Diari de Girona setembre de 2008 Fotos: Sobre aquestes lí - nies, l’estructura de ferro i vidre...

Reportatge Els quatre ponts del Gran Canal La polèmica obra de l’arquitecte Santiago Calatrava a Venècia PÀ GI NES 2 i 3. En -trevista Saki Guillem «Mai hi ha massa festivals de música» PÀGINA 7. Entrevista Aina Moll Passió per la llengua PÀGINES 8 i 9.

Dom

inic

alDiumenge 14de setembre de 2008

Diari de Girona

ReportatgeDos amicsEnrique Sabater mostra per primer cop al Museu deCadaqués les dedicatòries que li va fer Dalí. PÀGINES 4, 5 i 6

2 DominicalDiumenge 14de setembre de 2008

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MELITÓ CASALS «MELI» (ENRI-QUE SABATER I SALVADOR DALÍ, L’ANY 1970; LAFOTOGRAFIA ESTÀ SIGNADA PEL PINTOR, QUELA DEDICA AL SEU SECRETARI)

14 de setembre de 2008

4, 5 i 6 ReportatgeDos amicsEnrique Sabater mostra perprimer cop, en una exposicióal Museu de Cadaqués, lesdedicatòries que li va fer Dalí.

7 EntrevistaSaki GuillemS’ha estrenat aquest any com adirector del Festival de Músicade Cadaqués i reivindica lacompetència entre certàmens.

8 i 9 EntrevistaAina MollFilòloga i activista cultural, la fillagran de Francesc de Borja Mollva ser directora de PolíticaLingüística de la Generalitat.

11 Artistes de l’EmpordàAdolfo Estrada

13 Gastronomia De quan érem àrabs

15 Salut Massa alcohol

Reportatge Els quatre ponts del Gran Canal La polèmica obra de l’arquitecte Santiago Calatrava a Venècia PÀ GI NES 2 i 3. En -trevista Saki Guillem «Mai hi ha massa festivals de música» PÀGINA 7. Entrevista Aina Moll Passió per la llengua PÀGINES 8 i 9.

Dom

inical

Diumenge 14de setembre de 2008

Diari de Girona

ReportatgeDos amicsEnrique Sabater mostra per primer cop al Museu deCadaqués les dedicatòries que li va fer Dalí. PÀGINES 4, 5 i 6

SUMARI

Tothom ho sap: només tres ponts creuenel Gran Canal de Venècia i és a punt deser inaugurat el quart, el qual, a manca

de cap més nom, la gent coneix com el pontde Calatrava, atès que és obra del conegut ar-quitecte valencià Santiago Calatrava. Tanma-teix el pont és objecte d’una gran controvèr-sia actualment a la ciutat dels canals. A partdels endarreriments soferts i del progressiuaugment del seu cost, resulta que Calatrava ha-via promès que seria l’únic pont sense barre-res arquitectòniques i la gent no hi veu capmena de dispositiu per a discapacitats. (I unacosa és que no hi passin vehicles i l’altra queno s’hi hagi de traficar amb carretons, com atots els altres ponts de la ciutat, ni hi puguinpassar persones impedides.) Total, que el 18de setembre, data proposada perquè s’inau-gurés, sembla que serà de nou posposada...Protocol no vol el president de la República a

Venècia enmig de crits de protesta de la gentper una obra que, segons els venecians, hacostat un ronyó i part de l’altre. I la premsa diuque s’inaugurarà sense tallar cintes ni autori-tats.... La qüestió és que els ponts del Gran Ca-nal de Venècia sempre han donat problemes.Parlem-ne.

El pont de Rialto, zona de reclam per a totsels turistes, uneix les placetes de Sant Jaume,davant de la possiblement església més antigade Venècia –planta de creu grega, capitells vè-neto-bizantins del segle XI, pòrtic del segle XIVi rellotge reconstruït el 1938–, lligada amb elsorígens del mercat de Rialto (s. XII), ja que enla part externa de l’àbsida es fa una crida al’honradesa i lleialtat dels mercaders, amb lade Sant Bartomeu, església restaurada al segleXVIII amb un campanar barroc, no lluny del’edifici del Fondaco dei Tedeschi o dels ale-manys (avui, edifici central de Correus, abans

1

2

3

6

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí -nies, l’estructura deferro i vidre el pontde Calatrava a Ve nè -cia vista des desota.1El pont de Rialto,amb les arcadesamb funcions finan-ceres.2El pont de fusta ditde l’Acadèmia.3El pont «degliscalzi».4La graonada de mar-bre del pont de Ca -la trava.5L’esvelt pont de Ca -latrava serà el quartque travessi el GranCanal de Venècia.

residència i dipòsit de mercaderies dels co-merciants alemanys). En els orígens del pontde Rialto (any 1170) se’l denominava pont dela Moneda, perquè es trobava molt proper a laFàbrica de Moneda. L’actual és el sisè model –el primer de pedra–, obra d’Antonio da Ponte,inaugurada el 1591. La dotzena de dobles ar-cades, disposades simètricament i que avui al-berguen tendes d’objectes per a turistes, esta-ven inicialment reservades a les activitats fi-nanceres i bancàries. De fet, el pont, que es tro-ba a la volta superior dels dos meandres quefa el Gran Canal, uneix tota la zona de Rialto auna banda amb la de Sant Polo (Pau).

El pont de l’Accademia uneix les galeries del’Acadèmia de Belles Arts des d’inicis del segleXIX (l’antiga gran Escola de la Caritat, d’èpocagòtica, amb façana del s. XVIII, i l’església con-tigua, reconstruïda al segle XV) amb el camp oplaceta de Sant Vidal (església del segle XI, re-

construïda al segle XVIII), a frec de la de SantEsteve, d’estil gòtic florit. Per la banda de la pla-ceta de la Caritat s’accedeix a les galeries quealberguen uns magnífics exponents de pinturavèneta, amb obra de Giorgione, G. Bellini, Car-paccio i J. Tintoretto. Fins el 1854 l’únic pontque permetia franquejar el Gran Canal era elde Rialto; aleshores, però, s’inaugurà aquestpont de l’Acadèmia, construït tot en ferro. Arabé, vet aquí el problema: no tenia suficient al-çada per permetre el pas dels vaporetti a la mésmínima crescuda d’aigües, de manera que el1932 es va reemplaçar per un de fusta. L’actualés una còpia idèntica d’aquest darrer.

l tercer pont és el denominat degli scalzi (elscarmelites descalços), originalment realitzat perl’enginyer Neville (1858), autor també del pontde l’Acadèmia, però reconstruït el 1934, dosanys després d’aquell. Uneix la placeta del da-vant de l’església dels carmelites descalços,

d’estil barroc, obra de Baltasar Longhena (ambfaçana de Giusseppe Sardi, 1672-78), amb l’es-glésia de Sant Simó Petit (s. XVII) que crida l’a-tenció per l’escalinata i un prónaos corinti. Quivol anar des del Piazzale Roma (punt d’arriba-da per terra a Venècia) fins a l’estació a peu,l’ha de creuar per aquest pont, fent una certavol ta. El quart pont permetrà un pas més di-recte.

Aquest quart pont és el denominat de Cala-trava i uneix el Piazzale Roma amb l’extrem sudde l’Estació de Ferrocarril de Santa Llúcia, a l’al-tra banda. Té una forma esvelta, com solen te-nir les obres de l’arquitecte valencià, entre pa-rabòlica i el·lipsoide, com si les estructures deferro i vidre amb escalonets de marbre blancse sostinguessin màgicament en l’aire. Però,malauradament comença amb mal peu. Els ve-necians que n’admiren l’acabat diuen: «Ostreg-hèta! È bello, ma non prattico».

Els quatre ponts del

Gran CanalL’arquitecte Santiago Calatrava ha dissenyat un nou pont per a Venècia que ha generat tanta

polèmica a la ciutat que la seva inauguració oficial, prevista per al proper dijous, s’ha posposat.

TEXT I FOTOGRAFIA: LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

4

5

Salvador Dalí i el seu secretari, Enrique Sa-bater, esperaven a l’aeroport de Gine brala sortida del vol amb el qual havien de

viatjar. Havia començat a nevar, i Dalí va co-mentar a Sabater que el mal temps impediriael vol. Sabater va replicar que no patís, que elvol sortiria amb normalitat perquè no neva vaamb intensitat. Després d’una estona, tots doss’enlairaven, a bord del seu avió, de l’aeroportsuís. Un temps més tard, Salvador Dalí dona-ria a Enrique Sabater un dibuix que mostravauna série de rellotges tous, amb la dedicatòria«A Sabater, per la neu de Ginebra». Era l’any1979 i aquesta és només una de les múltiples«apostes ximples» que Dalí i Sabater van fer du-rant els seus molts anys de relació. «El premiper haver guanyat l’aposta acostumava a seruna dedicatòria de Dalí», recorda Sabater, queara exposa per primera vegada aquest llegat alMuseu de Cadaqués.

L’exposició Salvador Dalí-Enrique Sabater,Reciprocitats. 1968-1980 reuneix alguns delsmés de 300 originals de Dalí que té Sabater, lamajoria en forma de dedicatòries sobre llibresi altres suports. A més, també s’hi mostren fo-tografies de Dalí i Gala, i d’algunes de les per-sones amb les que més es relacionaven a Ca-daqués, procedents del fons de més de 24.000

imatges dalinianes que posseeix Sabater. Lamostra, que es pot visitar fins el proper 10 degener, ha estat comissariada per Pere Vehí i Pa-tricia Linares, que van demanar expressamenta Sabater que mostrés aquest material en pú-blic per primera vegada. «M’ho van demanar,d’entrada em va sorprendre, precisament per-què és un material que fins ara no havia mos-trat mai, i vaig acceptar gustós perquè a més témolt sentit fer-ho aquí per primer cop», expli-ca l’exsecretari de Dalí.

El títol de l’exposició, i el seu contingut, par-teixen de l’estreta relació que es va establir en-tre Dalí i Sabater, i que va començar de mane-ra casual. A la dècada dels anys 60, Enrique Sa-bater treballava de periodista per a l’agènciaRadial Press als Estats Units. Havia entrevistatpersonalitats del cinema i la cultura com PauCasals, Samantha Eggar, David Alfaro Siquei-ros, Sammy Davis Jr... L’any 1968 va tornar al’Estat espanyol, i l’agència li va demanar queentrevistés una série de personatges, entre elsquals hi havia Salvador Dalí.

CONVERSA ENTRE CAMARADESEn el catàleg de l’exposició, el mateix Sabaterrememora com aquella entrevista s’acabariaconvertint en una feina de dotze anys al costat

d’un dels grans artistes del segle XX: «Ho he ex-plicat moltes vegades, però crec que val la penarememorar que tot començà un dilluns de l’es-tiu de 1968, quan vaig acudir al domicili i ta-ller del pintor a Portlligat. Havia de compliramb l’encàrec de l’agència de premsa i voliafer-li una entrevista com havia fet amb algunesde les personalitats del món de l’espectacle aHollywood, Puerto Rico, No va York, o a qui espassejava aquells mesos per la Costa Brava. ADalí el coneixia d’haver-lo vist de lluny a Fi-gueres, com una peça més del paisatge de l’Em-pordà, «el meu país», com diria el meu estimatJosep Pla. Després d’ensenyar la meva acredi-tació com a periodista a la Rosa, la majordoma,em permeteren parlar amb l’artista. Vam estarllarga estona conversant, tot i que allò sembla-va una trobada entre dos camarades que esveien després de molts anys i no el primer dià-leg entre dos desconeguts. Finalment, quanarribà l’hora del comiat, Dalí em va deixar anarque “tot això que vostè vol fer li costarà 15.000dòlars, que és la meva tarifa habitual per aaquestes entrevistes”·. Naturalment, no porta-va tal quantitat al damunt ni la podia reuniramb rapidesa en un breu marge de temps. Sal-vador Dalí ho arreglà fàcilment: “No es preo-cupi. Torni a veure’m demà passat. M’és ben

Dos amicsEnrique Sabater mostra per primer cop, en una exposició al Museu de Cadaqués, les dedicatòriesque li va fer Salvador Dalí, acompanyades de fotografies de la vida privada i pública de l’artista.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA


Fotos:Sobre aquesteslínies, de dalt a baix,Josep Pla i SalvadorDalí visitant les obresdel Teatre-MuseuDalí, a Figueres(1973); el col.labora-dor de Dalí IsidorBea amb l’actriuSamantha Eggar,durant un descansdel rodatge al Capde Creus de lapel·lícula «La luz delfin del mundo»(1970).1«Para Sabater», de -dicatòria en la felici-tació del LaboratoriFarmacèuticHoechst Ibérica de1960.2Gala, a la sala oval,al costat de l’obra«Taula davant elmar-Homenatge aErik Satie» (1926),en una imatge cap-tada per EnriqueSabater el 1973.3Enrique Sabater,comentant algunesde les fotografies del’exposició, el diaque va ser presenta-da, el juny passat.4Salvador Dalí passe-jant per Portlligat; alfons, casa seva(1975).

1

2 43

Reportatge


igual que no porti els diners”. Agraït per la sevagentilesa, 48 hores més tard tornava a trucar ala porta de Portlligat, i va començar un inte-ressant diàleg, una llarga i amena entrevistaamb la vida quotidiana a l’Empordà com a re-refons. De nou, quan pensava que aquella se-ria l’última vegada que ens trobaríem, agregà,a la manera d’una postdata: “Per què no tornavostè demà?”. Això és el que vaig fer durant elsdotze anys de la meva vida que vaig dedicar aSalvador Dalí i al seu món».

La relació entre Salvador Dalí i Enrique Sa-bater va ser cordial des de l’inici, però va anarevoluionant, tal com el segon continua recor-dant: «Entre nosaltres sorgí una mena de com-plicitat, d’entesa i d’amistat, que va anar aug-mentant amb la mateixa progressió que les nos-tres entrevistes. Passaren així quatre anys du-rant els quals vaig passar moltes hores al seuestudi, i m’ensenyà tot allò que, segons deia,jo havia de conèixer. Durant aquest temps Galam’estudiava a fons, quasi despietadament, peròtambé vaig superar aquest examen. Fou ellamateixa qui, amb un somriure, m’ho digué anysmés tard». Superat aquest procés de «prova», Sa-bater va començar finalment a treballar per almatrimoni Dalí l’any 1972.

Enrique Sabater va estar al servei de Dalí fins

a l’any 1980, i durant tot aquest temps va exer-cir d’amic, de confident, de representant, d’as-sistent, de fotògraf... De fet, aquesta diversitatde papers no era estranya per a ell, perquè talcom apunten Pere Vehí i Patricia Linares, «noes pot definir Sabater per la seva activitat pro-fessional. Seria injust. Però no deixa de sor-prendre el fet que hagués estat un autodidac-ta a temps complet: futbolista professional, pe-riodista i fotògraf, empresari hoteler, pilot d’a-vions, col.leccionista, estudiós i difusor de l’o-bra de Salvador Dalí, un dels artistes més inte-ressants del segle XX. En resum, una persona-litat fascinant, fascinada per una altra persona-litat única en la història».

HOMENATGE A L’ENTORNLes fotografies que es poden veure en l’expo-sició (algunes de les quals es reprodueixen enaquest reportatge) demostren el grau d’intimi-tat que hi havia entre Salvador Dalí i EnriqueSabater. El periodista era present en pràctica-ments tots els moments de la vida de l’artista,i la documentava amb imatges. Per a l’exposi-ció, però, comenta mentre va mostrant les fo-tografies i recordant anècdotes, no s’ha volgutcentrar únicament en Dalí, sinó en algunes deles persones que l’envoltaven: «A Dalí –diu– se

li acostaven persones que només buscaven elseu propi interès, però també tenia un grup d’a-mics fidels i de persones amb les quals real-ment s’ho passava bé, i amb aquesta exposiciótambé els he volgut retre un cert homenatge,així com a Cadaqués, l’escenari al voltant delqual es movia el seu món».

La fotografia de Sabater no serveix única-ment com a document de la vida pública i pri-vada del pintor, sinó que també va ser útil pera Dalí en la seva tasca creativa: «És impossiblemantenir un o una model en una posició de-terminada durant hores, amb la mateixa llumnatural, de manera que moltes vegades jo feiales fotografies de la postura exacta en el mo-ment exacte i amb la llum exacta que volia Da -lí, i ell treballava a partir d’aquestes imatges»

La feina com a fotògraf de Sabater és prouconeguda, però el que no havia mostrat finsara són les dedicatòries de Dalí, bona part deles quals són fetes en llibres. I no tots els lli-bres són de Dalí: «Sempre m’han agradat moltels llibres antics –comenta Sabater–, i quan hetingut oporrtunitat he visitat llibreries de vellper veure què trobava. I quan trobava algunapeça que em semblava interessant, l’ensenya-va al senyor Dalí, que en ocasions hi feia unadedicatòria. Encara que no

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, tres llibres de -dicats per SalvadorDalí a Enrique Sa -bater que s’exposena Cadaqués.5«A Sabater», de1981, va ser l’últimadedicatòria que Dalíva fer a Sabater.6«A Sabater», dedi-catòria en la litogra-fia «Peace... atLast», de la col.lec-ció «Peace inVietnam» (1973).7«A Sabater, per laneu de Ginebra»(1979).8«A Sabater», dedi-catòria sobre el llibre«Meine Liedens -chaften» (1969).9Dalí atenent el gene-ral de la Guàr diacivil Isabe li no Cáce -res, la seva esposa iel seu ajudant. Elgeneral va ser el res-ponsable de l’equipque vetllava per laseguretat de Dalídesprés de la mortde Franco (1976).10L’arribada a Portlligatdel camell que lamarca de tabacCamel va regalar ala família Dalí.11Bengel, pintor ale-many resident a Ca -daqués i habitual ales festes de Dalí,amb la seva xicotaanglesa, Cristine.

5 6

7

8

9 10 11

(Continua a la pàgina 6)

Reportatge


fossin obres seves». En aquestpunt, Sabater destaca la generositat que sem-pre va mostrar Dalí, no només amb ell, a l’ho-ra de fer dedicatòries: «Tots hem demanat al-guna vegada un autògraf a algú a qui admirem.És una manera de poder tenir un record d’unatrobada accidental. Però en el cas d’un pintoranem més enllà. Amb un esportista o un actor,per posar un exemple, ens conformem amb laseva firma, però amb un pintor sempre espe-rem alguna cosa més, volem que ens regali unparell de traços. En aquest sentit, pocs artisteshan estat més generosos amb els seus segui-dors que Salvador Dalí. A les peticions d’amicso desconeguts, sempre tingué el detall de re-galar-los una signatura, un quixot. un Sant Na-cís (Patró de les Mosques), un Sant Jordi, unperfil del Gran Masturbador o un Àngel recol-zat en una crossa».

En el catàleg de la mostra, i també quan esté l’oportunutat de recórrer-la al seu costat, En-rique Sabater va comentantalgunes de les imat-ges i les dedicatòries, i va recordant anècdotesi vivències. Com quan l’artista el va enviar enrepresentació seva a Okinawa (Japó) per a lainauguració d’una escultura; o l’epoca en quèSabater portava pistola i Dalí era protegit perla Guàrdia civil perquè, a la mort de Franco, ala casa de Portllligat havien aparegut pintadesamenaçants contra l’artista; o quan li va enca-rregar que busqués un castell per a Gala; oquan el va enviar a Cuernavaca (Mèxic) a en-tregar una obra a Siqueiros...

«Pot semblar presumptuós però és obvi –es-criuen Patricia Linares i Pere Vehí en el catàlegde l’exposició–: Dalí com a fenomen creatius’extén a les persones que l’envoltaven. Enri-que Sabater va ser una peça fonamental d’a-

quest engranatge, ja sigui per les seves gestions,ja sigui per la seva monumental tasca com a fo-tògraf. I és que Sabater aconsegueix una sèried’imatges del Dalí més íntim i casolà, o siguihumà; dels seus processos creatius en pinturai escultura; de les escenificacions que li agra-dava dirigir com a mestre de cerimònies priva-des, d’amfitrió de científics i artistes de renominternacional, i fins i tot de l’esquiva Gala, musaenigmàtica, netejant amb paciència els pinzellsdel seu martit; o descansant tots dos en un bancdel jardí, tal com tantes parelles d’anònims avisdeuen estar fent ara mateix arreu del món».

Vehí i Linares concluen que el «munt de no-tes, dedicatòries, fotografies», que es mostrenen l’exposició «conformen les cròniques d’unaamistat entre Salvador Dalí i Enrique Sabaterque perdura més enllà del temps, més enllà,fins i tot, d’aquesta exposició».

Fotos:Sobre aquesteslínies, de dalt a baix,Dalí al taller de casaseva, observant lacera de l’esculturaori ginal de «GalaGradiva» (1973); unasilueta de Dalí presi-deix l’entrada al Mu -seu de Cadaqués,on es fa l’exposició.12Gala i Dalí obser-vant, a la sala delcargol de casa seva,dibuixos que els por-taven joves artistesels diumenges a latarda (1971).13«A Sabater, Dalí»,de dicatòria en elgravat «Dalí MarianMuni d’un DoubleMicroscope Holo -élec tronique», de lacol.lecció «La Con -quête du Cosmos»,de 1974 (1977).14Un visitant a l’exposi-ció observa la lito-grafia «Liberationthe Prisoners areFree», de la col.lec-ció «Peace inVietnam» (1973),dedicada a Sabater.15«A Sabater», dedi-catòria en el gravat«Die Erschauffungder Eva», de 1950(1974).16«A Sabater», dedi-ca tòria de Dalí enuna de les seves pa -letes de treball(1979).17Salvador Dalí i unamodel americana ala piscina de la casade Portlligat (1975).18El científic rus A.I.Oparin, de l’InstitutBach de Bioquímicade Moscou, durant lavisita que va fer aSalvador Dalí acom-panyat pel professorJoan Oró i les sevesesposes (1975).

14

15

12

17 18

16

13

(Ve de la pàgina 5)

Saki Guillem (Sabadell, 1956) fa trentaanys que té casa a Cadaqués. Aquest mú-sic i compositor, que per tant sap quin pa

s’hi dóna en l’ambient musical, porta les reg-nes del Festival Internacional de Música de Ca-daqués. Enfocat a cercar entre les músiques iels ritmes del món, per intentar sorprendre elpúblic a través de la qualitat.

Com s’arriba a ser director del Festival deCadaqués? Fa trenta anys que tinc casa a Ca-daqués. Vaig anar a la darrera edició del Festi-val i des de l’ajuntament em van demanar l’o-pinió sobre el Festival. Els vaig fer una sèrie dereflexions. I aquest any, que finalitzava l’etapaanterior, es va convocar un concurs per dirigirel Festival. I així ha començat aquesta nova eta-pa.

Digui la veritat: no hi ha massa festivalsd’estiu a casa nostra? Sobren ofertes dolen-tes, però mai hi ha massa festivals de música.Estem en una etapa en què la gent està farta dela música enllaunada a granel. Ara hi ha un re-naixement de la música en viu. Els festivals s’es-pecialitzen, fan monogràfics. Peralada i CapRoig són dos referents.

Vostès volen innovar gràcies a les novestendències? Més que noves tendències, apos-tem per valors que són consolidats, però hohaurien de ser molt més per la seva qualitat.Com el saxofonista Llibert Fortuny, un xaval jo -ve, que va deixar la gent al·lucinada. Fins i totgent que desconeix la música de saxo em vandir que els va agradar moltíssim el concert.

Els canvis d’aquesta nova edició no hanagradat a tothom a Cadaqués, oi? La polè-mica és inherent a la raça humana. I també laresistència als canvis. El sector conservador s’haficat les mans al cap pels canvis. Perquè hemtret el Festival de l’església, però és que l’es-glésia no és un prodigi de bona sonorització.

A la gent els agraden molt les esglésies,però no són recintes concebuts per a la mú-sica. Sí, la seva acústica és dolenta. No se sentbé. I alguns es van posar de cul amb els can-vis. Però al darrer concert de l’Orquestra deCambra de Berlín, moltes d’aquestes veus crí-tiques em van venir a veure i em van dir quese sentia molt bé. També es va dir que havíemtallat oliveres, però s’han replantat perquè vo-líem crear a l’entrada una mica de recinte per-què la gent mengés i prengués alguna cosa.

Com s’aconsegueix que a la gent de fora noli faci mandra anar a Cadaqués? Oferint unaoferta interessant. Va venir gent expressamentpels concerts de Raimon, de Cris Juanico, deBrad Mehldau o de Carlos Núñez. Gent que noels ha vist i els volia veure.

Quins reptes tenen per a l’any vinent? L’e-quip de gestió s’ha fet un pla a quatre anys vis-ta. Hem incrementat l’índex d’entrada. Hemmultiplicat per quatre l’aforament. Ara estemen les 600 persones. Hem tingut cinc dies plei quatre dies amb mitja entrada. Volem fer mú-sica de qualitat, que tingui cabuda gent comLlibert Fortuny o que es pugui fer Història d’u-na ciutat o que vingui l’Orquestra de Cambra.

Com es poden portar figures alternatives,perquè hi ha molta gent que va passantd’un Festival a un altre? Amb en Brad Mehl-dau vam tenir molta sort. Coneixia un bateriaque havia tocat amb ell. No és Keith Jarrett,però ho serà. Has de portar gent no tan me-diàtica com la que va a Cap Roig o Peralada.No ens podem comparar amb el Grec, Cap Roigo Peralada. El nostre pressupost és el mateixde l’any anterior. Cal gastar els calés bé. No fafalta malbaratar-los: aquest és un punt clau i es-tem contents del resultat.

Es pot dir que mai s’ha vist tan bona músi-ca als nostres pobles i ciutats? Realment sí.Que a Sant Feliu vingui algú com Herbie Han-cock, o que a Cadaqués tinguem a Brad Mehl-dau, està molt bé: no havia vingut mai gent detant nivell. Crec que és obligació dels políticsportar gent de qualitat, i és obligació d’un Go-vern d’esquerres no cercar la comercialitat es-tricta, que ja té un mercat ampli i de disseny,sinó la qualitat.

Un cop acaba la temporada, què hi podemtrobar a Cadaqués? Aquest és un altre punt.

Pretenem que la progra-mació de tot l’any tinguiun fil conductor. I no s’a-cabi en els deu dies delFestival. El dissabte tocal’Elèctrica Dharma. Per laFesta Major d’hivern vavenir Lluís Llach. Cal ni-vell i coherència i fer lescoses amb criteri.

Vol dir que molts po-bles omplen la progra-mació de festes amb elprimer que troben?N’hi ha molts que diuen:tenim aquests calés, a quiagafem? La cultura musi-cal és la germana pobrade les polítiques munici-pals. Amb el mateix pres-supost, buscant coses,pots trobar propostesmolt interessants. I aixòno vol dir que t’endeutis.

Però si tothom es posales piles, hi haurà unalluita ferotge pel ma-teix pastís, no? Doncsaixò està bé, perquè pu-jarà el nivell de tothom.Llavors t’has d’espavilar iser el primer a portaralgú.

Quin seria el seu Festi-val ideal? Hem comen-çat amb el d’aquest any.Seria un Festival que mo-bilitzés la mateixa gentque per Raimon, i quetambé s’hagués venut elmateix número d’entra-des amb en Llibert For-tuny. Que haguessin tin-gut tots dos el mateix ti-

rón. Cadaqués vol créixer, però sempre lligatsals 600 espectadors. Volem fer una cosa petita.Amb preus assequibles. Les nostres entradesmés cares eren de 30 euros, quan hi ha gentque les tenen a 120 euros. Però parlo de Festi-vals molt grossos, amb molts intermediaris i quetenen molts sous per pagar.

Alguna anècdota? El dia que va tocar BradMehldau, feia tramuntana. I jo patia: «a veuresi tanca el piano i se’n va!». Quan va acabar, livaig demanar disculpes pel temps i ell va dirque li havia semblat molt excitant. Aquesta ésla gent que volem pel Festival. Gent que superireptes. Em va felicitar pel públic. Perquè ac-tuava a llocs on la gent xerra, fins i tot parla pelmòbil, i beuen. Aquí va tenir un públic entre-gadíssim i respectuós.

Alguna cosa més? Som, de moment, el cigro-net negre dels Festivals a nivell informatiu. Peròaixò ho volem canviar. Volem ser un Festivalhumà, que la gent pugui escoltar bé les actua-cions a tot arreu. Que la gent sàpiga que du-rant deu dies, pot tenir propostes culturals aCadaqués. Com el Grec a Barcelona! (riu).

Entrevista


SAKI Guillem Director del Festival Internacional de Música de Cadaqués

Aquest músic porta a terme la renovació del Festival de Cadaqués, que ha abandonat l’esglésiade Santa Maria com a escenari, i vol trobar artistes diferents, que engresquin un nou públic.Això, en el marc dels festivals d’estiu, entre els quals hi ha tanta competència.

“Mai hi ha massafestivals de música”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Crec que és

obligació delspolítics portar

gent dequalitat, i és

obligació d’unGovern

d’esquerres nocercar la

comercialitatestricta, que jaté un mercat

ampli i dedisseny, sinó

la qualitat.“

La seva trajectòria, prestigiosa i sòlida, l’ava-la com una de les intel·lectuals més impor-tants dels Països Catalans. En el període

1980-1988 fou directora de Política Lingüística dela Generalitat de Catalunya. Des de Biniali, el po-ble de Mallorca on resideix, continua totalmenten actiu, implicada en mil i un projectes al serveide la llengua i la cultura catalanes.

Mossèn Antoni M. Alcover, coautor del Dic-cionari Català Valencià Balear, va morirpocs mesos després que nasqués vostè. En laseva infantesa i joventut, el seu record deviaestar molt present a casa seva? Efectivament.Per a mi i els meus germans era un personatgetan familiar com el nostre avi patern, Josep Molli Vidal, En Mollet, que el fill defineix, en el pri-mer capítol de les seves memòries Els meus pri-mers trenta anys, com «un dels homes més ori-ginals i extraordinaris que hi ha hagut a Ciuta-della». Tant l’un com l’altre els coneixíem nomésde referències, ja que tots dos moriren, amb tresmesos de diferència, l’any 1932. Però aquestesreferències constituïen una font inesgotable d’a-nècdotes que els mantenien tan vius en el nos-tre esperit com si es tractés de records personals.

Ens agradaria fer-li unes preguntes sobre elseu pare, Francesc de Borja Moll. Ell recon-cilià Fabra i Mn. Alcover després d’uns anysde desavinences. Més que de desavinences, calparlar d’atacs furibunds de Mn. Alcover, els seusfamosos «manifests», que no reberen mai respos-ta de Fabra; però, evidentment, la desconnexióera absoluta. La reconciliació es produí l’any 1926,per iniciativa d’Antoni Rubí i Sureda, cap de ce-rimonial de la Diputació de Barcelona i parent deMn. Alcover, quan aquest acabava de perdre lasubvenció que durant sis anys havia rebut del Go-vern de Madrid per als treballs del Diccionari. Elmeu pare fou present a l’entre vista i quedà ad-mirat de la generositat amb què Fabra abraçà elseu antic ofensor, sense fer-li cap retret.

Malgrat que només havia sortit un volum delDiccionari quan morí Mn. Alcover, ell es féucàrrec de la seva continuació. No devia seruna qüestió gens fàcil... No gens, en efecte. Nosols per la tasca immensa que tal assumpció im-plicava, sinó per l’hostilitat que el sol nom de Mn.Alcover despertava, sobretot a Catalunya. Però nitan sols li passà pel cap la idea de renunciar-hi.Es comprometé públicament, per mitjà de lapremsa, a dur endavant la missió que havia he-retat del canonge; continuà la redacció i la pu-blicació del Diccionari i el gener de 1933 re-prengué les del Bolletí del Diccionari de la llen-gua catana, interromput des de 1926.

Era posseïdor d’una sana alegria de viure.Quines qualitats en destacaria? Ens imagi-nem que la seva esposa –la vostra mare– tin-gué un paper molt important en la seva tra-jectòria i obra. Segurament la seva principalqualitat és la que vostè acaba d’exposar (cap delsseus fills no recorda haver-lo vist mai malhumo-rat), acompanyada de la constància i la perseve-rància. Francesc de B. Moll, la fidelitat tossuda ésel títol que em semblà més adequat per a la sevabiografia, que l’Ajuntament de Palma m’encarre-gà. Quant a la meva mare, no tinc cap dubte quesense el seu suport constant a la tasca del mariti la seva tranquil·la acceptació de totes les vicis-situds que calgué afrontar, el Diccionari no hau-ria arribat mai a bon port.

«Però les aigües molles foraden les dures ro-ques». És una de les seves frases més cone-gudes i divulgades. Quin era, però, el sentitexacte que ell hi donava? Aquest vers ovidià(Dura tamen molli saxa cavantur aqua), queaprengué al Seminari de Ciutadella i li va fer grà-cia com a joc de paraules amb el seu cognom, noés sols el lema de la seva editorial, sinó l’expres-sió de la seva filosofia de vida: no hi ha obstacleprou fort que la constància no pugui vèncer.

El Diccionari Català Valencià Balear és elmés complet que mai s’hagi fet de cap llen-

gua neollatina. Considera que s’ha valorat –ies valora– en grau suficient? Els mallorquinsl’han valorat sempre, fins i tot quan la minoriaculta catalanista estava enemistada amb el seu au-tor. A Catalunya hi ha hagut alternatives d’amori d’odi, però ja fa molts anys que han desapare-gut les manifestacions de recel. I estic segura queel pas del temps farà més i més ferm el reconei-xement del seu valor.

Els seus 10 volums, es poden presentar comuna de les millors proves per defensar la uni-tat de la llengua catalana? Jo no el considera-ria una prova, sinó la plasmació de la unitat d’a-questa llengua que ens agermana de Salses aGuardamar i de Fraga a Maó.

El Moll lingüista pot haver tapat una mica el

Moll escriptor? No ho crec gaire. En tot cas, latasca de lingüista el pot haver privat d’oportuni-tats de fer obra de creació. Però el valor literaride les seves memòries i de la biografia d’Alcover,Un home de combat, ha estat sovint reconegut. Isé d’amics que de tant en tant llegeixen unesquantes pàgines del Diccionari pel simple plaerd’assaborir-ne el llenguatge.

És conegut que qualsevol filòleg o escriptorcatalanista que vingués a Mallorca des de Ca-talunya, País Valencià o d’altres llocs, en elsanys quaranta i cinquanta, venia a parar acasa vostra. Quins records en té, d’aquellsanys i d’aquelles coneixences? Diversos i en-tranyables. Era conscient del privilegi que supo-sava poder participar, als quinze anys, de les reu-nions de catalanòfils i de les lectures de poesia


Aina Moll (Ciutadella, 1930), filla gran de Francesc de Borja Moll, és filòloga, activista cultural, mem-bre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis catalans (IEC) i, entre moltes altres coses, cofunda-dora de l’Obra Cultural Balear (OCB). Va ser directora general de Política Lingüística (1980-88).

Passió per la

llengua

AINA Moll Filòloga

TEXT: DAVID PAGÈS I CASSÚ FOTOGRAFIA: DDG

Entrevista


que es feien a casa dels germans Massot i de Gui-llem Colom, i recordo especialment un parell devingudes dels valencians Xavier i Vicent Casp iMiquel Adlert, de Carles Riba i de Josep Maria deSagarra, i la vetllada necrològica que dedicàrema Fabra a la primeria de 1949.

Vostè va participar en l’elaboració dels dosdarrers volums del Diccionari. En què vaconsistir aquesta col·laboració? Vaig compar-tir, primer, la tasca de Sanchis Guarner, i la vaigassumir totalment quan ell tornà a València l’any1959. El meu pare explicà en el tercer capítol d’Elsaltres quaranta anys en què consistia aquesta tas-ca de preparació dels materials de la calaixera finsa deixar-los a punt per a la redacció definitiva.

Conjuntament amb la seva germana Fran-cesca, als disset anys acompanyà el seu parei el valencià Sanchis Guarner en un llarg viat-ge d’enquesta dialectal per a l’Atlas Lingüís-tico de la Península Ibérica. Devia ser unaexperiència inoblidable i enriquidora. Efec-ti vament. Fou un viatge iniciàtic, com el que elmeu pare havia fet, als disset anys també, ambMossèn Alcover, per terres del Principat. Hi apren-guérem la transcripció fonètica, les tècniquesd’enquesta lingüística i moltes dades d’història ide geografia del nostre país.

En el context d’aquella sortida, la seva ger-

mana i vostè feren un recull de vocabulari deJoaquim Ruyra, amb què l’Institut d’EstudisCatalans els atorgà el premi Marian Aguiló.Què els portà a fer un estudi del llenguatged’aquest escriptor gironí? El tema el trià el meupare, d’una banda per raons pràctiques –la bre-vetat de l’obra de Ruyra permetia fer-ne un des-pullament exhaustiu– i en part per motius lin-güístics: ens permetia prendre consciència de lesconcomitàncies i diferències entre el parlar «sa-lat» de les Illes i el de l’Empordà.

La seva vocació ja devia ser ben nítida per-què, al cap de poc, amplià estudis filològicsa ciutats com París, Zuric, Estrasburg, Frank-furt… En realitat, als 17 anys em sentia tan atre-ta per les Ciències com per les Lletres. Pocs me-sos abans d’aquell viatge, en fer l’examen espe-

cial per a Premi Extraordinari de l’Examen d’Es-tat, havia triat el tema de ciències. A la prova oralun membre del jurat me’n demanà el motiu i livaig dir que era per acomiadar-me de la Biolo-gia. Però no vaig ser sincera: el tema de Lletresera «El Compromís de Casp», i no sabent què enpensaven els examinadors, vaig optar per eludirel compromís... A la Universitat, a l’hora de triarespecialitat després dels dos cursos comuns, vaigestar molt temptada d’escollir Clàssiques. Vaig op-tar per Romàniques perquè estava ben decididaa treballar amb el meu pare en el català, però vaigcon tinuar assistint a les classes de llatí i de grecsempre que no hi havia incompatibilitat d’hora-ri.

L’any 1959 vostè entrà a l’Institut Joan Alco-ver, de Palma. Hi feia classes de francès, i ex-traoficialment, de català. És cert que va ser laprimera vegada, després de la Guerra, que enun centre oficial s’impartia català? A Mallor-ca, sí. Vaig demanar permís al director (que ja hoera quan jo vaig començar el Batxillerat, l’any1941) i me’l va donar sense veure-hi cap incon-venient. Quan la professora de matemàtiques sen’assabentà, entrà alarmadíssima a la sala de pro-fessors, clamant que podíem tenir mil problemesde part d’inspectors i de pares d’alumnes; peròcom que ja feia mesos que feia les classes per aun grup de voluntàries sense que ningú se’n quei-xés, vaig poder continuar-les sense entrebancs.

Tot just fundada l’Obra Cultural Balear, s’orga-nitzaren les «classes de mallorquí», que s’impar-tien, en tres nivells, a l’Estudi General Lul·lià i s’a-creditaven amb diplomes de l’OCB. Ben aviat sen’impartiren a diferents centres no oficials de l’i-lla (a Manacor, Llucmajor, etc.) i a final del cursels seus alumnes es presentaven als exàmens del’Estudi General. De manera que quan s’implan-tà l’ensenyament del català a les escoles, tingué-rem un bon nombre de mestres en condicionsd’assumir-lo amb garanties de qualitat.

L’any 2002 se celebrà el quarantè aniversaridel naixement de l’Obra Cultural Balear.L’any que ve se celebrarà el 75è aniversari del’Editorial Moll. La majoria de projectes en-degats pel seu pare continuen sent plena-ment necessaris. És així? No m’atreviria a dir

que siguin necessaris, però sí que són encara ple-nament vigents. El Diccionari té un valor peren-ne, i l’Editorial Moll és la degana entre el grannombre d’editorials i d’autors que actualment pu-bliquen en català a Mallorca. Si l’Editorial Molldesaparegués, seria una gran pèrdua, sobretot pera nosaltres; però no per això desa pa reixerien lesedicions en català a les Illes Balears. L’Estudi Ge-neral continua donant aixopluc a una sèrie d’ins-titucions cíviques, i l’Obra Cultural du endavantamb gran empenta més activitats que mai.

El 17 d’octubre de 2003 vostè va inaugurar elcurs a la Casa de Cultura de Girona. L’ende-mà va fer una conferència, conjuntamentamb Josefina Salord, Miquel Àngel Limón iFrederic Suñer, a la Fundació Pla de Palafru-gell. Explicaven que l’amistat entre Moll i Plafou intensa. Pla va contribuir molt amb els seusarticles a la difusió del Diccionari, i juntamentamb Miquel Marquès Coll donà l’empenta deci-siva al meu pare per a la represa de la seva edi-ció. Es trobaven cada vegada que Pla venia a Ma-llorca, i guardo un record agradabilíssim d’algunsdinars amb tots dos al celler Sa Premsa de Palma.

L’any 1980 accedí a la Direcció General de Po-lítica Lingüística de la Generalitat de Cata-lunya. Hi havia per davant molta feina perfer. Què en recorda, d’aquella etapa? En tincun sens fi de records, que omplirien un llibre bengruixut. Ara estic intentant resumir els del primermoment, a petició de l’amic Albert Manent.

De llavors ençà, han passat més de vint anys.Quina valoració en fa, de les línies marcadesaquells anys amb la situació actual de la llen-gua catalana? Crec sincerament que prengué-rem les mesures adequades per poder avançarcap a la normalització sense conflicte social permotius de llengua, tal com volia el President Pu-jol. Amb aquest objectiu, em vaig relacionar ambpartits polítics, Ajuntaments i entitats de tota lagamma ideològica, i em plau reconèixer una ve-gada més que en tots vaig trobar una magníficaacollida i col·laboració.

Ens imaginem que no deu parar. Amb quèestà treballant ara? A part de la feina que com-porta la participació en els treballs de la SeccióFilològica de l’IEC, de la Comissió de Planifica-ció del Consell Social de la Llengua Catalana delGovern Balear i de la Comissió Tècnica d’Asse-sorament Lingüístic de la UIB, tinc començadesun parell de tasques de llarg abast. Però no val lapena que en parlem. Al pas que vaig, quedaraninterrompudes in aeternum...

Governs de condició ben diferent han pen-sat en vostè per assumir responsabilitats.Fins i tot va aparèixer el seu nom en els mit-jans de comunicació quan arrencà el primergovern tripartit per tal de dirigir l’Institut Ra-mon Llull. Què en pot dir, de tot plegat? Queestant lliure de lligams amb cap institució políti-ca o ideològica concreta, he tingut la sort de serben acollida per totes. No agrairé mai prou el su-port i la col·laboració que totes m’han donat quanho he necessitat.

«Si sabéssim coordinar i potenciar la rique-sa i l’empenta dels Països Catalans, el país fa-ria molt més goig. I potser faria més respec-te», escrivia el filòsof Josep M. Terricabras.Quina és la seva anàlisi? Que segurament Terricabras té raó. I això vol dir que ja podem serpartits a posar fil a l’agulla per aconseguir-ho.

Acaba d’aparèixer un llibre sobre Joan Ba-llester i Canals, gran col·laborador del Dic-cionari. L’ha escrit Robert Surroca. Un delspròlegs és de vostè. Les noves generacionspotser no coneixen gaire aquest personatge.Com el presentaria als joves? Tal com ho faigen aquell pròleg, que per cert queda molt llunyde ser fidel a la importància del personatge. Ésdifícil imaginar com seria ara la situació del cata-là, sense la tasca enorme que ell desenvolupà alllarg de l’etapa dura del franquisme.

Santiago Rusiñol, ara fa cent anys, definiaMallorca com «L’Illa de la Calma». Com creuque la definiria avui? Qui ho sap? «L’Illa de ladestrossa ecològica»?, «El paradís dels especula-dors»?, «La Cova d’Alí Babà de l’edat moderna»?...Espero, però, per al bé de tots, que acabi sent«L’Illa que en temps difícils sabé salvar el seu pa-trimoni».

Establimentsantics


Al voltant de l’any 1920 es va obrir a Saltel Bar Sport. El seu propietari, Jaume Ay-merich, no era molt entès en el negoci i

va llogar un cambrer o dependent, JoaquimTulsà i Serra. Tots dos es dedicaven, no nomésa fer anar el bar, sinó també a la fabricació ca-solana de cervesa, amb la intenció que la be-guda arribés a ser una marca coneguda. Peròel negoci no va funcionar i Jaume Aymerich vadecidir vendre l’establiment a Joaquim Tulsà,que el va obrir de nou l’any 1926 amb el nomde Bar Ideal. Tulsà i la seva dona, Empar Crousi Pairet, van començar a portar el bar amb mol-ta empenta. La gent hi anava sobretot a fer ca-fès, i els festius al migdia a prendre el vermutamb petites racions d’olives o escopinyes. Entrobar-se al carrer Major, que aleshores era elmés important de la localitat, l’establiment eramolt conegut. De tant en tant a la seva gransala s’hi celebraven casaments i bateigs, bere-nars col·lectius i algunes festes familiars.

Pocs anys després, Joaquim Tulsà i el seucunyat van comprar un cotxe i es van dedicara fer de taxistes, ja que les comunicacions, tanta Girona com a Montfullà, Vilanna o Bescanóno eren massa bones. Als matins el bar no fun-cionava gaire, perquè la gent treballava, peròa les tardes sí. I Joaquim Tulsà i el seu cunyataprofitaven els matins per fer viatges i, a les tar-des, servien a l’establiment perquè la clientelaacostumava a anar-hi a fer el cafè, la copa i ajugar a les cartes o fer-hi tertùlia.

ESTABLIMENT AMB SOLERADurant la Guerra Civil els van requisar el taxi,tot i que el tenien amagat. Com que els del co-mitè revolucionari anaven a fer el cafè al bar,sabien on era el cotxe i els el van prendre ennom de la República. No el van tornar a veuremai més. L’establiment va restar obert duranttota la contesa, però a la postguerra van faltarel cafè i el sucre. Aleshores, Joaquim Tulsà i laseva dona van haver de recórrer a l’estraperloper proveir-se d’aquestes dues matèries pri-meres tan necessàries per al seu establiment.

A finals dels anys quaranta les coses es vancomençar a normalitzar. El 1949, el fill de Joa-quim Tulsà, Salvador Tulsà i Crous, es va casar

amb Rosa Puig i Rei, posant-se tots dos a tre-ballar al cafè. Salvador Tulsà també feia de mú-sic, tocava amb l’orquestra Iris i, a més, n’erael representant. Joaquim Tulsà va comprar unautocar per transportar l’orquestra en els seusbolos, però més tard, com que era un vehiclemassa gran, va adquirir una «Rubia» de dotzeplaces (furgoneta molt popular als anys cin-quanta i seixanta), perquè era més petita i gas-tava menys gasolina. El bar el portava Rosa Puigamb la resta de la família, fins que Joaquim Tul-sà es va jubilar i va agafar el relleu el seu fillSalvador. Va ser el primer establiment de Salt a

segellar travesses i expedir loteria. Però Salvador Tulsà va morir jove, l’any 1970,

i el bar Ideal va passar a mans de Rosa Puig,ajudada altra vegada per Joaquim Tulsà, el seusogre. El matrimoni Tulsà-Puig havia tingut unfill, Joaquim, que quan es va jubilar la sevamare, el 1988, es va posar al capdavant de lacasa amb la seva dona, Francisca Gómez i San-tos. Actualment són ells dos els que explotenel negoci. Tenen tres fills, dos que ja treballeni un que estudia, i sembla ser que cap d’ells téla intenció, de moment, de continuar ambaquest bar tan emblemàtic i amb tanta història.

Bar IdealSaltDurant els primers temps, a l’establiment també s’hi fabricava

cervesa casolana; després va ser parada de taxi i més tard elprimer negoci de Salt on es van segellar travesses futbolístiques.

Història

Va obrir per pri-mera vegada alcarrer Major deSalt com a BarSport, i durantun temps s’hi vafabricar cervesacasolana. Des-prés va passara ser el Bar Ide-al i també s’hioferia servei detaxi, vehicle queels va ser con-fiscat durant laGuerra Civil. Ala postguerravan tenir proble-mes amb el ra-cionament. Vaser el primer llocde Salt on esvan segellar tra-vesses de fut-bol. Actualment,és un bar delsmés antics deles comarquesgironines.

Origen1926FundadorJoaquim Tulsài Serra.Propietariactual Joaquim Tulsài Puig.TreballadorsRègim familiar.ActivitatBar i cafeteria.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Amagat a la línia de l’Empordà i el Giro-nès, envoltat de verdor i de grans arbres,Adolfo Estrada té el taller des de l’any

1975. El fet és que tenim a l’Empordà un delsmàxims representants de l’art geomètric mun-dial, un art pulcre, refinat, poètic.

Al llarg dels anys seixanta s’estava a Cada-qués i buscava un lloc on establir-se per viurei treballar. L’amic Peter Harnder, l’arquitecte, liva fer conèixer Elsa Peretti, la famosa dissen-yadora de joies vinculada a Sant Martí Vell iaquesta li va oferir un lloc per estar-s’hi men-tre buscava casa. Va trobar un pagès que es ve-nia un mas enmig del bosc, rodejat d’una bonaextensió de terres. Després de fer-se’l seu, s’hiva bastir un taller el 1982, d’acord amb la geo-metria més estricta i sota la direcció de Lan-franco Bombelli de Cadaqués, autor del dis-seny d’una bona quantitat de bells habitatgesde l’Empordà. En entrar a la casa taller es res-pira l’ordre i l’ambient essencial de les cosesmínimes. Aquell menys és més que sembla serel lema de la seva vida i la seva obra.

Explica que el pare i l’avi havien estat arqui -tectes i que de molt petit ja li agradava fullejarrevistes d’arquitectura. Admirava Le Corbusieri tenia 17 anys quan va descobrir la pintura deSerge Poliakoff, que mai més no ha oblidat.

UN RETORN A L’ORDREA Buenos Aires va estudiar amb el pintor Ig-nacio Columbres i amb intenció de prosseguirestudis a l’Escola d’Ulm, fundada per l’argentíTomás Maldonado com una continuació de laBauhaus, s’instal·là a Europa per tal d’apren-dre l’alemany. Primer a Madrid, on, el 1962,s’inscriu a la Real Academia de Bellas Artes deSan Fernando, i el 1965 exposa a l’Ateneu unaobra d’una geometria pura i d’una dimensiópoètica que contrasta amb els excessos de l’in-formalisme imperant i que començava a deve-nir una acadèmia. Adolfo Estrada proposa unretorn a l’ordre, com el que havia protagonit-zat Picasso el 1917.

El fet és que mai va arribar a Ulm. Semblacom si el fet d’haver nascut a Buenos Aires el1942, quan la ciutat era un dels centres més

vius i interessants de l’abstracció geomètrica,protagonitzada per grups com Concreto/In-vención de Tomás Maldonado, Madi de ArdenQuin o Perceptismo, hauria guiat les seves pri-meres passes, encara que als vint anys decidístrencar amb Buenos Aires i anar a viure a Ma-drid.

Obra depurada i rica en matisos, d’una con-

tenció i un rigor insòlits,d’una inspiració i un hà-lit poètic, a la vegadaque sense cap mena depretensions: per fer mésanònima la seva pinturatitula cada peça amb unnúmero de quatre xifres,indicant per les dues pri-meres l’any.

Instal·lat a l’Empordà,exposa habitualment a la Galeria Cadaqués i ala Michel Dunev Art Projects de Torroella.

Sempre interessat pels problemes que plan-teja la construcció de la forma, com una ma-nera de viure, de concebre el propi jo, de con-cebre l’existència, Adolfo Estrada representa unnou humanisme que pretén transmetre emo-cions a partir de la geometria.

Artistes del’Empordà


Adolfo EstradaRepresenta un nou humanisme que pretén transmetre emocions a partir de la geometria

TEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS FOTOGRAFIA: JOSÉ LUIS GARCÍA ABRIL

Fa uns dies, en concret el de la festivitat de SantaRosalia, Sanxenxo va celebrar la XVI «Feira da Ce-

bola», l’acte principal de la qual és la imposició, alsque se n’hagin fet mereixedors, de la «ceba d’or».Aquest any, un dels guardonats va ser el meu admi-rat amic i paisà Fernando Ónega... que va tenir unaarrencada de sinceritat i va confessar, en el seu breudiscurs d’agraïment, que a ell no li agrada la ceba ique no n’ha menjat mai. Tranquil, Fernando: li pas-sa a moltíssima gent. No és un cas tan notori com elsque susciten l’all o el cogombre, però és cert quetampoc davant la ceba es pot adoptar una posicióneutral: o agrada, i llavors agrada molt, o se l’odia.Així que, estimat amic, això teu no és per plorar...com hauria estat, en canvi, que haguessis hagut deguanyar-te la ceba d’or pelant cebes de veritat.

O no, és clar; a Sanxenxo pot ser que pelar cebesno comporti el, pel que sembla inevitable, plor queacompanya l’operació. Això diuen allà, almenys; pre-sumeixen, amb raó, de microclima, i afirmen que lesseves cebes són dolces i no piquen, així que tampochi ha motius per plorar mentre es pelen. No ho sé;jo, per si de cas, els revelaré l’únic procediment in-fal·lible per pelar cebes sense vessar ni una llàgrima.Oblidin-se de l’aigua, de posar-se mitja ceba al cap...Res. L’únic que funciona, garantit al cent per cent,és... que les pelin els altres. En això em declaro dei-xeble de la senyora Emilia Pardo Bazán.

Té el seu encant aquesta festa de la ceba de San-xenxo. Aquest any, amb un dia esplèndid i assole-llat, hi va haver 55 parades de cebes i altres espe-cialitats de l’horta local; es va donar el premi al bulbmés gran a una ceba d’una mica més de quilo i mig,i van ser premiats també sengles enfilats de cebesde 103 i 160 metres de longitud.

Sembla que la festa té el seu origen en un vell cos-tum; aquestes són, de veritat, les festes que acabenarrelant. Ens van explicar que fa anys, per aquestesdates de finals d’estiu, gent de llocs com Bueu, almarge oposat de la ria de Pontevedra, o de l’illad’Ons, que la tanca per l’oest, navegaven en dornas

–la dorna és un vaixell petit de pesca molt típic deles Rias Baixas– fins a Sanxenxo per procedir al can-vi dels seus productes per altres procedents delshorts d’aquesta última localitat. Un bon amic, el mar-quès de Patiño, m’explicava que recorda que en laseva infància anaven mariners d’Ons al pazo fami-liar, on procedien al canvi dels percebes i nècoresde l’illa per, fonamentalment, fruita. Això pot es-tranyar-nos avui, però hem de recordar que el ma-risc no sempre ha tingut la popularitat ni l’estima–gastronòmica i econòmica– de les que gaudeix avui;l’alt prestigi de, justament, nècores i percebes és cosade pràcticament abans-d’ahir.

Cebes. Velles com la humanitat. Els egipcis les vanapreciar molt; de fet, cebes, llenties, pa i cervesa vanser els aliments bàsics dels constructors de la GranPiràmide, segons relata Herodot, el «pare de la His-tòria». Els grecs també van ser grans consumidors deceba, com els romans: la ceba és un ingredient cons-tant en les receptes d’Apicius. A l’edat mitjana se lestenia per un aliment de més baixa categoria, encaraque un vell text italià, del segle XIII, reconeix que«després de setembre» és fins i tot «bona per als no-bles». I és clar que sí.

Hi ha moltes classes de cebes, adequades per a uno altre fi. Tant és. Al meu amic Fernando continua-ran sense agradar-li; però no podrà evitar que moltsdels guisats que assaboreixi en la seva vida es facinseguint una recepta que començarà més o menysaixí: «talli finament una ceba i sofregeixi-la en unacassola amb oli d’oliva...». La ceba és, encara i engran part, la base de la nostra cuina. Una altra cosaés que després, al plat, la veiem o no la veiem; peròno crec que Fernando Ónega li faci fàstics a una bonaempanada... i el farcit de les empanades, què hi fa-rem, porta ceba en gairebé tots els casos. El proble-ma sol plantejar-se quan la ceba és tan evident coma les amanides, en plats amb ceba, en forma de ce-bes farcides, a la truita de patates... Aquí és on sor-geixen els rebutjos. Perquè la ceba és, certament, uncomodí a la cuina. Des de sempre.

Pa, ceba i SanxenxoCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Els vins elaborats amb les varie-tats Cabernet Sauvignon i Mer-

lot, barrejats amb un correcte «as-samblage» a l’estil de Bordeus, do-nen el tipus de vi que té bona ac-ceptació per la seva finor, aromade gerds i fruits negres, amb unstanins suaus i darreregust de vai-nilla. Aquest és el cas del Rostei ne-gre 2003, criat en bóta de rourefrancès a Begur, al Baix Empordà.Vi molt nostre, que recomanem pera guisats suaus. Bon maridatgeamb galtes de vedella amb bolets.Preu aproximat: 11 euros.

El celler elaborador: Vins Rosteiva ser fundat l’any 1872 a Bétera(València) i reinaugurat per la fa-mília Alsina a Begur l’any 1988, pera l’elaboració de cava. Actualmentprodueix vi negre, rosat i blanc debona qualitat, i cava artesà. Mereixuna visita. Per a més informació:[email protected].

RosteiEl vi

Negre reserva 2003

Ctra. de Torroella de Montgrí a Pals MAS PINELLTel.: 972 762 900 - www.clipperhotel.com

Batejos, comunions, casaments, menús per a grups,

convencions… MENÚ MIGDIA 16 € (IVA inclòs)

de dilluns a divendres (no festius)

Algunes de les consideracions culinàriesque podem fer sobre el patrimoni jueules podem aplicar a l’aportació àrab i ber-

ber –o, millor, islàmica–, ja que ambdós pobles,a més de ser semítics, comparteixen uns prin-cipis rituals, dietètics i alimentaris força simi-lars. Allò que per als jueus és casher (o kosher),per als musulmans és halal. Per això, tornarema insistir també en alguns aspectes de la cultu-ra alimentària dels jueus.

La cuina àrab –de la qual forma part la delMagreb– ha estat, històricament, la més im-portant i la que va marcar la primacia a tot elMediterrani. Sobretot si hi ajuntem la cuina pro-cedent d’Iran i la de l’imperi otomà, que es vaestendre per Àsia, Europa i Àfrica.

Els primers llibres de cuina europeus de l’E-dat Mitjana són escrits a Al-Andalus en llenguaàrab, i aquesta influència es nota prou bé enels primers receptaris medievals catalans (elsprimers en una llengua romànica), com ha po-sat de manifest l’investigador Rudolf Grewe (enun treball, malauradament, inèdit i no acabat acausa de la seva mort).

Això és lògic, tenint en compte que mentrela civilització àrab a l’Alta Edat Mitjana era proubrillant, la dels cristians, en alguns aspectes, eraforça més endarrerida. I viceversa, és clar: coma mínim, en el món cristià mai la dona ha estatsotmesa a l’apartheid i fins esclavitud que en-cara avui podem veure entre motles comuni-tats islàmiques. És el que ens presenta CarlesMira a la pel·lícula Daniya (Dénia), una micaidealitzat, respecte dels banys: potser per aixòels envejosos diuen «no te fies de Dénia, ni degent que rega amb sénia».

DE TOTS ELS PAÏSOSEls àrabs en sentit estricte (diferents dels ber-bers o amazigs, dels turcs, dels iranians o delskurds) aportaven la llengua, la religió i els seusprincipis alimentaris, però per tots els païsoson passaven, n’agafaven nous productes, tèc-niques i plats que, al seu torn, portaven a totsels països conquistats.

A Al-Andalus (Ibèria musulmana), els mu-sulmans (àrabs estrictes, berbers, etc.) es tro-baren amb la cuina anterior, en el cas català ivalencià iberoromana, amb aportacions visi-gòtiques, carolíngies, etc... Dintre de l’arc me-diterrani ibèric, la presència àrab va d’uns 80anys (Girona) a set segles. De fet, encara avuihi ha una línia que distingeix la cuina de la Ca-talunya Vella de la de la Catalunya Nova, quepassa pel Garraf. Així, les comarques de Tarra-gona i de Lleida, així com el País Valencià i lesilles Balears, tenen una empremta molt més for-ta de productes i plats d’origen o influènciaàrabs. Hi ha una cuina del color basada en les

nyores (niora, en àrab magrebí) i el pebre ver-mell, desconeguts o poc usats cap al nord, bal-dament aquests productes siguin posteriors al’ocupació musulmana. Una cuina que ha do-nat salses i plats com el romesco, la salsa dexató, la salbitxada, l’allipebre, la salmorreta i al-tres. A més, segons Corominas, tant els motsxató com romesco, procedirien de l’àrabo-ca-talà. Els influxos, per descomptat, poden ser

també berbers o semí-tics en general –nooblidem que els jueusho són–, i a vegadesfenicis (també semí-tics) i, fins i tot, ante-riors (romans).

D’acord amb els lli-bres de cuina ibero-musulmana o «andalu-sina», les coincidènciesamb la cuina catalano-valenciana i mallor-quina són, entre d’al-tres, productes com lesfarinetes, els fideus, lasèmola, l’arròs, prepa-racions com les pana-des, pastissets, pana-dons, cocots, etc..., elsescabetxos, bunyols ifregits diversos, a mésde l’ús d’espècies ifruits com la canyella,el celiandre, el ginge-bre, l’aigua-ros, lesametlles, panses, pin-yons, avellanes, etc...Compartien el codon-yat, els xarops o arropsi els refrescos gelats.

La cuina àrab –i d’Al-Andalus, íbero-àrab-berber–, com hem dit,és la primera que tétota mena de recepta-ris i textos. A partir del’Alta Edat Mitjana, enaquest espai geogràficmediterrani destaquendues cuines pel seu in-flux i el seu refina-ment: la catalana i laitaliana, les dues, amés, interdependents.Doncs bé, aquestesdues cuines, sobretot ala part sud dels res-pectius territoris, varenestar durant segles

sota l’influx directe de la cultura culinària mu-sulmana i, més tard, es varen mantenir els con-tactes.

En el cas dels territoris de llengua catalana,cal recordar que varen formar part d’Al-Anda-lus (nom que, equívocament, només s’atribueixa l’Andalusia actual) i que nuclis de poblaciómorisca (sobretot al País Valencià) hi varen viu-re fins que foren expulsats al segle XVIII.

Gastronomia


La cuina àrab, molt influent a Catalunya, ha estat històricament la més important del Mediterrani.

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

De quan érem àrabs

Es tracta d’una clàssica sopa del Ma-rroc, que es pren durant el Ramadà (uncop s’ha post el sol) i també en festes

com els casaments i, fins i tot, per esmorzar.El mot harira és antic i procedeix de l’àrabclàssic. Fa referència, originàriament, a unasopa espessa, especiada i lligada, general-ment, amb farina. Això queda ben clar en latraducció medieval-renaixentista d’un delsclàssics de l’alimentació àrab (com moltsd’altres exemples) al català. Es tracta del Ki-tab al-Agdiya o Tractat dels aliments, d’A-venzoar, on la harira és traduïda per «farinescuytes», o sigui, farinetes. Hi apareixen lesde farina de blat i les de farina d’ordi.

ElaboracióPoseu en remull la nit abans els llegums (llen-ties, cigrons, etc.).– Poseu a bullir tots els ingredients de la sopa

–llegums, ceba, api...–, excepte els de la te-duira; el tomàquet cal posar-lo sense pelesni llavors, i afegint-hi les espècies al final.Feu-ho coure a foc molt baix durant una horai mitja.– Lligueu-ho amb la farina desfeta amb ai-gua, amb l’afegit, opcionalment, del tomà-quet fregit (millor natural) i deixeu-ho bulliruna mitja hora més, remenant-ho de tant entant i evitant que s’hi facin grumolls.– La cocció total pot ser d’unes dues hores,

i de menys temps si hom fa servir l’olla depressió.– Ho podeu servir adornat amb alguna her-ba picada –julivert o celiandre–, però, so-bretot, amb meitats de llimona, a fi que ca-dascú se n’hi afegeixi a voluntat.

NotesHi ha cases on les carns es fan sofregir. Calretirar els ossos. Si no s’hi posen trossos decarn, es pot passar per la batedora.

Ingredients

– Brou:� 2 litres d’aigua (aproxi-madament).� 200 grams de llenties.� 300 grams de carn dexai tallada a petits daus.

� Menuts i ossos depollastre (colls, pedrers,ales, fetges...).� Ossos de vedella.� 3 o 4 tomàquets (omés quantitat).� 1 ceba.� 1 tronxo d’api.

� 1 culleradeta de sal.� 1 culleradeta de pebre.� Pebre vermell.� Safrà (picat amb sal).– «Teduira» (lligam):� 100 grams de farina.� 100 grams de tomà-quet fregit (opcional).

Sopa del ramadà («Harira»)La recepta

Cassà de la Selva és una localitat del Gi-ronès reconeguda d’antic per la seva so-lera cultural i col·leccionista. Alguns dels

més destacats aficionats gironins procedeixend’aquesta població, seu provisional d’altra ban-da del Museu de la Postal, creat per un parti-cular, convertit en marca registrada, i el primerde l’Estat espanyol en el seu gènere, segons lapremsa especialitzada. A Cassà ja s’hi van ce-lebrar gairebé fa vint anys quatre fires delcol·leccionisme, coincidint amb les dates de laseva festa major i de la fira de Santa Tecla. Elsanys 1989, 1990, 1991 i 1992, la plaça de laComa va ser l’escenari de les trobades, que novan tenir continuació, a diferència del que hapassat en altres indrets, com Banyoles, Figue-res i Girona, que mantenen els seus certàmens.

Enguany, i per iniciativa de la regidoria deCultura de l’Ajuntament, torna a convocar-se lafira cassanenca, organitzada pel Grup GironaCS, format pels populars col·leccionistes i co-merciants de vell Joan Cortés i Ignasi Sarrias, iamb la col·laboració del col·lectiu Joguetma-niàtics. Aquesta convocatòria, coneguda tam-bé per Papermaniàtics, i numerada com a pri-mera d’aquest segon cicle, s’ha previst per alproper dissabte dia 20, a la plaça Major de Cas-sà, a partir de les 9 del matí i durant tot el dia,dins del programa d’actes de la Fira de SantaTecla, la festa petita del poble. Una vintena deparades han anunciat ja la seva presència, peroferir-hi tota classe d’objectes per col·leccionar,parant especial atenció al paper imprès, comara postals, accions, cartells, programes de mà,fotografies, llibres, contes, cromos, documents,emblemes, fulles d’afaitar, retallables, segells,bitllets. A aquestes varietats tradicionals se’lsafegirà un dels col·leccionismes populars demoda, el de les plaques de cava, i molt excep-cionalment alguna petita brocanteria.

Com ja és habitual, un respectable nombred’exemplars del programa, la portada del qualreproduïm (mostra una postal de la plaça delmunicipi, circulada l’any 1907), seran filatelit-zats amb el segell de l’Estatut de Catalunya imatasegellats a l’oficina de correus local el ma-teix dia del certamen. Al migdia, a la sala d’ex-posicions la Coma, l’alcalde i el regidor de Cul-tura inauguraran la trobada i convidaran els as-sistents a una copa de cava i es repartirà unamedalla commemorativa. També s’ha editat unben aconseguit punt de llibre, iniciativa delGrup Girona CS, que reprodueix una conegu-da vista de l’antiga estació del tren de Sant Fe-liu, i que està tenint èxit entre els cassanencs.

POSTALS ANTIGUES ALS CARTELLSTots els cartells de la Fira de Cassà mostren unaantiga postal diferent del poble, havent apare-gut anteriorment la resta de les places emble-màtiques, com ara la de la Coma, la de la Cons-titució –actualment plaça «petita»–, i el passeigVilaret. Hi ha prou fons gràfic de l’antic urba-nisme local com per anar il·lustrant els possi-bles cartells futurs amb vistes diverses.

La recuperació d’aquesta diada s’afegeix al’amplíssim calendari de fires que se celebrena les comarques gironines, tant les que tenenuna periodicitat fixa, com ara la de tots els diu-menges al matí a la plaça de Catalunya de Gi-rona, com les que s’organitzen esporàdicament

i sense una data predeterminada. En tots doscasos, la iniciativa resulta ideal per ser copia-da per qualsevol localitat. Un altre vessant moltlligat a l’anterior és el de muntar exposicionsfilatèliques i de col·leccionisme en general,apartat en el qual les comarques gironines tam-bé tenen una ben reconeguda reputació.

Com es poden organitzar aquests actes? Dela manera més senzilla, i sense gaire cost per

als patrocinadors, generalment entitats locals iAjuntaments. A les poblacions on hi ha una so-cietat filatèlica o de col·leccionisme el proble-ma és menor, donada l’experiència dels seusmembres. En altres indrets, els interessats po-den contactar tant amb les agrupacions es-mentades d’altres pobles, com amb comerciantsja coneguts –en el cas de Girona, molt ben re-presentats per Joan Cortés i Ignasi Sarrias–.

Col.leccionisme


XavierRomero

Fira a CassàVint anys després de la seva darrera edició, dissabte que vees recupera la trobada de col·leccionisme de Santa Tecla.

És possible que l’inici del consum d’alco-hol estigui a l’entorn dels 13 anys? Sem-bla que així és i aquí hi ha la raó per la

qual la població no té la idea real de risc queel consum excessiu d’alcohol representa. Elsmetges de capçalera porten temps insistint enla poca percepció de risc que la societat ma-nifesta al voltant de les drogues legals i espe-cialment sobre l’alcohol. Segons dades proce-dents d’estudis del Programa d’Activitats dePrevenció i Promoció de la Salut dels metgesde capçalera, cada dia prop de 100.000 homes(un de cada quatre) que acudeixen per qual-sevol motiu al centre de salut se’ls detecta unconsum excessiu de l’alcohol.

L’alcohol és el psicoactiu més utilitzat a Es-panya. I és el responsable directe de més de8.500 morts a l’any. En el 37% dels accidentsde trànsit mortals, el conductor presenta in-gesta elevada d’alcohol. Es tracta de la terce-ra causa de malaltia (9,2%), després del tabac(12%) i la hipertensió arterial (10%). En el 60%dels casos de violència de gènere, l’agressorha consumit alcohol com a substància que fa-cilita desinhibir la conducta. El 33% dels ado-lescents que van a la consulta del metge decapçalera s’han emborratxat en l’últim mes.

Les dades disponibles assenyalen que el 40%de persones amb consum de risc disminuei-xen la seva ingesta d’alcohol després d’una in-tervenció del metge de capçalera.

No volem aclaparar amb xifres, però és l’ú-nica manera d’aproximar-se a la realitat. Gai-rebé milió i mig d’espanyols majors de 16 anysté problemes amb l’alcohol. Dit d’una altra ma-nera: sis de cada cent espanyols té dependèn -cia alcohòlica en major o menor grau. En unaguia mèdica que s’acaba d’editar es xifren elscostos per abús d’alcohol en gairebé 640.000milions de pessetes anuals. Cinc grans hospi-tals dedicats exclusivament als ingressos i trac-tament d’alcohòlics serien insuficients, ja quetots els anys es produeixen 165.000 assistèn-cies per aquest problema.

Una de les qüestions més greus és l’edat d’i-nici. I sobretot, la freqüència amb què es beu.Quatre de cada cent espanyols diu que s’em-borratxa almenys una vegada a la setmana. I6 de cada 10 majors de 16 anys reconeix quebeu de manera habitual.

La mitjana de consum s’estableix en deu li-tres per habitant i any, cosa que ens situa comel cinquè país del món per consum d’alcohol(luxemburguesos, francesos, portuguesos ihongaresos ens superen). Aquest altíssim con-sum té unes conseqüències dramàtiques, comhem vist, en el trànsit, en la convivència, i enla quarta part dels accidents laborals.

MORTS PER TRÀNSITQuant a les dades del trànsit, són també elo-qüents. No és suficient dir que en més de latercera part dels accidents mortals hi estavapresent l’alcohol. Els resultats de l’Institut Na-cional de Toxicologia, després de l’anàlisi deles vísceres d’accidentats, conclou: un 37%dels conductors morts havia abusat de l’alco-hol; un 34% dels vianants morts per atrope-llament també havien begut; un 6% de con-

duc tors implicats en accidents va donar posi-tiu en el test d’alcoholèmia; el 5% dels que co-meten una infracció greu també havien begut.

D’altra banda, convé reflexionar sobre el fetque la dona s’incorpora amb decisió a l’esta-dística d’abús d’alcohol. Perquè la dona ésmolt més susceptible als seus efectes. Té undany hepàtic més sever que l’home. L’hepati-tis alcohòlica també és més freqüent fins i totbevent menys quantitat i durant un temps méscurt que l’home. Si una dona beu les mateixesquantitats d’alcohol que un home, la se va sangabsorbirà entre un 30% i un 50% més. Se saptambé que el cor d’una dona és dues vegadesmés vulnerable que el de l’home als efectesde l’alcohol. Elles necessiten un 60% menysd’alcohol per patir la mateixa cardiopatia. I totperquè a més de disposar de menys enzimgàstric, que metabolitza l’alcohol, té més greix,cosa que facilita l’absorció.

L’Organització Mundial de la Salut acaba depublicar un informe que assenyala que un de

cada quatre joves homes europeus, d’entre 15i 29 anys, mor per alguna causa directamentunida a l’alcohol. Es calcula que cada any són55.000 els joves europeus morts per accidentsde trànsit, intoxicacions, homicidis o suïcidislligats al consum de begudes alcohòliques.

L’OMS acusa directament la indústria de be-gudes alcohòliques d’incitar joves i fins i totnens al seu consum i de fer apologia de l’al-cohol sense tenir en compte el cost social ihumà que suposa. Segons l’OMS, s’ha obser-vat un canvi en la manera de beure a tots elspaïsos, inclòs Espanya. El consum pot consi-derar-se d’alt risc. Els joves beuen cada diamés, a edat més primerenca i de manera com-pulsiva, sobretot els caps de setmana. Segonsl’OMS, l’alcohol és culpable directe de la mortd’un 12,8% de nois i d’un 8,3% de noies.

DIVERSES ADDICCIONSUn altre detall que situa a l’alcohol com un au-tèntic problema de salut pública és que al mar-ge de les conductes depressives, crea una vul-nerabilitat especial en la conducta. De fet, el40% dels alcohòlics té diverses addiccions, elque per als especialistes comporta una difi-cultat terapèutica afegida; perquè encara quese li tracti l’alcoholisme té altres problemesmèdics i socials derivats d’altres dependèn-cies. Normalment beu, fuma o juga... Tambéhan canviat les pautes de consum. Si abans–anys 60– l’alcohol formava part de la dieta,encara que se n’abusés, avui està fora d’aquestcontext i entre els més joves es produeix unconsum compulsiu en l’oci de cap de setma-na. La intoxicació alcohòlica no és així unaconseqüència, sinó un desig premeditat.

L’alcohol es consumeix pel seu efecte sobreel sistema nerviós central. I no sol pensar-seque, per això, afecta de manera directa el cer-vell. Quan hi ha un consum crònic d’alcohol,el cervell es veu atacat per diversos fronts: laintoxicació directa, l’abstinència després de laintoxicació, els possibles accidents vasculars,la possible embriaguesa acusada o silent i l’a-limentació insuficient que acompanya la in-gesta excessiva d’alcohol. Sembla que l’alco-hol produeix un augment dels ventricles i delssolcs cerebrals; en altres paraules, que aug-menten els buits i disminueix la massa. Aquestscanvis poden solucionar-se amb l’abstinència,però el restabliment és summament lent.

Un dels últims estudis s’ha basat a mesurarl’espai intracranial no ocupat pel cervell, en26 morts alcohòlics i comparant-los amb 44casos control. L’espai era molt més gran entreels alcohòlics i més fins i tot entre els que te-nien també danyat el fetge (és a dir, entre elsmés crònics o els més afectats). Aquesta atrò-fia cerebral tindria el seu reflex en una dis-funció del coneixement, en anormalitats ocu-lars i dificultats de marxa. Una bona part pre-sentava problemes en la memòria recent. Tam-bé se sap que provoca atròfia cerebral. I en-cara que aquest mesurament és difícil, hi hasímptomes inequívocs com són les dificultatsde llenguatge, el dubte en la localització deles paraules, moviments a vegades inconne-xos i els errors i llacunes en la memòria.

Salut


RamónSánchezOcaña

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

És el psicoactiu més usat a Espanya i està present en el 60% dels casos de violència de gènere.

Massa alcohol

MA

RTÍ

FER

RER

16 DominicalDiumenge 14 de setembre de 2008

American OutfittersRoba confortablei imaginativa perjugar a ser gran.

Mayoral.Ells recorden elsuniversitaris al méspur estil americà.

REPARACIONS - REFORMES - INSTAL·LACIONSServei permanent 24 h

� Fontaneria � Electricitat � Serralleria � Neteja Domèstica � Jardineria � Fusteria� Treball de paleta en general � Calefacció � Pintura

� Antenes col·lectives, parabòliques, TV, Vídeo, Hi-Fi � Cristalleria

SSAANNTTAA BBÀÀRRBBAARRAAPol. Ind. Riera d’Esclanyà - Mas Resplandís nau E - 17255 BBegur - Tel. 972 66 07 72 - Fax 972 65 26 61 - Mòbil 600 56 96 10

Per als més menuts i per als que ja són més grandets, per als més innocents i per als més«fashion», les diferents cases comercials dissenyen diversos complements i estris perquè tornara estudiar no sigui res més que una excusa per estrenar llibreta, motxilla, carpeta i estoig nous.

ANA RODRÍGUEZ

1

2

3

4

5

Clavar els colzes

Schuss.Confort combinatamb elegància chic,amb un toc college.

Tendències

17 DominicalDiumenge 14 de setembre de 2008

Fotos:1Motxilla «FlockVoyage», Milan.2Llibretes icarpetes deDivinas Palabras,Miquelrius.3Bossa, Escada.4Estoig, Vans.5Bossa «Vichy», Milan.6Motxilla d’AgathaRuiz de la Prada,Miquelrius.7Motxilla, Tous.8Motxilla, tipus«trolley», Disney.9Estoig «Dadú»,Milan.10Estoigs de Jordi Labanda,Miquelrius.

MATALÀS DE MOLLESDOUBLE OFFSET

CALMA

ARO ABATIBLE

BOX

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 2317002 GIRONA

C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 4317002 GIRONA

Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 9817800 OLOT

PPER A LA LLAR

lavandaMATALÀS DE MOLLESDOUBLE OFFSET

NÁCAR

MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA

TEMPOAmb nucli anatòmic de dues densitats per a una més gran adaptació al cos.

5

10

9

8

6

7

El grup britànic The Verve ha aconseguittancar les ferides de les seves picabara-lles internes per editar un nou àlbum,

Forth, amb el qual reprenen la seva carreragairebé onze anys després de la publicació delseu anterior disc, l’apoteòsic Urban hymns. Elquart àlbum de la banda reuneix deu temesen els quals el grup s’hi va posar a treballardesprés que el cantant Richard Ashcroft i elguitarrista Nick McCabe decidissin oblidar lesdiferències artístiques que van motivar la sevaseparació el 1999. Aquella no havia estat laprimera ruptura. The Verve va conèixer abansuna separació temporal, a mitjans dels noran-ta, que l’èxit mundial, que no va arribar finsel 1997, amb el seu tercer àlbum.

«Hem tingut molt temps per pensar en lescoses. Som més vells i més savis», ha refle-xionat McCabe, de 37 anys, al parlar de la reu-nificació. Durant el temps que va durar la se-pa ració, Ashcroft va publicar tres àlbums ensolitari i la resta dels membres del grup va par-ticipar en diversos projectes, cap d’ells de granimpacte. Mentrestant, la música que haviencreat plegats no deixava de revaloritzar-se ambels anys. En especial Urban hymns, conside-rat ja pedra angular del pop britànic de finalde segle i el tema estrella del qual, Bitter swe-et symphony, és reconegut com un clàssic.

Forth pretén ara recuperar l’esperit d’aquellàlbum, repetint la fórmula de combinar temesdirectes amb altres ampul·losos i psicodèlics.Per al baixista Simon Jones, el retrobament vaser força senzill. «Richard ens va portar a l’es-tudi, vam prendre una mica de cafè i vam xe-rrar durant una hora i després d’això ja està-vem tocant música. Era realment com en elsvells temps».

Diverses de les cançons de l’àlbum tenen elseu origen en les sessions d’improvisació enles quals el grup, segons han destacat els seusmembres, va tornar a tocar com una banda.«Es pot escoltar en el disc tota l’emoció d’es-tar en una habitació junts tocant», ha assegu-rat el bateria Peter Salisbury.

D’aquestes «jam sessions» en va sorgir Lovenoise, el primer single de l’àlbum, construït alvoltant d’una mostra vocal que es repeteix du-rant els cinc minuts que dura el tema, el demés ganxo d’un disc en el qual els seguidorsde The Verve reconeixeran en cançons comRather be ecos d’Urban hymns.

També Sit and wonder, el tall que obreForth, va néixer d’una improvisació durant unade les primeres sessions que The Verve vamantenir després del seu retrobament.

Peter Salisbury recorda que el grup va estartreballant diverses setmanes en el nou àlbumi després va emprendre una gira que el vamantenir allunyat de l’estudi durant els pas-sats mesos de novembre i desembre. Desprésvan tornar per concloure el disc.

La banda es va encarregar de produir l’àl-bum, en el qual van participar diversos en-ginyers de so, alguns d’ells vells coneguts, comChris Potter, que ja va treballar en l’anteriordisc d’aquest grup sorgit el 1989 a Wigan (nordd’Anglaterra) i que va publicar el 1993 el seuprimer àlbum, A storm in heaven.

Recent publicat el seu àlbum de retorn, elgrup no es posa terminis. «Si volem fer un al-tre disc d’aquí a cinc anys el farem; si no vo-lem, no el farem. Però espero que mai con-demnem la banda a ser una mena de tombaper a elefants del rock and roll», ha afirmat Ri-chard Ashcroft.

Música


Tanquen les

feridesUn cop superades les picabaralles que van conduir a la sevaseparació, els britànics The Verve reapareixen amb «Forth»onze anys després del seu emblemàtic disc «Urban hymns».

Bandes sonores

Novetats

Kung Fu PandaHans ZimmerInterscopre-Universal

Hans Zimmers’està acostu-mant últimamenta treballar a mit-ges amb altrescompositors.Després de re-petir amb JamesNewton Howarden la partiturad’El Caballerooscuro –amb qui

ja havia compost la banda sonora de l’anterior filmde Batman–, també firma aquest score al costat deJohn Powell. Per a la cinta d’animació de la facto-ria Dreamworks, han compost un treball molt co-mercial on cadascun dels dos compositors mostrael millor del seu estil. Evidentment Powell és dei-xeble de Zimmer i per tant el músic d’origen ale-many marca la línia del soundtrack, que s’obre ambun potent tema orquestral amb cors i les contun-dents percussions marca de la casa. Els dos com-positors repeteixen uns esquemes ja massa es-coltats i això converteix en poc innovador i una micareiteratiu aquest score. Lluís Poch

Celtas Cortos: «40 de abril»

Celtas Cortos afronta amb «maduresa» les sevesdues dècades sobre els escenaris, les observa ambuna mirada «irònica», i torna a la seva «essènciaori ginal» de rock celta amb 40 de abril, el nou discde la banda liderada per Jesús Cifuentes, que in-clou 12 temes inèdits, entre els que hi ha tant temesde rock, amb sons «guitarrers», com balades d’a-mor. Cifuentes (veu) i Goyo Yeves (saxo) expliquenque Celtas Cortos, amb més relax i més conscientsque mai, han elaborat «amb les pinzellades de rocki celtes que ens caracteritzen» cada nova cançó.«Teníem la necessitat fisiològica de tornar a certaroma i a l’essència original del grup», afegeixen.

Espaldamaceta: «Madera...»El músic tarragoní Espaldamaceta ha publicat elseu primer disc, Madera y poca luz, amb la disco-grà fica gironina BankRobber. Espaldamaceta és elnom artístic del tarragoní José Juan González, de30 anys, que només amb la seva veu i la seva gui-tarra amb cordes de niló defensa cançons ferido-res i introspectives, en la línia de Nick Drake, JeffBuckley o Elliott Smith. Abans de gravar l’àlbum, ha-via actuat en diverses sales catalanes en solitari oal costat d’artistes com Xavier Baró o Raülmoya.

Luis Fonsi: «Mirando atrás»El cantant porto-riqueny Luis Fonsi s’uneix a l’es-panyol David Bisbal, a la italiana Laura Pausini, almexicà Aleks Syntek i a l’argentí Noel Schajris (SinBandera) en el seu nou àlbum, Palabras del silen-cio. Fonsi afegeix la seva veu a la dels tres solistesmasculins a Aquí estoy yo i canta a duo amb la ba-ladista Pausini a Todo vuelve a empezar. «És undisc més personal, m’he desfogat més que mai, heparlat de temes més madurs, coses que potserabans no m’hauria atrevit a fer», ha manifestat.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � TarántulaMónica Naranjo2 � BSO Mam -ma Mia! Abba 3 � Palabras delsilencio LuisFonsi 4 = Back toblack Amy Wine -house5 � Gato negro.Dragón rojoAmaral

REGNE UNIT

1 = Forth TheVer ve2 � Script TheScript3 � King of popMichael Jackson4 � RockferryDuffy5 � Good girlgone badRihanna

ESTATSUNITS

1 � All hope isgone Slipknot 2 � LAX TheGame3 � Rock’n’rollJesus Kid Rock 4 � A little bitlonger JonasBro thers 5 � BSO Mam -ma Mia! Abba

TEXT: CARLOS GOSCH FOTOGRAFIA: SERGIO BARRENECHEA/EFE

VIU L’ESTIU AMB LA MOSCA DE GIRONA AL TEU COSTAT, MULLA’T JA. NO BADIS!!! I DEIXA’T SEDUIR PER LA MÀGIA DEL NOSTRE SÍMBOL COM A GIRONINS I FES-LA VOLAR…CCORREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE QUE EN QUEDEN POQUES!COLORS DE LUXE: TARONJA, LILA, GRIS PLATEJAT I LA NEGRA DE SEMPRE… TIRANT LO BLANC! PUNTS DE VENDA EXCLUSIVA A LA LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI, LLIBRERIA 22

Speed Racer

Director: Wachowski Bro-thers.Intèrprets: Emile Hirsch,Chris tina Ricci, John Good-man.Distribuïdora: Warner.Durada: 129 minuts.La prova que els autors deMatrix són un bluf amb méscara que esquena: aquestaadaptació d’una sèrie ani-

mada pot ser revolucionària des del punt de vistatecnològic, però narrativament és un nyap. P. P.

La boda de mi novia

Director: Paul Weiland.Intèrprets: Patrick Dempsey,Michelle Monaghan.Distribuïdora: Sony.Durada: 110 minuts.Film que es podria passaren programa doble amb 27vestidos: tots dos giren alvol tant de casaments ambamics, són vehicles de lluï-ment per a actors de la sèrieAnatomía de Grey i resulten

previsibles i ensucrats. Dempsey té carisma,però el desaparegut Sydney Pollack, que inter-preta el seu pare, se’l menja amb patates. P. P.

La niebla (The mist)

Director: Frank Darabont.Intèrprets: Thomas Jane,An dre Braugher, Laurie Hol-den.Distribuïdora: Manga.Durada: 127 minuts.Una de les millors adapta-cions que s’han fet mai d’unrelat de Stephen King, so-bretot perquè el director sapportar-lo al seu terreny, fer-

ne una faula política i inventar-se un nou i impa-gable final. P. P.

Amb Moulin Rouge –un èxit a nivell in-ternacional: als Estats Units no va arri-bar als 60 milions de dòlars de recap-

tació–, Baz Luhrmann no només va aconse-guir reconciliar-se amb bona part dels es-pectadors que van odiar la seva versió de Ro-meo i Julieta, sinó que va escalar a la cate-goria dels cineastes amb segell propi, aquellsque cada cop que anuncien un projecte te-nen mig món a l’expectativa. Però el realit-zador australià van anar encadenant ensope-gades. La primera i més vistosa va ser la can-cel·lació del seu projecte sobre AlexandreMagne protagonitzat per Leonardo DiCaprioperquè Oliver Stone va aconseguir enllestirla seva visió amb prou celeritat com per de-mostrar als estudis que el personatge no in-teressava a l’audiència. També se’l va vincu-lar a no pocs musicals i, de fet, l’única cosaque havia concretat en vuit anys ha estat elcostós anunci de Chanel interpretat per laseva musa Nicole Kidman i Rodrigo Santoro.

Però si res no es torça, a partir del 26 dedesembre podrem veure la seva nova pel·lí-cula, Australia, una mena d’Allò que el vents’endugué a les Antípodes (ell mateix l’ha de-finit d’aquesta manera), que ha representatun autèntic suplici per a Luhrmann i el seuequip. A la renúncia de Russell Crowe a pro-

tagonitzar-la un mes abans de començar elrodatge –el seu substitut és Hugh Jackman–s’hi han de sumar nombroses demores deproducció (la filmació va durar... nou mesos!)i uns vaivens pressupostaris que han situat elseu cost final en més de 120 milions de dò-lars.

Australia és, en essència, un western situaten plena Segona Guerra Mundial. La seva pro-tagonista, una aristòcrata anglesa anomena-da Sarah, acaba d’heretar un ranxo del seumarit, però un poderós i malèvol terratinentli vol prendre perquè està en una zona es-tratègica molt llaminera en temps de conflic-te. Sarah no té cap més remei que aliar-seamb un enigmàtic cowboy per plantar caraal seu enemic, i el que comença com una re-lació purament comercial acaba convertint-se en una apassionada història d’amor. Elstràilers apunten a un producte espectacular,però falta veure si Luhrmann ha sabut dotar-la de contingut.

Al costat de Jackman i, de nou, Nicole Kid-man, Australia reuneix grans intèrprets d’a-quell país com el veterà Bryan Brown, DavidWenham, Jack Thompson, Bruce Spence, BenMendelsohn, Bill Hunter o John Jarratt, vistrecentment en la pell del psicòpata de WolkCreek.

El final del

túnelDesprés de diversos projectes que per un motiu o un altre novan acabar quallant, Baz Luhrmann ha enllestit la seva novapel·lícula, «Australia», amb Nicole Kidman i Hugh Jackman.

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

El tren de las 3:10Marco BeltramiLionsgate

El músic italià, unespecialista enci nema de terror–Mimic, Scre-am...–, exploraun gènere nou enla seva filmogra-fia: el western. Lapartitura d’El trende las 3:10 li vasuposar la sevaprimera nomina-

ció a l’Oscar, un premi que finalment va anar a pa-rar a mans de Dario Marianelli per Expiación. Bel-trami, que va a l’alça a Hollywood –va ser reclamatper compondre la banda sonora de les últimes en-tregues de les nissagues de La jungla de cristal iTerminator– s’acosta en aquest score a l’universmusical que va crear el seu compatriota Ennio Mo-rricone –amb l’ús de la trompeta i la guitarra acús-tica– més que no pas als patrons sonors del wes-tern clàssic establerts per Elmer Bernstein. MarcoBeltrami ha compost un bon soundtrack, de caireevocador i llegendari, i que destaca pel seu nota-ble tema central. Lluís Poch


Recordo com en un article de premsa deja fa uns anys, l’autor, si la memòria no

em traeix era l’escriptor i teòleg GonzálezFaus, explicava com uns turistes japonesosque entraren en una església a Barcelona que-daren profundament impactats i miraven in-crèduls com allò que semblava un museu detortures podia ser un temple d’una religió tanimportant com la cristiana. Un home torturati sangonós clavat en una creu amb l’horrordel sofriment extrem en el seu rostre, unadona amb cara llastimosa i el cor a fora plede sagetes clavades que el feien sagnar coml’home clavat a la creu, i altres figures quesemblaven importants per a aquesta religiótotes elles amb rostres o postures de sofri-ment feien d’aquella estança un lloc tètric,insà, lleig i fosc, tant que més aviat convida-va a marxar corrents i espaordits. Que llunyquedava, tant espiritualment com estèticament, dels seustemples budistes, on la vacuïtat i la refinada austeritatdel seu interior convidaven a la meditació i al retroba-ment d’un mateix en el silencia nodridor, aquell queemergeix quan hom es desprèn externament i interna-ment de tota forma.

El cristianisme està impregnat de sofriment per acti-va i per passiva. Primer amb la seva figura central, Je-sús, torturat i mort en creu, després les històries i fàbu-les dels primers cristians màrtirs amb túniques blan quesi cantants himnes al Senyor mentre eren devorats pelslleons, etc. Més endavant, ja instaurats en el poder, pas-saren de víctimes a botxins, i així trobem les guerresinstigades pel Papa, i encara més tard, mentre durà laInquisició, la mateixa església perseguint, torturant i as-sassinant milers de persones innocents. El cristianismeporta el sofriment en la seva ànima, i al llarg de la his-tòria l’ha mitificat, l’ha glorificat i l’ha conreat fins a fer-ne una virtut, quelcom morbosament desitjable.

Sí, la cosa ve de lluny, d’abans, dels nostres pares pri-migenis, l’Adam i l’Eva, a qui Jahvè els digué: «Pots men-jar dels fruits de tots els arbres del jardí, però no men-gis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal»,i és clar, temps els va faltar per córrer a menjar del sa-borós fruit reservat als déus. Què podien fer, sinó? Alcap i a la fi va ser el primer acte d’autoafirmació i de di-ferenciació enfront dels altres sers vius del planeta enno conformar-se amb l’apacible i instintiva vida que se-gons sembla els havia preparat Jahvè. Tots coneixem elresultat d’aquell acte de suprema gosadia i temeràriacuriositat: «A tots dos se’ls obriren els ulls i es van ado-nar que anaven nus»; el ser humà havia conquerit l’au-toconsciència i ja no li era possible tornar enrere. La in-gestió del fruit havia estat eficaç, però havia encès la irade Jahvè: «L’home s’ha tornat com un de nosaltres, jaconeix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l’arbre dela vida, el cull i el menja, viurà per sempre! Llavors elSenyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn». D’a-quest acte de radical desobediència l’església cristianaen diu el pecat original, o sia una taca que tots portema dins i que per la seva naturalesa, tal com s’ensenyaencara en les escoles catòliques seguint el catecisme

romà, s’ha anat traspassant de generació en generació.La psique, l’ànima humana, des d’aleshores té una ten-dència innata al mal, als plaers, al sexe, etc... etc... Som,en definitiva, un producte defectuós.

Per arreglar aquest desgavell, el senyor-déu encarnàen l’existència humana en la figura i persona del seu fillper immolar-se i així salvar-nos d’aquell pecat llunyàdels nostres primers pares. El cristianisme repetia ambesquemàtica exactitud el mite de l’home-déu que en-carna per salvar la humanitat, és mort pels seus ene-mics, baixa als inferns, i al tercer dia ressuscita, mite queja existia anteriorment a Pèrsia, Egipte i Grècia.

El mal psicològic que ha fet el mite del pecat origi-nal, l’exaltació del sofriment i l’actitud de sotmetimentés incalculable. Arrelat en l’inconscient col·lectiu al llargdels segles, ha estat una rèmora en el procés evolutiu icausa directe de múltiples psicopatologies, malaltiesmentals i neurosis, creant en la persona una imatge de-valuada d’ella mateixa que ha actuat fins ara com unbloqueig al benestar psicològic i emocional, i que hanpatit els pobles que han tingut com a pròpia la religiócristiana en les seves diverses modalitats.

Des del coneixement que ens ha aportat la ciència,la psicologia i les humanitats, és obvi que cal canviarde paradigma, sanar i refer la psique humana, i cons-truir nous mites que ajudin la persona d’avui a retrobar-se ella mateixa en la plenitud de la seva essència, queés llum, amor i bellesa, i no pas pecat, culpa i sofriment.Construir una moral que celebri la vida, el cos, el sexe,la naturalesa, l’Eros en definitiva, una moral de la vidaque ens retorni una visió sagrada i lúdica de la natura-lesa que cal cuidar i preservar, una moral que integriharmoniosament la relació i cura dels nostres germansmenors del regne animal amb qui tenim el privilegi decompartir aquest planeta.

Després potser també els cristians podran integrar enel seu imaginari noves visions i noves percepcions, fo-namentals i tan absents en llur tradició, i que sí trobemno obstant en d’altres tradicions espirituals com ara labellesa de Déu, el seu aspecte maternal i acollidor, i onla noció de pecat serà substituït pel de la ignorància. Ésquan passarem del pecat original a la Gràcia original.

Mentre seguia explicant la lli-çó, va mirar el rellotge i es

va adonar que el temps s’haviaacabat. Abans de deixar marxarels alumnes, va estar a puntd’encarregar-los unes quanteslectures per a la pròxima sessió,però no hi havia pròxima ses-sió. Després de tants anys, aque-lla era l’última classe.

Pere Iglésias Guàrdia va néi-xer a la localitat empordanesade Verges el 1864 i, de ben jove,va ingressar al Seminari de laciutat de Girona, on va escollirseguir la carrera eclesiàstica.Després va ampliar els seus es-tudis doctorant-se en SagradaTeologia a la Universitat Ponti-fícia de València.

Als 23 anys, el 1887, va ser no-menat professor del seminarimenor de Girona i, el 1894, vapassar a donar classes al semi-nari del Collell. Quatre anys méstard, el 1898, Pere Iglésias Guàr-dia va obtenir la càtedra de Te-ologia Dogmàtica al Seminarimajor gironí, del que també vaarribar a ser rector. Això va coin-cidir amb l’obtenció, després desuperar unes oposicions, d’unacanongia de la Catedral.

Paral·lelament, aquest sacer-dot fill de Verges, es va dedicara promoure el sindicalisme ca-tòlic entre els treballadors agrí-coles de les comarques gironi-nes. Aquestes agrupacionsobre res, anomenades tambésindicats grocs, pretenien ser uncontrapoder a les cada vegadamés potents organitzacions detendències anarquistes i d’es-querres. No cal dir que els te-rratinents donaven suport a lespropostes procatòliques, ja quepresentaven la relació entreamo i obrer d’una manera pa-ternalista i proteccionista, i sen-se posar en dubte l’ordre esta-blert, és a dir, tot el contrari delque feien la resta de sindicats,que reclamaven drets i llibertatsper als treballadors i, fins i totpropugnaven un nou reparti-ment de les propietats agràries,ja que en molts casos estaven enmans d’uns pocs latifundistesrendistes.

A part de la seva implicacióen el món agrari, Pere IglésiasGuàrdia també va participar enel periodisme catòlic, i va arri-bar a ser director de La Regene-ración, el setmanari d’Acció Ca-tòlica, publicat a Girona des del1906 i fins el 1912.

El 1924, quan tenia seixantaanys, mossèn Iglésias va ser pro-mogut a arxidiaca, és a dir, el ca-nonge de més categoria de laSeu gironina i, el 1925, va dei-xar la càtedra del Seminari.

Pere Iglésias Guàrdia va mo-rir a Girona el 21 de febrer de1952, quan tenia vuitanta-vuitanys. El seu enterrament es vacelebrar a la Catedral emmigd’una enorme expectació entreels sectors religiosos de la ciu-tat.

Lectures


Josep M. [email protected]

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

La Gràcia originalPere

IglésiasGuàrdiaXAVIER CARMANIU

JOSEP M. LLAUGER

Gironins del segleXIX

RafaelTorresPeriodista L’últim còmput de pobres al nostre país revela que

més de nou milions d’espanyols viuen, a pesar seu,a les clavegueres de la misèria, però, paradoxalment,aquests desheretats són els menys afectats per l’actualcrisi, recessió ja gairebé, econòmica: hi hagi crisi o non’hi hagi, es lliguin els gossos amb llonganisses o nos’hi lliguin, ells són sempre els mateixos i igual de po-bres, doncs, en veritat, han estat exclosos del festí so-cial de més o menys talls i ni un sol d’ells aconseguiràaccedir ni que sigui a l’estadi superior immediat, el delspobres que, a sobre, han de tornar durant tota la sevavida els préstecs de la moderna usura.

En termes militars, els pobres-pobres serien soldatsra sos, sota els quals no hi ha res, i els pobres hipote-cats, caporals, encara que, segons es desprèn del mésrecent informe sobre la pobresa, comencen a sovinte-jar entre els caporals els casos de degradació a soldatsrasos: als albergs, a l’abric dels aparadors, a les portesdels menjadors de caritat, als passos subterranis, alsparcs o sobre cartrons, comencen a veure’s ciutadans

despresos del sistema o expulsats violentament d’ell,això és, pares de família, divorciats, transeünts a la for-ça, aturats endèmics i víctimes d’alguna depressió quepodia haver estat passatgera i que ha cursat –el carrer,l’abandonament i la soledat són així– en permanent.

Al comptar els pobres, doncs el capitalisme salvatgeno fa altra cosa amb ells que comptar-los de tant en tant,n’han sortit aquest any nou milions i escaig, però alscomptadors els ha sorprès que una part d’ells eren, finsahir mateix, ciutadans integrats en el gran muntatge deles convencions socials, els impostos, les hipoteques,la comunió dels nens amb banquet i, fins i tot, del xa-let, el col·legi concertat i la passejada familiar de cap desetmana pels centres comercials. Pel que sembla, handefallit i de la seva derrota n’han fugit els seus cerclespròxims com de la pesta, però si un dia als de la cari-tat els donés per comptar els pobres d’esperit, als indi-ferents davant de la injustícia, doncs no hi ha cap ri-quesa al seu cor, en sortirien no nou, ni deu, sinó, pot-ser, vint o trenta milions.

Quants pobres hi ha?RAFAEL TORRES

Televisió


Allison Dubois (Patricia Arquette, Ca-rretera Perdida, Ed Wood, Amor aQuemarropa), l’enigmàtica protago-

nista de Médium, torna a Cuatro amb nouscasos en els quals tornarà a posar en pràcti-ca la seva estranya habilitat per relacionar-se amb els morts. La cadena estrena dijousen prime time (a les 22.15 hores) la quartatemporada d’aquesta misteriosa produccióamericana. L’anterior temporada (el final dela qual Cuatro va emetre aquest passat di-marts) va acabar amb un canvi important ala vida dels Dubois després que el secret d’A-llison veiés la llum i es fés públic. Des d’a-leshores, tothom que envolta la protagonis-ta de Médium, inclòs el seu cap, el fiscal De-valos, ha començat a dubtar de la seva inex -plicable clarividència. Com a conseqüència,Allison haurà de lluitar per demostrar la sevavàlua en aquest tipus d’investigacions i hofarà amb l’ajuda de la seva família, l’únicaque creu en els seus poders extraordinaris.

Aquesta nova temporada arriba carregadade novetats. Per començar, Médium tornaràa comptar amb un director d’excepció: l’ac-tor i director David Arquette. Casat amb l’ac-triu Courtney Cox (Monica Geller a Friends)

i germà de Patricia, Rosanna (Crash, Pulp Fic-tion) i Alexis (Felicity), el petit dels Ar quetteja va dirigir el capítol 1-900-Afor tu na do dela tercera temporada.

Però aquí no aca ben les intervencions delsArquette: Rosanna també participarà en unepisodi. Per la seva banda, la guanyadorad’un Oscar Angelica Huston (La Familia Ad-dams) és un altre dels rostres coneguts queintervindrà al llarg de sis episodis d’aquestanova temporada. L’actriu s’incorporarà a lasèrie en el pa per de Cynthia Keener, una in-vestigadora amb qui Allison establirà de micaen mica una estreta relació.

NOUS I MISTERIOSOS CASOSSegrestos, assassinats i conspiracions políti-ques són només alguns exemples dels nouscasos que aviat arribaran. A més, els somnisd’Ariel, la filla gran dels Dubois, arribaranamb més força que mai i, com a conseqüèn -cia, aportaran claus determinants per resol-dre els dubtes de la seva mare. D’altra ban-da, Allison tindrà seriosos problemes d’oïdai Joe s’enfrontarà a nous canvis a la feina.

L’estrena de la quarta temporada de Mé-dium als Estats Units (emesa a la NBC els di-lluns en prime time) va obtenir una bona aco-llida d’audiència amb 9,5 milions d’especta-dors i una quota de pantalla del 8%, sent lí-der en la seva franja de competència.

El dur canvi en els Dubois després de descobrir-se el secret d’Allison; la repetició de somnisi premonicions per part d’Ariel, la filla gran de la família; o els constants alts i baixos de Joe

a la feina centren la quarta temporada de la sèrie, que s’estrena dijous a Cuatro.

TEXT: DDG

El misteri continua a

«Médium»

Rostres conegutsLa guanyadora d’un OscarAngelica Huston interpretaen sis episodis CinthyaKeener, una investigadoraamb qui Allison establiràuna estreta relació

Treballar en famíliaDesprés de dirigir uncapítol de la temporadapassada, David Arquette,germà de la protagonista,repeteix experiència

Dilluns 15 de setembre22 DominicalDiumenge 14de setembre de 2008

� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Els més vistos(del 2 al 9 de setembre)

CatalunyaCSI: El bueno, el feo y la dominatrixDilluns 8 de setem -bre, Telecinco.869.000 especta-dors (30,2%).

Cámera CaféDilluns 8 de setem -bre, Telecinco.811.000 especta-dors (29,4%).

Futbol: Espanya - BòsniaDissabte 6 desetembre, La 1.805.000 especta-dors (33,5%).

Cámera CaféDimarts 9 desetembre,Telecinco. 732.000espectadors (26%).

Cámera CaféDijous 4 de setem-bre, Telecinco.713.000 especta-dors (25,7%).

EspanyaFutbol: Espanya - BòsniaDissabte 6 desetembre, La 1.4.616.000 especta-dors (34,5%).

Fórmula 1Diumenge 7 desetembre,Telecinco.4.455.000 especta-dors (41%).

CSI: El bueno, el feo y la dominatrixDilluns 8 de setem -bre, Telecinco.4.070.000 especta-dors (24,9%).

Cuéntame cómopasóDijous 4 de setem-bre, La 1. 3.966.000espectadors(25,2%).

Hospital CentralDimecres 3 desetembre,Telecinco.4.523.000 especta-dors (23,8%).

07.30

14.55

K3ReiLa vida de Russell Wright, de 12 anys, can-via radicalment quan la seva família estrasllada a una casa nova i ell descobreixla boca d’un túnel sota el seu llit que el con-duirà a un regne fantàstic on, per sort dela geografia, serà elegit rei. «Sota» és unlloc ple d’estrafolaris personatges i aven-tures sense fi. Però, per desgràcia de Rus-sell i del seu terrier supersònic, Gus, tam-bé trobaran molts enemics i moltes com-plicacions a les portes del seu regne, to-tes elles a causa del seu recent ascens altron.

laSextaPadre de familiaLois salva l’estimat osset de peluix de Ste-wie, Rupert, cosa que porta el nen a pen-sar que potser la seva mare no és tan mal-vada i no hagi d’acabar amb ella. El can-vi d’actitud de Stewie, però, no entusias-ma massa Lois, que acaba cansant-se del’atenció del seu fill. Mentrestant, Peter vaa fer-se un examen de pròstata i acabacreient que el doctor vol abusar d’ell.

TV3ScaramoucheLa història de l’espadatxí més famós delsegle XVIII que lluita i actua com un xarla-tà enmig d’amors i aventures. André és filld’un noble francès desconegut i molt amicde Philip de Valmorin, el qual ajuda a fu-gir dels homes del rei que l’acusaven desedició. André s’enamora d’Aline, peròdescobreix que és germanastra seva. Elfamós duelista marquès de Maynes mataPhilip i André vol venjar-se, però s’ha d’a-magar en una companyia d’actors, on in-terpreta un bufó emmascarat que es diuScaramouche.

Tele 5CSI Els CSI estan cada cop més a prop decapturar l’assassí de les miniatures. Gris-som i Brass visiten Trevor, un dels moltsfills adoptius d’Ernie Dell. El troben mort il’autòpsia revela que va morir d’electro-cució accidental. A l’escena del crim,però, troben una miniatura del difunt.

33Cànon VisionsHiroshi Sugimoto (Tòquio, 1948) és undels fotògrafs artístics més fascinants delsúltims anys. En el seu treball, uneix l’estè-tica oriental amb les influències artístiquesprocedents de l’art modern occidental.

Dimarts 16 de setembre

10.15

10.48

19.45

22.10

22.15

CuatroAlerta CobraA un jove el disparen en plena autovia desd’un altre cotxe. El conductor ha d’aturar-se perquè està ferit i abans que el recullinenvia des del seu portàtil un correu elec-trònic amb una estranya informació. Uncamioner és testimoni del que ha succeïti avisa la brigada. Tom i Semir perseguei-xen els assaltants, però al final, i desprésde provocar un accident, aconsegueixenescapar. L’única pista que tenen és la tar-geta de la multinacional on treballava elnoi.

33Les reines negres: el regne oblidat del NilEl Nil va ser sempre el passadís cultural ieconòmic entre Egipte i l’Àfrica negra. Elsfaraons molt sovint viatjaven cap al sudper anar a buscar les matèries primeresde Núbia, l’actual Sudan. Però a partir delsegle III aC va sorgir un nou estat al vol-tant de Meroe; influït per l’Àfrica negra, vadesenvolupar la seva pròpia cultura i elseu sistema d’escriptura. Les dones, tantreines com sacerdotesses o guerreres,van jugar un paper clau en aquest reial-me multicultural.

Antena 3Champions: Barça-Sporting LisboaDesprés d’un mal començament a la Lli-ga, amb derrota al camp del Numància, ija oblidada la fase prèvia de la Championscontra el Wisla Cracòvia, els homes dePep Guardiola continuen fent camí a lacompetició europea.

3360 minuts: «Aïllament total»Alguns presoners als Estats Units s’estanen cel·les d’aïllament durant mesos o finsi tot anys. És una de les tècniques que s’haaplicat als presoners de Guantánamo perpressionar-los. El reportatge mostra el quesignifica tenir persones aïllades comple-tament a través d’un experiment fet per ungrup de voluntaris. Com és estar totalmentaïllat, és a dir, sense veure-hi, ni sentir-hi,ni poder tocar, ni olorar, sense cap estí-mul?

CuatroMédiumEl capità Push, dels Rangers de Texas,que havia sol·licitat ajuda a Allison per re-soldre una sèrie d’assassinats amb unnexe comú, es debat entre la vida i la mortper un atac al cor. Mentrestant, Allison repen somnis la visita del mateix capità perrevelar-li qui serà la següent víctima, peròes desperta bruscament. Arran d’aquestmalson, la jove mèdium no deixarà de re-bre senyals confosos.

Dimecres 17 de setembre

18.10

19.00

20.45

22.15

00.05

TV3La Pantera RosaTres lladres de joies volen robar la Pante-ra Rosa, el diamant més preuat de la prin-cesa hindú Dala. Tres persones més hi es-tan interessades: sir Charles, George i Si-mone, l’esposa de l’inefable inspectorJacques Clouseau, que és l’encarregat derecuperar la pedra. Sir Charles, George iClouseau són cridats a declarar en un tri-bunal i l’inspector confessa que ha seguitel robatori de la joia durant quinze anys ique sap on és.

laSextaJAG: Alerta RojaHarm i Mac són els encarregats de de-fensar un Marine acusat d’ús excessiu dela força. Va matar tres homes. Però tot ique en un principi sembla un cas clard’homicidi, Harm i Mac descobreixen des-prés que l’acusat va actuar per defensarun jove.

K3Doctor WhoEl Doctor que representa Christopher Ec-cleston és llest i divertit, atrevit i valent. Unàlien solitari (costa bastant mantenir elcontacte amb la gent si part de la teva ru-tina diària consisteix a vagarejar pel tempsi per l’espai) amb una lògica objectiva queli proporciona un avantatge vital quan elmón està en perill. Però pel que fa a les re-lacions, va una mica perdut. Per això ne-cessita Rose.

TV3Hospital CentralLa perplexitat dels metges en desvetllar-se la vertadera identitat de Gimeno (Pa-blo Carbonell), el nou company d’Urgèn-cies, el xantatge a què es veu sotmesa So-fía per part d’una pacient addicta als tran-quil·litzants, i els accidents que pateixenunes noies que celebren un comiat de sol-tera i una altra parella en caure d’una bas-tida, centren el capítol de la setmana.

33Loops EstiuEl rider és el full de necessitats tècniquesdels artistes per fer un concert. Però tam-bé inclou elements més anecdòtics. Amés de mostrar les estrambòtiques de-mandes dels artistes, el programa es fi-xarà en el pentinat d’Amy Winehouse i re-cordarà la Catalunya Ye yé.

22.15

01.20

18.15

Guia TV


Dijous 18 de setembre

10.15

18.10

18.05

23.50

00.30

CuatroAlerta CobraMentre Tom i Semir fan inventari del ma-terial de feina, una dona perd el control delseu tot terreny ja que una de les rodes es-clata de sobte. Misteriosament, les provesde l’accident desapareixen del dipòsit dela brigada i serà molt complicat resoldreel cas.

TV3Testimoni de càrrecUn vell advocat londinenc, Wilfrid Robarts(Charles Laughton), pateix del cor i el seumetge li ha prohibit qualsevol abús. La in-fermera Miss Plimsol vigila que es com-pleixin les ordres del metge. Malgrat tot,Sir Wilfrid accepta la defensa de LeonardVole (Tyrone Power), un antic oficial de laRAF, acusat de l’assassinat de la vella irica senyora Frend, amb qui estava ínti-mament lligat i que l’ha fet hereu. Fins i totel testimoni de la seva dona, Christine(Marlene Dietrich), a qui va conèixer a Ale-manya durant la guerra, li és desfavora-ble. En l’últim moment, una desconegudalliura a Sir Wilfrid un paquet de cartes quefarà canviar el curs del procés.

laSextaCaso abiertoL’any 1978, un incendi va destruir una dis-coteca i va deixar 23 víctimes mortals. Lesrestes parcials d’un cos, però, es van tro-bar sis pisos més avall amb una ferida debala. Per això, Rush i Valens s’adonen queles flames no van causar la mort de la víc-tima i pensen que el foc va ser intencionatper ocultar aquest crim. A través de pro-ves forenses, el cadàver és identificat comBenny Rosen, un fanàtic de les discote-ques i distribuïdor de cocaïna.

33Sputnik: «La festa»El 16 de juny de 1976, Simon i Garfunkeltancaven la primera nit del Festival deMonterrey, que durant tres dies va reunirmés de 200.000 persones per veure endirecte artistes com Jimi Hendrix, Janis Jo-plin, The Who i The Byrds. Així comença-va «l’estiu de l’amor».

CuatroSalvando a GraceUn advocat de Los Angeles arriba a Okla-homa per defensar Bryant Campell, al·le-gant que és innocent, mentre que l’equipde Grace (Holly Hunter) l’acusa d’haverassassinat una noia amb un bat de beis-bol.

Divendres 19 de setembre

14.00

15.45

17.15

22.15

23.55

Antena 3Los SimpsonBart està molts preocupat perquè s’acos-ta final de curs i té moltes ganes d’anar alcampament Krusty, però Homer només lideixarà anar si ho aprova tot i, com sem-pre, les seves notes són horribles. Des-prés de falsificar la seva nota, Bart acon-segueix anar al campament. Però un copallà, els nens descobreixen de mica enmica la realitat del lloc: l’administrador ésun soci sense escrúpols que contracta elsbregues de l’escola per sotmetre els nensa un règim molt proper a l’esclavitud.

TV3El cor de la ciutatEn Rafa i en Fidel tornen a invertir amb enFèlix. Són molts diners. Diners que en Fi-del no té... La Charlotte ve a buscar la Isa-beleta i el nen, i entendrem per què es vanbarallar. L’Orpinell es decideix a «entre-nar» en Juli. Sabrem què és exactamentel que li passa a la Pilar. Per la seva ban-da, en Max s’ha rendit... Del tot.

TelecincoYo soy BeaRoberto decideix investigar a fons els ves-saments contaminants de Temptex. Lapèrfida dona ha aconseguit que la sevafilla confïi en ella, així que el periodista had’ocultar els seus moviments a Be per noposar en perill la salut de molta gent.

TV3El secret dels germans GrimmEls escriptors de contes Wilhelm i JacobGrimm (Matt Damon i Heath Ledger) viuenuna aventura fantàstica a l’Alemanya ocu-pada pels francesos. Els dos germansviuen d’estafar pagesos derrotant mons-tres inventats i exorcitzant suposats di-monis a canvi de diners. Les autoritatsfranceses descobreixen els seus tripijocsi els obliguen a treure l’entrellat d’un casreal: la misteriosa desaparició de les noiesdel poble de Marbaden.

laSextaSharkDesprés d’haver complert la seva part deltracte, Shark se’n va a Las Vegas sensehaver rebut la seva llicència pera exercira Califòrnia. A la ciutat del joc es retrobaamb Duke Ballantine, un antic client ques’ha ficat en problemes.

Dissabte 20 de setembre

08.10

13.00

15.55

00.00

TV3Pepa, la porquetaPepa és una porqueta amorosa i atrevidaque viu amb el germà petit George, lamare truja i el pare porc. El que més agra-da a la Pepa és jugar a jocs, disfressar-se, fer sortides i xipollejar en tolls de fang.Les seves aventures sempre acaben fe-liçment amb riallades de brams sorollo-sos.

33De les sèries B a les pel·lícules de culteAquesta és una sèrie de deu documen-tals sobre el cinema de gènere, que té lesseves arrels en la cultura popular i és el re-flex d’un moment i un lloc concrets. Perexemple, la prohibició del consum d’al-cohol dels anys 20 als Estats Units va do-nar lloc al cinema negre. El primer capítolestà dedicat als musicals, i el segon, a lespel·lícules d’aventures.

laSextaFuturamaFry es menja un entrepà en mal estat i al-guns cucs comencen a habitar en el seucos. Lluny de proporcionar-li una agonia,aquests animals li augmenten la intel·li-gència, li amplien la musculatura i, perconsegüent, la força. Totes aquestes qua-litats fan que Leela s’enamori de Fry. Encanvi, Fry sospita que la cíclope estima elnou home que han moldejat els cucs i, perconstatar-ho, decideix lluitar contra els pa-ràsits perquè l’abandonin.

TV3Caça al terroristaLa CIA i els serveis secrets israelians por-ten vint anys perseguint infructuosamentel terrorista internacional Carlos. Un oficialde la marina nord-americana i pacífic parede família, Aníbal Ramírez (Aidan Quinn),té una cara tan semblant a la de Carlosque, en un viatge turístic a Israel, el con-fonen i el servei secret el deté i el tortura.Quan es descobreix l’error, els dos serveissecrets s’adonen que podrien utilitzaraquesta semblança i proposen a Aníbalque accepti simular la personalitat de Car-los.

Recomanem

KramercontraKramer

Dimarts 16. TV3, 18.25h.Joanna diu alseu marit, TedKramer, unhome obsessio-nat per la sevafeina, que ha de-cidit deixar-lo.Després de totauna vida de ser«la filla d’algú» o«la dona d’al-gú», Joanna hadecidit anar-se’na trobar-se ellamateixa deixantun fill de sis anysa cura de Ted.Ell, mentre pro-cura mantenir lafeina, desco-breix alhora real-ment el seu fillcom pocs pares.Per primer copse sent un parerealitzat. Peròaleshores tornaJoanna per re-clamar el seu fill.

Any1979.PaísEstats Units.DirectorRobert Benton.IntèrpretsDustin Hoffman,Meryl Streep.

Diari de Girona setembre de 2008 Fotos: Sobre aquestes lí - nies, l’estructura de ferro i vidre...

Documents

Transcript of Diari de Girona setembre de 2008 Fotos: Sobre aquestes lí - nies, l’estructura de ferro i vidre...