línia] Disponible:

https://www.guitarworld.com/gear/how-does-a-guitar-pickup-really-work [Últim accés:

22/03/21].

[21] NATIONAL HIGH MAGNETIC FIELD LABORATORY, 2021. Guitar Pickup. [En línia]

Disponible: https://nationalmaglab.org/education/magnet-academy/watch-

play/interactive/guitar-pickup [Últim accés: 22/03/21].

[22] DOC SCHUSTER, Electric Guitar Pickup Coil to Amplifier to Speaker Voice Coil

Theory | Doc Physics, Youtube, 2013. [Vídeo] [En línia] Disponible:

https://www.youtube.com/watch?v=-colsdWF4-s

[23] GUITAR NUTS 2. Modelling an electric guitar with LTSpice, 2020. [En línia] Disponible:

https://guitarnuts2.proboards.com/thread/7842/modeling-electric-guitar-ltspice [Últim

Pàg. 206 Memòria

accés: 22/04/21].

[24] TDPRI, Phsysically Based Eddy Current Equivalent Circuit, 2018. [En línia] Disponible:

https://www.tdpri.com/threads/physically-based-eddy-current-equivalent-circuit.846745/


[25] OrCAD, Inc. OrCad Pspice A/D. Madrid, 1998

[26] BITFAB, 2020. Guia de fresadores, 2020. [En línia] Disponible:

https://bitfab.io/es/blog/fresadoras/ [Últim accés: 11/02/20].

[27] BRICOTODO, 2020. Taladrar [En línia] Disponible:

http://www.bricotodo.com/taladrar.htm [Últim accés: 11/11/20].

[28] TECNOCORTE, 2021. Velocidad de corte y avance en fresadora CNC: cómo

calcularlas fácilmente. [En línia] Disponible: https://tecnocorte.com/blog/fresadora-cnc-

calcular-velocidad-de-corte-y-de-avance/. [Últim accés: 14/05/21].

[29] TECNOCORTE, 2021. Fresas para madera: fresadora CNC. [En línia] Disponible:

https://tecnocorte.com/blog/fresas-para-madera-fresadora-cnc/.[ Últim accés: 16/05/21].

[30] SWEETWATER, 2020. Fretboard Radius, 2020. [En línia] Disponible:

https://www.sweetwater.com/insync/what-is-fingerboard-radius/ [Últim accés: 11/01/20].

[31] HARMONY CENTRAL, 2020. Electric guitar switches, 2020. [En línia] Disponible:

https://www.harmonycentral.com/articles/guitars/electric-guitar-switches-%E2%80%93-

a-beginners-guide-r905/ [Últim accés: 28/11/20].

[32] DADDARIO, 2020. Guitar strings catalog, 2020. [En línia] Disponible:

https://www.daddario.com/globalassets/pdfs/accessories/tension_chart_13934.pdf


[33] WARMOTH, 2021. Guitar body woods. [En línia] Disponible: https://warmoth.com/

guitar-body-woods. [Últim accés: 25/12/21].

[34] WARMOTH, 2021. Guitar neck woods. [En línia] Disponible: https://warmoth.com/

guitar-neck-woods. [Últim accés: 20/12/21].

[35] THOMANN, 2021. Guitarras y bajos. [En línia] Disponible:

https://www.thomann.de/es/guitarras_y_bajos.html. [Últim accés: 29/12/21].

[36] TECNOCORTE, 2021. Fresas para madera: fresadora CNC. [En línia] Disponible:

https://tecnocorte.com/blog/informacion-tecnica-la-herramienta-madera/.[ Últim accés:


16/05/21].

Bibliografia complementària

[37] REBAGLIATO TORREGOSA, S. Estudio vibroacústico de materiales compuestos

biodegradables como sustitutivos de la madera para instrumentos musicales, Treball

de fi de grau, Universidad Politécnica de Valencia, 2017. p. 29-60.

[38] IÑÍGUEZ GONZÁLEZ, G. Clasificación mediante técnicas no destructives y evaluación

de las propiedades mecánicas de la madera asserada de coníferes de gran escuadría

para uso estructural. Tesis doctoral, Universidad Politécnica de Madrid, 2007.

[39] PALOMINO COBO, M. Determinación de las propiedades mecánicas de la madera de

chopo mediante ensayos no destructives. Treball de fi de grau, Universidad de

Granada, 2019.

[40] MAS I TORRES, L. Rediseño y mejora de las prestacions en una guitarra eléctrica,

Treball de fi de grau, Universidad Jaume I, 2015.

[41] ADÍN VILLAFRANCA, A. Diseñó y fabricación de guitarra eléctrica modular. Treball de

final de grau, Universidad de Navarra, 2016.

[42] COSTA RICÓS, M. Disseny i fabricació d’una guitarra elèctrica. Treball de final de

grau, Universitat Politècnica de Barcelona, 2021.

Referències bibliogràfiques (imatges)

[Il·lustració 1] MUSICOPOLIX, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://musicopolix.com/cat/guitarras/guitarra-clasica-guitarra-espanola/49512-valencia-

guitarra-clasica-vc103-3-4-nat.html. [Últim accés: 11/01/21].

[Il·lustració 2] GUITAR.COM, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://guitar.com/guides/essential-guide/all-about-frets [Últim accés: 12/01/21].

[Il·lustració 4] WAYMORESOUND, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://waymoresound.com/what-guitar-neck-radius-is-

best/#:~:text=16%E2%80%9D%20radius%20is%20about%20as%20flat%20as%20it,%28bu

t%20more%20on%20compound%20radius%20in%20a%20minute%2 [Últim accés:

15/01/21].

[Il·lustració 5] GUITAR SKILLS PLANET, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

Pàg. 208 Memòria

https://guitarskillsplanet.com/guitar-nut-

performance/#:~:text=The%20guitar%20Nut%20is%20the%20small%20block%20of,also%2

0align%20the%20strings%20appropriately%20to%20the%20bridge [Últim accés: 12/01/21].




[Il·lustració 7] FRUDUA, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://frudua.com/different-types-of-guitar-frets.htm. [Últim accés: 13/01/21].

[Il·lustració 8] GUITARPARTS.ES, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.guitarparts.es/18-partes-y-piezas-para-instrumentos-de-cuerdA. [Últim accés:

15/02/21].

[Il·lustració 9] MANUAL DE GUITARRA, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

ttps://manualguitarraelectrica.com/inlays-guitarras-marca-trastes. [Últim accés: 11/02/21].

[Il·lustració 10] MANUAL DE GUITARRA, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

ttps://manualguitarraelectrica.com/inlays-guitarras-marca-trastes. [Últim accés: 11/02/21].


https://guitarskillsplanet.com/guitar-headstock-types. [Últim accés: 17/02/21].







[Il·lustració 15] ANDERTONS, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.andertons.co.uk/guitar-tuner-guide. [Últim accés: 19/01/21].





[Il·lustració 18] FENDER, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:


https://www.fender.com/articles/gear/what-is-a-string-tree [Últim accés: 17/02/21].

[Il·lustració 19] FENDER, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.fender.com/articles/gear/what-is-a-string-tree [Últim accés: 05/01/21].


https://guitarskillsplanet.com/truss-

rod/#:~:text=There%20are%20THREE%20types%20of,So%2C%20let%27s%20jump%20rig

ht%20in. [Últim accés: 15/01/21].


https://guitarskillsplanet.com/truss-

rod/#:~:text=There%20are%20THREE%20types%20of,So%2C%20let%27s%20jump%20rig

ht%20in. [Últim accés: 15/01/21].

[Il·lustració 22] CLANDESTINE GUITARS, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://clandestineguitars.com/tienda. [Últim accés: 2301/21].

[Il·lustració 23] THOMANN, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.thomann.de/es/guitarras_electricas.html [Últim accés: 05/01/21].

[Il·lustració 24] CLANDESTINE GUITARS, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://clandestineguitars.com/tienda. [Últim accés: 15/03/21].


https://www.thomann.de/es/golpeadores_para_guitarra.html [Últim accés: 15/03/21].


https://www.thomann.de/es/golpeadores_para_guitarra.html [Últim accés: 18/04/21].


https://guitarskillsplanet.com/guitar-bridge-types [Últim accés: 18/04/21].







[Il·lustració 31] GUITAR NUTS 2, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

Pàg. 210 Memòria

https://guitarnuts2.proboards.com/thread/7842/modeling-electric-guitar-ltspice [Últim accés:

15/01/21].



19/04/21].



20/04/21].



20/04/21].



20/04/21].



22/04/21].

[Il·lustració 37] SEYMOUR DUNCAN, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.seymourduncan.com/blog/latest-updates/the-anatomy-of-single-coil-pickup.





[Il·lustració 39] SLIDE SHARE (ALFONSO HERNANDEZ), 2021. [Fotografia] [En línia]

Disponible: https://es.slideshare.net/alfonsohernandez948494/diy-guitarra-circuito. [Últim

accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].

[Il·lustració 41] STEW MAC, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.stewmac.com/video-and-ideas/online-resources/learn-about-guitar-pickups-and-

electronics-and-wiring/humbucker-pickup-kiT. [Últim accés: 15/01/21].




accés: 26/02/21].

[Il·lustració 43] WIKIPEDIA, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://es.wikipedia.org/wiki/P-90. [Últim accés: 11/01/21].


https://es.wikipedia.org/wiki/P-90. [Últim accés: 10/01/21].

[Il·lustració 45] MUSIQUIATRE, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.musiquiatra.com/index.php?/forums/topic/36774-mi-viola-nueva-vox-hdc-77-

semi-hollow. [Últim accés: 12/03/21].

[Il·lustració 46] PREMIER GUITAR, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.premierguitar.com/diy/mod-garage/humbucker-pickup-height [Últim accés:

26/02/21].

[Il·lustració 47] PREMIER GUITAR, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://www.premierguitar.com/diy/mod-garage/humbucker-pickup-height [Últim accés:

15/01/21].

[Il·lustració 48] HYPERPHYSICS, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/Music/eguit.htm [Últim accés: 19/03/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



Pàg. 212 Memòria

accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



accés: 26/02/21].



01/03/21].



01/03/21].




01/03/21].



01/03/21].

[Il·lustració 66] TDPRI, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:



























Pàg. 214 Memòria

[Il·lustració 75] NATIONAL GUITAR ACADEMY, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://nationalguitaracademy.com/types-of-guitar-strings. [Últim accés: 15/05/21].








https://es.wikipedia.org/wiki/FresadorA. [Últim accés: 22/03/21].

















[Il·lustració 91] TECNOCORTE, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://tecnocorte.com/blog/fresadora-cnc-calcular-velocidad-de-corte-y-de-avance/ [Últim

accés: 24/04/21].




accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].

[Il·lustració 102] SCHALLER, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:

https://schaller.info/en/m6-series [Últim accés: 19/01/21].


Pàg. 216 Memòria

https://www.seymourduncan.com/single-product/vintage-mini-humbucker. [Últim accés:

19/01/21].


https://www.seymourduncan.com/single-product/phat-cat. [Últim accés: 19/01/21].

[Il·lustració 105] BABICZ, 2021. [Fotografia] [En línia] Disponible:





accés: 24/04/21].



accés: 24/04/21].

Disseny i fabricació d una guitarra elèctrica

Documents

Transcript of Disseny i fabricació d una guitarra elèctrica