DIARI DE LA PAUDIARI DE LAPAU Segona època n°4 O,50€ Setmana del 21 al27de febrer2003...

DIARI DE LA PAUSegona època n°4 O,50€ Setmana del 21 al 27 de febrer 2003

lobalitzem•les dimissions

Una jugada de dòmino

"La guerra ja ha començat, d'algunamanera", diu Pérez Esquivel. Els estrategues ja l'estan preparant. Els soldats ja sónallà. Els discrets convits entre els fabricantsd'aquesta guerra són cada vegada més perillosos. Aznar està convidat al ranxo de Bush, a Texas.Jeb Bush ha anat a la Moncloa i ha fet una visita a

Barcelona. I tot això d'esquenes al poble.La seva miopia no els permet veure la magnitud de latragèdia. El 15-F ha sacsejat milions de persones arreu delplaneta. S'han globalitzat les manifestacions. El món s'uneix demanant pau. Va sent hora de jugar, també nosaltres, al dòmino. I ens toca moure fitxa.

Fernando Glionna

SUMARICULTURA DE LA PAUEntrevista a Pérez EsquivelMar Abella

CONFLICTES OBERTSSu~Rosa MenesesFerran Cabrero

MITJANS DECOMUNICACIÓLluís Pellicer

TEMA CENTRAL15-F Primera manifestaciómundialRedacció

LA MEDITERRÀNIAMigracions cap a EspanyaJosep Ma Navarro

REVOLTAQUOTIDIANAHebe de Bonafini

REFLEXIÓRosa RegàsIsabel Clara-SimóFrancesc EscribanoNúria Ribó

HUMORPilarín BayésPerico PastorFernando GlionnaBié

El Diari de la Pau el trobareu cada divendres als quioscs de tot Catalunya

IQ EDITORIAL

Si no ens escolten,que pleguinL'amor desenfrenat per la guerra ésel primer i més gran símptoma demalaltia. Però a més, les formes, les"maneres" de Bush i el seu equip deGovern comencen a ser les pròpiesd'un equip d'assassins a sou. Nos'entén que davant de cada conces

sió, encara que tímida i tardana del'Iraq, la resposta nordamericanasigui la d'un animal ferit i contrariatque agredeix verbalment i diplomàticament els països europeus queintenten evitar la guerra.

En cada moment de la història de lahumanitat n'hi ha hagut prou ambalgun boig o fanàtic per encendre lametxa d'una catàstrofe. George W.Bush dóna cada dia noves mostresde ser el candidat perfecte per ocupar les pàgines de la història com elmonstre inevitable del segle XXI.

Després de la segona GuerraMundial, els Estats Units van refermar-se com a potència onnnipolar iutilitzaren el seu poder per crear

institucions multilaterals. Aquestpas va ser decisiu en matèria degovernabilitat mundial. Avui dia, elmateix país torna a utilitzar la seva

força trencant el multilateralisme,aquest equilibri de forces tan important per garantir la pau al món.Davant d'aquest pèssim retrocéstrobem el paper ridícul d'Aznar,sense cap iniciativa ni protagonismeen aquesta crisi, en què estrenasofà al Consell de Seguretat de lesNacions Unides únicament per

assentir a les bretolades dels EstatsUnits.

De tot el repertori del Govern

d'Aznar, resulta especialment patètica la declaració del vicepresidentMariano Rajoy sobre el paper "prescindible" de les Nacions Unides: "sila ONU es incapaz de hacer cumplirsus resoluciones, es perfectamentesuprimible". Amb aquesta declaracióes van acabar de cobrir de glòria.

Després d'intervencions tan lamentables com aquesta, exigim als nos

tres governants que rectifiquin. Quefacin el favor d'escoltar la veu delsmanifestants que hem caminat pelscarrers de tot el món. Volem viureen pau. Volem que la pau es cons

trueixi entre tots. Volem que lespoques institucions que podengarantir-la funcionin cada dia millor.Estem farts de retrocessos. Ara janomés els falta dir que el dia 15 defebrer érem al Passeig de Gràcia"per casualitat"; que,de fet, ens hivam trobar tot passejant. Nois, de

mal en pitjor.

2 Setmana del 21 al 27 de febrer 2003 Diari de la Pau

PERLES

"Confío en que se respeten simétricamente los derechos de lannayoría silenciosa" Franciscoilvarez-Cascos

"No hacer nada es peor que ir a

la guerra" George Bush

"Esta relación entre España y

EEUU va a traer beneficios ini

maginables en estos momentos".Jeb Bush, germà del presidentd'EEUU.

"El que rns hace por la paz es elgobierno, porque es quien puedehacerlo" Javier Arenas, secre

tari general del PP.

"Los paises libres como Españatienen la ventaja que en un sitiocomo este uno puede levantarsey decir 'Paz y no-guerra. 3. M.

Aznar

"[Basarse en] el tannario de lasprotestas es como decir que voya decidir la política bas&idomeen una muestra poblacional"George Bush

"Es fantàstico pensar que alPlaneta Azul le queda tanta vidapor delante. Saben lo que significan 7500 millones de arios?Significan, de entrada, que no se

acabará el mundo aunque haganla guerra de Irak" Planeta Azul,TVE.

"La oposición intenta manipularlos sentimientos sanos de un

país" Javier Arenas

"Me siento orgullosa de ser

espafiola después de lo del sàbado, pero la paz no se busca con

una filosofía abstracta" AnaPalacio

"Si la ONU es incapaz de hacercumplir sus resoluciones, es perfectamente suprimible" MarianoRajoy

"Sacrifice. They died for Francebut France has forgotten"("Sacrifici. Van morir per França i

França ho ha oblidat"). Titularpublicat en portada del NewYork Post, amb una fotografiad'un cementiri de soldats norda

LA BONA NOTÍCIA 417Carta del bisbe de Florida al presidentBush Robert Bowan

Tinent coronel i ex-combatent del VietnamActual bisbe de l'Església catòlica de Merbourne Beach Florida, Estats Units

Senyor President, digueu la veri

tat al poble a propòsit del terrorisme. Si els mites sobre el terrorisme no són abolits, llavors síque l'amenaça continuarà fins a

la nostra pròpia destrucció. Laveritat, president, és que no hiha cap de les nostres nombrosesarmes nuclears que pugui protegir-nos d'aquesta amenaça. Ni

una sola arma del nostre vastíssim arsenal del "sistema dedefensa" pot evitar una bombaterrorista, d'una arma nucleartransportada en un avió, un vaixell, o un cotxe llogat. Això és un

fet militar. (...)

La reacció òbvia és, doncs quèpodem fer? Realment no hi hares que poguenn fer per garantirla seguretat del nostre poble? Síque hi és. Però per a comprendreaixò, necessitem saber la veritatsobre l'amenaça. SenyorPresident, no heu explicat laveritat sobre per què som el puntde mira del terrorisme, abans debombardejar l'Afganistan i elSudan. Vau dir-nos que éremobjectiu terrorista perquè defensem la democràcia, la llibertat i

els drets humans al món. Quinaabsurditat senyor President! (...)Nosaltres som el punt de miradels terroristes perquè som

odiats, i som odiats perquè elsnostres governs han fet coses

odioses: en quants països elsnostres agents derrocaren i

expulsaren líders elegits pelsseus pobles, els substituiren perdictadors militars, titelles desitjosos de vendre el seu propipoble a corporacions nord-americanes multinacionals?Ho férem a l'Iran, derrocant a

Mossadegh i substituint-lo pelsha Reza Palhevi, entrenant i

armant la seva terrible guàrdianacional Savak, (...) perquè tot

això protegia els interesssosfinancers de les nostres companyies de petroli. Ho férem a Xile,ho férem al Vietnam, i féremmés del mateix a Nicaragua i en

altres repúbliques d'AmèricaLlatina...una vegada i una altra,el nostre govern ha contribuït a

El general Pinochet amb Kissinger

substituIr líders per tirans, haobstruït democràcies, ha ofegatllibertats, ha trepitjat dretshumans...sovint, allà on podientreure profit la Domino Sugar, laUnited Fruit Company, laFolgers...i altres de semblants.Després de tot, és tan difícil imaginar que siguem odiats a tantsaltres llocs del món? (...)Aquest odi, President, que vam

sembrar, s'ha girat contra nosaltres per a sorprendre'ns en

forma de terrorisme i, en el futur,de terrorisme nuclear. Però un

cop sabut tot això, un cop dita laveritat sobre les raons de l'amenaça, la solució sembla òbvia.Nosaltres necessitem canviar lesnostres pràctiques. Alliberantnos de les nostres armes nuclears, millorarà la nostra seguretat. Alterant dràsticament la nos

tra política exterior, millorarà lanostra seguretat. En lloc de provocar la mort diària de milersd'éssers humans amb les nostres

sancions econòmiques, hauríemd'ajudar els iraquians a recons

truir el país. En lloc d'ajudar a

entrenar esquadrons de la mort i

terroristes, hauríem de tancar la"Casa de las Américas" i deixard'alentar revoltes, desestabilitzacions i assassinats a tants llocsdel món.En resum, senyor President ... sicanviéssim nosaltres, qui ens

odiaria com ara? Qui ens voldriabombardejar? Aquesta és tambéla veritat, i el poble nord-americànecessita sentir-la.

(aquest text ha estat també atribuit al cardenal Bernard Law,arquebisbe de Boston)

PANCARTES

Aquí teniu un recull d'algunes deles frases que es podien llegir a

les pancartes que portaven elsparticipants de la Manifestació deBarcelona del 15 de febrer. Deben segur que ens en deixemmoltes, però hem intentat reco

llir les més significatives:

" Després direu que som nou

o deu"

"Si esto no es el pueblo elpueblo donde esW

"Si voleu petroli aneu a

Galícia"

"Aznar comparsa, aquestaguerra és una farsa"

"No hi ha camins per a lapau, la pau és el camí"

"+ follar - matar"

"TVE = NODO"

"Bush capullo, el mundo no

es tuyo"

"Prou morts per petroli"

"Bush matón, Aznar subufón"

"Yankees, go home"

"Guerra y chapapote culpadel bigote"

Consol Llupià

EL DIARI DE LA PAUEl DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestamentes pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat això, només comparteix les d'aquells queconsideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre elspobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opinions signades que apareixen en aquestes pàgines.

DIARI DE LA PAU

Publicació setmanal de l'associació FORA DE QUADREC/ Princesa, 6, entlo. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 28

E-mail: [email protected]àg.web: www.xarxabcn.net/foradequadrePer a ajudes econòmiques: Caixa de Catalunya 2013 0024 44 0201007862

Consell de redacció: Mar Abella, Elisabet Bermejo, Marta Bisbal, Oriol Canosa, David

Espinós, Anna Gonzàlez, Maria Llop, Cesc Mas, Anna Masllorens, David Masllorens,Abraham Masllorens, Mariona Ortiz, Anna Ortiz.Correcció: Georgina Castellà, Jordi Garcia, Marta Xufré.Compaginació: Xavier Giménez, Eulàlia Guarro, Maria Farràs.Capçalera: Josep Maria Trias

El Diari de la Pau també el fan possible: Jordi Altimiras, Jaume Bisbal, Àlex Cardona,Pau Casanellas, David Donat, Albert González, Mònica Leiva, Roger Llopart, ConsolLlupià, Miquel Martí, Jessica Martínez, Jaume Mestres, Laia Peidro, Joan Marc

Simón, Jordi Sunyer i Josep Carreho.Impressió: Gràficas de prensa diaria

Dipòsit legal: B.4849-91

Diari de la Pau Setmana del 21 al 27 de febrer 2003 3

"Haurien de fer un judici polític a Aznar"

Entrevista a ADOLF0 PÉREZ ESQUIVEL,Premi Nobel de la Pau 1980

Adolfo Pérez Esquivel (Argentina, 1931) és una figuraemblemàtica de la lluita no violenta per l'alliberament delspobles d'Amèrica Llatina. L'escultor i premi Nobel de la Pauopina que "ficar un vot a una urna no vol dir viure en

democràcia", i es mostra partidari d'un sistema participatiuque permeti els ciutadans una major implicació en el controlde les decisions dels seus governs.

Com veu la situacióprebèllica actual?

Són molts els elements que hanportat a la reacció internacionalen contra de la guerra. Els EE.UUhan aixecat la bandera contra

l'Iraq. Primer van bombardejar i

massacrar el poble del'Afganistan, i ara el món té moltclar que el seu principal interèsés apoderar-se del petroliiraquià. També s'ha posat en

evidència que, en canviar la seva

postura envers els EE.UU,Saddam, com Bin Laden o

Noriega, ha passat de ser un

heroi a ser un dimoni, i l'aliançaamb Espanya, Itàlia i el RegneUnit ha creat una crisi seriosa a

Europa. Les Nacions Unides hanquedat fora de l'escenari mundial, i els EE.UU fan pressió a

l'OTAN perquè doni suport a

Turquia, un país violador delsdrets humans. Però, per primeravegada, el món s'ha alçat per dir"Aixà no!", i s'ha enfrontat a

l'Imperi, que cada cop és mésfort i amenaça de llençar bombesatómiques.

Vostè ha visitat l'Iraq. Quinesvan ser les seves impressions?

Durant els 12 dies que vaig passar-hi, vaig veure la barbaritatque han fet els EE.UU i el RegneUnit. Des de fa 12 anys, bombardegen sistemàticament elpaís. Han fet servir bombes d'urani empobrit que han provocatcàncer i malformacions genètiques entre la població. Fins i totha afectat els soldats de lestropes aliades. Quin és el futurde la humanitat davant de fetscom aquest? La gent avui reac

ciona. No és casual.

Pensa que democràcies com

l'espanyola poden ser qüestionades quan els governantsprenen decisions contràries al'opinió majoritària?

Situacions com aquesta deixenpalesa la forta crisi de lesdemocràcies delegades. La men

talitat dels pobles ha canviat, no

volen ser manipulats. Han passat de ser espectadors a protagonistes, i a assumir el seu papercom a constructors de la seva

pròpia vida i història. És un canvi

que s'està produint a la humanitat davant del fracàs d'aquestsistema. Fixa-t'hi, el pressupostmilitar dels Estats Units és de379.000 milions de dòlars. Quèpassa amb la vida dels pobles?

Tot i això, el govern espanyol, per exemple, no canvia depostura.

Aznar continua dient que ésl'únic que te raó i que els milionsde persones que es manifestenarreu del món són els qui s'equivoquen. Li haurien de fer un

judici polític. El poble ha de tenirmecanismes per fer-lo com

parèixer davant de la justícia. Nopot portar un país a la guerraunilateralment. Tots sabem com

comencen els conflictes armats,els vivim, oi? Jo mateix en sócun supervivent. Però ningú no

sap com acaben. El que sí sabemés que la mort, el dolor, el patiment i les conseqüències lespateixen els pobles. Això és elmés tràgic, aquesta irracionalitat...

Què diria a les persones quecreuen que no val la penaimplicar-se perquè tot estàperdut, i que hi haurà guerratant si protestem com si no?

Aquesta gent fatalista ha perdutl'esperança, i l'ha de recuperar.Els diria que el pitjor que podenfer és passar per la vida amb lesmans buides. No poden esperarque els altres resolguin els problemes que ells no volen solucionar. Han de prendre consciència crítica, participar. Llavors trobaran el gust a la vida.

CULTURA DE LA PAUE311

Mar AbellaPeriodista

Adolfo Pérez Esquivel

Vostè ha estat empresonatper la seva lluita a favor delsdrets humans a AmèricaLlatina. Aquesta dura experiència el va refermar en elsseus principis?

Vaig passar 28 mesos a centres

penitenciaris del Brasil,l'Equador, Xile i Uruguai. És partd'un compromís. Té a veure ambmoltes coses, com ara una con

vicció de vida i que un no es pot

Martí Olivella

deixar dominar per les pors,perquè de la por a la covardianomés hi ha un pas. Si un éscovard, perd el més important del'ésser humà, que és la seva

condició com a persona, la seva

llibertat interior. He estat

empresonat però sempre vaigser un home lliure. Un pot escollir quina és la seva actitud, fins i

tot en les situacions més critiques.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Per subscriure't:Envia un mail amb el teu nom, telèfon i adreça (carrer, no, pis,població i codi postal) a [email protected]

Començaràs a rebre el diari després de fer efectiu un ingrés de 8 €(8 primers números) al compte 2013 0024 44 0201007862 de CaixaCatalunya.

Important:Dóna el teu nom i cognoms en el moment de fer l'ingrés. Per qualsevol dubte podeu trucar a l'associació Fora de Quadre al telèfon 93315 00 65. Fem possible entre tots que s'escolti la nostra veu!

Consulteu:www.xarxabcn.net/foradequadre/diaridelapau.htnn


CONFLICTES OBERTS: Sudan

El Sudan: fam i petroli

El Govern sudanès, presidit perOmar Hassan al Bashir, mantédes de 1983 una nova fase del'enfrontament amb els rebelsdel sud. La guerra civil, que va

començar l'any 1955 i ha provocat més de dos milions de morts,avui és un conflicte qualificat debaixa intensitat, tot i que afectacruelment els habitants de leszones pròximes als jacimentspetrolífers. S'hi enfronten diverses forces. De la banda delgovern, les Forces ArmadesPopulars del Sudan, que funcionen com un exèrcit regular; lesForces Populars de Defensa, un

grup paramilitar, i les diversesmilícies armades per Khartum i

conegudes com murahilin. En labanda opositora trobem l'ExèrcitPopular per a l'Alliberament delSudan (EPLS), liderat per JohnGarang.

A partir de 1999, el petroli haafegit una nova dimensió al conflicte. Actualment el Sudan produeix 180 barrils al dia, segonsdades del febrer de 2001. Elpetroli, lluny d'alleujar la situacióeconòmica i social d'un país en

guerra, contribueix a finançar elconflicte i hi afegeix ara el problema del control dels jaciments.Els beneficis de l'exportació depetroli es dediquen a la comprad'armament per part del Govern,cosa que ha provocat una fractura entre les forces enfrontades.Defensa consum la major partdels 500 milions de dòlars anualsde beneficis que el petroli proporciona al Sudan.

A més, per garantir les operacions en els camps de petroli,Khartum expulsa milers de civilsde les seves aldees utilizant finsi tot els bombardeigs aeris. Tot i

que no se les pot acusar directament de les atrocitats comeses

contra la població civil, les beneficiàries més grans d'aquestsetge són les companyies petrolieres estrangeres, que tenen via

Rosa MenesesPeriodista d'internacional

lliure per explotar els jacimentsrealitzar noves prospeccions.

La complexa situació política en

el context d'una guerra civil hafet que la societat sudanesa visqui totalment d'esquena alsdrets humans. Tots dos bàndolshan fet de la població civil un

objectiu militar, fins i tot hanimpedit que l'ajuda humanitàriaarribés als necessitats. Perpal•liar les precàries condicionsde vida de la població, les agències de l'ONU i 40 ONG formenl'Operació Salvar el Sudan(OSS), un pla que organitza l'ajuda internacional per alimentargairebé 3 milions de personesdes de 1989. La seva base d'operacions és a Lokichokkio(Kenya). No obstant, l'OSS témolts problemes per actuar a

conseqüència de les negativesrutinàries del Govern per autoritzar els seus vols humanitaris en

les zones en conflicte.

D'altra banda, l'utilització denens soldats per part dels dosbàndols del conflicte és cadavegada més gran, segons hodocumentava AmnistiaInternacional en el seu Informe2001. Un altre dels abusos con

tra la població civil del sud ques'uneix a la situació de guerra ésl'esclavitud. Algunes organitzacions quantifiquen el número depersones esclavitzades en

100.000, mentre que el Governnomés reconeix 5.000 "segrestats".

El Sudan: fam i petroli és un resum d'uninforme elaboratper a Intermón Oxfam ique s'indou en el llibre: Guerra y Olvido.Los conflictos armados y los estados frégiles en krica Subsahariana. MarianoAguirre y Cecilia Bruhn coordinadores.Intermón Oxfam, Barcelona, 2002.El 4 de febrer de 2003, el Govem del

Sudan i l'EPLS van firmar un acord decessació de les hostilitats, i van ratificarl'alto el foc firmat l'octubre de 2002durant les negociacions de pau celebrades a Karen (Kenya).

Neus Forcano

Korbandy, o les causes delNou Sudan a Catalunya

Parlar del Nou Sudan a casa nos

tra és parlar de Korbandy Kodis,una de les persones que, permolta gent, encarna amb mésenergia els ponts de justícia vers

els pobles saquejats de la terra.

Poeta, dirigent polític, activista

social, sudanès de naixement,ciutadà del món per necessitat i

per convicció, ha lluitat durantanys al seu país i a Catalunya perles causes del Nou Sudan.

El 1990 va cofundar MundriRelief and DevelopmentAssociation (MRDA), la primeraONG nativa del sud del Sudan.Des de llavors, la MRDA mobilitza ajuda econòmica a la poblaciócivil afectada per la guerra i

intenta minimitzar les causes demalaltia i de fam. S'han encetat

projectes de sobirania alimentària, com cooperatives agrícoles, i

granges escola per ensenyar a

cultivar la terra a infants desplaçats. En el marc de l'operacióhumanitària Lifeline Sudan, gestionada per la UNICEF, s'ha ajudat en la rehabilitació d'escoles,en la dotació de material escolar,i en la formació de professorat.Alhora, el treball diari sobre elterreny va abocar la MRDA a una

altra tasca urgent: donar a

conèixer la realitat de la regió a

la resta del món. A Catalunya,aquesta tasca la va encetar en

Korbanby al voltant de l'eix ver

tebrador de l'oficina pel sudd'Europa de la MRDA, amb seu a

Barcelona. Des d'aquesta oficinaes varen organitzar cicles deconferències, rodes de premsa i

es va coordinar l'ajuda humanitària cap al sud del Sudan.

Després d'anys d'esforços, un

dels esdeveniments que segurament va tenir més repercussiómediàtica, social i política va ser

la conferència internacional "Elsproblemes fonamentals per lapau al Sudan", organitzada perla UNESCO i celebrada a

Barcelona el setembre de 1995.L'anomenada "Declaració deBarcelona" afirmava que ladiversitat cultural, ètnica,lingüística i religiosa constituïa lariquesa potencial de la gent delSudan, i instava a reforçar elprocés de pau promogut perl'Autoritat Intergovernamentalde Desenvolupament (IGAD),organisme que agrupa diferentspaïsos amics de la regió.

La tenacitat de la societat civilsudanesa, els esforços diplomàtics de l'IGAD i, finalment, l'ac

Ferran CabreroCentre UNESCO de Catalunya

tual con

ju ntu ra

internacional desprésde l'onze desetembrede 2001,han permèsavançar en

la transformació del conflictesudanès per vies no violentes. Enel marc del protocol de Machakos(Kenya), firmat pel governsudanès i la guerrilla del SPLM/Ael 20 de juliol de 2002, el 17

d'octubre passat va començar unperíode especial sense hostilitats, de sis mesos, per crear confiança de cara a un futur períodeinterí. Aquest últim període, ambuna durada de sis anys, ha dedonar pas a un referèndum d'autodeterminació per definir l'estatus polític del sud del Sudan.

En Korbandy continua fent depont entre dues cultures, peròara al Sudan, on ha tornat, per acontribuir a que la gent puguidecidir el seu futur amb més llibertat. En el pròleg d'un delsseus llibres s'afirma que qualsevol nació que experimenta laguerra, necessàriament experimenta literatura de guerra. No fapas massa, Korbandy escriviaque "el sol s'absenta de la meva

terra, després del seu últim alè".Sembla que aquests versos

encara brollin del seu cor amb elparlar pausat de certes latituds,alhora que acompanyen uns ullsde mirada profunda que semblensotjar l'horitzó de la sabana.

La libertad

El sol se ausenta de mi patriaTras de su último aliento.

La luz se esconde de mis colinasEn el lejano horizonte sobre la viejaciénaga.

Nuestro mktir, aquí, en la bandera de

la libertad.Aquí...Sobre las alfombras de los heridos,los tejidos del

CuerpoCaen como las estrellas.Aquí...Está el dolorY mi sangre en los pies golpeados porla estaca.

Aquí...Está la boca del fusil sobre mi pecho,Como la noche vierte sus pasos sobremi cuerpo,

Como el pecado saquea toda mi espe

ranza.

Korbandy Kodis

19.6.1987


LA MEDITERRÀNIA: Migracions cap a Espanya

Migracions mediterrànies a Catalunya

La migració intramediterràniamés important cap a Catalunya i

la regió ocupada pels PaïsosCatalans és la que procedeix delMarroc, que en el cas delPrincipat representa un 31,6%del total de les persones estran

geres, amb uns efectius al voltant de 95.000 persones.

És una migració fonamentalmentde pagesds empobrits, la majoriaoriginaris de la regió del Nord delMarroc, territori on s'esdevé una

transició i una mutació social,econòmica, cultural i políticamolt important. Hi presenciem latransformació d'un món rural enun món no ben bé urbà; la desaparició forçada d'una societat

rural i de muntanya, una societaton gairebé el 45% de la poblacióencara està ocupada, d'algunamanera, en tasques agrícoles.

La regió Nord del Marroc, des depràcticament Tetuan fins a Oujda(a tocar de la frontera algeriana), i des de l'horitzontal a l'alçada de Fes i Meknès fins alMediterrani, és la regió que forneix de nous treballadors i treballadores de baixa qualificació elssectors econòmics de l'economiacatalana (i també marroquina)que necessiten un proletariat deprocedència rural i escassament

urbanitzat, amb condicionssocio-culturals que el fan apropiat per encaixar en un mercat

laboral segmentat, flexible, cadacop més desregularitzat.Aquesta inserció al mercat labo

ral es produeix als segments on

la qualificació del treballador no

és gaire important, ans al con

trari, i en un context de manca

de demanda dels treballadors i

treballadores autòctons.

La regió nord-marroquina hapatit durant quasi 50 anys un

abandonament paradigmàtic perpart de la monarquia encapçalada en el seu moment per HassanII; la manca d'infraestructures

Catalans i saharauis Mercè Elias

Josep Ma NavarroAntropòleg i membre de Sodepau

de tota mena: camins, carrete

res, serveis sanitaris, d'ensenyament..., a més de la prolongadasequera i les dificultats de capitalització i de modernització delspagesos marroquins han produïtuns resultats, segurament buscats i planificats des de l'EstatMarroquí, tot seguint els modelsi les recomanacions de les teories econòmiques hegemòniques, així com les recomana

cions de les grans agèncieseconòmiques mundials. Unsresultats que han conduït a laprogressiva proletarització delscamperols marroquins, i a l'abandonament del seu hàbitat.

Davant les dificultats econòmiques i socials, i la impossibilitatd'expressar-se políticament ambllibertat, pagesos i pescadorstradicionals han respost dedicant-se al contraban i al conreudel kif, conreu que proporcionaa curt termini una millora relativa de l'economia pagesa, a

canvi, però, d'un deterioramentdels boscos i la massa forestal, i

d'agreujar l'erosió del sòl -

devastadora en alguns llocs a

causa de la sequera, l'aplicacióde tècniques agrícoles inadequades, i la desforestació-.

Marroquins i marroquines deprocedència rural i transformatsen classe traballadora, segurament sense una consciènciaclara de la seva mutació, aquestssón els migrants intramediterranis més significatius al Principat.

El pati dels tarongers i la república bananeraJeb Bush va visitar dimecres elPalau de la Generalitat. Ja se sapque el temps de guerra és bonaèpoca per fer negocis, i per aixòvenia el germà petit del president Bush, acompanyat d'unsèquit de 50 empresaris deFlorida.

La visita d'en Jeb a l'EstatEspanyol ja havia causat rebombori dilluns i dimarts a Madrid,quan va agrair al president de la"República Espanyola" la seva

amistat amb els Estats Units."Una amistat", va afegir, "queaportarà a Espanya uns beneficisque ara no ens podem ni imaginar". En tot cas, els beneficisimmediats ja comencen a arribarperquè, de moment, Aznar aniràa passar el cap de setmana alranxo del president nord-americà a Texas.

Després de proclamar la repúbli

ca, doncs, i d'emportar-se uns

dies el president del govern,l'home no devia explicar-se perquè un grup d'unes 200 persones l'escridassava en arribar a laPlaça Sant Jaume. Els manifestants, convocats per ICV, laPlataforma Aturem la guerra,Ciutadans pel Canvi i NuncaMais, protestaven en contra de laguerra a Iraq i van rebre el Bushpetit amb crits dassassí,assassí".

Cal recordar, potser, que Floridaés un dels Estats americans on

més s'aplica la pena de mort -JebBush va tenir temps de signarl'última sentència abans de venira visitar-nos. Ara bé, sembla que"si la bossa sona, Barcelona ésbona i, per tant, benvingut siguiel governador.

Però, menudeses a part, n'hemsortit ben parats. Pitjor hauria

pogut ser si ens arriba a passarcom als japonesos: fa un temps,durant un dels seus discursos,George W. Bush va esmentar la"devaluació" del yen japonèsconfonent el terme amb "deflació". L'error va fer que el yen

Redacció

comencés a vendre's desenfrenadament als mercats internacionals... Reconeguem-ho; alpati dels tarongers ens hem sen

tit tots com una república bananera.

Enric Vives Rubio


¿República?....Però no bananera!

tot i que certs comportamentsprepotents, basats en majoriesabsolutes, democràticament elegides, donin aquesta impressióen considerar que els vots són un

xec en blanc, que anul.la l'opiniódels ciutadans durant 4 anys.El 15-F ha marcat un abans i un

després. Ha estat una explosiódemocràtica, serena i reflexiva.Aquesta vegada ningú no s'haatrevit a qualificar de "faunavariada", com solen fer moltspolítics i comentaristes quan es

refereixen a les manifestacionsdels grups anti-globalització.Aquesta vegada, i gràcies a ellstambé, i al bon ús de la globalització, el 15-F ha estat un éxitper a la història. Ni la CasaBlanca ni la Moncloa podencometre l'error polític de menysprear-lo.

El "No a la guerra" ha anat mésenllà, canalitzant, al nostre país,insatisfaccions acumuladesdesprés de tant discurs únic i

prepotent que ha debilitat elscanals de comunicació dels ciutadans. Avui, el conflicte del'Iraq s'ha convertit en una caixa

de Pandora, que difícilment es

tancarà si no s'escolta la veu delsvotants.

La manifestació del dissabte ens

va aplegar a tots. transversal. Hi

havia una mica de cada casa.

Fins i tot, d'aquelles on la guerraés la resposta per lluitar per lapau.

Sr. Piqué i Sr. Aznar: Som bonagent i no ens han manipulat!,.Tot i que aquest qualificatiu, quetan benèvolament ens dediquen,amagui tot sovint la idea de"tontets".

Prenguin nota que el "No a laguerra" s'ha escoltat amb moltamés força en aquells països on

Núria RibóPeriodista

els seus governs fan costat a

Bush. Potser perquè esperen,com en el cas del PresidentAznar, que això 11 reporti gransbeneficis, com anuncià dillunspassat el governador de Florida,Jeb Bush, a un Aznar transformat, per culpa de l'il.lustrat Mr.

Bush, en president d'una república que el rep, amb tots elshonors,com si d'un altre president es tractés.

De moment els beneficis mediàtics són evidents. Aquest cap desetmana Aznar afegirà al seu

àlbum dels records la setena

foto, després de compartir intimitats amb Bush, en el ranxo deTexas.

Però més enllà de les fotos, haarrivat el torn de fer política. Detreure'n conseqüències, i no

electorals, del 15-F.

Ha estat la societat civil la queha parlat, de forma contundent.El president Pujol, juntamentamb Felipe González, i en un

debat sobre la misèria i la grandesa de la politica celebrat fa uns

dies a ESADE, reconeixia la forçadels ciutadans, més enllà de la

dels partits polítics. "Si la manifestació la convoquessim nosaltres -els polítics- la resposta no

seria, com la que serà (ho deia eldia abans de les manifestacions)". I no es va equivocar.

"Governar no és administrar -va

dir Felipe González- és connectaramb la sensibilitat de la gent".Avui Felipe, com ell mateix reco

neixia és un jubilat i Pujol, n'estàa punt. Parlar des d'aquestaperspectiva, sens dubte, dónamolta llibertat. Tot i amb això,les seves reflexions, fruit de l'experiència, no haurien de caure

en un sac sense fons.

Publicitat enganyosa?

Lahaun

publicitat, que tot ho controla,demostrat que per a vendreproducte no cal que els com

pradors-consumidors el necessiten per a la vida, sinó que n'hi haprou amb crear-los aquestanecessitat.

El nostre totpoderós govern, -lesurnes així ho han decidit-, s'hanadonat que, per a poder justificar la guerra contra el maligne,no és imprescindible que el ciutadà es crega la seua existència:simplement ha de poder crear-lila necessitat de l'infern. I com

fer-ho? la resposta és clara com

l'aigua: doneu-li un mitjà decomunicació públic, la TVE 1, i

un reportatge editat als EstatsUnits, i poden aconseguir que elsseus ciutadans acaben amb totes

les existències d'un esparadrapque, en cas de guerra biològica,els farà, com diguem a Xàtiva,"un nuc al rabo". A més, per side cas un grup reduït de ciuta

dans es negués a vore el reportatge, (per cert, aquí va tenirmenys ressò que la sèrie a laqual suplantava), el nostre tot

poderós govern va decidir regalar-nos -debades-, a través delsdiaris més importants, un pam

Rubèn Pefialba

flet amb les beneites compensacions de la guerra contra l'àngelcaigut, just abans de les manifestacions del cap de setmana

passat.

Al pamflet se'ns deia, en cinc

punts bàsics, perquè el governrecolzava els EUA. El text arrencava diguent que el govern delPP volia la Pau (només fora cas

que desitjara la guerra i quedamunt ho publicara!), però queaquesta Pau de l'estat estava

amenaçada; i amb això, hi esticd'acord: amenaçada per les multinacionals del petroli, que faranl'agost amb l'excusa de la faltade matèria prima, conseqüènciade la guerra contra el segonmàxim productor de l'Or Negre.Seguia assenyalant, el pamflet,que el responsable suprem era

Sadam, i torne a estar-hi d'acord: però no responsable deque els EUA vullguen el seu

petroli, sinó de tenir baix la fustael seu poble. Era la manera com

el Satan de qui parlaven al principi s'identifique amb Sadam.

El pamflet també ens recordavaque el PP, en la guerra contra

l'Iraq el 1991, va tenir una acti

tud de ple recolzament a laintervenció; només faltava quehaguera recolzat l'invasió deKuwait!

Tot plegat, doncs, es tractava

d'això mateix: de publicitat unidireccional que intentava crear

un estat d'opinió proper a lespostures oficials del govern. Peròque va tenir, al cap i a la fi, elmateix ressò que el reportatgede TVE. En fi: el pamflet els va

fer un nuc al rabo. I , per cert,ara mateix no sé si som república o monarquia...

ESCUTS PER LA PAU

Bagdad, ocupat per centenars d'escutsEl llarg viatge per la pau de cen

tenars d'escuts humans de tot elmón ja ha començat. L'objectiu:dur a terme una acció mundialsolidària, comunicativadiplomàtica per aconseguir atu

rar l'agressió de l'exèrcit delpetroli'. De Barcelona, dissabtepassat, va sortir la Primera

Caravana d'Escuts pel PobleIraquià formada per 13 persones. Abans de l'agressió, elscompanys seran els ulls de lasocietat civil internacional i farantasques de cooperació coordinatsper una ONG local.

Però, la seva tasca prioritària ésuna altra: actuar diplomàticament com a escuts per protegirla població i situar-se en puntscivils bàsics. Cal recordar quedurant els bombardejos de1991, els EUA van destruir el40% de les escoles, molts hospitals i el 95% de les instal•lacionselèctriques i d'aigua potable, deixant el país en l'absoluta misèria. A més, confiem en que si hi

ha centenars de ciutadans euro

peus a territori iraquià, el 'xantatge pacífic pugui aturar la guerra. Tot i que sigui trist i hipàcri

Sergi PicazoComissió Caravana d'Escuts pel Poble Iraquià (EPI)

ta que si no hi haguessin euro

peus allà, les milers de víctimesiraquianes no serien tan 'traumàtiques' pels nostres governs i

mitjans de comunicació.

Els moviments socials i la societat civil han de reivindicar el seudret a participar de manera acti

va en els conflictes internacionals. No pot ser que tot ho decideixen quatre polítics a

Brussel•les; i menys encara, quela decisió la prengui només elgovern de Washington. No volemajudar el règim de Saddam

Hussein, però tampoc acceptemla posició dels governs occidentals: el poble iraquià és l'únicavíctima, ja des d'abans de l'any91.

D'altra banda, la SegonaCaravana EPI ja està en funcionament. En aquests moments, hiha 10 persones que han confirmat la seva intenció de viatjar a

Bagdad com a escuts humans.Cooperants, en aquest segoncas, de diversos ciutats deCatalunya, Balears i Madrid.


REVOLTAQUOTIDIANA

Carta oberta a la premsa europea i nord-americana

Les Madres de Plaza de Mayohem visitat Iraq, convidades pelscompanys de la CampanyaEuropea per l'Aixecament deSancions Econòmiques.

Iraq queda molt lluny d'AmèricaLlatina, i els països àrabs són un

món cultural molt diferent delque coneixem habitualment.

Les Madres de Plaza de Mayonomés sabíem d'Iraq el que n'informen les agencies de notíciesinternacionals, europees i nordamericanes. Però nosaltres vam

patir l'horror de les dictaduresfinançades pels Estats Units i

Anglaterra.

Les Madres, que vam observarimpotents el segrest, la tortura i

la desaparició dels nostres

30.000 fills mentre els mitjansde comunicació els assenyalavencom a terroristes... teníem lesnostres sospites.

Avui tornem d'Iraq sorpreses peruna realitat que no coneixíem.Però tornem també indignadesper la repugnant manipulació dela informació que han fet durantanys la majoria d'agències i mitjans de comunicació internacionals, principalment la premsanord-americana i europea.

Al món hi ha hagut periodistesque van donar les seves videspel dret d'informar sobre la veritat. Actualment, una gran quantitat de mercenaris s'inclinendavant les ordres de grupseconòmics o les exigències polítiques dels Estats Units, i tergiversen la veritat. Molts d'aquestsmercenaris d'escriptori que es

fan dir periodistes assassinen

des dels seus ordinadors ambmolta més precisió que si fessinservir un fusell.

Les Madres de Plaza de Mayohem descobert un Iraq que no

mostren ni la CNN, ni la BBC, nila RAI, ni TVE ni el Mundo, elPaís, Le Monde, Le Fígaro, o

tants altres pasquins.

Vam descobrir el país mésavançat del món àrab, un país on

la revolució -amb els seus errors

i encerts-podria donar exemple a

tot el món: havia desterrat l'analfabetisnne; tenia educacióprimària obligatòria, sota penade presó, per a tothom; finançava una educació gratuïta a totsels nivells per al seu poble;prohibia l'educació privada; el millorsistema públic de salut del món

àrab i del tercer món, gratuït;índexs de mortalitat infantil semblants als dels països desenvolupats; un sistema de plena ocupació laboral per a tota la població;l'índex mundial més elevat d'inversió en obres publiques en

proporció als seus ingressos; un

dels índexs mundials més baixosen corrupció administrativa;sense narcotraficants ni vendade drogues en el seu territori; elmajor procés de recuperació deterres desèrtiques per al cultiude tot l'Orient Mitjà;un estat laic,en mig d'un fanatisme religióscreixent en la regió;membres decomúnitats xiItes, sunites i kurdsque participen en el govern; un

règim que havia ajudat a tots els

Hebe de Bonafini

Presidenta Jueves en la Plaza, con las Madres

Però en nom de la revolució, elpoble iraquià ha tornat a cons

truir el que s'havia destruït. Elque no es va poder reconstruirva ser el refugi on milers denenes i dones van ser assassinades per míssils, perquè quedicom a testimoni de l'horror.

Mai oblidarem les cares d'aqueIles mares que sostenien en

braços els seus fills que morienper falta de medicamentsembargats per les NacionsUnides.

La premsa europea i nord-americana no informen que més de5.000 nens moren cada mes a

governs progressistes del TercerMón;un règim que va portar elsdrets de la dona al nivell més altde tot el món àrab; encara

podríem continuar.

Però també hem vist la destrucció més increïble i l'aterradorgenocidi perpetrat pels EstatsUnits i els països europeus en

nom dels "drets humans".

S'han llençat sobre Iraq mésbombes que durant tota laSegona Guerra Mundial. S'hanIlençat més míssils amb tones

d'urani que avui són la principalcausa de càncer infantil i malformacions congènites.

Es van destruir més de 1.200escoles, quasi totes les universitats, totes les plantes d'energiaelèctrica, totes les indústries i

tota la infrastructura petrolera.En nom dels "drets humans".

causa de l'embargament i la con

taminació provocada pels bombardeigs.

El periodisme mercenari no

explica que un milió de nens hanestat assassinats durant aquestsdeu anys pel govern dels EstatsUnits.

Hem comprovat la vergonyosacomplicitat de les comissions deles Nacions Unides amb el genocidi planificat des del Pentàgon.Durant aquests dies hem rebut lagenerosa hospitalitat del pobleiraquià.

Vam recórrer els carrers, vam

conversar amb les dones, vam

entrar a casa seva i vam visitarhospitals i museus.

Vam ser rebudes per funcionarisi ministres i se'ns va permetrecomprendre una realitat que la

premsa internacional no ens

mostra.

Hem vist l'orgull amb què lesdones iraquianes participen en lalluita revolucionària, donantexemple a tot el món àrab.

Vam veure l'esforç de milionsd'honnes i dones que Iluiten con

tra l'embargament.

Vam veure un poble orgullósd'enfrontar-se amb dignitat a lesnacions més poderoses de laterra, per tal de defensar el dretde cada nen i nena a l'educació,la salut i la llibertat.

Sabem que els Estats Units,Anglaterra i els seus còmpliceseuropeus volen el petroli d'Iraq,però aquest no és l'únic motiu

per al genocidi.

Les grans potencies occidentalsvolen doblegar-los per impedirque aquest exemple de resistència es propagui per tot l'OrientMitjà.

Mentre els Estats Units i

Anglaterra donin suport a les dictadures i monarquies més san

guinàries del món àrab, bombardejaran Iraq en nom dels dretshumans.

Aquesta és una guerra que es

lluita en molts fronts, una guerradels pobles civilitzats contra labrutalitat, la prepotència i elgenocidi dels Estats Units.

Si encara queden periodisteshonestos que s'atreveixin a

enfrontar-se amb la direcció delmitjà on treballen, que viatgin a

Iraq.

Les Madres de Plaza de Mayo no

els demanem que ens creguin,només que hi vagin i ho veginamb els seus propis ulls.

No és una guerra contra SaddamHussein, de la mateixa manera

que a Iugoslàvia no va ser una

guerra contra Milosevic.

És la guerra dels despietats inte

ressos econòmics dels EstatsUnits i de les potencies europeescontra pobles que intenten continuar sent independents.

Perquè els nostres 30.000 desapareguts van donar la vida per ala veritat i la llibertat, els demanem que honorin la professió deperiodistes i no menteixin.


TEMA CENTRAL: 15-F Primera manifestació mundial

Manifestació històrica

30 milions de persones van sortir al carrer el 15 de febrer. Hi

havia al voltant de 750 manifestacions convocades en diferents punts de l'hemisferi. Un èxit rotund.

Les protestes que reuniren a méspersones van tenir lloc a

Espanya, Gran Bretanya, Itàlia i

als Estats Units. Cal destacar quea Nova York, malgrat els seriososobstacles que va posar-hi l'extrema dreta (intents de prohibició,canvi de recorregut o tancamentdel metro durant aquesta jornada), la manifestació va aplegar a

mig milió de persones.

Una altre manifestació a destacar seria la del Caire, que malgrat estava prohibida va aplegara uns milers de persones queimprovisaren varies manifestacions i concentracions en tota laciutat.

Pel que fa a Amèrica Llatina lamanifestació més important es

va donar a Sao Paulo, que con

gregà unes 30.000 persones.També és destacable les 15.000persones que es reuniren a laCiutat de Mèxic.

A Buenos Aires sortiren al carrer10.000 persones, xifra similar aRío de Janeiro. A la Habana, hihagué una convocatòria oficialque va reunir unes 5000 persones.

A l'Antartida també va haver-hiconvocatòria: alguns científics del'estació polar (habitada per unes200 persones) es van manifestar.

)ornada històrica de mobilitzacions a Espanya

Les 82 manifestacions de cadascuna de les 17 comunitats autònomes espanyoles han estat, en

el seu conjunt, les que han reu

nit a un major nombre de mani

festants arreu. És a dir, Espanyaha estat capdavantera en aquestes mobilitzacions. Entre

Barcelona i Madrid (situadesentre les quatre manifestacionsmés grans del món) es va reunir

a més de tres milions de persones als seus carrers.

A Catalunya l'èxit va ser trepidant. Els carrers de les quatreciutats de província estaven a

vessar. A Barcelona van haver dellegir quatre vegades el manifestde la Plataforma "Aturem laGuerra". Força gent va quedarse a la meitat i altres parlaven de"concentració" ja que no s'havien

mogut gaires metres d'ençà que

començaren a caminar.

A Girona, la manifestació haviade sortir del Pont de Pedra, peròl'aglomeració de gent que veniade tots els carrers va obligar acanviar el recorregut, que va

haver-se d'allargar considerablement. Amb tot i això, quan lacapçalera havia arribat al finalencara quedava molta gent en elpunt de partida esperant permanifestar-se.

Entre les exclamacions es sen

tien crits de "Aznar, cabrón,dimissió", "No més sang perpetroli" o "Això és el que passaper tenir un govern fatxa". Pelque fa a Mallorca, el fred i lapluja persistent no van fer enrera les més de 40.000 personesque recorregueren el centre dePalma, des de la plaça d'Espanyafins al Passeig del Born.

L'oposició de la ciutadania a lapolítica bel•licista del governAznar es palesà amb les diversesi ocurrents consignes. Crits de"No a la guerra", "Que vagi a laguerra el gendre d'Aznar", "Sivoleu petroli anau a Galícia" i

"Aznar i Solana, la tortura americana", acompanyaren en tot

moment la manifestació a Palmade Mallorca.

A Madrid va passar quelcomsemblant a Nova York. L'actituddel Govern (que segons afirma"prou contents hauríem d'estarperquè ens podem manifestar")destil•lava una irresponsabilitatabsoluta.

El delegat de Govern, el senyorAnsuategui, pretengué establirun recorregut per a la manifestació que era del tot insuficient perabsorbir la rivada humana que japreveien els organitzadors.

Seguint el recorregut proposatpel delegat del Govern s'haguésposat en perill la seguretat delsciutadans i ciutadanes. Laincompetència de les autoritats

regionals es palesà amb la pocaprevisió a l'hora de planificar un

reforç dels transports públics.

Una anècdota a destacar seria elque va passar a Màlaga, que pocabans de que comencés la manifestació, l'alcalde de la ciutat

(PP) pregà a la ciutadania malaguenya que la manifestació

Redacció

Nova York

Roma

El Caire

transcorregués per les voreres

(en la mesura del possible).

Les 50.000 persones que es passejaren pels carrers de la ciutatandalusa van saber de quin peucalçava el seu alcalde. Una mos

tra sobrada d'ingeni...

Premsa estrangera

Malgrat que Espanya encapçalà(en nombre) el volum de mani

festants la opinió pública mun

dial no ens va tenir massa en

compte en les edicions del 16 defebrer. A Le Monde, The



Londres

Sao Paulo

Xifres de manifestants en algunes ciutats del món*:

Barcelona

Madrid

Antàrtida

Washington Post, The New YorkTimes, o la BBC, Europa es reduía Londres, Roma, París i Berlín,juntament amb algunesal•lusions als incidents que va

haver-hi a Atenes poc abans definalitzar la manifestació. Van dirpoca cosa més de l'escassa par

ticipació a Moscou i a Praga. Elsmitjans de comunicació delsEstats Units la manifestació deLondres ocupà el 90% de lacobertura d'Europa.

El dia 17 Le Monde i The NewYork Times es començaren a fer

ressò de la magnitud de participants arreu d'Espanya (24 horesmés tard). No obstant això, parlen de dos milions de persones(mentre que El País parlava detres milions i les organitzacionsconvocants parlaven de cincmilions).

ESPANYABarcelona: 1.400.000

Bilbao: 150.000Cadis: 100.000

Córdoba: 60.000

Girona: 40.000Granada: 150.000

Las Palmes de G.C: 100.000Logronyo: 50.000

Lleida: 20.000Madrid: >1.500.000

Múrcia: 50.000Oviedo: 200.000

Palma de Mallorca: 40.000Pamplona: 20.000

San Sebastià: 50.000Santander: 35.000

Santiago de Compostela: 50.000Sevilla 250.000

Sta. Cruz de Tenerife: 50.000Tarragona: 30.000València: 500.000Valladolid: 40.000Vigo: >100.000

Saragossa: 400.000

RESTA DEL MÓNAlgesires: 20.000

Amsterdam: 80.000Atenes: 200.000

Bagdad: >100.000Beirut: 20.000

Berlín: >500.000Berna: 40.000

Brussel•es: 100.000Budapest: 20.000

Buenos Aires: 15.000Canberra: >10.000

Ciutat de Mèxic: 55.000Copenhaguen: 40.000

Damasc: 200.000Dublín: 150.000

Estació McMurdo (Antàrtida): -50Estocolm: 80.000Filadèlfia: 10.000

Glasgow: >60.000Hèlsinki: 15.000Houston: 5.000

Johannesburg: 10.000Kuala Lumpur: 5.000La Habana: 10.000

Lisboa: 100.000

Londres: >2.000.000Los Angeles: 100.000Luxemburg: >15.000Melbourne: 200.000Minneapolis: 10.000Montevideo: 50.000Montreal: 150.000

Montpelier: >15.000Nova York: 500.000

Oslo: 60.000París: 500.000

Río de Janeiro: 15.000Roma: >2.000.000

San Francisco: (16-F) 250.000Sào Paulo: 30.000

Seattle: 55.000Seül: 5.000

Sidney: 250.000Stuttgart: 50.000

Tel Aviv: 5.000

Tesalonica: 40.000Tokio: 25.000

Toronto: 80.000Viena: 20.000

Zàgreb: 10.000

(*)Fonts: Indymedia, csca i altres mitjans. Selecció d'un total de més de 600

conyocatóries comptabilitzades per'United for Peace'.



15 de febrer: què s'ha dit als diaris d'Europa i Amèrica sobreles manifestacions de dissabte?

ITÀLIA

CORRIERE DELLA SERA27 trens especials i milers d'autobusos arriben a Roma per lamanifestació"

FINI: "Així no es desarma a

Saddam" "després de la mani

festació, la pau no està mésaprop"

ELS ORGANITZADORS: "Lamanifestació de Roma és la mésgran que hi ha hagut mai a Italia.Erem tres milions"

LA REPUBBLICA"Deu quilòmetres de seguici perdir No a la guerra"

"A Roma, la gent que vol la pau:"Som tres milionsEl Governdóna la xifra de 650.000 mani

festants. "Han fet els comptes en

euros", ironitzen els organitzadors"

UNITÀBUSH: "Les manifestacions pacifistes no impediran la meva

guerra"

FRANÇA

LIBÉRATION"Deu milions de persones s'alcen

contra la guerra"

"Espanya, la vox populi contra

Aznar"

"Italia, l'oposició sota una sola

bandera"

"Manifestacions a 600 ciutats delmón"

MIDI LIBRE"Desfilada per la pau"

LE MONDE"Europa en massa al carrer perdir No a la guerra"

"Londres ha conegut la manifestació més gran de la seva història"

"Milers de manifestants anònimsnodreixen la manifestació deParís"

LE FIGARO"Els aliats de Bush desafiats al

carrer"

"Mig milió de manifestants a

França"

"Espanya en còlera"

MÈXIC

EL HERALDO DE MEXICO"Marxen milions contra la guerraa totes les capitals del món"

.EFALLI

LOS ANGELES TIMES200.000 persones a la protestade San Francisco contra la guerra; Els manifestants omplen elcentre financer de la ciutat en laseva participació aplaçada en

l'esdeveniment antibèl•lic de dissabte"

"Les protestes contra la guerramobilitzen milions de personesper tot el món; les protestes mésimportants es donen en aquellspaïsos on els líders recolzen lapolítica dels Estats Units vers

Iraq. Grans concentracions

també en aquells països queencapçalen l'oposició"

WASHINGTON POST"Milions de persones protesten a

tot el món contra la guerrad'Iraq"

"Els esforços coordinats produeixen grans mobilitzacions a

Europa"

REGNE UNIT

THE GUARDIAN

"Un riu d'ennoció i de ràbia per a

endur-se els anys de consterna

ció"

"Els estudiants es preparen per a

evocar l'esperit dels anys 60"

THE OBSERVER"Parla finalment la gran massa

no escoltada"

"Un milió. I continuen arribantne"

ARGENTINA

CLARIN"Iraq elogia les massives marxes

a tot el món contra la guerra"

"Un milió i mig de persones desfilen a Madrid en una de lesmajors protestes d'Europa i en

un país profundament aliat alsEEUU"

"Gigantesques manifestacionsals paísos aliats de Washington"

Girona

Paremos la guerra

podemos hacer los ciudadanos para que las bombas no

caigan de nuevo sobre un país y

unas gentes que nada tienen quever con la codicia de Bush que vaa emprender esa guerra injusta?Se diría que todo lo que està en

nuestra mano ya ha sido proba

Rosa RegasEscriptora

do porque son los Estados y losGobiernos los que deciden, no

los pueblos. Las dictaduras, yase sabe, nunca han tenido en

cuenta la opinión de sus ciudadanos, hacen y deshacen segúnlas conveniencias de un partidoúnico que les apoya y que tiene

un solo objetivo: mantenerse en

el poder. Así funciona la dictadura. Pero la democracia?.Acaso los gobiernos democrkicos, los que aunque tengamosuna democracia joven, democracia es al fin, conno España, o losque presumen de tener lasdemocracias nnàs viejas de laHistoria, conno el Reino Unido,tienen en cuenta la voluntad delos suyos? Todo parece indicarque tampoco cuenta. Vease elcaso de España cuyo 75% de lapoblación es contraria a la guerra, lo que no solo no ha hechocambiar de postura al Ejecutivoencabezado por el arrogantepresidente Aznar, sino que encima se permiten mofarse de lospacifistas, de sus pacifistas, desu pueblo, tildàndolo de inocente

y en muchos casos, véase el delmuchacho que acudió al mitindel PP, son vilipendiados y apaleados sólo por gritar "No a la guerra".

.Qué podemos hacer, pues, losque estamos contra la guerra sinuestro gobierno no responde?Podemos manifestar nuestra opinión, luchar por evitar una guerra. No solos por supuesto, sino

contando con los miles y millones de ciudadanos de todo elmundo que igual que nosotros

quieren detener la carnicería quevan a emprender una vez màslos Estados Unidos, cuya experiencia en ello es bien conocida(Centroamérica, Somalia, Irak,Afganistan, Yugoslavia, por citarsólo las màs recientes), aupadospor sus lacayos, La Gran Bretariay España entre otros.

Pero ademàs, luchar contra laguerra es luchar también por elderecho de los pueblos a ser

oídos por sus gobernantes, queno sólo importa el voto cada cua

tro arios como creen nuestros

políticos del PP junto con sus

juventudes y una parte de sus

votantes (el 52% de los votantesdel PP està contra la guerra); esluchar por el derecho a intervenir en asuntos tan codiciosos y

mortíferos como apropiarse de lasegunda reserva de crudo delmundo y no lo sabeAznar?- dejar a la Unión Europeaen las manos comerciales y políticas del Emperador del Mundo,uno de los Presidentes màs crueles y bobos de la Historia de losEstados Unidos de América.


Barcelona, 13 de febrer de 2003

Senyors Bush i Aznar,

Som les nenes i els nens de l'Escola Patronat Domènech deBarcelona.

Davant el que està passant amb l'Iraq i l'amenaça de guerra per partvostra, nosaltres volem dir alguna cosa.

Creiem que la guerra no serveix per arreglar els problemes. Perquèmor gent. Perquè molta gent es queda sense casa, sense feina i

sense menjar. Perquè la gent pateix i els problemes no desapareixen.

Nosaltres, a l'escola, hem après que els problemes no s'arreglen ambinsults o amb baralles. Hem comprovat que quan tenim un problemai ens peguem, l'única cosa que aconseguim és enfadar-nos més i ferque el problema sigui més gran.

Ara us explicarem què fem nosaltres quan tenim un conflicte. Primerde tot, les persones que tenim el problema ens l'expliquem, l'una a

l'altra. Moltes vegades passa que cadascuna té la seva versió i ens

hem de posar d'acord sobre què ha passat. Després intentem pensarper què hi ha hagut aquell problema. Quan ja ho entenem tot, tothom que pateix el problema comença a pensar solucions per arreglar-lo i, quan ja en trobem unes quantes, les apuntem en un paperper recordar-nos-en i provar si serveixen. Si les solucions que hempensat no serveixen, un altre dia tornem a pensar i a buscar-ne d'altres.

Tot això que us hem explicat, ho intentem fer les persones que tenimel problema totes soles. Però de vegades passa que no ens en sor

tim. Aleshores busquem una altra persona de la classe, a qui diem"l'arregladora o la mediadora" (cada setmana és una persona diferent), perquè ens ajudi a solucionar el problema. I si encara no elpodem arreglar, demanem ajut a tota la classe.

Senyors Bush i Aznar, nosaltres, que som més petites i petits quevosaltres, sabem solucionar els problemes que tenim. I ens estranyamolt que vosaltres, que sou més grans i heu viscut més anys, i se

suposa que heu après més coses perquè heu estudiat més, no sapigueu encara arreglar els problemes que teniu d'una altra manera. Ferguerres és propi de gent ignorant, que no sap resoldre els problemesparlant.

Esperem que això que us hem explicat us serveixi d'alguna cosa. Ensagradaria que féssiu servir el cervell per imaginar idees millors perarreglar els problemes que hi ha al món. I us demanem que els quivoleu fer la guerra us poseu en el lloc de la gent que mor, de les persones que pateixen, de les que perden la casa, de les que no podenmenjar.. en el lloc de la gent que és innocent i que no és responsable dels problemes.

PD: Per cert, pel que hem sentit, el problema no és que l'Iraq tinguiarmes sinó que voleu el seu petroli. I així, començant a dir mentidessobre quin és el problema i per què passa, el que s'aconsegueix éscrear nous problemes i no solucionar els que ja hi havia.

Nenes i nens de l'Escola Patronat Domènech

BO D'AJUT

En / Na

m'adhereixo als objectius i la filosofia del grup FORA DE QUADRE, que amb la seva aportació i, concretament, amb el Diaride la Pau, contribueix a fomentar l'esperit de solidaritat i antibel•licisnne, que és l'únic que pot acabar veritablement amb lesguerres.Adreça:Ciutat: Codi Postal:Telèfon:Aportació de: euros

Compte bancari: 2013 0024 44 0201007862

ESCOLES

Seguint les pautes i directrius del Projecte d'innovació pedagògicavers la lectura i l'escriptura (ADAP) que la nostra escola segeuix desde fa temps, varem treballar la notícia que es recollia en el diari localsobre les manifestacions contra la guerra a la nostra població(Mollerussa - Lleida). Aquesta és la interpretació que una de les nos

tres alumnes va fer:

Cicle Inicial CEIP. Pompeu Fabra(Mollerussa)

Una opció educativa per la pau

Des de sempre hi ha hagut guerres entre les persones. Uns homeslluiten contra altres i maten i destrueixen fins que un dels dos bàndols venç.

Fa més de 50 anys que es van declarar els Drets Humans i molts països els han signat, entre ells el nostre, i estan compromesos en elseu desenvolupament i respecte. En una guerra es vulneren tots elsDrets Humans.

En aquest món ens queden indrets d'esperança. Un d'ells és l'escola:

- on ens remetem a la paraula quan hi ha un conflicte entre persones.

- on volem que les idees es defensin amb raons i no a cops de puny,i per aixà n'aprenem.

- on volem que la diferència sigui font de riquesa per a tots i totes i

no d'exclusió per alguns.- on la cooperació val més que el cop de colze.

- on l'acceptació val més que la imposició.- on el petit i el fràgil són acollits perquè el fort i el gran els podenacollir.

- on la justícia significa que cadascú sigui allò que pot i vol ser juntament amb els altres.

A l'escola ens afegim als col•lectius que treballen per la Pau. Encara

creiem en el diàleg, en el pacte, en el compromís, en el treballarjunts a favor dels altres. Per això optem per la cultura de la pau i laseva educació, una pau arrelada en una societat més justa, mésigualitària. Per això i perquè no ens hagi de caure la cara de vergonya quan mirem el món.

Per tant, des de l'escola, tornem a dir:

NO A LA GUERRA!

DIJOUS DIA 13 de febrer a la tarda farem un acte en favor de la PAU

i en contra de la GUERRA al pati de l'escola.

Claustre i treballadores del CEIP La Sardana


'tr'k BÚSTIA DE LA PAU

Camins de Pau

Els qui avui creuen necessària la guerra de l'Iraq parlen de responsabilitat d'estat, parlen dels qui sembla que volem portar la contrària als EUA, parlen de la demagògia, de protegir Saddam, de no volerdefensar els drets dels pobles d'aquell estat, parlen de Lula i de laviolència de les ciutats del Brasil i qüestionen totes les raons dels quinovolem cap guerra.

No voler la guerra contra l'Iraq no és per portar la contrària a ningú.No és tampoc per defensar Saddam ni el seu règim. Ni és tampoc peranar contra els drets nacionals de cap poble. Anar contra la falsa iarbitrària guerra de Bush, en aquests moments, és perquè creiemque els esforços i els diners han d'ésser per encetar camins de pau ide solidaritat i d'infraestructures per als qui no en tenen cap.

Després d'aquesta guerra, els kurds no tindran l'estat ni tampoc una

autèntica autonomia no esquifida. Si hem de desarmar-nos, fem-hotots una mica. Si un règim es tanca en banda estiguem al cas, peròbusquem la democratització d'un altre règim més disposat.

La guerra és un camí fàcil per al qui està farcit d'arnnament i d'interessos inconfessables.

Molts, cada cop més, creiem més en els camins de pau. I molts, cadacop més, exigim als nostres polítics que comencin a creure en la res

ponsabilitat del respecte i no pas la de la repressió.

Estic segur que la noviolència porta més noviolència. Jo no tindriavalor per fer d'escut humà ni per fer una vaga de fam que Gandhi síque va fer. Aturar la guerra i encetar camins de pau és lloable, siguia l'Iraq o sigui a les ciutats del Brasil.

Salvador Molins i EscudéBERGA (Berguedà)

"No a la guerra!"

Si no s'atura la maquinària bèl•lica occidental capitanejada pels EUA,la guerra ja es pot dir que és imparable. Una guerra, per cert, quepot resultar catastròfica en més d'un sentit i per a més d'un "bàndol". Amb tot, si s 'arriben a confirmar algunes de les previsionsnord-americanes, aquesta guerra serà curta -un mes, s'ha arribat adir-, però, i després? Atemptats suïcides multiplicats, horrible misèria en una zona ja de per si devastada, més inseguretat en l'àmbitinternacional i un lògic "ressentiment" àrab envers Occident especialment envers el seu cabdill- seran realitats pràcticament inevitables. Això sí, petroli segur per als Estats Units i per als seus més fervents aliats (no els de la "vella Europa", per descomptat) europeus.Ara bé, l'acció bèl•lica també es pot evitar, i amb ella totes les sevesnefastes conseqüències. Per la qual cosa, i avui més que mai, cal dirNO A LA GUERRA!

Martí Mancilla MuntadaGranollers (Barcelona)

Firmas contra la guerra

El pasado 7 de febrero, sobre las 11 de la noche, estaba con unos

amigos en la plaza de la Virreina. Vi un pequefío stand con dos chicas solas, se notaba que pasaban frío. Me acerqué y les pregunté sieran de algún partido político. Me contestaron que no. Entoncesfirmé contra la guerra y animé a mis annigos para que también lohiciesen. Uno me dijo: "yo sólo firmo contratos de trabajo". Al finalél también firmó. Cuando nos íbamos felicité a las chicas por su

labor; una me contestó: "lo hacemos todos, tú tannbién con tufirma". Su frase hizo que me sintiera feliz.

Es cierto que no he hecho mucho, que he ennpezado tarde y quepodría estar mucho mas comprometida, pero voy a enganchar cuantas mas pegatinas pueda, colgaré en mi casa la "banderola del balcócontra la guerra" e intentaré animar a cuanta mas gente mejor paraque firmen, se manifiesten y chillen un NO rotundo a la guerra.

Enhorabuena por el periódico! En casa lo leemos semanalmente con

interés.

Érika RouraViladecans

Sóc un pela-canyes

El passat dissabte 15 vaig estar a la Manifestació de Barcelona. Mai havia estattan convençut a l'hora de decidir-me a assistir a una mobilització ciutadana.

Caldria que comencés explicant que sóc una d'aquells a qui costa "aixecar elcul de la butaca" i reaccionar davant les coses que passen al món. Què voleuque us digui... sempre em venç l'apatia. Però, aquest cop, ni tan sols als man

drosos com jo, ens ha costat abandonar el comandament a distància, treure'nsles espardenyes i calçar una pancarta per manifestar el nostre desacord.

I, dit i fet: a les 5 en punt em vaig citar al Passeig de Gràcia. Durant 5 horesem vaig perdre enmig d'un maremàgnum d'altres "romançaires" que, com jo,dissabte van vèncer la temptació del pijama i les calefaccions per sortir a passar fred; per reclamar el nostredret a bramar el que pensem; per passejar lanostra indignació i unir-nos a la mateixa idea que ens va separar a més d'unmilió de la manta i el coixí: "Guerra, no!"

No puc negar-ho: sóc mandrós. Sóc poc despert. Cal que digui que faig benpoc per a que les coses vagin millor; i, ademés, en sóc conscient. En fi; sóc un

pela-canyes! I em trec el barret davant les persones que, comvosaltres doneupeu a que les coses vagin una mica millor. Agraeixo el vostre entusiasme, elmateix que vaig viure dissabte, entre les persones que compartien els cops decolze i les aixafades sense pensar que en cap altre lloc podrien estarni ho voldrien estar! 0 potser no podrien... com tampoc no puc jo.

Sóc un pela-canyes, de debò, ho sóc. Però fins i tot un dropo com jo ja no es

sent còmodeescamfat nit i dia al sofà. I és que diuen que hi ha algú que insisteix en començar una guerra. I és tan gran la meva impotència que no nn'hivaig poder estar; així que dissabte que ve jo em tomo a manifestar!

Xavi RuéSarroca (LJeida)

Pilarín Bayés


MITJANS DE COMUNICACIÓ

A Antena 3-TV es reforça el discurs bèl•licdesprés de les manifestacions

Per recuperar posicions desprésde l'èxit de les manifestacions dedissabte 15 de febrer, els grupsque defensen els atacs contral'Iraq han emprat alguns mitjanscom a plataforma per fer visiblesles seves tesis. Les xifres de participació dels actes de protestagairebé no admeten cap discussió respecte a quina és l'opiniómajoritària dels ciutadans, peròel govern pot adequar el seu discurs a aquestes circumstànciesper continuar bastint un escena

ri favorable als seus postulatsbèl•lics. En la reconstrucció delsfets que va dur a terme l'informatiu del migdia d'Antena 3-TVel diumenge dia 16, la presènciadel discurs governamental va ser

destacable.

Antena 3-TV obria el telenoticiariamb imatges de diverses mani

festacions d'arreu del món. Acontinuació, la presentadoraenllaçava quasi directament lesimatges dels actes reivindicatiusi de protesta a Espanya amb l'explicació de la posició del president del Govern, José MaríaAznar. Ho feia d'aquesta manera:

"Eso en las calles. En los despachos se sigue trabajando parareconducir la crisis. La OTAN se

reúne hoy en Bruselas y, en

España, el presidente delGobierno inicia una ofensivadiplomética con la idea de buscarconsenso y evitar un conflictoarmado". L'afirmació resultaparadoxal, sobretot si es té en

compte el discurs bel•licista quela ministra d'Afers Estrangers,Ana Palacio, havia pronunciatdivendres en el Consell deSeguretat de les Nacions Unidesi la posició que el president delGovern, José María Aznar, haviamanifestat dijous 13 a la mateixa cadena de televisió. Per què,doncs, als informatius apareixiaara aquesta 'reconducció delsfets? Per acostar-nos a una

explicació, cal que continuem

amb el relat que va elaborar latelevisió.

L'informatiu reprèn aquestainformació després de fer un

resum de les protestes d'arreudel món i d'intentar, amb una

peça d'un minut i quinze segons,-no precisament gaire generosacobrir els actes reivindicatius deles principals ciutats de l'Estat.Tot seguit, la presentadora introdueix un vídeo reprenent el discurs del sumari: "Eso en la calle,porque en los despachos lo quese busca es lograr un consenso

internacional entorno a la crisis.

Lluís PellicerOCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

El presidente del Gobierno hapuesto en marcha una intensaactividad diplomética con entre

vistas y encuentros con la ideade forzar una última oportunidadpara el desarme iraquí que logreque el conflicto arnnado sea laúltima opción posible".

Desgranem aquest fragment. Percomençar, podríem convenir queel consens internacional entre elsciutadans ja existeix i que es va

veure als carrers de desenes deciutats d'arreu del món. Per tant,el que busca Aznar és convèncerels governs d'altres països sobrela seva posició en el conflicte. En

segon lloc, es dóna per bo que elrègim iraquià és qui té l'últimaparaula sobre els possibles atacs

i se suggereix, així, que elGovern espanyol donarà suport ala intervenció perquè no té capaltra sortida. I en tercer lloc,

Perico Pastor

també s'accepta que el governiraquià posseeix les armes en

qüestió, quan el divendres 14 elcap dels inspectors de l'ONU,Hans Blix, va dir ben claramentque -encara no en tenen capprova.

A continuació, després de presentar la valoració queRodríguez-Zapatero fa de lamanifestació i de sentir el corresponsal a l'Iraq - qui destaca queel govern d'aquest país no voldestruir els míssils que la setma

na anterior havien detectat els

inspectors de l'ONU la presen

tadora dóna pas al vicepresidentdel Govern, Mariano Rajoy: "ElGobierno asegura que no se pueden tomar decisiones tan importantes con fines electoralistas.[...] Tannbién ha expresado su

confianza en que los ciudadanossepan comprender la postura deEspaña en esta crisis". Tota una

justificació de la sordesa delgovern davant de les manifestacions i, de pas, una generalització, perquè, representamillor la paraula "Espanya", elgovern o els milions de ciutadansque van sortir dissabte al carrer?La presència dels partits polítics,en especial del Partit Popular,contrasta amb la minsa apariciódels protagonistes de la manifestació. És cert que la cadena dónaveu a algunes persones que van

assistir-hi, però mentre altresinformatius ofereixen les valoracions que fan els membres de laPlataforma Aturem la Guerra,Antena 3-TV només dóna visibilitat als membres dels partits polítics. És més, en el telenoticiari esfa referència als participants coma un "movimiento global quepide un mundo sin conflictos".Aquesta forma de referir-se alsmanifestants desfigura les intencions dels actes celebrats arreu

del món. En realitat, els ciutadans van sortir al carrer perdemanar una resolució pacíficadels conflictes i, en concret, perexpressar el seu "no" a un atac

contra l'Iraq.

La manera de reconstruir els fetsd'un conflicte legitima unes posicions més que no pas unes

altres. I, és clar, els qui estan a

favor de la guerra poden emprarla seva posició de poder per destacar les seves tesis en el discursperiodístic. De resultes d'això,s'aconsegueixen contrarestar lesopinions que hi són contràries,tot i que siguin majoritàries. I

com a resultat, el mitjà emet

d'un relat desfigurat. Perquècosta veure que Aznar busqui unconsens per evitar la guerra i

resulta trampós presentar com a

electoralistes les eventuals recti

ficacions derivades de la protesta ciutadana.

FE D'ERRATESL'article de l'Arcadi Oliveres, publicat a la pàgina 6 del número 3 del Diari de laPau, acabava de la següent manera: "Espanya s'ha constituit en un dels principalsvenedors d'armament, si no a tot el món sí que en els països del Sud. De les

darreres dades publicades pel govern espanyol i referides a l'any 2001 es pot inferir que en l'esmentat any hi anaren a parar armes espanyoles."


CRONOLOGIA La veritat de la guerra

Dimecres 12El líder d'Al-Qaida, Osama Bin

Laden, insta als musulmans a

combatre contra els EEUU i

defensar l'Iraq, fins i tot ambatacs suïcides, en un suposatenregistrament sonor difós pelcanal de televisió Al Yazira. Per

altra banda, un comitè d'expertsde l'ONU assegura que l'Iraq hadesenvolupat en els últims anysuna sèrie de míssils que tenen

un abast que excedeix la distància permesa, cosa que podriainclinar les Nacions Unides a laguerra.

Divendres 14

La fractura entre els membrespermanents del Consell deSeguretat és encara més profunda després de l'últim informedels inspectors de les Nacions

Unides a l'Iraq. Els caps dels ins

pectors, Hans Blix i Mohamed ElBaradei, volen continuar treballant: No han trobat armes dedestrucció massiva però sí indicisde major cooperació per part del'Iraq. França, Rússia i la Xina

insisteixen que "les inspeccionsestant donant resultat i han decontinuar". EEUU i el Regne Unit

reiteren que l'Iraq no ha cooperat activament i que no ha com

plert la resolució 1441 perquè no

ha lliurat les armes que se sospita que posseeix. Espanya, en

condició de membre no permanent, se suma als postulatsbel•licistes.

Dissabte 15Més d'un milió de persones sur

ten al carrer a Barcelona, quasiun altre milió a Madrid i cente

nars de milers a moltes ciutats

de l'Estat per mostrar el seu

rebuig a una guerra a Iraq. Les

manifestacions a Espanya són deles més multitudinàries de tot

Europa, juntament amb les deRoma, Berlín i Londres.

Diumenge 16Els principals partits de l'oposiciói moviments socials demanen a

José María Aznar que rectifiqui laseva postura de suport als EEUUen el conflicte de l'Iraq desprésde les manifestacions massivesdel dia anterior.

Dilluns 17

La UE aprova un text comú sobrela crisi de l'Iraq que subratlla que

utilitzaran la força com a "últimrecurs" i insisteix a assenyalarSaddam Hussein com l'únic queté a les mans una possible solució negociada. La reunió arrenca

amb les crítiques de Bèlgica i

Alemanya a la carta encapçaladaper Aznar i Blair, en què donensuport a les tesis dels EEUU en la

crisi.

Un dels personatges típics de lespel•lícules bèl•liques és el joverecluta que frisa per anar a laguerra. Es caracteritza per laseva passió ingènua i també perla seva dificultat per contenir laurgència imperiosa de començara matar enemics. Sol compartirseqüència amb algun veteràexperimentat en el conflicte, queel contempla amb resignada perplexitat. Normalment aquestpersonatge no acostuma a arri

bar al final de la pel•lícula. Laseva ingenuïtat prové de la inexperiència, però la seva passió ve

de l'engany. Quan algú té pressaper agafar una arma per matar

és que s'ha begut l'enteniment.O per ser més exactes, que 11 hanbegut l'enteniment.Deia en Winston Churchill quequan esclata una guerra la primera víctima sempre és la veri

tat. I això passa perquè la princi

pal ocupació dels dirigents polítics interessats a portar el seu

país a un conflicte bèl•lic ésconvèncer els seus ciutadansque no hi ha cap altra sortida.Tots sabem que, excepte en

alguns casos molt extrems, sempre hi ha una alternativa a laguerra. Ells també ho sabenper això, no tenen altra opcióque mentir. Si repassem les guerres que ens han precedit ens

adonarem que els dirigents quehan abocat els seus pobles i elmón a l'horror han mentit sobreels objectius, les amenaces, laforça i la maldat de l'enemic a

combatre. En l'actual conflicteles mentides són tan evidents,que han generat un moviment derebuig gairebé total a molts països europeus. Aquesta reacciónomés es pot explicar per lamanca d'habilitat i de gruix polític i intel•lectual dels dirigents

Francesc EscribanoPeriod ista

que ens volen convèncer de lanecessitat de la guerra.Diuen que l'Iraq és una amenaçaper a la nostra pau i seguretat.No m'atreviria a dubtar-ho.Diuen que els iraquians tenen

armes de destrucció massiva i

uns dirigents prou insensats disposats a utilitzar-les. Es probableque això també sigui cert. El problema no és que això no siguiveritat, sinó que no és tota laveritat. Els qui ens diuen aixòvolen justificar una guerra. La

majoria de les guerres s'han volgut justificar en nom de la pau.Els qui ens diuen això representen països poderosos, rics,armats fins les dents, dirigits perpolítics que sembla que tinguinpressa per prémer el gallet. Elsqui ens diuen això, constitueixentambé, objectivament, la majoramenaça per a la nostra pau i lanostra seguretat

DIASUGGERIMENTS

"Ciudad de Dios" (Cidade de Deus)Director Fernando Meirelles

La realitat de les "favelas". La crua i desconeguda vida en aquests barris de les periferiesde les grans ciutats del Brasil. Això és "Ciudad de Dios". Un món desconegut. Salvatge. Lalluita per la supervivència deriva en la lluita pel control del territori. Des de petits els nens

que viuen en aquest suburbi de Río de Janeiro, senten la violència i la lluita de bandes comsi fos quelcom natural. Tots en pertanyen a alguna. És la manera de sobreviure. Tot i que

mai no estan segurs de no rebre un tret.

El narrador de la pel.lícula és un jove que no s'adapta a les condicions de vida que l'envolten. El seutalent l'ajudarà a sobreviure. Els seus ulls ens serveixen de fil conductor. Ens mostren la mort, l'annor, lapor, la lluita pel poder.La pel.lícula sembla un documental. La seva seriositat i contundencia produeixenuna tensió a l'espectador que l'acompanya durant les poc més de dues hores que dura la pel.lícula.

Ells truquen a la portaCarnnen LuqueBarcelona: Edicions La Campana, 2000

El llibre mostra les històries personals de diversos immigrants que l'únic que tenen en comúés el projecte d'emigrar cap a Espanya. El Dodou, l'Ahmed, el Mohamed, lAngela, l'Abdulo el Dioni provenen de països molt diferents i conten les dificultats i les compensacions deviure entre nosaltres. El llenguatge que s'utilitza és molt fidel i l'autora aconsegueix entrar

en cadascuna d'aquestes persones d'una manera breu però passional.

Ritos de primaveraKorbandy KodisEdiciones El Carro del Sol, 1999.Aquest llibre el podeu trobar a la llibreria La Ploma, c/ Sicília 332.

Polític, advocat, assagista i poeta, Korbandy Kodis és un representant de la poesia de laresistència. Amb paraules senzilles i punyents, l'autor expressa el crit d'un continent quevol pau i llibertat. Els seus són uns versos sense concessions. Uns versos que ens parlen

amb tendresa dels paisatges, de les cançons, de l'orgull i de la vida africana. Poesia per conèixer el corde l'Àfrica negra.

Exposició del Projecte Consciències CiutadanesDel 17 de febrer al 7 de març a la sala TransformadorsCasal d'Associacions Juvenils de BarcelonaC/Ausiàs Marc, 60. 08010 Barcelona

Lluna Imatge per a la Cooperació presenta tots aquells posters i cartells seleccionats, que han tingutpresència al carrer, així com un seguiment del projecte Consciencies Ciutadanes. Amb aquesta exposició agraeix la participació de totes les associacions i entitats de Barcelona que han col•laborat amb elprojecte, definint-ne els eslògans.


Divendres 21

LA SELVA- Xerrada amb dos brigadistes catalans que han tornat de Palestina21:00 Ateneu Alternatiu SalvetàOrg. Ateneu Alternatiu Salvetà

Diumenge 23

VALLIRANA- Xerrada col.loqui "sobre el conflicte d'Iraq" a

càrrec del Sr. Arcadi Oliveres.19:00 A la Masia Molí de Can BatlleOrg. Casal de Joves

BARCELONA- Acte en CONTRA DE LA GUERRA I A FAVOR DELPOBLE KURD, amb la presència de Ali Yigit, vice-president delCongrés Nacional Kurd.20:00 Espai CIEMEN (carrer de Rocafort, 242, bis)

Dimarts 25

BARCELONA- Xerrada sobre el conflicte a l'Iraq a càrrec del'Albert un noi que recentment hi ha estat.

20:00 C.S.A. Can Vies (c/Jocs Florals,42 Sants )

Dimecres 26

BARCELONA-Conferència "Avancem en els drets humans: elTribunal Penal Internacional"19:00 Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (Via Laietana, 39)Org. Justícia i Pau

TERRASSA-Concentració per protestar contra la guerra20:00 a 21:00 Plaça de davant de l'ajuntament (Raval de Montserrat, 14)

Dijous 27

MONTCADA I REIXACH- Xerrada "La guerra del petroli: Iraq"a càrrec d'Albert Recio, professor d'economia de la UAB i membre dela revista Mientrastanto.19:30 a l'Auditori MunicipalOrg. Comitè de Solidaritat i Grup de Medi Ambient/Ecologistes en

Acció.

MATARÓ- Conferència "La guerra d'Iraq. Una greu crisi queens afecta a tots - claus per conèixer-ne l'abast", amb la participació de Lluís Sols i Lucia, membre de Cristianisme i Justícia20:30 a l'Edifici de Mar (Sant Agustí, 59)

Divendres 28

BARCELONA- Xerrada i taula rodona "Sancions i guerra con

tra l'Iraq. El patiment de tot un poble"20:00 La Casa del Mon (Tapies, 1-3)Org. Veus del Mon

AGENDA

Dissabte 1 de març

CAPELLADES-Jornada contra la tortura i la repressió10:00 a 24:00 a la Biblioteca municipal (c/Garbí)Org. Alerta Solidària-Endavant

Dilluns 3 de març

BARCELONA-Conferència "Les guerres oblidades"19:00 a Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13)Org. Justícia i Pau

ACTES A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

- Col.locació d'un Mur de la Pau de 9 metres en el qual tots els membres de la comunitat universitària poden penjar-hi els seus desitjosde pau, opinions sobre la guerra i missatges de solidaritat.Plaça Cívica del Campus de la UAB.

CESPAI DE MEDIACIÓCentre de Resolució de Contlictes

Diputació, 296 lr la

08009 Barcelona

Tel, 93 30115 96 • 93 31724 72

F a x 93 4 1 2 45 06

nfo@lespaidemed lacio,comwwwlespaidemediacio.com

Bié

Fons Catalàde Cooperació 111

Moltes gràcies!


ARGUMENTS PER LA PAU

Ja hi ha models alternatius deresolució de conflictes.

Cal remarcar que la majoria de conflictesno es resolen per la violència. El funcionament dels estats moderns es basa en larenúncia a l'ús de la violència dels seus

ciutadans, que la deleguen en l'estat.Aquest, a canvi, ofereix protecció i un sis

tema d'arbitratge davant dels conflictes(policia i sistema judicial).

Amb totes les imperfeccions que vulguem, aquest és un sistema més racionali civilitzat que la llei del més fort. Noméscal demanar als estats que compleixinentre ells allò que ells exigeixen dels seus

ciutadans.

José Luis MartínBarcelona, 1953. Llicenciat en Filosofia iLletres, és dibuixant profesional des del'any 1976. Actualment és editor de larevista El Jueves i publica diàriament undibuix d'opinió a El Periódico deCatalunya.

"Per aconseguir la pau cal creure en lautopia."

Aquest argument l'hem extret delbre"SERIOSAMENT... 25 arguments perla pau en còmic, publicat per la Fundacióper la Pau.

Allà hi trobareu 24 arguments més a tot

color.

(vegeu www.fundacioperlapau.org)

Contra els cínics

Quan la Guerra del Golf, hi vahaver un consens internacionalbel•licista que ens va esparverar,als qui sempre hem defensat lacultura de la pau. I és que la dretanització de la societat europeaera ja un fet, i els qui fins aleshores havien callat, sobretot alsdiaris, es van treure la carota i

van començar a insultar totaquell qui no fos estrictamentliberal, defensor de la mésagressiva economia de mercat ipartidari de l'ordre per sobre dela justícia, dient-li"prog re","infantil", comunistanostàlgic" i altres penjaments.

Però quan es va produir l'atemptat a les torres bessones -un

atemptat molt de lamentar-,aquell cinisme que no és mésque la defensa a ultrança del

90% del pastís que creuen quetenim el dret a tenir, va ser jaabsolut. Les desqualificacionsvan ser tan aclaparadores querecordo un íntim sentiment dederrota. Em consta que almenysdues persones van anar a veure

el director del mitjà on escric perdemanar-li el meu cap, però ni joera sant Joan ni ells eren Saloméni sabien ballar la dansa dels set

vels. Des d'aquell moment, s'hadit sense vergonya que la raçablanca i les formes culturals occi

dentals són superiors, amb dreta esclafar qualsevol que s'hi posipel mig.

Fins ara. Els podeu veure: estan

furiosos. Tots els qui van gallejari ens van insultar quan 1111-N,ara estan furiosos. De sobte, i no

sols l'esquerra que escridassava

a Davos, per exemple, o la sen

satesa intel•lectual de Chomsky,o els formidables articles de Le

Carré, sinó l'opinió pública inter

nacional ha dit que no. Els haagafat tant de sorpresa que, sius hi fixeu, la cara d'Aznar no

reflecteix altra cosa que perplexitat. Que el Papa estigui contrala guerra! Que els països mésindustrialitzats i més cultesd'Europa estiguin contra la guerra! Que escriptors, artistes i

intel•lectuals s'uneixin contra laguerra! És massa. No se'n sabenavenir. El "pensamiento único"els ha esclatat als nassos sense

avisar. Encara remuguen, elssentiu? Diuen que SaddamHussein és un malvat, un dictador i un fanàtic. Però callen queFranco era un malvat, un dictador i un fanàtic, però que això no

Isabel-Clara SimóEscriptora

hauria justificat que ens exterminessin a nosaltres sota les bombes. També diuen que si quan laguerra mundial Estats Units no

hagués intervingut..., callant l'anacronisme i que l'agressor era

Hitler i ara l'agressor és Bush.

Si és que el vent de la històriatorna a estar a favor nostre, us

dono solemne promesa que jo no

aniré al despatx de cap director ademanar el cap de ningú. I ésque voler la pau i voler la llibertat és la mateixa cosa.

8 420565 630009

0 0 0 0 4

DIARI DE LA PAUDIARI DE LAPAU Segona època n°4 O,50€ Setmana del 21 al27de febrer2003...

Documents

Transcript of DIARI DE LA PAUDIARI DE LAPAU Segona època n°4 O,50€ Setmana del 21 al27de febrer2003...