diari ametlla mar. 2006Tothom té veu al Diari de l’Ametlla. En aquesta secció es publicaran les...

Diari de l’Ametlla, març de 2006

Butlletí municipal del poble de l’AmetllaDiari de l’AmetllaAny III - Març de 2006 núm. 26Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (www.ametlla.org)

Butlletí Municipal de l’Ametlla

Tercera i última sessió de pre-sentació del PAUM

El dimecres 22 de febrer es va celebrarla tercera i última sessió de presentaciódel PAUM, on es presentaren els projec-tes un cop incorporades les propostesfetes durant la jornada de participacióciutadana.

Pàg. 7

Cinquena Duatló de Muntanyade l’Ametlla del Vallès

El passat 12 de febrer a les 10 del matí esva disputar al Camp Municipal de Fut-bol Josep Costa la cinquena edició de laDuatló de Muntanya de l’Ametlla, Cam-pionat Nacional de Catalunya 2003.

Pàg 27

L’Ametlla celebra el carnaval

Sessió informativa sobre l'adjudicació

dels 31 habitatges de Protecció Oficial

per als joves.

Dia: Dijous 30 de marçHora: vuit del vespre,Lloc: Sala del Teatre Municipal

Esperem la vostra assistència!

L'últim divendres del mes de febrer es va iniciar el cicle de conferències que, sota el títol"Conviure amb altres pobles", organitza la Regidoria de Cultura i coordina en Jordi Sedó.

A la primera conferència es va convidar la Carmen Sánchez, sociòloga i membre del'Associació "Veu Pròpia", una organització que agrupa a nous parlants de la llengua catala-na de totes les condicions (homes, dones, joves, grans) amb una característica comuna: notenen el català com a primera llengua però l'han adoptat com a idioma habitual i treballenperquè la presència pública dels nous catalanoparlants estigui assegurada, en favor de laconsolidació de la nostra llengua i per ajudar les persones que estan adoptant-la.

I és que en un context com l'actual, on bona part de l'opinió i del discurs polític estàmarcat per la crispació, les calúmnies i mentides emesos per certs sectors del nacionalismeespanyol i de la caverna mediàtica, hem hagut de sentir barbaritats de tal calibre com perexemple que la situació de la llengua castellana a Catalunya és equiparable a la del catalàdurant la dictadura franquista.

Vist, doncs, el panorama actual, adquireixen més relleu les accions de divulgació i pro-moció de la nostra llengua dutes a terme des d'associacions com "Veu Pròpia", que repre-senten en sí mateixes la veritable realitat lingüística i cultural del nostre país i la veu de laconsciència per a tants compatriotes que, amb la seva actitud submisa, abonen la substitu-ció lingüística que ens sotja. I és que “Veu Pròpia” promou la implicació de la ciutadania enla promoció del català en tots els àmbits i trenca una llança a favor d'una integració a Cata-lunya normal, convivencial i pacífica. Per aconseguir això, però, és absolutament necessà-ria la implicació tant dels que volen aprendre la llengua com dels que ja la sabem, ja que l'ú-nica manera d'afavorir la normalització lingüística és, al marge de les accions dutes a terme

per l'administració, la voluntat d'aprendre el català per part dels que no el saben i la voluntati la conscienciació dels que el sabem per facilitar-ne l'aprenentatge. I això vol dir que, quanel nostre interlocutor entén l'idioma del nostre país, practicar el bilingüisme passiu sensecomplexos, amb la mateixa naturalitat com els castellanoparlants que saben que nosaltresels entenem, no canvien de llengua quan no volen. Aquesta actitud és especialment impor-tant amb la població de la immigració recent, especialment amb la d'origen llatinoamericà,perquè han d'entendre que el coneixement del català és un instrument bàsic de promociósocial i perquè allò que no es fa necessari pot convertir-se en directament inútil. El futur delnostre país passa per la integració de la immigració, especialment perquè el contingent depoblació d'origen forà és enorme i ho serà encara més.

Com de tots és sabut, l'augment de la comunitat llatinoamericana de l'Ametlla delVallès ha esdevingut, en els darrers anys, una realitat palpable. I també és cert que moltsintegrants d'aquesta volen fer un esforç d'integració que va més enllà de pagar els impostos,però no hi haurà res a fer si els autòctons no hi col·laborem. Al cap i a la fi, no deixa de serun signe d'anormalitat que Catalunya sigui l'únic país del món on les persones autòctoness'esforcin a parlar la llengua dels forasters i no siguin pas aquests els qui s'esforcin a parlarla llengua del país. De tots nosaltres depèn...

Diari de l’Ametlla, març de 2006Pàg. 2

Editorial

Cartes al DirectorTothom té veu al Diari de l’Ametlla.

En aquesta secció es publicaran les cartes que s’acompanyin de nom, cognoms, adreça i còpia

del document d’identitat. Cal que no superin les vint línies. Es tracta d’un espai respectuós, a

l’abast dels nostres lectors, perquè expressin la seva opinió o qualsevol cosa que vulguin divulgar,

d’interès públic o d’àmbit municipal.

Podeu enviar els vostres escrits per correu postal a: Diari de l’Ametlla, Plaça de l’Ajuntament

núm. 1 o bé, per correu electrònic a: [email protected], indicant que va adreçat a la secció

de “Cartes al Director”

President: Jordi Pousa.Direcció: Joan Cucurella.Consell de redacció: Jordi Pousa, Julià Pérez, Pat Millet, RafaelSánchez, Cristina Canudas i Mercè Bou.Assessorament lingüístic: Janina González.Impressió: Imprinsa.Dipòsit Legal: B-50749-2003El Diari de l’Amtella és una publicació de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès.El diari no es responsabilitza de les idees i opinions expressadespels seus col·laboradors.

Edita: Ajuntament de L’Ametlla del Vallès

Diari de l’Ametlla

En el número anterior del Diari de l'Ametlla es varen produir diversos errors: a l'article d'agraïment de la Regido-

ria de Cultura, els signants són en Joaquim Raga i l'Eduard Corbera. Es va dir que el creador del logotip del Mil-

centenari de l'Ametlla era el senyor Tomeu Pantoja, quan en realitat és en Tomàs Pantoja.A les darreres Cròni-

ques Històriques va sortir el nom de Mercè Igor, quan és Mercè Igón. Demanem disculpes.

Diari de l’Ametlla, març de 2006 Pàg. 3

Cartes al Director

Queixa d’ERC

No és la primera vegadaque diverses persones es quei-xen pel fet que aquest mitjà decomunicació no funciona de lamateixa manera per totes lesentitats del poble. Per entitats,entenem tota mena d’entitats,tan polítiques com apolítiques.Nosaltres, des d’ERC, no hemvolgut donar mai crèdit aaquests comentaris. Fins l’últimple de l’Ajuntament cre-iemfermament en aquest famóstarannà del partit que governael nostre Ajuntament. Malaura-dament, hem de constatar queaixò de creure’ns les bonesparaules, agrair els copets al’esquena o fins i tot que etfacin còmplice de les confidèn-cies polítiques del poble, no sónres més que somnífers perquèvagis pel bon camí. El camídels que manen està clar.

Quan ERC es va queixarper la nul·la presència periodís-tica en els diversos actes quefins ara hem organitzat, l’últimd’ells a favor d’un estatut justamb tot el país, el senyor JordiPousa, alcalde de tots els amet-llatans, va venir a dir que nos’esmentaven actes de partits

polítics, encara que fossin per

donar a conèixer un tema tanimportant com l’Estatut de Cata-lunya als ciutadans del nostrepoble. Per falta d’invitació no vaser, es va convidar a la redacciód’aquest diari però ningú no vavoler informar del que es va par-lar aquella nit. Aquest equip degovern només esmenta “actes ins-titucionals de l’Ajuntament”,paraula de l’alcalde. Quina casua-litat que els actes partidistes d’a-quest Ajuntament només són ate-sos pel partit que governal’Ametlla: el PSC. Paradoxes dela vida!

No estem d’acord amb aques-ta injustícia i això ho vàrem fersaber al ple i les paraules del sen-yor alcalde van ser “claras y con-cisas”: “l’equip de redacció deldiari al complet (és a dir, l’alcal-de) així ho vol i quan governeuvosaltres ho canvieu”. Tot unexemple de tarannà polític.

Doncs bé, senyor Alcalde, ensho prenem al peu de la lletra. Enssembla que vostès confonen bo-nes intencions amb anar amb ellliri a la mà; aquesta equivocaciója la va cometre CiU i li recordoqui governa a Catalunya enaquests moments... I gràcies a no-saltres, no ho oblidi. Es veu que elpoder (a tots els nivells) encoma-na una dosis de prepotència que

amb el temps pot passar factura atothom. També a vostès, senyoralcalde, no ho oblidin. Ni vostèsni els que seuen al seu costat estansempre d’acord amb tot.

Salut i república.

Josep TuruPresident de la secció local

d’ERC de l’Ametlla del Vallès.

Altres ametllatans

Un diumenge al matí, l’amicJosep Calbó em telefonà per dir-me que arraconat a la vorera deprop de Can Muntanyola hi haviaun eriçó. Em va esperar protegintaquell animalet fins que el vaiganar a recollir. Com que desconei-xíem la seva procedència, el vaigportar a un lloc del bosc on estariasegur de no morir sota les rodesd’algun cotxe.

La família d’aquell eriçósegurament viu en un jardí, en unespai considerable que els ha per-mès sobreviure sense problemesdins del casc urbà, ja que en laseva dieta inclou cucs, cargols ialtres animalets fàcils de trobar enjardins. Amb aquest desmesuratcreixement del nostre poble anemocupant espais que, durant anys,han estat l’hàbitat natural demolts animals.

A finals d’agost, al costat delcamí del Pla de la Violona, unaserp d’escala agonitzava ambl’espinada partida; no gaire llunydel fet, un roc cantallut segura-ment manipulat per un desconei-xedor de la natura, mostrava lacausa de la seva mort.

La majoria dels nouvinguts alnostre poble provenen de zonesurbanes i difícilment són coneixe-dors dels animals que viuen a propdel seu nou habitatge. Aquestinevitable fet comporta que quantroben al jardí alguns dels animalsque en ser-li expropiat l’hàbitatintenten sobreviure com poden, lareacció immediata és eliminar-los,sovint de la forma més cruel, comla serp del Pla de la Violona.

No hi ha cap animal dels queconviuen amb nosaltres que siguiperillós, per tant, hem d’aprendrea compartir l’espai que els anemocupant inevitablement.

Que som natura com qual-sevol dels altres éssers vius quehabiten el planeta és tan evidentque ni tan sols caldria insistir-hi, amb els matisos que des dela pròpia reflexió hi vulguemafegir. El fet de ser els més in-tel·ligents, no ens dóna cap dretd’eliminar els que considereminferiors. Amb alguns ens ésmés fàcil conviure, com poden

ser els ocells i, difícilment, tro-barem algú que els vulgui ferfora del seu jardí si volem gau-dir observant-los. Poseu menja-dores als arbres del vostre en-torn amb diverses llavors iveureu com visiten constant-ment les menjadores. Pels quesón insectívors, podem utilitzarllard o algun tipus de greix. Ésuna manera de conèixer lesdiverses espècies de casa nos-tra: el pit-roig, el reietó, lesmallerengues, els pinsans, elspardals, les merles i, ocasional-ment, d’altres.

Si trobeu al vostre jardíqualsevol animal que no vul-gueu, abans de maltractar-lo omatar-lo truqueu a algun d’a-quests telèfons: 670 26 72 74 o650 42 81 63 amb la seguretatque sereu atesos ràpidament ique serà recollit i traslladat a unlloc on podrà viure sense mo-lestar ni ser molestat. Aquestsaltres ametllatants tenen elmateix dret a la vida que qual-sevol de nosaltres.

Jaume Casas i Riera

Carta del Director

Just ara fa deu mesos, quan vaig acceptar el repte de dirigir aquest diari, vaig escriure:“poques vegades els lectors i lectores trobaran la meva opinió en aquestes pàgines. Johe de parlar poc i gestionar molt per tal que la publicació arribi a totes les cases pun-tualment”. Per aquest motiu sempre m’he abstingut d’opinar, però després d’aquests mesospenso que és hora de fer un primer balanç dels compromisos adquirits i, per segon cop, crecoportú adreçar-me a tothom.

Vaig dir que donaria cabuda en el diari a totes les entitats el poble i així ho he fet, ambl’única excepció d’alguna activitat que no m’ha estat comunicada. Intento estar a l’aguaitde tot el que succeeix a l’Ametlla del Vallès, però és possible que alguna cosa em puguipassar per alt. Per això reitero a tothom la conveniència de comunicar amb l’antelació sufi-cient els actes que organitzin a les següents adreces electròniques: [email protected] o bé [email protected].

Pel que fa a les opinions, reitero un cop més que la secció Cartes al Director és oberta atothom, amb l’única excepció d’aquelles persones que no respectin les més elementals normesde cortesia, i pel que fa als punts de vista dels representants de forces polítiques, tot i que emconsta que des dels inicis del Diari de l’Ametlla ja van ser convidats a exercir el seu dret a opi-nar des d’aquestes pàgines, jo mateix he parlat amb els caps de cada candidatura ambrepresentació al consistori per tal de fer-los personalment l’oferiment d’espai en el diari.Alguns d’ells m’han dit que en faran ús de manera ocasional, altres de manera permanent i,finalment, n’hi que ha que han manifestat que mai no en faran ús o, simplement, no han dit res.És una opció lliure; malgrat la seva negativa, aquestes pàgines continuen obertes a tothom. Enqualsevol cas, mai cap polític no podrà dir que no ha tingut l’opció de manifestar-se desd’aquestes planes en les mateixes condicions que la resta de ciutadans.

El Diari de l’Ametlla, tal com vaig dir fa deu mesos, és una publicació institucional deproximitat en la qual tenen la darrera paraula els representants polítics democràticament ele-gits, a diferència de la premsa privada. El meu paper com a director és essencialment tècnic,però també és ben cert que jo mai no m’hauria avingut a dirigir una publicació que no respec-tés la llibertat d’opinió. Em vaig comprometre a aprofundir en la pluralitat del diari i, peraquest motiu, ja he proposat al consell de redacció una major varietat de signatures a la sec-ció d’opinió. Simplement perquè el ventall ideològic de l’Ametlla és molt ampli i perquè

crec que el Diari de l’Ametlla ha de fer-se ressò de les diverses sensibilitats que conviuenen el nostre poble. Continuaré treballant amb aquest objectiu i en l’objectiu de separar lainformació de l’opinió, tal com fa la premsa més avançada dels països democràtics.

Sé que, per molt que faci, mai no ho faré a gust de tothom, però em comprometo a seguirtreballant amb honestedat i allunyat d’interessos partidistes o de grups de pressió al servei dela llibertat d’expressió, d’aquest diari i de l’Ametlla en particular.

Durant els deu mesos precedents he estat difamat i calumniat. I curiosament qui ho ha fetamb més insistència han estat uns curiosos personatges de Bigues amb interessos pesonals al’Ametlla. Tot plegat perquè m’he negat a fer de còmplice dels objectius particulars deningú. És sabut que sempre hi ha gent que té una percepció sobredimensionada del seu ego ique no ha descobert encara que el seu melic no és el centre de l'univers. Persones que que escreuen uns genis, però que no són capaços de gestionar res amb eficiència. Que s'omplen laboca parlant dels altres mentre ells mateixos són uns fracassats professionals que noméssaben alimentar-se de l'enveja i el ressentiment. Aprenents de grimpador que no poden aspi-rar a gaire més que a enganxar segells o a remenar la xavalla dels altres. És una llàstima queles seves misèries pesin tant en la seva manera de fer, però els qui fem aquest diari no podemperdre el temps amb pobres d’esperit, perquè ens hem compromès a anar avançant en direc-ció als objectius que ens vam marcar. I jo tinc clar que la meva primera obligació és actuaramb el màxim d’eficiència i de discreció, sense protagonismes malaltissos.

No vull acabar aquest text sense expressar el meu agraïment a totes les persones quem’han fet costat des del primer dia i, en especial, als membres del Consell de Redacció quem’acompanyen fins avui. També als lectors que em fan arribar amb ànim constructiu lesseves crítiques i els seus suggeriments per tal de poder millorar el producte i a la responsa-ble de la correcció lingüística. Auns i altres el meu reconeixement.

Ben vostre,Joan Cucurella i Cano,

director.

Continua a la pàgina següent >>>


Cartes al director>>> ve de la pàgina anterior

Ampliació de la franjahorària dels autobusos

Benvolguts veïns : Sóc una jove que he viscut

a l’ametlla des de petita i sem-pre he patit el mateix problema,sobretot ara que tinc 20 anysencara més. Aquí vivim moltesjoves i ens agrada sortir com aqualsevol altra de la nostra edat,però no ens agrada haver dedependre d’una altra personapel fet de no tenir cotxe. Ambaquesta queixa demano queposin una franja horària mésextensa del servei d’autobusosSagalés ja que és l’únic trans-port públic que arriba al nostrepoble.

Maria Girbau Suñer

Obres de Can Camp

En el número 23 del Diaride l'Ametlla, a la pàgina 7, el Sr.Alcalde ens diu que la remode-lació de Can Camp va ser adju-dicada a l'empresa ROGASAperquè, entre d'altres coses (nodiu quines), rebaixava el tempsd'execució: l'establia en 20mesos enlloc dels 24 inicials.

A la mateixa pàgina, l'AlbertMarín ens fa saber que la fase 3s'acabarà a l'agost de 2005 (se-gons gràfic que s'adjunta) tot i queja entenem que serà al 2006. Aquihem de creure? Si el contracte ésde 20 mesos i se'n tarda 24, exis-teix alguna penalització? Esperoque les obres es facin millor queno pas el posar les dates en elsgràfics.

Per altra banda, se'ns va dirque les obres es farien per zones(començant una i acabant-la) peròel que s'ha fet és capgirar tot CanCamp, de manera que tots elsveïns hem hagut d'empassar pols,fang i fins i tot tallades de telèfon,entre uns 15 i 24 mesos. No ésgens intel·ligent aquesta progra-mació.

També m'agradaria referir-meals "famosos" pilons. En certaocasió, vaig dirigir-me al Sr. PereMarieges expressant-li la mevaopinió sobre la seva inutilitat (opi-nió compartida amb molts altresveïns). Fins ara no ha contestat almeu escrit, tot i que a la pàgina 6de l'esmentat diari diu, o això in-terpreto, que s'eliminaran i essubstituiran per un revestiment de"slurry" vermell en una zona de

seguretat. De quina seguretatparla, pregunto jo? En una con-versa telefònica amb el Sr. Ros-sinyol, em justificava que amb elspilons (i d'això no fa més d'unmes), el que es pretenia era prote-gir les tanques de diferents par-cel·les. Serà possible?

També vull fer l'observacióque en aquest moment, la primeracapa d'asfalt ja s'ha malmès. Queaixò serveixi per donar un toc d'a-tenció als encarregats dels controltècnic.

Finalment, vull expressar elmeu descontentament també ambla comissió de seguiment de l'o-bra per la poca informació queaporta a la resta dels veïns. Entencque en el cas d'una obra que tarda-rà dos anys a realitzar-se, i ambels conseqüents problemes ques'estan produint, valdria més lapena que cada cert període se'nsenviés un informe.

Jaume Vilanova i Picó

Defensar el trial

Defensar el trial en aquestaèpoca "tripartita" és com defensarel colonialisme o l'energia nucle-

ar. Però intentaré explicar la reali-tat tal i com la veig.

Ja sé que les motos són untema tabú, però és que ja fa trenta-cinc anys que faig trial i cada copm'apassiona més vèncer les difi-cultats, obstacles i corbes impos-sibles. Vaig començar amb enMiquel Fontanals, que per certhauria de tenir un carrer amb elseu nom. L'Ametlla està en deuteamb els germans Fontanals.

És clar que avui en dia sóntambé tabú el golf, la caça... Joobservo en els seus detractors unacaracterística: no volen que lagent gaudeixi. Penso que si vis-quessin en segons quins païsosserien defensors acèrrims de l'a-blació, per exemple. No suportenque la gent s'ho passi bé...

El bosc salvatge, abandonat,cada cop més freqüent, és unapreocupació per els nuclis habi-tats. La Generalitat obliga a acla-rir-los i a obrir tallafocs. La pre-sència de motos en aquestsparatges concrets hauria d'ésserben rebuda, crec, per tal de preser-var-los nets. Els tallafocs de leslínies elèctriques haurien d'ésserzones acotades per a motos detrial a canvi de mantenir-ho net,

per exemple.La urbanització legal o

il·legal ha permès construir ca-ses on abans hi havia zones detrial. Per raons mediambientalss'ha prohibit la pràctica d'aquestesport però al mateix lloc s'hideixa bolcar tones de ciment.Algú ho entén?

Les Roquetes era un santua-ri dels trialers. Ara és ple deciment i quan senten una mototruquen a la policia. No hoentenc. M'entra complex d'indipell roja.

Catalunya actualment apor-ta 5 dels 7 primers classificatsen el Mundial 2006 de trial. Latecnologia dels nous motors de4 temps, obligatoris l'any vi-nent, els farà menys contami-nats i menys sorollosos.

A França i a Itàlia està demoda el trial, com aquí o a Es-còcia fa trenta anys. Molts del'Ametlla han anat a competiramb èxit al sud de França.

De moment és la soluciómentre no ens organitzem mi-llor.

[email protected]

Ple Municipal de gener

Modificació Ordenança Fiscal núm. 7

S'acorda per unanimitat dels assistents l'adopció del següentacord :

Primer.- Aprovar provisionalment la modificació de l'orde-nança fiscal núm,. 7 reguladora de les taxes per a la realitzaciód'activitats de competència local en el seu article 7 apartat 12èrelatiu a la taxa per a la utilització dels espai reservats a publici-tat segons el text següent:

TARIFESPer a la concessió de cadascun dels espais reservats per a

publicitat al Pavelló Polisportiu i Camp de Futbol durant 12mesos, 180,00 euros.

Precs, preguntes i control d'òrgans de la corporació.

El Sr. Palay pregunta que es sap del robatori amb violènciaque hi va haver al poble recentment.

L'Alcalde li respon que casualment uns cinc minuts abansd'iniciar-se la cessió plenària, li ha preguntat el mateix el redac-tor de Línia Vallès i li donarà la mateixa resposta: "en l'últim delshabituals contactes que mantenim amb els responsables delMossos d'Esquadra de la comarca vam plantejar aquest tema, elqual s'està investigant. Analitzant l'estat dels delictes comesos alVallès, l'Ametlla resulta ser un dels llocs amb menys delinqüèn-cia. De totes les maneres no hi ha cap lloc en el qual s'aconse-gueixi una eliminació total de delictes i cal estar previnguts."

El Sr. Josep Garcia nega rotundament el fet d'una presumptaviolació a l'Ametlla responent a una pregunta del Sr. AndreuGonzález.

El Sr. Jordi Pousa exposa la necessitat de ser molt prudent entemes de seguretat per tal de no generar alarma social.

JJaa ppoottss ddeemmaannaarr aa ll’’AAjjuunnttaammeenntt llaarreepprroodduucccciióó ddee llaa ddeeddiiccaattòòrriiaa qquuee eellPPrreemmii NNoobbeell ddee llaa PPaauu,, AAddoollffoo PPéérreezzEEssqquuiivveell,, vvaa ffeerr aa ll’’AAmmeettllllaa ddeell VVaallllèèss

Diari de l’Ametlla, març de 2006 Pàg 5

L’Ajuntament al dia

Nous semàfors a la cruïllade Can Quico

Redacció

Properament s'iniciarà la instal·lació, a la Cruïlla de Can Quico,d'un joc de semàfors per tal de regular el flux circulatori de la carreteraBP 1432 que transcorre pel terme municipal de l'Ametlla del Vallès.

La instal·lació dels esmentats semàfors està pressupostat que supo-sarà un cost de 78.307 €, pagats íntegrament per la Diputació.

Actualment, l'ajuntament i la Diputació estan preparant la licitaciód'un nou projecte que suposarà la instal·lació de més semàfors al llarg dela carretera de Sant Feliu. Un dels punts més conflictius on és necessariregular la circulació són el carrer Pompeu Fabra o la sortida del Raval.

Cal ressenyar que aquesta mesura s'ha pres per motius de seguretat ique no és la definitiva a l'hora de trobar una solució final al problema dela circulació per la carretera de Sant Feliu, que encara pot trigar untemps a arribar.

RETICÈNCIES DE L’OPOSICIÓTambé és cert que aquesta és una mesura no gaire ben vista des dels

grups de l'oposició. Andreu González, cap del grup de CiU, afirma que"aquesta no és la solució, sinó que és un pedaç". Retreu que "adop-tar mesures en el tercer any de legislatura és massa tard". Per altra

banda, es lamenta que "no s'hagiarribat a un acord amb tots elsveïns de l’Ametlla i amb lesaltres poblacions veïnes, Biguesi Riells i Santa Eulàlia de Ron-çana. Els altres membres de l'op-sició, el senyor Albert Palay (capdel grup Vil'a) i la senyora laMontserrat Marot (regidora ads-crita), al ser interrogats pel Diaride l'Ametlla sobre aquesta qües-tió, no han volgut pronunciar-seadduint que no fan declaracionsal Diari de l'Ametlla.

De nou la variantLa Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i ObresPúbliques ha elaborat el projecte de Pla d’Infrastructures de Transport de Cata-lunya (PITC) amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d’infras-tructures ferroviàries i viàries necessàries per a Catalunya a l’horitzó temporalde l’any 2026. Aquest Pla serà el que determinarà les carreteres i vies de tren perals propers vint anys.

Evidentment, aquest Pla afecta de manera vital al futur del nostre municipi, tant per la seva incidènciadirecta al nostre terme com per la seva afectació als municipis propers.

Hem de dir que, per fi, es preveu el desdoblament total de la línia Montcada-Vic i la millora del tramVic–Puigcerdà. Aquest fet suposarà augmentar la freqüència de trens que paren a la Garriga de forma con-siderable i, per tant, es facilitaran, en gran mesura, els desplaçaments a Barcelona. També es contempla lasolució de la comunicació ferroviària amb la Universitat de Bellaterra, on cada dia acudeixen molt delsnostres joves.

En qüestió d’infrastructura viària, l’expectativa de futur no és tan favorable, més aviat tot el contrari.Si bé el Pla no contempla cap solució per mitigar la intensa circulació per la carretera BP-1432, la qualcosa resulta preocupant, no podem oblidar que en els estudis previs (que no s’inclouen en l’aprovació ini-cial del pla) s’estudiaven aquestes dues variants:

a) Des de la C-17 (autovia), mitjançant una rotonda, s’accedia al camí de Can Reixac, carrer Pou deGlaç, sud bosc de Can Plantada, nord bosc de Can Gafa, límit nord urbanització la Campinya i carreteraBV-1435. Les afectacions d’aquesta proposta es concentren a la zona de Can Reixac.

b) Des del nus de la C-17 a Canovelles, es ressegueix el límit nord dels següents nuclis de població:Mas Fabrera, Can Font, Can Isidre, Can Ferrerons fins a l’enllaç amb BV-1435.

Les dues propostes tenen un fort impacte ambiental i social i són molt desfavorables per l’Ametlla iper Santa Eulàlia, ja que es proposen uns traçats que fragmenten l’espai agroforestal dels dos municipis i,especialment, al terme de Santa Eulàlia, un dels traçats s’apropa perillosament a un gran nombre d’urba-nitzacions.

Hem d’esforçar-nos en poder acreditar els tècnics i els polítics de la Generalitat, en primer lloc, per-què necessitem urgentment una solució i, després, perquè cap d’aquestes dues propostes no figurava enels esborranys del Pla; i això ho hem de fer amb raons i amb propostes alternatives.

Crèiem, doncs, que una proposta conjunta amb els ajuntaments veïns de Bigues i Riells i Santa Eulàliaaplanaria, en gran mesura, aquest camí. Entre d’altres motius, és de suposar que la Generalitat veuriamolt més favorablement una alternativa consensuada pels tres Ajuntaments, que no que cadascun d’ellsen presenti una de diferent.

Aquesta és l’estratègia que vam considerar més adient quan ja fa bastants mesos vam seure a la taulaamb els municipis veïns i vam encarregar a un equip tècnic l’estudi de les diverses opcions factibles. Detotes les alternatives plantejades, nosaltres crèiem i creiem que n’hi havia una de preferent. Aquesta alter-nativa passava, però, per un terme municipal que no és el nostre i, per tant, no era una decisió que pogués-sim imposar. A partir d’aquest punt, vista la conveniència d’arribar al consens i després de les lògiquesdiscussions, vam arribar a una solució que entenem com a raonable.

Deia en l’última editorial que el dia 8 de febrer convocaríem un ple extraordinari per poder tirar enda-vant de manera conjunta tot el procés. El Ple del dia 8 de febrer no es va poder celebrar perquè el municipide Bigues no havia rebut amb temps suficient la documentació. També van sorgir discrepàncies en laredacció de l’acord que jo mateix havia proposat i la part dispositiva del qual deia textualment:

1- Mantenir l’actuació conjunta dels ajuntaments de l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells del Fai iSanta Eulàlia de Ronçana per cercar la millor solució de la mobilitat entre els tres municipis.

2- Mantenir les converses conjuntes per tal de trobar solucions de transport públic interurbà que con-necti amb les capitals importants o amb les estacions de tren més properes.

3- Sol·licitar al Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya la realització urgentd’una via d’accés a la C-17 que li presentaran de forma consensuada els tres ajuntaments com a mitjàindispensable per assegurar una mobilitat adequada, tant a nivell intern com extern dels tres municipis.

4- Sol·licitar al Departament de Política Territorial i a la Diputació de Barcelona el finançament del’esmentada via i l’adequació dels seus enllaços.

5- Mantenir obert en els municipis que així ho estimin un procés de participació ciutadana que analit-zi la proposta i posteriorment recolzi i ajudi a l’execució material del projecte definitiu.

Aquesta redacció que vaig proposar no comprometia a cap ajuntament en un traçat concret però sí queens permetia negociar conjuntament els ajuntaments afectats amb la Generalitat per aconseguir més fàcil-ment que admetés la necessitat de trobar-hi una solució.

És la voluntat d’aquest Ajuntament, i així convé fer-ho públic, no prendre cap decisió sobre l’alternati-va sense haver escoltat les opinions dels ametllatans. Per això, properament convocarem una jornadade participació ciutadana que ens servirà per explicar les nostres raons i escoltar les que se’ns plantegini, d’aquesta manera, valorant tots els factors, però sense tampoc oblidar les nostres responsabilitats, opta-rem per la que entenguem com a millor solució.

Sigui quin sigui el resultat, hem de ser realistes i preveure que la possible construcció d’una variant noes farà fins d’aquí uns quants anys. Mentrestant, i fins que no hi hagi una altra alternativa millor, necessitemregular aquesta circulació amb les instal·lacions semafòriques que calguin i que ens autoritzi la Diputació.

Aquesta és, doncs, la situació. L’aplaçament per presentar al·legacions pot permetre que aquells quehi estiguin realment interessats, puguin estudiar detingudament la situació i així poder fer arribar la sevaproposta amb criteri i coneixement de la situació.

Jordi Pousa, Alcalde de l’Ametlla

A la cruïlla de Can Quico aviat s’hi intal·laran semàfors / Diari Ametlla



L’Ajuntament de l’Ametlla signa un conveni amb el CIRE

Redacció

A resultes del compliment dela normativa marcada per laGeneralitat l'any 2003 que estipu-la l'obligatorietat d'habilitar fran-ges de 25 metres a les urbanitza-cions no contínues amb la tramaurbana, des de la Regidoria deMedi Ambient de l'Ajuntamentde l'Ametlla del Vallès s'ha fet unplànol per delimitar les zones delpoble afectades per l'esmentadanormativa.

Un cop establertes les esmen-tades zones on s'haurà d'actuar, apartir d'aquest mes de març escomençaran a executar les inter-vencions seguint el calendari pre-vist que es transcriu a continuació:

Primera meitat de març:Urbanització de Pinar i PortúsSegona meitat de març:Can Carlons, Sud de Sant

Genís i Santa Creu.Primera meitat d'abril:Pla de la Violona i carrer Gralla.Segona meitat d'abril:Zona de Sant Bartomeu.

Primera meitat de maig: :Serrat de l'Ocata fins a Can Sous.

Segona meitat de maig:

Can Parera, Font del Gat idipòsit del Pla del Verder.

Per al bon compliment de la

llei i per tal d'ocasionar les míni-mes molèsties als propietaris, desde la Regidoria de Medi Ambient

s'han signat un seguit de convenisamb la majoria dels esmentatspropietaris que s'han mostrat d'a-cord amb l'actuació. No ha estataixí amb una minoria amb la quales seguirà parlant.

Pel que fa a l'execució de lesobres, el passat 16 de febrer, a lesdependències de l'ajuntament esdugué a terme la signatura d'unconveni amb el CIRE (Centre d’I-niciatives per a la Reinserció)que, com recordaran els nostreslectors, ja ha treballat per l'Amet-lla del Vallès dins del programade formació i reinserció de presi-diaris.

En aquest cas, però, els pro-fessionals que treballaran fent lesfranges no seran presos, sinó per-sonal professional de l'empresaAFMA, que actualment ja s'enca-rrega del manteniment de leszones verdes del poble.

En total es destinarà un con-tingent de 8 professionals per ferla feina; una feina que requereixuna intervenció important demaquinària.

Moment de la signatura del conveni a la Sala de plens de l’Ajuntament / Diari de l’Ametlla

La construcció dels habi-tatges de Protecció Oficialavança segons el calendariprevist

Redacció

La construcció dels habitatges de Protecció Oficial per als jovesavancen segons el calendari previst.

El proper dijous dia 30 de març a les vuit del vespre es celebrarà a laSala del Teatre Municipal una sessió informativa on s’exposaran lesbases de l’adjudicació de les vivendes per a totes aquelles persones quehi estiguin interessades. A la fotografia de la dreta es pot observar l’estatactual de les obres dels habitatges del Maset.



Tercera sessió del Pla d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM)

la necessitat de construir habitat-ges de 70 m2 com a mínim i defragmentar-ne els grans, la volun-tat de densificació del nucli urbà id’estimular un teixit comercialsón també uns dels eixos delPAUM.

Un dels temes tractats méscontrovertits va ser el de la mobi-litat dins del poble, ja que va serel tema més qüestionat durant lajornada de participació. En aquestsentit, el PAUM presenta mesuresespecífiques per la mobilitat, comper exemple la valoració deltransport públic o d’habilitar no-ves vies d’entrada i sortida delmunicipi així com crear noveszones d’aparcament.

Tothom que vulgui accedir alprograma i al projecte del PAUMpot fer-ho a través de la pàginaweb de l’Ametlla o al propi Ajun-tament.

www.ametlla.org

joves i de gent gran, els quals“fugen” del municipi. És precisa-ment això el que es vol evitar. Peraquest motiu, el PAUM defineixel mapa de l’habitatge del muni-cipi i estableix la necessitat deconstrucció d’habitatges socialsque ja s’estan duent a terme.

La voluntat de protegir leszones rurals i l’arquitectura delpoble (tipologia dels habitatges),

teix (1.800 habitants nous pelsquals caldrien 1.029 vivendesnoves).

Es va fer referència al fet queel planejament actual potencia, enl’àmbit del casc urbà, la formaciód’una tipologia d’habitatge aïllato adossat de superfície conside-rable, un model poc sostenible ide difícil accessibilitat econòmicapels grups socials catalogats de

sols un programa per dur a termeles actuacions que en el mateix escontemplen. Aquest documentcaldrà tramitar-lo a la Comissiód’Urbanisme del DepartamentTerritorial i d’Obres Públiquesper la seva aprovació definitiva.

Fet aquest aclariment, l’EnricAcero prengué la paraula per ex-plicar quin és el funcionament delPAUM, la seva gestió urbanísticai la seva tramitació, detallant elsaspectes jurídics de la proposta,l’aprovació del propi PAUM i deles modificacions de Pla generalque aquest incorpora.

Finalment, la Susanna Fer-nández va presentar pròpiamentquins són els projectes i els pro-grames a partir de la confrontacióde la diagnosi i del procés partici-patiu fet prèviament. De les apor-tacions que es feren en el procésparticipatiu, destacà la valoraciópositiva que es fa d’un creixe-ment limitat de l’Ametlla i quel’augment vegetatiu de la pobla-ció hauria de seguir essent el ma-

Redacció

El dimecres 22 de febrer es vacelebrar a la Sala Polivalent de laBiblioteca Municipal la tercera iúltima sessió de presentació delPrograma d’Actuació UrbanísticaMunicipal de l’Ametlla del Vallès(PAUM). A les dues primeres, esfeu la diagnosi i el procés partici-patiu i de recollida de propostesentre els veïns i veïnes del poble.En aquesta última sessió, doncs,es presentaren els projectes i elsprogrames producte dels treballsrealitzats amb anterioritat i incor-porant les propostes i demandesfetes durant el procés participatiu.La Marga Bernárdez va ser l’en-carregada d’iniciar l’acte expli-cant el procés acabat d’esmentari, tot seguit, va prendre la paraulael Regidor d’Obres Públiques id’Urbanisme, Pere Marieges, persituar el PAUM dins del PlaGeneral d’Ordenació UrbanísticaGeneral de l’Ametlla tot posantèmfasi en que el PAUM és tan

Tercera sessió informativa del PAUM / Diari de l’Ametlla



L’Ametlla participarà en el CampusÍtaca de la Universitat Autònoma

Es construeix un nou di-pòsit d’aigua al Monguit

Redacció

Amb l’objectiu d’animar els iles alumnes a seguir amb els estu-dis i facilitar la seva comunicacióun cop acabada la secundària,l’Ametlla del Vallès participa enel Campus d’Estiu Ítaca, que es faels mesos de juny i juliol i queestà organitzat per la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB).Durant dues setmanes, quatre noisi quatre noies alumnes de 3rd’ESO (15 anys) proposats perl’institut podran prendre-hi partamb un cost zero per a les sevesfamílies, ja que les despeses(1.200 €) són assumides per l’A-juntament.

El Campus Ítaca és un progra-ma sòcioeducatiu de la UAB únical nostre país adreçat a nois inoies que, a banda d’estimular lavoluntat de seguir estudiant, pre-tén ser un espai de convivènciaentre l’alumnat d’entorns socialsdiversos i potenciar l’ús del catalàcom a llengua de comunicació.

En el Campus, els estudiantss’organitzen en grups de 10 alum-nes amb un tutor o tutora al cap-davant (joves llicenciats o estu-diants universitaris d’últim any)que els acompanyarà i orientaràen totes les activitats que es faran.Les activitats esmentades que esrealitzaran estan dividides en elssegüents àmbits:

a) Tallers: matemàtiques;jocs i aplicacions; “Make a Scot-tish friend”; informàtica: “inRE-

Dat” i “Defensem les nostres opi-nions”.

b) Xerrades/debats: es trac-taran temes de rellevància socialrelacionats amb l’educació pelsvalors (drets humans, multicultu-ralitat, igualtat de gènere, etc.).

c) Projecte: durant la segonasetmana, cada grup de treball rea-litzarà un projecte proposat i diri-git pel professorat de la UAB.

d) Activitats especials: tre-ball en grup cooperatiu, “Barcelo-na: museus a dojo”, etc.

e) Espai lúdic: a darrera horadel matí es podran fer, d’acordamb les preferències de cadascú,activitats artístiques com teatre,dansa africana, percussió, gospel,plàstica...

f) Les darreres hores del diaestaran destinades a fer activitatsfísiques o esportives a les ins-tal·lacions del Servei d’Activitat

Física de la universitat, conegutamb el nom de SAF.

g) Perquè tots els participantses puguin comunicar, es comptaràamb el Campus Virtual de la UAB.

Des d’un primer moment,l’institut s’ha mostrat molt interes-sat a participar en l’esmentat pro-jecte, que és producte de la conti-nuïtat de la política que es du aterme des de la Regidoria d’En-senyament la qual, des de fa dosanys, organitza tallers de suport entutories on es tracten temes diver-sos, com ara l’educació sexual,l’educació viària, la drogodepen-dència, el consum, l’annorèxia...Precisament, un dels tallers ambmés èxit i del qual se n’augmenta-ran el nombre de sessions aquestany ha estat el d’higiene corporal.

Amb tot plegat, des de la Re-gidoria es volen donar eines peldesenvolupament personal delsinfants i dels joves. Aquest serveide tutories, té un cost total de5.000 €, dels quals la Diputacióen paga gran part (3.156 €).

Pàgina web del Campus Ítaca / www.uab.es/campusitaca

Redacció

El passat 17 de gener es va pro-duir una fuita en els dipòsits d'ai-gua situats en el polígon Monguitque va ocasionar un lleu esllavis-sament d'un talús de terra que vaafectar part de les instal·lacionsd'algunes empreses del polígon.Tres dies després, el dia 20 degener, després de fer un primerarranjament, s'encarregà l'elabo-ració d'un informe als ServeisTècnics de l'Ajuntament així comals tècnics de l'empresa Sorea pertal de saber quin tipus d'actuacióera la més convenient.

L'esmentat informe, quecompta amb un estudi geològic itopogràfic, va ser concloent i re-comana la construcció d'un nou

dipòsit vista la inestabilitat del sòldels antics dipòsits. Seguint lesrecomanacions dels tècnics, doncs,els antics dipòsits s'han buidat iinutilitzat i ja s'ha començat a cons-truir un de nou amb una capacitatd'un milió de litres, augmentantaixí en dos-cents cinquanta millitres la capacitat dels antics dipò-sits. Mentre durin les obres (es cal-cula que a primers de maig ja esta-ran enllestides) s'ha fet unaconnexió amb el dipòsit del Pla dela Violona que pot garantir el sub-ministrament d'aigua a les zonesafectades fins a l'estiu.

El regidor d'Obres Públiques,el Sr. Josep Garcia, va mostrar elseu agraïment a tots els veïns perla seva comprensió i voluntat decooperació.

El trencament del dipòsit provocà una lleu esllevissada / Diari Ametlla

Les obres del nou dipòsit ja han començat / Diari Ametlla


Publicitat



Canvis en el sistema de selecció i de recollida d’escombraries del poble

Properes millores a l’Es-cola CEIP Bertí

Es realitza una diagnosi sobre l’estatactual de l’enllumenat

Redacció

Properament l'Ametlla delVallès estrenarà un nou sistema derecollida d'escombraries amb unobjectiu clar: substituir els cinccontenidors que hi ha actualmentper només dos.

En aquest sentit, un conteni-dor serà per als materials "sòlids"(cartró, vidre, paper, llaunes iplàstics) i un altre per als "mu-llats" (material orgànic, gespa ifulles). Val a dir que, en cap cas,es podrà dipositar la poda a capcontenidor. Per tal de desfer-se'n,es podrà recórrer al servei domici-

liari dins de la recollida de moblesque fins ara es feia dos cops almes. A partir d'ara aquest serveiserà setmanal.

Pel que fa a la recollida con-vencional, al buidatge dels conte-nidors, aquesta serà diària amb uncamió amb dos compartiments, demanera que es podran buidar totsels contenidors alhora.

Cal ressenyar que s'ha optatper aquest sistema de recollidad'escombraries després de visitar17 ajuntaments que l'empren i decomprovar la seva efectivitat. Vala dir, també, que aquesta solucióés la que menys cara resulta per

als ciutadans i ciutadanes.Tot i que només hi haurà dos

contenidors, la recollida seguiràessent selectiva però en el destí.

Dins d'aquest nou sistema derecollida, un camió descobertrecorrerà tres cops a la setmanaels carrers del poble per netejarels punts on estiguin ubicats elscontenidors. En aquest sentit, apartir d'ara la neteja viària es tri-plicarà i es farà el mateix tracta-ment al centre del poble que a laresta de barris. Les sancions perl'incompliment de la normativa, adiferència d'ara, també es triplica-ran i es faran complir.

En alguns carrers s’acumulen fins a set contenidors / Diari de l’Ametlla

Redacció

Recentment, des de la Regidoria d'Obres Públiques del’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, s'ha encarregat l'e-laboració d'una diagnosi sobre l'estat que presenta actual-ment l'enllumenat del poble per, posteriorment, elaborarun projecte de modernització i actualització de l'enllume-nat per tal d'adaptar-lo a la normativa vigent.

En aquest sentit, les instal·lacions del carrer Grano-llers, del Centenari, de Sant Sebastià i de la urbanitzacióLes Roquetes no complirien els requisits. Del Serrat, bonapart de la instal·lació tampoc seria aprofitable.

Val a dir que actualment també s'està realitzant unaaltra diagnosi sobre l'estat del sistema del clavegueram delpoble.

Redacció

El 18 de gener es va dur aterme la segona reunió de l'Ajun-tament de l’Ametlla del Vallès,encapçalat per la Regidora d'En-senyament, la senyora Mª ÀngelsCabello i l'alcalde del poble, elsenyor Jordi Pousa, amb el dele-gat del Departament d'Educacióde la Generalitat de Catalunya aqui es va presentar l'avantprojectede reforma i ampliació de l'EscolaBertí després d'una primera presade contacte el juliol de 2004.

L'esmentat avantprojecte, ela-

borat per la Diputació, és un delspassos que es seguiran per a lafutura signatura d'un conveni ambel Departament d'Educació de laGeneralitat, amb el qual s'execu-tarà el projecte en tres fases quecomençarien a finals del presentcurs 2005-2006.

Amb tot, es vol millorar laseguretat de l’escola i del seuentorn, fer desaparèixer les barre-res arquitectòniques, construir ungimnàs, adequar el parvulari, so-lucionar els problemes de clave-gueram i augmentar la potènciade quilowatts.

El CEIP Bertí / Diari de l’Ametlla

dres del mes cada dos mesos. Finsal dia d'avui, les anteriors vegadesque l'Oficina s'ha instal·lat al poblehan estat els dies 30 de setembre,25 de novembre i 16 de desembrede l'any passat.

Val a dir que tots aquells ciu-tadans i ciutadanes que vulguinrebre assessorament o fer algunareclamació, des de l'Ajuntaments'ofereix el Servei d'Atenció alCiutadà, que transmet via telemà-tica la reclamació a l'Oficina d'In-formació al Consumidor.

RedaccióCom ja ve essent habitual, el

divendres 17 de febrer va ins-tal·lar-se a la Plaça de l'Ajunta-ment l'Oficina d'Informació alConsumidor.

El responsable de l'oficina, elSr. Josep Maria Castro, està alservei dels ciutadans i ciutadanesper atendre les demandes que se liformulin. En aquest sentit, elstemes sobre els quals hi ha hagutmés demanda d'assessorament al'Ametlla del Vallès al llarg de

l'any 2005 han estat els següents:comerç, alienes al consum, sani-tat (privada), entitats bancàries,serveis turístics, serveis profes-sionals (a la llar), serveis bàsics(aigua, telèfon, etc.), mobles(venda), comerç (en establiment),automòbils (venda) i asseguran-ces (automòbils).

Cal recordar que la properavisita de l'Oficina d'Informació alConsumidor a l'Ametlla serà elproper divendres 24 de març i que,normalment, s'obre el tercer diven-

Diari de l’Ametlla, març de 2006 Pàg.11


Visita de l’Oficina d’Atenció al Consumidor Ja s’ha enllestit la rotondade l’Ametlla Park

Josep Maria Castro juntament amb en Genís Iglesias / Diari de l’Ametlla

A partir del mes d’abril, l’Ajun-

tament de l’Ametlla estrena nou

horari d’atenció al públic:

De dilluns a dijous:

De les 08:00 fins a les 18:00

Divendres:

De les 8:00 a les 15:00

Per més informació: 93 843 25 01

Rotonda de l’Ametlla Park / Diari de l’Ametlla



L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallèssigna el “Pacte per la Salut”

L’Ajuntament s’adhereix aÒmnium Cultural

Protecció Civil canviaràd’ubicació

Nou curs de creixementpersonal i d’autoestima

Centre de Salut de l’Ametlla del Vallès / Diari de l’Ametlla

Redacció

En el Ple de l'Ajuntament del passat 15 de febrer, es va aprovar per unanimitat el text del Conveni Pacte per a laSalut, endegat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a través del Servei Català de la Salut.

Aresultes d'aquest conveni, es té previst treballar amb els ajuntaments i Consells Comarcals per tal de pla-nificar, ordenar, avaluar i coordinar els centres i serveis de protecció de la salut i d'atenció sanitària. L'objectiués contribuir a la millora de la salut dels ciutadans. Aquesta col·laboració s'ha d'articular a través d'un consorcique es preveu denominar Govern Territorial de la Salut.

Redacció

Recentment, l'Ametlla del Vallès ha entrat a formar part d'ÒmniumCultural, entitat fundada l'any 1961 que treballa per la promoció i la nor-malització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional deCatalunya. Actualment, i després d'anys d'activitat, Òmnium Cultural téla voluntat d'esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casacomuna generadora d'idees i projectes que permetin afrontar els nousreptes que planteja una societat canviant i en constant evolució: la Cata-lunya del segle XXI.

Redacció

Properament, quan s’enllesteixin les obres de l’antic Sindicat Agrí-cola, les dependències de Protecció Civil es traslladaran allà deixantlliure un espai que serà ocupat per la Policia Local de l’Ametlla.

L’edifici de Protecció Civil serà ocupat per la Policia Local / Diari de l’AmetllaEn primer lloc, voldríem agrair a la direcció del Diari que ens recordi la invitacióque ja va fer al primer número, fa més de dos anys, perquè tots els altres grupspolítics municipals publiquéssim les notes o notícies que ens semblessin interes-sants.Fent ús d'aquest oferiment, en primer lloc voldríem anunciar que el dia 9 de març,

des de l'agrupació Socialista de l'Ametlla, hem organitzat una conferència sobre l'Estatutd'Autonomia. Ens visitarà el Sr. Àlex Masllorenç, parlamentari i ponent de l'estatut. A l'agrupació continuem, com sempre hem fet, reunint-nos cada dilluns en el nostre local delcarrer Major número 5. No cal dir que hi esteu convidats, tan sols us demanem una visió obertai progressista de la vida i un interès per les coses que passen al món, a Catalunya i a l'Ametlla.

Algunes opinions aparegudes recentment a la premsa ens obliguen a expressar, de forma resumi-da, el nostre punt de vista sobre quin ha de ser el tarannà en la vida política del nostre poble.El dia de la presentació del GRA com a grup, ara fa més de tres anys, dèiem:“podem dir que la política és aquella capacitat d'establir un terreny de concòrdia, un fòrumdes d'on solucionar tensions i conflictes entre grups i moviments socials, un lloc i una mane-ra de coordinar interessos i d'administrar el bé comú. Des de la política s'ha de facilitar i apor-

tar solucions a les necessitats de les poblacions administrades i procurar facilitar el benestar i la llibertat de totala població. La política ha de servir per solucionar conflictes, no ha de ser la generadora d'aquests. Els ciuta-dans voten representants a l'Ajuntament perquè s'ocupin de l'administració dels afers comuns."Així és com nosaltres ho enteníem i encara ho entenem. Intentem (i ho continuarem intentant) actuar amb un espe-rit de col·laboració i cooperació positiva des de totes les esferes ciutadanes i ho fem amb l'eina bàsica de la Políticade Consens que és el millor instrument per resoldre en el futur immediat tots els grans temes que té plantejats elnostre poble, no des de la crispació i l'enfrontament.

ELS PARTITS OPINENEspai destinat als grups polítics que, abans del dia 20 de cada mes, hagin fet arribar al Diari de l’Ametlla el seu escrit.

RedaccióL'any vinent la Regidoria d’Ensenyament vol impulsar un curs de crei-xement personal i d'autoestima que constarà de 6 sessions de 3 o 4 horescadascuna. Està previst parlar amb la Diputació per aconseguir elssuport i els mitjans necessaris per tirar endavant el projecte.



BBUUSSQQUUEEMM IIMMAATTGGEESS AANNTTIIGGUUEESS EENN SSúúPPEERR--88 OO VVIIDDEEOO

PPeerr ttaall dd''eellaabboorraarr uunn CCDD ddee mmúússiiqquueess ddee ll''AAmmeettllllaa ii iimmaattggeess aannttiigguueess..AAggrraaiirrííeemm aa aaqquueellllss qquuee ttiinngguueeuu iimmaattggeess dd''aaccttiivviittaattss ccuullttuurraallss ddee

ll''AAmmeettllllaa eenn SSúúppeerr--88 oo vvííddeeoo ((ffiinnss aall 11997700 aapprrooxxiimmaaddaammeenntt)) qquuee uussppoosseeuu eenn ccoonnttaaccttee aammbb nnoossaallttrreess..

TTeell.. 666600..007755..116666 oo iissppiissoo@@yyaa..ccoomm

CCoommiissssiióó ddee CCaarrnnaavvaall ii ccoolllleess ddee ggiittaanneess ddee ll''AAmmeettllllaa

Nou servei de teleassistència

Nou servei adreçat a la gent gran

Àrea de Benestar Social

L'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès INFORMAdel NOU SERVEI de TELEASSISTÈN-CIAdins de la cartera de serveis d'atenció domiciliària.

Aquest Ajuntament, juntament amb la Diputació de Barcelona i a través del Servei Local de Teleassistència, volem fer unpas important per millorar la qualitat de vida de les persones en situació de dependència i donar un clar suport a les famíliescuidadores.

Què és?La teleassistència és un servei que permet a la persona usuària comunicar-se les 24 hores del dia amb una central d'alar-

mes perquè en cas de necessitat pugui ser atesa immediatament.

Què es pretén?L'objectiu de la teleassistència és afavorir l'autonomia de la persona gran que viu sola o de qui té alguna discapacitat i

augmentar-ne la qualitat de vida. A través d'aquest servei sap que, d'alguna manera, té companyia en tot moment.

Com funciona?A través d'un petit aparell en forma de penjoll que es porta al damunt, pot posar-se en contacte amb un equip de profes-

sionals que li aportarà l'atenció que necessiti. Quan calgui, simplement s'ha de prémer l'aparell que està connectat a unacentral d'alarmes 24 hores al dia els 365 dies de l'any. Aleshores, es rebrà atenció per part d'un equip de professionals quali-ficats i intervenció en cas d'emergència.

On es pot demanar?Les persones que hi estiguin interessades, o bé els seus familiars, s'han d'adreçar als serveis socials de l'Ajuntament per

tramitar la sol·licitud corresponent que, un cop instal·lat l'aparell, té un cost únic de 3,65 € mensuals.

Àrea de Benestar Social

Nou servei dels serveis socialsadreçat a les persones grans i al'atenció domiciliària.

L'Àrea de Benestar Socialde l'Ajuntament de l'Ametlladel Vallès compta, a partir delmes de gener i fins al mes de junyd'aquest any 2006 amb un nou

servei: es tracta del servei d'unaprofessional que durant 16 hores ala setmana i durant els sis primersmesos de l'any, contribuirà al ser-vei d'atenció domiciliària delmunicipi. La seva feina consisteixen donar atenció domiciliàriaen els aspectes de neteja i man-teniment general de la llar apersones grans o amb depen-

dència que presenten dificultatsper a desenvolupar amb nor-malitat les activitats de la vidadiària.

Amb aquest servei volemcontribuir a millorar les condi-cions de vida de les personesgrans.

Ja és el segon any que tenimaquest servei al municipi gràcies a

un conveni amb la Diputació deBarcelona. Per tal de sol·licitar-lo cal adreçar-se als serveissocials de l'Ajuntament. Una deles condicions per acollir-s'hi ésque les persones que ho necessitinvisquin soles o amb persones d'e-dats i circumstàncies similars.

Pàg. 14


OpinióRaimon Argemí

Jo tolero, tu toleres, tots tolerem

Us proposo un exercici: comparem les “creences generals” actuals ambles que hi havia quaranta anys enrere. Pensem en assumptes com lareligió, el matrimoni, la sexualitat, l’homosexualitat, l’avortament, el racis-me, la disciplina, el treball infantil, l’eutanàsia, el futbol, el medi ambient,els drets dels animals, la violència de gènere, la tolerància “perquè sí”, eltabac, els mastegots als infants, la pena de mort, les festes de Nadal... No

continuo per tal de no cansar-vos, però podríem afegir-ne molts més sobre els que tro-baríem que el pensament de la majoria de ciutadans ha sofert un canvi radical en moltpoc temps. Antigues normes no escrites, pressupòsits invariables des de segles ençà,han estat sobtadament modificats fins al punt que la sola manifestació d’alguna de lesopinions que fa pocs anys es consideraven dignes d’elogi i reconeixement són arareprimides, menyspreades i, fins i tot, delictes tipificats al codi penal.

No és intenció meva plantejar ara cap revisió moralista de les opinions generals,però sí que voldria reflexionar sobre la formació de les creences. Vull preguntar-me:què ha fet que tothom accepti el divorci? Què ha provocat que els homòfobs noméspuguin expressar les seves opinions en veu baixa? On s’han amagat la majoria de racis-tes? Com és que ara al fumador se’l veu com un malalt? D’on vénen les noves creen-ces? Quina fàbrica de pensaments les proposa? Quins filtres hi posem nosaltres, ciuta-dans, a aquestes regles de joc que sovint hem de rellegir? Tot i que comparteixo la granmajoria de “canvis de creença” que hem assolit, em preocupa la facilitat amb què accep-tem qualsevol nova proposta. En plena era del pensament fàcil, el perill de combregaramb rodes de molí és evident.

Aturem-nos en el mot tolerància. Paraula aplaudida arreu però tan difícil d’expli-car com de practicar amb coherència. Llegeixo el següent:

“L’intolerant afirma que només hi ha una solució per a cada problema, la seva”. “El tolerant intel·ligent és el que coneix i justifica el marge de tolerància de cada solució”.“El tolerant estult és el que creu que totes les solucions tenen un marge de toleràn-

cia infinit”.Per exemple, la tolerància en la conducció d’un automòbil és (ha de ser) limitada.

On posem els límits, posem per cas, a la llibertat d’expressió? És tolerable l’insult sis-temàtic rebut des de la COPE? I les tradicions de cultures exteriors on es limiten les lli-bertats dels individus (sobre tot de les dones)? No n’hem de parlar? La correcció políti-ca és una forma de tolerància estulta?

El problema de la tolerància intel·ligent és que demana coneixements i compromís,demana reflexió i treball. Per això tantes vegades optem per l’estultícia de tolerar-hotot, decisió perillosa que ens pot portar a perdre gran part de les conquestes socials iespais assolits els dos darrers segles. Aquesta tolerància total és la que ens permet queavui estiguem patint la mala televisió, el fracàs de la família, la insuficència de l’escolapública, la superficialitat de la política, l’elogi de la transgressió “perquè sí”, la frivoli-tat de molts medis de comunicació, l’extinció de la cultura de l’esforç i la desqualifica-ció sistemàtica com a procediment eficaç per a assolir (o recuperar) el poder.

Reflexionem, donem dues i tres voltes a cada missatge, resistim-nos a donar el vist-i-plau a qualsevol proposta, encara que ens vingui beneïda amb l’adjectiu “tolerant”.

Joan Lluís Pérez-Francesch

L’important paper dels avis i àvies

Una part considerable dels avis i àvies s'ocupen dels néts men-tre els pares i mares treballen, la qual cosa contribueix nota-blement a l'estalvi familiar perquè així els darrers no han de pagarllars d'infants o cangurs. Aquesta dada mostra un fet social d'unaenorme transcendència, l'important paper dels avis i àvies en el side la família, que podríem considerar una autèntica activitat de

"prestació social". Qui tingui la sort de disposar d'aquest "servei" tan preuat el pot arribar a consi-derar "normal", com si entrés dins les regles de les relacions paternofilials,però cal tenir present que no totes les famílies tenen aquesta sort.

En qualsevol cas, allò que voldria destacar ara és que davant de determinatsplantejaments qualificats de "progressistes", que defensen la superació de l'a-nomenada concepció tradicional de la família, la dada que comento em fa pen-sar que quan ens interessa diem que una institució és "tradicional" i que cal-dria superar-la, mentre que quan no ens interessa ens aprofitem de lesestructures existents pel nostre benestar.

No nego que el concepte de família hagi evolucionat i canviat, que és unaobvietat, però em crida l'atenció que sovint considerem antic allò que no ensconvé i perfectament actual i vigent allò que ens va bé. I aquest crec que és uncas. Cerquem els vincles afectius dins la família quan ho necessitem, no nomésper tenir cura dels fills, sinó per altres motius, com demanar diners, consol,afecte, distracció, ajuda en definitiva... i ben barat que ens surt!

D'altra banda, també ha canviat el matrimoni i les relacions de parella, peròcrec que segueix essent important apel·lar a la procreació responsable, la qualcosa comporta destacar el gran i emotiu rol de la paternitat i la maternitat, mésenllà d'estructures socials, de modes o de conjuntures. Ser pare o mare, ambtotes les conseqüències, és un do delicat i preuat, per no dir una autènticaheroïcitat. Ser avi o àvia fins al final també.

He llegit un reportatge sobre les àvies específicament en el qual es comentaque el fet de fer-se gran no comporta cap descans, sinó assolir un nou paperd'ajuda i, en moltes ocasions, d'atenció gairebé permanent. En un taller, per tald'aprendre a dedicar-se a elles mateixes una estona, quan se'ls preguntava quèels feia més feliç, moltes responien que tenir cura dels familiars i de la casa. Elsestudiosos afirmen que les àvies, per influència de la cultura tradicional, esconverteixen sovint en una mena de mare permanent, o en una segona mare, ien ocasions fins i tot en una esclava del treball domèstic. Aquesta actitud delliurament constant, sense condicions, és una mostra d'amor que -més enllà d'i-deologies- fa un gran bé a la família i als seus membres, tot i que també con-vindria recordar que en ocasions podríem ser més agraïts i col·laborar tots ple-gats en un repartiment més equitatiu de les tasques familiars dins i fora de lallar.

Pàg. 15

Agen

da c

ult

ura

l Car

nav

al a

l’A

met

lla

Mar

ç d

e 20

06D

imec

res

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a.A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.D

ia 1

Cu

rs d

e P

sico

graf

ia i

Per

son

alit

at, a

càr

rec

de J

esús

Del

gado

.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Div

end

res

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

3L

'hor

a d

el c

onte

: D

esco

mp

te d

e co

nte

s, a

càr

rec

deV

icen

ç C

orté

s.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dis

sab

teA

les

12 d

el m

igd

ia. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

4L

'hor

a d

el c

onte

en

an

glès

: M

y li

ttle

red

hou

sea

càrr

ec d

e Je

anne

tte

A2/

4 d

e 7

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.T

ertú

lia

lite

ràri

a. A

càrr

ec d

e L

ola

Tre

sser

ras.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Ale

s 8

del

ves

pre

. Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Pre

sen

taci

ó d

el l

lib

re "

La

pol

itic

a en

sen

yad

a al

meu

fil

l" ,

del

es

crip

tor

loca

l Jo

an L

luís

Pér

ez-F

ran

cesc

h. P

rese

ntar

à el

Sr.

Ram

on E

spad

aler

i P

arce

risa

s, D

ipu

tat

al P

arla

men

t d

e C

atal

un

ya.

Org

. Edi

tori

al M

alhi

vern

am

b la

col

·labo

raci

ó de

la R

egid

oria

de

Cul

tura

.

Rafael Sánchez

Van

Die

st. O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dil

lun

sA

les

7 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

6E

ngl

ish

Con

vers

atio

n. O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dim

ecre

sA

les

4 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a in

fant

il de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.D

ia 8

Pro

tago

nis

ta J

ove!

Acà

rrec

de

la M

arta

. Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.C

urs

de

Psi

cogr

afia

i P

erso

nal

itat

, a c

àrre

c de

Jes

ús D

elga

do.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Div

end

res

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

10

L'h

ora

del

con

te:

Con

tes

d'h

iver

n,a

càr

rec

de la

Sòn

ia.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Dis

sab

teA

2/4

de

12 d

el m

igd

ia. A

la S

ala

Mun

icip

al.

Dia

11

Con

cert

Fam

ilia

rp

erin

icia

ral

s m

és p

etit

s a

l'ap

assi

onan

t m

ón d

e la

m

úsi

ca. (

Fla

uta

tra

vess

era,

cla

rin

et i

pia

no)

" E

l vi

atge

màg

ic d

e M

ozar

t i

el s

eu

ento

rn. "

am

b H

elen

a Se

ntís

(Fl

auta

trav

esse

ra),

Cla

ra F

ont (

clar

inet

), B

enja

mí

Sant

acan

a (p

iano

). O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

, coo

rdin

a M

arta

Est

ruch

.

Diu

men

geA

les

2 d

el m

igd

ia. A

la p

laça

de

l'Aju

ntam

ent.

Dia

12

Cal

çota

da

pop

ula

r. C

ompr

a el

teu

tique

t fin

s el

9 d

e m

arç

al P

ica,

Can

Mon

cau,

Bar

E

l Rac

ó i a

l mat

eix

Aju

ntam

ent.

Preu

: 10

€ N

o es

ven

drà

tique

ts e

l mat

eix

dia.

Org

. Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fest

es. A

mb

la c

ol·la

bora

ció

de F

ranc

esc

Rog

er,

Agr

upac

ió d

e do

nes

de l

'Am

etlla

i Pr

otec

ció

Civ

il.

Dim

arts

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

l Cau

de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.D

ia 1

4A

trap

alli

bre

s! T

ertú

lia a

càr

rec

de la

Mar

ta.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.T

ertú

lia

lite

ràri

a. A

càrr

ec d

e L

ola

Tre

sser

ras.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Dim

ecre

sA

2/4

de

8 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

15

Cu

rs d

e P

sico

graf

ia i

Per

son

alit

at, a

càr

rec

de J

esús

Del

gado

.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dij

ous

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.D

ia 1

6T

ertú

lia

lite

ràri

a. A

càrr

ec d

e L

ola

Tre

sser

ras.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A¼

de

9 d

el v

esp

re. A

l cas

al d

'avi

s (a

l cos

tat d

e la

Bib

liote

ca)

Caf

è F

ilos

òfic

: "

Els

lím

its

de

la l

lib

erta

t d

'exp

ress

ió"

am

b Jo

an M

énde

z.O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

Div

end

res

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

17

L'h

ora

del

con

te:

Con

tes

d'h

iver

n, a

càr

rec

de la

Mar

ta.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

.

Ale

s 8

del

ves

pre

. Ala

Sal

a d'

Art

Car

les

Sind

reu.

Inau

gura

ció

de

l'ex

pos

ició

d'o

lis

i aq

uar

el·le

s a

càrr

ec d

e M

aria

Tou

s.O

rg. A

grup

ació

d'A

rtis

tes

de l'

Am

etlla

.

Dis

sab

teA

2/4

de

12 d

el m

igd

ia. A

la S

ala

Mun

icip

al.

Dia

18

Con

cert

Fam

ilia

rp

erin

icia

ral

s m

és p

etit

s a

l'ap

assi

onan

t m

ón d

e la

m

úsi

ca. "

El

Som

ni

de

Pap

agu

eno"

. Am

b Jo

an D

uc.

Org

. Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fest

es, c

oord

ina

Mar

ta E

stru

ch.

Dil

lun

sA

les

7 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

20

En

glis

h C

onve

rsat

ion

. Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Dim

ecre

sA

les

4 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a in

fant

il de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.D

ia 2

2P

rota

gon

ista

Jov

e! A

càrr

ec d

e la

Mar

ta.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.C

urs

de

Psi

cogr

afia

i P

erso

nal

itat

, a c

àrre

c de

Jes

ús D

elga

do.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Dij

ous

Ale

s 8

del

ves

pre

. Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca.

Dia

23

La

bib

liot

eca

i el

mil

cen

ten

ari:

els

nos

tres

esc

rip

tors

am

b J

ord

i Ib

añez

.X

erra

da

amb

l'a

uto

rp

erco

men

tar

el s

eu l

lib

re "

Un

a vi

da

al c

arre

r"O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia, a

mb

la c

ol·la

bora

ció

de l'

Inst

itut

de le

s L

letr

es C

atal

anes

de

la G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya.

Div

end

res

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

24

L'h

ora

del

con

te:

Con

tes

de

pri

mav

era,

a c

àrre

c de

la S

onia

. O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dis

sab

teA

2/4

de

12 d

el m

igd

ia. A

la S

ala

Mu

nic

ipal

.D

ia 2

5C

once

rt F

amil

iar

per

inic

iar

als

més

pet

its

a l'

apas

sion

ant

món

de

la

mú

sica

. "N

ora

& e

l Ja

zz"

am

b l

a B

ig B

and

de

Gra

nol

lers

. O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

, coo

rdin

a M

arta

Est

ruch

.

Dim

arts

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

l Cau

de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.D

ia 2

8A

trap

alli

bre

s! T

ertú

lia a

càr

rec

de la

Mar

ta.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dim

ecre

sA

2/4

de

8 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

29

Cu

rs d

e P

sico

graf

ia i

Per

son

alit

at, a

càrr

ec d

e Je

sús

Del

gado

.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Div

end

res

Ale

s 6

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Dia

31

L'h

ora

del

con

te:

Con

tes

de

pri

mav

era,

a c

àrre

c de

la M

arta

. O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Ale

s 8

del

ves

pre

. Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.

Con

ferè

nci

a "

Cre

ixem

ent

econ

òmic

i f

inan

çam

ent

auto

nòm

ic"

a c

àrre

c d

e R

amon

T

rem

osa

econ

omis

ta.T

ema:

Què

és

això

que

mol

ts a

nom

enen

"es

poli

fisc

al"?

És

cert

qu

e C

atal

unya

apo

rta

a E

span

ya u

na r

ique

sa q

ue d

espr

és n

o re

torn

a a

casa

nos

tra?

Si

és

així

, què

ens

cal

per

a r

esol

dre-

ho?

Fins

on

ha d

'arr

ibar

la n

ostr

a qu

ota

de s

oli

dari

tat?

Per

què

aqu

esta

quo

ta d

e so

lidar

itat h

a de

ser

de

Cat

alun

ya a

mb

l'est

at e

span

yol i

no

de

Cat

alun

ya a

mb

la r

esta

del

món

? O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

. Coo

rdin

a Jo

rdi S

edó.


Cròniques Històriques

Pat Millet

Ens obre la porta un senyor decabell blanc, polidament vestit,perfectament a conjunt ambtons blaus; tan sols hi ha unanota de color en els seus elàsticsde color cru voltats de petitsdibuixos. Són quarts d'onze delmatí quan entrem a dins de casaseva, situada al barri de SantJoan. Al costat de la porta, pen-jat a la paret, hi ha l'auca de l'A-metlla (desembre de 1997).

L’Isidre va néixer a l'Amet-lla l'any 1922: "la meva mare,que en pau descansi, era fillade Can Borbó (situat darreradel Casal de la Visitació) i elpare era de Can Guineu, queva ser l'indret on jo vaig venirel món". De petit anava l'escola"cada dia amunt i avall, nocom ara, que tots van ambl'autobús".

Va tenir de mestre el senyorTramosa i, quan ell va marxarcap a Granollers, a l'Isidre en-cara li mancaven dos anys perfinalitzar els estudis i, per tant,per continuar les lliçons amb elmateix professional es despla-çava cap allà tots els dies labo-rables. "El primer any a peu(juntament amb en JosepPons que vivia a Can Cariteui que després es va casar ambla Pepeta de Can Montsan ivan anar a viure a CanPonet). Ens trobàvem a lavora de Can Plantada i apa!cap a Granollers! Portàvemun cistellet amb el menjar i laSra. Tramosa (la segona, per-què la primera va morir), denom Nieves, ens escalfava eldinar". El segon any, el seucompany Josep Pons ja no vaanar amb ell. Llavors va fer eltrajecte amb el cotxe de líniaconduït per l'anomenat "Mitu",personatge del qual ja hem sen-tit parlar en d’altres cròniques.

En esclatar la Guerra Civil,l'Isidre tenia 14 anys i el seugermà gran, 9 anys més que ell,era recent casat i va haver de

llar 3 o 4 anys amb en Panyac,que era el transportista delpoble. "Quan en Panyac es vavendre el camió, vaig anar atreballar fent de xofer amben Maties Barres fins quevaig aconseguir establir-mepel meu compte anant al bosca carregar pins i alzines". Enaquell temps no hi havia grues;tot es feia amb el que deien "laforça de les mongetes", és a dir,amb la força dels braços.També es va dedicar a transpor-tar material com ciment (Uni-land i a Monjos) per un magat-zemista de Caldes. Feina duradonat que els camins no esta-ven tan ben equipats com ara."Quan podia passava percasa a menjar una queixala-da. Molts cops no podia que-dar-me a dormir". L'Isidreestava casat amb Teresa PuigMas, natural de Sant Martí deCentelles, poble on varen con-traure matrimoni. La seva pri-mera vivenda va ser a la porte-ria d'una torre de la Garriga.Allà varen tenir una sèrie deproblemes amb els llogaters dela torre, que no van dir res de la

seva presència als propietarisde la mateixa i, quan els inqui-lins varen marxar, els amos elsvan fer fora i tornaren a l'Amet-lla, primer a casa els pares idesprés a l'actual domicili onhem fet l'entrevista. A punt decomplir els 40 anys el varenoperar del genoll aconsellant-lique deixés aquella feina: "elque portava el taxi del poble,en Tiano, es va jubilar i emvaig decidir a agafar-lo jo".Reconeix que li va costar unamica aquest canvi de feina.

Tota l'estona el seu to deveu és igual. Té unes expres-sions en el seu parlar molt sin-gulars. Suggereixo que ens ex-pliqui alguna anècdota sobreels seu temps com a taxista. Emmira i amb certa murrieria norespon a la qüestió. "La para-da estava davant del que ésara la sala Carles Sindreu(llavors era un parvulari). Con-duïa un Seat 131, a vegadesera empipador perquè du-rant el dia no feies gran cosa itotes les trucades eren cap alcapvespre o la nit".

De la unió de l'Isidre i la

Teresa varen néixer dos fills: enGenís i en Lluís; actualmentcasats i amb descendència. Entotal té 4 nétes i un nét: la Núria,l'Emma, la Maria, l'Anna i enJordi. Des que va enviudar viusol, però darrera casa seva hiresideix el fill gran. Té l'estadamolt endreçada, perquè compensa ell: "en aquest món, sino t'espaviles...". No és de sor-tir gaire ni d'anar a fer la partidaperò sí que té relació amb elsamics. Ha passat uns 12 copsper quiròfan: "aquest genoll(senyala l'esquerra) me'l varenoperar 3 vegades. La primeravegada me'l van obrir i emvaren dir que m'havien trettotes les serradures". Li vanhaver de trencar la tíbia i elperoné de les dues cames, des-prés li van posar una pròtesi, vahaver de ser intervingut de dueshèrnies, apèndix, fèmurs..."Vaig pujar aquestes escalesper buscar una caixeta i enrecular ho vaig fer amb tanmala sort que em vaig trencarel fèmurs". La veïna el va tro-bar estirat a terra. Ambulància icap a l'hospital.

A la paret que hi ha darrerad'on estem asseguts hi ha pintatun mural: un llac, muntanyes,desmais, roques... jugant sem-pre amb tons blaus com les fun-des de les confortables buta-ques. Explica que el va fer unpintor que era borni. "Tincbona relació amb tothom ique duri. Si miro la tele? Perescoltar les notícies i el telecu-pón", que de moment no li hatocat. Sembla ser que té interèsen comprar una gravadora pergravar acudits que té escrits:"alguns que he sentit o llegit id'altres inventats per mi". Liagradaria fer-ne un recull. Pen-sa, com molts entrevistats dinsd'aquest espai, que l'Ametlla haperdut la seva individualitat. Ésun home peculiar. La gent noens explica la seva vida, tansols ens narra el que desitja.Que ja és un bon regal.

marxar al front: "en néixer elseu fill va venir de llicència i,igual que molts, ell també esva amagar per no haver-hi detornar però un dia van emetreuna llei que deia que tots elsamagats havien de sortir per-què si no ho feien, s'endurienels pares". I així va fer-ho elxicot, però es va presentar en unemplaçament equivocat: "siera a Barcelona ell ho va fer aGranollers o l'inrevés, no horecordo. La qüestió és que hova fer a un indret diferent i,per tant, no constava. Va ve-nir un comitè a enregistrartota la casa de dalt a baix; noel van trobar i es van endur elmeu pare". El Sr. Genís Gir-bau Bosch va estar a la presóModel de Barcelona fins que,temps després, el van deixarlliure. El germà de l'Isidre vamorir. La guerra és crua, dura ibrutal.

L'Isidre va començar a tre-ballar anant de mosso a CanPlantada. La seva dèria eraconduir camions i acomplir elservei militar (a Figueres). Entornar cap a l'Ametlla va treba-

Isidre Girbau i Viver

Isidre Girbau i Viver / Fotografia: Rafael Sánchez

Pàg. 18


El Poble

Voluntariat lingüístic a l’IES L’Ametlla

Núria Riba, coordinadoralingüística i de cohesiósocial de l’IES l’Ametlla

Quinze alumnes de Batxillerat del'IES L'Ametlla han iniciat unaactivitat de voluntariat lingüísticamb alumnes d'ESO que han vin-gut els últims anys a l'Ametlla iencara no coneixen prou bé elcatalà. L'activitat es concreta enunes classes de català, principal-ment oral, i també se'ls ofereix, sical, una mica d'ajut per fer deu-res. L'objectiu és facilitar-los unamica més no sols l'aprenentatgede la llengua vehicular del cen-tres educatius de Catalunya, deforma més individualitzada imotivadora, sinó també transme-tre a aquests alumnes adolescentsque volem que siguin un més denosaltres i que se sentin acollits ivalorats; perquè no es fàcil fercréixer noves arrels en una altraterra: els cal la nostra acceptació isuport.

La regidora d'educació,Àngels Cabello, i la professora decatalà de l'Ajuntament, AnnaLloret, van presentar, el passatdivendres 18 de Febrer, als nos-tres alumnes de 1r i 2n de Batxi-

llerat la possibilitat de fer volu

diari ametlla mar. 2006Tothom té veu al Diari de l’Ametlla. En aquesta secció es publicaran les...

Documents

Transcript of diari ametlla mar. 2006Tothom té veu al Diari de l’Ametlla. En aquesta secció es publicaran les...