“Deprescripció”Aust Prescr 2011;34:182-5

• Cessació super visada per un cl ínic d’un t r act ament de l l ar ga dur ada

• hi ha mol t poca evidència per guiar l a supressió de medicament s

Quan hem de valorar la deprescripció?

• pol ifar màcia

reaccions adver ses

• manca d’efect ivit at

• caigudes

• mal al t ia t er minal , demència o fr agil it at

• s’associa a més det er ior ament f ísic i cognit iu, inst it ucional it zació, hospit al it zació i mort

reduir el número de fàr macs t e efect es posit ius

• en >70 anys, el 50% poden deixar-se

Polifarmàcia

• 2% del s ret ir at s s’han reint roduir

mil l or a d’est at cognit iu i de sal ut gl obal

• 20-85% es mant enen nor mot ensos (ant iHTA)

reducció de caigudes i mil l or a cognit iva (psicot rops)

Aportacions d’estudis

Reaccions adverses• reconsider ar el cost -benef ici si hi ha

reaccions adver ses signif icat ives

caigudes i t r ast or ns cognit ius

• dif icul t at s per reconèixer-l es:

• ens hi r esist im i no hi pensem

• es poden confondre amb simpt omes de mal al t ia

Manca d’efectivitat

• un cl ínic individual no pot aval uar l ’efect ivit at d’un medicament

est em “prevenint ” mal al t ies

• l ’NNT és massa gr an

si no fa efect e en el s resul t at s int er mit j os, no cal cont inuar-l o (r isc de dany sense benef ici)

C aigudes

• l a pol ifar màcia i el s fàr macs que act uen sobre el SNC augment en el r isc en un 50%

• l a rel ació amb el s fàr macs CV és menys cl ar a

Aportacions d’estudis

• reducció del 66% de caigudes al r et ir ar fàr macs psicot ropics (ECR-pl acebo)

• es podr ia reduir el 10% de fr act ures de mal uc evit ant l ’ús de BZD en gent gr an

Malaltia terminal, demència i fragilitat

• reaval uar fàr macs de car a a aj ust ar el s obj ect ius de t r act ament

t r act ament s “prevent ius” a l l ar g pl aç (HTA, DLP, ost eoporosis) t enen val or l imit at

• amb l a fr agil it at , el bal anç r isc-benef ici canvia (hi ha més efect es adver sos)

Quines son les conseqüències de deprescriure?

• Cap canvi en l ’est at cl ínic

Resol ució d’una reacció adver sa

• Mil l or a de l a funció i l a qual it at de vida

Síndromes de ret ir ada

• mil l or a l a sat isfacció del pacient

es disminueix el r isc d’efect es adver sos i d’int er accions fut ures

• es redueix el cost

C ap canvi en l’estat clínic

Resolució d’una reacció adversa

• reaccions dosis-dependent s: es resol quan desapareix el fàr mac de l a sang (3-5 vides mit j anes)

• al gunes reaccions (p.e. del ir i) pot t ardar a desapar èixer més del que s’esper a per l a seva far macicinèt ica

Millora de la funció i la qualitat de vida

• mil l or a l ’aval uació gl obal (88%) i l a funció cognit iva en gent gr an

mil l or a l ’est at cognit iu i l a conduct a de pacient s en demència

• redueix l es caigudes

mil l or a l ’adher ència i disminueix el s error s de medicació

Síndromes de retirada

• si es fa l a ret ir ada amb pr udència, son cl inicament poc signif icat ius

el s més freqüent s amb el s medicament s que act uen sobre el SNS ( ISRS, al s 7 dies i es resol en en menys de 10)

• BZD, l evodopa i cort icoides, més greus si es ret iren br uscament

• rebot : bet a-bl oquej ant s ( t aquicardia, HTA) , inhibidor s de l a bomba de prot ons (hiper secreció àcida) , hipnòt ics ( insomni)

int er accions: vigil ar INR si es ret ir a omepr azol el pacient amb TAO

• reapar ició de simpt omes de l a mal al t ia or iginal : incidència baixa

C om deprescriure?

• Prepar a: abans de començar el fàr mac

Reconeix: quan consider ar-ho?

• Pr ior it za: un fàr mac cada cop, pr imer el de més r isc o que ha causat reaació

• Deshabit ua: dosis decreixent s (BZD, opioides, bet a-bl oquej ant s, est eroides...)

• Monit or it za: síndromes de ret ir ada

• l a pol ifar màcia pot donar l l oc a pit j or s resul t at s de sal ut

hem de saber quan s’ha de deixar de prendre un fàr mac i com “deprescr iure’l ”

• consider ar-ho en : pol ifar màcia, reaccions adver ses, t r act ament inefect iu, caigudes o canvis d’obj ect iu t er apeút ic

Punts clau

• si es fa poc a poc, l es síndromes d’abst inència i de rebot son l l eus

• L’aproximació pr udent a l a deprescr ipció incl ou dos pr incipis: par ar un fàr mac cada cop i baixar dosis poc a poc