DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE · de la xarxa Natura 2000 i definir les mesures de gestió...

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4735 – 6.10.2006 41915

pressupostos del Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca, dotada amb un import mà-xim de 284.031,22 euros.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà dela seva publicació al DOGC.

Barcelona, 28 de setembre de 2006

JORDI WILLIAM CARNES I AYATS

Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

(06.270.137)

*

DEPARTAMENT

DE MEDI AMBIENT

I HABITATGE

ACORD

GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual esdesignen zones d’especial protecció per a les aus(ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’impor-tància comunitària (LIC).

La Directiva 79/409/CEE, relativa a la con-servació de les aus silvestres, preveu la creacióde zones d’especial protecció per a les aus, quegaranteixin la conservació de les aus incloses alseu annex I.

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de1992, relativa a la conservació dels hàbitats na-turals i de la fauna i flora silvestres, preveu lacreació d’una xarxa ecològica europea coherentde zones especials de conservació anomenadaNatura 2000. Aquesta xarxa estarà formada perzones que cada Estat membre proposi a la Co-missió Europea sempre que continguin hàbitatso espècies d’interès comunitari esmentats alsannexos de la Directiva, i que compleixin elscriteris de selecció que la mateixa Directivaestableix. Aquesta Directiva estableix que to-tes les zones d’especial protecció per a les auss’incorporin dins la xarxa Natura 2000.

L’article 34.bis.3 de la Llei 12/1985, de 13 dejuny, d’espais naturals, en la redacció donada perla Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures enmatèria de medi ambient, estableix que corres-pon al Govern aprovar la proposta d’espaisperquè siguin seleccionats per la Comissió Eu-ropea com a llocs d’importància comunitària.Igualment, correspon al Govern, d’acord ambl’article 34.ter.2 de la Llei 12/1985, declarar zonesde protecció especial per als ocells (ZEPA) elsterritoris més adequats en nombre i superfícieper a la conservació de les espècies d’ocells quehan de ser protegides.

El Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre,pel qual s’estableixen mesures per contribuir agarantir la biodiversitat mitjançant la conserva-ció dels hàbitats naturals i de la fauna i flora sil-vestres, preveu que les comunitats autònomesduguin a terme la seva proposta de llocs d’im-portància comunitària (LIC).

L’actual designació de ZEPA a Catalunya iels LIC proposats han estat considerats com ainsuficients per part de la Comissió Europea i,per tant, cal completar l’aplicació a Catalunyade la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conser-vació de les aus silvestres, amb la designació denoves ZEPA, i de la Directiva 92/43/CEE, de 21de maig de 1992, relativa a la conservació delshàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres,amb l’aprovació de la proposta de nous LIC.

Aquest Acord conté la designació de novesZEPA i la proposta de nous LIC i també recullles ZEPA designades i els LIC proposats peracords de Govern anteriors, de tal manera queconstitueix l’acte que fixa la contribució final deCatalunya a la xarxa Natura 2000, d’acord ambels treballs duts a terme per la Comissió inter-departamental creada per Acord de Govern de13 de setembre de 2005 amb els objectius, en-tre altres, de presentar la proposta d’ampliacióde la xarxa Natura 2000 i definir les mesures degestió dels espais que hi són inclosos.

A proposta del conseller de Medi Ambienti Habitatge, el Govern de la Generalitat acor-da:

—1 Aprovar la designació com a zones d’es-pecial protecció per a les aus (ZEPA) dels es-pais indicats als annexos 1 i 2 d’aquest Acord,amb la delimitació continguda a l’expedient igrafiada a l’annex 6.

—2 Aprovar la proposta de llocs d’importàn-cia comunitària (LIC) dels espais indicats alsannexos 3, 4 i 5 d’aquest Acord, amb la delimi-tació continguda a l’expedient i grafiada a l’an-nex 7.

—3 Aquest Acord substitueix tots els acordsanteriors sobre designació de zones d’especialprotecció per a les aus (ZEPA) i sobre propostade llocs d’importància comunitària (LIC).

—4 Aprovar el document de directrius per ala gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 ques’adjunta com annex 8.

—5 Autoritzar el conseller de Medi Ambienti Habitatge per dur a terme les actuacions ne-cessàries per trametre la designació de ZEPAi la proposta de LIC al Ministeri de Medi Am-bient per a la seva tramesa a la Comissió Euro-pea.

—6 Ordenar la publicació d’aquest Acorden el Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya.

—7 Contra aquest Acord, que exhaureix la viaadministrativa, es pot interposar, amb caràcterpotestatiu, recurs de reposició davant l’òrganque l’ha dictat en el termini d’un mes a comp-tar de l’endemà de la publicació d’aquesta Re-solució en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya, de conformitat amb el que preveuenels articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de règimjurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú, en la redac-ció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener, o béinterposar directament recurs contenciós admi-nistratiu davant el Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya en el termini de dos mesos acomptar de l’endemà de la publicació de la Re-solució en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya, de conformitat amb el que disposal’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,reguladora de la jurisdicció contenciosa admi-nistrativa.


ERNEST MARAGALL I MIRA

Secretari del Govern de la Generalitat

ANNEX 1

Llista d’espais designats per formar part de laxarxa Natura 2000 com a zones d’especial pro-tecció per a les aus (ZEPA)

Codi Nom de l’espai

ES0000018 Prepirineu Central catalàES0000019 Aiguamolls de l’Alt EmpordàES0000020 Delta de l’EbreES0000021 Secans de Mas de Melons-AlfésES0000022 AigüestortesES0000146 Delta del LlobregatES0000321 Anglesola-VilagrassaES0000322 GranyenaES5110004 Serra de CatllaràsES5110005 Sistema transversal Català

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4735 – 6.10.200641916


ES5110008 Gallifa-Cingles de BertíES5110009 Riera de MerlèsES5110010 Sant Llorenç del Munt i l’ObacES5110012 Montserrat-Roques Blanques-

riu LlobregatES5110013 Serres del litoral centralES5110015 Sistema prelitoral centralES5110018 Valls de l’AnoiaES5110020 Costes del GarrafES5110022 Capçaleres del FoixES5120001 Alta Garrotxa-Massís de les Sa-

linesES5120002 Capçaleres del Ter i del FreserES5120007 Cap de CreusES5120012 Les GuilleriesES5120013 Massís de les CadiretesES5120014 L’AlberaES5120015 Litoral del Baix EmpordàES5120016 El Montgrí-Les Medes-El Baix

TerES5120017 Estany de Sils-Riera de Santa

ColomaES5120024 MontgronyES5120025 Garriga d’EmpordàES5120026 Tossa Plana de Lles-Puigpedrós


ES5120027 Rasos de TubauES5130001 Els BessonsES5130003 Alt PallarsES5130004 Baish AranES5130005 Era Artiga de Lin-Eth PortillonES5130008 Serra d’Aubenç i Roc de CogulES5130009 Serra de Turp i Mora Condal-

ValldanES5130010 Serra de Boumort-CollegatsES5130012 Vall Alta de Serradell-Serra de

Sant GervàsES5130013 Aiguabarreig Segre-CincaES5130014 Aiguabarreig Segre-Noguera

PallaresaES5130015 Serres del Montsec, Sant Ma-

met i MitjanaES5130016 Valls del Sió-LlobregósES5130017 Basses de Sucs i AlcarràsES5130018 Estany d’Ivars-VilasanaES5130021 Secans de la NogueraES5130023 BeneïdorES5130024 La Faiada de Malpàs i Camba-

tiriES5130025 Bellmunt-AlmenaraES5130026 Serra de Prada-Castellàs


ES5130032 Vessants de la Noguera Riba-gorçana

ES5130035 plans de la UnillaES5130036 plans de SióES5130037 Secans de Belianes-PreixanaES5130038 Secans del Segrià i UtxesaES5130039 Vall de VinaixaES5140002 Serra de GodallES5140003 Ribera de l’AlgarsES5140005 Serra de MontsiàES5140006 Serres de Cardó-El BoixES5140008 Muntanyes de PradesES5140009 Tivissa-Vandellós-LlaberiaES5140011 Sistema prelitoral meridionalES5140012 Tossals d’Almatret i Riba-rojaES5140013 Secans del MontsiàES5140014 Massís de BonastreES5140015 Riu Siurana i planes del PrioratES5140016 Tossal de MontagutES5140017 Serra de Montsant-Pas de l’AseES5140018 El Montmell-MarmellarES5140019 Riu GaiàES5140021 Obagues del riu Corb

Nombre total=73

ANNEX 2

Llista d’espècies de l’annex I de la Directiva d’aus presents a les ZEPA quees designen

ES0000018 Prepirineu Central Català

NOM CIENTÍFIC NOM CATALÀ NOM CASTELLÀ

Aegolius funereus Mussol pirinenc Lechuza de Tengmalm

Alcedo atthis Blauet Martín pescador

Anthus campestris Trobat Bisbita campestre

Aquila chrysaetos Àliga daurada Aguila real

Bubo bubo Duc Búho real

Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris

Circaetus gallicus Àliga marcenca Aguila culebrera

Dryocopus martius Picot negre Pito negro

Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano

Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino

Gypaetus barbatus Trencalòs Quebrantahuesos

Gyps fulvus Voltor Buitre leonado

Lanius collurio Escorxador Alcaudón dorsirrojo

Lullula arborea Cotoliu Totovía

Milvus migrans Milà negre Milano negro

Milvus milvus Milà reial Milano real

Neophronpercnopterus Aufrany Alimoche

Perdix perdixhispaniensis Perdiu xerra Perdiz pardilla

Pernis apivorus Falcó vesper Halcón abejero

Pyrrhocoraxpyrrhocorax Gralla de bec vermell Chova piquirroja

Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga

Tetrao urogallus Gall fer Urogallo

Circus cyaneus Arpella pàl·lida Aguilucho pálido

ES0000019 Aiguamolls de l’Alt Empordà


Acrocephalus melanopogon Boscarla mostatxuda Carricerín real



Ardea purpurea Agró roig Garza imperial

Ardeola ralloides Martinet ros Garcilla cangrejera

Burhinus oedicnemus Torlit Alcaraván

Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar Terrera común


Ciconia ciconia Cigonya Cigüeña

Circus aeruginosus Arpella Aguilucho lagunero

Circus pygargus Esparver cendròs Aguilucho cenizo

Coracias garrulus Gaig blau Carraca

Egretta garzetta Martinet blanc Garceta común

Falco naumanni Xoriguer petit Cernícalo primilla

Himantopus himantopus Cames llargues Cigüeñuela

Ixobrychus minutus Martinet menut Avetorillo común


Nycticorax nycticorax Martinet de nit Martinete

Phoenicopterus roseus Flamenc Flamenco

Pluvialis apricaria Daurada grossa Chorlito Dorado

Porphyrio porphyrio Polla blava Calamón

Sterna sandvicensis Xatrac becllarg Charrán patinegro

Botaurus stellaris Bitó Avetoro

Gavia arctica Calàbria agulla Colimbo ártico

Larus melanocephalus Gavina capnegra Gaviota cabecinegra

Tringa glareola Valona Andarríos bastardo


ES0000020 Delta de l’Ebre








Calonectris diomedea Baldriga cendrosa Pardela cenicienta

Chlidonias hybridus Fumarell carablanc Fumarel cariblanco



Gelochelidon nilotica Curroc Pagaza piconegra

Glareola pratincola Perdiu de mar Canastera



Larus audouinii Gavina corsa Gaviota de Audouin

Larus genei Gavina capblanca Gaviota picofina


Phoenicopterus ruber Flamenc Flamenco


Philomachus pugnax Batallaire Combatiente

Recurvirostra avosetta Bec d’alena Avoceta

Sterna albifrons Xatrac menut Charrancito


Acrocephalus paludicola Boscarla d’aigua Carricerín cejudo

Aythya nyroca Morell Xocolater Porrón pardo


Chlidonias niger Fumarell negre Fumarel común

Egretta alba Agró blanc Garceta grande

Fulica cristata Fotja banyuda Focha cornuda


Limosa lapponica Tètol cuabarrat Aguja colipinta

Luscinia svecica Pitblau Pechiazul

Platalea leucorodia Becplaner Espátula

Plegadis falcinellus Capó reial Morito

Pluvialis apricaria Daurada grossa Chorlito dorado

Porzana parva Rascletó Polluela bastarda

Puffinus mauretanicus Baldriga balear Pardela balear


Sterna hirundo Xatrac comú Charrán común

ES0000021 Secans de Mas de Melons-Alfés















Galerida theklae Cogullada fosca Cogujada montesina



Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera

Hieraaetus pennatus Àliga calçada Aguila calzada

Melanocorypha calandra Calàndria Calandria común


Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra

Pterocles alchata Ganga Ganga común

Pyrrhocorax pyrrhocorax Gralla de bec vermell Chova piquirroja


Tetrax tetrax Sisó Sisón

Chersophilus duponti Alosa becuda Alondra de Dupont

Lanius minor Trenca Alcaudón chico

Pterocles orientalis Xurra Ortega

ES0000022 Aigüestortes










Lagopus mutus pyrenaicus Perdiu blanca Perdiz nival





Neophron percnopterus Aufrany Alimoche

Perdix perdix hispaniensis Perdiu xerra Perdiz pardilla




ES0000146 Delta del Llobregat








Chlidonias niger Fumarell negre Fumarel común



Fulica cristata Fotja banyuda Focha cornuda

Glareola pratincola Perdiu de mar Canastera






Pluvialis apricaria Daurada grossa Chorlito dorado común


Porzana parva Rascletó Polluela bastarda

Porzana porzana Polla pintada Polluela pintada



Porzana pusilla Rascletó Polluela chica



ES0000321 Anglesola-Vilagrassa














ES0000322 Granyena

















ES5110004 Serra de Catllaràs




















ES5110005 Sistema Transversal Català
















ES5110008 Gallifa-Cingles de Bertí













ES5110009 Riera de Merlès












ES5110010 Sant Llorenç del Munt i l’Obac






ES5110012 Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat












ES5110013 Serres del Litoral central









ES5110015 Sistema prelitoral central





Calandrellabrachydactyla Terrerola vulgar Terrera común











ES5110018 Valls de l’Anoia












E5110020 Costes del Garraf


Phalacrocorax aristotelisdesmarestii Corb marí emplomallat Cormorán moñudo


Calonectris diomedea Baldriga cendrosa Pardela cenicienta

Hydrobates pelagicus Ocell de tempesta Paíño común




ES5110022 Capçaleres del Foix












ES5120001 Alta Garrotxa-Massís de les Salines








ES5120002 Capçaleres del Ter i del Freser























ES5120007 Cap de Creus















ES5120012 Les Guilleries




ES5120013 Massís de les Cadiretes








ES5120014 L’Albera










ES5120015 Litoral del Baix Empordà



ES5120016 El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter




Bubo bubo Duc Buho real



Falco peregrinus Falcó peregrí Halcón peregrino

Galerida thecklae Cogullada fosca Cogujada montesina


Hydrobates pelagicus Ocell de tempesta Paíño común


Phalacrocorax aristotelisdesmarestii Corbmarí emplomallat Cormorán moñudo



ES5120017 Estany de Sils-Riera Santa Colomoa










ES5120024 Montgrony




















ES5120025 Garriga d’Empordà
















ES5120026 Tossa Plana de Lles-Puigpedrós

























ES5120027 Rasos de Tubau












ES5130001 Els Bessons











ES5130003 Alt Pallars

























ES5130004 Baish Aran


















Dendrocopos medius Picot garser mitjà Pico mediano

Pyrrhocorax graculus Gralla de bec groc Chova piquigualda

ES5130005 Era Artiga de Lin-Eth Portillon

















ES5130008 Serra d’Aubenç i Roc de Cogul











ES5130009 Serra de Turp i Mora Condal-Valldan























ES5130010 Serra de Boumort-Collegats
























ES5130012 Vall alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs
















ES5130013 Aiguabarreig Segre-Cinca


















ES5130014 Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa





Circus aeroginosus Arpella Aguilucho lagunero









ES5130015 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana
















ES5130016 Valls del Sió-Llobregós















Elanus caeruleus Esparver d’espatlles negres Elanio azul
















ES5130017 Basses de Sucs-Alcarràs







ES5130018 Estany d’Ivars-Vilasana












ES5130021 Secans de la Noguera



























Pterocles orientalis Xurra Ortega

ES5130023 Beneïdor





















ES5130024 La Faiada de Malpàs























Pyrrhocorax graculus Gralla de bec groc Chova piquigualda

ES5130025 Bellmunt-Almenara



















Elanus caeruleus Esparver d’espatlles negres Elanio azul

ES5130026 Serra de Prada-Castellàs






















ES5130032 Vessants de la Noguera Ribargorçana























ES5130035 Plans de la Unilla













ES5130036 Plans de Sió















ES5130037 Secans de Belianes-Preixana














ES5130038 Secans del Segrià i Utxesa





























ES5130039 Vall de Vinaixa
















ES5140002 Serra de Godall















ES5140003 Ribera de l’Algars


















ES5140005 Serra de Montsià



















ES5140006 Serres de Cardó-El Boix














ES5140008 Muntanyes de Prades












ES5140009 Tivissa-Vandellós-Llaberia











ES5140011 Sistema prelitoral meridional













ES5140012 Tossals d’Almatret i Riba-roja









ES5140013 Secans de Montsià














ES5140014 Massís de Bonastre
















ES5140015 Riu Siurana i planes del Priorat



















ES5140016 Tossal de Montagut
















ES5140017 Serra de Montsant i Pas de l’Ase
























ES5140018 El Montmell-Marmellar

















ES5140019 Riu Gaià

















ES5140021 Obagues riu Corb











ANNEX 3

Llista d’espais proposats per formar part de laxarxa Natura 2000 com a llocs d’importància co-munitària (LIC)

Codi Nom espaiES0000018 Prepirineu Central catalàES0000019 Aiguamolls de l’Alt EmpordàES0000020 Delta de l’EbreES0000021 Secans de Mas de Melons-

AlfésES0000022 AigüestortesES0000146 Delta del LlobregatES5110001 Massís del MontsenyES5110004 Serra de CatllaràsES5110005 Sistema transversal CatalàES5110007 Riu i Estanys de TorderaES5110008 Gallifa-Cingles de BertíES5110009 Riera de MerlèsES5110010 Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Codi Nom espaiES5110011 Serres del litoral septentrionalES5110012 Montserrat-Roques Blanques-

riu LlobregatES5110013 Serres del Litoral centralES5110014 Serra de CastelltallatES5110015 Sistema prelitoral centralES5110016 Riera de SorreigsES5110017 Costes del MaresmeES5110018 Valls de l’AnoiaES5110019 CarbassíES5110020 Costes del GarrafES5110021 Riera de la GodaES5110022 Capçaleres del FoixES5110023 Riera de ClarianaES5110024 Serra de CollserolaES5110025 Riu CongostES5120001 Alta Garrotxa-Massís de les

SalinesES5120002 Capçaleres del Ter i del Freser

Codi Nom espaiES5120003 Serra CavalleraES5120004 Zona Volcànica de la Garrot-

xaES5120005 Riu Llobregat d’Empordà-Ri-

era de TorrellesES5120006 Riu BrugentES5120007 Cap de CreusES5120008 Estany de BanyolesES5120009 Basses de l’AlberaES5120010 Les GavarresES5120011 Riberes del Baix TerES5120012 Les GuilleriesES5120013 Massís de les CadiretesES5120014 L’AlberaES5120015 Litoral del Baix EmpordàES5120016 El Montgrí-Les Medes-El Baix

TerES5120017 Estany de Sils-Riera de Santa

Coloma


Codi Nom espaiES5120018 Muntanyes de Rocacorba-

Puig de la Banya del BocES5120019 Riberes de l’Alt TerES5120020 Riu LlémenaES5120021 Riu FluviàES5120022 Riu DuranES5120023 Rieres de Xuclà i RiudellequesES5120024 MontgronyES5120025 Garriga d’EmpordàES5120026 Tossa Plana de Lles-Puigpe-

drósES5120027 Rasos de TubauES5120028 Vall del RigartES5130001 Els BessonsES5130002 Riu VernedaES5130003 Alt PallarsES5130004 Baish AranES5130005 Era Artiga de Lin-Eth Porti-

llonES5130006 Estanh de VielhaES5130007 Riberes de l’Alt SegreES5130008 Serra d’Aubenç i Roc de Co-

gulES5130009 Serra de Turp i Mora Condal-

ValldanES5130010 Serra de Boumort-CollegatsES5130011 Riu de la LlosaES5130012 Vall Alta de Serradell-Serra de

Sant GervàsES5130013 Aiguabarreig Segre-CincaES5130014 Aiguabarreig Segre-Noguera

PallaresaES5130015 Serres del Montsec, Sant Ma-

met i MitjanaES5130016 Valls del Sió-LlobregósES5130017 Basses de Sucs i AlcarràsES5130018 Estany d’Ivars-VilasanaES5130019 Estany de MontcortèsES5130020 Aiguabarreig Segre-Noguera

RibagorçanaES5130021 Secans de la NogueraES5130022 La TorrassaES5130023 BeneïdorES5130024 La Faiada de Malpàs i Camba-

tiriES5130025 Bellmunt-AlmenaraES5130026 Serra de Prada-CastellàsES5130027 Obagues de la riera de Madro-

naES5130028 Ribera SaladaES5130029 Serres de Queralt i Els Tossals-

Aigua d’OraES5130030 Estanys de BastursES5130032 Vessants de la Noguera Riba-

gorçanaES5130034 Riu GaronaES5130035 plans de la UnillaES5130036 plans de SióES5130037 Secans de Belianes-PreixanaES5130038 Secans del Segrià i UtxesaES5130039 Vall de VinaixaES5140001 Litoral meridional tarragoníES5140002 Serra de GodallES5140003 Ribera de l’AlgarsES5140004 Sèquia MajorES5140005 Serra de MontsiàES5140006 Serres de Cardó-El BoixES5140007 Costes del TarragonèsES5140008 Muntanyes de PradesES5140009 Tivissa-Vandellós-LlaberiaES5140010 Riberes i Illes de l’EbreES5140011 Sistema prelitoral meridional

Codi Nom espaiES5140012 Tossals d’Almatret i Riba-rojaES5140013 Secans del MontsiàES5140014 Massís de BonastreES5140015 Riu Siurana i planes del Prio-

ratES5140016 Tossal de MontagutES5140017 Serra de Montsant-Pas de l’AseES5140018 El Montmell-MarmellarES5140019 Riu GaiàES5140020 Grapissar de la Masia BlancaES5140021 Obagues del riu CorbES5140022 Barranc de Santes Creus

Nombre total=115

ANNEX 4

Llista dels hàbitats de l’annex I de la DirectivaHàbitats presents en els espais proposats com allocs d’importància comunitària (LIC)

Hàbitats de l’annex 1 de la Directiva Hàbitatspresents en els espais proposats com a LIC

CODI I NOM DE L’ESPAI

ES0000018 Prepirineu Central català

Codi Nom de l’hàbitat3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de

muntanya3260 Rius de terra baixa i de la muntanya

mitjana amb vegetació submersa o par-cialment flotant (Ranunculion fluitantisi Callitricho-Batrachion)

3270 Rius amb vores llotoses colonitzadesper herbassars nitròfils del Chenopodi-on rubri (pp) i del Bidention (pp)

4030 Landes atlàntiques i subatlàntiquesseques

4060 Matollars alpins i boreals4090 Matollars xeroacàntics endèmics oro-

mediterranis5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,

dels vessants rocosos5120 Formacions muntanyenques de bàlec

(Genista balansae subsp. europaea =Cytisus purgans)

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spparborescents, no dunars

6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-

peus, seminaturals, sobre calcari (Fes-tuco-Brometea)

6410 Herbassars de Molinia coerulea en sòlscalcaris torbosos o argil·lo-llimosos(Molinion caeruleae)

6420 Jonqueres i herbassars graminoideshumits, mediterranis, del Molinio-Ho-loschoenion

6430 Herbassars higròfils, tant de marges ivorades com de l’alta muntanya

6510 Prats de dall de terra baixa i de la mun-tanya mitjana (Arrhenatherion)

6520 Prats de dall altimontans i subalpins(Triseto-Polygonion bistortae)

7230 Molleres alcalines8130 Tarteres de l’Europa meridional amb

vegetació poc o molt termòfila8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació

rupícola8220 Costers rocosos silicis amb vegetació

rupícola

Codi Nom de l’hàbitat8230 Terraprims silicis amb vegetació pione-

ra (Sedo-Scleranthion)9120 Fagedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o

barrancs, del Tilio-Acerion91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)9240 Rouredes ibèriques de roure valencià

(Quercus faginea) i roure africà (Quer-cus canariensis)

9340 Alzinars i carrascars9530 Pinedes submediterrànies de pinassa

(Pinus nigra ssp. salzmannii)


Codi Nom de l’hàbitat1120 Alguers de posidonia1150 Llacunes costaneres1310 Comunitats de salicornia i altres plantes

anuals, colonitzadores de sòls argilososo arenosos salins

1320 Espartinars1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis

(Juncetalia maritimi)2110 Dunes movents embrionàries2120 Dunes movents del cordó litoral, amb

borró (Ammophila arenaria)6510 Prats de dall de terra baixa i de la mun-

tanya mitjana (Arrhenatherion)92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de

ribera92D0 Bosquines i matollars meridionals de

rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Ta-maricetea)

9330 Suredes


Codi Nom de l’hàbitat1150 Llacunes costaneres1160 Grans cales i badies d’aigües somes1210 Vegetació anual colonitzadora dels co-

dolars litorals rics en matèria orgànica1310 Comunitats de salicornia i altres plantes


1320 Espartinars1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis

(Juncetalia maritimi)1420 Matollars halòfils mediterranis i termo-

atlàntics (Sarcocornetea fruticosae)1420 Matollars halòfils mediterranis i termo-

atlàntics (Sarcocornetea fruticosae)1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salso-

letea)1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat

molt fluctuant2110 Dunes movents embrionàries2120 Dunes movents del cordó litoral, amb

borró (Ammophila arenaria)2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats

del Crucianellion maritimae2230 Dunes amb pradells dels Malcolmietalia3140 Aigües estagnants oligo-mesotròfiques,

dures, amb vegetació bentònica de ca-rofícies

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegeta-ció natant (Hydrocharition) o pobla-ments submersos de grans espiguesd’aigua (Potamion)


Codi Nom de l’hàbitat7210 Aiguamolls calcaris amb mansega (Cla-

dium mariscus)92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de

ribera

ES0000021 Secans de Mas de Melons-Al-fés

Codi Nom de l’hàbitat1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salso-

letea)5330 Matollars termomediterranis i prede-

sèrtics6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-

fils (Thero-Brachypodietalia)92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de

ribera9540 Pinedes mediterrànies


Codi Nom de l’hàbitat1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophi-

letalia)3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de

muntanya4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques

seques4060 Matollars alpins i boreals5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,



5130 Formacions de Juniperus communiscolonitzadores de landes o de pasturescalcícoles

6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats -i fàcies emmatades– medioeuro-








rupícola9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o


(Alno-Padion)9340 Alzinars i carrascars9530 Pinedes submediterrànies de pinassa



Codi Nom de l’hàbitat1150 Llacunes costaneres1320 Espartinars1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis

(Juncetalia maritimi)

Codi Nom de l’hàbitat1420 Matollars halòfils mediterranis i termo-


letea)2110 Dunes movents embrionàries2120 Dunes movents del cordó litoral, amb

borró (Ammophila arenaria)2190 Depressions humides interdunars2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats

del Crucianellion maritimae2240 Dunes amb prats d’anuals dels Thero-

Brachypodietalia3150 Estanys naturals eutròfics amb vegeta-

ció natant (Hydrocharition) o pobla-ments submersos de grans espiguesd’aigua (Potamion)


7210 Aiguamolls calcaris amb mansega (Cla-dium mariscus)

92D0 Bosquines i matollars meridionals derambles, rieres i llocs humits (Nerio-Ta-maricetea)

9540 Pinedes mediterrànies

ES5110001 Massís del Montseny

Codi Nom de l’hàbitat3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotrò-

fiques, amb vegetació de les classes Lit-torelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojun-cetea


3280 Rius mediterranis permanents, ambgespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidi-on orlades d’àlbers i salzes


4060 Matollars alpins i boreals5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,




6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-fils (Thero-Brachypodietalia)





8130 Tarteres de l’Europa meridional ambvegetació poc o molt termòfila

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetaciórupícola

8220 Costers rocosos silicis amb vegetaciórupícola

9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)

Codi Nom de l’hàbitat9260 Castanyedes92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de

ribera9330 Suredes9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies






5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,dels vessants rocosos

6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-peus, seminaturals, sobre calcari (Fes-tuco-Brometea)


7230 Molleres alcalines8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació

rupícola9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)9340 Alzinars i carrascars

ES5110005 Sistema transversal Català


muntanya3270 Rius amb vores llotoses colonitzades

per herbassars nitròfils del Chenopodi-on rubri (pp) i del Bidention (pp)













9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles


Codi Nom de l’hàbitat9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts

del Carpinion betuli9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o


(Alno-Padion)9260 Castanyedes92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de


ES5110007 Riu i Estanys de Tordera

Codi Nom de l’hàbitat3270 Rius amb vores llotoses colonitzades



3290 Rius mediterranis intermitents, ambgespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion


9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixtsdel Carpinion betuli

91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins(Alno-Padion)

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos deribera

9330 Suredes9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies


Codi Nom de l’hàbitat3260 Rius de terra baixa i de la muntanya








9260 Castanyedes92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de

ribera9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies











(Pinus nigra ssp. salzmannii)9540 Pinedes mediterrànies


Codi Nom de l’hàbitat

3250 Rius mediterranis amb vegetació delGlaucion flavi

3260 Rius de terra baixa i de la muntanyamitjana amb vegetació submersa o par-cialment flotant (Ranunculion fluitantisi Callitricho-Batrachion)









ES5110011 Serres del litoral septentrional



9240 Rouredes ibèriques de roure valencià(Quercus faginea) i roure africà (Quer-cus canariensis)








Codi Nom de l’hàbitat3280 Rius mediterranis permanents, amb

gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidi-on orlades d’àlbers i salzes










(Pinus nigra ssp. salzmannii)9540 Pinedes mediterrànies9580 Teixedes mediterrànies

ES5110013 Serres del Litoral central

Codi Nom de l’hàbitat1240 Penya-segats de les costes mediterràni-

es colonitzats per vegetació, amb enso-pegueres (Limonium spp) endèmiques

5330 Matollars termomediterranis i prede-sèrtics






9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies

ES5110014 Serra de Castelltallat

Codi Nom de l’hàbitat3280 Rius mediterranis permanents, amb

gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidi-on orlades d’àlbers i salzes



9530 Pinedes submediterrànies de pinassa(Pinus nigra ssp. salzmannii)



Codi Nom de l’hàbitat5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,

dels vessants rocosos6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-

fils (Thero-Brachypodietalia)8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació

rupícola


Codi Nom de l’hàbitat9240 Rouredes ibèriques de roure valencià





ES5110016 Riera de Sorreigs


dels vessants rocosos6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-





ES5110017 Costes del Maresme

Codi Nom de l’hàbitat1120 Alguers de posidonia






7220 Fonts petrificants amb formació de tra-vertí (Cratoneurion commutati)



ES5110019 Carbassí

Codi Nom de l’hàbitat9240 Rouredes ibèriques de roure valencià



9530 Pinedes submediterrànies de pinassa(Pinus nigra ssp. salzmannii)


E5110020 Costes del Garraf

Codi Nom de l’hàbitat1120 Alguers de posidonia1240 Penya-segats de les costes mediterràni-

es colonitzats per vegetació, amb nso-pegueres (Limonium spp) endèmiques




ES5110021 Riera de la Goda



E5110022 Capçaleres del Foix


1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophi-letalia)






ES5110023 Riera de Clariana









ES5110024 Serra de Collserola




ES5110025 Riu Congost










ES5120001 Alta Garrotxa-Massís de lesSalines

Codi Nom de l’hàbitat4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques

seques4090 Matollars xeroacàntics endèmics oro-








9120 Fàgedes acidòfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts

del Carpinion betuli91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins



9260 Castanyedes9330 Suredes9340 Alzinars i carrascars9530 Pinedes submediterrànies de pinassa




seques4060 Matollars alpins i boreals5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,










ES5120003 Serra Cavallera


seques5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,

dels vessants rocosos6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-



Codi Nom de l’hàbitat6510 Prats de dall de terra baixa i de la mun-

tanya mitjana (Arrhenatherion)6520 Prats de dall altimontans i subalpins

(Triseto-Polygonion bistortae)8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació

rupícola9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o


(Alno-Padion)

ES5120004 Zona Volcànica de la Garrotxa

Codi Nom de l’hàbitat6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-




9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts




ES5120005 Riu Llobregat d’Empordà-Riera de Torrelles







9330 Suredes

ES5120006 Riu Brugent






Codi Nom de l’hàbitat1120 Alguers de posidonia1210 Vegetació anual colonitzadora dels co-

dolars litorals rics en matèria orgànica

Codi Nom de l’hàbitat1240 Penya-segats de les costes mediterràni-




3290 Rius mediterranis intermitents, ambgespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidi-on



5410 Matollars pulviniformes dels caps depenya-segats costaners, a la Mediterrà-nia occidental








ES5120008 Estany de Banyoles

Codi Nom de l’hàbitat3140 Aigües estagnants oligo-mesotròfiques,







ES5120009 Basses de l’Albera

Codi Nom de l’hàbitat3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt

poc mineralitzades, amb Isoetes spp, enterrenys generalment arenosos del Me-diterrani occidental

3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotrò-fiques, amb vegetació de les classes Lit-torelletea uniflorae i/o Isoeto-Nanojun-cetea

3140 Aigües estagnants oligo-mesotròfiques,dures, amb vegetació bentònica de ca-rofícies


3170 Basses i tolls temporers mediterranis

Codi Nom de l’hàbitat6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-

fils (Thero-Brachypodietalia)6510 Prats de dall de terra baixa i de la mun-

tanya mitjana (Arrhenatherion)91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)9330 Suredes

ES5120010 Les Gavarres









9260 Castanyedes92D0 Bosquines i matollars meridionals de



ES5120011 Riberes del Baix Ter

Codi Nom de l’hàbitat2270 Dunes amb pinedes de pi pinyer o de

pinastre3260 Rius de terra baixa i de la muntanya



















9120 Fàgedes acidòfiles91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins





1120 Alguers de posidonia1240 Penya-segats de les costes mediterràni-



9260 Castanyedes9330 Suredes9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies










9120 Fàgedes acidòfiles91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins









2270 Dunes amb pinedes de pi pinyer o depinastre


ES5120016 El Montgrí-Les Illes Medes-ElBaix Ter


1120 Alguers de posidonia1150 Llacunes costaneres1240 Penya-segats de les costes mediterràni-


1310 Comunitats de salicornia i altres plantesanuals, colonitzadores de sòls argilososo arenosos salins

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis(Juncetalia maritimi)

1420 Matollars halòfils mediterranis i termo-atlàntics (Sarcocornetea fruticosae)

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salso-letea)

2110 Dunes movents embrionàries2120 Dunes movents del cordó litoral, amb

borró (Ammophila arenaria)2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats

del Crucianellion maritimae2270 Dunes amb pinedes de pi pinyer o de

pinastre5330 Matollars termomediterranis i prede-

sèrtics5410 Matollars pulviniformes dels caps de

penya-segats costaners, a la Mediterrà-nia occidental




ES5120017 Estany de Sils-Riera de SantaColoma










ES5120018 Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Baya del Boc







9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)9260 Castanyedes9330 Suredes9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies

ES5120019 Riberes de l’Alt Ter





9120 Fàgedes acidòfiles9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts


(Alno-Padion)

ES5120020 Riu Llémena








ES5120021 Riu Fluvià











ES5120022 Riu Duran

Codi Nom de l’hàbitat5120 Formacions muntanyenques de bàlec






ES5120023 Rieres de Xuclà i Riudelleques

Codi Nom de l’hàbitat91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)

ES5120024 Montgrony

Codi Nom de l’hàbitat4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques se-

ques5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,

dels vessants rocosos6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-





rupícola8230 Terraprims silicis amb vegetació pione-

ra (Sedo-Scleranthion)9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles




ribera9340 Alzinars i carrascars


Codi Nom de l’hàbitat3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt

poc mineralitzades, de les planes are-noses (Littorelletalia uniflorae)

Codi Nom de l’hàbitat4060 Matollars alpins i boreals5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,



6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-






9340 Alzinars i carrascars





9130 Fagedes neutròfiles9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles

ES5120028 Vall del Rigart


muntanya5120 Formacions muntanyenques de bàlec




8230 Terraprims silicis amb vegetació pione-ra (Sedo-Scleranthion)




fils (Thero-Brachypodietalia)9340 Alzinars i carrascars9540 Pinedes mediterrànies

ES5130002 Riu Verneda




5120 Formacions muntanyenques de bàlec(Genista balansae subsp. europaea =Cytisus purgans)

6210 Prats -i fàcies emmatades– medioeuro-peus, seminaturals, sobre calcari (Fes-tuco-Brometea)


Codi Nom de l’hàbitat6520 Prats de dall altimontans i subalpins

(Triseto-Polygonion bistortae)91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de

ribera



letalia)3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt


3240 Rius de tipus alpí amb bosquines demuntanya


4060 Matollars alpins i boreals5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,




6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-









rupícola9120 Fàgedes acidòfiles9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o







Codi Nom de l’hàbitat3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt


3240 Rius de tipus alpí amb bosquines demuntanya


4060 Matollars alpins i boreals5120 Formacions muntanyenques de bàlec



Codi Nom de l’hàbitat6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-


6230 Prats de pèl caní (Nardus stricta), ricsflorísticament, dels terrenys silicis de lamuntanya mitjana atlàntica o subatlàn-tica





rupícola9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts




ribera

ES5130005 Era Artiga de Lin-Eth Portil-hon


3110 Aigües estagnants oligotròfiques, moltpoc mineralitzades, de les planes are-noses (Littorelletalia uniflorae)


4060 Matollars alpins i boreals6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-


6230 Prats de pèl caní (Nardus stricta), ricsflorísticament, dels terrenys silicis de lamuntanya mitjana atlàntica o subatlàn-tica





9120 Fàgedes acidòfiles9130 Fagedes neutròfiles9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixts


barrancs, del Tilio-Acerion

ES5130006 Estanh de Vielha


5120 Formacions muntanyenques de bàlec(Genista balansae subsp. europaea =Cytisus purgans)

ES5130007 Riberes de l’Alt Segre








ES5130008 Serra d’Aubenç i Roc de Co-gul


4090 Matollars xeroacàntics endèmics oro-mediterranis




















4060 Matollars alpins i boreals4090 Matollars xeroacàntics endèmics oro-


dels vessants rocosos5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp

arborescents, no dunars

Codi Nom de l’hàbitat6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-





9180 Boscos de vessants rostos, tarteres obarrancs, del Tilio-Acerion





ES5130011 Riu de la Llosa







ES5130012 Vall Alta de Serradell-Serra deSant Gervàs

Codi Nom de l’hàbitat4060 Matollars alpins i boreals5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,


arborescents, no dunars6170 Prats calcícoles alpins i subalpins6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-









letea)3150 Estanys naturals eutròfics amb vegeta-













ES5130014 Aiguabarreig Segre-NogueraPallaresa


letea)1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophi-

letalia)3260 Rius de terra baixa i de la muntanya












ES5130015 Serres del Montsec, Sant Ma-met i Mitjana


letalia)3250 Rius mediterranis amb vegetació del

Glaucion flavi3260 Rius de terra baixa i de la muntanya





seques4090 Matollars xeroacàntics endèmics oro-


dels vessants rocosos5130 Formacions de Juniperus communis

colonitzadores de landes o de pasturescalcícoles









9120 Fàgedes acidòfiles9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o

barrancs, del Tilio-Acerion9240 Rouredes ibèriques de roure valencià








1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salso-letea)











Codi Nom de l’hàbitat92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de


ES5130017 Basses de Sucs i Alcarràs

Codi Nom de l’hàbitat1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis



letea)92D0 Bosquines i matollars meridionals de





molt fluctuant3150 Estanys naturals eutròfics amb vegeta-



ES5130019 Estany de Montcortès




ES5130020 Aiguabarreig Segre-NogueraRibagorçana














letea)







ES5130022 La Torrassa


tanya mitjana (Arrhenatherion)91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)

ES5130023 Beneïdor






ES5130024 La Faiada de Malpàs i Camba-tiri










letalia)6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-





letalia)5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,






tanya mitjana (Arrhenatherion)8130 Tarteres de l’Europa meridional amb


rupícola91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins

(Alno-Padion)9340 Alzinars i carrascars9530 Pinedes submediterrànies de pinassa


ES5130027 Obagues de la riera de Madro-na

Codi Nom de l’hàbitat5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp

arborescents, no dunars9240 Rouredes ibèriques de roure valencià




ES5130028 Ribera Salada



arborescents, no dunars6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-


rupícola91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins





ES5130029 Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d’Ora









9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins


ribera9340 Alzinars i carrascars

Codi Nom de l’hàbitat9530 Pinedes submediterrànies de pinassa


ES5130030 Estanys de Basturs


dels vessants rocosos7210 Aiguamolls calcaris amb mansega (Cla-

dium mariscus)

ES5130032 Vessants de la Noguera Riba-gorçana


letalia)5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,


arborescents, no dunars6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-








ES5130034 Riu Garona


muntanya4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques

seques6210 Prats –i fàcies emmatades– medioeuro-






9160 Rouredes de roure pènol i boscos mixtsdel Carpinion betuli

9180 Boscos de vessants rostos, tarteres obarrancs, del Tilio-Acerion



ES5130035 Plans de la Unilla

Codi Nom de l’hàbitat1310 Comunitats de salicornia i altres plantes





molt fluctuant3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques,


3170 Basses i tolls temporers mediterranis6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-

fils (Thero-Brachypodietalia)

ES5130036 Plans de Sió


letea)6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-

fils (Thero-Brachypodietalia)9340 Alzinars i carrascars


Codi Nom de l’hàbitat92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de



Codi Nom de l’hàbitat1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis




molt fluctuant3150 Estanys naturals eutròfics amb vegeta-











ES5140001 Litoral meridional tarragoní

Codi Nom de l’hàbitat1120 Alguers de posidonia1150 Llacunes costaneres1240 Penya-segats de les costes mediterràni-











Codi Nom de l’hàbitat3250 Rius mediterranis amb vegetació del

Glaucion flavi5330 Matollars termomediterranis i prede-



rupícola92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de








Glaucion flavi6220 Prats mediterranis rics en anuals, basò-

fils (Thero-Brachypodietalia)6420 Jonqueres i herbassars graminoides

humits, mediterranis, del Molinio-Ho-loschoenion




ES5140004 Sèquia Major

Codi Nom de l’hàbitat1150 Llacunes costaneres1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis

(Juncetalia maritimi)1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat

molt fluctuant3140 Aigües estagnants oligo-mesotròfiques,


























ES5140007 Costes del Tarragonès


1120 Alguers de posidonia1150 Llacunes costaneres1240 Penya-segats de les costes mediterràni-




1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitatmolt fluctuant

2110 Dunes movents embrionàries2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats

del Crucianellion maritimae5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp

arborescents, no dunars92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de


















9230 Rebollars (boscos de Quercus pyrenai-ca) iberoatlàntics










Glaucion flavi4090 Matollars xeroacàntics endèmics oro-


dels vessants rocosos5330 Matollars termomediterranis i prede-


fils (Thero-Brachypodietalia)8130 Tarteres de l’Europa meridional amb



rupícola9340 Alzinars i carrascars9530 Pinedes submediterrànies de pinassa


ES5140010 Riberes i Illes de l’Ebre







3290 Rius mediterranis intermitents, ambgespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion










Glaucion flavi3270 Rius amb vores llotoses colonitzades













9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de






Codi Nom de l’hàbitat3150 Estanys naturals eutròfics amb vegeta-








ES5140013 Secans del Montsià

Codi Nom de l’hàbitat5330 Matollars termomediterranis i prede-


fils (Thero-Brachypodietalia)





rupícola92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de



















sèrtics





ES5140017 Serra de Montsant-Pas de l’Ase
















ES5140018 El Montmell-Marmellar

Codi Nom de l’hàbitat3140 Aigües estagnants oligo-mesotròfiques,













ES5140019 Riu Gaià










ES5140020 Grapissar de la Masia Blanca

Codi Nom de l’hàbitat1120 Alguers de posidonia

ES5140021 Obagues del riu Corb


fils (Thero-Brachypodietalia)6420 Jonqueres i herbassars graminoides

humits, mediterranis, del Molinio-Ho-loschoenion





ES5140022 Barranc de Santes Creus


Glaucion flavi9540 Pinedes mediterrànies

ANNEX 5

Llista de les espècies de l’annex II de la Directiva Hàbitats presents en elsespais proposats com a llocs d’importància comunitària (LIC)

ES0000018 Prepirineu Central català


Flora

Dracecephalum austriacum

Cypripedium calceolus Sabateta de la Mare de Déu Zapatito de dama

Invertebrats

Callimorpha quadripunctaria

Eriogaster catax

Graellsia isabellae Graelsia Graelsia

Rosalia alpina Rosalia Rosalia

Peixos

Chondrostoma toxostoma Madrilla Madrilla

Mamífers

Myotis bechsteini Rat penat de Bechstein Murciélago ratonero forestal

Barbastella barbastellus Rat penat de bosc Murciélago barbastela

Galemys pyrenaicus Almesquera Desmán ibérico

Lutra lutra Llúdriga Nutria

Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura


Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani Murciélago mediterráneode ferradura de herradura

Rhinolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura Murciélago pequeñode herradura



Peixos

Aphanius iberus Fartet Fartet

Alosa fallax Saboga Saboga

Amfibis i rèptils

Emys orbicularis Tortuga d’estany Galápago europeo

Mauremys leprosa Tortuga de rierol Galápago leproso

Mamífers


Miniopterus schreibersii Rat penat de cova Murciélago de cueva



Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonerogrande


Myotis emarginatus Rat penat d’orelles dentades Murciélago ratonero pardo



Flora

Kosteletzkya pentacarpos Trencadalla Trencadella

Peixos


Valencia hispanica Samaruc Samaruc

Cobitis taenia Llopet de riu Colmilleja



Amfibis i rèptils

Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea



Caretta caretta Tortuga babaua Tortuga boba

Mamífers


Myotis blythii Rat penat orellut mitjà Murciélago ratonero medio

Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande

Mustela lutreola Visó europeu Visón europeo

ES0000021 Secans de Mas de Melons-Alfés


Mamífers






Flora

Drepanocladus vernicosus

Buxbaumia viridis

Invertebrats

Graellsia isabelae Graelsia Graelsia



Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure

Euphydryas aurinia

Lucanus cervus Escanyapolls, Cèrvol volant Ciervo volante

Amfibis i rèptils

Lacerta monticola Sargantana pirinenca Lagartija serrana

Mamífers




Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande deherradura

Ursus arctos Ós bru Oso pardo





Flora

Kosteletzkya pentacarpos Trencadalla Trencadella

Peixos


Amfibis i rèptils


Mamífers







ES5110001 Massís del Montseny


Invertebrats


Osmoderma eremita

Austropotamobius pallipes Cranc de riu autòcton Cangrejo de río autóctono

Mamífers

Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva

Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo


Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grandede herradura




Flora

Cypripedium calceolus

Invertebrats


Mamífers



ES5110005 Sistema transversal català


Amfibis i rèptils


Mamífers






ES5110007 Riu i Estanys de Tordera


Invertebrats

Coenagrion mercuriale





Amfibis i rèptils



Mamífers









Invertebrats






Mamífers








Invertebrats



Mamífers






Invertebrats





Peixos

Barbus meridionalis Barb de muntanya Barbo de montaña

Mamífers








Rhinolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura Murciélago pequeño de herradura

ES5110011 Serres del litoral septentrional


Amfibis i rèptils


Invertebrats





Peixos


Mamífers










Invertebrats





Amfibis i rèptils


Mamífers





ES5110013 Serres del litoral central


Amfibis i rèptils


Invertebrats


Mamífers




Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura




ES5110014 Serra de Castelltallat


Amfibis i rèptils


Mamífers





Invertebrats




Amfibis i rèptils


Mamífers





ES5110016 Riera de Sorreigs

ES5110017 Costes del Maresme



Amfibis i rèptils


Mamífers




Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grandede herradura

ES5110019 Carbassí

ES5110020 Costes del Garraf


Mamífers





ES5110021 Riera de la Goda


Invertebrats


ES5110022 Capçaleres del Foix


Invertebrats


Amfibis i rèptils



Mamífers





ES5110023 Riera de Clariana


Invertebrats


ES5110024 Serra de Collserola


Amfibis i rèptils


Mamífers







ES5110025 Riu Congost


Amfibis i rèptils


Mamífers





ES5120001 Alta Garrotxa-Massís de les Salines


Invertebrats


Amfibis i rèptils


Mamífers











Invertebrats

Euphydryas aurinia





Mamífers





ES5120003 Serra Cavallera


Invertebrats

Eriogaster catax

Euphydryas aurinia



Mamífers




ES5120004 Zona Volcànica de la Garrotxa


Invertebrats




Euphydryas aurinia

Peixos


Amfibis i rèptils


Mamífers










ES5120005 Riu Llobregat d’Empordà-Riera de Torrelles


Peixos


Amfibis i rèptils


Mamífers











ES5120006 Riu Brugent


Peixos




Amfibis i rèptils



Mamífers

Tursiops truncatus Dofí mular Delfín mular


ES5120008 Estany de Banyoles


Invertebrats

Vertigo moulinsiana

Amfibis i rèptils


Mamífers


ES5120009 Basses de l’Albera


Flora

Marsilea strigosa Trébol de cuatro hojas

Peixos


Amfibis i rèptils


Mamífers









ES5120010 Les Gavarres


Mamífers







ES5120011 Riberes del Baix Ter


Invertebrats



Peixos


Amfibis i rèptils


Mamífers






Invertebrats


Mamífers






Amfibis i rèptils


Mamífers










Invertebrats



Amfibis i rèptils



Mamífers











ES5120016 El Montgrí-Les Illes Medes-El Baix Ter


Invertebrats

Euphydryas aurinia


Amfibis i rèptils




Mamífers





ES5120017 Estany de Sils-Riera de Santa Coloma


Amfibis i rèptils



Mamífers





Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herraduraRhinolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura Murciélago pequeño de herradura

ES5120018 Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc


Mamífers






ES5120019 Riberes de l’Alt Ter


Invertebrats


mamífers



ES5120020 Riu Llémena


Peixos


Mamífers










ES5120021 Riu Fluvià


Peixos



Amfibis i rèptils


Mamífers







Rhinolophus hipposideros Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo

ES5120022 Riu Duran


Peixos


Mamífers



ES5120023 Rieres de Xuclà i Riudelleques


Peixos


ES5120024 Montgrony


Invertebrats

Euphydryas aurinia

Mamífers




Invertebrats


Mamífers





Mamífers










ES5120028 Vall del Rigart


Mamífers




ES5130002 Riu Verneda


Peixos


Mamífers







Flora

Orthotrichum rogeri

Invertebrats


Euphydryas aurinia



Peixos


Mamífers










Peixos

Cottus gobio Cavilat Cavilat

Mamífers




ES5130005 Era Artiga de Lin-Eth Portilhon


Invertebrats


Eriogaster catax


Euphydryas aurinia


Amfibis i rèptils

Lacerta monticola Sargantana pirinenca Lagartija serrana

Mamífers





ES5130006 Estanh de Vielha


Flora

Luronium natans

ES5130007 Riberes de l’Alt Segre


Peixos


Mamífers








ES5130008 Serra d’Aubenç i Roc de Cogul


Invertebrats

Euphydryas aurinia



Mamífers






Flora

Petrocoptis montsicciana

Invertebrats



Mamífers




Invertebrats



Peixos


Mamífers




ES5130011 Riu de la Llosa


Mamífers







ES5130012 Vall alta de Serradell-Serra de Sant Gervàs


Invertebrats



Euphydryas aurinia

Mamífers




Flora

Boleum asperum

Peixos


Mamífers




ES5130014 Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa


Flora


Invertebrats



Mamífers













ES5130015 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana


Flora


Mamífers













Flora


Peixos


Mamífers





ES5130017 Basses de Sucs i Alcarràs


ES5130019 Estany de Montcortès


Invertebrats


Mamífers


ES5130020 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana


Peixos


Mamífers




Mamífers




ES5130022 La Torrassa


Mamífers



ES5130023 Beneïdor


Mamífers






ES5130024 La Faiada de Malpàs i Cambatiri


Mamífers






Mamífers





Mamífers


ES5130027 Obagues de la riera de Madrona


Mamífers


ES5130028 Ribera Salada


Invertebrats




Mamífers




ES5130029 Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d’Ora


Invertebrats


Mamífers



ES5130030 Estanys de Basturs


Peixos

Rutilus arcasii Madrilleta Bermejuela


ES5130032 Vessants de la Noguera Ribagorçana


Mamífers







ES5130034 Riu Garona


Peixos

Cottus gobio Cavilat Cavilat

Mamífers


ES5130035 plans de la Unilla


Mamífers



ES5130036 plans de Sió


Mamífers





Mamífers





ES5140001 Litoral meridional tarragoní


Peixos

Valencia hispanica Samaruc Samaruc

Amfibis i rèptils


Mamífers







Peixos


Mamífers


ES5140004 Sèquia Major


Peixos




Mamífers





Mamífers





ES5140007 Costes del Tarragonès


Mamífers





Invertebrats

Cerambyx cerdo




Mamífers











Invertebrats



Mamífers





ES5140010 Riberes i Illes de l’Ebre


Invertebrats

Oxygastra curtisii

Mamífers









Flora

Atropa baetica Tabaco gordo

Invertebrats



Euphydryas aurinia



Oxygastra curtisii

Mamífers






Amfibis i rèptils


Mamífers


ES5140013 Secans del Montsià



Mamífers




Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani Murciélago mediterráneo de ferradura de herradura







Amfibis i rèptils


Mamífers




ES5140017 Serra de Montsant-Pas de l’Ase


Mamífers








ES5140018 El Montmell-MarmellarInvertebrats


Mamífers






ES5140019 Riu Gaià


Amfibis i rèptils


Mamífers





ES5140020 Grapissar de la Masia Blanca

ES5140021 Obagues del riu Corb


Invertebrats


Mamífers



ES5140022 Barranc de Santes Creus


!

!

!

Ripoll

Puigcerdà

laSeud'Urgell

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)

PLÀNOLDESITUACIÓ(2/8)

Escala1:500.000

PropostacatalanaalaxarxaNatura2000

EspaisqueesdesignencomaZEPA

010

5Km

!

!!

!

Sort

Tremp

Viel ha

elPontdeSuert

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

ANNEX 6

PLÀNOLS ESPAIS ZEPA:


!

!

!

!!

!

!

Lleida

Tarrega

Balaguer

Montblanc

Mollerussa

lesBorgesBlanques

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

!

!

!

Olot

Banyoles

Figueres

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km


!

!

!

!

!

Mataró

Girona

Banyoles

laBisbald'Empordà

SantaColomadeFarners

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

Vic

Berga

Manresa

Solsona

Sabadell

Terrassa

Igualada

Barcelona

Granollers

VilafrancadelPenedès

SantFeliudeLlobregat

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km


!

!!

!

Valls

Tarragona

elVendrell

Vi lanovailaGeltrú

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

!!

!

!

!

!

Reus

Falset

Amposta

Tortosa

Gandesa

Morad'Ebre

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km


!

!

!

Ripoll

Puigcerdà

laSeud'Urgell

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000


EspaisqueesproposencomaLIC

010

5Km

!

!!

!

Sort

Tremp

Viel ha

elPontdeSuert

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

ANNEX 7

PLÀNOLS ESPAIS LIC:


!

!

!

!!

!

!

Lleida

Tarrega

Balaguer

Montblanc

Mollerussa

lesBorgesBlanques

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

!

!

!

Olot

Banyoles

Figueres

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km


!

!

!

!

!

Mataró

Girona

Banyoles

laBisbald'Empordà

SantaColomadeFarners

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

!

Vic

Berga

Manresa

Solsona

Sabadell

Terrassa

Igualada

Barcelona

Granollers

VilafrancadelPenedès

SantFeliudeLlobregat

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km


!

!!

!

Valls

Tarragona

elVendrell

Vi lanovailaGeltrú

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km

!!

!

!

!

!

Reus

Falset

Amposta

Tortosa

Gandesa

Morad'Ebre

(2/8)

(7/8)

(4/8)

(5/8)

(1/8)

(8/8)

(3/8)

(6/8)


Escala1:500.000



010

5Km


ANNEX 8

Directrius per a la gestió dels espais de la xarxaNatura 2000

Part I. Directrius generals per a la gestió delsespais de la xarxa Natura 2000

Part II. Directrius generals segons les tipolo-gies d’espais

II.1 Descripció de les tipologies d’espais iobjectius de conservació

II.1.1 Descripció de les tipologies d’espaisII.1.2 Espais marinsII.1.3 Espais d’aiguamolls litoralsII.1.4 Espais de muntanya litoralII.1.5 Espais de muntanya interiorII.1.6 Espais del PrepirineuII.1.7 Espais del PirineuII.1.8 Espais de plana agrícolaII.1.9 Espais d’aigües continentalsII.1.10 Elements de conservació prioritària

II.2 Directrius generals per a les tipologiesd’espais

II.2.1 Directrius generals per als espais ma-rins

II.2.2 Directrius específiques per a elementsprioritaris de conservació

II.3.1 Directrius generals per als espais d’ai-guamoll litoral


II.4.1 Directrius generals per als espais demuntanya litoral


II.5.1 Directrius generals per als espais demuntanya interior


II.6.1 Directrius generals per als espais delPrepirineu


II.7.1 Directrius generals per als espais delPirineu


II.8.1 Directrius generals per als espais deplana agrícola


II.9.1 Directrius generals per als espais d’ai-gües continentals


Part I. Directrius generals per a la gestió delsespais de la Xarxa Natura 2000

El marc general d’aplicació per a la gestió il’aprofitament dels recursos naturals als espaisde la xarxa Natura 2000 és el que determinen elsarticles 2 i 6 de la Directiva 92/43, d’hàbitats. Esdefineixen quatre eixos bàsics de gestió:

El manteniment en un estat de conservaciófavorable dels hàbitats i de les espècies d’inte-rès comunitari objectius de conservació als es-pais de la xarxa Natura 2000.

Les mesures que s’adoptin tindran en compteles exigències econòmiques, socials i culturals,així com les particularitats regionals i locals.

L’avaluació de les repercussions ambientalsde qualsevol pla o projecte que pugui afectar deforma apreciable els espais tenint en compte elshàbitats i espècies objectius de conservació enaquests espais.

L’impuls dels mecanismes de participaciópública en tots els processos de planificació,avaluació i gestió que afectin els espais de laxarxa Natura 2000.

1. El marc de la Directiva d’hàbitats defineixun primer nivell de protecció i de gestió delsespais de la xarxa Natura 2000. En una segonafase, aquesta gestió es concretarà mitjançantplans especials o d’altres instruments de plani-ficació específics per a cada espai o restringitsa determinats hàbitats o espècies.

2. Com a criteri general, es consideren com-patibles els usos i les activitats que, emparadesen la legislació vigent o en un instrument de pla-nejament urbanístic vigent, ja es desenvolupena l’interior dels espais de manera respectuosaamb la conservació dels seus valors naturals, in-closos els hàbitats i les espècies d’interès comu-nitari. En particular s’admetran aquelles activi-tats declarades d’utilitat pública. Es consideraaixí mateix compatible la implantació de tècni-ques i processos que millorin els resultats de lapròpia finalitat d’aquests usos, i garanteixinl’evolució i l’adaptació de l’activitat econòmi-ca, sempre que s’asseguri el compliment dels ob-jectius de la xarxa Natura 2000 en aquests espais.A més, també es tindrà en compte el possibleefecte favorable que pugui tenir una activitatsobre els valors naturals de l’espai.

3. A tota la superfície dels espais de la XN2000 és d’aplicació el règim del sòl no urbanit-zable, tret d’aquells sòls destinats a domini pú-blic obtinguts per cessió urbanística dins delrègim del sòl urbanitzable. En aquest sentit,queda prohibida la urbanització, però no l’edi-ficació ni tampoc el tractament dels seus entornsd’acord amb els usos admesos pel planejamenturbanístic pel sòl no urbanitzable.

4. L’eina que regularà l’edificació i, si s’escau,les instal·lacions i serveis pròpies d’aquestes, seràel Pla especial de protecció del medi natural i delpaisatge. Amb anterioritat a la seva redacció,l’autorització de les edificacions seguirà els pro-cediments que la legislació urbanística defineix,en el marc del planejament urbanístic vigent, aixícom la Llei 3/1998, d’intervenció integral del’Administració ambiental, en els casos queaquesta ho requereixi.

5. En els espais de la xarxa Natura 2000 quees corresponguin amb espais del PEIN ambplans especials de protecció del medi natural idel paisatge ja aprovats la reglamentació dereferència serà aquesta.

6. Es fomentarà l’ús econòmic sostenible delsespais mitjançant estratègies de múltiple benefici(econòmic, social i ambiental), de forma que laseva inclusió a la xarxa Natura 2000 sigui un actiumés que li doni valor afegit.

7. En el cas que els objectius de conservaciódels hàbitats i les espècies d’interès comunita-ri requereixin la introducció o el mantenimentde pràctiques agràries i forestals determinades(que superin els mínims exigibles en aplicacióde la condicionalitat), aquestes pràctiques es fo-mentaran a través de mecanismes voluntarisamb incentiu econòmic amb els titulars de lesexplotacions.

8. En l’aplicació d’aquestes directrius gene-

rals i en la definició dels instruments de plani-ficació que les desenvolupin es tindrà en comptela compatibilitat entre els objectius de conser-vació definits per a cada espai de la xarxa i elcompliment dels objectius públics de primerordre del Govern de la Generalitat de Catalunyaen allò no directament relacionat amb la gestiódels espais de la xarxa Natura 2000.

9. Se sotmetran a una adequada avaluacióambiental els plans, programes i projectes pre-vistos a la legislació i el marc normatiu vigent,pel que fa a l’anàlisi de les seves repercussionssobre la xarxa Natura 2000. Es seguiran els pro-cediments administratius establerts en aquestscasos en la normativa vigent, llevat dels casosespecífics detallats en aquestes directrius.

Part II. Directrius generals segons les tipolo-gies d’espais

II.1. Descripció de les tipologies d’espais iobjectius de conservació

II.1.1 Descripció de les tipologies d’espaisDe cara a definir les seves directrius de ges-

tió, els espais de la xarxa Natura 2000 s’hanagrupat en diverses tipologies en funció dels seusambients naturals principals. Aquesta caracte-rística permet, a grans trets, una definició de lagestió a efectuar a cada un dels espais eficaç ifàcilment identificable. Al document de direc-trius de gestió s’hi afegeixen algunes directriusespecífiques per a determinats elements priori-taris de conservació d’aquestes espais de maneraque sumant aquestes dues aproximacions que-den prou ben definits els requeriments de ges-tió per a cada un dels espais de la xarxa Natu-ra 2000. Cal tenir en compte que l’agrupació s’hafet tenint en compte les característiques princi-pals de cada espai però que en alguns hi podenconcórrer directrius de diverses tipologies d’es-pais (per exemple: directrius d’espais d’aigüescontinentals a la resta de tipologies o d’espaismarins a alguns espais litorals).

Segons aquest criteri, els espais de la xarxaNatura 2000 queden agrupats en les tipologiessegüents (també s’especifica el nombre d’espaisde cada tipologia):

1. Espais marins ........................................... 112. Espais d’aiguamolls litorals ...................... 63. Espais de muntanya litoral ..................... 164. Espais de muntanya interior ................... 255. Espais del Prepirineu .............................. 196. Espais del Pirineu ...................................... 87. Espais de plana agrícola .......................... 128. Espais d’aigües continentals (rius i estanys) ................................................. 25

En el llistat següent, es descriu, a grans trets,els ambients dominants de cada tipologia defi-nida (entre parèntesi s’especifica el tipus d’hà-bitat segons la llegenda de la cartografia d’hà-bitats elaborada pel Departament de MediAmbient i Habitatge).

Agrupació / Hàbitats principalsEspais marins / Hàbitats marins (11)Espais d’aiguamolls litorals / Maresmes (13-

14), vegetació dunar (21-22), aigües quietes (31en part)

Espais de muntanya litoral / Penya-segatsmarítims (12), matollars mediterranis (53 i 54)i boscos escleròfils mediterranis (93)

Espais de muntanya interior / Matollars me-diterranis (53), pastures seminaturals (62), bos-


cos escleròfils mediterranis (93) i de coníferesmediterrànies (95)

Espais del Prepirineu / Matollars submediter-ranis i arborescents (51 i 52), hàbitats rupícoles(8), boscos caducifolis submediterranis (92),carrascars (9340) i boscos de coníferes mediter-rànies (95)

Espais del Pirineu / Landes atlàntiques i al-pines (40 en part), matollars de zones tempera-des (51 en part), parts i pastures alpines (6 enpart), torberes (7), hàbitats rupícoles (8), bos-cos caducifolis temperats (91) i boscos subalpins(94)

Espais de plana agrícola / Ambients agríco-les i matollars mediterranis (14 en part –halo-nitròfils– i 15 en part –veg. gipsícola–)

Espais d’aigües continentals / Aigües quietes(31 en part), aigües corrents (32), boscos de ri-bera (92 en part i 91)

A continuació es detalla el llistat dels espaisque s’inclou a cada una de les tipologies així comels objectius de conservació destacats a cada und’ells. Les directrius s’han elaborat pensant, prin-cipalment, en aquests objectius de conservaciótot i que el llistat no és exhaustiu i caldrà con-cretar-lo, tal com ja s’especifica al document, enel moment d’elaborar els formularis oficials decada espai.

Per altra banda, al punt II.1.10 es detallen el

Codi Espai natura 2000

ES5110024 Serra de CollserolaES5120007 Cap de CreusES5120010 Les GavarresES5120013 Massís de les CadiretesES5120015 Muntanyes de BegurES5120016 El Montgrí-Illes Medes-platja de PalsES5140001 Tossal de MontagutES5140002 Serra de GodallES5140005 Serra de MontsiàES5140006 Serres de Cardó-El BoixES5140009 Tivissa-Vandellós-LlaberiaES5140014 Massís de BonastreES5140018 El Montmell-MarmellarES5140019 Embassament del Gaià

Objectius de conservació:

Hàbitats

1240 Penya-segats de les costes mediterràniescolonitzats per vegetació, amb ensopegueres(Limonium spp) endèmiques No prioritari

1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitatmolt fluctuant Prioritari

2270 Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre Prioritari

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics No prioritari

92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles,rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) No prioritari

9340 Alzinars i carrascars No prioritari

9540 Pinedes mediterrànies No prioritari

9330 Suredes No prioritari

Espècies:

Fauna:Rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermani).Ocells: Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus).Mamífers: Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directi-

va 92/43, d’hàbitats.

que en el document s’han anomenat elementsde conservació prioritària que són aquells que,d’entre tots els objectius de conservació, sónobjecte d’unes directrius específiques.

II.1.2 Espais marins

Llistat d’espaisEn aquest grup s’hi integren espais íntegra-

ment marins així com la part marina d’algunsespais que formen part dels dos grups posteri-ors.

Codi Espai Natura 2000

ES0000019 Aiguamolls de l’Alt Empordà(part marina)

ES0000020 Delta de l’Ebre (part marina)ES5110017 Costes del MaresmeES5110020 Costes del GarrafES5120007 Cap de Creus (part marina)ES5120013 Massís de les Cadiretes (part

marina)ES5120015 Muntanyes de BegurES5120016 El Montgrí-Illes Medes-platja

de Pals (part marina)ES5140007 Litoral meridional tarragoní

(part marina)ES5140016 Costes del Tarragonès (part

marina)ES5140020 Grapissar de la Masia Blanca


Hàbitats1120 Alguers de posidòniaPrioritari

1160 Grans cales i badies d’aigües somesNo prioritari

EspèciesFauna:

Aus: Gavina corsa (Larus audouinii), Ocellde tempesta (Hydrobates pelagicus), Corb maríemplomallat (Phalacrocorax aristotelis), Baldri-ga mediterrània (Puffinus yelkouan), baldrigabalear (Puffinus mauritanicus).

Rèptils: Caretta caretta.Mamífers: Dofí mular (Tursiops truncatus)

II.1.3 Espais d’aiguamolls litorals

Llistat d’espais


ES0000019 Aiguamolls de l’Alt EmpordàES0000020 Delta de l’EbreES0000146 Delta del LlobregatES5140004 Sèquia MajorEs5140007 Litoral meridional tarragoníES5140016 Costes del Tarragonès


Hàbitats

1150 Llacunes costaneres Prioritari

1310 Comunitats de salicornia i altresplantes anuals, colonitzadores de sòlsargilosos o arenosos salins No prioritari

1320 Espartinars No prioritari

1410 Prats i jonqueres halòfilsmediterranis (Juncetalia maritimi) No prioritari

1420 Matollars halòfils mediterranisi termoatlàntics(Sarcocornetea fruticosae) No prioritari

21** Dunes marítimes Prioritari

3110 Aigües estagnants oligotròfiques,molt poc mineralitzades, de les planesarenoses (Littorelletalia uniflorae) No prioritari

3120 Aigües estagnants oligotròfiquesmolt poc mineralitzades, amb Isoetes spp,en terrenys generalment arenososdel Mediterrani occidental No prioritari

EspèciesFlora: Trencallada (Kosteletzikia pentacarpos)

Fauna:Peixos: saboga (Alosa fallax), fartet (Lebias ibera) i samaruc (Valencia

hispanica).Rèptils: tortuga d’estany (Emys orbicularis), tortuga de rierol (Mauremys

leprosa), tortuga mediterrània (Testudo hermani)Aus: ocells marins i d’aiguamolls en general, bitó (Botaurus stellaris)

arpella (Circus aeroginosus) i terrerola rogenca (Calandrella rufescens).Mamífers: Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directi-

va 92/43, d’hàbitats, i llúdriga (Lutra lutra)

II.1.4 Espais de muntanya litoral

Llistat d’espais

Codi Espai natura 2000ES5110011 Serres del litoral septentrionalES5110013 Serres del Litoral central


II.1.5 Espais de muntanya interior

Llistat d’espais


ES5110001 Massís del MontsenyES5110005 Sistema transversal CatalàES5110008 Gallifa-Cingles de BertíES5110009 Riera de MerlèsES5110010 Sant Llorenç del Munt i l’ObacES5110012 Montserrat-Roques BlanquesES5110014 Serra de CastelltallatES5110015 Sistema prelitoral centralES5110019 CarbassíES5110022 Capçaleres del FoixES5110023 Riera de ClarianaES5110018 Valls de l’AnoiaES5120001 Alta GarrotxaES5120004 Zona Volcànica de la GarrotxaES5120012 Les GuilleriesES5120014 Massís de l’AlberaES5120018 Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del BocES5130039 Vall de Vinaixa-Tossal RodóES5140003 Ribera de l’AlgarsES5140008 Muntanyes de PradesES5140011 Sistema prelitoral meridionalES5140012 Tossals d’Almatret i Riba-rojaES5120015 Riu Siurana i planes del PrioratES5140017 Serra de Montsant-Pas de l’AseES5140021 Obagues del riu Corb


Hàbitats

1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Prioritari

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp arborescents,no dunars No prioritari

5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics No prioritari

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils(Thero-Brachypodietalia) Prioritari

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanyamitjana (Arrhenatherion) No prioritari

9120 Fàgedes acidòfiles No prioritari

9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles No prioritari

9180 Boscos de vessants rocosos, tarteres o barrancs,del Tilio-Acerion Prioritari

9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus

faginea) i roure africà (Quercus canariensis) No prioritari

9330 Suredes No prioritari


9530 Pinedes submediterrànies de pinassa(Pinus nigra ssp. salzmannii) Prioritari

9580 Teixedes mediterrànies Prioritari

Espècies:Fauna:

Invertebrats: Coenagrion merculariale, Osmoderma eremita, Oxygas-tra curtissi, Vertigo moulinsiana, Gallimorpha quadripunctaria, Cerambyxcerdo, Eriogaster catax, Graellsia isabelae, Lucanus cervus, Rosalia alpi-na.

Rèptils: Tortuga mediterrània (Testudo hermani).Ocells: Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), Picot negre (Dryoco-

pus martius).Mamífers: Totes les espècies de rat penats de l’annex II de la Directi-

va 92/43, d’hàbitats, i llúdriga (Lutra lutra).

II.1.6 Espais del Prepirineu

Llistat d’espais


ES0000018 Prepirineu Central catalàES5110004 Serra de Catllaràs


ES5120003 Serra CavalleraES5120024 MontgronyES5120027 Rasos de TubauES5130008 Serra d’Aubenç i Roc de CogulES5130009 Serra de Turp i Mora Condal-ValldanES5130010 Serra de Boumort-CollegatsES5130012 Vall Alta de Serradell-Serra de Sant GervàsES5130014 Aiguabarreig Segre-Noguera PallaresaES5130015 Serres del Montsec, Sant Mamet i MitjanaES5130016 Valls del Sió-LlobregósES5130024 La Faiada de Malpàs i CambatiriES5130026 Serra de Prada-CastellàsES5130027 Obagues de la riera de MadronaES5130028 Ribera SaladaES5130029 Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d’OraES5130032 Vessants de l’embassament de Santa Anna-Penya RojaES5130033 Congost de Fet-Canelles


Hàbitats

5110 Boixedes xerotermòfiles permanents,dels vessants rocosos No prioritari

5210 Màquies i garrigues amb Juniperus

spp arborescents, no dunars No prioritari

6110 Pradells de terraprims i replans de roca,calcícoles o basòfils (Alysso-Sedion albi) Prioritari

6210 Prats i fàcies emmatades medioeuropeus, seminaturals,sobre calcari (Festuco-Brometea) Prioritari

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils(Thero-Brachypodietalia) Prioritari

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanyamitjana (Arrhenatherion) No prioritari

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No prioritari

9120 Fàgedes acidòfiles No prioritari

9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles No prioritari

9180 Boscos de vessants rocosos, tarteres o barrancs,del Tilio-Acerion Prioritari


9430/p Boscos de pi negre (Pinus uncinata)sobre substrat calcari Prioritari

9530 Pinedes submediterrànies de pinassa(Pinus nigra ssp. salzmannii) Prioritari

Espècies:Flora:

Cypripedium calceolus, Petrocoptis montsicciana, Dracocephalum aus-triacum.

Fauna:Invertebrats: Callimorpha quadripunctaria, Euphydryas aurinia, Gra-

ellsia isabelae.Aus: Gall fer (Tetrao urogallus), Perdiu xerra (Perdix perdix), Picot negre

(Dryocopus martius), Trencalòs (Gypaetus barbatus), Àguila cuabarrada(Hieraetus fasciatus).

Mamífers: Totes les espècies de rat penats de l’annex II de la Directi-va 92/43, d’hàbitats, i llúdriga (Lutra lutra), Almesquera (Galemys pire-naicus).

II.1.7 Espais del Pirineu

Llistat d’espais


ES0000022 AigüestortesES5120002 Capçaleres del Ter i del FreserES5120026 Tossa Plana de Lles-PuigpedrósES5130003 Alt PallarsES5130004 Baish AranES5130005 Era Artiga de Lin-Eth PortillonES5130022 La TorrassaES5130023 Beneïdor

Segon fascicle



Hàbitats

4020 Landes humides sota clima atlàntic temperat,amb Erica ciliaris i Erica tetralix Prioritari

6170 Prats calcícoles alpins i subalpins No prioritari

6210 Prats i fàcies emmatades medioeuropeus,seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea) Prioritari

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana(Arrhenatherion) No prioritari

6520 Prats de dall altimontans i subalpins No prioritari

7110 Torberes altes actives Prioritari

7230 Molleres alcalines No prioritari

7240 Formacions pioneres alpines del Caricion

bicoloris-atrofuscae Prioritari

8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No prioritari

8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola No prioritari

9430/p Boscos de pi negre (Pinus uncinata)º sobre substrat calcari Prioritari

Espècies:Flora:

Buxbaumia viridis, Depranocladus vernicosus, Orthotrichum rogeri,Luronium natans.Fauna:

Invertebrats: Euphydryas aurinia.Rèptils: Lacerta aranica, Lacerta aurelioi, Lacerta bonnali, Lacerta agilis.Ocells: Perdiu blanca (Lagotus mutus), Gall fer (Tetrao urogallus), Perdiu

xerra (Perdix perdix), Trencalòs (Gypaetus barbatus), Mussol pirinenc(Aegolius funereus), Picot negre (Dryocopus martius).

Mamífers: Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directi-va 92/43, d’hàbitats, Ós bru (Ursus arctos), Llúdriga (Lutra lutra), Almes-quera (Galemys pirenaicus).

II.1.8 Espais de plana agrícola

Llistat d’espais


ES0000021 Secans de Mas de Melons-AlfésES0000321 Anglesola-VilagrassaES0000322 GranyenaES5120025 Garriga d’EmpordàES5130001 Els BessonsES5130021 Secans de la NogueraES5130025 Bellmunt-AlmenaraES5130035 plans de la UnillaES5130036 plans de SióES5130037 Secans de Belianes-PreixanaES5130038 Secans del Segrià i UtxesaES5140013 Secans del Montsià


Hàbitats

1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Prioritari

1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitatmolt fluctuant Prioritari

1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) No prioritari

1510 Comunitats halòfiles. Estepes salines continentals Prioritari

EspèciesFlora:

Boleum asperumFauna:

Ocells estèpics: Arpella (Circus aeruginosus), Esparver cendrós (Cir-cus pygargus), Xoriguer petit (Falco naumanni), Sisó (Tetrax tetrax), Xurra(Pterocles orientalis), Ganga (Pterocles alchata), Gaig blau (Coracias gar-rulus), Alosa becuda (Chersophilus duponti), Calàndria (Melanocoryphacalandra), Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), Terrerola rogenca(Calandrella rufescens), Trenca (Lanius minor).

II.1.9 Espais d’aigües continentals

Llistat d’espais

Codi Espai Natura 2000ES5110007 Estanys de Tordera-Riu TorderaES5110009 Riera de MerlèsES5110025 Riu CongostES5120005 Riu Llobregat d’EmpordàES5120008 Estany de BanyolesES5120009 Basses de l’AlberaES5120011 Riberes del Baix TerES5120017 Estany de Sils-Riera de Santa ColomaES5120019 Riberes de l’Alt TerES5120020 Riu LlémenaES5120021 Riu FluviàES5120022 Riu DuranES5120028 Vall del RigartES5130002 Riu VernedaES5130006 Estanho de VielhaES5130007 Riberes de l’Alt SegreES5130011 Riu de la LlosaES5130013 Aiguabarreig Segre CincaES5130019 Estany de MontcortésES5130020 Aiguabarreig SegreNoguera RibagorçanaES5130030 Estanys de BastursES5130034 Riu GaronaES5140003 Ribera de l’AlgarsES5140010 Riberes i Illes de l’EbreES5140015 Riu Siurana i planes del Priorat


Hàbitats

3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades,

de les planes arenoses (Littorelletalia uniflorae) No prioritari

3120 Aigües estagnants oligotròfiques molt poc mineralitzades,

amb Isoetes spp, en terrenys generalment arenosos

del Mediterrani occidental No prioritari

3130 Aigües estagnants, poc o molt mesotròfiques,amb vegetació de les classes Littorelletea uniflorae

i/o Isoeto-Nanojuncetea No prioritari

3140 Aigües estagnants oligo-mesotròfiques, dures,amb vegetació bentònica de carofícies No prioritari

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant(Hydrocharition)o poblaments submersos de gransespigues d’aigua (Potamion) No prioritari

3160 Estanys i basses naturals d’aigua distròfica No prioritari

3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya No prioritari

3250 Rius mediterranis amb vegetaciódel Glaucion flavi No prioritari

3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjanaamb vegetació submersa o parcialment flotant(Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) No prioritari

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassarsnitròfils del Chenopodion rubri (pp)i del Bidention (pp) No prioritari

3280 Rius mediterranis permanents, amb gespesnitròfiles del Paspalo-Agrostidion orladesd’àlbers i salzes No prioritari

3290 Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfilesdel Paspalo-Agrostidion No prioritari

7210 Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) Prioritari

91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Prioritari

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari

92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles,rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) No prioritari

Espècies:Flora:

Marsilea strigosa


Fauna:Invertebrats: Cranc de riu (Austropotamobius

pallipes).Peixos: Cavilat (Cottus gobio), saboga (Alosa

fallax), Llopet de riu (Cobitis paludica), madri-lleta roja (Rutilus arcasii), Barb de muntanya(Barbus meridionalis), madrilla (Chondrostomatoxostoma).

Rèptils: Tortuga d’estany (Emys orbicularis),tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Mamífers: Totes les espècies de rats-penatsde l’annex II de la Directiva 92/43, d’hàbitats,i almesquera (Galemys pirenaicus), llúdriga(Lutra lutra) i visó europeu (Mustela lutreola).

II.1.10 Elements de conservació prioritàriaA continuació es detalla el llistat dels ele-

ments que han estat objecte de directrius espe-cífiques en el present document.

Hàbitats

Espais Codi Nom de l’hàbitat Prioritari

Marins 1120 Alguers de posidònia Prioritari

D’aiguamoll litoral 1150 Llacunes costaneres Prioritari

1310 Comunitats de salicornia

i altres plantes anuals,

colonitzadores de sòls

argilosos o arenosos salins No prioritari

1320 Espartinars No prioritari

1410 Prats i jonqueres halòfils

mediterranis (Juncetalia maritimi) No prioritari

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics

(Sarcocornetea fruticosae) No prioritari

21** Dunes marítimes Prioritari

De muntanya litoral 2270 Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre Prioritari

De muntanya interior 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Prioritari

6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana

(Arrhenatherion) No prioritari

9530 Pinedes submediterrànies de pinassa

(Pinus nigra ssp. salzmannii) Prioritari

Del Prepirineu 6210 Prats i fàcies emmatades medioeuropeus, seminaturals,

sobre calcari (Festuco-Brometea) Prioritari



9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) Prioritari

Del Pirineu 6210 Prats i fàcies emmatades medioeuropeus, seminaturals,

sobre calcari (Festuco-Brometea) Prioritari



6520 Prats de dall altimontans i subalpins No prioritari

7110 Torberes altes actives Prioritari

7230 Molleres alcalines No prioritari

De la plana agrícola 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Prioritari

D’aigües continentals 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Prioritari

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera No prioritari

92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres

i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) No prioritari

Espècies

Flora:

Espais Espècies

Marins –

D’aiguamolls litorals Kosteletzkia pentacarpos

De muntanya litoral –

De muntanya interior –

Del Prepirineu Cypripedium calceolus, Petrocoptis montsicciana, Dracocephalum

austriacum

Del Pirineu Buxbaumia viridis, Depranocladus vernicosus, Orthotrichum ro-

geri, Luronium natans

De la plana agrícola Boleum asperum

D’aigües continentals Marsilea strigosa

Fauna:Invertebrats:

Espais Espècies

D’aigües continentals Cranc de riu (Austropotamobius pallipes)

Peixos:Espais Espècies

Marins –

D’aiguamolls litorals fartet (Lebias ibera) i samaruc (Valencia hispanica)

De muntanya litoral –

De muntanya interior –

Del Prepirineu –

Del Pirineu –

D’aigües continentals Cavilat (Cottus gobio), saboga (Alosa fallax), Llopet de riu (Co-

bitis paludica), Madrilleta roja (Rutilus arcasii), Barb de munta-nya (Barbus meridionalis), Madrilla (Chondrostoma toxostoma)

Rèptils:

Espais Espècies

Marins –

D’aiguamolls litorals –

De muntanya litoral Tortuga mediterrània (Testudo hermani)

De muntanya interior Tortuga mediterrània (Testudo hermani)


Espais Espècies

Del Prepirineu –

Del Pirineu Lacerta aranica, Lacerta aurelioi, Lacerta bonnali, Lacerta agilis

De plana agrícola –

D’aigües continentals Tortuga d’estany (Emys orbicularis), tortuga de rierol (Mauremys

leprosa)

Aus:

Espais Espècies

Marins Gavina corsa (Larus audouinii), Ocell de tempesta (Hydrobates

pelagicus), Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis),Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), Baldriga balear (Puf-

finus mauritanicus)

D’aiguamoll litoral Gavina corsa (Larus audouinii), Ocell de tempesta (Hydrobates

pelagicus), Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), Bal-driga cendrosa (Calonectris diomedea), Baldriga balear (Puffinus

mauritanicus)

De muntanya litoral Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus)

De muntanya interior Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus)

Del Prepirineu Gall fer (Tetrao urogallus), Picot negre (Dryocopus martius), Tren-calòs (Gypaetus barbatus) Àguila cuabarrada (Hieraetus fasci-

atus)

Del Pirineu Perdiu xerra (Perdix perdix), Gall fer (Tetrao urogallus), Perdiublanca (Lagotus mutus), Mussol pirinenc (Aegolius funereus),Trencalòs (Gypaetus barbatus), Picot negre (Dryocopus martius)

Espais Espècies

De la plana agrícola Esparver cendrós (Circus pygargus), Sisó (Tetrax tetrax), Terrerolarogenca (Calandrella rufescens), Terrerola comú (Calandrella

brachydactyla), Calàndria (Melanocorypha calandra), Gaig blau(Coracias garrulus), Alosa becuda (Chersophilus duponti), Xoriguerpetit (Falco naumanni), Trenca (Lanius minor), Ganga (Pterocles

alchata), Xurra (Pterocles orientalis)

D’aigües continentals –

Mamífers:

Espais Espècies

Marins –

D’aiguamoll litoral Llúdriga (Lutra lutra) i totes les espècies de rats.penats de l’annexII de la Directiva 92/43, d’hàbitats

De muntanya litoral Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directiva 92/43, d’hàbitats

De muntanya interior Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directiva 92/43, d’hàbitats

Del Prepirineu Totes les espècies de rats-penats de l’annex II de la Directiva 92/43, d’hàbitats

Del Pirineu Ós bru (Ursus arctos) i totes les espècies de rats-penats de l’annexII de la Directiva 92/43, d’hàbitats

De plana agrícola –

II.2 Directrius generals per a les tipologiesd’espais

II.2.1 Directrius generals per als espais ma-rins

1. Directrius generalsA més de les directrius generals definides pel

conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais definits dins l’àmbit marí s’hi aplica-ran els següents criteris:

Els criteris establerts en el present documents’incorporaran en els plans especials de protecciódel medi natural i del paisatge que es redactindels espais de la xarxa Natura 2000.

En el cas dels espais que ja tenen Pla especialaprovat caldrà tenir en consideració les regula-cions que aquest especifica per a l’espai.

Els objectius de conservació en els espaismarins en el marc d’aquestes directrius de gestióseran els hàbitats inclosos a l’annex I i les espè-cies incloses a l’annex II de la Directiva 92/43,d’hàbitats, i la seva actualització de la Directi-va 97/62 (anomenats d’interès comunitari) méssignificatius presents a l’espai. Així mateix, tam-bé ho seran totes les espècies d’aus de l’annexI de la Directiva 79/409, d’aus, o la seva actua-lització 91/244/CE. Seran els formularis oficialsque es presenti a la Comissió Europea en el mo-ment en què s’aprovi la proposta d’espais a in-cloure a la xarxa Natura 2000 els que detallaranaquests objectius de conservació.

Les directrius fan una referència explícita alselements prioritaris de conservació que sónaquells que són objecte d’una protecció especí-fica en funció de la seva significació, fragilitat igrau d’amenaça a nivell de Catalunya. Aquestses troben definits al punt II.1 i presenten unesdirectrius específiques al final d’aquest capítol.

La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais marins caldrà que garanteixi un estat

de conservació favorable dels hàbitats i espèciesobjectiu de conservació definits al punt tercer.

Tots els projectes, plans o programes quepuguin afectar de forma apreciable els espais dela xarxa Natura 2000 s’han de sotmetre a unaadequada avaluació de les seves repercussionsen l’espai i tenint en compte els objectius de con-servació definits al tercer punt. Només s’auto-ritzaran en el cas que s’asseguri que no causa-rà perjudici a la integritat de l’espai en qüestióo que demostrin la seva compatibilitat amb elsvalors naturals de l’espai. Malgrat causi perju-dici a la integritat de l’espai, i a falta de soluci-ons alternatives, es podran autoritzar per raonsimperioses d’interès públic de primer ordre,incloses raons de naturalesa social o econòmi-ca, prenent les mesures compensatòries que si-guin necessàries per garantir la coherència globalde la xarxa Natura 2000.

En el cas que en aquest espai hi hagi un hà-bitat o una espècie prioritaris, es podran autorit-zar per raons de salut humana, seguretat públicao beneficis ambientals de primordial impor-tància. En el cas d’altres raons imperioses d’in-terès públic caldrà consultar prèviament a laComissió Europea.

En línies generals es considera incompatiblequalsevol actuació que afecti de forma apreci-able els alguers de posidònia i les altres comu-nitats de fanerògames marines.

Es fomentarà la millora del coneixementsobre els hàbitats i les espècies marines.

L’Administració realitzarà un seguiment del’estat de conservació dels hàbitats i les espèciesd’interès comunitari.

Es redactarà un Pla de conservació dels hà-bitats marins.

S’impulsaran línies de treball conjuntes ambels col·lectius implicats en l’ús i/o la conserva-ció dels espais marins per tal de fomentar les

activitats compatibles amb la conservació delsvalors naturals.

S’impulsarà la coordinació administrativa pertal d’optimitzar la gestió en els espais marins dela xarxa Natura 2000.

2. Directrius per a la pesca marítima i altresactivitats d’explotació marina

La gestió de la pesca marítima anirà encami-nada al manteniment de l’activitat existent d’unamanera compatible amb la conservació en elsespais de Natura 2000 sempre que no suposi unimpacte significatiu pels hàbitats i les espèciesd’interès comunitari.

La regulació de la pesca de ròssec en els es-pais de la xarxa Natura 2000 és l’establerta al’Ordre de 2 de maig de 2000, pel qual s’establienfons mínims per a l’arrossegament al litoral deCatalunya.

L’activitat de pesca marítima amb palangrede superfície podrà realitzar-se dins els espaisde la xarxa Natura 2000 qualificats exclusiva-ment com a LIC al nord del delta de la Torderaexcepte durant el període amb major presènciade tortugues marines (juliol-octubre), especial-ment Caretta caretta. En el cas dels espais desig-nats com a ZEPA i dels LIC situats entre el Deltade la Tordera i el Delta de l’Ebre no serà per-mesa aquesta art de pesca. La pesca amb palan-gre de fons no queda subjecte a aquesta restric-ció.

Als espais marins de la xarxa Natura 2000definits per a les praderies de posidònia, s’apli-carà el règim definit a l’Ordre de 31 de juliol de1991, de regulació dels herbassars de faneròga-mes marines.

Es redactarà un manual de bones pràctiquespesqueres que permeti la sensibilització i la in-formació del col·lectiu pesquer sobre la neces-sitat de conservació dels recursos i els valors


naturals marins. Aquest manual contemplaràuna petita guia identificativa dels ocells marinsmés importants del litoral, que permeti diferen-ciar-los per tal que el col·lectiu pesquer coneguibé les espècies que estan amenaçades.

S’establiran convenis de col·laboració ambentitats o confraries de pescadors, amb la coor-dinació de les diferents administracions compe-tents, encaminats a la protecció dels valors na-turals marins. Aquests convenis cercaran lacol·laboració de les confraries de pescadors enel sentit de la recol·lecció d’animals ferits (en elcas de tortugues i ocells) o de donar avís alsAgents Rurals en cas de trobar-se mamífersmarins o elasmobranquis inclosos en la llistavermella d’espècies amenaçades o bé d’espèciesd’elasmobranquis amb poblacions reduïdes, pertal que siguin traslladats al centre de recuperaciópertinent.

La instal·lació de gàbies de cultiu es regula perl’Acord del Govern de la Generalitat. D’aquestamanera, i de forma general, no és permesaaquesta activitat als espais marins de la xarxaNatura 2000 excepte en els sectors de la badiade Roses i de les costes del Garraf en què lesàrees previstes per la normativa vigent així hopermet sempre i quan no afectin de forma sig-nificativa els hàbitats d’interès comunitari ob-jecte de protecció.

La resta d’activitats d’explotació de recursosmarins es permetran sempre que assegurin elmanteniment dels hàbitats i les espècies d’interèscomunitari de la zona. Serà en el marc dels plansespecials o plans de gestió que s’ordenaran al-guns d’aquests usos (ex.: marisqueig) especial-ment durant el període reproductor de làrids iestèrnids per tal d’assegurar-ne l’èxit reproduc-tor.

Si els objectius de conservació dels hàbitatsi les espècies d’interès comunitari requereixenmesures actives de gestió pesquera més enllà deles previstes en aplicació de la condicionalitat,s’establiran mecanismes voluntaris de fomentde les mateixes amb el seu corresponent finan-çament pel sobrecost o el lucre cessant queaquestes mesures suposin. Aquests mecanismesseran les eines pel manteniment de la renda pes-quera de forma compatible amb la conservaciódels valors naturals lligats a l’activitat pesque-ra professional.

3. Infraestructures marines o litorals i man-teniment de platges

Qualsevol nou projecte d’infraestructuramarina (col·lectors submarins, col·lectors de cap-tació de dessaladores, línies de conducció elèc-trica, parcs eòlics, nous espais terrestres guanyatsal mar...) haurà d’evitar l’afectació significativadels hàbitats d’interès comunitari presents en elsespais de la xarxa Natura 2000 i de les espèci-es de fauna i flora per les quals aquests es qua-lifiquen.

En cas de no trobar-se alternativa possible,en aplicació de l’article 6 de la Directiva 92/43,d’hàbitats, caldrà definir les mesures compen-satòries adequades que assegurin el manteni-ment dels valors naturals de l’espai en aplicaciódel necessari procés d’avaluació d’impacte am-biental.

L’ampliació dels ports existents així com lanova construcció haurà d’evitar la afectaciódirecta dels espais de Natura 2000.

No es permetrà l’extracció de sorres per aregeneració de platges o altres usos dins els es-

pais de la xarxa Natura 2000 quan afectin direc-tament o indirectament l’estat de conservaciódels hàbitats d’interès comunitari.

4. Les activitats turístiques o de lleureEn les àrees de màxima sensibilitat es regu-

larà les activitats turístiques, nàutiques incloses,esportives i de lleure per tal d’evitar l’afectaciósobre els seus valors naturals dels espais. Seràen el marc del Pla especial que es zonificarà elsespais en funció de la seva sensibilitat a l’ús re-creatiu i/o esportiu.

S’elaborarà un manual de bones conductesper als practicants d’activitats submarines quepermeti sensibilitzar aquest col·lectiu sobre laconservació dels valors naturals dels espais Na-tura 2000.

Es promourà campanyes d’informació i sen-sibilització de persones i col·lectius relacionatsamb aquest tipus d’activitats.

S’impulsarà la col·locació de cartells explica-tius dels valors naturals dels espais marins de laxarxa Natura 2000 a l’espai terrestre adjacent.


Els elements considerats com de conservacióprioritària en aquests espais i que, per tant, hancondicionat de forma més restrictiva algunes deles directrius especificades són els següents:

Hàbitats

Alguers de posidònia

Espècies

Gavina corsa (Larus audouinii)

Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus)

Cob marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

Baldriga balear (Puffinus mauritanicus)

*Alguers de posidòniaA les àrees amb presència d’aquest hàbitat

s’aplicaran les següents mesures:S’impulsarà línies de seguiment específiques

sobre l’estat de conservació dels hàbitats marinsi de la seva biocenosi.

En el cas específic de la Xarxa de Seguimentde les Praderies de Fanerògames Marines, jaconstituïda, s’impulsarà la seva acció i s’hi inte-grarà en els compromisos definits a la Directi-va 92/43, d’hàbitats, de seguiment de l’estat deconservació dels hàbitats d’interès comunitaridins els espais de Natura 2000.

Es declararan espais de protecció especial, al’empara de la Llei 12/1985, d’espais naturals, elssectors més rellevants de la xarxa Natura 2000.

Aus marinesA les àrees amb presència d’aquestes espè-

cies s’aplicaran les següents mesures:Totes les zones declarades com a ZEPA tin-

dran la consideració d’àrees d’alimentació alsefectes del Pla de recuperació de la gavina corsa(Decret 259/2004, de 13 d’abril) en les qualss’afavoriran les zones de repòs i alimentació del’espècie. Qualsevol activitat susceptible d’alte-rar-les serà objecte d’avaluació d’impacte am-biental.

En aplicació de l’article 19 de la Llei 3/1988,de protecció dels animals, i en els àmbits pro-tegits per la present xarxa, es podran establirmitjançant Ordre i/o altres disposicions legals,restriccions de fondeig i de realització d’activitatsnàutiques i d’ús dels espais declarats com a

ZEPA dins els àmbits de nidificació de les es-pècies per les quals s’han establert les zonesprotegides i particularment del corbmari emplo-mallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii),l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), lagavina corsa (Larus audouinii), la gavina cap-blanca (Larus genei) i els xatracs (Sterna sp).

Tal i com diu la disposició derogatòria de laLlei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels ani-mals resta vigent l’article 19.2 de la Llei 3/1988,de protecció dels animals, segons el qual s’esta-bliran si s’escau, mitjançant les normes legalsoportunes, restriccions temporals de l’ús delsespais declarats com a ZEPA de la present xarxaen indrets de concentració postnupcial, muda,migració i hivernada de les espècies objecte deprotecció, en especial les dels ordres Gaviifor-mes, Podicipediformes, Procellariiformes, Pe-lecaniformes i Charadriiformes així com lesincloses a l’annex 1 de la Llei 22/20003, de 4 dejuliol, de protecció dels animals.

II.3.1 Directrius generals per als espais d’ai-guamoll litoral


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais definits pels aiguamolls litorals s’hiaplicaran els següents criteris:

Els criteris establerts en el present documents’incorporaran en el Pla especial de protecció delmedi natural i del paisatge que es redactin delsespais de la xarxa Natura 2000.


Els objectius de conservació en els espaisd’aiguamolls litorals en el marc d’aquestes di-rectrius de gestió seran els hàbitats inclosos al’annex I i les espècies incloses a l’annex II dela Directiva 92/43, d’hàbitats, i la seva actualit-zació de la Directiva 97/62 (anomenats d’inte-rès comunitari) més significatius presents a l’es-pai. Així mateix, també ho seran totes lesespècies d’aus de l’annex I de la Directiva 79/409,d’aus, o la seva actualització 91/244/CE. Seranels formularis oficials que es presenti a la Comis-sió Europea en el moment en què s’aprovi laproposta d’espais a incloure a la xarxa Natura2000 els que detallaran aquests objectius deconservació.


La gestió i les regulacions que es realitzi enels espais d’aiguamolls litorals caldrà que garan-teixi un estat de conservació favorable dels hà-bitats i les espècies objectius de conservaciódefinits al punt tercer.

Tots els projectes, plans o programes quepuguin afectar de forma apreciable els espais dela xarxa Natura 2000 s’han de sotmetre a unaadequada avaluació de les seves repercussionsen l’espai i tenint en compte els objectius de con-servació definits al tercer punt. Només s’auto-ritzaran en el cas que s’asseguri que no causa-rà perjudici a la integritat de l’espai en qüestióo que demostrin la seva compatibilitat amb elsvalors naturals de l’espai. Malgrat causi perju-dici a la integritat de l’espai, i a falta de soluci-


ons alternatives, es podran autoritzar per raonsimperioses d’interès públic de primer ordre,incloses raons de naturalesa social o econòmi-ca, prenent les mesures compensatòries que si-guin necessàries per garantir la coherència globalde la xarxa Natura 2000.


Es considerarà en general d’interès l’adqui-sició per l’Administració de terrenys on es pu-guin establir règims puntuals de protecció inte-gral en motiu del seu especial valor natural.

Es promourà, en tot moment, el treball con-junt amb els col·lectius implicats en la gestió aixícom els ajuntaments dels espais de la xarxaNatura 2000, per tal de definir conjuntament lesaccions a realitzar i aconseguir una major cons-cienciació respecte als valors naturals d’aquestsespais. En aquest sentit caldrà promoure, a pro-posta de la Generalitat, dels ajuntaments o al-tres ens locals, o de les organitzacions territo-rials, sectorials o socials, la creació de consorcis,taules de treball, i d’altres sistemes de discussiói participació per a la presa de decisions, per alglobal de la gestió d’un espai o per a aspectesconcrets d’aquesta.

S’impulsarà la investigació aplicada a la con-servació de hàbitats i espècies d’interès comu-nitari i s’establiran un programes de seguimentde l’estat de conservació específics per a cadaelement.

S’establiran els mecanismes de col·laboraciói suport amb els organismes competents (Agèn-cia Catalana de l’Aigua i Confederación Hidro-gráfica del Ebro) pel correcte desplegament dela Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) enl’àmbit dels espais Natura 2000, amb l’objectiude mantenir i millorar el medi aquàtic i assolirel bon estat ecològic, químic i quantitatiu de lesaigües superficials i subterrànies.

2. Directrius per a l’agricultura i la ramaderiaLa gestió agrària anirà encaminada al man-

teniment de les explotacions existents d’unamanera compatible amb la conservació delsvalors naturals de l’espai. Els criteris que hau-ran de regir seran els següents:

Es promourà el manteniment de l’agriculturatradicional utilitzant, quan s’escaigui, els contrac-tes globals d’explotació i l’aplicació de mesuresagroambientals com a instruments de gestió con-tractual entre l’Administració i els titulars de lesexplotacions, com a eines principals pel mante-niment de la renda agrària de forma compati-ble amb la conservació dels valors naturals lli-gats a l’activitat agrària.

Els criteris i mesures ambientals contemplatsen els contractes globals d’explotació i les me-sures agroambientals que promogui l’adminis-tració agrària, es definiran amb la col·laboracióde la Direcció General del Medi Natural delDMAH.

Es promourà, quan sigui convenient, una marcade qualitat local agrícola, que posi èmfasi en l’agri-cultura tradicional realitzada en explotacions sos-tenibles en espais de la xarxa Natura 2000.

S’admetrà tot tipus de regadiu sempre quesigui compatible amb la conservació dels valorsnaturals dels espais.

Les concentracions parcel·làries hauran degarantir un mínim d’estructura natural del pai-satge que asseguri la conservació dels valorsnaturals de l’espai.

Es fomentarà l’aplicació de mesures de ges-tió de l’hàbitat adreçades a assolir una estruc-tura del paisatge en mosaic, alternant espaisoberts i espais forestals, sobretot mitjançant elmanteniment dels marges, de les àrees de pas-tura i de les àrees arbustives i de baixa coberturavegetal.

No es consideren compatibles, amb caràctergeneral, les rompudes de terrenys forestals.

La construcció de noves granges en aquestsespais es considera un ús incompatible, llevat decasos excepcionals que no afectin negativamentla integritat de l’espai i els seus objectius de con-servació.

La gestió de dejeccions ramaderes en espaisde la xarxa Natura 2000 estarà regulada per lalegislació sectorial tot i que, puntualment i deforma molt justificada, en el marc del pla espe-cial de cada espai es podrà fer alguna regulacióespecífica amb motiu d’una millor protecció delsvalors naturals en sectors concrets. En aquestsentit, el possible increment de costos de l’ex-plotació ramadera afectada per aquesta regula-ció caldrà que sigui previst i compensat pel pro-grama d’actuacions de l’esmentat pla.

Es promourà l’assessorament als agricultorsper l’ús de productes fitosanitaris que no afec-tin la flora i fauna silvestre (categoria toxicolò-gica de baixa toxicitat per a la fauna).

La realització de cremes controlades hauràde comptar amb informe previ de l’òrgan ges-tor de l’espai o, en el seu defecte, dels ServeisTerritorials del Departament de Medi Ambienti Habitatge, tot tenint en compte la limitacióestablerta a l’article 4.2a del Reial decret 2382/2004, de la condicionalitat, i el Decret 64/1995,de mesures de prevenció d’incendis forestals.

3. Directrius per a la gestió forestalEls usos i les activitats forestals s’han de des-

envolupar amb criteris de gestió sostenible delsterrenys forestals, i de forma que sigui compa-tible l’aprofitament dels recursos forestals ambla conservació dels valors naturals de l’espai.

S’impulsarà, en el marc del que s’especificaal títol IV del Reglament 1698/2005, del FEA-DER, i de forma voluntària, la planificació fo-restal amb l’objectiu que totes les finques públi-ques i privades que tenen un territori dins unespai xarxa Natura 2000 acabin tenint el seu Plade gestió i ordenació (PTGMF, PSGF o Plad’Ordenació). Aquest ha de tenir en comptecriteris de conservació dels hàbitats i de les es-pècies d’interès comunitari presents als espais.

Els treballs d’aforestació de terrenys agrícoleshauran de comptar, a l’hora de ser autoritzats,amb l’informe previ de l’òrgan gestor de l’espaio en el seu defecte, amb l’informe dels ServeisTerritorials del DMAH.

Es procurarà adequar la realització dels apro-fitaments forestals a èpoques que no interferei-xin amb el cicle biològic de les espècies d’inte-rès comunitari de l’espai. En cas de ser necessarid’efectuar una actuació en èpoques sensibles pera alguna espècie d’interès comunitari, requeriràun informe previ de l’òrgan gestor de l’espai oen el seu defecte del Serveis Territorials delDMAH. En aquest sentit, els nous plans tècnicso d’ordenació que s’elaborin hauran de preveureaquest fet de manera que, un cop aprovats, no

sigui necessari un informe cada vegada que esvulgui realitzar una actuació.

No s’admetran rompudes de terrenys fores-tals.

S’afavoriran els tractaments silvícoles querebutgin l’ús de productes fitosanitaris per laseva afectació, directa o indirecta, sobre la fauna.

Es considerarà d’interès l’adquisició per partde l’Administració dels drets de tallada en bos-cos privats, amb la finalitat de garantir la qua-litat de l’hàbitat, sense lesionar els drets delspropietaris de les finques.

Els aprofitaments forestals que es desenvolu-pin en àrees amb bosc de ribera, marges arbratsde conreu o fileres arbrades de recs i sèquies hande garantir la persistència i conservació de lescomunitats forestals i hàbitats d’interès comu-nitari.

Les noves plantacions forestals no podensuposar, en cap cas, la desaparició d’hàbitatsd’interès comunitari.

En la redacció dels plans de prevenció d’in-cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte la presència d’hàbitats i/o espèciesd’interès comunitari i caldrà assegurar la sevano afectació per l’aprovació definitiva dels plans.

4. Directrius per a la caça i la pesca continentalLa gestió cinegètica es considera compatible

en el conjunt de l’espai i s’entén com una acti-vitat econòmica potencialment sostenible desdel punt de vista ambiental. Els criteris que laregiran seran els següents:

Es promourà la col·laboració activa amb elcol·lectiu de caçadors i pescadors a l’hora de dura terme les mesures proposades.

Es promourà l’ordenació i planificació del’aprofitament de les espècies cinegètiques, i esfomentaran les mesures de gestió de l’hàbitat(abeuradors, refugis per a conills, sembrat deparcel·les cinegètiques, etc.) i de seguiment icontrol sanitari.

El Pla especial promourà una planificaciócinegètica amb directrius de gestió comunes perla totalitat de l’espai. Així mateix, en ell es re-gularà la caça menor durant la mitja veda enfunció de la possible afectació a les espèciesd’interès comunitari podent establir àrees on nosigui permesa aquesta activitat.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives amb el col·lectiu de caçadors, ambla finalitat d’afavorir la conservació i proteccióde les espècies d’interès comunitari presents enespais xarxa Natura 2000.

No es permetran les àrees privades de caçaamb reglamentació especial.

Per a la realització de batudes excepcionalsde senglar i altres espècies de caça major entreels mesos de febrer a juny en l’espai caldrà unaautorització específica prèvia dels responsablesde la gestió de l’espai natural o, en el seu defecte,de la Direcció General del Medi Natural delDMAH.

Es promouran programes per a limitar ladensitat de porc senglar i prevenir els conflic-tes que pugui ocasionar a les activitats econò-mics de la zona i conservar els hàbitats i les es-pècies d’interès comunitari que pugui afectar.

S’admeten les repoblacions cinegètiques sem-pre que vagin dirigides al reforçament de les po-blacions naturals i amb totes les garanties sani-tàries i genètiques requerides per la normativasectorial aplicable.


No es permetrà la reintroducció i allibera-ment d’espècies de fauna al·lòctones, a excep-ció del faisà (Phasianus colchicus) i sempre iquan aquesta espècie sigui compatible amb laconservació i protecció de les espècies d’interèscomunitari presents en aquests espais.

Es fomentarà, conjuntament amb les socie-tats de caçadors, la creació de zones de refugide caça en àrees amb major interès per a la con-servació dels valors de l’espai.

Totes les directrius i aspectes que incideixensobre la pesca i la conservació dels ambientsaquàtics continentals determinats a les directriusdels espais d’aigües continentals seran d’aplica-bilitat al present espai.


En les parts marines dels espais d’aiguamollslitorals s’hi aplicarà les mateixes regulacionsd’aquestes activitats que s’han definit per alsespais marins així com les del capítol que espe-cifica les directrius per a infraestructures marineso litorals i el manteniment de les platges.

6. Directrius per a les activitats extractivesLes activitats extractives es regularan d’acord

amb els instruments específics d’ordenació decada espai.

7. Directrius per al turisme, el lleure i la cir-culació rodada

La gestió de les activitats de turisme i lleureals espais de la xarxa Natura 2000 ha d’anar en-caminada a la seva realització de forma compa-tible amb la conservació dels valors naturalsd’aquests espais així com a la seva promoció coma recurs econòmic d’aquestes àrees. Les condi-cions que han de regir aquestes activitats seranles següents:

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles i la comercialització de productes artesanals,amb el recolzament de la imatge d’espèciesanimals especialment significatives com l’àguilacuabarrada o la tortuga mediterrània com a sím-bol i marca de qualitat.

Es fomentarà la iniciativa pública i privadaper a les activitats de turisme i lleure relaciona-des amb els valors naturals i culturals de la zona.

En la regulació de l’accés públic als sectorslitorals d’aquests espais es tindrà en compte lespossibles molèsties a sectors de cria d’aus.

En els sectors dunars o propers a les platgeses senyalitzarà adequadament els seus accessosper tal de garantir un estat de conservació favo-rable dels valors naturals de l’espai.

Es regularà l’organització d’activitats turís-tiques, esportives i de lleure amb la finalitatd’evitar les interferències amb la conservaciódels hàbitats i les espècies d’interès comunita-ri, tenint en compte les seves àrees de distribuciói els períodes de màxima sensibilitat de les es-pècies d’interès comunitari presents.

L’organització de pràctiques esportives,d’aventura o de lleure comercialitzades en es-pais de la xarxa Natura 2000 requeriran de l’au-torització corresponent de l’òrgan gestor de l’es-pai o, en el seu defecte, del Serveis Territorialsdel DMAH.

L’accés motoritzat a l’espai es regularà per lesnormes definides per als espais del PEIN de laLlei 9/1995 i el Decret 166/1998. De forma ge-neral, s’admet el trànsit rodat pel conjunt del’espai exclusivament per la xarxa viària bàsica.En el marc de la redacció del Pla especial es

definiran les àrees i èpoques de major sensibi-litat d’espècies i hàbitats per tal de regular-nel’accés motoritzat a vehicles no autoritzats i devisitants foranis.

La realització de proves i competicions espor-tives amb vehicles motoritzats no és permesadins aquests espais.

L’acampada organitzada amb caràcter tem-poral tan sols es permetrà dins les àrees d’acam-pada i quan tingui lloc en funció del que disposala legislació vigent sobre colònies, campaments,camps de treball i rutes per a joves, i requeri-rà l’informe previ dels Serveis Territorials delDMAH.

S’elaborarà un manual de bones conductesper a visitants d’espais de la xarxa Natura 2000,amb l’objectiu de conscienciejar al visitant de laimportància del seu comportament per la con-servació dels hàbitats i les espècies d’interèscomunitari (àliga cuabarrada, tortuga mediter-rània, etc.).

8. Directrius per a l’edificacióSerà en el marc dels plans especials on es

regularà l’edificació admesa a cada espai. Noobstant, i a grans trets, aquest regulació segui-rà les següents premisses:

A tota la superfície dels espais xarxa Natura2000 se li aplicarà el règim de sòl no urbanitzabletal com defineix el Decret 328/1992, del PEIN.En aquest sentit, queda prohibida la urbanitza-ció però no l’edificació.

En les àrees amb presència d’hàbitats i/o es-pècies d’interès comunitari, no s’admetran ins-tal·lacions ni usos que siguin incompatibles ambla seva conservació.

Abans de disposar del Pla especial, l’edificacióestarà regulada pel planejament urbanístic mu-nicipal i la Llei 3/1998, d’IIAA.

S’oferirà informació i criteris als municipisinclosos dins els espais Natura 2000 per a l’exer-cici de les seves competències en matèria deplanejament urbanístic i protecció d’espais na-turals.

Es permetran les noves edificacions sempreque vagin lligades a l’activitat agrícola, ramaderao forestal tradicional de la finca i amb informeprevi favorable del DMAH.

La construcció i rehabilitació de nous habi-tatges, es regularà pel que determina la legislacióvigent en matèria urbanística i haurà de comptaramb informe favorable previ del DMAH per ala seva autorització.

El Pla especial regularà, de forma molt espe-cífica, les construccions admeses en platges isectors adjacents no admetent aquelles quepoden suposar una afectació els seus valorsnaturals.

9. Directrius per a l’ús de l’aigua i les infra-estructures hidràuliques

La gestió de l’ús de l’aigua ha d’anar encami-nada al manteniment de les característiquesactuals i a permetre la millora de la seva efici-ència o la seva intensificació en el marc de laconservació dels valors naturals dels espais dela xarxa Natura 2000. Les condicions que han deregir aquesta activitat seran les següents:

En el marc de la avaluació de l’impacte am-biental de les infraestructures hidràuliques,s’analitzarà, de forma preferent, la seva reper-cussió sobre hàbitats i espècies d’interès comu-nitari i es prioritzarà l’alternativa que no afec-ti les àrees amb la seva presència. També esgarantirà que les mesures correctores que s’es-

tableixi incideixin en la millora de la qualitat delshàbitats d’interès comunitari i dels hàbitats deles espècies d’interès comunitari

En la construcció de noves infraestructureshidràuliques s’aplicaran les mesures correcto-res adients amb l’objectiu d’assegurar la perme-abilitat de les infraestructures per la fauna sil-vestre.

Es podran realitzar obres i actuacions demanteniment i de modernització de les infraes-tructures del sistema de reg, amb una adequa-da avaluació ambiental prèvia, quan s’escaigui,de les seves repercussions sobre l’espai.

Qualsevol nova concessió d’extracció d’aigua,tant subterrània com superficial, haurà de comp-tar amb informe preceptiu de l’òrgan gestor del’espai protegit, que avaluï la seva possible afec-tació als hàbitats i les espècies d’interès comu-nitari.

Les extraccions preexistents, en el marc de lalegislació sectorial que les regula, han de garantirles següents condicions:

1. Que no s’excedeixi la capacitat de càrre-ga de l’aqüífer de la zona.

2. La permanència de cabals superficials ai-gües avall de l’extracció.

3. La permanència del règim hídric naturalde les zones humides existents en l’àmbit del Pla.

4. Que no provoquin salinització de zoneshumides properes.

Es promourà el desenvolupament i l’aplica-ció del pla per a la millora progressiva de leszones humides que estiguin afectades per lapresència de plom.

10. Directrius per a les infraestructures ener-gètiques

La construcció de noves infraestructures ener-gètiques als espais de la xarxa Natura 2000 hade fer-se de forma compatible amb la conserva-ció dels valors naturals d’aquests espais. Fins almoment en què es redacti el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge de cadaespai, les condicions que les han de regir seranles següents:

Les infraestructures energètiques han d’evitarcausar perjudici a la integritat dels espais de laxarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbitatsi espècies que són objectius de conservació decada espai. A falta de solucions alternatives, lesinfraestructures energètiques necessàries percomplir els objectius públics de primer ordredefinits en la planificació energètica del Governde la Generalitat, es podran autoritzar adoptantles adequades mesures compensatòries per ga-rantir la coherència global de la xarxa Natura2000.

En el cas concret dels parcs eòlics només espodran autoritzar, en espais de la xarxa Natu-ra 2000, en les àrees definides en la planificacióde la implantació de l’energia eòlica del Governde la Generalitat. Aquestes àrees hauran de serimprescindibles per assolir l’objectiu de produc-ció de 8.800 GWh d’electricitat d’origen eòlicamb 3.500 MW de potència instal·lada perquèno tenen solucions alternatives fora de la xar-xa Natura 2000.

La creació de noves infraestructures d’altatensió de més de 66 kV requerirà DIA favora-ble per a la seva implantació, prèvia consulta aldepartament competent en matèria d’energia,i hauran d’incorporar mesures correctores (se-nyalització de cables, utilització de suports ambdissenys segurs, soterrament de trams en àrees


amb elevat risc d’electrocució, etc.) que dismi-nueixin la mortalitat per electrocució o col·lisiód’espècies d’aus d’interès comunitari.

La creació de noves infraestructures de dis-tribució de menys de 30 kV requerirà consultaprèvia al DMAH per tal de valorar si cal quesiguin sotmeses al procediment d’impacte am-biental. El DMAH consultarà al departamentcompetent en matèria d’energia sobre la neces-sitat de la línia abans del seu pronunciament.

S’instarà al condicionament de les línies d’altai mitja tensió ja existents amb mesures correc-tores que disminueixin la mortalitat per electro-cució i col·lisió d’espècies protegides.

11. Directrius per a les infraestructures vià-ries

Fins al moment en què es redacti el Pla espe-cial de protecció del medi natural i del paisat-ge de cada espai, les condicions que les han deregir seran les següents:

S’identificaran els trams de vies de comuni-cació especialment perillosos per a les espèci-es d’interès comunitari i es proposaran les me-sures correctores oportunes que facilitin el pasdels individus i redueixin el risc d’atropellament.

No es permetrà l’obertura de nous trams dela xarxa viària bàsica en els espais a excepció deles que serveixin d’accés als serveis d’equipa-ments d’ús públic, a les de suport a les tasquesde gestió de l’espai i les necessàries per a l’apro-fitament dels recursos naturals permesos alsespais.

La modificació o millora d’infraestructuresviàries requerirà d’un informe previ del DMAHen el qual es defineixi les mesures correctoresadients.

Els plans especials incorporaran aspectesrelacionats amb les infraestructures viàries (in-fraestructures de prevenció d’incendis, el Pla decamins comarcal, les infraestructures i serveispúblics), delimitant les zones més crítiquesd’afectació en funció de la presència d’hàbitatsi/o espècies d’interès comunitari.



Hàbitats

Llacunes costaneresDunes marítimessalicorniars, espartinars i vegetació d’aiguamoll

Espècies

Fartet (Lebias ibera)

Samaruc (Valencia hispanica)

*Llacunes costaneresA les àrees amb presència d’aquest hàbitat

s’aplicaran les següents mesures:Caldrà garantir la conservació d’aquest hà-

bitat en la seva integritat.Cal conservar, de forma estricte, les comuni-

tats vegetals associades a les llacunes costane-res tant aèries com subaquàtiques.

Cal assegurar el manteniment de la dinàmi-ca natural entre la llacuna costanera i el sectormarí limitant.

Caldrà evitar l’abocament de residus, tantsòlids com líquids, a la llacuna.

*Dunes marítimesA les àrees amb presència d’aquest hàbitat


bitat en la seva integritat.Es promourà l’ús didàctic i d’educació ambi-

ental en aquest sector com a elements configu-rador d’un paisatge propi de la zona i amb unvalor natural elevat.

*Salicorniars, espartinars i vegetació d’aigua-moll

A les àrees amb presència d’aquests hàbitatss’aplicaran les següents mesures:

Caldrà garantir la conservació d’aquests hà-bitats en la seva integritat.

Es promourà l’ús didàctic i d’educació ambi-ental en aquest sector com a elements configu-rador d’un paisatge propi de la zona i amb unvalor natural elevat.

Quedarà prohibit el deteriorament de l’espè-cie de flora d’interès comunitari (Kosteletzikiapentacarpos) així com de les que destaca el PEINcom estrictament protegides en aquests espais.

Es donarà recolzament a les tasques de recu-peració de la Kosteletzikia pentacarpos que s’es-tan duent a terme en l’àmbit del Delta del Llo-bregat.

En el marc de la redacció del Pla de con-servació de les zones humides a Catalunya estindrà una especial consideració als hàbitats pro-pis d’aiguamolls dins els espais de la xarxa Na-tura 2000.

Quedarà prohibida qualsevol extracció d’ai-gua que pugui anar en detriment de la conser-vació en un bon estat d’aquest hàbitats.

La regulació de l’ús públic en aquests espaisha de tenir en compte, de forma molt especial,la no afectació dels salicorniars i espartinars.

*Fartet i samarucA les àrees amb presència d’aquestes espè-

cies s’aplicaran les següents mesures:Es promourà i donarà suport amb tots els

mitjans tècnics, materials i humans possibles ales actuacions emmarcades en el Pla de recupe-ració de les dues espècies, com el seguiment deles poblacions, la recerca sobre l’espècie, la vi-gilància de les àrees amb la seva presència, etc.

Per aconseguir la màxima eficàcia en l’apli-cació de les mesures previstes en els pla de re-cuperació d’ambdues espècies, els responsablesde la gestió dels espais Natura 2000 participa-ran en els grups de consulta i coordinació, inte-grats pels òrgans competents del DMAH i d’al-tres comunitats autònomes on es desenvolupinplans o actuacions similars, i per altres entitatspúbliques o privades interessades.

Es monitoritzarà l’expansió de les espèciesexòtiques, en especial de la gambúsia (Gambusiaholbrooki) i del cranc de riu americà (Procam-barus clarkii), i, si s’escau, es promourà el controlde les seves poblacions.

Evitar l’excessiva compartimentació delshàbitats aquàtics i la desconnexió entre les po-blacions.

Es potenciarà el maneig de les masses d’ai-gua aplicant criteris que afavoreixin al màximambdues espècies.

Els aprofitaments piscícoles i d’invertebratss’hauran de regular de manera que afavoreixinles poblacions de fartet i de samaruc en lesmasses d’aigua incloses en els espais Natura2000.

Es promouran plans d’actuacions de milloradels hàbitats, com la regeneració d’antics aigua-molls i/o llacunes dessecats o contaminats, la mo-dificació de drenatges per recuperar els nivellsfreàtics originals, etc.

Es donarà suport a la recerca i al mantenimentd’estocs en captivitat i de reproducció del farteti el samaruc que es porten a terme en el CentrePiscícola del Parc Natural Delta de l’Ebre. Espromourà el desenvolupament del programa decria en captivitat per a totes dues espècies.

Quan sigui necessari, es reforçaran les pobla-cions, emprant protocols de translocaciód’exemplars que coordinin les actuacions neces-sàries i els investigadors, gestors i centres impli-cats, i garantint el flux d’informació i la partici-pació pública en el procés de debat i l’elaboracióde plans de mesures especials.

II.4.1 Directrius generals pels espais de mun-tanya litoral


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais definits en la muntanya litoral s’hiaplicaran els següents criteris:

Els criteris establerts en el present documents’incorporaran en el Pla especial de protecció delmedi natural i del paisatge que es redactin delsespais de la xarxa.


Els objectius de conservació en els espais demuntanya litoral en el marc d’aquestes directriusde gestió seran els hàbitats inclosos a l’annex Ii les espècies incloses a l’annex II de la Direc-tiva 92/43, d’hàbitats, i la seva actualització dela Directiva 97/62 (anomenats d’interès comu-nitari) més significatius presents a l’espai. Aixímateix, també ho seran totes les espècies d’ausde l’annex I de la Directiva 79/409, d’aus, o laseva actualització 91/244/CE. Seran els formu-laris oficials que es presenti a la Comissió Eu-ropea en el moment en què s’aprovi la propostad’espais a incloure a la xarxa Natura 2000 els quedetallaran aquests objectius de conservació.


La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais de muntanya litoral caldrà que garan-teixi un estat de conservació favorable dels hà-bitats i espècies objectius de conservació defi-nits al punt tercer.

Tots els projectes, plans o programes quepuguin afectar de forma apreciable els espais dela xarxa Natura 2000 s’han de sotmetre a unaadequada avaluació de les seves repercussionsen l’espai i tenint en compte els objectius de con-servació definits al tercer punt. Només s’auto-ritzaran en el cas que s’asseguri que no causa-rà perjudici a la integritat de l’espai en qüestióo que demostrin la seva compatibilitat amb elsvalors naturals de l’espai. Malgrat causi perju-dici a la integritat de l’espai, i a falta de soluci-ons alternatives, es podran autoritzar per raonsimperioses d’interès públic de primer ordre,incloses raons de naturalesa social o econòmi-


ca, prenent les mesures compensatòries que si-guin necessàries per garantir la coherència globalde la xarxa Natura 2000.


Els plans especials de protecció del medinatural i del paisatge determinaran els hàbitatsi les espècies de conservació prioritària en cadaespai, i, si és necessari, les seves àrees crítiquesde conservació. Aquests plans han de ser apro-vats pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

En relació amb el punt anterior, pel cas espe-cífic de l’àguila cuabarrada i la tortuga mediter-rània, aquestes directrius tenen en compte elssectors més crítics per a la seva conservació quees troben delimitats, de manera indicativa, enla cartografia adjunta. Aquestes delimitacionsdels sectors crítics s’hauran de tenir en comp-te en l’avaluació de plans i projectes mentre nos’aprovin els plans especials de protecció delmedi natural i del paisatge, que en concretaranles delimitacions, d’acord amb el punt anterior.

Amb caràcter general, es consideraran incom-patibles les actuacions que afectin de maneraapreciable els sectors crítics per a la conserva-ció de l’àguila cuabarrada i la tortuga mediter-rània, així com en les zones amb presència dedunes fixades amb pi pinyer.

Es declararà espais de protecció especial, al’empara de la Llei 12/1985, d’espais naturals, enels sectors més rellevants de la xarxa Natura2000.

Es considerarà en general d’interès l’adqui-sició per l’Administració de terrenys on es pu-guin establir règims puntuals de protecció inte-gral en motiu del seu especial valor natural.

Es promourà, en tot moment, el treball con-junt amb els col·lectius implicats en la gestió aixícom els ajuntaments dels espais de la xarxaNatura 2000, per tal de definir conjuntament lesaccions a realitzar i aconseguir una major cons-cienciació respecte als valors naturals d’aquestsespais. En aquest sentit caldrà promoure, a pro-posta de la Generalitat, dels ajuntaments o al-tres ens locals, o de les organitzacions territo-rials, sectorials o socials, la creació de consorcis,taules de treball, i d’altres sistemes de discussiói participació per a la presa de decisions, pelglobal de la gestió d’un espai o per aspectesconcrets d’aquesta.






Es promourà, quan sigui convenient, unamarca de qualitat local agrícola, que posi èmfasien l’agricultura tradicional realitzada en explo-tacions sostenibles en espais de la xarxa Natu-ra 2000.

S’admetrà tot tipus de regadiu sempre que nocomporti una intensificació cap a cultius d’arbresfruiters i sempre que no afecti a sectors críticsde l’àguila cuabarrada, la tortuga mediterràniao les àrees agrícoles actuals del conreu cerealísticsecà del Montsià incloses dins els espais. Enaquests casos caldrà analitzar, cas per cas, qui-na dotació màxima de reg hi és aplicable demanera que s’asseguri el manteniment dels va-lors naturals de l’espai.

En els sectors crítics per a l’àguila cuabarradai la tortuga mediterrània, les concentracionsparcel·làries que es plantegin no realitzaranmoviments de terres més enllà dels imprescin-dibles per millorar la mobilitat (ecoconcentra-cions). En la resta de sectors, les concentracionsparcel·làries hauran de garantir un mínim d’es-tructura natural del paisatge que asseguri la con-servació dels valors naturals de l’espai.

Es fomentarà l’aplicació de mesures de ges-tió de l’hàbitat adreçades a assolir una estruc-tura del paisatge en mosaic, alternant espaisoberts i espais forestals, sobretot mitjançant elmanteniment dels marges, de les àrees de pas-tura i de les àrees arbustives i de baixa coberturavegetal.

Es fomentarà la ramaderia extensiva ordena-da i el manteniment de les pastures com a einaper a la prevenció d’incendis i per a la conser-vació dels valors naturals de l’espai. En aquestsentit es fomentarà l’establiment d’acords ambels ramaders per tal que la pastura sigui una einade gestió de la vegetació i del paisatge, amb l’ob-jectiu de millorar els hàbitats i els hàbitats de lesespècies d’interès a l’espai.

En el pla especial de cada espai, i de formaconjunta amb l’administració agrària i la col·-laboració del sector ramader, es podrà definirquan sigui convenient la càrrega ramadera i lazonificació més adient per compatibilitzar lesexplotacions ramaderes extensives i els objec-tius de conservació, assegurant sempre un cor-recte sanejament i identificació del ramat. Tam-bé es podrà elaborar un Llibre de Pastura ambtots els ramaders extensius dels espais que or-deni l’activitat en aquest sentit.

Es permetrà la construcció de noves grangesd’acord amb l’actual legislació sectorial que lesregula i el procediment actual administratiu pera la seva autorització. No obstant, sempre hau-ran de ser compatibles amb la conservació delsvalors naturals de l’espai, la qual cosa serà ob-jecte d’avaluació en el procediment d’autorit-zació.

La gestió de dejeccions ramaderes en espaisde la xarxa Natura 2000 estarà regulada per lalegislació sectorial tot i que, puntualment i deforma molt justificada, en el marc del pla espe-cial de cada espai es podrà fer alguna regulacióespecífica amb motiu d’una millor protecció delsvalors naturals en sectors concrets. En aquestsentit, el possible increment de costos de l’ex-plotació ramadera afectada per aquesta regula-

ció caldrà que sigui previst i compensant pelprograma d’actuacions de l’esmentat pla.




S’impulsarà, en el marc del que s’especificaal títol IV del Reglament 1698/2005, del FEA-DER, i de forma voluntària, la planificació fo-restal amb l’objectiu que totes les finques públi-ques i privades que tenen un territori dins unespai xarxa Natura 2000 acabin tenint el seu Plade gestió i ordenació (PTGMF, PSGF o Plad’Ordenació).

Es potenciarà la planificació forestal ambcriteris de conservació del bosc i de les espèci-es d’interès comunitari (àliga cuabarrada, tor-tuga mediterrània etc.) presents als espais.

En el model de gestió definit en els PTGMF,PSGF i Pla d’Ordenació es potenciaran, mitjan-çant línies d’ajut específiques vinculades al fi-nançament previst al FEADER, les aclarides demillora que tendeixen a augmentar les caracte-rístiques tecnològiques i la maduresa del bosc.

Es promourà la creació una marca de quali-tat dels productes forestals elaborats en els es-pais inclosos en la xarxa Natura 2000, potenci-ant la certificació forestal, d’acord amb la fixacióde carboni, la producció de biomassa i l’explo-tació forestal sostenible.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector forestal, amb la finalitatde reduir els conflictes entre hàbitats i/o espè-cies d’interès comunitari i activitats humanes.

Es promouran mètodes alternatius per a l’ex-tracció de fusta que redueixin la construcció depistes forestals, amb la finalitat de limitar la pene-trabilitat i fragmentació de les àrees amb presènciad’hàbitats i/o espècies d’interès comunitari.

De forma voluntària, i en el marc del que s’es-pecifica al títol IV del Reglament 1698/2005, delFEADER, els propietaris de finques amb bos-cos d’interès per a la conservació, especialmentels corresponents a hàbitats forestals d’interèscomunitari prioritaris com els de pinassa, podranincorporar criteris silvoambientals en la plani-ficació forestal enfocats a realitzar actuacions permillorar la qualitat i la maduresa d’aquests bos-cos. Són les següents:

Delimitació de rodals llavorers o selectes.Delimitació de rodals amb poca intervenció

que tendeixin a característiques de bosc madur.Assoliment de criteris de certificació forestals

del PEFC.Manteniment d’un mínim de 10 peus/ha de

peus de pinassa, o altres espècies arbòries d’in-terès per la fauna (quiròpters forestals, ocells),de classe diamètrica superior a 40 cm per afa-vorir la fauna forestal.

Conservació d’elements d’interès natural icultural de la finca com fonts, boscos de ribera,peus d’espècies nutrícies per animals, etc.

Manteniment d’un cert número d’arbres ca-ducifolis en àrees amb presència d’espècies ani-mals forestals d’interès comunitari.

Manteniment d’un mínim de 5 peus morts/hade dbh superior als 40 cm en àrees amb presència


d’espècies forestals d’interès comunitari (quiròp-ters forestals).

Si, excepcionalment i més enllà de les actu-acions corresponents al punt anterior, quan lagestió d’aquests espais estrictament vinculadaals objectius de la xarxa Natura 2000 condicionila rendibilitat del bosc, es destinaran els corres-ponents ajuts específics, en el marc del que s’es-pecifica al títol IV del Reglament 1698/2005, delFEADER, per a la compensació dels efectessobre la productivitat.

Els Serveis Territorials del DMAH haurand’avaluar, abans de la seva autorització, la reper-cussió dels treballs forestals en els sectors críticsper a l’àguila cuabarrada o la tortuga mediter-rània.

En àrees amb presència d’espècies d’interèscomunitari es procurarà adequar la realitzaciódels aprofitaments forestals a èpoques que nointerfereixin amb el seu cicle biològic. En cas deser necessari d’efectuar una actuació en èpoquessensibles per a alguna espècie d’interès comu-nitari, requerirà un informe previ de l’òrgangestor de l’espai o en el seu defecte, dels ServeisTerritorials del DMAH. En aquest sentit, elsnous plans tècnics o d’ordenació que s’elaborinhauran de preveure aquest fet de manera que,un cop aprovats, no sigui necessari un informecada vegada que es vulgui realitzar una actua-ció.

En les autoritzacions de rompudes de terrenysforestals a la xarxa Natura 2000 els Serveis Ter-ritorials del DMAH hauran d’avaluar la sevarepercussió sobre els objectius de conservacióde l’espai, sens perjudici del que puguin establirels plans especials de protecció dels espais. Enaquest sentit, i com a criteris per a l’autoritza-ció caldrà tenir en compte el següents:

Seran incompatibles en els sectors crítics pera la conservació de la tortuga mediterrània, queen general coincidiran amb els fons dels torrentso àrees d’alta densitat comprovada, i que enqualsevol cas hauran d’establir-se mitjançant unpla especial.

Tant en zones verdes com en zones cremades,per a l’autorització de rompudes, es prioritza-ran aquelles que siguin interessants per a laprevenció d’incendis forestals i per al manteni-ment de l’activitat agrícola de la finca, en el marcde la legislació forestal vigent.

En la seva delimitació es prioritzarà els sec-tors de no afectació al bosc de pinassa i altres hà-bitats d’interès comunitari.



L’obertura de nous vials es realitzarà en unaèpoca de l’any que no resulti perjudicial per ales espècies d’interès comunitari. Serà incom-patible durant l’època de nidificació quan afectinals sectors crítics per a la conservació de l’àguilacuabarrada i altres espècies objecte de conser-vació en cada espai.

En la redacció dels plans de prevenció d’in-cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte la presència d’hàbitats i/o espèciesd’interès comunitari (tortuga mediterrània) i

caldrà assegurar la seva no afectació per l’apro-vació definitiva dels plans.

Es consideren incompatibles les replantaci-ons amb espècies forestals al·lòctones en espaisde la xarxa Natura 2000 quan aquestes suposinla desaparició d’hàbitats forestals d’interès co-munitari.

4. Directrius per a la caça i la pesca continen-tal

La gestió cinegètica es considera compatibleen el conjunt de l’espai i s’entén com una acti-vitat econòmica potencialment sostenible desdel punt de vista ambiental. Els criteris que laregiran seran els següents:




Es fomentarà la informació i les campanyesformatives amb el col·lectiu de caçadors, ambla finalitat d’afavorir la conservació i proteccióde les espècies d’interès comunitari presents enespais xarxa Natura 2000.

No es permetran les àrees privades de caçaamb reglamentació especial


Es promouran programes per limitar la den-sitat de porc senglar i prevenir els conflictes quepugui ocasionar a les activitats econòmics de lazona i conservar els hàbitats i les espècies d’in-terès comunitari que pugui afectar.






En les parts marines dels espais d’aiguamollslitorals s’hi aplicarà les mateixes regulacions

d’aquestes activitats que s’han definit per alsespais marins així com les del capítol que espe-cifica les directrius per a infraestructures marineso litorals i el manteniment de les platges.

6. Directrius per a les activitats extractivesLes activitats extractives són un activitat pro-

ductiva necessària, amb un impacte significatiusobre el medi natural que cal minimitzar mitjan-çant mesures preventives i correctores. Les re-gulacions que han de regir aquestes activitats enel marc dels espais de la xarxa Natura 2000 calinspirar-les en el principi de la Directiva 92/43,d’hàbitats, de prevenció i autorització quan notenen un impacte significatiu sobre els hàbitatsi les espècies d’interès comunitari de l’espai.Amb l’objectiu de fer compatible aquesta acti-vitat econòmica amb la preservació del mediambient es defineixen les següents directrius:

Es permetran les activitats extractives ja au-toritzades en els espais de la xarxa Natura 2000.

Durant la fase d’explotació, s’intentarà afectarla mínima superfície possible, i s’aplicaran me-sures compensatòries per afavorir els hàbitatsi les espècies d’interès comunitari.

Les noves activitats extractives, i les ampliaci-ons de les existents, evitaran causar perjudici a laintegritat dels espais de la xarxa Natura 2000 te-nint en compte els hàbitats i espècies que sónobjectius de conservació de cada espai. Malgratcausin perjudici a la integritat de l’espai, a falta desolucions alternatives, les noves activitats extrac-tives i les ampliacions de les existents, necessàri-es per complir els objectius públics de primer or-dre establerts pel Govern de la Generalitat, espodran autoritzar adoptant les adequades mesurespreventives, correctores i compensatòries relati-ves als objectius de conservació de l’espai i a lacoherència global de la xarxa Natura 2000.

Un cop finalitzada la fase d’explotació, larestauració de la superfície afectada haurà defer-se de manera que sigui òptima pels hàbitatsi les espècies d’interès comunitari presents al’espai protegit.

Es fomentarà la restauració i millora de lesàrees afectades per activitats extractives en elpassat excepte en aquells casos en què presen-tin un elevat valor geològic o estiguin inclosesen l’Inventari d’àrees d’interès geològic delDepartament de Medi Ambient i Habitatge del’any 2005.



Es realitzarà una promoció turística dels va-lors naturals i el patrimoni cultural i arquitec-tònic lligats a l’agricultura i la gestió forestaltradicionals.

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles i la comercialització de productes artesanals,amb el recolzament de la imatge d’espèciesanimals especialment significatives com l’àguilacuabarrada o la tortuga mediterrània com a sím-bol i marca de qualitat.



L’organització de pràctiques esportives,d’aventura o de lleure comercialitzades en es-pais de la xarxa Natura 2000 requeriran de l’au-torització corresponent del DMAH.

Es regularà molt especialment les activitatsd’escalada en els penya-segats marins de maneraque no afectin a les àrees amb presència d’hà-bitats d’interès comunitari o les èpoques de ni-dificació de les espècies d’interès comunitari.

Així mateix, en la regulació de l’accés públicals sectors litorals d’aquests espais es tindrà encompte les possibles molèsties a sectors de criad’aus marines.

En els sectors dunars o propers a les platgeses senyalitzarà adequadament els seus accessosper tal de garantir un estat de conservació favo-rable dels valors naturals de l’espai.


L’accés motoritzat a l’espai es regularà per lesnormes definides per als espais del PEIN de laLlei 9/1995 i el Decret 166/1998. En el marc dela redacció del Pla especial es definiran les àreesi èpoques de major sensibilitat d’espècies i hà-bitats per tal de regular-ne l’accés motoritzat avehicles no autoritzats i de visitants foranis.

Es podran aplicar restriccions d’accés moto-ritzat, sempre per a visitants foranis, en les àreescrítiques d’àguila cuabarrada i de tortuga me-diterrània durant els seus períodes de màximasensibilitat i sempre i quan concorrin circums-tàncies especials que afectin la seva conserva-ció.

L’acampada organitzada amb caràcter tem-poral tan sols es permetrà dins les àrees d’acam-pada i quan tingui lloc en funció del que disposala legislació vigent sobre colònies, campaments,camps de treball i rutes per a joves i requeriràinforme dels Serveis Territorials del DMAH.

És incompatible la creació i ampliació d’ins-tal·lacions esportives (circuits de motocross,camps d’aeromodelisme etc.) en sectors críticsper a l’àguila cuabarrada i la tortuga mediter-rània.


Es promouran campanyes d’informació i sen-sibilització de persones i col·lectius relacionatsamb aquest tipus d’activitats.









El Pla especial regularà, de forma molt espe-cífica, les construccions admeses en platges isectors adjacents no admetent aquelles quepoden suposar una afectació els seus valorsnaturals.



Les infraestructures hidràuliques han d’evitarcausar perjudici a la integritat dels espais de la xarxaNatura 2000 tenint en compte els hàbitats i espè-cies que són objectius de conservació de cada es-pai. A falta de solucions alternatives, les infraes-tructures hidràuliques necessàries per complir elsobjectius públics de primer ordre definits en laplanificació hidràulica del Govern de la Genera-litat, es podran autoritzar adoptant les adequadesmesures compensatòries per garantir la coherènciaglobal de la xarxa Natura 2000.

En relació al punt anterior, en la construccióde noves infraestructures hidràuliques s’aplica-ran les mesures correctores adients amb l’objec-tiu d’assegurar la permeabilitat de les infraes-tructures per la fauna silvestre.

S’identificaran els trams dels cursos fluvialsque presenten discontinuïtats en l’hàbitat fluvial(preses, rescloses, assuts, etc.) i es proposaranles mesures correctores oportunes que garantei-xin la continuïtat (escales de peixos, etc.) i lamillora de l’hàbitat fluvial, d’acord amb el PlaHidrològic de Catalunya i els plans sectorials izonals de cabals de manteniment.


Les autoritats competents hauran de vetllarper tal que les extraccions preexistents, en elmarc de la legislació sectorial que les regula, hande garantir les següents condicions:

Que no s’excedeixi la capacitat de càrrega del’aqüífer de la zona.

La permanència de cabals superficials aigüesavall de l’extracció.

La permanència del règim hídric natural deles zones humides existents en l’àmbit del Pla.

Que no provoquin salinització de zones hu-mides properes.





La creació de noves infraestructures d’altatensió de més de 66 kV requerirà DIA favora-ble per a la seva implantació, prèvia consulta aldepartament competent en matèria d’energia,i es considerarà incompatible a les àrees críti-ques per a la conservació de l’àguila cuabarra-da.


S’instarà al condicionament de les línies d’altai mitja tensió ja existents a les àrees crítiques pera l’àguila cuabarrada o d’altres espècies d’ausde gran mida, amb mesures correctores que dis-minueixin la mortalitat per electrocució i col·-lisió d’espècies protegides.


La construcció de noves infraestructures vi-àries als espais de la xarxa Natura 2000 ha de fer-se de forma compatible amb la conservació delsvalors naturals d’aquests espais. Fins al momenten què es redacti el Pla especial de protecció delmedi natural i del paisatge de cada espai, lescondicions que les han de regir seran les se-güents:


En el marc de la avaluació de l’impacte am-biental de les infraestructures viàries, s’analit-zarà, de forma preferent, la seva repercussiósobre hàbitats i espècies d’interès comunitari ies prioritzarà l’alternativa que no afecti les àreesamb la seva presència. També es garantirà que


les mesures correctores que s’estableixi incidei-xin en la millora de la qualitat dels hàbitats d’in-terès comunitari i dels hàbitats de les espèciesd’interès comunitari respectant els elements devalors geològic com els punts d’interès geològic–o geòtops– inventariats pel Departament deMedi Ambient i Habitatge l’any 2005.

En la construcció de noves infraestructuresviàries s’aplicaran les mesures correctores adi-ents amb l’objectiu d’assegurar la permeabili-tat de les infraestructures per a la fauna silves-tre.

La construcció, modificació o millora d’infra-estructures viàries requerirà un informe favo-rable del DMAH en el qual es defineixi lesmesures correctores adients.




Hàbitats

Dunes fixades amb pi pinyer o pinastreEspèciesTortuga mediterràniaÀguila cuabarrada

*Dunes fixades amb pi pinyer o pinastreA les àrees amb presència d’aquest hàbitat


bitat en la seva integritat.Es promourà l’ús didàctic i d’educació ambi-

ental en aquest sector com a elements configu-rador d’un paisatge propi de la zona i amb unvalor natural elevat.

Es cercarà mecanismes de concertació ambles activitats extractives de sorres colindants pertal de vincular les activitats de restauració a lapotenciació d’aquest tipus d’ambients.

*Espècies de conservació prioritàriaLes directrius específiques per a les dues es-

pècies considerades prioritàries per a la conser-vació en aquests espais de muntanya litoral,l’àguila cuabarrada i la tortuga mediterrània,seran les mateixes que es defineixen per a aques-tes espècies a l’apartat d’espais de muntanyainterior (punt II.5.2).

II.5.1 Directrius generals per als espais demuntanya interior


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais definits de la muntanya interior s’hiaplicaran els següents criteris:



Els objectius de conservació en els espais demuntanya interior en el marc d’aquestes direc-trius de gestió seran els hàbitats inclosos a l’an-nex I i les espècies incloses a l’annex II de laDirectiva 92/43, d’hàbitats, i la seva actualitzacióde la Directiva 97/62 (anomenats d’interès co-munitari) més significatius presents a l’espai.Així mateix, també ho seran totes les espèciesd’aus de l’annex I de la Directiva 79/409, d’aus,o la seva actualització 91/244/CE. Seran els for-mularis oficials que es presenti a la Comissió Eu-ropea en el moment en què s’aprovi la propostad’espais a incloure a la xarxa Natura 2000 els quedetallaran aquests objectius de conservació.


La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais de muntanya interior caldrà que ga-ranteixi un estat de conservació favorable delshàbitats i espècies objectius de conservaciódefinits al punt tercer.


En el cas que en aquest espai hi hagi un hàbi-tat o una espècie prioritaris, es podran autoritzarper raons de salut humana, seguretat pública obeneficis ambientals de primordial importància.En el cas d’altres raons imperioses d’interèspúblic caldrà consultar prèviament a la ComissióEuropea.


En relació al punt anterior, pel cas específicde l’àguila cuabarrada i la tortuga mediterrània,aquestes directrius tenen en compte els sectorsmés crítics per a la seva conservació que es tro-ben delimitats, de manera indicativa, en la car-tografia adjunta. Aquestes delimitacions delssectors crítics s’hauran de tenir en compte enl’avaluació de plans i projectes mentre no s’apro-vin els plans especials de protecció del medinatural i del paisatge, que en concretaran lesdelimitacions, d’acord amb el punt anterior.

Amb caràcter general, es consideraran incom-patibles les actuacions que afectin de maneraapreciable els sectors crítics per a la conserva-ció de l’àguila cuabarrada i la tortuga mediter-rània.

Es considerarà en general d’interès per partde l’Administració l’adquisició de terrenys on

es puguin establir règims puntuals de proteccióintegral en motiu del seu especial valor natural.

Es promourà, en tot moment, el treball con-junt amb els col·lectius implicats en la gestió aixícom els ajuntaments dels espais de la xarxaNatura 2000, per tal de definir conjuntament lesaccions a realitzar i aconseguir una major cons-cienciació respecte als valors naturals d’aquestsespais. En aquest sentit caldrà promoure, a pro-posta de la Generalitat, dels ajuntaments o al-tres ens locals, o de les organitzacions territo-rials, sectorials o socials, la creació de consorcis,taules de treball, i d’altres sistemes de discussiói participació per a la presa de decisions, pelglobal de la gestió d’un espai o per aspectes con-crets d’aquesta.





Els criteris i mesures ambientals contemplatsen els contractes globals d’explotació i les me-sures agroambientals que promogui l’Adminis-tració agrària, es definiran amb la col·laboracióde la Direcció General del Medi Natural delDMAH.


Es fomentarà l’aplicació de mesures de ges-tió de l’hàbitat adreçades a assolir una estruc-tura del paisatge en mosaic.

S’admetrà el regadiu de conreus de llenyoses,tant en les explotacions existents com en les fu-tures. La transformació en regadiu amb dota-ció total es considera compatible sempre que noafecti a les àrees crítiques per a la conservacióde la tortuga mediterrània i l’àguila cuabarra-da. En aquests casos caldrà analitzar, cas per cas,quina dotació màxima de reg hi és aplicable demanera que s’asseguri el manteniment dels va-lors naturals de l’espai.

En els sectors crítics per a l’àguila cuabarradai la tortuga mediterrània, les concentracionsparcel·làries que es plantegin no realitzaranmoviments de terres més enllà dels imprescin-dibles per millorar la mobilitat (ecoconcentra-cions). En la resta de sectors, les concentracionsparcel·làries hauran de garantir un mínim d’es-tructura natural del paisatge que asseguri la con-servació dels valors naturals de l’espai.

Es fomentarà la ramaderia extensiva ordena-da i el manteniment de les pastures com a einaper a la prevenció d’incendis i per a la conser-vació dels valors naturals de l’espai. En aquestsentit es fomentarà l’establiment d’acords ambels ramaders per tal que la pastura sigui una eina


de gestió de la vegetació i del paisatge, amb l’ob-jectiu de millorar els hàbitats i els hàbitats de lesespècies d’interès a l’espai.

En el pla especial de cada espai, i de formaconjunta amb l’administració agrària i la col·-laboració del sector ramader, es podrà definirquan sigui convenient la càrrega ramadera i lazonificació més adient per compatibilitzar lesexplotacions ramaderes extensives i els objec-tius de conservació, assegurant sempre un cor-recte sanejament i identificació del ramat. Tam-bé es podrà elaborar un Llibre de Pastura ambtots els ramaders extensius dels espais que or-deni l’activitat en aquest sentit.

Es permetrà la construcció de noves grangesd’acord amb l’actual legislació sectorial que lesregula i el procediment actual administratiu pera la seva autorització. No obstant, sempre hau-ran de ser compatibles amb la conservació delsvalors naturals de l’espai, la qual cosa serà ob-jecte d’avaluació en el procediment d’autorit-zació.

La gestió de dejeccions ramaderes en espaisde la xarxa Natura 2000 estarà regulada per lalegislació sectorial tot i que, puntualment i deforma molt justificada, en el marc del pla espe-cial de cada espai es podrà fer alguna regulacióespecífica amb motiu d’una millor protecció delsvalors naturals en sectors concrets. En aquestsentit, el possible increment de costos de l’ex-plotació ramadera afectada per aquesta regula-ció caldrà que sigui previst i compensant pelprograma d’actuacions de l’esmentat pla.




S’impulsarà, en el marc del que s’especificaal títol IV del Reglament 1698/2005, del FEA-DER, i de forma voluntària, la planificació fo-restal amb l’objectiu que totes les finques públi-ques i privades que tenen un territori dins unespai xarxa Natura 2000 acabin tenint el seu Plade gestió i ordenació (PTGMF, PSGF o Plad’Ordenació).

Es potenciarà la planificació forestal ambcriteris de conservació del bosc i dels seus valorsecològics. En aquest sentit, en la redacció delsnous plans de gestió, o la revisió de les actuals,es tindran en compte aquestes consideracionsi la seva ubicació dins un espai de la xarxa Na-tura 2000.


Es promourà la creació una marca de quali-tat dels productes forestals elaborats en els es-pais inclosos en la xarxa Natura 2000, potenci-ant la certificació forestal, d’acord amb la fixacióde carboni, la producció de biomassa i l’explo-tació forestal sostenible.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector forestal, amb la finalitatde reduir els conflictes entre hàbitats i espèci-

es d’interès comunitari i activitats humanes.Es promouran mètodes alternatius per a l’ex-

tracció de fusta que redueixin la construcció depistes forestals, amb la finalitat de limitar lapenetrabilitat i fragmentació de les àrees ambpresència d’hàbitats i/o espècies d’interès comu-nitari.







Manteniment d’un cert número d’arbres ca-ducifolis en àrees amb presència d’espècies ani-mals forestals d’interès comunitari (Picot negre).

Manteniment d’un mínim de 5 peus morts/hade dbh superior als 40 cm en àrees amb presènciad’espècies forestals d’interès comunitari (Picotnegre, quiròpters forestals).

Si, excepcionalment i més enllà de les actu-acions corresponents al punt anterior, quan lagestió d’aquests espais estrictament vinculadaals objectius de la xarxa Natura 2000 condicionila rendibilitat del bosc, es destinaran els corres-ponents ajuts específics per a la compensaciódels efectes sobre la productivitat.

Els Serveis Territorials del DMAH haurand’avaluar, abans de la seva autorització, la reper-cussió dels treballs forestals en els sectors críticsper a l’àguila cuabarrada o la tortuga mediter-rània.

En àrees amb presència d’espècies d’interèscomunitari es procurarà adequar la realitzaciódels aprofitaments forestals a èpoques que nointerfereixin amb el seu cicle biològic. En cas deser necessari d’efectuar una actuació en èpoquessensibles per a alguna espècie d’interès comu-nitari, requerirà un informe previ de l’òrgangestor de l’espai o en el seu defecte dels ServeisTerritorials del DMAH. En aquest sentit, elsnous plans tècnics o d’ordenació que s’elaborinhauran de preveure aquest fet de manera que,un cop aprovats, no sigui necessari un informecada vegada que es vulgui realitzar una actua-ció.

En les autoritzacions de rompudes de terrenysforestals a la xarxa Natura 2000 els Serveis Ter-ritorials del DMAH hauran d’avaluar la sevarepercussió sobre els objectius de conservacióde l’espai, sens perjudici del que puguin establirels plans especials de protecció dels espais. Enaquest sentit, i com a criteris per a l’autoritza-ció caldrà tenir en compte el següents:

Seran incompatibles en els sectors crítics pera la conservació de la tortuga mediterrània, queen general coincidiran amb els fons dels torrents

o àrees d’alta densitat comprovada, i que enqualsevol cas hauran d’establir-se mitjançant unpla especial.

Tant en zones verdes com en zones cremades,per a l’autorització de rompudes, es prioritza-ran aquelles que siguin interessants per a laprevenció d’incendis forestals i per al manteni-ment de l’activitat agrícola de la finca, en el marcde la legislació forestal vigent.

En la seva delimitació es prioritzarà els sec-tors de no afectació al bosc de pinassa i altres hà-bitats d’interès comunitari.




En la redacció dels plans de prevenció d’in-cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte la presència d’hàbitats i/o espèciesd’interès comunitari i caldrà assegurar la sevaconservació per l’aprovació definitiva dels plans.

Es consideren incompatibles les replantaci-ons amb espècies forestals al·lòctones en espaisde la xarxa Natura 2000 quan aquestes suposinla desaparició d’hàbitats forestals d’interès co-munitari.


La gestió cinegètica i piscícola es consideracompatible en el conjunt de l’espai i s’entén comuna activitat econòmica potencialment sosteni-ble des del punt de vista ambiental. Els criterisque la regiran seran els següents:




Es fomentarà la informació i les campanyesformatives amb el col·lectiu de caçadors, ambla finalitat d’afavorir la conservació i proteccióde les espècies d’interès comunitari presents enespais de la xarxa Natura 2000.

No es permetran les àrees privades de caçaamb reglamentació especial

Per a la realització de batudes excepcionalsde senglar i altres espècies de caça major entreels mesos de febrer a juny en l’espai caldrà unaautorització específica prèvia dels responsablesde la gestió de l’espai natural o, en el seu defecte,


de la Direcció General del Medi Natural delDMAH.








Es permetran les activitats extractives ja au-toritzades en els espais de la xarxa Natura 2000.


Les noves activitats extractives, i les ampli-acions de les existents, evitaran causar perjudicia la integritat dels espais de la xarxa Natura 2000tenint en compte els hàbitats i espècies que sónobjectius de conservació de cada espai. Malgratcausin perjudici a la integritat de l’espai, a fal-ta de solucions alternatives, les noves activitatsextractives i les ampliacions de les existents,necessàries per complir els objectius públics deprimer ordre establerts pel Govern de la Gene-ralitat, es podran autoritzar adoptant les adequa-des mesures preventives, correctores i compen-satòries relatives als objectius de conservació del’espai i a la coherència global de la xarxa Na-tura 2000.


Es fomentarà la restauració i millora de lesàrees afectades per activitats extractives en elpassat excepte en aquells casos en què presentinun elevat valor geològic o estiguin incloses en l’In-ventari d’àrees d’interès geològic del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de l’any 2005.



Es realitzarà una promoció turística dels va-lors naturals i el patrimoni cultural i arquitec-tònic lligats a l’agricultura i la gestió forestaltradicionals.

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles (agroturisme) i la comercialització de pro-ductes artesanals, amb el recolzament de laimatge d’espècies animals especialment signi-ficatives com l’àguila cuabarrada o la tortugamediterrània com a símbol i marca de qualitat.




Es podran aplicar restriccions d’accés moto-ritzat, sempre per a visitants foranis, en les àre-es crítiques d’àguila cuabarrada i de tortuga me-diterrània durant els seus períodes de màximasensibilitat i sempre i quan concorrin circumstàn-cies especials que afectin la seva conservació.


L’acampada organitzada amb caràcter temporaltan sols es permetrà dins les àrees d’acampada iquan tingui lloc en funció del que disposa la legis-lació vigent sobre colònies, campaments, campsde treball i rutes per a joves i requerirà informeprevi dels Serveis Territorials del DMAH.

És incompatible la creació i ampliació d’ins-tal·lacions esportives (circuits de motocross,camps d’aeromodelisme etc.) en sectors críticsper a l’àguila cuabarrada i la tortuga mediter-rània.













Les infraestructures hidràuliques han d’evitarcausar perjudici a la integritat dels espais de la xarxaNatura 2000 tenint en compte els hàbitats i espè-cies que són objectius de conservació de cada es-pai. A falta de solucions alternatives, les infraes-tructures hidràuliques necessàries per complir elsobjectius públics de primer ordre definits en laplanificació hidràulica del Govern de la Genera-litat, es podran autoritzar adoptant les adequadesmesures compensatòries per garantir la coherènciaglobal de la xarxa Natura 2000.




Les autoritats competents hauran de vetllarper tal que les extraccions preexistents, en elmarc de la legislació sectorial que les regula, hande garantir les següents condicions:





Que no provoquin salinització de zones hu-mides properes.




En el cas concret dels parcs eòlics només espodran autoritzar, en espais de la xarxa Natu-ra 2000, en les àrees definides en la planificacióde la implantació de l’energia eòlica del Governde la Generalitat. Aquestes àrees hauran de serimprescindibles per assolir l’objectiu de produc-ció de 8.800 GWh d’electricitat d’origen eòlicamb 3.500 MW de potència instal·lada perquèno tenen solucions alternatives fora de la xar-xa Natura 2000. Així mateix, també es podranautoritzar tots aquells Parcs eòlics que, en elmoment de designació de l’espai de Natura 2000,comptin amb informe favorable de la PonènciaAmbiental condicionat a un informe de segui-ment faunístic sempre que es tingui en compteles condicions que aquest acabi determinant.

La creació de noves infraestructures d’altatensió de més de 66 kV requerirà DIA favora-ble per a la seva implantació, prèvia consulta aldepartament competent en matèria d’energia,i es considerarà incompatible a les àrees críti-ques per a la conservació de l’àguila cuabarra-da.


S’instarà al condicionament de les línies d’altai mitja tensió ja existents a les àrees crítiques pera l’àguila cuabarrada o d’altres espècies d’ausde gran mida, amb mesures correctores que dis-minueixin la mortalitat per electrocució i col·-lisió d’espècies protegides.




En el marc de la avaluació de l’impacte am-biental de les infraestructures viàries, s’analit-zarà, de forma preferent, la seva repercussiósobre hàbitats i espècies d’interès comunitari ies prioritzarà l’alternativa que no afecti les àreesamb la seva presència. També es garantirà queles mesures correctores que s’estableixi incidei-xin en la millora de la qualitat dels hàbitats d’in-terès comunitari i dels hàbitats de les espèciesd’interès comunitari respectant els elements devalors geològic com els punts d’interès geològic–o geòtops– inventariats pel Departament deMedi Ambient i Habitatge l’any 2005.






Hàbitats

Matollars guixencsPrats de dallBoscos de pinassaEspèciesTortuga mediterrània (Testudo hermanni)Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

*Matollars guixencs (Vegetació gipsícola ibè-rica –Gypsophiletalia–)

A les àrees amb presència de matollars gui-xencs s’aplicaran les següents mesures:

Regulació de l’activitat ramadera extensiva,amb l’objectiu de no sobreexplotar aquest hà-bitat, i no afavorir l’erosió del sòl.

No es podrà recol·lectar font de llenya percremar ni altres aprofitaments.

Prohibició de realitzar activitats esportives.En el marc del Pla de conservació dels hàbi-

tats estèpics es tindrà en consideració la conser-vació dels matollars guixencs

No es permetrà cap actuació que suposi l’al-teració significativa de les àrees amb presènciad’aquest hàbitat, sens perjudici de l’exepciona-litat que preveu el punt tercer de l’apartat 5.

*Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)A les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:Es continuarà desenvolupant el Pla de recu-

peració de la tortuga mediterrània a Catalunya,afavorint la participació pública en el procés dedesenvolupament, necessària per garantir el re-

colzament social i assolir amb èxit els objectiusdel Pla de recuperació.

Amb l’objectiu de tenir diverses poblacionssalvatges viables de tortuga mediterrània a Ca-talunya.

Es continuarà reforçant la població de l’AltEmpordà amb la finalitat de garantir la seva vi-abilitat (augmentant les possibilitats reproduc-tores i la variabilitat genètica de la població).

Es continuaran alliberant exemplars a lesàrees on s’han iniciat programes de reintroduc-ció (Garraf, Montsià) per reforçar les novespoblacions.

S’iniciaran programes d’alliberaments a es-pais protegits on actualment l’espècie és absent(Montsant).

*Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)A les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:S’impulsaran acords amb els titulars de les

explotacions extractives ja existents quan aques-tes estiguin ubicades en sectors crítics per al’àguila cuabarrada amb l’objectiu de fer com-patible les tasques de restauració amb la conser-vació d’aquesta espècie.

A les àrees amb presència d’àliga cuabarra-da es fomentarà l’aplicació de mesures de ges-tió de l’hàbitat adreçades a assolir una estruc-tura del paisatge en mosaic, alternant espaisoberts i espais forestals, sobretot mitjançant elmanteniment dels marges, de les àrees de pas-tura i de les àrees arbustives i de baixa coberturavegetal.

Es regularà l’escalada i altres activitats espor-tives a les àrees de nidificació d’àliga cuabarradaen funció del període de màxima sensibilitat perl’espècie.

Es determinaran els punts negres d’electro-cució i col·lisió d’àliga cuabarrada en espais dela xarxa Natura 2000 i s’aplicaran mesures cor-rectores amb l’objectiu de disminuir la morta-litat d’aquesta i altres espècies.

II.6.1 Directrius generals per als espais delPrepirineu


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais definits al Prepirineu s’hi aplicaran elssegüents criteris:

Els criteris establerts en el present documents’incorporaran en els plans especials de protecciódel medi natural i del paisatge que es redactindels espais de la xarxa.


Els objectius de conservació en els espais dePrepirineu en el marc d’aquestes directrius degestió seran els hàbitats inclosos a l’annex I i lesespècies incloses a l’annex II de la Directiva 92/43, d’hàbitats, i la seva actualització de la Direc-tiva 97/62 (anomenats d’interès comunitari) méssignificatius presents a l’espai. Així mateix, tam-bé ho seran totes les espècies d’aus de l’annexI de la Directiva 79/409, d’aus, o la seva actua-lització 91/244/CE. Seran els formularis oficialsque es presenti a la Comissió Europea en elmoment en què s’aprovi la proposta d’espais aincloure a la xarxa Natura 2000 els que detalla-ran aquests objectius de conservació.

Les directrius fan una referència explícita alselements prioritaris de conservació que són


aquells que són objecte d’una protecció especí-fica en funció de la seva significació, fragilitat igrau d’amenaça a nivell de Catalunya. Aquestses troben definits al punt II.1 i presenten unesdirectrius específiques al final d’aquest capítol.

La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais del Prepirineu caldrà que garanteixiun estat de conservació favorable dels hàbitatsi espècies objectius de conservació definits alpunt tercer.




En relació al punt anterior, pel cas específicde l’àguila cuabarrada, aquestes directrius tenenen compte els sectors més crítics per a la sevaconservació que es troben delimitats, de maneraindicativa, en la cartografia adjunta. Aquestesdelimitacions dels sectors crítics s’hauran detenir en compte en l’avaluació de plans i projec-tes mentre no s’aprovin els plans especials deprotecció del medi natural i del paisatge, que enconcretaran les delimitacions, d’acord amb elpunt anterior.

Amb caràcter general, es consideraran incom-patibles les actuacions que afectin de maneraapreciable els sectors crítics per a la conserva-ció de l’àguila cuabarrada.

S’estimularan línies de treball conjuntes ambels col·lectius implicats en l’ús i la conservaciódels espais del Prepirineu per tal de fomentarles activitats compatibles amb la conservació delsvalors naturals.



S’impulsarà la coordinació administrativa pertal d’optimitzar la gestió en els espais Natura2000.

S’impulsarà la investigació aplicada a la con-servació de hàbitats i espècies d’interès comu-nitari i s’establiran un programes de seguimentespecífics per a cada element.

Es fomentarà la investigació de caràcter so-cial que aprofundeixi en la percepció de delselements prioritaris de conservació per diferentsgrups socials i avaluï l’eficàcia de les campanyesde sensibilització.



Es fomentarà l’explotació agropecuària de lespastures i els prats de dall –afavorint la recu-peració de les abandonades– mitjançant, quans’escaigui, els contractes globals d’explotació il’aplicació de mesures agroambientals, com ainstruments de gestió contractual entre l’Admi-nistració i els titulars de les explotacions.

No s’admetrà, amb caràcter general, la inten-sificació de les pràctiques agropecuàries quesuposin una transformació de les característiquesde les àrees que presenten prats de dall i pasturesseminaturals. Així mateix, s’afavorirà la conver-sió d’usos intensius a extensius, especialment enles àrees amb presència d’elements prioritarisde conservació. Per a l’autorització de noves ex-plotacions ramaderes intensives caldrà analit-zar la seva possible afectació als hàbitats i lesespècies d’interès comunitari.

Per a la millora de l’estat de conservació d’hà-bitats i espècies d’interès comunitari, s’impul-saran mesures específiques de gestió dels hàbi-tats, com la creació de canyets per al trencalòs,etc.

La transformació en regadiu amb dotaciótotal es considera compatible sempre que noafecti a les àrees crítiques per a la conservacióde l’àguila cuabarrada. En aquests casos caldràanalitzar, cas per cas, quina dotació de reg hi ésaplicable de manera que s’asseguri el manteni-ment dels valors naturals de l’espai.

En els sectors crítics per a l’àguila cuabarrada,les concentracions parcel·làries que es plante-gin no realitzaran moviments de terres més enllàdels imprescindibles per millorar la mobilitat(ecoconcentracions). En la resta de sectors, lesconcentracions parcel·làries hauran de garantirun mínim d’estructura natural del paisatge queasseguri la conservació dels valors naturals del’espai.

Es promouran els usos agropecuaris que mi-nimitzin l’ús de fertilitzants químics i productesfitosanitaris, i no comportin el drenatge delsprats, el llaurat i la sembrada, en especial si estracta d’espècies al·lòctones.

Es promourà, quan sigui convenient, unamarca de qualitat local agrícola, que posi èmfasien l’agricultura tradicional realitzada en lesexplotacions sostenibles dels espais de la xarxaNatura 2000.

Es considera compatible, amb caràcter gene-ral, la construcció de noves granges, d’acord ambl’actual legislació sectorial que les regula i el

procediment actual administratiu per la seva au-torització. No obstant, sempre hauran de sercompatibles amb la conservació dels valors na-turals de l’espai, la qual cosa serà objecte d’ava-luació en el procediment d’autorització.

En el marc de la línia d’ajuts per a inversionsa espais de la xarxa Natura 2000 de la DireccióGeneral del Medi Natural es fomentarà la ins-tal·lació i manteniment de mesures de protec-ció contra els danys provocats per la fauna sal-vatge (pastors elèctrics, repel·lents olfactius,etc.). Així mateix s’oferirà assessorament per-què la seva instal·lació estigui d’acord amb elsobjectius de conservació dels espais (foment dela senyalització del cablejat dels pastors elèctricsper evitar col·lisions de gallinàcies, etc.).

S’establiran mecanismes per a la planificaciói el control dels focs pastorals, aplicant criteristècnics en la identificació de les zones prioritàriesd’actuació i la definició de les tècniques més ade-quades en cada cas.

Es fomentarà la ramaderia extensiva ordena-da i el manteniment de les pastures com a einaper a la prevenció d’incendis i per a la conser-vació dels valors naturals de l’espai. En aquestsentit es fomentarà l’establiment d’acords ambels ramaders per tal que la pastura sigui una einade gestió de la vegetació i del paisatge, amb l’ob-jectiu de millorar els hàbitats i els hàbitats de lesespècies d’interès a l’espai.



S’impulsarà, en el marc del que s’especificaal títol IV del Reglament 1698/2005, del FEA-DER, i de forma voluntària, la planificació fo-restal amb l’objectiu que totes les finques públi-ques i privades que tenen un territori dins unespai xarxa Natura 2000 acabin tenint el seu Plade gestió i ordenació (PTGMF, PSGF o Plad’Ordenació). Aquests, tindran en compte, demanera preferent, la conservació i millora d’hà-bitats i/o espècies d’interès comunitari.

S’incorporaran als instruments de planificacióde finques forestals criteris de gestió que tinguinen compte els requeriments ecològics de lesespècies d’interès comunitari, i promoguin pràc-tiques silvícoles compatibles o que afavoreixinel seus hàbitats.

En la planificació i la gestió de les forestspatrimonials es prioritzarà les accions de con-servació dels hàbitats i les espècies d’interèscomunitari.


Es promourà la creació una marca de qualitatdels productes forestals elaborats en els espaisde la xarxa Natura 2000, potenciant la certi-ficació forestal, d’acord amb la fixació de car-boni, la producció de biomassa i l’explotacióforestal sostenible.

Es promourà la creació de reserves forestals(integrals o dirigides) en les àrees de major valornatural.

S’establirà un programa de coordinació efi-caç entre els gestors de les finques forestals, els


tècnics de fauna i els responsables de la gestióde l’espai protegit.

Els Serveis Territorials del DMAH haurand’avaluar, abans de la seva autorització, la reper-cussió dels treballs forestals en els sectors críticsper a l’àguila cuabarrada.

En àrees amb presència d’espècies d’interèscomunitari es procurarà allargar el màxim les ro-tacions de tala, sense que se’n ressenti la produc-tivitat silvícola, i s’adequarà la realització delsaprofitaments forestals a èpoques que no inter-fereixin amb el cicle biològic de l’espècie. En casde ser necessari d’efectuar una actuació en èpo-ques sensibles per a alguna espècie, requeriràun informe previ de l’òrgan gestor de l’espai oen el seu defecte dels Serveis Territorials delDMAH. En aquest sentit, els nous plans tècnicso d’ordenació que s’elaborin hauran de preveureaquest fet de manera que, un cop aprovats, nosigui necessari un informe cada vegada que esvulgui realitzar una actuació.

Es promouran mètodes alternatius per a l’ex-tracció de fusta que redueixin la construcció depistes forestals, amb la finalitat de limitar la pene-trabilitat i fragmentació de les àrees amb presènciad’hàbitats i/o espècies d’interès comunitari.










S’afavoriran els tractaments silvícoles querebutgin l’ús de productes fitosanitaris pels seusefectes directes o indirectes sobre la fauna.

Es controlarà estrictament la construcció depistes en les àrees amb presència d’elements pri-oritaris de conservació definits al punt II.6.2, oen les zones de major qualitat d’hàbitat. S’evi-tarà, específicament, la proliferació innecessàriade les mateixes en el conjunt de l’espai.

Quan les tasques de gestió forestal requerei-xin l’obertura de vials, s’haurà de garantir laposterior clausura dels mateixos permetent larestauració natural del terreny. En cas de ser ne-cessari, es promouran les tasques de renatura-lització dels vials.


Es restringirà l’accés a visitants foranis a lespistes i camins forestals permanents sense ser-vitud de pas.

Es considerarà d’interès per l’Administraciól’adquisició dels drets de tallada a llarg termi-ni en boscos privats o comunals ubicats en llocsestratègics, amb la finalitat de garantir la con-servació dels elements prioritaris de conserva-ció, sense perjudicar els interessos dels propie-taris de les finques.

En la redacció dels plans de prevenció d’in-cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte les àrees amb presència d’elementsprioritaris de conservació.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector forestal, amb la finalitatde reduir els conflictes entre la conservació delpatrimoni natural i les activitats humanes.



Es promourà la col·laboració activa amb elscol·lectius de caçadors i de pescadors a l’hora dedur a terme les mesures proposades.

En la redacció dels PTGC es buscaran meca-nismes per compatibilitzar la pràctica de la caçaamb la conservació de les espècies d’interèscomunitari, restringint les activitats cinegètiquesen les àrees amb la presència d’aquestes i res-pectant els seus períodes de màxima sensibili-tat.

S’incorporarà en els PTGC un mecanisme àgilper a canviar el lloc i la data de la celebració dela cacera davant la presència d’exemplars d’es-pècies d’interès comunitari (nius de trencalòs,etc.).

S’establirà un programa de coordinació efi-caç entre els gestors dels terrenys cinegètics, elstècnics amb competències sobre fauna protegidai els responsables de la gestió de l’espai prote-git que, per exemple, eviti molèsties innecessà-ries en les àrees amb presència d’espècies d’in-terès comunitari causades per les batudes.





S’extremarà la vigilància per a eradicar lespràctiques furtives, adequant progressiva i su-ficientment la plantilla d’agents forestals i detècnics, i donant suport i coordinant esforçosamb altres agents implicats en aquestes tasques,com gestors de terrenys cinegètics privats, mos-sos d’esquadra, etc.


No es permetrà la reintroducció i allibera-ment d’espècies de fauna al·lòctones.

S’investigaran i denunciaran els casos de mor-taldat no natural d’espècies d’interès comuni-tari que es puguin donar. S’enregistraran lesaccions de caça furtiva i s’avaluarà periòdica-ment la seva evolució en els espais Natura 2000.



Es permetran les activitats extractives ja au-toritzades en els espais de Natura 2000.

Durant la fase d’explotació, s’haurà d’afec-tar la mínima superfície possible.


Un cop finalitzada la fase d’explotació, larestauració de la superfície afectada haurà defer-se de manera que es recuperi l’espai en con-dicions òptimes per als hàbitats i espècies d’in-terès comunitari.

Es fomentarà la restauració i millora de lesàrees afectades per activitats extractives en elpassat excepte en aquells casos en què presen-tin un elevat valor geològic o estiguin incloses


en l’Inventari d’àrees d’interès geològic delDepartament de Medi Ambient i Habitatge del’any 2005.



Les activitats fotogràfiques, científiques iesportives que poden afectar les espècies d’in-terès comunitari de la fauna salvatge es regulenpel Decret 148/1992. No obstant, l’atorgamentd’autoritzacions per realitzar fotografia comer-cial, filmacions i estudis científics en relació ambelements prioritaris de conservació només espermetrà en casos molt justificats i prenent totesles mesures de protecció que calguin.




Es podran aplicar restriccions d’accés moto-ritzat, sempre per a visitants foranis, en les àreescrítiques per a la conservació de l’àguila cuabar-rada durant els seus períodes de màxima sensi-bilitat i sempre i quan concorrin circumstànci-es especials que afectin la seva conservació.

S’impulsarà, amb caràcter general, la infor-mació abundant i les activitats d’educació am-biental per afavorir canvis d’actituds i facilitarel recolzament i la participació social necessa-ris per a assolir amb èxit la conservació de d’hà-bitats i espècies d’interès comunitari.

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles i la comercialització de productes artesanals,amb el recolzament de la imatge d’espèciesemblemàtiques (trencalòs, picot negre, etc.) coma símbol i marca de qualitat.

Es portaran a terme o s’actualitzaran inven-taris de pistes, camins i senders, classificant-losen categories relacionades amb el grau d’afec-tació als elements prioritaris de conservació i quecontemplin la restricció del pas en base a criteristemporals i d’ús.

S’eliminaran les pistes i camins que no tinguinutilitat evident, restaurant la topografia de la ve-getació d’acord amb l’entorn.

La construcció o ampliació de noves infraes-tructures turístiques (pistes d’esquí, refugis demuntanya, etc.) no podran afectar les àrees ambpresència d’elements prioritaris de conservació,definits al punt II.6.2.

En les pistes d’esquí existents, s’identificaranles zones que puguin presentar conflictes ambla conservació d’hàbitats i/o espècies d’interèscomunitari (cables dels sistemes d’arrossega-ment d’esquiadors, etc.) i es proposaran lesmesures correctores oportunes per a reduiraquests conflictes (senyalització de cables detelecadires, etc.).





S’oferiran informació i criteris als municipisinclosos dins els espais Natura 2000 per a l’exer-cici de les seves competències en matèria deplanejament urbanístic i protecció d’espais na-turals.

S’afavorirà la conservació d’elements arqui-tectònics i culturals tradicionals



Les infraestructures hidràuliques han d’evi-tar causar perjudici a la integritat dels espais dela xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbi-tats i espècies que són objectius de conservacióde cada espai. A falta de solucions alternatives,les infraestructures hidràuliques necessàries percomplir els objectius públics de primer ordredefinits en la planificació hidràulica del Governde la Generalitat, es podran autoritzar adoptantles adequades mesures compensatòries per ga-rantir la coherència global de la xarxa Natura2000.







S’identificaran els traçats i els punts de leslínies elèctriques especialment perillosos per ales espècies d’interès comunitari i es proposa-ran les mesures correctores oportunes per evi-tar la electrocució i/o la col·lisió d’espècies d’in-terès comunitari (trencalòs, gall fer, etc.).

La creació de noves infraestructures d’altatensió de més de 66 kV requerirà DIA favora-ble per a la seva implantació, prèvia consulta aldepartament competent en matèria d’energia,haurà de garantir la conservació de les pobla-cions de trencalòs i es considerarà incompatiblea les àrees crítiques per a la conservació del’àguila cuabarrada.











Hàbitats

Prats de dallPastures seminaturalsBoscos de pinassaEspèciesGall ferPicot negreTrencalòsÀguila cuabarrada

*TrencalòsA les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:Es tindrà en compte, en tot moment, el que

determina el Decret 282/1994, d’aprovació delPla de recuperació del trencalòs a Catalunya.

Per evitar el fracàs reproductor de l’espècie,es prohibirà l’escalada en totes les àrees existentsi potencials de nidificació de trencalòs. Aquesteszones se senyalitzaran convenientment i es po-saran en coneixement de les federacions espor-tives corresponents.

Es garantirà la disponibilitat d’aliment per ala població assentada i flotant, garantint el fun-cionament dels canyets existents, adaptant-losa la realitat i les necessitats de l’espècie i posanten marxa un pla d’alimentació suplementària enels corredors o zones que utilitzen les aus en elsseus moviments dispersius.

*Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)A les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:S’impulsaran acords amb els titulars de les

explotacions extractives ja existents quan aques-tes estiguin ubicades en sectors crítics per al’àguila cuabarrada amb l’objectiu de fer com-patible les tasques de restauració amb la conser-vació d’aquesta espècie.

A les àrees amb presència d’àliga cuabarradaes fomentarà l’aplicació de mesures de gestió del’hàbitat adreçades a assolir una estructura delpaisatge en mosaic, alternant espais oberts i es-pais forestals, sobretot mitjançant el mantenimentdels marges, de les àrees de pastura i de les àre-es arbustives i de baixa cobertura vegetal.

Es regularà l’escalada i altres activitats espor-tives a les àrees de nidificació d’àliga cuabarradaen funció del període de màxima sensibilitat perl’espècie.

Es determinaran els punts negres d’electro-cució i col·lisió d’àliga cuabarrada en espais dela xarxa Natura 2000 i s’aplicaran mesures cor-rectores amb l’objectiu de disminuir la morta-litat d’aquesta i altres espècies.

II.7.1 Directrius generals pels espais del Pirineu


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, en

els espais definits al Pirineu s’hi aplicaran elssegüents criteris:

Els criteris establerts en el present documents’incorporaran en el Pla especial de protecció delmedi natural i del paisatge que es redacti delsespais de la xarxa.


El planejament urbanístic i/o territorial po-drà regular aquests àmbits per tal de garantir lacoherència normativa amb els territoris confron-tants.

Aquesta regulació haurà d’incorporar lesdeterminacions establertes pel Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge.

En el cas dels espais que disposin de plane-jament urbanístic o territorial aprovat el plaespecial de protecció del medi natural i el pai-satge haurà de tenir en consideració les previ-sions i els usos que aquest hagués establert.

Els objectius de conservació en els espais dePirineu en el marc d’aquestes directrius de gestióseran els hàbitats inclosos a l’annex I i les espè-cies incloses a l’annex II de la Directiva 92/43,d’hàbitats, i la seva actualització de la Directi-va 97/62 (anomenats d’interès comunitari) méssignificatius presents a l’espai. Així mateix, tam-bé ho seran totes les espècies d’aus de l’annexI de la Directiva 79/409, d’aus, o la seva actua-lització 91/244/CE. Seran els formularis oficialsque es presenti a la Comissió Europea en el mo-ment en què s’aprovi la proposta d’espais a in-cloure a la xarxa Natura 2000 els que detallaranaquests objectius de conservació.


La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais del Pirineu caldrà que garanteixi unestat de conservació favorable dels hàbitats iespècies objectius de conservació definits al punttercer.

Tots els projectes, plans o programes quepuguin afectar de forma apreciable els espais dela XN 2000 s’han de sotmetre a una adequadaavaluació de les seves repercussions en l’espaii tenint en compte els objectius de conservaciódefinits al tercer punt. Només s’autoritzaran enel cas que s’asseguri que no causarà perjudici ala integritat de l’espai en qüestió o que demostrinla seva compatibilitat amb els valors naturals del’espai. Malgrat causi perjudici a la integritat del’espai, i a falta de solucions alternatives, espodran autoritzar per raons imperioses d’interèspúblic de primer ordre, incloses raons de natu-ralesa social o econòmica, prenent les mesurescompensatòries que siguin necessàries per ga-rantir la coherència global de la xarxa Natura2000. En el cas que en aquest espai hi hagi unhàbitat o una espècie prioritaris, es podran au-toritzar per raons de salut humana, seguretatpública o beneficis ambientals de primordialimportància. En altres casos d’interès públic deprimer ordre, caldrà consultar prèviament a laComissió Europea tal i com assenyala la Direc-tiva 92/43 i el Real Decret 1977/95.

En el cas que en aquest espai hi hagi un hà-bitat o una espècie prioritaris, es podran auto-ritzar per raons de salut humana, seguretat pú-

blica o beneficis ambientals de primordial im-portància. En altres casos d’interès públic deprimer ordre, caldrà consultar prèviament a laComissió Europea tal i com assenyala la Direc-tiva 92/43 i el Real Decret 1997/95.


Es considerarà en general d’interès per partde l’Administració l’adquisició de terrenys ones puguin establir règims puntuals de proteccióintegral en motiu del seu especial valor natural.



S’estimularan línies de treball conjuntes ambels col·lectius implicats en l’ús i/o la conserva-ció dels espais dels Pirineus per tal de fomentarles activitats compatibles amb la conservació delsvalors naturals.

S’impulsarà la coordinació administrativa pertal d’optimitzar la gestió en els espais dels Piri-neus de la xarxa Natura 2000, tant de formainterna com amb les comunitats autònomes i elsestats colindants.

S’impulsarà la investigació aplicada a la con-servació de hàbitats i espècies d’interès comu-nitari i s’establiran un programes de seguimentespecífics per a cada element.

Es fomentarà la investigació de caràcter so-cial que aprofundeixi en la percepció dels ele-ments prioritaris de conservació per diferentsgrups socials i avaluï l’eficàcia de les campanyesde sensibilització.



Es fomentarà l’explotació agropecuària de lespastures naturals i seminaturals i els prats de dall–afavorint la recuperació de les abandonades–mitjançant, quan s’escaigui, els contractes glo-bals d’explotació i l’aplicació de mesures agro-ambientals, com a instruments de gestió contrac-tual entre l’Administració i els titulars de lesexplotacions.

No s’admetrà, amb caràcter general, la inten-sificació de les pràctiques agropecuàries quesuposin una transformació de les característiquesde les àrees que presenten prats de dall i pasturesseminaturals. Així mateix, s’afavorirà la conver-sió d’usos intensius a extensius, especialment enles àrees amb presència d’elements prioritarisde conservació. Per a l’autorització de noves ex-


plotacions ramaderes intensives caldrà analit-zar la seva possible afectació als hàbitats i lesespècies d’interès comunitari.

Per a la millora de l’estat de conservació d’hà-bitats i espècies d’interès comunitari, s’impul-saran mesures específiques de gestió dels hàbi-tats, com la creació i el manteniment de mosaicsde pastures i matollars en àrees amb presènciade perdiu xerra.

Es promouran els usos agropecuaris que mi-nimitzin l’ús de fertilitzants químics i productesfitosanitaris, i no comportin el drenatge delsprats, el llaurat i la sembrada, en especial si estracta d’espècies al·lòctones.

Es considera compatible, amb caràcter gene-ral, la construcció de noves granges, d’acord ambl’actual legislació sectorial que les regula i elprocediment actual administratiu per la seva au-torització. No obstant, sempre hauran de sercompatibles amb la conservació dels valors na-turals de l’espai, la qual cosa serà objecte d’ava-luació en el procediment d’autorització.

Es promourà, quan sigui convenient, unamarca de qualitat local agrícola, que posi èmfasien l’agricultura tradicional realitzada en lesexplotacions sostenibles dels espais de la xarxaNatura 2000.

En el marc de la línia d’ajuts per a inversionsa espais de la xarxa Natura 2000 de la DireccióGeneral del Medi Natural es fomentarà la ins-tal·lació i manteniment de mesures de protec-ció contra els danys provocats per la fauna sal-vatge (pastors elèctrics, repel·lents olfactius,etc.). Així mateix s’oferirà assessorament per-què la seva instal·lació estigui d’acord amb elsobjectius de conservació dels espais (foment dela senyalització del cablejat dels pastors elèctricsper evitar col·lisions de gallinàcies, etc.).

S’establiran mecanismes per a la planificaciói el control dels focs pastorals, aplicant criteristècnics en la identificació de les zones prioritàriesd’actuació i la definició de les tècniques més ade-quades en cada cas.



S’impulsarà, en el marc del que s’especificaal títol IV del Reglament 1698/2005, del FEA-DER, i de forma voluntària, la planificació fo-restal amb l’objectiu que totes les finques públi-ques i privades que tenen un territori dins unespai xarxa Natura 2000 acabin tenint el seu Plade gestió i ordenació (PTGMF, PSGF o Pla d’or-denació). Aquests, tindran en compte, de ma-nera preferent, la conservació i millora d’hàbitatsi/o espècies d’interès comunitari.

S’incorporaran als instruments de planificacióde finques forestals, en el marc del que s’especificaal títol IV del Reglament 1698/2005, delFEADER, criteris de gestió que tinguin en comp-te els requeriments ecològics de les espècies d’in-terès comunitari, i promoguin pràctiques silvíco-les compatibles o que afavoreixin el seus hàbitats.

En la planificació i la gestió de les forestspatrimonials es prioritzarà les accions de con-servació dels hàbitats i les espècies d’interèscomunitari.

Es promourà la creació de reserves forestals(integrals o dirigides) en les àrees de major valornatural.

S’establirà un programa de coordinació efi-caç entre els gestors de les finques forestals, elstècnics de fauna i els responsables de la gestióde l’espai protegit.

En àrees amb presència d’espècies d’interèscomunitari es procurarà allargar el màxim les ro-tacions de tala, sense que se’n ressenti la produc-tivitat silvícola, i s’adequarà la realització delsaprofitaments forestals a èpoques que no inter-fereixin amb el cicle biològic de l’espècie. En casde ser necessari d’efectuar una actuació en èpo-ques sensibles per a alguna espècie, requeriràun informe previ de l’òrgan gestor de l’espai oen el seu defecte dels Serveis Territorials delDMAH. En aquest sentit, els nous plans tècnicso d’ordenació que s’elaborin hauran de preveureaquest fet de manera que, un cop aprovats, nosigui necessari un informe cada vegada que esvulgui realitzar una actuació.

Es promourà la creació una marca de qualitatdels productes forestals elaborats en els espaisde la xarxa Natura 2000, potenciant la certi-ficació forestal, d’acord amb la fixació de car-boni, la producció de biomassa i l’explotacióforestal sostenible.

S’afavorirà la conservació i l’augment de lasuperfície de coníferes autòctones (pinedes depi negre, avetoses, etc.) i de boscos mixts decaducifolis (fagedes, etc.), reservant parcel·lesde bosc madur en els sectors més ben conservats.

Es fomentaran les estructures en mosaic, al-ternant zones amb diferents densitats d’arbratamb clarianes on predominin espècies arbustivesproductores de fruits (nabius, grederes, roures,castanyers, cirerers, avellaners, moixeres, pome-res, etc.), prats i pastures, i potenciant els eco-tons.

No es permetran les plantacions forestalsextensives amb coníferes i frondoses, ni ambespècies al·lòctones, que afectin als hàbitatsd’interès comunitari o amb àrees amb presèn-cia d’espècies d’interès comunitari.

Es promouran mètodes alternatius per a l’ex-tracció de fusta que redueixin la construcció depistes forestals, amb la finalitat de limitar lapenetrabilitat i fragmentació de les àrees ambpresència d’hàbitats i/o espècies d’interès comu-nitari.










S’afavoriran els tractaments silvícoles querebutgin l’ús de productes fitosanitaris pels efec-tes negatius directes i indirectes sobre la fauna.

Es controlarà estrictament la construcció omillora de pistes en les àrees amb presènciad’elements prioritaris de conservació, definitsal punt II.7.2, o en les zones de major qualitatd’hàbitat. S’evitarà, específicament, la prolife-ració innecessària de les mateixes en el conjuntde l’espai.

Quan les tasques de gestió forestal requerei-xin l’obertura de vials, s’haurà de garantir laposterior clausura dels mateixos permetent larestauració natural del terreny. En cas de ser ne-cessari, es promouran les tasques de renatura-lització dels vials.

L’obertura de nous vials es realitzarà en unaèpoca de l’any que no resulti perjudicial per ales espècies d’interès comunitari. Serà incom-patible quan afecti sectors crítics de les espèci-es objecte de conservació en cada espai.

Es restringirà l’accés a visitants foranis a lespistes i camins forestals permanents sense ser-vitud de pas.

Es considerarà d’interès per part de l’Admi-nistració l’adquisició dels drets de tallada a llargtermini en boscos privats o comunals ubicats enllocs estratègics, amb la finalitat de garantir laconservació dels elements prioritaris de conser-vació, sense perjudicar els interessos dels pro-pietaris de les finques.

En la redacció dels plans de prevenció d’in-cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte les àrees amb presència d’elementsprioritaris de conservació, i caldrà assegurar laseva conservació per l’aprovació definitiva delsplans.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector forestal, amb la finalitatde reduir els conflictes entre la conservació delpatrimoni natural i les activitats humanes.



Es promourà la col·laboració activa amb elscol·lectius de caçadors i de pescadors a l’hora dedur a terme les mesures proposades.

En la redacció dels PTGC es buscaran meca-nismes per compatibilitzar la pràctica de la caçaamb la conservació de les espècies d’interèscomunitari, restringint les activitats cinegètiquesen les àrees amb la presència d’aquestes i res-pectant els seus períodes de màxima sensibili-tat.

S’establirà un programa de coordinació efi-caç entre els gestors dels terrenys cinegètics, els


tècnics amb competències sobre fauna protegidai els responsables de la gestió de l’espai naturalque, per exemple, eviti molèsties innecessàriesen les àrees amb presència d’espècies d’interèscomunitari causades per les batudes.

S’extremarà la vigilància per a eradicar lespràctiques furtives, adequant progressiva i su-ficientment la plantilla d’agents rurals, guardesde les reserves nacionals de caça i de tècnics, idonant suport i coordinant esforços amb altresagents implicats en aquestes tasques, com ges-tors de terrenys cinegètics privats, mossos d’es-quadra, etc.






No es permetrà la reintroducció i allibera-ment d’espècies de fauna al·lòctones, a excep-ció del faisà (Phasianus colchicus).



Els aprofitaments piscícoles es regularan deforma que afavoreixin les poblacions d’espèciesautòctones de peixos.



ductiva necessària amb un impacte significatiusobre el medi natural que cal minimitzar mitjan-çant mesures preventives i correctores. Les re-gulacions que han de regir aquestes activitats enel marc dels espais de la xarxa Natura 2000 calinspirar-les en el principi de la Directiva 92/43,d’hàbitats, de prevenció i autorització quan notenen un impacte significatiu sobre els hàbitatsi les espècies d’interès comunitari de l’espai.Amb l’objectiu de fer compatible aquesta acti-vitat econòmica amb la preservació del mediambient es defineixen les següents directrius:


Durant la fase d’explotació, s’haurà d’afec-tar la mínima superfície possible.


Un cop finalitzada la fase d’explotació, larestauració de la superfície afectada haurà defer-se de manera que es recuperi l’espai en con-dicions òptimes per als hàbitats i espècies d’in-terès comunitari.

Es fomentarà la restauració i millora de lesàrees afectades per activitats extractives en elpassat excepte en aquells casos en què presen-tin un elevat valor geològic o estiguin inclosesen l’Inventari d’àrees d’interès geològic delDepartament de Medi Ambient i Habitatge del’any 2005.



Les activitats fotogràfiques, científiques iesportives que poden afectar les espècies d’in-terès comunitari de la fauna salvatge es regulenpel Decret 148/1992. No obstant, l’atorgamentd’autoritzacions per realitzar fotografia comer-cial, filmacions i estudis científics en relació ambels elements prioritaris de conservació només espermetrà en casos molt justificats i prenent totesles mesures de protecció que calguin.



Es promourà la construcció de nous refugisde muntanya en zones fora de les àrees amb pre-sència d’elements prioritaris de conservació.L’ampliació dels refugis existents haurà de ga-rantir la compatibilitat amb aquests elements.

En el marc de la redacció del Pla especial esdefiniran les àrees i èpoques de major sensibi-litat d’espècies i hàbitats per tal de regular-nel’accés motoritzat a vehicles no autoritzats i devisitants foranis.

Es podran aplicar restriccions d’accés moto-ritzat, sempre per a visitants foranis, en àreesconcretes amb presència d’espècies d’interèscomunitari durant els seus períodes de màximasensibilitat i sempre i quan concorrin circums-tàncies especials que afectin la seva conserva-ció.

S’impulsarà, amb caràcter general, les activi-tats d’educació ambiental i l’edició de materi-al divulgatiu per facilitar el recolzament i laparticipació social necessaris per a assolir ambèxit la conservació de d’hàbitats i espècies d’in-terès comunitari.

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles i la comercialització de productes artesanals,amb el recolzament de la imatge d’espèciesemblemàtiques (ós, gall fer, perdiu blanca, tren-calòs, etc.) com a símbol i marca de qualitat.

S’elaborarà un manual de bones conductesper a visitants d’espais de la xarxa Natura 2000,amb l’objectiu de conscienciejar al visitant de laimportància del seu comportament per la con-servació dels hàbitats i les espècies d’interèscomunitari



La construcció o ampliació de noves infraes-tructures turístiques, no podran afectar les àreesamb presència d’elements prioritaris de conser-vació, definits al punt II.7.2.

La construcció de noves pistes d’esquí nopodrà afectar les àrees amb presència d’elementsprioritaris de conservació definides al punt II.7.2.En l’ampliació de les pistes d’esquí existents,s’identificaran les zones que puguin presentarconflictes amb la conservació d’hàbitats i/o es-pècies d’interès comunitari (cables dels sistemesd’arrossegament d’esquiadors, etc.) i es propo-saran les mesures correctores oportunes per areduir aquests conflictes (senyalització de cablesde telecadires, etc.).




Abans de disposar del Pla especial, l’edificacióestarà regulada pel planejament urbanístic mu-nicipal i la Llei 3/1998, d’IIAA


S’oferiran informació i criteris als municipisinclosos dins els espais Natura 2000 per a l’exer-cici de les seves competències en matèria deplanejament urbanístic i protecció d’espais na-turals.

S’afavorirà la conservació d’elements arqui-tectònics i culturals que tinguin relació amb l’úsi conservació dels prats de dall i les pastures


seminaturals, com els camins ramaders, murs depedra, elements de rec tradicionals, pallers, ple-tes, abeuradors, etc.



Les infraestructures hidràuliques han d’evi-tar causar perjudici a la integritat dels espais dela xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbi-tats i espècies que són objectius de conservacióde cada espai. A falta de solucions alternatives,les infraestructures hidràuliques necessàries percomplir els objectius públics de primer ordredefinits en la planificació hidràulica del Governde la Generalitat, es podran autoritzar adoptantles adequades mesures compensatòries per ga-rantir la coherència global de la xarxa Natura2000.



Es considera incompatible la creació de nousgrans embassaments (d’acord amb la definiciódel reglament tècnic de seguretat de preses iembassaments) dins els espais Natura 2000, ol’ampliació dels existents fins a aquesta catego-ria, quan puguin causar un perjudici apreciablesobre els hàbitats d’interès comunitari i els ob-jectius de conservació de l’espai.




En el cas concret dels parcs eòlics només espodran autoritzar, en espais de la xarxa Natu-ra 2000, en les àrees definides en la planificacióde la implantació de l’energia eòlica del Governde la Generalitat. Aquestes àrees hauran de serimprescindibles per assolir l’objectiu de produc-

ció de 8.800 GWh d’electricitat d’origen eòlicamb 3.500 MW de potència instal·lada perquèno tenen solucions alternatives fora de la xar-xa Natura 2000.

S’identificaran els traçats i els punts de leslínies elèctriques especialment perillosos per ales espècies d’interès comunitari i es proposa-ran les mesures correctores oportunes per evi-tar la electrocució i/o la col·lisió d’espècies d’in-terès comunitari (trencalòs, gall fer, etc.).

La construcció de noves infraestructures d’al-ta tensió de més de 66 kV ha de garantir la con-servació de les poblacions de trencalòs.










HàbitatsPrats de dallPastures naturals i seminaturalsMolleresEspèciesSargantanes pallaresa i aranesaGall ferMussol pirinencPicot negre

Perdiu xerraPerdiu blancaTrencalòsÓs bru

*MolleresA les àrees amb presència d’aquest hàbitat

s’aplicaran les següents mesures:Es limitarà el tràfec de ramats i la càrrega

ramadera sobre les molleres, per evitar la com-pactació excessiva del sòl i la desestructuracióde la coberta vegetal.

Es prohibirà el pas a vehicles i altres mitjansde transport i es regularà el pas de persones.

No es permetrà cap actuació que suposi ladesaparició o l’alteració de les molleres, d’acordamb l’article 11 de la Llei 12/1985, d’espais na-turals.

*Trencalòs (Gypaetus barbatus)A les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:Per evitar el fracàs reproductor de l’espè-

cie, es prohibirà l’escalada en totes les àreesde nidificació de trencalòs. Aquestes zones sesenyalitzaran convenientment i es posaran enconeixement de les federacions esportivescorresponents.

Es garantirà la disponibilitat d’aliment per ala població assentada i flotant, garantint el fun-cionament dels canyets existents, adaptant-losa la realitat i les necessitats de l’espècie i posanten marxa un pla d’alimentació suplementària enels corredors o zones que utilitzen les aus en elsseus moviments dispersius.

*Perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis)A les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:Les actuacions ramaderes per a recuperació

de pastures amb àrees amb presència d’aques-ta espècie hauran de tenir en compte el mante-niment de matollars que n’assegurin la seva con-servació.

Considerant que l’activitat cinegètica estàrealitzant una pressió sobre una espècie en re-gressió, caldrà incentivar als col·lectius de caça-dors per a que s’impliquin en l’aplicació demesures de conservació i de millora dels hàbi-tats, oferint-los un assessorament adequat.

Es promouran les repoblacions amb exem-plars de perdiu xerra de muntanya (Perdix per-dix hispaniensis) procedents del Centre de Fau-na Salvatge d’Esterri d’Àneu, per evitar riscossanitaris i la pèrdua de la puresa genètica, i esprendran les mesures oportunes per eradicar elsalliberaments de perdius que no pertanyen a lasubespècie de muntanya.

En el transcurs de les repoblacions s’oferiràassessorament sobre les condicions que han decomplir els punts d’engega i els mètodes a aplicarper reduir la mortalitat de les perdius.

Es promourà el marcatge i seguiment de lesperdius de repoblació per analitzar l’efectivitatde les repoblacions i els rendiments cinegètics.

Es controlarà el nombre de captures en cadaespai en funció de l’evolució del rendiment ci-negètic, l’efectivitat de les repoblacions i el se-guiment de les poblacions naturals.

Es reforçaran els treballs de seguiment de lespoblacions fins que aquests cobreixin, com a mí-nim, un 10% de la superfície potencial on pottrobar-se l’espècie.

Es donarà suport a la cria en captivitat de laperdiu xerra de muntanya en els centres de criaautoritzats.


*Ós bru (Ursus arctos)A les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:Es mantindrà una política suficient d’indem-

nitzacions pels atacs d’óssos a les explotacionsagropecuàries (bestiar, ruscs d’abelles, etc.).

Es fomentarà l’aplicació de bones pràctiquesde pasturatge que respectin i potenciïn els ma-tolls de nabiu i altres plantes productores defruits carnosos.

S’impulsarà la vigilància activa dels ramatsper dissuadir els atacs esporàdics d’ós, promo-vent la formació i la capacitació dels pastors i lautilització de gossos guardians de ramats.

S’avaluarà anualment l’evolució de danyscausats per l’ós en les explotacions agropecuàriesi l’eficàcia dels sistemes de prevenció.

S’incorporarà en els PTGC un mecanisme àgilper a canviar el lloc i la data de la celebració dela cacera davant la presència d’exemplars d’es-pècies d’interès comunitari (ósses amb cries, con-centracions d’óssos alimentant-se a la tardor, etc.).

Es reduirà el risc de mort d’óssos en les ca-ceres:

Elaborant un protocol per al col·lectiu decaçadors amb informació general sobre els hà-bits de l’espècie i recomanacions sobre l’actituda adoptar en trobades o presència de l’espècie,

Supervisant les batudes de caça major que esportin a terme dins els espais i en les zones os-seres,

Promovent la coordinació dels caçadors ambl’ús d’emissores, per a reduir els conflictes as-sociats a la presència d’óssos aixecats en el trans-curs de les caceres.

S’elaborarà un protocol per al maneig d’ós-sos en situacions anòmales i es disposaran lesmesures necessàries per a intervencions ambóssos ferits o atrapats en trampes il·legals.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector cinegètic, amb la finalitatd’afavorir l’acceptació de l’ós i reduir els con-flictes entre ossos i activitats humanes.

S’elaborarà un protocol per a visitants d’àreesamb presència d’ós que inclogui recomanacionsdel comportament a seguir davant trobades opresència d’óssos.

S’establirà un registre de trobades entre ós-sos i humans i s’elaborarà un protocol estandar-ditzat de recollida d’informació.

S’estudiarà, conjuntament amb totes les ad-ministracions de territoris limítrofs (Aragó,Andorra i França), un pla de mesures especialsque contribueixin a restablir les deterioradescondicions poblacionals i que garanteixin laviabilitat de la població pirinenca.

Quan sigui necessari es promouran activitatsadreçades a garantir la viabilitat de les pobla-cions d’ós bru (desenvolupament de programesd’alimentació suplementària, reforçament po-blacional, etc.) sempre que estiguin avalades perla Direcció general de Medi Natural DMAH icomptin amb el suficient consens social.

II.8.1 Directrius generals per als espais deplana agrícola


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais definits a la plana agrícola s’hi aplica-ran els següents criteris:

Els criteris establerts en el present documents’incorporaran en el Pla especial de protecció del

medi natural i del paisatge que es redactin delsespais de la xarxa.


Els objectius de conservació en els espais deplana agrícola en el marc d’aquestes directriusde gestió seran els hàbitats inclosos a l’annexI i les espècies incloses a l’annex II de la Direc-tiva 92/43, d’hàbitats, i la seva actualització dela Directiva 97/62 (anomenats d’interès comu-nitari) més significatius presents a l’espai. Aixímateix, també ho seran totes les espècies d’ausde l’annex I de la Directiva 79/409, d’aus, o laseva actualització 91/244/CE. Seran els formu-laris oficials que es presenti a la Comissió Eu-ropea en el moment en què s’aprovi la propostad’espais a incloure a la xarxa Natura 2000 elsque detallaran aquests objectius de conserva-ció.


La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais de plana agrícola caldrà que garanteixiun estat de conservació favorable dels hàbitatsi espècies objectius de conservació definits alpunt tercer.




Amb caràcter general, es considera incompa-tible qualsevol actuació que afecti de formaapreciable els hàbitats d’interès comunitari i/oafecti negativament els hàbitats d’espècies in-terès comunitari.

De cara a les directrius de gestió es diferen-cien dos grans grups d’ambients estèpics: elssecans occidentals (secans de Balaguer, Al-guaire, Mas de Melons-Alfés i Granja d’Escarp)i els secans orientals (secans de Bellmunt, plansde Sió, Belianes i Anglesola). Aquesta classifi-cació es basa en diferencies en les espècies d’in-

terès comunitari presents i les característiquesecològiques dels espais.

Es declararà espais de protecció especial, al’empar de la Llei 12/1985, d’espais naturals, enels sectors més rellevants de la xarxa Natura2000.

Es considera d’interès per part de l’Adminis-tració l’adquisició i/o l’arrendament de finquesd’alt valor ecològic per la conservació dels hà-bitats i les espècies d’interès comunitari als es-pais de la xarxa Natura 2000.



Es redactarà i aprovarà un Pla de conserva-ció dels hàbitats d’interès comunitari.

Es redactarà i aprovarà un Pla de conserva-ció de les espècies d’interès comunitari.



Es promourà el manteniment de l’agriculturatradicional de secà utilitzant, quan s’escaigui, elscontractes globals d’explotació i l’aplicació demesures agroambientals com a instruments degestió contractual entre l’Administració i elstitulars de les explotacions, com a eines princi-pals pel manteniment de la renda agrària deforma compatible amb la conservació dels va-lors naturals lligats a l’activitat agrària.



Es realitzarà un estudi científic específic en-caminat a estudiar la possibilitat d’implemen-tar un reg de suport (dotació màxima de 3.500m3/ha/any) en cultius cerealístics de secà. Si elsresultats d’aquest estudi ho avalen, s’admetràel regadiu de suport als cultius cerealístics desecà amb una dotació màxima de 3.500 m3/ha/any, sempre que aquest regadiu sigui compati-ble amb la conservació dels valors naturals del’espai, i molt especialment de les aus estèpiques.Mentrestant es podran autoritzar regs d’hivernper garantir les collites mitjanes de la zona finsal 30% de la superfície de la ZEPA. Excepcio-nalment, en aquells indrets d’especial valoragrari es podrà produir un increment en percen-tatge en el reg d’hivern tot garantint alhora els


objectius previstos en aquests directrius. Aques-ta implementació anirà lligada a l’aplicació demesures correctores contrastades que produei-xin una millora de les poblacions d’aus estèpi-ques de l’espai.

Es considera compatible la implantació de regde suport, amb dotació màxima de 1.500 m3/ha/any, en els cultius llenyosos existents en el mo-ment de l’aprovació de l’espai. Es podran incre-mentar les superfícies d’aquests cultius semprei quan siguin compatibles amb la conservaciódels valors naturals de l’espai, i molt especial-ment de les aus estèpiques. En aquest sentit, elPla especial de protecció del medi natural i delpaisatge de cada espai establirà la zonificacióamb els límits màxims de superfície d’aquestsconreus en cada sector.

Amb caràcter general, i llevat dels casos con-siderats en els apartats anteriors, les diferentsmodalitats de reg de suport plantejades en es-pais de la xarxa Natura 2000 no podran compor-tar canvis en les tipologies de conreus existents(herbaci de secà, llenyosos de secà, etc.).

Els regs d’hivern històrics es podran continuardesenvolupant en les mateixes condicions.

És incompatible el reg de transformació ambdotació total als espais de la xarxa Natura 2000excepte en els llocs ja regats en el momentd’aprovació de l’espai. En aquests casos, es pro-mourà l’aplicació de mesures de gestió per tald’incrementar la seva capacitat d’acollida de lesespècies d’interès comunitari menys exigents.

Les infraestructures associades a la posada enmarxa del reg de suport hauran de minimitzarl’impacte als hàbitats d’interès comunitari i a lespoblacions espècies d’interès comunitari.

La concentració parcel·lària és compatiblesempre que no comporti un moviment de ter-res significatiu.

Es fomentarà la recuperació i millora delsmarges entre conreus.

Es fomentarà el manteniment dels rostolls decertes àrees de distribució de les aus estèpiques,tenint en compte la creació d’una franja perime-tral de seguretat contra incendis en els espaismés forestats.

Es fomentarà l’increment de guarets, erms ivegetació natural a l’espai, així com l’aplicacióde criteris de gestió encaminats a la millora del’estructura i funcionalitat dels cultius.

Es fomentarà la presència de guarets de di-ferents tipologies a un mínim del 20% de l’ex-plotació. a les àrees de distribució de les ausestèpiques.

Es fomentarà la ramaderia extensiva de secàde forma ordenada, incentivant l’aplicació debones pràctiques ramaderes.

Es fomentarà l’establiment d’acords amb elsramaders per tal que la pastura sigui una einade gestió de la vegetació i del paisatge, amb l’ob-jectiu de millorar els hàbitats de les espècies d’in-terès comunitari i els hàbitats d’interès comu-nitari.

En el pla especial de cada espai, i de formaconjunta amb l’administració agrària i la col·-laboració del sector ramader, es podrà definirquan sigui convenient la càrrega ramadera i lazonificació més adient per compatibilitzar lesexplotacions ramaderes extensives i els objec-tius de conservació, assegurant sempre un cor-recte sanejament i identificació del ramat. Tam-bé s’elaborarà un Llibre de Pastura amb tots elsramaders extensius dels espais que ordeni l’ac-tivitat en aquest sentit.

Es promourà la restauració i creació d’abeu-radors pels ramats, de manera que siguin com-patibles amb l’ús per part de la fauna silvestre.

Es permetrà la construcció de noves grangesd’acord amb l’actual legislació sectorial que lesregula i el procediment actual administratiu pera la seva autorització. No obstant, sempre hau-ran de ser compatibles amb la conservació delsvalors naturals de l’espai, molt especialment deles aus estèpiques, la qual cosa serà objecte d’ava-luació en el procediment d’autorització. Aquestaavaluació haurà de tenir en compte l’impacteacumulat pel total d’explotacions a la zona.

La gestió de dejeccions ramaderes en espaisde la xarxa Natura 2000 estarà regulada per lalegislació sectorial tot i que, puntualment i deforma molt justificada, en el marc del pla espe-cial de cada espai es podrà fer alguna regulacióespecífica amb motiu d’una millor protecció delsvalors naturals en sectors concrets. En aquestsentit, el possible increment de costos de l’ex-plotació ramadera afectada per aquesta regula-ció caldrà que sigui previst i compensant pelprograma d’actuacions de l’esmentat pla.

Es promourà l’assessorament als agricultorsper l’ús de productes fitosanitaris que no afec-tin la fauna silvestre (categoria toxicològica debaixa toxicitat per a la fauna).

L’Administració facilitarà la creació i imple-mentació del pla de gestió de residus de les ex-plotacions ramaderes.

S’estudiarà la possibilitat de crear un banc deterres que pugui contribuir a la consecució delsobjectius de conservació en els espais de la xarxaNatura 2000.



Es potenciarà la planificació forestal ambcriteris de conservació del bosc i dels seus valorsecològics. En aquest sentit, en la redacció delsnous plans de gestió, o la revisió de les actuals,es tindran en compte aquestes consideracionsi la seva ubicació dins un espai de la xarxa Na-tura 2000.

Els treballs forestals hauran de tenir en comp-te el període de màxima sensibilitat de les dife-rents aus estèpiques.

En la redacció dels plans de prevenció d’in-cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte la presència d’hàbitats i/o espèciesd’interès comunitari i caldrà assegurar la sevano afectació per l’aprovació definitiva dels plans.

Les autoritzacions de rompudes de terrenysforestals a la xarxa Natura 2000 hauran d’ava-luar les repercussions sobre els objectius deconservació de cada espai. Cal recordar que elserms, les timonedes i les formacions arbustivesestan catalogats com a terrenys forestals.

No s’autoritzaran rompudes de terrenys fo-restals que afectin hàbitats d’interès comunitarini sectors de màxima importància per a les ausestèpiques.

S’evitaran les reforestacions i aforestacionsarbòries en espais de la xarxa Natura 2000 queimpliquin una disminució dels espais oberts, aexcepció dels cursos d’aigua naturals.

S’afavoriran les tallades en reforestacions debaix interès ecològic en les àrees que es consi-

deri necessari per la recuperació d’hàbitats d’in-terès comunitari i d’hàbitats aptes per les espè-cies d’interès comunitari.

L’obertura de nous vials es realitzarà en unaèpoca de l’any que no resulti perjudicial per ales espècies d’interès comunitari.


La gestió cinegètica es considera compatibleen el conjunt de l’espai i s’entén com una acti-vitat econòmica sostenible ambientalment.



El Pla especial promourà una planificaciócinegètica amb directrius de gestió comunes perla totalitat de l’espai. Així mateix, en ell es re-gularà la caça menor durant la mitja veda enfunció de la possible afectació a les aus estèpi-ques podent establir àrees on no sigui perme-sa aquesta activitat.


Es promouran programes per a limitar ladensitat del porc senglar i prevenir els conflic-tes que pugui ocasionar a les activitats econò-mics de la zona i conservar els hàbitats i les es-pècies d’interès comunitari que pugui afectar.



No es permetrà la reintroducció i allibera-ment d’espècies de fauna al·lòctones, a excep-ció del faisà (Phasianus colchicus) i sempre iquan aquesta espècie sigui compatible amb alconservació i protecció de les espècies d’interèscomunitari presents en aquests espais.

Es fomentarà, conjuntament amb les socie-tats de caçadors, la creació de zones de refugide caça en àrees d’especial interès per a les ausestèpiques.



ductiva necessària, amb un impacte significatiusobre el medi natural que cal minimitzar mitjan-çant mesures preventives i correctores. Les re-gulacions que han de regir aquestes activitats enel marc dels espais de la xarxa Natura 2000 calinspirar-les en el principi de la Directiva 92/43,d’hàbitats, de prevenció i autorització quan notenen un impacte significatiu sobre els hàbitatsi les espècies d’interès comunitari de l’espai.Amb l’objectiu de fer compatible aquesta acti-


vitat econòmica amb la preservació del mediambient es defineixen les següents directrius:



Les noves activitats extractives, i les ampliaci-ons de les existents, evitaran causar perjudici a laintegritat dels espais de la xarxa Natura 2000 te-nint en compte els hàbitats i espècies que sónobjectius de conservació de cada espai. Malgratcausin perjudici a la integritat de l’espai, a falta desolucions alternatives, les noves activitats extrac-tives i les ampliacions de les existents, necessàri-es per complir els objectius públics de primer or-dre establerts pel Govern de la Generalitat, espodran autoritzar adoptant les adequades mesurespreventives, correctores i compensatòries relati-ves als objectius de conservació de l’espai i a lacoherència global de la xarxa Natura 2000.

És incompatible l’obertura de noves activitatsextractives en aquells sectors en què la seva re-duïda superfície no permet una pèrdua, enca-ra que temporal, de l’àrea ecològicament viableper a la conservació de les espècies d’aus estè-piques (sup. mínima de 3.000 ha) excepte enaquells casos en què les mesures compensatò-ries que s’apliquin permetin mantenir aquestasuperfície mínima ecològicament viable.

Les activitats d’extracció d’argiles i d’àrids esconsideren compatibles a causa de la seva redu-ïda afectació temporal i superficial sens perju-dici del que especifica la legislació sectorial pera la seva autorització i sempre que s’apliquin lesmesures compensatòries i correctores necessà-ries.


Es fomentarà la restauració i millora de lesàrees afectades per activitats extractives en elpassat.



Es realitzarà una promoció turística dels va-lors naturals i el patrimoni cultural i arquitec-tònic lligats a l’agricultura tradicional de secà.

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles (agroturisme) i la comercialització de pro-ductes artesanals, amb el recolzament de laimatge d’espècies animals especialment signi-ficatives com a símbol i marca de qualitat.



L’accés motoritzat a l’espai es regularà per lesnormes definides per als espais del PEIN de la

Llei 9/1995 i el Decret 166/1998. En el marc dela redacció del Pla especial es definirà els sec-tors crítics i les èpoques on es regularà l’accésmotoritzat a vehicles no autoritzats i visitantsforanis.

Es regularà l’organització d’activitats turís-tiques, esportives i de lleure amb la finalitatd’evitar les interferències amb la conservació deles aus estèpiques, tenint en compte les sevesàrees distribució i els períodes de màxima sen-sibilitat.


Per a la creació i ampliació d’instal·lacionsesportives (circuits de motocross, camps d’ae-romodelisme etc.) es tindrà en compte la noafectació de les àrees de major interès de les ausestèpiques




A tota la superfície dels espais de Xarxa Na-tura 2000 se li aplicarà el règim de sòl no urba-nitzable tal com defineix el Decret 328/1992, delPEIN. En aquest sentit, queda prohibida la ur-banització però no l’edificació. En cas d’haversòls urbans classificats com a tal en el momentde l’aprovació de la proposta d’ampliació delsespais de la xarxa Natura 2000 per part del Go-vern aquests es consideraran automàticamentexclosos de l’espai.



S’oferirà informació i criteris als municipisinclosos dins els espais de la xarxa Natura 2000per a l’exercici de les seves competències enmatèria de planejament urbanístic i protecciód’espais naturals.

La construcció i rehabilitació d’edificis esregularà pel que determina la legislació vigenten matèria urbanística i haurà de comptar ambinforme previ de compatibilitat del DMAH pera la seva autorització.

Es promocionarà la rehabilitació de construc-cions d’ús agrícola i ramader amb criteris de con-servació que afavoreixin la nidificació d’ausestèpiques.



Les infraestructures hidràuliques han d’evi-tar causar perjudici a la integritat dels espais dela xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbi-

tats i espècies que són objectius de conservacióde cada espai. A falta de solucions alternatives,les infraestructures hidràuliques necessàries percomplir els objectius públics de primer ordredefinits en la planificació hidràulica del Governde la Generalitat, es podran autoritzar adoptantles adequades mesures compensatòries per ga-rantir la coherència global de la xarxa Natura2000.

Les infraestructures hidràuliques associadesal rec agrícola hauran de ser compatibles ambla conservació de les aus estèpiques.

En la construcció de noves infraestructureshidràuliques s’aplicaran les mesures correcto-res adients amb l’objectiu d’assegurar la perme-abilitat de les infraestructures per la fauna sil-vestre.





S’instarà al condicionament de les línies d’altai mitja tensió ja existents a les àrees amb presèn-cia d’espècies d’aus d’interès comunitari, ambmesures correctores que disminueixin la mor-talitat per electrocució i col·lisió d’espècies pro-tegides.



En el marc de la avaluació de l’impacte am-biental de les infraestructures viàries, s’analit-zarà, de forma preferent, la seva repercussiósobre hàbitats i espècies d’interès comunitari ies tindrà cura en la no afectació de les àrees ambla seva presència.

La planificació, construcció o ampliació d’in-fraestructures viàries (carreteres, camins, pistesforestals):


Consideraran com aspecte decisiu la incidèn-cia sobre els hàbitats i les espècies d’interès co-munitari.

Escolliran l’alternativa que no afecti els hà-bitats o les espècies d’interès comunitari.

Evitaran qualsevol possibilitat de fragmen-tació dels hàbitats de les espècies d’interès co-munitari.

Avalaran el correcte compliment del pla deseguiment per a tots aquells projectes que pu-guin tenir efectes adversos per a la conservaciódels hàbitats i les espècies d’interès comunita-ri.

Garantiran que les mesures correctores ques’estableixin en les actuacions o projectes sot-mesos a AIA hauran d’incidir en la millora dela qualitat dels hàbitats d’interès comunitari idels hàbitats de les espècies d’interès comuni-tari.

La modificació i millora de les infraestructuresviàries existents requerirà un informe favorabledel DMAH en el qual es defineixi les mesurescorrectores adients (períodes d’obres, etc.).

En la construcció de noves infraestructuresviàries s’aplicaran les mesures correctores adi-ents amb l’objectiu d’assegurar la permeabili-tat de les infraestructures per la fauna silvestre.



Hàbitats

Matollars guixencsEspècies

Sparver cendrós (Circus pygargus)

Sisó (Tetrax tetrax)

Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)

Terrerola comú (Calandrella brachydactyla)

Calàndria (Melanocorypha calandra)

Gaig blau (Coracias garrulus)

Alosa becuda (Chersophilus duponti)

Xoriguer petit (Falco naumanni)

Trenca (Lanius minor)

Ganga (Pterocles alchata)

Xurra (Pterocles orientalis)

*Matollars guixencs (Vegetació gipsícola ibè-rica –Gypsophiletalia–)

A les àrees amb presència de matollars gui-xencs s’aplicaran les següents mesures:

Regulació de l’activitat ramadera extensiva,amb l’objectiu de no sobreexplotar aquest hà-bitat, i no afavorir l’erosió del sòl.

No es podrà recol·lectar font de llenya per acremar ni altres aprofitaments.

Prohibició de realitzar activitats esportives.

*Aus estèpiquesA les àrees amb presència d’aquestes espè-

cies s’aplicaran les següents mesures:A les àrees amb presència de xoriguer petit

(Falco naumanni) i gaig blau (Coracias garru-lus) es promocionarà la rehabilitació de cons-truccions d’ús agrícola i ramader amb criteris deconservació que afavoreixin la seva nidificació.

Les noves basses de rec es dissenyaran teninten compte les necessitats de canyissar de l’arpe-lla vulgar (Circus aeroginosus) a l’època de ni-dificació, i el seu disseny i construcció requeri-

rà l’informe previ dels Serveis Territorials delDMAH.

Es promocionarà l’aplicació de mesures cor-rectores a les basses de rec existents per tal d’afa-vorir el canyissar, i així afavorir la nidificació del’arpella vulgar (Circus aeroginosus).

A les àrees amb presència d’esparver cendrós(Circus pygargus) s’afavorirà la naturalitzacióde les zones no cultivades amb l’objectiu de:

Incrementar la superfície de garrigues i her-bassars susceptibles de ser utilitzats per aquestaespècie per nidificar.

Disminuir el número de nius de l’espècie encamps de cereal.

Reduir les despeses ocasionades pel salva-ment de nius en camps de cereal (subvencions,treball dels tècnics, etc.).

Plantació de pollancres a sèquies situades enàrees amb presència de trenca (Lanius minor)per facilitar la nidificació d’aquesta espècie.

La tala d’arbres a sèquies situades en àreesamb presència de trenca (Lanius minor) reque-rirà un informe previ dels Serveis Territorials delDMAH.

A les àrees amb presència de ganga (Ptero-cles alchata) i xurra (Pterocles orientalis) es re-gularà l’ús públic dels punts d’aigua naturals, ies mantindran en bon estat els abeuradors deramats.

II.9.1 Directrius generals pels espais d’aigüescontinentals


conjunt dels espais de la xarxa Natura 2000, enels espais d’aigües continentals s’hi aplicaran elssegüents criteris:



Els objectius de conservació en els espaisd’aigües continentals en el marc d’aquestes di-rectrius de gestió seran els hàbitats inclosos al’annex I i les espècies incloses a l’annex II dela Directiva 92/43, d’hàbitats, i la seva actualit-zació de la Directiva 97/62 (anomenats d’interèscomunitari) més significatius presents a l’espai.Així mateix, també ho seran totes les espèciesd’aus de l’annex I de la Directiva 79/409, d’aus,o la seva actualització 91/244/CE. Seran els for-mularis oficials que es presenti a la Comissió Eu-ropea en el moment en què s’aprovi la propostad’espais a incloure a la xarxa Natura 2000 els quedetallaran aquests objectius de conservació.


La gestió i les regulacions que es realitzin enels espais d’aigües continentals caldrà que ga-ranteixi un estat de conservació favorable delshàbitats i espècies objectius de conservaciódefinits al punt tercer.

Tots els projectes, plans o programes quepuguin afectar de forma apreciable els espais dela xarxa Natura 2000 s’han de sotmetre a una

adequada avaluació de les seves repercussionsen l’espai i tenint en compte els objectius de con-servació definits al tercer punt. Només s’auto-ritzaran en el cas que s’asseguri que no causa-rà perjudici a la integritat de l’espai en qüestióo que demostrin la seva compatibilitat amb elsvalors naturals de l’espai. Malgrat causi perju-dici a la integritat de l’espai, i a falta de soluci-ons alternatives, es podran autoritzar per raonsimperioses d’interès públic de primer ordre,incloses raons de naturalesa social o econòmi-ca, prenent les mesures compensatòries que si-guin necessàries per garantir la coherència globalde la xarxa Natura 2000.

En el cas que en aquest espai hi hagi un hàbi-tat o una espècie prioritaris, es podran autoritzarper raons de salut humana, seguretat pública obeneficis ambientals de primordial importància.En el cas d’altres raons imperioses d’interèspúblic caldrà consultar prèviament a la ComissióEuropea.



S’establiran els mecanismes de col·laboraciói suport amb els organismes competents (Agèn-cia Catalana de l’Aigua i Confederación Hidro-gráfica del Ebro) pel correcte desplegament dela Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) enl’àmbit dels espais de Natura 2000, amb l’objec-tiu de mantenir i millorar el medi aquàtic i as-solir el bon estat ecològic, químic i quantitatiude les aigües superficials i subterrànies.


Es promourà l’establiment de programes deseguiment de l’estat de les aigües amb l’objec-tiu d’obtenir un visió general coherent i compler-ta de l’estat de l’aigua.

S’estimularà la redacció de programes demaneig o gestió d’embassaments que garantei-xin un gestió sostenible de la ictiofauna delsembassaments.


teniment de les explotacions existents i a la sevacompatibilització amb la conservació dels valorsnaturals lligats als ambients riparis. En generals’hi aplicarà els condicionants definits per a latipologia d’espais terrestres propers (muntanyainterior o de Pirineu) tot i que amb els següentscriteris afegits:

Es promourà la conservació i millora de lesformacions vegetals naturals de ribera, així comla seva flora i fauna associades, en especial en


el cas dels boscos de ribera. En aquest sentit, esprioritzarà la creació o manteniment d’una ban-da de vegetació de ribera mixta arbustiva/arbò-ria d’amplada suficient per complir el paper defiltre de nutrients d’aquestes activitats adjacents.Tot i això, es podran mantenir algunes frangesmés o menys obertes per garantir accés a l’aiguadel bestiar.

Es promouran els usos agraris que minimit-zin l’ús de fertilitzants químics i productes fito-sanitaris.

No es permetrà, amb caràcter general, laconstrucció de drenatges i sèquies que afectinsignificativament els elements prioritaris deconservació i les zones de major qualitat d’hà-bitat, i s’evitarà la proliferació innecessària delsmateixos en el conjunt de l’espai.


envolupar amb criteris de gestió sostenible delsterrenys forestals, i de forma que sigui compa-tible l’aprofitament dels recursos forestals ambla conservació dels valors naturals de l’espai, enespecial del bosc de ribera.

PlanificacióEls plans d’ordenació de finques públiques i

privades (PTGMF, etc.) de finques situades enàrees amb presència d’hàbitats i/o espècies d’in-terès comunitari tindran en compte, de mane-ra preferencial, la conservació i millora delsboscos de ribera així com el paper dels boscosde ribera com a eixos de connectivitat ecològicade primer ordre.

S’incorporaran als instruments de planificacióde finques forestals criteris de gestió que respec-tin la geomorfologia de les masses d’aigua i tin-guin en compte els requeriments ecològics de lesespècies d’interès comunitari, i promoguin pràc-tiques silvícoles compatibles o que afavoreixinel seus hàbitats.

Es promourà la creació una marca de quali-tat dels productes forestals elaborats en hàbitatsd’interès comunitari dels espais de Natura 2000,potenciant la certificació forestal, d’acord ambla fixació de carboni, la producció de biomassai l’explotació forestal sostenible.

Es promourà la creació de reserves forestals(integrals o dirigides) en les àrees amb presènciad’elements prioritaris de conservació.

Es considerarà d’interès per l’Administraciól’adquisició dels drets de tallada a llarg terminien boscos privats ubicats en llocs estratègics, ambla finalitat de garantir la conservació dels elementsprioritaris de conservació, sense perjudicar elsinteressos dels propietaris de les finques.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector forestal, amb la finalitatde reduir els conflictes entre elements prioritarisde conservació i activitats humanes.

Aprofitaments forestalsLes actuacions silvícoles en general, i espe-

cialment els treballs forestals associats com eldesembosc de fusta o l’obertura de vials, nopodran afectar en cap cas la geomorfologia il’estabilitat dels marges.

Els aprofitaments forestals que es desenvolu-pin en àrees amb bosc de ribera, marges arbratsde conreu o fileres arbrades de recs i sèquies hande garantir la persistència i conservació de lescomunitats forestals i hàbitats d’interès comu-nitari.

En les actuacions de millora i restauració deles comunitats vegetals ribera s’afavoriran les es-

pècies vegetals autòctones i es tendirà a retirarles espècies al·lòctones, i s’estimularà l’ús d’es-pècies i varietats que corresponguin a la concao àrea geogràfica on es fa l’actuació.

En àrees amb presència d’espècies d’interèscomunitari es procurarà allargar el màxim les ro-tacions de tala, sense que se’n ressenti la produc-tivitat silvícola, i s’adequarà la realització delsaprofitaments forestals a èpoques que no inter-fereixin amb el cicle biològic de les espèciesd’interès comunitari. En cas de ser necessarid’efectuar una actuació en èpoques sensibles pera alguna espècie, requerirà un informe previ del’òrgan gestor de l’espai o en el seu defecte delsServeis Territorials del DMAH.

Es fomentarà la conservació i l’augment deles formacions vegetals naturals de ribera (ver-nedes i altres boscos de ribera afins), reservantparcel·les de bosc madur per a les espècies d’in-terès comunitari que ho requereixin.

S’estimularà la conservació i la restauració dela vegetació herbàcia associada a les riberes (ca-nyissars, bogars, herbassars higròfils i al·locars),distribuïda generalment en les àrees d’inundaciómés freqüent de la llera i dels marges fluvials (enmolts casos parcialment submergida), a causadel seu elevat valor biològic.

Les plantacions forestals extensives amb po-llancres, plàtans o altres espècies al·lòctones nopoden suposar la desaparició d’hàbitats d’inte-rès comunitari existents. Caldrà evitar la plantaciód’espècies no típiques de ribera (pi radiata, avetde Douglas, blada pseudoplàtan...) o d’espèciesinvasores i rebrotadores (acàcia, ailant, etc.).

Es promouran mètodes alternatius per a l’ex-tracció de fusta que no suposin o limitin la cons-trucció de pistes forestals i l’ús de maquinaria,amb la finalitat d’evitar al màxim la pertorba-ció del sòl i de limitar la penetrabilitat de lesàrees amb presència d’hàbitats o espècies d’in-terès comunitari.

S’afavoriran els tractaments silvícoles querebutgin l’ús de productes fitosanitaris pels seusefectes directes i indirectes sobre la fauna.

Pistes forestalsA nivell de finca, caldrà definir i planificar

racionalment el traçat de les vies d’accés a laforest, atenent a la densitat òptima pel mitjà dedesembosc més adient, limitant el seu pendenti amplada, i integrant els sistemes més adientsde drenatge i conservació.

Es controlarà estrictament la construcció depistes en les àrees amb presència d’elements pri-oritaris de conservació i en les zones de majorqualitat d’hàbitat, i la proliferació innecessàriade les mateixes en la resta de l’espai.

Quan les tasques de gestió requereixin l’ober-tura de vials, s’haurà de garantir la posterior clau-sura dels mateixos permetent la restauració naturaldel terreny. En cas de ser necessari, es promouranles tasques de renaturalització dels vials.

L’obertura de nous vials es realitzarà en unaèpoca de l’any que no resulti perjudicial per ales espècies d’interès comunitari.

Plans de prevenció d’incendisEn la redacció dels plans de prevenció d’in-

cendis i les mesures associades (punts d’aigua,cremes, desbrossades, tallafocs, etc.) caldrà teniren compte les àrees amb presència d’elementsprioritaris de conservació.

4. Directrius per a la caça i la pesca continentalLa gestió cinegètica i piscícola es considera

compatible en el conjunt de l’espai i s’entén com

una activitat econòmica potencialment sosteni-ble des del punt de vista ambiental. Els criterisque la regiran seran els següents:


Gestió cinegèticaEs promourà l’ordenació i planificació de

l’aprofitament de les espècies cinegètiques, i esfomentaran les mesures de gestió de l’hàbitat(abeuradors, refugis per a conills, sembrat deparcel·les cinegètiques, etc.) i de seguiment icontrol sanitari.


S’establirà un programa de coordinació efi-caç entre els gestors dels terrenys cinegètics, elstècnics amb competències sobre fauna protegidai els responsables de la gestió de l’espai prote-git que, per exemple, eviti molèsties innecessà-ries en les àrees amb presència d’espècies d’in-terès comunitari causades per les batudes.

No s’autoritzaran els controls de mamífersdepredadors a menys de 100 metres dels cursosi masses d’aigua inclosos en els espais Natura2000.


S’extremarà la vigilància per a eradicar lespràctiques furtives, adequant progressiva i su-ficientment la plantilla d’agents forestals i detècnics, i donant suport i coordinant esforçosamb altres agents implicats en aquestes tasques,com gestors de terrenys cinegètics privats, mos-sos d’esquadra, etc.


Gestió piscícolaEn la redacció dels PTGP (plans tècnics de

gestió piscícola) es buscaran mecanismes percompatibilitzar la pràctica de la pesca continen-tal amb la conservació de les espècies d’interèscomunitari respectant els seus períodes de mà-xima sensibilitat, i potenciant les poblacions depeixos autòctons.

En les aigües continentals dels espais Natu-ra 2000 s’incorporaran criteris de gestió piscícolaque tinguin en compte els requeriments ecolò-gics de les espècies d’interès comunitari.

S’establirà un programa de comunicació icoordinació eficaç entre les entitats i actors re-lacionats amb la gestió piscícola i els tècnics ambcompetències sobre gestió piscícola, fauna pro-tegida i espais de Natura 2000.

Es promocionarà la creació de refugis depesca permanents en les àrees amb presènciad’elements prioritaris de conservació.

No s’autoritzarà la pesca d’espècies d’interèscomunitari i es fomentarà la pesca esportivad’espècies autòctones.

No es permetrà l’ús d’arts de pesca que siguinincompatibles amb la conservació de les espè-cies d’interès comunitari.


Es sancionaran amb el màxim rigor previst enla legislació les repoblacions amb exemplarsd’espècies exòtiques (cranc americà, silur, san-dra, luci, perca americana, peix sol, peix gat,gardí, alburn i altres espècies) o al·lòctones.

S’establiran mecanismes de control per a laeradicació d’espècies exòtiques que inclourà larealització de controls selectius de les sevespoblacions per part dels responsables de la gestiódels espais Natura 2000.

Es fomentarà la informació i les campanyesformatives en el sector piscícola, amb la finali-tat d’afavorir l’acceptació dels mamífers semi-aquàtics i reduir els conflictes entre aquests i lesactivitats humanes.


ductiva necessària amb un impacte significatiusobre el medi natural que cal minimitzar mitjan-çant mesures preventives i correctores. Les re-gulacions que han de regir aquestes activitats enel marc dels espais de la xarxa Natura 2000 calinspirar-les en el principi de la Directiva 92/43,d’hàbitats, de prevenció i autorització quan notenen un impacte significatiu sobre els hàbitatsi les espècies d’interès comunitari de l’espai.Amb l’objectiu de fer compatible aquesta acti-vitat econòmica amb la preservació del mediambient es defineixen les següents directrius:




No s’autoritzarà noves activitats extractives,ni ampliació de les existents, en el domini pú-blic hidràulic i les àrees amb presència de bos-cos i bosquines de ribera en els espais de la xarxaNatura 2000.


Es fomentarà la restauració i millora de lesàrees afectades per activitats extractives en elpassat.



PlanificacióEs regularan les activitats turístiques, espor-

tives i de lleure, sent especialment restrictiu ambles que comportin una afluència massiva depúblic, tenint en compte les àrees amb presèn-cia d’elements prioritaris de conservació i el seuperíode de màxima sensibilitat.

Les noves concessions en matèria d’esportsd’aventura en l’àmbit dels espais Natura 2000requeriran un informe previ dels Serveis Terri-torials del DMAH. La seva autorització ha detenir en compte, sobretot, les àrees amb presèn-cia de mamífers semiaquàtics i la seva possibleafectació, definint calendaris, horaris i àrees mésòptimes.

S’aplicaran restriccions d’accés en les àreesamb presència d’hàbitats i/o espècies d’interèscomunitari i en els seus períodes de màximasensibilitat, quan les circumstàncies especialsque afectin la seva conservació així ho aconse-llin.

Informació i sensiblitzacióS’impulsarà, amb caràcter general, la infor-

mació abundant i les activitats d’educació am-biental per afavorir canvis d’actituds i facilitarel recolzament i la participació social necessa-ris per a assolir amb èxit la conservació de d’hà-bitats i espècies d’interès comunitari.

S’elaborarà un manual de bones conductesper a visitants d’espais Natura 2000, amb l’ob-jectiu de conscienciar al visitant de la importàn-cia del seu comportament per la conservació delshàbitats i les espècies d’interès comunitari (tor-tuga de rierol, tortuga d’estant, llúdriga, etc.).

Periòdicament, es promouran campanyesd’informació i sensibilització sobre les conse-qüències negatives de l’alliberament d’espèci-es exòtiques (tortugues, peixos, etc.) en el medinatural.

Ús públicEs prohibeix l’alliberament d’espècies exò-

tiques als rius (tortuga de florida, carpí, peix sol,etc.).

Es promouran activitats turístiques sosteni-bles i la comercialització de productes artesanals,amb el recolzament de la imatge d’espèciesemblemàtiques (llúdriga, etc.) com a símbol imarca de qualitat.





Tota la superfície dels espais Natura 2000 tin-drà la consideració de sòl no urbanitzable. Que-da prohibida la urbanització però no l’edifica-ció.

Per a regular l’edificació es desenvoluparà unPla especial de protecció del medi natural i delpaisatge. Quan no es disposi del Pla especial,l’edificació estarà regulada pel planejament ur-banístic municipal i la Llei 3/1998, d’IIAA. Noobstant, i de forma general, quedaran prohibi-des la instal·lació de noves edificacions excep-

te en el cas que la seva naturalesa requereixisituar-les properes als rius o masses d’aigua.



Aprofitaments hidràulicsLes concessions de nous aprofitaments hi-

dràulics en els cursos i masses d’aigua inclososen els espais de la xarxa Natura 2000 haurand’avaluar adequadament les seves repercussi-ons sobre els hàbitats i espècies objectiu de con-servació de cada espai.


Conservació recurs hídricLes extraccions preexistents, en el marc de la

legislació sectorial que les regula, han de garantirles següents condicions:




No es permetrà l’abocament de runes o qual-sevol altre material, la instal·lació de mitjans au-xiliars i el dipòsit de materials a la llera ni a lazona de servitud.

Amb l’objectiu d’aconseguir una qualitatd’aigua òptima per a la conservació dels hàbi-tats i/o les espècies d’interès comunitari, s’ins-tarà als òrgans competents (Agència Catalanade l’Aigua i Confederación Hidrográfica delEbro) a la declaració dels espais de la xarxaNatura 2000 com a zones prioritàries en elsàmbits hidrogràfics on es trobin. Es donarà pri-oritat als aspectes següents:

Control i reducció d’aportacions d’elementsi compostos que per la seva perillositat, persis-tència o bioacumulació puguin afectar el mediaquàtic, com ara aquells que s’estableixen a lesrelacions I i II de substàncies contaminants del’annex al títol III del Reglament del dominipúblic hidràulic.

Control i reducció d’aportacions de matèriaorgànica, de manera que aquesta no ultrapas-si uns nivells que puguin afectar les poblacionsde peixos, crancs, amfibis i serps d’aigua.

Per a prevenir o reduir l’impacte dels inci-dents de contaminació accidental de l’aigua, esfomentarà que les estacions de servei, magat-zems, dipòsits i estacions de processament decombustibles, olis, pesticides i altres compostosquímics i similars, disposin de les mesures deseguretat adequades en els espais Natura 2000o els seus afluents.

Es promourà el desenvolupament i l’aplica-ció del pla per a la millora progressiva de leszones humides que estiguin afectades per lapresència de plom.

Infraestructures hidràuliquesLes infraestructures hidràuliques han d’evi-

tar causar perjudici a la integritat dels espais de


la xarxa Natura 2000 tenint en compte els hàbi-tats i espècies que són objectius de conservacióde cada espai. A falta de solucions alternatives,les infraestructures hidràuliques necessàries percomplir els objectius públics de primer ordredefinits en la planificació hidràulica del Governde la Generalitat, es podran autoritzar adoptantles adequades mesures compensatòries per ga-rantir la coherència global de la xarxa Natura2000.



Es considera incompatible la creació de nousgrans embassaments (d’acord amb la definiciódel reglament tècnic de seguretat de preses iembassaments) dins els espais Natura 2000, ol’ampliació dels existents fins a aquesta catego-ria.




S’identificaran els traçats i els punts de leslínies elèctriques especialment perillosos per ales espècies d’interès comunitari i es proposa-ran les mesures correctores oportunes per evi-tar la electrocució i/o la col·lisió d’espècies d’inte-rès comunitari (senyalització de línies elèctriquesque passen sobre cursos fluvials, etc.).



S’identificaran els trams de vies de comuni-cació especialment perillosos per a les espèci-es d’interès comunitari (llúdriga, visó europeu,etc.) i es proposaran les mesures correctores

oportunes que facilitin el pas dels individus iredueixin el risc d’atropellament.

En el marc de la avaluació de l’impacte am-biental de les infraestructures energètiques,s’analitzarà, de forma preferent, la seva reper-cussió sobre hàbitats i espècies d’interès comu-nitari i es prioritzarà l’alternativa que no afec-ti les àrees amb la seva presència. També esgarantirà que les mesures correctores que s’es-tableixi incideixin en la millora de la qualitat delshàbitats d’interès comunitari i dels hàbitats deles espècies d’interès comunitari.



Hàbitats

VernedesAlberedes, salzedes i altres boscos de riberaRambles mediterrànies (al·locars, tamarigars

i baladrars)Espècies(Marsilea strigosa)

Cavilat (Cottus gobio)

Saboga (Alosa fallax)

Llopet de riu (Cobitis paludica)

Madrilleta roja (Rutilus arcasii)

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)

Madrilla (Chondrosrtoma toxos-

toma)

Llúdriga (Lutra lutra)

Almesquera (Galemys pirenaicus)

Visó europeu (Mustela lutreola)

Quedarà prohibit el deteriorament de l’espè-cie de flora d’interès comunitari (Marsilea stri-gosa) així com de les que destaca el PEIN comestrictament protegides en aquests espais.

*Peixos continentalsA les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:S’estudiarà, conjuntament amb totes les ad-

ministracions de territoris limítrofs (Aragó), unpla de mesures especials que contribueixin arestablir les deteriorades condicions poblacio-nals dels peixos continentals i que garanteixinla viabilitat de les poblacions existents.

*Mamífers semiaquàticsA les àrees amb presència d’aquesta espècie

s’aplicaran les següents mesures:En els espais Natura 2000 amb presència de

mamífers semiaquàtics, es reforçaran els progra-mes de control de les poblacions de visó ame-ricà i es posaran tots els mitjans necessaris perevitar el contacte amb les de visó europeu.

Es donarà suport a la recerca i la cria en cap-tivitat d’espècies d’interès comunitari de mamí-fers semiaquàtics (llúdriga, visó europeu), aixícom a les tasques de recuperació d’individusferits o malalts que es porten a terme en el Cen-tre de Fauna del Pont de Suert.

Quan sigui necessari, es reforçaran les pobla-cions de mamífers semiaquàtics amb la finalitatde garantir la seva viabilitat, emprant protocolsde translocació d’exemplars que coordinin lesactuacions necessàries i els investigadors, ges-

tors i centres implicats, i garantint el flux d’in-formació i la participació pública en el procésde debat i l’elaboració de plans de mesures es-pecials.

(06.265.050)

*

DEPARTAMENTDE LA PRESIDÈNCIA

RESOLUCIÓPRE/3169/2006, de 27 de setembre, per la quales resol la convocatòria de concurs específic demèrits i capacitats per a la provisió de dos llocsde treball de la Direcció de Serveis del Departa-ment de la Presidència.

Vista la Resolució PRE/1957/2006, de 30 demaig, per la qual es convoca concurs específicde mèrits i capacitats per proveir els llocs de res-ponsable de provisió i responsable administratiude personal laboral de la Direcció de Serveis delDepartament de la Presidència, convocatòria deprovisió núm. PR 021/2006 (DOGC núm. 4656,de 16.6.2006);

Vist que s’han complert els requisits i les es-pecificacions exigits en la convocatòria;

D’acord amb la proposta definitiva de la re-solució de la Junta de mèrits i capacitats d’aquestprocés de selecció;

En ús de les atribucions que em confereix lanormativa vigent,

RESOLC:

Nomenar la senyora Núria Maestro Palomarresponsable de Provisió de la Direcció de Ser-veis del Departament de la Presidència (referèn-cia 1).

Nomenar la senyora Maria Dolors ColoméCarabasa responsable administratiu de perso-nal laboral de la Direcció de Serveis del Depar-tament de la Presidència (referència 2).

Contra aquesta Resolució, que exhaureix lavia administrativa, les persones interessadespoden interposar, amb caràcter potestatiu, re-curs de reposició davant el secretari general delDepartament de la Presidència en el terminid’un mes a comptar de l’endemà de la seva pu-blicació o bé poden interposar directament re-curs contenciós administratiu davant el JutjatContenciós Administratiu de Barcelona, o aelecció seva, el poden interposar davant el jut-jat en la circumscripció del qual tinguin el do-micili, en el termini de dos mesos a comptar del’endemà de la seva publicació, de conformitatamb el que preveuen els articles 116 i 117 de laLlei 30/1992, de 26 de novembre, de règim ju-rídic de les administracions públiques i del pro-cediment administratiu comú, modificada perla Llei 4/1999, de 13 de gener, i els articles 8.2,14 i 46 d ela Llei 29/1998, de 13 de juliol, regu-ladora de la jurisdicció contenciosa administra-tiva.


P. D. (Resolució PRE/2207/2006, DOGC de4.7.2006)

RAMON GARCÍA-BRAGADO I ACÍN

Secretari general

(06.270.145)

*

DEPARTAMENTD’INTERIOR

RESOLUCIÓINT/3183/2006, de 21 de setembre, de nomena-ment d’un funcionari de la categoria de mossode l’escala bàsica del cos de mossos d’esquadrade la Generalitat (núm. de registre de la convo-catòria 46/99).

Vista la proposta formulada pel tribunal qua-lificador de les proves selectives per a l’ingrésal cos de mossos d’esquadra de la Generalitatde Catalunya, convocades per la Resolució de4 de gener de 1999 (núm. de registre de la con-vocatòria 46/99) (DOGC núm. 2801, de8.1.1999), i un cop verificada la concurrència delsrequisits que exigeixen les bases de la convoca-tòria esmentada;

Atès el que disposen els articles 18 i 20 de laLlei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Ge-neralitat-mossos d’esquadra; l’article 3.i) delDecret 157/1996, de 14 de maig, de determinaciódels òrgans que exerceixen les atribucions i lesfacultats atorgades al Departament d’Interiorper la Llei 10/1994, d’11 de juliol, i l’article 1.h)de la Resolució INT/2028/2004, de 12 de juliol,de delegació de funcions de la consellera d’In-terior en diversos òrgans del Departament;

De conformitat amb el que disposa l’article80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’or-ganització, procediment i règim jurídic de l’Ad-ministració de la Generalitat de Catalunya,

RESOLC:

Article 1Nomenar l’aspirant amb targeta d’identitat

professsional (TIP) número 7202 funcionari dela categoria de mosso de l’escala bàsica del cosde mossos d’esquadra de la Generalitat.

Article 2De conformitat amb el que estableixen l’ar-

ticle 34 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de lapolicia de la Generalitat-mossos d’esquadra, il’article 25.8 del Decret 169/2001, de 26 de juny,pel qual s’aprova el Reglament de provisió dellocs de treball del cos de mossos d’esquadra, eldirector general de Seguretat Ciutadana desti-narà de manera provisional la persona nomena-da a un lloc de treball vacant.

Article 3L’aspirant a qui es refereix l’article 1 d’aquesta

Resolució disposa del termini d’un mes a comp-tar de l’endemà de la seva publicació al DOGCper a la presa de possessió.

DISPOSICIÓ FINAL

Contra aquesta Resolució, que exhaureix lavia administrativa, les persones interessadespoden interposar, amb caràcter potestatiu, re-curs de reposició davant el secretari general delDepartament d’Interior, en el termini d’un mesa comptar de l’endemà de la seva publicació alDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya,d’acord amb els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procedimentadministratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, o bé recurs contenciósadministratiu, d’acord amb l’article 46 de la Llei

29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la juris-dicció contenciosa administrativa, en el termi-ni de dos mesos a comptar a partir de l’endemàde la seva publicació al DOGC, davant la SalaContenciosa Administrativa del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya, d’acord amb el quepreveu l’article 10 de l’esmentada Llei.

Igualment, les persones interessades podeninterposar qualsevol altre recurs que conside-rin convenient per a la defensa dels seus interes-sos.


P. D. (Resolució INT/2028/2004,DOGC de 22.7.2004)

JORDI PARDO I RODRÍGUEZ

Secretari general

(06.263.033)

*

41990CÀRRECS I PERSONAL

DOGC 4735 – 6.10.2006

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE · de la xarxa Natura 2000 i definir les mesures de gestió...

Documents

Transcript of DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE · de la xarxa Natura 2000 i definir les mesures de gestió...