De la neuroeconomia a la neuroauditoria
3
[['auditori ta Ann¡ Ro. Ex3uditor¿. PsicóLoga espec atitzad. enorgan¡tzac¡ons Per qu¿ el boca-orella és tant impo¡tant i pot promoure un canvi decisiu quan tot in¿icává que alló era inposible? Qu¿ fa qu€ tinguem sensació de páúic i prengu€mdec¡sions d'alt rúc aeBe considenr la séq conveniénci¡? Qu¿ pa$a qu¡n estem en moments álgids i sobrevalorem la bostra capacitát i aixó torná a afectara d'altres decisions que o un estat de bormálitat valonríem com a imposibles o, si més no, improbables? Qu¿ és sinó una b¡¡reja d€ tot aixó, l'anomenada crisi de contiangá? Ek indñidus senter i pense¡i no es dissocier dé tota cá$ég¡ emocional i psicol¿gic¿ a I ' hora de cohpnr un pis, un cotfe, vendreaccDns,o €n un context empresarial: tan@r una planta a Xina perqu¿ ja el, han copiat massavegades€l producte i la suposadam) d'obra barata ens porta una altra mena d inconvenients socioculturals, que també afecten a la nost¡a P€r tant, uná análisi del panohma €con¿úic i les vá¡iables que el dete¡minen no és complert s¡ Do abordem teñes ñés escabrosos com an I'ihpacte en lá canlü¡D'a, la por á perdre nés, la sdsació de ¡o=lontIal quan no és predictible el conportanent de la borsa... Esb¡ina¡ quinés el papér dél ce¡lellenle3 décúions econ¿hiques podria sertantcom esbrin¡r el cewell de la nacroecanonia? PERó, ouÉ És LA NEUROECONOMIA? Neuroecononia, una barr€ja de neuroci¿ncia, economia i psicologia, que intenta estudiar el p¡océs d'elecció dels individús, apartirdél'anilisi delpaper del cervell (aqu€lla c¡ixa ¡egra...) quan els individus pre¡en uD¡decisió; com categoritzen i avaluen riscos, benelicis/ recompénses i quina és la interactuació d'aquestes variables e¡tte si. Entendre la .aixa negra i el seu runcionamet és la clau d'accés que ens perm€tria otend¡e d comPortaúent huúá, com és i perqu¿ actua, com es ñotiva, com pren decisions, com oiga¡ita la s€v¡ m€móri¡ i com es pot inc¡dir e¡ el seú otorn i e¡ €ll mateir. El Sant Greal de tota ci¿ncia és justañ€nt t€¡ir accés a ¡qu€stes PER ouÉ EN PARLEM ARA DE NEUROECONOMIA: Cadacop som més conscidts gue no hi ha cap foomen, sigui d.l tipus que sigui, que pugui ésse¡ explicat dé ñaúera ñonolitica, ffim
-
Upload
ktcr-global -
Category
Documents
-
view
219 -
download
4
description
Neuroeconomia, una barreja de neurociència, economia i psicologia, que intenta estudiar el procés d'elecció dels individus a partir de l'anàlisi del paper del cervell.
Transcript of De la neuroeconomia a la neuroauditoria
[ [ 'auditor i
ta
Ann¡ Ro.Ex3uditor¿. PsicóLoga
espec atitzad. en organ¡tzac¡ons
Per qu¿ el boca-orella és tant impo¡tanti pot promoure un canvi decisiu quan totin¿icává que alló era inposible?
Qu¿ fa qu€ tinguem sensació de páúici prengu€m dec¡sions d'alt rúc aeBeconsidenr la séq conveniénci¡?
Qu¿ pa$a qu¡n estem en moments álgids isobrevalorem la bostra capacitát i aixó tornáa afectar a d'altres decisions que o un estatde bormálitat valonríem com a imposibleso, si més no, improbables?
Qu¿ és sinó una b¡¡reja d€ tot aixó,l'anomenada crisi de contiangá?
Ek indñidus senter i pense¡i no esdissocier dé tota cá$ég¡ emocional ipsicol¿gic¿ a I ' hora de cohpnr un pis, uncotfe, vendre accDns, o €n un contextempresarial: tan@r una planta a Xinaperqu¿ ja el, han copiat massa vegades €lproducte i la suposada m) d'obra barataens porta una altra mena d inconvenientssocioculturals, que també afecten a la nost¡a
P€r tant, uná análisi del panohma€con¿úic i les vá¡iables que el dete¡minenno és complert s¡ Do abordem teñesñés escabrosos com an I'ihpacte en lá
canlü¡D'a, la por á perdre nés, la sdsacióde ¡o=lontIal quan no és predictible elconportanent de la borsa...
Esb¡ina¡ quin és el papér dél ce¡lellenle3décúions econ¿hiques podria ser tant comesbrin¡r el cewell de la nacroecanonia?
PERó, ouÉ És LANEUROECONOMIA?
Neuroecononia, una barr€ja deneuroci¿ncia, economia i psicologia, queintenta estudiar el p¡océs d'elecció delsindividús, apartirdél'anilisi delpaperdel cervell (aqu€lla c¡ixa ¡egra...) quanels individus pre¡en uD¡decisió; comcategoritzen i avaluen riscos, benelicis/recompénses i quina és la interactuaciód'aquestes variables e¡tte si.
Entendre la .aixa negra i el seuruncionamet és la clau d'accés que ensperm€tria otend¡e d comPortaúent huúá,com és i perqu¿ actua, com es ñotiva,com pren decisions, com oiga¡ita la s€v¡m€móri¡ i com es pot inc¡dir e¡ el seúotorn i e¡ €ll mateir. El Sant Greal de totaci¿ncia és justañ€nt t€¡ir accés a ¡qu€stes
PER ouÉ EN PARLEM ARA DENEUROECONOMIA:
Cada cop som més conscidts gue no hi hacap foomen, sigui d.l tipus que sigui, quepugui ésse¡ explicat dé ñaúera ñonolitica,
ffim
lofnf . z9u|u lro¡lPnv¡tl
'sJrt¿¡1, rrrur tluoduJuJrursuórir.tr r rsu rP suo'r¿nr6 ur suo6'JrP
.P s¡rd ¡¿ugurr ¡ruru¡trP ¡uorr q er¡uor srrqur eu¡rrjrP ur r' (ouoJroinau
¡trP duD l¡ ur s¡Pn$¡ r¿zllF¿r u¿q¡s¡rxrv ruorroú¡ r orrerJx¡ ¡no08or
r3uor stlr soss¡trord ¿ u.rr¡Jr ¡ u¡u¡^i¿ru¡
¡nbrl'r'uouoJaorn¡uetEu¡s-¡r¡rur siu¡nb s.tu9s ¡nh Elqu.s s¿uuúuóu s)l
stmb st¿p 'soss¡us!arorn:u \r
¡Nd¿u,s tt
rupJuÉr¡,q leud n.ú oKs, rusu¿rr :p s?iord
t. u. ürd,rur¿d.nb sr,ú¡nb srürurlrsl.:lt*¡rr I¡ uJ srrurnborg sos¡oid
slrP crrurPrrtrr rl ¡ru3uo( un rod ¡uo,¡
:v190'tounlN v'l I vteo'l03tsdv'l lo dHv3'13 uvtuodv
tod sN3 ¡n0 n3EA 'qurd
'!r¡t.Prsu¡ u¡r$ rurutl'r¡uLlrP
inb ¡. suuour¿ F¡lr. t u(,.r 'rlduix) rJd'9¡ssi)rr rp suo,.Enr's ,ruo'rntos ¡ eurPu,l
!,¡)Jr¡r )psrusru¿rru r'lq€rsr ! trlPnh, r,uolorr,tip du¿r t¡ u¡suorri,prrd s.l,p e,.rrr.d €t r¿ru¡urrru' D ¡JoJ rurPnr
(.¡)¡d\E s¡(.nb¿ irqos unltsrú lru¡ruruJ:)
'ou o urrlJsuoic.t üiorür.t rP s¡tgrurlsrrrJr rnD rr1 IrP r,¡¡ururPu¡c.Pu,
¡tDnPuoi ¿f,¡u,uDr.P ¿un E uJsods,Prrdrnb eu¡únq Jnb6d q u)srurtrrou rq
,H ¿s.rrnPuoi s¡r¡rrirgÍtur r I'PrrrP ¡.ludúor e'ornsuor Ie uolnuus¡su¡ ¡nb
srorrlrDou srt t¡rruP sl¿ u9s surnÓ
:IN]1{YIUOdNOSnls'13 | NUorNl.'t uv'lourN03
dtd urxriN0S 'rvc sN3 lno'
u:trerunS¡rdsü¡ ¡¡ruóüor.¡ts? o\:nb Is Jnbs? ¡gird
ltrrrq€üqür ¿,\.s ¿trJd r r¡rx¡tdúorEr$ ¿t$d srtg¡zrr¡rru¿¡cd uur o( ¡nb
' resurd eq.s ruhos 3nb r e¡8oro¡JosorNdet nP o ru,r,P¡u etsP sdueJ sl. uarsrs.
\ ueq snDs¡¡Jqi¡r aP lor I. rerroJ¡r et¡ st¿nrlqeq st.rPou sl¡P e¡¡u.ró<l.P tiu€u ¿1
sr¿f'.u strPs¡nD,ur!,p.r ¡l¿¡p | {FnlqEq s.rrr:u¿.'rd
s.!rFst.p r¡iIu l uo,rr¡:r nsurd Jnb¿llursrúhos ror rnb ¡ t ¡surs Dxnlqs,P
¿un ¡rsrog ¿trPrür(cuoduor lr rczrlPürru¡ssrr¡ru' cror ''¡¡trJrsr rsrnDe ur 'tx'v
IrnrJr ¡rnrunluorrl ur srP¡[dsiu¡ f¡o,Jr¡ouuoJ qu¿s:nlJnb el9uJs 'rltrtJ r¡s ¡ rol ¿nb'u¡u¡o!¿J
rsrnbr r¿d $.rdros r¡¡s rr r surrp !rurx,.P,Ju,oJ srEJU!tEnb srorJt s{¡ sr,l
'u€qe.! uenb sru:u rlóu 'd¿qur¿uo su{ úruó'into\: uor ' d'iuud F
oü sru 6 ¡srlo( ¡rd tP¡tru \rJ ror (r
,'¿rlqN,.\rrdu¡'tPu¡dsN, ru¡QrrJtr¡,eouilnJr lun qur r,8ros r! ú¡oJ 'Nul
ImDe,l ¡lnnbr¡dl¡'¡ldu¡x¡r.d'¡rqossox¡¡rru sI¡ r¿dsalluJ ¡ sPllY¡ sn¡p¡P¡rd
sl¡pou sou ru¡Jo.p 5pd€,s? r,8?loJo¡ue
IP¡ros ¡u r¡eu¡¡¿u ¡u .,¡u.tuo}óritu
lrpóu dÚ sFnb st. u¡ sdú)r s$.nbe u¡
ru)u€rsnf r*s¡r¡u ¡eruouor:ornJu ¿l¡P Ir uoi rld¡ruor un ¡:¡ru¡ rrürDl
¡ srr.\qo süoer rrd ¡sosru s.rlitPsrsrúr u3
¿9lslrtrP tllJnDt JrPuJn' ¡s¡üosJdsrtr nou ?nb
'rrp rsl ¡srlq,8(cr(¡
s¡t u¡.rtrlru !l ¡uoullod r ¡nb ¡rn¡^ hs¡ r,r u¡q9r '{s)urnuouD. sl¡Pou)rel{lruor ¡ ¡rr¡sru u¡pod )nb s)19,:uÉr
\¡l9rDri srt rurúltru.,u¿u.l u..\r7rrFúr¡s'.rtdü.x. r.d 'slt]rru st.p I¿dnr:
ruru¿r.'oduor un¡P srt¡u¿¡t ur \u¡9v
¡truouori¡t rP t¡ rtou,rx. rJo¡úor sl'qug ur f¡o¡JDlldxJr I'Plrr ¡(oPrp [rrunr¡odo,t 'uSolorsd ct (oJ 0Jüirr
trs9 or ¡nb Il
sr!¡JroJ, n¡¡uoq{ rP o,.)si,ldxr.{ t\?u dotrlpeJ ¡s ¡Pu'r'dE u¡)rur¡d ¡l
¡nb susru¡urtdu.r sosr ¡.))¡ \¡!rr{rpt
r)ds)lfrd)¡¿¿1 ugsr¿r),r¿u,tdrrs,p¡rtnuel l¿l't€rntd ¿t'lrrur'rotnu rt
'lu,rdrrs,po ¡rru?¡J rr(n Nn,p srp hp e s?
tlnl
LES PERSONES: NECESSITATDE CONTROL
Com cs prDp¿ga un scntim€nt i luinaincid¿ncia t¿ c¡ clconsum de comprad h¡bitatgc, pc. ex€mple. Ja no enssona cstrany pcnsar que hi ha un procéspsicol¿gic que m€dhtitz¡ aquest ienómen.
El format psicológic d'!n liderqDe pr€¡decnions és molt important per ¡ h gestió
Podem inaginar. en aqDef.ontcxt, nnli¿er emprenedor, que arrisc¡, quc saplrobár el.ani i que promou i rGu¡litza cl
Podcm im¡gin¡r, ¡ l'altr€ €xtrem, elrnatcix s.ctorj cls mateixos recu¡sos ini.iál¡i matcix escenari i entorn, ¡guestcóf)pcró, gcstionat per un li¿e' consérrádór.continuista, més de ha¡teniment q¡e¿c dissen).Insegu., no $p nóhbé coDrisualitzar ¡i a\antar se alfutur.
Es fi.illeure gue e¡ clprnncrcs, podeDrl€¡jr un form¡t dc li¿cr compatiblc amb Billo ¡ tcs , i cn la l t rc cN, s imptenentno .
On és h difer¿ncia? Laneuroeconomhintenta.i; ¡poriar algunes erplicacio¡s quedones\in rcsposta als me.áhishes d'ac.ió irea.ció e¡ aquest tipus de situa.ions.
I]IMPACTE MACRO
Si lesde.nions gtrc cs prcncn af€ctenalmcr.ati 1¡ sumi de totes lesreaccionsindiliduals ens dóna un comportaúentgrupal secto.ialitzat quaó pa.1em, percx€mple, de crisi linancen o imnobiliiria,o més generalquan p¡rlem de crisi deconsum, que pot est¡r¡iectada tant per lamanca de 1i9u ülit¡t, lá Úñi de cónlianq¡.1'enca.iment de les mat¿ries primercs i dclmercat energ¿ti., el repu¡t de 1a inflació,e1.., i finalnent, acabar csdcrcDint una crisig lob¡ l id 'abNt in ton¡ . iona l - . - , nopodemdir que lcs dccisions cn lamicroeconomiano ¿fe.tú a la microcconomia.
'l ¡mpoc podem dir que I'estateúocbdal
i psicológic dels dnrctius no ting!i ubimpacte, sobr€ l€syaloracions que fan i,finalment, sobre les de.hions qDepr.D.¡.
Estab depre$ius portcn a un¡ inhibició,ef¡ts ¡nimics cxubcraDts cns podrien dur ¿
la nó ralorá.ió erhatrri\a d'un prójecte i l¡p¡esa de dc.isió fó¡ariscos.
Sabcr 9u¡ cmpc¡y ¡ lcs pcrsoncs¡ ¡ctuard'una dctcrm¡n¡da manera da'¡nt dev¡loracions econ¿miques és guelcom guecada cop preocupa i ocupa més alsc¡entiñcsinternacionals, tant de lab¡anc¡de lapsicologia, 1¡ neu.oc¡¿ñci¡ i de l'economh.Es quelcoñ vit¡lper tenir uha aproximacióholística i que cá¿a cop nés s aproxini ¡ 1a
CAP A LA NEUROAUDITORIA't;asllad¡n¡nos
¡ l'irnbit de 1¡nicrocconomi¡, es poden prer€ur€comportaments atipics que incnliriensignificati!¿me¡t i sorprenentñen! ¡ 1añ¡rx¡ d'ún negoci, ¿'una ehpres¡?
Cal ier refer¿n.i¡ ¡l fes pofcriore ¡1tancanebt sobre l¡ s¡lut mcnialdch scNDd'dg.n¿'¡, i sobrc l'cauilibri cmocioD¿l¡
t'odcn scmblar, dc bcn scgur, preguntes¡gos¡ridcsi, finsi tot, fora de lloc, p€.óparlem de peroones,
"egocis, presa de
decisions, ¡cti!úrls, me¡ta1itáts,senlimenls.ralors, tend¿ncie¡, cónporiane¡t,
Ericrejentja. com en el fDtur. un l¡ctorarevnar pelsauditors fóra Ia,bm.¡¡t capitalIumi ¡l com¡ndamcnt dclprojcctc, cnc¡da cxcrcici. Hi ha una gcstió compu lsira?,conserradom?, agosrada?, realistai
Pot aquestagestió cohproúelre i posar enrisc I'estabilita! ¿e l'eñp.es, e1 prin.ifi¿e gefió continu¡da? obé poiasegur¡rh sostc¡ibili!¡t¿elprójecle?, ier ló més
És l'cqrlpgcstor, un cquip cmo.ion¡lncnt ipsicológic¡ncDt competcnt?, cst¿blei
Qui ho auditaü? Estem darantja rle la
Éj:,;,-
