DDiiaaggnnòòssttiicc ppeerr aa llaa iinntteerrvveenncciióó iinntteeggrraall ddee ll’’ààrreeaa ddee CCaarrrreetteerraa ddee BBaarrcceelloonnaa..

CCeerrddaannyyoollaa ddeell VVaallllèèss

Maig 2007

Marc Martí Alejandro Jurado

Marc Parés

Índex 1. Introducció...........................................................................pàg. 1 1.1 Situació i límits............................................................................ 1 1.2 Evolució urbana.......................................................................... 2 1.3 La Mancomunitat......................................................................... 3 1.4 La diagnosi.................................................................................. 4 2. Població............................................................................... pàg. 6 3. Formació i ocupació........................................................... pàg. 11 4. Edificis i Habitatges............................................................ pàg. 13 5. Espai Públic i accessibilitat............................................... pàg. 16 6. Mobilitat i transports.......................................................... pàg. 19 7. Activitat comercial.............................................................. pàg. 21 8. Participació i associacionisme.......................................... pàg. 23 9. Equipament i serveis.......................................................... pàg. 25 10. Síntesi................................................................................ pàg. 28 11. Bibliografia........................................................................ pàg. 32 Annexes 1- Llistat d’indicadors i entrevistes a desenvolupar

Índex Taules

Taula Nº 1. Evolució de la població. Àrea d’estudi i Cerdanyola del Vallès (2000-2006)........ 6 Taula Nº2 Índex sintètics de població...................................................................................... 9 Taula Nº3: Origen de la població per grans zones de països.................................................. 10 Taula Nº4: Nivell d’instrucció segons grups d’edat. Àrea d’estudi. ......................................... 11 Taula Nº5. Taxes del nivell d’instrucció. Àrea d’estudi i Cerdanyola del Vallès....................... 12 Taula Nº6. Grau de coneixement del català............................................................................. 12 Taula Nº7. Taxa d’activitat i d’atur (2001). Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya 12 Taula Nº 8. Estructura de la població en relació a l’ocupació.................................................. 12 Taula Nº9. Característiques dels habitatges principals segons la superfície. Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya (2001).

13

Taula Nº 10 Règim de tinença de l’habitatge. Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya (2001).

14

Taula Nº 11. Edificis en deficiències. Àrea d’estudi, Cerdanyola el Vallès i Catalunya (2001).

14

Taula. Nº12. Grau de participació electoral en les darreres eleccions locals i autonòmiques 23 Índex Gràfics

Gràfic Nº1: Evolució dels grups d’edat (1996-2006). Àrea d’estudi.............................. 7 Gràfic Nº2. Piràmides de població Cerdanyola del Vallès......................................... 8 Gràfic Nº3. Piràmides de població l’àrea d’estudi ................................................. 8 Gràfic Nº4: Evolució de la població de nacionalitat estrangera de Cerdanyola del Vallès 10 Gràfic Nº5. Població segons nivell d’instrucció..................................................... 11 Gràfic Nº6. Locals per grau d’activitat (2001). Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya.

21

Índex Mapes Mapa Nº 1. l’àrea d’estudi i la secció censal número 1 ............................................ 5 Mapa Nº2: Densitat població Kernell. ................................................................ 7 Mapa Nº3. Localització de la població major de 85 anys.......................................... 9 Mapa Nº 4. Aproximació indirecte als preus de lloguer i venta.................................... 15 Mapa Nº 5. Nivells d’accessibilitat. ................................................................... 16 Mapa Nº6. Estat actual de les voreres ............................................................... 16 Mapa Nº 7. Espais verds i parcs...................................................................... 18 Mapa Nº 8.Cobertura de les parades d’autobús. ................................................... 19 Mapa Nº 9. Línies d’autobús interurbanes (1). ..................................................... 19 Mapa Nº 10. Línies d’autobús interurbanes (2). .................................................... 20 Mapa Nº 11. Cobertura de les zones d’aparcaments i propostes. ............................... 20 Mapa Nº12. Situació i tipus de locals de concurrència pública.2007............................ 22 Mapa Nº 13. Equipaments i serveis en la zona d’estudi i voltants. ............................... 25

1

1. Introducció L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es proposa dur a terme tres Plans de Desenvolupament Integral en tres barris (zones) de la ciutat: Carretera de Barcelona, Fontetes i Banús-Bonasort. Es tracta de tres barris amb una sèrie de mancances i necessitats que, des de fa temps, en fan necessària una intervenció urgent. La proposta es basa en dues particularitats que la fan especialment atractiva. La primera és que la proposta es basa en el fet d’impulsar tres processos de regeneració urbana en els quals les intervencions físiques (urbanístiques) vagin acompanyades d’intervencions socials i econòmiques de pes, de tal manera que, a nivell substantiu, es dugui a terme una intervenció de desenvolupament integral en cadascun d’aquests tres barris. La segona particularitat és que es pretén impulsar aquest procés de regeneració urbana des d’una lògica participativa, de tal manera que siguin les comunitats residents en aquests tres barris les que identifiquin les seves necessitats, el model de desenvolupament desitjat i les actuacions necessàries per superar les mancances actuals a través d’un procés de desenvolupament comunitari. L’elaboració i execució d’aquests Plans de Desenvolupament integral es planteja en un període de 8 – 12 anys i en quatre fases: a) Elaboració d’un informe d’anàlisi i de formulació de possibles línies de treball futures: febrer - abril de 2007 b) Diagnòstic comunitari: finals 2007 c) Elaboració del Pla d’Acció: 2008 d) Execució del Pla d’Acció: 2009 – 2015

L’IGOP desenvolupa, en el present informe, la primera fase del diagnòstic per a la intervenció integral de l’àrea de Carretera de Barcelona. A nivell metodològic, s’ha realitzat una anàlisi sociodemogràfica, utilitzant metodologies quantitatives i qualitatives, de les principals característiques i necessitats de l’àrea d’estudi. També s’han entrevistat informants clau per tal de identificar els programes i serveis existents en l’àrea, les diferents percepcions entorn les mancances i les necessitats del barri, les característiques del teixit associatiu i les possibles futures línies d’actuació. 1.1 Situació i límits L’àrea d’estudi està situada entre el riu Sec i l’autopista C-58. Limita pel nord-est amb el terme municipal de Ripollet i pel sud-est per la línea de ferrocarril de RENFE.

Cerdanyola del Vallès Area d’estudi

1

Ortofotografia Area d’estudi. Font Pla Equipaments, Oct 2006. Concretament, bona part del límit de la zona d’estudi es situa amb l’inici del terme municipal de Ripollet, que es troba en els carrers de la Concòrdia i de la Mare de Déu de Montserrat pel nord-est, per l’Avinguda de la Creu Roja pel sud i segueix per la carretera de Barcelona fins el seu creuament amb el Riu Sec. Per l’oest, l’àrea delimita per les vies de ferrocarril fins arribar al carrer Cardoner. En total, comprèn una extensió de 0, 22 km2 amb una població d’unes 3.400 persones. És important assenyalar que aquesta zona està situada en un continuum urbà format per tota l’àrea que queda situada entre la carretera de

Barcelona (N-150) i l’autopista de Barcelona a Manresa (C-58) i que pateix una divisió administrativa entre els municipis de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Així doncs, l’àrea d’estudi es troba ben delimitada per l’oest amb la línia de ferrocarril que representa una important barrera física i simbòlica amb l’àrea de l’Avinguda Catalunya, però dibuixa una divisió artificial per l’est, en termes de continuïtat urbana, social i tipològica. El que realment configura una veritable divisió per l’est és l’autopista C-58.

Vallès Occidental

Ripollet

C-58

1.2 Evolució urbana A la part de Cerdanyola del Vallès, aquesta zona pertany a al barri històric de Baix o Nou, que va néixer l’any 1845 quan es van construir les primeres cases al llarg del camí de Barcelona a Sabadell. Aquesta zzona és la segona zona més antiga del municipi en termes d’urbanització i es desenvolupa poc després del nucli de “dalt”, el primer nucli de població de Cerdanyola (1828). L’origen de l’urbanització de la zona d’estudi es va situar en el punt anomenat “els Quatre Cantons” que és el lloc on es creuaven els camins de Barcelona a Sabadell (l’antiga Via Trajana dels romans) amb el de Granollers a Sant Cugat per Ripollet. Actualment, “Quatre Cantons” o “Creu Roja”, és com es coneix popularment aquesta zona, especialment l’àrea entre al voltant de l’Avinguda de la Creu Roja i el carrer Tiana aproximadament. La part situada en el terme municipal de Ripollet rep el nom de Tiana-Pont Vell.

Cerdanyola del Vallès

Aquest nucli inicial de població es va veure ràpidament dinamitzat per la construcció de la carretera de Barcelona a Terrassa (1852), l’actual N-150, seguint un traçat molt semblant al camí antic, i per la línia de ferrocarril de Barcelona a Sabadell (1855). Donades les bones comunicacions, entre els anys 1911 i 1914, en aquesta zona va ser on s’instal·laren les primeres naus i màquines de manufactures de materials

2

per la construcció a base d’amiant i de ciment, que amb el temps es popularitzaren amb el nom d’Uralita. Aquesta fàbrica marcarà l’inici de la industrialització del municipi, que tindrà una explosió important durant els anys 60 amb les noves zones industrials a la Clota de Cordelles (1957), Sugranyes (1961), la Bòbila (1963), l’ampliació de l’Uralita, Can Mitjans (1967) i Xarau (1972). Així doncs, a més dels estiuejants barcelonins que crearen els nuclis de població durant els anys 20 i 30 (Montflorit, Turó de Guiera, Ca n'Antolí, Turonet, Cordelles, Bellaterra, etc.), posteriorment s’afegiren els nous barris obrers procedents de l’immigració de la resta de l’Estat (Sot de Can Xarau, les Fontetes, Bonasort, Banús) que acabaran de donar forma a l’actual mosaic urbà que configura Cerdanyola del Vallès.1

Així doncs, gran part d’aquesta zona representa un dels nuclis històrics de la ciutat, amb una situació d’important centralitat marcada per la proximitat de l’estació de RENFE. Malgrat això, la presència d’elements fragmentadors i periurbans, donen a aquesta zona certa situació de perifèria, com són la presència de velles naus industrials i elements interurbans com la Nacional 150 i les línies de ferrocarril a l’aire lliure. Sens dubte, el principal element fragmentador avui en dia és la carretera de Barcelona. Amb una alta intensitat de tràfic rodat, conserva les característiques bàsiques d’una carretera, com són les tanques de protecció, poques instal·lacions semafòriques, pocs passos de vianants, passos subterranis, etc. Alhora que la carretera és un element divisori, també podem dir que és un eix estructurador, ja que marca la continuïtat de l’àrea entre la part sud del CAP II, amb les noves promocions residencials de l’Uralita. Així, al llarg d’aquest eix, es passa d’una zona industrial en transformació (Uralita), amb noves promocions d’habitatges que conviuen amb naus i tallers industrials, a una zona sud amb un teixit urbà molt més dens i consolidat (Quatre Cantons).

Tipològicament, la zona nord està formada per tres grans blocs de pisos semi –aïllats de planta baixa més cinc i sis pisos, mentre que la part sud configura una trama d’urbana de quadrícula amb cases de planta baixa i pis i edificis fins a quatre plantes. Entremig de les dues àrees i al llarg de la carretera de Barcelona, conviuen entre les zones residencials diferents tallers i naus amb activitat productiva, d’emmagatzematge, d’oci i comercial.

1 Font: Miquel Sánchez, 1980

1.3 La Mancomunitat Actualment, la major part de les actuacions de la “Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès-Ripollet-Montcada i Reixac”, es centren en àrea compresa entre la carretera de Barcelona i Autopista C-58. En el seu inici (l’any 1957), la Mancomunitat estava formada per Cerdanyola i Ripollet i va ser constituïda amb l’objectiu de dotar i mantenir la il·luminació la carretera de Barcelona. Amb el temps, s’ha anat ampliant amb membres i serveis. L’any 2000 s’hi afegeix Montcada i Reixac, que llinda amb el límit sud-est de Cerdanyola del Vallès. La Mancomunitat està formada per una comissió gestora integrada pels alcaldes/esses dels municipis mancomunats i tres regidors/es de cada ajuntament, que tenen l’obligació de reunir-se semestralment. També consta d’un petit equip tècnic, format per una coordinadora i una administrativa. La presidència de la comunitat és rotativa amb un caràcter anual, així com el secretari i l’interventor, que canvien al mateix temps que la presidència. Aquest any 2007, la presidència correspon a l’alcalde de Montcada i Reixac. Tot i que no totes elles es desenvolupen, la Mancomunitat és competent en les següents matèries: a) Ordenació del transit de vehicles i de persones en vies urbanes; b) L’execució urbanística i,

3

especialment, la instal·lació i conservació dels serveis urbanístics (enllumenat públic, pavimentació, clavegueram, etc.); c) La protecció del medi, els serveis de neteja viaria, de recollida i tractament de residus; d) La protecció de la salubritat pública i la participació en la gestió de l’atenció primària de salut, que inclourà el servei d’orientació i planificació familiar; e) Els serveis funeraris; f) La prestació de serveis socials; g) El transport públic de viatgers; h) Les activitats i instal·lacions culturals i esportives, l’ocupació del lleure i i) La creació, promoció i sosteniment dels mitjans de comunicació social. La despesa total prevista per l’any 2007 és de 793.473 euros, dels quals el 55,38% correspon a despesa operativa. El finançament del pressupost ve donat per l’aportació dels ajuntaments que formen part de la Mancomunitat (segons el nombre d’habitants i d’usuaris en els serveis mancomunats) en un 50,4% i de la Generalitat (provinent del Servei Català de la Salut, el Fons de Cooperació Local i el POUSC) en un 48,6%. Entre el que aporten els ajuntaments, aquest es reparteix de la següent manera (dades del 2006): un 25,77% Cerdanyola del Vallès, un 22,9% Ripollet i un 1,87% Montcada i Reixac. Tot i el gran nombre de matèries que pot desenvolupar, en concret la Mancomunitat destina finançament a les següents activitats: finançament dels equips d’atenció i detecció precoç (DAPSI) i d’atenció a la infància i adolescència en risc (EAIA); subvencions al casal Jove La Gresca i la Fundació MAIN, programes per la gent gran en el Centre Cívic de la Mancomunitat; manteniment del servei d’orientació i planificació familiar; finançament de la delegació Parkinson Catalunya i al manteniment de l’enllumenat de la N-150 i del pas soterrani. 1.4 La diagnosi

L’informe que teniu a les mans, té la intenció de ser un document de treball per tal d’avançar cap a una diagnosi comunitària de l’àmbit d’estudi que permeti, en un futur, desenvolupar una intervenció integral en aquesta àrea. Per tant, aquest no és un document tancat, sinó una primera aproximació a l’àrea que s’ha d’anar completant en les fases posteriors. Blocs de l’Uralita (esq-sup), barri quatre

Cantons (dreta-sup) i carrer Montserrat (baix)

Fins el moment, s’ha treballat amb dos tipus de fonts: informació estadística i informació qualitativa a partir d’entrevistes. Pel que fa les primeres, fonamentalment s’han utilitzat les dades provinents del padró d’habitants de Cerdanyola del Vallès del 2006 i el cens de població i

4

d’habitatges del 2001. Donada la microescala amb la que s’està treballant, ha estat necessari utilitzar aquest tipus de fonts que, malgrat la informació aportada, tenen les seves limitacions. El padró d’habitants ha estat una font interessant per la seva continua actualització i la possibilitat de georeferenciar algunes de les dades, tot i que aporten una informació limitada a les característiques de la població, encara que molt rellevant (sexe, edat, estudis, nacionalitat). Pel que fa el cens de població i habitatges ens aporta molta informació, però part d’ella força caduca, especialment en l’àmbit de la formació i l’ocupació. En tot cas, pensem que encara hi ha dades per explotar provinents d’aquesta font. Tant amb el cens com en el padró, s’ha treballat amb la unitat estadística menor, en el nostre cas, la secció censal número 1 que coincideix en gran mesura amb l’àrea d’estudi (veure mapa 1). Mapa Nº 1. l’àrea d’estudi i la secció censal número 1 Font: Idescat Juny 2006

Per altra banda, les entrevistes a tècnics municipals, ens han servit per contrastar la informació quantitativa i tenir coneixement sobre els diferents serveis, programes i equipaments d’atenció a les persones presents en el municipi. Pensem que aquesta informació serà realment rellevant en les fases posteriors del desenvolupament del pla integral per tal de conèixer, aprofitar i coordinar els recursos municipals existents. Agraïm un cop més als entrevistats/des seva la disponibilitat i predisposició (veure també a l’annex el llistat d’entrevistes). Per últim, dos documents ens han estat útils per tal de completar la informació. Per una banda, les dades aportades pel Pla d’accessibilitat de Cerdanyola del Vallès, especialment rellevants pel que fa a espai públics i, per l’altre, el Pla d’equipaments de Cerdanyola, que recull tots els equipaments existents i fa una previsió dels futurs. La diagnosi està estructurada en vuit grans àrees temàtiques: Població, Formació i ocupació, Habitatge, Espai públic, Mobilitat i transports, Activitat comercial, Participació i associacionisme i Equipaments i serveis. En cada apartat es presenten les principals dades obtingudes de forma gràfica i a continuació se’n fa una interpretació. Finalment, en l’últim apartat es fa una síntesi dels elements més destacats de la diagnosi.

5

2. Població En aquest apartat s’han utilitzat les dades del padró de juny del 2006. Això fa que la informació només sigui comparable amb el municipi de Cerdanyola i no amb el conjunt de Catalunya, però ens ha permès treballar amb dades més recents possibles.

1996 1998 2000 (n) (n) (n)

Área d'estudi 1900 2004 2065 Cerdanyola del vallès 51.068 53.352 54.801 2002 2004 2006

(n) (n) (n) Área d'estudi 2210 2492 3460 Cerdanyola del vallès 57.123 57.582 58.592

Taula Nº 1. Evolució de la població. Àrea d’estudi i Cerdanyola del Vallès (2000-2006). Font: Variació de la població en el període 1996-2006 (Font: Idescat) Pel que fa a la població, una de les principals dades a destacar és l’augment de població que ha tingut l’àrea d’estudi. Amb sis anys hi ha hagut un increment del 45%, mentre en el mateix període, la població en el conjunt de Cerdanyola ha estat del 13%. Aquesta variació relativa només és explicable per la construcció de les noves urbanitzacions al sector de l’Uralita (Taula Nº1). Tot i que en aquesta diagnosi no disposem de les

dades apropiades per demostrar-ho amb detall, és molt probable que la nova població arribada a l’àrea d’estudi sigui força homogènia: entre 30 i 40 anys, nivell d’estudis mig i alt, provinents de Barcelona i la resta de l’àrea metropolitana. El mateix moment d’arribada, així com el similar esforç econòmic que han hagut de realitzar per accedir a l’habitatge (excepte els del bloc sud, tots els altres pisos seran a preu lliure), explicaria aquesta homogeneïtat social dels nous residents. Aquest fet introdueix un important matís a les dades que s’exposaran a continuació, ja que aquestes hauran variat substancialment des de la incorporació d’aquest nou contingent poblacional que es concentra geogràficament al nord de l’àrea d’estudi (veure mapa 2). Com veurem en els següents apartats, segurament aquest fet ha comportat la millora de diferents indicadors en el conjunt de l’àrea d’estudi (menor taxa de dependència, majors nivells d’instrucció, etc.), però alhora ens indica que s’han de tenir molt en compte les diferències internes de la zona d’estudi. Tal i com podem observar en el mapa de densitat, el teixit urbà més dens el podem trobar en la zona sud i més antiga, al llarg del carrer Barbarà i carrer Prat de la Riba, així com al voltant de la carretera de Barcelona a l’alçada del carrer Font.

6

ÀREA D'ESTUDI: Evolució dels grups d'edat (1996-2006)

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

1996 1998 2000 2002 2004 2006

Anys

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

45,00%

0 - 1415 - 1920 - 24

Mapa Nº2: Densitat població Kernell. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró (juny 2006).

25 - 3940 - 6465 i +

Si analitzem l’evolució de la població de l’àrea d’estudi des de l’any 1996 fins el 2006 per grups d’edat (Gràfic Nº1), veiem clarament diferents tendències. La més clara és l’augment del grup d’edat entre 25 i 39 anys,

fills o bé en edat de tenir-ne. Mentre que la disminució dels nois i noies entre 15 i 19 s’explica més aviat per una disminució de la taxa de natalitat durant els anys del seu neixament, la disminució de la població de més de 40 anys només té sentit per una emigració de la població d’aquesta edat cap a altres indrets. Així doncs, a partir d’aquest anàlisi preliminar, podríem concloure respecte a les diferències internes de la zona d’estudi, que mentre a la zona d’Uralita actua com a atractor de persones de entre 25 i 39, a la zona de Quatre Cantons la població de més de 40 està emigrant, segurament cap a altres zones amb millors condicions d’habitabilitat per a les seves necessitats.

junt amb els de 0 a 14, tot i que de forma més moderada. Al llard’aquests anys, simultàniament a l’increment que hem comentat, descendeixen la resta d’edats, especialment el grup comprès pels majors de 40 anys. Aquesta gràfica ens confirma que l’augment de població des

g

de l’any 2000 ha estat protagonitzat pel grup d’edat comprès entre 25 i 39 anys que de ben segur el formen els habitants de les promocions situades als antics terrenys de l’Uralita. L’augment de la població de 0-14 s’explicaria també pel mateix motiu, ja que els nouvinguts han arribat amb

Gràfic Nº1: Evolució dels grups d’edat (1996-2006)2. Àrea d’estudi. Font: Padró municipal d’habitants. Elaboració pròpia

2 Els grups d’edat en aquest gràfic no són homogenis per tal de mostrar millor les tendències.

7

8

Area d'estudi : Piràmide de població (jun 2006)

90 - 94

-9,0 -8,0 -7,0 -6,0 -5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0

0 - 4 5 - 9 10 - 1415 - 1920 - 2425 - 2930 - 3435 - 3940 - 4445 - 4950 - 5455 - 5960 - 6465 - 6970 - 7475 - 7980 - 8485 - 89

edat

qui

nque

nnal

95 i +

Homes Estrng Dones Estrng Homes Esp Dones Esp

CERDANYOLA DEL VALLÈS: Piràmide de població (2006)

85 i +

-5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0

0 - 4 5 - 910 - 1415 - 1920 - 2425 - 2930 - 3435 - 3940 - 4445 - 4950 - 5455 - 5960 - 6465 - 6970 - 7475 - 7980 - 84

edat

qui

nque

nnal

Homes Estrng Dones Estrng Homes Esp Dones Esp

Pel que fa l’estructura d’edats, l’àrea d’estudi manté una piràmide diferent de la del conjunt de Cerdanyola del Vallès. El conjunt del municipi mostra les tendències generals del país, que reflecteixen un augment de l’esperança de vida i un estancament de la població a partir de la generació que avui té al voltant de 30 anys, per una disminució de les taxes de natalitat en aquells anys. En la base de la piràmide (Gràfic Nº2), trobem un lleuger increment en els últims anys, segurament degut a la les taxes de natalitat de la població immigrada. En canvi, la població de l’àrea d’estudi (Gràfic Nº 3), tot i seguir les tendències generals de Cerdanyola i de Catalunya, té una població de 30 a 40 anys molt més elevada que el municipi, tal i com ja hem apuntat. Mentre que la franja d’edat de 25 a 39 anys representa el 27% de la població de Cerdanyola, en l’àrea d’estudi arriben a ser gairebé el 40%.

Gràfic Nº3. Piràmides de població l’àrea d’estudi Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia.

questa diferencia no es dóna per l’entrada de persones de nacionalitat que en l resta del municipi,

omentat. Així doncs, si ens centrem amb els índexs sintètics de oblació, aquests ens mostren que l’àrea d’estudi té, en conjunt, una oblació més jove, i per tant menys envellida i menys dependent que l conjunt de Cerdanyola. Malgrat tot, una dada significativa és l’índex de enectud o sobreenvelliment (Taula Nº2), que calcula el pes de la oblació de major de 85 anys en relació al total de la població major de 5 anys. En el cas de l’àrea d’estudi és de del 13,5%, mentre que el onjunt de Cerdanyola no arribava al 10% (en el conjunt de Catalunya, any 2005 també era del 10%). En total, en l’àrea d’estudi apareixen ensades unes 47 persones (d’aquestes 30 són dones) majors de 85 nys, situades majoritàriament a l’àrea de Quatre Cantons.

Gràfic Nº2. Piràmides de població Cerdanyola del Vallès Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia.

Aestrangera, que segueixen un patró similar a inó per l’entrada de nous residents ams b aquesta franja d’edat com s’ha

cppesp6cl’ca

Índex de persones nacionalitat estrangera 8,21% 9,10%

À

Índex de joventut 22,53% 20,47%

34% 36,53%Índex de dependència 30,

Índex d’envelliment 73,15% 80,13%

Índex de senectut 13,46% 9,90%

rea d’estudi

Cerdanyola del vallès

Taula Nº2 Índex sintètics de població. Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia. Mapa Nº3. Localització de la població major de 85 anys. Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia

Aquesta situació és especialment rellevant donat que la gent gran és un grup vulnerable als processos d’exclusió social, especialment quan els problemes de salut s’uneixen els de la pobresa, la solitud i/o deficiències en els habitatges o en l’entorn proper. Georeferenciant les dades del padró, hem pogut obtenir la localització de les persones més grans de més de 85 anys que viuen soles3 que sumen un total de 187 i es concentren a l’eix que formen els carrers Prat de la Riba i Tiana, així com la part de la carretera de Barcelona propera a l’Avinguda de Catalunya (veure mapa 3).

ituada en un entorn de fortes pendents el que genera dificultats

d’estudi i 2,9% de Cerdanyola) i a Extremadura (2,1% i 2,4% respectivament).

Unió Europea (o bé per països recentment incorporats) er raons econòmiques, són un col·lectiu vulnerable. Tot i que ens

Com veurem en el capítol de l’espai públic, part d’aquesta àrea està sd’accessibilitat. 2.2 L’origen de la població El 64% de la població de l’àrea d’estudi va néixer a Barcelona. Si observem el lloc de naixement per comunitats autònomes, Andalusia és clarament la comunitat autònoma d’on provenen més habitants, amb un 11%, procedent de les onades migratòries interiors dels anys 60. Tot i així, aquesta xifra es situa dos punts per sota del conjunt de la ciutat. Per ordre d’importància, lluny queden els habitants nascuts a Castella i Lleó (2,4% de l’àrea

La població de nacionalitat estrangera, especialment aquella que ha arribat de fora lap

3 Aquest és un indicador complex de construir. Per qüestions de temps, només ha estat possible calcular-lo en la nostra àrea d’estudi i no en la resta d’informes de les àrees de Banús-Bonasort i Fontetes.

9

Amèrica Sud 23,1 41,3

Àfrica (Magreb+Subsh.) 16,7 11,8

Resta UE - 25 29,3 17,3

Z. Àsia + Oceania

Resta Europa 0,4 13,1

Grans àrees de països Àrea d'estudi Cerdanyola del

vallès

12,9 5,8

12,0 10,7Amèr.Central/Nord

Total Pobl. estrangera 273 5.141

% s/ Total Població 8,2 8,9

TOTAL POBLACIÓ 12.324 57.959

trobem en una gran diversitativils, polítics i socials, s’uneixen

de circumstàncies, sovint, a la falta de drets situacions de pobresa, discriminació, c

precarietat laboral i dificultats amb l’idioma i amb el funcionament de l’administració, situacions que dificulten l’accés a unes condicions de vida dignes. En el cas de Cerdanyola, com a la resta de Catalunya, ha experimentat un important creixement d’aquest tipus de població, especialment la provinent d’Amèrica del Sud. És per aquest motiu que se li dedica les persones de nacionalitat estrangera una atenció especial en aquest anàlisi.

Cerdanyola del Vallès: Evolució de la població de nacionalitat estrangera (valors absoluts)

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Anys

Pobl

aciò

Resta UE

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Gràfic Nº4:

Evolució de la població de nacionalitat estrangera de Cerdanyola del Vallès.

Font: Idescat. Elaboració pròpia L’àrea d’estudi, té un índex de població estrangera del 8,2%, lleugerament inferior a la del conjunt de Cerdanyola que es situa al voltant del 9% (Taula Nº3). Si analitzem l’origen d’aquesta població, veiem com que el grup majoritari de nacionalitat estrangera prové de la resta de la Unió Europea, el que representa prop del 30% de la població estrangera de l’àrea d’estudi. El següent grup majoritari és el

d’Amèrica del sud, tot i que amb na proporció molt menor que en el conjunt de Cerdanyola, que a la ciutat arriba al 40% del total (Gràfic Nº4). La nacionalitat majoritària entre la població estrangera en l’àrea d’estudi és l’equatoriana, amb un total de 35 persones, seguida dels colombians (27) i els marroquins (24).

lment irregular. Per problemes en emostrar el seu lloc de residència, por i/o desconeixement, part

d’aquesta població no s’empadrona. Tot i això, si incorporéssim la zona de Ripollet en l’àrea d’observació, probablement les dades sobre la població de nacionalitat estrangera canviarien substancialment.

Taula Nº3: Origen de la població per grans zones de països. Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia. Aquesta informació contrasta amb l’obtinguda de les entrevistes als tècnics municipals. Aquest biaix pot donar-se per dos motius. Per una imatge del barri que ja no es correspon amb la realitat o bé per problemes amb les dades. Tot i que el padró d’habitants és una de les millors fonts per identificar aquest tipus de població, no omple els buits de la major art de la població en situació legap

d

10

3. Formació i ocupació Les dades sobre formació i ocupació provenen de fonts estadístiques diferents. Per una banda, les dades sobre nivell d’instrucció provenen del padró d’habitants, per ser les dades més actuals (juny 2006), pel que les hem pogut comparar amb el conjunt de Cerdanyola del Vallès. Per l’altre, les úniques dades disponibles en relació a l’ocupació i a l’activitat a nivell de secció, són les que provenen del cens de població de l’any 2001, comparables a nivell de Cerdanyola i també de Catalunya.

16,34

47,37

23,07

13,22

22,57

43,78

23,03

10,62

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

% p

obla

ciò

Area d'estudi Cerdanyola del vallès

Població comparada per nivell d’instrucció (2006)

EnsenyamentUniversitariSegon Grau

Primer grau

Sense titulació

Gràfic Nº5. Població segons nivell d’instrucció. Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia.

L’àrea d’estudi presenta un millor grau d’instrucció en tots els nivells educatius analitzats: tot i que força elevada, té una menor proporció de població sense titulació (16%) i més població que han arribat a finalitzar els estudis universitaris (diplomatures, llicenciatures i doctorats) que el conjunt de Cerdanyola del Vallès (Gràfic Nº5). Si analitzem els nivells d’instrucció de l’àrea d’estudis per sexe, no trobem diferències

significatives. Si ens centrem en l’edat (Taula Nº4), els que tenen entre 30 i 39 anys és la generació millor formada, ja que és la generació a partir de la qual s’ha gaudit d’un major accés als diferents nivells educatius, alhora que són els que per ara han tingut temps d’arribar a finalitzar els estudis universitaris. Per contra, la població més gran de 60 anys són els que presenten pitjors nivells d’instrucció.

Taula Nº4: Nivell d’instru ó segons g ups d’ . cci r edat. Àrea d’estudiFont: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia. Així doncs, conseqüentment amb les dades que acabem de comentar, les taxes elaborades en aquest àmbit, presenten un millor comportament respecte al conjunt de Cerdanyola (Taula Nº5). La taxa de formació insuficient, que comptabilitza la població analfabeta i sense estudis sobre el total de la població és 7 punts menor, mentre que la taxa de titulació universitària dos punts superior.

Sense titulació Primer Grau Segon Grau

Enseny. Universitari

Anys (núm) % (núm) % (núm) % (núm) % 10-19 158 5,6 71 2,3 1 0,0 0 0,0 20-29 46 1,5 276 9,1 188 6,2 86 2,8 30-39 16 0,5 338 11,2 307 10,2 231 7,6 40-49 11 0,3 227 7,5 111 3,7 46 1,5 50-59 69 2,3 231 7,6 57 1,9 20 0,6 mes 59 191 6,3 280 9,3 33 1,1 14 0,4 Total població 10 anys o mes 491 16,3 1423 47,3 693 23,0 397 13,2

11

(%)

Àrea d'estudi

Cerdanyola del Vallès

Difª àrea / Ciutat

Taxa d’analfabetisme 2,7% 5,3% -2,6% Taxa de formació insuficient 17,4% 24,7% -7,3% Taxa de titulació superior 11,9% 9,5% 2,4% Total pob. 10 anys i més 90,0% 90,1% -0,1%

Taula Nº5. Taxes del nivell d’instrucció. Àrea d’estudi i Cerdanyola del Vallès. Font: Lectura del Padró Municipal d'Habitants a juny 2006. Elaboració pròpia. Finalment, pel que fa l’àmbit educatiu, s’ha complementat la informació amb dades sobre el grau de coneixement del català, ja que també és un bon indicador de cohesió social. En general, la població de l’àrea d’estudi presenta un millor i major coneixement del català que el conjunt de la població de Cerdanyola, que segurament s’explica per la menor presència de població de nacionalitat estrangera i de persones nascudes a d’altres comunitats autònomes (Taula Nº6).

Àrea d'estudi Cerdanyola del

Vallès Catalunya

L'entén 93,3% 92% 92% El sap parlar 70,8% 69,5% 72,6% El sap llegir 73,3% 71,7% 72,4% El sap escriure 45,5% 46,1% 48,5% No l'entén 4,8% 5% 5,3% Total població 2 anys i més 98,1% 97% 97,4%

Taula Nº6. Grau de coneixement del català. Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001. En relació els indicadors d’ocupació, primer s’ha de tenir en compte que les úniques dades disponibles són del 2001. Mentre que la taxa d’activitat (que posa en relació la població activa amb el total de població major de 16 anys), és significativament major, en l’àrea d’estudi trobem una taxa d’atur

un punt major que la del conjunt de Cerdanyola i de Catalunya, el que es tradueix també en una menor proporció de persones ocupades. Entre els desocupats, tant els que busquen la seva primera feina com els desocupats que han treballat abans, tenen una proporció semblant a la de Cerdanyola del Vallès. Pel que fa els inactius, l’àrea d’estudi té més jubilats i pensionistes (11%) i més població incapacitada per treballar que el conjunt de la ciutat (Taula Nº7).

Àrea d'estudi Cerdanyola del Vallès Catalunya

Taxa d’activitat 69,7% 62,9% 58,4% Taxa d’atur 11,5% 10,4% 10,2%

Taula Nº7. Taxa d’activitat i d’atur (2001). Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya. Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001.Elaboració pròpia.

Area d'estudi

Cerdanyola del vallés Catalunya

(n) % (n) % (n) % Ocupats 878 45,6% 25016 47,3% 2.816.488 44,6% Desocupats que busquen la seva primera feina 18 0,9% 379 0,7% 48.692 0,7% Desocupats que han treballat abans 96 4,9% 2485 4,7% 270.243 4,2% Jubilats o pensionistes 210 10,9% 5257 9,9% 996.483 15,8% Incapacitat permanent per treballar 48 2,5% 1025 1,9% 136.796 2,1%

Taula Nº 8. Estructura de la població en relació a l’ocupació. Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001.

12

4. Edificis i Habitatges Les dades que presentem a continuació són les últimes disponibles i provenen del cens de llars i habitatges de l’any 2001. En total, a l’àrea d’estudi es troben 690 habitatges (el 3,7% de Cerdanyola) en 228 edificis. Pel que fa a la superfície dels habitatges, tot i que com en el conjunt de Cerdanyola predominen els habitatges d’entre 70 i 80m2, l’àrea d’estudi es caracteritza per tenir més habitatges d’entre 50 i 69m2 que el conjunt de Cerdanyola i Catalunya. Alhora, també podem observar com hi ha sensiblement menys habitatges grans, a partir de 100m2 en endavant (Taula Nº9).

Àrea d'estudi Cerdanyola del Vallès

Catalunya

Anys (n) % (n) % (n) % Menor de 30 m2 0 0,0% 9 0,0% 6.519 0,3% De 30 a 39 m2 0 0,0% 25 0,1% 20.240 0,9% De 40 a 49 m2 10 1,4% 269 1,5% 70.237 3,0% De 50 a 59 m2 58 8,4% 974 5,3% 159.256 6,9% De 60 a 69 m2 114 16,5% 2.545 13,9% 341.103 14,7% De 70 a 79 m2 132 19,1% 3.586 19,6% 386.807 16,7% De 80 a 89 m2 121 17,5% 3.149 17,2% 321.794 13,9% De 90 a 99 m2 129 18,7% 3.341 18,3% 406.410 17,5% De 100 a 109 m2 56 8,1% 1.388 7,6% 187.166 8,1% De 110 a 119 m2 15 2,2% 546 3,0% 84.278 3,6% De 120 a 129 m2 17 2,5% 550 3,0% 94.077 4,1% De 130 a 139 m2 9 1,3% 243 1,3% 36.445 1,6% De 140 a 149 m2 5 0,7% 215 1,2% 33.270 1,4%

De 150 a 179 m2 10 1,4% 565 3,1% 74.884 3,2% De 180 a 209 m2 10 1,4% 499 2,7% 53.746 2,3% Més de 209 m2 4 0,6% 374 2,0% 39.542 1,7% TOTAL Població 690 100% 18.278 100% 2.315.774 100%

Taula Nº9. Característiques dels ges pr s se superf ea d’ d Vallès i Catalunya (2001). Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001. Elaboració pròpia.

habitat incipal gons la ície. Àr estudi, Cer anyola del

En relació al règim de tinença dels habitatges, com a tot Catalunya, predomina aclaparadorament la propietat per sobre el lloguer (Taula Nº 10). El 87% dels habitatges de la zona d’estudi són de propietat i el 10,4% de lloguer, percentatges similars al conjunt de Cerdanyola, tot i que la presència del lloguer és lleugerament major. Una dada a destacar és la menor proporció d’habitatges de propietat amb pagaments pendents a l’àrea d’estudi (un 32,3%) respecte a Cerdanyola (41%), tot i que continua essent superior a la mitjana de Catalunya. Les hipoteques i altre tipus de pagaments pendents de l’habitatge, pot ser un indicador de vulnerabilitat de les famílies, especialment si es vincula amb barris amb problemes de inestabilitat laboral i d’atur. S’ha de senyalar l’alt percentatge d’aquest indicador en el conjunt de Cerdanyola i també en l’àrea d’estudi. Aquestes dades són del 2001 i és probable que hagin augmentat amb la venta de les promocions de la Uralita. Malgrat tot, el percentatge d’habitatges en propietat totalment pagats, així com per herència o donació, és més elevat que en el conjunt de Cerdanyola i de Catalunya.

13

Àrea d'estudi Cerdanyola del Vallès Catalunya

(n) % (n) % (n) %

Vivenda en propietat, per compra, totalment pagada 342 49,6% 8.324 45,5% 1.063.841 45,9% Vivenda en propietat, per compra, amb pagaments pendents 223 32,3% 7.450 40,8% 639.033 27,6% Vivenda en propietat, per herència o donació 36 5,2% 419 2,3% 127.847 5,5% De lloguer 72 10,4% 1.484 8,1% 384.423 16,6% Cedida gratis o a baix preu 4 0,6% 173 0,9% 37.343 1,6% Altra forma 13 1,9% 428 2,3% 63.287 2,7% TOTAL 690 100% 18.278 100% 2.315.774 100%

Taula Nº 10 Règim de tinença de l’habitatge. Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya (2001). Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001. Elaboració pròpia En la següent taula, hem agrupat aquells indicadors1 que mostren les principals deficiències en els edificis que es poden observar a partir de l’anàlisi del cens i que indiquen la necessitats de intervencions urgents (Taula Nº11). En el 2001, no hi havia cap edifici a l’àrea d’estudi sense aigua corrent o sense evacuació d’aigües residuals a l’àrea d’estudi. En la zona, però, es detecten altres mancances, com és l’elevat nombre d’edificis amb més de quatre plantes sense ascensor, el que pot suposar un problema quan en aquests edificis hi viu gent amb problemes de mobilitat. En total, són uns 20 edificis destinats a habitatges familiars, el que representa gairebé un 9%, superior al del conjunt de Cerdanyola (6%) i

1 Per mesurar tal de mesurar les desigualtats en l’equipament a l’habitatge, un indicador que es podria incloure són els habitatges amb calefacció.

al conjunt de Catalunya (7,5%). Pel que fa el grau de conservació dels habitatges, la zona d’estudi també té una major proporció d’habitatges en estat ruïnós que Cerdanyola i Catalunya. Un element important a tenir en compte és que, en la zona sud de l’àrea d’estudi, ens trobem en una de les parts més antigues del municipi que es va començar a urbanitzar a mitjans del segle XIX2.

Àrea d'estudi

Cerdanyola del Vallès Catalunya

(n) % (n) % (n) % Edificis (HF) sense aigua corrent 0 0,0% 10 0,2% 7.729 0,7% Edificis (HF) sense evacuació d’aigües residuals 0 0,0% 16 0,3% 15.686 1,5% Edificis (HF) amb 4 plantes i + sense ascensor 20 8,8% 346 6,0% 79.593 7,5% Edificis (HF) en mal estat 2 0,9% 21 0,40% 17.330 1,6% Edificis (HF) en estat ruïnós 12 5,3% 72 1,2% 10.412 0.9% Total Edificis /habit. familiar (HF) 228 15,0% 5.766 8,1% 1.065.458 11,3%

Taula Nº 11. Edificis en deficiències. Àrea d’estudi, Cerdanyola el Vallès i Catalunya (2001). Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001. Elaboració pròpia

2 Per tal de completar les dades de l’estat dels habitatges, s’haurien d’incorporar en la diagnosi les dades sobre l’any de construcció dels edificis, el que explicaria segurament el percentatge d’edificis en estat ruïnós per falta de manteniment i/o per processos especulatius.

14

Per últim, s’ha inclòs en l’anàlisi el valor de les diferents zones de la ciutat, que ens mostra diferències internes en l’àrea d’estudi i ens dóna una aproximació indirecte als preus de lloguer i venta. Com es pot observar en el mapa Nº4, es poden identificar tres zones:

• Una sector industrial (en color lila), que s’estén al llarg de la carretera de Barcelona.

• Dues àrees amb un major valor (en color verd). La primera, situada al voltant de l’Avinguda Catalunya i amb una localització molt central, al costat de l’estació de RENFE. La segona, correspon a les noves urbanitzacions de l’Uralita, que malgrat estar amb una

situació més perifèrica, són de nova edificació i compten amb unes millors condicions d’entorn (llum, parcs, etc.).

• Dues àrees amb un menor valor (en color blau), situades al sud de l’àrea d’estudi i en la zona de Quatre Cantons. Aquesta és la zona on es concentren els edificis en pitjor estat i on actualment s’estan realitzant diferents operacions immobiliàries.

Mapa Nº 4. Aproximació indirecte als preus de lloguer i venta Font: Cadastre Ajuntament de Cerdanyola Juny 2006)

15

5. Espai públic i accessibilitat Les major part de les dades que presentem a continuació provenen del recentment finalitzat Pla d’accessibilitat de Cerdanyola (2007) i expressen la situació de l’espai públic, en termes d’amplada dels carrers, pendents i elements urbans. Segons les dades que ens facilita el pla, veiem que la zona d’estudi presenta alguns problemes d’accessibilitat en l’espai públic (Mapa 5). Mapa Nº 5. Nivells d’accessibilitat. Font: Pla d’accessibilitat, pàg. 218 Entre els carrers de Sant Francesc i l’avinguda Creu Roja és on es presenten la major part dels problemes, però que el pla planteja

propostes de millora en gairebé tota l’àrea, entre els que destaquen les següents:

• Accions de millora en els carrers de la Mancomunitat i Tiana per pendents elevades.

• Reubicació del arbrat en el carrer Prat de la Riba, Mare de Déu de Montserrat i Avda. de la Creu Roja.

• Eliminació de diferents graons aïllats a la carretera de Barcelona, entre els carrers del Clos i Avda. de la Creu Roja.

• Plataforma única als carrers de Pavia, carrer Font, carrer Via, passatge dels Ametllers, el tram sud del carrer Barbarà.

• A més, el pla també planteja modificacions en l’arbrat i en les voreres a la recent urbanitzada zona d’Uralita.

Mapa Nº6. Estat actual d’ voreres Font: pla d’accessibilitat, pàgina 216

16

En tot cas, la carretera de Barcelona, per la seva centralitat i el seu caràcter de via interurbana, és la que planteja més deficiències i segurament també més possibilitats de reconversió en un eix urbà i comercial que vertebri tota aquesta zona. Actualment, manté el caràcter de carretera, amb una intensitat de trànsit molt elevada, voreres estretes per l’amplada de la via, pocs passos de vianants en superfície, etc. Degut a l’intens trànsit de la N-150, els carrers interiors de la zona Quatre Cantons es converteixen en alguns moments en vies alternatives dels desplaçaments interurbans, augmentant el trànsit interior. La carretera actualment també és un focus de contaminació atmosfèrica i acústica, que s’uneix als problemes derivats de la proximitat de l’autopista C-

58 a la part est del barri, delimitant una part important d’aquesta zona entre dues vies de gran densitat. En el terme municipal e Ripollet, els edificis d’aquesta zona es troben a escassos metres de l’autopista. Com a la resta de Cerdanyola, en la zona d’estudi, l’ocupació de l’espai públic per part del vehicle privat en aparcament és també molt important en tota l’àrea, que coincideix amb una manca de cobertura d’aparcament (veure apartat mobilitat i transports). Mapa Nº 7. Espais verds i parcs Font: Ajuntament de Cerdanyola, Juny 2006)

17

Un altra aspecte a destacar, és la pràctica inexistència d’espais verds a la zona, així com de places i zones de jocs infantils que esdevinguin punts de trobada pels veïns i veïnes (Mapa Nº 7). Actualment, l’única plaça de l’àrea d’estudi es troba en el carrer se Sant Quintí, però sense gaire centralitat, ja que queda situada entre les vies del tren i diverses naus industrials, alhora que en el pla d’accessibilitat s’assenyalen la presència de diferents elements mal ubicats i mal dissenyats. L’únic parc proper a la zona és el Parc de la Maria Regodos, en el terme municipal de Ripollet, i actualment està en obres. A la zona nord, a les noves promocions que s’han realitzat a Cerdanyola (Uralita) com a Ripollet, incorporen zones verdes. Tanmateix, la seva ubicació els hi dóna un caràcter semiprivat en el cas de les promocions de l’Uralita o bé directament són privats, com és el cas dels patis interiors de les noves promocions de Ripollet.

18

6. Mobilitat i transports Pel que fa el transport públic, la zona sud de l’àrea d’estudi és molt pròxima a l’estació de RENFE de Cerdanyola del Vallès, per on passen dues línies (la C7 i la C4) amb una gran connectivitat amb Barcelona i la zona central i oest de la regió metropolitana (Sabadell, Terrassa, Manresa, Martorell, etc.). També hi passen quatre línies d’autobusos interurbans: la línia A3 (de Barcelona a Bellaterra), la línia A4 (de Barcelona a Terrassa) i la línia A7 (de Barcelona a Fontetes), amb una bona cobertura de les parades en la zona d’estudi1. A més a més, l’única parada de taxis de Cerdanyola del Vallès, situada al costat de l’estació de RENFE, queda també pròxima. Mapa Nº 8.Cobertura de les parades d’autobús. Font: Pla d’accessibilitat, pàg. 1400

a zona que està més mal comunicada amb aquest serveis són les oves promocions de l’Uralita, més allunyades de l’estació i amb una

icient cobertura de les línies d’autobús descrites.

a proximitat de la N-150, com de l’autopista C-58 (de Barcelona a anresa) fa que sigui també una zona de fàcil accés des de fora del

1 En la present diagnosi no s’han tingut en compte les freqüències de pas.

Lndef LMmunicipi amb el vehicle privat. Així doncs, aquesta àrea compta amb una bona connectivitat, tant amb transport públic com amb transport privat, amb la resta de l’àrea metropolitana. Mapa Nº 9. Línies d’autobús interurbanes (1). Font: Pla d’accessibilitat, pàg. 1394

19

No passa el mateix amb la connexió de l’àrea d’estudi amb la resta del unicipi, ja que cap de les línies urbanes tenen parada pròxima ni

ecorregut en la zona d’estudi. La connexió a peu, també presenta lgunes dificultats, per la triple barrera que significa la N-150, la línia de errocarril i finalment el riu Sec. Per exemple, els veïns de l’Uralita, per rribar a la zona esportiva de Can Xarau, han de donar un llarg rodeig

Segons dades de l’Idescat, l’any 2005 per cada 1.000 habitants de Cerdanyola del Vallès, hi havia 476 turismes, amb un parc total de 27.209 automòbils. L’any 2001, es feien més des de Cerdanyola més d’11.000 desplaç ments diaris a un altre municipi (més 4.300 desplaçaments nterns) er anar a treballar o a estudiar amb un vehicle privat. Aquestes

mrafafins el pont de Santa Ana. En conclusió, a grans trets podem dir que l’àrea d’estudi té una major connectivitat amb transport públic amb altres municipis propers (com Barcelona) que amb la resta de Cerdanyola. Mapa Nº 10. Línies d’autobús interurbanes (2). Font: pla d’accessibilitat, pàg. 1394

a pi

magnituds donen algunes pinzellades de la important presència que té el vehicle privat en l’espai públic de la ciutat; en una zona on hi ha un important dèficit d’espai públic d’ús col·lectiu. Davant d’aquesta situació, un dèficit important de la zona és la manca de les places d’aparcament, ja que actualment no hi ha cap zona d’aparcament públic, com es pot observar en el següent mapa. La proposta del pla d’accessibilitat és construir almenys un nou aparcament públic a la zona del final del carrer Sant Francesc. Mapa Nº 11. Cobertura de les zones d’aparcaments i propostes. Font: Pla d’accessibilitat, pàg. 1412

20

7. Activitat comercial

84%

16%

86%

14%

84%

16%

0

20

40

60

80

100

Pobl

ació

(%

)

Area d'estudi Cerdanyola Catalunya

Locals per grau d’activitat (2001)

Total inactius

Total actius

L’existència de comerç de proximitat en els baixos dels edificis, enriqueix la vida urbana, ja que augmenta la intensitat de l’ús de l’espai públic reduint la sensació de inseguretat; multiplica els espais d’interrelació i socialització entre els habitants del barri, genera xarxes d’autoajuda i augmenta l’accessibilitat als bens de primera necessitat. En el cas de l’àrea d’estudi, l’activitat comercial de la zona es centra fonamentalment en dos eixos: la carretera de Barcelona i l’Avinguda Creu Roja que connecta el pont de Ripollet amb l’Avinguda Catalunya. Mentre que a l’Avinguda de la Creu Roja i els seus voltants es troba el comerç de proximitat; en el cas de carretera de Barcelona es situen diferents establiments d’abast interurbà com botigues de mobles o grans superfícies d’alimentació. Actualment aquesta via combina també activitats d’emmegatzamatge amb alguna activitat d’oci (la principal sala de festes es troba aquí). La falta d’urbanització de la mateixa carretera peel trànsit dels vianants, l’existència de tallers i magatzems, així com la presència de determinades activitats comercials, fa que aquest eix prengui un caràcter perifèric, al qual s’hi accedeix fonamentalment amb el transport privat. En total, a l’àrea d’estudi hi ha censats uns 141 locals, dels quals el 84% tenen algun tipus d’activitat. En comparació amb Cerdanyola, la zona d’estudi té un 2% més de locals inactius, tot i que es situa en la mitja de Catalunya.

Gràfic Nº6. Locals per grau d’activitat (2001). Àrea d’estudi, Cerdanyola del Vallès i Catalunya. Font: Idescat / Cens de població i d’habitatge 2001. Les dades que provenen del pla d’accessibilitat, tot i no ser exhaustives, ens permeten veure amb més detall la ubicació dels diferents locals, així com les activitats comercials que s’hi desenvolupen. En el mapa podem observar com les activitats es centren fonamentalment en la zona sud, al voltant de l’Avinguda Catalunya. En aquesta zona es poden trobar una diversitat important de serveis. S’ha d’apuntar que en general, l’àrea de Quatre Cantons és bàsicament residencial i hi ha pocs baixos destinats a activitat comercial, exceptuant la zona descrita. Tot i així, s’hi poden trobar alguns bars i establiments de queviures dispersos que donen servei als residents. Per altra banda, les noves promocions d’Uralita, al llarg de la carretera de Barcelona, incorporen en els baixos dels edificis locals per activitats comercials. Malgrat que la majoria resten

21

22

actualment tancats (les dades del cens del 2001 segurament no els incorporaven), alguns d’ells han començat a obrir les seves portes. Mapa Nº12. Situació i tipus de locals de concurrència pública (2007). Àrea d’estudi. Font: Pla d’accessibilitat de Cerdanyola del Vallès.

1 Forn de pa2 Supermercats3 Botiga de queviures4 Mobles5 Foristeries6 Perruqueries7 Roba i pell8 Sabateries9 Talles de cotxes

10 Autoescoles11 Fotografia12 Centres comercials13 Bars14 Restorants15 Caixa i Bancs16 Immobiliaries17 Assegurances i mutues18 Locotoris telefonics19 Ordinadors i prod. Inform20 Llibreries i papereries21 Ferreteries22 Fusteries

8. Participació i associacionisme En aquest apartat ens centrarem la descripció en dos tipus de participació: l’electoral (a les darreres eleccions locals i autonòmiques) i l’associativa, a partir del llistat d’associacions que disposa l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’ajuntament de Ripollet.

Àrea d'estudi Cerdanyola del Vallès Catalunya

Eleccions locals (2003) 51,9% 59,6% 61,3% Eleccions autonòmiques (2006) 52,0% 55,5% 63,4%

Taula. Nº12. Grau de participació electoral en les darreres ons locals i a ques. elecci utonòmiFont: Idescat. Elaboració pròpia Com veiem en la taula, Cerdanyola del Vallès presenta uns nivells de participació més baixos que Catalunya en les dues eleccions observades. En l’àrea d’estudi, el nivell d’abstenció és encara més elevat i es situa gairebé deu punts per sobre de la mitjana de Catalunya en les dues eleccions. Els factors estructurals analitzats (edat, estudis) fan difícil explicar aquesta diferència, pel que seria necessari analitzar una sèrie més llarga d’eleccions del mateix àmbit per tal de descartar la presència de factors conjunturals, i veure si aquest diferencial nivell d’abstenció es repeteix elecció darrera elecció. Tanmateix, aquesta és una dada significativa que requereix una anàlisi en més profunditat. Pel que fa la participació associativa, en aquesta primera fase de diagnosi simplement s’ha realitzat una primera identificació de les associacions que es troben en l’àrea d’estudi. La major part d’elles es troben situades a la zona sud, entre el carrer Tiana i l’Avinguda de la

Creu Roja. En el cas de Ripollet, moltes d’elles es troben situades al carrer de Nostra Sra. Dels Àngels, que és la continuació del carrer Prat de la Riba en el terme municipal de Ripollet. La creu formada pel carrer Prat de la Riba/Nostra Sra. Dels Àngels i l’avinguda de la Creu Roja, són els principals eixos cívics en aquesta part de la zona d’estudi. A la part nord, actualment s’està portant a terme en els nous blocs diferents accions encaminades a afavorir dinàmiques comunitàries a partir de trobades informatives i de percepció de les possibilitats i voluntats de la població resident. Sembla que un dels resultats d’aquest procés serà la constitució d’una nova associació de veïns i veïnes al sector d’uralita. A continuació es llisten les associacions que s’han identificat en l’àrea d’estudi:

• Associació comerços de la carretera de Barcelona • Associació comerciants Cerdanyola – Montacada • Creu Roja • Grup de dones per la igualtat • Associació Catalana per al parkinson • Associació de veïns Quatre Cantons • Procés comunitari a Uralita • Associació de Modelistes de Cerdanyola del Vallès • Comissió de Festes de la Tardor

Incloem aquí també aquelles associacions que s’han identificat també en el terme municipal de Ripollet, al estar situades en la mateixa unitat urbana:

23

• Casal Jove La Gresca • Associació de veïns Can Tiana • Club de petanca Ripollet • Diables de Ripollet • AMPA Tiana de la Riba

Tot i existir un bon grapat d’associacions, seria interessant analitzar el grau d’interrelació entre elles, aspecte important per l’articulació i la generació de capital social. Un aspecte que pot dificultar la seva relació és la divisió administrativa actual entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet, així com la multiplicitat identitària que implica l’existència de diferents barris sense límits clars (Tiana - Pont Vell i Quatre Cantons) en una petita zona. Un altre factor a assenyalar, com veurem a continuació, és la falta d’espais públics (parcs infantils) i altres tipus d’equipaments de barri (escoles) que permetin un lloc de trobada informals entre els residents del barri. Algunes de les associacions llistades, hauran de tenir un paper rellevant en el projecte d’intervenció integral per tal vehicular la participació associativa en el projecte, tant per conèixer millor les necessitats de les persones i de les entitats, com per garantir cert recolzament social al procés de intervenció. Per ara, entre d’elles, s’ha identificat La Gresca, com a principal dinamitzador comunitari de la zona (tant en la zona de Cerdanyola del Vallès com a la de Ripollet). Així mateix, serà interessant pensar en aquelles associacions (tant de Cerdanyola com de Ripollet), que tot i no estar ubicades en l’àrea, té interès perquè s’impliquin en el projecte d’intervenció integral.

Casal Jove La Gresca

24

9. Equipaments i serveis Les dades d’aquest últim apartat provenen de la informació facilitada pel mateix ajuntament, tant a partir de les entrevistes diferents a tècnics i la documentació facilitada per ells, com dels plans d’accessibilitat i d’equipaments. Mapa Nº 13. Equipaments i serveis en la zona d’estudi i voltants. Font: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Elaboració pròpia

1 CAP Salut Mental2 CAP II Cerdanyola Ripollet3 CAP Uralita4 Creu Roja5 EAIA (equip d'atenció a la infància i adolescència en risc)6 DAPSI (equip d'atenció i detecció precoz)7 Centre Cívic Mancomunitat8 Centre Cívic les Fontetes

Com es pot observar en el mapa, la majoria d’equipaments i serveis es troben a la zona sud de la zona d’estudi, especialment a la zona on es troben els termes municipals de Cerdanyola i Ripollet. Principalment els equipaments es situen a l’Avinguda de la Creu Roja (La Creu Roja, DAPSI, EAIA, etc) i, ja dintre el terme municipal de Ripollet, al llarg de Nostra Sra. dels Àngels (La Gresca, Centre Cívic). Encara més al sud i ja fora de l’àrea d’estudi, es troba el CAP II, que dóna cobertura tant a Cerdanyola com a Ripollet. El nou CAP d’Uralita, encara en construcció, reequilibrarà territorialment els equipaments sanitaris i donarà servei als nous blocs i a la població resident a banda i banda de la carretera de Barcelona en la zona nord. A part dels equipaments existents, que es detallen a continuació, hi ha prevista la construcció del Nou Hospital subcomarcal (zona de la Redosa), que té prevista la seva posada en funcionament l’any 2010 i donarà servei a l’àrea de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. Encara sense concreció, també hi ha prevista una reserva de sòl important per tal de realitzar un equipament de ciutat, a l’actual zona industrial que delimiten els carrers de la Concòrdia, Mare de Déu de la Montserrat, Sant Francesc i Carretera de Barcelona. Equipmanents sociosanitaris:

• Creu Roja (Av. Creu Roja, 25-29) que integra diferents serveis: voluntariat, escola de formació, atenció a les persones immigrades i serveis de socors i emergències. Les activitats que desenvolupa aquests serveis són les següents: reforç escolar, suport en activitats escolars i extraescolars, tallers i cursos de formació en temes de salut, social, medi ambient i cooperació. La mancomunitat ha destinat diferents ajudes al manteniment de

25

l’edifici i els serveis que dóna aquest equipament abracen tant l’àrea de Cerdanyola com la de Ripollet.

• CAP II Cerdanyola Ripollet (Ctra. Nacional 150, cantonada amb C/ Tarragona, s/n). Centre d’atenció primària que ofereix els següents serveis: cirurgia, dermatologia, traumatologia, oftalmologia, otorinolaringologia, endocrinologia i nutrició, dietètica, podologia, neurologia, pneumologia, psicologia i psicologia infantil. També ofereix els següents serveis específics: servei ordinari d'urgències; diagnòstic per la imatge, el programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva i el programa d'atenció a la dona (ASSIR-PAD).

• Nou CAP d’Uralita (Carretera de Barcelona, 145). La previsió és que aquest centre d’atenció primària entri en funcionament l’any vinent, amb deu consultes de medicina general i quatre de pediatria, donant servei tant a la població de Cerdanyola com de Ripollet.

Serveis socials: • EAIA. Equip d’atenció a la infància i adolescència en risc (c/

de la Mare de Déu de Montserrat, 1). Situat en el mateix edifici de la Creu Roja, ofereix atenció als temes relacionats amb situacions d’alts risc social per a infants i adolescents de Cerdanyola i Ripollet.

• DAPSI. Equip d’atenció i detecció precoç (Av. Creu Roja, 25-29). Servei de titularitat privada que es dedica a la prevenció i atenció que puguin presentar dificultats a nivell de desenvolupament, d’edats entre 0 i 5 anys. Ofereix també suport tècnic al programa d’integració bressol i realitza activitats en escoles bressol i al cicle d’Educació Infantil d’escoles públiques i privades concertades.

Dinamització comunitària: • Centre Cívic de la Mancomunitat (Nostra senyora dels Àngels,

15). Equipament municipal d’uns 150 m2 amb bar i diverses sales de reunions inaugurat l’any 1997. Seu d’entitats (com l’AV de Quatre Cantons o els Diables de Cerdanyola), s’hi realitzen algunes activitats com l’organització de les festes populars de la tardor, l’organització de les festes del foc o classes de puntes de coixí. Aquest és un dels equipaments analitzats pel Pla d’accessibilitat de Cerdanyola, concloent que s’han de realitzar importants obres de millora (com la instal·lació d’un ascensor) perquè aquest pugui ser accessible.

• Centre d’esplai la Gresca (C/ Bonavista 12). El centre d’esplai és un grup del Barri Pont Vell i Tiana que realitza activitats pel temps lliure d'infants i joves des dels 4 als 16 anys. A part de l’esplai diari, també compte amb el Casal Jove que promou l'aprenentatge, el lleure educatiu, l'autogestió del temps lliure i les capacitats de les noies i els nois d’entre 12 i 18 anys. El Casal inclou els programes “Conecta Joven” (accions formatives orientades a l’alfabetització digital adreçades al col·lectiu adult); el Taller de música moderna i la Radio Mola. A banda d’aquestes activitats, la Gresca també realitza l’esplai de dissabtes, dinamitza un espai per a l’ús de les noves tecnologies (Connecta’t), l’espai l’hora del cafè (espai de d’aprenentatge i creixement personal de les mares vinculades a l’esplai) i activitats de vacances.

26

Si fem un primera anàlisi dels equipaments segons els àmbits i col·lectius als que donen cobertura, veiem com amb l’obertura del nou CAP d’Uralita, tota l’àrea d’estudi queda ben coberta per aquest tipus equipaments sanitaris1. El Casal Jove i el Centre d’esplai la Gresca, ofereixen serveis de lleure a infants i joves del barri, especialment de l’àrea de Quatre Cantons i Tiana-Pont Vell. Més deficients són els equipaments i programes destinats al col·lectiu de gent gran, ja que en no hi ha cap casal de gent gran a la zona i en el centre cívic s’ofereixen poques activitats per a aquest col·lectiu. Una absència important en la zona són els centres educatius, tant d’educació pre-escolar, primària com de batxillerat. L’únic centre educatiu de la zona és el CEIP Tiana, que dóna cobertura a la població de Ripollet. Els residents a Cerdanyola del Vallès, encara que estiguin més pròxims al CEIP Tiana, han d’anar al CEIP la Sínia o al CEIP Xarau, si viuen per sobre del carrer de Tiana, o bé al CEIP les Fontetes, s’hi viuen per sota. Una situació més preocupant són els centres educatius d’educació preescolar, inexistents tant en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès com en el de Ripollet. El més pròxim és la llars d’infants El ninot, situada a l’altra banda del riu Sec. Així doncs, és de destacar la falta de centres educatius a la zona, ja que a més de cobrir les necessitats formatives, també s’hi realitzen activitats extraescolars, proveeixen d’altres tipus d’equipaments (biblioteques, zones esportives) i actuen com un espai de relació formal (a través de les AMPES) i informal de relació entre els residents.

1 Per una anàlisi en més profunditat s’haurien d’analitzar els serveis específics i a la població a la que ha de donar servei. En el llistat no s’ha inclòs al CAP de Salut Mental, molt proper a la zona d’estudi, gestionat per l’Hospital de Sant Joan de Déu atén a les poblacions de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac.

27

10. Síntesi A continuació, s’exposa una síntesi dels elements més rellevants descrits en els anteriors capítols. Pel que fa a l’EVOLUCIÓ URBANA, actualment aquesta és una àrea en transformació. L’àrea de Quatre Cantons és un dels nuclis històrics de Cerdanyola del Vallès que té els seus orígens a mitjans del segle XIX. Actualment, aquesta zona es troba amb una situació d’important centralitat, marcada per la proximitat de l’estació de RENFE de Cerdanyola del Vallès. Al mateix temps, però, la presència d’elements fragmentadors i periurbans donen a aquesta zona certa situació de perifèria: la presència de velles naus industrials i elements interurbans com la Nacional 150 o les línies de ferrocarril a l’aire lliure. Sens dubte, el principal element fragmentador avui en dia és la carretera de Barcelona. Alhora que la carretera és un element divisori, també podem dir que és un eix estructurador, ja que marca la continuïtat de l’àrea entre la part sud amb les noves promocions residencials de l’Uralita. Així, al llarg d’aquest eix, es passa d’una zona industrial en transformació (Uralita), amb noves promocions d’habitatges que conviuen amb naus i tallers, a una zona sud amb un teixit urbà molt més dens i consolidat (Quatre Cantons). Entremig de les dues àrees i al llarg de la carretera de Barcelona, conviuen entre les zones residencials diferents tallers i naus amb activitat productiva, d’emmagatzematge, d’oci i comercial. Així doncs, no podem parlar d’una àrea homogènia, sinó que l’àrea d’estudi presenta importants diferències internes, com hem pogut veure en l’apartat de POBLACIÓ. En aquesta àrea hi estan empadronades (a juny del 2006) un total de 3.325 habitants en una superfície 0,22 km2. En els últims sis anys s’ha experimentat un augment del 25% de la

població, que s’explica per l’arribada de nous habitants a les promocions de l’Uralita. L’anàlisi de l’evolució de la població per grups d’edats, ens dóna a entendre que mentre la zona d’Uralita actua com a atractor de persones d’entre 25 i 39 anys, a la zona de Quatre Cantons la població de més de 40 anys està emigrant de la zona. Aquesta és una dinàmica a destacar que s’hauria d’aprofundir. A més, també s’ha detectat una taxa de sobreenvelliment a la zona superior a la del conjunt de Cerdanyola, malgrat que en conjunt, l’àrea d’estudi té una població més jove, i per tant menys envellida i menys dependent que Cerdanyola del Vallès. El 64% de la població de l’àrea d’estudi va néixer a Barcelona. Si observem el lloc de naixement per comunitats autònomes, Andalusia és la comunitat autònoma d’on provenen més habitants, amb un 11%. Pel que fa a la nacionalitat, el grup majoritari de nacionalitat estrangera prové de la resta de la Unió Europea, el que representa prop del 30% de la població estrangera de l’àrea d’estudi. El següent grup és el d’Amèrica del sud (que representa un 23% de la població de nacionalitat estrangera, però lluny del 40% al conjunt de Cerdanyola). Per països, la nacionalitat majoritària entre la població estrangera en l’àrea d’estudi és l’equatoriana, amb un total de 35 persones. Pel que fa a la FORMACIÓ i OCUPACIÓ, l’àrea d’estudi presenta un millor grau d’instrucció en tots els nivells educatius analitzats. La taxa de formació insuficient, que comptabilitza la població analfabeta i sense estudis sobre el total de la població, és 7 punts menor que la mitja de Cerdanyola, mentre que la taxa de titulació universitària és dos punts

28

superior. Malgrat el bon comportament d’aquests indicadors, a l’àrea d’estudi trobem a l’any 2001 una taxa d’atur (11,5%) un punt major que la del conjunt de Cerdanyola i de Catalunya. Pel que fa a la població inactiva, en l’àrea d’estudi es troben més jubilats i pensionistes (11%) i més població incapacitada per treballar que el conjunt de la ciutat. Si ens centrem en els HABITATGES, l’àrea d’estudi es caracteritza per tenir uns habitatges més petits, destaca una major presència dels que oscil·len entre 50 i 69 m2. Tot i que com a tota la ciutat, predomina clarament la propietat sobre el lloguer, en la zona d’estudi hi ha lleugerament més habitatges de lloguer (un 10,4% del total). Pel que als EDIFICIS, l’estat de conservació és pitjor que el conjunt de la ciutat i hi trobem proporcionalment més edificis en estat ruïnós (un 5,3%). Alhora, també hi ha més habitatges de més de quatre plantes sense ascensor (un 8,8%). Pel que fa al preu, tot i que no disposem de dades sobre els preus de venta i lloguer, però els diferents valors cadastrals presents a la zona ens mostren diferències entre la zona d’Uralita i la més propera a l’Avinguda Catalunya, per una banda, i la resta de l’àrea d’estudi per l’altre, que compte amb un valor menor. En relació a l’accessibilitat en l’ESPAI PÚBLIC, trobem problemes d’accessibilitat en gairebé tota la zona d’estudi. Tot i això, els problemes més greus els trobem als carrers de la Mancomunitat i al carrer Tiana per donades les fortes pendents i les barreres presents. Altres problemes detectats en aquest àmbit han estat la important presència del vehicle privat i els problemes derivats de la proximitat de la carretera de Barcelona i especialment de l’autopista C-58. Un altre aspecte a destacar, és la pràctica inexistència d’espais verds a la zona, així com de places i zones de jocs infantils que esdevinguin punts de trobada pels veïns i veïnes. A la zona nord, se n’estan creant de noves,

però la seva ubicació els hi dóna un caràcter semiprivat en el cas de les promocions de l’Uralita. En l’apartat de MOBILITAT I TRANSPORTS, s’ha d’assenyalar la bona connectivitat de la zona, tant en transport públic, com amb transport privat, amb la resta de l’àrea metropolitana i especialment amb Barcelona. Aquesta situació contrasta amb les dificultats, especialment en la zona nord d’estudi, d’arribar a altres zones de la ciutat, tant a peu com a transport públic. Cap de les línies urbanes té parada a la zona i existeixen diferents barreres (vies de ferrocarril, pendents, riu, carretera de Barcelona) que ho dificulten. Pel que fa a aparcaments, la zona presenta una deficient cobertura, sense cap aparcament públic. En relació a l’ACTIVITAT COMERCIAL, amb un 2% més de locals inactius que Cerdanyola, trobem que l’activitat comercial de la zona es concentra fonamentalment en dos eixos: la carretera de Barcelona i l’Avinguda Creu Roja. En el cas de carretera de Barcelona, es situen diferents establiments d’abast interurbà, com botigues de mobles o grans superfícies d’alimentació, mentre que a l’Avinguda de la Creu Roja i els seus voltants es troba el comerç de proximitat. Per altra banda, les noves promocions d’Uralita, al llarg de la carretera de Barcelona, incorporen en els baixos dels edificis locals per activitats comercials i alguns d’ells han començat a obrir les seves portes. Pel caràcter industrial de la zona, en aquest apartat seria necessari incorporar en l’anàlisi també aquelles activitats productives. Pel que fa a la PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME, s’han detectat nivells d’abstencionisme especialment alts, tant en les últimes eleccions locals com autonòmiques, fet que mereixeria un estudi amb més profunditat. Falta contrastar aquest apartat amb els seus protagonistes, pel que pel moment, en aquesta diagnosi s’ha realitzat un

29

llistat d’associacions presents a la zona. La major part de les associacions es troben al terme municipal de Ripollet i entre d’elles, s’ha de destacar el treball comunitari que està desenvolupant el casal La Gresca amb infants i joves, així com els processos associatius que s’han endegat a la zona d’Uralita. Per últim, pel que fa els EQUIPAMENTS I SERVEIS, amb l’obertura del nou CAP d’Uralita, tota l’àrea d’estudi queda ben coberta per aquest tipus equipaments sanitaris. El Casal Jove i el Centre d’esplai la Gresca, ofereixen serveis de lleure a infants i joves del barri, especialment de l’àrea de Quatre Cantons i Tiana-Pont Vell. Més deficients són els equipaments i programes destinats al col·lectiu de gent gran, ja que no hi ha cap casal de gent gran a la zona i en el centre cívic on sembla que s’ofereixen poques activitats per a aquest col·lectiu. Una altra absència important en la zona són els centres educatius, fet especialment preocupant en educació pre-escolar. Així doncs, és de destacar la falta de centres educatius a la zona, ja que a més de cobrir les necessitats formatives, en ells també s’hi realitzen activitats extraescolars, proveeixen d’altres tipus d’equipaments (biblioteques, zones esportives) i actuen com un espai de relació formal (a través de les AMPES) i informal de relació entre els residents. Un cop analitzats els diferents aspectes de la diagnosi podem dir que l’àrea d’estudi presenta dues zones amb mancances i potencialitats diferents, unides per l’eix de la carretera de Barcelona. Per una banda, la població de la zona de l’Uralita, és força homogènia, entre 30 i 40 anys i viu amb edificis de nova construcció amb espais verds interiors. Tot i això, aquesta zona té problemes importants de connectivitat amb la resta de Cerdanyola del Vallès, així com és important l’absència d’equipaments socials, educatius i comunitaris.

La zona de Quatre Cantons és molt més heterogènia i és on es concentra la població de nacionalitat estrangera majoritàriament, així com la població gran. És un teixit urbà molt més consolidat, millor connectat, amb més cohesió social i identitària i una major cobertura de comerços i equipaments. Tot i això, sembla que part de la població de més de 40 anys hi està marxant. És on es troben els edificis i els habitatges amb pitjors condicions, alhora que hi ha problemes d’accessibilitat a l’espai públic. Manquen també equipaments i serveis per a la gent gran, equipaments educatius i espacialment espais verds. Entre les dues zones es troba la carretera de Barcelona, que actualment manca d’urbanització i manté el seu caràcter de carretera i no de carrer. Aquesta via ofereix un important potencialitat de reconversió en un eix cívic i comercial que estructuri tota l’àrea. Finalment, s’ha de fer una reflexió sobre les fàbriques, tallers i naus que romanen a l’àrea, quins val la pena val mantenir per motius patrimonials i per tal d’assegurar una diversitat d’usos i quins són necessaris reconvertir.

No s’ha d’oblidar tota la zona contigua a la zona d’estudi que queda dins el terme municipal de Ripollet, l’àrea de Tiana – Pont Vell. Aquesta àrea forma un continuum urbà amb la zona d’estudi i la divisió entre elles respon fonamentalment a criteris administratius. En qualsevol projecte d’intervenció integral que es plantegi, serà necessari incloure tota la zona que queda entre l’autopista C-58 i la línia del ferrocarril. Només amb una simple observació, veiem com en aquesta zona es troben edificis en mal estat i la proximitat de l’autopista crea problemes ambientals i d’habitabilitat. Sembla també que és on es troba la major part de la població de nacionalitat estrangera extracomunitària. Alhora, bona part d’associacions, equipaments i serveis estan situats a la banda de Ripollet.

30

En conclusió, creiem que és necessari ampliar la diagnosi i planificar la intervenció integral tenint en compte tota la unitat urbana. És a dir, serà necessari realitzar un acord entre els ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i Ripollet a través de la Mancomunitat. Finalment, remarcar que aquest document és tant sols és una diagnosi prèvia, aquesta s’haurà d’ampliar en extensió i en profunditat perquè acabi essent una diagnosi útil i participada. En l’annex d’aquest informe trobareu una sèrie d’indicadors i de persones a entrevistar que al llarg del treball s’han identificat com rellevants. Un dels àmbits a incorporar en el present informe és l’urbanístic, ja que fins el moment s’ha treballat en un document a part. Com hem vist, no es pot separar el medi físic amb el social i qualsevol intervenció haurà de tenir en compte els dos aspectes si no vol generar noves desigualtats. És a dir, enfront els problemes i oportunitats detectades, remarquem la necessitat d’intervenir en tota la unitat urbana d’una forma integral i participada, combinant polítiques urbanes amb polítiques socials des d’una lògica comunitària.

31

11. Bibliografia

o Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2007). Cerdanyola Acull. Quaderns de ciutat. Cerdanyola del Vallès

o Alabart, Anna; Gavaldà, Jordi; Vilà, Gemma (2003). Diagnòstic territorial de Cerdanyola del Vallès. Barcelona: Universitat de Barcelona

o Borakasi (2003).Diagnosi social per el Projecte de Ciutat de Cerdanyola del Vallès. Informe final

o Equip del programa la Universitat a l’Abast (2007). Congrés de la gent gran Cerdanyola ’06. Universitat Autònoma de Barcelona.

o Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (2000). o Mancomunitats. Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del

Vallès-Ripollet- Montcada i Reixac. Núm. 276, pàg. 44. 17/11/00. o Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès, Ripollet,

Montcada i Reixac (2007). Informe econòmic i finançer. Pressupost de l’exercici 2007.

o Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac (2007).Memòria de la Presidència. Pressupost 2007.

o Sánchez, Miquel (1980). Geografia de Cerdanyola i rodalia. Miquel Sánchez: Sabadell

o Sánchez, Miquel (2005). Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

o Servei català de la salut (2006). Pla sanitari del Vallès. Període 2006-2009. Generalitat de Catalunya

Fonts d’informació primària:

o AUDITORIA MEDIAMBIENTAL MUNICIPAL– per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (1999)

o PLA d’ACCESSIBILITAT o PLA D’EQUIPAMENTS DE CERDANYOLA. Autors: JBE

Arquitectes Associats, S.L. per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

o MIGRACIÓ I CIUTADANIA – Xarxa de Ciutat per a la immigració. Observatori Local per la immigració. CPS Drets Civils. Ajuntament de Cerdanyola (2005)

o DIAGNÒSTIC SOCIAL PER AL PROJECTE DE CERDANYOLA DEL VALLÈS. Autor: Borakasi per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (Maig 2003)

o PROJECTE D’INTERVENCIÓ INTEGRAL EN EL BARRI DE FONTETES – per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. (2006)

o MAPA D’INSTAL•LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS – Autors SEAE per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2007).

Dades estadístiques: -Actualització de dades del Padró Municipal, juny 2006 -Dades proporcionats per l’Àrea de Participació

32

-Dades evolutives dels Padrons Municipals d’habitants de 1996, 1998, 2000, 2002, 2004 i 2006 Entrevistes: Les entrevistes han estat realitzades per els investigadors/es dels equips de l’IGOP, SEAE i ETCS. - Àrea de serveis socials. 16/04/07 (ETCS) - Àrea d’educació i infància. 10/04/07 (IGOP) - Àrea d’educació i infància.14/04/07 (IGOP) - ex-coordinador de la Mancomunitat Cerdanyola-Ripollet. 13/04/07 (IGOP) - Àrea d’ocupació. 04/04/07 (ETCS) - Àrea immigració. 30/03/07 (IGOP) - Àrea de joventut 28/03/07 (SEAE) - Àrea de Dona gent gran. 28/03/07 (SEAE) - Àrea de salut. 27/03/07 (ETCS) Documentació aportada pels serveis entrevistats:

o SERVEI MUNICIPAL DE PROMOCIÓ SOCIAL (Serveis Socials): Fulletons, dades Memòria interna 2006

o SERVEI MUNICIPAL DE SALUT: Memòries 2004 i 2005. Informació sobre Camp. Mpal. “Cerdanyola Educa”, Pla Mpal. de Prevenció de Dependències i Comportaments de Risc (des de 2004), Camp. Mpal. de Prevenció de la SIDA, Programes de “Salut Escolar”, Programa “Salut i Escola”

o SERVEI MUNICIPAL D’OCUPACIÓ: Fulletons, dades Memòria interna 2006, Doc. Can Serraparera de Serveis a Empreses 2006.

o SERVEI MUNICIPAL d’EDUCACIÓ: Pla Educatiu d’Entorn (maig 2006), Guia de Serveis Cerdanyola Acull (Quaderns de Ciutat); Programa d’activitats Cerdanyola educa (curs 2006-2007); XIX Jornades de participació de mares i pares a l’escola

o PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Cerdanyola – Acull (Col. Quaderns de Ciutat, 2006), XIX Jorn. de Participació de mares i pares a l’escola (Col. Quaderns de Ciutat, 2006), Guia d’Entitats Esportives (Col. Quaderns de Ciutat, 2004-05), Col•lecció “Cerdanyola té...”: Plural, Història, Camí Verd....

o REGIDORIA DE LA DONA – Àrea Mpal. de Drets Civils: Quaderns de Ciutat-2006 “Nosaltres les dones”. Pla Municipal de les Polítiques de Dones 2005 – 2011.

o REGIDORIA DE LA JOVENTUT – Àrea Mpal. de Drets Civils: Memòria Casal Joves Altimira 2004, Indicadors Servei Joventut 2004, Pla Municipal de la Joventut 2006 – 2007. Memòria 2006, Programa Actuacions Servei de Joventut 2007.

o CERDANYOLA IMMIGRACIÓ – Àrea Mpal. de Drets Civils:. Informe sobre la Immigració a Cerdanyola del Vallès 2004, 2005, 2006 (Observatori de la immigració); Pla integral de Ciutadania 2007.

o CERDANYOLA IMMIGRACIÓ – Àrea Mpal. de Drets Civils:. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

o GENT GRAN: Conclusions del Congrés de la Gent Gran’ (2006). Planificació 2007 Gent Gran activa.

Webs: http://ripollet.cat/http://www.idescat.net/http://www.cerdanyola.cat/portal/jsp/home.jsp

33

Annex 1. Llistat d’indicadors i entrevistes a desenvolupar Població - Anàlisi en profunditat de les dades evolutives del padró 1996-2006 per l’àrea d’estudi i Cerdanyola. Font: Padró municipal d’habitants - Anàlisi de la mobilitat inter i intramunicipal. Font: Padró Municipal d’habitants i enquesta de mobilitat de Catalunya Habitatge - Any de construcció dels habitatges. Àrea d’estudi, Cerdanyola i Catalunya (2001) (Font: INE, Censos de Població i Habitatges 2001) - Percepció de problemes a les llars amb relació a la manca de servei o lavabo dins l’habitatge. Font: INE, Censos de Població i Habitatges 2001 - Preus de lloger, venda de primera mà i de segona mà. Font: agències immbiliàries locals - Estructura de les llars. Font: INE, Censos de Població i Vivendes 2001 - Edificis protegits Formació i ocupació - Població ocupada de 16 anys i més per tipus de professió. Font: IDESCAT, Censos de Població i Vivendes 2001 - Índex de condició socioeconòmica mitjana dels residents segons gènere. Font: INE, Censos de Població i Vivendes 2001 - Taxa d’escolarització per grups d’edat (en percentatge de persones de cada grup que estan rebent algun tipus d’ensenyament. Font: INE, Censos de Població i Vivendes 2001 Renda i desigualtat - Percentatge de persones en risc d’exclusió social. Font: Ajuntament - Beneficiaris d’ajudes (beques, pirmi, etc.). Font: Ajuntament Espais públics - Percepció de les llars amb relació a l’existència de problemes ambientals a la zona. Font: INE, Cens de Població i Habitatges 2001 - Percepció de les llars amb relació a l’existència de problemes per males comunicacions. Font: INE, Cens de Població i Habitatges 2001 Activitat comercial i productiva

- Tipus d’activitats. Font: IAE o observació directe - Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat. Font:IAE

Entrevistes: - Responsable del servei de seguretat ciutadana - Responsable de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà - Responsable del servei d’ecologia urbana i sostenibilitat - Responsable del servei d’espais públics - Educadors de carrer - Coordinadora Mancomunitat - Regidors responsables de la Mancomunitat a Cerdanyola, Ripollet i Montcada - Responsable Esplai la Gresca - Responsable Centre Cívic de la Mancomunitat - Direcció CEIP Tiana - Responsable del CAP II - Responsable Creu Roja - Responsable EAIA-DAPSI - Membre associació de veïns i veïnes Quatre Cantons - Membre associació de veïns i veïnes de Pont Vell - Membre associació de veïns i veïnes d’Uralita (?)