domingo 15 de febrero de 2015

CATALUÑA Catalunya@elpais.eselpais.com/espana/catalunya

cat.elpais.com

“Mont-roig es para mí como unareligión”, dijo el pintor Joan Miró.En esta localidad tarraconensedel Baix Camp el artista encontróla inspiración pasando largas tem-poradas durante 65 años en sumasía familiar, conocida comoMas Miró. Pero este edificio, cata-logado como Bien Cultural de Inte-rés Nacional por su valor artísticoy arquitectónico y con un proyec-to para convertirla en museo que

acumula retrasos, languidece enestado de abandono. Cristales ro-tos y cableado desperdigado bor-dean el inmueble, situado a pocosmetros de la autovía A-7. El cerro-jo de una de las puertas laterales—el de la antigua casa de los maso-veros— está roto y el desperfectose ha solucionado instalando uncandado para ahuyentar posiblesladrones. La puerta permanecemedio abierta entre cadenas. Sedivisan en el interior de la casamalas hierbas y suciedad. Algu-

nas ventanas están tapiadas conbloques de cemento. En otras unafina tela resguarda del ojo ajenolas salas solitarias cubiertas depolvo. En el estanque florece lainmundicia. La masía ya sufrió elrobo de varias piezas del mobilia-rio en verano de 2013, admite elalcalde, Ferran Pellicer (ERC).

A pesar del estado actual, laobra y el universo mironiano segestaron en este espacio, al quededicó lienzos como La Masía(1922). El padre del artista com-

pró el enclave en 1910. Un añodespués Miró acudió allí para re-cuperarse de una enfermedad yfue entonces cuando decidió dedi-carse de lleno a la pintura. “Meinfunde un gran entusiasmo y pin-to como un loco. Animales mons-truosos y animales angélicos. Ár-boles con orejas y ojos, payesescon barretina y fumando pipa”, di-jo Miró de la localidad que junto aMallorca y Barcelona acabaríapor formar su triángulo vital.

Pasa a la página 10

Miró languidece en Mont-roig del CampLa masía del pintor se encuentra abandonada pese al proyecto para rehabilitarla

La sombra de la privatización so-bre la atención primaria catala-na se extiende pese a las vocescríticas que se han levantado ensu contra. A pesar de que, a ins-tancias del Parlament, el conseje-ro de Salud, Boi Ruiz, ha frenadoy revisado los concursos públi-cos que sacó el pasado otoño pa-ra gestionar cuatro áreas básicasde salud (ABS) —formadas poruno o más centros de atenciónprimaria (CAP) y varios consulto-rios locales— ante el temor deque empresas ajenas a la aten-ción sanitaria pasen a gestionar-las, 2015 arranca sin visos de cal-ma para la atención primaria.Haciendo caso omiso a una mo-ción parlamentaria que insta aSalud a evitar la convocatoria deconcursos públicos para la ges-tión de las ABS que están en régi-men de concesión, Ruiz ha reve-lado en una respuesta parlamen-taria a la diputada del PSC, NúriaSegú, que su departamento pre-vé licitar en 2015 la gestión deotras 20 ABS.

Según la contestación del con-sejero, a la que ha tenido accesoEL PAÍS, Salud sacará a concur-

so una veintena de áreas básicas,hasta ahora gestionadas por con-sorcios públicos, fundaciones pri-vadas y entidades de base asocia-tiva (EBA, gestionadas por losprofesionales). Estas ABS, repar-tidas por toda Cataluña, englo-ban un total de 29 CAP y más de40 consultorios locales.

La respuesta está fechada el29 de diciembre, un mes después

de que el Parlament aprobase lamoción que exige acabar con losconcursos públicos. “Ha incum-plido un mandato del Parlament.Sí se ha cumplido la primera par-te de la moción, en la que se ins-taba a replantear los concursosque estaban en marcha, pero es-ta respuesta es contradictoriacon la otra parte de la moción”,critica la diputada Segú.

Las alarmas, que comenza-ron a sonar en 2012, cuando Sa-lud adjudicó en un primer mo-mento —luego anuló lalicitación— la gestión del CAP deL'Escala (Alt Empordá) a la em-presa EULEN, de servicios gene-rales, volvieron a saltar con fuer-za cuando Ruiz retomó el año pa-sado este concurso y convocótres más. Pasa a la página 6

Salud sacará a concurso 20 CAPpese a la oposición del ParlamentLa Cámara quiere evitar que empresas no sanitarias gestionen los centros

Los vecinos de l'Esquerra de l’Eixample ocu-paron ayer la parte vedada del solar Germane-tes para reclamar con una gran paella vegeta-riana al Ayuntamiento de Barcelona que lespermita participar en el diseño del parqueque el Consistorio quiere levantar allí este

año. El barrio ya cuenta con un espacio auto-gestionado de 500 metros cuadrados de exten-sión en la esquina de las calles de Consell deCent y de Viladomat. Los otros 4.500 metroscuadrados donde hasta hace más de una déca-da se encontraba el convento de las Germane-

tes dels Pobres han permanecido cerrados alpúblico hasta ayer. Una clausura que se haalargado 12 años, en espera a que haya losfondos suficientes para construir un instituto,un casal para mayores, 82 pisos de protecciónoficial y una guardería. página 9

massimiliano minocri

El Espai Germanetes quiere crecer

El alcalde de Castelldefels, elpopular Manuel Reyes, estáagotando su mandato en ple-na agonía. La oposición en elConsistorio, formada porPSC, CiU e Iniciativa, que su-man 13 ediles, forzó ayer enun Pleno extraordinario laaprobación de los Presupues-tos que pactaron para esteejercicio. Reyes, que gozacon el apoyo de 12 ediles, vo-tó a favor de la enmienda a latotalidad de la oposición paraevitar una sonora derrota desu propio proyecto de cuen-tas. El alcalde, que está en mi-noría desde que rompió elpacto de gobierno con CiU,sufrió así un nuevo revés queculmina un mandato muyconvulso en uno de los Con-sistorios, junto al de Badalo-na, que el PP conquistó en2011. El cambio de las cuen-tas aumenta el gasto en edu-cación y servicios sociales.

Carles Viver Pi-Sunyer vive elpeor sueño de un jurista, en-frentarse a una Constituciónpetrificada. Después de chocard u r a n t eaños contrala murallade la inter-pretación do-m i n a n t e ,contraria arelecturasconstitucionales amigas del au-togobierno, abandonó su em-peño. Ahora, ejerce de oráculojurídico del movimiento inde-pendentista. Página 4

La oposiciónimpone suspresupuestosal alcalde deCastelldefelsÀNGELS PIÑOL, Barcelona

LOS COMANDANTESDEL PROCESO / 9

Carles ViverPi-Sunyer, eloráculo jurídicodel soberanismo

MERCÈ PÉREZ, Mont-roig

JESSICA MOUZOBarcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

148000

47506

Diario

712 CM² - 63%

9831 €

1,6

España

15 Febrero, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Centres d'Atenc

6 EL PAÍS, domingo 15 de febrero de 2015

CATALUÑA

Viene de la página 1EULEN volvió a presentarse a lasegunda convocatoria, lo que pro-vocó un nuevo revuelo social quese resolvió en el Parlament en for-ma de moción. La Cámara blindóla salida a concurso de las ABS einstó a Salud a estudiar “alternati-vas para evitar que la atenciónpri-maria” fuera licitada. “Hay queplantearse si las ABS deben salir aconcurso. Si no se hace con loshospitales, ¿por qué con los CAPsí?”, se pregunta.

La diputada sostiene que “la lí-nea roja hay que ponerla en la

presencia de empresas con ánimode lucro a cargo de la gestión delas ABS” y propone la creación deuna red estable de centros deatención primaria acreditadosquenodeban someterse a concur-so: “Es bueno que exista una esta-bilidad en quién presta la asisten-cia porque garantiza la calidad”.

Segú mantiene que “la inac-ción” del departamento en estesentido responde “a una decisiónpolítica”. “Hayuna voluntad de re-ducir y debilitar la presencia de lasanidadde titularidad pública. Nocreen en el sector público”.

“La línea roja en losCAP son las empresascon ánimo de lucro”La socialista Núria Segú aboga poracabar con los concursos en primaria

Ya han pasado 35 años desde eldía en el que la doctora MaríaJosé Fernández Sanmamed (Po-bra do Caramiñal, A Coruña,1951) subió por primera vez, re-cién acabada la especialidad deneumología en el hospital de Be-llvitge, las empinadas escalerasde una humilde consulta deatención primaria en Santa Per-pètua de Mogoda (Vallès Occi-dental). Empezaba a ejercer co-momédico de familia. Entonces,recuerda, sólo pensaba “en có-mo harían los pacientes mayo-res para subir esas escaleras”.

La tradición familiar —su pa-dre era médico— la empujó a laprofesión, pero fue la vocación“por las personas” lo que la llevóa abanderar el oficio con el quetanto se llena la boca a pesar dehaber estudiado otra especiali-dad: “Médico de cabecera de lagente”. Nueve meses después dejubilarse, Fernández Sanma-med repasa con dureza la situa-ción de la sanidad catalana y si-gue dando guerra en las plateas,defendiendo la importancia nu-clear de la atención primaria yproponiendo ideas, como rece-tar a personas deprimidas porsu situación socioeconómica laadhesión a entidades sociales envez de atiborrarlos de antidepre-sivos.

Autocrítica y contundente ensu discurso, María José definesu trabajo como “acompañar alos pacientes, no sólo en la enfer-medad, sino en la vida y en elbien morir”. Durante los 20años que estuvo en Santa Perpè-tua de Mogoda —los 15 años si-guientes ejerció en Barcelona—,vivió la renovación de la aten-ción primaria y la metamorfosisque estos cambios supusieronen la concepción de la medicina

para los pacientes. “La gente haido perdiendo capacidad en símisma y reflexión para saberqué le está pasando. Antes tenía-mos una narrativa basada en laexperiencia y hoy es mucho másbiomédica, basada en las prue-bas diagnósticas y la medica-

ción”, explica. Reconoce que“hay una petición de medicali-zarlo todo” de los pacientes yasume su parte de culpa. “Se hamedicalizado la tristeza”, resu-me.

María José admite que duran-te la crisis se ha optado por me-

dicarmás de lo necesa-rio dolencias cuya cu-ración estaba lejos delos fármacos. “Los pro-fesionales de la saludno hemos sido sufi-cientemente claros aldecir que la crisis, laausteridad y las con-trarreformas han pro-vocado un severo pro-blema de salud públi-ca”. Apunta que cadacaso de depresión otristeza relacionadocon el contexto socio-económico que llega-ba a las consultas lohan ido solucionandosobre la marcha. “Noestamos juntando lapráctica con la teoría.Si hubiésemos estadoteorizando y ahorajuntando la práctica,estaríamos avanzan-do mucho en cómo in-tervenir. No hemos sa-bido salir de la inerciadel discurso que llevá-bamos anteriormen-te”, apostilla.

“Si los determinan-tes de la saludmás im-portantes son socia-les, las soluciones hande ser sociales”, repi-te. Y parece que porfin empiezan a llevar-lo a la práctica. “Esta-mos poniendo enmar-cha grupos de re-flexión y acción paraver cómo actuar deforma diferente con la

gente que tienen síntomas y su-frimiento emocional por estrés,paro, crisis de vivienda… Daruna respuesta que no sea un fár-maco. La prescripción social,que es recetar que visiten entida-des como la PAH si tienen pro-blemas de vivienda, o acudir a

grupos de ayuda o de paradosson algunas alternativas”, asegu-ra.

A quien quiera oírla, en char-las y conferencias, en los edito-riales que publica en revistas oen sus artículos científicos, Ma-ría José alerta, “preocupada”, dela situación de la atención pri-maria. “Pese a que los sistemassanitarios basados en una aten-ción primaria fuerte sonmás efi-cientes, se están rebajando elconcepto de la primaria”, advier-te. Para ella, la accesibilidad alservicio, la atención a lo largodel tiempo y la coordinación conotros niveles son las bases, aho-ra en peligro, sobre las que severtebra la atención primaria.“En los discursos no estamos ol-vidados, pero en la práctica sí.No hay más que ver los presu-puestos”, critica. Y para mues-tra, un botón: en su CAP se jubi-ló ella y otra compañera, “y sólohan cubierto una de las plazas”,apunta indignada.

Hasta el último día de consul-ta, María José mantuvo sumáxi-ma de “acompañar en el procesodel buen morir” a sus pacientes.Ya muy lejos de ese piso de esca-leras empinadas en el que co-menzó su periplo, la doctora re-cuerda que, poco antes de jubi-larse, cuando certificó el falleci-miento de una paciente mayor ala que había acompañado en losúltimos años, sintió una profun-da tristeza. “No entendía porqué me sentía así si yo estabaacostumbrada a vivir eso. Luegocomprendí que estaba haciendoel duelo por mi profesión. Erami último acompañamiento a lamuerte”.

MARÍA JOSÉ FERNÁNDEZ SANMAMED Médico de familia jubilada

“La austeridad está provocando unsevero problema de salud pública”

María José Fernández de Sanmamed. / juan barbosa

El CAP de l'Escala, en Girona, fue el primero que Salud intentó privatizar. / pere duran

JESSICA MOUZOBarcelona

“Los determinantesde la salud másimportantes sonsociales”

“Prescripción sociales recetar la visita ala PAH si hay estréspor la vivienda”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

148000

47506

Diario

712 CM² - 63%

9831 €

1,6

España

15 Febrero, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Centres d'Atenc

■ Diari de Girona DIMECRES, 18 DE FEBRER DE 2015 3

TEMA DEL DIACORREU ELECTRÒNICdiaridegirona@ddg.cat

PROCESSOS DE LICITACIÓ Aquest 2015 el Departament de Salut preveu treure a concurs la gestió de quatre àrees bàsiques de salut de lademarcació, que, en total, comprenen vuit centres d’atenció primària a més de diversos consultoris. Aquests processos se sumen al tercerconcurs del CAP de l’Escala i, segons la conselleria, només s’hi podran presentar empreses amb experiència en l’àmbit de l’atenció primària.

4

El Departament de Salut té pre-vist treure a concurs la gestió devuit centres d’atenció primàriamés, a banda de la de l’Escala, ons’haurà de repetir per tercera ve-gada el procés d’adjudicació. Se-gons una resposta parlamentàriadel conseller de Salut, Boi Ruiz, du-rant aquest any la Generalitat pre-veu licitar una vintena d’àrees bà-siques de salut (ABS), que estan in-tegrades per un o diversos centresd’atenció primària a més de con-sultoris locals. Són d’arreu de Ca-talunya i entre elles hi ha l’ABS dePalafrugell, la de Ribes de Fre-ser/Campdevànol, la de Peraladai la de la Cerdanya -que tot i estaren territori gironí no pertany a laregió sanitària de Girona-. En lallista de Ruiz -signada a 29 de de-sembre- hi apareixen també ABSde Tarragona, Vilanova i la Geltrú,Barcelona o Badalona.

Segons van explicar ahir fontsdel Departament de Salut, aquestany s’acaba el contracte de deuanys per a gestionar el servei i caltreure’ls de nou a concurs. El con-seller de Salut, Boi Ruiz, ahir a Gi-rona va recordar que «no hi ha capconcessió pública que duri tota lavida» i que «hi ha una llei vigentque diu que quan s’acaba un con-curs s’ha de tornar a concursar oprorrogar». Per tant, «tal com es va-gin produint els venciments delsconcursos s’haurà de complir lallei, no hi ha alternativa».

Les bases d’aquests processosd’adjudicació, però, van assenya-lar des de Salut, es redactaran enlínia amb la moció que va aprovarel Parlament el 27 de novembre ique demanava la revisió de lesclàusules dels concursos perquènomés hi poguessin optar em-preses amb experiència recone-guda en l'atenció primària.

Aquesta moció va ser un delsmotius esgrimits per anul·lar el se-gon procés d'adjudicació de lagestió de l'ABS de l'Escala, queinclou el CAP del municipi i setconsultoris més del seu entorn. Enuna resolució del conseller eme-sa a principis de mes, es dóna laraó a la Fundació Salut Empordà,-l'actual responsable de l'ABS del’Escala-, i estimava les seves al·le-gacions respecte a la licitació. Lafundació, que no té ànim de lucrei també gestiona l'hospital de Fi-gueres, demanava que al concursnomés s'hi poguessin presentarempreses que acreditessin expe-

riència en atenció primària i no no-més en serveis de salut en general,com recollien les bases de la se-gona licitació. Ruiz va decidiranul·lar de nou el concurs permodificar-ne les clàusules i con-vocar-ne un tercer, a les normes delqual caldrà que la solvència tècnicade les empreses que es presentinestigui vinculada a l'objecte delcontracte, és a dir, a la prestació deserveis d'atenció primària.

El que no podran fer aquestesbases, però, segons va indicar ahir,és excloure del concurs les em-preses privades. Aquesta era unareivindicació dels alcaldes afectats,que volien que el Govern no ac-ceptés a la licitació empreses ambànim de lucre, com Eulen -que vaguanyar el primer concurs- o launió temporal d'empreses SARResidencial y Asistencial i GrupoAltersalus, que també ha presen-tat oferta a l’Escala.

«Em sorprèn perquè els alcaldessaben que quan fan un concurs hipot haver empreses privades i pú-bliques», va dir ahir Ruiz, recordantque la mateixa Salut Empordà ésuna fundació privada.

GIRONA | ALBA CARMONA

Salut vol treure a concurs la gestió de vuit CAP gironins més aquest any

Preveu licitar una vintena d’ABS, entre elles, les de Palafrugell, Peralada, Ribes de Freser/Campdevànol i la Cerdanya

El pressupost de la regió sani-tària de Girona per aquest 2015 ésde 698.691.107 milions d’euros,un 3,02% més que l’any passat, se-gons va explicar ahir el consellerBoi Ruiz, que va participar en elConsell de Salut de la Regió Sa-nitària de Girona. En xifres ab-solutes, el creixement és de 20 mi-lions d’euros i servirà per retornarpart de la paga extra de Nadal queel Govern va suprimir el 2012 amés de fer inversions «impor-tants», entre les quals destaquenel trasllat del laboratori regionalde l’hospital Josep Trueta al San-ta Caterina per a deixar espai a lesurgències del centre o la cons-

trucció del segon CAP a Figueres. Després de la trobada de l’òrgande participació de la regió sani-tària, el responsable del depar-tament va explicar que cap a fi-nals d’aquest mes estarà pràcti-cament enllestit el Pla Funcionaldel Trueta. Llavors, va explicar, esdetallarà com quedaran tant elcentre gironí com el de Salt.

Pel que fa a la gerènciaunificada del Trueta idel Santa Caterina,Ruiz va anunciarque trigaran«pocs dies» aanunciar-ne elnou responsa-ble. L’anterior, Vi-cenç MartínezIbáñez, va ser no-menat com a directorgerent de la Vall d’Hebronde Barcelona fa un mes i, des queva assumir el càrrec el dia 2,compagina la feina als tres cen-tres. El conseller va subratllar

que el nou responsable del pro-cés d’unificació dels dos hospitalstreballarà en la mateixa direccióque s’ha dut fins ara, «perquè ésun projecte que comença famolts anys» i que «en molts ser-veis ja està consolidat».

Finalment, Boi Ruiz va desta-car l’ampliació de l’horari de launitat d’hemodinàmica del True-

ta, ja que des d’aquest di-lluns, presta atenció als

infarts les 24 horesdel dia. A l’hora deprendre la decisióahir va explicarque es van teniren compte crite-

ris com el volumde pacients de la re-

gió i el fet que el True-ta fa cirurgia cardíaca.

Durant el primer dia de po-sada en servei, l’hospital de Gi-rona va atendre dos Codis Infarts,però cap durant la franja noc-turna.

A.C. | GIRONA

Creix un 3% el pressupost de la regió sanitària per al 2015

L’increment de 20 milionses destinarà a recuperar lespagues extra i al trasllat dellaboratori del Trueta

CONSELL DE SALUT

Ruiz, a la dreta, arribant al Consell de Salut de la Regió Sanitària de Girona, amb Trias i Casadesús.

MARC MARTÍ

L’ABS de Palafrugell està gestio-nada pel Consorci Assistencial delBaix Empordà -lligat a l’hospital dePalamós- i comprèn el CAP Dr. JosepAlsina i Bofill de Palafrugell i elsconsultoris municipals de Begur,Pals, Esclanyà, Mont-ras, Torrent iRegencós. L’ABS de Ribes de Freseri Campdevànol depèn de la FundacióHospital de Campdevànol i, a mésdels CAP dels dos municipis, tambéactua en sis consultoris del Ripollès. Pel que fa a la de Peralada, el res-ponsable és l’Albera Salut, una enti-tat autogestionada per professio-nals sanitaris que, a través del CAP idels dispensaris, presta atenció pri-mària a una dotzena de municipisempordanesos. En el cas de l’ABS dela Cerdanya, està gestionada per laFundació Hospital de Puigcerdà i in-clou centres d’atenció primària iconsultoris de la demarcació de Gi-rona i Lleida. Hi ha, per exemple, elsCAP de Llívia, Puigcerdà, Alp i Ger.

Quatre ABSgestionades perconsorcis, fundacionsi professionals

TERRITORIS

698,7MILIONS

de pressupost de la regió sanitària per a

l’any 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

41000

5947

Diario

784 CM² - 70%

2058 €

3

España

18 Febrero, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Cen

Aquest any, el Departa-ment de Salut té previst detreure a concurs públic lagestió de quatre àrees bà-siques de salut (ABS) deles comarques gironines,segons consta en una res-posta parlamentària delconseller de Salut, BoiRuiz. Es tracta de les ABSde Palafrugell, la Cerda-nya, Ribes de Freser/Campdevànol i Peralada.Amb la de l’Escala, ja serancinc les ABS de la demar-cació que passaran pelprocediment de la licitaciópública. En tots els casos,a excepció del de Peralada,al capdavant hi ha un grupde professionals, es tractad’ABS que estan gestiona-des per una fundació pri-vada sense ànim de lucre,tal com passa amb l’ABSde l’Escala, que està dirigi-da per la Fundació SalutEmpordà.

L’ABS de Palafrugell,que està gestionada pelsServeis de Salut Integratsdel Baix Empordà, com-prèn un únic centre de sa-lut, el CAP doctor Josep Al-sina. L’ABS de la Cerda-nya, que dirigeix la Funda-

ció Hospital de Puigcerdà,està formada pels CAP dePuigcerdà, Llívia, Alp,Bellver de Cerdanya i Ger,i els consultoris locals deFontanals de Cerdanya,Meranges, Guils de Cerda-nya, All, Prats i Sansor,Prullans i Bolvir. L’ABS deRibes de Freser/Campde-vànol, que està gestionadaper la Fundació PrivadaHospital de Campdevànol,està integrada pels CAP deRibes i Campdevànol i elsconsultoris locals de Gom-brèn, Campelles, Pardi-nes, Planoles i Queralbs.

Al capdavant de l’ABS

de Peralada hi ha AlberaSalut SLP, una entitat debase associativa gestiona-da pels mateixos profes-sionals. Es va crear l’any2002 i dóna servei a dotzemunicipis. Està formadapel CAP de Peralada i tret-ze consultoris locals. Elsconsultoris són a Cabanes,Espolla, Garriguella, Ma-sarac, Mollet de Peralada,Pedret i Marzà, Rabós,Sant Climent Sescebes,Vilabertran, Vilajuïga, Vi-lamaniscle, Vilanova de laMuga i Vilarnadal.

Tot i que la respostaparlamentària data del 29de desembre del 2014, elconseller de Salut, que di-jous va ser a Girona, va fu-gir d’estudi quan, a pre-guntes dels mitjans de co-municació, se li va dema-nar concreció en les ABSque sortirien a concursaquest any. Únicament vainsistir en la idea queaquests concursos públicssón fruit de l’aplicació de lallei, que s’hi podran pre-sentar empreses públi-ques i privades sense ànimde lucre i amb ànim de lu-cre, però que, en tots elscasos, hauran d’acreditarexperiència en la gestió del’atenció primària. ■

a Es tracta dels serveis d’atenció primària de Palafrugell,la Cerdanya, Ribes de Freser/Campdevànol i Peraladaa Comprenen un total de nou CAP i 25 consultoris locals

Núria AstorchGIRONA

La gestió dequatre ABSgironines més,a concurs públic

Imatge de l’interior del CAP de l’Escala, en una imatge d’arxiu ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi podran aspirartotes les empreses,sempre que tinguinexperiència enl’atenció primària”Boi RuizCONSELLER DE SALUT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’alcalde de l’Escala, EstanisPuig, va dir ahir que les pa-raules del conseller Boi Ruizdient que als concursos per lagestió dels centres d’atencióprimària es podran presentarempreses privades amb ànimde lucre li causen “preocupa-ció i intranquil·litat. Puig, quedemana que s’excloguiaquesta possibilitat, diu que“el més prudent seria donar-se un marge” abans de con-vocar de nou el concurs. “Side manera precipitada el

“A mesura quevencin els contractesactuals, s’haurand’anar convocant elsnous concursos.Ho diu la llei”

conseller intenta fer el tercerconcurs és un error; crec queseria aconsellable que al Par-lament es discutís el modelde l’assistència primària”, diul’alcalde, que també valorapositivament que el consellerhagi recollit part del missatgedels alcaldes, perquè es de-mani experiència prèvia a lesempreses concursants.

Pel que fa a les ABS queara Salut també treu a con-curs, Puig diu que “el que faara el conseller és aplicar la

lògica que ja va aplicar en elnostre cas a altres ambulato-ris concertats i això eixamplael problema”. Per l’alcalde, hiha una “voluntat clara delconseller d’anar trossejant elmodel sanitari català”. Puigrecorda que ja va advertir quel’Escala seria el primer cas,però que n’hi hauria més. As-segura que “estem en una si-tuació de conflicte i ques’hauria de plantejar en l’àm-bit polític”, al Parlament deCatalunya. ■ M.V.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’alcalde de l’Escala creu que s’eixampla el problema

GIRONÈS | Comarques Gironines | 45EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE FEBRER DEL 2015

8575

19-1

1059

82V

El proper dia 21 de febrer amb motiu de

l'aniversari del sr. Joan Aceña tindrem la

visita de la gran orquestra La Principal de

la Bisbal.Concert de 15h a 17h

Ball a la nit a partir de les 21.30h fins la

matinada a càrrec de la Principal de la

Bisbal

Compra d'entrades a la recepció de l'Hotel

Don Juan (Lloret de Mar)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

80000

10253

Diario

751 CM² - 70%

3432 €

45

España

19 Febrero, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Centres d'Atenc

AMB LA COL·LABORACIÓ DE DdGDiari de Girona

Suplement mèdic

A/E salut.diaridegirona@epi.es

INFRAESTRUCTURESEls ronyons donats per fer trasplantaments creuatsviatjaran en trens d’alta velocitatSanitat i Foment acorden que l’ONT pugui fer servir l’AVE pera l’intercanvi d’òrgans entre donants vius.PÀG 2

AB-BIOTICSProven un test genètic en 18 hospitalsL’empresa gironina AB-Biotics inicia l’estudi clínic del test genèticpsiquiàtric, on participen més de 500 pacients.> PÀG 4

DIJOUS, 19 DE FEBRER DE 2015

Els alcaldes dels CAP gironinsque el Departament de Salut voltreure a concurs aquest any con-fien que la Generalitat «vetllarà»perquè en el seu cas no es repeteixiel que ha passat en dues ocasionsa l’àrea bàsica de salut (ABS) del’Escala. Ni l’alcalde de Palafrugellni els de Ribes de Freser i Camp-devànol, però, tenien constànciaque la conselleria preveu licitaraquest any les seves ABS, a més deles de Peralada i la Cerdanya, se-gons explicava en una respostaparlamentària el conseller de Sa-lut. A la llista de Boi Ruiz, que estàdatada el 29 de desembre, informaque durant aquest any la Genera-litat té previst treure a concurs lagestió d’una vintena d’ABS, entreelles les de Palafrugell, Peralada,Ribes de Freser/Campdevànol i laCerdanya, com va avançar ahirDiari de Girona.

Ruiz va assenyalar dimarts que«quan s’acaba un concurs s’ha detornar a concursar» i que «tal comes vagin produint els vencimentsdels concursos, s’haurà de complirla llei, no hi ha alternativa». El con-seller va assenyalar també quelegalment no poden excloure lesempreses privades amb ànim delucre de les bases de licitació peròsí que poden exigir que tinguin ex-periència específica en l'àmbit del'atenció primària.

El més beligerant va ser el bat-lle de Palafrugell, Juli Fernàndez(PSC), que va subratllar ahir quehavia tingut constància del con-curs per a gestionar la seva ABS através de la premsa i que «si el que

pretén la Generalitat és privatitzarl’ABS, tindrà en contra l’alcalde i totel municipi». A més del CAP de Pa-lafrugell, l’ABS gestionada pelConsorci Assistencial del Baix Em-pordà també inclou els consulto-ris de Begur, Pals, Esclanyà, Mont-ràs, Torrent i Regencós.

Assegura el palafrugellenc que«no s’entén que el Govern vagi perlliure» i que hagi fet «cas omís alque va aprovar el Parlament»,perquè «la sanitat pública és sagrada, i no es pot tirar enrere elque s’ha fet en els darrers trentaanys». Pel socialista, cal evitarl’entrada d’empreses privades enla gestió de l’atenció primària,

«perquè els privats faran el que faqualsevol empresa: mirar pel seubenefici i no pels pacients». Fixant-se en els més de dos anys de pro-cessos d’adjudicació que ha patitl’ABS de l’Escala, a més, Fernàndezassenyala que aquests concursos«generen incertesa i posen en perill els professionals, que ja hanfet prou esforços en els darrersanys».

L’ABS de Ribes de Freser iCampdevànol depèn de l’hospitalde Campdevànol i, a més delsCAP dels dos municipis, també ac-tua en sis consultoris del Ripollès.

Per l’alcalde de Campdevànol,Joan Manso (CiU), el seu concurs

«no és assimilable a altres casos»i «no tenim perquè pensar que pu-gui passar com a l’Escala». El con-curs públic, per Manso, entra dinsla normalitat, ja que ara mateix elCAP ja està gestionat per una em-presa privada, la Fundació Hos-pital de Campdevànol, i el modelsanitari català fa necessari quesurti a concurs. «Al municipi tenimun CAP vinculat al nostre hospitalde referència, i el més lògic ésque continui sent així», diu Man-so.

Per la seva banda, l’alcalde deRibes de Freser, Marc Prat (CiU),explica que no tenia coneixementque aquest any la seva ABS sorti-

ria a concurs, però que «s’ha d’em-marcar dins la normalitat, per-què els contractes s’han de reno-var». «D’entrada el que s’ha de dirés que estem molt satisfets ambl’hospital de Campdevànol, i es-perem que continui sent el gestordesprés del concurs». «En cas queno ho sigui, però, haurem de vet-llar perquè la qualitat sigui el mésalta possible», conclou.

Una altra ABS gironina que Sa-lut vol treure a concurs és la de laCerdanya, que no pertany a la re-gió sanitària de Girona. Està ges-tionada per la Fundació Hospitalde Puigcerdà i inclou centres d’a-tenció primària i consultoris deLleida i Girona com els CAP de Llí-via, Puigcerdà, Alp i Ger.

El batlle de Puigcerdà, Albert Pi-ñeira (CiU), assenyala que la Fun-dació Hospital de Puigcerdà -quepresideix- «per descomptat, estornarà a presentar a la licitació».«Som una entitat centenària i po-sarem la nostra experiència al ser-vei del projecte», diu Piñeira, queassenyala que «tenim les millorscondicions per ofertar al concurs:instal·lacions, arrelament al terri-tori i capital humà».

Qui sí que sabia que aquestany tocava tornar a concursar laseva ABS és Pere Torrent (CiU), elbatlle de Peralada, que ha fet ar-ribar a Ruiz la bona sintonia delmunicipi amb el model de l’Albe-ra Salut, una entitat autogestio-nada per professionals sanitaris.«Hem de creure que els mecanis-mes de la Generalitat vetllaranper a que no passi el que ha pas-sat a l’Escala», destaca Torrent.

GIRONA | ALBA CARMONA

Els alcaldes confien que Salut «vetllarà»perquè no es repeteixi el cas de l’Escala

Alguns dels batlles afectats no tenien constància que la Generalitat té previst treure a concurs els seus CAP enguany

Imatge d'una manifestació en contra de la privatització de l'ABS de l'Escala.

ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SALUD

41000

5556

Semanal

560 CM² - 50%

1470 €

1

España

19 Febrero, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospitals i Cen