DEL PARLAMENT DE LES ILLES...

DIARI DE SESSIONS DELPLE

DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

DLPM 770-1987 Fq.Con.núm. 33/27 V legislatura Any 2002 Núm. 113, fascicle 4

Presidènciadel Molt Honorable Sr. Maximilià Morales i Gómez

Sessió celebrada dia 18 de desembre del 2002, a les 11.00 hores

Lloc de celebració: Seu del Parlament

SUMARI

I. Debat del dictamen de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, del Projecte de llei RGE núm. 3816/02, de mesures tributàries iadministratives. Fascicle 1

II. Debat del dictamen de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, del Projecte de llei RGE núm. 3815/02, de pressuposts generals de lacomunitat autònoma de les Illes Balears per al 2003. Fascicle 1

4962 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 113, fascicle 4 / 18 de desembre del 2002

EL SR. PRESIDENT:

Bon dia senyores i senyors diputats. Ens tornam a trobar enaquestes jornades.

I correspon ara el debat número 18, que és un debat detotalitat a la secció 19, Conselleria de Treball i Formació i a lasecció 76, entitat autònoma Servei d’Ocupació de les IllesBalears. Hi ha l’esmena 4654 a la secció 19 i 4656 a la secció 76presentades pel Grup Parlamentari Popular i el Sr. Camps té 10minuts per defensar. Té la paraula Sr. Camps.

EL SR. CAMPS I COLL:

Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.Conseller, el Grup Parlamentari Popular presenta dues esmenesa la totalitat, una a la secció 19 i l’altra també a la secció 76 delSOIB. Malgrat el temps que ens han assignat intentarédefensar-les oportunament perquè crec que són dues seccionsimportants. Abans de tot he de dir la meva satisfacció, perprimera vegada podem debatre amb el conseller MiquelRosselló aquest pressupost important. Tal vegada sigui laprimera i la darrera, però bé en qualsevol cas és una satisfaccióper qui li parla.

Però anem per feina. Primer de tot el que he de dir és que elspressuposts pel seu import són importants, i gràcies at ransferències del Govern de Madrid ha estat possible quevostès puguin presentar un pressupost de 43.003.813 a lasecció 19 i per al SOIB 22.617.424. Per tant, estam parlant d’unaquantitat de 65 milions d’euros, important i jo crec que açò estàmolt bé, però allò que ens interessa i és per açò que anirem perfeina és en què es gastaran vostès aquesta quantitat, tan per ala secció 19 com per al SOIB. Doncs bé, vostès cada any a lamemòria presenten tota una sèrie d’objectius que es podrienresumir en tres. Primer de tot, des de que s’ha creat aquestaconselleria, la creació i millora de l’ocupació per una banda i lesseves condicions laborals per a la nostra comunitat autònoma.Intentar disminuir la taxa d’estacionalitat, millorar l’atur i tambémillorar les seves condicions favorables, estables i com éspossible què l’hagin definit. Per tant, estam en un primerobjectiu importantíssim, fonamental i bàsic per a la nostracomunitat autònoma, com és aquesta de la creació de llocs defeina estables i de qualitat.

El segon punt d’objectiu que vostès fan són les polítiquesformatives i vostès les encaminen especialment a tot aquellcolAlectiu que està fora de perill d’exclusió social, en aquellscolAlectius que més necessiten integrar-se en el mercat laboral.I el tercer és evidentment un objectiu, la reducció de lasinistralitat laboral i la millora de les condicions de prevenció.Per tant, estam davant tres objectius que jo crec que podríemdes del Partit Popular compartir.

També segons sembla aquests objectius una vegada méspretenen dur-se a terme mitjançant 5 punts. Primer de tot vostèdóna molta importància al pacte local, entitats municipals.Després com a segon punt a l’economia social tan encooperatives com societats anònimes laborals i també en laformació, aquí ho subdivideixen en tres objectius, tres

subproductes. Un és l’objectiu tres, que és el FESET, l’altre elPla FIB i després una iniciativa que és l’EQUAL. L’Institut deSalut Laboral com a pilar fonamental i eina per aconseguirl’acabament de la sinistralitat i les relacions laborals. Lesrelacions laborals per crear un marc estable i favorable per a lainversió, l’ocupació i el diàleg. Bé açò està plantejat en principid’aquesta manera com a objectius i com els mitjans peraconseguir els tres objectius primers que hem dit. Donen moltaimportància a les polítiques transversals de les diferentsconselleries i aquests jo pens que són els desitjos.

Però anem a la realitat i quina és baix el punt de vista delPartit Popular? Molt bé, la comunitat autònoma de les IllesBalears va acabar l’any 2001 amb 32.784 persones a l’atur,inscrites a l’INEM i açò representa pràcticament un 9,32% del’índex d’ocupació. Però és que Espanya tenia una mitjana d’un9,25, per primera vegada ja sobrepassam l’índex d’ocupació dela mitjana espanyola. Però és que durant el 2002, també a mésanam perdent i s’incrementen les xifres de l’atur fins arribar iens podem aturar, si vol, en el mes d’agost on la pujada va serdel 20,4%, la més gran dels darrers anys. Però és que el mes denovembre ens indica que hi ha pràcticament entre 6.235persones i açò ens preocupa moltíssim perquè ja superam lanostra taxa igual que el mes anterior, els nostres més directescompetidors de l’arc mediterrani de la Rioja i de Navarra. I açòsón dades que ens relacionen i en de saber on som perquè avegades no només hem de fer l’anàlisi intern, sinó també globalper saber quin és. Però vostè em pot dir, si però és queaugmenta la seguretat social i les afiliacions a la SeguretatSocial. Efectivament tot l’any passat hi va haver una pujadad’un 3,77%, però açò té una explicació molt senzilla i és queaquest model que hi havia les restes o allò que vostè diguis’està acabant. L’economia no genera prou llocs de feina perabsorbir-la. Per tant, hi ha molts demandants de feina que nopoden trobar un lloc de feina digne i adequat.

Però i quina feina es crea? Aquesta és una pregunta clauper a nosaltres perquè ens interessa la qualitat de la novaocupació i les característiques socials i demogràfiques delsindividus que s’incorporen, ja siguin joves, ja siguinimmigrants, ja sigui quin sigui els individus que vénen. Idòpodem dir que dels 383.000 contractes el 9% va ser indefinit i laresta precaris i el 44% correspon a sectors de la construcció id’hoteleria. I aquesta és la realitat i el pacte no ha fet res quemillori les situacions anteriors i no ha fet una millora per tant,del model que pretenen canviar i no es sap cap a quin modelanam. Evidentment tenim una economia oberta, interrelacionadaamb les economies internacionals i si hi ha una minva del PIBa Alemanya o Estats Units ho notam, a açò no li dic que no i ésevident que és així. Però vostè també ens ha de dir que hi haaltres causes que no són estacionals o cícliques, si no més béfruit d’una política d’aquest Govern, composada perconselleries, governs de taifes que cadascun fa la seva políticai ho estam veient en els pressuposts de la nostra comunitatautònoma per al 2003 allà on cadascú té la seva projecció i elsseus objectius, però que no estan interrelacionats.

Des de l’any 2000 les Illes Balears no han fet altra cosa quebé, que venguin menys turistes, han vengut 700.000 turistes

DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 113, fascicle 4 / 18 de desembre del 2002 4963

menys en els 9 primers mesos de l’any. I açò nosaltres pensamque és allò que precisament volia la Conselleria de MediAmbient, que deia que volia que venguessin turistes perquè noconsumirien aigua, no consumirien energia, no generarienresidus sòlids i açò ho va dir a Alemanya i a més el conseller deTurisme, absent també, ens deia que bé que els alemanys, quel’escarabat i no sé quines històries i açò no va fer gens de bé.I també així com es va vendre l’ecotaxa tampoc ha estat, baix elnostre punt de vista, positiu, no s’ha venut bé i pensam que haestat negatiu. Però és que després si miram els sectors veim quela construcció va caient després de successives moratòries icorresponents guerres de quotes, no per a tothom sinó per asegons qui i açò va fer que d’una activitat frenètica, anormalper mor de la inseguretat jurídica. I açò ho veim després en elsector industrial que és un dels pocs que crea llocs de feinaestable, però que hi ha uns grans interrogants de futur, m’esticreferint a la comarca de Manacor amb el tema de perlesMajórica, que encara no s’ha acabat, no s’ha tancat, el sectorde perles i a Menorca el sector bijuter. Per tant, tampoc veimalternatives en aquest sector secundari.

El sector primari, el temps és curt i jo crec que en parlaràamplament el Sr. Cardona, però val més deixar-lo anar perquè vatan malament que mesquí, convé que el deixem descansar. Peròquin són els creixements? El conseller d’Hisenda i Pressupostsens diu que del 0,8 i l’any que ve s’haurà de modificar allò quediu la memòria del pressupost per al 2003, s’hauran de modificara la baixa i per tant, què feim? Estam en un creixement zero i açòés precisament el que volien Els Verds i el que volien molts devostès. Estam aconseguint els objectius modèlics que totsdesitjaven, no créixer, creixement zero. I açò per a nosaltres éspreocupant i per què és preocupant? Perquè hi ha una mancade confiança empresarial, fins ara els nostres rànquings deconfiança empresarial eren el número 1, actualment estam a lacua. I açò és que si no hi ha una, primer de tot, convicció perrecuperar aquesta confiança, acabar amb la inseguretat jurídicai rellançar l’economia i no ho podem fer senzillament perquè notenen un model econòmic, no creuen amb el dinamisme i lainiciativa privada de la nostra societat (...) amb el seu esperitempresarial.

Quant al Pla de salut laboral. La conselleria ha duit unapolítica, nosaltres pensam que erràtica des de l’inici, reconeixemque es va crear una direcció general de salut laboral i desprésva fer un Pla de xoc que anava ben a la seva, totalmentdesconnectat de les directrius que havíem consensuat, vostèsque parlen tant de consens, amb les comunitats autònomes,agents socials i governs de Madrid en el 98 i que aquí es vatraslladar i es va ver un pla específic, el varen deixar dins lataula, el van obviar i vostès varen presentar un Pla de xoc quees va estavellar. La primera víctima política, la directora generalde salut laboral. I evidentment és arrel d’una interpelAlació imoció subscrita pel Grup Popular es va impulsar que es fes unnou pla i aquest pla es va, crec que, mig fer, sense consensuaramb l’oposició que havia presentat aquesta moció i ambaquestes conseqüències arribam a l’any 2001, annus horribilisde sinistralitat laboral a la nostra comunitat autònoma.Accidents greus 30.643, greus 308, mortals 23 més 12 in itinere,estam parlant de 35 accidents mortals...

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Camps vagi acabant per favor.


Acab President...

EL SR. PRESIDENT:

Però ho faci ràpidament perquè hem arribat a un acorddamunt el temps i hem d’anar concretant.


Moltes gràcies. El Grup Popular va presentar una proposicióno de llei per crear una comissió no permanent de sinistralitatlaboral, que ha acabat i jo crec que presentarem unesconclusions en consens de tothom que ha estat molt positiva.Jo en aquest apartat li vull dir conseller que sempre ens tendràen el seu costat, vostè ho sap i jo estic d’acord amb la vostraactitud i a més, el felicit pels canvis de tendència que en el 2002s’està produint i açò jo crec que és de justícia que avui estregui aquí, però no s’ha d’obviar el passat, s’ha de dependredel passat per corregir...

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Camps té un minut autèntic per acabar, si no li retiraré laparaula.


Em queden les relacions laborals, jo aquí m’agradaria parlaramplament d’açò, no em deixen, però dos apunts. Té un graninstrument que és el TAMIB i vostè el va heretar, vostè el té, jocrec que són un exemple de noves relacions laborals. I l’altreque dins aquest període de temps hi ha hagut per a mi duesvagues importants, una la de transports que jo crec que aquí hiva haver una manca d’iniciativa i la del 20-J que la conselleriamés que fer d’intermediari es va comportar com un piquetelectoral, sindical perdó.

Per tant, en qualsevol cas a la contrarèplica ja veurem mésamplament parlar i debatre totes aquestes qüestions.

Moltes gràcies, President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Camps per la seva intervenció. Sr.Conseller de Treball sembla que vol obrir una qüestióincidental.

EL SR. CONSELLER DE TREBALL I FORMACIÓ (MiquelRosselló i Del Rosal):

Bon dia, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.Camps, com vostè ha dit un dels objectius fonamentalsd’aquesta Conselleria de Treball i del Govern balear i per tant,


dels pressuposts que estam discutint ara són la contribució apolítiques actives d’ocupació, exactament el 70% delpressupost d’aquesta conselleria per al 2003 es dedica apolítiques actives d’ocupació, polítiques actives d’ocupacióque no es limiten exclusivament al sector d’exclusió social osectors que necessiten ajuda per al camp per trobar feina, sinóen general per a les empreses, per a l’economia social, per alsdistints sectors econòmics d’aquesta societat.

Vostè ha utilitzat un argument que ja va utilitzar a lacomissió i que és un element recurrent i és el creixement del’atur en les darreres dades dels darrers mesos. Home jo crecque és una dada que ja la vàrem discutir a la comissió, esdiscuteix a nivell general, però s’ha de tenir clar. Primer hi haunes dades que fan referència a una economia estacional comla nostra i que per tant, el mes de novembre és el mes allà on hiha un creixement més alt de l’atur sempre, la corba de la nostraeconomia estacional sempre va en aquesta direcció. Enguanyhi ha hagut una mica més d’atur que l’any passat en aquestadada en el mes de novembre, encara segueix sent més baixl’índex que l’estatal, ens situam en el 8,48% de taxa d’atur, anivell estatal el 9,09%. Això en el moment més baix del’economia, això en el moment que hi ha una conjunturaeconòmica internacional desfavorable, això en el moment queAlemanya està patint una de les crisis econòmiques mésimportants dels darrers anys, això en aquest moment i encaraestam més baixos que la taxa estatal.

Per tant, en definitiva les polítiques actives d’ocupacióestan duent els seus fruits. Però precisament perquè somconscients que aquest tema el tenim i el tendrem, perquè aixòno s’acabarà, perquè això no és un problema exclusivament demodel competent que vostè ha introduït a la seva argumentació.Hem incrementat els doblers per a les polítiques actives del’any 2003 i està donant fruits en determinats aspectes. Perexemple, la contractació fixa, les nostres Illes cada any vanincrementant el número de contractes fixes i en aquest momentper primera vegada estam per damunt la mitjana estatal encontractes fixes. I una altra dada que pot ser significativa,Balears lidera en aquests moments la creació d’empreses 84empreses per cada 1.000 habitants, front a la mitja estatal quesón 64 empreses per 1.000 habitants. Per tant, aquestes dadesd’atur que a més s’han de vincular a les dades d’ocupació, elcreixement de l’ocupació a la nostra societat és també un fet, enel darrer any hi ha 9.527 persones més en actiu a la nostrasocietat.

Per tant, estam vivint una realitat que s’ha de contemplar ique també s’està produint a altres zones, però que es produeixaquí de forma molt important, és la comunitat autònoma quemés creixement de població té a nivell de l’Estat. Per tant, laqüestió no és només que patim una conjuntura econòmicadesfavorable per aquest tema, sinó que a la vegada elcreixement de la població ens obliga a dedicar més esforçosencara a aquestes polítiques d’ocupació. Per tant, aixòsenzillament ho dic en la línia que des d’aquesta consellerias’és plenament conscient d’allò que això significa i per aixòestam actuant de la manera que estam actuant. Per sectors perexemple vostè ha de saber que la construcció, ho sap vostèperquè té les mateixes dades que jo, que la construcció l’any

2002 encara hi ha un creixement d’ocupació, un creixement. Pertant, on són les moratòries i on són tota una sèrie de coses.57.430 treballadors de la construcció, un número que no escorrespon a la realitat del mercat laboral d’aquesta societat,aquest és el problema, el que passa és que allò que hem desaber fer nosaltres és que aquest no increment del creixementurbanístic que és una necessitat per al model que vol aquestGovern no vagi en detriment de llocs de feina.

Què cal? Cal fomentar plans per canviar el sector, de dirigirel sector cap a la rehabilitació, cap a altres tasques per mantenirel mateix número de llocs de feina sense que vagi en detrimenti anar equilibrant els sectors. El sector de la indústria té més omenys el mateix número de persones ocupades que l’anypassat, l’agricultura també evidentment estam parlant de xifresmolt baixes en el cas de l’agricultura i on es produeixpràcticament el gruix de les dades d’atur, com vostè sap, és alsserveis, evidentment. Per tant, això té a veure amb tota laproblemàtica que desborda la meva conselleria, però sense capdubte el Govern d’aquestes Illes hi està clarament implicat pertreballar, per combatre l’estacionalitat i per combatre i per donarsolucions a un altre model de qualitat en el turisme, com va serexposar el President de la comunitat autònoma en aquestatribuna en el seu debat de la comunitat i esperam i confiam quetothom ajudi i tengui en compte que hem d’avançar en aquestalínia.

Jo senzillament li vull donar algunes dades que em semblenimportants. En el suport de l’economia social en aquestacomunitat en aquests moments hi estam dedicant 200 milions depessetes, perdoni que parli en pessetes. Un incrementsubstancial en relació als altres anys que quan nosaltres vàrementrar en aquesta conselleria es rebien 19 milions de pessetesde Madrid i es repartien 19 milions de pessetes. En aquestsmoments estam entorn als 200 milions de pessetes i en rebem 25de Madrid. Hem incrementat les escoles taller des de l’ocupaciódel SOIB, hem incrementat la xarxa de serveis d’orientació són53 ja en aquests moments. Hem posat en marxa els puntsd’informació laboral amb un acord amb els ajuntaments i ja són35 els punts d’informació laboral que hi ha a les Illes i pensamacabar l’any amb 50 punts d’informació laboral a les Illes i lesoficines del SOIB les hem passat de 9 a 13. Cercant també lamillora del servei cap al ciutadà, avui una persona deFormentera per primera vegada en la història que necessita d’unservei laboral o del servei d’ocupació no necessita desplaçar-sea Eivissa, té una oficina a Formentera per resoldre els seusproblemes. Les persones de la badia d’Alcúdia tenen unaoficina a Alcúdia, hi ha una oficina a Calvià, una oficina a SantAntoni, sense la necessitat de desplaçar-se. Per tant, dedicamtambé esforços importants a la millora i qualitat del serveis engeneral. Tot això redunda en benefici, lògicament, de lespolítiques de foment de l’ocupació.

Jo crec que aquest és el camí adequat, precisament perquètenim una política que allò que pretén és anar introduint canvisen el model econòmic d’aquesta societat, canvis que sónnecessaris, necessaris precisament perquè aquesta societatcontinua sent competitiva perquè la nostra economia continuasent competitiva hem d’introduir canvis, per això hem d’anarescalonadament, proposam polítiques de foment de l’ocupació


cada vegada més actives, cada vegada més potents que vaginequilibrant progressivament aquests canvis. Evidentmentalguns desequilibris es produeixen perquè ens afecta, ja ho hedit abans, la conjuntura internacional, però a la vegada ensafecten els canvis. Vostè té tendència a utilitzar semprel’argument, és que s’ha dit a “Alemanya que volem menysturistes”. Aquest Govern no està plantejant aquest tema enabsolut, aquest Govern no està plantejat baixar el nivell de vidadels treballadors i del ciutadans d’aquestes Illes. AquestGovern no pretén això, allò que pretén és precisament salvar elmodel turístic, salvar la indústria turística, la indústria deserveis, però amb una mentalitat de futur, a mig i a llarg terminii per això cal introduir les reformes, les reestructuracions quesón necessàries, com ja s’ha discutit en el pacte per al’ocupació per exemple, eina fonamental d’aquesta conselleriai en el document d’impuls del pacte per a l’ocupació que es vasignar el mes de novembre passat, una vegada quepràcticament s’ha complit la totalitat del pacte firmat el generdel 2000.

En aquest pacte es plantegen mesures entorn al turisme,entre les quals hi ha la reforma i renovació de la planta hotelera,mesures per combatre l’estacionalitat, 10 o 12 mesuresconcretes, signades per les centrals sindicals i per les patronals,per les grans i petites patronals, perquè aquest és l’objectiu. Elproblema és que quan s’introdueixen polítiques de canvisempre es produeixen desequilibris, en l’etapa intermèdia d’anarcanviant un model es produeixen desequilibris. Aquí hi ha unafeina fonamental d’una conselleria com la meva, per aixòenguany hem incrementat els recursos per a aquestespolítiques actives i som conscients i estam preocupats. Enaquest sentit jo no li vull amagar a vostè que aquesta és lanostra preocupació, sabem, vostè ha posat exemples, Majórica,ha posat distints exemples, sabem que els hotels han tancatabans enguany, sabem que hi ha una situació de desajust queens preocupa. Per això més dedicació en aquest tema ievidentment absolutament oberts a totes les iniciatives i lespropostes que em puguin arribar des de les organitzacionssindicals, des de les organitzacions patronals amb les queaquesta conselleria té unes relacions excelAlents i de tot allò quepugui venir i per suposat d’una persona com vostè, que téexperiència en la feina que en aquest moment em toca fer a mi.

Respecte la política de salut laboral. Veig que ja s’ha encèsi això vol dir que...d’acord. Respecte la política de salut laboral,sí però no vull abusar, a la política de salut laboral vostè pretén,ja ho va fer a la comissió, introduir una contradicció, entrel’elaboració d’un Pla de xoc i un Pla estratègic després. No ésuna contradicció, és que nosaltres arribam a la conselleria ambuns índex de sinistralitat alarmants, amb això coincidim. O siguique la sinistralitat laboral és un drama en aquesta societat i unasocietat moderna com la nostra no es pot permetre aquestsíndex de sinistralitat, una societat moderna, europea i debenestar com la que tenim no és de rebut la situació que hi hai per tant, sortir d’aquesta situació requereix el consens detothom i em sembla que no és un element de discussió. I elprimer que vàrem fer va ser elaborar un Pla de xoc, un Pla de xoci si vostè diu que el Pla de xoc fracassa perquè dins un any nobaixam els índex de sinistralitat, home si amb un Pla de xoc d’un

any baixam els índex de sinistralitat, el Premi Nobel hauria deser per a algú de la lluita contra la sinistralitat laboral.

Senzillament prenem mesures urgents en aquell moment,mentre s’elabora el llibre blanc de l’estat de la salut laboral a lesnostres Illes, llibre blanc que es fa en colAlaboració amb elsagents sindicals, les patronals, les mútues, els serveis deprevenció i d’aquest llibre blanc, una vegada es té l’estudi, esfa el Pla estratègic de 4 anys, pla que comença a donar els seusresultats. Tenc aquí unes dades que no donaré ara, ja ho he fetmoltes vegades, que demostren que darrerament com vostèmateix ha reconegut i li agraesc que ho reconegui, comença abaixar la sinistralitat a la nostra societat, un 80% menysd’accidents mortals enguany, un 31% d’accidents greus menysenguany, un 7% menys d’accidents lleus enguany. L’únicacomunitat autònoma de tot l’Estat que baixa en el tres sectors,lleus, greus i mortals. Però li mentiria a vostè i seria un recurselectoralista dels que a mi no m’agrada. Dir que estic satisfetd’aquest tema, estic molt preocupat de la situació de lasinistralitat laboral, perquè allò que cal no és baixar el que habaixat, sinó molt més. Cal dedicar tots els esforços. Aquest ésun tema que jo consider clarament d’Estat, allà on tots hemd’ajuntar les mans per arribar a mesures radicals que ens ajudina baixar els índex que encara tenim.

Respecte les vagues, jo crec que aquesta conselleria i sim’ho permet vostè, la Direcció general de Treball d’aquestaconselleria ha jugat un paper de consens i de negociació queningú s’imaginava que jugaria abans de començar a governaraquest pacte i abans de començar a tenir la Conselleria deTreball un titular d’una filosofia política determinada. Qui mésqui manco es pensava que el paper que jugaria seria un altre iel paper ha estat de consens entre patronals i sindicats, defomentar el diàleg i la negociació, d’estar hores i hores i vesprestancats amb ells fins arribar a l’acord del transport, amb lacolAlaboració del President del Govern i la colAlaboració de totel Govern, però l’esperit i l’estil ha estat sempre la negociaciói sempre el fomentar el diàleg, paper reconegut clarament pelssindicats i paper reconegut clarament per les patronals enaquesta conselleria.

I per acabar, evidentment el 20-J no vàrem fer piquets desd’aquesta conselleria. Jo personalment sí que hi vaig anar alpiquet perquè encara no era conseller i hi podia anar, peròningú em pot llevar que jo som el que som i ho seguiré sent permolt conseller que sigui. Quan hi ha una vaga general, elssindicats la defensen i jo la crec justa el meu suport serà ara iseguirà sent sempre.

Gràcies.

(La Sra. Vicepresidenta segona substitueix el Sr. Presidenten la direcció del debat)

LA SRA. PRESIDENTA:

Gràcies, Sr. Conseller. Ara té la paraula el Sr. Camps per untemps de 5 minuts.



Gràcies, Presidenta, senyores i senyors diputats. Sr.Conseller, bé, vostè m’ha intentat rebatre que no és preocupantla tendència negativa cap a l’atur, primer de tot. Jo crec que açòsí que és preocupant, crec que s’ha de tenir ben en compte quesi nosaltres obviam la realitat no donam després les solucionsobjectives adequades. Aquestes polítiques actives que vostèvol aplicar no les donarà adequadament si, primer de tot, vostèno accepta que mes rera mes s’agreuja el nostre nivelld’ocupació; els hotels tanquen més prest, com molt bé ha dit;hi ha més estacionalització, per tant els treballadors de cadavegada cobraran menys, hi ha hagut menys hores extres il’hivern és llarg.

I vostè, en lloc de tantes dades, hauria de parlar amb elstreballadors, hauria de parlar amb ells, sí, vostè diu que, peròvostè parla amb la cúpula; jo també hi parlava amb la cúpula ifeia hores i vam aconseguir una pau, diguem-ne, entre cometes,social, que es diu ara, adequada, i tampoc els sindicatspensaven que un partit com el PP, un govern del PP fos capaçd’aquests diàlegs. Per tant, bé, és la seva feina també, delconseller de Treball, fer d’intermediació laboral, per açònosaltres vàrem posar un TAMIB, que és un instrumentadequat i útil en unes relacions modernes. Però vostè no mepot negar que de cada vegada ens apropam més als índexs, comdeia, de les nostres comunitats autònomes competitives:Catalunya, València, La Rioja, Navarra, i açò sí que és així, queactualment tenen un índex molt inferior al 8,43 que vostè deia,molt inferior.

Però li diré una dada: a Menorca, aquí teòricament tothomlloa aquest dinamisme i aquest equilibri econòmic i que és elparadigma de futur, doncs escolti, actualment hi ha un 9,25%d’atur, índex INEM; Balears 8,45; Espanya, un 9,09; és a dir quesobrepassam l’índex de l’Estat. I açò és el que ens preocupa,que si el model a seguir és el de Menorca, escolti, malamentanam.

I a més, vostè me diu, home, les moratòries; sí senyor,escolti, jo li puc donar dades; el 96, 21.000 persones a laconstrucció; el 97, 24.000; el 98, 29.000; el 99, 35.000; el 2000,39.000; el 2001, 42.000. Escolti, és que de cada vegada té mésfeina, i si açò veim, i açò ho ha de saber, que es va ralentitzant,de cada vegada aquestes persones n’hi haurà més a l’atur, n’hianiran més. I els immigrants i totes aquelles persones quevenen de fora no se n’aniran, quedaran aquí. I quina alternativatenen? I quina alternativa, jo no en veig cap a la construcció, alsector de la rehabilitació i totes les històries que vostè diu, jono en veig cap. Per tant, el que sí és cert és que cada vegada lesdemandes d’atur són i cada vegada l’augment de l’atur puja.

Sinistralitat laboral, escolti, vostè diu que es van trobar unadada, jo les hi diré: el 96, 18.000; el 97, 19.000; el 98, 23.000; el 99,26.000; el 2000, 30.000; el 2001, 30.643, 27, 23 mortals, i açò és elque ens preocupava. Però és que vostès, amb el pla de xoc,anaven contra fins i tot de la llei, ja ho vaig aquí i no van fer casa un que tenien consensuat amb el Govern i els agents socialsa Madrid, no en van fer cas. I què és el que han fet? Vostèsl’únic que han fet és crear un concurs, que s’ho va endurISTAS, per 30 milions de pessetes, i aquí sí, aquí tenim unacord del Consell de Govern de 30 d’agost, que es va publicar

dia 24 d’octubre del 2002. I aquest és un Pla estratègic de salutlaboral, aquest és un pla estratègic que l’han fet ara, per tant,hem perdut un temps preciós per corregir tot el que fa referènciaa açò. I no solament açò, sinó que després posen un altreconcurs, també el se’n duen els d’ISTAS, de 72.000 euros, pera què? Per consultoria i assistència per a l’execució de lesprescripcions del Pla estratègic de salut laboral. Amb quèquedam? Per una banda, molt d’institut, molts de professionals,molts d’estudis i tal, i després ho fan gent externa, gent de fora.

A què queda reduïda la conselleria? I és per açò que jo li dicque és d’una forma erràtica i ens preocupa evidentment la zonade Manacor, ens preocupen aquests llocs de feina estables iens preocupa el futur, perquè així com van apareixent tots elsconsellers en aquesta tribuna, veim que tenen una políticadistinta. I m’explicaré.

Turisme de qualitat. Vostè diu que no, que el turisme ésturisme de qualitat; quina alternativa de qualitat tenen? Portsesportius, estan d’acord vostè i la consellera verda? Camps degolf, estan d’acord vostè i la consellera verda? Feinacomplementària, estan d’acord, en qualitat, que venguin ricsaquí, està d’acord vostè? Estan d’acord que tenguin més poderadquisitiu i açò siguin unes illes paradisíaques només per asegons qui que pugui tenir doblers, per pagar a més a mésl’ecotaxa? Vostè està d’acord? Açò va en contra de la sevafilosofia, contra els seus principis.

I vostè, a més, per acabar, jo li diré que la vaga sí que va sernefasta; puc admetre la de DJ, que jo, a més, la conselleria nova ser (...), diguem, no? Ho era, és així perquè es notaval’esperit i les ganes, però és que la de transports sí que ens vafer molt de mal, perquè allò va anar directament a tocar lamedulAla i el punt crític del turisme que són l’aeroport i elstransports. I açò és el que a vostè jo li rebuig aquí i li reprov iper açò, dins aquesta política seva de consens, crec que aquíhi va faltar una darrera empenta.

I bé, de totes, com que veig que ja se m’encén àmpliamentel llum vermell, tot açò, totes aquestes xifres i dades que li hedit, l’únic que vull que tengui en compte és que darrera tot açòhi ha persones, hi ha feina en perill i açò és el que ens preocupaal Partit Popular.

Gràcies, Presidenta.

LA SRA. PRESIDENTA:

Moltes gràcies, Sr. Camps. A continuació, té la paraula el Sr.Conseller de Treball, pel temps de 5 minuts.

EL SR. CONSELLER DE TREBALL I FORMACIÓ (MiquelRosselló del Rosal):

Sí, Sra. Presidenta, senyors i senyors diputats. Sr. Camps,evidentment, a mi també me preocupa que darrera les dades hiha persones, no només me preocupa sinó que és l’únic que mepreocupa, el fonamental que me preocupa, està claríssim. I jo nodic que no s’incrementi l’atur i jo no dic que no reconegui larealitat, la reconec, clar que la reconec, ho he dit en aquesta


tribuna i precisament per això hem incrementat polítiques i sé elque això significa i, a més, sé que empitjorarà, ho sé; estam enuna conjuntura econòmica difícil i per tant això me preocupa.Però no ens hem de fer trampes entre nosaltres, quan donam lesdades d’atur, clar, també hauríem de donar la mitjana, no la denovembre, perquè si donam la de novembre clar que ensacostam a les que més en té de totes bandes, però jo vull queparlem de la mitjana, i sobretot quan parlam d’una economiaestacional, com la nostra.

Aquí, a pesar d’estar en el moment més baix i en el momentmés delicat, encara tenim dades que estan per damunt de l’índexestatal; a Menorca, és ver, té 1 punt i busques per damunt, hacrescut més que Mallorca i més que Eivissa. I dit això, això novol dir que no ens preocupi aquesta situació i que evidentmentcaldrà incrementar les polítiques actives d’ocupació iincrementar la concertació social, perquè clar aquí del que estracta és de treballar perquè això millori de forma clara.

Quan parla de model és allà on ja no, jo ho comprenc, aixòés un recurs hàbil a un debat d’aquest tipus, però, home, quejo no vull rics aquí en el turisme, això, en fi, jo ja no som aquí,no estam en el 30 i busques, vull rics i el que faci falta, vullturisme que funcioni, vull turisme de qualitat que funcioni, quedoni doblers; el que després vull és repartir-ho bé, aquesta ésla discussió. No que entri, clar que vull turistes rics i vull el quefaci falta, que ho permeti; quina és la condició perquè aquestmodel turístic, a més de ser útil per a les persones, perquè aquítambé me preocup de les persones, no només amb l’atur sinótambé quan parl del model, perquè sigui útil per a les persones,però també perquè tengui continuïtat, que no s’acabi; el territorino el podem malbaratar, no el podem destruir perquè és lanostra gran eina, és el nostre gran capital i per tant hem de tenirmesures que no malbaratin aquest capital que tenim i perquè, ala vegada, la cohesió social s’ha de notar també en elcreixement d’aquest turisme. I jo vull turisme, vull rics aquí, vullmolt de turisme, vull que funcioni molt bé, però vull que lescambreres de pis tenguin els metres, els centímetres adequatsdel carro que passegen perquè als 42 anys no tenguinl’esquena destrossada, com vostè també vol això. Això és elque volem: un model turístic que doni molts de duros, queajudi, que incrementi el nivell de vida d’aquesta societat, peròque no ens destrossi la gallina dels ous d’or, que no ensdestrossi el nostre capital, que és el territori, i que elstreballadors i les treballadores, els ciutadans d’aquesta societatse’n beneficiïn igual que els empresaris i que els altres. Per tant,que es faci amb un nivell de cohesió social. Això és el quevolem, és un esquema d’allò més..., vostè, quan me vulguiatacar a mi utilitzant cops d’efecte una mica del passat, hotendrà difícil perquè jo no som això, Sr. Camps, jo no som això,me sap molt de greu, però no va per aquí, és un model europeui molt, en fi, això és el que jo vull.

I respecte a la sinistralitat laboral, vostè s’entossudeix enuna cosa que jo ja l’he explicada abans, bé, i ja la vàrem discutira la comissió; fer un pla estratègic el primer any és unairresponsabilitat, fer un pla estratègic corrent i de forma ràpidaés fer un pla seriós, nosaltres feim un pla de xoc, encarregam unestudi i feim un estudi consensuat amb tothom de quina és larealitat que té la salut laboral i a partir d’aquest estudi feim el

Pla estratègic de salut laboral. Jo crec que és un mètodecientífic, adequat, no és ser ràpids, no hem perdut temps, sinómés aviat tot el contrari, l’hem guanyat perquè, a més, dónaresultats en aquests moments.

Vostè diu que no aplicàvem les idees de Madrid. Miri, ah,demà vaig a Madrid a una reunió sectorial, sí, ja sé que esreferia al pla de xoc en aquell moment, bé, però precisament peraixò li vull dir; demà vaig a Madrid, tornaré discutir a la reuniósectorial les deu propostes que aquesta conselleria ha fet aMadrid, ara, sí, sobre distints temes que ajuden a millorar lasalut laboral i algunes d’aquestes coses ja són reconegudes pelministeri en aquest moment. Vull dir, per tant, que quan hi vahaver el pla de xoc algunes de les coses que no estàvemd’acord amb Madrid és que no estàvem d’acord, no estàvemd’acord i per això no les vàrem aplicar; i hem introduït elementsde canvi, elements nous que ara comencen a ser reconeguts,desgraciadament no el suficientment que cal i que fa falta.

Per tant, la veritat, Sr. Camps, amb els temes de salut laboralcap autocomplaença, però satisfacció amb la feina feta i amb laracionalitat i seriositat de com s’ha fet la feina. En això discrepamb vostè, jo crec precisament que hem començat per onhavíem de començar, hem continuat per on havíem de continuari ara estam en el punt que calia per començar a aprofundir.Evidentment, molt alerta, aquestes dades que tenim ara enspoden canviar en qualsevol moment i hem de tenir la capacitatsuficient per modificar les coses que facin falta modificar dinsel pla que s’hagi fet, perquè si hi ha dades que tornendemostrar que les coses tornassin canviar, s’han d’introduir lesmesures que facin falta.

I sobre la vaga de transport, home, és que, a més de la detransport n’hi ha hagut bastant més, la primera de totes enseguretat privada; tota la temàtica de Majórica; tota la deneteja; i l’actitud de la conselleria sempre ha estat negociar, noes pot dir el contrari. Ara, vostè pot dir si vàrem aconseguirl’acord el segon dia i mig en lloc del primer el matí, doncs no hosé, clar, evidentment no s’aconsegueix. Però vostè ha vist,vostè creu que és habitual que amb una vaga de la importànciad’aquesta i en una situació com aquesta tota la Conselleria deTreball va estar dedicada hora rera hora al seguiment d’aquestavaga, el president del Govern negociant al Consolat de la marfins al darrer moment, per tant això, senzillament; no, no, no vulldir que vostè no fes coses d’aquestes, evidentment era la sevafeina quan era conseller de Treball; jo el que li dic és que,precisament, me pot retreure altres coses, però no ens retreguiel nostre esperit de negociació, el nostre esperit de consens i elnostre esperit de cercar solucions quan hi ha hagut unconflicte. Per aquí no ens trobarà, perquè aquesta ha estat unade les nostres premisses i ho continuarà sent.

Moltes gràcies.

LA SRA. PRESIDENTA:

Gràcies, Sr. Conseller. A continuació, en torn en contra, téla paraula el Sr. Buele, pel temps de 10 minuts.


EL SR. BUELE I RAMIS:

Moltes gràcies, Sra. Presidenta, senyores diputades,senyors diputats. Volem intervenir en aquest torn en contra dela presentació d’aquesta esmena de totalitat que ha presentatel Grup Parlamentari Popular a dues de les seccions d’aquestspressuposts generals de la comunitat autònoma per a l’any2003, com són la secció 19 i la secció 76. I són unes seccionsque afecten directament, com ha reconegut el portaveu del GrupParlamentari Popular, elements bàsics i fonamentals perconstruir aquesta societat de les Illes Balears allà on tots elselements puguin viure, conviure i treballar en harmonia i enequilibri.

Jo he de començar, com acostum a fer sempre després de laintervenció del Sr. Guillem Camps, per agrair-li el to en què hafet la presentació de l’esmena; el to sí que li he de dir un bonestil oral, però un mal context formal. És a dir, des del nostrepunt de vista, amb paraules suaus, amb paraules tranquil Ales,amb una expressió senzilla, clara i diàfana, però ens ha venguta fer la presentació d’una esmena de totalitat, i és en això en elque un servidor voldria incidir amb la intervenció que faig, ennom del Grup Parlamentari del PSM-Entesa Nacionalista. I crecque compartim l’opinió que puguin tenir els altres grupsparlamentaris del pacte de progrés. Dic això perquè es tracta dedir que no a la destinació de 65 milions d’euros a aquestespolítiques actives de les quals ens parlava el conseller deTreball i Formació. La seva experiència, la seva llarga i bonaexperiència com a responsable polític d’aquesta àrea crec quel’ha d’ajudar a fer comprendre que un debat de totalitat vol dirque no a això que es proposa; altra cosa seria que fessin unaltre tipus de debat, però no, vostès s’han atrevit a presentaruna esmena de totalitat. Comprendrà que entre l’esmena detotalitat que vostès presenten a aquests pressuposts i elprojecte de llei que ens ha presentat el conseller de Treball iFormació, el Sr. Rosselló, el nostre grup parlamentari opta,claríssimament, per aquest projecte de llei que ens ha presentatel Sr. Rosselló i que rebutjam aquesta esmena que vostè ens hadefensat. És una esmena que nosaltres la veim incomprensible,per a nosaltres, inconvenient, per a vostès, i inoportuna, per ala comunitat autònoma.

La veim incomprensible per a nosaltres perquè ens ha ditque compartia gairebé tots els objectius. Com és possible quecompartim gairebé tots els objectius d’un text, d’un projecte dellei i llavors vostès diguin no a aquests objectius quecomparteixen? Ens resulta incomprensible. Creim que ésinconvenient per a vostès, per al Grup Parlamentari del PartitPopular, perquè en valorar positivament alguns aspectes, comvostè ha fet des d’aquesta tribuna, d’aquest projecte de llei,vostès s’hi neguen. No creim que els convengui negar-se a unacosa que vostès valoren com a positiva. I creim que ésinoportuna per a la comunitat autònoma de les Illes Balearsperquè en expressió gràfica, amb una esmena de totalitat vostèsel que fan és arrabassar xeixa i blat, les dues coses. Aleshores,corren el risc i el perill de perdre la xeixa, però també de perdreel blat, de perdre allò bo.

És per això que nosaltres encara som a temps a demanar-lique retiri aquesta esmena de totalitat sobre un projecte de llei,

sobre el text d’un projecte de llei que vostè mateix ha valoratque conté aspectes molt positius. Particularment, he trobatpositiu que assenyalàs aquí, per exemple, pel que fa referènciaals índexs de sinistralitat laboral i volgués establircomparacions entre comunitats autònomes properes a nosaltresgeogràficament i culturalment, com poden ser Catalunya, el PaísValencià i que vostè ens ha dit que, efectivament, allà l’índex ésinferior. Aleshores, des del nostre punt de vista, això ensserveix fins i tot d’estímul; d’estímul per dir, bé, això que ensproposa el Govern de les Illes Balears a través del conseller deTreball i Formació, de cara precisament a fer front a això ens had’empènyer a igualar-nos a aquestes comunitats autònomes.

Ens ha semblat que la seva presentació d’aquesta esmena,més que anar en contra del projecte de llei el que ha fet ha estatanar en contra de la realitat negativa que tenim aquí enaquestes illes. I una cosa no va amb l’altra, vostè i nosaltresmateixos i tots els grups parlamentaris d’aquí podem analitzarla situació d’aquestes illes nostres; podem fixar-nos fins i tot enels aspectes negatius que comporta la realitat sociopolítica isocioeconòmica, però estar d’acord en aplicar, precisament elque se’ns proposa des d’aquest projecte de llei per fer front aaquesta situació negativa i transformar-la en positiva, que és elque es pretén des d’un govern progressista i nacionalista, comel que representa el govern del pacte de progrés, una cosa nolleva l’altra.

I vostès, amb la intervenció que vostè ha fet aquí davant,fent una anàlisi de la situació negativa de la realitatsociolaboral, llavors fa una valoració negativa dels mitjans ques’intenten aplicar a través d’aquest projecte de llei. Dir no alprojecte és dir no a unes mesures concretes que s’orienten acanviar situacions negatives l’anàlisi de les quals podemcompartir també, però que intentam aplicar un element, uninstrument per lluitar-hi contra.

Deia que entre l’esmena de totalitat que vostès hanpresentat i que nosaltres valoram com a incomprensiva,inconvenient i inoportuna, i el projecte de llei que ens hapresentat el conseller de Treball i Formació, nosaltres optamclarament per aquest text del projecte. És un text que ja ens vaexplicar el mateix conseller de Treball i Formació, el contingutens ho va explicar a la Comissió d’Hisenda i Pressuposts, va serdia 7 de novembre d’enguany mateix, era una de les sevesprimeres intervencions com a conseller. M’agradaria dir-li alportaveu del Grup Parlamentari Popular que, al marge de modesi maneres de dir, exposar i expressar les coses, que podemcompartir més o manco, ens fixàssim molt més en el que és elbessó i el que és el fons de l’assumpte. I el conseller ho ha ditavui i ja ho va dir també a la presentació que se’ns va fer a laComissió d’Hisenda i Pressuposts que, efectivament, hi haaspectes negatius de la nostra realitat social, però és que tambéhi ha mesures que s’han anat prenent per fer-hi front, que nos’ha estat amb les mans creuades, sinó que s’ha intentataportar recursos i els resultats són més que evidents; de fet,s’ha de reconèixer un augment considerable de contractes fixos,com ha dit el conseller, un augment considerable de creaciód’empreses en aquesta comunitat autònoma, un creixementd’ocupació, una descentralització dels serveis, i nosaltresvoldríem remarcar molt aquest aspecte, perquè se’ns ha passat


per damunt i nosaltres valoram com a molt positiu, precisament,que des de la Conselleria de Treball i Formació s’hagiaconseguit, ja d’una vegada, fer que es descentralitzin moltsd’aquests serveis que s’estaven prestant des de, per exemple,de l’INEM, i que hi hagi a cadascuna de les illes ja oficinesd’atenció a la gent que necessita aquest servei.

Vostè s’ha fixat que des d’un temps cap aquí ja no es podenfilmar aquelles llargues cues que es veien a totes les poquesoficines de l’INEM que hi havia a Palma, per exemple? Això hadesaparegut del mapa de la nostra geografia insular; no nomésde Palma, sinó de Mallorca i de les altres illes, de Menorca,d’Eivissa i de Formentera. I això és un avanç considerable nonomés visualment perquè no hi ha cues, sinó perquè hi hamillor atenció pública. Nosaltres estam molt a favor que això tiriendavant.

També creim que és positiu que amb aquests mitjans quese’ns presenten des del Govern de les Illes Balears s’augmentinels recursos per lluitar contra la sinistralitat laboral. La preguntaque feim des del nostre grup parlamentari és: si encara ara hi haun alt nivell de sinistralitat laboral i s’hi han aplicat mitjans, quèno seria si no se n’hi haguessin aplicat? Aleshores, des delnostre punt de vista, valoram molt positivament que des delGovern de les Illes Balears i concretament des de la Conselleriade Treball i Formació es continuï en aquesta línia que estàmarcant aquest projecte de llei de pressuposts que afectenTreball i Formació.

Consideram que fins avui podem valorar positivament elsefectes positius d’uns pressuposts elaborats durant aqueststres anys, pensam i creim que aquests que s’han elaborat per al’any que ve poden continuar tenint no només els mateixosefectes, sinó millorar-los. Creim que s’ha millorat molt l’atencióa la gent treballadora; creim que la Conselleria de Treball iFormació segueix un camí que s’adiu amb els plantejamentspolítics, no només del nostre grup, sinó del pacte de progrés,i que el Servei d’Ocupació de les Illes Balears, amb aquestspressuposts, encara podrà millorar la seva actuació.

És per això que, per acabar, un dels altres aspectes quevolem remarcar com a positius amb la presentació que ens hafet el conseller, és aquest increment de la relació entre el Governde les Illes Balears, el Govern de l’Estat, per pressionar-lo, perinfluir-lo, per fer que atengui encara amb molta més intensitataquesta realitat insular que, si és ver que comparteix certsaspectes de la realitat peninsular té les seves característiquesespecífiques i per tant necessita una atenció pública específicacom la que s’està orientant i encaminant des de la Conselleriade Treball i Formació.

Moltes gràcies.

(El Sr. President reprèn la direcció del debat)

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Buele, per la seva intervenció, en nomdel Grup del PSM-Entesa Nacionalista. Arribats a aquest puntdel debat, suspendríem un moment la sessió, ja que són les

12.00 del migdia, i demanaria a les senyores i senyors diputatsque ens posàssim drets durant 1 minut per mostrar el nostrerebuig als fets que han conduït a la mort del guàrdia civilAntonio Molina Martín i el ferit que hi ha, Juan Aguilar, i queels recordem en aquest moment i, a la vegada, sigui mostra derebuig a les actuacions d’ETA en matèria terrorista.

EL SR. PRESIDENT:

Continuam la sessió. I s’ha esgotat el torn en contra, pertant correspon un torn de rèplica per part del Sr. Camps, en nomdel Grup Popular, que té la paraula.


Gràcies, President, senyores i senyors diputats. Sr. Buele,agrair-li també el seu to perquè nosaltres pensam que el templede la paraula és el Parlament, de la paraula lliure, democràtica,i aquí on s’han d’expressar les idees. Vostè m’ha dit que lameva intervenció estava bé oralment, oratòriament, però que elfons i la forma no la compartia, o el fons, el quid de la qüestió;primer de tot perquè no li semblava adequada la meva exposicióper defensar l’esmena a la totalitat. Jo li he de dir que ja ho hedit al principi que, gràcies a les transferències, precisament, quehem rebut de polítiques actives per part del Govern de Madrid,tenim avui 65 milions d’euros; jo crec que la quantitat, el fons,els doblers, els euros hi són i en açò sí que hi estam d’acord, hohe dit, ha estat el primer punt que he dit. En el que no estàvemd’acord és amb la forma d’aconseguir els objectius i compartíemmolt els objectius, home, algun encara es podia dels trescomplementar, però bé, les podíem compartir; el segon deformació el consideram massa reduït, però bé ja en parlarem ambles esmenes a la globalitat.

Però, per tant, li he dit que els objectius sí, però no amb laforma. I la forma quina era? Home, nosaltres no creim que laforma siguin els pactes locals amb entitats municipals. Crec quela manera, qui crea realment empresa en aquesta comunitatautònoma són les PIME, les petites i mitjanes empreses perdamunt de tot i conformen la base socioeconòmica, laboral isocial d’aquesta comunitat autònoma; i açò li puc donar fe queés així, vostè mateix, el conseller ha dit que eren els mésdinàmics en aquest sentit.

Economia social. Home, està bé, però l’economia socialsempre ha estat un reducte a Espanya i els índexs sempre hanestat inferiors a la mitjana d’Espanya. Per tant, l’economiasocial no és la gran panacea per als objectius tres que aquís’especifiquen, qualcun sí pot cobrir qualque espai, però nocom a un objectiu substancial fort i ferm. Jo creuria més en lainiciativa personal, empresarial i la lliure empresa, més d’acordamb el mercat.

En el tema de formació, jo faria més força, per exemple enl’Objectiu 3. Objectiu 3 que una altra vegada duim les esmenes,que hi ha els 8 objectius que ens marca la Unió Europea i jocada vegada estic demanant que me diguin com i de quinamanera s’ha fet i cada vegada no me donen resposta.


Després, quant a la prevenció de risc laboral, que és unaeina, que quedi constància que jo estic al costat del conseller,al costat de tot el Parlament, com s’ha demostrat prou bé, vostèho sap, amb la Comissió No Permanent de Sinistralitat Laboral,i crec que arribarem a unes bones conclusions, per unanimitati d’acord, que jo crec que serà una bona aportació que faràaquest Parlament a la nostra societat. Però en el que no esticd’acord és que es munti un institut, que hi hagi fins ara, nom’ho negarà, unes polítiques erràtiques, que el 2000 un annushorribilis per a la sinistralitat laboral, el primer del rànquingd’Espanya; que ara, sortosament, es va canviant, però que, permolt dotat, va en contradicció amb el que vostè diu: com mésdotat, doncs més sinistralitat, a l’inrevés del que vostè diu.Però és que, a més, a l’institut veim que hi manquen contingutsi que forçosament després hem de demanar un pla estratègicfora i hem de demanar a la mateixa empresa que faci elseguiment fora, quan nosaltres tenim tècnics, tenim doblers,com vostè diu, i tenim possibilitats.

Tema de relacions laborals. Jo què vol que li digui, és el quehe vist, vull dir, efectivament, crec que hi havia molt més acordsocial entre relacions laborals, entre el TAMIB que vam posaren marxa i el que fèiem en el govern anterior que ara i les dadesestadístiques ens ho diuen. Jo només dic açò, les estadístiquesens ho diuen. I encara hi ha, pens que, perdó, pens que elsagents socials d’aquesta comunitat autònoma, sobretot elssindicats, els falta empenta, els falta impuls, vol que li digui;que presentin als sindicats uns pressuposts quan ja han estatpresentats aquí, escolta, els tíos aquests abans no enshaguessin volgut veure mai més en la nostra vida. Açò, no, hivan anar a darrera hora, i açò ho admeten i açò ho accepten? Ijo pens a veure si seran els 110 milions que els reparteixen.

Moltes gràcies, President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Camps, en nom del Grup Popular. Sr.Buele, en torn de contrarèplica, per tancar aquest debat té laparaula.

EL SR. BUELE I RAMIS:

Moltes gràcies, Sr. President. Voldria contestar en aquesttorn de contrarèplica alguna de les afirmacions que ha fet elportaveu del Grup Parlamentari Popular. Efectivament, vostèfeia referència a transferències de l’Estat que s’han produïtprecisament en aquests darrers temps, i jo li he de recordar aixíi tot però que aquestes transferències varen ser de 15 milionsd’euros i que el Servei d’Ocupació de les Illes Balears per al’any 2003 n’hi destina 22, és a dir que amb el primer any ja esveu considerablement l’augment que es fa en relació amb el queva arribar de Madrid i amb el que s’aporta des d’aquí.

En relació amb la PIME, base econòmica de les Illes Balears,naturalíssimament que sí, i nosaltres entenem que des de laConselleria de Treball i Formació es fa tot el que se sap i se potperquè això vagi endavant.

Voldria incidir en un dels aspectes als quals vostè ha fetreferència i és quan parla de l’economia social amb uns índexsinferiors a les Illes Balears que la resta de l’Estat i per venturade la resta d’Europa. Precisament, per això, des del nostre puntde vista, creim que val la pena que aquí, a les Illes Balears,s’intensifiquin molt més encara els esforços des del’administració pública per fer que aquesta economia social vagien augment, per fer que la consciència de la necessitat, estam,vostè ho sap molt bé, en aquests moments elaborant la Llei decooperatives, per posar un exemple. Nosaltres creim que val lapena que des del Govern de les Illes Balears s’intensifiqui moltmés el fet d’estimular la creació de cooperatives. De totesmaneres, durant aquests darrers quatre anys, des del Govern deles Illes Balears, s’ha fet una feina en aplicació de recursosdestinats a la inserció i reinserció ocupacional per persones queestiguin en atur, que inclou el Pla CIP i que durant aquestsdarrers tres anys ultrapassen els 40 milions d’euros.

S’ha fet un reforç per donar capacitat empresarial, perafavorir la generació d’una nova activitat, per crear empresesordinàries i d’economia social i el conjunt dels tres anys tambépassa dels 2,5 milions d’euros. S’ha volgut donar reforç al’estabilitat a l’ocupació i a l’adaptabilitat; la formació contínuaper a treballadors actius i d’una manera també considerable s’hihan destinat 8.800.000 euros. S’ha reforçat el potencial humà eninvestigació, en ciència i en tecnologia en pràcticament 600.000euros. La participació de les dones en el mercat de treball, nos’ha fet res; sí que s’ha fet, s’hi han destinat 6.800.000 euros. Laintegració laboral de persones amb dificultats especials,discapacitats, persones amb risc d’exclusió, aquí també hi hauna quantitat considerable, Sr. Camps, són 16.300.000 euros. Faun total de 75.874.000 euros que atenen precisament totesaquestes deficiències a les quals vostè feia alAlusió i queefectivament existeixen, però que se’ls dóna una resposta, nonomés amb recursos econòmics d’aquests pressuposts, que ésel que debatem avui, sinó també amb la política general ques’impulsa des de la Conselleria de Treball i Formació.

Quant a l’Institut de Salut Laboral. Sempre que es crea uninstitut, un organisme, un òrgan dins un govern, vostè sap moltbé, Sr. Camps, que no s’ha de demanar el màxim bon resultat enel primer moment, en el primer any, en el segon, en el tercer. Uninstitut d’aquestes característiques, entenem nosaltres, quenecessita tot un rodatge per fer que resulti eficaç i efectiu.Aquest diputat que li parla té consciència de les limitacions enaquest Institut de Salut Laboral, però també té consciència delsesforços que es fan per superar aquestes deficiències, i això ésel que nosaltres creim que s’ha de valorar positivament.

Quant al darrer al qual feia referència vostè, en relació ambl’empenta i l’impuls que haurien de rebre els sindicats, nosaltresens manifestam molt més respectuosos amb l’autonomia de lesorganitzacions sindicals, que creim que fan allò que troben quehan de fer i que sempre ho fan en defensa de la classetreballadora, almenys aquells sindicats que nosaltres entenemque defensen, efectivament, els treballadors.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:


Moltes gràcies, Sr. Buele, en nom del Grup del PSM-EntesaNacionalista. I passam al debat 19, de globalitat, que són laresta de les esmenes pendents del debat número 18; que sónels programes 315B, salut laboral; 322A, Pla d’ocupació iinserció laboral; 324A, Pla integral de formació per a l’ocupació;a la secció 76, programa 322, de foment i gestió de l’ocupació deles Illes Balears. A tots aquests programes i seccions té el GrupPopular esmenes plantejades i el Sr. Camps té cinc minuts perdefensar-les.


Gràcies, President. Anirem per feina, fent una defensad’aquestes esmenes parcials. La 4673 és per a nosaltres unavictòria pírrica, perquè nosaltres cada any és una de les quepresentam, sempre hi ha una queixa: sempre presentau lesmateixes; però hem aconseguit que aquesta van votar encontra, però així i tot s’ha duit endavant. Per tant, President, laretiram aquesta, la 4673, perquè valoram la constància per a lamillora de les dades de sinistralitat. Per primera vegada tindremi s’està fent amb pla de proves per part del Govern, delMinisteri de Treball de Madrid, el Govern i les mútues unprograma informàtic on line per a mútua d’accidents, per tractarla base de dades d’accidents laborals. És delta@ que elMinisteri de Treball posa com a declaració electrònica detreballadors accidentats; açò millorarà molt l’estadística, lafiabilitat, la seguretat de l’informe i després també ens aniremaixí homologant i fent una societat més d’acord amb el segleXXI. Per tant, personalment estic molt satisfet de retirar aquestaesmena, perquè ha estat aprovada per la societat, no per aquestgovern.

La 4669 fa referència, igual que la 4670 i també la 4676, adotar més de valor els equipaments materials, els instrumentsmèdics i d’avaluació d’innovadores, més innovadores d’acordamb el que les tècniques actuals demanden; i després,subministrar més mitjans al personal tècnic de l’Institut de SalutLaboral, i perquè puguin fer normalment la seva feina. I és peraçò que nosaltres mantenim aquestes esmenes, perquè noestam d’acord tant amb contractar programes i consultoriesexternes, sinó que els tècnics mateixos puguin desenvoluparamb normatlitat la seva feina.

La número 4674 és d’afectació. És un programa de fomentde l’ocupació estable, ja ho vam dir a la comissió, és unaesmena que va destinada, d’una manera molt simbòlica, aaquest foment i objectiu número 1 que tots volíem de la nostracomunitat que tengui uns llocs de feina el més establespossible. I és per açò que nosaltres aquí posam 515.151 euros.

I quant a les altres esmenes, fan referència totes elles aformació. I la Comissió Europea, efectivament, el setembre del2000 va aprovar un programa d’educació de formació id’ocupació a l’Estat espanyol de 7 anys de durada, per 2.212milions d’euros. Una quantitat importantíssima que la nostracomunitat autònoma es vol beneficiar. I després es va establir,dins el marc comunitari d’ajuts, uns programes operatius on hihavia els 8 eixos, que nosaltres trobam extraordinàriamentimportants; el 2002 hi van destinar 19 milions i enguany també19 milions d’euros. Jo crec que són dues partides

importantíssimes i a la comissió li vaig pregar al conseller queme facilités de quina manera havien fet les avaluacions i elseixos aquests des del 2000, o 2001, i que ens interessavamoltíssim. I és per açò que nosaltres sempre presentàvemaquestes esmenes. M’agradaria, encara que sigui ara, que ensho expliquin o si hem d’esperar a la resolució de PlaisMaterhaus Cuper que vostè veig que li ha encomanat unseguiment de l’Objectiu 3. No sé si ens ho poden dir ara o hemd’esperar als tres anys. Per tant, són unes quantitats, a mésamb els percentatges pertinents a cada eix, com molt bé marcaEuropa.

I importantíssim perquè va a inserció de joves, del fracàsescolar que tenim a la nostra comunitat autònoma, precisamenta creació de PIME; són quantitats importants, reciclatgetreballadors en perill, per detectar les noves tecnologies,precisament. L’eix 4, millora de formació professional, amb nousplans a FP; jo crec que ja d’una vegada s’ha d’impulsar aquestnou FP que des del 98 també es va arribar a un acord amb lescomunitats autònomes a l’Estat espanyol i els agents socials,per desenvolupar el programa de FP 2, i jo encara veig quel’altre dia es van reunir, però sí ens agradaria definitivament unimpuls. I aquí fa també referència per veure si els tressubsistemes queden integrats dins aquest pla, i açò és moltimportant la formació, perquè el treballador o la persona jove,adulta o dona o d’exclusió social tengui diverses opcions,diversos elements, i s’adeqüin aquí. Li posaré un exemple: aMenorca, es van fer uns cursos molt específics per a talladorsi ajuntadors de pell i tots es varen colAlocar, estam parlant de 50persones. Va venir aquest govern, es van llevar els cursos i nos’ha fet res més i s’ha perdut una gran importància de treball.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Camps, vagi acabant, per favor.


Estic acabant, President. I per acabar, com molt bé hepromès al President, l’eix 6, dones en el món laboral, desfavoritsen el món laboral, l’eix 7 i l’eix 8 de promoure l’economia localamb alternatives.

I açò és tot, President, senyores i senyors diputats.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Camps, per la seva intervenció. El Sr.Ramon, en nom del Grup d’Esquerra Unida i Ecologista, té laparaula per a fixació de posicions.

EL SR. RAMON I JUAN:

Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Camps, un any més, des dela discrepància cordial, fem aquest debat de les esmenesparcials, un debat que s’assemblarà molt al que vàrem fer enanys anteriors i que tal vegada també als que puguem fer en elfutur, si és que vostè i jo a la pròxima legislatura som diputats,perquè, pel que fa al conseller no li capi cap dubte, seguirà el


mateix o, com a mínim, serà d’aquesta banda, no es preocupivostè per això.

Bé, jo, en tot cas, dir-li, agrair-li que hagi retirat aquestaesmena del programa on line, que ja li vaig demanar encomissió que la retiràs i en aquell moment no ho va consideraroportú i ho ha fet ara. Doncs molt bé. Segons vostè, això obeeixa tota la feina que havien deixat feta a la conselleria; jo li diréque les informacions que me passen dels treballadors de laconselleria, el personal d’allà és que no havia quedat tanenllestit, però bé, és igual, vostès mateixos reconeixen que aixòestà en marxa i d’això és del que es tractava.

Bé, després hi ha tres esmenes que fan referència a salutlaboral i a seguretat. I amb la que vostès són partidaris demantenir l’anterior estructura i les anteriors denominacions -ales esmenes venen denominacions que són ja històriques,perquè ara es funciona d’una altra manera. En tot cas, nosaltrespensam que en el tema de seguretat i salut laboral s’ha fet moltbona feina; nosaltres podem estar d’acord amb vostè que l’any2000 va ser un annus horribilis , ara bé no hi faci massainsistència perquè jo crec que això és tirar pedres contra la sevapròpia teulada, perquè, com tothom sap, les tendències enseguretat són molt difícil de canviar i tenen una llarga durada.Evidentment els resultats de l’any 2000 tenien a veure amb totel que s’havia fet en anys anteriors, que no era responsabilitatd’aquest govern.

En tot cas, les esmenes que fan significarien posar en perillels recursos necessaris per al bon funcionament de l’Institut deSalut Laboral; és a dir, d’aquí detreuen una sèrie de recursosque nosaltres pensam que són absolutament imprescindibles,apostant decididament per potenciar aquest Institut de SalutLaboral i hem de dir que el seu programa d’actuació, elfuncionament d’aquest institut està acordat i consensuat en elConsell de Salut Laboral que han debatut aquests propispressuposts. Per tant, raó de pes important de més perquènosaltres defensem els pressuposts que venen aquí i noacceptem les esmenes que es presenten des del GrupParlamentari Popular.

Després tenim l’esmena 4674 que, amb l’excusa de fomentarl’ocupació estable, en realitat el que fa és intentar desarticularel programa de gestió de relacions laborals que, per a nosaltres,és de la màxima importància. Dins aquest programa hi ha tot allòdel foment, de marcs de participació i de concertació social.Aquesta cosa que a vostè el posa tan nerviós perquè a la sevaèpoca no ho havia aconseguit i ara s’està aconseguint.

Després tenim 8 esmenes que fan referència, aquestes síque són absolutament tradicionals i repetitives, són 8 esmenesque fan referència a la distribució dels recursos socials delsdiversos eixos. Bé, l’assignació d’aquests recursos veemmarcada, com vostè sap molt bé, per les directrius europeesi per l’aportació que ells fan, que és important, però que nocobreix ni de lluny la meitat del total, sinó que la gran majoriasurten dels propis recursos d’aquesta comunitat autònoma.Nosaltres pensam que aquest projecte de pressupost, coml’actuació que es du habitualment des de la conselleria, responestrictament al programa operatiu de Balears, aprovat pel Fons

Social Europeu, i per tant no es pot modificar, com no fos, entot cas, amb acords del Govern de Madrid i de BrusselAles; i amés consideram que no s’ha de modificar. Aquestes actuacionsestan aprovades pel Consell de Formació Professional, del qualforma part, a part de la Conselleria de Treball i Formació, laConselleria d’Educació, els agents socials i territorials, i a pesardels dubtes que sistemàticament volen posar damunt la taula,debat de pressupost rera debat de pressupost, han passatsatisfactòriament l’avaluació dels fons socials europeus, ladarrera vegada aquesta primavera, la primavera del 2002 quecertifica el compliment dels objectius.

Per tant, nosaltres rebutjarem les seves esmenes i en canviapostarem perquè aquests programes es duguin a terme, talcom es preveu des del Govern de les Illes Balears.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Ramon, per la seva intervenció, en nomdel Grup d’Esquerra Unida i Ecologista. I amb la sevaintervenció queda substanciat el debat número 19. I passam aldebat número 20, que és un debat de totalitat de la secció 20, dela Conselleria d’Agricultura i Pesca, i se’ns ha fet la proposta aaquesta Presidència, i ho trob assenyat, d’ajuntar-lo amb eldebat de globalitat. Aleshores, el Sr. Cardona defensaria totesles esmenes, les contengudes en el debat de totalitat i les quesón parcials.

EL SR. JUAN I CARDONA:

Moltes gràcies, Sr. President. Efectivament la propostad’aquest diputat és d’agrupar els dos debats d’aquesta secciói així agilitar una mica aquest debat de pressuposts. Bé,l’esmena de totalitat que presentam es basa o fonamentam ojustificam la presentació d’aquesta esmena en què les accionsprevistes no responen a les necessitats del sector, aquest és eltext que es consigna a l’esmena de totalitat o de devolució, comse sol dir. I me podran dir, amb tota la raó del món, que cadaany tenim el mateix text, perquè cada any també tenimexactament els mateixos pressuposts; cada any tenim lesparaules grandiloqüents del Govern, tenim les grans fites a fer,però cada any, si vostès revisen els pressuposts d’aquestalegislatura són exactament els mateixos i no se n’ha feta cap.Aquesta és la qüestió.

Mirin, a la darrera comissió, a la compareixença del dia 7 denovembre, en la qual el Sr. Conseller presentava elspressuposts, deia que aquests pressuposts es basaven o elspressuposts d’agricultura es feien a partir de la consideració delsector primari com a una activitat estratègica, d’importànciacapital per al conjunt de l’economia i de la societat de les IllesBalears. Polides paraules, magnífiques paraules, però aaquestes paraules els han de correspondre uns fets; uns fetsque, amb tots els pressuposts que duim del pacte no s’hancorrespost mai. Mirin, jo no sé si repassen una mica sen’adonaran que de tots els seus anunciats projectes no n’handut endavant ni un. I jo crec que quan parlam de pressuposts,hem de parlar no només del projecte, del compromís que té


davant la societat de complir aquests pressuposts, que és ladocumentació que presenten, sinó del que també s’ha complertd’aquests compromisos, si realment s’han dut endavantaquests pressuposts, si s’han fet aquests projectes, aquestafilosofia, aquesta política agrària que suposava per al sectorprimari i pesquer també, que se suposava que es volia fer.Vostès se’n recorden que quan aquí pujaren, quan ocuparen elGovern la primera qüestió que varen dir, s’han acabat les ajudesdirectes perquè això és un desastre. I la primera mesura va sersuprimir el Proagro, aquesta va ser la primera mesura que vaprendre el govern del pacte en matèria d’agricultura, desprésd’haver de cessar un conseller i que per primera vegada,almenys que coneguem, surtin tots els pagesos al carrer elProagro avui encara el tenim.

I llavors parlam d’aigües depurades. Tothom en aquestParlament està d’acord, a la legislatura passada era magnífic,vinga aigües depurades i vinga fer projectes, resulta que quanentren en el Govern diuen que el conveni, el protocol signatentre el Govern balear i el Ministeri d’Agricultura no era mésque pura "politiqueria" i al final han estat un any i migbloquejant aquestes inversions, i ara comencen a treballar-hi.Han hagut de fer tot el contrari del que dèiem.

Per què no parlar del banc de terres? A la campanyaelectoral, vostès sí que faran, el pacte sí que farà un vertaderbanc de terres, no aquell projecta que tenia presentat o quetenia pensat el Partit Popular; durem quatre anys i ara al finaldiuen que sí, que bé, que és un tema important però que no ésprioritari. No han fet res.

Això sí, ens presenten, quan fan el PDR, quan fan el Pla dedesenvolupament rural, una de les mesures estrella, una de lescoses importants que ajudaria al bon desenvolupament del’agricultura de Balears, home, doncs és una mesura magnífica:la reparcelAlació i concentració parcelAlària. En tota aquestalegislatura han fet una gran cosa, han sabut, que encara no hohan acabat, es va parlar d’escripturar una reparcelAlació, unaactuació de concentració parcelAlària de fa 20 anys. Però novani una, res.

Clar, ens anuncien una nova política ramadera i, a part de lamagnífica i brillant intervenció sobre el Proagro, ens fan unagran revolució, hem aconseguit tancar el 50% de lesexplotacions ramaderes de vacum de la nostra comunitat. Aixòés una política revolucionària i això és un vertader canvi.Vostès no se n’adonen que tot el que vostès varen anunciar elprincipi, tot el que vostès han anat duent dia rera dia amb lesmemòries dels pressuposts, amb els pressuposts i elscompromisos que han adquirit, no les han complert mai? Vostèsno se n’adonen que entraven dient blanc i estan fent negre? Iquè si m’apuren ni tan sols han estat cap aços de desenvoluparels projectes heretats? Tornem a parlar d’aigües depuradoressi volen, o parlem, si volen, de Unifit o de camins rurals allà on,escolti’m, en aigües depurades en aquests moments com ques’han convençut ens estan fent, a la memòria del 2001, quanjustifiquen els pressuposts, diuen que estan començant a fertres projectes importantíssims, essencials: un val la pena, saPobla; l’altre és Algaida, Montuïri i el darrer Lloseta. Realmentprojectes importants seriosos i grossos que afecten de manera

singular l’agricultura de Balears. Les zones que estansalinitzades, les zones allà on hi ha agricultura de veritat noimporta parlar-ne, home; aquí ja el tema no toca. Això sí, elsajuntaments de determinat bàndol sí que val la pena incloure-los.

L’Unifit. L’Unifit han arribat a dir que no és una inversióprioritària, quan, si agafen la memòria del Consell Econòmic iSocial, una de les qüestions que els diuen és que s’han demillorar les infraestructures agràries, i entre elles, per abaratircosts del sector ramader, l’Unifit el duen penjat vostès delspressuposts des que nosaltres l’incloguérem el darrer any iestàvem treballant en aquest projecte. De llavors ençà no hanfet absolutament res; això sí, ho prometen i llavors a l’hora dela veritat, a l’hora de consignar doblers i a l’hora d’admetre unaesmena del Partit Popular dient que hi hagi una consignaciópressupostària dedicada únicament a l’Unifit per aconseguirabaratir els pressuposts, perdó, els costs d’explotació de lesexplotacions ramaderes de vacum de llet, això no és prioritari. Jano faig altres comentaris que es varen dir en comissió, si volenfins i tot per cortesia.

Camins rurals. Res. Quines inversions han fet? Els demaneni contesten que de quatre convenis que han presentat el darrerany amb els ajuntaments, tres estan resolts, amb tot l’any, i un,curiosament Campos, encara està per resoldre, encara està perdictar la resolució sobre aquest conveni.

Jo crec, Sr. Conseller, que fa falta qualque cosa més quegrans paraules, que grans declaracions per contribuir i perajudar perquè la Conselleria tota sola, com és molt natural, nopot solucionar els problemes de l’agricultura, com cap governtot sol pot solucionar els problemes d’una societat; jo no lideman això, però almenys que contribueixi sí, i això es fa ambqualque cosa més que amb paraules. Això es fa amb feina.

Miri, i el primer que ha de fer respecte de la Conselleria,respecte del sector primari, és tenir una conselleria àgil, queresolgui els problemes aviat. I els posaré un exemple de la sevaagilitat: seguirem parlant de pressuposts, mirin, la liquidacióque vostès han fet, això no són afirmacions d’aquest portaveu,a la liquidació de pressuposts del 2001, al capítol 7, és a dir,amb les transferències que es donen, parlant clar, lessubvencions que es donen al sector primari, vostès hanexecutat només un 60 i busques per cent. Vostès han privat elspagesos de 2.500 milions de pessetes l’any passat. Jo he sentital portaveu del PSM, he sentit el president del Govern, he sentitel Sr. Conseller i he sentit molta gent del govern dir que haviendonat l’any 2001, 7.000 milions de pessetes als pagesos. Idò bé,a l’hora de la veritat, a l’hora de saber els comptes, amb laliquidació de pressuposts, vostès diuen que només hanexecutat això i falten per pagar d’aquest capítol 7, 2.500 milionsde pessetes. Si vostès diuen que n’han pagat 7.000 i resulta queno n’han pagat 2.500, només en queden 4.500. I si d’aquestslleven el que són les ajudes de la PAC, que venen a ser uns4.000, algú me pot explicar realment el que han fet en el que esdiu ajuda al pagès?

I en pesca no en parlem, en pesca ja no arribam al 60 ibusques per cent en execució, en pesca estam al 50. Aquí


vostès fins i tot manifesten a la memòria d’execuciópressupostària que, per cert, té un títol molt bo, això s’agafabaix l’epígraf de compliment d’objectius prevists; ja s’hancomplert bé, al 50%. Ens diuen que amb el conveni que han fetamb la Conselleria de Treball per a formació i finançat amb fons,amb l’F7, resulta que han executat la meitat justa del que havienprevist, ja va bé.

A un altre programa de pesca i a un dels seus programesestrella, paralització temporal de la flota; doncs resulta quel’execució pressupostària també és de la meitat perquèjustament aquest programa no s’ha pogut dur endavant. Quèhan fet idò? I amb els pressuposts d’enguany no en parlem; alspressuposts d’enguany vostè ens proposa una baixada de lestransferències, o sigui del capítol 7. Si comptam la totalitatbaixen vostès un 8%, però és que, a més, Sr. Conseller, si lillevam aquesta aportació nova que es fa de l’ecotaxa, vostès,amb els plans actuals tant de millora d’estructures agràries, comfoment del sector agrari, etcètera, vostès baixen un 12,5%d’ajudes als pagesos. És a dir, què li he de dir? Desprésd’aquests antecedents, Sr. Conseller, què vol que ens creguem?Després del que estic explicant, després de veure aquestsnúmeros què ens hem de creure quan ens venen amb aquestacançó? De què ens serveix o de què serveix al sector, de quèserveix als pagesos que es digui que el pressupost d’enguanyo, millor dit, de cara a l’any que ve, el pressupost del 2003, esdedicarà un 76% a inversions si llavors resulta que nos’acompleixen, si llavors, quan anam a veure la liquidaciódefinitiva, ens trobam que ens falten doblers? De què ensserveix sentir dir-li a vostè que han augmentat els pressupostsun 7%, si llavors resulta que les ajudes baixen un 8 o un 12,segons com es miri? De què ens ha de servir sentir-li dir que elspressuposts es fan a partir de la consideració del sector primari,com a una activitat estratègica i d’importància capital, si llavorsresulta que no contemplen les mesures que fan falta i querealment afecten el futur més immediat i l’actualitat del sectorprimari?

Sr. Conseller, jo me tem que durant aquests tres anys odurant aquests tres anys i mig vostès han viscut d’esquena ala societat. Nosaltres hem presentat una sèrie d’esmenes queno intenten ser el compendi de tot el que s’ha de fer ni intentensolucionar més que els problemes més immediats, i vostès noens n’han acceptada ni una fins ara, ni una. Miri, ja li he parlatde l’Unifit, li he parlat de les aigües depurades, vostèsconsignen una vertadera misèria. Nosaltres, simplement isenzillament hem traslladat les previsions anuals que hi haviaen el protocol de regadiu d’aigües depurades amb el ministerien els pressuposts. Presentam una esmena amb la qual afectin1.000 milions de pessetes anuals per a inversions efectives enregadiu amb aigua depurada. I a més presentam una esmenatambé, Sr. Conseller, perquè això que diuen vostès, d’aquestesactivitats complementàries del món agrari, com és l’agroturisme,tengui un suport efectiu i real, traduït en euros, en monedacomptant i sonant per al pagès.

Vostès diuen a la memòria que una de les coses mésimportants i un dels eixos bàsics de l’agricultura ha de serl’agricultura de qualitat, els productes de qualitat; i per aixòs’han de fomentar les denominacions d’origen, s’han de

fomentar les denominacions geogràfiques protegides, i quannosaltres els presentam una esmena per a cada un d’aquestsconsells, per a la promoció i per a la comercialització, ens diuenque tenen altres prioritats, és que hi ha altres coses mésimportants. Però almenys ens diguin quines, què és per avostès important? Perquè escolti’m, fins ara no hi ha res, elsparlam d’una estació enològica per potenciar precisament elsector vinícola que, a pesar que enguany hem tengut una malatemporada, hem tengut una mala anyada i se’ls ha d’ajudar, laveritat és que és un dels sectors que en aquest moment dinsBalears té futur. Però això no té importància, hi ha altresprioritats, i estic utilitzant, Sr. Conseller, sempre expressionsque vostès han utilitzat i que estan escrites en el Diari deSessions.

Vostè, Sr. Conseller, va dir aquí que el sector ramader d’aquíera un sector estratègic per a aquesta comunitat; i quan elspresentam una esmena per afectar una quantitat econòmica perdesenvolupar aquest sector, que pot fins i tot substituiraquesta tancada massiva que vostès han provocat de grangesa Mallorca, resulta que ens diuen que ja té prou finançació ique ja té prou ajudes i que, per tant, tampoc és prioritari.

I si li parlam, Sr. Conseller, d’un tema que hem debatut no fagaire dies, com és el tema de fruits secs, ametlla i garrova, Sr.Conseller, ja no l’entenc. Aquí ens varen dir vostès que novolien donar ajudes als pagesos ni volien preveure unaquantitat transitòria per al temps que la Unió Europea tardavaen negociar,

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Cardona, vagi acabant, m’ha agafat despistat, ja l’haguésavisat dues vegades. Vagi acabant, per favor.


Acab tot d’una, Sr. President. Vostè ens va anunciar que nodonarien ni una sola per als pagesos per poder tenir un coixíeconòmic mentre es tramitaven les negociacions ambBrusselAles. Ja li vaig dir Sr. Conseller, miri que hi haurà altrescomunitats que ho faran, i nosaltres sempre hem d’anar deremolc de les altres comunitats. Clar, com que aquí li vàrem dirque no havia fet res, que no havia anat a BrusselAles més queanar-se’n a fer fotos; efectivament, agafa embranzida, torna capa BrusselAles, això sí, fent-se fotos, a dir el que ja havia dit elministre d’Agricultura de l’Estat espanyol, aconseguir elsmateixos compromisos que ja havia aconseguit el ministred’Agricultura del Govern espanyol. I quan s’assabenta que elministre d’Agricultura diu: el Govern espanyol posa el 50% dela diferència que hi hagi en baixada, llavors hi ha; i quanCatalunya per davant de Balears diu el mateix i quan Unió dePagesos li reclama, llavors ja sí, llavors des de BrusselAlesanuncia que posaran aquestes quantitats.

Miri, Sr. Conseller, jo crec que en aquest sector, i d’aixòsupòs que n’haurem de parlar més vegades, vostès, com deiael Sr. President, els han agafat despistats, vostès han procuratfer el que diu un refrany: fer com el ca de l’hortolà, ni menja nideixa menjar.


Moltes gràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Cardona per la seva intervenció. El Sr.Conseller d’Agricultura vol obrir un torn incidental i té laparaula.

EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA I PESCA (MateuMorro i Marcé):

Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.Sr. Diputat, portaveu del Partit Popular, primer de tot li agraesc,com sempre, la seva intervenció, crec que és positiu parlar enaquesta cambra amb preocupació dels temes agraris ievidentment, des de la legítima i normal discrepància ambvostè, jo el que diria és que el sector agrari a les Illes Balears enaquests moments té clara una cosa, i és que, per primera vegadahi ha hagut un govern que, jo també li diré d’una manera que esdiu a les Illes Balears i supòs que a totes les illes, s’ha agafat elbou per les banyes, perquè encara en tenim, afortunadament, debous a les Illes Balears, bous, vaques i vedells. S’ha agafat elbou per les banyes i s’han abordat temes que, per una sèrie decircumstàncies que ara no hi entraré perquè no és el cas, nos’havien abordat.

Jo crec que hi ha una percepció que les dificultatsexcepcionals i naturals sobrevingudes aquesta legislatura,s’han afrontat amb un gran i elevadíssim nivell de satisfacciódel sector primari d’aquestes illes. Després hi ha una percepcióque hi ha un govern que està al seu costat, amb presència, ambfeina i amb propostes noves. Aquests pressuposts que aracomentam i debatem són uns pressuposts que si bé tenenl’estructura formal històrica dins la Conselleria d’Agricultura iPesca, són molt nous, en tots els seus aspectes. És a dir, dinsla política agrària de les Illes Balears hi ha propostes noves iinteressants.

M’agradaria remarcar que, d’una banda, són unspressuposts que augmenten un 7% el pressupost d’agriculturai pesca d’aquest Govern en relació amb l’any passat. Il’elevadíssim pes de la inversió directa i indirecta que és el 76%dels pressuposts. Evidentment hi ha una novetat destacada,que és la incorporació d’una partida procedent del fons derehabilitació d’espais turístics, però també remarcaria la partidad’inversió de 900.000 euros per al projecte d’electrificació delPla Verd de Menorca, que pot ser que s’hagi posat moltsd’anys, també quan vostè era conseller, però ara es farà, aras’ha aprovat el projecte, està aprovat per la Comissió Balear deMedi Ambient, s’han resolt totes les dificultats a satisfacciódels veïnats i per tant té via lliure per ser executat. Per tant,enhorabona als pagesos i veïnats del Pla Verd de Menorca.

Jo també remarcaria que aquests pressuposts integren untema que tradicionalment a les nostres illes s’havia deixattotalment de banda. A les nostres illes hi ha hagut un procésamb la transferència de la competència que hem anat desvestintfeines pròpies de l’administració agrària, que es mantenienquan estàvem vinculats directament al ministeri i ara aquestgovern les ha recuperat. Vostès les havien anat deixant de

banda i les havien anat deixant morir, parl de la formació agrària,parl de la investigació agrària i parl de l’assessorament als jovesagricultors. Efectivament, hauríem de remarcar dins la línia desotmetre a la consideració de la cambra la bondat d’aquestspressuposts i el seu caràcter profundament innovador, hauríemd’abordar el tema de la creació de l’Institut de Recerca iFormació Agrària i Pesquera dins l’àmbit de la Conselleriad’Agricultura i Pesca, ben constituït i amb una sèrie de feinesja en marxa, prou importants.

En primer lloc, l’existència de tres línies de beques deformació agrària i pesquera fora de les Illes Balears. A lainvestigació aplicada en matèria agrària i pesquera. I també a unprojecte de becaris o de beques per a investigació, encolAlaboració amb la Universitat i altres centres de formació,dins la pròpia Conselleria d’Agricultura. Hauríem de parlar perprimera vegada que s’ha resolt satisfactòriament lacolAlaboració amb l’INIA, l’Institut Nacional d’InvestigacióAgrària, on, una cosa que me crida l’atenció, quan mirava lesestadístiques d’anys anteriors, és que Balears simplement noexistia. És a dir, hi havia una llista de comunitats autònomes ino veies mai Balears. La investigació, com en general enaquesta comunitat, els temes d’investigació s’havien oblidat,ningú se’n recordava, supòs que el sector agrari era un sectorresidual, una petita reserva de vots en alguns municipis,algunes contrades; s’havia d’anar a fer quatre sopars i quatreactivitats lúdiques, però la investigació, la formació, l’opció defutur, és a dir, no just el món agrari com un sector receptord’ajudes, sinó com un sector amb futur i un sector aportador demoltes coses a les nostres Illes s’havia oblidat. En aquestsentit, m’agradaria remarcar el conveni amb la Universitat de lesIlles Balears i la creació ja, que ja és un fet amb un gran èxit, dela diplomatura universitària d’enginyeria agrícola, ambfinançació d’aquest govern. Gràcies a aquesta finançació haestat possible la creació d’aquesta diplomatura universitària. Lacontractació prevista dins l’any 2003 de cinc doctors amb elprograma de postdoctorat de l’INIA. I la posada en marxa del’Escola d’Agricultura, tant en la seva faceta de cursos dirigitsals agricultors, com de jornades de formació i seminaris ambfinançació de diferents entitats, perquè això és una tasca quefeim, procurar cercar sempre suport de diferents institucions ide diferents entitats privades per provocar que el nostre R + Dagrari i pesquer s’incrementi.

Per tant, aquí hi ha una línia absolutament nova que s’haviadeixat de banda, i l’únic que constatàvem aquests anysanteriors era que s’anaven perdent coses. Es perdia la formacióprofessional a sa Pobla; es perdia la formació professional aalt res instituts. I ara estam guanyant formació professional,estam guanyant formació directa a través de les organitzacionsagràries, a través de la Conselleria d’Agricultura, a través de laUniversitat i d’altres institucions. Jo crec que dins un petitrepàs de les coses noves, m’agradaria remarcar tambél’aportació profundament beneficiosa i positiva del que es diul’ecotaxa, el fons de rehabilitació d’espais turístics per al sectorprimari. En aquest moment ja est an en aplicació algunes de lesseves línies, amb un gran èxit; el suport per recuperar el nostrepaisatge tradicional a partir del manteniment dels arbres propisde les nostres illes, amb un gran èxit, amb una gran acceptació,amb una gran satisfacció del sector; però també les línies


dirigides també a donar suport a granges experimentals, acentres de formació, bastant ben dotades i reforç a les finquescolAlaboradores amb agricultura ecològica i integrada.

Voldria remarcar que si d’una cosa podem estar satisfets enaquesta legislatura és d’haver donat un impuls extraordinari al’agricultura ecològica i a l’agricultura integrada. L’agriculturaha més que doblat les seves xifres, tant en número d’operadors,que jo crec que es deu acostar al 60, 70% en relació amb el quehi havia l’any 99, com quant a superfície. Les ajudes hanaugmentat moltíssim, el suport al CAEB ha augmentat moltíssimi sobretot ha començat la comercialització inexistent abansd’aquest govern. Aquest govern ha tengut una preocupació iha estat acostar els productes de les Illes Balears alsconsumidors, seguint línies tímides, molt tímides, que s’havienfet un poquet aquí i allà i arbitrant una polít ica agroalimentàriaque, per primera vegada ha aconseguit, Sr. Cardona, que elsproductes ecològics de les nostres illes siguin presents en elsmercats. I hi són presents en diferents sectors: el sector defruits secs, que ja hi havia una comercialització a l’exterior; peròen el sector carni, tant el sector porcí, oví com vacum; com elsector de formatges, com altres sectors que per primera vegadacomencen a tenir molt d’èxit amb els nostres consumidors.

L’agricultura ecològica i l’agricultura integrada han vist lacreació formal i el funcionament també d’un nou consellregulador, que abans no existia, que és el Consell del’Agricultura Integrada. Ja en aquests moments estàfuncionant, ja hi ha operadors inscrits; ja hi ha una líniad’ajudes específica per a aquest sector, que s’està tramitant is’està cobrant i això és una cosa absolutament nova. I també hiha un ordre d’ajudes, dins el Pla de desenvolupament rural,específic, que abans no existia i s’ha creat, per a l’agriculturaintegrada de les nostres illes. Amb l’agricultura ecològica, hemincorporat a la línia d’ajudes nova que hem aprovat enguany,la ramaderia ecològica, que no hi estava tampoc inclosa.

Per tant, ens girem allà on ens girem, per tot ens trobamprojectes nous, entusiasme; jo el que estic constatant és que elsector agrari comença a estar animat; d’estar convençut queestava condemnat a l’extinció, comença a haver-hi gent joveque comença a veure que hi ha un govern al seu costat icomença a creure en el Govern i a creure també en l’agricultura.M’agradaria referir-me, ja en la recta final de la mevaintervenció, primer de tot dir-li que quant a ajudes vostè ha ditcoses, però no ha dit la veritat. El Proagro es va pagar tresanys, s’han pagat ajudes de sequera degut a les circumstànciesexcepcionals al sector de vacum de llet dos any s, i ara hi ha unaajuda excepcional, amb motiu dels temporals que hem patit elmes de novembre, específica per al vacum de llet, en tramitaciói a punt de pagar-se.

No hem bloquejat en absolut cap projecte d’inversió enaigües depurades, en absolut. Les ajudes, vostè ho sap i hosap tothom, aquests anys s’han multiplicat; per què? Perquè hiha hagut necessitat d’ajudar el sector, és a dir, nosaltres nopodíem preveure la llarga sequera, la llengua blava, les vaquesboges, els temporals, les pluges que varen afectar el sector, percert el sector de la patata de sa Pobla és un sector dinàmic,animadíssim, després d’haver-hi hagut una ajuda amb motiu del

temporal importantíssima i una segona ajuda, a partir de crèditssubvencionats, a causa dels fets de principi d’any, de l’any2002, són fets recents que crec que vostè coneix o pot conèixer.

I sobretot, Sr. Cardona, vostè me diu que nosaltres hem fettancar granges; s’equivoca, nosaltres hem returat la caiguda deles granges que vostè va viure. És a dir, el vacum de llet aMallorca ha desaparegut pràcticament durant la gestió del PartitPopular i això és una evidència estadística; és a dir, de quasi1.000 granges, quan el pacte de progrés va passar a governar,ja va ser bastant tard, havia estat abans, es va trobar que enquedaven 100 i tantes, n’havien desaparegut quasi 1.000,repartits, no tan sols l’època que vostè va ser conseller, sinórepartits en anteriors èpoques. Però hi havia hagut unadesaparició quasi del sector de vacum de llet de Mallorca, notant a Menorca, afortunadament. I el que ha passat aquestsanys és que això s’ha ralentitzat, s’ha reduït moltíssim. A nivellestatal, l’abandonament de la producció lletera a les IllesBalears s’ha ralentitzat i estam, afortunadament, no estam dinsles comunitats autònomes capdavanteres com hi estàvem quangovernaven vostès. Per tant, li dic perquè simplement sóninexactituds que podem comprovar amb documentació, quen’hi ha moltíssima.

I quant a la liquidació dels pressuposts, crec que també sóninexactituds, Sr. Cardona. Vostè sap que el grau d’execució delpressupost de l’any 2001 va ser bo dins la Conselleriad’Agricultura, es va superar, jo ara no tenc les xifres, però leshi passaré, es va superar més del 80% el nivell d’execució i,almenys des dels nostres serveis tècnics i dels companys del’equip de govern de la conselleria, no compartim i, a més, creimque no és certa la seva posició i informació.

I m’agradaria acabar valorant un altre institut que hem creat,que és l’Institut de Qualitat Agroalimentària que jo crec que hafet una feina destacable. Crec que d’una banda, quant adenominacions d’origen i marques de qualitat, no s’haviaavançat mai tant. Vostè sap que s’ha aprovat la denominaciód’origen de l’oli de Mallorca; ens podríem referir a senyes dellet de Menorca, amb una SAT que la gestiona amb un bonnivell i amb una bona acceptació; ens podríem referir a lesmarques de qualitat Ametlla de Mallorca, Porc MallorquíSelecte; als vins de la terra, que s’han aprovat Vins de la Terrade Menorca, de Formentera a punt d’aprovar i de la Serra deTramuntana Costa Nord. I m’he referit abans al Consell del’Agricultura Integrada que és nou i també a la denominació deles Herbes de Mallorca, entre moltes d’altres, perquè podríemestar parlant molta estona d’una tasca que han fet els tècnics,però també perquè hi ha hagut una adequada gestió política.

I per últim, a la promoció dels productes de les Illes Balears,tant a nivell escolar, amb un programa de Coneguem elsProductes de les Illes Balears, amb una gran acceptació a lesescoles de totes les illes, de les Pitiüses, de Menorca i deMallorca. Una campanya dirigida a adults, amb un gran èxit decursos i de presentacions i de tasts dels productes de les IllesBalears i una labor de presència a fires i tot esdeveniment depromoció dels nostres aliments i dels nostres productes. Pertant, vostè, Sr. Cardona, és la seva obligació, vostè ha de dir elque ha dit, jo ho comprenc i jo l’he escoltat amb molta


d’atenció, la veritat és que crec que ha aportat molt poquescoses al seu discurs tradicional, catastrofista i culpant al pactede progrés de tots els mals, i crec que a mi, personalment l’hetrobat pobra, m’hagués agradat més un debat basat en fetsreals, amb fets i documentacions reals i objectives que,evidentment, li passarem totes les que vostè vulgui per aclariraquestes afirmacions, que no compartim i no compartim amb lanostra base documental. I evidentment, tampoc no compartimel sentit de la seva intervenció.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Conseller d’Agricultura. Sr. Cardona, técinc minuts per replicar.


Gràcies, Sr. President. Entenia jo que si agrupava els debats,els grups que volguessin intervenir per posicionar-se sobre lesesmenes, haurien d’intervenir abans que jo, però no hi haproblema.

EL SR. PRESIDENT:

Estam en la qüestió incidental amb el conseller.


Ah, perfecte! Doncs, miri, contestant el Sr. Conseller, icomençaré pel final, Sr. Conseller jo no he dit mentides, en totcas les diu vostè i li explicaré: veu aquest document? Això ésfotocòpia del llibre que vostès han publicat. I aquí podenpassar dues coses: o que vostè no se n’assabenta o que vostèacaba de mentir. Perquè miri, a la pàgina 275 d’aquest llibre, queés l’execució del pressupost de despeses de l’any 2001, a unapartat que diu: compliment dels objectius prevists per al 2001,secció 20, Conselleria d’Agricultura i Pesca, el percentatged’execució global per capítols d’aquesta secció pressupostàriaper a l’any 2001, ha estat la següent: -estic llegint, Sr. Conseller,prengui nota- “Capítol 7, crèdit definitiu, 8.062.887.922pessetes; percentatge d’execució, 69%”, Sr. Conseller. Això voldir, si vostè fa aquest percentatge li sortiran que vostè no hapagat als pagesos, vostè ha privat els pagesos de 2.499.495.000pessetes.

Però en aquest mateix document, en aquest mateix llibre, ala pàgina 286, diu, al programa 718B, que és de la DireccióGeneral de Pesca, diu: “Dins el marc del conveni decolAlaboració amb la Conselleria de Treball i Formació del FonsSocial Europeu, s’han impartit 19 cursos, no s’han pogutimpartir, totes les previsions, durant el temps d’incorporació delcrèdit”; i es diu que el cost que han gastat vostès són de 21milions de pessetes, quan hi havia una previsió de 46. Ifinalment, a la pàgina 287 d’aquest mateix llibre que vostè nega,està parlant que el crèdit definitiu que (...) subprograma, pel quefa al capítol 6, va tenir un nivell d’execució baix, atès que tresde les accions previstes inicialment, paralització temporal de laflota, programació de pesca costanera artesanal, amb un crèdit

de 132 milions de pessetes, no es va poder executar. Elpercentatge d’execució global dels programes gestionats per laDirecció General de Pesca són els següents: capítol 6, 54%, Sr.Conseller. Jo no ment.

I no li havia dit, però com que veig que vostè els papers elsnega, fins i tot els seus, que amb l’avanç de despesapressupostària del 2002 vostès, en capítol 7, estan a un 36,80%d’execució pressupostària. Miri, Sr. Conseller, si es vol girarveurà el llibre que el Govern de les Illes Balears ha publicat. Iaquí, una de dues: o vostè no se n’assabenta o algú menteix.Per tant, no me digui a mi que he mentit, estic utilitzant lesseves fonts, les seves fonts, Sr. Conseller. Vostès anuncien iprometen als pagesos un munt de coses, com les que ha dit allàdalt, i llavors no compleixen res. I això és el que em sap greu,cregui’m que em divertiria molt més pujar a la tribuna i poder-liparlar d’altres coses que no de les que li parl; però vostès estanenganyant els pagesos i això és el que me sap greu i això és elque no li accept.

Miri, que me parli de formació agrària i me digui quenosaltres ho teníem abandonat i vostè ni tan sols és capaçd’executar el 50% de la misèria que li dóna la Conselleria deTreball, per l’amor de Déu! I que me digui que fan una escolaagrària que ni té seu ni té res i que simplement són una sèrie deprogrames que es feien com abans, per favor, Sr. Conseller. Ique me digui que han donat un gran impuls a l’agriculturaecològica quan varen desmuntar tot el que estava fet, que erauna modificació pactada amb el Consell Reguladord’Agricultura Ecològica i que significava tenir una direcció,pràcticament era una direcció general d’agricultura ecològica ales Illes Balears. I vostès, el Sr. Mayol i vostè, l’han canviat; ique ara me diguin que amb el PDR és la primera vegada ques’afegeixen qüestions d’agricultura ecològica o, millor dit, elConsell d’Agricultura Integrada, Sr. Conseller, el PDR és d’ara,de PDR no n’hi havia abans, Sr. Conseller. I que me parlind’agricultura integrada, i què han fet? Però si vostès l’únic quehan fet ha estat treure quatre ordres per a quatre cultiusconcrets, quatre, no sis, quatre. I venen a presumir d’això i esneguen a admetre una esmena del Grup Mixt per potenciarl’agricultura ecològica?

Sr. Conseller, per l’amor de Déu, s’ho faci mirar. I que medigui que el sector agrari està animat, és possible; miri, éspossible, però sap per què estan animats? Perquè saben quevenen eleccions i vostès se’n van.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Cardona, per la seva intervenció, en nomdel Grup Popular. Sr. Conseller, per tancar la qüestió incidental,no vol intervenir. Grups que vulguin intervenir? El Sr. JoanBosco Gomila, en nom del Grup del PSM-Entesa Nacionalista.Recordi que estam en el debat de totalitat i de globalitat, o siguique debatem totes les esmenes, totalitat i globalitat.

(Pausa)


EL SR. GOMILA I BARBER:

Gràcies, Sr. President, senyores diputades, senyorsdiputats. Jo pens que esperar que el PSM faci la mateixa políticaagrària que fins ara havia fet el Partit Popular és molt esperar, iper tant de qualque manera ens alegram que aquest govern hagicanviat la política agrària que es duia fina ara; perquè creim ques’havia de redreçar aquesta situació amb actuacions diferentsde les que es feien fins ara. Nosaltres no estam d’acord ambl’esmena a la totalitat que presenta el Grup Parlamentari Popularperquè creim que els pressuposts que presenta el Govern, enmatèria d’agricultura, contemplen una sèrie d’actuacions quesón importantíssimes per al món agrari; i moltes d’elles ja les haexplicat el conseller.

Pel que fa a actuacions en matèria d’agricultura ecològica,en matèria de fomentar que els estudiants puguin optar per ferestudis en temes d’agricultura, el conveni que s’ha fet amb laUniversitat per posar una titulació de tècnic mig en matèriad’agricultura i de jardineria, són actuacions diferents de les queimpulsava fins ara el Partit Popular. Però la més important jopens que és el que ha dit el conseller, d’apropar alsconsumidors de les illes els productes de les illes, ja sigui delsector carni, del sector vinícola, del sector fruiter. I açò vol dirque aquest govern ha treballat i ha treballat bé.

Per altra banda, hem de veure que ens aquests pressupostsla conselleria de qualque manera manté les inversions previstesen subvencions dins les explotacions i incrementa lesinversions de manera directa per part de la pròpia conselleria.

Per altra banda, també ha dit el conseller que els 3 milionsd’euros incorporats per a la rehabilitació d’espais turístics, pertant és un suport més a les explotacions agrícoles i ramaderesque el Govern impulsa amb doblers propis i amb doblers de laUnió Europea.

La creació de l’Institut de recerca i formació agrària ipesquera, o l’Institut per la qualitat alimentària són iniciativesque mereixen el suport d’aquest parlament i sobretot el suportd’aquest grup parlamentari, perquè són encertades i demostrenque el Govern es mira el sector primari amb una visió de futur,amb un esperit de pervivència i, sobretot, perquè funcionid’una manera competitiva i no aferrada, any rere any, a lessubvencions, tot i que reconeix que les subvencions sónnecessàries per millorar les infraestructures i per modificarsistemes de producció. Però s’ha de tenir ben clar que l’objectiufinal ha de ser que les explotacions funcionin per la sevacompetència i que siguin competitives.

Per altra banda, també, un pressupost de 834.000 euros perfomentar l’agricultura ecològica integrada, unes mesures decaire agroambiental adreçades a fomentar les pràctiquesagrícoles respectuoses amb el medi ambient. Hem de destacarque dins les línies d’ajuts que té el Govern, fomenta i primal’agricultura ecològica o les explotacions agràries quepractiquen aquest tipus d’agricultura, perquè hem de tenir encompte que després de les crisis alimentàries que hi ha haguta nivell europeu, el consumidor cada vegada és més exigent al’hora d’elegir els seus aliments, i no només es mira la qualitat

final del producte, sinó que també vol saber de quina maneras’ha produït aquell aliment, i per tant s’ha de garantir lasalubritat, que és una obligació fonamental cap al consumidor,que evidentment cada vegada té més clar que és important elproducte que es compra però que també és important la maneraen què es produeix aquest producte, i evidentment serà unaqüestió preferent dins la nova política agrària comunitària quesortirà de l’ampliació de la Unió Europea i, per tant, aquestgovern hi ha de fer i hi fa actuacions.

No m’agradaria passar per alt les alAlusions que ha fet elportaveu del Partit Popular al tema del Proagro. Ahir s’acusavaal conseller d’Educació i Cultura per part del Partit Popular defer inversions que pagarien els nostres fill, i açò és un poc elque es va fer amb el Proagro. El Proagro va ser un programaelectoralista del Partit Popular, i jo record que l’anualitat del 99es repartien talons en un acte, no sé si era del Govern o delPartit Popular, als pagesos de Menorca, i per açò el Proagro amés es va pagar amb deute, i nosaltres entenem quel’administració s’endeuti per pagar actuacions -sí, Sr. Cardona,sí- per pagar actuacions puntuals com pugui ser la sequera,com pugui ser la tempesta, com puguin ser actuacions de lallengua blava o de les vaques boges, però no creim que s’hagid’endeutar per altres actuacions i molt manco per donarsubvencions.

Ha parlat també d’estancament de les explotacions. Fa unparell de setmanes sortia la consellera, en aquest cas aMenorca, dient que hi havia més caps que mai a la nostra illa ique el que hi havia hagut era una concentració d’explotacions.Si un propietari té tres llocs és evident que per treure mésrendiments el que intenta és agrupar aquestes explotacions,però el producte i la quantitat de caps que se’n treu és molt mésdel que se’n treia abans.

I anant a les esmenes parcials que també ha defensat elportaveu del Grup Parlamentari Popular, jo li vull dir que lesreferides a aigües depurades ja sap que el Govern de l’Estat, imés concretament el Ministeri de Medi Ambient, ha signat unprotocol amb el Govern de les Illes per executar determinatsprojectes, i en aquest camí s’està fent feina per part del Govern.Jo li voldria dir que aquesta mateixa setmana, no sé si eradilluns o dimarts, es va constituir la comunitat de regants de ladepuradora sud, o que han d’utilitzar l’aigua depurada de ladepuradora sud, i jo li puc dir que fa més de 10 anys que sentde la reutilització d’aigua depurada d’aquesta depuradora, i aras’està fent camí per crear la base per després poder redistribuirals usuaris, i una passa important era la constitució d’aquestacomunitat de regants. Per tant la quantitat prevista alspressuposts s’ajusta a les obres que es preveuen realitzar dinsel 2003 per a la reutilització d’aigües depurades.

Pel que fa a les esmenes 4880, 4881 i 4882, de millora del’entorn rural de Menorca, Eivissa i Formentera, i la 4886,d’agroturisme, són actuacions que estan previstes i que esp reveuen any rere any dins el Pla de desenvolupament rural deles Illes Balears, i per tant s’estan executant projectes i lesquantitats que s’incorporen als pressuposts són les destinadesper executar aquests projectes.


Pel que fa a la 4885 ja es va dir, tant a la compareixença delconseller com al debat de les esmenes en comissió, que hi hauna necessitat d’un banc de terres com un organisme que ha degarantir l’administració, però vostè sap que les conclusions quehi va haver del Congrés Rural és un objectiu a assolir peraquest govern, però hem d’admetre que implantar aquestaactuació sobre el territori en un lloc on la pressió urbanísticasobre el sòl rústic és molt important, és una actuació realmentcomplexa.

Pel que fa al foment dels fruits secs, també vam tenir unainterpelAlació fa ben poc en aquesta cambra, i la veritat és va...,o almanco a mi em va quedar clar que era una actuació ques’havia de demanar que es canviessin els criteris que té la UnióEuropa a l’hora d’ajudar els productors de les Illes Balears, ique es tinguessin en compte les especificitats de les IllesBalears.

Pel que fa a les esmenes 4891, 4892 i 4897, són actuacionsque el Govern ja té pressupostades, són partides que jaexisteixen i nosaltres creim que amb dotació suficient per tirarendavant, així com també les campanyes de promoció per ajudarels consells reguladors de les denominacions d’origen, i enaquestes dues sorprèn que la baixa s’hagi llevat de lasubvenció que anualment ha de donar el Govern per pagar eldeute que vostès havien contret amb AGAMA.

Per tant no donarem suport a les seves esmenes. Moltesgràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Joan Bosco Gomila, en nom del GrupPSM-Entesa Nacionalista. El Sr. Cardona, en torn de rèplica, téla paraula.


Gràcies, Sr. President. Sr. Gomila, jo li demanaria unamiqueta més d’imaginació. M’ha llegit la resposta del debat quetenguérem en comissió, és que no m’ha llevat ni una coma.Miri, jo el podia seguir i no importava escoltar-lo, jo continuavallegint i ho cantava tot, fins i tot aquest darrer, quan em diu queja està prou ben dotat i sobre els consells de regulació... Miri,la sorpresa sobre la baixa que proposàvem: no se’n recorda quejo li vaig dir que podia posar vostè la que volgués? No se’nrecorda, Sr. Gomila, que jo li vaig dir que per això no ensbarallaríem?, que si vostè no estava d’acord amb aquesta baixa,perquè jo m’hagués equivocat, perquè jo ho hagués fetmalament o perquè a vostè no li agradava, pel que vulgui, vostèem digui aquí mateix quina baixa proposa i jo l’hi firm, aramateix, ara l’hi firm. Clar, ja no m’ha parlat d’una baixa pesquera,potser perquè llavors quan li recorden l’execució ja li preocupamés. Sr. Diputat, alguna cosa hem de fer.

Que en diguin aquí que no volen fer una aportació o que novolen consignar una partida per fruits secs quan a BrusselAles,allí a la foto ben arregladet, el nostre conseller deia que sítendria duros, com quedam?, que n’hi ha o que no n’hi ha? Ésaquesta la política que vostè deia que havien de canviar? A

vostè no el sorprèn que el PSM..., o vaja, a vostè el sorprèn queel PP pretengui que el PSM faci una política com la del PP? No.No, no, Sr. Conseller, jo no li deman que faci una política comla nostra, només li deman que facin política agrària, miri si éspoca cosa el que li deman, facin alguna cosa. El que no pot serés que em vengui a contestar, quan li present una sèrie depropostes, el mateix que diu en comissió i ni tan sols es miriquan li argumenten, ni escolta. El que deia al conseller ésperfectament aplicable a vostès: viuen d’esquena a la gent, ifins que la Unió de Pagesos els estiren les orelles fan tot elcontrari del que vol la gent, i això és el problema que té.

I que em digui que han fet una gran foment de l’agriculturaecològica integrada! Per això deia al Sr. Buades que no liacceptava l’esmena, eh? Per això vostès han desfet tot el quehi havia fet, tot l’organigrama que hi havia fet, tant decomercialització, que, per cert, això de dir que no hi haviacomercialització en agricultura ecològica, però per favor!, i lesempreses que es varen muntar subvencionades per laconselleria a les anteriors legislatures?, i ara venir a justificarque el Proagro era electoralista; durant tres anys, ha estatelectoralista? I aleshores vostès per què va venir el seuconseller -exconseller, Sr. Mayol- a demanar-me ajuda perquèl’acompanyàs a BrusselAles per intentar mantenir aquestesajudes del Proagro quan ja estava amb un peu a la porta? Perquè han buscat subterfugis per mantenir el mateix sistemad’ajudes i les mateixes quantitats d’ajudes? Vostès hanmantengut el Proagro perquè si no els pagesos els fotien fora,i això vostè sap que no és electoralista, el que passa és quevostès no han tengut la valentia d’assumir una política pròpia,perquè cada vegada que han obert la boca la gent se’ls ha tiraten contra. Aquest és el problema que vostè té. I cert que s’hafet amb endeutament . Com tenen ara SEMILLA?, o com tenenara IBABSA? Molt més endeutades que quan les varen trobar,molt més. I ja no parl de la comunitat, que qualsevol cosa es faa base de crèdits, i em ve a dir que els pagesos no tenen dret acobrar un Proagro perquè es paga a base de crèdits? Sr.Conseller, Sr. Diputat, vostè sap que el seu consellerd’Agricultura ha repartit els talons del Proagro amb un dirigentagrari al seu costat?, a Campos. Ja no se’n recorda, d’això?

Miri, el problema de governar és que moltes vegades un had’anar molt amb seny en el que diu, i a vostè li convendriaassumir que el seu partit està governant agricultura, i per tantvagi viu en el que diu, vagi molt viu, perquè llavors li pot venircontra vostè.

Tancament d’explotacions. Sr. Diputat, efectivament, durantmolts d’anys a Mallorca i a Menorca ha anat baixant el nombred’explotacions i es mantenien el nombre de caps, que era el quevostè deia, s’estan reagrupant. Ara han baixat el nombre decaps i el d’explotacions, i de 100 i busques, 140 i busques, 160que n’hi havia ara n’hi ha menys de la meitat a Mallorca, i hi hamolts menys caps de vacum de llet, i això és així agradi o noagradi, i d’això hi ha un responsable, vostès i ningú més quevostès, i això és el que no poden amagar.

I que em digui vostè -que estic completament d’acord- quehem de buscar una agricultura competitiva, sí, però vostè i josabem perfectament que hi ha un sector agrari que per molt


competitiu que vulguem que sigui mai no aconseguirem quepugui ser rendible, i li parl de fruits secs, i li parl de cereals, i liparl de cultius en general de secà, per regla general. Vostè sapque això no pot ser, i vostè sap que justament la reforma que fala política agrària comuna és precisament d’atribuir una ajudadirecta a aquests sectors precisament perquè puguin viure, ivostè ve aquí a dir ara que no, que no se’ls ha de dar. Coml’altra vegada, que en els pressupostos de l’any passat va dirque aquesta proposta per a ajuda a fruits secs era perquèvolíem una repartidora. No, Sr. Diputat, nosaltres el que volemés agricultura, i nosaltres el que volem és respecte als pagesos,i sobretot, sobretot, que allò que es diu es compleixi, i vostèsno compleixen la seva paraula.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Cardona, per la seva intervenció. Sr.Joan Bosco Gomila, en torn de contrarèplica i per tancar aquestdebat...


Gràcies, Sr. President. El primer que voldria dir és que nom’he posicionat sobre l’esmena del Grup Parlamentari Mixt, comha afirmat el Sr. Cardona, només m’he posicionat sobre les delGrup Parlamentari Popular, i jo l’únic que li he dit, Sr. Cardona,en el tema del Proagro, és que endeutar-se any rere any per unaqüestió, per una despesa que és una despesa corrent, entenemque no té sentit, no aquest govern, perquè si es fa cada any ésuna despesa corrent, no aquest govern, sinó qualsevoladministració; entenem que aquest govern s’endeuti per ajudarels pagesos en situacions com les que han patit durant aqueststres anys, ja pugui ser amb el tema de la llengua blava pel temadels bens, amb el tema de les vaques boges o per problemes dela sequera o dels malbarataments que hi va haver per lestempestes del novembre passat. Per açò sí que creim que elGovern es pot endeutar, el Govern i qualsevol administració espot endeutar, però per una despesa corrent que es repetirà anyrere any entenem que açò només es va fer per una actuacióelectoralista.

Jo no sé si el conseller ha anat a repartir amb un dirigentsindical subvencions, però allò seu va ser un acte electoral enun pavelló de Menorca on hi havia tots els dirigents, tots elsdirigents del Partit Popular de Menorca, vostè i el Sr. Matasrepartint talons als pagesos de Menorca, repartint la darreraanualitat del Proagro que vostès van fer durant el passatgovern. Per tant amb açò nosaltres creim que sí que va ser unamesura totalment electoralista, aquesta actuació del govern delPartit Popular, que evidentment nosaltres no repetirem. Moltesgràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Joan Bosco Gomila. Sr. Consellerd’Agricultura, vol tornar obrir una altra petita qüestióincidental? Té la paraula.


Moltes gràcies, Sr. President. No, simplement i moltbreument perquè s’ha fet una alAlusió en què es deia que johavia anat, crec que s’ha referit a Campos... Perdó?, a Camposa repartir talons del Proagro devora un dirigent agrari. Jo crec,Sr. Cardona, que vostè deu estar mal informat, és a dir, sensdubte està mal informat. Primerament, jo no he repartit mai en lameva vida cap taló de Proagro a ningú; això li ho puc assegurar.En segon lloc, el que sí es va fer a Campos fa poques setmanesva ser la signatura pública d’un conveni amb una associacióque es diu Associació dels nuclis de control lleter, un conveniper fer front a la salinització i fer possible deixar de regar ambunes ajudes que vostè coneix, que són ja prou conegudes, i esva signar aquest conveni, i efectivament es va lliurar laquantitat, a aquesta associació, no a cap productor individual,però el que sí li puc assegurar és que jo taló de Proagro no n’herepartit cap mai.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Conseller. Sr. Cardona, té cinc minuts perintervenir.


Moltes gràcies, Sr. President. El Sr. Conseller té l’habilitat dejugar molt bé amb les paraules. Efectivament, del govern delpacte no ha pagat ningú cap Proagro, perquè el programa es vaacabar amb el govern del Partit Popular, efectivament. El que hapassat o el que va passar a partir del 99 és que el govern delpacte va mantenir el mateix crèdit, va mantenir els mateixos sousi va mantenir exactament la mateixa política canviant-li el nom,això sí, perquè qualsevol nom que tengués a veure amb unacosa del PP no podia ser. Per això els primers anys varen sersequeres i ara és qualsevol “virgueria” que els permeti manteniraquesta ajuda directa al ramader de vacum de llet. Aquesta ésla qüestió i aquesta és la realitat, i el Sr. Conseller...

I miri, Sr. Conseller, he volgut ser diplomàtic quan he dit undirigent agrari; no era cap dirigent sindical, era un personatgedistingit de Campos, i jo crec que si vaig per aquí el Sr.Conseller m’entendrà i sabrà perfectament a qui em referesc,que crec que nomenar-lo aquí és fer-li propaganda que nonecessita, i estava assegut vora vostè a la seva taula, i vostèspagaven als ramaders aquesta ajuda que popularment, aCampos i a tot Mallorca, es diu Proagro, i això és així, d’aquestamanera. Vostè i aquest senyor, i anaven cridant els pagesos unper un i entregaven el taló. Això era així, els feien el pagamentde l’ajuda, i perfecte, i això jo no li dic ni que sigui electoralistani que no, el que dic és que ho ha fet, i ha fotos al Diari deMallorca, hi ha fotos... Perquè clar, si fos una expressió, dir “ésque has mentit”, no, no, hi ha fotos, hi ha documents gràfics devostè repartint el taló.

No era el Proalfa a què vostè es referia ara, no, Sr. Conseller,no, és el Proagro denominat amb una nova denominació i ambuna nova història, però el mateix que hi havia abans i queenguany vostè a una resposta escrita m’ha dit que ho pagaran,i utilitzant la mateixa expressió que jo acaba de dir, Proagro. Elque passa és que aquí públicament, molt hàbil i a més liaplaudesc el gust, ha volgut batejar-lo amb un altre nom. Per


què?, perquè legalment no pot tenir el mateix nom, està basant-se en una altra argumentació, però els duros, els mateixos; elrepartiment de pessetes per cap, las mismas, Sr. Conseller, ivostè vora aquest senyor tots dos juntes, un al qual vostèsmateixos li han dit de tot, sota mà, i l’han encalçat, però amigo,quan les coses estrenyen, vagi si s’hi posa, al seu costat! I aixòvostè ho ha fet i no importa que ho negui, i si li fa vergonya,doncs miri, vostè mateix, però jo crec que aquestes coses estanaquí i vostès les han fet.

I respecte a Menorca nosaltres, que jo recordi, noentregàrem cap taló, però és igual, em va bé que ho hagin dit,perquè és que justament estan fent exactament el mateix quevostès estan dient i que vostès tan neguen, exactament elmateix.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Cardona. Sr. Conseller, per tancar laqüestió incidental té la paraula.


Sí, veig que el Sr. Cardona continua en les seves. Sr.Cardona, jo no he lliurat mai cap taló del Proagro ni de ressimilar, encara que es digui amb un altre nom, ni a Menorca nia Mallorca. Perdoni, s’equivoca, vostè menteix. Jo no he lliuratmai..., sí que he anat a municipis de les Illes Balears, a diferentsmunicipis, a explicar determinades línies d’ajuda, que potsersigui al que vostè es refereix, però repetesc que jo no he lliurat,i és l’afirmació concreta. Jo em pensava que es referia a un fetrecent que era la signatura del seu conveni; la seva intervencióho ha precisat i es refereix a una cosa ja de fa dos anys,aproximadament. En aquesta qüestió a què vostè es refereix jono vaig lliurar cap taló de cap ajuda similar al Proagro o aProsequera.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Conseller d’Agricultura.

Procedeix ara, en l’ordre del debat, debatre l’esmena 4472,del Grup Mixt, corresponent al programa 414B, foment delsector agrari de les Illes Balears, i té la paraula el Sr. Buades, delGrup Mixt, durant cinc minuts.

EL SR. BUADES I BELTRAN:

Bon dia, senyores diputades, senyors diputats, aquestaesmena que presentam Els Verds de les Illes Balears també té aveure amb el contingut de la gestió del món rural i del’agricultura a les Illes Balears, i creim que també està orientadaa intentar fer veure que és necessari un canvi de direcció enaquesta política. Nosaltres creim que fa poques setmanes es vasaber que havien desaparegut un terç de pagesos de lapoblació activa de les Illes Balears; aquesta informació vapassar sense pena ni glòria, com ha passat també amb govern

anterior, és a dir, la pagesia com més anys passen menys gentproductiva té. Això és la dada permanent, és la constant del’UCI del sector.

Els pressupostos que maneja Agricultura, a més amb unagran llibertat d’ús en el sentit que, a diferència de conselleriescom Educació o Medi Ambient, per exemple, els pressupostosno estan tan agafats, hi ha molt de marge per treballar, abasten60 milions d’euros en números rodons, una mica menys, peròvaja, vorejant els 60 milions d’euros, i a més en aquestalegislatura, però continuarà passant a les pròximes i a lesanteriors, hi ha una sèrie de crisis alimentàries importants compot ser llengua blava o com pot ser vaques boges, i demà potser qualsevol altra cosa, com ha estat també en el passat, quedemostren que hi ha una preocupació ciutadana important itambé dins el món agrari sobre què estam produint, què estammenjant, que ens trobam al mercat.

La política europea en el mateix moment ha fet un canviaquests darrers anys, i aquest canvi s’ha donat sempre a favorde dos tipus de coses: una, disminuir la intensitat d’ús delcamp; segona, protegir el camp; i tercera, ambientalitzar-lo.Aquesta és la nova política, cap a on avança la nova políticaeuropea, que és una política molt preocupada pels factors desanitat i de medi ambient i paisatge en general.

Quina és la proposta que feim Els Verds? A nosaltres ensagradaria millorar aquests pressupostos. Nosaltres tenim, comdeia el Sr. Alorda, una concepció ecologista diferent de la delPSM però no incompatible, no incompatible, que quedi clar, iaquesta esmena pretenia observar una millora des del nostrepunt de vista modest, que era dir si no seria bo que d’aquestprograma 714B, de foment de l’agricultura a les Illes Balears, sino seria bo, complementàriament a moltes altres coses quevostès i nosaltres demanam, començar a donar prioritatpressupostària a allò que n’ha de tenir. És a dir, no seria bodonar el 25%, com a mínim, d’aquest programa en el que afectaa capítols 6 i 7, d’inversions i transferències, a la promoció del’agricultura i la ramaderia ecològiques?

Jo vull recordar que la mitjana de liquidació depressupostos en aquesta matèria, en ramaderia zero; a partird’enguany sembla que hi haurà alguna cosa sense quantificar,però en el cas d’agricultura ha vorejat aproximadament els120.000 euros any per a totes les Balears, amb puntes màximesde 150.000 euros any per a agricultura ecològica a tot Balearsaquests anys de govern de progrés, igual pràcticament que entemps del PP.

Nosaltres creim que una esmena d’aquestes el que fariaseria afectar, no disminuir el pressupost, sinó afectar-lo d’un25% al programa que ho ha de fer, que és el de fomentd’activitats agràries, i aquest 25% podria suposaraproximadament 1,9 milions d’euros, uns 300 milions dep essetes. Jo vull recordar..., amb això ja començaríem a parlard’una quantitat important, és a dir, 1,98 milions d’euros anualsper començar, i només de la conselleria balear, (...) de lesconselleries insulars que tenen transferències a Menorca iPitiüses, ja començaria a ser una quantitat important perpromoure aquesta agricultura i a més la ramaderia ecològiques.


Hem de recordar que aquesta agricultura i ramaderiaevidentment no surt del no res, sinó que per posar-se en marxanecessita un període de transició important, necessita uns anysp erquè aquell que és pagès o vulgui fer de pagès i passar d’unaproducció basada en la màxima química possible, per dir-hod’alguna manera, o fins i tot en l’agricultura integrada, que témenys química però no deixa de ser una agricultura industrial,però qui vulgui fer la transició cap a l’agricultura o la ramaderiaecològica necessitarà un període de transició. Si no hi ha fonsimportants per fer això serà impossible, i serà un gerro dins lapolítica agrària de qualsevol govern, el nostre i qualsevol altre.

Aleshores la intenció d’Els Verds amb aquesta esmena ésanimar el conseller i el govern de progrés a fer el canvi en elmón agrari, fer-lo cap a l’ambientalització i proveir els fons quefacin possible aquest canvi de política, perquè si no el resultatserà el que està passant, que el creixement de nombred’explotacions d’agricultura ecològica en temps del pacte ésexactament igual que en temps del PP, és a dir, és l’únic quecreix com a subsector, però a uns nivells baixíssims perquè nohi ha suport fort, només hi ha declaracions però hi ha pocapolítica amb contingut, i la política amb contingut vol dirnormativa però sobretot vol dir fons.

En qualsevol cas és una esmena d’aportació, és una esmenad’afectació. Com vostès saben no la posarem a votació, peròens agradaria que hi hagués una reflexió profunda cap a on vala política agrària. Per a nosaltres la política ambiental i lap olítica agrària són indestriables, la qüestió de la renda, de lapropietat, de l’edificació i de la conservació són una, i des de lanostra modesta contribució a un debat plural en matèria deconservació, d’agricultura, de renda i d’edificació, estamdisposats a arribar a acords amb qui sigui.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Buades, en nom del Grup Mixt. Per fixarposicions respecte a aquesta esmena, Sr. Joan Bosco Gomila,en nom del Grup del PSM-Entesa nacionalista.


Gràcies, Sr. President. Malgrat el portaveu del Grup Mixthagi dit que no posarà a votació aquesta esmena, m’agradariadir el que pensa el PSM sobre el seu contingut, ja que sobre lesformes en vam parlar ahir.

Des del PSM estam totalment d’acord amb el fet quel’agricultura necessita més recursos que els que pugui aportarel Govern en aquests moments o, fins i tot, els que ens puguinarribar des de la Unió Europea, perquè les necessitats del sectorsón molt important, però la proposta de la seva esmena no ésincrementar els recursos per a l’agricultura, sinó afectar elsrecursos que ja té la Conselleria d’Agricultura i destinar-ne unapart més important a l’agricultura ecològica. Nosaltres estamd’acord en què els consumidors, i ja ho he dit abans, cadavegada associen més la qualitat a factors inherents al producte,i en particular a les condicions de producció; per açò és

important donar suport a l’agricultura ecològica i nosaltresentenem que des de les partides que té la Conselleriad’Agricultura açò ja està contemplat i, sobretot, prioritza, al’hora d’ajudar les explotacions agràries, que aquestes facinagricultura ecològica.

Però tan important és donar suport a l’agricultura ecològicacom donar-ne a l’agricultura tradicional perquè millori els seussistemes de producció i s’apropi cada vegada més a unaproducció ecològica, perquè el canvi a una producció de mésqualitat no s’ha de donar només dins un subsector com eld’agricultura ecològica que, com vostè ha dit, és molt incipientdins l’agricultura tradicional, sinó que també s’ha de donar dinsl’agricultura tradicional. Els incentius que puguin venir de lapolítica agrària comunitària cada vegada seran més coherentsamb aquests objectius de salubritat i qualitat, així com amb lesexigències mediambientals i de sanitat i de benestar, fins i totdels animals. Jo pens que en aquest tema hi ha un ampliconsens dins la Unió Europea perquè cada vegada més lapolítica agrària tengui més en compte aquests objectius quel’agricultura tradicional tengui una manera de produir molt mésd’acord amb la sanitat i el benestar animal, amb les exigènciesmediambientals i amb la salubritat i la qualitat de la producció.

Per tant, a més d’açò a les Illes Balears nosaltres volemafegir que per al PSM tota l’agricultura té una importànciaecològica perquè ens ajuda a la conservació del patrimoninatural i del medi ambient i ens ajuda a mantenir el nostreterritori. Per açò afectar una part de les ajudes que pugui donarel Govern a l’agricultura tradicional per destinar-les al’agricultura ecològica no ens sembla el més raonable. Nosaltresentendríem una alta en aquesta partida, però entenem que hihauria d’haver també una baixa i possiblement a altres partides.

La Conselleria d’Agricultura, durant aquests dos anys otres, ha fet un esforç molt important per traslladar residus, pertraslladar els mers a la península perquè a les Illes Balears nodisposàvem d’incineració, tot i que la competència de residusperillosos és d’una altra conselleria; per tant aquestaconselleria ha hagut d’assumir un sobrecost en les sevesactuacions enfront dels ramaders que no li ha estat compensatper la manca que hi havia a les Illes Balears de determinadesactuacions en temes de residus. Per tant nosaltres voldríem queaquesta esmena que vostè presenta no fos d’afectació, sinóque tingués alguna baixa en una altra conselleria o en altresprogrames perquè creim que per a nosaltres l’agriculturatradicional té una importància, ja li dic, ecològica molt importantper al manteniment del nostre territori, el manteniment delnostre patrimoni natural i del medi ambient. Moltes gràcies, Sr.President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Joan Bosco Gomila. Sr. Cardona, té laparaula per fixar posició.


Moltes gràcies, Sr. President. Bé, com ja vàrem manifestaren el seu moment en comissió, la postura del Partit Popular era


la de donar suport a aquesta esmena del Grup Mixt. El quepassa és que potser no ho hem entès bé, però pel que es veu hasortit a defensar-la sense que llavors s’hagi de votar. Clar, aixòper tant quasi quasi és un debat estèril. El que passa és que valla pena sentir un contraargument, és a dir, realment el portaveudel PSM ha dit al Grup Mixt que no dóna suport a l’esmenaperquè ha de sortir de dins Agricultura; si sortís de MediAmbient, que és el que venia a dir, l’assumpte ja aniria bé.

Mirin, jo és que no els duc dins la butxaca, però és que sifes falta els hi posaria. Escolti, vostès creuen que aquí es potvenir a dir que ara que la meva conselleria no paga que pagui lateva? Si realment és important, si realment és seriós, es fa i s’hidóna suport perquè no més hi ha un govern. Encara que avostès els sembli mentida hi un govern, en aquesta comunitat,un.

(Remor de veus)

I aquí en aquest moment resulta que s’ha evidenciat queaixò no és així, o que almanco vostès no s’ho creuen. Miri,l’esmena és bona i si vostès creguessin amb el que diuen lihaurien donat suport, vostè, Sr. Gomila, la va rebutjar encomissió, vostè la va rebutjar en comissió en nom del Governi ara avui ens ha vengut a dir, posant-li la condició al verb, quesi la conselleria a qui ell dóna suport paga va bé. No miri, aixòno és així, quan estam parlant de política agrària, si la idea ésbona té el suport i si no és bona no té el suport. Nosaltres lihavíem proposat en el seu moment afegir-li una qüestió, perquècreim que, dins la nostra modèstia, es podria millorar i eraampliant l’àmbit. És a dir, en aquest moment és molt importantdonar suport d’una manera decidida l’agricultura ecològica,però ho és tanmateix l’agricultura integrada, per què? Perquè enaquest moment hi ha sectors com és el sector de cultiusintensius que és molt més difícil la seva transició cap al’agricultura ecològica. Per tant, podem dur-les primer a unsistema d’agricultura integrada i després ja es pot apostarl’objectiu ecològic. I això és una política adequada i clara enagricultura i vostès no la tenen i això és allò que és lamentablei trist. Jo li proposaria al Sr. Buades que s’atrevís a posarvotació a aquesta esmena i també afegís aquesta proposta queli feim, que a més de ser agricultura integrada, aquesta afecció,no només es destini a agricultura ecològica, sinó a més aagricultura integrada. Estic segur que seria una bonacontribució als pressuposts de la Conselleria d’Agricultura.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Cardona. Amb la seva intervenció quedasubstanciat aquest debat.

I passam al debat número 22 de totalitat que és laConselleria d’Economia, Comerç i Indústria. Hi ha una esmenala 4873 presentada pel Grup Parlamentari Popular i té la paraulaper defensar-la el Sr. Gaspar Oliver.

EL SR. OLIVER I MUT:

Gràcies, Sr. President. Un any més senyores i senyorsdiputats el Partit Popular presenta l’esmena a la totalitat de lasecció 22. Aquesta és una esmena a la totalitat a la gestiópolítica de la conselleria i en primer lloc senyores i senyorsdiputats presentam, mitjançant aquesta esmena a la totalitat,com els anys anteriors aquella esmena ja tradicional proposantque la Direcció general d’Economia estigui a la Conselleriad’Hisenda. Aquesta és una proposta reiterativa que després detres anys i mig de Govern del pacte de progrés agafa encaramés força ja que té els tests i els fets cada dia més ens donen laraó.

I dos són bàsicament els motius de la nostra demanda. Elprimer d’ells és la dispersió de competències en matèriaeconòmica dins el pacte, duplicitat d’esforços, de despesa,disparitat de criteris, contradiccions constants. En definitiva noexisteix una política única, perquè tampoc no existeix un solGovern. Cada conselleria, la d’Economia n’és un bon exemple,va al seu aire segons la seva conveniència, segons els seuscriteris contradient constantment els seus socis del pacte.Proposam idò que hi hagi un sol centre de presa de decisions,d’anàlisi i d’opinió i que sigui la Conselleria d’Hisenda perquèa més Sr. Sampol, no és la primera vegada que li he dit i aquestés per a mi el motiu més important, vostè Sr. Sampol amb lesseves declaracions i opinions en matèria econòmica no ensmereix confiança. Em cregui que no és un tema personal, elPartit Popular Sr. Sampol criticam el seu model d’economiatancada i les seves insòlites declaracions i propostes.

Miri Sr. Sampol, la seva proposta per solucionar el tema dela immigració, la seva solució perquè no en venguin més, emcregui que és de Guiness. Proposar refredar l’economia,congelar el Producte Interior Brut, empobrir-nos i en definitiva,perdre competitivitat és insòlit en un vicepresident econòmic.No és d’estranyar idò que el conseller d’Hisenda, Sr. Mesquida,que té una visió més actual i més globalitzadora de l’economiahagués de sortir al pas i desautoritzant el Sr. Sampol. Una provamés de les contradiccions del pacte que estava esmentant.Podríem tal vegada pensar que aquella va ser una propostaeconòmica desafortunada, tenint en compte que va ser a finalsde setembre i en plena crisi turística, però no és així, no és laprimera vegada Sr. Sampol que vostè ha parlat i ha proposatrefredar l’economia. És tot això el que ens preocupa més Sr.Sampol, la convicció que té vostè de canviar el modeleconòmic. Volien menys turistes i ja ho han aconseguit, les IllesBalears ja no són el primer destí, ho és Catalunya. Volien tambérefredar l’economia i em cregui que els refredats aquest hivernseran de molta consideració.

Sempre s’havia dit que la política econòmica del Governbalear no incidia dins la bona marxa de l’economia de les Illesi era degut a altres factors, però no a la política econòmica delPartit Popular. Avui els tècnics, els analistes de la matèriaasseguren que sí, que incideix dins la nostra economia lapolítica econòmica del Govern d’aquestes Illes i aquest ésprecisament l’explicació del motiu d’haver passat a ser lacomunitat que està a la cua del creixement i a tenir una inflaciómés alta de les comunitats autònomes, el 4,3% interanual. És adir, que indica clarament, Sr. Sampol, que l’economia vamalament i en dos anys s’ha produït un gir espectacular i


aquesta desacceleració acompanyada d’aquesta inflaciógalopant afecta l’atur, suposa una pèrdua de competitivitat, ensestam empobrint amb el consegüent desànim general. I clarquan des del Partit Popular denunciam la política econòmica delGovern i deim en boca del nostre president el Sr. Jaume Matasque l’economia balear està en crisi, el Molt Honorable Presidentl’acusa de fer terrorisme econòmic. Aquesta és la realitatsenyores i senyors diputats.

Miri Sr. Sampol, la seva política en matèria de comerç frenala competència i és inflacionista. La seva política proteccionistaa ultrança i sobretot intervencionista, a més de a la llarga serperjudicial per al sector comerç, encareix els productes,augmenta els preus perjudicant com quasi sempre elconsumidor. Vostè frena la lliure competència quan no permetobrir els comerços situats a zones de gran afluència turística elsdiumenges i festius des del novembre fins a dia 15 de març.Però per una altra part autoritza que sí puguin obrir els queestan a prop d’un mercat tradicional municipal i frena també lacompetència quan hi ha comerços que no estan a zones de granafluència turística i que tampoc tenen mercat el diumenge, pertant, no poden obrir. I ara sembla que decideixen reduir leszones turístiques en lliure horari comercial. I jo li deman, quineszones i amb quin criteri decidiran si són o no de gran afluènciaturística? Pensen respectar la tradició de cada municipi, com elshan demanat les patronals de comerç? Quin és el criteri perdelimitar la proximitat o no dels establiments a un mercatmunicipal tradicional? No creu idò Sr. Conseller que és urgentaprovar el reglament que desenvolupa la Llei 11/2001 de 15 dejuny i que reguli i que aclareixi tots aquests dubtes?

El mateix passa en el tema de les rebaixes. Aquest a més haestat un tema polèmic i molt criticat pels comerciants.Recordaran vostès que la conselleria l’any 2000 va volerexperimentar fixant el període de rebaixes d’estiu, l’inici per adia 26 de juliol, amb aquella teoria d’aprofitar la comprapotencial dels turistes el màxim de temps sense rebaixes, sortintd’aquesta manera del calendari habitual i separant-nos de laresta d’autonomies de l’Estat espanyol. Desaprofitant idòd’aquesta manera la publicitat indirecte de l’anunci de lesrebaixes que estaven fent els mitjans de comunicació. I quan esvaren iniciar aquestes rebaixes a Balears a la resta de l’Estatespanyol ja no s’anunciaven, sense tenir en compte unavegada més i com quasi sempre, el consumidor i a més frenantuna altra vegada la competència. Allò va ser un fracàs total ambla protesta generalitzada de tot el sector i aquest any que lesrebaixes han començat dia 15 de juliol les coses no han anatmillor. L’enquesta de PIMECO diu que el 73% de les tendes deMallorca manifesten que les rebaixes d’estiu han anatmalament. El petit comerç han demanat que s’avancin lesrebaixes i PIMECO i AFEDECO han admès que el retard de lesrebaixes a de 15 de juliol ha provocat una pèrdua de vendes.

Per altra banda, avançar les rebaixes implica méscompetència del sector, ajustar més per tant, els preus als costs.Permet també als comerciants practicar polítiquesdiscriminatòries de preus. Permet també fixar els preus enrelació als articles de moda, per tant, el client esperarà o no lesrebaixes. Però sense competència el sector, sense cap dubte,serà sempre inflacionista. És evident idò que en aquests temes

la política del Govern hi ha incidit, com també ha incidit lapolítica del Govern en el sector turístic, dins la marxa del’economia i em creguin que d’una forma molt negativa.

Com a contrapunt d’aquestes polítiques el tenim en elsector industrial, la indústria de transformació i lesexportacions. Exportacions que han anat augmentat d’unamanera espectacular fins l’any 2000, encara que sembla quel’any 2002 hi ha una disminució important, la xifra ronda sobreun 10%. Aquí estam parlant del mercat exterior senyores isenyors diputats, allà on sí funciona la llei de l’oferta i lademanda, la lliure competitivitat i aquí la política econòmica delpacte no incideix. No pot, afortunadament, el pacte de progrésregular el mercat exterior. Són només polítiques de foment, peròmolt importants de la nostra indústria tradicional, polítiques decompetitivitat, disseny, moda, imatge, estructura de costs,relació preu qualitat, noves tecnologies. Polítiques totes ellesque va iniciar i va desenvolupar primerament el Govern anteriordel Partit Popular i que vostès han continuat, és l’herència delPartit Popular Sr. Sampol. Polítiques i instruments no n’hansuprimit cap ni un, d’aquelles empreses públiques que vostèsdeien que havien de suprimir, tot el contrari, n’han creades més.Per cert, empreses públiques que quan vostès arribaren varenauditar amb un to amenaçant i que ara, a petició del PartitPopular, es neguen vostès reiteradament a auditar-les.

A la seva compareixença de pressuposts, Sr. Sampol, em vaassegurar que ens remetria els pressuposts del Centre Europeud’empreses innovadores i del consorci DesenvolupamentEconòmic de les Illes Balears. Encara no els hem rebut, noconeixem per tant, quina és la política i allà on es destinenaquests 2.553.000 euros que li són transferits. Seguim esperantels pressuposts Sr. Sampol.

Des del Partit Popular volem denunciar també la creació desòl industrial, és ridícul, dues quarterades a Campanet quequedaran reduïdes en uns 6 o 7.000 metres quadrats. El Sr.Sampol l’any 99 es va comprometre i va anunciar fer promociópública de sòl industrial i l’exemple el tenim a Manacor. El PartitSocialista s’havia compromès, havia fet campanya que elpolígon de Manacor seria de promoció pública, però serà privati ho serà amb els vots a favor del Partit Socialista, Sr. Sampol.Des del Partit Popular volem denunciar també que no hagiiniciat encara la construcció del nou recinte firal. Vostè va dirl’any 99 que assumia un compromís públic que era laconstrucció d’un nou recinte, que era difícil però s’hicomprometia públicament i aquest serà un altre fracàs de laseva política. Vostè coneix l’interès que tenim des del PartitPopular, el setembre del 99 ja li demanàvem tenia per ubicaraquest recinte i és que a més el Partit Popular n’havia fetcampanya electoral. I ara el passat setembre quan tractàvemaquest tema, vostè em va tractar a mi Sr. Sampol, de sectariperquè m’interessava per a la construcció d’aquest recinte,donant a més la culpa a l’Ajuntament de Palma, perquè aquestno modifica el Pla general en allò que fa referència a la façanamarítima...

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Oliver vagi acabant per favor.



Acab Sr. President. És curiós senyores i senyors diputatsque quan no es pot donar la culpa a Madrid, quan no es potdonar la culpa a en Jaume Matas, la té l’Ajuntament de Palma.Vostès són immaculats i aquesta és, Sr. Sampol, l’excusa que tévostè per amagar la vertadera veritat i és que el projecte quevostès aprovaren, crec recordar d’unes 14 alçades, UnióMallorquina hi està en contra. Aquesta és l’excusa que vostèté per no fer la seva promesa i crec que a més també és l’excusad’amagar el seu fracàs.

Tecnoturística Sr. Sampol, tampoc deu interessar que no estrobi un indret per dur-la a terme, no interessa que es faci elfòrum del turisme. A vostès no els interessa que es faci capdebat sobre turisme. El mateix passa a la Fira Didàctica, vostèsnomés defensen l’ensenyament públic, però això sí per a l’anyque ve, per a l’any 2003 vostès es proposen fer una firaecològica, la I Fira de Medi Ambient i Qualitat de Vida i hiestam d’acord Sr. Sampol i des d’aquí alab la seva iniciativa,però li he de recordar que aquesta no és una fira eminentmentcomercial, pens que aquesta serà una fira més de caràcter lúdic,una fira per tant, d’aquelles que vostès no havien de fer. Peròclar el Partit Socialista de Mallorca ha de recuperar aquestabandera del medi ambient que li prenen Els Verds. Em digui sino idò, Sr. Sampol, per què la fira ecològica no la subvencionala Conselleria de Medi Ambient, quan Fires rep subvencionsd’altres conselleries, com per exemple per dur a terme el SalóNàutic o Hàbitat. I clar, per al Partit Socialista de Mallorcaconstrucció i vaixells per ventura no és la seva política i clar elmedi ambient sí, el medi ambient és una altra cosa, és un temasegur que molt més llépol i vostès no volen perdre elprotagonisme del medi ambient...

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Oliver vagi acabant.


És evident que per tots aquests motius, Sr. President, elPartit Popular votarà en contra de la secció 21, votantevidentment l’esmena a la totalitat que hem presentat.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Oliver per la seva intervenció en nom delGrup Popular. El Sr. Vicepresident del Govern vol obrir unaqüestió incidental i té la paraula per fer-ho.

EL SR. VICEPRESIDENT DEL GOVERN I CONSELLERD’ECONOMIA, COMERÇ I INDÚSTRIA (Pere Sampol i Mas):

Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.Oliver, moltes gràcies per la seva intervenció. Comprenc queaquí hagi de fer més incidència en les diferències polítiques perjustificar una esmena a la totalitat, ara també s’ha passat unpoquet, és a dir si la indústria va bé és gràcies en el Partit

Popular. Ha vengut a dir que no hem tengut temps d’espenyar-ho. Per tant, intentaré..., vàrem fer una presentació delspressuposts davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts, noinsistir en el tema i em cenyiré a les qüestions que vostè haplantejat, intentant clarificar els aspectes que no hi estamd’acord.

Bé una vegada més insisteix en què la Direcció generald’Economia ha d’estar adscrita a la Conselleria d’Hisenda,curiosament després de dos anys en què l’Administració del’Estat ha adoptat una estructura similar. Nosaltres entenem queprecisament la Direcció general d’Economia té unes funcionsd’estudi, de diagnosi, de planificació que va molt bé que estiguiadscrita a l’àrea econòmica, especialment en aquest cas que fareferència a les polítiques de comerç i indústria. En cap cas aixòha suposat cap duplicitat de la despesa, Sr. Oliver, es va agafarla Direcció general d’Economia i es va adscriure el personal a laConselleria d’Economia, Comerç i Indústria, sense cap despesamés, exactament igual que l’Institut Balear d’Estadística. Jopens que la gestió que s’ha fet quant a divulgació del’estadística, ampliació dels estudis estadístics, la política ques’ha fet en els fons europeus, és a dir, dins la Direcció generald’Economia s’ha creat un departament d’assessorament a totesles direccions generals i administracions públiques de Balearsquant a projectes europeus i crec que està donant un granresultat i respectant la seva opinió, el dia que vostès torningovernar ja adscriuran la Direcció general d’Economia allà onvulguin. Però aquest Govern pensa que aquesta va ser unabona solució i està donant bons resultats.

Després vostè ha fet una acusació i és que jo no mereix laconfiança dels sectors econòmics. Bé jo crec que vostè no viudins el món real, jo diàriament em reunesc amb les distintesassociacions empresarials, industrials, de comerç, fins i tot deserveis i hi ha una política que ha presidit les nostresactuacions i és la recerca del consens. Haurà vist poquíssimesdiscrepàncies públiques perquè la nostra teoria és que perassolir uns objectius polítics és imprescindible implicar tots elspossibles afectats. Li vull clarificar les meves declaracions quevostè diu que vaig predicar, “refredar l’economia i empobrir-nosper aturar la immigració”. Jo mai he predicat, mai he afirmat quehaguem d’aturar la immigració, que quedi ben clar i quedi en elDiari de Sessions. Jo simplement he dit davant reflexionsd’altres polítics que acusaven la immigració del creixementdemogràfic que hem tengut, l’única cosa que he dit és que laimmigració és una conseqüència del nostre model i que mentrel’economia de les Illes Balears generi, creï més llocs de feinadels que podem cobrir mitjançant el creixement vegetatiu de lanostra població, simplement vendran immigrants. Ara s’estànegociant una altra vegada el conveni colAlectiu del sectoragrícola, demanen no sé si uns centenars o milers detreballadors per al camp perquè aquí no n’hi ha.

I aquesta és la realitat, l’única cosa que vaig advertir als quifeien aquestes declaracions és que si volien que hi hagués uncreixement demogràfic inferior, el creixement econòmic no haviade ser tan accelerat i no hi va haver cap discrepància amb el Sr.Mesquida. El Sr. Mesquida què va respondre? Textualmentperquè vaig retallar aquestes declaracions i a més em vaig parlarpersonalment amb ell. El Sr. Mesquida diu “mirin, si vostè em


dóna a triar en aquest moment entre un creixement d’un 6% i un0% em quedaré amb un 3%”. Faig meves aquestes paraules,què passa? Aquests darrers anys tal vegada hem tengut uncreixement massa accelerat globalment i si miram sector persector, vostè coincidirà amb mi que especialment el sector de laconstrucció, no sé si era el 99 amb un creixement d’un 12% enla creació de llocs de feina, això és exagerat. Per tant, tots quanparlam de creixement sostenible què volem dir? Jo crec quevolem dir que la capacitat de creixement que tenim seria mésimportant que fos sostinguda en el major número de temps,sens hipotecar els nostres recursos naturals fràgils i limitats.Aquest és la qüestió i si es vol treure de context i si es volridiculitzar es pot fer, però vostè que jo el tenc per una personarigorosa ha d’entendre les meves explicacions, les compartirào no, però per favor no ho girin perquè aquesta és l’explicacióque hi intentat donar moltíssimes vegades. Sobretot vullinsistir, jo mai he predicat que haguem de combatre laimmigració i que haguem de frenar la immigració perquè ni és elmeu estil, ni és la ideologia política del meu partit.

Bé que Catalunya enguany ha crescut en turisme. Ha passatun fenomen enguany, a Catalunya ha crescut el 17% el turismeper carretera i per què deu ser? Tal vegada no hi deu tenir resa veure que una part de la població, una part del turisme té pora volar després dels atemptats de l’11 de setembre i de lacadena d’accidents aeris que hem tengut durant el 2002 inaturalment les destinacions per carretera han augmentatmoltíssim i Canàries i les Illes Balears ha baixat el turisme. No hideu tenir res a veure també la carestia del transport aeri, lestarifes s’han multiplicat. Per cert, en aquest augment de lestarifes alguna cosa hi tenen a veure les dues taxes que gravenel transport aeri i que vostès que prediquen menys imposts,però l’han posat des de fa tres anys i enguany per cert tornena augmentar un 4%. No afecta això a la competitivitat delturisme? No encareix el paquet turístic? I vostès enlloc dedeclarar d’interès general els vols per permetre un abaratimentde les tarifes facin tot el contrari, que gravin el transport aeriprecisament en un moment en què el sector aeri travessamoltíssimes dificultats després de l’11 de setembre. És elmoment de gravar fiscalment un sector quan té problemeseconòmics? Jo crec que és una política equivocada.

Bé acusa també que creix l’atur. Ens passa una cosa,aquests darrers tres anys a les Illes Balears s’han creat 50.000llocs de feina, 50.000 llocs de feina Sr. Oliver. Jo crec que és elperíode històric que s’han creat més llocs de feina a les IllesBalears i curiosament creix l’atur. Aleshores què hem de fer?Hem de créixer indefinidament perquè tenguem atur zero, durantl’estiu es considera que tenim atur zero. El que passa és que elflux d’immigració i quan parl d’immigració no em referescúnicament a la immigració estrangera perquè el 70%d’immigració que tenim encara prové de l’Estat espanyol i un80% i busques prové de la Unió Europea i segueixen venint ales Illes Balears i què passa? Que en aquest moment ve mésgent que llocs de feina que cream. Ara per estudiar la marxa del’economia, la dada més objectiva és la creació de llocs de feinai hi ha hagut una realitat dins el 2002 mes a mes s’han creat mésllocs de feina que el mateix mes de l’any anterior, és a dir, queencara cream més llocs de feina dels que necessitam per alcreixement vegetatiu de la població. Però com que ve més gent

que llocs de feina que cream ara ens trobam davant aquestaparadoxa que malgrat crear llocs de feina dels que necessitamper al nostre creixement poblacional, creix l’atur perquè ve genti demanda feina. Aquesta és la realitat, però en cap cas parli decrisi econòmica Sr. Oliver, perquè ens hem posat d’acord totsels agents econòmics, començant per la CAEB, la PIMEM i elssindicat s a afirmar que no hi ha crisi econòmica a els IllesBalears, s’ha produït una desacceleració i què significa això?Que no creixem a tanta velocitat, però que seguim creixent.

Passarem al tema del comerç. M’acusen en les polítiquescomercials, per tant, acusa el Parlament perquè va aprovar laLlei de comerç de les Illes Balears, de provocar la inflació ifrenar la competència, d’atemptar contra la lliure competència.Bé en aquest moment hi ha dos models clars dins l’Estat, lespolítiques neoliberals que propugna el Sr. Rato i que claramentadopten les postures i peticions de les grans empresesmultinacionals de la distribució comercial, en festius, en temesde facilitar la distribució de carburants a grans superfíciescomercials, horaris, i implantació de grans superfícies, etcètera.I quin és el resultat? Ja ho hem comentat altres vegades,Madrid enguany tendrà 25 festius oberts, es destrueix el petitcomerç. Bé i què passarà a la llarga a Madrid? Que tal vegadaels ciutadans de Madrid no tendran la possibilitat d’elegir entredues formes de comerç. Aquí els ciutadans encara tenenl’oportunitat d’anar a peu a comprar en el mercat, o elsupermercat de més prop, o a les tendes que tenen més a propi tenen la llibertat d’agafar el cotxe i anar-se’n a una gransuperfície comercial. Aleshores el que volem és manteniraquesta llibertat, que la gent que vol anar a comprar en cotxe hopugui fer, la gent que vol anar a una gran superfície comercialho pugi fer, però que tengui l’oportunitat de trobar a lesproximitats del seu domicili comerç que el pugui proveir de totel necessari per a la seva vida, sense necessitat d’haverd’agafar el cotxe.

I això és un debat molt profund i molt ideològic, perquè finsi tot ens hi jugam un model de societat, ens hi jugam un modelde ciutat. Aquestes pràctiques han provocat, especialment enel sud de França que és allà on es va estendre més aquestamoda de grans empreses de distribució comercial a l’exterior deles poblacions, hem vist que les ciutats van evolucionat cap aun model californià de ciutat, allà on per fer qualsevol activitatlúdica, d’oci, comercial els ciutadans han d’agafar el cotxeperquè no tenen l’oferta comercial. Nosaltres tenim unes ciutatsmediterrànies, unes ciutats turístiques allà on el comerç nonomés compleix una funció econòmica, recordi Sr. Oliver que elcomerç ocupa més treballadors que l’hoteleria, a més compleixuna funció social fa que les ciutats tenguin vida al carrer i aixòper a una economia turística és molt important. Mirin fa unessetmanes firmàrem un conveni, ja té uns anys, entre la Cambrade Comerç, Conselleria de Turisme, Conselleria d’Economia,Comerç i Indústria i les delegades a Balears dels majoristes deviatges TUI i Thomson per promoure o per fer la campanya deshopping, compres a l'hivern, i vénen molts de turistes acomprar a les Illes Balears, si desapareix el petit comerç, quefarem la campanya perquè vagin a comprar a grans superfíciescomercials?, hi trobaran exactament el que tenen als seuspaïsos d'origen. Per tant, aquesta és una qüestió que enssepara en aquest moment, però que pens que aquí és un debat


ideològic i separa els nostres partits i fins i tot el Govern delque és l'oposició avui en dia.

I mirin, zones de gran afluència turística, s'ha pres un acorddins el Consell Assessor de Comerç, per a l'any que ve, perunanimitat; és a dir, sindicats, associacions de consumidors,grans patronals i les patronals de petites i mitjanes empreseshan pres un acord respecte dels horaris a les zones de granafluència turística. També han pres un acord per unanimitat, perconsens, respecte dels festius. Aleshores, aquí no imposam res,igualment amb les rebaixes, les associacions de comerciants noens han demanat que canviem els períodes de rebaixes. I vostè,primer, té una postura excessivament mallorquina, perquèMenorca i Eivissa ens demanen que retardem més encara latemporada de rebaixes de l'estiu, Menorca i Eivissa ensdemanen que la retardem més. I a Mallorca, l'opinió estàdividida, segons les zones, hi ha mig Mallorca a favor, i migMallorca que hi està, tal vegada, en contra. Ara, a Canàriestenen el mateix període que nosaltres, per què ho fan? Pelmateix que nosaltres, perquè en conjunt la despesa turística alcomerç sigui major en temporada de gran afluència turística, iaixò tal vegada pot perjudicar els interessos dels consumidorsque hauran de retardar una setmana o dues les seves compresen rebaixes, però que llavors tenen una climatologia que elspermet que encara el mes de setembre puguin anar a comprarroba d'estiu en rebaixes, i als comerços si els fas penjar la robad'hivern el mes de setembre, no hi ha ningú que hi entri. I latemporada de rebaixes al final, el segon període va funcionar.Observi vostè què ha passat d'IPC, l'IPC del mes de setembre aBalears va ser inferior que al conjunt de l'Estat espanyol, perquè?, l'explicació va ser per la influència de la temporada derebaixes. Per tant, la segona quinzena de setembre la gent vacomprar en rebaixes.

Bé, en indústria no ha dit res, i és que per primera vegadades de fa dos anys, s'ha invertit una tendència història dedestrucció d'indústries i de destrucció de llocs de feines alsector industrial. Aquí tenc precisament l'enquesta de l'InstitutNacional d'Estadística, l'enquesta industrial -perdó-, i el 2001 hiva haver un increment de persones ocupades a la indústria d'un10,5% a les Illes Balears enfront dels 2,4% que hi va haver aEspanya. Naturalment, vostès feren coses bé, i nosaltres nohem suprimit els programes que funcionaven, però n'hem creatde nous. Hem permès que, especialment, hi hagi unauniversalització de les ajudes, de cada vegada hem primat mésles petites empreses i treballadors autònoms, i hem fet unsprogrames d'ajuda a la internacionalització que han permès quepetites empreses, moltes vegades petitíssimes empreses, haginpogut anar a fires i a missions comercials a nivell internacional.Hi ha hagut un bon resultat, jo crec que fruit de l'economiamundial i fruit de l'esforç que han fet les empreses, especialmentdel calçat, quant a l'exportació, i el 2002 vivim un fet històric, iés que per primera vegada en molts anys, jo ara no sé quantsd'anys, el comerç mundial ha davallat, això és inèdit, el comerçmundial ha baixat, i en aquest moment tenim, a dades del mesd'agost, una caiguda de els exportacions respecte del mesd'agost de l'any passat, d'un 8%, però jo ja vaig vaticinar quepensava que tancaríem l'any amb uns resultats molt similars al2001, que varen ser bons, sobretot comparats amb el 2000, quevaren ser extraordinàriament bons.

Sòl industrial, en aquest moment hi ha en marxa actuacionsa Campanet, Santa Eugènia i Porreres, amb opcions de comprafetes i en fase de redacció de projectes i pendent de latramitació de les normes subsidiàries, a més de les actuacionsde construcció de naus modulars a es Mercadal i a es Migjornde Menorca. A Manacor l'ajuntament opta per la tramitació d'unpolígon privat, cap problema, l'oferiment de la Conselleriad'Economia, Comerç i Indústria continua vigent, si Manacor voluna promoció pública de sòl industrial que qualifiqui unsterrenys, farem una opció de compra, adquirirem els terrenys,farem l'urbanització, farem la promoció, però necessitam lacolAlaboració de l'Ajuntament de Manacor. Reiter, aquí hi ha elcandidat a la batllia, per desgràcia no li puc desitjar sort a leseleccions, no vull ser tan hipòcrita, però mantenc l'oferiment.

Tecnoturística, no em digui que no interessa, amb l'esforçque vàrem fer fa tres anys de jugar-nos el tipus amb aquellatecnoturística amb carpes a l'aeroport. En aquest moment no hiha terrenys disponibles a l'aeroport, cercam una altra ubicació.Si vostè sap algun lloc on puguem ubicar Tecnoturística, faci-nos-ho a saber i programarem Tecnoturística dins l'any 2003.

I no em digui que no volem debat. Després de convocar elCongrés d'Economia, on es debatrà tot el model econòmic deles Illes Balears, inclòs el model turístic, un debat obert en elqual els convid a participar, per cert, senyors del Grup Popular,duim setmanes intentant tenir una reunió amb algunresponsable del Partit Popular per convidar-los a participar enel Congrés d'Economia. Sàpiguen que l'únic control l'establiràun comitè científic de persones de prestigi independents, queavaluaran i acceptaran les comunicacions i ponències en funcióde la seva qualitat. Per tant, prenguin nota i si tenen uninterlocutor, si és que els interessa participar en el Congrésd'Economia, gustosament els hi convid.

I, finalment, Sr. Oliver, a la Fira Ecològica que la vàrempresentar conjuntament la consellera de Medi Ambient i jo,Medi Ambient hi aporta 72.000 euros. Moltes de gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Vicepresident del Govern per la sevaintervenció. Sr. Oliver, té cinc minuts per replicar.


Gràcies, Sr. President. Efectivament, Sr. Sampol, aquí del queparlam és de diferents models econòmics, i jo dic, i no s'ho agaficom a cosa personal, perquè no he acusat de res, no l'he acusatde res, sinó del que estic parlant és, i em queix, defens el nostremodel econòmic enfront del seu. I miri, l'adscripció de laDirecció General d'Economia a Hisenda, és perquè allà hi ha unconseller d'Hisenda, i jo m'estim més, i ho he dit repetidesvegades, la política més globalitzadora del PSOE que la delPSM, encara que hi ha moltíssima de diferència de la políticaque tenim nosaltres respecte del PSOE. Jo del que em queix, lacrítica que li faig a vostè és aquesta visió que té tancentralitzadora de l'economia, d'una economia tancada on no hiha lliure competència, on amb aquesta defensa a ultrança i ambaquest intervencionisme que vostè fa, Sr. Sampol, no deixi que


hi hagi competència i el que provoca és una inflació. No l'heacusat que no tengués vostè la confiança, que no mereix laconfiança del sector empresarial, no, això no, he dit que vostèno em mereixia, no ens mereixia la confiança, no els empresaris,Déu me n'alliber de parlar en boca d'altres persones.

El Sr. Mesquida no el va contradir, bé, jo crec que moltdemocràticament, però un bon pinso sí que li va pegar, Sr.Sampol, quan va sortir del pas dient "home, jo m'estim méscréixer un 3%, que no un 0% que és el que diu el Sr. Sampol".

Vostè, Sr. Sampol, m'acusa que jo li he dit que vostè volaturar la immigració. No, no és cert, jo no l'he acusat d'això, elque sí dic i manifest és que vostè, reiteradament, no, jo no hohe dit, perdoni, per ventura m'he mal expressat, jo no l'he acusatd'aturar la immigració, el que va sortir als mitjans decomunicació era l'excusa que vostè va posar, que ja ho haexplicat i ho ha dit, jo no l'acús d'això, era refredar l'economia. Joem centr no a la immigració, com tampoc no em centraré alturisme, no reproduiré jo el debat que ja va tenir aquí el Sr.Flaquer amb el conseller de Turisme. Vostè ha dit en reiteradesocasions que és partidari de refredar l'economia, em diu ques'han posat d'acord amb els ens socials i empresarials per dirque no hi ha crisi, però n'hi ha o no n'hi ha, de crisi? Perquè noperquè vostès es posin d'acord a dir que no n'hi ha, no n'hi ha,això no vol dir que no n'hi hagi, perquè si tenim el tema delcreixement a la cua del creixement i tenim l'índex d'inflació mésalt de les comunitats, aquí tothom diu, tots els analistes, no hodic jo, diuen que hi ha crisi.

No he defensat ni he parlat en absolut que nosaltresvulguem ser com la comunitat de Madrid, amb 25 diumengesoberts, vostè ho sap, nosaltres no hi estam d'acord. El queconstatam i denunciam és que dins el sector comerç hi ha faltade competència, i aquesta falta de competència que és la queprovoca la conselleria, però dins la llei que tenim en aquestsmoments, això és que realment denunciam i això és el que, endefinitiva, fa que vagi malament l'economia i que ho pateixin nonomés els comerciants sinó tots els consumidors.

Vostè sap que fa poc que les tres grans superfícies de la viade cintura estan en mans d'un sol propietari, vostè sap, idò, queaixò implica que aquestes tres grans superfícies que es feien lacompetència entre elles, avui no se la fan, la qual cosa vol dirque els preus no baixen tant, sinó que aquestes tres granssuperfícies conjuntament, amb un únic propietari, hanaugmentat els preus i, per tant, l'escaló entre els preus de lapetita empresa i les grans superfícies és més petit. Això habeneficiat, sense cap dubte, el petit comerç, però això el que faés que no hi hagi aquesta competència i que, per tant, elsproductes siguin de cada vegada més cars.

Han arribat a un acord sobre els horaris comercials, zonesde gran afluència turística, m'ha dit que han arribat a un acord,desconec l'acord per a l'any que ve, si me'l diu li ho agrairé i, sino, el seu dia ja ho sabré.

Les rebaixes, jo he llegit als mitjans de comunicació que lespatronals PIMECO i AFEDECO han solAlicitat que avancin lesrebaixes. Menorca i Eivissa li demanen que no les retardi, és

clar, a Menorca i a Eivissa no hi ha grans superfícies, demanenque no les retardi, bé, i si no les retarda què passarà?, idò queno hi ha competència pels motius que li he dit abans, perquèningú no podrà ofertar els seus productes, ningú no podrà ferdiscriminació de preus, ningú no podrà dur una política de fixarpreus en funció de la moda, en definitiva, vostè el que fa ésaturar la competència dins el petit i mitjà comerç, i resultarà quedurant els mesos de juny i juliol, hi haurà uns preus alts,gràcies a la seva política no hi haurà una disminució de preusdins el petit comerç, gràcies que vostè no permet que hi hagicompetència, perquè vostè el que fa és beneficiar i ajudar lacomoditat que es diu instalAlada, és a dir els que ja hi són, sóncòmodes i no volen que hi hagi gent nova que entri que elspugui fer la competència. Aquesta és la diferència entre la sevapolít ica i la nostra, no que nosaltres vulguem que hi hagi 25diumenges oberts al comerç.

L'IPC, vostè em diu que el setembre l'IPC ha baixat, i el julioli l'agost?, què ha fet? Perquè clar, vostè em diu gràcies a lesrebaixes, però el juliol que no hi havia les rebaixes, què ha fet eljuliol i l'agost?

A la indústria li he dit mil vegades, Sr. Sampol, jo defens lespolítiques que vostès fan en el sector industrial, i em diu que ésver que han seguit els nostres programes i que també n'hancreat de nous, faltaria, faltaria que vostès, amb tres anys i mig,i amb aquests pressuposts que tenen ara, comparats amb elsprimers pressuposts que tenia el Govern quan jo vaig entrar deconseller, 48 milions d'euros, faltaria que vostès, amb aquestsdoblers, no poguessin posar polítiques en marxa.

El polígon de Manacor, han governat tres anys i mig, vostèses varen comprometre que seria de promoció pública i ésprivada, vostè diu que si l'Ajuntament de Manacor requalificauns solars, faran vostès una opció de compra i que després elconstruiran. Per què no compra? Compri vostè els terrenys,compri els terrenys, amb un acord amb l'Ajuntament deManacor, i requalifiqui, que l'administració ho pot fer, vostè hosap, però vostè s'excusa, tot són excuses.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Diputat, vagi acabant, per favor.


Vaig acabant.

L'aeroport exactament el mateix. Diu que no pot ferTecnoturística perquè l'aeroport ..., no hi ha altres llocs?, no hiha carpes per fer-la?, què és que jo li he de dir com ho ha defer? És vostè que governa i la responsabilitat és seva.

Em diu que a la Fira Ecològica hi ha una subvenció de laConselleria de Medi Ambient de 72.000 euros, deu ser d'ara,dins els pressuposts no hi figura. No és estrany, idò, que si, amés a més, del que està pressupostat, té més ajudes i té méssubvencions de les conselleries, que el compte de Fires iCongressos sigui bo, perquè, del contrari, segur, que seria ambdèficit.


Gràcies.

(Petit aldarull a la sala)

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Oliver, per la seva intervenció. El Sr.Vicepresident del Govern té torn per tancar la qüestióincidental.

EL SR. VICEPRESIDENT DEL GOVERN I CONSELLERD'ECONOMIA, COMERÇ I INDÚSTRIA (Pere Sampol i Mas):

Gràcies, Sr. President. Bé, ara ha parlat clar, Sr. Oliver,referint-se a la Direcció General d'Economia, no és que prefereixique estigui adscrita a la conselleria d'Hisenda, és que prefereixque la gestioni el PSOE en lloc del PSM. Ja està, li respectl'opinió. Punt i a part, passem a una altra qüestió.

Sr. Oliver, a mi m'agradaria tenir un debat, a mi em semblaque he estat molt sincer quan he parlat amb vostè, i crec quetenim un debat respectuós, no ens hem crispat, parlam com apersones educades, però jo li deman una cosa, només una cosa,que debati sobre els arguments que jo pos aquí, no sobretitulars de diaris, per favor. Jo li he donat una explicació,aleshores vostè pot estar d'acord o no, el més normal és quediscrepi, però discrepi sobre les afirmacions que jo vaig aquí,no sobre un titular d'un diari que s'ha tret a un momentdeterminat. Jo mai no he propugnat el creixement zero, és a dir,créixer més moderadament vol dir créixer, no vol dir aturar-se, ijo he dit creixement del 9, 10%, fins i tot del 6% són creixementsmés propis d'economies asiàtiques i no és bo per a les IllesBalears aquest ritme de creixement, que créixer un 1% perventura és massa poc, d'acord. Aleshores, el consellerd'Hisenda, què diu?, i el conseller d'Economia, què diu? Queentre el 6 i el 0, tal vegada un 2,5, un 3, un 3,5, seria més positiu,i així, la capacitat de créixer la podríem administrar durant méstemps. Això seria un creixement més sostenible. I encara podemafegir altres coses, això es pot matisar, perquè vostè em diu, hiha crisi o no hi ha crisi?, des del moment que continuamcreixent, no hi ha crisi, crisi, recessió és quan es destrueixenllocs de feina, quan es té un creixement negatiu. En aquestmoment, encara tenim un creixement positiu.

Però clar, si ara aquest debat es televisàs en directe,segurament trobaríem un senyor del comerç, tal vegada und'aquests afectats per les obres interminables que hi ha haguta l'Ajuntament de Palma, que el 2002 ha perdut un 80% de lacaixa, i diria "aquests, aquests, clar que ells no en tenen, decrisi, però jo quan faig caixa sí que en tenc, de crisi", i trobaremtal vegada una altra indústria a la qual les coses no li han anatbé, és a dir aquest és el problema quan es parla d'estadístiquesi de macroeconomia, al final faràs una enquesta i hi haurà genta la qual li haurà anat malament i fins i tot hi haurà gent a la qualli haurà anat més bé que l'any passat. Ara, en conjunt, simantenim unes taxes de creixement positives, no podem parlarde crisi econòmica. I el que és molt negatiu és fer alarmisme,perquè l'alarmisme retreu el consum, i no ha estat gens positiuque cada vegada que ha vengut un alt càrrec de l'administracióde l'Estat hagi dit que aquí no vénen turistes, que aquí el

turisme va malament, que aquí hi ha una crisi econòmica,perquè, com a mínim, com a mínim als mitjans de comunicacióespanyol on s'ha publicat això, no deu haver ajudat gens quevenguessin turistes espanyols cap a les Illes Balears, no ensdeu haver fet cap favor. Per tant, jo demanaria, amb aquestesqüestions, una mica més de coneixement.

Bé, el tema d'aturar les grans superfícies comercials generainflació, aquesta és la teoria del Sr. Rato. Bé, expliqui-m'ho, idò.El Sr. Rato acusa, ha acusat Catalunya, en Balears normalmentno hi pensen mai, llevat d'enguany cada vegada que han fetcomentaris turístics, va acusar Catalunya que perquè defensenels botiguers s'ha generat més inflació. Miri, per curiositat, eldiari El Periódico de dia 17 de desembre, els supermercatsacusen els hípers de pujar els preus, la patronal desupermercats ASEDAS afirma que els aliments a les granssuperfícies han pujat el 5,4%, i afirmen que faran un estudieconòmic per contrarestar aquestes opinions de l'administracióde l'estat i del ministre d'Economia. Clar, a mi no m'agrada parlarde petit comerç-gran superfície, aquí quan parlam d'aquestmodel de ciutat, parlam de comerç urbà, és a dir, i em sap greuhaver de fer propaganda aquí, però vaja, tampoc no hi ha massaconsumidors en aquest moment, no és tan nociva una gransuperfície -no diré el nom, au, què vol dir!- instalAlada a l'interiorde la ciutat, com als afores de la ciutat, perquè els afores de laciutat treu la gent, obliga anar-hi en cotxe, hem de modificar lesinfraestructures viàries, ara aquest centre que s'ha fet a Marratxíja ha colAlapsat determinades hores i dies de la setmanal'autopista i provoca un canvi d'hàbits socials que influeixensobre l'urbanisme de les ciutats. Nosaltres no evitam que esposin cadenes de supermercats, que es posin supermercatsdins l'interior de la ciutat, se'n posen, ara el Mercat de l'Olivar,els titulars dels llocs, els petits comerciants d'aquest mercat hansignat un conveni amb una gran empresa comercial de ladistribució per instalAlar-hi un supermercat, perquè pensen queaixò els reforçarà l'oferta, i l'autoritzarem, aquest supermercat.No n'autoritzarem, per exemple, un altre de la mateixacompanyia, per cert, que es volia situar davant el Mercat delCamp Redó.

Aleshores, on hi ha més lliure competència? Dins un territorion hi ha tota aquesta oferta, que hi ha grans empreses dedistribució comercial i on es manté el petit comerç, dins unmercat? Hi ha molta més competència, dins el Mercat de l'Olivar,del de Santa Catalina, hi ha molta més competència, perquèveus un parell d'empreses de fruita, de carn, de peix, que mirenel preu del veïnat, els grossos?, pacten els preus, els pacten.Miri, les cadenes de supermercats acusen els hipermercatsd'haver afavorit la inflació, tot el contrari del que diu el Sr. Rato,és que les du ben girades de peu.

Bé, quant als horaris comercials, l'acord a les grans zonesd'afluència turística bàsicament l'acord és mantenir els criterisde l'any anterior, fent una reflexió als ajuntament que no abusin,hi ha hagut algunes pràctiques abusives, i durant aquest anyestudiarem conjuntament amb tot el sector una proposta decara a l'any que ve.

Insistesc, mirin, des del Govern no hem d'anar a fer polígonindustrials d'esquena als ajuntaments, a Manacor qui ha dut


urbanisme ha estat el batlle, a més a més d'una maneraunipersonal que ha provocat el que va provocar, i sil'ajuntament -insistesc- vol la colAlaboració del Govern, de l'IDIo de Gestur, el que vulguin, no necessàriament ho hem de ferdes de la nostra conselleria, la tendrà per fer una promociópública, ara no em digui que comprem uns terrenys senseconsens amb l'ajuntament, perquè qui ha de requalificar ésl'ajuntament. Per tant, l'oferiment de consens, a mi no m'hacridat encara cap vegada, el batlle, no m'ha cridat cap vegada,això és un debat que hem tengut a través dels mitjans decomunicació, si ens volen, ens trobaran, i això és l'únic que pucdir, ara, no ens acusi.

Per cert, m'he deixat un tema de la primera intervenció, i ésel tema del recinte firal. Miri, l'altre dia mateix vaig ser aMenorca i vàrem comprometre inversions importants per acabarel recinte firal de Maó i fer també un recinte firal important a esMercadal. I aquí li dic, en el moment en què la Comissió Insulard'Urbanisme hagi fet l'aprovació inicial de la modificació del PlaGeneral de Palma i es mantengui l'edificabilitat de la parcelAla,contractarem el projecte, de tal manera que dins els primersmesos de l'any es podria contractar el projecte, amb la voluntatd'iniciar obres dins l'any 2003. I no ens hem enfrontat ambningú, no culp l'Ajuntament de Palma, i, Sr. Oliver, vostè té unproblema auditiu, perquè n'hem parlat diverses vegades encomissió, anam d'acord amb l'Ajuntament de Palma, per integrarel projecte de recinte firal dins el projecte de façana marítima dePalma, li he de dir més clar? Per favor, no torni a insistir enaquestes qüestions.

Moltes de gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Vicepresident del Govern per la sevaintervenció. Per utilitzar un torn en contra de les esmenes, el Sr.Joan Bosco Gomila, en nom del PSM-Entesa Nacionalista, té laparaula.


Gràcies, Sr. President. Jo pens que després d'aquest debat,poques coses hi ha per afegir, però sí que ens agradaria dir quea la primera intervenció del portaveu del Partit Popular, hemtengut la sensació que era un debat més de la Llei de comerç,que un debat de pressuposts, perquè han estat parlantd'obertura de gran superfície, de zones de gran afluènciaturística, i m'ha sorprès, perquè ahir, a la Llei d'acompanyamentes proposava derogar la Llei de l'ecotaxa i la Llei de paritatelectoral i de la Llei de comerç no es va dir res. Nosaltres sí queestam d'acord amb aquestes actuacions i amb aquesta llei,sobretot pel que s'ha dit, primer, de mantenir un equilibri entreels diferents sectors, entre l'industrial, el turístic i el comercial,i, segon, perquè hem de tenir molt en compte el sector delcomerç com una peça fonamental per al desenvolupamentharmònic de les ciutats i de l'entramat urbà d'aquestes. Per açò,i ja parlant de xifres, aquest govern dedica 109.000 euros que,juntament amb el que puguin aportar els ajuntaments perdesenvolupar, millorar i fer plans de millora de zonescomercials, creim que és una iniciativa molt encertada.

També s'ha parlat del tema del foment de les nostresindústries, em pens que ja ho vaig explicar aquí, la veritat ésque vaig tenir una experiència agradable amb un industrial dela meva ciutat, quan va dir que feia moltes vegades queintentava que el Govern el dugués a fires, un petit industrial desabates, i que, per fi, aquest govern havia aconseguit dur-l'hi.Açò havia fet que les comandes que rebia cada any esmultiplicassin i que, quan habitualment, havia d'acabar latemporada anant a les empreses grosses a demanar per fer-losuna part de la producció, aquesta vegada ha estat ell que hapogut donar producció a d'altres empreses. Per tant, hem de dirque la política que s'està seguint en temes de promocióindustrial i, sobretot, de dur, d'universalitzar aquestaparticipació a les fires, no només d'anar-hi amb els grossos,sinó d'anar-hi també amb els petits, ajuda que la nostraindústria cada vegada millori, promocioni molt més els seusproductes, sigui més competitiva i sobretot s'obrin nousmercats. Nosaltres pensam que només per aquestes duesqüestions i totes les que ja ha debatut amb el Sr. Sampol, sónmés que suficients per votar en contra de la seva esmena a latotalitat.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Joan Bosco Gomila. En torn de rèplica,el Sr. Oliver té la paraula.


Gràcies, Sr. President. Sr. Gomila, miri, jo no he intentat ferun debat sobre la Llei de comerç, en absolut, sobre la Llei decomerç, no, jo el que dic i mantenc és que amb la políticaeconòmica que du aquest govern, es frena la competència i ésuna política inflacionista, i això incideix dins l'economia generalde la nostra comunitat. Això és el que he dit, si el petit comerç,que estic d'acord que està concentrat, tenint en compte, a més,que Mallorca és petita, i Menorca i Eivissa, també, hi ha moltacompetitivitat, i precisament el Govern això no ho permet,perquè hi ha comerços que poden estar obert s si són dins unazona de gran influència turística o si tenen un mercat a prop, elsdiumenges poden tenir obert, però n'hi ha d'altres que no, n'hiha d'altres, els que no són dins una zona de gran afluènciaturística o no tenen un mercat a prop, que a més hauríem deveure què és això de "a prop", 100 metres, 200, 500, 1quilòmetre, perquè és un concepte que és ben hora que elreguli amb el reglament, és ben hora que es reguli; jo dic queaquí no es permet que hi hagi competència perquè un ha detenir tancat i l'altre pot tenir obert, i és d'això que em queix, iaprofit per dir també que aquí han augmentat els preus lesgrans superfícies a Balears, a Mallorca concretament, perquè aMenorca i a Eivissa no n'hi ha, a Mallorca, han augmentat elspreus perquè les de la via de cintura han passat a ser d'unmateix propietari, i aquí és necessari el consell de lacompetència o el consell, crec que és un tribunal, no record arael nom que va esmentar el Sr. Conseller, que s'havia de crear,precisament per poder regular aquest tema. Jo no he dit elcontrari que s'ha volgut dir aquí.

Miri, crec que és anecdòtic, està bé i li donam suport, peròcrec que és anecdòtic, Sr. Gomila, que un petit empresari hagi


pogut anar a una fira dins un estand conjunt de moltsd'empresaris, crec que és anecdòtic, però que vostè em defensila política de la conselleria en matèria d'indústria amb aquestexemple, crec que hi ha exemples molt millors que aquest, detotes formes a nosaltres ens sembla molt bé, i alabam i estamcontents que els petits empresaris també puguin sortir a fires.

Gràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Oliver, per la seva intervenció. En tornde contrarèplica i per tancar els debats, Sr. Joan Bosco Gomila,té la paraula.


Gràcies, Sr. President. Miri, el tema de les grans superfíciescomercials és un tema pactat amb el sector, amb elsajuntaments, que defineixen quines són les zones i evidentmentque els comerços, entre ells, també es fan la competència. Pertant, aquest govern no evita la competència entre comerços. Peraltra banda, una qüestió per fomentar la competència entre lesnostres indústries és que totes o la majoria puguin arribar a lesfires, tant nacionals com internacionals. Jo li he posat unexemple, però n’hi ha més, li he posat l’exemple, he davallat al’exemple de casa meva, de Ciutadella, però pot estar segur quen’hi ha més, perquè vostè ho ha dit, un estant institucional ambmés petits empresaris que segur que la majoria han tingutaquesta mateixa resposta. Si un d’ells ha aconseguit posar opujar els seus petits, segur que n’hi ha hagut molts més quehan pogut pujar els seus petits.

Per tant, totalment d’acord amb la política que du el Govern,tant en matèria de comerç que, per a nosaltres és molt importantque el comerç serveixi per estructurar les nostres ciutats i queles nostres ciutats no es buidin perquè la gent va a comprar aaltres llocs, com amb la política de promoció que s’està fent deles nostres indústries; perquè creim que la primera promoció ésdonar a conèixer els nostres productes tant als consumidors deles Illes Balears com a fora, a l’Estat espanyol i a l’estranger.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Joan Bosco Gomila per la sevaintervenció. Passam al debat 23, que serà el darrer d’aquestasessió del matí, que és de globalitat, resta d’esmenes del debat28, ens de dret públic 88, Institut d’Innovació Empresarial de lesIlles Balears. Hi ha esmenes presentades als programes 551A,estadística i anàlisi conjunta d’economia; programa 721A,direcció i serveis generals d’indústria; programa 723A,promoció industrial i tecnològica; programa 724B, promoció iregulació de l’artesania; programa 763A, ordenació i reforma imodernització de les estructures comercials i a l’ens de dretpúblic 88, a distintes partides.

Per defensar globalment totes aquestes esmenes, el Sr.Oliver, en nom del Grup Parlamentari Popular, té la paraula percinc minuts.


Gràcies, Sr. President. Són unes esmenes molt puntuals. Ales dues primeres el que es proposa és que hi hagi una ajudaals ajuntaments amb aquesta xarxa que vol crear la conselleria,d’estadística municipal. Nosaltres pensam idò que és bo que esduguin polítiques i es comencin ja aquestes polítiques d’ajudarels ajuntaments amb aquesta segona descentralització, perquès’ha de tenir en compte que cada vegada que el Governautonòmic...

EL SR. PRESIDENT:

Senyors diputats, agrairia que (...)


... o el consell insular o el Govern central posen en marxaalguna llei o algun decret, sempre als ajuntaments els implicauna despesa, encara que petita, haver de fer tramitacions ohaver d’enviar autoritzacions i permisos. Per tant, nosaltrespensam que seria bo que es donàs una subvenció a lescorporacions, una d’elles per poder establir aquesta xarxa, i unaaltra que seria també per ajudar els funcionaris i poder donarformació als funcionaris que haurien de recopilar i enviaraquestes dades a la conselleria, i evitar d’aquesta maneraaquesta duplicitat de funcions i duplicitat de costs i anar jaencaminant aquesta segona descentralització.

Proposam una esmena, també tradicional, d’1.500.000 eurosper a la construcció del recinte firal. I nosaltres pensam que nos’ha d’esperar que s’aprovi el Pla general de l’Ajuntament dePalma, aquesta façana marítima. A més a més, pareix ser, pel quesurt als mitjans de comunicació, jo, me creguin, no tenc altramanera de conèixer les coses, sinó llegint i informant-medamunt els mitjans i el que surt per la televisió, pareix ser, deia,que no hi ha unanimitat; pareix ser que Unió Mallorquina noestà d’acord no només amb l’alçada del recinte firal, sinó, a mésa més, que s’ubiqui en aquest solar on el vol fer el conseller.Miri, de totes formes el Partit Socialista de Mallorca tambégoverna en el consell insular, idò que agilitin aquest tema, peròjo no entenc per què s’hagi haver de fer un recinte firal tipus elsque es feren a Londres o els que es feren a Paris, que eren unsgrans edificis; però que avui això ja no ho fa ningú. Els recintesfirals avui tots es fan a pavellons i a més a més són modulars ijo crec que hi ha altres ubicacions. Si esperam, per venturaseguirem esperant i esperant, però la realitat serà que noarribarem a tenir mai aquest recinte firal.

Nosaltres demanam també amb una sèrie d’esmenes que sesuprimeixi la transferència que es fa al Centre Europeud’Empreses Innovadores i la que també fan al Consorci per alDesenvolupament Econòmic. I ho feim perquè, reiteradament,se’ns neguen els pressuposts d’aquests dos consorcis; no séfins i tot si se’ns ha arribat a enviar, crec que no, el pressupostdel 2002 i, lògicament, si no coneixem on van aquests doblers


i quina és l’aplicació d’aquests 2.553.000 euros a què feiareferència abans, nosaltres el que demanam és que aquestesfuncions d’assessorament i creació de noves empreses o lesfuncions també de promoció exterior i interior de productebalear, aquestes funcions que fan aquests dos consorcis lesfaci directament la Direcció de Promoció Industrial.

Demanam, com cada any també, una ajuda directa alsartesans i ajudes també a les corporacions locals en matèriad’artesania. Una perquè els ajuntaments puguin promocionarels productes artesans que hi ha als seus mercats municipals,que són moltes vegades els productes que fan els artesans delpropi poble. I una altra que és la promoció dels mercatstradicionals; és a dir, una per als mercats tradicionals i l’altra perals productes artesanals que hi pugui haver dins aquest mercat.Supòs que se’ns aprovarà idò l’esmena 4712, que és unadotació de 180.000 euros per a la sala de convencions desMercadal, atès que aquí s’ha anunciat que es posaria en marxa.

I per al petit comerç, a més a més de tots els programes queja hi ha, demanam dues afectacions molt clares de 200.000 i400.000 euros, respectivament, que és per fer auditoriesenergètiques; i després per poder subvencionar les inversionsque facin aquests comerços per escometre els resultatsd’aquestes auditories energètiques. Pensam que al petit comerçno només se l’ha de defensar, però estam en contra que es faciuna protecció a ultrança, nosaltres el que pensam és que al petitcomerç se l’ha d’ajudar molt perquè pugui ser cada vegada méscompetitiu. Per aquesta línia estam i no estam només perdefensar el petit comerç amb aquesta, que deia abans,comoditat instalAlada, sinó dotant-los amb tots els mitjans i totsels instruments i tots els coneixements perquè cada vegadapuguin ser més especialitzats i a més a més puguin ser méscompetitius.

També demanam 1.350.000 euros per a l’adquisició deterrenys, aquí discrepam amb la filosofia que diu el conseller, laconselleria; adquisició de terrenys per construir el sòlindustrial, adquirir aquests terrenys i que es requalifiquin,juntament amb un conveni amb l’ajuntament, no d’esquena al’ajuntament. I poder haver-hi aquesta oferta de sòl públic, quesi el 91-92 i fins al 95 hi va haver sòl industrial disponible a unpreu molt bo i que n’hi havia, en aquests moments és evidentque el preu industrial és molt car i, a més a més, no n’hi ha. I talcom es va comprometre el conseller, el setembre del 99, a ferpromoció pública de sòl industrial, idò que ho compleixi laconselleria.

Gràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Oliver, per la seva intervenció. En tornde fixació de posicions, el Sr. Joan Bosco Gomila, té la paraula.


Gràcies, Sr. President. Molt breument. Pel que fa a lesesmenes 4696 i 4697, de convenis amb l’administració local perestablir una xarxa d’estadística, ja en vam estar parlant en

comissió, i és que la Llei d’estadística que va aprovar aquestParlament preveu que el funcionament de l’Institutd’Estadística de les Illes Balears, i serà aquest institut el que hade preveure la colAlaboració i la coordinació amb els diferentsmunicipis.

Pel que fa a les esmenes referides al recinte firal, jo pens queno fa falta afegir-hi res més. I les 4700, 4702 i 4704, de supressiódel Centre Europeu d’Empreses Innovadores i del Consorci peral Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears, és evidentque no estam d’acord amb la supressió d’aquestes duesinstitucions, perquè creim que compleixen una funció importantde suport de l’economia de les nostres illes i evidentment quetenen uns objectius marcats i que aquests objectius s’han decomplir.

Per altra banda, a la 4701, de suport a la creació de novesempreses i nous productes, s’ha de dir que a l’eix 3 del’Objectiu 2 de la Unió Europea hi ha prevista una inversió pera aquesta qüestió de més de 50 milions d’euros, en el període2000-2006.

Pel que fa a les esmenes d’artesania, i me pens que també livaig dir en comissió, li vaig dir que el 99 el programa d’artesaniatenia 16 milions de pessetes, és a dir, no arribava a 3.000 euros;dia 1 de gener del 2000 hi va haver la transferència d’artesaniaal Consell Insular de Menorca i al Consell Insular d’Eivissa iFormentera i en aquests moments el pressupost d’artesania delGovern de les Illes Balears duplica la previsió que hi havia el 99.Per tant, l’actuació que fa aquest govern en matèria d’artesaniaés moltíssim més important que la que es feia el 99, queevidentment sempre se’n podria fer molt més i sempre sóninsuficients; però del que hem passat del 99 al 2003, si tenim encompte la transferència als consells insulars de Menorca id’Eivissa, és una quantitat prou raonable si veim el que hi haviael 99.

Pel que fa al suport als mercats tradicionals als ajuntaments,és una línia d’ajuts que ha creat aquest govern i que fa tresanys que la té; i que, per a l’any que ve, es preveu el seumanteniment.

I pel que deia d’auditories energètiques, són actuacionsprevistes dins el mateix eix 3 de la Unió Europea, però que sónactuacions que depenen del Govern de l’Estat.

Per tant, no donarem suport a cap de les esmenes que hapresentat el Grup Parlamentari Popular.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Joan Bosco Gomila, en nom del Grup delPSM-Entesa Nacionalista. Amb la seva intervenció quedasubstanciat també el debat de globalitat, el debat número 23.

Procedeix, per tant, que passem a la fase de votació.L’esmena 3673, al programa 3156, de salut laboral, presentadapel Grup Parlamentari Popular, ha estat retirada; el mateix quel’esmena 4472, al programa 714B, de foment, presentada pelGrup Mixt, de foment del sector agrari de les Illes Balears. I en


conseqüència la qüestió que plantejaríem és votarconjuntament totes les esmenes compreses en els debats fetsavui de matí, que són dels debats 18 al 23, tots dos inclosos.

Senyores i senyors diputats, poden procedir a la votació.

Resultat de la votació: 27 vots favorables; 30 en contra. Enconseqüència, queden rebutjades totes aquestes esmenesdebatudes en els debats indicats.

Senyores i senyors diputats, fins a les 17.00 hores, sesuspèn la sessió.

DIARI DE SESSIONSDEL

PARLAMENTDE LES

ILLES BALEARS

PREU DE LA SUBSCRIPCIÓUn any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 euros.Sis mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 euros.Tres mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 euros.Preu de l'exemplar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0,60 euros.

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 807001 PALMA Imp. Parlament de les Illes Balears. Palma

DEL PARLAMENT DE LES ILLES...

Documents

Transcript of DEL PARLAMENT DE LES ILLES...