Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE MARÇ DE 2019 3 PÀGINES ... · mals. En l’època romana,...
1
PÀGINES ESPECIALS Balnearis Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE MARÇ DE 2019 3 DdG GIRONA ■ La ciutat de Girona compta amb una llarga tradició de banys ter- mals. En l’època romana, aquests espais eren un lloc de trobada, de conversa i de descans, on es procu- rava per la recuperació del cos i la purificació de l’ànima. Des de fa més d’un any, el balneari gironí Aqva Gerunda ha recuperat aques- ta històrica experiència amb l’ob- jectiu de retornar a la ciutat els an- tics banys. Situat en un enclava- ment amb . anys d’història del barri de Sant Pere de Galligants de Girona, aquest balneari urbà ofe- reix al visitant la possibilitat de des- cobrir i gaudir d’una tradició an- cestral de ritual i litúrgia: mens sana in corpore sano. El balneari busca una experièn- cia que connecti el cos i l’ànima amb la història. La tranquil·litat de l’espai, el so de l’aigua, la llum i les pedres carregades d’història trans- porten el visitant a l’època dels banys romans. Tot amb l’ajuda de l’última tecnologia. El viatge comença amb un ex- clusiu circuit de banys a les tres sa- les d’aigua a diferents temperatu- res tal com recull la tradició roma- na: Frigidarium (fred), Tepidarium (tebi) i Calidarium (calent). El visi- tant pot arrodonir l’experiència en l’espai destinat a relaxació i mas- satges. L’estada es complementa amb el Bany de vapor o Hamman, la Sauna de Sal (Haloteràpia) i el servei de te a la Sala de Descans. El balneari es troba situat en el primer hospital de la ciutat de Gi- rona, un espai d’acolliment i hos- pitalitat per a l’estranger, pelegrí i ciutadà del carrer entre els segles XII i XVII, com denoten els quatre imponents arcs que delimiten l’es- pai. Les portes i finestres conduei- xen el visitant a l’època medieval, fins a arribar a la zona de banys, on es troben estructures trigoantigues del segle V dC i d’època romana al seu pas per la Via Augusta, amb murs del segle II-III dC visibles en el Tepidarium/Flotarium, així com vestigis d’un forn que escalfava la vila romana del segle I dC, prop del Frigidarium. Allí, i després d’una exhaustiva excavació arqueològi- ca, entre altres elements, es va tro- bar una llàntia amb la forma d’un déu menor (segle I dC) per il·lumi- nar l’indret a través d’aquest reco- rregut per la història. Una expe- riència que ha atret el públic gironí, segons destaca Gabriel Rebollo, propietari dels banys. «Aquest pri- mer any del balneari hem arribat amb més presència a la població de Girona i de la província i cada vegada ens està visitant més gent de Barcelona o del sud de França», destaca Rebollo. A poc a poc, el bal- neari també s’està convertint en una activitat turística més de la ciu- tat de Girona i atrau el públic es- tranger. El centre roman obert de dilluns a diumenge de les del matí a les del vespre. Cada hora es duu a terme un torn, amb un màxim de persones. Viure l’experiència dels banys romans El balneari Aqva Gerunda recupera aquesta tradició tan arrelada a la història de Girona El viatge comença amb un exclusiu circuit a les tres sales d’aigua a diferents temperatures, ritual que es pot acompanyar amb massatges A.S.M. GIRONA ■ La presència d’una font termal de vegades es percep per les olors sulfuroses que desprenen els bro- lladors d’aigua geotermal, proce- dent de l’escorça terrestre. Això succeeix per la seva composició mineral, que pot ser diversa: ferro, clor, calci, sodi, magnesi, etc. El primer que ve a la memòria quan es parla d’aigües termals és aigua calenta i vaporosa, que es correspon a l’aigua hipertermal, que arriba a una temperatura mí- nima de ,ºC, uns ºC més alta que la que podríem trobar a la su- perfície. Cal dir, però, que la font pot brollar a l’exterior a qualsevol temperatura, per la qual cosa po- dem trobar una font freda (a menys de ºC), hipotermals (de a ºC), mesotermals (de a ºC), hipertermals (de a ºC) i, per últim, les superter- mals (de aºC). Des de l’antiguitat, les aigües termals han estat presents a mol- tes cultures com a element no no- més d’higiene, sinó també tera- pèutic i fins i tot social. Les cultu- res grecollatines i musulmanes ens han deixat molts vestigis d’an- tics centres termals, alguns dels quals han retornat a la seva antiga plenitud. A d’altres països com l’Índia, Itàlia i Grècia s’han loca- litzat restes que daten del aC. En l’actualitat són molts els paï- sos que compten amb aigües ter- mals, i en alguns casos són espe- cialment cèlebres, com Bulgària, el Japó, Hongria, el Perú, Espanya, l’Argentina, Xile o Islàndia, entre molts altres. Efectes per a l’organisme Segons afirma la hidroteràpia i d’altres tractaments propis de bal- nearis i centres termals, l’aigua en tots els seus estats pot ser un re- forç en el tractament de diverses malalties, i també pot ser un bon company saludable de viatge. De fet, aquesta pràctica ja era habi- tual durant l’antiguitat; l’aigua fre- da era com or transparent per als espartans, ja que hi banyaven els recent nascuts per envigorir-los. La creència que sotmetre’s a canvis de temperatura dins l’aigua és beneficiós per a la salut la po- dem trobar en el sistema d’aigües termals dels romans. Les seves te- nien tres piscines principals: el fri- gidarium (aigua freda); el tepida- rium (aigua tèbia) i el caldarium (aigua calenta), al qual s’accedia per aquest ordre. Aquestes immersions es realit- zen per alleujar dolències com l’artritis, malalties dèrmiques i es- tats de dolor. Una altra de les qua- litats que s’hi associen i que apun- ta la periodista Yamila Papa a la publicació digital mejorconsalud és la d’alleujar estats d’estrès pel seu efecte relaxant i l’augment d’endorfines. Cal tenir en compte, però, que si bé l’aigua és un dels principals motors de la supervivència de les espècies, també pot ser el pitjor malson quan arriba en forma de desastres naturals, o en aquest cas, quan se’n fa un abús o es dei- xen de banda les indicacions mè- diques en cas d’embaràs o de ma- laltia. Aigües termals a Magdalena, Honduras. MARDEN NOLASCO/WIKI Els usos medicinals aplicats a l’aigua s’han practicat des de l’antiguitat en forma de diferents teràpies L’atractiu mil·lenari de les termes Les aigües termals, presents a molts països del món, han estat aprofitades i venerades per moltes civilitzacions antigues Més enllà de la higiene, s’han utilitzat per millorar dolències i han servit també de punt de trobada eestirado - 29/03/2019 10:34 - 10.111.80.13
Transcript of Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE MARÇ DE 2019 3 PÀGINES ... · mals. En l’època romana,...
PÀGINES ESPECIALS Balnearis
Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE MARÇ DE 2019 3
DdG GIRONA
■La ciutat de Girona compta ambuna llarga tradició de banys ter-mals. En l’època romana, aquestsespais eren un lloc de trobada, deconversa i de descans, on es procu-rava per la recuperació del cos i lapurificació de l’ànima. Des de famés d’un any, el balneari gironíAqva Gerunda ha recuperat aques-ta històrica experiència amb l’ob-jectiu de retornar a la ciutat els an-tics banys. Situat en un enclava-ment amb . anys d’història delbarri de Sant Pere de Galligants deGirona, aquest balneari urbà ofe-reix al visitant la possibilitat de des-
cobrir i gaudir d’una tradició an-cestral de ritual i litúrgia: mens sanain corpore sano.
El balneari busca una experièn-cia que connecti el cos i l’ànimaamb la història. La tranquil·litat del’espai, el so de l’aigua, la llum i lespedres carregades d’història trans-porten el visitant a l’època delsbanys romans. Tot amb l’ajuda del’última tecnologia.
El viatge comença amb un ex-clusiu circuit de banys a les tres sa-les d’aigua a diferents temperatu-res tal com recull la tradició roma-na: Frigidarium (fred), Tepidarium
(tebi) i Calidarium (calent). El visi-tant pot arrodonir l’experiència enl’espai destinat a relaxació i mas-satges. L’estada es complementaamb el Bany de vapor o Hamman,la Sauna de Sal (Haloteràpia) i elservei de te a la Sala de Descans.
El balneari es troba situat en elprimer hospital de la ciutat de Gi-rona, un espai d’acolliment i hos-pitalitat per a l’estranger, pelegrí iciutadà del carrer entre els seglesXII i XVII, com denoten els quatreimponents arcs que delimiten l’es-pai. Les portes i finestres conduei-xen el visitant a l’època medieval,
fins a arribar a la zona de banys, ones troben estructures trigoantiguesdel segle V dC i d’època romana alseu pas per la Via Augusta, ambmurs del segle II-III dC visibles enel Tepidarium/Flotarium, així comvestigis d’un forn que escalfava lavila romana del segle I dC, prop delFrigidarium. Allí, i després d’unaexhaustiva excavació arqueològi-ca, entre altres elements, es va tro-bar una llàntia amb la forma d’undéu menor (segle I dC) per il·lumi-nar l’indret a través d’aquest reco-rregut per la història. Una expe-riència que ha atret el públic gironí,
segons destaca Gabriel Rebollo,propietari dels banys. «Aquest pri-mer any del balneari hem arribatamb més presència a la poblacióde Girona i de la província i cadavegada ens està visitant més gentde Barcelona o del sud de França»,destaca Rebollo. A poc a poc, el bal-neari també s’està convertint enuna activitat turística més de la ciu-tat de Girona i atrau el públic es-tranger. El centre roman obert dedilluns a diumenge de les delmatí a les del vespre. Cada horaes duu a terme un torn, amb unmàxim de persones.
Viure l’experiència dels banys romansEl balneari Aqva Gerunda recupera aquesta tradició tan arrelada a la història de Girona El viatge comença ambun exclusiu circuit a les tres sales d’aigua a diferents temperatures, ritual que es pot acompanyar amb massatges
A.S.M. GIRONA
■ La presència d’una font termalde vegades es percep per les olorssulfuroses que desprenen els bro-lladors d’aigua geotermal, proce-dent de l’escorça terrestre. Aixòsucceeix per la seva composiciómineral, que pot ser diversa: ferro,clor, calci, sodi, magnesi, etc.
El primer que ve a la memòriaquan es parla d’aigües termals ésaigua calenta i vaporosa, que escorrespon a l’aigua hipertermal,que arriba a una temperatura mí-nima de ,ºC, uns ºC més altaque la que podríem trobar a la su-perfície. Cal dir, però, que la fontpot brollar a l’exterior a qualsevoltemperatura, per la qual cosa po-dem trobar una font freda (amenys de ºC), hipotermals (de a ºC), mesotermals (de aºC), hipertermals (de aºC) i, per últim, les superter-mals (de aºC).
Des de l’antiguitat, les aigüestermals han estat presents a mol-tes cultures com a element no no-més d’higiene, sinó també tera-pèutic i fins i tot social. Les cultu-
res grecollatines i musulmanesens han deixat molts vestigis d’an-tics centres termals, alguns delsquals han retornat a la seva antigaplenitud. A d’altres països coml’Índia, Itàlia i Grècia s’han loca-litzat restes que daten del aC.
En l’actualitat són molts els paï-sos que compten amb aigües ter-mals, i en alguns casos són espe-cialment cèlebres, com Bulgària,el Japó, Hongria, el Perú, Espanya,l’Argentina, Xile o Islàndia, entremolts altres.
Efectes per a l’organismeSegons afirma la hidroteràpia id’altres tractaments propis de bal-nearis i centres termals, l’aigua entots els seus estats pot ser un re-forç en el tractament de diversesmalalties, i també pot ser un boncompany saludable de viatge. Defet, aquesta pràctica ja era habi-tual durant l’antiguitat; l’aigua fre-da era com or transparent per alsespartans, ja que hi banyaven elsrecent nascuts per envigorir-los.
La creència que sotmetre’s acanvis de temperatura dins l’aigua
és beneficiós per a la salut la po-dem trobar en el sistema d’aigüestermals dels romans. Les seves te-nien tres piscines principals: el fri-gidarium (aigua freda); el tepida-rium (aigua tèbia) i el caldarium(aigua calenta), al qual s’accediaper aquest ordre.
Aquestes immersions es realit-zen per alleujar dolències coml’artritis, malalties dèrmiques i es-tats de dolor. Una altra de les qua-litats que s’hi associen i que apun-ta la periodista Yamila Papa a lapublicació digital mejorconsaludés la d’alleujar estats d’estrès pel
seu efecte relaxant i l’augmentd’endorfines.
Cal tenir en compte, però, quesi bé l’aigua és un dels principalsmotors de la supervivència de lesespècies, també pot ser el pitjormalson quan arriba en forma dedesastres naturals, o en aquestcas, quan se’n fa un abús o es dei-xen de banda les indicacions mè-diques en cas d’embaràs o de ma-laltia.
Aigües termals a Magdalena, Honduras. MARDEN NOLASCO/WIKI
Els usosmedicinalsaplicats al’aigua s’hanpracticat desde l’antiguitaten formade diferentsteràpies
L’atractiu mil·lenari de les termesLes aigües termals, presents a molts països del món, han estat aprofitades i venerades per moltes civilitzacionsantigues Més enllà de la higiene, s’han utilitzat per millorar dolències i han servit també de punt de trobada
eestirado - 29/03/2019 10:34 - 10.111.80.13
