Diagnosi de les TIC. Promoció Econòmica...Les empreses de més de 10 assalariats de la conurbació...

Diagnosi de les TIC. Promoció Econòmica Anàlisi d’usos, estat actual i reptes TIC a l’administració, les infrastructures, les empreses i la ciutadania de Canovelles, Granollers, La Roca i Les Franqueses

Juny de 2009

PROMOCIÓ ECONÒMICA, INNOVACIÓ I TIC


PROMOCIÓ ECONÒMICA LOCAL

•  Els 4 municipis que participen en aquest pla director compten amb regidoria de promoció econòmica. Els ajuntaments de Les Franqueses i de Granollers són els qui més recursos, tant humans com econòmics, destinen a aquesta àrea.

•  La capitalitat de Granollers fa que des de la seva oficina de promoció econòmica, Granollers Mercat, s’atenguin consultes d’empreses i emprenedors de poblacions veïnes. De fet, els serveis de promoció econòmica, a l’igual que el CTUG, tenen vocació supramunicipal.

•  Cal millorar la coordinació entre processos estretègics i promoció econòmica per tal de que la seva participació sigui efectiva ja que en alguns casos es detecta que se’ls té poc en compte. Si promoció econòmica està en els projectes des de les fases inicials la visió empresarial hi és més present.

•  La redacció del Pla d’Innovació es veu com un punt positiu per a plasmar sobre el paper la necessitat de treballar projectes transversals i de territori, que sobrepassin les barreres locals.


PROMOCIÓ ECONÒMICA LOCAL

•  És important en les àrees de promoció econòmica tenir un lideratge polític i tècnic clar. Les tendències apunten a projectes públics-privats, i les administracions no han d’entrar en rivalitat amb el sector privat en qüestions de protagonisme.

•  El Pacte Territorial per l’Ocupacio es treballa a nivell de conurbació i de comarca, ja que parteix del Consell Comarcal..

•  També a nivell de conurbació s’ha realitzat algun projecte de polígons, però no hi ha massa tradició de treball conjunt entre els 4 ajuntaments.

•  Projectes de futur en curs: viver d’empreses audiovisual al CIDAG -centrat en producció de continguts de baix cost- i projecte de Can Muntanyola.


ESTAT ACTUAL

•  Per les característiques concretes del moment actual i de la situació de crisis econòmica en la que s’està immers és important tenir en compte algunes dades que poden marcar la direcció de les polítiques de promoció econòmica dels propers anys. S’ha treballat internament això des del Consell econòmic i social, + info: http://www.granollers.cat/AjGra/AjGraPagetPageDetalle_assetid-1248851511710_1089800628496.html

•  La informació que es presenta a continuació ha estat extreta de diferents publicacions realitzades pel Consell Comarcal del Vallès Oriental: Informe de conjuntra econòmica del Vallès Oriental 2008, Revista de l’observatori, dades del mercat laboral. Les dades extretes d’aquests documents són dades a nivell comarcal extrapolables als municipis de la conurbació segons les entrevistes personals realitzades amb alguns tècnics de promoció econòmica del territori.


ESTAT ACTUAL

1.  Subsectors que malgrat les dificultats han anat funcionant bé: especialment el sector de la química fina i farmacèutic, serveis de consultoria i assistència, i indústria de fabricació de material i equips electrònics.

2.  Les empreses del sector de l’automoció són les que han presentat els expedients de regulació més importants.

3.  Es constaten bones pràctiques d’empreses que han fet una aposta clara per treballar des de la innovació apostant pel valor afegit. També la internacionalització de la producció és un bon estímul per a les empreses.

4.  Constitució de la Taula permanent de la crisi, per part de PIMEC, amb la voluntat d’obtenir uns resultats que serveixin per a fer propostes per fer front a la crisi.

5.  L’estructura demogràfica de la comarca i de la majoria dels municipis que la componen és un element decisiu per potenciar el sector terciari i totes les activitats vinculades al servei a les persones, com ja s’apunta en el primer esbòs de pla estratègic de Granollers, que marca la sanitat i la qualitat de vida de les persones com una possible via de desenvolupament.


ESTAT ACTUAL. Sector industrial

1.  Destacar el mal comportament de diversos sectors: la indústria del cuir i calçat, indústria extractiva, caigudes en l’evolució de la indústria tèxtil i de la confecció, pèrdues en els sectors de fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics i la indústria de la construcció.

2.  En aquest context de desacceleració, cal destacar les dinàmiques positives: La indústria alimentària, begudes i tabac també és un dels sectors que suporten més bé la caiguda, ja que registra una pèrdua lleu davant la recessió.


ESTAT ACTUAL. Sector industrial


ESTAT ACTUAL. Sector primari

1.  Les activitats amb creixement clar són les vinculades al sector de l’administració pública, defensa i SS obligatòria, les activitats sanitàries, veterinàries i de serveis socials, i altres activitats de serveis vinculades a l’atenció a les persones, com ara els serveis personals o les activitats que hi estan vinculades, com ara activitats esportives, activitats recreatives o activitats culturals.

2.  Activitats com ara les telecomunicacions, la mediació financera, les assegurances, l’ensenya- ment i la recerca. Aquest tipus de serveis no és necessàriament de proximitat geogràfica, i es caracteritza perquè presenta un dinamisme més elevat que altres activitats del mateix sector, amb més potencial de creació d’ocupació.


ESTAT ACTUAL. Sector terciari

1.  Molt probablement el futur del sector té molt a veure amb el model de desenvolupament territorial que es vagi definint a la comarca, tenint en compte que al Vallès Oriental el sector agrícola manté un caràcter periurbà important. En aquest sentit, la proximitat dels grans mercats urbans, l’obtenció de produccions de més valor afegit i el treball per presentar productes de més qualitat han de ser punts estratègics per consolidar el futur del sector.

2.  El rol dels Consells de la Pagesia, com per exemple el de Les Franquese, ha d’ajudar a definir els eixos de desenvolupament a treballar detectant noves oportunitats de negoci per als agricultors i ramaders del territori

3.  Tot i ser motor, presenta un volum d’activitats tra dicionals i de menor valor afegit encara important, sense que en paral·lel es consolidi el creixement d’activitats més avançades, vinculades al que hom anomena sector quaternari (activitats de gestió o alt nivell tècnic) o quinari (serveis basats en el coneixement o indús tria creativa).


ESTAT ACTUAL. Sector terciari


ESTAT ACTUAL

•  Havent plasmat sobre el paper l’estat actual i les principals carácterístiques de la promoció econòmica al Vallès Oriental extrapolable als 4 municipis que formen part d’aquest pla i havent extret també les principals conclusions de les entrevistes personals realitzades a diferents tècnics de promoció econòmica i planificació extratègica dels ajuntaments manca veure els principals resultats de les enquestes quantitatives a empreses de la conurbació.

Taula comparativa: principals indicadors TIC

Unitats: % empreses. 1Font: CERES Totes les empreses 2Font: CERES Empreses de 10 i més assalariats 3Font: FOBSIC i Idescat a partir de l'INE, Empreses de 10 i més assalariats 4 A partir de l'any 2004, les dades de comerç electrònic corresponen al primer any del període de referència

RESULTATS QUANTITATIUS I PRINCIPALS CONCLUSIONS

Principals conclusions extretes de les enquestes realitzades a les empreses ubicades a la conurbació.

Les dades que ofereix l’Idescat serveixen com a orientació, però no són estrictament comparables, donat que s’empren universos d’estudi diferents i s’han recollit en períodes diferents.

Equipament i ús de les TIC a l'empresa Global Conurbació

Catalunya3 2006-2007

Catalunya3

2005-2006

Catalunya3

2004-2005 (CERES, 2009)

n = 4201 n = 742

Connexió a Internet 73% 99% 96% 95% 94%

Correu electrònic 70% 96% 95% 94% 91%

Intranet 36% 83% 36% 35% 37%

Pàgina web 37% 74% 56% 53% 51%

Compren per Internet 4 29% 36% 20% 20% 14%

Venen per Internet4 13% 7% 10% 10% 3%

Espanya 2.008 (INE)

2007-2008

95%

93%

18%

58%

21%

10%



Les empreses de més de 10 assalariats de la conurbació presenten una penetració d’Internet lleugerament superior a la que presenta a nivell global a Catalunya, l’ús del correu electrònic és molt similar, i destaca la superioritat pel que fa a pàgines web i la realització de compres per Internet. El percentatge d’empreses que venen per Internet és 3 punts inferior al de Catalunya.

Unitats: % empreses. 1Font: CERES Totes les empreses

Equipament i ús de les TIC a l'empresa

Granollers 1

(CERES, 2.009)

Franqueses del Vallès 1

(CERES, 2.009)

La Roca del Vallès 1

(CERES, 2.009)

Canovelles 1 (CERES, 2.009)

Global Conurbació

Disponibilitat d’Ordinador 86% 81% 79% 50% 79%

Connexió a Internet 79% 76% 75% 44% 73%

Correu electrònic 77% 74% 66% 39% 70%

Intranet 38% 32% 40% 28% 36%

Pàgina web 41% 33% 36% 24% 37%

Compren per Internet 4

32% 31% 31% 13% 29%

Venen per Internet4 12% 21% 11% 6% 13%



  Si comparem les dades obtingues de les empreses consultades dels quatre municipis del Vallès Oriental, podem observar que en general les empreses de Granollers estan més actualitzades en quant a les noves tecnologies i ús de les TICs, superant a les de la resta de municipis pel que fa a la disponibilitat d’ordinadors, connexió a Internet, ús de correu electrònic, i disponibilitat de pàgines web.

  Per contra, les empreses de Canovelles són les menys actualitzades i es trobem molt per sota de les la resta de municipis.

  Les empreses de la Roca del Vallès són les que més disposen de Xarxa local, però estan per sota de les de les Franqueses pel que fa a la disponibilitat d'ordinadors, connexió a Internet i disponibilitat de correu electrònic.

  Cal dir també que les empreses de les Franqueses lideren les vendes per Internet.


  El teixit empresarial de la conurbació formada pels municipis de Granollers, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès i Canovelles està format per petites empreses dedicades principalment al sector serveis. Pel que fa als decisors entrevistats, la proporció d’homes és lleugerament superior a la de dones, predominen els majors de 30 anys i aquells amb un nivell d’estudis mig-alt i la gran majoria són l’únic propietari o soci.

  Es detecta una important presència de les TIC a les empreses de la zona, amb una elevada presència d’ordinadors (79%), d’accés a Internet (73%), correu electrònic (70%), i en menors proporcions, unitats mòbils (43%), pàgina web (37%) i de xarxes locals (36%). Si comparem les dades obtingues de les empreses consultades dels quatre municipis, s’observa que en general les empreses de Granollers estan més actualitzades en quant a les noves tecnologies i ús de les TICs. Per contra, les empreses de Canovelles són les menys incorporades a les TIC.


  Entre les empreses que disposen d’equipament informàtic, les aplicacions que més utilitzen són les relacionades amb la facturació i la comptabilitat. Per contra, les eines de gestió integrada no són instruments tant habituals de treball, sent la gestió de clients (CRM) i la de proveïdors (SCM) les més emprades.

  Afegir que les empreses analitzades no presenten un elevat perfil d’ús de les TICs: gairebé la meitat de les empreses no tenen cap servei de manteniment contractat i la majoria no utilitzen programari lliure, a més el nombre d’aplicacions que utilitzen no són moltes, tot i que la majoria utilitzen algun sistema de protecció de dades.

  Per altra banda, el creixement en l’ús de les TICs serà reduït: 2% en PCs, 2% en correu electrònic; però destaca, per damunt de tot, el possible creixement d’un 16% en la presència de pàgines web a les empreses. Amb tot això, podem observar que menys la futura implantació de pàgines web, les altres tecnologies estan arribant al seu límit de creixement.


  Finalment, es detecta a través de la baixa valoració que es dóna a l’oferta d’empreses de serveis informàtics, a la possibilitat de formar als treballadors i a la facilitat en trobar personal adequat una necessitat de millora del sector informàtic. Cal esmentar que més de meitat de les empreses consultades diuen no tenir cap necessitat de formació, la resta d’empreses la formació que demanden és de tipus general.

  Algunes empreses encara es mostren reàcies en l’ús de les noves tecnologies, sent les més usuals les dedicades al comerç al detall i serveis, aquelles empreses sense assalariats, d’àmbit local - comarcal, amb un nivell de facturació baix i poc implicades amb les noves tecnologies (empreses categoritzades com a satèl·lit i les ANTI – TIC). En funció del decisor, les dones, els majors de 50 anys, aquells amb estudis baixos i els socis són els que amb major proporció presenten utilitzacions menors.

  Si comparem les dades obtingudes de les empreses consultades dels quatre municipis del Vallès Oriental, podem observar que en general les empreses de Granollers estan més actualitzades en quant a les noves tecnologies i ús de les TICs, superant a les de la resta de municipis pel que fa a la disponibilitat d’ordinadors, connexió a Internet, ús de correu electrònic i disponibilitat de pàgines web. Per contra, les empreses de Canovelles són les menys actualitzades i es trobem molt per sota de les la resta de municipis.



FETS A TENIR EN COMPTE EN LA PLANIFICACIÓ DE POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

•  Reducció de la liquiditat, per un augment lleuger dels impagats. Caiguda de les vendes i descens de la liquiditat financera de les empreses.

•  Dificultats de finançament, sobretot en el cas dels sectors de la construcció i l’automoció, que pateixen un tancament important de les línies financeres. En la resta de sectors aquestes dificultats varien en funció del client final.

•  Evolució de les vendes: un cop més, construcció i automoció són els sectors més afectats, amb caigudes superiors al 50%, sobretot en el primer cas. Per a la resta, la reducció es situa en el 30% tot i que en molts casos els mercats exteriors ajuden a compensar pèrdues en el mercat nacional i estatal: així, la in- ternacionalització de l’economia catalana esdevé un factor clau per compensar les pèrdues.

•  Necessitat que la llei mercantil vigent protegeixi més l’empresariat.

•  Necessitat d’una bona formació professional.


Oportunitats de millora en les polítiques de promoció econòmica

•  En algunes ocasions hi ha certa competència entre els serveis de promoció econòmica, hi ha una manca de treball conjunt en les polítiques de promoció econòmica dels 4 municipis i això fa que a vegades es trepitgin accions.

•  Com en altres municipis les polítiques de promoció econòmica locals han prioritzat la creació d’autoocupació (autoempresa) i han treballat poc en programes per a les empreses ja consolidades, i es veu en les TIC una oportunitat de treballar amb aquestes.

•  Des dels serveis de promoció econòmica hi ha certa sensació de que no fan treball transversal, i que se’ls involucra poc en projectes de ciutat i de territori. Moltes vegades només se’ls té en compte en parts molt concretes d’estudis o projectes i això fa que no en puguin tenir una visió global.

•  Acords per fer treball conjunt de manera efectiva. Actualment s’esta fent el Pla d’nnovació Local de Granollers que agafa no només la conurbació sino també altres municipis. Pot ser una oportunitat treballar a la taula intermunicipal del 2n pla estratègic i al mateix PDPSC. http://www.plaestrategicgranollers.cat/estructura/taula_intermunicipal.php


Oportunitats de millora en la coordinació entre administració, administracions i empreses

•  Actualment no hi ha cap cens d’empreses TIC.

•  L’ajuntament que més ho treballa és Granollers, tant des de Promoció Econòmica com des del CTUG es volen censar les empreses i treballar algun tipus d’associacionisme. Actualment hi ha un cens d’activitats a polígons que té en compte les empreses que fan I+D. El CTUG té un AODL amb aquests objectius i s’ha obtingut finançament de la Diputació de Barcelona per censar i agrupar empreses TIC del territori.

•  Des dels serveis de promoció econòmica s’intenta fer que els seus respectius municipis siguin “fàcils” per a l’empresa, però la poca transversalitat entre àrees fa que moltes vegades la burocràcia refredi relacions públic-privades.

•  Cal repensar la gestió de les infrastructures actuals i de les noves infrastructures d’una forma global i des d’un punt de vista de conurbació.



•  La massa crítica de la conurbació pot permetre aconseguir més i millors infrastructures.

•  Tres dels quatre ajuntaments tenen un directori d’empreses amb els costos i dificultats que comporten per tenir-lo al dia. Aquest seria un exemple que l’economia d’escala els permetria tenir i donar un millor servei (posicionament, gestió, actualització..).

•  Aprofitar la iniciativa del CTUG de treballar per associar les empreses TIC del territori, seguint el model del Forum Empresarial del Vallès.

•  Impulsar la creació d’empresa innovadora, planificar bé el projecte de Can Muntanyola



•  La massa crítica de la conurbació pot permetre aconseguir més i millors infrastructures.

•  Les actuacions actuals en el context de l’AMTU (www.amtu.cat) han propiciat el desenvolupament d’un conjunt de treballs conjunts en l’àmbit del transport urbà. L’AMTU és però una associació de municipis lliurament adherits que té per objecte l’enaltiment i la promoció del transport públic urbà de les seves ciutats, i de la mobilitat en general de la regió metropolitana de Barcelona. La possibilitat d’ampliar aquest concepte a l’àmbit de la competitivat i la sostenibilitat del territori, en tant en quant està relligat indissolublement a la innovació i la Societat del Coneixement, justificaria l’anàlisi de contemplar si es manté l’enfocament d’AMTU en els àmbits actuals o si tindria sentit disposar d’un instrument equiparable. Granollers és un candidat idoni per liderar aquest procés, com una ampliació natural de la seva presidència de l’AMTU. Es proposa que es faci una aproximació constituent, que en la mesura del possible resulti en l’activació de l’instrument relacionat (p.ex. empreses ambicia’t, mobilitat, ecoinnovació, etc)



•  Granollers veu clar apostar cap el sector d’activitat vinculat a la salut. Aquest podria ser un projecte de conurbació. L’oportunitat de posicionar en condicions de lideratge a Granollers en un àmbit emergent i de gran potencial com el dels serveis a la gent gran, dependència i serveis socials es recolza en el reconeixement internacional del camp de “Health, Ageing and Inclusion”. El primer pas en aquest sentit passa per abordar la creació d’un ambiciós projecte d’Observatori de la Fragilitat, que hores d’ara es troba en una fase de definició conceptual, per tal de convertir-se en una proposta per un projecte europeu. Aquesta oportunitat permet iniciar un procés constitutiu que permetrà involucrar els actors indispensables per garantir la consolidació d’aquesta línia.


Oportunitats de millora en la formació TIC a empreses

•  L’existència del CTUG és un punt valorat positivament, tot i que des dels altres municipis es comenta que hi ha poca relació. Treballar per a què el CTUG sigui el centre de referència en formació empresarial. La necessitat de replantejar el paper i constitució del CTUG obra al mateix temps una oportunitat per abordar l’activació d’un nou agent de dinamització de la innovació i dels processos emprenedors. Cal abordar un posicionament estratègic d’aquest instrument, i definir un conjunt de funcions verticals i transversals que li siguin directament imputables.

•  No hi ha estudis universitaris a la comarca i caldria un treball més conjunt entre els centres de formació professional i les empreses.

•  Manca de coordinació entre les entitats que ofereixen formació per a empreses i les institucions públiques amb una oferta similar.



•  L’aparició a Barcelona i a d’altres municipis de la primera i segona corona metropolitana de noves propostes orientades a captar inversió, emprenedors i talent comporta un factor d’afebliment del potencial de Granollers que requereix una immediata correcció. Calen alternatives a àrees com 22@ a Barcelona ó Creapolis a Sant Cugat o inclús el proper TecnoCampus de Mataró il·lustren el problema. Cal que l’àrea d’influència de Granollers rebi una oferta enfocada però potent orientada a generar activitat econòmica i a atreure inversió i talent en àrees específiques i estratègiques per Granollers. En aquest sentit cal activar i alinear projectes tals com el centre de serveis per les empreses de Can Muntanyola o l’eventual ús de les zones adjacents al Circuit de Catalunya.

•  La majoria d’empreses de la conurbació tenen poca presència a la xarxa i es dóna una baixa utilització d’eines de la web2.0 o xarxes socials. Aquesta formació per a empreses existeix, però potser caldria veure si la comunicació que se’n fa és la més adient.



•  Granollers, Les Franqueses, Canovelles, La Roca, disposen d’un ampli ventall d’actius “de ciutat” que, no obstant, en repetides ocasions tenen un rol d’equipament municipal (Roca Umbert) o d’esdeveniment puntual (Mercat Audiovisual Catalunya, Catosfera) o d’atracció de capital humà (Universitat Corporativa de Telefónica, Circuit de Catalunya), sense que s’hagin arribat a incorporar com a elements estratègics. Cal incorporar la dimensió estratègica a tots aquests elements que es considerin que poden constituir un actiu de ciutat, i per tant ser eventualment font de generació d’activitat, valor i reconeixement.

•  El canvi generacional es nota sobretot en les petites i mitjanes empreses i en l’aplicació de les TIC en la seva gestió diària.

•  Tot I l’alta taxa d’atur, un dels perfils més demandats és el de formació professional, per tant aquí s’obren noves oportunitats de formació a treballar a nivell de la conurbació.


QUESTIONS A DEBATRE… PUNTS FORTS I DÈBILS?

A tenir en compte: Els punts forts i dèbils que es defineixin han de ser interns, a nivell d’organització o de ciutat, això vol dir que han de ser “controlables” o gestionables per nosaltres, no poden estar subjectes a canvis de l’entorn.

•  Voluntat de treball conjunt a nivell tècnic •  Experiència i coneixement del teixit empresarial local •  Projecte CIDAG •  Obtenció Avanza Granollers digital 2008-2010 •  Existència de la Comissió Empresarial del Vallès •  La necessitat de formació empresarial en l’àmbit TIC

•  Competència entre les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments •  Veure promoció econòmica com una àrea aïllada de la planificació estratègica i de ciutat •  Manca de planificació estratègica a nivell de conurbació. •  Manca d’instruments per operativitzar accions de la taula intermunicipal. •  Manca de recursos per a actuacions conjuntes de promoció econòmica •  Manca d’accions innovadores des de la pròpia administració (aplicar-se el discurs de la necessitat d’innovar i de valor afegit)


QUESTIONS A DEBATRE… OPORTUNITATS I AMENACES?

A tenir en compte: Les oportunitats i amences que es defineixin han de ser externes, això vol dir que nosaltres hi podem intervenir, però no dependrà exclusivament de nosaltres el resultat final.

•  Pla d’Innovació que s’està redactant •  El Pla Director •  El CTUG si aconsegueix posicionar-se com a referent TIC •  Treball conjunt a nivell de conurbació per obtenir recursos •  La situació econòmica actual •  Sectors emergents: serveis a les persones, serveis a l’administració, … •  Casos d’empreses d’èxit al territori •  Projecte de Centre de Serveis Avançats (Can Muntanyola) Desenvolupament dels 2 projectes: CITAG i Granollers digital

•  Manca de lideratge polític clar i amb visió estrategica •  La situació econòmica actual •  El “desànim” general entre els ciutadans per les altes taxes d’atur •  La deslocalització d’empreses del territori •  “Retallada” dels pressupostos destinats a polítiques de promoció econòmica •  La depèndència dels pressupostos a l’obtenció de subvencions per a desenvolupar projectes concrets


QUESTIONS A DEBATRE…

•  Com a territori, què volem ser d’aquí uns anys? •  En què ens hem d’especialitzar? •  En què som o hem de ser referents? •  Que li manca al nostre teixit empresarial? •  Per quin tipus d’innovació treballem? •  Estem preparats per a tenir empreses innovadores? •  Què necessiten les empreses de l’administració? •  La formació que oferim satisfà les necessitats empresarials de les nostres

empreses? •  Tenim la nostra identitat clara? I a nivell digital? •  Promoció econòmica, innovació i TIC, que vol dir això?

Diagnosi de les TIC. Promoció Econòmica...Les empreses de més de 10 assalariats de la conurbació...

Documents

Transcript of Diagnosi de les TIC. Promoció Econòmica...Les empreses de més de 10 assalariats de la conurbació...