DECÁLOGO DE ORTOGRAFÍA

2
DECÀLEG D’ORTOGRAFIA 1. Les formes és i són del verb ser s’accentuen en valencià. 2. L’única conjunció copulativa en valencià és i (mai /y / o /e/). 3. Les terminacions del pretèrit imperfet de la primera conjugació s’escriuen amb v: cantava, amava; la segona i tercera conjugació acaben en –ia (volia, dormia). 4. Els dígrafs /ss/ i /l/ són sempre intervocàlics. El primer representa un so sord; el segon s’empra només en aquelles paraules que comencen per col-, al-, il-, mil-, pel-. 5. Els articles el i la, i la preposició de s’apostrofen quan la paraula que els segueix comença per vocal. 6. L’accent en valencià serà sempre tancat per a les vocals /í/ i /ú/, mentre que la /à/ tindrà sempre accent obert. 7. Escriurem majúscula després de punt i minúscula després de punt i coma, dos punts o coma (llevat que la paraula que segueixa aquests signes de puntuació siga un nom propi). 8. En valencià s’escriu /qua-/ i /quo-/ (mai *cua o *cuo). 9. Cal diferenciar entre perquè/ per què. 10. Normes generals d’accentuació; normes dels monosílabs i els accents diacrítics. DECÁLOGO DE ORTOGRAFÍA 1. Las formas es y son del verbo ser no se acentúan en castellano.

description

 

Transcript of DECÁLOGO DE ORTOGRAFÍA

Page 1: DECÁLOGO DE ORTOGRAFÍA

DECÀLEG D’ORTOGRAFIA1. Les formes és i són del verb ser s’accentuen en valencià.

2. L’única conjunció copulativa en valencià és i (mai /y / o /e/).

3. Les terminacions del pretèrit imperfet de la primera

conjugació s’escriuen amb v: cantava, amava; la segona i

tercera conjugació acaben en –ia (volia, dormia).

4. Els dígrafs /ss/ i /l·l/ són sempre intervocàlics. El primer

representa un so sord; el segon s’empra només en aquelles

paraules que comencen per col-, al-, il-, mil-, pel-.

5. Els articles el i la, i la preposició de s’apostrofen quan la

paraula que els segueix comença per vocal.

6. L’accent en valencià serà sempre tancat per a les vocals /í/

i /ú/, mentre que la /à/ tindrà sempre accent obert.

7. Escriurem majúscula després de punt i minúscula després

de punt i coma, dos punts o coma (llevat que la paraula que

segueixa aquests signes de puntuació siga un nom propi).

8. En valencià s’escriu /qua-/ i /quo-/ (mai *cua o *cuo).

9. Cal diferenciar entre perquè/ per què.

10. Normes generals d’accentuació; normes dels

monosíl·labs i els accents diacrítics.

DECÁLOGO DE ORTOGRAFÍA1. Las formas es y son del verbo ser no se acentúan en

castellano.

2. La conjunción copulativa en castellano es y; ésta cambiará

a e cuando preceda a una palabra que comience por i- .

3. Las terminaciones del pretérito imperfecto de la primera

conjugación se escriben con b: cantaba, amaba; la segunda y

tercera conjugación acaban en –ía (quería, dormía).

4. Las grafías /ss/ y /l·l/ no se utilizan en castellano.

5. En castellano no hay apóstrofe (‘)

6. La tilde en castellano es siempre cerrada. Por ello, todas

las vocales, incluyendo la a, se acentuarán del mismo modo.

7. Escribiremos mayúscula detrás de punto; detrás de punto y

coma, dos puntos o coma, escribiremos minúscula (a no ser

que la palabra que siga a estos signos de puntuación sea un

nombre propio).

8. En castellano los grupos consonánticos son /-mp-/ y /-

mb-/ y no */-nv/.

9. Hay que diferenciar entre porque/ por qué/ por que/ porqué.

10. Reglas generales de acentuación; reglas para los

monosílabos y los acentos diacríticos.