Te m e s

57

Ad rià, format majori t à ri a m ent perpobl ació gitana). Prob a bl em ent, de s-prés de més de trenta anys ja són pocsels que recorden que en tre els anys sei-xanta i els setanta allà es va produ i runa acció original i profunda de pro-m oció social, cultu ral i pastoral lai n f luència de la qual s’ e s tengué moltmés enllà dels límits del barri. A prin-cipis dels anys seixanta, un cen simpulsat per mossèn Jaume Cu s p i-n era, de la parr ò quia de Sant PereErmengol del Besòs, deia que hi haviaun total de ga i rebé 700 barra ques i3.500 pers ones, esteses sobre la sorra ,en tre la platja i la via del tren cap aMataró, avui de s a p a reguda. A l’en-trada del barri, pel costat del pas an ivell, hi havia l’em bl em à tic Ca s tell deles Quatre Torres, edificat a mitja ns egle XIX per a les funcions de vi gi l à n-cia de co s tes i en tren a m ent militar ique la comandància de Ma rina havi acedit a la parr ò quia de Sant PereE rm en go l .

Des dels anys cinquanta, un peti tgrup d’escolapis (Sa lvador Sa l i t ge s ,Jaume Si s t ac, Ra m on Terrós, Jo s epLiñán), alumnes del col·legi del carrer

de la Di p ut ació i un grup de dom i n i-ques de la Pre s en t ació (sor Hel en a ,s or San Vi cen te) anaven els caps des etmana per fer catequesi i amb unaactu ació social més aviat patern a l i s t as egons el co s tum d’aqu ells anys. Per òl ’ a gost del 1963 i a instàncies del meugermà Fra n cesc, que ac a b ava de tor-nar de Cuba, els escolapis dec i dei xene s t a bl i r-hi una comunitat. Va estarform ada inicialment per Fra n ce s cBo tey, Jo s ep M. Seg u ra, que al cap depoc va anar amb l’Al ex a n d re Garc í a -Du ran al barri de les Arenes deTerrassa, que patia en c a ra els efecte sde les inu n d ac i ons del 1962, i Ferra nP é rez. Ben aviat s’hi afegí An tonMadu ell, que fou l’últim a ser ex p u l-sat del barri per les exc avadores. Hivan venir també a viu re una comu n i-tat de franciscanes form ada inicial-ment per sor Javiera i sor Blanca.

La intenció era incard i n a r-se del to ten el barri, ser uns més del barri iviu re la mateixa vida de pobresa delb a rri. L’ obsessió era que si es vol eva n-gelitzar els pobres cal fer-ho amb mit-jans pobres i amb el mateix llenguatgedels pobres. Al cap de poc, el castell

fou con s i derat del egació parroquial deSant Pere Erm en gol i, per tant, lacomunitat va assumir la tasca pasto-ral de cel ebrac i ons, catequesi i sac ra-m en t a l i t z ació. Tant com els acte sl i t ú r gics, es van propiciar reu n i on sf a m i l i a rs en petits grups, sobreto ten tre el món gi t a n o, amb la inten c i ód ’ ad a ptarespec i a l m entels sagra m en t sde casament i de funerals al seu rituali com prensió. Al castell també s’ h ireunia un nom brós grup de joves deBa rcel ona amb l’obj ectiu de form a runa comunitat cristiana.

Aquell mateix any 1963 començà alc a s tell una escola pri m à ria per a lapobl ació infantil del barri. Un am em ò ria de l’any 1964 diu que, del s650 nens i nenes de sis a catorze anysdel barri, el castell tenia capacitat pera 350. El primer professorat proveniadels antics catequ i s tes i hi anavamogut pel valor del que significava elcom promís social. D’ a questa maneratrobem, per exemple, el senyorManolo Marín i la senyora Di on i s i aSerna, del mateix barri, o AssumpcióCasas, Pepita Ba l a g u er, Arm a n dPrado, M. Do l ors Madu ell i Ja u m e

FOTO: BARCELÓ. 1967 F OTO: BA RCELÓ. 1967

Te m e s

56

De quan l’espai del Fòrumera el Camp de la Bota

L’ Arx iu Hi s t ò ric del Pobl enou i el sescrits i els esforços de Josep M. Huer-tas, de Nicasi Camps i altres han fet l’i-nestimable servei de donar a conèixera qu ella part de mem ò ria històrica qu efa referència al “subsòl” on ara s’alcenl’edifici triangular blau del Fòrum, elcen tre de conven c i ons i aqu ell ai m m ensa llosa de ciment: el que fo uCamp de la Bota o Mina - Pekín. L’ex-cel · l ent mon ogràfic de l’Aven ç del pas-sat mes de maig, el també monogràfics obre el Fòrum d’El Carrer de laFAV B, d’abri l - m a i g, i el text de Jo s epM. Taladrado del passat 27 d’abril a El

Pu n t són exemples recents d’aqu e s t avo luntat de rec u peració. El Camp dela Bota ara és recordat per dos aspec-tes simbòlics: com a barri de barra-ques, de gitanos i dels immigrants qu even i en a Ba rcel ona en tre l’any 1955 iel 1975 i que perdurà fins al 1980, i,anteriorment, com a camp d’afusella-ment durant la guerra i sobretot des-prés, du rant el fra n quisme. J. M .Hu ertas diu que té constància de 44a f u s ellats del 1936 al 1939, militarsrevoltats, i de 1.704 en tre el 1939 i el1952. Prob a bl em ent en foren moltsmés. No en va es diu que aqu ella és

terra sagrada regada amb la sangi n n ocent. Per més que el sistema s’ h iesforci no és possible esborrar el pas-sat. Ta rd o d’hora el sof ri m ent i lescares dels morts retornen com si esti-guessin impreses a les pedres, com diula poesia de Màrius Torres: “Vu ll lapau però no vull l’oblit.”

Vull glossar només un aspecte d’a-quell barri, Mina – Pekín – Camp dela Bota: Mi n a – Pekín (el sector més a lavora de Ba rcel ona, format majori t à-ri a m ent pels antics pobl adors i el si m m i grants recents) i Camp de laBota (el sector més a la vora de Sa n t

Ba rraques i castell del Camp de la Bota. Any 1960.

Arxiu Historic del Poblenou

Icaria 9, 2003

Te m e s

59

c a s tell on el doctor Fra n cesc Ba l a g u éhi vi s i t ava tres cops per setmana, i to t ala gamma d’activitats parae s co l a rsd ’ oci i cultu rals, equips de futbo l ,colònies, teatre, etc.

La comunitat escolàpia estava ald a rrere d’aquests proj ectes i d’altre s :per exemple, darrere de la dimen s i óreivi n d i c a tiva del barri per imped i rl ’ en derroc d’alguna barraca quan ho

orden ava el del egat municipal debarraquisme, el senyor Jaume Mensa;per aconseguir el centre de salut defi-n i tiu o el nou cen tre públic d’EGBManuel de Falla, que havia de substi-tuir el castell i que va durar fins a l’en-derroc definitiu del barri.

Fou una feina considerable de pro-m oció humana i cultu ral i una acc i óp i on era amb rel ació a la cultu ra

gitana. En co l · l a boració amb Càri t a s ,d i ri gida aleshores per Jordi M. Garc í a -Die, i especialment amb el SecretariatGitano, es tractava de fomentar entrela pobl ació gitana els va l ors i l’or g u llsubjectiu de pertànyer a la seva ètnia,enmig d’un món progre s s iva m en tracista i que, pel model de desenvolu-p a m ent i crei xem ent urbà de la gra nBarcelona, tancava les portes i deixava

FOTOS: BARCELÓ. 1967

58

Cela, que ven i en de Ba rcel ona. Per òaviat va créixer de vo lum i va caldrebuscar su port en tre la gent amiga .Propo s a ren un sistema de beques demil pessetes per alumne i any. Per ferfront a les necessitats econòmiques esc reà un patronat que, du rant més dedeu anys, es responsabilitzà del suportm a terial, pri m er de l’escola i de s pr é sdels altres serveis que a poc a poc vananar naixent. Algun dia caldràreconèixer la feina de Leopoldo Juan,de Sagristà i dels altres primers mem-bres del patronat.

Per exemple, de s prés de més d’una ny de fer classe a nens i nenes gi t a-nos sobre la sorra, M. As su m pc i óCasas va acon s eguir que els pares gi t a-nos comprenguessin el valor de la lec-tura i l’escriptura. I van ser els matei-xos pares que finalment van construirl ’ humil edifici de la nova escola a laplatja, que anomenaren Chi-pen-ta-lí(“Veritat i Llibertat” en caló), destinate s pec i a l m ent a gitanos. Im m ed i a t a-m ent de s prés de la Ch i pentalí es va nposar en marxa l’escola d’arte s a n i a ,

i m p u l s ada per M. Àngela Ru c a b ado,Conxita Sora i Enrica Casademón, i lacoopera tiva gitana, de s ti n adaa la pro-du cció i la venda de flors arti f i c i a l sfetes de vímet tenyit, impulsada perN ú ria Ma rcet, An gelines i An ton i oTorres. Es creà també la guarderia LosÁ n geles, impulsada per la senyoraCa s ac u berta, un modest con su l torimèdic en una petita dependència del

Te m e s

F OTOS: BA RCELÓ. 1967Arxiu Historic del Poblenou

Icaria 9, 2003

Te m e s

61

a l’església i la soc i etat un servei decl a ri f i c ació incalculabl e .

En Francesc va pagar cara la fideli-tat al món gitano. El 28 d’octubre de1966, al vestíbul de la Facultat de Dretels estudiants van or ganitzar un actecon tra la repressió fra n quista. Aú l tima hora ell fou invitat a parti c i-par-hi per parlar de la repressió poli-cial contra el món gitano. A posterioril ’ acte fou decl a rat il·legal i els que hivan participar havi en de ser proce s s a t spel TOP (Tri bunal d’Ord re Públ i c ) .Don ada la notori etat d’alguns del soradors, el pre s i dent del Tri bunal, eljut ge Ma teu, els havia fet arribar lapo s s i bilitat de disculpar-se to ta l · l egant: “No me n’ h avia assaben t a t ,no sabia de què anava…”. Ell va afir-mar que sabia perfect a m ent de qu èanava i que ho tornaria a dir. El judicia Mad rid fou el 2 de març del 1968 ifou con demnat a un any. El matei x

jutge Mateu li va oferir la possibilitatde complir la con demna en una casad’escolapis, com establia el concordat.En Francesc li respongué que no voliaacceptar privi l egis. I finalment, lamatinada del 24 de setembre de 1968fou deti n g ut i portat a la presó deZa m ora, ad a pt ada com a presó dec a pellans en un règim d’una du re s ainsòlita. L’estada a Zamora durà fins afinals de juliol del 1969. Jo vaig subs-tituir-lo durant tot aquest temps i finsal 1970, fent vida a la barraca ambl’Anton Maduell i en Ferran Pérez. Ala presó, “hostal de la reixa d’or”, comd iu a la introdu cció, va escriu re E lgi t a n o, una cultu ra folk a casa nostra,editat per Nova Terra, que segon smolts és el pri m er intent publicat acasa nostra de com prensió del móngitano des de l’antropologia.

Tornant de la presó, en Francesc ésrebut amb con ti nu ades mostres d’a-

fecte, espec i a l m ent en tre els gi t a n o s .Sa ben quina ha estat la causa que hadefensat i com ha hagut de pagar-ho.Però en part el barri ha canviat i, d’al-tra banda, els su peri ors escolapis lipropo s en anar a Mèxic. Ell du bta per òfinalment accepta i viu a Mèxic fins ala seva mort d’acc i dent el 1996, a lazona pobra de Maconí. Els esco l a p i shavien acceptat el compromís de con-tinuar fidels al Camp de la Bota i a lacausa gitana. El 1973 es van incorpo-rar a la comunitat escolàpia Paco Gar-cia d’Ha ro i Jo s ep Segalés. El pareAn ton Madu ell con ti nuà a la barrac afins al final, en solitari, quan tot al vo l-tant s’havia enderrocat i el polígon dela Mina ja havia absorbit la majoria deb a rra qu i s tes, En aquesta darrerab a rraca ell mateix hi havia pintat elrètol de l’adreça: Diagonal núm. 1.

JAUME BOT EY

F OTO: BA RCELÓ. 1967

Te m e s

60

c ada cop menys espais a les ètn i e sm i n ori t à ries. El Cen tre d’Estu d i sGitanos, per exemple, que s’ u bicà aBarcelona al carrer del Call, impulsaten tre altres per en Fra n cesc, va pro-m o u re la form ació d’espec i a l i s tes encultura gitana, entre els quals destacaCa rme Garri ga, i fou un instru m en tper coord i n a r-se amb altres iniciative sestatals de promoció del món gitano.

El final dels anys seixanta van sera nys d’un debat intens: el maig del 68a París; els tancs del Pacte de Va rs ò-vi a - Pra ga l’agost, la massac re de laplaça de les Tres Cu l tu res a Mèxic elmes d’octu bre, les ex pect a tives delpri m erpo s tconcili, Vi etnam, símpto-mes de l’esgo t a m ent del fra n qu i s m e ,c rei xem ent de l’on ada d’immigrac i ó ,etc. En l’àmbit d’església, el debat fo umés agut en els barris obrers i d’im-m i gració. En la dimensió de la vi s i bi-l i t z ació de la fe va ser el mom ent de lapolèmica sobre la pastoral de sac ra-m en t a l i t z ació, sobre la presència del ’ e sglésia en la soc i etat laica, sobre lafunció social del capellà, etc., i, en lad i m ensió social, era el debat sobre sical posar l’accent en l’atenció a lespers ones o al canvi de les estru ctu re s ,s obre assistencialisme o prom oc i óco l · l ectiva, sobre el manten i m ent del ss erveis que indirect a m ent pod ri en fermés lent el procés de canvi o la impli-c ació en les estru ctu res po l í ti qu e s .Aquests debats van estar també moltviva m ent pre s ents al Besòs i al Ca m pde la Bota. Crec que, en aqu ell mo-m ent, figures com ara mossèn Ja u m eCu s p i n era i la seva con cepció de l’es-glésia en c a rn ada discret a m ent en m i gdel poble, profe s s i onals dels Servei sSocials com ara Rosa Dom è n ech ,Fra n cesca Vi n tró, Rosa Rom eu oRosa Ba renys i l’ampli equip que hih avia al Camp de la Bota van pre s t a r

F OTO: BA RCELÓ. 1967

Arxiu Historic del Poblenou

Icaria 9, 2003