DIRECCIÓ ESTRATÈGICA DE L’EMPRESA I CREIXEMENT EMPRESARIAL

L’ ESTRATÈGIA • L’estratègia és una maniobra o pràctica que consisteix en triar

una de les alternatives de les quals es disposa per aconseguir uns objectius.

• D’estratègies empresarials hi ha de molts tipus segons el camp o l’àrea de l’empresa en la qual ens centrem. Podem parlar d’estratègia quan comprem a uns proveïdors o altres, podem parlar d’estratègia de preus (baixos, de prestigi, d’introducció) o estratègies de marca.

L’ESTRATÈGIA

• Considerem estratègia al conjunt de decisions que pren una empresa, tenint en compte quins són els nostres objectius i de quins mitjan disposem.

• Pel que fa a la direcció estratègica és el procés de gestió d’un conjunt d’estratègies empresarials, per tal de tenir èxit dins d’un entorn incert i canviant i una competència que també tracta de guanyar.

PROCÉS DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA1. Anàlisi estratègica

– Definició objectius i metes– Avaluació recursos dels que disposem– Avaluació fortaleses i debilitats de ls que disposem– Avaluació Entors Extern– Anàlisi Entorn Competitiu anàlisi de PORTER

2. Elecció estratègica– Elaboració dels escenaris de futur: contemplar possibles escenaris

(optimista, pessimista) segons els Estats de la Naturalesa.– Formulació de l’estratègia– Avaluació

3. Implantació– Eines estratègiques: PERT i gràfiques de GANTT– Control Estratègic

DAFO

ANÀLISI ESTRATÈGICA

• Cal que Observem…

1. L’Entorn econòmic, polític, social, legal, tecnològic (factors externs)

2. Capacitat estratègica: recursos disponibles pel que fa a treballadors, capital, (factors interns: punts forts i febles)

3. Expectatives: objectius i metes de l’empersa a tots els nivells

ANÀLISI ESTRATÈGICAExemple una tenda d’Esports

• Entorn: cal observar que estem en crisi (econòmic), que la gent cada cop fa més esport (social), que tenim forta competència, que podem obrir de dilluns a dissabte (legal).

• Capacitat Estratègica: una sola tenda (debilitat) però molt ben situada (fortalesa). 3 treballadors especialitzats en esports de muntanya.

• Expectatives: situar-se com a empresa referent en esports alpins, obrir un nou local,…

ELECCIÓ I IMPLANTACIÓ ESTRATÈGICA

• Elecció Estratègica: quin tipus d’estratègia volem implantar? És el mateix una estratègia per desfer-se’n d’estock (rebaixes) que una d’ampliar el local?

Caldrà doncs, definir quin nivell d’estratègia volem implantar.

• Implantació estratègica: com planifiquem la seva implantació? Quins recursos hem de destina? Com controlem que està funcionant?

L’ENTORN

• Recordem de l’any passat que l’Entorn de l’empresa era quelcom fonamental per l’empresa. Diferenciàvem entre:

• L’entorn general: aquell que afectava a totes les empreses i que no podem controlar.

• L’entorn específic: aquells factors externs que afectaven de manera concreta a una empresa o sector i determinarà amenaces i oportunitats.

L’ENTORN GENERAL1. Factores polítics: guerres, bones relacions internacionals2. Factors legals:

normes fiscals (impsotos) Mercantils laborals (salari mínim) Mediambientals

3. Factores socials i demogràfics.4. Factors tecnològics: nous materials, innovacions5. Factors econòmics: cojuntura econòmica6. Factors demogràfics: quanta mà d’obra, quanta gent pot

consumior...7. Factors Culturals, religiosos

1. Nivell de rivalitat entre els competidors actuals.2. Amenaça de nous competidors.3. Amenaça de productes substitutius.4. Poder de negociació dels proveïdors.5. Poder negociaciór dels clients6. Tipus de mercat: oligopoli, c. monopolística, c. perfecta7. Barreres d’entrada8. Formació dels treballadors9. Encariment de matèries primeres

ENTORN ESPECÍFIC

ANÀLISI DEL NUCLI COMPETITU DE PORTER

• Serveix per detectar amenaces i oportunitats.

• Analitza 5 forces: les empreses competidores i la seva rivalitat, clients, proveïdors i productes substutius.

• Ens pot ajudar a analitzar la situació en la qual es troba una empresa.

ANÀLISI DE L’ENTORN COMPETITIU (PORTER)

SITUACIÓ COMPETITI

VA DE L’EMPRESA

GRAU DE RIVALITAT

DELS COMPETID

ORS

AMENAÇA ENTRADA DE NOUS

COMPETIDORS

PODER DE NEGOCIACI

Ó DE PROVEÏDOR

S

PODER DE NEGOCIACI

Ó DELS CLIENTS

AMENAÇA PRODUCTE

S SUBSTITUTI

US

1. Rivalitat dels competidors: quin tipus de mercat és? Competència monopolística, oligopoli,…Hi ha empreses que dominen el mercat? Hi ha marques amb poder?

2. Amenaça de productes substitutius: pot aparèixer algun producte nou que faci ombra al meu?

3. Amenaça de nous competidors: quines barreres d’entrada hi ha als mercats? És fàcil entrar en el mercat?

ANÀLISI DEL NUCLI COMPETITIU

1. Grau de poder dels proveïdors: qui subministra les mercaderies o matèries primeres és una gran empresa? O és petitat? Sóc el seu únic client?

2. Grau de poder de clients? Qui em compra els productes? Els pot comprar a una empresa de la competència? Quina elasticitat te el meu bé?

ANÀLISI DEL NUCLI COMPETITIU

Grau Rivalitat: alt. Mercat de competència monopolística on hi ha moltes hamburgueseries, a més amb dues marques que dominen el mercat (McDonalds Burger King)

Amenaça nous competidors: elevada. Poques barreres d’entrada en aquest mercat. Dependrà del barri en què s’ubiqui.

Amenaça de productes substitutius. Podem considerar el menjar ràpid i per tant les pizzeries com un producte que ens podria fer competència.

Poder clients: limitat. Poden triar entre molts oferents però no condicionar el preu.

Poder proveïdors: limitat i segons quin. Coca-cola molt de poder. La persona que ens porti el pa no tant.

Exemple: una hamburgueseria

A MÉS A MÉS TAMBÉ CAL VALORAR

• Quin tipus de mercat és• Quines barreres d’entrada tenim• L’extistència de marques o patents

Tipus de MercatsMercat Grau

Concentració

Domini sobre preus

Homogeneïtat producte

Inform. Barreres

Altres característiques

Exemple

Comp.Perfecta

Molt oferents/demand

No Si Si No Molta competència

Taronges

Monopoli 1 sol oferent

Si: decideix preu i quantitat

Un únic producte

No Si No competència

Renfe

Oligopoli Pocs oferents

Si: té poder de mercat

Si: productes molt similars

No Si Competència i cooperació

Petroli, Avions, Tabac

Com. Monop

Molts oferents

Només algunes empreses diferenciació

No: els productes estan diferenciats (marca)

No Si Molt competència

Sabatilles, perfums, mòbils...

ALGUNES BARRERES D’ENTRADA

• Marques molt consolidades:• Control de matèries primeres• Grans inversions de capital i/o costos fixos• Que una empresa compti amb el control

exclusiu de matèries primeres• Existència de patents• Competència ferotge• Competència amb costos molt baixos

NIVELLS ESTRATÈGICS

• Segons els objectius que es vulguin assolir, els recursos a utilitzar i en quin grau afecta la nostra decisió a l’empresa podem definir 3 nivells d’estratègia:

corporatives

De negoci

Operatives

• Relacionades amb objectiu global de l’empresa• Marc de referència de totes les decisions de

l’empresa (exemple: preus baixos)• Són globals: és el primer nivell de decisió i afecten la

totalitat de l’empresa• Dimensió temporal a llarg termini

ESTRATÈGIES CORPORATIVES

ESTRATÈGIA CORPORATIVA• La direcció estratègica a nivell corporatiu (estratègies

corporatives) està supervisada pels directius, per exemple pel consell de direcció.

• Les estratègies corporatives fixen els criteris i defineixen les orientacions en què ha de basar-se la resta de decisions empresarials.

• Exemples: reorientar el negoci, diversificar (produir nous productes no relacionats, sortir a l’estranger, postar per la qualitat…)

ESTRATÈGIA DE NEGOCI

• Aspectes més concrets pel que fa al producte que es vol potenciar o una unitat de negoci (part del negoci amb autonomia pròpia) que vol que sigui més competitiva.

• Preses per càrrecs intermedis• Dimensió temporal a mig termini

• Exemples:intentar fomentar una de les línies de producte de l’empresa.

- Tenen com a referència les estratègies de rang superior- Estan relacionades amb el dia a dia (incidències)- Són específiques: només es prenen decisios sobre

coses concretes, per departaments o àrees.- Estan preses per càrrecs intermedis o menors- Tenen una dimensió temporal a curt termini

- Exemples: campanyes prublicitàries, canvi de proveïdors, reorganització de processos a l’empresa…

ESTRATÈGIA OPERATIVA

ANÀLISI INTERNA: AVANTATGE COMPETITIU

• Com ja sabem l’empresa cerca l’eficiència i vol millorar la seva posició respecte a altres empreses.

• Per tant ha d’aprodundir en aquells aspectes en els quals tingui avantatge competitiu.

• L’avantatge cometitiu són aquelles característiques interenes que ha de desenvolupar per aobtenir i reforçar una posició d’avantatge davant dels competidorsde.

L’AVANTATGE COMPETITIU• És una característica que ens aporta quelcom diferent

o ens posiciona millor que el rival:

– Diferencii el producte o l’empresa marca

– De costos baixos

– Tecnologia

– Servei al client

– Logística

LA CREACIÓ DE VALOR

• És una manera de fer l’empresa més competitiva.• Cada cop que fem una transformació al produte diem

que li afegim valor (fusta vs. Taula).• Si creem valor podem assolir unes millors estratègies cometitives

• Podem crear valor afegint alguna caracteris-tica a un bé o servei.

• Sector primari. Crea valor obtenint recursos de la naturalesa: agrícoles, miners…

• Sector secundari. Crea valor quan transforma un béns en uns altres

• Sector terciari. Crea valor al oferint serveis …

LA CREACIÓ DE VALOR

• L’eina utilitzada per a descompondre i analitzar cadascuna de les activitats que es duen a terme en una organització per a fabricar i vendre un producte o servei .

• Així podem estudiar quin valor aporta cadascuna de les activitats els costos que suposem

• A més ens ajuda a identificar les fonts dels avanatges competitius i poder definit les estratègies

CADENA DE VALOR

CADENA DE VALOR• Les companyies low-cost han desenvolupat la seva cadena de

valor, trossejant tot el procés productius:• Cobren per cada servei que et fan:

– Triar seient– Assegurances– Facturació que no sigui online

I així maximitzen els seus beneficis

• Es troben dins les estratègies corporatives i tracten de que l’empresa millori la seva situació competitiva respecte al sector.

• Per tant són estratègies que exploten els avantatges competitius i tracten de crear valor per assolir l’èxit.

• És a dir, són aquelles utilitzades per l’empresa per a competir

LES ESTRATÈGIES COMPETITIVES

LES ESTRATÈGIES COMPETITIVES

• En distingirem:– Diferenciació– Preus Baixos– Híbrida– Lideratge en costos– Difernciació segmentada

DIFERENCIACIÓ• Es basa en oferir un producte diferent al de la competència

• L’estratègia de diferenciació explota els avantatges competitius de les característiques singulars dels productes o serveis que s’ofereixen.

• Això fa que ells clients estiguin disposats a pagar un preu més elevat pels productes o serveis que ofereix una empresa, a causa d’alguna diferència amb els seus competidors.

DIFERENCIACIÓ• Consisteix a oferir un producte o servei “únic”, de manera

queel consumidor el consideri diferent als que ofereix la competència, i per això estiguic disposat a pagar un preu superior.

• Diferenciació: es tracta d’oferir un producte amb qualitats diferents o potenciades respecte de la competència, i que s’acosti més als gustos dels consumidors. Es pretén que el producte sigui percebut com a diferent dels de la competència

PREUS BAIXOS

• Es busca oferir un preu inferior al de la competència, però proporcionant el mateix valor afegit.

• No totes les empreses poden triar aquesta estratègia competitiva, ja que depen molt de la seva estructura de costos.

LIDERATGE EN COSTOS• Consisteix a fabricar un o diversos productes, o dur a terme

uns serveis amb uns costos inferiors als de la competència, sense ignorar altres variables com la qualitat o el servei.

• Tracta de produir a un cost unitari inferior que la competència i així poder oferir els productes a més bon preu, o bé vendre al mateix preu que els altres però obtenint un marge de beneficis superior al dels competidors.

ENFOCAMENT O DIFERENCIACIÓ SEGMENTADA

• Consisteix a centrar-se amb exclusivitat en un segment de la línia de producte, en un grup concret de clients o en una determinada àrea geogràfica.

• Aquest segment de mercat estretament definit que els competidors bé poden passar per alt, ignorar o tenir dificultats per atendre (cas d’àrea geogràfica específica), o bé grups especialitzats de clients (com ara adolescents, metges, jubilats, entre d’altres) es denomina nínxol.

HÍBRIDA• És aquella que combina un preu reduït amb la diferenciació o

la combinació d’altres estratègies.

CREIXEMENT DE L’EMPRESA

• Estudiarem:– La localització– La dimensió– El creixement: intern i exter– Globalització, internacionalització i deslocalització– Multinacionals vs. pimes

LOCALITZACIÓ DE L’EMPRESA

• Lloc físic on s’ubica l’empresa• L’empresa ha de triar un lloc adient pel

desenvolupament de la seva capacitat productiva i això dependrà de diversos factors.

• Un error de localització pot condicionar en gran mesura la marxa de l’empresa.

• Caldrà tenir en compte diversitat de factors

FACTORS DE LOCALITZACIÓ1. Comunicacions i transport2. Abastiment de matèries primeres i proveïdors3. Subministraments4. Desenvolupament econòmic de la regió5. Previsió de la demanda de mercat6. Costos de construcció 7. Mercat de treball i mà d’obra8. Legislació i impostos (fiscalitat)9. Inversions i finançament10. Factors socials i culturals11. Medi ambient i factors climàtics

1.- Comunicacions i transport: calen infraestructures, un bon accés per a clients i proveïdors. De vegades les empreses s’ubiquen en polígons o parcs tecnològics per aprofitar les economies d’escala i aprofitar transports, vies de comunicació...

2.- Abastiment de matèries primeres: proximitat de proveïdors, reducció costos d’abastiment, qualitat de les mercaderies…

3.- Subministrament: accès i preu dels serveis. Llum, aigua, gas, internet

FACTORS DE LOCALITZACIÓ

4.- Desenvolupament econòmic de la regió: si la regió ha crescut o no, nivell de renda dels habitants, atur,…

5.- Demanda de mercat: el departament de vendes ha de fer un estudi de mercat per veure si el producte que vol oferir pot tenir cabuda en aquest mercat.

6.- Costos de construcció: preu del m2, materials

7.- Mercat de Treball: coneixements tècnics dels treballadors, la conflictivitat laboral, els sindicats existents, els salaris…

FACTORS DE LOCALITZACIÓ

8.- Legislació i impostos: les normatives i lleis que poden afectar a la meva empresa. Els impostos sobre els beneficis, sobre activitats econòmiques, a la importació…

9.- Inversions i finançament: d’on podem obternir recursos econòmics.

10.- Factors socials i culturals que poden incidir en la meva empresa.

11.- Factors climàtics i mediambientals

FACTORS DE LOCALITZACIÓ

EL CLÚSTER• Concentració geogràfica d’empreses, institucions i centres de coneixements

(universitats) que comparteixen interés per un sector econòmic concret.

• Segons Michael Porter, els clústers són “un grup d’empreses geogràficament properes, adequadament interconnectades i associades en institucions d’un sector determinat i finalment relacionades per concordances i complementarietats. Grup d’empreses del mateix negoci amb reptes estratègics similars.

• El clúster esdevé un instrument altament efectiu per reforçar la competitivitat de les empreses, ja que permet desenvolupar: habilitats clau, tecnologies i relacions en xarxa entre fabricants, clients i proveïdors.

• Generen oportunitats de creixement empresarial i creació de sinèrgies entre empreses

• Exemple: el 22@ o Sillicon Valley

CLÚSTER: CARACTERÍSTIQUES

• Les principals característiques d’un clúster són • Concentració geogràfica de l’activitat econòmica.• Especialització en un sector econòmic concret.• Efecte “taca d’oli”, atès que la seva activitat

beneficia a tota la regió.• Triple hèlix: sistema administració-universitat-

empresa.• Equilibri entre competència i col·laboració per part

dels seus membres.

• Són una manerea d’aconseguir avantatges competitius.

• Poden col·laborar i treballar en xarxa multitud d’empreses i entitats diverses .

• La concentració geogràfica estimula inversions i permet sinèrgies, intercanvis d’informació, accés a mà d’obra formada i compartir béns públics i equipaments diversos.

• És essencial la cooperació i confiança entre els agents que hi participen.

EL CLÚSTER

LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA• La dimensió de l’empresa no ve determinada per les seves

instal·lacions físiques, sinó per la capacitat productiva, és a dir la màxima producció en condicions normals.

• Aquesta ve determinada pel nombre de treballadors, tecnologia, producció.

• Una empresa pot ser gran pel que fa a volum de vendes i petita pel que fa a treballadors

LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA

Empresa Treballadors Volum de negoci/vendes

ACTIU

GRAN >250 >50 M d’€ > 43 M d’E

MITJANA 50 < 250 < 50 M d’€ < 43 M d’€

PETITA 10 < 50 <10 M d’€ < 10 M d’E

MICRO < 10 < 2 M d’€ < 2 M d’€

• Com podem saber la dimensió òptima?• Què és millor per un restaurant, un local gran o dos més

petits?

• Cal produir al màxim amb els menors costos unitaris possibles

• Pot dependre de:– La demanda de mercat– Les noves tecnologies– Costos i finançament– Perspectives de futur

LA DIMENSIÓ DE L’EMPRESA

EL CREIXEMENT• Les empreses tenen com a objectiu créixer al llarg de

la seva vida, per això parlem d’una tendència natural.

• Quan una empresa decideix créixer ho pot fer mitjançant:– Creixement Intern inversions en la seva pròpia estrucutra– Creixement Extern

CREIXEMENT A L’EMPRESA

• Tendència natural de l’empresa. Creixen perquè:– Menors costos i aprofitar les economies d’escala– Aconseguir major quota de mercat– Eliminar competidors– Assegurar abastiment – Assegurar posició relativa davant els clients– Aconseguir majors beneficis

CREIXEMENT INTERN• Increment de la capacitat productiva o bé l’augment de la varietat dels seus

productes, és a dir, una estratègia de desenvolupament de mercat o diversificació.

• Dins del creixement intern trobarem:

– Estratègies d’Expansió• Desenvolupament Mercat• Desenvolupament producte • Penetració

– Estratègies de Diversificació• Vertical• Horitzontal• Heterogènia

– Ampliació locals, nova maquinària, mobiliari…

ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT

• L’empresa ha de decidir si vol créixer en les activitats que està realitzant o vol diversificar la seva activitat productiva.

PRODUTE/ MERCAT

Actual Diferent/Nou

Actual Expansió(Penetració Mercat)

ExpansióDesenvolupamentProducte

Diferent/Nou ExpansióDesenvolupament Mercat

Diversificació- Horitzontal- Vertical- Heterogènia

ESTRATÈGIA EXPANSIÓ

• Consisteix en mantenir certa relació amb l’activitat que s’està portant a terme.

• No canvia de negoci, sinó que intenta potenciar-los– Penetració Mercat– Desenvolupament Mercat– Desenvolupament Producte

PENETRACIÓ DEL MERCAT

• Augmentar la participació del mercat actual amb productes actuals.– Augment us del producte: envàs, horaris– Campanya publicitària– Nous usuaris

DESENVOLUPAMENT MERCAT

• Línia productes actuals en nous mercat pot ser en nous mercats geogràfics (una empresa espanyola que comença a vendre a França) o nous targets o nínxols de mercat.

• Xampú Johnsons per a mares i bebes, o potitos per a gent que fa esports de muntanya,…

DESENVOLUPAMENT PRODUCTE

• Nous productes en mercats actuals.• Qualsevol empresa que hagi fet un producte

nou (relacionat amb el que feia) en el mercat.

DIVERSIFICACIÓ• Canvi respecte a la situació actual pel que fa a

productes i mercat.• Una empresa pot diversificar amb la producció

d’altres béns i serveis que no són de la seva especialitat. (Corte Ingles: productes + agència de viatges,

Yamaha, Bic)

• Vertical: porten a terme diferents fases de l’activitat productiva (rodes + cotxes)

• Horitzontals: el producte o mercat manté una relació amb tecnològica o comercial amb els existents. (maquina d’afaitar + escuma)

• Heterogènia: productes diferents Yamaha

TIPUS DIVERSIFICACIÓ

AVANTATGES CREIXEMENT INTERN

• Menys costós que l’extern

• Estalvi de temps important

• Permet l’adquisició de factors més recents (maquinària tecnològicament més avançada, personal amb formació més actualitzada, dissenys més innovadors,

• No es perd el control de l’empresa

• Permet una ampliació gradual de la dimensió de l’empresa, la qual cosa permet una millor planificació del creixement.

• Implica fer inversions a l’empresa i per tant augmentar el patrimoni.

• Incrementa la capacitat productiva de l’empresa i es adequat si volem evitar la imitació dels producte

CREIXEMENT EXTERN

• El creixement extern és el que es realitza per alguna operació d’adquisició, fusió, control o cooperació amb d’altres empreses i s’accedeix a nous mercats.

• Es dona quan um sector està madur i no te sentit sobredimensionar-lo.

• Està fortament relacionat amb la concentració empresarial.

LA CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL

• Les empreses s’uneixen, pacten o cooperen aconseguint així dimensions majors.

• Aquestes noves dimensions els dona poder i certs avantatges tals com:– Economies d’escala– Major finançament (més possibilitats de prèstecs)– Millorar accés a mercat de matèries primeres– Competir en millors condicions (monopolistes)– Eliminar la competència– Augmentar marge de beneficis

FORMES DE CREIXEMENT EXTERN

1. Fusions pures2. Fusió per Absosrcions3. Participació en societats4. Cooperació d’empreses5. Clústers6. Holdings7. Trust o concentració vertical8. Cartel o concentració horitzontal

1. FUSIÓ PURA

• Unió entre diverses socieats per crear-ne una de nova.

• Les empreses que es fusionen desapareixen i en sorgeix una de nova que assumeix els drets, bens i obligacions de les altres i per tant forma un patrimoni únic.

1. FUSIÓ PURA

2. FUSIÓ PER ABSORCIÓ

• Una empresa n’absorbeix o adquireix una altra. A diferència de la fisió pura en l’absorció, una de les empreses implicades desapareix i s’integra totalment en el patrimoni de l’empresa absorbent.

• EL patrimoni de l’empresa que desapareix és assumit per l’empresa en la qual s’integra.

3. PARTICIPACIÓ EN SOCIETATS• Quan una empresa compra part del capital social d’una altra

empresa amb la intenció de dominar-la, ja sigui de manera parcial o total.

• Cap de les empreses no perd la seva capacitat jurídica.

• La participació en empreses comportarà diferents nivells de control segons el percentatge de capital adquirit.– Control Absolut: 80% del capital social– Majoritari: més del 50%– Minoritari: menys del 50%

4. COOPERACIÓ D’EMPRESES

• Relacions especials entre empreses que estableixen acords cooperen en major o menor grau per tal d’aconseguir un benefici comú.

• De vegades cooperen per minimitzar costos, compartir coneixements i tecnologia, comprar matèries primeres, augmentar vendes…

• Les formes de cooperació poden ser diverses:

• Tecnològica: compartir una certa tecnologia. Es dona en sectors de grans costos fixos i importància de les patents.

• Financera: major finançament i més barat.• Comercial: franquícies. També venda conjunta de

productes.

4. COOPERACIÓ D’EMPRESES

LES JOINT-VENTURE• Aventura conjunta aliança d’empreses. Normalment dues

o + empreses llancen un producte nou en mercats diferents.

• És una forma de la Unió Temporal d’Empreses amb un objectiu comú.

• Cada empresa aporta alguna cosa (capital, tecnologia, marca o altres actius).

• Exemple

5. HÒLDINGS

• Forma d’organitzacions d’empresa segons la qual una companyia matriu aconsegueix participacions d’altres empreses que controla.

• Les empreses s’uneixen per constituir un grup financer. Llavors la matriu compra accions de les filials.

• De vegades (sobretor històricament) són holdings financers que controlen empreses de tipus industrial.

• Els hòldings tenen com a avantatge que controlen diversos sectors.

• S’utilitza per beneficiar-se fiscalment, ja que te una única seu principal (normalment en països amb impostos baixos)

• Facilita la integració vertical i horitzontal

5. HÒLDINGS

6. TRUST O CONCENTRACIÓ VERTICAL

• Conjunt d’empreses que formen part de difernts fases de l’activitat productiva.

• Associant-se es pretenen reduir costos o també controlar un major nombre de fases de producció i distribució.

• També s’aconsegueix tenir una posició predominant en el mercat.

7. CÀRTEL O CONCENTRACIÓ HORITZONTAL

• Grup d’empreses del mateix sector productiu que arriben a acords sobre preus o quantitats amb la intenció d’augmentar el seu poder de mercat i els seus benefici.

• Busquen excercir una posició de monopoli en el mercat.

AVANTATGES CREIXEMENT EXTERN

• Un important estalvi de temps, ja que és molt més ràpid i permet augmentar la dimensió des del mateix moment en què es tanca la negociació d’integrar la nova empresa.

• Pot ser la única manera de superar una determinada barrera d’entrada a un sector o un mercat geogràfic en el qual el creixement intern resulta impossible.

• Aquesta via és més fàcil d’utilitzar en mercats o sectors madurs, ja que normalment aquests es troben sobredimensionats i no tindria sentit créixer per mitjà de creixement intern afegint més sobredimensió a l’oferta del sector.

• No sobredimensiona l’oferta del sector, en el cas que aquest sigui madur, tal com faria el creixement intern.

DESAVANTATGES CREIXEMENT EXTERN

• Generalment, és més car que el creixement intern, ja que cal pagar un sobrepreu pel fet de comprar una empresa en funcionament.

• Presenten molt sovint problemes d’integració entre les dues empreses que s’uneixen, les quals poden ser molt diferents l’una de l’altre.

• Això pot comportar un cost important derivat de la reestructuració de la nova empresa, del nou disseny de departaments, de la relocalització d’activitats, de l’eliminació de les tasques duplicades, de l’acomiadament del personal sobrant, …

• Pot comportar pèrdua d’autonomia o les senyes d’identitat d’una empresa.

LA GLOBALITZACIÓ

• Procés d’interconnexió i augment de les relacions multilaterals entre Estats, empreses i mercats.

• Aquest procés fa que el «món es faci petit» i es superin les fronteres nacionals.

• En un primer nivell ha destacat la interconnexió econòmica i financera i la política, però cada cop més hi ha una globalització cultural.

• Per tant parlem de la globalització com un procés polític, econòmic, social, cultural i ecològic basat en la interconnexió a nivell mundial.

• Això provoca una major interrelació econòmica a nivell global i que les decisions i accions que passen en un lloc del planeta afectin de manera immediata a a l’altra punta del món.

LA GLOBALITZACIÓ

• Aquest procés és més evident avui en dia però es porta donant des de fa segles. (comerç internacional)

• El procés ha estat accelerat per la millora dels mitjans de comunicació (internet) i dels transports i infraestructures

LA GLOBALITZACIÓ

EFECTES POSITIUS GLOBALITZACIÓ

• Ha facilitat la internacionalització empresarial• Àrees de lliure comerç• Augment riquesa global• Augment de les possibilitats de treball• Remeses d’emigrants• Apertura i desenvolupament d’altres països

EFECTES NEGATIUS • Augment del poder de les empreses multinacionals en

detriment dels Estat s• Augment de les desigualtats entre rics i pobres• Manca de control d’empreses deslocalitzades que tenen

treballadors en condicions laborals precàries.• No compliment de normes mediambientals• Noves formes d’escalvitut: (immigrants, treball infantil,

prostitució)• Sobreús de recursos naturals• Deslocalitzacions industrials i empitjorament de condicions

laborals• Paradisos fiscals• Consum desenfrenat

INTERNACIONALITZACIÓ• Procés que comporta un increment important i accelerat en

els fluxos de comerç internacional, la mobilitat de persones físiques i jurídiques, la transferència de tecnologia, els coneixements en general i els moviments de capital.

• En el món de l’empresa és obertura com l’obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que una empresa fa per vincular-se amb els mercats internacionals

FACTORS A TENIR EN COMPTE

• Manca d’informació sobre el mercat al qual les empreses s’internacionalitzen

• Legislacións diferents• Manca de personal especialitzat en el país• Resistència al canvi del personal de l’empresa• Diferència cultural-psicològica• Pràctiques empresarials diferents

ESTRATÈGIES D’INTERNACIONALITZACIÓ

• Són estratègies de creixement a un nivell alt• La seva implantació té fortes repercussions

organitzatives, a més de forts canvis culturals i de manera de pensar i d’actuar de l’empresa.

• Existeixen aspectes econòmics, tecnològics i competitius que pressionen en un doble sentit l’empresa que opera internacionalment:– Forces que actuen fomentant la integració globlal– Forces que impulsen l’empresa cap a una resposta més

local

• Forces que impulsen a la integració global vs una de local

Nivells mínims de volum de producció i tecnologia per ser competitius mundialment

Molta presència d’empreses multinacionals entre els clients

Grans inversions per rendibilitzar

Intensitat tecnológica elevada

Homogeneïtat de les necessitats dels consumidors

Diferències en els canals de distribució

Fortes necessitats d’adaptar els productes a diferents països

Grans diferències de necessitats entre els consumidors de diferents països

Fortes restriccions dels governs locals

ESTRATÈGIES D’INTERNACIONALITZACIÓ

ESTRATÈGIES D’INTERNACIONALITZACIÓ

• Multidomèstica

• Global o etnocèntrica

• Transnacional

ESTRATÈGIA MULTIDOMÈSTICA

• Es descentralitza l’organització en cada país que opera• L’empresa dona una resposta diferenciada a cada filial• Independència de la filial respecte a la matriu• Contracta treballadors locals• Són empreses domèstiques unides per una central• Ho apliquen aquelles empreses que cedeixen a

pressions locals

ESTRATÈGIA MULTIDOMÈSTICA

• Dona respostes més concretes als diferents mercats depenenet del les característiques pròpies del mercat

ESTRATÈGIA GLOBAL• Tracta d’obtenir un avantatge competitiu comú amb una

centralització de recursos globals per tots els països en els quals opera, i tota l’administació la fa des de el país d’origen de l’empresa matriu.

• Hi predomina la necessitat d’integració• Directius provinents del país de la matriu• Filials amb poca independència: no tenen marge per proposar

estratègies. Són simples centres de distribució• Tots els productes són iguals a tots els països

ESTRATÈGIA GLOBAL

• Les empreses perceben el món com un únic mercat homogeni

• Aprenentatge d’altres seus• Reducció de costos

ESTRATÈGIA TRANSNACIONAL• Elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves

estratègies de producción i de vendes sense tenir en compte d’on provenen, és a dir, de la filial que les proposen.

• Els diferents centres de diversos països aporten noves idees i productes per poder ser explotats a nivel global.

• A cada filial se li pot asignar algún paper determinant: comercial, d’innovació…

• Té una visió global del mercat, però actua de manera local.

• Intenta equilibrar ambdues visions, la global i la local.

ESTRATÈGIA TRANSNACIONAL

• Aportacions diferenciades de les filials (en funció de les seves circumstàncies i característiques)

• Elevada autonomia de les filials (font d’idees)• Paper de coordinació de la matriu

DESLOCALITZACIÓ• Fenomen pel qual una empresa trasllada una fase de la seva

activitat productiva a un altre país, generalment menys desenvolupat, cercant abaratir costos (laborals, fiscals, mediambientals, de seguretat).

• En aquests països la renda per càpita i el salari mitjà, sol ser, generalment inferior.

• Més propi d’empreses industrials (Zara) • També en serveis (Movistar)

DESLOCALITZACIÓ

• Les empreses es deslocalitzen no només per salaris, sinó per altres causes com: finançament, legislació, impostos,….

• Hi ha empreses que deslocalitzen una part de la seva fase productiva (outsourcing)

• D’altres es deslocalitzen completament i tanquen seus al país d’origen.

• Efecte negatiu sobre el país d’origen.

LA DESLOCALITZACIÓ

• La deslocalització es ve donant des de sempre bé sigui de forma directa o indirecta.

• De forma directa és quan la decisió és quan passa de manera clar i publicitada. Indirecta és quan l’empresa no pot subsistir.

• Molts sectors madurs han estat deslocalitzats (naval, tèxtil,…) i traslladats a altres països menys desenvolupats.

OUTSOURCING EXTERNACIONALITZACIÓ

• Quan una empresa externalitza (contracta) una part de la seva producció o servei.

• Subcontracten amb la finalitat de reduir costos.

• De vegades és dins del propi país i de vegades es fa dins del propi país però a una altra empresa, donat que és més barat produir que comprar. (transport, neteja,…)

EMPRESES MULTINACIONALS• Procés d’ampliació de mercats per part de les grans empreses,

que ha estat afavorit per la globalització.

• Són empreses que operen i tenen resultats en 2 o més països (sense que hagin de dur la mateixa activit.ats en tots ells)

• Tenen una gran capacitat productiva i resultat de la concentració de capitals.

CARACTERÍSTIQUES

• Gran capacitat productiva• Dimensió gran i constant creixement• Realització de grans inversions en I+D• Organització descentralitzada (matriu + filials)• Coneixement sistema polític-econòmic on operen• Gran poder econòmic (algunes tenen més PIB que

molts països)• Alta tecnologia i professionals molt ben preparats• Aprofiten economies d’escala més competitives en

el mercat

PIMES• Menys de 250 treballadors, menys de 50 M d’€ de vendes i/o menys 43 M

d’actiu.

• El 99% de les empreses espanyoles són PIMES,

• Són creadores de llocs de treball.

• La propietat del capital pertany a una o poques persones.

• Es mouen en mercats més locals donat que tenen poca capacitat d’internacionalització.

• Estretes relacions personals entre treballadors i direcció

• Tenen autonomia en la presa de decisions rapidesa

AVANTATGES• La seva dimensió i estructura organitzativa és més flexible i per

tant s’adapten més ràpidament als canvis del mercat.

• Menor conflictivitat laboral, donat a unes relacions més properes entre els treballdors i la seva organització informal.

• La relació amb els clients és més propera i per tant són més competitives en aquest sentit.

• Identificació del personal amb el projecte i els seus objectius.

• Poden subministrar a les grans empreses i fer-se un lloc en els mercats locals

• Estalvi de costos de supervisió. Facilitat de comunicació.

• Independència de la direcció - no depen d’accionistes- cosa que li permet rapidesa i flexibilitat en la presa de decisions.

• Flexibilitat i adaptació davant canvis (ja que tenen menys treballadors i menys càrregues)

• Possibilitat de canviar de sector o d’activitat en poc de temps.

• Posició privilegiada en els mercats locals, doant el seu coneixement d’aquests i la seva proximitat amb els clients. Tenen un ampli coneixement amb els clients.

AVANTATGES

DESAVANTATGES• Poca capacitat negociadora amb proveïdors i clients.

• Insuficiència de recursos per invertir en recerca, innovació i desenvolupament de nous productes o processos.

• Ls eva dimensió petita no els permet oferir tant bones condicions en preus o tantes ofertes com les grans empreses.

• Impossibilitat d’aprofitar economies d’escala associades a la dimensió i per tant, per reduir costos de producció associats a aquestes. (disminució de costos a mesura que produïm)

• No poden accedir amb tanta facilitat al finançament. Depenene bàsicament del crèdit bancari i de crèdits comercials de proveïdors i subministradors (no borsa).

• Poca capacitat exportadora

DESAVANTATGES• Menor capacitat d’internacionalització, ja que tenen menys recursos,

xarxes, contactes…

• No compten amb personal tant especialitzat

• No tenen la capacitat técnica de de les grans empreses, ja que els costa més tenir bons assessors en diferents disciplines.

• Organitzacions molt personalistes, sovint basades en la figura dels seus líders.

• Tecnologia menys avançada que eles multinacionals ja que no poden dedicar tants recursos a I+D.ç

• Poder negociador limitat

PIMES I GLOBALITZACIÓ• Davant d’un món amb competència creixent tant a nivell

nacional com internacional les PIMES han d’adoptar estratègies per la seva supervivència.

• Cal que aprofiten les seves fortaleses (internes) i les oportunitats (externes)

• Així mateix cal que superin les seves (debilitats) i facin front a les amenaces del seu context extern.

• Per això, caldrà que defineixin bé la seva estratègia

• Entre les dificultats recordem que:– Tenen problemes per créixer per manca de finançament – Tenen problemes per internacionalitzar-se i exportar, pel

seu desconeixement d’altres mercats i mancances tècniques empresarials

– Tenen costos més elevats i depenen molt dels recursos a curt termini, per això governs de la UE obren línies de finançament

PIMES I GLOBALITZACIÓ

• Per això cal que aprofiten els seus avantatges comparatius com:– Coneixement dels mercats locals– Relacions estretes amb clients i proveïdors– Atacar els nínxols de mercat no cobert per les

multinacionals– Cercar aliances internacionals– Afegir valor als seus productes

PIMES I GLOBALITZACIÓ