Desembre de 2005

Modificació puntual del Pla General per a la regulació d’usos a

les plantes baixes dels carrers comercials de Sabadell

Rafael ArroyoTècnic de comerç

Ajuntament de SabadellDesembre de 2005

Introducció. Els eixoscomercials de Sabadell

Av. Matadepera

CA N’ORIAC

Eix Macià

CREU ALTA

Rambla

CENTRE

Av. Barberà

CREU BARBERÀ

Motius per a la regulació

• El comerç de Sabadell ha esdevingut un dels principals sectors de l’economia local i un dels principals pols d’atracció de la ciutat.

• El comerç genera una important quantitat de llocs de treball, tant autònom com assalariat.

• El comerç genera tota una sèrie de externalitats positives: dóna vida, llum, color i seguretat als carrers on hi és present.

Amenaces

• El comerç, per al seu bon desenvolupament requereix de concentració. Tot i que en les principals vies comercials de la ciutat hi ha una gran quantitat de comerços, des de fa temps, es ve produint una substitució de l’activitat comercial per oficines i serveis poc relacionats amb l’activitat comercial.

• Aquest fet provoca discontinuïtats comercials que poden acabar amb la concentració comercial necessària i provocar la desertització de les zones comercials.

Evolució de les implantacions als principals carrers comercials

• Des de l’Ajuntament s’ha fet una tasca d’investigació de l’evolució dels carrers més comercials, des de l’any 1992 fins al 2005.

• S’ha constatat el que era una apreciació i un motiu de preocupació de les associacions de comerciants de la ciutat: la progressiva substitució del comerç en les plantes baixes dels carrers comercials per altres activitats no comercials. Veiem alguns exemples:

62%

15%

63%

15%

55%

24%

50%

31%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1992 1995 2000 2005

Avinguda de la Concòrdia

Evolució del pes de les activitats

Comerç

Serveis a lapersonaServeis derestauracióOficines/Altresserveis

73%

10%

71%

12%

65%

17%

60%

26%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1992 1995 2000 2005

Avinguda de Matadepera


Comerç


73%

10%

68%

10%

62%

15%

55%

20%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1992 1995 2000 2005

Ronda de Zamenhof


Comerç


73%

5%

63%

16%

54%

21%

57%

21%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1992 1995 2000 2005

Avinguda de Barberà - Plaça de Barcelona


Comerç


68%

14%

66%

14%

64%

15%

64%

16%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1992 1995 2000 2005

Anella central


Comerç

Serveis a la persona

Serveis derestauracióOficines/Altresserveis

65%

8%12%

16%

64%

8%12%

16%

60%

10%13%

18%

59%

11%12%

18%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1992 1995 2000 2005

Tots els carrers


Comerç

Serveis a lapersonaServeis derestauracióOficines/AltresServeis

1022

120

181

243

1059

140203

258

1070

173226

315

1085

201221

335

0

200

400

600

800

1000

1200

1992 1995 2000 2005

Tots els carrers

Nombre d'establiments

Comerç

Serveis a lapersonaServeis derestauracióOficines/AltresServeis

Resultats de l’estudi

• La intensitat del fenomen no és homogènia als diferents carrers. Per exemple, al centre de la ciutat s’ha contingut la tendència, mentre que hi ha d’altres zones on el comerç ha patit una forta competència d’oficines, com és el cas de l’av. Concòrdia.

• Cal destacar que, en el conjunt dels carrers estudiats, el comerç, en nombre absolut d’establiments, ha anat creixent, però no al mateix ritme que els establiments destinats a oficines i altres serveis no comercials.

Regulació versus prohibició (I)• Per fer front a aquesta pràctica que pot suposar la

mort d’importants carrers comercials s’ha optat per la regulació de la densitat d’establiments destinats a oficines i serveis no comercials a les plantes baixes d’aquests carrers.

• Les oficines i els serveis també són necessaris i han de conviure amb les activitats comercials, però de forma controlada.

• Per això s’ha limitat la implantació de nous establiments d’oficines i serveis no comercials a una distància superior a 70 metres de les ja existents. També poden implantar-se en carrers adjacents o en plantes superiors.

Regulació versus prohibició (II)

• No es pretén tancar cap oficina ja implantada, i per això aquesta limitació només es farà efectiva per a la instal·lació de noves oficines o quan alguna de les existents es doni de baixa.

• Transitòriament es permetran als locals afectats existents totes les obres d’acondicionament, millora i reparació que considerin oportú. No es pretén donar un mal servei al ciutadà, sinó tot el contrari.

El procés

1. Apreciació i preocupació per part de l’Ajuntament i de les associacions de comerciants

2. Estudi de l’evolució dels comerços i serveis, en aquests carrers comercials (1992-2005)

3. Suspensió de llicències durant 2 anys4. Aprovació inicial de la modificació del PGMO pel

Ple municipal5. Exposició pública i al·legacions (1 mes)6. Aprovació provisional7. Aprovació definitiva per part de la Comissió

d’Urbanisme de la Generalitat (pendent)

Av. Matadepera al 1992

Av. Concòrdia al 1992

Pl.Espanya–J.Tarradellas al 1992

Pl.Espanya–J.Tarradellas a 2000

Francesc Layret al 1992

Crta. Prats al 1992

Crta. Prats al 1995

Crta. Prats al 2000

Crta. Prats al 2005

Onze Setembre al 1992

Francesc Macià al 1992

Pi Margall-Ll. Carreras al 1992

Rda. Zamenhof al 1992

Via Massagué al 1992

Anella central al 1992

Rambla al 1992

Rambla al 1995

Rambla al 2000

Rambla al 2005

Tres Creus al 1992

Tres Creus al 1995

Tres Creus al 2000

Tres Creus al 2005

Sol i Padris al 1992

Av. Barberà (Eixample) al 1992

Av. Barberà – Creu Barberà al 1992

Moltes gràcies per la vostra atenció

Rafael Arroyo

Tècnic de comerç

Ajuntament de Sabadell

Desembre de 2005

Documents

Transcript of Desembre de 2005