desembre 2008 • nº 12 • any i • 2...

n Entrevista a l’artistaMiquela Nicolau

n Músics de Campos interpretenbandes sonores de Walt Disney

n Conferència sobre el reiJaume I i la seva petja llegendària

n Reportatge sobre lesvíctimes de la guerra civil ila fossa de Porreres

n ESPECIAL FESTES DE NADALn Més tota l’actualitat

informativa municipal

n Entrevista a l’artistaMiquela Nicolau

n Músics de Campos interpretenbandes sonores de Walt Disney

n Conferència sobre el reiJaume I i la seva petja llegendària

n Reportatge sobre lesvíctimes de la guerra civil ila fossa de Porreres

n ESPECIAL FESTES DE NADALn Més tota l’actualitat

informativa municipal

ddeesseemmbbrree 22000088 •• nnºº 1122 •• aannyy ii •• 22 €

ccaammppooss •• lllluuccmmaajjoorr ••ppoorrrreerreess •• ssaannttaannyyíí •• sseess ssaalliinneess

2 ddeesseemmbbrree 22000088

Editorial

3ddeesseemmbbrree 22000088

talaia

n EEDDIITTOORRIIAALL::• Primer aniversari de Talaia. 3

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA::• Entrevista a l’artista campanera

Miquela Nicolau. 4-5

nMMÚÚSSIICCAA:: • Els músics de Campos veneren

la seva patrona amb un concert. 6

n LLIITTEERRAATTUURRAA::• Actes commemoratius del 800 aniversari de

naixement del rei Jaume I a Campos . 7• El racó del poeta. 7

n PPAATTRRIIMMOONNII HHIISSTTÒÒRRIICC::• Reportatge sobre la fossa amb víctimes

de la guerra civil localitzada a Porreres 8-9

nMMEEDDII AAMMBBIIEENNTT::• Les boies ecològiques del projecte Life

Posidònia. 10• Regeneración vegetal a l’espai natural

de la Trapa. 10• Lluita contra la plaga de la

processionària del pi 10

n EESSPPEECCIIAALL FFEESSTTEESS DDEE NNAADDAALL 11-13

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::• Llucmajor 14-17• Santanyí 18-21• Campos 22-25• Ses Salines 26-27• Porreres 28-29

n PPEERRSSOONNAATTGGEESS::•• Entrevista a Bernarda Jiménez Clemente. 30

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 31

Miquela Nicolau Bartomeu Garí Especial Nadal Bernarda Jiménez

PRIMERANIVERSARI DE

TALAIA

Mai no m'hagués imaginat dirigir una publicacióa un país llunyà i en una llengua de la qual noen sabia res, ni n’havia sentit mai. De vegadesla realitat supera la ficció i aquest és el meu

cas. Ja des de molt jove somniava en conèixer el món, influïda -potser- pels llibres que em regalava el meu pare i pels viatgersque arribaven al port d'Esmeraldes, aquella petita ciutat a lacosta del Pacífic, on jo vivia. Als setze anys podia comunicar-meen Anglès i als divuit vaig començar a estudiar Francès. Semprehe gaudit de descobrir i aprendre coses noves, a causa del meucaràcter obert, desinhibit i podria dir intel·lectualment inquiet.El meu pare sempre em deia "cal estar preparats per al futur" isento que aquell dia ha arribat i és irremediablement avui. Elsmeus estudis universitaris van ser òbviament de Lingüística iComunicació Social.

El meu primer contacte amb el Català va ser als pocs dies d'-haver arribat a Mallorca i la impressió que vaig tenir va ser defamiliaritat, els sons eren molt semblants i hi havia frases ques'entenien perfectament. Les primeres paraules que vaig apren-dre van ser julivert, fetge, cor i sofregit que em va ensenyar lameva sogra a la cuina mentre preparava un frit de matances.Després, el meu treball com a corresponsal d'un periòdic em vaajudar a aprofundir en el coneixement de la llengua i la culturamallorquines.

Per tot això, és per a mi un gran desafiament estar al capda-vant d'aquest fantàstic projecte anomenat TALAIA, que com-pleix el seu primer any de vida. El projecte periodístic de la re-vista TALAIA es va començar a desenvolupar al novembre de2007, que és quan comencen a sortir els primers números, i al'abril de 2008 es constitueix l'empresa Edicions Ensiola per a laseva gestió i administració. TALAIA es caracteritza per ser unapublicació independent i plural, l'objectiu de la qual és la pro-moció de la cultura i la informació de caràcter local.

Aquest primer any ha suposat grans esforços per a tots nosal-tres ja que hem hagut de ser molt creatius i competitius, i enca-ra més, donades les circumstàncies econòmiques actuals. Aixòlluny de desanimar-nos ens ha impulsat a superar-nos dia a dia.Vull finalitzar donant les gràcies a tots els nostres lectors ianunciants que han donat suport a aquesta iniciativa i l'han fe-ta possible. Enhorabona i per molts d’anys!

EElliizzaabbeetthh SSáánncchheezz GGoonnzzáálleezzDDIIRREECCTTOORRAA

Edita: Edicions Ensiola, S.L.Direcció: Elizabeth SánchezGonzález.Col·laboradors: Sandra González,Joana Escandell, Josep Bonet,Carles Ripoll, Cristòfol MiquelSbert.Portada: Ivana i ClementinaFoto portada: Sandra GonzálezPublicitat i distribució: ÁlvaroMoreno Sosa 615 814 222Traducció: Joana Escandell Maquetació: Jaume BennàssarRedacció, administració ipublicitat:Av. de la Verge, 124. 07630 CamposTel. 971 65 28 [email protected].: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

CARTES AL DIRECTORLes cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre [email protected]

Sumari

Buffet Menjars per endu-s’enComunions • Batiaments • Banquets

Buffet does laborables: 7,50 €Paellas i Fideuàs 7 i 8 € ració

Banquets per encàrrecBones Festes

Ctra. Palma-Campos, Km 3,5 – 07630 CamposTel. 971 65 23 37 - 636 70 81 39 - 971 65 01 12

BonNadal!!!

- Dels seus quadres destaquen molt el tracta-ment de la llum i el color

- He pintat amb tota la gama i he experimen-tat amb noves tonalitats. Ara estic treballantamb colors com el blanc, el negre o el vermell.

- Finalment, quals són els seus projectes fu-turs?

Vull continuar amb la Galeria que tinc a Fela-nitx i exposar a Suècia. Per Nadal, la GaleriaEspai d’Art acollirà una gran col·lectiva amb 32artistes sota la direcció de Miquela Garcias imeva.


Pintura i Escultura


talaia

“M’agrada transmetre sentimentsd’assossec, pau i bellesa en un móna vegades tan inestable i convuls”

Entrevista a Miquela Nicolau, pintora

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Com varen ser el seus inicis?- Vaig començar pintant les coses

del meu entorn, es Salobrar, esTrenc, paisatges de fora vila, i natu-res mortes. He tingut una forta in-fluència dels impressionistes i m’hacostat llevar-me-la. Crec que ambels anys la meva pintura s’ha tornatmés intimista, més dolça. Jo diriaque la pintura esta feta per gaudirdels sentits, dels colors i de les sen-sacions que ens donen. Sentimentsd’assossec, pau i bellesa en un móna vegades tan inestable i convuls.

- Vol dir una pintura més concep-tual?

-Sí, m’agrada emprar pocs ele-ments, la recerca de nostre interior ila simbologia que tenen les cosesquotidianes. La simplicitat com amètode. La meva generació teniapoca preparació intel·lectual i enshavíem de cercar la vida.

- Quina de les seves exposicions liva agradar més?

- He fruït molt fent un homenatgea ses rondalles mallorquines. L’ex-posició es deia “Això era i no era...”com comencen les rondalles. M’he

inspirat en la màgia dels personat-ges per fer els quadres. Aquesta ex-posició s’ha presentat a la GaleriaBennàssar de Pollença i al Casal deCa’n Jaume Antoni de Santanyí.Dins la mostra hi ha títols molt sug-gestius com “I un ca negre sensenas guardava un camp de flors” o“La claror guanyà la foscor i sortíamb camisa blanca”. L’any passattambé vaig presentar l’exposició“Femení, singular” que reflectia lesmeves experiències com a dona.Les flors com a personatges quedialoguen són metàfores de perso-nes i situacions.

Paisatge del Pla. Tècnica mixta damunt tela. 30 x 15 cm. 1989

Això era i no era...150 x 118 cm. 2008

Hi havia barques a la ronsa. 39 x 39 cm. 2008

I un ca negre sense nas guardava un camp de flors. 48 x 39 cm. 2008

MMiiqquueellaa NNiiccoollaauu((CCaammppooss,, 11994422)) vvaaeessttuuddiiaarr aa ll’’EEssccoollaadd’’AArrttss AApplliiccaaddeess iiOOffiicciiss ddee PPaallmmaa oonnvvaa aapprreennddrree eellssffoonnaammeennttss ii lleessccllaauuss ddeell ddiibbuuiixx ii llaappiinnttuurraa.. DDeess dd''aallllààvvaa rreeccóórrrreerr uunn llllaarrggccaammíídd''aauuttooaapprreenneennttaattggee ii eexxppeerriimmeennttaacciióó,,eess vvaa iinntteerreessssaarrppeell mmeessttrreess ddeeddiiffeerreennttss èèppooqquueess,,ii vvaa ffeerr llaa sseevvaapprròòppiiaaiinntteerrpprreettaacciióó ddeell’’aarrtt.. EEnn aaqquueessttaaeennttrreevviissttaa MMiiqquueellaaeennss ddeessccoobbrreeiixx eellsseeuu mmóónn iinntteerriioorr iieellss sseennttiimmeennttss qquueevvaa ppllaassmmaarrddaammuunntt llaa tteellaa..

PROMAXn Limpia interiores de vehículosn Limpieza a fondo incluida

tapicerian Servicio gratuito

a domicilion Agua descalcificadaTel. 692 447 984 • CAMPOS

Literatura


talaiaMúsica


talaia

L’església del Convent va acollir unmagnífic concert per Santa Cecília

La Banda Municipal de Música de Campos va interpretar música de les pel·lícules de Walt Disney

CARLES RIPOLL

Per venerar laseva patronaSanta Cecília,la Banda Mu-

nicipal de Música deCampos va oferir unconcert a l’església delConvent. Prop de qua-ranta músics van inter-pretar magistralmentalgunes de les bandessonores més famoses deles pel·lícules de WaltDisney. Sota la direccióde Bernat Xamena, elsmembres de la bandavan sincronitzar la mú-sica amb les imatges defilms tan emblemàticscom Aladdin, El rei lleó,La Sireneta, Pocahon-tas, La bella i la bèstia,Tarzán i Hércules.

Els campaners hanpogut gaudir d’un mag-nífic concert amb tota lafamília. Les dependèn-cies conventuals estaven plenes ifins i tot hi havia gent als passadis-sos. El concert fou tot un èxit.

La Banda Municipal de Músicade Campos empra bàsicament ins-truments de vent i percussió. La

gent havia deixat de tocar algunsd’aquest instruments i gràcies auna campanya de promoció i fo-ment realitzada a l’Escola de Músi-ca, els alumnes han tornat a tocarles trompetes, trombes, i trombons.

Una altre cosa positiva ha estat larecuperació de persones que havienparticipat a la banda de música ique per diversos motius haviendeixat de tocar. Ara han tornat a co-mençar.

Els campaners han pogut gaudir d’un magnífic concert amb tota la família

Caterina Valriu va realitzar unaconferència sobre la petja llegendària

del rei en Jaume I a Mallorca

SANDRA GONZÁLEZ

Per commemorar el 800 ani-versari del naixement delrei Jaume I el Conqueri-dor, la Biblioteca Munici-

pal de Campos ha volgut participardels actes entorn a la seva figura,organitzant una conferència a cà-

rrec de la catedràtica Caterina Val-riu Llinàs i un recorregut pels llocshistòrics a Palma.

La ponència de Caterina Valriuva ser molt interessant i es va realit-zar al Casal de Can Pere Ignasi. Val-riu va parlar de Jaume I com a heroide llegenda i com a mite. La sevagesta ha quedat reflectida en les

rondalles, les tradicions orals, elstopònims i els elements patrimo-nials. La conferenciant és doctoraen Filologia Catalana i professorade la UIB. Ha publicat molts d’arti-cles fruit de les seves investigacionsen la etnopoètica i literatura infantiljuvenil. Entre les seves obres desta-quen “El Carnaval a Mallorca”,“Per fat i fat”, “I un punt més, con-tes per tornar a contar”, “Alaní,Alurt, Alaquí...”, “Les tres filado-res”, “La regineta”, entre d’altres. Amés de la tasca docent i d’investiga-ció, Valriu es dedica a fer sessionsde contes per a infants amb el nomde Catalina Contacontes.

Valriu ha publicat molts d’articles i llibres de literatura infantil juvenil.

El Racó del PoetaLa posta del sol

Per Maria del Carme Roca Salvà

Tranquil·lament vaig mirantel blanc núvol que s’allunya

atraient i falaguer, que ascendeix cap a la lluna!...

Oh núvol, que vas correntquan s’acaba l’horabaixa;

no corris, que en breus instants,la claror s’haurà esllanguida.Vermella, groga, rogenca, ...dintre el mar cau la tallada

de síndria i malvasia!

Organitzada per la Biblioteca Municipal de Campos

BonesFestes

Bon Nadal

Patrimoni Històric


talaiaPatrimoni Històric


talaia

Els familiars de les víctimes de la guerracivil reclamen l'obertura de fosses Una de les fosses està ubicada al cementiri municipal de Porreres

ELIZABETH SÁNCHEZ

La notícia de l'inici del su-mari de l'època franquista -per part del titular del Jut-jat d'Instrucció número 5

de l'Audiència Nacional, BaltasarGarzón - va ser rebuda pels fami-liars de les víctimes de la guerra ci-vil amb il·lusió i esperança. Des del'aprovació de la Llei de MemòriaHistòrica, es va iniciar un llarg pro-cés judicial que implica una repara-ció pendent per part de la societatactual.

A Espanya durant el franquismehi va haver més de 100.000 desapa-reguts, persones que van ser assas-sinades sense judici previ, senseproves, sense sentit, i als qui es vaoblidar perquè els seus familiarsvan ser obligats a callar.

El jutge Baltasar Garzón va decla-rar extingida la responsabilitat pe-

nal del general Francisco Franco ialtres 44 membres dels seus Go-verns i caps de Falange, als qui acu-sava de "delictes contra Alts Orga-nismes de la Nació i la forma deGovern", així com de "detenció il·le-gal amb desaparició forçada de per-sones", en un marc de "crims contrala humanitat". No obstant això vadeixar clar que no és el mateix de-clarar extingida la responsabilitatdels capitosts per defunció, "queatorgar-los la impunitat, el perdó il'oblit judicial, titllant les seves ac-cions de mera repressió política". Elmagistrat, a l'auto pel que s'inhi-beix a favor de 62 jutjats territorials,destaca que Franco i els militarscolpistes van desenvolupar una"activitat criminal planejada i sis-temàtica de desaparició i eliminacióde persones per raons ideològi-ques", el que va constituir un "crimcontra la humanitat com clarament

es va definir a l'Estatut i Tribunal deNüremberg", que va sistematitzarel dret preexistent i es va aplicar enels judicis contra els nazis.

Les víctimes de la guerra civil aMallorca

Segons va informar el secretari del'Associació per a la Recuperació dela Memòria Històrica a Mallorca(ARMHM), Bartomeu Garí Salleras,aquesta entitat està treballant enquatre línies bàsiques que són: cre-ar un cens de víctimes, intentar d'e-liminar la simbologia franquista-feixista de carrers i places, així comels monuments als caiguts; anul·larles sentències dels tribunals fran-quistes; i finalment, intentar d'ex-humar restes de les fosses de laguerra civil que puguin existir aMallorca. Garí va manifestar queaquest treball més que ambiciós ésun treball necessari. "Després de se-

tanta anys de transcorreguts elsfets, l'Estat Espanyol no ha volgut ono ha pogut donar una resposta a lagent. Creiem que en temps de de-mocràcia és una necessitat" va dir.

Bartomeu Garí (Porreres, 1965) ésllicenciat en Història per la UIB idurant molts anys ha investigat larepressió franquista al seu poblenatal. Ha publicat diversos articles i

és autor del llibre "La GuerraCivil a Porreres: desfilades dedia, afusellaments de nit". Elsecretari de l'ARMHM va ex-plicar que el 14 de desembrede 2006 es va presentar unadenúncia per 196 desapari-cions. El 20 d'octubre de 2008es va cursar una petició perobrir dues fosses a Mallorca.Una d'elles situada al cemen-tiri de Porreres i l'altra al mu-nicipi de Calvià. Nou diesmés tard el jutge Garzón varespondre afirmativament,però el fiscal Javier Zaragozava aconseguir que l'Audièn-cia Nacional la paralitzés.

El secretari de l'Associacióper a la Recuperació de laMemòria Històrica a Mallorcava assenyalar que a peticiódels familiars de les víctimeses va començar a recopilaruna sèrie d'informacions. Elcens de víctimes es va elabo-rar a partir de testimonisorals, llibres de defunció dels ajun-taments de Mallorca i diversesfonts documentals com el dicciona-ri vermell de Llorenç Capellà. Du-rant anys s'ha intentat de minimit-zar la repressió dient que es tracta-va de "venjances personals iproblemes de deutes" va afirmarGarí.

L'estimació total de víctimes és de1.700 a les illes Balears, de les quals1.400 són de Mallorca. Es tractavade presoners de Can Mir i del cas-tell de Bellver. Se'ls emportaven perla nit i els afusellaven. Entre setem-bre i octubre de 1936 es varen matarvuitanta persones cada dia, segonstestimonis orals. Hi havia grups de15 o 18 persones que no tornaven ales seves cases, d'ells solo quedenalgunes cartes.

La fossa de PorreresL'investigador Bartomeu Garí Sa-

lleras assenyala de l'existència d'undocument que informa de la ubica-ció d'una fossa al municipi de Po-rreres. Es tracta d'una persona deManacor que van matar en 1936 enel camí entre Porreres i Felanitx, eljutge que va fer l'aixecament delcadàver va descriure el lloc en elqual va ser enterrat al cementiri.L’antiga necròpolis de Porreres te-nia quatre àrees connectades amb

un passadís central de deu metres.La fossa està ubicada al segon trama l'esquerra. Possiblement els ente-rraven en trinxeres. Es creu que pertapar la fossa posteriorment es vaconstruir un conjunt de nínxols. LaARMHM espera poder fer tasts decomprovació i ha demanat permís al'ajuntament. "Aquesta feina l'ha derealitzar l'Estat. També s'han de va-lorar d'altres possibles exhuma-cions. Esperem que se superi el te-ma judicial i que hi hagi un proto-col d'intervenció científica" va dirGarí.

El trasllat del monument alscaiguts de Porreres

Fa quasi una dècada es va decidirde traslladar al cementiri municipalel monument als caiguts que abansestava ubicat davant de l’esglésiaparroquial. El monument originaltenia una placa amb els noms delssoldats nacionals que van morir enel front, que es va substituir per lallegenda "A tots els que moriren a laguerra Civil". També es va canviarl'escut de la Falange per l'escut dela localitat. Finalment assenyalarque a la paret posterior de l'Oratoride la Creu, just al costat del cemen-tiri, encara queden vestigis delsafusellaments, els forats causatspels impactes de bala.

Bartomeu Garí mostra el lloc on està ubicada la fossa al cementiri de Porreres

El monument als caiguts de Porrreresva ser traslladat i modificat.

Detall del monument

A la paret posterior de l'Oratori de la Creu esrealitzaven els afusellaments

Especial de Nadal


talaiaMedi Ambient


talaiaL’ocupació de les boies

ecològiques del projecte LifePosidònia ha estat d’un 33%més respecte a l’any passat

Durant l’hivern també hi haurà el servei deboies a Mallorca, Menorca i les Pitiüses

El conseller de Me-di Ambient, Mi-quel Àngel Gri-malt, acompan-

yat dels directors generalsde Qualitat Ambiental i dela Mar i Litoral, Josep llite-res i Bartomeu Calafell,respectivament, ha realit-zat el balanç del ProjecteLife Posidònia a les IllesBalears. Aquest projecteconsisteix en el funciona-ment de boies ecològiquesa diferents zones marinesde l’arxipèlag amb l’objec-tiu de preservar les prade-ries de Posidònia oceànica,de tal manera que les em-barcacions que visitinaquestes zones marines

puguin enganxar-se a lesboies ecològiques i no tin-guin necessitat d’amollarl’àncora sobre el fons marí.Grimalt ha explicat que laposidònia és una espèciefonamental per als nostresecosistemes marins i per ala dinàmica litoral de lesnostres platges. Una pra-deria de posidònia danya-da per les àncores tardamolt de temps a recupe-rar-se.

A les Illes Balears hi ha 9camps marins de boiesecològiques ubicats a Po-llença, Sant Elm, Cala Bla-va i Portopetro, a Mallor-ca; Fornells i Illa d’en Co-lom, a Menorca; i ses

Salines, s’Espalmador i ca-ló de s’Oli a les Pitiüses.Aquests 9 camps ofereixenen total gairebé 400 placesd’amarrament.

Les boies ecològiquesfuncionen del dia 1 dejuny al 30 de setembre ienguany han registrat untotal de 17.798 ocupacions,un 33 per cent més quel’any passat, quan les ocu-pacions foren 13.330. Se-gons el conseller de MediAmbient, aquest augmentobeeix a diverses causes:enguany s’ha posat enmarxa un sistema de reser-ves on line de les boiesecològiques a través de lapàgina web www.balears-

lifeposidonia.eu i s’ha am-pliat la promoció entre fi-res turístiques, salons nàu-tics, entitats del sector ipublicacions especialitza-des. A més a més, enguanyla Conselleria de MediAmbient ha posat en mar-xa una novetat important:per primera vegada, un to-tal de 50 boies ecològiquescontinuaran funcionantdurant l’hivern, distribuï-des entre Pollença, calaBlava, Fornells, ses Salinesi s’Espalmador. Aquestanovetat respon a una de-manda del mateix sectornàutic, ja que hi ha usuarisque també naveguen du-rant l’hivern.

218.000 euros es destinaran a larecuperació natural de la Trapa

Per regenerar la vegetació de les àrees cremades odegradades de l’espai natural de la Trapa, pre-servar el seu patrimoni forestal i desenvoluparactivitats d’educació i sensibilització ambiental,

s’ha signat un conveni de col·laboració entre la Conselle-ria de Medi Ambient, el GOB-Mallorca i l’Institut Balearde la Natura (IBANAT). Per assolir aquests objectius, laConselleria de Medi Ambient aportarà 148.000 euros(88.000 dels quals a través de l’IBANAT) i el GOB,70.000). Així doncs, la inversió total és de 218.000 euros,que han de servir per a la recuperació de la Trapa, per agarantir el seu equilibri mediambiental i per a fer d’a-quest espai natural un lloc de referència en la sensibilitza-ció i l’educació ambiental dels ciutadans, amb una espe-cial dedicació als escolars. La Trapa forma part de l’àmbitdel Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de Paratge dela Serra de Tramuntana, amb importants valors etnolò-gics i culturals, i rep anualment uns 12.000 visitants.

L’acte de signatura del conveni ha tingut lloc a la Trapaen el municipi d’Andratx i ha comptat amb l’assistència

del conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; lapresidenta del GOB-Mallorca, Maria Huguet; i el directorgerent de l’IBANAT.

Lluita contra la plaga de laprocessionària del pi

Emmarcat en el Pla de Control dissenyat per laConselleria de Medi Ambient per els propers 4anys, el director general de Medi Forestal i Pro-tecció d’Espècies, Pere Ramon; el director general

de Biodiversitat, Miquel Ferrà; i el cap del Servei de SanitatForestal de la Conselleria de Medi Ambient, Lluís Núñez,han presentat el Projecte de Control Integral de la Proces-sionària del Pi a les Illes Balears 2008.

Les actuacions de control per enguany es basen en lacol·locació de trampes de feromona i els tractaments aeris iterrestres que s’aplicaran a gairebé 21.000 hectàrees de pi-nar de les illes. Pel que fa a les trampes de feromona, en-guany se’n col·locaran un total de 18.300 capses. Segonsdades de Medi Ambient, la meitat dels pinars de Mallorcai Menorca i la pràctica totalitat dels d’Eivissa i Formenterapresenten els nivells més baixos de presència de la plaga.

Aquest Nadal treu-teels problemes

de damuntAl centre d'estètica i teràpiesnaturals "ANJ" de Campos

JOANA ESCANDELL

La ucraïnesaSvitlana Pi-dorych, llicen-ciada en Edu-

cació Física i Esports,ha obert un nou centrede massatges al munici-pi de Campos. Ambmés de 20 anys d'expe-riència en l'àmbit de lesteràpies manuals, Svi-tlana aconsella relaxar-nos i treure’ns els pro-blemes tant a nivell físiccom psicològic. Sabemque el frenètic ritme dela vida moderna potcausar-nos estrès, an-sietat, depressió, pro-blemes d'hipertensió,problemes digestius otrastorns del son. És peraixò aconsellable relaxar-se i combatre aquests pro-blemes amb una alimenta-ció sana i exercici.

Svitlana ofereix massat-ges per combatre lesmolèsties que causen lescontractures musculars anivell de l'esquena, espat-lles i coll; i tractaments abase d'elements naturalscom les herbes o les al-

gues. A nivell fisiològic,el massatge afavoreix lapell, el teixit ossi, el teixitadipós, els músculs, elsistema nerviós i la circu-lació. El massatge està in-dicat per a tot tipus depersones, per corregir lamala positura en els nins,per a treballadors ambsobrecàrrega muscular,persones majors o dones.

Svitlana Pidorych a una de lessales del centre de teràpiesmanuals.

E.S.

L'empresallucma-j o r e r aSuvilico

Balears S.L., pos-seeix una marcaregistrada perdistribuir i co-mercialitzar pro-ductes alimenta-ris, begudes, li-cors, articlesd’adrogueria i ta-bac. L'empresagestionada perManolo García,va començar fentde broker, tramitant compres per a distribuïdors. Ara com-pagina la compra i venda als majoristes amb la venda al de-tall. Suvilico té un magatzem propi amb més de 1.900 arti-cles dividits en 29 grups, degudament informatitzats. Ambuna venda aproximada de dos milions d'euros anuals; la se-va filosofia es basa en comprar a bon preu, vendre a bonpreu, (marges segons necessitats) i moltíssimes rotacions.

Suvilico cobreix una quota de mercat a l'est de Mallor-ca molt important i no descarta estendre’s a l’altra partde l'illa, al nord, estant a la carretera d'Inca la línia di-visòria. Segons el seu propietari el seu èxit és degut a lagran diversitat d'articles i als seus preus. Suvilico és unaempresa amb baix índex de endeutament, que apostasempre per mantenir estocs de marques conegudes isempre vendibles. Per a les pròximes festes ofereix lestradicionals borses nadalenques que inclouen vins, ca-ves, whiskys, torrons, formatges i bombons de les mi-llors marques del mercat.

Manolo García i Maria del Mar de laRosa a les instal·lacions de l'empresa

Suvilico: una marcaregistrada líder en

productesd'alimentació i begudes

Bon Nadal i Feliç 2009

JOANA ESCANDELL

De cara a lesfestes nada-lenques i decap d'any, el

Restaurant Ca’n Pelin de

Llucmajor té una interes-sant oferta per sopar, ba-llar i divertir-se duranttota la setmana. Els di-lluns, dimarts i dimecressón de karaoke, ambmonòlegs, classes de sal-

sa, ball de bot i sevillanes.Els dijous es dedicarà a lamúsica de jazz. Els diven-dres i dissabtes hi hauràun menú especial, ball imúsica en viu. “La nit denadal romandrá tancat

però la nit de cap d’anyhi haurà un gran menú,actuacions musicals i co-tilló” va assenyalar elpropietari de l’establi-ment. El telèfon de reser-ves és el 971 66 27 66

SANDRA GONZÁLEZ

Aires de renova-ció corren pelspassadissos deles Destil·leries

Vidal. El seu fill, XescVidal Rubí, ha donattocs de modernitat i unadecoració avantguardis-ta a la nova botiga 12.53,inaugurada per les Firesde Llucmajor. La tenda12.53 sorgeix de la ne-cessitat de potenciar lacomercialització i pro-moció de productes pro-pis, ampliant l'ofertacap als productes arte-sans, vins mallorquins,olis o confitures. Però, amés aquest nou espai

acollirà concerts de jazz,degustacions de vi, cur-sos d'enologia, de comfer les herbes, exposiciód'artistes locals, entred'altres activitats.

Xesc Vidal té moltail·lusió de prendre el re-lleu generacional iafrontar els nous reptesde la societat contem-porània. Les destil·leriesprodueixen les típiquesherbes, palo, brandi i li-cors de fruites com la ta-ronja, figues o ametlles,anisats i cremes de cafè,coco i cacau. La nova bo-tiga està ubicada just alcostat del celler al carrerSant Francesc de Lluc-major.

Especial de Nadal


talaia Especial de Nadal talaia


Caldereta, porcella opeix per a les nits de

Nadal i Cap d'Any Són les propostes del

Restaurant Sa Travessia CARLES RIPOLL

S'aproximen les festes méstradicionals del calendari iamb això els sopars fami-liars, les reunions d'empre-

ses i d’amics. Les propostes per ales nits de Nadal i Cap d'Any, delRestaurant Sa Travessia de Cam-pos, són caldereta, porcella o peix.L’equip de cuina ens ha donat la re-cepta de la exquisida "Sarsuela demariscs".

Ingredients per a quatrepersones:

2 coes de rap, 2 de mussola, 250gr. de calamar, 250 gr. de sípia, 100gr. de musclos, 100 gr. de copinyes,250 gr. de gambes, oli d'oliva, sal,

pebre, avecremde peix, farina ianís sec. Per a lasalsa: ceba, tomà-tiga, filet de pan-ga, julivert, ca-beçes tendres isal.

Preparació: Salpebrar el

peix i mariscs, passar-los per farinai fregir-los en oli calent. Reservar.Separadament preparar una salsa,sofregint el filet de panga i una ve-gada cuit afegir-hi la ceba, els ceba-llots, el julivert i la tomàtiga tritura-da, donar un parell de voltes i agre-gar dos tassons d'aigua. Deixarcoure durant 20 minuts. Retirar del

foc i passar pel túrmix. Colar i tor-nar al foc durant 5 minuts més. Po-sar la salsa en una greixonera ambdos tassons d'aigua. Quan hi hagibullit afegir el peix i mariscs, un ra-jolí d'anís sec "Tres caires", l'all i eljulivert. Rectificar de sal. Deixar elfoc 5 minuts més.

Temps: 60 minuts.

Miriam Ramón, Dora Godoy, Paulina Quinde i CarmenJapón, responsables de cuina

Destil·leries Vidal:Quarta generació

d'una saga deproductors de licors La botiga 12.53 és un nou espaidedicat a la comercialització i

promoció de la cultura

Xesc Vidal Rubí a la nova botiga.

Nits de bauxa a Ca’n Pelin Els caps de setmana hi haurà un

menú especial, ball i música en viu

Bon Nadal!!!

REDACCIÓ.-

El ple de laC o r p o r a c i óMunicipal vaaprovar els

pressuposts que ges-tionarà durant el 2009i que ascendeixen a 38milions d'euros, un12% menys respecteal 2008. Després de l'-habitual debat en eltema dels comptesmunicipals, l'Ajunta-ment de Llucmajor vaaprovar els pressu-posts corresponents alproper any.

A la partida de des-peses s'inclouen elscapítols correspo-nents a les despeses depersonal, bens corrents iserveis, i inversions reals.A l'apartat de despesestambé hi estan contem-plats desemborsamentsper al Patronat Residèn-cia de Persones Majors deLlucmajor (968.012 eu-ros); per el Patronat Molí

d’en Gaspar (154.740 eu-ros); per a l'Empresa Mu-nicipal de Serveis LLEM-SA (3.226.208 euros); i pera la Fundació Convent(600.850 euros). El totalde la despesa pressupos-tada ascendeix a38.368.064 euros

Pel que fa als ingressos

es preveu per al prò-xim any una recaptacióde 43.489.087 euros, elsquals podrien propor-cionar un superàvit de5 milions. Addicional-ment l'Ajuntament deLlucmajor ha posat enmarxa un Pla de Sane-jament Financer, encompliment de la LleiGeneral d'EstabilitatP r e s s u p o s t à r i a18/2001. La mesurapretén adoptar dispo-sicions estructuralsd'ingressos i de despe-ses perquè no existeixiun dèficit en el finança-ment dels serveis pú-blics que es presten.


Vida Municipal • Llucmajortalaia


Llucmajor • Vida Municipal talaia

REDACCIÓ.-

Per alleugerar l’actualpressió fiscal sobre elsciutadans, l'Ajunta-ment de Llucmajor ha

aprovat una bateria d'exemp-cions i bonificacions per facili-tar el pagament de taxes i im-postos de 2009.

Així doncs, L'Ajuntamentofereix un sistema especial depagament de l'IBI que es con-creta en tres modalitats: noumensualitats, de febrer a octu-bre; tres pagaments trimes-trals, el febrer, el maig i l'agost;i un pagament avançat entrefebrer i juliol, a deduir del re-but final a pagar el mes de no-vembre, amb bonificacions del5 al 2'5%, amb un límit màximde 50 euros.

Estan exempts de l'IBI, a mésdels immobles destinats a cen-tres sanitaris de titularitat pú-blica, els bens de naturalesaurbana i/o rústica que tinguinquota líquida inferior a 15 eu-ros.

Tenen una bonificació del50% els immobles que consti-tueixin l'objecte de l'activitatde les empreses d'urbanitza-ció, construcció i promoció im-

mobiliària, tant de l'obra novacom de la de rehabilitació.

També hi haurà una bonifi-cació del 50% pels titulars defamília nombrosa, amb unnombre de fills igual o majorde tres, i amb un nivell de ren-da de la unitat familiar inferiora 30.000 euros. Finalment, te-nen una bonificació del 90%els titulars amb un nombre defills igual o superior a sis, iamb un nivell de renda de launitat familiar inferior a 45.000euros.

Pel que respecta a l'impostsobre construccions, instal·la-cions i obres, tenen una bonifi-cació del 95% totes les declara-des d'especial interès o utilitatmunicipal per majoria simpledel Ple de la Corporació.

La bonificació és del 90%(fins a 1.500 euros) per als em-padronats al municipi llucma-jorer i amb una edat de 18 a 35anys. També gaudeixen del90% de bonificació aquellesconstruccions, instal·lacions iobres que afavoreixin l'accés ihabitabilitat dels discapacitats.I s'estableix una bonificaciódel 50% per a les vivendes deprotecció oficial i per a les queincorporin sistemes d'aprofita-

ment tèrmic o elèctric d'ener-gia solar per a l'autoconsum.

També hi haurà exempcions-en casos molt concrets- en lestaxes per recollida de residussòlids urbans, tractament deresidus, prestació del servei deresidència d'ancians, prestaciódel servei social d'ajuda a do-micili i prestació del servei deguarderia infantil.

En cas d'herències a favor dedescendents, cònjuges i ascen-dents, hi haurà una bonificaciódel 75%. També l'impost d'ac-tivitats econòmiques (IAE)contempla una bonificació del50% per inici d'activitat profes-sional, aplicable durant els pri-mers cinc anys.

Una altra bonificació del10% per increment de plantillaamb treballadors amb contrac-te indefinit. I una bonificaciódel 15% per a qui utilitzi o pro-dueixi energia a partir d'ins-tal·lacions per a l'aprofitamentd'energies renovables o siste-mes de cogeneració.

Finalment, les persones ambdiscapacitat estan exemptesdel pagament de l'impost so-bre vehicles, així com els pro-pietaris de vehicles amb mésde 25 anys d'antiguitat

El consistori va aprovar una sèrie demesures per facilitar el pagament de

taxes e impostos de 2009

II Jornada d’EducacióAmbiental

REDACCIÓ.-

Al Centre Cinegètic de Capocorb va tenir llocla II Jornada d’Educació Ambiental de la Fe-deració Balear de Caça. 170 nins del col·legipúblic Antoni Monjo de Maria de la Salut

gaudiren d’aquesta trobada, organitzada amb la finali-tat de donar a conèixer les activitats de conservació, con-trol i protecció que els esportistes caçadors desenvolu-pen a l’entorn natural. Hi ha hagut demostracions de tiramb arc, cans de caça, falconeria amb mussols reials, fal-cons, i àguiles. Aquesta jornada s’ha dut a terme gràciesal suport de la Conselleria de Medi Ambient i la direcciógeneral de Caça, Protecció d’Espècies i Educació Am-biental.

El pressupost que gestionarà el consistori durant el 2009 serà

un 12% menys que enguany


Llucmajor • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

L'Audiència de Provincial condemna a Lluc Tomàs per un delicte demalversació de cabals públics La sentència contempla 3 anys de presó, 8 d'inhabilitació

i el pagament solidari de 681.450 euros

REDACCIÓ.-

El 30 de setembre de 2008, laSecció Segona de l'Audièn-cia Provincial de Palma vaemetre una sentència judi-

cial en què condemna el batle deLlucmajor, Lluc Tomàs (PP); l'ex regi-dor de l’Agrupació Social Indepen-dent (ASI), Joaquin Rabasco; i la sevacompanya sentimental i ex secretàriad'ASI, Maria del Amor Aldao.

Tomàs ha estat condemnat a tresanys de presó i inhabilitació absolutadurant vuit anys per un delicte demalversació de cabals públics, i el vaabsoldre de la resta de delictes delsque va ser acusat pel Ministeri Fiscal.

Pel mateix delicte de malversacióde cabals públics, l'Audiència vacondemnar Joaquin Rabasco Ferrei-ra, a quatre anys de presó i altresvuit anys d’inhabilitació absoluta.Rabasco ha estat condemnat a altresdos anys per un delicte d'alçamentde béns i a una multa de dotze me-sos, amb una quota diària de 30 eu-ros. En total, l'Audiència condemna

l'ex regidor d’ASI a sis anys de pre-só. Junt a Rabasco, ha estat condem-nada Maria del Amor Aldao. L'Au-diència de Palma ha condemnat elstres acusats a indemnitzar solidària-ment a l'Ajuntament de Llucmajoramb la quantitat de 681.450 euros.

Segons recull la sentència, les pre-sents actuacions penals van ser inco-ades el passat 29 d'octubre del 2.001,com a conseqüència de la presenta-ció d'una denúncia escrita per partde Juan José Maestre Gómez (PSOE).El 4 d'abril del 2.007, el Ministeri Fis-cal va qualificar provisionalment elsfets com a constituents d'un delictede negociacions prohibides, suborn,defraudació a l'administració, un al-tre d'ús d'informació privilegiada,tràfic d'influències i prevaricaciócontinuada; finalment d'un delicted'alçament de béns; estant-ne res-ponsables en concepte d'autors.

L'Audiència Provincial va con-cloure que Rabasco, amb l'ajuda deAldao, va crear un entramat de so-cietats amb la finalitat d'aprofitar-sede la seva condició de regidor i de la

influència necessària de la sevaagrupació, per així contractar avan-tatjosament amb l'Ajuntament deLlucmajor “amb benefici propi i per-judici per a la corporació”. Així, lasentència afirma que Rabasco va in-tervenir en l'obtenció de locals per ales societats que ell havia creat, a lesquals va adjudicar contractes de ser-veis “amb un cost superior a l'habi-tual de mercat per a l'administraciómunicipal”. No obstant això, per or-dir aquesta trama, Rabasco es va va-ler de la “col·laboració necessària iimprescindible” del batle, LlucTomàs, màxim òrgan de decisió enla contractació municipal (funció nodelegada en cap més regidor), quials plens de l'Ajuntament precisavadel suport de Rabasco i del seugrup, per aprovar les seves iniciati-ves, motiu pel qual cedia a les peti-cions d'aquest. “Accedia a les sevespretensions, col·laborava o consen-tia en l'execució del mencionat plasabent que suposava un perjudiciper a les arques municipals", sosté lasentència.

Tomàs es considerainnocent

REDACCIÓ.-

Segons fonts municipals, el batle de Llucmajores considera “completament innocent” delscàrrecs que contra ell es formulen i de “noajustada a dret” la sentència dictada per l'Au-

diència Provincial. Per això ha donat les instruccionscorresponents perquè s'interposi un recurs de cassa-ció davant el Tribunal Suprem per a la revisió de lasentència dictada.

L’Ajuntament de Llucmajor tédeu dies per elegir un nou batle

REDACCIÓ.

Al tancament d’aquesta edició, Lluc Tomàs Munarhavia materialitzat la seva dimissió com a batle iregidor de l’Ajuntament de Llucmajor. El Ple or-dinari de la Corporació Municipal, celebrat el 26

de novembre, va prendre coneixement i acceptar la renúnciade Tomàs que va tenir carácter “voluntari i irrevocable”. Elprimer tinent de batle Joan Jaume Mulet ha passat a exercirles funcions de batle accidental fins que un Ple extraordinarin’elegeixi un de nou. El termini per elegir-lo és de deu dieshàbils. El regidor que entrarà en substitució de Tomàs seràAntoni Campos Cànaves, segons la llista presentada pel Par-tit Popular a les eleccions municipals de maig de 2007. Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!

Ple de l’Ajuntament celebrat el 26 de novembre.

REDACCIÓ.-

Aaigües de s’Estanyol es vacelebrar el IV Trofeu Na-dal Llucmajor 2008, orga-nitzat pel Club de Pesca

Es Cap Roig. El primer classificatd’aquesta edició va ser “Ona V” tri-pulada per Sebastià Oliver i JoanSalvà; en segon lloc va quedar PedroVerger i Miquel Ribot amb “CapRoig”; i el tercer lloc va ser per JoséGarcías i Silverio Piqué de “TropicalI”. A la competició participaren 14

embarcacions tripulades per pa-relles de pescadors. El torneig es-tava obert a totes les embarca-cions de Mallorca, que pertanyenals clubs nàutics o de pesca, ambles seves respectives llicències envigor. La jornada començà benprest al matí. Els participants em-praren diverses modalitats depesca (fons, curricans, etc.) i ob-servaren l’estricta normativa vi-gent respecte a les talles mínimes dedeterminades espècies. No estavapermès cap peça que fos inferior a 11

centímetres ni tampoc cefalòpodes nicrustacis. Al migdia es realitzà el pe-satge i s’anunciaren els guanyadors.

Sebastià Oliver i Joan Salvà guanyen el IV Trofeu Nadal de Llucmajor


Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

La Corporaciómunicipal acorda un

increment dediverses taxes i

impostos per al 2009 REDACCIÓ.-

L'ajuntament de Santanyí vaaprovar una modificacióde les ordenances fiscals decara a l'any que ve, que es

tradueix en una pujada del 7,5% del'Impost sobre Béns Immobles i del27% de la taxa per la recollida i eli-minació de residus. Altres gravà-mens també han registrat una alçaal voltant d'un 5%, corresponent al'Índex de Preus al Consum. Elspartits d'oposició PSOE-PSM-EN iUM van votar en contra d'aquestamesura per considerar-la "abusiva"en temps de crisi econòmica.

El batle de Santanyí, Miquel Vi-dal, va justificar aquest incrementargumentant que també hi haviahagut una pujada en les despesesd'electricitat, combustibles, mante-niment i personal. Vidal va deixarclar que no existia cap afany recap-tatori i que el que es pretenia eratancar un pressupost equilibrat per-què la institució i el municipi conti-nuïn funcionant.

60.000 euros s’handestinat a projectes

solidaris i decooperació

REDACCIÓ.-

Les ONG Ensenyants Soli-daris, Mallorca Missionerai Veïns Sense Frontereshan estat les entitats bene-

ficiades amb prop de 60.000 eurosper a la realització de projectes soli-daris i de cooperació per al desen-volupament.

L’Ajuntament de Santanyí va de-cidir de destinar l’esmentada quan-titat del pressupost d’enguany,després d’haver fet una valoraciósobre totes les propostes presenta-des a la convocatòria pública desubvencions que promou el consis-tori, per poder obtenir l’ajuda mu-nicipal.

Els projectes subvencionats són“Suport educatiu a comunitats de-sarrelades Suchitepéquez, Guate-mala, 2008”, presentat per l’entitatEnsenyants Solidaris, amb 24.500€; “Equipament CEO (Escola d’a-prenentatge) Virgen del Carmen.Pachacamac-Lima”, presentat perMallorca Missionera, amb 5.639,54€; i “Construcció del bloc adminis-tratiu del centre Haki Kwa Wote”presentat per l’ONG Veïns SenseFronteres, amb 29.860,46 €.

El nucli de CasSenyor ha estat

declarat com a bécatalogat

Redacció.- El Consell de Ma-llorca va aprovar la proposta dedeclaració de bé catalogat delnucli de cases conegudes comCas Senyor, situat a Calonge, enel terme municipal de Santanyí.Cas Senyor és un dels llocs mésantics i emblemàtics del llogaretde Calonge, situat a mig camí en-tre s’Alqueria Blanca i Cala d’Or.Segons l’informe elaborat per l’e-quip tècnic de la Direcció Insularde Patrimoni, l’origen es troba alsegle XV i, com diu la tradició,fou el mateix Jaume I qui batejàel petit nucli amb el nom de Ca-longe perquè li recordà el poblede Calonge de l’Empordà.

La proposta final de declaracióde bé catalogat recull les al·lega-cions presentades per alguns veïnsi pel consistori, de manera que estreu de l’àrea que s’ha de protegiruna petita construcció adossada ala part posterior del conjunt que li-mita al sud amb la clastra de CasSenyor, i també recull l’al·legacióde l’Ajuntament de Santanyí d’a-justar la delimitació del bé catalo-gat perquè sigui precisa. Final-ment, recull la petició d’uns delsveïns de la zona que demanaven“preservar la privacitat del seu ha-bitatge”. En aquest sentit, l’infor-me recull que la declaració de CasSenyor com a bé catalogat no com-porta, en principi, cap obligaciód’accés públic als immobles queconformen el conjunt.

Inaugurades 996 unitats d’enterramentnoves a la necròpolis municipal

REDACCIÓ.-

El dia dels difuntses va inaugurarl’ampliació delcementiri munici-

pal de Santanyí amb la be-nedicció del rector de laparròquia. El batle MiquelVidal va expressar unaenorme satisfacció pel re-sultat, ja que segons el seucriteri són unes instal·la-cions modernes “que can-viaran el concepte dels en-terraments que s’han duta terme fins ara”.

L’ampliació del cemen-tiri municipal ha suposatla construcció de 996 uni-tats d’enterrament noves,distribuïdes en 288 nín-xols individuals, 114 panteons dequatre unitats i un columbari ambcabuda per a 252 urnes. Les novesinstal·lacions compten també ambun tanatori, el qual consta d’unaentrada, un despatx, tres sales de

vetlla, banys exteriors, salad’autòpsia i tres sales de fèretre, en-tre d’altres dependències que seranutilitzades pel forense. Hi ha unadiferència de preus per als resi-dents i als no residents per evitar

l’especulació econòmica, ja quegent d’altres municipis podria ad-quirir sepultures, a causa del seucost inferior als municipis dels vol-tants per a la posterior venda a unpreu més elevat.

Reestructuració de lesdependències municipals

REDACCIÓ.-

Amb l’objectiu de millorarl’atenció al ciutadà, s’handut a terme una sèrie demodificacions en la casa

consistorial. D’una banda, les ofici-nes de recaptació d’imposts munici-pals i autonòmics, que abans esta-ven a l’edifici de l’Ajuntament en-trant pel carrer Centre, ara estan al’antic edifici de Correus. Els ServeisSocials també s’han traslladat alfront i ara disposen de cinc despat-xos, abans en tenien tres de petits. Amés, s’han posat en funcionamentnous serveis i programes, que supo-saran un tracte més humà i persona-litzat. Aquests nous serveis socialssón: el d’assessorament jurídic so-cial, d’atenció a les víctimes deviolència de gènere i de policia tutor.

Fins ara, a l’Ajuntament hi haviadues entrades: la part nova pel ca-rrer Centre i la part més antiga per

la Plaça Major. Ara, l’única entradaserà la de la plaça. L’oficina del ca-dastre estarà a la planta baixa, i lesoficines d’urbanisme compartiranplanta baixa i primer pis. El secreta-ri municipal que tenia el seu des-patx a la primera planta vora el des-patx del batle, ara estarà al segonpis. El registre que ha passat del ca-rrer Centre a l’entrada principal del’edifici consistorial.

Un altre canvi important és el dela Policia local, el departamenttindrà la seva seu a Cala d’Or, con-cretament, al quarter que s’ha cons-truït a les instal·lacions del Polis-portiu municipal. No obstant això,a Santanyí hi roman un retén devuit policies, mentre que a Calad’Or, hi haurà 27 efectius. El nouquarter de la Policia local a Calad’Or s’inaugurarà el 17 de desem-bre d’aquest any, segons ha confir-mat, el primer tinent de batle i dele-gat d’Interior, Llorenç Galmés.

La regidora de Serveis Socials, Maria Pons, treballant en el nou despatx del carrer Centre

Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

Lluita contra laprocessionària del

pi a SantanyíREDACCIÓ.-

El consistori santanyiner hacontractat l’empresa Ambi-gest per dur a terme l’elimi-nació de la processionària

del pi mitjançant la polvorització onebulització dels arbres a base d’in-secticida biològic altament específici inofensiu per a la resta de les espè-cies vegetals i animals que conviuenen el mateix entorn dels pins.

El tractament s’aplicarà a la tota-litat dels pins de la zona del col·legipúblic, jardí i plaça del nucli de po-blació es Llombards, així com a l’à-rea del cementiri i rotonda, l’EscolaBlai Bonet i l’àrea de l’Institut i elParc municipal de Santanyí i la zo-na de l’escola, plaça i cementiri des’Alqueria Blanca. Aquesta opera-ció es complementarà amb la cam-panya contra la processionària delpi que promou la Conselleria deMedi Ambient.

Discrepàncies sobrela cessió de terrenys

a l’ABAQUAREDACCIÓ.-

L’equip de govern (PP) del’Ajuntament de Santanyíreitera que va cedir els te-rrenys per a la construcció

d’una bomba impulsora del clave-gueram de Calonge a l’Agència Ba-lear de l’Aigua i Qualitat Ambiental(ABAQUA) de la Conselleria deMedi Ambient i que ho va fer perescrit, mitjançant un certificat del’Ajuntament, signat pel batle, Mi-quel Vidal. Per altra banda, el secre-tari general de l’ABAQUA, Pep Oli-ver, ha afirmat que no es pot fer elprojecte si no es tenen els terrenysen nom de l’agència, que “nomésestan cedits de paraula”.

El batle Vidal, va signar en datade 2 de maig de 2007, un certificatpúblic en el qual s’expressa la reso-lució sobre la cessió lliure i gratuïtaper part de les dues propietàriesdels terrenys a l’Ajuntament de

Santanyí, en data de 26 d’abril de2007, i que fou acceptada per la Jun-ta de Govern Local. Així mateix, elconsistori va fer arribar a l’ABA-QUA, en data de 9 d’octubre de2007, amb el número de sortida delregistre 3015, l’acord de ple celebratel 8 d’octubre de 2007, pel qual,“l’Ajuntament de Santanyí cedeix50 m2 de propietat municipal a Ca-longe per a la instal·lació de la im-pulsora del clavegueram de Calon-ge a l’EDAR de Cala Ferrera”, ad-juntant el certificat de l’acord delple, degudament signat pel batle ipel secretari municipal. Segons elbatle Vidal, “des de sempre, les ces-sions de terrenys municipals aqualsevol institució superior s’hanrealitzat d’aquesta manera, ja quel’escriptura pública és suficient perconsiderar vàlida l’esmentada ces-sió”.

El cert és que la xarxa de clave-gueram de Calonge està acabadaperò no serveix de res fins que noentri en funcionament la bomba im-pulsora que conduirà les aigüesbrutes de Calonge a l’Estació depu-radora de Cala Ferrera.

El material incautat per la Policia localdurant la temporada 2007-08 va ser destruït

REDACCIÓ.-

Ales depen-dencies delmagatzemde la briga-

da municipal es vaprocedir a la destruc-ció del material incau-tat per la Policia localdurant la temporada2007-2008, segons hohavia ordenat l’Ajun-tament de Santanyí.

El primer tinent debatle, Llorenç Galmési el regidor de MediAmbient, Miquel Con-testí, juntament amb elsergent de la Policia local, seguirenatentament les tasques de destruc-ció realitzades per una màquina degrans dimensions. La majoria d’ob-jectes eren CD i DVD pirates, rellot-ges i ulleres de sol de marca falsifi-

cada, i joguines que no reunien lesexigències mínimes de salut i segu-retat marcades per la Unió Euro-pea.

Galmés, ha manifestat que s’estàfent un gran esforç per eradicar

aquests tipus de ven-da il·legal que perju-dica la imatge delmunicipi i als comer-ciants de la zona quepaguen els seus im-posts i no poden com-petir amb els preusque ofereixen aquestsvenedors. També vadir que amb l’amplia-ció de la plantilla dela Policia local, s’hapogut perseguiraquesta activitat frau-dulenta i s’ha aconse-guit que minvi de“forma considerable”.Per la seva banda, el

regidor de Medi Ambient, MiquelContestí ha considerat que se estàcomplint un dels objectius marcatsper l’equip de govern pel que fa aimpedir la venda il·legal i falsifica-ció de marques patentades.

El projecte del nou centre cívic d’es Llombards inclourà una guarderia

REDACCIÓ.-

La Conselleria dePresidència i l’A-juntament deSantanyí han

consensuat una addendadel conveni per dur a ter-me l’execució de les obresdel Centre Cívic multiúsd’es Llombards, ubicat alcarrer ses Escoles, s/n. Lamodificació afectarà posi-tivament el projecte ja quel’aportació inicial de950.000 € passa a ser de1.146.000 €. Aquesta sub-venció que rebrà l’Ajunta-ment de Santanyí es frac-cionarà en 7 anualitats(2007-2013). El batle Mi-quel Vidal ha assenyalatque “les obres suposaranuna despesa superior i amés, serà una ajuda perpoder comprar l’equipa-ment del Centre Cívic,que no teníem contemplatal conveni anterior”. D’al-tra banda, el projecte delCentre Cívic també esmodificarà ja que es construirà unaescoleta de zero a tres anys que noestava contemplada al projecte ini-cial, i la sala multiusos que, en unprincipi es presentava coberta en laseva totalitat, passarà a ser sola-ment mig coberta per poder fer ac-tivitats a l’aire lliure durant l’èpocaestival. L’oficina de correus, el des-patx per a la Policia local, la cafete-

ria i el pati interior quedaran igual.La superfície total construïda seràde 694,25 m2. L’any passat, lesobres es varen adjudicar a l’empre-sa Jutoba SA, que va iniciar la pri-mera fase. No obstant, degut a lamala situació econòmica de l’enti-tat, que ha presentat suspensió depagaments, les obres han quedataturades. Amb l’aprovació d’aques-

ta modificació del conveni, l’Ajun-tament de Santanyí, tornarà a con-vocar una subhasta pública per ad-judicar l’execució del projecte i po-der continuar les obres iniciades. Laproposta de modificació del CentreCívic es va debatre en el ple extra-ordinari de 24 de novembre de 2008i fou aprovada per unanimitat detots els grups.

Les obres del Centre Cívic des Llombards han quedat aturades

ddeesseemmbbrree 22000088 21


Campos • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Campos Solidari torna a projectar el vídeo“Un viatge solidari. Més enllà de l’asfalt”

REDACCIÓ.-

Degut a l’èxit de la prime-ra convocatòria, l’Asso-ciació Campos Solidariha repetit la projecció del

vídeo “Un viatge solidari. Mésenllà de l’asfalt”, realitzat pel l’es-mentada entitat a la República Do-minicana. El film és un testimoni deles actuacions dutes a terme al paíscentreamericà, on hi ha nins i ninesapadrinats i els responsables del’ONG mostren les mancances enles que es troben en el dia a dia. Calrecordar que enguany l’associacióva transportar més de 600 quilos dematerial escolar, roba, sabates i me-dicines a les comunitats de Fula, Ju-munucú i Puerto Arturo, una zonacastigada per la pobresa i la misèriamés absolutes.

Festa de noces d’Or i aniversari de 90 anysREDACCIÓ.-

Els matri-m o n i sde Cam-pos que

durant el 2008han fet les sevesnoces d’or i lespersones majorsque han complit90 o més anys,han celebrat totsplegats una granfesta, organitza-da per l’Ajunta-ment de Cam-pos.

Els homenat-jats es varen pas-sejar des de l’A-juntament fins al’església parro-quial, acompan-yats per la Banda de Música, a on escelebrà una missa que acabà ambuna emotiva cançó que la cantantEsther Bibiana havia composat pera l’ocasió. Acabada la missa i da-

vant l’Ajuntament, un trenet espe-rava els matrimonis per traslladar-los fins a Son Fuaní, a on es servirenescaldums per a les més de 300 per-sones que havien volgut participar

en aquesta celebració.Abans de donar pas al ball de sa-

ló el batle, Guillem Ginard, els vaobsequiar amb un petit regal i vadesitjar salut per a tots.

El gerent de Son Baco anuncia mesuresjudicials si es paralitza el camp de golf

REDACCIÓ.-

La promotora Golf de Cam-pos Son Baco S.A. a travésdel seu gerent, Pablo BonetBurguera, ha manifestat

que si el Consell de Mallorca para-litza la iniciativa, acudirà a la justí-cia per exigir una indemnitzaciómilionària. Els tècnics de la institu-ció insular consideren que la con-cessió de la declaració d'interès ge-neral al golf de Son Baco ha cadu-cat, atès que, des que es va atorgar al'estiu de 2006, va passar el precep-tiu termini de sis mesos sense ques'escometés cap obra.

El promotor de Son Baco va su-bratllar que la empresa va pagar al'Ajuntament de Campos 600.000euros (100 milions de les antiguespessetes) mitjançant documents no-tarials per al desenvolupament deles canalitzacions d'aigües resi-duals al municipi i va cedir a travésd’un document públic 10.000 m2,on es va emplaçar la depuradoraque avui està en funcionament. Amés a més, l'Ajuntament va donarllicència de construcció i la promo-tora va pagar 12 milions de les anti-gues pessetes a compte de la men-cionada llicència, tot plegat s'hacomplert tal com es va fer el conve-ni. L'Ajuntament va aprovar mit-jançant sessió plenària l'interès ge-neral del camp de golf i l’ofertacomplementària de Son Baco quetambé va ser a més a més autoritzatamb data 2 de juny de 2008 per laConselleria de Turisme

Aquest projecte consta d'un campde golf de 18 forats, amb una seusocial, una casa de vigilants, un ho-tel, 12 edificis d'apartaments, unacafeteria, un pavelló de vestuaris,una piscina d’uns 350 m2 i diversespistes de tenis. En total unes 328places turístiques noves que afectenprop de 300 hectàrees, bona partd’elles formades per un ullastrar enmolt bon estat de conservació.

Bonet ha assenyalat que no té resen absolut que amagar i que la tra-mitació portada a terme des del1991 ha complert amb tot i quant

les diferents administracions li hanexigit. "Hem seguit tots els proces-sos obligats per la llei de camps degolf i totes les altres normatives me-diambientals, com a recursos d'ai-gua, aprofitament d'aigües depura-des amb les seves corresponentsautoritzacions oficials, tot plegatencaminat a l'obtenció de l'interèsgeneral que ara posen en dubte, enpart sense haver consultat la reali-tat exhaustiva de la documentacióaprovada fins avui".

Bonet va afegir que "En 18 anysde tramitació s'han donat moltescoses, Abans de cpmençar l'expe-dient del Golf de Campos, el PSM iGOB ja havien arremès contra laprimera tramitació, i la segona es-comesa va ser en època del primerpacte de progrés que va suportaraquesta Comunitat Autònoma,però en la segona, varem acudir alstribunals i la promotora va guanyarel plet al Consell Insular en el Tri-

bunal Superior de Justícia de Bale-ars i més tard també ho varemguanyar davant el Suprem a Ma-drid. Des de l'inici de l'any 1991existeix un conveni amb l'Ajunta-ment de Campos i la promotora,que s'ha complert fins avui en totsels seus extrems".

Finalment, Bonet considera queinstar la caducitat de l'interès gene-ral serà "nefast" i de "conseqüènciesirreparables en el temps" per a Cam-pos, per a l'Associació Hotelera i deServeis de la Colònia de Sant Jordi iper a les pròpies arques municipals.Això limitaria la creació de 185 nousllocs de treball durant tot l'any i mésde 320 feines indirectes”, i va afegirque "tot plegat fomentarà la insegu-retat jurídica enfront de qualsevol ti-pus de tramitació i sobretot afectaràel futur turístic que ha d'apostar perla qualitat i la desestacionalització,tantes vegades repetides i sempredeixades de banda"

Pablo Bonet Burguera promotor de Son Baco


Campos • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

L’activació econòmica de Campos ha de passar per la sostenibilitat segons el GOB

REDACCIÓ.-

El Grup Balear d’Ornitologiai Defensa de la Naturalesa(GOB) ha volgut fer costatal batle de Campos en la se-

va reclamació de mesures per com-pensar la seva manca de desenvo-lupament urbanístic, però conside-ra que aquestes mesures no podemésser “més del mateix” com en elcas del golf. Campos és un delspocs municipis de Mallorca quegairebé no han urbanitzat la sevacosta. Això, sens dubte té unes im-plicacions econòmiques, almenys acurt i mig termini, sobre les econo-mies locals. Fa anys que Camposreclama mesures compensatòries

que reconeguin aquesta situació, jaque el bon estat dels seus espais na-turals fa un servei important peròfins ara ignorat pel negoci turístic.

Segons el GOB, el batle de Cam-pos s’ha indignat a causa de la deci-sió del Consell de Mallorca d’ini-ciar el procediment de caducitat dela declaració d’interès general delprojecte de camp de golf de Son Ba-co, ja que aquesta mesura els tornaa marginar econòmicament impe-dint el desenvolupament d’aquestcamp de golf. Davant això, el GOBdóna suport a la reivindicació delbatle de Campos en el sentit que si-gui reconeguda i compensada coma tal l’aportació del municipi deCampos a l’economia turística de

Mallorca; cal recordar que Es Trencés la platja més coneguda i una deles més hermoses, i és una de lespostals més venudes com a imatgede la Mallorca natural i atractiva.D’altra banda, el GOB discrepa delbatle en el sentit que aquest desen-volupament econòmic de Camposs’hagi de fonamentar en usos quevan precisament en sentit oposatals atractius naturals del municipi:els camps de golf a més de no apor-tar cap component distintiu i únic -ja n’hi ha 23 a Mallorca- impliquenla continuació del tipus de desen-volupament que precisament s’had’evitar -transformació i urbanitza-ció de grans extensions d’àrees na-turals i rurals ben conservades-.

En marxa el nou servei de Policia Tutor

REDACCIÓ.-

Per complir amb la funciópreventiva de possiblescassos de delinqüència ju-venil a l’entorn escolar, evi-

tar agressions o abús entre l’alum-nat, o consum de substàncies prohi-bides, l’Ajuntament de Campos hacreat la figura del Policia Tutor

El batle Guillem Ginard (UM)acompanyat pel regidor d’Educa-ció, Joan Juan; de Seguretat ciuta-dana, Rafel Vidal; i el cap de la Poli-cia Local, Guillem Roser, han pre-sentat davant els responsables delstres centres escolars del municipi,la posada en funcionament del ser-vei de Policia-tutor, integrat en laPolicia Local de Campos.

L’agent encarregat serà RafelMonserrat, policia local de llargaexperiència amb els joves en elscursos d’educació viària. La sevesfuncions principals seran les de tre-ballar en xarxa i complementar elsserveis i la tasca dels professionalsdels centres educatius, de la PoliciaLocal, dels serveis socials munici-

pals, així com també de les famílies.Es tracta de coordinar esforços

per prevenir situacions d’absentis-me escolar, vandalisme, consum dedrogues, així com l’abús dins i foradels centres escolars. Un altre delsobjectius és donar suport a la direc-ció dels col·legis i als familiars en latasca educativa des de la perspecti-va de la seguretat, per a evitar qual-

sevol possible conflicte o una con-ducta no adequada dels menors.Per aquest motiu, a la presentaciódel Policia Tutor han assistit res-ponsables col·legis Joan Veny i Clar,Fra Joan Ballester, i l’I.E.S. DamiàHuguet, com també les AMPA res-pectives, així com els tècnics delsserveis socials de l’ajuntament i re-presentants de la Guàrdia Civil.

REDACCIÓ.-

Ala primera pre-sa de contacteentre l'equipde govern mu-

nicipal i els veïns de s’-Hort de’n Blanc, es vandonar conèixer diversesqueixes i propostes permillorar la zona dels ca-rrers Menorca, Nàpols,Llibertat, Avinguda de laVerge, entre d'altres. Elsnous veïns van sol·licitara l'administració localque posi nom als carrers, milloriel servei de neteja i recollida defems, d’enllumenat públic i arre-

gli els forats dels carrers, sota lapremissa que ells "també paguenimposts". Un dels residents es va

queixar de l’estat d’a-bandonament en quees troben.

El batle Guillem Gi-nard es va mostrarobert, dialogant i es vacomprometre a donarsolucions a curt i llargtermini. Ginard va ex-plicar que a causa de lafalta de previsió i delgran augment de po-blació existeixen man-cances de serveis bà-sics, agreujat per undèficit municipal de

més de 7 milions d'euros. El batleva subratllar la necessitat de prio-ritzar els recursos.

L’Associació de Gent Gran Campaneraestrena un nou local

Redacció.- Amb una festa l’Associació de Gent GranCampanera va inaugurar el nou local, ubicat al carrer

Jaume I, nº 37. A l’acte van assistir membres de la JuntaDirectiva, socis i les autoritats locals.

Els veïns de s’Hort de’n Blancreivindiquen millores de l’entorn


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

Ajuntament . . . . . . . . .971 64 91 17/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 64 94 40

Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 65 61 31Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 16 60 05

PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 65 12 70

Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . .061

Apotecaria Ses Salines . .971 64 91 44

Apotecaria Colònia . . . . .971 65 52 07

Policia Local Ses Salines 971 64 93 11

Policia Local Colònia . . .971 16 60 35

Guàrdia Civil Colònia . .971 65 64 64

Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES

Inaugurades les obres dereforma de l’església vella

REDACCIÓ.-

Mitjançant un senzill ac-te protocol·lari es vadeclarar oficialmentinaugurada la reforma

de l'emblemàtica Església Vella, si-tuada en la cèntrica Plaça de SantBartomeu. El batle de la localitat, Se-bastià Burguera, va destacar la recu-peració d'aquest històric edifici quedes d'abril ha acollit diferents mani-festacions artístiques. "Volem ser unpunt de referència cultural i compliramb l'objectiu de desestacionalitza-ció turística" va dir Burguera.

A l'acte va assistir el conseller deTurisme, Miquel Nadal; el consellerde Presidència del Consell, CosmeBonet; el director general de Biodi-versitat, Miquel Ferrà; i el batle deCampos, Guillem Ginard, entred'altres càrrecs. El conjunt Llunàti-ques va protagonitzar un concert ihi va haver un refrigeri per als as-sistents.

Cal anotar que al 2006 la Conse-lleria de Turisme del Govern Balearaprovà finançar les obres de recu-peració de l'església vella, amb fonsdel Pla de Desestacionalització Tu-rística. Al 2007 s'adjudicaren lesobres amb un pressupost de

300.000 euros. Aquest mateix any esva crear una comissió de seguimentde les obres per garantir que els tre-balls es realitzin correctament. Lesobres de restauració van conclourel'abril de 2008 i actualment és un es-pai de dinamització cultural.

NIL anuncia la ruptura del tripartit REDACCIÓ.-

Al tancament d'aquestaedició, el grup Nous In-dependents Locals (NIL),membre del tripartit que

governa a Ses Salines conjuntamentamb el PSOE i UM, havia donat aconèixer la seva intenció de deixar

les delegacions a les mans de batleSebastià Burguera i rompre el pacte.El NIL al·ludeix a problemes perso-nals amb el regidor encarregat de laHisenda salinera i president de laJunta de Districte de la Colònia deSant Jordi, Antoni Perelló, a qui acu-sen d'interposar-se en les àrees deresponsabilitat dels dos regidors de

NIL, Bartomeu Galmés (Turisme) iFrancisco Parrondo (Comerç i Immi-gració) i de no complir amb el pactat.

Davant aquesta situació el PSOEhaurà d'arribar a un nou acord ambalguns dels partits de l'oposició perno quedar-se en minoria. Les op-cions passen per aconseguir el su-port de Sud Unificat que té un regi-dor o bé amb el PP que té tres regi-dors. Els socialistes tenen previstreunir-se els pròxims dies.

REDACCIÓ.-

L’Ajuntament de Porreres hafirmat un conveni amb laConselleria d’Igualtat perdur a terme un Pla Local

d’Igualtat, segons el que estableixla Llei 3/2007 de 22 de març, d’i-gualtat efectiva entre homes i do-nes. Aquesta llei disposa la conve-niència o obligació per a les empre-ses i les administracions públiquesd’implantar mesures que elimininles desigualtats entre sexes.

En aquesta iniciativa pionera aMallorca hi participen cinc munici-pis de l’illa. El Pla d’Igualtatcomprèn una vessant interna que esfarà pels treballadors de l’adminis-tració local, i una vessant externadirigida al poble, on participaranles diferents entitats i empreses delmunicipi. Això suposarà l’implan-tació d’un Pla Estratègic que es ba-

sarà fonamental-ment en recoma-nacions.

La regidora deBenestar Social del’Ajuntament dePorreres, Francis-ca Mora va assen-yalar que “el pro-blema de la desi-gualtat és quegenera relacionsinjustes en les quela balança està no-tablement a favordels homes. No ésun problema deles dones, és unproblema de la so-cietat”. Mora tam-bé va dir que dife-rents tècnics delconsistori s’estanformant en aquesttema per tal depoder dissenyar ii m p l e m e n t a raquest pla ambgaranties d’èxit.


Porreres • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Porrerestalaia

Porreres s’adhereix al Plapilot d’igualtat de sexes

Restaurada la sínia de s’Hort de Son Mas

REDACCIÓ.-

L’antiga sínia de s’Hort deSon Mas d’aquesta localitatha estat objecte d’una refor-ma integral. Els treballs de

restauració arquitectònica i repro-

ducció de la maquinària d’aquestasínia han durat sis meses, i els ha fetel personal especialitzat del Depar-tament de Medi Ambient del Con-sell de Mallorca. El cost de la restau-ració és de 59.852 euros, dels qualsel 74,6% els ha aportat el Consell i el

25,4 % restant a anat a càrrec delpropietari Rafel Nicolau Bauzà. Va-ren assistir a l’acte d’inauguració laconsellera de Medi Ambient delConsell de Mallorca, Catalina Julve;el director insular Guillem Riera; i lasecretària tècnica, Petra Suñer.

Mesures contra la crisi econòmicaREDACCIÓ.-

Conscients de ladura situacióper la que tra-vessen moltes

famílies del municipi de-guda a la crisi econòmicaactual, l’Ajuntament dePorreres signarà unacord amb la Conselleriade Treball per contractarpersones en situació d’a-tur, durant els sis mesos

de temporada baixa. Elpressupost per fer lescontractacions ha d’estardecidit abans del 15 dedesembre. Es tracta defeines de pintors, jardi-ners o picapedrers.

Per altra banda, les fa-mílies amb menors po-dran acollir-se a un pro-grama d’ajuts de la Con-selleria de BenestarSocial del Govern Balear.Les prestacions econò-

miques tenen com a fina-litat les situacions de ne-cessitat puntuals, ur-gents i bàsiques, de sub-sistència, com aral’alimentació, l’allotja-ment, lloguer, roba, otransport. Les bases isol·licituds per aquestesajuts podran aconseguir-se a l’ajuntament.

La regidora FranciscaMora Veny va subratllarque davant la crisi el con-

sistori vol apropar-se a lagent i donar-li el màximd'informació. Fa uns me-sos l'Ajuntament con-tractà una Agent de De-senvolupament Local(ADL) per assessorar iorientar els comerciants,empresaris, o personesen atur, sobre les subven-cions i ajudes que ator-guen els organismes es-tatals i autonòmics, i cre-ar una borsa de treball.

La Conselleria de Comerçinvertirà 300.000 euros en lamillora de la Plaça de la Vila

REDACCIÓ.-

Aproposta de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, elGovern va aprovar una subvenció de 300.000 euros per alprojecte de reforma de la Plaça de la Vila i de l’avinguda Bis-be Campins de Porreres. El projecte fou presentat per l’ajun-

tament d’aquesta població, el passat 5 de maig, a la convocatòria d’aju-des per als sectors del comerç i de serveis. El projecte compta amb unpressupost total de 979.851,14 euros. Porreres és un dels 23 ajuntamentsde les Illes Balears que han aconseguit subvencions dins la convocatò-ria per als sectors del comerç i serveis d’enguany. El total de les ajudesconcedides a institucions locals dins d’aquest programa d’actuacionspuja a 3.488.037,56 euros, que suposen una inversió total de6.201.239,22 euros

Personatges


talaia


Van existir realmentels Reis Mags?

No s'ha pogut determi-nar amb exactitud siels Tres Reis Mags vanexistir o no. L'únic que

se sap és la referència de l'Evangelide Sant Mateu (2, 1), on se parlad'uns mags que van arribar de l'O-rient per adorar el nin. No es diuque fossin tres ni que fossin reis.Tradicionalment s'ha cregut quevan ser tres pels tres regals que livan portar -or, encens i mirra- i quevan ser reis, potser perquè aquestsregals eren propis d'aquests. Apropòsit, la mirra és una resina d'u-na planta arbòria d'Aràbia i Abissí-nia molt aromàtica. Mesclada ambvi va ser el narcòtic que li van do-nar a Jesucrist a la creu " però ell noho va prendre" (Mc. 15, 23). Elsnoms d'aquests reis només aparei-xen en algun evangeli apòcrif. Latradició fa que cada 6 de gener secelebri el seu dia i es facin regals alsnins. Aquesta tradició competeixamb Santa Claus, que ve de SanctusNicolaus referint-se a Sant Nicolaude Bari, un monjo del segle IV patródels escolars. A ell va atribuir-se-lila resurrecció de tres nins, la carndels quals volia vendre un carnisserassassí. Al segle XVI, la Reformaprotestant va fer substituir aquestafigura per Father Christmas a GranBretanya o Papa Noël a França.

Sabies el significat dela paraula Salam?

En Àrab l'expressió Salamserveix per saludar i signi-fica pau. Normalment lasalutació usada és Salam

Aleikum que vol dir que la pau si-

gui amb tu, mentre s'emporten lamà dreta al cor. La resposta acostu-ma a ser Aleikum Salam.

Un estudi revela queles persones felices es

dediquen a llegirmentre que les

infelices acostumen aveure la televisió

Els sociòlegs de la Universi-tat de Maryland (EUA)han realitzat una interes-sant investigació sobre el

nivell de felicitat a partir de les acti-

vitats que realitzem en el nostretemps lliure. De dades recopiladesal llarg de 30 anys, els investigadorshan tret la conclusió que les perso-nes que no són felices passen méstemps veient la televisió, mentreque les persones que es descriuen aelles mateixes com felices dediquenmés temps a llegir i a socialitzar-se.Per al sociòleg John P. Robinson, co-autor del treball i pioner en els estu-dis sobre l'ús del temps, veure la te-levisió és una activitat passiva queactua com a via d'escapament. Se-gons l’investigador “Les dades sug-gereixen que l'hàbit de veure la te-levisió pot oferir un plaer immediata compte de patir malestar a llargtermini” i afegeix que és una activi-tat còmoda i barata que no reque-reix companyia ni esforç. Al contra-ri, llegir llibres, premsa o revistes irelacionar-nos amb els altres ensprodueix satisfacció a llarg termini.En concret, les dades revelen que la

gent infeliç consumeix un 20% mésde televisió que la gent feliç, inde-pendentment del nivell educatiu,ingressos, edat i estat civil. Robin-son adverteix que aquestes xifresaugmentaran significativament sil'economia continua empitjorant alspròxims mesos.

Per què els escarabatsmoren de cames

enlaire?

La majoria d’ocasions tro-bem els seus cadàvers enaquesta posició, és caracte-rístic d'aquests insectes,

però no sempre és així. De vegadestrobar un escarabat immòbil enaquesta posició no significa obli-gatòriament que estigui mort, per-què sovint simulen aquesta condi-ció per després voltejar-se i escaparquan l'amenaça desapareix. Quanun escarabat mor per causes natu-rals, el rigor mortis fa que les sevespotes es contreguin. Seria moltacoincidència que totes les potes tin-guessin la mateixa llargària i que escontraguessin a la mateixa veloci-tat, i en conseqüència el més comúés que unes es contreguin abansque les altres. Això desequilibra elcentre de gravetat de l'insecte, pelquè bolca cap a aquest costat. Si lamort ve provocada per algun insec-ticida també acaben panxa enlaire.En aquest cas perquè la composiciódel producte ataca el sistema ner-viós de l'insecte provocant-li espas-mes que causen el seu volteig. Per-duda la coordinació, l'escarabat ésincapaç de girar-se d'esquena i aixíli sobrevé la mort.

Curiositats"Els immigrants no som màquines de treball,volem ser vectors de desenvolupamenti que ens vegin com a éssers humans"

Entrevista a Bernarda Jiménez Clemente, Secretària Executiva Federald'Integració i Convivència del PSOE.

BBeerrnnaarrddaa JJiimméénneezz((RReeppúúbblliiccaaDDoommiinniiccaannaa,, 11995500))ééss mmeettggeessssaa eenneennddooccrriinnoollooggiiaa,,nnuuttrriicciióó ii eessttèèttiiccaa.. AAmmééss aa mmééss ééssSSeeccrreettaarriiaa EExxeeccuuttiivvaaFFeeddeerraall dd''IInntteeggrraacciióóii CCoonnvviivvèènncciiaa ddeellPPSSOOEE ii uunnaa ddee lleesspprriimmeerreess iimmmmiiggrraannttssqquuee ppaarrttiicciippaaaaccttiivvaammeenntt eenn llaavviiddaa ppoollííttiiccaa.. EEll sseeuuttrreebbaallll hhooddeesseennvvoolluuppaa aaMMaaddrriidd,, ppeerròò vvaavveenniirr aa PPaallmmaa ppeerrrreeuunniirr--ssee aammbbddiivveerrsseessaassssoocciiaacciioonnssdd''iimmmmiiggrraannttss..

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Com valorariaaquestes primeres jor-nades amb els immi-grants de Balears?

- Cal partir de la con-cepció que vivim en unmón divers i plural i aun Estat de dret i de-mocràcia. En els últimsanys s'ha recorregut unllarg camí. Els immi-grants han aportatmolt a la societat. Es-tem treballant en polí-tiques migratòries i fo-namentalment d'inte-gració. Al 37 CongrésNacional del PSOE, dejuliol de 2008, es vanrealitzar algunes pro-postes. Els immigrantsno som màquines detreball, volem ser vec-tors de desenvolupa-

ment i que ens vegincom a éssers humans.

- Quina és la situaciódels immigrants indo-cumentats?

- La legalitat és im-portant per evitar lesmàfies de tràfic de per-sones. Un immigrantsense papers és unapersona vulnerableque pot ser objecte demarginació i explota-ció.

- Quina és l'assignatu-ra pendent en immi-gració?

- La integració plena.Encara avui es parla de"el meu" país, en llocde "el nostre" país. Noha d'existir diferènciaentre els que varemnéixer aquí o allà. Laintegració s'ha de do-nar a través dels ser-veis de l’admoinistra-ció pública en igualtatde condicions. Apostarper la immigració ésapostar per la integra-ció. Els nins són un pi-lar fonamental com afuturs ciutadans, l'es-cola ha d'aportar va-lors de convivència irespecte. Cada vegadasón més els immi-grants que contribuei-xen positivament a lanova societat, hi ha tre-balls que ningú no vol iels se’n encarreguen.La secretaria de Con-vivència està treballanten aquests temes. Defet, Espanya té la lleimés flexible de tota Eu-ropa.

desembre 2008 • nº 12 • any i • 2...

Documents

Transcript of desembre 2008 • nº 12 • any i • 2...