Visibilització a l’any 2012

Ho són. Unes vegades més i altres, menys. Però ho són: invisibles, transparents. Estan en escena i no se les veu. Presidència institucions, congressos, departaments socials, i no se les veu. Pinten, escriuen, componen, dirigeixen orquestres, creen art, i no se les veu. Es silencien els seus noms o les hi s'aparta del cànon que és el mateix que no ser.

Perquè si no se les nom, no són res. Ningú dubta que hi va haver escriptores esplèndides en totes les èpoques dignes d'ocupar un lloc destacat en les millors enciclopèdies o artistes dignes de tenir penjades les seves obres en els millors museus. I si ningú ho dubta, per què no estan? Qui ha esborrat els seus noms d'aquestes pàgines? Qui o quines persones han oblidat col .locar en el lloc que els correspon?

Cal pronunciar aquests noms perquè existeixin. Hem de escriure els seus noms per les parets del món per reivindicar, per fer-les visibles. Per donar-los la vida que no van tenir.

Hi ha coses que és millor anomenar per no fer-les evidents. Aquesta és la clau per entendre el silenci creat al voltant de les dones. La visibilitat d'una dona està permesa sempre que respongui als cànons que els homes han creat. Cap dona que tingui veu pròpia, que a bel · ligerant o emprenedora, és acceptada per la majoria de les societats patriarcals. I si una dona així existeix, es procura minimitzar-la, ridiculitzar-la, treure-del mig.

Cap mascle a l'ús consent a ser dirigit, informat o lloc al seu lloc per una dona. No es qüestiona l'autoritat quan és un home qui mana. Es qüestiona quan és una dona. Una situació semblant crea en ells aquests conflictes de personalitat, com esquizofrènies que, així que bades, et salten a la jugular. Van a mata-degolla.

En el moment que les dones apareixen en escena i actuen lliurement, ells comencen a posar-se nerviosos iadesembeinar les espases. I roden caps. Les d'elles, clar. No hi ha altra explicació per a tanta massacre. La creixent violència contra les dones és una prova que certifica el que dic.

Quan algú opina que abans no passaven aquestes coses sempre contesto el mateix: si, si ocorrien, però, o no es coneixien, excepte que alguna s'atrevís a mostrar-les, en aquest cas només es podia esperar el menyspreu i la marginació, o eren tan submises que "no donaven motius" per a solucions tan cruentes.

Perquè ells no suporten la veu, la discrepància o l'agressivitat dels qui tradicionalment van estar en silenci suportant humiliacions, pallisses, o una amorosa indiferència.

Avui, en un dia tan especial per a nosaltres, jo faria un prec a tants homes que creuen en una societat justa: que ens mirin amb els ulls de l'admiració i la sorpresa, que ens nomenin, que ens designin pel nostre nom i per que ell significa. Que ens ajudin a construir una societat madura on l'anunciar la nostra presència, homes i dones, per igual, s'aixequin dels seus seients amb devoció i respecte. No puc demanar més. Ni menys.

La invisibilidad de las mujeres. Elsa López

Avortaments selectius pel sexe

Mutilació genital femenina

http://www.ine.es/prodyser/pubweb/myh/myh10_empleo.pdf

http://2.bp.blogspot.com/_JPcXQAa6hu0/TS-JacrRddI/AAAAAAAASCQ/ao5ZyyEB6HI/s1600/MARGARITA+SIKORSKAIA.jpg

Compromís

Corresponsabilitat

Cristina Pérez Ramírez

Jo =