Num. 43 gener-març 1996 250 pessetes

SA SELLAde Sencelles

Entrevista:

Picassoques

Cases i Terres:

can Raió

Música

Visita a Cen-telles

Noticiari

Cartes

Bruixeries

PERE CIRER VERDServei TècnicMóvil 908 63 00 91

Oficina:C/. Cabana, 65 - Pont DlncaTel.: 79 46 18

GESTIMOTOR, S.A.L.C/. Licorers, Solar 176 B 3Pol. Industrial MarratxíMallorca - Baleares

Case Poclain

PRODUCTES DE NETEJA

CATALINA REINES I ALTRES C.B.CAMÍ VELL D'INCA, 207310 CAMPANE!

©51 61 08-51 6989

SA SELLA

Editorial

Quan arribes al poble pel carrer dels Donants de Sang, et dóna unasensació estranya, no saps ben bé que t'espera després de pujar la petitacosta del polisportiu, i allà el trobes, quin pagat que han posat per taparun clot que feia nosa, perquè després de tantes setmanes de veure elforat, s'havia d'arreglar; es clar arribava Sta. Águeda. Quina vergonyasenyors meus, pensar que amb una simple palada d'asfalt s'arreglarà lacosa. No seria més convenient que es posas una capa de bell nou a tot elcarrer? Es que si només n'hi hagués un que està malament la cosacanviaria, però és que a quasi tot el poble hi h el mateix problema: elsforats.

Aquesta problema que sembla tant important es deu haver de dur aun "pleno", si, ho heu llegit bé, important, ja que deu fer bastant demesos que els carrers de Jaume Sard, ple de forats, el de Bons Aires,que pareix de les muntanyes russes, entre d'altres estan en un estatdeplorable queja no saps on has de posar el peu o la roda, si a la dretao a l'esquerra per anar esquivant obstacles un darrere l'altre.

Però aquesta és la qüestió: A qui haurem de demanar els doblers perarreglar-los, als mateixos sencellers o a qualque conselleria?, si peradobar les façanes de les cases de la plaça han vingut de la Conselleriad'Agricultura, aquests poden venir de la de Sanitat o de Benestar Social,per exemple.

Es necessari posar fil a l'agulla ben aviat i deixar-nos d'històries quela situació de cada vegada es posa més complicada donant una imatgemolt trista als que venen a conèixer el nostre poble.

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):Joana Ferragut FíolJoan Florit Horrach

Joan Florit SalasGuillem Mut Llabrés

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):Miquel Amorós Montserrat

BarramotMaria Florit Amengual

Antònia Florit SalasMargalida Llabrés Fiol

Jordi Llabrés SansTomeu Morro Oliver

Maria Vich CirerGuillem Zuàzaga Llabrés

Nota de la Redacció:Els articles d'aquesta revista expressen única-ment l'opinió dels propis autors.

Revista Sa SellaC/ Antoni Maura, 5CP 07140 Sencelles Mallorca

Portada: Homenatge a El Portal de Centelles.

Dipòsit legal: PM 400-89

Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.Imprimeix: Tirrena SACarrer J. GrisTel. 555212 Manacor

SA SELLA

Sencelles, lahistòria comuna

amb LlucLluc és la casa pairal de la nostra Patro-

na mal lorquina . Lluc és així com canta elpoble piatós,

La "casa d'or", on "Mallorcaditxosa guardava una flor,a dins una encletxa, tot baixd'un pujol",..."La flor és la Verge Morena deLluc,que en l'altura esperava trobarlloc segur..."

No és estranydoncs que si laVerge Morena és laMadona M a l l o r -quina, cada po-ble i cada racód 'aquest nostresolar estigui benlligat amb lahistò-riadel Santuari.

Avui el que uso f e r i r e m seranun grapat de fiteshistòriques i talvegada malg a r b a d e sd'aquesta noblehistòria.

La primera que trobam la recollim delLlibre de Presentalles de Ntra. Sra., i diul i t e ra lment : "A 29 de setembre de 1561dóna la dona Joana, mul le r de Pere Aloyde Sancellas, una vergueta d'or a Ntra.Dona per promesa havia feta". En el l l ibrede Contes del mateix monasteri hi ha unanota datada de 1620 i diu que la col·lectaprincipal de blat del mateix any es va ferper les viles de Montuïri , Manacpr, Artà,

F e l a n i t x , Por re res , S ta M a r g a l i d a ,Santanyí , L lucmajor , sa Pobla, Sineu,Sencelles, Inca, Binissalem, Sta. Maria ipart de Ciutat, recollint un total de 181quarterades.

Dia 10 d'agost de 1884, es va coronarpontif ic ialment la Verge de Lluc, era ales-hores Bisbe de Mallorca l 'Excm. i Rvdm.Sr. D. Mateu Jaume i Garau (1811-1886),conegut principalment pel "Bisbe vell", quedegut a la seva pobre salut hagué de pele-grinar fins a Lluc damunt d'una cadira por-tada per 16 forts pagesos que representa-ven les distintes poblacions de Mallorca. Lacerimònia fou tan concorreguda que divenles cròniques oficials que mai s'havia visttanta gent aplegada. Hi havia uns tretze milp e l e g r i n s v ingu t s de totes les v i les deMallorca, presidits pel seu respectiu rec-

tor. Aleshoresa Sencelles hihavia l ' E c ò -nom Rvd. D.B a r t o m e uVerd. Cadapoble portavala seva bande-ra, que llavorsq u e d a r i e n alSantuar i coma insigne ofre-na a la nostreM a r e .Suposam quela deSencelles comla dels a l tespobles encara

roman allà, vetllant per nosaltres com unciri o com una pregària viva.

Pel gener de 1909 començaren a Lluc lesobres de la Via Monumental dels misterisdel Rosari. Els medallons que representenels 15 misteris, foren modeláis per l 'escul-tor Josep Llimona; les parròquies mallor-quines s 'encarregaren de costejar-los.

El misteri de la Coronació d'Espines fou

SA SELLA

ofrena de Sant Pere de Sencelles, Sta.Maria de Costi tx i Sant Cr is tòfol deBiniali.

L'any 1949 la Mare de Déu de Lluc va vi-sitar el nostre poble, que li reté caluros ho-menatge nomenant-la Batlesa Honoraria. Dia4 de desembre de1954 commemorantl 'Any Marià, laMoreneta tornà avisitar-nos, des deles hores és Ella pa-trona de la nostraVila

L'any 1984 esva celebrar el 1erCen tena r i de laCoronac ió de laMare de Déu, i elseu trono fou de-corat amb els es-cuts de les viles deMallorca. L'escutde Sencelles es obra de l 'escultor TomàsLlorente. Fou presentat al Santuari dia 8d'abri l de 1984, durant la celebració deles pelegrinacions dels arxiprestats deSta. Maria i Sencelles. L'escut fou coste-jat per l'Exc. i Mgn. Consistori.

L'any 1990, Rvd.Sr. D. Gabriel Ramis,vice-postulador de la causa de Beatifica-ció de Sor Francinaina de la Mare de Déudels Dolors, Cirer i Carbonell concedí ala Basílica de Ntra. Sra. de Lluc una par-t í c u l a "ex ossibus" de la Bea ta deSencelles. Està guardada dins un re l icar i

de metall daurat i l 'acompanya un docu-ment signat i segellat pel Bisbe que provala seva autenticitat.

L 'any 1991, la Nostra Mare tornà aSencelles en visita oficial. A principis d'hi-vern entrava triomfant dins la vila.

Aquesta vega-da tengué el seut rono a l'EsglésiaP a r r o q u i a l i alCentre de la 3a

Edat. Per acabarvolem agrair a naMaria Vich la sevacol·laboració, endeixer-nos la foto-grafia que il·lustrael reportatge. Cor-respon a unapelegrinació de laCongregació de laCort Angèlica deSant Lluís

Gonzaga de Sencelles, en temps del rectoratRvd. Sr. D. Guillem Parera i Pasqual. Mercèsde tot cor.

Servesquin aquestes "quatre" notes perdespertar l 'interès de tots vostès i profes-sem un més gran amor cap a la NostraMare, Santa Maria, Morena de Lluc:

De tot poble i alquería,d'Inca, Sencelles i Artà.,cap a Lluc feis-nos pujarcantant goigs, Verge Maria.

Jordi Llabrés Sans

PUB

:>̂

sencellesc/ Constitució, 10

SA SELLA

BRUIXERIESNo es pot sentir la Mallorca màgica sense la

vivència de les cisternes. Les cases antigues i lesrurals tenien, generalment en el seu interior, laboca de la cisterna.

Allà es recullen les aigües de la pluja. Els diesde tempestat, s'escolta com ressonen els caudaisper enmig de les profunditats. Quan hi ha tormentaes diu que l'aigua és dolenta a causa de l'electri-citat i convé no almacenar-la.

La cisterna ésun món màgic quesubjeu a la casa.En ple estiu, elpoal ascendeixfent renou, deixantcaure el preciat lí-quid en la seva as-censió i l 'aiguatreu la frescor, lapuresa i el misterid'aquelles interio-ritats remotes de lacisterna. Bastaguaitar a la sevaboca per tenir unavisió antiga i sem-pre misteriosa.Allà estam nosal-tres mateixos, con-vertits en un ésserencantat, tremolant en el mirall de les aigües. Fentecos amb les nostres paraules, guardant els se-crets de l'altre món.

nes de fàbula. Aquestes practiques estaven tantesteses, que en el Concili de Toledo de l'any 693d.C.. es va anatematitzà a tots aquells que segui-en rendint culte a les fonts.

El culte consisteix encara avui a tirar pa a lesfonts. Amb això es suministra aliment a les nim-fes i es guanya el seu favor, però també s'exer-ceix un tipus peculiar de hidromància ja que de-pèn de com caiga i suri el roegó aconseguint sig-nes damunt el futur que ens espera. Al segleXVIII, en un d'aquests rius-el de Sant Lufo- elsnins malalts eren banyats tres vegades, tirant pos-teriorment la seva camisa a l'aigua. Si surava,era senyal de curació. Si s'ofegava, el petit ana-

va a morir.

" ̂ ¿¿XA "4:%!¿<Ai3

Pous i cisternes són entitats "vives", que encerta manera tenen una relació amb l'home mésmàgica que mecànica. Per això no ens had'extranyar que hi hagin hagut també fonts de lle-gendes. La principal és la referent a les "donesd'aigua".

Procedeixen de les antigues nimfes de les fontsi els estancs, de cultes que cercaven la proteccióde les aigües medicinals regides per aquestes do-

Tot allò ensrecorda el pa-per sagrat del'aigua, semprepròxim als san-tuaris, així comla seva caracte-rització dequalque cosafemenina noens estranyi,doncs, que elfolklore con-servi tal qual elpaper de aques-tes antiguesnimfes ja exis-tents abans delscultes romans.D'ells descen-

deixen les nostres dones d'aigua.

A Mallorca hi ha na Maria enganxa. Com elseu nom indica, es tracta d'una nimfa que habitaa més profund dels pous i cisternes. Si qualcú esdescuida guaitant al coll, l'enganxa con un gan-xo arrossegant-lo al fons de les tenebres aquàti-ques, d'on no tornarà.

Les denominades " dones d'aigua" són unspersonatges bastant populars. Éssers de gran be-llesa, posseïdors de grans riqueses, podien caureenamorats d'homes corrents. A lo ,millor, es trac-tava d'un fadrí un poc dissipat que - quan arriba-

SA SELLA

va per la nit a ca seva- ho trobava tot tant net iordenat. Després d'algunes nits, picat per la curi-ositat, s'amagava. I era llavors com descobria ala "dona d'aigua" sortint de la cisterna per fer-liamorosament el "menage".

Si tots dos s'estimaven, es podien casar. Peròbaix la condició de que era ell mai pronunciariafrase alguna sobre la seva condició de "dones d'ai-gua".

Naturalment, com passa en tots els matrimo-nis, arribava un dia en que es barallaven i llavors,potser involuntàriament, sortia dels llavis de l'es-

pòs l'expressió fatal: " aquesta dona d'aigua"...

Immediatament, la bella desapareixia per notornar mai més. Això sí, els vespres, s'escoltavaa la cisterna un glob-glob-glob que , deien, eral'etern lament de la dona d'aigua que va perdreel seu amor.

Sortint de Santa Maria a Sencelles, abans d'ar-ribar a Ses Alqueries, a la dreta del camí, es veuuna casa amb planta baixa que té enfront d'ellauna cisterna. Tant la casa com el pou estan en-cantats, i diuen que si un s'acosta sigil-losamental pou i escolta sense acostar-s'hi massa, escolta-rà un "glee, glee" constant. És la "dona d'aigua"que dorm a les seves profunditats.

Miquel Amorós Monserrat

CartesProblemàtica lingüística

No sé si algú estarà en contra de les mevesparaules, però la veritat és que no m'importa.

El motiu que em fa escriure aquesta carta,és la problemàtica que existeix respecte a lanostra llengua. I és que ja estic cansada desentir insults i menyspreus sobre ella.

Fa fàstic sentir a dir que les persones quesom tractades de catalanistes som égoïstes,perquè volem fer que la gent que ve al nostrepoble, a les nostres terres, xerrin amb el nos-tre idioma.

Oh!!, Déu Pare Tot Poderós!!!que siguem tan égoïstes!!

perdonau

No us preocupeu, serem nosaltres els quiens acomodarem als vostres desitjós. Sí, dei-xarem de banda la nostra cultura per tal de noprovocar la guerra civil!!.

Per l'amor de Déu, on s'ha vist mai!!. Nosé que opinareu vosaltres, però segons el meuparer, una persona que vulgui viatjar arreu del

món hauria d'aprendre o al manco entendre lesllengües del països que visita. Res més faltariasi, per una persona que volgués vis i tarAnglaterra o França, tota la gent d'allà haguésd'aprendre l'idioma del visitant.

Estau-ne ben segurs, de que si anàssem aMadrid, ningú es prendria la molèstia de par-lar-nos en mallorquí, i per què nosaltres sí? Ésque som més beneits o tal vegada més educats?.I, quantes de vegades heu hagut d'aguantar allòde: Habí eme en Cristiano que no le entiendo?.

Per tant, a tots aquells "forasters" que ve-nen a Mallorca, benvinguts siguin, me'n fot,però que no ens imposin la seva llengua, sónells els qui s'han d'adaptar a nosaltres, i nonosaltres a ells.

Només dir-vos que una llengua no només sónparaules; una llengua és tota una cultura i totauna vida, i per tant val la pena lluitar per ella ino permetre que sigui menyspreada com ho estàessent.

Així que, lluitem per ella, la llengua és feinade tots!!.

Xisca Cirer i Cirer

SA SELLA

Coral Centcelles de ConstantíAmb el desig de satisfer les inqui-

etuds musicals del nostre poble(Constantí, el Tarragonès), es fa for-mar la Coral Centcelles de Constantí,dirigida per la Sra. Remei Teli i el Sr.Anton Pascual, amb l'ànim d'augmen-tar el nivell cultural de la nostra vila ide donar-la a conèixer arreu de lesnostres contrades.

El nom escollit pertany al monu-ment paleocristià situat en el nostreterme, conegut en tot el món i orgulldels constantinencs.

S'ha de remarcar que la coral nova començar de zero, sinó que es va formar apartir d'una base força sòlida, la tradició mu-sical, com va ser l'Orfeó, les orquestres, grupsteatrals representant obres líriques, Cor Par-roquial, grups de folk, conjunts, etc...

Intentem que dintre del nostra repertoriestiguin representades tant les cançons popu-lars catalanes, com també cançons religioses iprofanes dels grans compositors considerats"clàssics".

Vàrem debutar el 28 d'abril del 1991, din-tre dels actes de la Setmana Cultural, amb unpetit recull de cançons com, Muntanyes delCanigó, Vós sou Senyor, El mal caçador, Lamare cantora, No tardis Jack, etc. Posterior-ment vam actuar a les Festes Majors de laPobla de Mafumet i de Vilallonga del Camp. Iper honorar el nostre patró Sant Feliu, vamfer l'estrena de la missa Te Deum Laudamundel mestre Perosi. L'Onze de setembre, ambmotiu de la inauguració del monument al Pre-sident Lluís Companys, a la plaça de les Es-coles, hi vàrem participar amb un concert demúsica catalana, a petició de l'Excm. Ajunta-ment. Després hem cantat a Cornudella,Porrera, l'Espluga Calba, Alcover, i a moltsd'altres indrets.

També vam participar a la Primera Troba-

da de Cançó Marinera i Havaneres de Creixell.En aquesta ocasió la coral va estrenar El meuavi, cançó catalana a quatre veus mixtes iCreixell, Creixell, obra que es va composarper aquesta trobada. És de remarcar el fet depoder cantar amb corals amb tants d'anys detra jectòr ia (El Serral lo, la Pobla deMontornès, l'Àncora, Cor Al·leluia, CoralAugusta i coral d'Altafulla) i fer un paper moltdigne al costat d'elles.

Fins avui, la nostra trajectòria ha estat sa-tisfactòria, tot i que els primers passos sónsempre els més dificultosos.

La finalitat de la Coral no és lucrativa, perla qual cosa les aportacions econòmiques querebem estan destinades a equipar-la; i el pri-mer pas fou la compra d'un teclat musical.

Actualment, la Coral està seguint a bon rit-me els assajos, a fi d'ampliar el nostre reper-tori i perfeccionar-lo.

El nostre objectiu prioritari és formar partdel Grup de Corals de Catalunya. En aquestsmoments, la Coral compta amb 40 cantaires,dos directors i el suport popular per aconse-guir les fites proposades.

Coral Centcelles. La Revista de Constantí.

8"

SA SELLA

Cases i Terres

Can Raió (II)

Continua de l'anterior número.

Els cereals i la vinya han estat des de tempsremots els conreus principals d'aquestes ter-res.

A l'època islàmica s'aprofitaven també lesbasses de la zona per sembrar hortalisses, lle-guminoses i plantestèxtils.

Està documentatigualment que al se-gle XIV s'hi feia so-bretot la vinya i hihavia nombrosesguardes d'ovelles icabres.

Ac tua lmen t fanprincipalment gira-sol, colza, maragall igra per a les ovelles.També, a pat i r del 'excavació l ' a n y1966 d'un pou, des-prés de molts d ' in-tents infructuosos detrobar aigua, s'inten-tà l'explotació d'ar-brers fruiters.

Recentment s'hatornat introduir la vinya, l'ametllerar i s'hansembrat 5000 garrofers, com a aposta cap a larevitalització del camp, adherint-se al pla dereforestació.

Seguint la tradició d'orientar el frontis prin-cipal cap al sud, s'excedeix a la clastra de canRaió a través d'un altíssim portal forà que estàjust ran del camí d'Algaida.

Aquesta portassa necessita d'uns rails per

poder-se obrir, degut a l'enorme pes de la fus-ta. La testera que corona l'arc és un afegitóbastant posterior a la construcció del portal.

La clastra està només parcialment empedra-da amb unes precioses lloses llargarudes i blan-quinoses , desgastades pel pas dels anys i lagent.

Aquí, dins el recinte, no hi manca un puja-dor de senyores, un pedrís de pedra, un rellot-

ge de sol, un coll decisterna, piques, al-fàbies, carretons debatre , r amel le r s icossiols arrecerats.L'arbre que presideixla clastra és un pràc-tic til·ler.

A la part no em-pedrada abans hi ha-via els boals i demésestances dels missat-ges que varen haverd'ésser esbucadesperò dels que esguarden els pilastresque sostenien lesporxades.

El portal princi-pal, d 'arc de migpunt, està enquadratdins el típic rectan-

gle, però tot ell de mares. A la dovella clau hiha l'escut de la família Raió, que representauna petita raia de llaurar.

Una vegada que la família Pizà comprà lescases (a finals dels anys 20) hi va fer una sèriede reformes. Una d'elles aixecar la teulada perconvertir les antigues sales en estances per alssenyors i poder tenir allà una posada.

El parament del frontis és llis i la distribu-

SA SELLA

ció de les finestres no és simètrica, lle-vat de les de dalt que estan aliniades, ambfilloles de mares i reixes de ferro.

Si entram pel portal principal enstrobam dins el primer aiguavés de la casa,que se separa del segon per un are demarès amb esplèndid. Cadascun dels ai-guavessos té la seva pròpia escala quepuja al pis superior. Aquest fet s'explicaperquè l'escala del primer aiguavés esconstruí durant la reforma del final delsanys trenta, i la primitiva es conservà alsegon aiguavés. A la fotografia queacompanyava l'article de la passada re-vista es veien clarament les dues esca-les.

Continuarà al proper número.

Maria Florit Amengual i Joan FloritHorrach

Deu Anys de Vida

A SA SELLA número 6 corresponent al mes de març de 1985 hi podíem llegir la preparacióde la Diada de l'Àngel de la caseta de Sarissal que feia el Centre Cultural de Sencelles.

També dins aquesta sella hi trobam la notícia de la signatura per part del Papa del Decret deles Virtuts Heroiques de Sor Francinaina, que a partir d'aquell moment podia efectivament seranomenada com a Venerable.

Dins l'apartat de les cròniques Societat ens assabentàvem del naixement de Miquel ÀngelRamis Coll de can Pelea i de les noces de Joan Perelló Mateu de Muro i Maciana HorrachBibiloni de can Vesit.

1SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 1.OOO Ptes

Nom' .Cognoms'Carrer*Població"Banc o Caixa*carrer:

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevolmembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

Sa Sella Sencelles. Antoni Maura, 5

num.:...ep: .

oficinanúm. de compte:

firma

•

10

SA SELLA

NoticiariEl Club Ciclista Sencelles celebrà dia 15 de

desembre un sopar entre tots els membres delclub i demés simpatitzants per celebrar el finald'una temporada farcida d'èxits. Arnau Comasva ésser el guanyador de la categoria de vete-rans de la correguda de l'indiot que cada anyes fa a sa Indioteria per celebrar les festes deNadal.

El premi Bartomeu Oliver i Amengual queatorga anualment l'Obra Cultural Balear en elmarc dels Premis 31 de Desembre va corres-pondre en l'edició de 1995 al grup de músicaeivissenc Uc pel seu treball de recuperació idifusió de la cultura musical de les Pitiüses. Elpremi va ésser lliurat dia 15 de desembre.

L'Assemblea General de l'Associació dePremsa Forana de Mallorca reunida a Sant Joandia 18 de desembre va acordar per unanimitatmanifestar el seu ferm suport a la política lin-güistica en favor de la unitat de la llengua ca-talana a Mallorca i l'actitud que manten enaquest tema l'actual president de les Illes Ba-lears, Sr. Cristòfol Soler i, al mateix temps,denuncia i rebutja els constants atacs que pa-teix. Sa Sella subscriu plenament l'acord.

L'actitud discriminatòria que manten l'ajun-tament de Sencelles contra Sa Sella va ésserobjecte de manifestacions de suport en defen-sa de la revista per diferents mitjans de comu-nicació de Mallorca entre ells, Pòrtula, L'Es-tel de Mallorca, Coanegra, Punt InformatiuPollença, Badia d'Alcúdia, Ca'n Picafort, Udol,Ariany, Fent Carrerany, etc.

Dia 14 de desembre es va aprovar la novallei de televisions locals que permetrà que fi-nalment les emissions de TVS puguin sortir dela il·legalitat.

Com ja vos vàrem informar, la XXV troba-da Els cors de Mallorca canten Nadal va por-tar fins a Sencelles una desena de lluïdes co-rals que interpretaren les seves peces dia 23de desembre a l'Església de Sant Pere.

A finals de l'any passat es varen conèixeruna sèrie d'irregularitats que va cometre elGovern Balear durant 1992 en la contractacióde nombroses obres públiques, entre elles elstreballs del centre de toxicòmans de ses Garri-gues d'Amunt de Biniali, obres pressuposta-des en més de 134 milions de pessetes.

Dins el Pla d'Obres i Serveis del ConsellInsular de Mallorca corresponent a l'any1996, l'ajuntament ha sol·licitat la inclusiódels treballs de la segona fase del saneja-ment de Biniali valorats en uns 34 milionsde pessetes.

La portada de la Revista Sa Sella delsmesos de novembre-desembre va causar gra-ta impressió ja que la fotografia aèria de lavila cedida per Miquel Fiol era realment es-pectacular. La imatge data de fa un parelld'anys i està presa des de un ultralleuger.

A Sóller s'ha format una coordinadora endefensa de l'aigua que pretén evitar que elprojecte de transvassar l'aigua de la font dela Costera inclogui també la captació de lesfonts que abasteixen la vall de Sóller, ja queaixò podria causar greus prejudicis a la con-ca de la vila.

Dia 20 de desembre els alumnes del Col--

11

SA SELLA

legi Públic can Brii celebraren un festivalescolar, amb actuacions de tots els cursos,al Polisportiu Cobert on estrenaren el teclatelectrònic que els ha regalat la FundacióMossèn Bartomeu Oliver i Amengual.

A l 'apartat Tisorades del suplementForavila Verd del diari de Ciutat El Dia delMundo hi tornà a sortir dia 24 de desembreun extracte de Sa Sella, en aquest ocasió fouun resum de l 'ar t ic le , De Sencelles:sencellers, de Jordi Llabrés Sans dedicat al'escultor Antoni Josep Llabrés Mudoi.

Per Nadal la Capella de la Mare de Déudel Roser va ésser l'escenari d'una enginyo-sa exposició de delicades neules de paperretallades per sor Catalina Crespí.

El patge dels Reis d'Orient va rebre lescartes dels nins i nines de Sencelles el diade cap d'any. Els Reis en persona acudirena la cita anual amb els nins del poble dia 5 degener, i com sempre també se'n recordaren deportar qualque coseta a Sa Sella.

Per unanimitat tots els regidors de l'ajunta-ment de acordaren a un plenari de dia 2 de ge-ner sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Edu-cació i Esports la declaració de Sencelles coma municipi pilot del programa de normalitza-ció lingüística del Govern Balear.

A Palma s'ha constituït una Plataforma endefensa del Ferrocarril que demana la protec-ció dels edificis històrics de l'estació de Ciu-tat, fer compatible la futura nova zona verdadel Parc de les Estacions i el funcionament deltren, la potenciació d'aquest mitjà de transport,el manteniment del Km. O a la Plaça d'Espa-nya i evitar el trasllat de l'estació al Pont delTren.

A principis d'any es va reo-brir la polèmica sobre la instal--lació d'una fàbrica de pinsos aBiniali. Un col·lectiu de perso-nes s'oposa a aquesta indústriapels efectes contaminants quepodria produir amb els seus re-sidus sòlids, fums i aigües bru-tes.

L'any 1996 ha estat declaratper la Conselleria de Cultura,Educació i Esports com l'any deles Rondalles, ja que enguany esel centenari de la publicació delprimer volum de l'aplec de ron-dalles mallorquines d'en Jordides Reco, pseudònim dellingüista Antoni Maria Alcover.

12

SA SELLA

Durant el mes de gener acabaren les obresfetes a cas Capità per convertir una part delcasal en seu de la Fundació Mossèn BartomeuOliver i Amengual. La resta de la casa s'ha ar-ranjat per ésser llogada. Pel mes d'abril la Fun-dació te previst patrocinar una setmana cultu-ral a celebrar al Col·legi Públic can Brii deSencelles.

El diumengeabans de SantAntoni, 14 de ge-ner, fou aprofitat aBiniali per cele-brar-hi la festa delsant amb un fogue-ro i música a la pla-ça de la Puríssimaamb Gui terres iCastanyetes. Tam-poc no faltaren lesbeneïdes a davantla Parròquia.

A Sencelles elfoguero de SantAntoni va ésser or-ganitzat un anymés per l'Associa-ció de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) decan Brii. La festa va comptar amb els sons del'Agrupació es Jonc. I el dia del Sant patró delsanimals, es feren les tradicionals beneïdes a laplaça.

Sencelles ha sol·licitat la inclusió dins el Plad'Equipaments Esportius del Consell Insular deMallorca per 1996 d'una pista de tennis i unade bàsquet al Camp d'Esports sa Sort de donMacià de Biniali. Les obres estan valorades enuns 5 milions de pessetes.

Dia 19 de gener els associats al club de latercera edat de Sencelles anaren d'excursió ala zona de Bunyola on visitaren entre d'altrescoses unes destil·leries on fabriquen palo.

La junta local de l'associació contra el càn-cer va organitzar a la sala de plenaris de la Casade la Vila una conferència per dia 23 de generque sobre la prevenció d'aquesta malaltia feuel doctor Xavier Cortés.

SW*

A la l'església parroquial de Sant Cristòfolde Biniali un reduït nombre de cantaires de laCoral Universitària de les Illes Balears dirigitsper Joan Company oferiren un concert dia 27de gener.

Des de finals de l'any passat han tornat aposar en funcio-nament el restau-rant del carrer deSant Joan deBiniali. El local,

—rr"f~2f ara denominat sat • -t-'"•""¿j***-»"» ,-1 • i ,. •"I Cuina de n Ama,

està en mansd'una família dereconegut presti-gi a la zona turís-tica de Calvià.

La crisi quearrossega la in-dústria sabateraYanko es va agu-ditzar durant elmes de gener.Són molts elssencellers que hi

fan o han fet feina en aquesta empresa emble-màtica del sector del calçat d'Inca.

Dia 2 de febrer Sa Sella organitzà una con-ferència a la capella fonda de l'Església de SantPere de Sencelles, baix el títol de Catòlics, pro-testants i jueus a la Mallorca Contemporàniaimpartida per Pere Fullana, historiador algaidíi actual director de la Gran Enciclopèdia deMallorca. Aquest dia també es començaren arepartir uns adhesius fets per Sa Sella dins laseva campanya per captar més subscriptors quetambé inclou el cartell de Lucky Luck que s'hafet famós per la seva originalitat. Els dos di-buixos són originals de Maria Verdera.

Dia 3 de febrer va morir l 'historiadorsantamarier Mossèn Josep Capó, soci funda-dor juntament amb don Bartomeu Oliver del'Obra Cultural Balear, i a qui recordareu perles fotografies que sortiren al número mono-gràfic de Sa Sella n.30, que estava íntegramentdedicat a don Bartomeu Capità.

13

SA SELLA

Sencelles celebrà un anymés la festa de Santa Águedacom de costum : foguero, tor-rada, carrosses, música deGuiterres i Castanyétes, cer-caviles de xeremiers, etc. Lanovetat fou la inauguració dela façana restaurada de la rec-toria i la peça teatral, Judicia en Gaspar Xoric deSabajanada, estrenada pelgrup de comèdies de la corali or ig inal de BartomeuLlabrés.

Finalment la controvertidafàbrica de pinsos que s'haviade construir prop del camí deMuro pareix que no tirarà endavant. L'oposi-ció d'un col·lectiu de binialers amb l'ajut deSencellers Independents va evitar que aquestainstal·lació contaminant s'establís en sòl rús-tic binialer. A principis de febrer, Maria Vichportaveu dels Independents, autors de les al--legacions al projecte, i Ventura Rubí enceta-ren una polèmica sobre el mèrit d'impedir elbastiment de la indústria.

Segons un estudi elaborat per la Universitatde les Illes Balears, Sencelles és un dels muni-cipis de Mallorca que manco dedica a educa-ció. Només Santa Maria del Camí (628 pts)destina menys doblers per habitant a educacióque Sencelles (819 pts/habitant), en front depobles com Deià (5.668 pts /habi tant) ,Puigpunyent (5.379) o Manacor (14.009).

Els escolars de Sencelles hauran de comple-tar la nova Ensenyança Secundària Obligatò-ria a l'Institut Berenguer d'Anoia ja que en elnou mapa escolar de Mallorca, al municipi deSencelles li ha quedat assignat aquest centre.

La forta mestralada que patí Mallorca la nitde dia 7 i 8 de febrer tingué com a conseqüèn-cia la caiguda d'arbres, cimals, teules, canals ifinestres. La cara de tramuntana de la teuladade l'església de Sant Pere i el campanar pati-ren greus desperfectes, així com també moltsdels pinars del terme.

Dia 7 de febrer el conegut periodista i afec-cionat a l'arqueologia Carlos Garrido denunci-ava des de les pàgines del diari Baleares laconstrucció de xalets a les proximitats del ta-laiot de Son Fred. Per reblir els fonaments s'hanusat les pedres i els clapers del segon talaiotde la zona.

Dimarts 13 de febrer fou la data escollidaper inaugurar les noves oficines de La Caixadel carrer des Rafal de Sencelles.

La jornada de companyonia entre Sa Nostrai l'Associació de Premsa Forana tingué lloc dis-sabte 10 de febrer al polisportiu GermansEscalas de Son Gotleu, a l'edifici central delpolígon de Son Fuster i al Centre Cultural del'entitat.

Els majors de Sencelles anaren a matancesamb una excursió a Son Cervera realitzada dia16 de febrer.

El carnaval es celebrà a Sencelles amb unarua i una festa dia 17 de febrer.

Dia 27 de febrer es celebraren les fetes dela Beata Francinaina, el dia abans el ConsellInsular de Mallorca patrocinà al Polisportiu unasessió de cinema per celebrar el centenari.

Agència de Selleters.

14

SA SELLA

EntrevistaPer entrevistar els protagonistes de la secció

hem anat fora del nostre poble, encara que ells varenconviure una temporada amb nosaltres. Es tractade na Joana i n'Andrés, segurament si deim quetreballen joguines de fusta els coneixereu tot d'una.

- Com vàreu començar a treballar ambjoguines de fusta i quan de temps fa?.

Aquest mes de juliol farà4 anys. Abans n'Andrésfeia feina a una immobiliària i jo treballava al Palaude la Premsa, al diari Última Hora, com a secretàriade direcció, que vaig deixar ja que era una feinamolt bonica encara que molt monòtona, també vaigfer feina a una nàutica un any, més o menys.

A partir d 'aquín'Andrés va decidir agafarun any sabàtic i aixíestudiar qualque opció defeina en la qual nohaguéssim de sortir decasa ni dependre de ningú.

N'Andrés va començara treballar en fusta fentobjectes per nosaltres, s'hade dir que el seu pare el vainfluenciar molt ja que éseducador de presons aAnglaterra i realitzavamolts de tallers demanualitats.

Al començament lanostra idea no era la devendre als mercats sinó ferel que es fa a Anglaterra iEEUU que és la venda percorreu, això no va resultàmalgrat que s'hagués fet tot tipus de marketing. Lasolució més vàlida que vérem fou la de vendre alsmercats; el primer a Sta. Maria.

- Consideres que la joguina de fusta és cara?.

Hem d'entendre que la joguina de fusta, per moltque digui la gent, no és cara. El que passa és queestam acostumats a tenir moltes coses barates. Laimportació és el primer obstacle que tenim ja queens ve una quantitat de joguines de plàstic a preu

regalat.

Hi ha molta de gent que té ganes de tenir la nostrajoguina, però moltes de vegades tampoc la podencostejar ja que si a una família hi ha 4 infants no espoden permetre gastar uns doblers en la joguina.

La joguina de fusta té acceptació i si tothom lapogués comprar, ho faria més ja que és conscientde que té qualitat i duració.

- Quina fou la primera joguina que vàreu fer?

La primera fou la baldufa victoriana, que és unade les més antigues que hi ha. La varen extreured'un llibre americà que data de l'any 1800. Aquestajoguina té molta acceptació ja que és senzilla ipràctica per l'al·lot i no fa falta tenir 7 o 8 anys per

fer-la funcionar.

- Quants de tipus dejoguines feis?

Molts, des de quevàrem començar fèiembaldufes, trens, camions,tot el que podíem. Alprincipi les joguines erenmolt rudimentàries, ensmancava temps per fer-lesja que l'endemà les havíemde vendre als mercats,però a poc a poc hem anatp e r f e c c i o n a n t . L e sjoguines de fusta són moltsenzilles, el que s'ha de ferés posar-hi imaginació.

- Quina és la que méses compra?.

La baldufa victorianaamb el nom, la baldufa

tradicional la pots trobar a tot arreu.

- Quins materials emprau?

La fusta de pi. Vàrem començar utilitzant un tipusde fusta que era molt lleugera, quan li posaves alpal per rodar per si mateixa botava. La base circularha de tenir el pes suficient per poder mantenir-serodant d'una manera simètrica.

Per treballar amb les màquines no hi ha res millor

15

SA SELLA

que la fusta de pi, el problema és que si les màquinesla rebutgen s'esquerda; és a dir que si es fan 100peces només es poden aprofitar unes 60aproximadament.

- Les joguines tenen uns colors molt vius, quintipus de pintura emprau?.

La pintura és ecològica. S'entén per ecològicaaquella que no duu components tòxics com podenésser el plom i altres derivats. És una pintura ques'aferra a la fusta i és molt sòlida, molt cara i delicadaja que simplement amb el transport es pot alterar.

Aquest color tant viu que tenen es degut a queestan fetes amb làtex.

- Sou vosaltres els que feis tota la feina?

Fins ara ho hem fet tot nosaltres, ara bé peratendre la demanda ens hem vist obligats a treballaramb un grup de minusvàlids de Barcelona onaquestes persones treballen amb un aprenentatgeprevi.

- A quins mercats vos podem trobar?.

En tenim de fixes que són el d'Alcúdia el dimartsi els diumenges, el dimecres a Sineu, el dijous a Inca,

el divendres a Son Servera i el dissabte descansam.

- Feis moltes joguines per encàrrec?

Moltes, tot el que són bresos, cavalls, teatres.. .Totel que són peces grosses requereixen molt de tempsja que no solament es treballa la fusta sinó que tambéhi ha la roba que du molta més feina.

- Explica'ns que significa ésser Mestre Artesà.

La carta de Mestre Artesà és simplement unaacreditado com mentres ets artesà. L'únic que t'ajudaés a poder aconseguir subvencions. Has de podercertificar que has fet feina durant un cert temps, coma mínim 5 anys. Un Mestre Artesà és aquell que creaels seus propis objectes, per regla general no hauriade tocar cap eina encara que això és molt difícil,gairebé impossible.

Gràcies per la vostra col·laboració i amabilitat.

Això sí, vos podem recomanar la qualitatd'aquestes joguines ja que fa uns quants anys queen tenim i passam molt de gust de jugar-hi.

Joana Ferragut Fiol i Guillem Mut Llabrés.

MAGATZEM

CA'N RENYINAPinsos, Cereals i Abonos

Germans Llabrés Fio!, S.L.C/. Sor Fca. Aina Cirer. 73 - Tel. 59 15 15 - SENCELLES

Tel. 59 15 40C/. Jardines, 26 - SENCELLES

REPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA AGRICOLA

Persianos Mollorquinos de Seguridod - Metálicas u en aluminioPuertas Basculantes - Metólkas o forradas en maderaBarreros y Rejos (flrtísacas) o SimplesEstrujadoras u Prensas de IK/aRemolques - Toda lo gamaMolinos de Pienso - Todo lo gamaCompresores a tracción tractorVfenta de Aceite hidráulico g automaciónVenta de hilo para empacadoras

16

SA SELLA

IMATGES D'AHIR

Vos presentam en aquesta secció un sequer d'albercocs en el corral de ca na Quintana; l 'amod'aquest era en Rafel de Ca'n Vinyes, aquesta fotografia data de principis dels anys trenta.

Com podeu observar la feina que feien aquests sencellers era la de xapar els albercocs perposar-los a assecar; aquesta feina durava dos mesos d'estiu; els nins hi anaven per guanyarqualque dobleret, cobraven 2 pessetes cada dia.

A continuació vos anomenarem les persones que apareixen. De dalt a baix i d'esquerra adreta:

Na Franciscà Papa, na Maria Xim, na Catalina Sopes, Madò Mostatxeta, na Margalida Picad'en Martí Garrii, na Tonina Pastoreta, na Fideva, na Fideu, na Francisca Garrii i na CatalinaValero.

Son pare d'en Ramis des Camión, na Pere Joana, na Francisca Fustera, En Joan Vileta, enJoan Caragol, na Catalina Morei, na Joanaina Fuster, en Bernat Roquet, na Francisca Revull,na Catalina Roquet, na Maria Guixa, madò polit i els seus dos nins, 5 nins que no reconeixen.

Na Maria Cota, en Toni Tixador, en Francisco Viquet, en Rafel Cota, ?, na Franciscà desCeller, na Margalida Xim, na Maria Serra, ?, n'Andreu Rostit.

En Toni Gallet i en Jaume Tomàs.

Com la majoria de les fotografies que es feien en aquell temps era l'encarregat de fer-lesl'amo en Pere Mascaró dels retratos de Maria de la Salut, se'n varen pagar 75 cèntims.

Foto cedida per na Franciscà Campaner de Ca'n Revull.

17

SA SELLA

Notícies FresquesSencelles està a punt d'entrar a n'es llibre aquell

des récords: esser es darrer poble de Mallorca entenir ses aigos brutes com toca. Fotre, per qualquecosa hem d'ésser coneguts!

S'altre dia vaig anar a passetjar per Biniali... i entene un dol! Resulta que ja han llevat es lletrerod'APERÇA, això sí, después de mig any !. No hi hadret, allò ja era tota un monument a sa incultura.Ho veis com m'escolten !

Ara diven per sa taverna que la vila ha d'éssermunicipi pilot de no sé què de normalisar. Però jovoldria sabre que vol dir això: que hem d'anar tot lodia en pilotes?, hem d'anar a sa botiga apilotats ?,menjarem cada dia aguiat de pilotes?, hem d'anar afer sa pilota a qualcú ?, haurem d'anar a pilotar avi-ons per devers Son Sant Joan ? Jo amb manar savixicleta i es carro ja em conform, puces !

M'imagin queja que tene sa casa de Biniali ambso carrer a l'aire, aprofitaran per llevar-me des frontistotes ses trunyelles de Gesa i de Telefònica, perquède fils amb sos de cosir ja em basten i ja que tenenses siquis obertes... !

I de sa famosa comissió de s'ajuntanent "en bus-ca de la pica perdida", què se n'ha fet ?. Sí, aquellaque havia de trobar ses piques perdudes despous...Nunca más se supo, eh? Se'n deven haveranat de pica, aih pillins !

A la fi. Jornets per sa Telefònica ja és de Sencelles.Es números de teléfono des j ornaters ja les podeucercar a sa guia dins Sencelles i no dins Costitx. Hoveis si sérvese o no ? Basta quejo en faci menciódes d'aquí i tots ja corren ! (encara que no ho reco-neguin).

Si voleu anar amb so correu cap a Palma, haureud'anar de Sancellas a Palma, perquè per devers sescamiones de Santa Eugènia no saben encara queSencelles és Sencelles i no Sancellas. Perquè qui tocafer-ho no els ho recorda ?

Es bolletí municipal que s'havia de fer, aquell quea n'es final és nonato, si com Sant Ramon (cerballs?)Nonato, va convidar a molts de col·laboradors de

Sa Sella per veure si hi volien participar a n'es nouengendro. I mira per on, jo que som un des col--laboradors mén antics ni m'ho varen fer sabre!.Perquè vos pensau que serà ? Me vaig agraviar molti sa sang me va pujar fins a n'es 22.

N'Habita mos ha tornat d'una passetgera que ésgros. Se'n va anar a Tarragona, ido i sí i ara quèvos pensau ?, però no, no, no va anar a Port Aven-tura a perdre es fetge per ses muntanyes russes, vaanar aliar a veure fàbriques de farina, com sa quevolen fer a Biniali. Quan vulgui li puc ensenyar esmolí fariner des meu sogre que és més a prop i si hovol fer més emocionant pot pujar fent rapel !

I de ses festes de Santa Águeda que voleu quevos digui?. Ningú s'ha romput les banyes per pen-sar coses noves. Deu fer 5 anys que fan lo mateix,fins i tot es premis de ses carrosses s'han quedatcongelats. Si l'any 94 s'exposició de s'excasal decultura va ésser vist i no vist, l'any passat vadesaparèixer i enguany encara l'estam cercant. Jaho diven, canvia es timoner pero es barco continuafent aigo.Ah, i sa foto aquesta vegada no erapirateada d'un diari de Ciutat sinó que és sa porta-da de Sa Sella número 2 de juliol-setembre de 1983.

Si ses faixades de sa plaça s'han arreglat ambsos doblers de sa conselleria d'agricurtura ja me di-reu a von he d'anar a cercar es "3 quinzes" per sul-fatar es blat, a sa conselleria de Turismo o a sad'Urbanismo?.

Queda poc temps per salvar es casal de cas Sardi ses seves teules pintades. Aquest hivern ha passatper ui sa teulada. Mentre tant a s'ajuntament estanen orsai, com sempre?

Hi ha tant de clots a qualque carrer que qualse-vol dia hi trobarem ametlers sembrats. I que te pa-reix secretari? que hi puc anar de confiat, amb soscarrers que s'han girat a favor des meu contrari.

Bé, i sa fàbrica de farines per cans la faran o no?perquè es meu Bobi té una fam que l'alça !

Pot esser tot lo lletrut que volgueu però...enPere Fullana quan firmà a n'es llibre d'honor de SaSella, va posar Sa Cella, deu ser que te pipella.

En Barramot

~Ü

SA SELLA

Mallorca Cristiana (V)Mallorca no havent estat la més important de les

terres de la Corona, va donar el seu nom a lamonarquia privativa. Per què?. Les raons po-drien ésser vàries. Per una banda, pel fet deque va ésser la primera deles terres d'aquest conjuntque fou posseïda pel ReiJaume I, per dret de con-questa, enlloc de per mo-tius hereditaris, la qual cosapermetia unes facultats dedisposició damunt d'ellaque no donava als altresterritoris continental. Peraltra banda, perquè la so-birania dels monarques pri-vatius era més plena da-munt Mallorca i la resta deles illes, que damunt els ter-ritoris continentals, que es-taven subjectes a un deuresfeudals a favor del Reisd'Aragó, apart dels gene-rals nascuts del tractatd'enfeudació establert en-tre Pere III d'Aragó i Jaume II de Mallorca a1278, o a favor dels Reis de França, en el casdel senyoriu damunt Montpeller.

Mallorca va donar el seu nom a la monar-quia privativa, que com a segona branca de laCasa de Barcelona, va exercir el seu dominidamunt els territoris abans assenyalats, la qualcosa sense cap dubte donaria al país mallorquíun sentiment nacionalista o als menys de vin-culació a una monarquia pròpia, que no varen

tenir els altres Regnes de la Corona d'Aragó.

Com veurem més endavant, la nissaga de laCasa de Mallorca neix l'any 1276, immediata-

ment a la mort del Rei Con-queridor, quan fou coronatel seu segon fill, Jaume II,amb tota solemnitat a lacapital de Mallorca, i desa-pareix l'any 1404 a la mortd'Elisabet, filla de JaumeIII, la última descendentdirecta d'aquest monarca,vençut i mort per recuperarel Regne, en els camps deLlucmajor.

L 'h is tor iador ÀlvarSantamaria considera queel fet que Jaume Is'apressàs a adoptar el tí-tol de rei de Mallorca, evi-dencia el seu propòsit, sen-se que consti discrepància

per part dels magnats que cooperaren a la con-questa, de conservar la unitat política que l'ar-xipèlag integrava a 1229.

Però una cosa era mantenir la identitatd'aquell territori com a Regne, o sigui com aterra o comarca que deixa d'esser un mer espaifísic per convertir-se en una àrea caracteritza-da políticament, i una altra constituir-se en unRegne separat dels territoris continentals de la Co-rona d'Aragó.

Maria Vich Cirer

^^CI^LBones copes, bon ambient i bona música

19

SA SELLA

Qui dies passa, anys empeny !

Les dues fotografies preses de damunt el campanar ens mostren una visió del noroest de lavila, una de les parts més antigues i amb més caràcter de Sencelles. Les dues imatges estanseparades per més de 60 anys, però no hi ha tampoc tantes diferències! Els angles de presa deles fotos no son ben bé els mateixos, ara que si apropen ferm no?.

La foto antiga és la tipica estampa de principis de segle en format targeta postal i ha estatcedida, perquè tothom la pugui admirar a Sa Sella, per na Maria Vich Cirer.

La foto més moderna és de principis dels noranta, però encara podem veure-hi perfectamentles torres de tres molins: el de cas Ferrerico, de can Mascaró i el de can Revull. El d'enmigencara tenia una part del ramell al vent, que hi perdurà fins ben entrats els seixanta. Al camí deBinialmara hi podem veure ara moltes més construccions de fora vila.

20

SA SELLA

MúsicaVaig sentir una vegada que l'escriptura era

una de les màximes expressions de la vanitat.D'això no es vaig tenir consciència fins a l'ho-ra d'escriure aquest article. Tenia un parelld'idees que voltaven pel cap, però, perquè hemvaig decidir per aquest escrit?. Si he de ser sin-cer, crec que per pura vanitat. Aprofitant queaquest és el primer número del 96, em va ésserimpossible resistir-me a elaborar la meva llistade 10 discos del 95.

No vull fer partícep a ningú del meu criteri,però si a algú li pica lacuriositat per saber elsgusts del qui escriuaquest article el convita compartir els elogisvessats cap a aquests 10treballs discogràfics.

Aquí ten iu a cincdiscs estrangers i cincespanyols que almancoa mi m'ham cridatl'atenció. No fa faltaavisar a ningú de la sub-jectivitat a l'hora de tri-ar els candidatsd'aquesta llista. Tambérecordau que l 'horad'aparició no té res aveure amb l'ordre depreferència.

-TINDERSTICKS: " Tindersticks 2ndalbum" (This way up '95)

Són sis músics anglesos amb una facilitat in-creïble per transmetre sentiments d'una mane-ra tan directa i sincera que sorprèn a qualse-vol.

Tots els adjectius que intentin decoraraquesta crítica sonaran totalment buits en com-paració a la seva música. Escoltar aquest discés viure 70 minuts d'agradable tristor. Un vio-lí plora fins a arribar a l'histèria mentre unaveu greu i dolçament fosca acompanyada per

la resta d'instruments et faran un forat a la tevacapa d'ozó emocional.

-BJÖRK: "Post" (One little indian '95).

La cantant dels desapareguts Sugarcubes,grup islandès, que tants bons temes va deixar,ens demostra que el seu primer Ip "Debut" nova ésser una simple flor d'estiu. I quina millorforma de fer-ho que amb un segon treball ambtan alt octanatge de qualitat?.

Què fa Björk?. Tehno, pop, música electrò-nica? Ella es mou dins tots aquests terrenys.

És com unaabella dins uncamp de flors(seguint ambsímils florals)que va xuclantde cada estil depol·len neces-sari per a ela-borar la melmés dolça delpanorama delpop mundial.

Si tu etsdels qui varenassaborir el vi-olent happyper la MTV itotes les ràdioscomercials de

l'estat, et recoman que aprofundeixis un pocmés dins l'obra d'aquesta islandesa. L'esperan-ça del pop ha vengut del fred.

-MADENING FLAMES: "Six ways toSunday" (Radiation records '95).

Com es pot tenir a Neil Young, AlexChilton o qualsevol referència clàssica sensesonar d'una forma desfasada i pedant?.

M.F. ho han aconseguit amb aquest segondisc. La seva música beu dels clàssics del pop iel rock, però la seva cantant Muni i la restadel grup traslladen aquests sons als 90 donant-li una frescor i un vigor inusual en molts de

21

SA SELLA

grups que adoren als llegendaris del pop.

-STEREOLAB: "Refried Ectoplasm"(Duophonic '95).

Aquest treball és una recopilació de temesque el grup a ajuntat per fer-ne un repàs a laseva carrera.

Les cançons de Laetitia Sadier i la restad'Stereolab juguen amb "l'avantgarde" del poputilitzant instruments convencionals. El sinte-titzador Moog va sonant al llarg de la cançócreant atmosferes concèptiques que com bom-bolles d'aigua es van diluint quan arriben a lasuperfície.

-SMASHING PUMPKINS: "Mellon Collieand infinit sadness" (Virgin '95)

Hagués estat molt fàcil per S.P. agafar el li-derat del grunge després de la desaparició deKurt Cobain i Nirvana. Amb un parell de can-çons típicament canyeres i dos escàndols dedrogues haurien estat estampats en totes lescarpetes dels joves a la sortida de l'institut.

Però si ha arribat al número 1 ha estat grà-cies a cançons intimistes, sensibles i unes lle-tres que commouen.

-MERCROMINA(Subterfuge '95)

'Acrobacia"

Nascuts de l'excissió dels imprescindiblesSurfin' Bichos, Mercromiïia van començar dezero, enregistraren una maqueta i la comença-ren a moure. La seva qualitat ben aviat els por-taria a treure el primer llarga durada, pens quesón una mica més melòdics que Surfin' Bichosi la distorsió l'utilitzen com un instrument més,les seves cançons es caracteritzen per tenir uneslletres molt ben cuidades, melodies encantado-res i una distorsió que és com un caramel lí-quid que es posa damunt el gelat de nata.

-EL NIÑO GUSANO:"C/rco Luso"(Grabaciones en el mar '95).

Un grup que té cançons amb títols comMujer Portuguesa, Bizcochina o Cienpiés, no

pot ésser més que un conjunt musical per ninso un grup totalment passat de voltes. Doncsbé, crec que ells aconsegueixen ésser les duescoses. Els definiria com a pop psicodèlic deprimera divisió mesclat amb ingenuïtat delici-osa d'Epi i Blas.

-P.J.HARVEY(Island '95).

'To bring you my ¡ove"

Aquí la critica és unànimement coincident.Estam davant d'un dels Ip's del 95. Polly JeanHarvey és una jove anglesa que crea obresd'art emprant com a eina els seus propis do-lors, temors o odis. "To bring you... " és el cimde la seva maduració. Un àlbum realment difí-cil, necessita ésser escoltat i no sentit per des-cobrir-hi l'allau de sentiments que desprèn. Ésuna síntesi de tots els llocs obscurs de les re-lacions humanes.

-DISCO ZOOD "Una recopilación dancede aqur.

Molt més important per la seva intenció queno pel resultat. No vull dir que sigui dolent, nimolt menys, sinó que era hora de que a Espa-nya agafàs certa rellevància una escena musi-cal anomenada dance, techno o el que es vulguidir. Disco Zood, un fanzine dedicat a la mùsi-ca de bali, ha elaborat aquesta compilació perdemostrar que aquí es fa mùsica de bali queescapa de productes totalment escatològics pertots coneguts.

-LE MANS: "Zerbino" (Elefant '9.5).

El millor grup espanyol de pop i un dels mésinteressants del món. En aquest han deciditcombinar a un 50% ingenuïtat i genialitat. Hanexperimentat amb la música dance amb l'ajutde gent com Vanguard, Pez o Jerome Mes-tre. En aquest disc apareixen modelais com ap las t i l ina un grapat de cançons popdesfressades amb interessants ritmes i remés-eles totalment ballades.

Zerbina és 50% pop, 50% dance i 100%ritsh.

Tomeu Morro

22

SA SELLA

CartaÉs una llàstima haver d'escriure damunt

aquestes coses, quan en aquest plujós hivernels camps estan plens de colors i els ametllersens han tornat a sorprendre amb la seva in-comparable floració anual.

Com que en aquestes passades eleccionsmunicipals vaig adquirí un compromís amb elpoble de Sencelles en general i amb el deBiniali en particular no em queda més remeique denunciar una vegada més, aquesta vega-da des de les pàgines de "Sa Sella", els conti-nus vessaments que el poble veïnat de Consellfa en el torrent de Biniali d'aigua sense depu-rar des de ja fa un parell d'anys.

La llei prohibeix aquests abocaments i aixòhauria de ser suficient per a que aquest fet nos'hagués produït mai i sobre tot no s'hagues-sin prolongat tant de temps.

Així i tot s'haurà d'explicar als responsa-bles dels vestiments i als que segueixen con-sentint que encara ells no sofresquin els olors,les rates, els moscats i sobre tot el sentiment

d'estar governats per autèntics incompetents,si que arribaren a sofrir (tots la sofrirem) lacontaminació produïda per tot un poble ves-sant dia a dia dotzenes de mils de litres de ai-gües fecals, sense descans i des deja fa anys.Un parell de multiplicacions ens adonarien laquantitat de milions de litres d'aigua contami-nada queja s'ha filtrat en el subsòl de Biniali(Sencelles) i que encara segueix filtrant-se.

Què dirien, els propis habitants de Biniali sid'aquí a un parell de mesos, quan les obres desanejament est iguessin acabades, ensestalviàssim la connexió amb la depuradora iféssim el mateix que s'ha fet a Consell?

Contaminar un pou o un aquifer és molt fà-cil. Eliminar aquesta contaminació és a vega-des treball de generacions senceres.

Aquestes reflexions no són les d'uns ecolo-gistes "fanàtics" ni la del amos dels pous sinóles de la gent que vol un habitat millor per totun poble.

Samuel Monteagudo.

Í_M£* ? f2£U¿ TA*i FLAJJ ,i*i*u*Ma *>rr Que uèk**.OC£U~**IMÍIL

<*MU : \T>O *

AfcJGM-V-lit>e IP««»*/

£u4& a,*#* (¿+ t&uü*

23

SA SELLA

De Sencelles : SencellersLa Beata Francinaina, la Tia Xiroia de

Sencelles.

Sens dubte el personatge més rellevant deSencelles és la Beata Francinaina. Nasqué dia1er de juny de l'any 1781, filla de Joan Cirer,(a.) Xiroia i Joana M8 Carbonell (a.) Sagordí.Fou batejada el mateix dia a l 'esglésiaParroquial de Sant Pere .

Ja des de menuda va emprendre el camí dela perfecció; quan arribà a l'ús de raó, començàels exercicis de la pietat més sòlida. La sevafamíl ia tant senzilla, però a la vegadap r o f u n d a m e n tr e l i g i o s al'encaminaren pelscamins de la unió ambDéu. L'any 1788 varebre el Sagrament dela Confirmació i poctemps després laPrimera Comunió.

Una vegadae n c e t a d al'adolescència volfer-se monja alconvent de la Pietatde Palma i els seuspares no l'autoritzen.

Quan començà elsegle nou, vers l'any1800 el dol es fapresent a ca'n Xiroiafins a quedar sols acasa son pare i la filla;doncs havien mort la mare i els altres 5germans. Dels 26 als 40 anys Francinainatreballa sola devora son pare, és la madona dela casa, col·labora amb el treball del camp,participa en la vida parroquial i conra l'oraciópersonal. Altra volta demana llicència al seupare per entrar en claustre i per segona vegadali fou denegada. L'any 1821 mor el pare. LaTia Xiroia queda sola a casa, com una Dolorosaal peu de la Creu.

Francinaina no és una beata com les altres,és una dona amb esperit jove que organitzaballs a Sarissal; una dona d'oració constant,però arrelada; una mare pels pobres, laconsellera espiritual de tot el poble; el seu únicideal: atreure tothom cap a Déu.

Aquests eren els trets fonamentals per unanova família religiosa. L'any 1850 als 70 anysfundà a casa seva un convent de religiosesGermanes de la Caritat. Dia 7 de desembre feuels vots juntament amb altres donzelles i lacongregació fou aprovada jurídicament. Ella

fou la Mare Superiorafins a la mort.

La nova comunitates caracteritzava perl 'amor al proïsme,l 'ensenyança de ladoctrina, l'ajuda alsmalalts...

Dia 27 de febrer de1855 després d'haveroït missa com cadadia a la Parròquia, acausa d 'un atac degota va entregarsantament la sevaànima a Déu. Els seusfunerals, enterro ialtres honres forenv e r t a d e r e smanifestacions dedevoció popular.

Des de l'any 1885les restes mortals reposen a l'oratori de la casade la Caritat.

L'any 1899 el Bisbe de Mallorca, Pere-JoanCampins, inicià el procés de Beatificació. L'any1940 el Papa Pius XII acceptà la causa a Roma.Pau VI l'impulsà decisivament. L'any 1985 elPapa Joan Pau II la declarà venerable i l'any1989 fou proclamada Beata Francinaina de laMare de Déu dels Dolors, Cirer i Carbonell.

Jordi Llabrés Sans.

24

SA SELLA

Actualitat de SencellesPluviometria

9QjOO

Temperatila

q?c

43100

Fetaer

Gêner

Deserrixe

Febrer

Gener

Beamtin

IVtDárresMrimesM$niTotal LJL/nCOaméspkjos

Dœenrbre16, 6 dia 24

4, 8 dia 14

11,7°C

89,51/m2

17 1. dia 10

Ganar15,4 dia 1

8,8 dia 25

11,2°C

64,01/m2

17,5 1. dia 23

Febrer13,2 dia 13

2, 6 dia 21

8,9°C

43, 01/m2

12 1. dia 1

Demografìa:

fÌAÙieineMt^: Antònia Amengual Llabrés de Can

Paris, 28 de SetembreCatalina Belmar Ferrer de Can

Garrii, 17 de DesembreToni Ferragut Mayrata de Can

Xotano. 30 de DesembreMarc Venteo Torrens de Can

Llabià, 1 de GenerCatalina M' Vera Bennassar de CanMorei, 3 de Febrer

'DefaíMutattA:

Desembre:Macià Llabrés Bennassar de Cas Tixador, "fr dia 6 als 74 anys.Sebastià Llabrés Vallespir de Can Baldó, ^ dia 7 als 91 anys.Antònia Llabrés Ramis de Can Pica, ^ dia 7 als 77 anys.Maria Oliver Roig de Can Quaranta, "ü" dia 27 als 71 anys.Gener:Jaume Cirer Ferragut de Can Rei, "ü" dia 9 als 73 anys.Margalida Riutort Oliver de Can Ramirat, "0" dia 10 als 74 anys.Antònia Florit Coll de Can Pentinat, í dia 21 als 80 anys.Febrer:Antoni Gomila Ramis de Can Flor, "ü1 dia 4 als 70 anys.Jaume Salas Pons de Can Peret, "5" dia 6 als 80 anys.Miquel Ferragut Ramis de Can Xotano, í dia 7 als 74 anys.

1bce&:

Desembre: Jesús Hernando i Antònia Bibiloni dia 2 a Ruberts

Temp.i Plujes any 1995

Resum Demogràfic 95Naixements

NinsNines

Total

46

10

DefuncionsHomesDones

TotalNoces

JornetsRubertsSencelles

Total

15

1218

91726

Cuiem Zuàzaga Llabrcs^Margalida Llabrés Fiol J

25

SA SELLA

AGRICULTOR JOVEque es vulgui canviar a

VENEDOR DE MAQUINÀRIA(Tractors FORD, Tractors FIAT, i eines) escrigui dades, mèrits i qualitats personals a

Gremi de Teixidors, 35. 07009 Palma.

Olleria Ca'n BernadíC/ Cals Oilers, 5

Pòrtol

Fabricació de tota casta deceràmica pel foc, forn, siu-rells, decoració i jardineria.

Tel. 797898-602819

Bar - Restaurant

MAVIEspecialitat en menús

31 de desembre, 29

Tel. 290005

Palma

NOU RESTAURANT A RIMALI

í'*' S«> ItKt'tt./^SÍ ••« T'4 ' *tí s^ •;»;.;8í*ilA|J*-Sfc:Mvta..írtsS,» M*XkM\-;*t

í t/'Vf.*;i1¥M& 4i:>í; >

especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolanaservici de banquetes i menú diari de dimarts a divendres

s'agraeix telefonar per reservar taula

26

SA SELLA

CentellesA mitjans del mes de febrer

quatre col·laboradors deSA SELLA de Sencellesvisitaren Centelles, on

varen esser atesos de mera-vella pels qui fan la revistaEL PORTAL de Centelles.Fruit d'aquest intercanvi de

revistes dels dos poblesgermans són aquestes

imatges.

En aquestes fotos podeuveure una panoràmica delpoble, els redactors de larevista EL PORTAL i lavisita a la casa de la vila.

Els col·laboradors de SA SE-LLA visitaren els llocs més

interessants de Centelles, com elPalau dels Comtes, l'antic Portalde la murada, l'església, el mer-cat, el Puigsagordi, la casa de lavila, etc. També foren rebuts pelbatle Miquel Arisa i pel regidorde cultura, entre moltes d'altrespersonatges d'aquest poble que

vos convidam a visitar.

27

A BANCA MARCHLínia Verda

TRAMITACIÓ IMMEDIATADE LES SEVES SOL·LICITUDS D'AJUDA A LA

Conselleria d'Agricultura i Pesca

; , >f 4J: « f / è i > m „

\-\ í w, ^fl Mji'f-í- *iff >,l'1 â s*lf ^- ^ I. í 'TJrMí : 4 < ; siP«

Cultius herbacisLleguminoses Gra

COMODITAT Perquè pot tramitar la seva DISPONIBILITAT Perquè pot disposar de lessol·licitud a qualsevol de les nostres oficines. seves ajudes anticipadament.

A BANCA MARCH