Tres nus en el bosc Documentació general

Catalogació: Autor: Joaquim Sunyer(1874-1956)Títol: Tres nus en el boscCronologia: 1913-1915Localització: Museunacional d’art deCatalunya (MNAC)Estil: noucentisme

Anàlisi material:Dimensions: 1,25 x 1,51cmSuport: tela Tècnica: oli

http://www.xtec.es/~aguiu1/calaix/026sunye.htm

PRIMITIVISME Dibuix ingenu que recorda als primers moviments d’avantguarda

Traç negre que delimita figures, arbres, etc.

Importància de la línia corba (ondulació en les figures i el paisatge)

Anàlisi formal: Elements plàstics

Importància de les formes, construïdes amb la línia.

Gamma austera, sobrietat tonal

Tons verdosos, ocres i marrons

Importància de la línia corba (ondulació en les figures i el paisatge)

Color

Certa sensació de monocromatisme

Recorda a les pintures de Cézanne o a la dels primers moments del Cubisme

Composició Absència d’horitzó Sense cel

Dones emmarcades pels arbres i pels matolls

Figures femenines tractades amb concepció orogràfica

Harmonia figures i paisatge

Món unitari

Paisatge no és un teló de fons

Composició ATECTÓNICA, oberta Masia d’El Clot dels Frares

Relació harmònica i equilibrada entre natura i figures

Composició estructurada en ritmes

Simetria entre els diversos elements compositius

“Essa” la soca de l’arbre s’harmonitza amb la “essa” de la figura nua femenina d’esquena a l’espectador

Paisatge mediterrani (Sitges) L’escena és intranscendent

Harmonia en les formes: la rodonesa del les dones troba ressò en les formes de la natura,Els braços creen línies paral·leles amb les branques...

Tres figures (nus femenins) immerses (concepció gairebé orogràfica) en el paisatge

Perspectiva descendent que apropa els plans

FIGURES No són l’arquetip sofisticat i sensual de les figures femenines modernistes

Actitud púdica en tapar-se amb les mans, el pit i el sexe

Actitud més aterevidaPosició de descans

Gos (petites coses de cada dia es troba la felicitat)

Figures voluptuoses

Dona catalana lligada a la terra

Interpretació

Es tracta d’un tema mediterrani fet amb primitivisme idealitzador. Les figures opulentes són fruit de la seva admiració per les qualitats plàstiques del cos femení. La terra catalana i els lligams de l’autor amb ella també hi són representats, els quals es fan més forts després de la Gran Guerra. Es tracta d’un paisatge de Sitges, el seu poble natal. Els rostres de les dones també són propers als autòctons.

Els crítics de l’època van voler veure en els seus nus el símbol de la dona catalana i de la Catalunya eterna. Dóna i paisatge seran dos emblemes del noucentisme. El crític i poeta Gabriel Ferrater va descriure “aquesta aptitud per construir totes les formes del quadre com construccions particulars d’una mateixa forma ideal general, per fer que totes rimin i s’evoquin i es sostinguin les unes amb les altres”.Maragall va escriure: “És la carn del paisatge que animant-se s’ha fet carn”

Entre 1913 i 1916 va fer vàries versions del tema de les banyistes i els nus femenins al bosc, el quals va anar simplificant pel contacte amb Picasso, Braque i altres pintors cubistes que es reunien a Ceret (sud de França). També simplificà la paleta, influït per aquests pintors. “Pastoral” i “Mediterrània” també són d’aquesta etapa.

El Noucentisme Moviment cultural, s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera El creador i el principal ideòleg. Eugeni D’Ors “la Veu de Catalunya” – Glossari (1916) La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte de transformació d’una Catalunya més autònoma. El Noucentisme va servir a la burgesia catalana per refermar-se com a classe hegemònica i exportar el seu programa de millora a la resta d’Espanya. Conceptes bàsics són: classicisme i mediterraneisme. El terme fa referència tant al que és nou com al Nou-cents, és a dir, el segle XX. Artísticament El Noucentisme recupera la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat. Valora més la intel·ligència que la sensibilitat. Defensen la sobrietat expressiva. Predomini de la línia respecte al color. S’usen colors sobrisLa figura de la dona és fonamental, i el paisatge idealitzat, ambients intemporals, visió poètica

Models i influències

La influència de les idees noucentistes és clara, però també va tenir diferents models pictòrics, com hem vist, un els dels quadres de banyistes de Cézanne, però també els de Renoir, que conegué durant la seva estada a París, com veurem a continuació. També li serviren de model els nus del Judici Final de Lucca Signorelli, de la catedral d’Orvieto (1505), que visità abans de pintar el quadre.

Pierre-Auguste Renoir, 1884-87Les Grandes Baigneuses)

Banyistes Cézanne

També aportà Sunyer certs aspectes del Cubisme al panorama artístic català.

La temàtica del nu femení el continuà treballant posteriorment, com veurem, i influí en les obres del pintor francès Friesz, contemporani seu.

Joaquim Sunyer (1874-1956)

Va néixer a Sitges. Es traslladà a Barcelona i estudià a la Llotja amb Mir, Nonell i Torres Garcia. El 1896 anà a París, on va viure bastant temps. Practicà l’expressionisme i es feu amic de Picasso, Manolo Hugué, Modigliani i Marquet. Pintà temes urbans i interiors, evolucionant cap al postimpressionisme. El 1911 tornà a Catalunya instal·lant-se a Sitges. El seu estil canvià radicalment, convertint-se en el màxim exponent del Noucentisme català. Evolucionà cap a una composició simplificada, d’estructures clares i colors sobris i transparents, creant el mediterranisme, que formà escola en l’art català. Les seves figures femenines, serenes, són el prototipus de dona catalana del noucentisme, glossades per Eugeni D’Ors i fetes amb poesia i refinament. El 1911 presentà el quadre Pastoral. El 1923 es reconegué públicament la seva importància i fou consagrat com a pintor de fama internacional.

La riera de Ribes, 1913 

1899.Escena de Bulevard 1900.Figura femenina

Obres de la seva estada a París

1900.French Cancan

1908, Maternitat

1910, Mediterrània

Pastoral, 1911, es considera l’obra més emblemàtica del Noucentisme. Té un caràcter simbòlic. Al centre hi ha una figura femenina nua, al mig d’un pisatge frondós d’arbres i praderies amb les muntanyes al fons. Envoltda d’ovelles, aus i un gos. Sunyer aconsegueix fondre la figura femenina i la natura a través de la línia.

1913, Figures femenines

1916, Tres nus

1915, Primavera

Tres nus en el bosc (pastel) 1916 - 1919

1916, Maria Dolors

1916, Dues germanes

1917, Retrat de Maria Llimona

1923, Nu

1923, Banyistes