DIMECRES · 17 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14792 - AVUI / Any XL. Núm. 13662 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1822

91L

1787

40-1

1829

75Q

VET · Sánchez pretén blindarFelip VI de la crítica i el governcatalà recorda que el monarcano representa la voluntat popular

La reprovaciódel rei, al TCCENSURA · El Consell deMinistres aprovarà divendres elrecurs que permetrà suspendrela resolució del Parlament

P6-17

La concentració a Barcelona va ser una de les centenars de protestes viscudes ahir arreu del país ■ EFE

Milers de persones exigeixen arreu de Catalunya l’alliberament deCuixart i Sànchez i subscriuen la crida a la unitat independentista

Llibertat Jordis!

Plantegen un cos únicper a tots els ensenyants

Nacional P20

Nacional P22

Cotxes a l’AP-7 prop de Gelida ■ ANDREU PUIG

Majoria de cotxes queno usen l’intermitent

Macron canvia vuitministres del govern

Europa-Món P24,25

Cent anys delnaixement deRita Hayworth

Cultura-Espectacles P30

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 20182 |

i es tractés d’unshowman, po-

dríem aventurar-nos aafirmar que el noupresident del PartitPopular promet tar-

des de glòria. Però, malauradament,ens trobem davant d’un dirigent políticque pot acabar a La Moncloa; i, peraquest motiu, les seves paraules esconverteixen en una amenaça real. Elsen faig cinc cèntims. Fa pocs dies, ambmotiu de la “festa” (sic!) de la Hispani-tat, Pablo Casado va afirmar que estractava del “fet més important de lahistòria, només comparable a la roma-nització”; i ho va argumentar dient que“mai abans l’home havia aconseguittraslladar la cultura, la religió i la histò-ria d’una nació a tants llocs a la vega-da”. Dies abans d’enviar aquest missat-ge ple d’ignorància històrica i de su-premacisme nacionalista, el dirigentdel PP es dedicava a imitar Inés Arri-madas i, en aquest cas des de les xar-xes socials, convidava els seus segui-dors a “mostrar con orgullo nuestrabandera, la seña de identidad que nos

une”. Per si no n’hi havia prou, en unmíting a Andalusia, Casado es va dedi-car a parlar de Catalunya i va dir queaquí “s’insulta i s’amenaça per l’idio-ma en què parles” (els sona allò de“partir-se la cara per parlar castellà”?),va demanar l’aplicació de la llei de par-tits a les formacions que no condem-nin la “violència als carrers de Catalu-nya”(hem de deduir que vol treure’sdel damunt Ciutadans), es va queixardels “privilegis” que tenen els presos(devia referir-se a Iñaki Urdangarin) iva demanar una nova aplicació de l’ar-ticle 155 “amb l’extensió que faci falta”i que abasti l’educació, els Mossos, elsmitjans públics i les institucions peni-tenciàries. Els estalvio les seves opi-nions sobre sexualitat, família, feminis-me, memòria històrica o immigració.Quan feia campanya per accedir a lapresidència del PP, Casado afirmavaque es volia “reconciliar amb la histò-ria del PP, recuperar les seves essèn-cies”. Però, si fem cas de les seves pa-raules, amb el que es vol reconciliar ésamb l’Espanya més reaccionària, la dela Inquisició i el nacionalcatolicisme.

S

Keep calmPere Bosch i Cuenca

La reacció dePablo Casado

Si fem cas de les sevesparaules, Pablo Casado es volreconciliar amb l’Espanya dela Inquisició i elnacionalcatolicisme

na mica més i me la perdo. Vaiganar diumenge a l’última repre-sentació, de les més de vint que

se n’han fet, del musical Els Misera-bles, a la Sala Cabanyes de Mataró. Sa-bia que superaria la pel·lícula trista ifosca que se’n va fer i el muntatge queuna companyia professional de Madridva dur a Barcelona fa uns anys i que vaser un desastre perquè semblava queentre l’escenari i els espectadors hi ha-gués un mur de vidre glaçat. Els “afi-cionats” de la Sala Cabanyes havienrepresentat fa unes temporades un al-tre musical, Mamma mia! que ja s’ha-via elevat per sobre de la pel·lícula in-terpretada per Meryl Streep. Els Mise-rables confirma la tendència. Ara sem-blarà que parlo endut pel patriotismelocal. Em sap greu que la de diumengefos l’última funció i no puguin anar acomprovar la veracitat del meu entu-siasme. Molt ben dirigida per Joan Pe-ran, molt ben cantada del primer al’últim, música en directe –només elsmúsics cobren–, decorats fabulosos, iun equip tècnic de primer nivell queho fa funcionar tot. Èpica a tot gas.

La Sala Cabanyes de Mataró és cèle-

U

bre pels Pastorets que s’hi represen-ten cada any des d’en fa cent. Abans,per omplir el buit entre un Nadal i unaltre, oferia comedietes familiars:L’amor venia en taxi, Jo seré el seugendre, aquelles coses del repertori ac-cessible als aficionats. Ara han vist elpotencial dels Pastorets. Què són elsPastorets si no un musical? Més enca-ra: no són uns Pastorets els musicalsde Broadway? L’arquitecte mig valen-cià mig català Rafael Guastavino vadur i va patentar als Estats Units lavolta catalana. Amb aquest sistemapropi de les masies i les cases del nos-tre país va cobrir l’Estació Central de

Nova York i altres edificis d’aquellaciutat. El famós Halloween que aras’acosta és una festa d’origen europeuque els americans han potenciat i hanacabat exportant al lloc d’origen. Mol-tes coses a Amèrica venen d’Europa itornen a Europa. I els Pastorets? Noes poden trobar en l’arrel del MammaMia!, Els Miserables o el mateix Jesu-crist Superestar? Qui diu els Pasto-rets diu la Passió. Qui diu els Pastoretsi la Passió diu qualsevol comèdia o dra-ma, sacre o no, que els països d’aquíhan dut allà perquè siguin manipulatsi de nou facturats cap aquí. Londres,amb un altre Broadway, fa d’interme-diari. Guastavino va cobrir amb voltacatalana el teatre La Massa de Vilassarde Dalt. S’hi representen els Pasto-rets. Els autors d’Els Miserables no po-dien pensar que els crits de “llibertat”que van posar a la partitura els espec-tadors de Mataró els trobarien ade-quats a la situació política catalana.

De vegades pateixo pels Pastorets.La seva artesania pot tenir continuïtatentre les noves tecnologies i Els Mise-rables? Sí, si s’hi adapten. La lluita en-tre el bé i el mal no para.

“‘Els miserables’:aficionats quesuperen elsprofessionals

Vuits i nous

Pastorets de BroadwayManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 2018

o em passa pel cap que el judicide l’1-O (sigui al novembre, aldesembre, al gener o al febrer,

que això ja sembla el mercat del peix)no sigui retransmès en directe i que,per llarg i esgotador que sigui (més hoserà per als processats) no ens el pu-guem empassar de dalt a baix. Totapunta, com ha estat en d’altres ma-crocauses, que finalment la sala oferi-rà senyal de televisió i que els mitjansque ho desitgin el podran retransme-tre, però com que a hores d’ara aixòencara no és clar, i com que els matei-xos advocats no s’atreveixen a donar-ho per fet, vagi per endavant que a mi–i sé que a molts de vostès– no enspassa pel cap que tot plegat no es jutgien directe. He sentit, aquesta mateixasetmana, uns quants advocats delspresos reclamant-ho. I aquest diumen-ge mateix les dones dels Jordis ho re-clamaven en una entrevista que els fè-iem a El Punt Avui Televisió. “El judici

N “No em passa pelcap que el judici del’1-O no siguiretransmès endirecte i que tots novegem què ha passat

serà una porta oberta al món perquèes vegi com realment funciona tot,com han funcionat les acusacions iquantes incongruències hi ha en totplegat”, deien les dones dels Jordis,que hi afegien: “i això ho ha de poderveure tothom; el judici ha de poder serretransmès”. Si ho va ser el 9-N, comno ha de ser retransmès el judici del’1-O? Qualsevol dubte em semblaria

realment sospitós. Jo no vull veure lesdeclaracions dels acusats, ni dels testi-monis, dies o setmanes més tard fil-trades en un mitjà de comunicació oen un altre. Les vull veure en directe.Per a tothom. Perquè a banda d’acu-sar, al judici les coses s’hauran de de-mostrar. I veure com es desmunten al-guns relats –o com es tergiversen– se-rà d’un interès informatiu innegable.Probablement a moltes televisions es-panyoles no els interessarà, i en faranprou amb un resum. Però a mi emsembla que no. Que aquest judici, queés una mica a tots plegats, l’hem depoder veure tots. En directe. I si con-vé, amb pantalles gegants als carrers ia les places d’aquest país. Em diuenque és massa aviat, per reclamar-ho,que encara no hi ha ni data del judici.D’acord. Però per si de cas. Perquè noels passi pel cap. Tenim dret a veure-ho i em fa l’efecte que molts espanyolstambé. I que se’n sorprendran.

El judici, en directeXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La Biennal de Pensament estrena un cicle de debatscentrat en la riquesa humana de les ciutats; elsmons que les configuren; la capacitat de ser espaid’acollida i refugi; la força creativa i transformadora.La primera cita, amb Rita Segato, antropòloga femi-nista argentina, va reunir 1.500 assistents.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Pensament de ciutat

El govern espanyol vol que el Tribunal Constitucio-nal suspengui i anul·li la resolució del Parlamentque reprova l’actuació del rei Felipe i defensal’abolició de monarquia. El PSOE, igual que el PP,utilitza el TC per fer política i pretén fer callar unadeclaració política d’un Parlament.

-+=

-+=

Periodista assassinatMohamed bin Salman

Censurar un ParlamentPedro Sánchez

-+=

Joan Subirats

L’Aràbia Saudita reconeix finalment que el periodis-ta Jamal Khashoggi, desaparegut fa dues setma-nes, va morir mentre l’ interrogaven al consolat sau-dita a Istanbul. La versió oficial assenyalarà com acap de turc un agent saudita que s’hauria excedit enuna operació aprovada pel príncep saudita.

PRÍNCEP DE L’ARÀBIA SAUDITA

COMISSIONAT DE CULTURA DE L’AJ. DE BARCELONA

El govern de Pedro Sánchezva anunciar ahir que portarà

al Tribunal Constitucional la resolu-ció del Parlament de Catalunya quereprova el rei Felip i reclama l’abolicióde la monarquia, amb l’objectiu queaquesta resolució sigui suspesa i fi-nalment anul·lada. Ha trigat uns diesa fer-ho, però al final l’executiu delPSOE ha acabat fent el mateix que eldel PP de Rajoy, que és respondre alpronunciament polític d’un Parla-ment, no pas fent política, sinó acu-dint als tribunals, en aquest cas alTC, per censurar l’acció política delsdiputats del Parlament.

El govern d’Espanya, el del PSOEara i el del PP abans, no entén que alsciutadans de Catalunya els repre-senta el seu Parlament, no una dot-zena de jutges i magistrats. I el pro-nunciament dels diputats del Parla-ment, escollits democràticament, ésl’expressió pública, legítima i autèn-tica del sentir de milions de catalansque no se senten representats per lafigura del rei i que es van sentir agre-dits pel discurs de Felip VI el 3 d’oc-tubre del 2017, quan va prendre par-tit en un conflicte polític i va avalarl’ús de la violència contra els ciuta-dans pacífics que van anar a votarl’1-O. Res del que faci el TC anul·laràaquest fet ni la seva transcendència.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixartvan complir ahir un any a la presó idesenes de milers de ciutadans vansortir al carrer a reclamar la seva lli-bertat i la de la resta de presos i exi-liats polítics. Acudir al TC per censu-rar el Parlament forma part, en elfons, de la mateixa estratègia judicialque pretén reprimir el projecte polí-tic independentista i que ha conduïta aquest procés judicial. El govern deRajoy la va posar en marxa i el de Pe-dro Sánchez no l’aturarà, encara queaixò suposi no aprovar el pressuposti comprometre la seva continuïtat aLa Moncloa.

Sáncheztambérecorre al TC

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Un any

em donat un tomb sencer al calendari des que el 16d’octubre del 2017 ens va recórrer un esglai quan

aquell dilluns al vespre es feia públic que la jutgessa del’Audiencia Nacional Carmen Lamela ordenava presóprovisional per al president d’Òmnium Cultural, JordiCuixart, i l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez,per un presumpte delicte de sedició que, més tard, elTribunal Suprem elevaria a rebel·lió. Un any sencerprivats de llibertat en abús de la presó preventiva. Latendència ens porta a recordar els anys per les cosesque hem fet o que han passat. Aniversaris, celebracions,

vacances, novetats... I aquellespetites tries de cada dia, quèmenjar o vestir, el diari que volsllegir, el lloc on passejar osimplement on perdre el temps...I el més important de tot: ambqui. Elegir la companyia delsteus, dels que et veuen i

t’estimen. De tot això i més s’ha privat Cuixart i Sànchezen un càstig injust amb un ànim exemplificador per almoviment i els dirigents independentistes. Ha passat unany, el rellotge continua corrent i a Cuixart i Sànchezs’han afegit els líders polítics, també en presópreventiva, i els de l’exili.

L’escletxa oberta l’1 d’octubre, quan la policiaespanyola va atonyinar les persones pacífiques quevolien votar, s’ha convertit en un esvoranc pelsempresonaments, injustos i sostinguts en el temps.Ningú entén que estiguin reclosos. I encara menyss’entendrà que puguin ser condemnats. No s’acceptarà.

H

Un càstig injustamb un ànimexemplificadorper al’independentisme

http://epa.cat/c/2tvik8

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La jutgessa empresona Cuixarti Sànchez mentre MarianoRajoy obvia la petició denegociació de Puigdemont icontinua els passos cap al 155.

10anys

20anys

Notable descens del cru, quebaixa quatre vegades més quela benzina. Wall Street s’enlairaa l’alça mentre continua ladavallada de les borses.

El guardó del premi Nobelreconeix els ‘pares’ de l’acordde Stormont, el catòlic JohnHume i el protestant DavidTrimble.

Diàleg a la presó El petroli baixa Pau irlandesaTal diacomavui fa...

any 2010 van li-quidar l’Estatut i

al cap d’uns mesosrespiraven tranquils:“Doncs al final no hapassat res.” S’ho ha-

vien estat pensant durant quatre anys,però finalment es van atrevir a fer-ho,l’endemà d’una tarda de toros, conte-nint la respiració com ho fa el públic ala plaça just abans de l’estocada final,perquè, tot i el mareig i el cansamentde la bèstia ferida, és el moment defer-li front de cara i podria ser que s’hitornés. Però no. Una manifestació, unamica gran, és cert, i res més.

Però sí que va passar. Hi va haver unenorme moviment tectònic en el sub-sol de la societat catalana, on ja res vatornar a ser el mateix. Les bases delcatalanisme es van tornar inequívoca-ment independentistes i els seus lídersvan haver de virar el vaixell en una di-recció nova i inexplorada. Molta gentque fins llavors es mirava amb distàn-cia o fins i tot amb rebuig la idea de laindependència va sumar-s’hi davantdel col·lapse de la idea d’una Espanyafederal, oberta i respectuosa amb lesseves minories culturals i nacionals. Elsobiranisme va ocupar l’espai central imajoritari de la política catalana, i elsvincles de pertinença a l’Estat i la iden-tificació amb la Constitució van quedarferits de mort.

Ara fa un any els aparells de l’Estatvan engarjolar els primers presos polí-tics del procés, Jordi Sànchez i JordiCuixart, i hem tornat a llegir i a escoltarla mateixa frase: “Van anar a la presó, ino va passar res”, celebrava ahir un ar-ticulista d’El Confidencial. El mateix er-ror, la mateixa miopia fatxenda i estul-ta del 2010. Malinterpreten que l’inde-pendentisme no tingui ara mateix unpla d’actuació sobre la taula i que lasocietat catalana sigui una societatallunyada de les bravates i de les reac-cions immediates i descontrolades.Però el subsol està bullint més quemai. Les conseqüències de la repressióseran a mitjà termini encara més con-tundents que les de l’Estatut. De mo-ment, el trencament emocional de bo-na part de la societat catalana amb Es-panya és avui més massiu i irreversibledel que ho era fa un any. És molt possi-ble que, sigui més tard o més d’hora, elsobiranisme trobi un nou full de rutacompartit o un moment d’oportunitat,ara amb més experiència i menys in-nocència. Però, mentrestant, qui mirales cendres sense fixar-se en les bra-ses que cremen a sota continuarà sen-se veure ni entendre res.

L’

Full de rutaDavid Marín

“I no vapassar res”

“A l’espaiinterior de la ciutatla flexibilitat no hade significar silencisinó múltiplespossibilitats d’acció

espai públic urbà té diferents de-finicions però l’arquitecte i poetaJoaquim Español n’empra una

d’especialment seductora: l’espai públicés l’espai interior de la ciutat. I ho és per-què, tot d’una, ens situa en una gran casacompartida, la ciutat, amb les seves es-tances –les places, els carrers...– i elsseus recintes –els edificis– envoltant-los.Ho és també perquè remet a la gent quel’habita, els ciutadans: en un interior enshi estem i, normalment, hi realitzem al-guna activitat. Perquè, com en un habi-tatge, els espais públics de la ciutat tenenfuncions diferents i mixtes, i poden cons-tituir alhora sales d’estar a l’aire lliure,corredors, espais de joc o també enormessales de lectura. Igual que en Bruno Zevideia que el que és definitori de l’arquitec-tura és el seu espai interior, podríem dirque el que és definitori de la ciutat és elseu espai públic.

PERÒ L’ESPAI PÚBLIC, com l’espai domès-tic, és també un reflex de la societat quel’habita, dels seus costums i cultura. Lesmedines marroquines presenten un in-tricat sistema de carrers que és el pur re-

L’ flex formal de la voluntat de graduar laprotecció de la intimitat. Des de la portade la ciutat fins a la cambra, els carrers dela ciutat es poden dibuixar com una pro-gressiva ramificació arbòria de buits queacullen més o menys activitats i gents,amb usos més o menys públics i amb unsgraus de privacitat creixent, des del tràn-sit entre intrusos fins a la quotidiana tro-bada entre la comunitat veïnal o la reunióal voltant del pati de la família més prope-ra. Com també passa a les nostres ciutatsantigues, l’espai urbà és trossejat, frag-mentat, sempre parcial, una suma de ra-

cons i places. I, en la seva múltiple defini-ció radica la seva versatilitat i bellesa.Allà pot passar-hi qualsevol cosa, sobre-tot la vida, la relació, la comunicació, l’in-tercanvi...

TOT I LA MULTITUD d’espais extraordinarisdissenyats i construïts als centres ur-bans de Catalunya en els últims trentaanys, avui dia, en algunes ciutats i pobles,encara s’entén l’espai públic només comel negatiu entre formes construïdes. Li-teralment buits urbans, sense ànima ninarrativa, tan sols definits pels seus lí-mits, les servituds donades per les in-fraestructures ocultes i algun o altrebanc i arbre solitari. Hi falta una miradades de la quotidianitat del carrer, les ca-ses i el barri; una atenta lectura del lloc ila seva memòria; una articulació amb latrama existent i la futura; hi falta frag-mentació, topografia, verd i ombra. Per-què a l’espai interior de la ciutat, aques-tes sales col·lectives on hi ha de poderpassar de tot si no volem oblidar allò queens vincula al lloc, la flexibilitat no ha designificar silenci sinó múltiples possibili-tats d’acció.

Queralt Garriga Gimeno. Doctora en arquitectura

L’espai interior de la ciutatTribuna

‘Winter iscoming’ (l’hiverns’acosta)b És innegable que Europa i laresta del món occidental hemanat esdevenint, des de finalsde la Segona Guerra Mundial,cada cop més nord-ameri-cans. Internet ha accelerat de-finitivament aquesta fusiómental i des del gener de 2017Donald Trump, tot i ser tan vili-pendiat, ha esdevingut el“nostre president”, amb totsels canvis ideològics i moralsque això comporta. La gèneside conflictes com el sirià ama-ga interessos obscurs.Aquests enfrontaments pro-voquen que molts ciutadanshagin de fugir cap als païsosveïns i Europa. Ni Rússia ni elsEUA els acullen. A tot el conti-nent europeu, de nord a sud,l’arribada massiva i sobtadad’aquests refugiats estimulael ressorgiment de l’extremadreta i fragilitza l’Europa de-mocràtica. Steve Bannon, ex-

conseller i una mena de go-vernador civil de DonaldTrump, s’ha instal·lat a Europaper organitzar i capitalitzarl’auge de l’extrema dreta alcontinent europeu. Espanyatambé està virant ràpidamentcap al feixisme sobretot per lapor del separatisme catalàperquè sap que, a falta d’argu-ments convincents, només fo-ra de la democràcia és capaçde mantenir la “sagrada” uni-tat de la pàtria espanyola.JORDI BAYLINABarcelona

MontserratCaballé a TV2b Després de veure l’espaique TV2 va dedicar a Mont-serrat Caballé dissabte 6 a lanit, no podia quedar-me sensedemostrar, a través d’aquestescrit, l’agraïment que m’ima-gino que molts compartiran.Jo soc del món de la dansa, node l’òpera, i no seguia la tra-jectòria musical de Caballé.

Aquest reportatge sobre la se-va vida professional i personalha permès que descobrim laveritable Montserrat Caballé:“diva” només a la professió,humana, generosa, senzilla iamb moltes més virtuts, uni-des a la seva carrera com unade les millors veus mundialsque ha omplert d’orgull Cata-lunya. Gràcies una vegadamés a TV2 per aquest emotiuhomenatge, que s’ha trobat afaltar en altres televisions.MERCÈ MOR CORBELLACorbera de Llobregat (Baix Llo-bregat)

Pràcticamentteòricb Moltes vegades l’educacióse’ns presenta d’aquesta ma-nera: un conjunt de termes amemoritzar, dates a empollari noms a retenir, per tal quedesprés els descartem, com amaterial innecessari que és.Es tracta d’aprovar, no apren-dre. Pràcticament tot és teo-

ria. No em mal interpreteu, ésnecessària una base. Una partteòrica que serveixi per poderdesenvolupar el nostre conei-xement. Però d’aquí a fer quel’educació tingui un gran per-centatge centrada en ella, hiha un bon tros. No és repetintinformació sense reflexionar,sense aplicar el coneixementa la pràctica com realments’aprèn, sinó fent, compartint,debatent...SARA MONTANER FERNÁNDEZBarcelona

La convivència

b Una senyora que va venird’Andalusia fa aproximada-ment uns 50 anys i que noparla català ni s’espera, em vadir l’altre dia que estava moltil·lusionada perquè estava es-tudiant anglès. No li vaig dirres, no fos cas que els unionis-tes m’acusessin d’atemptarcontra la convivència.LLUÍS CLARÀ IGLESIASMoià (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 2018

Elsa Artadi, CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“El Parlament expressa la voluntat popular, el rei no”La frase del dia

“No entenc quèfan els políticsindependentistes alCongrés delsDiputats negociantuns pressupostosautonòmics

hir va fer un any que “els Jordis”van entrar a la presó. I el comp-tador dels dies continua caient

per als membres del govern legítim queestan a la presó o a l’exili. I en molts po-bles i ciutats cada dia molta o poca gentsurt al carrer a manifestar-se en solida-ritat amb els presos polítics. I tambéamb més o menys assiduïtat sentim elpresident Torra o algú altre del governmanifestar la voluntat que Catalunyaesdevingui un estat propi.Fa temps que tinc la sensació d’estar,com en Bill Murray, atrapat en unetern dia de la marmota. Veig el mateixa la televisió; a la ràdio, els tertulians desempre especulen recurrentment so-bre el mateix; i els diaris en paper i digi-tals informen del mateix proporcionatper les agències de notícies; per no par-lar de les xarxes socials, que ens hanpermès descobrir que dins de cadascúde nosaltres, a més d’haver-hi un entre-nador de futbol, hi ha un polític, un eco-nomista i una part d’Ernesto Ekaizer!Res canvia. Tinc una pregunta ben sen-zilla que m’agradaria que algú contes-tes: què estem esperant? Caure de ge-nolls davant el poder de l’Estat o ferefectiva la independència i vinga!, “va-lor y al toro que es una mona!”. Emcosta estar eternament aguantant larespiració sense moure’m, com quanjugàvem a pica paret i el que parava esgirava cercant algú que perdés l’equili-bri. No soc d’aquesta pasta. No em con-sidero un hiperventilat, però tampocestic disposat que em facin passar bouper bèstia grossa.No entenc què fan els polítics indepen-dentistes al Congrés dels Diputats ne-gociant uns pressupostos autonòmics.No havíem quedat que érem un estat?De veritat com a poble ens hem de sot-metre al vergonyós espectacle de sen-tir com ens diuen que ens donaran xa-valla (200 milions d’euros ho són) i quese’ns rifin a la cara i no compleixin? Elprimer dia!

A Ara governa el PSOE però no ha can-viat res. Només hi ha hagut un canvi denoms: Borrell per Margallo (haig de dirque el conservador em semblava un na-cionalista espanyol més intel·ligent ieducat que el socialista); Cunillera perMillo... tots coincidint en un monosíl-lab: no a un referèndum pactat ni a resque tingui a veure amb l’exercici deldret d’autodeterminació. Tots arrau-lits a l’entorn d’una monarquia des-acreditada que cal protegir faci el quefaci, perquè és la cola d’impacte quemanté unit l’Estat.D’altra banda, no entenc per què insis-tim a obrir-nos el cap contra una paret:ells no cediran ni un pam. El nacionalis-me espanyol històricament és granític,mentre que els catalans som experts adividir-nos i a intentar un pacte de dar-rera hora. Patim tres segles de la sín-drome d’Estocolm.Fa un any vam tenir una finestrad’oportunitat històrica i els polítics nola van aprofitar per por, per prudèn-cia... tant és. Val a dir, en descàrrecseu, que tampoc van sortir al carrer elsdos milions de ciutadans a col·lapsar elpaís (que és el que hauria tocat fer). Lasocietat civil no va sortir al carrer a ce-lebrar la República catalana (amb l’ex-cepció d’uns pocs milers de persones) i

a defensar-la. Per què? Perquè ningú elshavia dit quina samarreta tocava posar-se per a una ocasió com aquesta (massaanys de perfomances i poques ganes dedir als catalans que si no es creuen quesón un subjecte polític no anem enlloc) operquè no eren conscients del que se’nsvenia a sobre. L’esperit de l’1 d’octubretambé és el de la por a les porres, a lasang i a la violència.Hi ha persones ben formades i informa-des, l’opinió de les quals respecto molt,que anuncien el pròxim default econò-mic de l’Estat espanyol a partir del no-vembre, quan el BCE haurà tancat l’ai-xeta dels diners que ens permetien viureen una recuperació econòmica fictícia.Aleshores, diuen aquests analistes, Eu-ropa collarà Espanya perquè deixi anarCatalunya, perquè som l’única “regió”espanyola amb capacitat econòmica perreengegar d’Europa.Si els polítics espanyols fossin intel·li-gents i no prenguessin decisions a cop devíscera, aquesta seria una decisió sensa-ta. Ara bé, no és l’única possible. Espa-nya pot escanyar econòmicament enca-ra més Catalunya, i si governa Ciudada-nos, els bascos, que diguin adeu al cupo.Si les previsions es compleixen, i en fun-ció de qui governi, tot serà possible, per-què estarem en una situació d’excepcióeconòmica pitjor que la dels darrers deuanys. I Europa no es mourà excepte quedurant el temps que ens resta perquèacabi el compte enrere vers la nova eta-pa de la crisi siguem capaços d’influirsobre la població europea i l’espanyola.Fer-los veure que la nostra llibertatés part de la solució econòmica, no pasdel problema. Però... algú ho està fent?Algú interpel·la els ciutadans europeus iespanyols?; no els diaris, ni els partits: laciutadania, que és qui pot pressionar igenerar opinió pública. Em penso queels que haurien de fer-ho tenen massafeina repartint-se les cadires abans detenir lloc on seure el cul, i tampoc escol-ten propostes.

Andreu Mas. @Andreumasd. Periodista, escriptor i assessor en comunicació

Què estem esperant?Tribuna

SísifJordiSoler

l rei d’Espanya(i comte de Bar-

celona, del Rossellói de la Cerdanya),se’l veia molt bé imolt segur de si ma-

teix el 12 d’octubre, primer a Ma-drid durant la desfilada militar i larecepció posterior, i després a latarda visitant els afectats per la ria-da a Sant Llorenç des Cardassar, al’illa de Mallorques. No semblavaafectar-lo gaire que el dia abans elParlament de Catalunya haguésaprovat una resolució que, entrealtres coses, “referma el compro-mís amb els valors republicans iaposta per l’abolició d’una institu-ció caduca i antidemocràtica comla monarquia”. Referma? Aposta?Posat a fer resolucions, el Parla-ment podia haver exigit la dissolu-ció de l’exèrcit espanyol, el retornde Leticia Ortiz a la carrera perio-dística o la prohibició de les plugestorrencials. Fent una reducció al’absurd, allò es podria interpretartambé com la renúncia a l’aspiracióindependentista, ja que si hom estàdecidit a fer una secessió, no s’en-treté a discutir detalls del règimque deixa enrere; altra feina tindria.I fins i tot es podria entendre comuna jugada mestra amb vista a ladefensa dels encausats pels fets del’any passat: Vegi el tribunal comaquest Parlament, els dies que noestà tancat per vacances, resol so-bre qüestions quodlibetals –siguisobre el canvi climàtic, l’autodeter-minació dels kurds, o la indepen-dència d’aquestes quatre provín-cies– que són vent de boca escriten paper mullat, i no convé atribuir-los una transcendència que no te-nen. L’escalada a més altes cotesde l’absurd sembla inacabable en lapolítica catalana.

E

De set en setManuel Castaño

Paraulesvanes

Un any d’injustícia i de ver-gonya però un any de dig-nitat entre reixes. Catalu-nya va sortir ahir al carrerper clamar per la llibertatde Jordi Cuixart, presi-dent d’Òmnium Cultural, ide Jordi Sànchez, expresi-dent de l’Assemblea Nacio-nal Catalana (ANC), em-presonats ahir fa just unany per haver mitjançat enuna manifestació pacíficadavant la seu d’Economiadurant els escorcolls del20 de setembre. Arreu deCatalunya, i concentratsdavant d’ajuntaments,omplint la plaça de Catalu-nya de Barcelona i davantde les presons de Lledo-ners, Puig de les Basses iMas d’Enric, entre d’al-tres, els ciutadans van vo-ler reivindicar la llibertatdels Jordis i denunciar l’or-dre de presó preventiva or-denada per l’AudienciaNacional, acusats d’un de-licte de sedició. Una deci-sió qüestionada des de di-ferents estaments, com ésel cas d’Amnistia Interna-cional, que en tornava a re-clamar l’alliberament, oper veus autoritzades,com ara la de l’expresidentdel Tribunal Suprem, elTribunal Constitucional iel Consell General del Po-der Judicial, Pascual Sala,que en una entrevista aRAC1 assegurava ahir: “Ésmolt difícil que pugui ad-metre’s l’existència d’unalçament públic i violentcom el que caracteritza undelicte de rebel·lió segonsel Codi Penal espanyol, perno dir que em sembla pro-blemàtic que existeixi un

delicte de sedició.”En la carta que Jordi

Cuixart va adreçar ahir alssocis de l’entitat que presi-deix i, per extensió, a totsels ciutadans que li fan cos-tat, els agraïa que duranttot aquest any de presó:“No m’hagi sentit sol ni unsegon, tant jo com tota lameva família.” Cuixart vaassegurar que no es pene-dia de res del que ha fet i,malgrat el sacrifici, confes-sava: “Ho tornaria a fertants cops com calgui. I ésper això que estic conven-çut que la desobediènciacivil continua sent un ins-trument legítim, pacífic idemocràtic per transfor-mar i millorar la societat”,assegurava. “Des de l’1-O,els ciutadans d’aquest paísens hem guanyat el dret aser tractats amb tota ladignitat i respecte. Ni in-dults, ni estatuts d’auto-nomia”, deia.

Unitat d’acció políticaAmb tot, Cuixart va recla-mar la unitat d’acció políticde les forces sobiranistesperquè només quan s’estàunit es té prou força. “Ésimprescindible que els par-tits polítics sobiranistesactuïn, d’una vegada pertotes, des de la unitat d’ac-ció i la responsabilitat col-lectiva. Soc molt conscientque un dels objectius de larepressió és la divisió, peròcal ser conscient de les ex-pectatives creades i, pertant, parlar des de l’empa-tia però també des de lasinceritat, amb tota clare-dat, a la ciutadania. L’èxitde la Diada, la reprovaciódel rei Felip VI al Parla-ment o els Cims per la Lli-bertat són l’exemple de la

força de la unitat”, va dir.Jordi Sànchez també va

enviar un missatge en quèdeia: “Des de la presó conti-nuem lluitant per la demo-cràcia. I en el judici prova-rem la nostra innocència.Independentisme és no-violència.” En una cartaque la presidenta de l’enti-

tat, Elisenda Paluzie, vallegir a la plaça de Catalu-nya, Sànchez es va referiral fet que “la unitat sempreés fràgil i sense unitat totserà més difícil”. “No usdeixeu provocar peraquells que busquen la nos-tra ira. No caiguem en capde les provocacions que

l’extrema dreta i l’unionis-me ens llancen. Oblidem-nos de la gent de Vox, delsamics d’en Rivera i elscompanys d’en Casado. Jasabem que si fos per ellsens cremarien al mig de lesplaces com ho feia la Inqui-sició”, va exclamar.

El vicepresident d’Òm-

nium, Marcel Mauri, tam-bé a Barcelona, clamava:“No callarem davant tantainjustícia, davant aquestafarsa en què volen conver-tir el judici contra els pre-sos polítics” i aprofitavaper insistir a demanartambé més unitat. PerMauri, és una “greu irres-ponsabilitat” la desunió delsobiranisme.

El president de la Gene-ralitat, Quim Torra, va in-sistir que “l’única sentèn-cia” que acceptaran per aljudici a la causa de l’1-O és“la lliure absolució”. I hi vaafegir que “quan arribi lasentència, si no és absolu-tòria, aquest poble s’uniràper respondre amb tota la

POBLE · Milers de ciutadans omplenplaces per reclamar la llibertat de Cuixarti Sànchez, que fa un any que estan enpresó preventiva GOVERN · El presidentTorra diu que només s’acceptarà la “lliureabsolució” i l’executiu demana unitat

Clam per la llibertat d

E. Garcia / E. BellaBARCELONA

“És indispensableque hi hagi unitatestratègica. És unacrida per a tot elmovimentindependentista”Elsa Artadi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Continuem lluitantper la democràcia. I enel judici provarem lanostra innocència.Independentisme ésno-violència”Jordi Sànchez

“Lluitar per lallibertat (...) és unprivilegi. Un any depresó, cap renúncia:més coratge i dignitatque mai”Jordi Cuixart

Concentraciómassiva perreclamarl’alliberament deJordi Sànchez i JordiCuixart, ahir alvespre ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 20186 |

Els expertsrecomanen formarconjuntamentmestres iprofessors

Tant Lledoners, comPuig de les Basses iel Catllar viuenvespresreivindicatius

Formació perals educadorsde primària ide secundària

Una gentadaen els soparsdavant lespresonsNacional

radicalitat democràtica,com ho va fer l’1-O i el 3-O”.Torra encapçalava ahir lapresència del govern a lamanifestació. Que Cuixarti Sànchez continuïn a lapresó un any després perun delicte que no van co-metre és, per al govern,una revenja contra el con-junt de l’independentisme.“Cada dia que passa veiemcom l’Estat perpetuaaquesta injustícia i aques-ta tortura”, va denunciarla portaveu de l’executiu,Elsa Artadi. “No hi ha delic-te i haurien d’estar ambnosaltres. No es buscajustícia, només revenja”,va resoldre la consellera dela Presidència desprésde la reunió del Consell deGovern.

Artadi va subscriure lacrida a la unitat que van ferahir Cuixart i Sànchez.“Creiem que és indispen-sable que hi hagi unitat es-tratègica. És una crida pera tot el moviment indepen-dentista”, va recalcar. Alseu costat, el consellerd’Acció Exterior, el repu-blicà Ernest Maragall, vaassentir abans d’arrodonirque “és clar que el governse sent interpel·lat” pelmissatge de Cuixart. Mara-gall va qualificar aquestsdotze mesos de presó com“l’any de la ignomínia”. ■

dels Jordis

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

LegitimatsL’APUNT nar la trista imatge de desunió dels partits indepen-

dentistes i per demanar-nos a tots seny i desobedièn-cia cívica, sense caure en provocacions ni situacionslamentables. Prou legitimats per continuar mostrantel camí, encara que prefereixen fer algun pas enrere, alcostat o on desitgin. En dies d’absència de lideratge irumb, les seves reflexions esdevenen lliçó.Carles Sabaté

Quina lliçó d’enteresa, fermesa, conviccions, humani-tat i saber estar que ens donen els Jordis des de fa unany. I les seves companyes, i famílies. Cuixart i Sàn-chez estan prou legitimats per dir-nos a tots plegats,no només als sobiranistes i independentistes, sinó atot Catalunya, què pensen de la situació actual i comsortir-nos-en, com a país. Prou legitimats per qüestio-

1216

55-1

1668

08w

L’Audiencia Nacional hadecidit obrir judici a l’ex-major dels Mossos d’Es-quadra Josep Lluís Trape-ro i a la resta de la cúpuladel cos policial pels fets del20 de setembre i de l’1d’octubre de l’any passat,segons va avançar TV3. Lafiscalia disposa de cincdies per presentar l’escriten què detallarà l’acusaciói la petició de pena.

Fonts del ministeri pú-blic van explicar ahir a lanit a l’ACN que no havienencara rebut la interlocu-tòria de l’Audiència, tot ique si finalment la rebenhauran de definir-se perprimera vegada amb vistaals judicis sobre el procés.A banda de Trapero, tam-bé seran jutjats la inten-dent Teresa Laplana, l’ex-director dels Mossos PereSoler i l’exsecretari gene-ral d’Interior Cèsar Puig.

A la primavera, la jut-

gessa Carmen Lamela vacloure la investigació i vaproposar jutjar Traperoper sedició i organitzaciócriminal. Al juny, la sala vadesestimar els recursos dela defensa i va confirmarels processaments en con-siderar-los responsablesde muntar un “dispositiuenganyós” per permetre lacelebració del referèn-dum, prohibit pel TC. Se-ria el primer judici contraun alt càrrec de la Genera-litat per l’1-O. ■

a L’Audiència enllesteix la investigació i inicia el procés per jutjarl’excap dels Mossos i la seva cúpula per l’actuació durant l’1-O

Obren judici contrael major Trapero

RedaccióMADRID

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, anant a declarar a l’Audiencia Nacional ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

acte central de solidaritatamb Jordi Sànchez i JordiCuixart quan es compliaun any del seu empresona-

ment es va convertir ahir a la plaçade Catalunya de Barcelona en unacrida a la unitat estratègica que nohan estat capaços de consensuarfins al moment JxCat, ERC i laCUP. Aquest va ser el missatge uni-tari de l’Assemblea Nacional Catala-na (ANC) i Òmnium Cultural enl’horitzó d’un judici en què preve-uen que els presos s’enfrontaran apeticions dures de presó i que esproposen convertir en un altaveuper denunciar el que considerenuna “farsa” per “castigar” al movi-ment independentista català.

El vicepresident d’Òmnium, Mar-cel Mauri, va acusar als líders polí-tics sobiranistes d’haver comès una“irresponsabilitat molt greu” per nohaver estat capaços encara de con-sensuar una estratègia de futuramb l’objectiu posat en la repúblicacatalana. Mauri va reivindicar queaquesta estratègia ha de donar res-posta al 80% de la ciutadania catala-na que es defineix republicana i quevol la llibertat dels presos polítics enuna referència que crida a estendrela unitat d’acció dels independentis-tes amb Catalunya en Comú. Enuna línia semblant, la presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie, llegia unparlament enviat des de la presó

L’per l’expresident de l’entitat, JordiSànchez, en què advertia que “no-més quan hem anat junts hem tin-gut l’oportunitat de ser més” i re-cordava a les forces polítiques inde-pendentistes que la unitat és “moltdifícil de construir i molt fàcil deperdre”. Sànchez també demanavaa la base independentista que “ex-igeixi” aquesta unitat dels líders po-lítics.

Unitat estratègica per poder res-pondre, en primer terme, al judicials exlíders governamentals i civilsempresonats per l’1-O. Després ques’hagi filtrat a mitjans de comunica-

ció que la fiscalia mantindrà lesacusacions de rebel·lió amb penesde fins a 15 o 20 anys de presó, lesentitats van aprofitar l’acte d’ahirper cridar al moviment indepen-dentista a persistir en les mobilitza-cions massives i pacífiques al car-rer. Pocs minuts abans de l’inici del’acte, el president de la Generalitat,Joaquim Torra, explicava en decla-racions als periodistes que “si lasentència no és absolutòria”, es res-pondrà “amb tota la radicalitat de-mocràtica”. Des de la presó, JordiSànchez anunciava que només ac-ceptarà com a sentència justa “l’ab-

solució” perquè, referma, “el 20-S il’1-O no vam cometre cap delicte”.En aquesta línia, Mauri advertia algovern del PSOE que aquesta ésl’única resposta que admetran de lajustícia espanyola. En cas contrari,consideraran que els tribunals hanimposat la “venjança” i el govern so-cialista s’haurà fet “còmplice del’extrema dreta de Vox”, el partit ul-tra que s’ha personat en totes lescauses obertes contra l’indepen-dentisme. Mauri va retreure a l’ex-ecutiu de Pedro Sánchez que al-guns dels seus integrants, primerhagin qualificat d’inventades imat-ges de violència policial l’1-O i haginnegat l’existència d’un referèndumpactat a Escòcia i, finalment, hagindecidit portar al Tribunal Constitu-cional la reprovació del rei aprovadaal Parlament tal com feia el governde Rajoy amb les resolucions de lacambra catalana.

“Preparem-nos i organitzem-nosper al judici”, cridava Mauri, queacusava l’Estat espanyol de forçar elCodi Penal i saltar-se “les seves prò-pies lleis” amb l’objectiu de crimina-litzar el moviment independentis-ta. El vicepresident d’Òmnium aler-ta del “fals relat” iniciat amb els in-formes policials del 20-S i corrobo-rat per la instrucció del TribunalSuprem que “inventa una manifes-tació tumultuosa” que no va existirper poder acusar de rebel·lió i sedi-ció Sànchez i Cuixart. El mateix re-lat, avisa, que a l’estiu es prolongaamb la campanya de Ciutadans

contra els llaços grocs de solidaritatamb els presos amb l’objectiu de“trencar la convivència” a Catalu-nya i construir la imatge de violèn-cia en què es basen les acusacionsde rebel·lió i sedició. Una violènciaque, a Catalunya, només ha exercitla ultradreta, recordava. Darrera-ment, conclou, s’ha arribat a infor-mar en mitjans espanyols que a Ca-talunya s’agredeix ciutadans pel fetde parlar castellà. Mauri lamentaque el poder polític de l’Estat espa-nyol “no ha sabut o no ha volguttrencar amb el franquisme”.

Jordi Sànchez, per la seva banda,demanava a l’independentisme “nodefallir” i continuar “units i mobilit-zats” al voltant de la no-violència.Paluzie afirmava que l’únic que “co-met crims i vulnera drets” és l’Estatespanyol, a qui acusa “d’utilitzar elspresos d’ostatges per aturar unamajoria que guanya cada cop ques’expressa a les urnes”. Uns milersde persones van omplir el centre dela plaça de Catalunya en un acte enquè també es van fer connexions te-levisives amb les concentracions ales presons de Mas d’Enric, Puig deles Basses i Lledoners, on va tenirlloc l’acció més emotiva amb l’enlai-rament de 365 fanalets al cel noc-turn en record de l’any sencer depresó dels Jordis. Portaveus d’enti-tats socials i de drets humans tam-bé van rebutjar el “relat fals” en quèse sostenen les acusacions de rebel-lió i sedició contra els presos polí-tics catalans. ■

Crida urgent a la unitatChomsky,Davis iEmmersonL’intel·lectual nord-americà NoamChomsky, l’activis-ta pels drets delsnegres Angela Da-vis, o l’advocat an-glès especialitzaten drets humansBen Emmersonsón alguns delspersonatges inter-nacionals que vanparticipar en un ví-deo realitzat ex-pressament per alprimer aniversaride l’empresona-ment dels Jordis ien què també vaprendre part l’en-trenador de futbolPep Guardiola. Enel document video-gràfic, Chomskyinsta “Espanya aposar en llibertatels presos i resol-dre el problema po-lític amb diàleg”.

MAURI · “És una irresponsabilitat molt greu que no hàgim estat capaços de consensuar una estratègia compartida. Siguemtots responsables del moment que vivim” SÀNCHEZ · “Només quan hem anat junts hem tingut l’oportunitat de ser més. Launitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre” PALUZIE · “És l’Estat espanyol qui comet crims i vulnera drets”

Xavier MiróBARCELONA

Els consellers Maragall i Artadi, el vicepresident Aragonès i el president Torra, durant l’acte de solidaritat amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Noam Chomsky instaEspanya a posar en llibertatels presos i a dialogar pertrobar una solució política

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

Un grup d’eurodiputats esva concentrar ahir a lesportes a la seu del Parla-ment Europeu a Brussel-les per reivindicar la lli-bertat del diputat deJxCat Jordi Sànchez i elpresident d’Òmnium Cul-tural, Jordi Cuixart. El dia

que es compleix un anyd’ençà que els dos lídersindependentistes de la so-cietat civil van entrar a lapresó de forma preventi-va acusats de rebel·lió, laplataforma Diàleg UE-Ca-talunya va denunciar da-vant l’Eurocambra que lajustícia espanyola elsmanté en presó. “L’Estatespanyol encara té marge

per evitar un procés polí-tic vergonyós en contradels presos polítics”, vaafirmar ahir el portaveude la plataforma i exmi-nistre d’Exteriors eslovèIvo Vajgl. Aquest ha avan-çat que d’aquí a dos mesostornaran a protestar perla situació de la resta depresos polítics catalans aBrussel·les.

A banda dels eurodipu-tats membres de la plata-forma, a l’acte també hivan participar la delegada

de la Generalitat davantla UE, Meritxell Serret, elconseller de Treball, AfersSocials i Famílies, Chakir

el Homrani, l’exconsellerLluís Puig i el membredels CDR refugiat, AdriàCarrasco. ■

Concentració tambéa Brussel·lesNatàlia SeguraBRUSSEL·LES

Concentració d’eurodiputats davant l’Eurocambra per demanar la llibertat per als Jordis,ahir a Brussel·les ■ ACN

Molts municipis de tot Ca-talunya van convocar ahiral vespre actes per recla-mar la llibertat del Jordis.A les comarques de Giro-na, concretament a l’AltEmpordà, la plaça de

l’Ajuntament de Figueresvan aplegar més de 300persones. La xaranga ElsMinistrers de Figueres hiva posar la música i, poste-riorment hi va haver unaprojecció d’un vídeo dels

Jordis, es van llegir poe-mes i també el manifestd’Omnium i l’ANC.

Al Baix Empordà hi vahaver un ampli segui-ment, especialment a laBisbal d’Empordà i Pala-

mós, poblacions on es vanfer concentracions davantde l’ajuntament.

A la comarca de la Selvahi va haver una concentra-ció a la plaça d’Espanya deBlanes i també va tenir lloc

un acte a Santa Coloma deFarners.

A la comarca de la Gar-rotxa, els assistents a laconcentració d’Olot vanomplir el cel de globus il·lu-minats. Després de la lec-

tura del manifest de l’ANCi d’Òmnium Cultural i undel CDR garrotxí, es vaportar a terme una actua-ció musical, un minut desilenci i també es va cantarEls Segadors. ■

Música, poemes i globus cap al celA la ciutat de Figueres, foto superior a l’esquerra, va actuar una xaranga. A dalt a a la dreta, la concentració de Palamós. I a baix d’esquerra a dreta , un moment de l’acte d’Olot amb els globusil·luminats, la concentració de Blanes i la que es va portar a terme a la Bisbal ■ EPA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

Un cel ple d’estels de llumsper reclamar la llibertat deJordi Cuixart i Jordi Sàn-chez, però sobretot per re-ivindicar la seva “dignitat”un any després del seu em-presonament. Fins a 365fanalets van enlairar lapresó situada a Sant Joande Vilatorrada sota l’aten-ta mirada de centenars depersones que es van aple-gar en l’acte organitzatper l’Assemblea NacionalCatalana i Òmnium Cultu-ral a l’esplanada del Mas deles Torres, on dues horesabans d’iniciar-se l’acte jahi accedia una corrua devehicles per aparcar-hi or-denadament malgrat unprimer xàfec que no vaanar a més.

En un acte evident-ment emotiu, amb músi-ca, poesia, lectura de ma-

nifestos –un manifest deles dues entitats i dels dospresos polítics–, la nove-tat del dia la va donar l’ad-vocat de Carles Puigde-mont, Jaume Alonso Cue-villas, que en els seus par-laments va anunciar quehavia rebut la notificacióque s’obria el judici oralcontra el major Trapero ila cúpula de la direcciódels Mossos d’Esquadraper un delicte de sedició iorganització criminal pelsfets del 20 de setembrepassat i de l’1-O, i que aviates rebrien els escrits de lafiscalia.

L’advocat, que conjun-tament amb el seus col·le-gues Jordi Pina i MarinaRoig, que representenSànchez i Cuixart respec-tivament, havien visitatmoments abans els presospolítics a Lledoners, vaqualificar les acusacionsde rebel·lió i sedició i d’al-

tres que han suposat unapersecució de l’indepen-dentisme d’“injustes, ab-surdes i esperpèntiques”,recordant que hi ha “unmiler d’imputats entre al-caldes, pallassos, activis-tes, metres i mecànics”.Amb tot, va assegurar quela voluntat era eliminar el“soufflé” independentistaamb una repressió injus-ta, però en canvi havienaconseguit que “estiguemaquí, tossudament alçats,més forts, units i determi-nats que mai”. Cuevillas vaexplicar que no aniran adefensar els acusats, sinóa “atacar i evidenciar lescarències democràtiquesde l’Estat” a Europa, queva qualificar de tenir“mentalitat imperialista”,tenir “una burocràcia depladur”.

Unitat per davant de totLa demanda d’unitat vaser el fil conductor d’un ac-te, sincronitzat amb el deBarcelona, no només pelscrits espontanis dels cen-tenars de persones que hivan assistir, sinó perquètambé va ser recurrent enels que hi van intervenir.El mateix Sànchez, enuna carta llegida per unamic animava a la gent a“exigir” aquesta unitatperquè “després la prote-giu”. El lletrat Pina tambéva alertar que davant deles acusacions o sentèn-cies que arribin “no defa-llim, perquè els presos noho estaven fent i “enge-guem d’una vegada la Re-pública”. Unes paraulesd’ànim que també va volertraslladar l’advocada deCuixart, recordant que elsJordis estaven en millorànim que fa un any i trans-metent un missatge delpresident d’Òmnium: “Nohi ha poesia per a tanta de-mocràcia.”

I els crits reclamantunitat van ser especial-ment audibles al final del’acte, que va durar més dedues hores, quan van in-tervenir el conseller deTerritori i Sostenibilitat,Damià Calvet, i la d’Agri-cultura, Teresa Jordà. Defet, els crits van fer inter-rompre els seus discursosen diverses ocasions. L’al-calde de Sant Joan de Vila-torrada, Gil Ariso (PDe-CAT), que va ser agreditdurant l-1-O, va ser l’en-carregar d’iniciar els par-laments posant de relleuque els Jordis estan injus-tament presos i recordantque no són els que van afu-sellar Companys, però“són els seus hereus”. ■

Jordi AlemanySANT JOAN DE VILATORRADA

Lledoners s’omple d’estelsper la dignitat dels Jordisa L’ANC i Òmnium enlairen 365 fanalets per commemorar els 365 dies que fa que estan presos i demanarl’alliberamenta L’advocat Alonso Cuevillas anuncia que s’obre el judici oral contra Trapero i els Mossos

Un assistent amb un mòbil fa una captura del moment en què es van enlairar 365 fanalets darrere la presó de Lledoners ■ LAURA BUSQUETS/ACN

“Els presos i les sevesfamílies són unexemple de fermesa,determinació icoratge”Jaume Alonso CuevillasADVOCAT

“És imprescindibleque els partits políticssobiranistes actuïn,des de la unitat”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Vull sortir de lapresó, però no aqualsevol preu.Només acceptaré coma justa l’absolució”Jordi SànchezEXPRESIDENT DE L’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Un dels protagonistes de lanit d’ahir a la part del darrerede la presó de Lledoners vaser el conegut com a JoanBonaNit, un jove que vol man-tenir l’anonimat que cadavespre, megàfon en mà, de-sitja la bona nit als als Jordis ia tots els consellers i conse-lleres preses. I ahir, just abansde l’enlairada dels 365 fana-lets, ho va tornar a fer, peròels centenars d’assistents

ho van poder escoltar per lamegafonia. La música, ambinterpretacions de L’estaca,la versió de l’alemany VivaPuigdemont, el Cant delsocells o La masovera, entrealtres la va posar el col·lectiuMúsics per la Llibertat –al-guna amb un nas de pallassoen homenatge al regidor localJordi Pesarrodona– que esva combinar amb la lecturade poemes com Ara mateix i

Les quatre banderes, deMiquel Martí i Pol; Salve, deMiquel de Palol; La rosa depaper, de Vicent Andrés Es-tellés, o la combativa Cançódels invadits, d’Apel·les Mes-tres.

Dels crits espontanis de lagent no se’n va escapar ni eljutge Llarena, ni Felip VI, men-tre es van repetir els tradicio-nals de “Ni un pas enrere”,“llibertat” i “independència”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El bona nit més mediàtic d’en Joan BonaNit

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 13

mb lots o telèfons mòbilsper fer-se llum, una colum-na d’uns centenars de per-sones va recórrer part del

sender que envolta el centre peni-tenciari del Puig de les Basses a Fi-gueres, per encerclar simbòlica-ment un tram del recinte de la pre-só on està reclosa Dolors Bassa. Enaquest centre penitenciari la cita éshabitual, cada dimarts, amb la con-vocatòria de sopars populars i soro-llosos al pàrquing davant mateix dela presó per solidaritzar-se amb l’ex-consellera i tots els presos i exiliats.Ahir, però, els CDR de Figueres,Empordà-Vallespir i les entitats so-biranistes havien fet una convoca-tòria més específica coincidint ambl’efemèride d’un any de la detenciódels dos primers presos, Jordi Cui-xart i Jordi Sànchez. Sense desve-lar la finalitat del dispositiu, les con-signes demanaven als participantsde presentar-se amb lots i botes.Aquestes últimes setmanes les con-vocatòries del dimarts al Puig de les

ABasses ja havien reunit més d’unmiler de persones. Ahir el temps noacompanyava –plovia de maneraintermitent quan va començar l’ac-te–, però unes mil cinc-centes per-sones es van presentar. La cridas’havia fet extensiva al conjunt de lademarcació per la necessitat d’aple-

gar més gent de la que venia habi-tualment per dur a terme aquestaacció. L’ANC de Girona havia res-post organitzat un autobús per des-plaçar-se a Figueres. A l’hora d’ini-ciar el recorregut, però, començavaa ploure i els qui enquadraven la ini-ciativa van demanar que nomésparticipessin en la caminada lespersones que anessin ben equipa-des, tenint en compte el fangueig, lafoscor i la dificultat del camí. Lesprop de dues-centes persones ques’hi van apuntar van poder il·lumi-

nar un camí fins a alguns centenarsde metres de distància del mòdul onsabien que està reclosa Dolors Bas-sa. La caminada es va filmar per feruna connexió en directe amb la pla-ça de Catalunya a Barcelona, on esvan projectar les imatges en unapantalla en el decurs de l’acte que esfeia al mateix moment a la capitaldel país.

La pluja no va anar a més i no vaperjudicar la cita habitual del di-marts a la zona d’aparcament da-vant de la presó, on el gruix delsparticipants esperaven el retorndels caminaires per iniciar els parla-ments. Van intervenir Aurèlia Ra-mos per l’ANC, Xavier Antich perÒmnium i també va prendre la pa-raula Montse Bassa, germana del’exconsellera empresonada, peragrair el suport de la mobilització.El manifest de l’ANC va posar el fo-cus sobre els “tres-cents seixanta-cinc dies” transcorreguts; un re-compte de dies que la locutora vaanar repetint per recordar la situa-ció personal dels presos i el contextpolític que ha portat a aquesta si-tuació: “Aquests tres-cents seixan-

ta-cinc dies ens interpel·len i ens ex-igeixen compromís. No podem per-dre més temps. Ens hem de mante-nir ferms i decidits per fer realitat elmandat de l’1 d’octubre, per avan-çar obstinadament cap a la indepen-dència, que ens portarà a la Repúbli-ca catalana”, concloïa el manifest.

Abans i després dels parlaments,i mentre es paraven les taules, comcada dimarts davant de la presó deFigueres, uns grallers, músics es-pontanis, i el conjunt dels partici-pants amb xiulets, sirenes, cassolesi proclames per exigir la llibertatdels presos, es van encarregar demantenir un volum sonor constantperquè l’exconsellera els poguéssentir. Proclames de suport i ahir, amés a més, algunes llums que es vanacostar entorn dels mòduls de lapresó; és el missatge d’escalf i mobi-lització que els que es reuneixen ca-da dimarts al Puig de les Bassesdiuen que volen fer arribar a DolorsBassa. Ahir era un dimarts més, pe-rò amb l’agreujant que aquest coin-cidia amb els “tres-cents seixanta-cinc dies” de les primeres ordres dedetenció. ■

Llums vora la presóCom cadadimarts peròambl’agreujantd’unaefemèrideCada dimarts mésd’un miler de per-sones es concen-tren davant de lapresó de Figueres;aquest dimarts,però, coincidiaamb els tres-centsseixanta-cinc diesde les primeres or-dres de detenció.

CONVOCATÒRIA · Una caminada de persones amb llanternes va recórrer simbòlicament part del camí que envolta el centrepenitenciari del Puig de les Basses, coincidint amb un any de les primeres ordres de detenció CITA · Unes mil cinc-centespersones es van aplegar com cada dimarts davant de la presó de Figueres on hi ha reclosa l’exconsellera Dolors Bassa

Esteve CarreraFIGUERES

Els participants en la caminada al Puig de les Basses es van acostar a uns centenars de metres del mòdul on hi ha Dolors Bassa, al fons de la imatge ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La caminada va aproparels participants a unscentenars de metres delmòdul de Dolors Bassa

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 201814 | Nacional |

El govern que presideixPedro Sánchez va acabarde desfullar la margaridaal voltant de Felip VI i vaconcloure que la moció delParlament que reprova elrei i defensa l’abolició dela monarquia mereix unaimpugnació al TribunalConstitucional. Desprésdels dubtes legals inicialsairejats pel mateix Sán-chez en la recepció del 12d’octubre sobre si hi haviapossibilitat d’anul·lar laveu del Parlament –“no hacomès cap irregularitat nicap il·legalitat”, perquè eltext és “declaratiu i no téforça jurídica”, va arribara explicar el president es-panyol–, ahir la vicepresi-denta Carmen Calvo vaanunciar que el govern re-correrà davant del TC con-tra l’opinió del Parlamentexpressada en el text d’EnComú Podem i aprovadaamb JxCat i ERC, perquèla cambra “no pot intentartraçar la forma d’estat”.

El gir del govern arribaen ple xoc de versions alvoltant de l’error de pro-tocol de Sánchez el 12-O–es va quedar al costat delrei en lloc de saludar-lo iprou–, que, des de La Mon-cloa, la portaveu Isabel Ce-laá ha atribuït a un afanyde Felip VI de tenir una re-paració moral en forma defotografia oficial amb elspoders de l’Estat.

Tot i celebrar un Consellde Ministres extraordinaridilluns en què Celaá sols vadir que “s’està estudiant”,Calvo va defensar ahir laidoneïtat del recurs. “Somresponsables i fiables. Pro-posarem un recurs al TCperquè un parlament auto-nòmic no pot intentar tra-çar la forma d’estat. No técap sentit des del punt devista jurídic, però sí que hade tenir una resposta po-lítica”, va dir Calvo. En lamateixa recepció del 12-Oen què Sánchez no veia lapossibilitat d’anul·lar laveu del Parlament, Calvo jaes mostrava més combati-va i avisava que l’ofensa al

rei “no es pot deixar pas-sar”, i ahir va ser ella quiva anunciar el recurs alTC, que divendres anirà alConsell de Ministres.

Opinió al Consell d’EstatSegons va precisar la mi-nistra Meritxell Batet, elpas previ serà demanar uninforme al Consell d’Estat–no vinculant– que “dona-rà la viabilitat jurídica” performalitzar el recurs. Elsdubtes de Sánchez entron-quen amb el que fins araera l’opinió de l’Advocaciade l’Estat, que desestima-va portar al TC textos de-claratius sense rang jurí-

dic. Sense anar més lluny,el ministre de Justícia deMariano Rajoy, Rafael Ca-talá, admetia al març queno podia fer res contra lamoció del Parlament quelegitimava Carles Puigde-mont i l’1-O perquè era un“text de voluntats”.

Que Sánchez combatijudicialment el Parlamentva sobtar el líder de Po-dem, Pablo Iglesias. “Endemocràcia encara és legí-tim que un Parlament di-gui «no estem d’acord ambel que va dir el rei», i el TCha d’estar per coses mésimportants”, va defensar.“Al pas que anem, n’hi haque voldrien posar-nos ala presó per haver dit queens sembla més democrà-tic que el cap d’estat a Es-panya es triï votant”, re-blava. A ERC, Joan Tardàera rotund: “Si han d’anar

al TC, que hi vagin. Però lallibertat d’expressió d’unparlament és intocable isagrada. El PP, Cs i –perdesgràcia– el PSOE estanentossudits a fer el femercada cop més gran.”

Més judicialitzacióEl president de la Generali-tat, Quim Torra, va eviden-ciar la contradicció que su-posa portar la qüestió al TCi alhora defensar, com vafer Calvo, que cal donar-hiuna “resposta política”. “Ésd’una lògica remarcable:com que vols una respostapolítica, la portes a un tri-bunal. I així tot, bàsica-ment”, piulava Torra. Des-prés de la reunió de l’execu-tiu, la portaveu, Elsa Arta-di, va recordar que el Parla-ment l’escull la gent i repre-senta la voluntat popular;“el rei, no”. La també conse-llera de la Presidència vareiterar que, amb la decisióde presentar recurs, el go-vern de Sánchez “no és gai-re diferent” del de Rajoy.“No fan cap favor a la imat-ge del rei”, va concloure. ■

Sánchez porta al TC l’opiniódel Parlament contra el reia El president aparca els dubtes i ara vol blindar Felip VI a L’advocat de l’Estat de Rajoy no veia la possibilitatd’anul·lar, al març, el text que legitimava l’1-O a El govern etziba que el monarca no representa la voluntat popular

D. Portabella / E. BellaMADRID / BARCELONA

Quan ERC i el PDeCAT viuenpendents de si la fiscal MaríaJosé Segarra rebaixarà o nol’acusació de rebel·lió contraels presos polítics, el recurs alTC contra el Parlament posaun nou obstacle a Pedro Sán-chez per tenir el vot indepen-dentista als pressupostos del2019. Amb l’afany d’estovarERC, el líder de Podem, PabloIglesias, visitarà aviat OriolJunqueras a Lledoners perbuscar el sí dels republicans.

Iglesias és conscient del’excepcionalitat dels presos,

Calvo, amb el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el del TC, Juan José González Rivas, el 12-O ■ JUANJO MARTÍN / EFE

però anima ERC a mirar mésenllà. “La situació dels presosés un problema polític, peròn’hi ha més: que els catalansno arribin a final de mes ésun problema polític, i jo esticconvençut que una formaciód’esquerres no impedirà queels catalans puguin guanyar900 euros de salari mínim,que s’apugin els recursos pera la llei de dependència, que esprotegeixin els inquilins i ques’abaixi el preu del lloguer”, vaassenyalar Iglesias. El PDeCAT,al seu torn, instava el líder mo-

rat a reunir-se també amb elsseus presos i no només ambJunqueras. Sánchez necessitael sí del PNB i d’ERC i almenysl’abstenció del PDeCAT.

La portaveu del govern, El-sa Artadi, va advertir que l’exe-cutiu veu “complicat” aprovarels comptes de Sánchez ambel suport de l’independentis-me, tal com va traslladar a lavicepresidenta espanyola du-rant el cafè breu que van fer lasetmana passada a Barcelona:“No estem en una situació enquè hagi afluixat la repressió.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Iglesias buscarà el sí de Junqueras als pressupostos

“Un parlament no traçala forma d’estat. No tésentit jurídic i tindrà unaresposta política”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA ESPANYOLA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El Parlament el triala gent i representala voluntat popular;el rei, no”

Elsa ArtadiPORTAVEU DEL GOVERN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 15

1116

60-1

1967

14L

El govern va rescatar ahirla llei que ha de permetreals catalans residents al’estranger votar per viaelectrònica en unes elec-cions al Parlament –i al-tres processos electoralsque depenguin de la Gene-ralitat–. L’aplicació de l’ar-ticle 155 va escabetxar latramitació de la norma,que ara es reprèn amb laratificació del projecte dellei. “Si no hi hagués hagut155, aquesta llei estaria vi-gent, perquè hauria com-pletat el procés parlamen-tari. Reprenem el camí in-terromput per la força del’Estat”, va resumir el con-seller d’Acció Exterior. Er-nest Maragall confia que lallei s’aprovarà malgrat queel govern no disposi d’unamajoria assegurada a lacambra. De fet, cal unamajoria qualificada de dosterços perquè tiri enda-vant. “Francament, ¿ésimaginable que algun grupestigui en contra d’am-

pliar els drets dels nostresciutadans?”, va posar endubte el conseller.

A petició de Ciutadans,el Consell de Garanties Es-tatutàries ja va analitzar elprojecte de llei anterior,que no ha canviat, i va do-nar-li el vistiplau en enten-dre que no contradiu laConstitució. Només va re-comanar que es facin pro-ves abans d’aplicar-lo pergarantir el correcte fun-cionament i la fiabilitat delsistema i que se signin elsconvenis de col·laboracióadministrativa amb l’Es-tat espanyol.

En qualsevol cas, el textpretén equiparar la parti-cipació des de l’estranger

amb la que es registra aCatalunya, amb un meca-nisme “segur i exigent desdel punt de vista tecnolò-gic, jurídicament blindat”que “garanteix la confi-dencialitat i la privacitat”.

D’aquesta manera, s’es-talviaria tota la casuísticad’impediments a l’hora devotar des de fora per cor-reu, que, segons el conse-ller, “ofereix febleses i totamena d’anècdotes pocafortunades per exercir eldret a vot per aquesta via”.

El rellançament del votelectrònic per als resi-dents a l’estranger formapart de l’agenda en cursque Maragall està decidit acontinuar desplegantmentre sigui titular d’Ac-ció Exterior. “No hi hauràcoincidència entre el càr-rec de conseller i el de can-didat” a les eleccions mu-nicipals per ERC a la ciu-tat de Barcelona, va garan-tir. Les primàries se cele-braran divendres de la set-mana que ve i l’endemà uncongrés ratificarà la can-didatura. ■

El govern rellançala llei per alvot electrònicdes de l’exteriora El 155 va interrompre la tramitació de la norma, que elConsell de Garanties Estatutàries ja va avalar a Maragalldimitirà abans de dues setmanes per ser candidat d’ERC

Emili BellaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El Consell Assessor per a laReforma Horària dona suporta l’eliminació del canvi d’ho-rari de primavera i tardor desd’un punt de vista fisiològic irecomana el manteniment del’horari d’hivern (GMT+1) totl’any, segons un informe en-carregat fa un mes pel governdonat a conèixer ahir. El do-cument explica la desorganit-zació horària a Catalunya enpart per la decisió de situarEspanya en el fus horariGMT+1 l’any 1940. Els ex-

“Es tracta d’unasegona aprovació. Sino fos per l’aplicaciódel 155, aquesta lleiestaria vigent”

Ernest MaragallCONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR

El conseller Maragall, ahir durant la roda de premsa posterior a la reunió del govern ■ ACN

perts no troben dades queacreditin els beneficis econò-mics que pugui tenir un supo-sat estalvi energètic derivatdel canvi horari. L’informe re-cull que la sincronització delrellotge intern té afectacionssobre la salut i que més llumal vespre i poca al matí potproduir més alteracions delson. També conclou que, en elcas d’infants i adolescents,l’horari d’estiu (GMT+2) nocoincideix amb els horaris es-colars i afavoreix la tendència

vespertina, amb la qual cosapot disminuir el rendimentacadèmic. Sigui com vulgui,l’informe planteja la necessi-tat de debatre el retorn al fushorari de Greenwich encomptes del fus actual deBerlín, adoptat pel règimfranquista per alinear-se ambl’Alemanya nazi. La decisió éscompetència de l’Estat. So-bre el canvi de fus, el consellassessor no és concloent i elvincula a un debat més ampli,d’abast europeu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mantenir l’horari d’hivern tot l’any

EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 201816 | Nacional |

XEVI SALA

L’endemà de la detenció del presi-dent d’Òmnium Cultural, JordiCuixart, i del president de l’As-semblea Nacional Catalana(ANC), Jordi Sánchez, la gentsurt al carrer per expressar la se-va commoció i el seu rebuig a unaonada repressora que tot just aca-ba de començar. “Llibertat Jor-dis”, “Llibertat presos polítics” i“Tots som Jordis” són les pancar-tes més vistes en les manifesta-cions que milers de persones fanarreu de Catalunya. Només a Bar-celona, la concentració ja aplegadues centes mil persones, amb es-pelmes, estelades i fulls en dife-rents idiomes per llançar al mónla idea que un estat sense garan-ties democràtiques està perse-guint l’independentisme legítim.Paral·lelament, el govern catalàmanté l’oferta de diàleg a l’esperade l’aplicació del 155 i el TC anul·lala llei del referèndum. ■ EPA

Tots som Jordis

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 17 d’octubre del 2017

“Estan tractantd’escapçar l’ANC iÒmnium”

AGUSTÍ ALCOBERROVicepresident de l’AssembleaNacional Catalana

“L’Estat espanyol haentrat en una espiralde bogeria”MARCEL MAURI Portaveud’Òmnium Cultural

“Que la policia ataquiescoles no genera elmillor clima per a lesempreses”ORIOL JUNQUERASVicepresident del govern deCatalunya

L’executiu europeu donaformalment el cop de por-ta a les queixes del governcatalà pel tancament dewebs de l’1 d’octubre. En laresposta per escrit al lla-vors secretari de Teleco-municacions, Jordi Puig-neró, ara al capdavant dela cartera d’Administra-cions Públiques, la Comis-sió Europea va comunicardimecres passat a les auto-ritats catalanes que ha“tancat el cas” perquè con-sidera que aquest encaraté recorregut a través de lajustícia espanyola. A més,en la missiva signada peldirector general de Xarxesde Comunicació, Contin-guts i Tecnologies en nomdel comissari de MercatDigital Únic, Andrus An-sip, aquest ressaltava que

“un nombre significatiu depàgines” han estat reober-tes.

Tot i descartar cap me-na d’investigació o mesurasobre la clausura de webs,la resposta a Puigneró re-coneix que aquest tipus demesures només es podenaplicar si són “apropiades,proporcionals i necessà-ries en una societat demo-cràtica”. També emfatitzaque les restriccions dewebs han de ser “confor-mes a la Convenció Euro-pea per a la Protecció delsDrets Humans i les Lliber-tats Fonamentals”. Ara bé,més enllà d’assenyalar lesnormatives europees so-bre telecomunicacions i lli-bertat d’expressió a teniren compte en aquests ca-sos, l’executiu europeu noentra a valorar si hi ha ha-gut o no una violaciód’aquestes lleis, tal com de-fensa la Generalitat.

En els dies previs al refe-rèndum de l’1 d’octubre laGuàrdia Civil va tancar perordre judicial fins a 140webs, entre aquestes la de

l’ANC o d’Empaperem.cat,que coordinava les encar-tellades massives per pro-mocionar la votació. Fins itot, el Tribunal de Justícia

de Catalunya va ordenar aGoogle que retirés de PlayStore l’aplicació que per-metia saber on s’havia devotar l’1-O. La resposta de

Brussel·les arriba just des-prés que Puigneró denún-cies el silenci al llargd’aquest any al Defensordel Poble Europeu. De fet,la carta està signada l’en-demà que el conseller re-gistrés la queixa. Puignerócreu que la CE “s’ha vistobligada moure fitxa”. So-bre el contingut de la mis-siva, el govern consideraque “en certa manera obre

la porta a admetre que eltancament de webs, domi-nis i aplicacions es va fer demanera desproporciona-da per l’Estat”. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a La Comissió Europea descarta pronunciar-se perquè creu que el cas encara té recorregut judiciala l’Estat espanyol a La resposta arriba més d’un any després que la Generalitat presentés la queixa

Brussel·les no actuarà davantel tancament de webs de l’1-O

NatàliaSegura

Brussel·les

El conseller Jordi Puigneró amb la carta a la Defensora del Poble europea ■ ACN

“Qualsevol mesuraper restringir drets ollibertats fonamentalsnomés es pot imposarsi és en una societatdemocràtica”Comissió Europea

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

32pàgines web bloquejadesja han estat reobertes, se-gons la CE.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMECRES, 17 D’OCTUBRE DEL 2018

La mesa del Parlament vaaprovar ahir que mantin-drà el criteri que en les co-missions s’utilitzi el votponderat en funció dels re-sultats electorals, en casd’empat en les votacions;és a dir, permetrà compu-tar els quatre diputats deJunts per Catalunya que eljutge del Tribunal SupremPablo Llarena vol suspen-dre i substituir: CarlesPuigdemont, Jordi Sàn-

chez, Jordi Turull i JosepRull. Aquest criteri va seraprovat amb els vots con-junts dels representantsde JxCat i d’ERC, que dis-posen de majoria enaquest òrgan, i en contrade la posició dels grups deCiutadans i el PSC, que de-fensen que es tradueixi enles comissions la mateixasituació que hi ha en el ple,on no hi ha majoria inde-pendentista ja queaquests quatre vots no escompten.

Si bé JxCat i ERC hanperdut la preuada majoriaparlamentària, la decisiód’ahir de la mesa significaun punt d’acostament en-tre els dos grups desprésdel daltabaix que va obli-

gar a endarrerir la darrerasessió del debat de políticageneral i en què postcon-vergents i republicans vanperdre diverses votacions.Tot i això, en les comis-sions es mantindrà la sevamajoria quan es produeixiun vot ponderat.

El portaveu de Ciuta-dans al Parlament, CarlosCarrizosa, ha avançat avuique el seu partit no com-putarà els quatre vots delsdiputats de JxC en qüestióen les comissions que pre-sideix la seva formació, nitan sols els dos d’ERC,d’Oriol Junqueras i RaülRomeva, encara que dele-guessin el vot, en “compli-ment” amb el dictat delTribunal Suprem. El par-

tit taronja presentaràaviat un recurs d’emparaal Tribunal Constitucionalcontra l’acord assolit en-tre JxCat i ERC sobreaquests sis diputats.

Ciutadans presideix les

comissions d’Afers Insti-tucionals, Interior, MediAmbient i Sostenibilitat,Empresa i Coneixement,de la Sindicatura deComptes i de Polítiques deJoventut.

D’altra banda, la mesava rebutjar la petició delPSC d’encarregar un nouinforme jurídic als lletratsde la cambra per valorar sies pot produir algun tipusd’inseguretat jurídica a lescomissions, però tantJxCat com ERC entenenque ja existeix un informeanterior favorable a utilit-zar el vot ponderat en fun-ció dels resultats electo-rals. D’aquesta manera, lamesa manté el mateix cri-teri que va adoptar a mit-jan setembre quan encarano s’havia resolt la situaciódels quatre diputats per-seguits de JxCat.

El vot ponderat a les co-missions s’aplica comp-tant el nombre de diputatsque correspon a cada grupen el ple segons els resul-tats electorals, criteri ques’ha seguit habitualment,segons van remarcar el 12de setembre el secretarigeneral i el lletrat majordel Parlament. ■

Els quatre vots de JxCatsumaran en les comissions

RedaccióBARCELONA

a Cs no comptarà niles dues delegacionsd’ERC als grups detreball que presideix

El president del Parlament, Roger Torrent, i la secretàriaquarta, Adriana Delgado, ahir ■ ACN

El Ministeri d’Afers Es-trangers espanyol ha reti-rat l’estatus diplomàtic aldelegat del govern de Flan-des a l’Estat, André Hebbe-linck, per les crítiques delpresident del Parlamentflamenc a l’Estat espanyol.Ahir, el ministre JosepBorrell es va queixar un al-tre cop a l’ambaixador bel-ga per les crítiques a Espa-nya del president de lacambra flamenca, JanPeumans, que va assegu-rar que l’Estat espanyol “ésincapaç de complir les con-dicions per formar partd’una Europa democràti-ca” perquè té “presos polí-tics”. Segons Borrell, elscomentaris de Peumanssón “inacceptables” i “im-propis” d’un “país aliat iamic com Bèlgica”, i així hova traslladar a l’ambaixa-dor belga, a qui va comuni-cat la retirada de l’estatusdiplomàtic al delegat delgovern flamenc.

Amb la d’ahir és la terce-ra vegada en menys d’un

mes que l’ambaixador bel-ga és convocat al Ministerid’Afers Estrangers com aprotesta per les paraulesde Peumans sobre el pro-cés i les relacions entre elgovern català i el govern es-

panyol.En la reunió, que va du-

rar mitja hora, el ministreva reiterar a l’ambaixadorbelga el “malestar” de l’exe-cutiu espanyol per les de-claracions del president

del Parlament flamenc,que va considerar “contrà-ries a l’esperit de fraterni-tat entre pobles que com-parteixen un projecte co-mú en el marc de la UnióEuropea”.

Amb la decisió de Bor-rell, el delegat del governde Flandes deixarà de ser“agent diplomàtic de l’am-baixada del Regne de Bèlgi-ca” i perd “els correspo-nents privilegis i immuni-

tats”. A diferència del quefa l’Estat espanyol amb elsdelegats de Catalunya, Bèl-gica dona als represen-tants del govern de Flan-des arreu del món la possi-bilitat d’aspirar a l’estatusdiplomàtic –sempre ambla condició que ho acceptiel país on s’obri la delega-ció–. Però ara el govern es-panyol ha informat Bèlgicaque “no acreditarà en el fu-tur com a personal diplo-màtic de l’ambaixada bel-ga cap persona que faci lafunció de delegat o repre-sentant de la regió de Flan-des a Espanya”. El delegatdel govern flamenc podrà,segons ha comunicat el mi-nisteri, continuar a l’Estatespanyol, “si ho desitja”fent “servei com a personalde la missió, però sensel’estatus diplomàtic”.

Hores abans de la terce-ra reunió entre Borrell il’ambaixador belga, la mi-nistra de Política Territo-rial, Meritxell Batet, vaafirmar que al titular d’Ex-teriors li correspon defen-sar el “bon nom del nostrepaís quan es posa en dub-te”, una tasca, hi va afegir,que “també correspon atots els membres del go-vern espanyol”.

La primera vegada queel ministre Borrell va con-vocar l’ambaixador –el 20de setembre passat–aquest li va respondre que“la política exterior de Bèl-gica la decideix el governfederal i no pas el senyorPeumans”. ■

a El ministre d’Exteriors es queixa per tercera vegada a l’ambaixador belga per les crítiques delpresident flamenc a l’Estat espanyol per la situació dels presos polítics catalans

RedaccióBARCELONA

Josep Borrell retira l’estatusdiplomàtic al delegat de Flandes

Jan Peumans, amb Carles Puigdemont el 9 d’octubre passat al Parlament flamenc ■ NATÀLIA SEGURA