Del 20 d’octubre al 2 de desembre de 2018 · Heitor Villa-lobos - Agustin Barrios Mangoré...

XIX Clàssica a Horta- Guinardó

A diferents espais del Districte

Del 20 d’octubre al 2 de desembre de 2018

Cicle de concerts

de música clàssica

XIX Clàssica a Horta-GuinardóQUÈ ÉS CLÀSSICA HORTA-GUINARDÓ?

Clàssica Horta-Guinardó és un cicle de música clàssica organitzat pel Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona. Any rere any, oferim un cicle de concerts de música clàssica i activitats complementàries a Biblioteques, Centres Cívics, Casals i altres equipaments de forma gratuïta.

ORIGEN

El Cicle Clàssica a Horta-Guinardó va néixer el 1999 vinculat al cicle “Clàssica + Aprop”. Quan el cicle d’àmbit barceloní va desaparèixer, Horta-Guinardó va decidir mantenir aquesta iniciativa al Districte, valorant la necessitat de divulgar el que coneixem com a música clàssica. Des de llavors fins ara, Clàssica a Horta-Guinardó ha passat per diferents transformacions i ha comptat amb diversos tipus de col·laboracions, però sempre amb la voluntat de donar a conèixer la música clàssica a la població del Districte, oferint una programació gratuïta de concerts, audicions infantils i activitats de tota mena.

Diàlegs insòlits

La història de la música, com la de qualsevol art, està plena de relacions entre creadors de tot tipus. Més enllà dels estils històrics generals (barroc, classicisme, romanticisme...), els compositors han establert lligams de moltes menes: la influència directa d’una relació mestre-alumne, influències estilístiques superant diferents períodes històrics, relacions familiars, d’amistat, d’amor o de profunda admiració artística.

En aquest cicle volem sumar a l’excepcionalitat creativa de cada compositor, la singularitat dels diferents vincles que s’han produït al llarg dels darrers segles de la història de la música, obrint la porta a interpretar les obres sota la mirada del diàleg artístic.

Concert inaugural

Sant Pau Recinte Modernista20 d’octubre a les 19 h

Projecte ArtbarokDavid Corominas, traverso; Enric Riera, violí barroc; Laura Díaz, oboè barroc; Marta Sala, violoncel barroc; i Joan Castillo, clavecí.

Handel - Telemann

Més enllà de la mútua admiració entre els dos compositors barrocs, evident en els seus intercanvis epistolars, tant Georg Frederic Handel com Philip Telemann mantenien una afició comú per la botànica, concretament per les flors i plantes exòtiques fruït de l’intercanvi del comerç colonial de l’època.

Empelt musical 1:Larghetto de la Sonata per a traverso, violí o oboè i baix continu Op.1 n. 6 en sol m, G. F. HändelVivace de la Sonata metòdica n. 1 en sol m, G. P. TelemannLento de la Sonata en Re M, G. P. TelemannAllegro de la Sonata per a traverso, violí o oboè i baix continu Op.1 n. 6 en sol m, G. F. HändelTrio sonata en si menor Op. 2 n. 1, G. F. HändelAndante- Allegro ma non troppo-Largo- Allegro

Empelt musical 2:Adagio grave de la Sonata per a 3 violins i baix continu TWV51:B2 de G. P. TelemannAndante del Concert per a violí HWV 288 de G. F. HändelTafelmusik, Quartet n.2 en Sol Major, G. P. TelemannLargo-Allegro-Largo/ Vivace-Moderato-Vivace/Grave-Vivace

Entrada gratuïta (inscripció prèvia als diferents equipaments organitzadors del cicle fins al 17 d’octubre).

Centre Cívic Teixonera23 d’octubre a les 19 h

Concert Nous Intèrprets: Duo ProvençalsEduard Moya Crespín, violí; Enric Moya Crespín, violí

TriosatzMarisa Badia, traverso; Laia Saperas, traverso; Marion Peyrol, violoncel.

Haydn - Stamitz

Entendre i parlar de la música de la segona meitat del s.XVIII és fer referència a l’estil cultivat per l’escola de Manheim, fundada pel pare de Carl Stamitz. Aquesta institució fou clau per entendre la música orquestral i l’estil de la música del moment. Va ser, doncs, una influència estilística pels compositors. Tots dos músics feien gira i, com a músics virtuosos, van fer parada a Viena. Malgrat ser coetanis, hereus de l’escola de Manheim i haver establert vincles amb W.A. Mozart a la seva estada a Viena, el més insòlit de la relació és que dues vides tan paral·leles compartint època i espai, no s’haguessin creuat mai.

C. StamitzTrio en Sol Mallegro- moderato andante- rondó

J. HaydnLondon Trio- Trio en Do M n I Hob IV:I Allegro moderato- Andante - Finale vivace

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Biblioteca Montbau- Albert Pérez Baró30 d’octubre a les 19 h

Alba Sessé, guitarra

Heitor Villa-lobos - Agustin Barrios Mangoré

Concert en col·laboració amb el Certamen Internacional de Guitarra - Miquel Llobet. H. Villa-lobos Preludi n.1H. Villa-lobos Suite Populaire BresilienneH. Villa-lobos Choro n.1A. Barrios Mangoré Choro da SaudadeA. Barrios Mangoré La Catedral


Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda6 de novembre a les 19 h

Atria Júlia Santos Ortiz; Isabel Soteras Valenti; Guillem Cabré Salagre; Carla Rovirosa Guals; Eva del Campo Cassé.

Corelli - Leclair

Arcangelo Corelli (1653-1713) va ser un dels compositors més reconeguts del seu moment. Amb gran reputació a tota Europa, Corelli va establir les bases de l’estil italià que més endavant influenciarien a Leclair.Jean-Marie Leclair (1697-1764) va estudiar composició amb Giovanni Battista Somis, deixeble directe de Corelli, i d’aquesta manera es va familiaritzar amb l’estil italià. Se’l considera el fundador de l’escola francesa de violí, i va desenvolupar la tècnica del violí més enllà del que ho havia fet la generació post-corelliana.Tant és així, que alguns historiadors l’anomenen “El Corelli francès”.

A.Corelli, Trio Sonata da chiesa en Do Major Op.3 n.8Largo, Allegro, Largo, AllegroJ.M.Leclair, Deuxième Récréation de Musique Op.8 Overture, Forlanne, Sarabande, Menuet I, Menuet II, Badinage, Chaconne, TambourinA.Corelli, Trio Sonata da chiesa en Re major Op.3 nº2Grave, Allegro, Adagio, Allegro


Biblioteca Horta - Can Mariner8 de novembre a les 19 h

Aires de la terra Sílvia Sabater, veu; i Raúl Sandin, guitarra.

Sors - Granados

Dos compositors amb arrels catalanes però diferent època musical: Ferran Sors (Barcelona, 1778-París, 1839) i Enric Granados (Lleida, 1867-Canal de La Manxa, 1916). El repertori de Sors per a cant i guitarra que presentem (encara amb una forta herència del Classicisme) té un estil clar, senzill i popular, que fa que la seva música sigui de fàcil comprensió, però amb unes pinzellades més pròpies del Romanticisme, cosa que també trobem a Granados. Observem també un vincle entre alguns textos de llurs repertoris, i és que la majoria de lletres són de caràcter picaresc, fins i tot algunes d’elles amb tocs d’humor ben marcats.

F. Sors Siete seguidillasMis descuidados ojos; Las Mujeres y las Cuerdas; Cesa de atormentarme; Muchacha y la vergüenza; Si dices que mis ojos; El que quisiera amando; De amor en las prisionesF. Sors Introducción y variaciones sobre un tema de Mozart Op 9E. Granados Canciones amatorias - No lloréis ojuelosE. Granados Dança núm. 4: VillanescaE. Granados Doce tonadillas en estilo antiguo Amor y odio; Callejeo; El majo discreto; El majo olvidado; El mirar de la maja; El majo tímido; El tralalá y el punteado; La maja de Goya; La maja dolorosa; Oh muerte cruel; Ay, majo de mi vida; De aquel majo amante


Espai Jove Boca Nord10 de novembre a les 19 h

Silvanus Quartet Oleksandr Sora, violí; Magdalena Kostrzewska, violí; Natalia Brzewska, viola; i Guillaume Terrail, violoncel.

Haydn- Mozart

J. Haydn i W.A. Mozart van mantenir una gran amistat i admiració mútua tot i els 25 anys que els separaven, fet pel qual Haydn va assumir cert rol paternal. El 1781 Haydn composa els seus 6 quartets de corda (op. 33) que van impressionar tant Mozart que, entre 1782 i 1785, composà els seus 6 quartets de corda dedicant-los a Haydn.

J. Haydn - Quartet de corda n.1 op.33 en Si menorW.A. Mozart - Quartet de corda n.14 KV387 en Sol major


Casal de Barri Font d’en Fargues13 de novembre a les 19 h

Tente en el aire Alejandro Correa, violí; Cèlia Raspall, violí; Marta Sala, violoncel; i Joan Castillo, clavicèmbal.

Corelli - Vivaldi

És indubtable la influència que va exercir Arcangelo Corelli durant el segle XVIII; les seves obres van ser les més reeditades abans que Haydn fes la seva aparició en l’escena musical europea. Els models corellians de la sonata a sol, sonata en trio i del concerto grosso, van ser imitats i utilitzats, conscient o inconscientment, per molts compositors, alguns d’ells grans figures de la història de la música. Menció especial mereix, a l’efecte del programa proposat, la Folía de Vivaldi, òbviament basada en l’homònima de Corelli. De la versió corelliana, Vivaldi pren el tema principal i desenvolupa les seves variacions amb grans similituds en les figuracions virtuosístiques.Sens dubte, aquests treballs de joventut de Vivaldi són fruit d’un estudi profund, però també és innegable l’enorme influència que Corelli va exercir sobre el jove capellà qui va assimilar les possibilitats musicals que se li oferien en l’obra corelliana i que després va desenvolupar donant-los un veritable segell personal.

A.Corelli Sonata à tre, Op. 3 n. 2A.Vivaldi Sonata da camera a tre, Op. 1 n. 1A.Corelli Sonata à tre, Op. 3 n. 6 A.Vivaldi Sonata seconda, Op. 2 A.Corelli Ciaccona, Op. 2 n. 12A.Vivaldi Folia, Op. 1 n. 12


Centre Cívic Matas i Ramis15 de novembre a les 19 h

Duo Maxé- Malechova Tomàs Maxé, baríton; i Marie Malechová, piano.

Brahms - Dvořak

De Brahms es recorda sovint que no tenia una opinió generosa del treball dels seus contemporanis, però no va ser el cas amb Dvořák. Els dos compositors varen entrar en contacte per primer cop quan Dvořák va sol·licitar per segona vegada la beca estatal atorgada a joves músics. En aquell moment, l’actual i famós Brahms va ser un dels membres (a contracor) del comitè que decidia sobre l’assignació de les subvencions. Ja aleshores aquest tenia una gran admiració i estima pel treball de Dvořák així que, a més de d’atorgar-li la beca (que va rebre un total de cinc vegades), va recomanar al prometedor compositor bohemi al seu editor berlinès Fritz Simrock. La correspondència de Dvořák mostra que ell era extremadament aficionat a Brahms, tant que en la seva sisena simfonia li ret homenatge a nivell musical i estructural, sense deixar-se perdre la seva pròpia personalitat. Després del retorn d’Amèrica per part de Dvořák, Brahms va intentar convèncer-lo que es mudés a Viena amb tota la seva família oferint-li la seva propietat, encara que sense èxit. El març de 1897, Dvořák va viatjar a Viena per visitar Brahms, afectat ja d’una malaltia terminal. Un mes més tard va assistir al seu funeral, i com si s’hagués tancat el cercle, Dvořák va ser nombrat membre del jurat per la beca estatal, ocupant així la vacant que el seu mestre i amic Brahms havia deixat.

J.Brahms Vier Ernste Gesänge op.121 (Cants Seriosos)A.Dvořák Cançons Bíbliques op.99


Casal de Barri El Pirineu - Can Baró 20 de novembre a les 19 h

El concert tindrà lloc a la parròquia del Crist Redemptor (Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 34).

Tri-to Brass EnsembleSusana Marco; Natxo Jiménez; Sebastià Río; Jordi Martí; Miquel Arrué i Pierre Haessler.

Gershwin - Bernstein

Malgrat que no es van conèixer (Gershwin va morir quan Bernstein tenia 19 anys), la relació entre els dos genis de la música nord-americana és evident. Bernstein va estudiar Gershwin, el va interpretar i el va explicar. Al seu concert Didàctic, datat a 1 de febrer de 1958, Què fa que una música sigui americana comença parlant d’Un americà a Paris. El seu musical West side story té arrels a la música de Gershwin, concretament al seu Rhapsody in blue. A aquest concert mostra com el llegat musical d’un compositor és agafat per la següent generació i el fa evolucionar de manera genial.

G. Gershwin SummertimeG. Gershwin Un americà a Paris (selecció) L. Bernstein West Side Story (selecció)


Centre Cívic Casa Groga 22 de novembre a les 19 h

Duo Amoria Teresa Rojas, veu; Raúl Sandin, guitarra.

Emili Pujol- Luys Narvaez

L’admiració d’Emili Pujol (1886- 1980) pels violistes de mà espanyols i altres autors ibèrics va quedar plasmada en les diverses transcripcions que va realitzar, així com en l’enregistrament d’un disc amb la soprano Rosa Barbany (1954). Destacarem la seva transcripció de Los Seys Libros del Delfín de Luys de Narváez (1538) per a la sèrie Monuments de la Musica Espanyola (1941). El programa inclou, a més de transcripcions de les obres de Naváez, obres originals de Pujol amb inspiració en música popular catalana, com el seu Estudi LI basat en el Cant dels Ocells i Aquelarre (Plou i fa Sol).

L.de Narváez La Bella Malmaridada, Fantasía X, Con qué la lavaré, Arde Corazón Arde, Milles Regrets (Canción del Emperador), Paseábase el Rey Moro, Y la mía cinta dorada (variaciones), Y la mía cinta dorada (canción)E. Pujol Els Tres Tambors, Aquelarre (Plou i fa sol), Estudio LI (El Cant dels Ocells)


Casal d’Entitats Mas Guinardó24 de novembre a les 19 h

Yoko Suzukipiano

Mompou-Chopin - Falla-Debussy

La profunda admiració que Frederic Mompou sentia per Frederic Chopin es va plasmar a dues obres del compositor català: Variacions sobre un tema de Chopin i a Cançó i Dansa n. 6, on recupera el tema principal de la “Fantasia Impromptu” op. 66 de Chopin.Amb La vida breve comença el diàleg musical entre Manuel de Falla i Claude Debussy. Quan es van conèixer a París, Falla va fer una interpretació d’aquesta obra que va agradar molt a Debussy, iniciant una amistat que duraria la resta de les seves vides. A la mort del compositor francès, Falla li dedicà l’obra Le Tombeau de Claude Debussy. Altrament, podem traçar la influència de Falla en Debussy a través de La porte du vin, inspirada en una postal de la Porta del vi de l’Alhambra que Falla va enviar a Debussy deixant-lo fascinat.

F. Mompou Variacions sobre un tema de Chopin (seleccions)F. Mompou Cançó i dansa n. 6F. Chopin Fantasia Impromptu, op. pòst. 66F. Chopin Estudi Op.10-12 “Revolucionari”M. de Falla Dansa n. 1 “La vida breve”M. de Falla “Le Tombeau de Claude Debussy”C. Debussy “La porte du vin” de Préludes II n. 3C. Debussy “La fille aux cheveux de lin” de Préludes I n.8C. Debussy “Ce qu’a vu le Vent d’Ouest” de Préludes I n.7


Biblioteca El Carmel - Juan Marsé27 de novembre a les 19 h

Duo Krieger Kobekina Romina Krieger, soprano; Olga Kobekina, piano.

Clara Schumann - Robert Schumann

Paraules d’amor, un viatge imaginari que comença l’any 1844 amb la publicació dels 6 lieder de Clara Schumann. L’amor, les melodies i, sobretot, el text d’algunesd’aquestes peces, ens guiaran per un llarg viatge tot descobrint la vida extraordinària i el vincle entre Clara i Robert Schumann.

C. W. Schumann Sechs Lieder Op. 13Ich stand in dunklen Träumen, Sie liebten sich beide, Liebeszauber, Der Mond kommt still gegangen, Ich hab’ in deinem Auge, Die stille LotosblumeC. W. Schumann Lieder Op. 12Liebst du um schonheit, Lorelei R. Schumann Du bist wie eine blume Op. 25, n. 24 R. Schumann Widmung Op. 25, n.1R. Schumann Dichterliebe, Op. 48Im wunderschönen Monat Mai, Wenn ich in deine Augen seh


Sala Polivalent de Montbau29 de novembre a les 19 h

Elisabet Gimeno- Anna PuigmartíElisabet Gimeno, soprano; Anna Puigmartí, piano.

Mozart - Martin i Soler

La soprano Elisabet Gimeno i la pianista Anna Puigmartí ens ofereixen un recorregut per les composicions de Martin i Soler i Mozart. D’una banda, escoltarem sis de les XII Canzonette italiane dedicate alle dame de Martin i Soler. Favorit de Caterina II de Rússia i molt més conegut a la seva època que Mozart, el valencià dedica aquestes cançons a dames ingènues.D’altra banda, sentirem un recull de lieder de Mozart i coneixerem alguns personatges de les seves òperes (una diva, un adolescent, una criada i una dama de la noblesa).


ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Centre Cívic Guinardó25 d’octubre a les 19 h

CONFERÈNCIA – CONCERT: WAGNER & MEYERBEER. L’AMISTAT TRENCADAConferència sobre l’amistat entre aquests dos compositors. Vinculat a la conferència hi haurà un concert líric on s’interpretaran peces, tant d’aquests dos compositors com d’altres.


ACTIVITATS INFANTILS

CONCERTS FAMILIARS: DIÀLEG A TRAVÉS DE LA HISTÒRIAMiguel Zamarripa i Biel Camós. Flauta barroca, flabiol, flauta travessera, flautí i teclat.

En aquest concert familiar veurem com dialoguen els compositors clàssics amb els temes populars, com cadascun d’ells els ha reinterpretat segons el seu estil.

Centre Cívic Carmel28 d’octubre a les 12 h

Casal de Barri Can Travi3 de novembre a les 12 h

Centre Cívic Guinardó18 de novembre a les 12 h


TALLER FAMILIAR: LA FAMÍLIA MOZART

Entrada gratuïta (Inscripció prèvia als diferents equipaments organitzadors del cicle, fins al 7 de novembre).

Taller centrat en la família Mozart. El gran Wolfgang Amadeus Mozart, el seu pare, Leopold, que també va ser compositor i el seu professor de música, i la germana de Mozart, Nannerl, que va ser una gran pianista i van fer una gran carrera per tot Europa amb el seu germà tocant el piano a quatre mansAl llarg de la sessió hi haurà audicions per escoltar les seves composicions, danses, jocs, arts plàstiques i contes. Un taller per a descobrir i gaudir de la música dels Mozart!Tallerista: Laia Camps

Sala Polivalent de Montbau11 de novembre a les 12 h

Edat: de 3 a 8 anys.

Cloenda XIX Clàssica a Horta- Guinardó

Parc del Guinardó2 de desembre a les 12 h

Entrada lliure

En cas de pluja el concert es trasllada al Casal de la Font d’en Fargues

Mostra de diferents escoles de música del Districte d’Horta-GuinardóEls alumnes de les diferents escoles de música del Districte Horta-Guinardó ens delectaran amb petites mostres de 15 minuts cadascuna, fent-nos descobrir diversos indrets dels Parc del Guinardó.

Concert final a càrrec de l’Orquestra Simfònica Teckné.

Sala Polivalent de MontbauC Domènech i Montaner, 3 . Tel: 659 770 401Bus: V21, 27, 60 73, 76.Metro: Montbau (L3) Recinte Modernista de Sant PauSant Antoni Maria Claret, 167Metro: Sant Pau – Dos de Maig (L5)Bus: H8, 19, 20, 45, 47, 50, 51, 92, 117, 192

Centre Cívic CarmelSantuari, 27. Tel: 93 256 33 33Bus: V17, 87, 92, 119, 129Metro: El Coll – Teixonera (L5)

Centre Cívic Casa GrogaAv. Jordà, 27. Tel: 93 418 65 31Bus: 19, 27, 60, 73, 76, 135, V15, V21Metro: Vall d’Hebron (L3 i L5)

Centre Cívic GuinardóRonda Guinardó, 113-141. Tel: 93 450 39 87.Bus: 32, 39, 55, H6, 117, 192. Metro: Guinardó – Hospital de Sant Pau (L4)

Centre Cívic Matas i RamisFeliu i Codina, 20. Tel: 93 407 23 56Bus: 19, 45, 86, 87, 102, 185, V21Metro: Horta (L5) i Valldaura (L3)

Centre Cívic TeixoneraArenys, 75. Tel: 93 256 33 88Bus: H4, V15, 19, 27, 60, 119Metro: Vall d’Hebron (L3-L5) i El Coll Teixonera (L5)Sortida c/ Arenys

Espai Jove Boca NordAgudells, 37-45. Tel: 93 429 93 69Bus: V21, 39, 86, 87, 119. Metro: Horta (L5)

Adreces:

Casal d’Entitats Mas GuinardóPl. Salvador Riera, 2. Tel. 93 446 14 29Bus: 117Metro: Guinardó – Hospital de Sant Pau (L4)

Casal de Barri Vall d’Hebron-Can TraviAv. Cardenal Vidal Barraquer, 45. Tel. 93 428 98 48Bus: V21, 45, 102. Metro: Mundet (L3)

Casal de Barri Font d’en FarguesPedrell, 67-69. Tel. 93 420 59 41Bus: 39, 117. Metro: Carmel (L5) i Horta (L5)

Casal de Barri Can Baró - el PirineuJosep Serrano, 57. Tel. 93 219 92 24Bus: 32, 39, 45, 114

Biblioteca El Carmel-Juan MarséMurtra, 135-145. Tel: 93 407 28 70Bus: 28, 86, 92, 119. Metro: El Carmel (L5)

Biblioteca Guinardó-Mercè RodoredaCamèlies, 76-80. Tel: 93 435 31 70.Bus: 31, 32, 39, 55, 114, N6. Metro: Alfons X (L4)

Biblioteca Horta-Can MarinerVent, 1. Tel: 93 420 82 85Bus: 39, 45, 86, 87, 112, 185.Metro: Horta (L5)

Biblioteca Montbau – Albert Pérez-BaróArquitectura, 8. Tel 93 427 07 47Bus: V21, 27, 60 73, 76. Metro: Montbau (L3)

Parc del Laberint d’HortaPasseig dels Castanyers, 1.Bus:27, 60, 73, 76, B19. Metro: Mundet (L3)

Col·laboren:

twitter.com/Bcn_HG #classicahg

Clàssica Horta Guinardó 2018

facebook.com/ classicahortaguinardo

Comparteix la teva experiència de la Clàssica a Horta-Guinardó perquè ningú s’ho perdi:

I podeu escoltar les propostes d’aquesta edició a:

Del 20 d’octubre al 2 de desembre de 2018 · Heitor Villa-lobos - Agustin Barrios Mangoré...

Documents

Transcript of Del 20 d’octubre al 2 de desembre de 2018 · Heitor Villa-lobos - Agustin Barrios Mangoré...