Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5181 - … · 2019-03-07 · de la...
60
1 / 60 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5181 - 25/07/2008 [Sumari || Índex del sumari || Diaris Oficials disponibles || Inici ] DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA RESOLUCIÓ VCP/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. (Pàg. 58179) RESOLUCIÓ VCP/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. L'ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat. L'article 12.3 del Decret 108/2006, de 25 d'abril, pel qual s'aprova la modificació dels Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat, estableix que el Termcat ha de difondre periòdicament els termes procedents dels treballs de normalització formal que hagin estats aprovats pel Consell Supervisor, que tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'apartat h) de l'article 1.3 del Decret 216/2005, d'11 d'octubre, d'estructura orgànica de la Secretaria de Política Lingüística, estableix que la Secretaria de Política Lingüística impulsa i coordina, a través del Centre de Terminologia Termcat, les activitats terminològiques relacionades amb la llengua catalana i vetlla per la difusió i l'aplicació de la terminologia que elabora el Centre esmentat. L'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la redacció que li dóna el Decret 162/2002, de 28 de maig, estableix que en l'ús del català l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes normalitzats pel Centre de Terminologia Termcat per designar en aquesta llengua els conceptes a què es refereixen. D'acord amb els preceptes esmentats, Resolc: .1 Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el primer quadrimestre de 2008, que figuren a l'annex d'aquesta Resolució i que s'acompanyen de la definició i d'equivalències en altres llengües.
Transcript of Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5181 - … · 2019-03-07 · de la...
1 / 60
Diari Oficial de la Generalitat de CatalunyaDOGC núm. 5181 - 25/07/2008
[Sumari || Índex del sumari || Diaris Oficials disponibles || Inici ]
DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIARESOLUCIÓ VCP/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pelConsell Supervisor del Termcat. (Pàg. 58179)
RESOLUCIÓ
VCP/2359/2008, de 16 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pelConsell Supervisor del Termcat.
L'ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i ladifusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptesque es posen en circulació a la nostra societat.
L'article 12.3 del Decret 108/2006, de 25 d'abril, pel qual s'aprova la modificació delsEstatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat, estableix que el Termcat hade difondre periòdicament els termes procedents dels treballs de normalització formalque hagin estats aprovats pel Consell Supervisor, que tenen un caràcter subsidiarirespecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'EstudisCatalans.
L'apartat h) de l'article 1.3 del Decret 216/2005, d'11 d'octubre, d'estructura orgànica dela Secretaria de Política Lingüística, estableix que la Secretaria de Política Lingüísticaimpulsa i coordina, a través del Centre de Terminologia Termcat, les activitatsterminològiques relacionades amb la llengua catalana i vetlla per la difusió i l'aplicacióde la terminologia que elabora el Centre esmentat.
L'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengüesoficials per l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la redacció queli dóna el Decret 162/2002, de 28 de maig, estableix que en l'ús del catalàl'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes normalitzats pel Centre deTerminologia Termcat per designar en aquesta llengua els conceptes a què es refereixen.
D'acord amb els preceptes esmentats,
Resolc:
.1 Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcatdurant el primer quadrimestre de 2008, que figuren a l'annex d'aquesta Resolució i ques'acompanyen de la definició i d'equivalències en altres llengües.
2 / 60
.2 En virtut del Decret 107/1987, de 13 de març, d'acord amb la redacció que li dóna elDecret 162/2002, de 28 de maig, l'Administració de la Generalitat ha d'emprar elstermes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la sevadocumentació tècnica i administrativa.
Barcelona, 16 de juliol de 2008
Bernat Joan i Marí
Secretari de Política Lingüística
Annex
Termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat en el període indicat al'apartat 1.
Qualsevol comentari sobre els termes d'aquest annex es pot adreçar al Termcat(Diputació, 119, 5a planta, 08015 Barcelona).
Audiovisuals
com-s'ha-fet m
es making of
fr documentaire de tournage
fr making of
fr reportage de tournage
fr revue de tournage
it documentario sulla lavorazione
it making of
en making of
Reportatge audiovisual sobre el procés d'elaboració d'una obra cinematogràfica, d'unasèrie televisiva, d'un anunci, d'un disc, etc., o sobre la preparació d'un espectacle.
Nota: Els equivalents francesos documentaire de tournage, reportage de tournage irevue de tournage tenen ús només en cinema.
Ciències de la vida i de la salut
3 / 60
espòting m
es manchado
es spotting
fr microrragie
fr spotting
fr tacheture
en spotting
Ginecologia. Obstetrícia. Vessament de petites quantitats de sang uterina que esprodueix entre períodes menstruals.
Nota: De vegades també s'aplica al vessament de petites quantitats de sang uterina enels primers mesos d'embaràs.
pinçament de membrana m
es pinzamiento zonal de membrana
es técnica de patch clamp
fr méthode patch clamp
it tecnica del patch clamp
en patch clamp
en patch clamping
de Membranfleckklemmemethode
de Patch-Clamp-Methode
Biologia cel·lular. Tècnica electrofisiològica consistent a aplicar una micropipeta a lamembrana cel·lular per mesurar els corrents elèctrics que es produeixen a través delscanals iònics.
transparència nucal f
sigla TN f
es sonolucencia nucal
4 / 60
es translucencia nucal
es translucidez nucal
es SN
es TN
fr clarté nucale
en nuchal translucency
en NT
Ginecologia. Obstetrícia. Zona fosca d'una ecografia que correspon a l'acumulació delíquid entre la pell i el teixit subcutani, present a la zona nucal d'un fetus entre lessetmanes 11 i 13 d'amenorrea, i que pot indicar l'existència d'alguna anomalia de tipuscromosòmic, morfològic o d'una altra naturalesa si supera el gruix estimat per l'edatgestacional del fetus.
Esports
aikido m
es aikido
fr aïkido
it aikido
pt aikido
en aikido
Esports de combat. Art marcial d'autodefensa d'origen japonès consistent a neutralitzar,amb el mínim de violència possible, l'acció agressiva de l'oponent mitjançant tècniquesd'immobilització i de projecció.
Nota: La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional deromanització Hepburn és aikid_.
bowling [en] m
es bolera
es bowling
5 / 60
fr boulodrome
fr bowling
fr salle de bowling
fr salle de quilles
it bowling
en bowling alley
en bowling centre
en bowling lane
Bitlles. Establiment públic destinat a la pràctica del bowling, que generalment comprèndiverses pistes de joc.
bowling [en] m
es boliche
es bolos americanos
es bowling
fr bowling
fr jeu de quilles
it bowling
en bowling
Bitlles. Bitlles practicades sobre una pista llisa sota sostre, en què l'element llançat ambla mà és una bola de material sintètic amb forats per als dits, que ha de rodar al llarg detot el desplaçament.
Nota: La modalitat de bowling més coneguda als Països Catalans és el bowling de deu,per la qual cosa la forma bowling s'utilitza sovint referida a aquesta modalitatespecífica.
bowling de deu [bowling: en] m
es boliche de diez pinos
es bolos de diez
6 / 60
es bowling de diez bolos
fr bowling
fr bowling à dix quilles
fr jeu des dix quilles
en bowling
en tenpin bowling
en tenpins
de Bowling
Bitlles. Modalitat de bowling practicada amb deu bitlles disposades en triangle.
Nota: És la modalitat de bowling practicada habitualment als Països Catalans, per laqual cosa la forma bowling de deu es redueix sovint a bowling.
bowling de nou [bowling: en] m
es bolos de nueve
fr jeu à neuf quilles
fr ninepin bowling
en ninepin bowling
en ninepins
en skittles
de Kegeln
Bitlles. Modalitat de bowling disputada amb nou bitlles disposades en rombe.
canyellera f
es protector de caña
fr botte d'avant-jambe
fr botte de canon
fr guêtre d'avant-jambe
7 / 60
en shin boot
Hípica. Protector que cobreix les canyelles d'un cavall.
Nota: Popularment també s'utilitza la forma canyella (generalment en plural, canyelles,reducció de protector de canyelles) per a designar aquest concepte.
col·locació f
es posición inicial
fr adresse
fr position
fr visée
en address
en address position
en setup
Golf. Postura que adopta el golfista per a executar el swing, generalment amb elsgenolls lleugerament flexionats, el cos inclinat cap endavant i la pelvis una mica enfora.
col·locació dels peus f
es colocación
es stance
fr placement des pieds
fr position des pieds
fr stance
en stance
Golf. Posició dels peus del golfista just abans d'iniciar un swing.
comissari -ària de boxs m i f
es comisario de boxes
fr comissaire des puits
8 / 60
en pit marshal
en pit observer
Esports de motor. Comissari de pista que actua a la línia de boxs amb la responsabilitatde controlar les operacions que s'hi efectuen i vetllar pel compliment de les normes enaquesta zona.
contrapassada f
es contrapase
fr contre-dégagement
en counter-disengage
en counter-disengagement
Esgrima. Passada executada com a resposta a un intent de l'adversari de fer un canvi delligament o una contra.
corbata f
es corbata
fr virgule
en horseshoe
Golf. Putt en què la bola recorre la vora del forat sense arribar a entrar-hi.
cursa d'orientació f
es carrera de orientación
es orientación
fr course d'orientation
it corsa d'orientamento
it orienteering
en orienteering
Cursa d'orientació. Esport practicat a l'aire lliure consistent en la realització de cursescontrarellotge sense conèixer-ne prèviament l'itinerari, en què els participants han de
9 / 60
localitzar sobre el terreny diversos controls assenyalats en un mapa, pels quals han depassar obligatòriament.
Nota: Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanescarrera d'orientació i correguda d'orientació.
cursa d'orientació a peu f
es orientación a pie
fr course d'orientation pédestre
en foot orienteering
en foot-O
Cursa d'orientació. Modalitat de cursa d'orientació practicada sense l'ajuda de cap mitjàmecànic de desplaçament.
Nota: Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanescarrera d'orientació a peu i correguda d'orientació a peu.
cursa d'orientació amb bicicleta tot terreny f
sigla O-BTT f
es orientación en bicicleta de montaña
es O-BM
fr course d'orientation à VTT
fr VTT-O
en mountain bike orienteering
en bike-O
en MTB-O
Cursa d'orientació. Modalitat de cursa d'orientació practicada amb una bicicleta totterreny que el corredor no pot abandonar en cap moment.
Nota: Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanescarrera d'orientació amb bicicleta tot terreny i correguda d'orientació amb bicicleta totterreny.
cursa d'orientació amb esquís f
10 / 60
es orientación con esquís
es ski-O
fr ski d'orientation
fr ski-orientation
fr ski-O
it sci orientamento
en ski orienteering
en ski-O
Cursa d'orientació. Modalitat de cursa d'orientació practicada amb esquís de fons.
Nota: Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanescarrera d'orientació amb esquís i correguda d'orientació amb esquís.
curvone m
es curvón
es curvone
it curvone
en curvone
Esports de motor. Revolt lleugerament peraltat i de radi molt ample.
desgraduació f
es decotación
es degraduación
fr décotation
en degrading
Muntanyisme. Rebaixament de la graduació inicialment assignada a una via.
despitonar v tr
es despitonar
11 / 60
fr dépitonner
en remove pitons, to
Muntanyisme. Extreure els pitons d'una via d'escalada.
engallador m
es engalladero
es engallador
es engalle
fr fausse rêne
fr rétenteur de rênes
fr tige de tête
en bearing rein
en checkrein
en overcheck
Hípica. Corretja que uneix la brida amb el bastet passant per damunt del cap del cavall,que obliga l'animal a alçar la testa i l'ajuda a mantenir el trot.
escapatòria f
es escapatoria
es zona de escape
fr bac à graviers
en run-off area
de Auslaufzone
Esports de motor. Àrea de seguretat situada a l'exterior de determinades zones de lapista d'un circuit, especialment en certs revolts, que serveix per a evitar un accident oesquivar un objecte o per a desaccelerar un vehicle en cas de sortida de pista per unaerrada de conducció, una avaria o una col·lisió.
escombrada f
12 / 60
es látigo
en sweep
en sweep hit
Hoquei sobre herba. Tir executat arrossegant l'estic per terra en posició quasi horitzontalabans de colpejar la bola amb un cop sec.
espit m
es clavija autoperforante
es espit
fr cheville autoforeuse
fr spit
it spit
en self-drive bolt
en self-tapping bolt
en spit
de Spit
Muntanyisme. Espeleologia. Tac metàl·lic d'expansió amb una corona dentada en undels extrems que s'introdueix directament a la roca i que, unit a una plaqueta,constitueix un ancoratge.
Nota: Per extensió, la forma espit sovint s'utilitza per a designar tot l'ancoratge.
espitador m
es espitador
fr tamponnoir
en hand-powered drill
Muntanyisme. Espeleologia. Eina metàl·lica que, mitjançant la percussió, serveix per aintroduir un espit a la roca.
espitar v tr
13 / 60
es espitar
fr spiter
Muntanyisme. Espeleologia. Clavar un o diversos espits a la roca.
fita txeca f
es baliza checa
fr confetti
en confetti
Cursa d'orientació. Fita de control al costat de la qual hi ha uns papers que l'orientadorha de presentar al final de la prova per tal d'acreditar el seu pas per aquell control.
full-contact [en] m
es full contact
es full-contact
fr boxe américaine
fr full-contact
it full contact
pt full-contact
en full contact
en full contact karate
Esports de combat. Esport de combat d'origen nord-americà que combina tècniques dela boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu només per sobre de la cintura.
genollera f
es rodillera
fr botte de genou
fr botte de genoux
en knee boot
14 / 60
Hípica. Protector que cobreix la part interior dels genolls d'un cavall.
Nota: Popularment també s'utilitza la forma genoll (generalment en plural, genolls,reducció de protector de genolls) per a designar aquest concepte.
gos cobrador m
es perro cobrador
es perro de cobro
fr chien rapporteur
fr retriever
en retriever
Caça. Gos ensinistrat per a localitzar la peça abatuda i, en el cas de la caça menor,portar-la al caçador.
Nota: Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes caportador o ca de portar.
graduació f
es cotación
es graduación
fr cotation
en grading
en rating
Muntanyisme. Classificació d'una via segons criteris diversos, com ara el grau dedificultat, la durada del recorregut o l'estat dels ancoratges.
Nota: Tradicionalment als Països Catalans s'ha fet servir el sistema de graduaciófrancès, que valora la dificultat total d'una via segons una escala oberta de graus en quèel primer grau és el més senzill.
kendo m
es kendo
fr kendo
15 / 60
it kendo
pt kendo
pt quendô
en kendo
de Kendo
Esports de combat. Art marcial d'origen japonès consistent a batre's amb un sabre debambú.
Nota: La transcripció de la denominació japonesa segons el sistema internacional deromanització Hepburn és kend_.
kick-boxing [en] m
es kickboxing
fr kick-boxing
it kick boxing
en kick-boxing
en kickboxing
Esports de combat. Esport de combat d'origen oriental que combina tècniques de laboxa i del karate i en què es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a lescuixes.
kungfu m
sin. wushu [zh] m
es kung-fu
es wushu
fr kung-fu
fr wushu
pt kung fu
pt wushu
16 / 60
en kung fu
en wushu
Esports de combat. Art marcial d'origen xinès.
Nota: 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu. 2. Si béla forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de .habilitat,destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per adesignar qualsevol de les arts marcials xineses. 3. En xinès, la denominació que designahabitualment les arts marcials és wushu (de wu .marcial' i shu .art').
línia f
es línea
fr ligne
en line
Esgrima. Cadascun dels possibles espais de moviment d'una arma, segons la posició dela mà armada d'un tirador.
línia alta f
es línea alta
fr ligne haute
en high line
Esgrima. Línia situada per sobre la mà armada.
línia alta externa f
es línea alta exterior
fr dessus
fr ligne de sixte
fr ligne du dessus
en high outside line
Esgrima. Línia alta corresponent a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o al'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
17 / 60
línia alta interna f
es línea alta interior
fr dedans
fr ligne de quarte
fr ligne du dedans
en high inside line
Esgrima. Línia alta corresponent a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o ala dreta de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
línia baixa f
es línea baja
fr ligne basse
en low line
Esgrima. Línia situada per sota la mà armada.
línia baixa externa f
es línea baja exterior
fr dessous
fr ligne du dessous
en low outside line
Esgrima. Línia baixa corresponent a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o al'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
línia baixa interna f
es línea baja interior
fr dehors
fr ligne du dehors
en low inside line
18 / 60
Esgrima. Línia baixa corresponent a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o ala dreta de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
màquina de plantar f
sin. compl. plantadora f
es máquina plantadora
fr planteur automatique
fr planteuse
fr planteuse-déblayeuse
en automatic pinsetter
en pin setting machine
en pinsetter
en pinspotter
Bitlles. Màquina que torna a posar dretes i en el lloc adequat les bitlles per permetre unnou llançament.
nihon-taijutsu [ja] m
es nihon tai-jitsu
es nihon tai-jutsu
fr nihon taï-jitsu
fr nihon taïjutsu
en nihon tai-jitsu
en nihon tai-jutsu
Esports de combat. Art marcial basat en el taijutsu però de reelaboració occidental queté com a objectiu controlar l'adversari emprant l'energia mínima necessària, de maneraque la defensa sigui sempre proporcionada a l'atac rebut.
Nota: La denominació nihon-taijitsu, si bé es documenta abundosament, és unatranscripció errònia del terme japonès.
orientació de precisió f
19 / 60
es orientación de precisión
es trail-O
fr orientation de précision
fr trail-O
it orientamento di precisione
en trail orienteering
en trail-O
Cursa d'orientació. Modalitat esportiva en què es valora, sense tenir en compte el temps,la precisió en la identificació sobre el terreny de les fites indicades en un mapa, les qualss'observen a distància des d'un itinerari transitable amb cadira de rodes.
Nota: Està regulada per la Federació de Curses d'Orientació.
passada f
es pase
fr dégagement
it cavazione
en disengage
en disengagement
de Kavation
de Umgehung
Esgrima. Acció ofensiva simple indirecta consistent a fer passar, pel camí més curt, lafulla pròpia per sobre la fulla contrària en una línia baixa, o per sota en una línia alta,per tocar el tirador adversari.
passada en temps f
es pase en tiempo
fr dégagement en temps
fr dérobement
20 / 60
en deception
en derobement
Esgrima. Passada executada durant una preparació o una parada de l'adversari, sensecontacte amb la seva fulla.
pèl m
es grano
es pelo
fr grain
en grain
en nap
Golf. Herba d'un camp de golf, especialment del green, en tant que factor quecondiciona, segons la inclinació que pren, el rodolament de la bola.
penjador m
es colgador
es percha
es portacazas
fr porte-gibier
en game carrier
en game strap
en game tote
Caça. Objecte consistent en una sèrie de ganxos, anelles o nusos corredissos destinats asostenir les peces caçades, que serveix per a facilitar-ne el transport i l'airejament.
peu-mà m
es pie-mano
fr pied-main
en step up
21 / 60
Muntanyisme. Moviment en què l'escalador fa pujar un peu fins a una presa on ja té unamà.
piano m
es piano
fr bordure
fr bordure de piste
en [GB] kerb
en [US] curb
Esports de motor. Vora de ciment o un altre material sòlid, pintada amb franges de doscolors, que serveix per a marcar els límits interiors o exteriors de determinats trams dela pista d'un circuit, especialment en els revolts.
pitonar v tr
es pitonar
fr pitonner
pt pitonar
en bolt, to
en fix pitons, to
Muntanyisme. Clavar pitons a la roca, a la neu o al glaç per obrir una via d'escalada.
pla m
es plano
fr plat
fr plat de l'épée
Esgrima. Cadascuna de les dues cares més amples de la fulla d'una arma.
protector m
es bota
es botín
22 / 60
es protector
es zapatilla
fr botte
fr guêtre
en boot
Hípica. Peça destinada a protegir determinades parts de les extremitats d'un cavall.
quadriatleta m i f
es cuadriatleta
en quadrathlete
Esportista que practica el quadriatló.
quadriatló m
es cuadriatlón
fr quadriathlon
en quadrathlon
Competició esportiva que combina la natació, el piragüisme, el ciclisme i la cursaatlètica.
reparapics m
es arreglapiques
es reparapiques
fr assujettisseur de mottes
fr fourchette
fr fourchette à gazon
en divot fixer
en divot repair tool
en pitch repair tool
23 / 60
en pitchfork
Golf. Eina en forma de forqueta de dues pues que serveix per a reparar manualment lesmarques que fa la bola quan cau al terreny de joc.
sofra f
es sufra
es zofra
fr sangle de brancards
fr sangle sous-ventrière
en belly band
en shaft girth
en shaft strap
Hípica. Corretja que passa per damunt el bastet proveïda de dues anelles que queden abanda i banda del tronc del cavall, a les quals se subjecten les vares del vehicle.
taijutsu m
es tai-jitsu
es tai-jutsu
fr taï-jitsu
fr taïjutsu
en taijitsu
en taijutsu
Esports de combat. Art marcial clàssic japonès en què els oponents es baten sensearmes.
Nota: La denominació taijitsu, si bé es documenta abundosament, és una transcripcióerrònia del terme japonès.
talonament m
es talonamiento
24 / 60
fr double-pas
en pace counting
en pacing
Cursa d'orientació. Tècnica emprada en les curses d'orientació a peu per a ferestimacions de les distàncies, consistent generalment a comptar les vegades que unmateix peu toca a terra i a multiplicar el resultat per la distància prèviament calculadaque es recorre amb dues passes.
tandoku-renshu [ja] m
es tandoku-renshu
fr tandoku-renshu
en tandoku renshu
Esports de combat. Entrenament consistent a practicar repetidament les tècniquespròpies del judo sense l'adversari, per tal d'obtenir coordinació de moviments i adquirirvelocitat i automatisme.
tempo m
es tempo
es timing
fr tempo
fr timing
en tempo
en timing
Golf. Manera de succeir-se els moviments del swing.
volta maria f
sin. compl. conversió f
es vuelta maría
fr conversion
en kick turn
25 / 60
Esquí. Tècnica que s'utilitza per a canviar el sentit de la marxa estant aturat, amb elsesquís paral·lels entre si i perpendiculars al pendent, consistent a aixecar primer unesquí de manera que quedi en posició vertical respecte al terra, col·locar-lo paral·lel al'esquí de suport però en sentit contrari, i girar després l'altre esquí 180º.
wushu [zh] m
es wushu
fr wushu
en wushu
Esports de combat. Esport de combat derivat de les arts marcials xineses en què escombina el combat amb l'exhibició de moviments encadenats.
Nota: En xinès, la denominació wushu significa literalment .art marcial' (de wu .marcial'i shu .art').
xut m
es golpeo
fr coup
fr tir
en hit
Hoquei sobre herba. Tir executat elevant l'estic cap enrere perquè agafi impuls abans decolpejar la bola amb un cop sec.
Finances
agrupament d'accions m
es agrupación de acciones
es contrasplit
fr regroupement d'actions
en consolidation of shares
en reverse split
26 / 60
en reverse stock split
en [US] splitback
en [US] splitdown
Operació consistent a ajuntar diverses accions ja emeses per crear accions de valornominal augmentat proporcionalment sense afectar el capital social d'una empresa,generalment amb la intenció de compensar caigudes importants a la borsa i facilitar elsmoviments econòmics de l'entitat afectada.
assegurança de multiinversió f
es unit link
es unit linked
en unit linked life assurance
Assegurança de vida d'estalvi que proporciona al titular un conjunt de fons d'inversiópossibles entre els quals pot anar canviant sense haver de pagar comissions ni haver detributar per les plusvàlues obtingudes.
bandera f
es bandera
fr drapeau
en flag
Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per unasuccessió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge defluctuació relativament petit i són enllaçables, respectivament, per dues línies paral·lelesde pendent oposat al del període precedent, la qual s'interpreta com una pausa transitòriaen la tendència.
Nota: La formació d'una bandera va acompanyada d'un descens en el volum decontractació.
banderola f
es banderola
es gallardete
fr fanion
27 / 60
en pennant
Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per unasuccessió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge defluctuació relativament petit i decreixent, i són enllaçables, respectivament, per dueslínies convergents que formen un angle de petita obertura i de bisectriu aproximadamenthoritzontal, la qual s'interpreta com una pausa transitòria en la tendència.
Nota: 1. La formació d'una banderola va acompanyada d'un descens en el volum decontractació. 2. Les banderoles tenen una durada més curta que els triangles i, adiferència d'aquestes figures, no presenten fluctuacions en ziga-zaga d'una banda al'altra i solen trencar la banda molt a prop del vèrtex.
bo porqueria m
es bono basura
fr obligation de pacotille
fr obligation pourrie
en junk bond
Bo amb un tipus d'interès molt elevat com a conseqüència del risc també molt elevatque comporta.
Nota: 1. Els bons porqueria són emesos per societats creades per a realitzardeterminades operacions financeres, especialment per a la compra de societatsmitjançant diferents tècniques, incloses les ofertes públiques d'adquisició d'accionshostils, o bé són emesos per societats amb poca solvència i alt risc. 2. Les societats queemeten bons porqueria acostumen a prometre alts rendiments als subscriptors d'aquesttipus d'actius.
broker [en] m i f
sin. mediador -a m i f
es broker
es intermediario
es mediador
fr commissionnaire
fr courtier
28 / 60
it broker
it mediatore
en broker
de Broker
de Effektenhändler
Persona o entitat que, sense establir una relació continuada amb les parts que lacontracten, fa d'intermediària en operacions borsàries, posant-les en contacte iassessorant-les de manera neutral.
Nota: A les borses espanyoles les entitats autoritzades a executar operacions borsàriescom a intermediàries s'anomenen, específicament, agències de valors.
broker dealer [en] m
es broker-dealer
fr courtier négociant
it broker dealer
en broker-dealer
de Broker-Dealer
Entitat que opera en mercats financers per compte propi o bé com a intermediària.
Nota: A les borses espanyoles les entitats autoritzades a executar operacions borsàriesper compte propi o bé com a intermediàries s'anomenen, específicament, societats devalors. Les entitats de crèdit també poden operar per compte propi i de tercers.
cap-i-espatlles m
es cabeza y hombros
es hombro-cabeza-hombro
es hombros-cabeza
fr épaule-tête-épaule
fr tête et épaules
en head and shoulders
29 / 60
Figura de canvi de tendència formada per tres alces de cotització separades entre si perdues baixes, de manera que la segona alça és la més gran, que s'interpreta com l'anuncidel final d'una tendència alcista i l'inici d'una tendència baixista.
Nota: Un cap-i-espatlles es considera la figura més fiable de totes les figures de canvi detendència.
cap-i-espatlles invertit m
es cabeza y hombros invertidos
es hombro-cabeza-hombro invertido
fr épaule-tête-épaule inversée
fr tête et épaules inversées
en head and shoulders bottom
en inverse head and shoulders
en reverse head and shoulders
Figura de canvi de tendència formada per tres baixes de cotització separades entre si perdues alces, de manera que la segona baixa és la més gran, que s'interpreta com l'anuncidel final d'una tendència baixista i l'inici d'una tendència alcista.
Nota: La pujada de cotització que anuncia un cap-i-espatlles invertit es preveu que siguicom a mínim igual a la distància que hi ha entre el punt més alt i el punt més baix de lafigura.
capital flotant m
es capital flotante
fr flottant
en free float
Part del capital social d'una empresa que es negocia lliurement al mercat de valors.
cim m
es cresta
es pico
es techo
30 / 60
fr sommet
en top
Cotització més alta d'un valor o un conjunt de valors en un període de temps determinat,que correspon a una tendència alcista.
cim arrodonit m
es cresta redondeada
es techo redondeado
fr sommet arrondi
en rounded top
en rounding top
Figura de canvi de tendència formada per una sèrie d'alces i de baixes disposades enforma de corba convexa, que s'interpreta com l'anunci del final d'una tendència alcista il'inici d'una tendència baixista.
cotització postampliació f
es cotización ex-post
en ex post value
Cotització real de les accions velles d'una empresa un cop començada una ampliació decapital.
cotització preampliació f
es cotización ex-ante
en ex ante value
Cotització de les accions d'una empresa just abans de començar una ampliació decapital.
cotització teòrica postampliació f
es cotización teórica ex-derecho
es cotización teórica ex-post
en ex post current value
31 / 60
Cotització esperada de les accions velles d'una empresa quan ha començat unaampliació de capital, que es calcula sumant la capitalització borsària anterior al'ampliació i el producte del nombre d'accions noves pel seu valor d'emissió, i dividint elresultat pel nombre total d'accions, sumades noves i velles.
cupó corregut m
es cupón corrido
fr coupon couru
fr intérêt couru
en accrued interest
Interès acumulat per un bo o una obligació des del darrer cobrament, o des de la datad'emissió si encara no s'ha cobrat, fins a la data de valoració o venda, que es calculadividint el nombre de dies transcorreguts des de l'últim pagament d'interessos entre elnombre de dies entre pagament i pagament, i multiplicant el resultat pel valor d'aquestúltim pagament.
Nota: Les denominacions franceses coupon couru i intérêt couru s'utilitzen generalmenten plural.
dealer [en] m i f
es dealer
fr contrepartiste
fr négociant
it dealer
en dealer
de Dealer
de Jobber
Persona o entitat que opera en mercats financers per compte propi.
desdoblament d'accions m
es desdoblamiento de acciones
es split
32 / 60
fr division d'actions
fr fractionnement d'actions
en share split
en split
en stock split
Operació consistent a fraccionar cadascuna de les accions ja emeses en diverses accionsde valor nominal reduït proporcionalment, amb la intenció d'augmentar la liquiditatsense afectar el capital social de l'empresa emissora.
diamant m
es diamante
fr diamant
en diamond
Figura de canvi de tendència formada per una successió d'alces i baixes els màxims imínims de les quals són enllaçables per quatre línies que formen un rombe, dues desuperiors que uneixen els màxims i dues d'inferiors que uneixen els mínims, la quals'interpreta com l'anunci del final d'una tendència alcista.
diferencial m
es diferencial
es spread
fr écart
fr spread
en spread
Diferència entre el preu de compra i el preu de venda d'un actiu en una transaccióeconòmica.
dins de diner loc adj
es dentro de dinero
es dentro del dinero
33 / 60
es in the money
fr dans la monnaie
fr dans le cours
fr en dedans du cours
en in the money
de im Geld
Dit del producte derivat que té valor per al comprador ja sigui perquè el preu d'exerciciés inferior al preu de mercat de l'actiu subjacent, en el cas que es tracti d'una opció decompra, o bé perquè el preu de mercat de l'actiu subjacent és inferior al preu d'exercici,en el cas que es tracti d'una opció de venda.
doble cim m
es doble cresta
es doble pico
es doble techo
fr double sommet
fr formation en M
en double top
Figura de canvi de tendència formada per dues alces de cotització separades per unabaixa, que s'interpreta com l'anunci del final d'una tendència alcista i l'inici d'unatendència baixista.
Nota: 1. Si el doble cim correspon a un període de temps llarg, la tendència baixista seràaccentuada. Per contra, si correspon a un període de temps curt, la tendència baixistarespondrà a petits moviments del mercat. 2. La davallada de cotització que anuncia eldoble cim es preveu que sigui com a mínim igual a la distància que hi ha entre el puntmés alt i el punt més baix de la figura.
doble vall f
es doble suelo
es doble valle
34 / 60
fr double creux
fr formation en W
en double bottom
en W formation
Figura de canvi de tendència formada per dues baixes de cotització separades per unaalça, que s'interpreta com l'anunci del final d'una tendència baixista i l'inici d'unatendència alcista.
Nota: 1. Si la doble vall correspon a un període de temps llarg, la tendència alcista seràaccentuada. Per contra, si correspon a un període de temps curt, la tendència alcistarespondrà a petits moviments del mercat. 2. La pujada de cotització que anuncia unadoble vall es preveu que sigui com a mínim igual a la distància que hi ha entre el puntmés alt i el punt més baix de la figura.
emissió a la par f
es emisión a la par
fr émission à la valeur nominale
fr émission au pair
en issue at par
Emissió de títols amb un preu d'emissió igual al seu valor nominal.
emissió sobre la par f
es emisión con prima
es emisión sobre la par
fr émission au-dessus du pair
en issue above par
en issue at a premium
Emissió de títols amb un preu d'emissió superior al seu valor nominal.
emissió sota la par f
es emisión al descuento
35 / 60
es emisión bajo la par
fr émission au-dessous du pair
en issue at a discount
en issue below par
Emissió de títols amb un preu d'emissió inferior al seu valor nominal.
estrip m
es strip
fr obligation démembrée
en strip
en strip bond
en stripped bond
Valor de cupó zero resultant de la segregació d'un valor de deute públic, el qual pot sernegociat de manera independent al mercat de deute públic anotat.
Nota: 1. La forma anglesa strip és una sigla lexicalitzada de separated trading ofregistered interest and principal. 2. La segregació d'un actiu de renda fixa en estrips ésreversible, ja que la suma dels diversos estrips permet reconstituir l'actiu. 3. Es tractad'una segregació feta per una entitat financera.
estripar v tr
es segregar
fr démembrer
en strip, to
Segregar interessos d'un valor de deute públic.
figura f
sin. patró m
es figura
es formación chartista
36 / 60
es formación gráfica
es patrón
fr figure chartiste
en pattern
en trading pattern
Dibuix creat per la representació de les cotitzacions de valors damunt d'un gràfic, usatcom a eina de predicció segons el xartisme.
Nota. 1. Com més ampli és l'interval temporal representat per la figura, més fiabilitat téla predicció. 2. Les figures es divideixen en figures de continuació de tendència i figuresde canvi de tendència.
figura de canvi de tendència f
es figura de cambio de tendencia
fr figure de changement de tendance
en trend reversal pattern
Figura que anuncia un canvi de tendència en la cotització d'un valor.
Nota: Són exemples de figures de canvi de tendència el doble cim, el triple cim, el cimarrodonit, la doble vall, la triple vall, la vall arrodonida, el cap-i-espatlles i el cap-i-espatlles invertit.
figura de continuació de tendència f
es figura de continuación de tendencia
fr figure de continuation de tendance
en trend continuation pattern
Figura que anuncia el manteniment de la tendència observada en la cotització d'unvalor.
Nota: Són exemples de figures de continuació de tendència els tascons, les banderes, lesbanderoles i, habitualment, els triangles.
fixació f
es fixing
37 / 60
fr fixage
fr fixing
en fixing
Operació de determinació de la cotització d'un valor per mitjà de la confrontaciód'ordres de compra i de venda un nombre determinat de vegades per sessió.
Nota: A l'Estat espanyol la fixació s'utilitza només per als valors de poca liquiditat.
fons d'inversió lliure m
es fondo de gestión alternativa
es fondo de inversión libre
es fondo especulativo
fr fonds d'investissement spéculatif
fr fonds de placement spéculatif
fr fonds spéculatif
en hedge fund
Fons d'inversió que inverteix el capital en valors molt especulatius per maximitzar larendibilitat amb independència de la tendència de la borsa.
fora de diner loc adj
es fuera de dinero
es fuera del dinero
es out of the money
fr en dehors du cours
fr hors de la monnaie
fr hors du cours
en out of the money
en underwater
38 / 60
de aus dem Geld
Dit del producte derivat sense valor per al comprador ja sigui perquè el preu d'exerciciés superior al preu de mercat de l'actiu subjacent, en el cas que es tracti d'una opció decompra, o bé perquè el preu de mercat de l'actiu subjacent és superior al preu d'exercici,en el cas que es tracti d'una opció de venda.
gràfic d'espelmes m
es gráfico de velas
es velas japonesas
fr chandelier japonais
en candlestick
en candlestick chart
en Japanese candlestick chart
Gràfic que representa les variacions de cotització mitjançant un rectangle vertical per acada unitat de temps entre la cotització d'obertura i la de tancament i amb dos segmentsverticals segons l'eix del rectangle, l'un tocant la part superior del rectangle per a indicarla cotització màxima i l'altre tocant-ne la part inferior per a indicar la cotització mínima.
Nota: En el gràfic d'espelmes, el rectangle és, generalment, de color blanc quan lacotització de tancament és superior a la cotització d'obertura i de color negre quan ésinferior.
just a diner loc adj
es a dinero
es at the money
es en dinero
es en el dinero
fr à la monnaie
fr à parité
fr au cours
en at the money
39 / 60
de am Geld
Dit del producte derivat que no té valor intrínsec per al comprador perquè el preud'exercici coincideix amb el preu de mercat de l'actiu subjacent.
mediador no autoritzat m
sin. compl. paradeta financera f
es chiringuito financiero
es intermediario no autorizado
fr intermédiaire non autorisé
en fly-by-night operator
en unauthorized intermediary
Entitat que opera i assessora en els mercats financers sense estar habilitada per a fer-ho.
Nota: Les denominacions paradeta financera (en català), chiringuito financiero (encastellà) i fly-by-night operator (en anglès) són col·loquials.
mercat ampli m
es mercado amplio
fr marché large
en broad market
Mercat financer que té un gran volum de contractació.
mercat estret m
es mercado estrecho
fr marché étroit
en narrow market
en thin market
Mercat financer que té poc volum de contractació.
mercat no organitzat m
40 / 60
sin. compl. mercat OTC m
es mercado no organizado
es mercado OTC
fr marché de gré à gré
fr marché hors Bourse
fr marché hors cote
fr marché OTC
en OTC market
en over-the-counter market
Mercat financer en què els mediadors intercanvien els actius directament, sense unreglament ni un lloc físic determinats, segons la classificació basada en el grau deformalització dels mercats financers.
Nota: La sigla OTC correspon a la denominació anglesa over-the-counter.
negociant m i f
es trader
fr négociateur
fr opérateur de marché
en trader
de Trader
Persona que opera en mercats financers, ja sigui per compte propi o com aintermediària.
opció f
es contrato de opción
es opción
fr contrat d'option
fr option
41 / 60
en option
en option contract
Producte derivat en forma de contracte que dóna dret al comprador a efectuar unaoperació de compravenda d'un actiu a un preu i en una data determinats.
Nota: Les opcions més freqüents són sobre accions, mercaderies, divises, índexsborsaris, bons, obligacions i tipus d'interès del mercat interbancari.
opció de compra f
sin. compl. call [en] f
es call
es opción compradora
es opción de compra
fr call
fr option d'achat
en call
en call option
Opció que dóna dret de compra al titular.
opció de venda f
sin. compl. put f
es opción de venta
es opción vendedora
es put
fr option de vente
fr put
en put
en put option
42 / 60
Opció que dóna dret de venda al titular.
opció greenshoe [greenshoe: en] f
sin. sobreadjudicació d'accions f
es greenshoe
es sobreadjudicación de acciones
fr green shoe
fr rallonge
en green shoe option
en greenshoe
en greenshoe option
Opció que autoritza un emissor d'accions a distribuir més accions de les previstesinicialment, en cas que hi hagi una demanda excepcional.
Nota: La denominació anglesa greenshoe prové del nom de l'empresa Green ShoeCompany, que va ser la primera companyia a garantir aquesta opció.
operació amb pacte de recompra f
sin. compl. operació de dobles f
es operación con pacto de recompra
es operación de dobles
es operación de repo
es repo
fr opération de mise en pension
fr repo
en repo
en repo transaction
en repurchase agreement transaction
43 / 60
Operació borsària per a l'adquisició d'un valor amb un pacte de recompra.
Nota: Les operacions amb pacte de recompra s'efectuen sobretot amb els actiusmonetaris.
ordre a l'obertura f
es orden a la apertura
es orden al primer cambio
fr ordre au premier cours
en at-the-opening order
en opening price order
Ordre que s'executa amb la cotització d'obertura perquè ha estat introduïda en el mercatdurant el període de preobertura.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde al'obertura.
ordre al millor f
es orden al mejor cambio
es orden al mejor precio
es orden por lo mejor
fr ordre à la meilleure limite
fr ordre au prix du marché
en at best order
Ordre que s'ha d'executar al millor preu possible del mercat en el moment en quès'introdueix, sense cap límit establert, i de manera que, si al millor preu no hi ha proucontrapartida per a atendre la totalitat de l'ordre, la part no negociada queda limitada aaquell preu.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde almillor.
ordre d'estop f
es orden stop
44 / 60
fr ordre à arrêt
fr ordre à déclenchement
fr ordre stop
en stop order
Ordre que es pot executar a partir del moment en què s'assoleix un preu determinatpreestablert, ja sigui a aquell mateix preu o bé a un preu més favorable.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orded'estop.
ordre d'executar o anul·lar f
es orden de ejecutar o anular
fr ordre exécuter sinon annuler
en fill or kill order
Ordre que s'ha d'executar de manera instantània per la quantitat de valors que resultipossible segons els preus del mercat i anul·lant el volum restant de l'ordre.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orded'executar o anul·lar.
ordre de mercat f
es orden al mercado
es orden de mercado
fr ordre au marché
en at the market order
en market order
Ordre que s'ha d'executar al millor preu possible del mercat en el moment en quès'introdueix, sense cap límit establert i de manera que, si al millor preu no hi ha proucontrapartida per a atendre la totalitat de l'ordre, la part no negociada queda subjecta alpreu que vulgui oferir la part contrària.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde demercat.
45 / 60
ordre de prou pèrdues f
es orden stop-loss
fr ordre de vente stop
fr ordre de vente stop loss
en sell stop
en sell stop order
en stop loss
en stop loss order
en stop order to sell
en stop-loss order
Ordre de venda que s'ha d'executar a partir d'un nivell màxim de pèrdues establert.
Nota: 1. La finalitat d'una ordre de prou pèrdues és limitar les pèrdues al nivell quel'ordenant considera suportable. 2. Segons la varietat dialectal també és adequada ladenominació catalana orde de prou pèrdues.
ordre de tot o res f
es orden de todo o nada
es orden todo o nada
fr ordre TOR
fr ordre tout ou rien
en all or none order
en all-or-none order
en AON order
Ordre que s'ha de deixar pendent si no es pot executar per la quantitat total de valors.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde detot o res.
ordre de volum mínim f
46 / 60
es orden con volumen mínimo
es orden de ejecución mínima
es orden de volumen mínimo
fr ordre à exécution minimale
en minimum execution order
Ordre que s'ha de deixar pendent si no es pot executar per una quantitat mínima devalors especificada.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde devolum mínim.
ordre de volum ocult f
es orden con volumen oculto
es orden de volumen oculto
fr ordre à quantité cachée
fr ordre cachée
fr ordre iceberg
fr ordre voilé
en hidden order
en hidden size order
en iceberg order
Ordre que només mostra al sistema una part del volum per negociar, mentre que la partoculta va sortint al mercat a mesura que es va executant la part mostrada.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde devolum ocult.
ordre l'una o l'altra f
es orden alternativa
es orden una cancela la otra
47 / 60
fr ordre bivalent
fr ordre l'un annule l'autre
en alternative order
en either-or order
en OCO order
en one-cancels-the-other order
Ordre que planteja dues possibilitats alternatives al mediador, l'execució d'una de lesquals deixa l'altra sense efecte.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana orde l'unao l'altra.
ordre limitada f
es orden con límite
es orden limitada
fr ordre à cours limité
en limit order
en limited order
Ordre amb un preu límit establert a partir del qual ja no pot ser executada.
Nota: Segons la varietat dialectal també és adequada la denominació catalana ordelimitada.
pacte de recompra m
es pacto de recompra
fr contrat de report
fr engagement de rachat
fr pension sur titres
fr repo
en buyback
48 / 60
en buyback agreement
en repo
en repo agreement
en repurchase agreement
Pacte pel qual en una operació de compravenda d'actius el venedor es compromet atornar a comprar els mateixos valors que ha venut, en un termini i a un preu prefixats.
part interessada f
es grupo de interés
es parte interesada
es stakeholder
fr partie intéressée
fr partie prenante
it parte interessata
en stakeholder
Persona o grup de persones que tenen accions o interessos en una empresa.
Nota: Poden ser part interessada els accionistes, directius, administradors, proveïdors,treballadors, clients, etc.
posició curta f
sin. compl. posició venedora f
es posición corta
es posición vendedora
fr position à découvert
fr position courte
fr position vendeur
en short position
49 / 60
Posició corresponent al venedor d'una opció o un futur.
posició curta de compra f
es posición corta de compra
es posición vendedora de opción de compra
es short call
fr position vendeur sur option d'achat
fr short call
en short call
en short call option
en short call position
Posició corresponent al venedor d'una opció de compra, amb l'obligació de vendre a unpreu establert quan li ho demani el comprador.
posició curta de venda f
es posición corta de venta
es posición vendedora de opción de venta
es short put
fr position vendeur sur option de vente
fr short put
en short put
en short put option
en short put position
Posició corresponent al venedor d'una opció de venda, amb l'obligació de comprar a unpreu establert quan li ho demani el comprador.
posició diner f
es posición D
50 / 60
es posición de dinero
es posición dinero
en money position
Posició compradora sense contrapartida.
posició llarga f
sin. compl. posició compradora f
es posición compradora
es posición larga
fr position acheteur
fr position en compte
fr position longue
en long position
Posició corresponent al comprador d'una opció o un futur.
posició llarga de compra f
es long call
es posición compradora de opción de compra
es posición larga de compra
fr long call
fr position acheteur sur options d'achat
en long call
en long call option
en long call position
Posició corresponent al comprador d'una opció de compra, amb el dret de compra a unpreu establert propi d'aquest tipus d'opció.
posició llarga de venda f
51 / 60
es long put
es posición compradora de opción de venta
es posición larga de venta
fr long put
fr position acheteur sur options de vente
en long put
en long put option
en long put position
Posició corresponent al comprador d'una opció de venda, amb el dret de venda a un preuestablert propi d'aquest tipus d'opció.
posició paper f
es posición de papel
es posición P
es posición papel
en paper position
Posició venedora sense contrapartida.
ràtio dividend-benefici f
es pay-out
es ratio de distribución de dividendos
es ratio de política de dividendo
fr ratio de distribution des dividendes
fr ratio dividendes/bénéfice
fr taux de distribution du bénéfice
en dividend payout ratio
en payout ratio
52 / 60
Ràtio borsària que es calcula dividint el dividend per acció pel benefici per acció.
Nota: La ràtio dividend-benefici és un indicador de la política d'autofinançament i derepartiment de dividend d'una empresa determinada.
ràtio preu-benefici f
es ratio precio-beneficio
es PER
fr ratio cours/bénéfice
fr ratio cours-bénéfice
en P/E ratio
en price/earnings ratio
en price-earnings ratio
en PER
Ràtio borsària que es calcula dividint la cotització d'una acció pel benefici per acció.
Nota: En principi, un resultat elevat de la ràtio preu-benefici indica que l'acció estàsobrevalorada, mentre que un resultat baix indica que està infravalorada.
rendibilitat per dividend f
es rentabilidad por dividendo
fr rendement boursier
fr rendement des actions
fr taux de rendement des actions
en dividend yield
Ràtio borsària que es calcula dividint el dividend per acció per la cotització imultiplicant el resultat per 100, que permet obtenir la rendibilitat d'una acció.
sistema de gestió d'ordres m
sigla SGO m
es routing de órdenes
53 / 60
es sistema de gestión de órdenes
es SGO
fr routage des ordres
fr système d'acheminement des ordres
en automated order entry system
en order management system
en order routing system
Sistema electrònic que permet la recepció i la transmissió immediata al mercat de lesordres rebudes per a la contractació i la confirmació posterior a l'ordenant.
tascó m
es cuña
fr biseau
en wedge
Figura de continuació de tendència formada en un període de temps breu per unasuccessió d'alces i baixes els màxims i mínims de les quals presenten un marge defluctuació relativament petit i són enllaçables, respectivament, per dues líniesconvergents, totes dues de pendent oposat al del període precedent, la qual s'interpretacom una pausa transitòria en la tendència.
Nota: Els tascons poden ser ascendents (si les dues línies són ascendents) o bédescendents (si les dues línies són descendents), i assenyalen, respectivament, unatendència baixista i una tendència alcista.
teoria de l'opció contrària f
es teoría de la opinión contraria
es teoría de la posición contraria
fr théorie de l'opinion contraire
en odd-lot theory
54 / 60
Teoria emmarcada dins de l'anàlisi tècnica que, partint de la base que els petits inversorsactuen de manera incorrecta, estudia les operacions de compravenda de baix import peradoptar la posició contrària.
tíquer m
es ticker
fr télescripteur
fr ticker
en stock ticker
en ticker
en ticker tape
Banda informativa lluminosa, visible des de qualsevol punt de la borsa, on apareixen demanera continuada les cotitzacions que es van assolint a mesura que avança la sessióborsària.
triangle m
es triángulo
fr triangle
en triangle
Figura de continuació de tendència formada per una successió d'alces i baixes elsmàxims i mínims de les quals són enllaçables, respectivament, per dues líniesconvergents, l'una horitzontal i l'altra ascendent o descendent, o bé l'una descendent il'altra ascendent, la qual s'interpreta com una pausa transitòria en la tendència.
Nota: 1. La formació d'un triangle va acompanyada d'un descens en el volum decontractació. 2. Els triangles poden ser ascendents (si tenen una línia superiorhoritzontal i una línia inferior ascendent), descendents (si tenen una línia superiordescendent i una línia inferior horitzontal), simètrics (si tenen una línia superiordescendent i una línia inferior ascendent) o invertits (si tenen una línia superiorascendent i una línia inferior descendent). El triangle ascendent assenyala una tendènciaalcista; el descendent, una tendència baixista, i els triangles simètric i invertit, unatendència momentània d'equilibri i manteniment.
triple cim m
es triple cresta
55 / 60
es triple techo
fr triple sommet
en triple top
Figura de canvi de tendència formada per tres alces de cotització separades per duesbaixes, que s'interpreta com l'anunci del final d'una tendència alcista i l'inici d'unatendència baixista.
Nota: 1. Si el triple cim correspon a un període de temps llarg, la tendència baixista seràaccentuada. Per contra, si correspon a un període de temps curt, la tendència baixistarespondrà a petits moviments del mercat. 2. La davallada de cotització que anuncia eltriple cim es preveu que sigui com a mínim igual a la distància que hi ha entre el puntmés alt i el punt més baix de la figura.
triple vall f
es triple suelo
es triple valle
fr triple creux
en triple bottom
Figura de canvi de tendència formada per tres baixes de cotització separades per duesalces, que s'interpreta com l'anunci del final d'una tendència baixista i l'inici d'unatendència alcista.
Nota: 1. Si la triple vall correspon a un període de temps llarg, la tendència alcista seràaccentuada. Per contra, si correspon a un període de temps curt, la tendència alcistarespondrà a petits moviments del mercat. 2. La pujada de cotització que anuncia unatriple vall es preveu que sigui com a mínim igual a la distància que hi ha entre el puntmés alt i el punt més baix de la figura.
vall f
es suelo
es valle
fr creux
en bottom
56 / 60
Cotització més baixa d'un valor o un conjunt de valors en un període de tempsdeterminat, que correspon a una tendència baixista.
vall arrodonida f
es sopera
es suelo redondeado
es valle redondeado
fr creux arrondi
en rounded bottom
en rounding bottom
Figura de canvi de tendència formada per un conjunt de baixes i d'alces disposades enforma de corba còncava, que s'interpreta com l'anunci del final d'una tendència baixista il'inici d'una tendència alcista.
Nota: La vall arrodonida es forma en períodes de poca activitat borsària.
valor estret m
sin. compl. rampoina f
es chicharro
es valor estrecho
fr petite valeur
en ankle biter
en small cap
en small cap stock
en small capitalization stock
Valor d'elevada volatilitat, poca liquiditat i d'alt risc a la borsa, que sol tenir un preubaix i es negocia en un mercat estret.
Nota: La denominació catalana rampoina, la castellana chicharro i l'anglesa ankle biters'utilitzen generalment en contextos poc formals.
variació mínima f
57 / 60
es tick
fr échelon de cotation
fr fluctuation minimale
en minimum fluctuation
en tick
Unitat mínima en què la cotització d'un valor pot fluctuar a l'alça o a la baixa.
warrant [en] m
es warrant
fr bon d'option
fr bon de souscription
fr certificat d'option
fr warrant
en subscription warrant
en warrant
Producte derivat en forma de contracte, emès per una societat i negociable en un mercatsecundari, que dóna dret al comprador a efectuar una operació de compravenda a unpreu i en una data determinats.
warrant americà [warrant: en] m
es warrant americano
fr warrant américain
en American warrant
Warrant en què el dret de compra o venda es pot exercir en qualsevol moment fins alvenciment.
warrant Bermudes [warrant: en] m
es warrant Bermudas
58 / 60
Warrant en què el dret de compra o venda es pot exercir uns dies determinats, inclòs eldia del venciment.
warrant de compra [warrant: en] m
es call warrant
es warrant call
es warrant de compra
fr call warrant
fr warrant call
fr warrant d'achat
en call warrant
Warrant que dóna dret de compra al titular.
warrant de venda [warrant: en] m
es put warrant
es warrant de venta
es warrant put
fr put warrant
fr warrant de vente
fr warrant put
en put warrant
Warrant que dóna dret de venda al titular.
warrant europeu [warrant: en] m
es warrant europeo
fr warrant européen
en European warrant
Warrant en què el dret de compra o venda només es pot exercir a la data del venciment.
59 / 60
Informàtica
aparador de dades m
es datamart
es mercado de datos
fr datamart
fr magasin de données
fr mini-entrepôt
it data mart
en datamart
de Datamart
Sistema informàtic constituït per un conjunt de dades procedents d'un magatzem dedades, el qual ha estat arranjat amb la finalitat que els usuaris puguin extreureinformació d'una àrea concreta.
magatzem de dades m
es almacén de datos
fr dépôt de données
fr entrepôt de données
fr entrepôt décisionnel
it magazzino di dati
en data warehouse
en datawarehouse
de Data-Warehouse
de Datenlager
60 / 60
Sistema informàtic utilitzat com a eina de suport per a la presa de decisions que integrauna gran diversitat d'informació procedent de diferents bases de dades i que permetrealitzar consultes complexes i de tipus analític sobre aquesta informació.
repositori m
es almacén
es depósito
es repositorio
fr référentiel
en repository
Sistema informàtic on s'emmagatzema la informació d'una organització amb la finalitatque els seus membres la puguin compartir.
(08.197.037)m
