Problemes detectats i solucions Problemes detectats i solucions proposades per l’Ajuntamentproposades per l’AjuntamentEls PERI del districte.Urbanisme.Accessibilitat i connectivitat.Mobilitat.Qualitat ambiental i espais verds.Equipaments.

Els PERI de Nou BarrisEls PERI de Nou BarrisEl PERI de Porta.El PERI de Prosperitat.El PERI de Vallbona.El PERI de Vilapicina.El PERI dels habitatges del governador.El PERI del Turó de la Peira.El PERI de Roquetes.El PERI de Torre Baró.

El Peri del barri de PortaEl Peri del barri de Porta El Peri del barri de Porta es fa oficial el dia 25 de febrer de 1998 i

pretén, com els altres Peris de barri, millorar i reordenar el barri. Els objectius bàsics d’aquest Pla són:

Desenvolupament de les zones de remodelació que el Pla General delimita al voltant de la Pl. Sóller.

En el front Nord-Oest del cementiri de Sant Andreu ordenar les zones de densificació urbana.

Obertura i regularització de les alineacions dels carrers inclosos dins de l’àmbit per tal de completar la malla viària interna, resoldre les connexions amb l’anella circumdant, i garantir la continuïtat amb l’operació de RENFE-Meridiana a través dels carrers Pintor Alsamora i Garrofers.

Millora i renovació del teixit residencial i consecució d’una estructura interna vertebrada i equipada del barri, facilitada per les possibilitats de l’àrea de remodelació.

El Peri del barri de PortaEl Peri del barri de Porta Per aconseguir aquests objectius comentats es proposa una ordenació

urbanística basada en diferents eixos. Així, l’ordenació urbanística proposada es basa en:

En el tema de l’ordenació, es detecten dues zones clarament diferenciades en relació al seu model d’ordenació dominant: un model de bloc aïllat, en les zones de remodelació a l’entorn de la Plaça Sóller, i un model d’illa tancada, en el sector Nord del Cementiri de Sant Andreu. La proposta manté el mateix model d’ordenació per a cada sector on actua, per tal d’integrar al màxim les noves edificacions amb el teixit existent i donar una major unitat a tot el conjunt. Les alineacions dels carrer són un tema prioritari, i es fa amb l’objectiu de completar la malla viària interna.

Vialitat: En el Pla es proposa donar continuïtat i resoldre el traçat dels trams viaris inacabats per tal de completar la malla viària interior i garantir la seva connexió tant amb l'anell circulatori circumdant del barri, com amb el sector de RENFE-Meridiana. Tanmateix es regularitzen les alineacions dels vials recolzant-los en tot el possible amb la nova edificació.

Es sistematitzen les solucions d’ordenació en quant a la definició de l’espai lliure a través

El Peri del barri de PortaEl Peri del barri de Porta Es sistematitzen les solucions d’ordenació en quant a la definició de

l’espai lliure a través dels triangles d’espai verd que absorbeixin els canvis de traçat, com és el cas del carrer Escultor Ordóñez, Pintor Alsamora i part baixa del carrer Maladeta.

Vies transversals: En el carrer Escultor Ordóñez s’ajusten les alineacions en la part central i es resol amb uns espais lliures triangulars en el vessant Nord confrontant a la Plaça Sóller. Es preveu l’obertura de l’últim tram del carrer Alcúdia per connectar amb el carrer Doctor Pi i Molist. En el carrer Estudiant es preveu l’obertura del tram entre els carrers Valldemossa i Casas i Amigó per poder accedir a la Plaça Sóller.

El carrer de Pintor Alsamora, una de les vies transversals que apareixen al PERI

El Peri del barri de PortaEl Peri del barri de Porta Vies longitudinals: Es defineixen els traçats dels carrers Pintor

Alsamora i Garrofers per enllaçar-los amb els dos vials interiors de l’operació de RENFE-Meridiana. Aquests dos carrers són fonamentals dins de la malla ja que són els únics que travessen completament el barri en aquesta direcció fins a connectar amb l’anell circumdant. Es preveu l’obertura de l’últim tram Nord del carrer Maladeta per connectar-lo amb el Doctor Pi i Molist, coincidint també amb la nova connexió del carrer Alcudia a través d’una illa verda. En la zona nord del cementiri es perllonga el carrer Edduard Tubau per enllaçar-lo amb el Escultor Ordoñez.

Espai lliure: Es reconeix la Plaça Sóller com a peça gran de verd públic en l’interior del barri recolzant-la amb els nous fronts d’edificació, per tant els verds generats al voltant d’aquesta, tenen un caràcter més domèstic i una menor dimensió, ja que es vinculen com a espais lliures als nou s blocs a través d’una agrupació en illa i establint una relació directa amb els nou habitatges que els envolten. Es garanteixen les dotacions de verd que determina el PGM dins de les zones de remodelació. Les zones verdes ocupades per les dues masies Can Verdaguer i Can Valent es qualifiquen com equipaments. Queden compensades en el conjunt global del pla.

El Peri del barri de PortaEl Peri del barri de Porta

Dotacions: Dins de la zona de remodelació s’acompleixen les reserves per equipament que determina el P.G.M i s’ubiquen de forma equilibrada entre les dotacions existents i les noves proposades. Es manté com a equipament el centre escolar Ciutat de Mallorca. Se’n proposen dos equipaments nous amb diferent ús admissible: sanitari, cultural, religiós i docent. A l’entorn del cementiri es manté l’equipament privat del Camp de Futbol de la Damm, reajustant els seus límits per a adaptar-se a les noves alineacions. Es manté també la gran peça d’equipament públic del Cementiri de Sant Andreu. Es proposen com equipament les dues masies de Can Verdaguer i Can Valent. A la primera es preveu la seva ampliació i reforma com a equipament de tipus sanitari-assistencial. A la segona es preveu la seva rehabilitació i ampliació per a destinar-la a un ús dotacional.

Al barri de Porta, un cop millorada la connectivitat horitzontal, es pretén millorar la vertical

El Peri del barri de la ProsperitatEl Peri del barri de la Prosperitat Dins de l’àmbit del barri de la Prosperitat, el Pla Especial es proposa com un

instrument que articuli i ordeni un procés d’intervencions amb l'objectiu de la millora i requalificació urbanística del barri i les seves relacions amb la ciutat. El PERI fou aprovat al 1990.

El barri de la Prosperitat, tot i el seu alt grau de consolidació, presenta importants quantitats de sòl sense urbanitzar i sectors degradats o congelats pel planejament que fan necessària la intervenció urbanística.

És important també el dèficit d’equipaments que afecta tant als requisits d’ampliació de dotacions existents com a la necessitat de creació immediata de nous serveis públics que millorin la qualitat de vida del barri.

Les intervencions del pla es centren en: Els grans sectors de sòl residual que es localitzen sobre el perímetre del

barri, enfront a les potents vies pendents d’urbanització, amb l’objectiu d’establir les condicions d’ús i ordenació que permetin una definitiva consolidació.

Operacions sobre el teixit intern amb la finalitat d’establir una dinàmica de reestructuració del tramat a partir d’actuacions puntuals que garanteixin la correcta relació entre les seves parts, potenciant la creació d’equipaments locals i la reurbanització d’importants sectors interns del barri.

El Peri del barri de la ProsperitatEl Peri del barri de la Prosperitat Les propostes d’actuació es basen en:

Operacions sobre el sistema viari. La proposta té com objectiu plantejar una alternativa de jerarquització i ordenació de la xarxa de carrers existents al barri. Potenciar la connectivitat del tramat intern amb les noves vies del perímetre,

així com la consolidació de nous eixos que permetran el contacte amb altres barris.

Ordenar la forma d’utilització de l’actual tramat intern a través de la jerarquització dels carrers segons el seu nivell de connectivitat. Bàsicament són actuacions d’urbanització, realineacions i reorganització del tràfic.

Solucionar el problema de l’aparcament mitjançant la construcció de pàrkings subterranis.

Operacions sobre el sistema d’equipaments: el pla recull e incorpora les actuacions que es formularen amb anterioritat a la seva redacció i completa el nivell d’equipaments existents amb actuacions noves que es dedueixen de les necessitats del barri. Actuacions puntuals de nova creació: corresponen a peces aïllades que tenen

dèficits d’equipaments. Actuacions d’àmbit de barri: potents intervencions en sectors degradats del

tramat urbà que combinen la dotació de nous equipaments amb l’ampliació dels existents i amb la reestructuració de les àrees, formant peces d’equipament-verd al barri.

El Peri del barri de la ProsperitatEl Peri del barri de la Prosperitat Operacions sobre el sistema d’espais lliures. Les actuacions proposades per

la millora de l’espai lliure del barri, recauen en l’estructuració d’un sistema articulat i continu que vinculi i caracteritzi el conjunt d’espais lliures d’ús públic existents i de nova creació, i per un altre costa en l’ordenació i urbanització de les importants zones buides existents en les illes no consolidades del perímetre. El criteri general de la proposta es basa en la potenciació de trens grans eixos peatonals que estructuren les relacions de continuïtat interna del tramat i les seves connexions amb barris veïns, al mateix temps que articulen els nous espais lliures que el pla genera. Eix transversal, que uneix Rio de Janeiro amb la Via Júlia i el barri del Verdum. Eix longitudinal que connecta el barri de Trinitat amb el centre del barri de la

Prosperitat. Eix diagonal, de menor tamany en quant a la seva longitud, però d'inqüestionable

importància per reforçar la continuïtat i connexió entre les futures instal.lacions de RENFE Meridiana i el barri.

Creació d’habitatge públic. L’últim tema que completa el conjunt de la proposta per al barri és la creació d’habitatge públic, amb l’objectiu de resoldre, a partir de l’actuació pública, els problemes de reallotjament dels veïns afectats pel Pla, per motius de reordenació de determinats elements de l’estructura de l’espai públic.

El Peri del barri de VallbonaEl Peri del barri de Vallbona El Pla Especial de Reforma Interior de Vallbona es publica l’any 1990, té com a

objectius generals aquests que ampliem a continuació. El pla té com a objectius generals:

Connectar aquest sector amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través dels seus barris veïns, en especial de Montcada i Ciutat Meridiana. Es tracta així d'aproximar les grans àrees d’equipament del front del riu Besòs i el gran estoc de parc urbà, que avui el barri té qualificat, als seus colindants molt densament poblats.

Donar estructura al conjunt del sector, creant un sistema viari connectat per bé que jerarquitzat, i consolidar tres sectors residencials al voltant d’un gran parc forestal central que vessa des de les carenes del Turó de Sant Joan.

Regular l’edificació existent en el barri en relatiu bon estat amb unes ordenances apropiades per sectors, confiant en la capacitat de renovació dels teixits puntualment afectats.

Recollir les operacions d’habitatge públic que estan programades i eradicar amb això la vivenda inhabitable, fent possible el transvasament de la població que resideix en habitatges no rehabilitables.

Posar en joc peces de sòl buides al sector que normalitzarien l’oferta de solars

El Peri del barri de VallbonaEl Peri del barri de Vallbona i equilibrarien el conjunt, en quant a pes de residència i estructura urbana, en

una operació que permet adquirir gran part dels sòls de parc del barri i construir dignament la façana de la ciutat de Barcelona sobre el riu Besòs, en el tram entre Montcada i Trinitat Vella, a l’entrada-sortida de la ciutat pel coll de Montcada sobre aquest riu.

En línies generals, el Pla planteja com a objectius la consolidació, connexió i rehabilitació dels tres sectors residencials al barri, l’establiment d’un gran parc forestal central, així com la consolidació com façana construïda del final del parc del front del riu.

Les propostes d’actuació del Peri giren entorn a dos grans temes: Ordenació dels sectors residencials al barri:

Al sector del Pla, el pla estableix una ordenança d’edificacions que segueix l’alineació de vial. S’admet una profunditat edificable de fins 20 metres i una alçada de dues plantes més planta baixa. En aquest sector amb unes edificacions en relatiu bon estat, és factible incorporar al mercat del sòl els solars en conjunt sense més cost que la millora de la infrastructura, prou important per donar al barri una bona entrada i una bona estructura interna.

Al sector del Hondo es troba l’edificació més degradada. El pla pretén eradicar els habitatges inhabitables, resituant els seus ocupants en les operacions de vivenda pública del Pla de Millores. El Pla preveu també recuperar les àrees de bosc qualificades de parc urbà.

El Peri del barri de VallbonaEl Peri del barri de Vallbona

El sector del Passeig Pinar i Puigdejorba, conté una àrea residencial de parcel.les força gran, que poden tenir una forma més quadrada. El pla proposa zonificar com a àrea residencial de cases separades la bossa principal del sector, sense perjudici de les limitacions a l’edificació que estableixen les Normes del Pla General Metropolità per a les àrees en pendent, ampliant-la amb l’àrea residencial del lateral del ferrocarril que forma part de la mateixa unitat morfològica. Això suposaria en conjunt 280 habitatges.

L’altra gran actuació és la construcció del gran parc central. El PERI proposa la creació d’un gran Parc Central a Vallbona, prop del Besòs, en una àrea de 6625 metres quadrats. Mirant al riu Besòs, el parc arriba a través d’àrees ajardinades com plaça i equipament fins el Rec Comtal i fins el sistema d’equipaments locals i metropolitans que l’envolten, i que el Rec podria estructura com a element urbanitzador, paper que tingué històricament i que pot recuperar encara avui dia.

El Peri del barri de VilapicinaEl Peri del barri de Vilapicina El Pla Especial de Reforma Interior de Vilapicina es publicà l’any 1991,

però a diferència d’altres barris ja s’ha executat en la seva gran majoria, per això no ens detindrem tant.

L’objectiu del Pla era la remodelació de l’estructura urbana i la localització d’equipaments en el sector del barri de Vilapicina que envolta el carrer Cartellà. Davant la manca de jardins d’ús i domini públic, fet àmpliament denunciat pels veïns del barri, es planteja el Pla com via per solucionar aquesta situació i dotar al barri d’aquests espais públics.

El Pla pretenia la reordenació de tota la zona que envolta el carrer Cartellà, i com hem vist en altres punts d’aquest treball ja s’ha aconseguit. S’ha donat al carrer un protagonisme, tant pels vianants com pels vehicles que no tenia abans. A més s’han creat tot un seguit d’espais verds als volts del carrer i s’han instal.lat alguns equipaments.

Una de les principals remodelacions que s’han aconseguit mitjançant aquest pla ha estat la reordenació total del començament del carrer Cartellà, que abans no comunicava amb el Passeig de Fabra i Puig i que ara s’hi que ho fa. En la fotografia de la pàgina següent queda ben palesa l’obra, sobretot si s’ha vist com estava abans de la nova urbanització.

El Peri del barri de VilapicinaEl Peri del barri de Vilapicina

El Pla Especial dels Habitatges del El Pla Especial dels Habitatges del GovernadorGovernador

El Pla Especial dels habitatges del governador no afecta a tot un barri, sinó només al polígon d’habitatges que porten el mateix nom i del que hem parlat en altres punts del treball. El Pla fou publicat l’any 1995.

La proposta d’Ordenació dels habitatges és el resultat de diverses acotacions parcials fruit tant dels Estudis fets com de les necessitats dels futurs ocupants i és un compromís entre una ordenació urbanísticament coherent i el màxim sostre edificable possible.

La proposta s’aproxima a aquest compromís a partir dels criteris d’ordenació següents:

Millorar els actuals estàndards en quant a superfície per vials, aparcaments, espais lliures i dotacions comunitàries. És aquesta una condició que estableix el PGM i que es considera imprescindible per afrontar l’operació de Reforma, la millora s'entén tant en termes quantitatius com de qualitat dels espais resultants.

Criteris derivats de la lògica i racionalitat de la implantació urbana i de l’ordenació del conjunt, així com de les tipologies adoptades. La correcta unió entre les trames urbanes del nou conjunt i la ciutat existent, permetrà mantenir i millorar el desig dels veïns a viure en aquest barri a l’hora de

El Pla Especial dels Habitatges del El Pla Especial dels Habitatges del GovernadorGovernador

seguir identificant el polígon com una part diferenciada de la ciutat. Proporció entre els espais lliures de separació entre edificacions i

l’alçada de les mateixes atenent als criteris que especifiquen les Nacions Unides per les zones d’edificació segons volumetria específica.

Obtenir el major nombre d’habitatges i per tant de sostre edificat a fi de traslladar el menor nombre possible de persones.

Amb aquesta finalitat la zona ocupada per l’edificació privada, zona entre els carrers Batllori i carrer del Mas Duran amb façana del carrer Viladrosa s’incorpora a la Remodelació pública del conjunt formant part de la proposta d’ordenació del nou polígon.

El pla ja s’està executant, i actualment, a falta d’uns tres o quatre anys perquè s’acabi, conviuen cases que ja s’han remodelat amb cases pendents de ser enderrocades. Aquest fet es pot veure en la fotografia que presentem en la pàgina següent.

El Pla Especial dels Habitatges del El Pla Especial dels Habitatges del GovernadorGovernador

El PERI del barri del Turó de la PeiraEl PERI del barri del Turó de la Peira El Pla Especial de Reforma Interior del barri del Turó de la Peira pretén

remodelar tota la zona afectada per la construcció de pisos amb ciment aluminós. Al igual que altres PERIs aquest ja està en funcionament i es preveu que s’acabarà d’aquí a no menys de cinc anys. El PERI afecta a cinc illes de pisos.

El Pla Especial que es formula té per objectiu establir la nova estructura urbana i ordenació de l’edificació en l’àmbit constituït per les cinc illes objecte de remodelació. Aquesta ordenació de l’àmbit de les cinc illes s’ha d’entendre sempre relacionada amb l’execució, en paral.lel, de l’edificabilitat prevista en la Modificació de PGM sobre alguna de les dues reserves de sòl que tenen capacitat per a completar la nova edificació de les cinc illes a fi d’assolir el nombre d’habitatges necessari.

La definició de la nova ordenació en l’àmbit de les cinc illes havia de respondre principalment a aquests punts :

Millora de la vialitat del sector en quant l’armadura bàsica de la nova implantació, concretada bàsicament en la regularització del carrer Montsant i la seva connexió amb el de Sant Iscle.

El PERI del barri del Turó de la PeiraEl PERI del barri del Turó de la Peira Dimensionat de les agrupacions edificatòries en congruència amb les

característiques morfològiques del teixit consolidat en el barri (manteniment d’un gra semblant a l’actual) i també en relació al tipus d’alçades predominants en aquest.

Millora de les condicions primàries de superfície, assoleig, i ventilació dels habitatges.

L’estudi d’aquests criteris ha premés arribar a una solució que presenta uns avantatges importants:

Recupera més clarament la idea d’illes recolzades i definides per una trama regular de carrers.

Genera un tipus d’illa semi-oberta com a unitat bàsica de l’ordenació, en la que el pati interior guanya una qualitat física i urbana absent del model d’illa tancada fins avui existent al turó de la Peira.

Optimitza la capacitat de l’ordenació en quant al nombre d’habitatges potencial.

A la fotografia que presentem a continuació es veu l’estat actual de l’execució.

El PERI del barri del Turó de la PeiraEl PERI del barri del Turó de la Peira

El PERI del barri de RoquetesEl PERI del barri de Roquetes El Pla Especial de Roquetes es planteja com a desenvolupament i

adequació del Pla General Metropolità, sobre una part de la ciutat en la que es combinen formes d’assentament i processo urbanístics molt desiguals, en les que el propi Pla incideix a través de la zonificació d’usos del sòl. Per una altra part, amb caràcter prescriptiu, el Pla General Metropolità delimita aquells fragments del tramat que, per les seves característiques especials, deuran ser objecte de tractament posterior a partir de les figures de Planejament Especial que el propi Pla indica: zona de rehabilitació urbana i zona de remodelació física. Aquest PERI de Roquetes fou aprovat el 1986 i s’ha anat executant progressivament.

El Pla Especial planteja el següents objectius bàsics:

Millora de les condicions urbanístiques de les zones en que cal una rehabilitació segons el PGM.

Millora de l’estructura urbana a nivell global del barri en matèria de xarxa viària, equipaments i espais lliures.

Reajustament dels criteris normatius d’aplicació a determinades zones del barri en relació a les característiques del barri.

El PERI del barri de RoquetesEl PERI del barri de Roquetes Tanmateix es fan una sèrie de propostes per solucionar els

problemes identificats:

Tractament de la zona marginal. Millora dels accessos viaris.

Propostes tangents al barri. Propostes de connectivitat entre barris. Propostes de continuïtat viària interna.

Urbanització de l’espai lliure i creació d’equipaments: Creació de places públiques. Actuacions de tractament dels marges del barri i espais

residuals. Reurbanització i reforçament de l’estructura de passos

peatonals. Reurbanització de carrers de tràfic rodat. Actuacions de creació de nous equipaments. Regulació i control de la forma edificada.

El PERI del barri de Torre BaróEl PERI del barri de Torre Baró La necessitat d’elaborar un Pla Especial per a Torre Baró ja fa temps que es

veia. Així, el PERI de Torre Baró es va aprovar al 1984, però la seva aplicació ha estat quasi inexistent. En els quinze anys que han passat, no s’han fet molt poca cosa del planejat per aquest PERI. L’ajuntament va posposant cada mandat l’execució del tant desitjat pels veïns PERI. En dediquem especial importància a aquest apartat per la necessitat d’executar el PERI.

Els objectius del planejament que es proposa al Pla Especial es poden

resumir en aquests, recollits directament del Pla Especial: Torre Baró no és ja un barri de primera recepció d’immigrants, i té una

estructura poblacional suficientment definida i assentada. Es proposa, doncs, mantenir aquesta estructura no introduint variacions, o elements que puguin produir-les, importants en la composició sòcio-econòmica dels residents.

Millorar l’accessibilitat viària mitjançant petites operacions externes, però evitant en qualsevol cas les propostes viàries que puguin significar rupturització, que les fa poc justificables.

Millorar les comunicacions internes del barri efectuant petits ajustos viaris, i portant a terme una notable actuació d’acondicionament de recorreguts peatonals.

El PERI del barri de Torre BaróEl PERI del barri de Torre Baró Consolidar, desbloquejant-lo gradualment, el sòl considerat i admès

com a residencial, a través de substitució, millora i nova construcció d’habitatge.

Proposar actuacions en habitatge de promoció pública, amb la doble finalitat de compensar necessàries expropiacions i proposar models arquitectònics superadors dels actuals, però compatibles, des del punt de vista tipològic, amb ells.

Plantejar mètodes de millora i recuperació dels habitatges actuals, en tant no se’ls hagi de considerar irrecuperables o ruïnosos.

Consolidar també aquell sòl previst com a parc, o bosc, deslliurant-lo, en els terminis que s’indiquin, de l’edificació actualment existent.

Dotar d’espais lliures utilitzables, per ubicació, tamany i topografia a escala de barri, i dels necessaris al nivell de petita unitat.

Plantejar l’equipament del barri des d’una perspectiva semblant a la del punt anterior, pensant en necessàries coincidències espacials.

Organitzar un esquema d’intervenció gradual i flexible, que pugui ésser ajustat tant econòmicament com en funció de les actuacions possibles ja amb el planejament vigent.

El PERI del barri de Torre BaróEl PERI del barri de Torre Baró Per aconseguir aquests objectius es proposa una ordenació que es

basa en les directrius que comentem a continuació: Actuacions referents a l’estructura viària:

Accessibilitat des de l’exterior: Millora de la comunicació amb ciutat Meridiana mitjançant la prolongació del carrer

Vallcibera. Nou accés des de la carretera Alta de les Roquetes que donarà accés als sectors

alts i baixos del barri. Millora de les característiques de l’Avinguda Vallbona que facilitarà la connexió cap

a la Trinitat. Mantenirment de la prolongació del carrer Escolapi Càncer cap al barri de Vallbona.

Xarxa rodada interna: formalització de recorreguts primaris o principals dintre del barri. Unió carrers

Escolapi Càncer-Castelldefels, St.Feliu de Codines-Pruit-Castelldefels, Vallbona-Llerona-Ripollet- Palausclitar.

consolidació dels recorreguts secundaris, de distribució cap a l’habitatge, evitant els freqüents estrangulaments de la secció transversal, i completant la seva urbanització.

previsió de places d’estacionament que, conjuntament amb els aparcaments que es preveuen, puguin arribar a satisfer una futura demanda.

Xarxa viària per a vianants: xarxa principal de connexió . xarxa secundària que facilita el desplaçament sobre les línies de major pendent.

El PERI del barri de Torre BaróEl PERI del barri de Torre Baró Actuacions referents als parcs i jardins:

Parcs amb caràcter central: el parc del Torrent de la Torre Vella, lligat amb un dels eixos peatonals, i que pot

considerar-se la peça fonamental del tractament dels espais lliures urbans. el parc entre els carrers de Llerona i Martorelles, lligat amb l’altre gran eix peatonal, i

que constitueix un excel.lent mirador i àrea de caracterització del barri des de l’exterior.

Jardins d’àmbit veïnal. El Pla Especial proposa, dintre de les àrees d’actuació pública en habitatge, la ubicació de petits espais, amb nivells senzills d’ajardinament, que compliran el paper de jardins veïnals.

Parcs urbans a llarg termini. Constitueixen els espais previstos com a tals pel PGO, i que la seva situació no són de fàcil execució immediata, o´bé obtinguts pel propi PERI a conseqüència del buidat d’àrees d’habitatge no recuperable i on no s’ha considerat interessant reciclar els terrenys, en funció de característiques determinades. Es considera que aquests espais s'anirà recuperant a més llarg termini, en funció de la seva disponibilitat.

Parcs forestals. Els terrenys classificats com a tals no requereixen necessàriament la titularitat pública. Així, el PERI no proposa la seva expropiació generalitzada, però si sel.lectiva i urgent. S’han d’enderrocar determinades zones amb la finalitat d’evitar la consolidació i possible creixement d’àrees edificades dintre del parc forestal. Aquestes actuacions han de coordinar-se amb les d’habitatge públic, per no produir perjudicis irreparables als usuaris.

El PERI del barri de Torre BaróEl PERI del barri de Torre Baró

Dotacions per equipaments comunitaris. El PERI manté l’àrea d’equipament escolar i assistencial situada a la part baixa del barri, així com altres petites àrees. S’introdueix un element destinat a local de barri i possibles usos asssistencials i a mercat a la part alta del barri. A més dintre de les àrees d’habitatge públic poden preveure’s dotacions com escoles bressol. Els equipaments esportius s’inserten al Parc del Torrent de la Torre Vella. Ús esportiu: es preveu que s’instal.li dintre del Parc del Torrent de la Torre

Vella. Ús comercial: es preveu allotjar l’actual mercat ambulant a l’illa Escolapi

Càncer-Castelldefels i Llerona. Aquesta illa serà un espai plurifuncional, funcions entre les quals apareix la d’allotjar el mercat ambulant.

Ús sanitari. Es preveu la instal.lació d’aquest ús a l’illa que acabem de descriure.

Ús recreatiu. La parcel.la definida pel carrer de Riudecanyes i la carretera Alta de les Roquetes s’adapta a aquest ús, en raó de la seva situació de mirador i la seva posició entre els barris de Torre Baró i de les Roquetes.

El PERI del barri de Torre BaróEl PERI del barri de Torre Baró L’habitatge i l’activitat:

L’estat de l’habitatge i el seu tractament. Dels 900 habitatges que hi ha al barri, uns 250 es troben en molt dolentes condicions, i són considerats no recuperables. La resta està en situacions diverses, però en qualsevol cas són rehabilitables.

Zonificació. El PERI ha previst sis zones aptes per a habitatge. Es planteja un tipus de construcció unifamiliar sobre pendents com a més coherent amb el desenvolupament edificatori més característic del barri.

Activitat. Encara que el nivell d’activitat és baix dintre del barri, s’ha pogut detectar l’existència de petits tallers, en progressió. Per tant, les ordenances admeten l’ús industrial a totes les zones d’habitatge, dintre d’uns límits que no pertorbin les correctes condicions d’habitabilitat.

Les infrastructures de servei. No es presenten al barri problemes greus amb la xarxa de distribució d’aigües, ja completa, ni amb l’enllumenat públic, en tant que, allà on aquest és inexistent, tampoc hi ha urbanització del vial, amb la qual cosa es pot incloure l’enllumenat dintre del projecte d’urbanització.

Aquestes són les principals propostes del PERI del barri, que data del 1984, i que encara no s’ha executat en la seva major part. Amb prou feines en els últims cinc anys s’han enderrocat 100 habitatges dels 250 dels que parlava el Pla Especial.

UrbanismeUrbanisme El tema de l’urbanisme l’analitzarem

estudiant els tres grans tipus d’actuacions urbanístiques que l’Ajuntament ha fet en els últims anys. Per un costat els grans bulevards, per una altra els pàrkings, i finalment les remodelacions i rehabilitacions de polígons d’edificis.

El problema bàsic que ha originat la creació dels anomenats grans bulevards, gira entorn a la manca de grans avingudes per al vianant, i el fet que les vies on ara trobem els bulevards fossin autèntiques autopistes per a un flux circulatori no tan important.

Amb aquestes premisses es va elaborar un gran projecte en el que s’integraven quatre grans eixos del barri, que com hem dit, potenciaven només la circulació dels vehicles i estaven una mica sobredimensionats.

Els quatre passeigs que integraven el projecte eren el de Fabra i Puig, el del Dr. Pi i Molist, el passeig Verdum i el passeig Valldaura.

Els objectius de la creació d’aquestes avingudes eren ben clars: guanyar espai pel vianant, cercar uns components perquè el barri tingués una estètica pròpia i fer guanyar al barri en el seu temps d’oci i de negoci. El guany en el temps de negoci es refereix a l’augment de l’activitat comercial

La localització del bulevards al districte

UrbanismeUrbanisme que amb aquestes grans avingudes

s’ha aconseguit.L’estètica seguida en tots quatre passeigs ha estat la mateixa. El terra està fet amb unes totxanes vermell clar que es combinen sovint amb d’altres de més grises. En tots

El tipus de fanal també és igual a totes les avingudes. És un fanal força original, era el que es pretenia, dotar al districte d’una personalitat pròpia, amb dos llums, una que dona a la calçada, de color vermell, i una altre que dona a la vorera de color groc. Colors groc i vermell que representen la Nova Barcelona impulsada des de l’ajuntament.

Connexió del Passeig Fabra i Puig amb el del Dr. PI i Molist

El passeig de Fabra i Puig és el que més activitat comercial té

UrbanismeUrbanisme Els quatre passeigs són una

continuïtat entre ells, d’un se’n pot passar a l’altre, i així successivament, i en tots els casos les connexions entre els carrers s’ha fet buscant la major integració possible.que amb aquestes grans avingudes s’ha aconseguit.

La reducció de carrils de circulació per eixamplar les voreres ha estat força notables. S’han restringit les places d'aparcament a les avingudes cosa que provocava la creació d’aparcaments subterranis dels que després en parlarem.

Com hem dit la remodelació dels passeigs ha

El passeig de Valldaura és el menys comercial dels quatre passeigs

El passeig de Verdum és un dels quatre integrants d els bulevards

UrbanismeUrbanisme estat molt integral, però encara no

està del tot acabada. Resta per modificar i adequar al igual que la resta, el tram de muntanya del passeig de Fabra i Puig. Igualment resta per efectuar la connexió del Passeig pel torrent de Can Carreres, pas que ja estava previst fer al PGM però en el que encara no s’havia intervingut.

Així doncs, el problema que sorgia amb unes vies sobredimensionades que no tenien el flux circulatori que es podria pensar segons les seves dimensions, ha estat resolt amb la creació d’unes grans avingudes en les que es pensa en el vianant més que en el conductor. Amb aquestes noves vies millora la qualitat de vida de l’entorn, així com la vida comercial del barri.

El passeig de Verdum és un dels quatre integrants d els bulevards Imatge dels pasquins publicitaris que ha repartit l’AuntamentE

UrbanismeUrbanisme Un altre assumpte urbanístic en el que

s’han realitzat intervencions per resoldre problemes ha estat en els pàrkings.

Indiscutiblement, hi ha poc espai per aparcar la totalitat de cotxes que cada dia dormen als carrers de Nou Barris. Aquest espai disponible per aparcar s’ha vist reduït encara més per l’augment dels carrers

peatonals que han rebutjat totes les places d’aparcament de les que disposaven.

Per solucionar aquest problema l’Ajuntament ha dut a terme una important política de construcció de pàrkings. A aquesta decisió es poden fer molts retrets però sembla la decisió més lògica per resoldre el problema de l’aparcament.

Els aparcaments que s’han realitzat en els últims anys, o que s’està realitzant actualment són: l’aparcament del passeig

de Valldaura, sota el bulevard del que hem parlat abans, l’aparcament del carrer Lorena, l’aparcament de la Zona Verda, l’aparcament de Canyelles, el de Ciutat Meridiana, el de Farancesc Layret, el de Torre Llobeta, el de la plaça Àngel Pestanya, el del carrer Gariglià i el d’Arnau d’Oms.

El total de noves places de pàrking creades amb aquestes operacions és de 2375.

A la plaça de Francesc Layret s’està construït un pàrking més

UrbanismeUrbanisme Les intervencions lligades amb la

rehabilitació i remodelació dels polígons d’habitatges han estat i són moltes ja que, tot i ser un districte jove, té zones molt degradades.

De les actuacions més destacades que s’estan duent a terme cal parlar de les remodelacions dels barris de Turó de la Peira, del polígon d’habitatges del governador i d’una part del barri de Torre Baró.

Al Turó de la Peira s’ha començat ja el procés de remodelació dels habitatges de les zones que pateixen aluminosi. Tot i restar encara uns cinc anys per acabar el projecte, ja es pot veure algun edifici enderrocat i algun ja edificat. En total es preveuen la construcció d’uns 900 habitatges.

Als habitatges del governador passa una cosa molt semblant; ja fa anys que s’han començat les obres de remodelació i

reordenació total del barri, fins i tot més que al Turó, però encara resten forces illes per urbanitzar. En total aquí es preveuen fer uns 800 habitatges.

A Torre Baró, tot i que la intervenció sembla més urgent, i té un PERI pendent des de 1984, les intervencions urbanístiques no deixen de

Uns habitatges del Turó pendents de ser enderrocats

UrbanismeUrbanisme ser insuficients. En els darrers quatre anys

s’han enderrocat 100 habitatges dels més de 250 dels que s’han d’enderrocar.

La rehabilitació dels habitatges es fa d’una manera integral des del districte. Cada zona del districte pot patir uns problemes diferents, com és el cas de Canyelles, pisos, la majoria, que no presenten problemes tan greus com per remodelar, però si suficients per dur a terme tasques de rehabilitació.

Si parlem de projectes, hem d’esmentar la remodelació total de gran part del barri de Trinitat Nova. En total, s’enderrocaran uns mil pisos que corresponen a la zona compresa entre el carrer Pedrosa, el Garbí i el carrer d’Aiguablava. La remodelació d’aquesta part del barri serà total ja que es pretén també intervenir als espais oberts.

No ens hem d’oblidar tampoc de Vallbona, on s’està duent a terme també un procés en el que es combinen remodelació, rehabilitació, i construcció d’habitatges

allà on no hi havia abans. Els problemes que trobem a Vallbona, de degradació d’habitatges, i manca d’un seguit d’equipaments, s’intenten resoldre amb l’aplicació del seu PERI, conseqüència del qual s’estan edificant aquests habitatges. Finalment hem de parlar dels nous pisos que es pretenen construir. Cal tenir en compte el

Nou spisos en construcció al barri de Vallbona

UrbanismeUrbanisme tema d’habitatge nou i de promoció

pública, ja que pot ser la clau per aconseguir un creixement del districte, a més de ser una manera perquè no se’n vagi la gent de Nou Barris. Hi ha dos grans projectes de construcció d’habitatge de promoció pública. Ambdós, s’integren en el futur parc Central de Nou Barris. En primer

lloc podem parlar del futur grup d’habitatges de Can Carreres, situats al barri de la Guineueta, a la dreta a la fotografia. Actualment hi ha un seguit de cases baixes i barraques que ja han estat expropiades i on es construiran 50 habitatges que es vendran a Preu taxat, el més alt dels preus públics, unes 172.000 pts. pel metre quadrat.

Els habitatges que hi ha avui a Can CarrersAl barranc de Can Carreres es farà el parc Central i nous habitatges

UrbanismeUrbanisme Un altre grup d’habitatges es

construirà prop del Parc Central, concretament als voltant del solar que ahir era propietat de Telefónica, a la Plaça Karl Marx. En aquesta zona es construiran 250 habitatges, també a preu taxat, és a dir, unes 172.000 pts. pel metre quadrat de pis.

Així doncs,hem vist quines són les principals actuacions urbanístiques que es donen al districte. Hem vist també els problemes que intenta resoldre l’Ajuntament. En altres punts del treball veurem si el que dona l’Ajuntament acaba amb tots els problemes territorials del districte, i ens sembla que la resposta és negativa.

Imatge dels pasquins que reparteix l’Ajuntament En aquests terrenys es construirà el grup d’habitatges de Karl Marx

La disposició de les quatre grans avingudes que formen els bulevards de Nou Barris

Els quatre grans passeigs que formen part del bulevard dels Nou Barris. En blau passeig Fabra i Puig, en verdpasseig del Doctor Pi i Molist, en lila el del Verdum i el vermell el de Valldaura.

El passeig de Fabra i Puig és el més comercial dels quatre passeigs

A la cantonada del passeig del doctor Pi i Molist es veu la intenció d’integrar tots els passeigs

El passeig de Verdum és la via d’entrada a la zona centre del districte

El passeig de Valldaura és el menys comercial de tot el conjunt dels bulevards

Aquest petit tram del passeig de Fabra i Puig connectarà amb el veritable Passeig

A la plaça de Francesc Layret es construeix un més dels pàrkings que es fan al districte

Aquesta illa de cases del carrer Aneto ja està pendent de ser enderrocada.

Imatges dels pasquins que l’Ajuntament a repartit en referència als bulevards

Aquest són els nous pisos que s’estan construint al barri de Vallbona

Tots aquests terrenys seran expropiats, segons PGM, a la dreta aniran els pisos de Can Carreres

Aquests habitatges seran demolits per construir el grup d’habitatges de Can Carreres

Així quedaran els habitatges de Karl Marx

En aquests terrenys es construiran els futurs habitatges de Karl Marx

Accessibilitat i connectivitatAccessibilitat i connectivitat En aquest punt analitzarem quines han

estat les respostes als problemes d’accessibilitat i connectivitat que presenta el barri.

Les principals intervencions en aquesta matèria que s’han dut a terme són l’acabament de l’últim tram de la Ronda del Mig, la connexió del carrer de Cartellà amb el passeig de Fabra i Puig, la connexió de la part alta del passeig de Fabra i Puig, l’ampliació de l’avinguda Vallbona a Torre Baró i les connexions interiors del barri de Porta. No hem d’oblidar la prolongació del metro.

Els problemes que es resolen amb aquestes actuacions són tots els relacionats amb el dèficit de connexions entre els barris i amb altres districtes que pateix Nou Barris.

Si comencem parlant de la Ronda del Mig cal dir que era una obra projectada des de fa ja molt de temps. Quedava pendent la realització d’aquest tram de Nou Barris

perquè quedés definitivament connectades la plaça Cerdà amb la Meridiana, travessant la zona alta de Barcelona.

Tot i que forma part d’una gran Ronda, el tram que s'acaba d’inaugurar té unes singularitats respecte el traçat anterior.

La primera la trobem en el sentit de la marxa,

Les millores de conectivitat que s’han realitzat al districte.

Accessibilitat i connectivitatAccessibilitat i connectivitat

ja que la Ronda en arribar a Nou Barris només té sentit de sortida. La principal causa per la que s’ha fet així ha estat per no convertir aquest pas en una via alternativa d’entrada i sortida de la ciutat. Amb la configuració que pren actualment, a qui més beneficia és al mateix districte de Nou Barris, aíxí com als veïns d’Horta i fins i tot

als de Sant Andreu, però la circulació dels vehicles de la resta de la ciutat com a molt la utilitzaran per sortir, però mai per entrar a la ciutat.

A més, al seu pas per Nou Barris la Ronda té unes molt amples voreres, totalment diferents de les que trobem a General Mitre, per exemple. El tipus de mobiliari urbà utilitzat,

La Ronda del Mig a punt d’efectuar la connexió amb la MeridianaLa Ronda del Mig en el moment d’entrar a Nou Barris

Accessibilitat i connectivitatAccessibilitat i connectivitat

també té la funció de fer la via més humana. També els arbres i el carril bici tenen aquesta mateixa funció.

Sense sortir-nos d’aquest mateix àmbit cal parlar de la manca de connectivitat vertical que tradicionalment ha tingut el barri de Porta. Aprofitant la creació de la Ronda del Mig, han hagut darrerament intervencions

per resoldre aquest problema. Hi ha tres carrers en els que s’ha treballat per connectar verticalment el barri: són el de Roselló i Porcel, Pintor Alsamora i carrer de Garrofers, que és la prolongació al nord de Pintor Alsamora.

S’està intervenint al carrer Pintor Alsamora per resoldre els problemes

La Ronda del Mig en el creuament amb el Passeig de Fabra i Puig

Accessibilitat i connectivitatAccessibilitat i connectivitat

Així, amb aquests carrers millora la connexió entre grans equipaments, com ho serà l’Heron City, i ho és Can Dragó, amb el barri al qual pertanyen.

La zona nord del Passeig de Fabra i Puig presenta dues intervencions de força importància. La necessitat de connectar la Guineueta amb el Turó de la Peira,

Vilapicina i Horta era innegable. Al barri de la Guineueta hi havia un tros de passeig de Fabra i Puig que no estava ni alineat, però que apareixia com a tal al PGM. Ara s’ha connectat i això possibilita que es pugui anar des de la Meridiana fins a la Ronda de Dalt

Fotografia de la demolició dels habitatges que hi havia a la connexió

Aquest tram de via s’ha fet per unir els dos trossos de Fabra i Puig

Accessibilitat i connectivitatAccessibilitat i connectivitat a través del passeig de Fabra i Puig. Una segona intervenció que s’ha

donat molt a prop d’aquesta ha estat la connexió del Passeig de Fabra i Puig amb el carrer Cartellà.

La unió viària entre el carrer de Cartellà i el Passeig mai havia existit, i ara s’ha fet la connexió just al límit entre Horta i Nou Barris amb l’objectiu d’enviar la circulació

de baixada pel carrer Cartellà, per deixar el Passeig de Fabra i Puig només de pujada, igual que a la zona sud del carrer.

L’obra s’acaba d’obrir al trànsit i de moment el carrer Cartellà és capaç d'absorbir el trànsit de baixada.

La última gran millora d’accessibilitat que s’està duent a terme és l’eixamplament de l’Avinguda de Vallbona, que és el carrer que transcorre paral.lel a la Meridiana, però per l’interior del barri de Torre Baró. L’objectiu d’aquesta obra és el de solucionar el greu problema de connexió amb el districte que té el barri de Torre Baró.

La única via de connexió de Torre Baró amb el centre del districte és aquesta avinguda de Vallbona, que fins ara es trobava en unes molt dolentes condicions. Per exemple, no passaven dos cotxes en sentit contrari.

Així doncs, hem vist els principals problemes de connectivitat als que el districte ha fet front. Ara si voleu, podeu veure els nostres.

Aquí es produeix la connexió entre els dos carrers

Accessibilitat i connectivitatAccessibilitat i connectivitat Hem de parlar també del metro, ja

que dues noves estacions apareixeran al barri d’aquí a molt poc. La presència del metro és decisiva en la connectivitat i accessibilitat dels barris.

La prolongació de la línia 3 del metro farà arribar aquesta línia fins Nou Barris, amb l’estació de Canyelles. Les possibilitats de connexió d’aquesta zona augmenten però

es podien haver fet noves parades, com alguna al barri de Roquetes.

La prolongació de la línia 4 que ja arribava a Nou Barris, amb final a l’estació de Roquetes situada a la Via Júlia, provocarà l’aparició de l’estació Trinitat Nova. Igualment, tot i suposar un guany, es podia prolongat encara més, ja que tota la Zona Nord del districte continua sense tenir un mitjà de comunicació tan eficaç com és el metro. En les nostres propostes d’actuació, de ben segur que el tema no quedarà en aquestes dos estacions, que si bé beneficien dos barris, no ho fan a les altres zones del districte.

Així doncs, hem vist els principals problemes de connectivitat als que el districte ha fet front. Ara si voleu, podeu veure els nostres.

Aquí es situarà la futura estació de Canyelles

Plànol dels problemes de connectivitat als quals l'Ajuntament ha fet front

En blau la Ronda del Mig, en verd les connexions del barri de Porta, en vermell la connexió del Passeig Fabrai Puig amb el carrer Cartellà, en lila la connexió de Fabra i Puig, i en groc l’eixamplament de l’Av. Vallbona.

La Ronda del Mig en la seva entrada al districte de Nou Barris

La Ronda del Mig poc abans d’unir-se a la Meridiana. A l’esquerra RENFE- Meridiana

La Ronda del Mig,en primer terme, quan creua amb el passeig de Fabra i Puig

Quan acabin les obres la zona Nord de Porta es comunicarà amb Can Dragó i la Meridiana

Aquest tram de passeig s’ha fet per unir finalment les dues parts del Passeig Fabra i Puig

Quan acabin de llençar aquests murs a terra el passeig es podrà connectar

En aquest punt on hi ha un fort desnivell, es connecten el carrer Cartellà i Fabra i Puig

Aquí es situarà la futura estació de Metro de Canyelles

MobilitatMobilitat En aquest apartat integrem els problemes

i intervencions relacionades amb la mobilitat interior dels barris, i s’estructura entorn a tres eixos bàsics: peatonalització de carrers, arranjaments dels espais interiors dels polígons d’habitatges i carrers, i construcció d’escales mecàniques allà on es necessiten.

El districte de Nou Barris és força actual en el temps, però això no comporta que la degradació de moltes zones sigui molt notable. A això cal unir el difícil accés a algunes zones, sobretot degut al relleu. Un altre aspecte a considerar és el canvi de mentalitats dels seus habitants. Quan arribaren no necessitaven el carrer per fer vida; ara molt del temps d’oci es dedica a passejar-hi i per això es necessiten carrers en bon estat.

Començarem parlant de la peatonalització de carrers. No s’han destinat a vianants gaires carrers del districte, però el fet de peatonalitzar de cop diferents carrers ha

sorprès a molta gent. Els carrers que s’han peatonalitzat pertanyen sobretot a la zona Centre del districte, que es vol descongestionar del tràfic, un dels principals problemes de la zona.

Un dels objectius de l’Ajuntament és el de connectar a través d’eixos de vianants l’Avinguda Meridiana amb el barri de

El carrer de Casals i Cuberó s’ha peatonalitzat completament

MobilitatMobilitat Roquetes, passant per tota la nova

zona dels habitatges del governador. Un gran eix, en el que es combinen carrers de vianants amb places importants com ho són la Harry Walker o la Francesc Layret. Realment són dos els eixos que discorren de la Prosperitat a Roquetes. El segon camina una mica més per la dreta i es basa en el

parc de la Zona Verda i en el carrer de Joaquim Valls, també peatonalitzat en les seves dues parts, en la de dalt i en la de baix de l a Via Júlia.

Deixant aquests carrers de banda s’han peatonalitzat també el s carrers Desfar i

El carrer de Baltasar Gracian comunica la plaça Harry Walker amb l'Àngel Pestanya El carrer del Mas Duran creua verticalment el barri de Prosperitat

MobilitatMobilitat el passatge de l’Esperança, als

voltants de la plaça Virrei Amat, i el carrer Chafarines a Trinitat Nova.

A part d’aquesta peatonalització per resoldre problemes de mobilitat també s’han dut tot un seguit d’obres a terme d’arranjament i remodelació de carrers que patien problemes de degradació en general.

Com diem en trobem dos tipus de remodelació: la que s’ha efectuat als espais interiors de polígons com el de la Guineueta, el de Verdum o el de Trinitat Nova, amb un asfalt vermell característic, i la remodelació de carrers que estaven en un important estat

El passatge de l’Esperança als voltants de la plaça de Virrei Amat s’ha peatonalitzat Els interiors del polígon de la Guineueta han estat rehabilitats

MobilitatMobilitat de degradació. Alguns exemples

d’aquestes últimes intervencions serien el carrer de les Torres, el de Jaume Pinent i el de Cantera a Roquetes, el de Viladrosa al Verdum, el de Rasos de Peguera a Ciutat Meridiana. Els problemes a solucionar, com hem dit, l’estat d’uns carrers, que tot no ser molt vells estan bastant degradats.

En la majoria de casos de remodelació i rehabilitació de carrers s’acostumen a fer voreres més amples, amb nou arbrat i nou mobiliari urbà, i a pavimentar el terra, a l’hora que es fa una reordenació de la circulació del carrer.

El carrer de Les Torres ha esta remodelat. Voreres més amples i nou paviment. El carrer de Jaume Pinent és un altre exemple

MobilitatMobilitat L’últim tipus d’intervenció per millorar

la mobilitat la trobem en la construcció de diversos elements per superar les fortes pendents presents al barri. La mobilitat en aquests carrers amb fortes rampes és un problema molt important al qual l’Ajuntament està fent front molt mica en mica.

Com hem vist en altres parts del treball, hi ha barris que veritablement estan a sobre mateix de la muntanya. Serà en aquests barris, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Roquetes, fonamentalment, en els que caldrà una forta intervenció. Es poden adoptar diferents

Les escales de la Ciutat Meridiana ajuden a superar el desnivell Intervenció al carrer de Jaume Pinent

MobilitatMobilitat solucions al problema. Per un costat es

poden fer escales mecàniques com s’han fet a la ciutat Meridiana, on s’han construït set trams de pujada que comuniquen l’interor del barri.

Una altra sol.lució a aquests problemes de mobilitat és l’adoptada al carrer de Jaume Pinent, a Roquetes. Degut al fort impacte per les cases del costat que poden provocar les escales mecàniques, es fan esglaons normals, però amb cura de l’entorn. S’hi introdueix arbrat i es mira per l’estètica de la configuració del carrer.

Un últim tipus de solució és la que es preten fer al carrer d’Alcántara, també a Roquetes. Al carrer hi ha més de 250 esglaons, i davant el fort impacte de les escales mecàniques i l’oposició dels veïns a la construcció d’unes escales normals, s’ha arribat a la conclusió de fer uns ascensors que es comuniquin entre ells mitjançant unes passarel·les planes, sense pendent.

Així doncs el districte planteja força problemes de mobilitat, als que l’Ajuntament respon amb algunes intervencions. Aquestes han estat les seves obres, nosaltres, al nostre apartat en recollim les nostres propostes d’actuació per resoldre aquests problemes de mobilitat.

Al carrer d’Alcántara es construiran uns ascensors connectats entre sí

Al carrer de Casals i Cuberó s’ha fet un alineament de les cases i s’ha peatonalitzat

El carrer de Baltasar Gracian és un dels eixos peatonals que uneixen la Prospe amb la Via Júlia

El carrer de Joaquim Valls camina paral.lel a l’altre eix de vianants i té els mateixos objectius

El passatge de l’Esperança ha estat peatonalitzat per integrar-se als voltants de Virrei Amat

Els interiors de la Guineueta han estat totalment arranjats, amb nou mobiliari urbà i nou paviment

El carrer de Les Torres és un exemple de carrer que necessitava una remodleació

Al carrer de Jaume Pinent s’han eixamplat al màxim les voreres i s’ha ficat nou mobiliari urbà

Al barri de Ciutat Meridiana s’han fet set trams d’escales mecàniques

Una solució a les fortes pendents dels barris: fer un entorn maco i agradable

Al carrer d’Alcàntara hi faran un sistema d’ascensors comunicats per unes passarel.les

Qualitat ambiental i espais verdsQualitat ambiental i espais verds En aquest apartat veurem com

l’ajuntament ha resolt el problema de la manca de les zones i espais verds i d’esbarjo en un districte tan densificat com ho és el de Nou Barris.

Podem dir que el districte presenta diversos espais oberts que tenen la funció de plaça, i que són zones més o menys verdes. La degradació d’alguns d’aquests espais era força important i l’Ajuntament ha volgut corregir-ho. També hi havia alguns solars vuits en els que s’han instal.lat aquests parcs amb l’objectiu de contrarestar el dèficit de zones verdes urbanes que té el districte.

Així doncs, parlarem d’aquells espais nous que han estat creats per cobrir el dèficit verd de molts barris i d’aquells que han patit una remodelació degut al seu estat una mica degradat.

El projecte verd més significatiu que en part ja ha vist la llum, és el del Parc Central de Nou Barris. Es pretén fer al barri de Guineueta un parc urbà d’unes dimensions molt similars a les del parc de la Ciutadella, el parc urbà més gran de Barcelona.

El projecte del Parc té dues fases: la primera

El que ja s’ha fet del Parc Central

Qualitat ambiental i espais verdsQualitat ambiental i espais verds ja està enllestida mentre que la

segona, que és la més ambiciosa, encara no s’ha començat.

La primera part del Parc es volia que fos bàsicament funcional. S’ha creat un entorn favorable en el que trobem la Seu del Districte, la Biblioteca de Nou Barris, el Fòrum Nord, i la Guàrdia Urbana. En la segona fase el protagonista serà la zona

verda i de bosc ja que es pretén fer com una continuació de la Serra de Collserola però a petita escala.

Per dur a terme aquesta segona fase s’hauran d’expropiar les terres que van ser designades com a parc urbà al PGM. També s’haurà d’omplir de terra el barranc de Can Carreres.

La segona fase del parc arribarà fins a aquí, sota la plaça Karl Marx

Aquesta és la primera fase del parc, que després s’extendrà cap al nord

Qualitat ambiental i espais verdsQualitat ambiental i espais verds

Deixant de banda aquest gran parc que es preveu realitzar, al districte s’han construït noves places, aprofitant espais anteriorment buits. En els últims mesos s’han creat quatre places al districte, i són la de Harry Walker, la de Joan Riera,i la de les Roquetes, i el parc de Canyelles. La primera s’ubica als antics terrenys que ocupava la

fàbrica Harry Walker, al barri de la Prosperitat. S’han aprofitat aquests terrenys i s’ha construït una plaça d’importants dimensions, al costat del CAP de Rio de Janeiro. En mig, s’alça la cascada, símbol de la plaça. La petita plaça de Joan Riera s’ha creat al costat del polígon d’habitatges del

La segona fase del parc arribarà fins a aquí, sota la plaça Karl MarxLa plaça de Harry Walker s’ha instal.lat al solar de l’antiga fàbrica

Qualitat ambiental i espais verdsQualitat ambiental i espais verds

barri del Verdum, aprofitant un solar que hi havia. És una més de les places dures del barri, però la presència d’arbrat la converteixen en un petit descans en la densitat del barri.

L’última plaça creada és la de Roquetes. Aquesta nova plaça és la tapa d’un pàrking soterrat que hi ha a sota, i la veritat és

que la plaça no té gaires pretensions. Ha estat enfocada més com un lloc de reunió que no com a espai verd. La plaça també fa la funció de petit mirador de Barcelona.

El parc de Canyelles, de gran extensió, ha suposat la creació d’una zona verda per un barri tan necessitat com ho era Canyelles. Al parc es combinen zones toves amb zones dures, i amb parterres de gespa. A més hi ha la font de Manuel de Falla, símbol del barri.

El parc de Canyelles ha esta bàsic pel barri

La plaça de Roquetes ha estat pensada com a lloc de reunió

Qualitat ambiental i espais verdsQualitat ambiental i espais verds

Un cop hem parlat de les noves places parlarem de les que han patit una rehabilitació i en alguns casos una remodelació força intensa. El primer exemple és de la plaça de la Zona Verda, al barri de Prosperitat. La Zona Verda ha incrementat la seva extensió degut a l’aprofitament d’uns terrenys que hi havia

al costat, al mateix temps que s’ha reestructurat notablement la seva configuració. A més, sota el parc s’ha construït un pàrking.

També s’ha renovat la plaça Roja de Ciutat Meridiana, així com també la plaça Isabel de Villena a Canyelles,, la de las Madres de

La plaça Roja de ciutat Meridiana s’ha renovat completamentLa plaça de la Zona Verda ha patit mols canvis

Qualitat ambiental i espais verdsQualitat ambiental i espais verds

Mayo a Porta, la de Santa Eulàlia a Vilapicina, la Plaça de Nou Barris a Prosperitat i els jardins “La Constància”.

Actualment hi ha dos places en obres, la de Francesc Layret, on s’està construint un aparcament soterrani, i on es farà una important remodelació, i la placeta dels

carrers Aritjols-Vinyar, un petit raconet fet amb la intenció d’aprofitar un espai buit i d’acostar la vida social al barri.

Pel que fa al parc metropolità de Collserola, el districte fa primers passos per obrir-se al company al que sempre li havia donat l’esquena. Per exemple, es vol obrir un pas que connecti Roquetes a Torre Baró.

La plaçeta Aritjols- Vinyar trencarà amb l’alta densitat d’edificis de la zonaAixí quedarà la plaça de Francesc Layret

El Forum Nord és un dels equipaments que es configuren a la primera part del Parc Central

En el futur el Parc Central s’eixamplarà cap al Nord

El Parc Central arribarà fins aquí, a sota de la Plaça Karl Marx

La plaça Harry Walker és una de les més noves del districte

La plaça de Joan Riera és un exemple més de places dures creades al barri

La plaça de Roquetes és la “tapa” d’un aparcament soterrat feta amb poques ambicions

El Parc de Josep Maria Serra Martí s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Canyelles

El Parc de la Zona Verda ha patit una important remodelació, amb la suma de nous terrenys

La plaça Roja de Ciutat Meridiana ha vist renovada la seva fisonomia igual que els entorns

Així és com quedarà la plaça de Francesc Layret quan s’acabi el pàrking

S’aprofiten fins i tot petites zones per crear places com aquesta que fomenten la vida social

EquipamentsEquipaments En aquest apartat veurem quines són les

mancances relacionades amb els equipaments i quines són les solucions proposades per l’Ajuntament en els últims mesos.

Parlant d’equipament podem parlar de diferents tipus. Els que major importància tenen al districte són els culturals, els esportius i els sanitaris.

Cal dir que en aquest àmbit les intervencions han estat més discretes, sobretot al fet que, com hem vist, la població del districte va en descens i per tant no és tant òbvia una intervenció en aquest tipus d’elements com si que ho podria ser si la població creixés molt ràpidament.

Tot i això, els problemes amb equipaments sanitaris o esportius apareixen quan baixem a l’escala de barri, perquè des d’un punt de vista general del districte, els equipaments es podrien considerar suficients.

Començant per les intervencions culturals cal citar les produïdes a l’antic Hospital Mental de la Santa Creu, que s’ha rehabilitat totalment perquè l’extensió de la biblioteca del districte, la més utilitzada de tota la xarxa de biblioteques populars de la diputació de Barcelona, s’incrementés i força. També

Hi ha hagut una rehabilitació molt important de l’antic Hospital Mental

EquipamentsEquipaments aquesta rehabilitació ha servit per millorar

l’interior de la Seu del districte. S’ha creat també el Centre Cívic Les

Basses, al barri del Turó de la Peira, amb l’objectiu de ser el centre de la vida cultural del barri.

S’impulsen també des del districte les activitats culturals, però aquestes actuacions han de ser obligades per un Ajuntament que pretén desenvolupar la cultura de la ciutat.

Si ens fixem a les actuacions referents als equipaments esportius, vèiem que les actuacions de l’Ajuntament han estat més aviat escasses, essent aquest un dels sectors que més marginat té. Com a projecte d’importància cal remarcar el que es preveu fer a Canyelles amb el gran polisportiu. Tot i això, remarquem el passotisme de l’Ajuntament en aquest tipus d’actuacions. Sense anar més lluny les pistes de la Ronda de Dalt estan en un estat molt degradat, tot i que són molt noves.

Les actuacions en matèria de sanitat han voltat sobre el tema dels CAP. En els últims anys s’han fet tres: el CAP de Chafarines, el de Gariglià, i el de Rio de Janeiro. Tot i això, encara queden barris amb un important desequilibri entre l’oferta i la demanda.

El CAP de Cahfarines

S’ha rehabilitat l’antic Hospital Mental. Això ha beneficiat a la biblioteca i a la Seu

El CAP de Chafarines, un dels equipaments sanitaris que s’han creat al districte