Biografía: Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és un historietista que ha re-flectit la seva vida en la seva obra. Així, la seva infantesa dura i trista a les llars d'“Auxilio Social” a l'Espanya de la postguerra es reflectirà més tard en la seva sèrie Paracuellos. De les seves primeres experiènci-es com a dibuixant crearà la sèrie Los Profesio-nales. Com a professional va començar unint-se a l'estudi de Manuel López Blanco l’any 1959 amb els seus primers treballs professionals per a l'agència Ibergraf. La seva primera sèrie important és Drake & Drake, seguida de Buck Jones. Va compartir estudi amb Esteban Maroto i Alfonso Usero. El 1963 es va traslladar a Barcelona, i es va unir a l'agència “Selecciones Ilustradas” de Josep Toutain, on va dibuixar les sèries Gringo (1963, amb guions de Manolo Medina) i Delta 99 (1968 sobre guions de Jesús Flo-res Thies). Fins aquell moment, la majoria dels seus treballs es publicaven a l'es-tranger i era quasi un desconegut a Espanya. A partir de guions de Víctor Mora Pujadas realitza la sèrie Dani Futuro des de 1969. Les seves inquietuds polítiques, unides a les seves reivindicacions sobre els seus drets d'autor el van portar a abandonar la sèrie per a realitzar els seus propis projectes, i va començar per l'adaptació de la novel·la de Brian Aldiss El lento morir de la tierra que titulà Hom . Es va publicar per primera vegada a Espanya el 1977, si bé a l'estranger s'havia publicat tres anys abans. El 2005 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, com a reconei-xement per tota la seva carrera.

España Una, grande y libre Guió i dibuix: Carlos Gimenez

Carlos Gimenez

• 36-39: malos tiempos. 4 vol. Barcelona: Glénat, 2007-2008 • Las aventuras de Jonás. Barcelona: Glénat, cop. 2003 • Bandolero: historia verdadera y real de la vida y hechos notables de Juan

Caballero. Barcelona: Glénat, cop. 2002 • Barrio. 4vol. Barcelona: Glénat, cop. 2001 • Cementerio estelar. AZPIRI, Alfonso (dibuixant); GIMÉNEZ, Carlos (guionista). Bar-

celona: Norma, 2005 • Érase una vez en el futuro. Barcelona: Glénat, cop. 2002 • España, una, grande y libre. Barcelona: Glénat, 2003 • Hom. Barcelona : Glénat, cop. 2001 • Koolau el leproso. Madrid: Glénat, cop. 2001 • Paracuellos. 6 vol. Barcelona: Glénat, 1999-2003 • Los Profesionales. 5 vol.Barcelona: Glénat, 2003-2004 • Rambla amunt, Rambla avall... Barcelona: Glénat, cop. 2007 • Romances de andar por casa. Barcelona: Glénat, cop. 2002 • Talla especial . Barcelona : Glénat, cop. 2000.

Podeu trobar més informació

del Club de lectura de còmic a:

Blog de la Sala General i Audiovisuals

www.bibxareus.blogspot.com

Ressenya: Recopilació de les histories de crí-tica política, la majoria de les quals estan escrites per Ivá, publi-cades en la revista "El Papus" du-rant la primera part de la transició a la democracia. Es composa d’un total de 144 pàgines repartides en histories de dues pàgines. La primera publicació va ser el 1976 a el "El Papus".

El Papus va ser fundat per Xavier de Echarri, creador també de

revista satírica dedicada a l’esport.

L’any 1975 es va suspendre la revista durant quatre mesos (del 5 de juliol

d’octubre), sanció que es va repetir l’any

1976).

El 20 de setembre de 1977 el grup armat d’ideologia fascista Triple A (Alianza

Apostólica Anticomunista) va ser responsable d’un atemptat amb un paquet

explosiu contra la seu de la revista. En l’atemptat va morir el conserge Joan

Peñalver i es van produir disset ferits. A causa d’aquest atemptat l’agressivitat

de El Papus va anar morint paulatinament, i es va acabar així la gran època de

la revista, que "era un ariet viu que colpejava contra el fascisme

constant."

El Papus, subtitulada “Revista satírica y neurasténica”

d’humor satíric publicat a Espanya per “ Ediciones Amaika”

d’octubre de 1973 fins al 1986. Feia gala d’un humor trencador i dur, amb una

estètica gràfica molt informal, dibuix barroer i text heterogeni, que fins i tot va

ser qualificada de lletgísta però amb un llenguatge descarat, directe i valent.

En la revista hi col·laboraren els escriptors:

ra, Vázqueza Montalbán i Maruja Torres, i els historietistes: Carlos Gimé-

nez, Gin, Ivà, Já, L’Avi, García Lorente,

Nieto i Rafael Ramos, entre d’altres.

Club Club Club Club

de lecturade lecturade lecturade lectura

CÒMIC!

15 de novembre

a 2/4 de 7 de la tarda

Xavier de Echarri, creador també de Barrabás, una

es va suspendre la revista durant quatre mesos (del 5 de juliol al 25

d’octubre), sanció que es va repetir l’any 1976 (27 de març al 24 de juliol de

1977 el grup armat d’ideologia fascista Triple A (Alianza

Apostólica Anticomunista) va ser responsable d’un atemptat amb un paquet

explosiu contra la seu de la revista. En l’atemptat va morir el conserge Joan

Peñalver i es van produir disset ferits. A causa d’aquest atemptat l’agressivitat

va anar morint paulatinament, i es va acabar així la gran època de

era un ariet viu que colpejava contra el fascisme de forma

Revista satírica y neurasténica”, va ser un setmanari

per “ Ediciones Amaika” des del 20

1986. Feia gala d’un humor trencador i dur, amb una

estètica gràfica molt informal, dibuix barroer i text heterogeni, que fins i tot va

ser qualificada de lletgísta però amb un llenguatge descarat, directe i valent.

En la revista hi col·laboraren els escriptors: Antonia Franco, Joan de Segar-

Maruja Torres, i els historietistes: Carlos Gimé-

Óscar, Vives, Fer, Manel, Ventura &