Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - demgol.units.it · Diccionari Etimològic de la...

Diccionari Etimolgicde la Mitologia Grega

www.demgol.units.it

Darrera actualitzaci: 14/05/2017

Idioma: Catal

Nombre de termes: 881

Diccionari Etimolgic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it

Desprs de vint anys de treball, el gran Diccionari Etimolgic de la Mitologia Grega multilinge OnLine (Demgol) avui (2013) s ja operatiu i profitosament consultable a les Escoles i les Universitatson encara s'ensenyen les cincies humanstiques, i all on trobin til accedir a un saber que estroba a la base del desenvolupament de les cultures europees i occidentals en general.

Tradut quasi del tot de l'original itali a les llenges espanyola i portuguesa, i (encara parcialment)en francs i en catal (esperem tirar endavant tamb la traducci anglesa, que est aturada ambpoques entrades), el diccionari forneix a docents i estudiants, amb una rapidesa i una eficciaimpensables per als volums tradicionals impresos en paper, la possibilitat de tenir una informaciimmediata sobre els noms del mite dels quals alg vulgui saber ms (sobretot pel que fa alspersonatges menors), amb una tria de les fonts principals, controlades de primera m sobreles edicions ms fiables i ms recents. Per sobretot, el DEMGOL ofereix d'aquests noms unaetimologia fiable, amb una breu discussi sobre les altres interpretacions que eventualment, apartir de l'anlisi i l'escrutini de les recerques antigues i modernes dels lingistes, semblin errades.Quan s del cas, sn assenyalats acuradament els noms i els termes d'origen micnic. A l'interiordel diccionari s'est completant un ndex etimolgic acurat dels "Nomina Homerica".

No cal passar per alt tampoc l'aparat, en vies d'ampliaci, de les imatges (i dels links), que nopretn documentar la gran massa de representacions icniques antigues del mite grec (per aaix existeixen ja enormes Lxics Iconogrfics, generalment a costos prohibitius), sin que mirad'evidenciar la supervivncia i l'eficcia dels models mtics a les arts i en la cultura moderna,inclosa la meditica, des del Renaixement fins als nostres dies i en el futur.

El desenvolupament ms important que hem pogut assolir s l'elaboraci de tot el materialen formats que seran consultables en PDF i sobretot en E-PUB. Aix permetr als usuarisinternacionals, del Brasil a Frana, de l'Argentina a Itlia, de Mxic a Angola, consultar el DEMGOLen qualsevol receptor informtic, Ipad, Smartphone, Tablet, i naturalment en els PC o MAChabituals.

La feina, iniciada el 1992 amb una tesi doctoral de Carla Zufferli, va endavant sota la direcci deEzio Pellizer, amb la collaboraci (present i passada) de molts membres del GRIMM: FrancescaMarzari, Luisa Benincampi, Stefano di Brazzano, Alberto Cecon, Alberto Pavan, Ilaria Sforza,Ingrid Leschiutta; han treballat en la traducci francesa Francesca Marzari i Franoise Ltoublon(grup HOMERICA, Grenoble); en l'espanyola lvaro Ibez (Granada), Josep Antoni Clua Serena(Barcelona), i avui sobretot Diana de Paco Serrano (Mrcia). Al Brasil, sn molt actius MatheusTrevizam, Tereza Virgnia i Manuela Ribeiro Barbosa, i Antonio Orlando Dourado Lopes. La traduccicatalana avana sobretot grcies a Vicky Alsina, Daniel Ramon, Xavier Riu i Nereida Villagra.

1


ABARBAREANimfa Niade, engendr Bucoli el troi i dos bessons, Esep i Pdasos 2. (Hom. Il. 6, 21-22, 27-28), que foren morts

en una batalla per Eural 1. Segons fonts tardanes, hauria ensenyat l'art de guarir les ferides i les malalties a un altre

fill seu de nom Euforb (Orph. Lith. 461-464).

Formaci amb redoblament expressiu i - potser intensiu, de significat dubts: "que s'expressa amb llenguatge confs",

"que balbusseja molt"(?). L'etimologia de - privativa i , "fang", proposada a Pape-Benseler, per a qui aquest

nom significaria "privada de fang", s a dir "pura" (adequat per a una nimfa aqutica?), sembla insostenible, aix com

la de - copulativa, "la fangosa" (Reichelt, "Zeitschr. vergl. Sprachforsch." 43, 1910, pp. 96-97), que Mette (in Snell,

Lex. fr. Ep. s. v.) t, amb ra, per fora dubtosa. El suggeriment de Schol. ad Il. 6, 22 b, que fa derivar el nom d'un

obscur , "abundant i confs", no sembla gaire convincent.

Categoria: Noms femenins

ABAS1. Guerrer troi, fill d'Euridamas 2., mort per Diomedes (Hom. Il. 5, 148); segons altres tradicions, seria fill de Posid

i de la nimfa Aretusa. 2. Ms fams era l'antic rei d'Argos, fill de Linceu i d'Hipermestra, inventor de l'escut, pare dels

bessons Acrisi i Pretos (Apollod. Bibl. 2, 2, 1; Serv. ad Aen. 3, 286). 3. Un tercer Abas, besnt de l'anterior, s fill de

l'endev Melamp (Apollod. Bibl. 1, 9, 13).

tim incert, de formaci no grega, com sembla indicar el sufix -nt-; el sentit de "Gegant" proposat amb dubtes a Pape

i Benseler no sembla fonamentat.

Categoria: Herois

BDEROSFill d'Hermes o de Posid i de la nimfa Trnia (Pind. Paean. 2, 1-2; 104-106), natural de Locris, ermenos d'Hracles.

Acompany l'heroi en la recerca de les eugues canbals de Diomedes, i fou devorat per elles (Apollod. Bibl. 2, 5, 8).

Vora la seva tomba, Hracles fund la ciutat d'Abdera, en la costa Trcia, cf. Hellan. Lesb. Fr. 105 Fowler (= Steph.

Byz. s. v. ), prop de la desembocadura del riu Nestos. Segons Filstrat d'Atenes, el qual descriu una pintura que

representa amb molta vivacitat les exquies d'A., Imag. 2, 25, no hauria fundat noms la ciutat sin tamb certmens

anyals de tota mena d'esports tret de les curses de cavalls, per raons ben comprensibles.

S'ha d'excloure qualsevol relaci entre el nom d'A. i "lluita", (Room's Classical Dictionary) amb el sentit de "fill de

la batalla". Potser es podria relacionar, en canvi, amb la glossa de Hesiqui (a Hipnax). En aquest cas,

el sentit fra l'"home del fuet" i podria tenir un origen anhellnic.

Categoria: Herois

Motiu: Eponmia

2


ABIAVella nodrissa de Glenos, fill d'Hracles. Un cop els Doris, guiats per l'heraclida Hillos, va ser derrotats pels Aqueus,

es retir a Messnia, a la ciutat d'Ira (potser una de les ciutats promeses per Agammnon a Aquilles), que l'heraclida

Cresfont reanomen, a partir del seu nom, Abia (Pausan. 4, 30, 1).

No sembla que tingui res a veure amb la fabulosa poblaci dels Abiis, a la qual remetem per l'etimologia; podria significar

en tot cas "pertanyent al poble dels A.".


Motiu: Eponmia

BIISPoblaci fabulosa citada a Hom. Il. 13, 6, desprs dels Hippemolgis, els Tracis i els Misis, amb l'eptet "els ms justos

dels homes". Zeus els adrea l'esguard i aix distreu l'atenci dels esdeveniments de Troia. Sn identificats pels antics

amb els nmade Escites, de qui seria descendent tamb el savi Anacarsis; Schol. Hom. Il. cit. O b amb pobles tracis,

potser identificables amb el poble que squil anomena Gabiis en un fragment del Prom. lib., citat a Steph. Byz. s. v.;

Aesch. Fr. 196 N. = 329 M. Estrab, que ho treu de Posidoni, dedica a aquests pobles una llarga discussi, 7, 3, 2-4.

Les mltiples etimologies proposades pels antics semblen totes hipottiques, i van del "de llarga vida" (), a "experts

amb els arcs" ( "arc"), o b "que no usen arcs", segons que la - sigui interpretada com a privativa o com a epittica,

s a dir intensiva. O b s interpretat com "no violents", - (Schol. ad Il. 13, 6, Etymol. Magn. s. v).

Categoria: Pobles

BLEROSCombatent troi, mort d'un cop de llana per Amtloc, fill de Nstor, durant una batalla ferotge combatuda entre els

rius Xantos i Simoentos (Hom. Il. 6, 32-33. No hi ha ms notcies d'ell.

L'escoli ad loc. imagina una - potser privativa, i un (no testimoniat) , , adj. , d'interpretaci difcil;

per no ajuda gaire tampoc la glossa hesiquiana "brides", i menys encara el recurs a , "esquer,

insdia, trampa" (escptic tamb Wathelet, Dictionn. des Troyennes, p. 144). L'antropnim resta doncs inexplicat.

Categoria: Herois

ACACLLIDANom d'una de les filles de Minos. Estimada per Hermes i per Apollo, fou mare de Milet (Nicandr. ap. Anton. Lib. Metam.

30, 1), el jove de qui s'enamor Minos bojament. Altres diuen que engendr, del du Hermes, Cid (Pausan. 8, 53, 4),

o b, d'Apollo, els bessons cretencs Filcides i Filandre, que foren alletats per una cabra (Pausan. 10, 16, 5).

3


Segons Dioscor. 1, 89, el nom indica el tamariu o b el narcs, cfr. Hesych. s. v., i probablement s d'origen egipci

(Chantraine, DELG).

Motiu: Metamorfosi

ACALNTIDAFilla del rei de Macednia Peros. Amb les seves vuit germanes gos desafiar les Muses en el cant, i aquestes les

transformaren en ocells: Acalntida esdevingu una cadernera (Anton. Lib. Metam. 9).

El nom significa "cadernera" (D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, pp. 30 ss.) i deriva de , que indica

diverses plantes espinoses com els cards, amb mettesi de *.

Categoria: Animals

Motiu: Metamorfosi

ACAMAS1. Cap traci entre els ms valents, aliat amb els troians al costat de Proos (Hom. Il. 2, 844-845; 5, 462-469). s fill

d'uxor i fou mort per iax d'un cop de llana al front (Hom. Il. 6, 7-10). 2. Fill d'Antnor i germ d'Arquloc (Hom.

Il. 2, 822-823; 11, 60), al costat del qual, i juntament amb Eneas, condueix el quart grup de guerrers troians (Hom.

Il. 12, 98-100); triomfa en una topada amb Prmacos venjcant la mort del seu germ i, rebutjat un atac de Peneleu

(Hom. Il. 14, 476-489), mor colpit a l'espatlla dreta per Meriones mentre torna a pujar al carro (Hom. Il. 16, 342-344).

3. Fill de Teseu i de Fedra, germ de Demofont (Diod. Bibl. 4, 62), esdev objecte de l'amor de Ladice, de qui t un

fill, Mnitos (Parth. Narr. amat. 16), crescut a casa d'Etra, la seva via; tornant de Troia, arriba a Trcia, on tamb

Fllide se n'enamora (Apollod. Epit. 6, 16); a Xipre funda una colnia i mor en caure del cavall sobre la seva prpia

espasa (Tzetz. ad Lycophr. 494).

Nom grec, s un compost privatiu que reprodueix exactament l'adjectiu , amb prefix privatiu - i radical -,

derivable de , "fatigar-se", "sofrir", que aqu ha de ser ents amb valor passiu; significa "l'infatigable". Per a

una formaci semblant, cfr. Adamas; Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 17, pp. 242-249; von Kamptz, Homerische

Personennamen, 63 a, p. 166; Room, Rooms Classical Dictionary s. v. p. 20).

Categoria: Herois

ACASTFill de Plias, rei de Iolcos, i d'Anaxbia, particip en l'expedici dels Argonautes i en la caa del senglar de Calid

(Apollod. Bibl. 1, 9, 10; 9, 16; 9, 27; 3, 13, 3; 13, 7-8).

Podria tractar-se d'un compost del verb , "resplendir, brillar" i de - privativa; aleshores significaria "aquell

que no brilla"; Carnoy (DEMGR) observa que un nom aix no sembla gaire adient per a un heroi, i que per tant seria

millor entendre l' - com a intensiva, i interpretar el nom com "aquell que brilla molt", "el resplendent" (cfr. tamb

4


von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 151 i Scholz, a Snell, Lex. fr. Ep., col. 406). Tamb est atestat el femen

Acasta (), nom d'una Ocenida (Hes. Theog. 356).

ACATES1. Nom d'un troi que acompany Enees fins a Itlia (Verg. Aen. 1, 120); 2. i d'un tirr company de Dions (Nonn. Dion.

13, 309; 37, 350).

El nom significa "gata" i probablement s un manlleu (Chantraine, DELG, s. v.).

Categoria: Herois

()ACES(S)MENOSPare de Peribea 3. i avi de Pelgon, s esmentat tan sols una vegada a Hom. Il. 21, 143-144.

Formaci participial del verb , cfr. l'aorist (von Kamptz, Hom. Personennamen 62 a, b, p. 164,

cfr. Imenos, Ilmenos, rmenos); podria significar "el qui s guarit" (ms improbable el sentit mitj, "el qui ha guarit

d'una malaltia", Pape - Benseler s. v.: "heilbringer"). Segons Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 19 pp. 250-251),

podria ser d'origen no grec, potser macedoni, lligat a la ciutat de (), que segons Steph. Byz., Ethn. s.

v. , va ser fundada precisament pel nostre heroi. Per l'accent, cfr. Schol. Hom. ad loc.,

, , com Dexamens e Tisamens.

Categoria: Herois

Motiu: Eponmia

ACLSTan sols a Hes. Scut. 264-270, s un dmon terrible, srdid, afamat, amb urpes, sang sorollosa, que s'est al costat de

les Queres als camps de batalla, en la descripci de les imatges que adornen l'escut d'Hracles. No apareix ulteriorment

a la mitologia.

Sol ser relacionat amb el terme ant. pruss. aglo, "pluja" (Frisk, GEW s. v.). Significa en grec "boira, foscor"; a Hom. Il.

15, 668 (nom com) es parla d'un "nvol de foscor", , que baixa damunt dels ulls d'un guerrer que mor.

Categoria: Dus

ACRIDFAGSPer oposici amb els pobles civilitzats, "que mengen pa", sn anomenats aquests "Menjadors de saltamartins", Schol.

Hom. Od. 8, 222, que quan veuen pa creuen que es tracta d'excrements. Segons Estrab, 16, 4, 12, viuen vora els Etops

Camusos, sn baixos destatura i molt negres, salimenten de coques de pa pastades amb saltamartins i sal, i no viuen

gaire temps; cfr. Agatharch. De mari Erythraeo 58; Diod. Sic. Bibl. 3, 29.

5


El compost significa simplement "Menjadors de saltamartins", de i el tema -, "menjar"; compost verbal

retrgrad i transitiu.

Categoria: Pobles

ACTEFill d'Aristeu i d'Autnoe, criat pel centaure Quir; fou devorat al Citer pels seus propis gossos a causa de la clera

d'rtemis, per haver-la vist nua prop d'una font (Hes. Theog. 977; Apollod. Bibl. 3, 4, 4).

Aquest nom podria derivar de , "cap, costa escarpada" i significar "el qui viu en un cap".

Categoria: Herois

CTORHeroi tessali, rei de Feres, que acoll Peleu i li transmet el seu reialme en morir (Apollod. Bibl. 1, 7, 3; 8, 2).

Aquest nom s testimoniat ja en micnic en la forma A-ko-to (KN Sc 239). Significa "capitost", ja que deriva del verb

, "conduir" amb el sufix - tpic dels nomina agentis.

Categoria: Herois

ADAMASGuerrer troi, participa a l'assalt de les muralles dels Aqueus combatent al costat del seu pare, el rei sios 2. (de qui li

ve el patronmic ), amb un grup de companys, entre els quals Imenos, un Orestes, Toones i un Enomau (Hom.

Il. 12, 137-140). Desprs de l'intent de matar Antloc, fallit grcies a la intervenci de Posid, que fa inofensiva l'arma

d'Adamas, aquest rep al seu torn una llana del cretenc Meriones al baix ventre i hi perd la vida. (Hom. Il. 13, 560-574).

A ell i altres herois troians els cercar Hctor, que els planyer desprs juntament amb Paris (Hom. Il. 13, 754-773).

Nom propi derivat del substantiu com (Hes. Theog 161, [Hes.] Scut. 137) "acer", s compost del prefix privatiu

- i del tema -, participi en - aqu amb valor passiu. El tema s tamb molt productiu en diatesi activa, en

tota l'antroponmia grega (cfr. Laodamas, Ifidamas, Quersidamas, Euridamas, Polidamas). Significa doncs "indomable",

"invencible", (Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 9, pp. 167-170). El podem acostar, pel significat, a Acamas,

"l'infatigable" (, de - i , "fatigar-se", "sofrir"), a qui sovint Adamas s sobreposat; s tamb proper per

formaci als compostos en - (vegeui Atlas, Von Kamptz, Homerische Personennamen 28 a 1, p. 83; 63 a 1, p. 166).

6


Noms en llat s testimoniat tamb un femen Adamanteia (inexistent en grec), lli que es trobava a les primeres

edicions d'Hygin. Fab. 139, i que evidentment cal corregir en Amaltea.

Categoria: Herois

ADAMSTORMonstre gegant*, gran com el Cols de Rodes, que s'apareix a Vasco da Gama i a la flota portuguesa prop del Cap

de les Tempestes o Cap de Bona Esperana, per predir-los dissorts. Probablement inventat per Cames, Lusadas 5,

st. 41-51, a partir de models clssics. Es presenta com a company d'Enclat, Ege i dels altres gegants que lluitaren

contra els dus. Interrogat pel comandant, explica el seu amor infeli per la muller de Peleu, Tetis, que l'engany amb

una aparici, i per la qual fou trasformat en la roca del Cap de les Tempestes (Lus. st. 52-60). Sembla gaireb del tot

desconegut en la mitologia grega i llatina, que coneix un gegant Damstor (Claudian. Gigant. 101-103), mentre que un

Adamstor apareix, entre altres gegants, noms a Sidon. Apollin. Carm. 15, 20 (s. V- inicis VI d.e.v.).

Es tracta d'un nomen agentis format amb el sufix -, de l'adjectiu verbal , que significa "indomable",

"indmit", dit sovint de verges que no han tingut relaci amb cap home (d'- privativa i -, , ). Sembla

construt per analogia amb Alstor, Fobtor, i voldria dir "que es mostra indomable", "implacable". Tambe es troba

l'adjectiu (v. l. ) a Pap. Mag. IV 2717, en el sentit de "verge", dit d'Hcate.

Categoria: Dus

Motiu: Metamorfosi

ADMETRei de Feres a Tesslia, fill de Feres, marit d'Alcestis (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 9, 16). Particip en la cacera del senglar

del Calid i a l'expedici dels Argonautes (Apoll. Rhod. Argon. 1, 49-50).

Aquest nom deriva de l'adjectiu verbal de , "domar" amb - privativa, i per tant significa "no domat, indmit".

Tamb est atestada la forma femenina Admeta (), sacerdotessa argiva filla d'Euristeu (Pausan. 8, 4, 4).

ADONISVa nixer de l'amor incestus de Mirra pel seu pare Ciniras, rei de Xipre. La mare fou trasformada en l'arbre que porta el

seu nom, i l'infant, que era bellssim, fou educat per Afrodita i Persfone; va matar-lo un senglar que rtemis (Apollod.

Bibl. 3, 14, 4) esperon en contra seva. En una versi localitzada a Sria el pare s'anomena Tiant (Thias; Ant. Lib.

Metam. 34, 5).

Aquest nom s sens dubte un manlleu del semtic: en hebreu existeix adon, "mestre, senyor" (Chantraine, DELG; dub.

Beekes, Etym. Dict. Greek, s. v. p. 23).

Motiu: Incest

7


ADRASTNom del rei d'Argos que accoll Tideu i Polinices, els don les filles rgia i Depile com a esposes i els gui en l'expedici

contra Tebes (Hom. Il. 2, 572).

Es podria tractar d'un adjectiu verbal amb - privativa del verb -, "fugir", i significaria "aquell que no cerca

de fugir" (Chantraine, DELG, s. v. ), si s'entn amb valor ativ, o millor "aquell de qui no es pot fugis", si se

li dna un valor passiu. Wathelet (Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, pp. 170-171) defensa, tanmateix, que s difcil

de justificar la presncia de la -, ja que el tema de - s - i no pas -; podria ser estrany al grec,

per s un nom slidament atestat a Grcia, i tamb n'existeix el femen , un altre apellatiu de Nmesis,

cfr. Aesch. Prom. 936. Potser es tracta, doncs, d'un nom prehellnic, i la derivaci de podria ser deguda

a una etimologia popular.

Categoria: Herois

ADRSTEIANom d'una de les Nimfes Mlies, que, amb la seva germana Ida, va tenir cura de Zeus nad a la cova Dictea a Creta

(Callim., Hymn. Jov. 3, 45-47); era filla de Melisseu 1. i germana o companya dels Curetes (cfr. Apollod. Bibl. 1, 1, 6,

5). Es troba tamb en forma d'adjectiu, com a eptet de Nmesi, o com a divinitat del dest, Aristot. de Mundo 401

B, amb Ananke, Aisa, Heimarmene, etc. A Hygin. Fab. 182, apareix la forma llatina Adraste, i seria una de les Hades,

nimfes i estrelles que porten la pluja. A Hom. Od. 4, 123 una criada d'Helena es diu , i una filla d'Adrast,

anomenada Egialea, esposa de Diomedes, t un patronmic , Il. 5, 412. A la Trade existia una ciutat i una

plana Adrsteia (citada ja a Hom.Il. 2, 828-829) entre Pari i Prap (Lmpsac), cfr. Steph. Byz. s. v., on un rei Adrast

hauria erigit un santuari de Nmesi, o que agafaria el nom d'una altra nimfa Adrasteia filla de Melisseu, relacionada

amb el mont Ida de la Trade, no amb el de Creta; cfr. Steph. Byz. s. v., notcies que semblen confuses i poc fiables.

Aquest idinim sol ser interpretat com un compost de - privativa i del verb -, "fugir", (Chantraine, DELG, s.

v. ) amb valor passiu "aquella que no pot ser defugida", cfr. Adrast; Aristot. loc. cit.,

, "causa de la qual no es pot fugir"; per podria ser una etimologia popular per a un nom no grec. Von Kamptz,

Homer. Personennamen, 27 a, p. 82, sembla tenir en consideraci, com a nom d'esclau/va, el sentit actiu, "el qui (o

la qui) no fuig, no fugitiu", cfr. Herodot. 4, 142.


Motiu: Eponmia

ADONFilla de Pandreu i esposa de Zetos, que tenia un nic fill, til; per enveja volia matar el fill gran de la seva fecunda

cunyada Nobe, per per error mat el seu i fou trasformada pels dus en rossinyol (Hom. Od. 19, 518 ss. e schol. ad loc.).

8


El nom significa precisament "rossinyol", .

Categoria: Animals

Motiu: Metamorfosi

AELLALa primera de les Amazones de Temiscira que atac Hracles per defensar el cintur de la reina Hiplita, i va caure

morta de seguida; Diod. Sic. Bibl. IV 16. Anomenada aix per la seva velocitat ( ), trob en Hracles un

adversari ms gil que no ella, , Diod. Sic. ibidem (que potser cal corregir en ?).

El nom significa "vent de tempesta", i pot ser relacionat amb el verb , "bufar", d'un *-, *2-wel- (Chantraine

DELG s. v.), . T el mateix origen que el nom de l'Harpia Aell, vid.


AELL1. Una de les Harpies, Hesiod. Theog. 267, filles de Taumant i d'Electra 1. 2. En fonts llatines, s una de les gosses

d'Acte, cfr. el catleg a Ovid. Metam. 3, 219; varia lectio dub. in Hygin. Fab. 181, 3.

Femen en - de , "vent de tempesta", i significa "velo com el vent".


AFRODITADeessa de l'amor (Hom. Il. 5, 820 i passim; Hymn. Hom. ad Ven.; Hes. Theog. 190 ss.); nascuda de l'escuma del mar i

dels genitals d'Ur, o segons una altra tradici de Zeus i Dione.

Es tracta d'una deessa originria del Prxim Orient; aix doncs, s una etimologia popular la que interpreta el nom com

a derivat de , "escuma" (Plat. Crat. 406 c); ' / (Hes. Theog. 195). La hiptesi de Grimme

("Glotta" 14, 1925, p. 18), que proposa una relaci amb la deessa semtica de la fecunditat Astoret, no est demostrada,

ni tampoc la de Hammarstrm ("Glotta" 11, 1921, pp. 214 ss.), que relaciona aquest nom amb el preindoeuropeu

, etrusc (e)pr ni; aquesta darrera hiptesi tamb s defensada per Carnoy (DEMGR), en el seu cas amb el

suport, de la fontica pelsgica, segons la qual p esdevindria ph.

Categoria: Dus

Motiu: Catasterisme

AGACLESPare d'un dels Mirmidons, regnava a la ciutat de Budeos (potser a la Tesslia o la Becia; Eustath. Comm. ad Il. 16,

570-574); el succe el seu fill Epigeu, que an a l'exili per haver mort un noble cos i fou acollit benvolament per Peleu

i Tetis a Ftia (Hom. Il. 16, 570-571), per acabar morint a Troia per m d'Hctor.

9


Simple compost del prefix - i de , significa "molt gloris", "de glria abundant", cfr. Agatocles, Megacles,

Pricles.

Categoria: Herois

AGAMEDA1. la rossa filla gran d'ugias, maga experta "en tots els frmacs que la terra produeix" (Hom. Il. 11, 740-741). Nstor

es vanta d'haver mort a la batalla el seu marit Mulios (ibidem, 738-743). 2. la filla de Mcar, dna el nom a una ciutat

i a una font de Lesbos, Steph. Biz. s. v.

Vegeu Agamedes.


Motiu: Eponmia

AGAMEDESNom de l'arquitecte fill d'Estnfal, que amb els fills Trofoni i Cerci constru molts famosos edificis a la Grcia arcaica

(Pausan. 8, 4, 8; 10, 2).

Es tracta d'un compost de -, prefix de refor, i del verb , "meditar un projecte, tenir en ment", i per

tant significa "aquell que pensa molt". Tamb n'est atestada la forma femenina Agamede (, a Hom. Il. 11,

740-741), filla d'Augia i esposa di Mulios, maga experta en frmacs i verins.

Categoria: Herois

AGAMMNONFill d'Atreu, germ de Menelau, marit de Clitemnestra; comandant suprem de l'exrcit aqueu a la guerra de Troia (Hom.

Il. passim).

El nom s un compost d'-, prefix reforatiu; la segona part del compost provoca alguna incertesa. S'ha proposat

la hiptesi que es basi en -, derivat de , "comandar" (Carnoy, DEMGR, sost aqiesta hiptesi); segons

Kretschmer ("Glotta" 3, 1912, p. 330) aquesta interpretaci no s acceptable. Hamp ("Glotta" 49, 1971, pp. 21-24) dna

suport a la hiptesi ja sostinguda per Heubeck (Gedenkschrift Brandenstein, pp. 357-61) segons la qual deriva d'*-

-, amb mettesi * > : el nom derivaria, doncs, de , "resistir", amb forma expressiva redoblada, i

10


significaria "aquell que resisteix amb fora". Van der Valk (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 34) sobre bases anlogues l'interpreta

com "el molt vital, ple de fora".

Categoria: Herois

AGANIPPE1. Filla de Termessos, du del riu que envolta l'Helic, (Pausan. 9, 29, 5. 2). Una Niade doncs, epnima de la font que

brolla vora el bosquet de les Muses al mont Helic a Becia, identificada ms tard amb la font Hippocrene, que potser

fu sorgir una pella del cavall alat Pegasos, (Verg. Eclog. 10, 12; Ovid. Metam. 5, 262-263; Pausan. 9, 31, 3-4). 2. Com

a alternativa a Eurdice 2. (Schol. ad Apollon. Rhod. 4, 1091), tamb rep aquest nom la dona d'Acrisi, mare de Dnae

i via de Perseu; Hygin. Fab. 63. 3. Filla d'Egipte, sacrificada a l'altar dels dus apotropaics en un relat tard de Ps.

Plut. de fluviis 16, 1. 4. Existeix en mascul un tard , guerrer troi mort per iax juntament amb molts

companys en tradicions no homriques (Quint. Smyrn. Posthom. 3, 227-231).

Compost de l'adj. "dol, suau", i , "egua", podria significar "egua dcil".


Motiu: Eponmia

AGAPNORFill d'Anceu i d'o, cap del contingent arcadi, an a la guerra d Troia procedent de Tegea (Hom. Il. 2, 609 ss.).

El nom s un compost del verb , "estimar" i d', "home"; podria significar "aquell que estima els homes" o

b "aquell que estima el coratge viril" , cfr. altres antropnims com - , - , - , - ,

en qu la part nominal del compost sembla ser sobretot , mentre que a - sembla que preval el sentit

d', "coratge viril", que tamb es troba a nombrosos compostos adjectivals.

Categoria: Herois

AGASTENESFill d'ugia, germ de Fileu, pare de Polixn, el comandant de deu de les 40 naus del contingent enviat per l'lide,

(Hom. Il. 2, 615-624), que apareix tamb en els catlegs dels pretendents d'Elena; aquest ltim retornar s i estalvi

de Troia, i engendrar un fill de nom Amfmac 3. (Pausan. 5, 3, 4).

11


Nom d'interpretaci simple, compost del prefix reforatiu -, i -, "fora", molt productiu en els antropnims

grecs; significa doncs "dotat de molta fora" (von Kamptz, Homerische Personennamen, 31 a 2, p. 89), cfr. Demstenes,

Euristenes, Megastenes, etc.

Categoria: Herois

AGSTROFOSA Homer s un guerrer troi, fill de Pe, mort per Diomedes d'un cop de llana a la natja mentre combatia, a peu dret,

a primera fila, havent-se allunyat distretament del carro i del seu escuder (Hom. Il. 11, 338-342; 368; Diomedes s ferit

per una fletxa al peu mentre intenta treure-li la cuirassa, 11, 373; cfr. Scholia ad l., Eustath. 3.207.12 ad l., Etym.

Gudianum, 235, 15 s. v. , sobre els compostos en -).

Wathelet (Dictionnaire des Troyens n. 5, pp. 148-149) cerca un lligam entre aquest antropnim i la histria bllica en

qu es troba implicat, intilment. Pot significar "des sehr Wendige", s a dir "molt gil en els moviments" (von Kamptz,

Homerische Personennamen 22 a 1, p. 71), cfr. Epstrofos, "impetus en l'atac"), i doncs "que es gira amb molta

empenta contra l'enemic", del prefix -, actiu en molts compostos, i el verb , "girar-se, adrear-se", "girar,

rotar cap enrere". Menys probable (per possible) "el qui sap fer girar el carro de manera excellent".

Categoria: Herois

AGATFill de Pram, citat tan sols en l'ltim cant de Hom. Il. 24, amb l'eptet , "illustre"; amb altres vuit germans i

germanastres seus, s renyat pel seu vell pare, impacient per preparar el carro per anar a recuperar el cos d'Hctor.

Simple formaci amb sufix - de l'adjectiu , "bo", "valent", amb retracci de l'accent. El micnic coneix un

genitiu a-ka-ta-jo-jo (PY En 659), interpretable com (per tamb com ). No sembla necessari pensar

en un hipocorstic per Agatocles o Agatodor (Wathelet, Dictionnaire des Troyens, I, p. 147); el nom, de tota manera,

s molt difs en grec, i s un dels molts exemples d'onomstica perfectament grega en el camp troi.

Categoria: Herois

GAVEFilla de Cadme i d'Harmonia, mare de Penteu (Hes. Theog. 975 ss.; Eurip. Bacch. passim), germana de Smele, d'Ino i

d'Autnoe. Una altra gave, menys coneguda, apareix entre les Nereides (Hom. Il. 18, 42).

12


El nom deriva d', "admirable, noble, esplndid", adjectiu relacionat amb el verb , "admirar,

envejar" (Chantraine, DELG, s. v. ).

AGELAUNom fora difs; a Homer trobem: 1. un oficial grec mort per Hctor amb uns altres vuit comandants () a Hom.

Il. 11, 301-304; 2. un guerrer troi, fil de Fradmon, el primer que fou mort per Diomedes. Aquest, havent passat el

fossar amb els seus cavalls, li clav una llana a l'esquena que li sort pel pit i el fu caure del carro amb les seves armes

(Hom. Il. 8, 253-260); 3. esclau de Pram, el rei li encarreg que exposs Paris a l'Ida, per ell s'entendr i es qued

el nen com si fos seu; Apollod. Bibl. 3, 12 5 (149-150); 4. un dels pretendents de Penlope, fill de Damstor, intenta

convncer Telmac perqu consenteixi a les noces de la mare (Hom. Od. 20, 321 ss. Vol empnyer Melanti i altres a

sortir del palau i donar l'alarma, durant la matana dels Pretendents (Od. 22, 131, 136, 212) i s mort per Ulisses d'un

cop de llana (Od. 22, 292-293); 5. fil d'Hracles i d'mfale, fundador de la nissaga dels reis de Ldia, Apollod. Bibl. 2,

7, 8 (165); 6. fill d'Eneu, rei de Calid, i germ de Meleagre; Antonin. Lib. Metam. 2.

Compost del verbo , "guiar, conduir", i del substantiu , "poble en armes", anleg de Agnor, podria ser ja

testimoniat en el micnic a-ke-ra-wo KN Vc 316 (llegit tamb ), on existeix tamb el nomen agentis ra-wa-

ke-ta (PY Un 718, 9, etc.) interpretat generalment com *-, "cap de les tropes armades".

Categoria: Herois

AGNOR1. Fill de Posid i Lbia i pare d'Europa, Cadme, Fnix i Clix (Apollod. Bibl. 2, 1, 4; 3, 1), descendent de l'argiva o.

2. Entre els altres personatges amb aquest nom, recordem un heroi troi, fill d'Antnor, citat sovint a la Ilada (21,

544-599 i passim).

El nom significa "que condueix els homes, coratjs", i s un compost d', "conduir" i d', "home". Room (Room's

Classical Dictionary, p. 32) i von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 99), per, sostenen que la primera part

del nom s el prefix de refor - i que el nom significa "molt viril, coratjs". Sembla molt preferible la primera

interpretaci, perqu els compostos en - solen estar fundats sobre verbs (Wathelet, Dictionnaire des Troyens de

l'Iliade, p. 154).

Categoria: Herois

AGLAIANom d'una de les Grcies o Charites (Hes. Theog. 69; 907 ss.).

13


Deriva de l'adjectiu , "brillant" "esplendent", i significa "aquella que t esplendor, bellesa".

Categoria: Dus

GRIOS1. Gegant mort per les Moires juntament amb Toone a la Gigantomquia, mentre els dos fills de Gaia combatien contra

els dus; Apollod. Bibl. 1, 6, 2. 2. Fill de Porteu i germ d'Eneu (rei de Calid a Etlia, avi de Diomedes) i de Mela,

amb els quals vivia a Pleur (Hom. Il. 14, 116-118). T sis fills (un s Tersites), els quals priven Eneu del poder en favor

del seu pare, abans de marxar a la guerra de Troia (Apollod. Bibl. 1, 8, 68). Segons Higini, desprs de la caiguda de

la ciutat, Diomedes, havent sabut la caiguda del seu avi, deposa grios, que per aquesta ra se sucida (Hygin. Fab.

175, 242 i Antonin. Lib. Metam. 37, 1). 3. Centaure que Hracles expuls tirant-li carbons encesos. grios havia estat

atret per l'olor del vi cap a l'odre de Folos, obert durant el quart treball del semidu, que passava per Arcdia (Apollod.

Bibl. 2, 5, 4). 4. Germ d'Oreios, s un gegant traci nat de l'uni de Polifonte amb un s; va ser transformat pels dus

en voltor com a cstig per la seva cruel bestialitat (Antonin. Lib. Metam, 21). 5. Fill de Circe i d'Odisseu, germ de

Latinos i de Telegonos (Hes. Theog. 1011-1014).

Derivat directament de l'adjectiu , "selvatge", "no domesticat", i tamb "fero", "violent"; Von Kamptz,

Homerische Personennamen 4 b 1, p. 14, l'acosta al compost , no casualment el seu nt. Com que la

muntanya, zona salvatge, s normalment destinada a activitats conectades amb la cacera, s'explica fcilment que el

terme pugui significar tant "el qui cultiva la terra" (Chantraine, DELG, s. v. ) com "el qui caa en territori

salvatge".

Categoria: Herois

AGRNom d'un habitant de l'illa de Cos que, amb les seves germanes Bissa i Meropis noms adorava la Terra i insultava els

altres di, que per venjar-se'n el van trasformar en un corriol (Anton. Lib. Met. 15, de Boios, Ornithogonia).

Podria derivar d', "camp, terra", i significar alguna cosa com "amant dels camps", "camperol".

Categoria: Animals

Motiu: Metamorfosi

IAXNom de dos herois homrics: 1. el fill d'Oileu di Locres (Hom. Il. 13, 46; 23, 754); 2. el fill de Telam, rei de Salamina

(Hom. Il. 2, 553; 7, 183); aquest s'occ llenant-se sobre la prpia espasa, cfr. la tragdia de Sfocles iax dedicada a ell.

S'han fet diverses hiptesis per a la interpretaci d'aquest nom: 1) ja s antiga la connexi, del tot fantasiosa, amb

, "guila" (Hes. Fr. 250, = Schol. ad Pind. Isth. 6, 53; Apollod. Bibl. 3, 12, 7); 2) es podria confrontar amb

, "terra" (Chantraine, DELG; von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 168; Van der Valk, a Snell, Lex. fr. Ep.,

col. 232), i significaria "el terrigen", "el descendent d'Aia"; 3) ja atestat en el micnic ai-wa (Kn Np 973), potser com

a nom d'un bov, podria tractar-se d'un hipocorstic d', "viu", de l'indoeuropeu *aiu+unt-, "que t fora vital,

14


vivacitat" (Mhlestein, "Studi Micenei" 2, 1967, pp. 41-52; Carnoy, DEMGR i von Kamptz, Homerische Personennamen,

p. 368).

Categoria: Herois

ALALCOMENEUHeroi beoci fundador de la ciutat d'Alalcomene a Becia (Pausan. 9, 33, 5).

El nom deriva del verb , "rebutjar un perill, un enemic", aorist amb redoblament de la rel -.

Categoria: Herois

Motiu: Eponmia

ALSTOR1. Fill de Neleu i de Cloris, germ de Nstor ([Hes]. Fr. 33 M.-W., v. 9; cfr. Asclep. Tragyl., Fr. 21 Villagra (19 a FHG),

= Schol. Apollon. Rh. 1, 156b), mort per Hracles juntament amb els altres Neleides de Messnia, tret de Nstor;

Apollod. Bibl. 1, 9, 9. 2. Pare de Troos, guerrer troi mort per Aquilles (Hom. Il. 20, 463, noms com a patronmic). 3.

Guerrer lici mort per Odisseu (Hom. Il. 5, 674-677) amb sis companys ms desprs de Sarpdon; 4. Guerrer de Pilos a

Messnia, esmentat a Hom. Il. 4, 295 com a company de Nstor; amb Mecisteu 2. s'ocupa de tornar Teucre a les naus,

un cop aquest ha estat colpit per Hctor amb una pedra (Hom. Il. 8, 320-334); Alstor i Mecisteu socorreran igualment

Hipsnor, ja exsange (Hom. Il. 13, 411-423). 5. Alstor s tamb el nom llat d'un dels quatre cavalls de Plut (Hades)

a Claudian. de raptu. Proserp. 284-286.

Es tracta d'un nomen agentis en -, compost pel prefix privatiu - i la rel *-, que es pot relacionar amb el verb

, "restar amagat", com el nom com "dmon venjador", (cfr. Aesch. Pers. 354, ). Ja

en l'antiguitat era relacionat amb l'adjectiu verbal (Etym. Magnum, s. v.), dit d'un dolor, d'una pena terrible,

que no es pot oblidar. Podria doncs significar "el qui no oblida, a qui res no escapa" (Chantraine DELG, s. v.), i per

tant "el venjador" (Whatelet, Dict. des Troyens n. 20, pp. 252). Poc convincent resulta l'acostament Alast- / Elast- (cfr.

Der Neue Pauly s. v.) que sembla fonamentat sobre una paretimologia atribuda al filsof Crisip, Etym. Magnum 57, s.

v., , amb vocalitzaci en - d'un presumpte -, ms aviat inesperada en grec (Chantaine DELG, s.

v.). Tindria en aquest cas el sentit de in-visor = qui invidendo nocet, de i el verb , "mirar", d'una arrel *las-,

(Muller, "Mnemosyne" 57, 1929, p. 116, hiptesi esmentada per von Kamptz, Homer. Personennamen, 25a 1, p. 79,

cfr. tamb Beekes, Et. Dict. Greek s. v.

Categoria: Herois

ALCANDREGuerrer lici del seguici de Sarpdon, mort per Odisseu juntament amb altres companys, entre els quals Coiranos, Alstor

i Cromi, mentre intenta protegir el seu comandant ferit a la cuixa (Hom. Il. 5, 674-678).

Compost de rgim verbal en forma activa d'un tema -, que cal relacionar amb el verb , "refusar", "defensar",

present a , i de -, gen. de "home". El nom significa simplement "el qui protegeix l'home,

15


l'heroi" (Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 24, p. 259), cfr. Alexandre. s testimoniat tamb el femen Alcandra

(, muller d'un tal Plibos, habitant de Tebes d'Egipte, Hom. Od. 4, 126), que com el corresponent mascul

tindria el significat de "la qui defensa els homes" (cfr. Cassandra /Alexandra).

Categoria: Herois

ALCTOUSFill de Plops i Hipodamia; occ el lle que havia devorat el fill del rei Meleagre i obtingu com a esposa la seva filla

Evacme (Pausn. 1, 41, 4; 42, 4; 43, 4-5).

Es tracta d'un compost d', "fora" i del verb , "crrer", i significa "rpid pel que fa a la fora" (Wathelet,

Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, p. 256) o "que corre en defensa" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 74).

Categoria: Herois

Motiu: Prova

ALCESTISFilla de Plias, rei de Iolcos, i d'Anaxbia, muller de Admetos i mare de Eumelos (Hom. Il. 2, 714-715; Apollod. Bibl.

1, 9, 10). Accepta morir en lloc del seu marit i segons la versi ms clebre del mite (Eurip. Alc. passim.), Hracles la

sostreu a la mort lluitant contra Thanatos en persona (o contra Hades en Apollod. Bibl. 1, 9, 15), i la torna al marit.

Segons Higini (Fab. 24), de jove fou tamb vctima, amb les seves germanes Pelpia, Medusa, Pisdice i Hippotoe, de les

maquinacions de Medea: convenudes per la maga que podrien rejovenir el seu vell pare, les filles van ficar el pobre

Plias en una caldera i li provocaren la mort.

Frisk (Gr. Et. Wrt.) 69, seguit per Steiner (in Snell, Lex. fr. Ep. col. 499) fa derivar aquest nom de , "fora, vigor,

coratge", amb sufix -- * - , mascul *- . En la mateixa lnea interpretativa es troba Carnoy (DEMG s.

v.), per a qui Alcestis significaria "la coratjosa". Efectivament, com recorda Chantraine (DELG s. v. ),

significa "fort, robust, valent" i pertany a la famlia de , "allunyo", "defenso amb valor": a aquest verb i a la seva

forma nominal cal remetre noms propis com Alceu, Alcme, Alcmena, Alcimos. Per a Weber ("Rhein. Mus." 85,

1936, pp. 161-164), en canvi, es tractaria d'un tnic amb sufix -- (ved. Kretschmer, "Glotta" 27, 1939, p. 32).


ALCBIAEn fonts tardanes, s una de les 12 Amazones que acompanyaren Pentesilea a Troia, Quint. Smyrn. Posthom. 1, 46; s

decapitada per Diomedes, juntament amb Derimquia, ibid. 1, 260.

Hapax creat per Quint d'Esmirna, s un compost redundant de dos substantius, i , que signifiquen tots dos

"fora", i podria significar (la qui posseeix) "vigor i fora". Pot ser interpretat tamb com a compost de rgim verbal,

16


de l'aor. amb reduplicaci ()- , "defensar, repellir", reconduble a un tema - i al verb (Chantraine

s. v.), "defensar, repellir", i significaria llavors "que defensa amb fora".


ALCIMEDONT1. fill de Laerces, comandant de la cinquena de les cinc rengleres en qu s'organitzaven els Mirmidons a la batalla (Hom.

Il. 16, 197). A Il. 17, 466-501, ajuda l'auriga Automedont a impedir que siguin capturats per Hctor els cavalls d'Aquilles,

desprs de la mort de Ptrocle; 2. un heroi epnim que habit en una gruta de la plana arcdia homnima, al mont

Ostracina. Pare de Fial, noia de la qual Hracles tingu un fill de nom Ecmgoras, que fou exposat a la muntanya per

l'avi matern, Alcimedont, i salvat per una garsa i pel seu pare Hracles (Pausan. 8, 12 2-4); 3. En fonts llatines, un dels

mariners tirrens que transportaren Dions, i foren transformats pel du en dofins, Ovid. Metam. 3, 618; Hygin. Fab. 134.

Simple compost nominal de , "fora" i del verb , "comandar, regnar", i significa per tant "el qui governa amb

fora".

Categoria: Herois

Motiu: Metamorfosi

ALCNOUSNom del rei dels Feacis (Hom. Od., passim).

Es tracta d'un compost de tema -, "rebutjar un perill, un enemic" i de , "intelligncia, nim, esperit" i significa

per tant "d'nim valent".

Categoria: Herois

ALCONEFilla del rei dels vents ol; amb el seu marit Cix es vantaven de ser felios com Zeus i Hera, de manera que aquests

els trasformaren en ocells (Apollod. Bibl. 1, 7, 4; Ov. Met. 11, 410-750).

El nom deriva de i significa "alci", terme probablement derivat d'un manlleu a una llengua mediterrnia

(Chantraine, DELG, s. v. ).

Motiu: Metamorfosi

ALCIONEUGegant, fill de Gaia i Ur; les seves filles van ser transformades en ocells perqu estaven desesperades per la mort del

seu pare (Apollod. Bibl. 1, 6, 1); un altre personatge amb aquest nom s un jove de Delfos, destinat a ser sacrificat al

monstre Lmia; Euribatos, enamorat d'ell, ocup el seu lloc i mat el monstre (Anton. Lib. Met. 8).

17


El nom deriva simplement de , "alci".

Categoria: Herois

Motiu: Metamorfosi

ALCIPPE1. Una de les Amazones de Temiscira al Termodont, que van anar contra Hracles, quan l'heroi les confront per

conquerir el cintur d'Hiplita; Diod. Sic. Bibl. 4, 16, 3. Havia fet vot de perptua virginitat, i com altres Amazones era

companya de cacera d'rtemis, per fou morta. 2. Descendent de Ccrope, filla d'Ares, que Halirroti provar de violar;

Apollod. Bibl. 3, 14, 2, Pausan. 1, 21, 4-5. 3. A Hom. Od. 14, 124, s el nom d'una de les nombroses criades d'Helena

a Esparta. Altres personatges menors porten aquest nom, Ps. Plutarch. de fluviis 21, 1; Apollod. Bibl. 3, 15, 8.

Interpretable com un compost femen de rgim verbal derivat de ()-, reconduble a un tema -, cfr.

,"defensar, repellir" (Chantraine s. v.), i , "cavall", i significa "La que defensa del cavalls, que repelleix

els cavalls (enemics)", cfr. Alcandre.


ALCMENAMuller d'Amfitri i mare d'Hracles (Apollod. Bibl. 2, 4, 5; 8).

El nom deriva de l'arrel -, "rebutjar un perill, un enemic" i significa per tant "la valenta, la forta". Segons Room

(Room's Classical Dictionary, p. 37) la segona part derivaria de , "ira" i el nom significaria "ira poderosa"; per

no hi ha parallels de formacions anlogues.

ALCMENom d'un fill de l'endev Amfiarau; particip a l'expedici dels epgons contra Tebes a demanda del seu pare, mort a

la primera guerra dels Set. Mat la seva mare Erifile que, corrompuda, havia emps el marit i els fills a prendre part

a la guerra (Pausan. 7, 24, 4; 8, 24, 8; 10, 10, 2).

Deriva de l'arrel -, "rebutjar un perill, un enemic"; la segona part del nom, segons Room (Room's Classical Dictionary,

p. 37) derivaria del verb , "esforar-se", i significaria doncs "esfor poders"; per la forma tica s

(Bjrck, Alpha impurum, p. 111).

Categoria: Herois

LCONNom d'un hbil arquer cretenc, company d'Hracles (Apoll. Rhod. Argon. 1, 96 ss.).

18


Es tracta d'un derivat de la rel - i de , "fora que permet defensar-se", i significa doncs "el fort".

Categoria: Herois

ALCTORNom de diversos personatges, entre els quals: 1) el fill d'Anaxgoras (Apollod. Bibl. 3, 6, 2); 2) el fill d'Epeu (Diod. Sic.

4, 69); 3) el fill d'Argeu, nt de Plops: s el pare d'Ifiloque o Equemela (Schol. ad Hom. Od. 4, 10), que Menelau don

per esposa a Megapentes; 4) i el pare de l'argonauta Leitos (Apollod. Bibl. 1, 9, 16).

Ja testimoniat en el micnic a-re-ko-to-re (KN Ce 152.1), es tracta d'un nomen agentis en - del verb , "defensar,

rebutjar" i significa per tant "el defensor".

Categoria: Herois

ALECTRINom del guaita encarregat per Ares d'indicar-li l'arribada del dia, mentre el du estava ocupat festejant Afrodita,

(Eustath. ad Hom. 1598, 61); s evident l'allusi al cant del gall.

s testimoniat en micnic en la forma A-re-ku-tu-ru-wo (PY An 654.8). Significa "gall" i ha estat construt sobre ,

"defensor", en tant que es refereix a un animal combatiu (Chantraine, DELG, s. v. ); Ruijgh ("Minos" 9, 1968, p.

153) prefereix interpretar-lo com un derivat de *, "instrument de defensa".

ALETESFil d'Hippotes, descendent d'Hracles, nascut durant el retorn dels Heraclides (Pausan. 2, 4, 4; 5, 18, 8).

Significa "errant, vagabund" i s el nomen agentis del verb , "errar" (Chantraine, DELG, s. v. ).

Categoria: Herois

ALEXANDRENom del fill de Pram, conegut tamb com a Paris (Hom. Il. passim).

Ha estat interpretat com un compost de , "defensar" i , "home", i doncs "el qui defensa els seus homes".

Per no s segur que es tracti d'un antropnim grec, transcrit en l'hitita Alaksandus; podria tractar-se d'un nom asinic,

al qual haurien donat una forma grega. Chantraine (DELG, s. v. ) afirma que els noms en - sn freqents

a l'orient i el desnvolupament de l'onomstica grega amb un resultat aix podria ser explicat amb l'existncia de noms

indgenes en -and-. Kretschmer ("Glotta" 13, 1924, pp. 205 ss.; 21, 1933, pp. 247 ss.; 24, 1936, pp. 242 ss.; 33, 1954,

pp. 2 ss.) i Hoffmann ("Glotta" 28, 1940, pp. 21 ss.) sostenen en canvi que es tracta d'un nom d'origen grec: "el qui

defensa amistosament els homes". Sommer ("Indog. Forsch". 55, 1937, pp. 187 ss.; Nominalkomposita, pp. 186 ss.)

critica les interpretacions gregues i creu que es tracta d'un nom provinent de l'sia Menor. s testimoniat tamb el

19


femen Alexandra (, cfr. Cassandra), ja present en micnic en la forma A-re-ka-sa-da-ra (MY V 659. 2), cosa

que parlaria contra la hiptesi d'un origen oriental del nom.

Categoria: Herois

ALOEUFill de Posid i Cnace, filla d'ol, espos la seva neboda Ifimdia, filla del seu germ Trope, de la qual engendr els

gegants Otos i Efialtes (Hom. Il. 5, 386). Aquests sn definits com a Alades fins i tot quan es diu que sn fills d'Ifimdia

i Posid (Od. 11, 305 ss.; Apollod. Bibl. 1, 7, 4).

D'aquest nom dues interpretacions han estat proposades: es tractaria d'un tnic epnim de , ciutat de la Tesslia

fundada pels Alades desprs d'haver derrotat els Tracis (Steph. Byz. 79, 20 - 80, 2; Bossardt, Die nomina auf 111

342); o b d'un apellatiu derivat del substantiu , "era, jard, hort" (d'etimologia altrament desconeguda),

usat com a nom de persona (Frisk, Gr. Et. Wrt. I 82 s. v. ; Chantraine DELG s. v. ead.). En aquest segon cas, el nom

significaria "que treballa a l'era, conreador". Carnoy (DEMGR s. v.) uneix les dues interpretacions, sostenint que el nom

s l'epnim de la localitat tesslia d'Aloion, un apellatiu que caldria remetre al ja esmentat , "camp conreat".

ALTEAFilla de Testi, muller d'Eneu i mare de Deianira i Meleagre (Apollod. Bibl. 1, 8, 2 ss.).

Es tracta del nom de l' "althea officinalis (Dioscoridis)" o "malv", pertanyent a la famlia de les malvaceae. Deriva del

verb , "guarir"; significa "la que guareix" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 265).

ALTEMENESFill de Catreu, rei de Creta, i germ d'Arope, Clmene i Apemosine (Diod. Sic. 5, 59, 1-4; Apollod. Bibl. 3, 2, 2). Per

defugir la resposta d'un oracle, segons el qual havia d'esdevenir l'assass del seu pare, decideix allunyar-se de Creta;

desprs d'un viatge per mar, arrib a l'illa de Rodes, on erig un santuari en honor de Zeus Atabyrios. Catreu, a la recerca

d'Altemenes, desembarc a Rodes, on, pres per un pirata, trob la mort per m del seu fill. Tot seguit Altemenes,

indignat i horroritzat, decid allar-se de tothom, fins a morir. Els habitants de la ciutat tributaren a l'heroi honors

divins. Estrab (14, 2, 6), en canvi, fa provenir Altemenes d'Argos, i li atribueix el paper d'ecista d'algunes colnies

driques a Creta.

El nom podria derivar del verb , que significa "guareixo" o , -, "nodreixo, envigoreixo, faig

crixer", i es podria interpretar com "el qui guareix" o b "que fa crixer les forces".

Categoria: Herois

Motiu: Profecia

20


AMALTEANom de la dida de Zeus a Creta, que per amagar el petit de Cronos n'havia penjat el bressol a un arbre i havia cridat els

Curetes per tal que en cobrissin els vagits amb l'estrpit de llances i escuts (Hygin. Fab. 139, 3). Una altra tradici fa

d'A. la cabreta (capella) mateix a la qual les nimfes Adrastea i Ida, filles de Melisseu (pr Higini parla d'Idotea, Altea

i Adrasta, filles d'Oce: Hygin. Fab. 182), havien confiat el du nounat (Callim. Hymn. ad Iov. 48 ss.; Apollod. Bibl. 1,

1, 6). Per honorar l'animal, Zeus adopt ms tard l'eptet de , "Egoc" (Diod. Sic. 5, 70, 6). Ovidi, en canvi,

(Fast. 5, 111-118) narra que la Niade Amaltea havia recollit una banya trencada de la cabreta que havia alletat Jpiter

i l'havia portada, plena de fruita, al du. Aquest, una volta conquerit el poder entre tots els Immortals, recompens

l'animal per haver-lo alletat posant-lo al cel amb la seva banya anomenada "corn d'Amaltea", o cornucpia, per indicar

l'abundncia de qu era portadora per formar l'estrella Capella, la ms lluminosa de la constellaci de l'Auriga.

Les interpretacions etimolgiques d'aquest nom sn controvertides. Smith (Dictionary of Greek and Roman Antiquities,

p. 136) recorda la hiptesi que el nom podria ser rems a , "dur", o derivar d'un compost de i ,

amb el significat de "la cabra divina", o "la tendra deessa". Aquest nom, d'altra banda, sembla lligat al verb ,

a Hesiqui sinnim de "nodrir" (cfr. Soph. Fr. 95 Pearson) i "omplir", "enriquir". Ha estat tamb hipotitzat que derivi d'un

tema neutre *, corresponent al snscrit mrdhas-, "negligncia, mancana" amb l'afegit de - privativa, i doncs

"la que no s negligent" (Chantraine, DELG). G. Steiner (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 605) l'interpreta en el sentit de die

Freigiebige, "la generosa".

Categoria: Animals

Motiu: Catasterisme, Infantesa

AMARINCEURei dels Epeus, s esmentat una sola vegada a Hom. quan Nstor enyora el temps en qu, jove i fort, pogu assistir als

jocs fnebres que els fills del rei celebraren en honor seu (Hom. Il. 23, 629-631: es troba noms com a patronmic de

Diores, Il. 2, 622, cfr. Eustath. ad l.; 4, 517). Segons Pausnias (5,1, 9, etc.), Amarinceu, fill del Tessali Pittios, hauria

ajudat ugias rei de l'lide en la guerra contra Hracles, i hauria gaudit desprs del seu poder reial.

Nom en -, amb sufix --, probablement anleg al freqent -- del tipus -, tertimoniat en micnic a

Pilos (PY En 609.10) i com a topnim, amb sufix locatiu, a Tebes (TH Of 25.2, a-ma-ru-to-de, Garca Ramn, Mycenaean

Onomastics p. 239). Potser el podem relacionar amb el verb , "guspirejar", "llampegar", probablement de

substrat pregrec (Beekes s. v.); en aquest cas el significat seria "El qui brilla", "El resplendent".

Categoria: Herois

AMAZONESPoble de dones descendents d'Ares i Harmonia, que es governaven soles, sense l'ajuda dels homes (Hom. Il. 6, 186;

Apollod. Bibl. 2, 3, 2; 5, 9).

Diverses sn les interpretacions populars d'aquest nom, totes lligades a la llegenda: - , "privades d'una sina" (de

- , jon. per ), amb referncia a la llegenda segons la qual s'haurien talliat un pit per tirar ms b amb

l'arc; - , "d'una sola sina"; o al contrari "dotada de sina" amb - intensiva; fins i tot ha estat proposat - ,

21


"sense pa o coca de cereals" i per tant "salvatges"; - , "dones amb cintur", - , "que viuen entre

elles" rebutjant els homes (Tichit, "Rev. de Phil". III serie, fasc. 1, 1983, pp. 229-242). En realitat es tracta d'etimologies

populars: el nom probablement s una formaci grega sobre un apellatiu estranger, potser el de la tribu irnica *ha

- mazn, "guerrers" (Pokorny, Indog. Etym. Wrt., p. 697).

Categoria: Pobles

AMFIARAUEndev fill d'Oicles i d'Hipermestra, pare d'Alcme i Amfloc (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 3, 6, 3 ss.).

Es tracta d'un compost de la preposici i del verb , "demanar amb pregueres", i tamb "imprecar, maleir";

significa doncs "el qui prega per" alg. s tamb possible interpretar-lo com "molt reprovat, malet per molts", cfr.

l'etimologia popular d'Odisseu.

Categoria: Herois

Motiu: Profecia

AMFICTIFill de Deucali i Pirra, antic rei d'Atenes. Li s atribuda la fundaci de l'Amfictionia, o lliga de les poblacions de l'tica

(Apollod. Bibl. 1, 7, 2; 3, 14, 6).

El nom s un compost de la preposici i del verb , "fondare, abitare" i significa "(el qui habita) a

prop" (Chantraine, DELG, s. v. ).

Categoria: Herois

Motiu: Eponmia

AMFLOCFill petit d'Amfiarau i germ d'Alcme (Hom. Od. 15, 248; Apollod. Bibl. 3, 7, 2); particip a la guerra de Troia com

a assistent de l'endev Calcas (Herodot. 7, 91, 1; Eustath. ad Il. vol. 1 p. 288 ll. 4-6). En tornar, fund amb Mopsos

la ciutat de Mallos, a Cilcia (Strab. 14, 5, 16). De vegades s confs amb un altre Amfloc, fill d'Alcme i de Mant;

aquest segon Amfloc s el fundador d'Argos a Etlia (Apollod. Bibl. 3, 6, 2; 7, 2; 10, 8).

Es tracta d'un compost de i , "parany, emboscada" i significa "el qui posa un parany per totes dues

bandes" (Steiner, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 680).

Categoria: Herois

Motiu: Fundaci

22


AMFMACNom de diversos personatges, entre els quals: 1. el fill d'Electri i Anax (Apollod. Bibl. 2, 4, 5; 6); 2. el fill de Cteatos

i Ternique, pretendent d'Helena (Apollod. Bibl. 3, 10, 8); 3. el fill de Polixn, un dels caps dels Epeus a Troia (Hom.

Il. 2, 623).

Es tracta d'un compost de la preposici - i del verb , "combatre" i significa "el qui combat tot al volt" o

"el qui combat molt", donant a la preposici valor intensiu.

Categoria: Herois

AMFIMEDONTNom d'un habitant d'taca, fill de Melaneu, a casa del qual s'estigu com a hoste Agammnon quan exhortava Odisseu

perqu s'uns a l'expedici a Troia (Hom. Od. 22, 284; 24, 103; 115).

Es tracta d'un compost de la preposici i del verb , "manar, regnar" i significa per tant "el qui ho governa

tot al voltant", "que t un ampli poder".

Categoria: Herois

AMFIFill de Zeus i Antope i germ bess de Zetos. Exposat al naixement, fou criat per un pastor; es dedic a la msica i

amb el seu germ venj la mare, maltractada pel seu oncle Licos i per la dona d'aquest Dirce (Hom. Od. 11, 260 ss.).

Als dos bessons s atribuda l'edificaci de les muralles de Tebes.

El nom s ja testimoniat en micnic en la forma a-pi-jo (PY Jn 725.14). Probablement es tracta d'una forma abreujada

d'un compost de ; von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 133) l'interpreta com *-, "el qui s'enfureix",

fent-lo derivar de , "llanar-se", "crrer".

Categoria: Herois

Motiu: Fundaci, Infantesa

AMFISBENA, AMFESIBENASerp fora verinosa, dotada d'un cap a cadascuna de les dues extremitats (, Nicandr. Ther. v. 373), que pot

avanar en els dos sentits, si cal, i no t una veritable cua: aix Eli (Nat. an. 9, 23) descriu l'Amfisbena, contraposant-

la a d'altres animal "fabulosos" com l'Hidra o la Quimera de Lcia, suggerint per tant que creu en la seva existncia real

(si no s que el pargraf sencer s'hagi d'entendre en sentit irnic). L'erudit rom explica a ms, sempre seguint Nicandre

de Colof (s. II a. C., autor dels Theriak), que la pell de l'Amfisbena, enrotllada al voltant d'un bast, t la propietat

d'expulsar els animals (incloses les serps) que maten sense mossegar (Nat. an. 8, 8). Els escolis a Nicandre (Ther. 372a.1)

diuen que es tracta d'un animal petit i lent, de color terrs, clapejat de petites taquetes, i de vista feble; la pell

d'aquesta serp, dissecada i enrotllada entorn d'un bast, s usada pels boscaters contra els blaus i la torpor causada pel

gel. T una accepci negativa en squil (Agam. 1233, primera aparici coneguda; era anomenada tamb a les Cigonyes

23


d'Aristfanes, Photh. Lex. s. v.), que equipara l'Amfisbena a Clitemnestra, futura assassina d'Agammnon, associant-la a

Escilla, un altre monstre femen homicida. Hauria nascut, segons una tradici difusa, de la sang de la Gorgona Medusa

decapitada per Perseu (Lucan. Pharsal. 9, 696 ss.; 719). Plini (Nat. hist. 8, 85, 35) comenta irnicament la presncia

del geminum caput d'aquesta manera: "com si no n'hi hagus prou de la sortida del ver per una boca sola" (tamquam

parum esset uno ore fundi venenum). A Nonnos de Panpolis (Dion. 5, 146 sgg.) llegim una detallada descripci del

collaret d'Afrodita, afaionat per Hefest en forma d'Amfisbena, "amb dues boques". L'Amfisbena (anphivena, cfr. Isidor.

Siv. 9, 4, 20) tindr una vasta fortuna com a motiu ornamental i simblic a l'Edat Mitjana i ms enll.

D'un possible *- , cfr. - "que avana () per tots dos costats", Frisk, Gr.Et.Wrt. s. v.

. s testimoniada tamb la forma - , cfr. Hesych. s. v.

Categoria: Animals

AMFITRIFil del rei de Tirint Alceu i d'Astidamia, prengu part a la guerra entre el seu oncle i sogre Electri i el renebot d'aquest,

Pterelau, rei dels Telebeus; es cas amb Alcmena (Apollod. Bibl. 2, 4, 6 ss.). Fou pare d'Ificles, i "pare hum" d'Hracles,

engendrat realment per Zeus, que havia adoptat el seu aspecte per enganyar Alcmena.

El nom s un compost de la preposici i del verb , "exhaurir, extenuar" i significa doncs "el qui extenua, que

prostra", versemblantment els enemics a la batalla.

Categoria: Herois

AMFITRITEFilla de Nereu i Dride, estimada per Posid (Hes. Theog. 243).

El nom sembla lligat al del seu fill Trit, per l'etimologia no s aclarida Vos (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 689) l'interpreta

com un compost de i -.

Categoria: Dus

AMIMONEUna de les cinquanta filles de Dnau; a Argos, an amb les seves germanes a buscar aigua, per un stir intent violar-la;

Posid acud a ajudar-la, li revel l'existncia de la font de Lerna i, unint-s'hi, engendr Naupli (Apollod. Bibl. 2, 1, 4 ss.).

El nom deriva de l'adjectiu i significa "sense blasme, pura, irreprensible".


Motiu: Rapte

24


AMNIASInfeli amant de Narcs, que li don una espasa i el desafi a traspassar-se pel seu amor; el jove es mat de deb,

maldient el cruel Narcs. A Tspies de Becia hi havia un altar i un culte en honor d'Eros, que hi havia intervingut

obligant l'ingrat amant a enamorar-se de si mateix fins a morir-ne (Conon, Narr. 24).

Nom fora difs, portat per exemple pell germ d'squil caigut a Marat, significa "millor", "que sobresurt damunt dels

altres", del comparatiu .

Categoria: Herois

Motiu: Prova

AMNTORFill d'Ormenos i rei d'Ele, ciutat de la Tesslia. s objecte del furt del clebre casc de cuir i ullals de senglar per

part d'Autlic, el qual, havent penetrat furtivament al seu palau, se n'apropia. L'objecte acabar ms tard a les mans

d'Amfidamas, que el cedeix a Molos 2., el qual finalment el donar al seu fill Meriones (Hom. Il. 10, 260-267). Com

que el seu fill Fnix, l'amic d'Aquilles, s'havia enamorat d'una seva concubina, l'expuls del palau i l'oblig a refugiar-

se a la cort del rei Peleu a Ftia (Hom. Il. 9, 447-484). Segons Apollodor (Bibl. 2, 7, 7; 3, 13, 7) Amntor hauria tamb

llevat la vista a Fnix i finalment hauria estat mort per Hracles, perqu li negava o b el pas pels seus dominis o b

la m de la seva filla Astidamia.

Nomen agentis amb sufix -, que cal relacionar amb el verb , "rebutjar", "defensar"; significa simplement

"defensor", "el qui ajuda" (von Kamptz Homerische Personennamen 64, p.171; 70 a, p. 250).

Categoria: Herois

MPELOSSegons una tradici tardana era un jovenet, fill d'un stir i d'una nimfa, estimat per Dions; fou transformat en

constellaci havent caigut d'una vinya donada pel du (Nonn. Dion. 10, 175 ss.).

El nom significa "ram", i sembra pertnyer al substrat mediterrani.

Categoria: Herois

Motiu: Catasterisme, Metamorfosi

ANAXGORASFill de Megapentes que regn a Argos (Pausan. 2, 18, 4 ss.).

25


El nom s un compost de , "rei, senyor" i de , "plaa, assemblea" i significa doncs "el qui mana a l'assemblea".

Categoria: Herois

ANAXARETENoia desdenyosa de Xipre que es comportava cruelment amb Ifis, el seu enamorat, tant que aquest es penj; ella

romangu freda veient la comitiva fnebre, de manera que Afrodita, irada, la transform en esttua de pedra (Ovid.

Met. 14, 698 ss.).

Es tracta d'un compost de , "rei, senyor" i de , "virtut" i significa doncs una cosa com ara "senyora de la virtut".


Motiu: Metamorfosi

ANCEUNom de diversos personatges: 1. Fill de Licurg, sobir de l'arcdica Tegea, i de Cleofile o Eurinome, i germ d'poc.

Participa a l'expedici dels Argonautes, vestit de pell d's i armat d'una gran destral (Apoll. Rhod. Argon. 1, 163-169), i

amb el germ Cefeu a la cacera del senglar calidoni, que el fer (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 9, 16; 9, 23; 3, 9, 2; Pausan. 8, 4,

10; 45, 2; 45, 7; Ovid. Met. 8, 315; 391-402). s pare d'Agapnor (Hom. Il. 2, 609; Apollod. Bibl. 3, 10, 8; Pausan. 8, 5,

2); 2. fill de Posid i de la smia Astifalea, filla de Fnix, des de Same, a Cefalnia, condu una colnia a Samos (primer

anomenada Partenie) i esdevingu rei dels Lleges. s pare de Perilau, Enudos, Samos, Aliterses 1. i Partenope (Apoll.

Rhod., Argon. 1, 186-187; Pausan. 7, 4, 1), i era considerat avantpassat del filsof Pitgoras (Iambl., Vit. Pythag. 2);

3. finalment, un Anceu de Pleurone (una ciutat d'Etlia), s anomenat per Nstor com a clebre lluitador, venut per

ell (Bertheau, in Snell, Lex. fr. Ep. coll. 68-69, s. v.; Hom. Il. 23, 635; Eustath. ad. loc.).

Ja Eustaci (ad. Il. 23, 635) es preocupava de reconstruir l'etimologia d'aquest nom, a parer seu remissible a la fama de

lluitador d'Anceu Pleuroni (Il. 23, 635). D'altra banda, l'Anceu fill de Posid ostentava una gran habilitat a la batalla

(Apoll. Rhod. Argon. 188-189). s a aquests dos herois que Carnoy (DEMGR, s. v.) es refereix, pensant que el nom s

un derivat, potser pelsgic, de l'indoeuropeu ang- (snscrit anga-), "membre", corresponent al grec , "articulaci":

allusi a la fora muscular de tots dos. Sorprn que no esmenti el grec , "curvatura del colze", "bra", en lloc

de . Chantraine recorda que el tema - s recurrent en nombrosos substantius lligats a la noci de curvatura,

i remet al llat ancus, (DELG, s. v. -). Menys plausible s la derivaci de , "vall", skr. nkas- en el sentit de

"home de la vall".

Categoria: Herois

ANDROGEUUn dels fills de Minos i Pasfae, que result vencedor en tots els jocs atltics donats a Atenes per Egeu, de manera que

fou enviat a combatre el toro de Marat i mor en l'empresa (Apollod. Bibl. 3, 15, 7).

26


Podria tractar-se d'un compost de , "home" i de , "terra" i significar "home de la terra".

Categoria: Herois

Motiu: Prova

ANDRMACAFilla d'Eeti i muller d'Hctor (Hom. Il. 6, 395 ss.; 22, 460 ss., passim).

El nom s un compost de , "home" i del verb , "combatre" i podria significar "la qui combat els homes" o

"per la qual els homes combaten"; per s certament millor entendre'l com un eptet del pare o un nom en relaci amb

el valor d'Hctor (Hohendahl-Zoetelief, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 806).


ANDRMEDAFilla del rei d'Etipia Cefeu i de Cassiopea. Fou exposada com a vctima a un monstre enviat per Posid perqu Cassiopea

es vantava de ser la ms bella de les Nereides; Perseu s'enamor de la jove, mat el monstre i s'hi cas (Apollod.

Bibl. 2, 4, 3).

El nom s un compost de , "home" i del verb , "manar, regnar" i significa per tant "la qui regna sobre els

homes"; probablement es tracta tamb en aquest cas d'un eptet del pare.


Motiu: Catasterisme, Prova

ANQUISES1. Fill de Capis i Temista, engendr Eneas unint-se amb la deessa Afrodita (Hom. Il. 20, 239; Hymn. Hom. ad Ven. 5). 2.

Personatge grec, rei de Sici, citat en Hom. Il. 23, 296 i Schol. Hom. ad loc., com a pare d'Equepol "Anquisada", el qual

don a Agammnon l'egua Ete, a canvi del perms per no prendre part en la guerra de Troia (Il. 23, 296-299). Era fill de

Clenim de Cleones i descendent de Plops, d'una estirp sotmesa als Atrides; Pherec. Fr. 20 Fowler; Acousil. Fr. 3 Fowler.

Es tracta probablement d'un nom d'origen no grec o, com hipotitza Wathelet (Dictionnaire des Troyens de l'Iliade,

p. 160), de la forma abreviada (hipocorstica) d'un compost com , i podria significar "que est prop

de l'exrcit". Tamb podria derivar del topnim , a Arcdia (von Kamptz, Homerische Personennamen, p.

158). Altres etimologies bastant poc convincents volen vincular aquest idinim amb els esdeveniments de la vida

d'Anchises 1., que qued invlid en la seva vellesa, tot apellant al llat ancus, "corb", i l'entenen com "del bra corb,

27


paralitzat" (Carnoy, DEMGR s. v.). Cal rebutjar l'absurda etimologia del Room's Class. Dict., p. 48, que proposa de

derivar-lo de la preposici - i del nom de la divinitat egpcia Isis: "que s proper a Isis", "near to Isis" (!?!).

Categoria: Herois

ANTNORVell troi, conseller de Pram (Hom. Il. 3, 148; 203-207; 262; 7, 347-353). Sobrevisqu a la caiguda de Troia, i fug a

l'Adritic nord-occidental, on hauria fundat la ciutat de Padova.

Aquest nom s ja present en micnic en la forma a-ta-no (KN As 603.1). Es tracta d'un compost de la preposici ,

"enfront, contra" i de , "home" i significa doncs "el qui es troba enfront", "que enfronta l'home a la batalla".

Categoria: Herois

Motiu: Fundaci

ANTEUJove d'Halicarns, hostatge d'un tir de Milet de nom Fobi; no ced a l'amor de la dona d'aquest Cleobea, que el mat

i desprs es penj (Parthen. Narr. Am. 14); variant del motiu de la "Dona de Putifar".

El nom deriva de , "flor"; es tracta probablement d'una forma abreujada de noms com , ,

, (Perpillou, Les substantifs grecs en -, par. 199; Bosshardt, Die Nomina auf -, par. 395).

Categoria: Herois

ANTIANIRA1. Reina de les Amazones; segons una ancdota, a un Escita que li proposava d'unir-se amb el seu poble, i no amb

homes mutilats i coixos, com feien habitualment aquelles dones guerreres, respongu amb una expressi esdevinguda

proverbial: , "el coix carda prou b" (Ps. Plutarch. de Prov. Alex. 1, 15; Pausan. de Nom. att. 149).

2. Fila de Mnetos, engendr d'Hermes ritos (v. l. Euritos) i Equi (Apollon. Rh. Argon. 1, 51-56), que formaren part

de l'expedici dels Argonautes. En altres tradicions, la mare de tots dos herois hauria estat la Nimfa Laotoe. 3. Fila de

Feretes, hauria engendrat d'Apollo un fill, l'endev dmon (Argon. Orph. 135-137 i 186-189).

El sentit ms plausible, en aquest tipus de compostos amb , -, hauria de ser "que val per un home", o

eventualment "oposada als homes". La primera atestaci es troba a Homer (Il. 3, 189), on el terme s un eptet formular

de les Amazones, i significa doncs "enemiga dels homes, dels mascles, a la batalla, per Aristarc glossa ladjectiu amb

28


"iguals als homes" . L'Etymologicum Magnum s. v. esmenta ja l's d'aquest compost com a eptet

de les Amazones.


ANTLOCFill de Nstor, particip a la guerra de Troia i fou molt estimat d'Aquilles (Hom. Il., passim); fou protagonista de la

cursa dels carros a Il. 23, i mor a la guerra, havent mort molts Troians (Apollod. Bibl. 1, 9, 9).

El nom s un compost de la preposici , "contra" i de , "parany" i significa per tant "el qui s'oposa al parany".

Categoria: Herois

ANTNOUSCap dels pretendents de Penlope a taca, mort per la primera fletxa d'Odisseu en la matana dels Pretendents (Hom.

Od. 1, 383 e passim; 22, 8-21).

Es tracta d'un compost de la preposici , "contra" i de , "intelligncia, enginy" i pot significar "ment

contrria, pensament hostil o contradictori" (Room, Room's Classical Dictionary, p. 54), "que t sentiment contrari,

recalcitrant" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 56), "de carcter oposat" (Lupas, "Studii Clasice" 20, 1981,

p. 9).

Categoria: Herois

ANTOPEFilla del riu Asopos o del teb Nitteu, fou estimada per Zeus i engendr els bessons Amfi i Zetos (Apollod. Bibl. 3, 5, 5).

El nom s un compost de la preposici i del tema -, de l'arrel del verb "veure" i significa "la que es distingeix

per l'aspecte".


APOLLODu fill de Zeus i Leto i germ d'rtemis, nat a l'illa de Delos (Hymn. hom. ad Ap.).

L'etimologia d'aquest nom no ha estat aclarida, malgrat les nombroses hiptesis: 1) Relaci amb el verb ,

"destruir". 2) Derivaci de : (glossa d'Hesiqui), "estables, recintes", per Chantraine (DELG) s'hi oposa,

perqu en aquest cas caldria veure Apollo com un du-pastor. 3) Kretschmer ("Glotta" 13, 1924, p. 242 n. 1; 27, 1939, p.

32; 31, 1951, p. 102) creu que deriva d'un nom per dir 'fora' *; tamb Carnoy (DEMGR) sost aquesta hiptesi. 4)

Comparaci amb l'hittita Appaliuna (Sommer, "Indog. Forsch." 55, 1937, pp. 176 ss.); Laroche (Recherches sur les noms

des dieux hittites, p. 80) creu que pot haver-hi un origen com de les dues divinitats, per sembla que aix de moment

29


non s demostrable. Appaliuna, de tota manera, no seria un du hittita. 5) Comparaci amb el lidi Pldans, posat en

dubte per Heubeck (Lydiaka, pp. 16-21) perqu els prstecs lingstics del lidi al grec no permeten la comparaci.

Categoria: Dus

APRIATEHerona de Lesbos, estimada per Trambelos, que decid raptar-la; ella s'hi opos i Trambelos la tir al mar, on mor

negada (Parthen. Narr. am. 26).

Es tracta d'un compost de - privativa i del verb , "comprar" i significa per tant "la no comprada", aparentment

un nom servil.


AQUERONTPersonatge que hauria engendrat Asclaf d'una Nimfa del l'Avern (?) de nom Gorgra (Apollod. 1, 5, 3) o b rphne

(Ovid. Metam. 5, 539-541; en grec existeix ladjectiu orphns "fosc", per no el nom propi, per la qual cosa s possible

que es tracti d'una invenci ovidiana). Sembla la construcci tardana d'un personatge resultant de l'epnim del nom

del riu, tot i que el fill que se li atribueix sembla estar relacionat amb histries demetraques en aparena bastant

"tradicionals". La notcia (apareguda a Natalis Comes, Mythologiae, III p. 97) que el fa fill de Ceres, i tal vegada d'un

rei de Siclia anomenat Sic, infantat d'amagat per la deessa en una cova de Creta, no apareix abans de Boccaccio,

Genealog. deorum gentilium, 3, 4, 1, que cita fonts molt poc fiables, com Teodonci i Pronpides, i no resulta creble.

Les etimologies gregues del nom del riu, conegut ja a Homer (Od. 11, 513, hapax; identificat amb molts rius, el ms

fams dels quals encara avui s'anomena aix, i desemboca a Parga, a l'Epir, on t tamb la seu un "Oracle dels Morts",

, cfr. Herodot. 5, 92, ) d' - privativa i , "indret no plaent", o b d' , "que fa fluir

dolors", (Etym. M. 180. 46-57 s. v.), semblen evidentement populars. Per no resulten massa convincents ni tant sols

les referncies de l'ant. pers. assaran o ant. esl. jezero per reconstruir un antic *- que signifiqus "llac",

"llacuna" (Chantraine, DELG s. v.). Menys estranya podra ser la relaci amb l'adjectiu , "riu dei pollancres

blancs" (Carnoy, DEMGR s. v.). Per l'tim continua essent incert.

Categoria: Herois

Motiu: Eponmia

AQUILLESNom del fill de Peleu i Tetis, pare de Pirros Neoptlem (Hom. Il. passim).

s present en la forma micnica a-ki-re-u (KN Vc 106). L'etimologia s incerta, per s'han fet diverses suposicions: 1)

Segons Apollod. (Bibl. 3, 13, 6; Schol. ad Lycophr. 178, etc.) fou Quir qui li va donar aquest nom perqu els seus llavis

mai no havien xuclat la llet de Tetis, i el nom derivaria, doncs, de - privativa i , "llavis". 2) Podria ser un nom pre-

hellnic (Bosshardt, Die Nomina auf -, par. 444 i Nordheider, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1754). 3) Podria derivar de

, "dolor", passant per un *, com deriva de (Kretschmer, "Glotta" 4, 1915, pp. 305-308); tamb

30


podria consistir en un hipocorstic de *-, sempre derivat de per amb l'addici de , "poble" (Palmer,

Interpretation, p. 79): "aquell el poble del qual t dolor"; tamb Nagy (The Best of the Achaeans, pp. 69-71) est d'acord

amb aquesta hiptesi, argumentant que el nom encaixa molt b amb les vivncies del personatge. Holland ("Glotta"

71, 1993, pp. 17-27) critica per diverses raons la interpretaci de Nagy i prefereix entendre la primera part del nom

com un verb amb el significat de "espantar", donades les relacions de amb termes d'altres llenges indoeuropees

que signifiquen "la por, el terror"; llavors voldria dir "un que espanta l'exrcit enemic." 4) Carnoy (DEMGR) pensa que

el personatge podria ser una detat aqutica, i el seu nom derivaria de l' indoeuropeu *aqwa, passant pel pelasgi, per

aquesta etimologia s molt poc probable.

Categoria: Herois

ARACNENoia de Ldia que rept Atena en l'art del teixit i fou transformada en aranya (Ovid. Met. 6, 5-145).

El nom significa de fet en grec "aranya", derivat de l'indoeuropeu *arak-sn- (Chantraine, DELG).


RDESCOSNom d'un riu, fill d'Oce i Tetis (Hes. Theog. 345).

Deriva del verb , "regar, mullar" i significa doncs "el qui mulla"; segons Rushworth i Voigl (in Snell, Lex. fr. Ep.,

col. 1219) el sufix - hauria de ser traci.

Categoria: Herois

ARESDu de la guerra, fill de Zeus i Hera (Hes. Theog. 922 ss.).

Aquest nom s testimoniat en micnic en la forma a-re (KN Fp 14.2). Est relacionat probablement amb , ,

"desgrcia, adversitat" (Kretschmer, "Glotta" 11, 1921, pp. 195-98).

Categoria: Dus

ARETEEsposa d'Alcnous, svia reina dels Feacis, mare de Nausicaa i dels seus germans. Ella s la primera que rep la

splica d'Odisseu (Hom. Od. 6-12 passim. A Apollon. Rhod. Argon. 4, 1070-1123, afavoreix la consumaci d'un apressat

matrimoni entre Medea i Jas, arribats a Drepane (Corcira) quan tornaven de la Clquide.

S'ha intentat reconduir aquest nom al substantiu , "virtut", "excellncia", amb retracci de l'accent; per

l'allargament de la vocal ho fa difcil, cf. . La proposta d'explicar el nom d'aquesta reina amb l'adjectiu

, "indicible", "de qui no es pot pronunciar el nom" (dub. in Room, Room's Classical Dictionary), no s acceptable.

31


Es tracta d'un antropnim derivat amb retracci de l'accent de l'adjectiu verbal , del qual existeix el mascul

, . Significa doncs "esperada, invocada", ms que no un improbable "maleda".


ARGEEuga donada per Equpol de Sici a Agammnon; usada per Menelau amb Podargos per a la cursa dels carros en els

jocs fnebres en honor de Patrocle, Hom. Il. 23, 295-296.

Deriva de l'adjectiu , amb retracci de l'accent tpica dels noms propris; s molt probable que l'adjectiu sigui aqu

usat en l'accepci "velo" (dit sovint de gossos de seguiment, ), i no en sentit colorstic, "clara", "esplendent".

Categoria: Animals

RGENNOSNom d'un bellissim jove beoci que, perseguit per Agammnon, es tir al riu Cefs i es neg; Agammnon fund en nom

seu el temple d'rtemis Argenna (Athen. 13, 603 d).

Es tracta d'un tema en - (*- ) derivat de , i significa "d'un blanc brillant" (Chantraine, DELG, s. v. ).

Categoria: Herois

ARGOPENom: 1. d'una nimfa del Parns (Apollod. Bibl. 1, 3, 3); 2. de la filla del rei de Msia Teutras (Diod. Sic. 4, 33) i 3. de la

filla del Nil (Pherec. Fr. 21 Fowler, = Schol. ad Apollon. Rh. 3, 1177-1187; Hygin. Fab. 6,178).

Es tracta d'un compost de , "d'un blanc brillant" i del tema - (, ), de la rel del verb "veure" i significa

doncs "d'aspecte brillant".


ARGIRANimfa arcdia que estim el pastor Selemnos mentre fou jove, per desprs l'abandon; aquest mor i fou transformat

per Afrodita en el riu que porta el mateix nom, mentre que la nimfa continu habitant una font, pels voltants de Patras

(d'una llegenda local, Pausan. 7, 23, 1-3).

El nom deriva de , "argent" i significa doncs "d'argent".

Categoria: Dus

Motiu: Eponmia

32


ARGOSNom de diversos personatges, entre els quals: 1. el fill de Zeus i Nobe que tenia el poder al Peloponns (Apollod. Bibl.

2, 1, 1 ss.); 2. el besnt d'aquest, dotat d'una infinitat d'ulls i d'una gran fora, guardi de Io (Apollod. Bibl. 2, 1, 2);

3. el fill de Frixos i Calcope (Hygin. Fab. 14); 4. el constructor i epnim de la nau Argo (Apoll. Rhod. Argon. 1, 324).

s tamb el nom del vell gos d'Odisseu (Hom. Od. 17, 290-327).

Deriva de l'adjectiu , "d'un blanc brillant", per tamb "rpid" amb retracci de l'accent tipica dels antropnims;

significa doncs "el brillant", o potser tamb "velo com el llampec", cfr. l'expressi usada per als gossos de caa,

.

Categoria: Herois

Motiu: Catasterisme

ARIADNAFilla de Minos i Pasfae (Apollod. Epit. 1, 9), esposa de Dions.

El nom s un compost de la partcula augmentativa - i de , que segons una glossa d'Hesiqui seria una paraula

cretenca per , "sagrat, pur"; significaria doncs "la santssima" (Stoll, in Roscher, Myth. Lex. I col. 540; von Kamptz,

Homerische Personennamen, p. 93).


ARI1. Cavall fabuls, fill de Posid i de Demter que s'havia trasformat en euga (o en Erinnis) per fugir del seu germ o

d'una Erinnis (Schol. Hom. Il. 23, 346). Citat ja a l'pica (Hom. Il. 23, 346-347) com a cavall d'Adrast, un dels Set contra

Tebes (cfr. Thebaid. Fr. 7 Bernab), sembla que tenia el do de la paraula, tal com el va tenir momentniament Xantos

1., el cavall d'Aquilles (Propert. 2, 34, 37: "vocalis Arion".). Antmac de Colof (Fr. 32 Wyss) anomena Thelpousaion

aquest corser (Adrast, l'nic supervivent dels Set, el va utilitzar per fugir de la ciutat d'Edip, desprs de la victria de

les armes tebanes) i no l'esmenta com a fill de Demter, sin de Gaia (cfr. Pausan. 8, 25, 7), que l'hauria fet aparixer

precisament a Telpusa, una localitat de l'Arcdia. Tenia el pl del color dels cabells de Posid: ru fosc, amb reflexos

blavosos (blau ru), . 2. Poeta llegendari autor de ditirambes salvat per un dof; Herodot. 1, 23.

tim d'interpretaci difcil. Probablement est relacionat amb l'adjectiu (i compratiu) , "fort, robust, molt vlid",

Pape-Benseler (WGP): "Wacker", s a dir: "valent, coratjs"; es pot reconixer potser en miscnic a-ri-wo, KN Cn 131.8,

Cn 655; o b en a-ri-jo-a, Chantraine, interpretat com a "millor", dit de teixits. Referncies a Ares, (Carnoy DEMGR,

Room, Room's Class. Dictionary, per ja en Etymol. Magn. s. v. ) sn potser possibles, mentre que l'intent de

33


vincular aquest nom amb el verb , "fluir" (que tindria un tema - -!), i per tant amb les fonts i amb Pegs

(Room, Room's Class. Dictionary, p. 63), est del tot mancat de fonament.

Categoria: Animals

ARISTEUFill de la nimfa Cirene i d'Apollo, besnt del du-riu tessali Peneu; va ser instrut per les Muses en l'art de la medicina

i de l'endivinaci (Pausan. 8, 2, 4; 10, 17, 3-5; 30, 5), i va ser l'inventor de l'apicultura.

El nom deriva de , superlatiu de , "bo" i significa per tant "el millor, l'ptim"; es podria tractar d'una

forma abreviada d'un compost d'aquest adjectiu (Chantraine, DELG, s. v. ).

Categoria: Herois

Motiu: Fundaci

ARISTDEMNom d'uno dels Herclides, fill d'Aristmac (Apollod. Bibl. 2, 8, 2).

Es tracta d'un compost de , superlatiu de , "bo" i de , "poble" i pot significar "excellent per al seu

poble" o "d'un poble excellent". Sembla que es tracta d'un nom "patrocelebratiu", en tant que est compost d'una part

del nom del seu patre (Sulzberger, "Rev. t. gr." 39, 1926, pp. 384-447).

Categoria: Herois

ARISTMACFill de Talau i Lismaque, germ d'Adrast (Apollod. Bibl. 1, 9, 13); un altre personatge amb aquest nom s un Heraclida,

fill de Cleodeu i pare d'Aristdem (Apollod. Bibl. 2, 8, 2).

Es tracta d'un nom compost de i de , "combatre" i significa per tant "el combatent ptim".

Categoria: Herois

ARQUELAUNom d'un fill de Tmenos; bandejat d'Argos, an a Macednia al palau del rei Cisseu, assetjat pels enemics, i el salv.

Aquest refus de donar-li la filla i el regne que li havia proms i prov de matar-lo en un parany, per hi mor ell

(Hygin. Fab. 219).

34


Es tracta d'un compost del verb , "guiar, comandar" i de , "poble, exrcit" i significa per tant "el qui comanda

el poble" o "el qui comanda l'xrcit".

Categoria: Herois

ARQUMACNom d'un fill d'Hracles (Apollod. Bibl. 2, 7, 8) i d'un altre personatge, un dels tants fills de Pram (Apollod. Bibl. 3,

12, 5).

Es tracta d'un compost del verb , "guiar, comandar, iniciar" i , "batalla", i significa doncs "el que inicia (o

guia) la batalla".

Categoria: Herois

ARQUESILAUCap dels Beocis a Troia, mort per Hctor (Hom. Il. 2, 495; 15, 329).

El nom s un compost del verb , "protegir, socrrer", cfr. lat. arceo, que en alguns compostos es troba en la forma

-, i de , "poble, exrcit"; significa doncs "el qui protegeix el seu exrcit".

Categoria: Herois

RTEMISDea filla de Latona i de Zeus, germana d'Apollo (Hes. Theog. 918).

El nom s ja present en micnic en la forma de genitiu A-te-mi-to, (PY Es 650.5) i potser en datiu A-ti-

mi-te, en grec (PY Un 249.5) amb tema en t- en comptes de d -. T orgen asitic i es troba testimoniat

en inscripcions ldies com a artimus (Heubeck, Lidiaka, pp. 22-25). No s tan probable segons Chantraine (DELG)

la derivaci d'un illric *artos, perqu la deessa era coneguda ja en micnic. Hi ha hagut diversos intents per

explicar el nom en termes grecs: ha estat comparat amb , "s", per aquesta en grec s una forma secundria

(Chantraine, DELG); amb , "carnisser" (Kretschmer, "Glotta" 27, 1939, pp. 33-34), per la grafia reposa

probablement en una etimologia popular (Chantraine, ibidem). Tampoc la comparaci amb (ja a Plat. Crat.

406 b), "s i estalvi, intacte" no porta a cap resultat. Carnoy (DEMGR) es decanta per la hiptesi que es tractaria

d'una derivaci pelsgica de l'indoeuropeu *ered, amb pas d > t. Van Windekens ("Beitr. Namenf." 9, 1958, pp. 163-67)

interpreta el nom en relaci amb els cursos d'aigua , a Trcia, remetent a la mateixa arrel que

35


Carnoy; el sufix - em -, - am - es troba en altres hidrnims. El nom significaria en aquest cas "la de l'aigua, de la font,

del riu", en qu el sufix - id -, - it - indicaria un patronmic femen.

Categoria: Dus

ASCLABOSFill de Misme, una dona de l'ttica que don a Demter, errant en cerca de la seva filla, aigua per beure; la deessa

la begu tota d'un glop, cosa que va fer riure el jove; Demter, irritada, li tir l'aigua per sobre i el transform en

sargantana pigallada (Anton. Lib. Met. 24).

El nom indica de fet una sargantana pigallada, terme de difcil intepretaci, amb terminaci -, potser egeu

(Chantraine, DELG; Formation, pp. 260-61) present en un cert nombre de noms d'animals.

Categoria: Animals

Motiu: Metamorfosi

ASCLAFOS1. Fill de Gorgira, una nimfa del Stix, i de l'Aqueront, denunci Persfone quan aquesta trenc el dejuni mentre era

retinguda als Inferns; Demter el castig tirant-lo a l'Hades amb una roca feixugussima; alliberat per Hracles, fou

transformat desprs per Demter mateix en liba (Apollod. Bibl. 1, 5, 3; 2, 5, 12) o mussol (Ovid. Met. 5, 533 ss.); 2.

heroi d'Orcmenos dels Minis de Becia, fill d'Ares i d'Astoque, germ de Ilmenos. Figura, amb el seu germ, entre

els Argonautes, Apollod. Bibl. 1, 9 16, per no a Apoll. Rhod.; tots dos van prendre part ms tard a la guerra de Troia

(Hom. Il. 2, 511 ss.), i A. fou colpit de mort per Deifob, Hom. Il. 13, 518-522.

El nom s el d'un ocell desconegut, potser una mena d'liba (D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, p. 56), amb

el sufix -, tpic de molts animals (Chantraine, DELG).

Categoria: Animals

Motiu: Metamorfosi

ASCANIFill d'Eneaa i Creusa (Verg. Aen., passim); anomenat tamb Julus, fundador de la gens Julia.

Es tracta d'un nom estrany al grec, que deriva del topnim - , present a Bitnia i a Frgia (Wathelet, Dictionnaire

des Troyens de l'Iliade, p. 331).

Categoria: Herois

ASCLEPIDu de la medicina, fill d'Apollo (Hymn. hom. ad Aescul.).

36


L'etimologia d'aquest nom no s clara; Chantraine (DELG) hipotitza que es tracta d'un manlleu i creu que no s

demostrable la hiptesi de Grgoire, "Mm. Acad. Royale de Belgique" (Classe des lettres, II serie 45, 1949) que es tracta

d'un "du talp", amb el nom derivat de , "talp". Carnoy (DEMGR) s'inclina en canvi per l'etimologia pelsgica

de costum: derivaria de ais(a)k-labh-ios, explicable com "el qui agafa la vara" ( ), que era el seu

emblema. Dyer (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1411) creu que els intents de comparaci amb noms d'animals sn errats:

, un tipus de llangardaix (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 370) i , un tipus de

musso

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - demgol.units.it · Diccionari Etimològic de la...

Documents

Transcript of Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - demgol.units.it · Diccionari Etimològic de la...