www.clarisas.cat www.clarisas.cat1

Déu altíssim igloriós!

TALLER DE PREGÀRIA

Germanes ClarissesVilobí d’onyar

8

www.clarisas.cat w ww.clarisas.cat2 7

Símbol: Cada participant encén una espelma i,reunits entorn del Crist, resem units:

Omnipotent, santíssim,altíssim i Déu sobirà,

tot bé, bé complet, que sou l’únic bo;feu que us tributem tota lloança,

tota glòria, tota gràcia,tot honor, tota benedicció

i que us restituïm tots els béns.Que es faci, que es faci. Amén.

www.clarisas.cat www.clarisas.cat3

Déu altíssim i gloriós!

Monició: El Crist de Sant Damià és l’expressió de lanostra fe franciscana. La pregària al Crist de SantDamià és el primer escrit de Francesc: ens porta altemps de la seva conversió. Es tracta d’una oracióresada per Francesc, probablement el gener del1206, quan, passant prop de l’Església de Sant Damiàva entrar, com li fou inspirat, i es posà a orarfervorosament davant una imatge de Crist Crucificat.Com ell, resem tots plegats:

Déu altíssim i gloriós!Il·lumineu les tenebres del meu cor

i doneu-me una fe recta, una esperança certai una caritat perfecta, seny i coneixement,

oh Senyor!per tal que acompleixi el vostre sant

i veritable manament.

Monició: En aquesta primera oració ja hi sónpresents alguns punts clau de l’espiritualitat deFrancesc: el «Déu altíssim i gloriós» és el queconcedeix totes les gràcies; sols la fe, l’esperança ila caritat poden il·luminar el cor i conduir a una vidanova; el coneixement, indispensable per estimar, ésinútil, sinó s’acompleix el sant i veritable manamentdel Senyor. Nosaltres meditarem cada petició del’oració de Francesc d’acord amb una perícopa del’evangeli, regla i vida de Francesc i de tota la famíliafranciscana.

6

I una caritat perfecta...

De l’Evangeli de Mateu (22,34-39)

Quan els fariseus van sentit que havia fet callar elssaduceus, es reuniran tots plegats. I un d’ells li vapreguntar per provar-lo: «Mestre, ¿quin és elmanament més gran de la Llei» Ell li digué: Estimael Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb total’ànima i amb tot l’esperit; aquest és el més gran i elprimer manament. El segon li és semblant: Estimael proïsme com a tu mateix.

Cant: On hi ha caritat i amor...

Oh Senyor! Per tal queacompleixi el vostre

sant i veritable manament...

De l’Evangeli de Marc (3,31-35)

Llavors arribaren la seva mare i els seus germans, ide fora estant el feren cridar. La gent seia al seuvoltant i li deien: «La vostra mare i els vostresgermans són aquí fora, que us busquen» Ell elsrespongué: «¿Qui és la meva mare i els meusgermans?» I, mirant entorn seu els qui seien al seuvoltant, digué: «Heus aquí la meva mare i els meusgermans; el qui faci la voluntat de Déu, aquest m’ésgermà, germana i mare».

Silenci meditatiu

www.clarisas.cat w ww.clarisas.cat4

«Deu altíssim i gloriós!Il·lumineu les tenebres

del meu cor»...

De l’evangeli de Lluc (11, 34-36)

El llum del cos és el teu ull. Quan el teu ull és bo totel cos està il·luminat; però, si és dolent, també elteu cos quedarà a les fosques. Mira, doncs, si la llumque hi ha en tu no és foscor. Si, doncs, el teu cos éstot lluminós, sense cap racó opac, estarà tot ellil·luminat, així que el llum t’il·lumini amb la sevaresplendor.

Cant: La llum del Crist...

Doneu-me una fe recta...

De l’Evangeli de Marc (9,15-24)

Així que tota la multitud veié Jesús, es quedarensorpresos i corregueren a saludar-lo. I els preguntà:«Què discutíeu amb ells?» Un de la multitud lirespongué: «Mestre, us he portat el meu fill, que téun esperit mut; i que se n’apodera, el tira per terra,i treu bromera, i cruix de dents i es queda rígid. Hohe dit als vostres deixebles perquè l’expulsessin, peròno han pogut». El l els respongué: «O gentdescreguda! ¿Fins quan hauré d’estar entrevosaltres? ¿Fins quan us hauré de sofrir? Porteu-me’l». I l’hi portaren. Així que el veié, l’esperit elsacsejà amb convulsions, caigué a terra i es rebolcava

5

traient bromera. I va preguntar al seu pare: «¿Quande temps fa que li passa, això?» Li contestà: «Desde petit. I sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per perdre’l;però si hi podeu res, tingueu compassió de nosaltresi ajudeu-nos» Jesús li replicà: «Això de si podeu...!Tot és possible al qui té fe». A l’instant exclamà elpare del minyó: «Crec! Ajudeu la meva manca defe».

Silenci meditatiu

Una esperança certa...

De l’Evangeli de Mateu (9,1-6)

Aleshores va pujar en una barca, passà a l’altra ribai anà al seu poble. I li presentaven un paralític ajaguten una llitera. Veient Jesús la fe d’ells, digué alparalític: «Confiança, fill; et són perdonats elspecats». Alguns dels escribes es diguereninteriorment: «Aquest blasfema». Jesús, veient elsseus pensaments, digué: «¿Per què penseumaliciosament en els vostres cors? ¿Què és més fàcil,dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca’ti camina?» Doncs, perquè sapigueu que el Fill del’home té potestat a la terra de perdonar pecats –diu llavors al paralític -: Aixeca’t, pren la llitera ivés-te’n a casa».

Cant: Confia fill...