De la necessitat a la cura
-
Upload
crp-del-tarragones -
Category
Education
-
view
70 -
download
2
Transcript of De la necessitat a la cura
DE LA NECESSITAT A LA CURAProcés de síntesi d’un fàrmac
Estudi analític de l’àcid acetilsalicílic i possibles derivats
Mireia Domènech Oller
Treball de recerca
Toni Panadero Brunet
Curs 201672017
ÍNDEX Introducció
Estructuració del treball
Objectius
Hipòtesis inicials
Bloc pràctic:
Química computacional
Síntesi de l’àcid acetilsalicílic
Efectes de l’aspirina en la Drosophila melanogaster
Enquesta a la població
Conclusions finals
ESTRUCTURACIÓ DEL TREBALL
BLOC TEÒRIC
• Introducció
• Els medicaments
• Procés de síntesi d’un fàrmac
• Aspirina
BLOC PRÀCTIC
• Química computacional
• Síntesi d’aspirina
• Efectes de l’aspirina
• Enquesta a la població
CONCLUSIONS
• Confirmació o rectificació de
les hipòtesis inicials.
ANNEXOS
• Informació addicional
• Webgrafia i bibliografia
OBJECTIUSA NIVELL TEÒRIC:
Conèixer el procés de síntesi de qualsevol medicament.
Adquirir coneixements generals sobre els fàrmacs.
.
A NIVELL PRÀCTIC:
Reproduir aquests processos de manera experimental:
o Introduir-me dins el món de la química computacional: buscar compostos.
o Observar els efectes que una ingesta d’aspirina provoca a la Drosophila.
o Saber sobre els coneixements o experiències personals de la població sobre
l’aspirina.
HIPÒTESIS INICIALS
Amb la química computacional s’accelera el procés de síntesi.
És possible trobar un derivat de l’àcid acetilsalicílic amb menor acidesa.
L’aspirina causa efectes negatius si és consumida de manera constant.
La població disposa d’un baix grau de coneixement sobre l’aspirina.
BLOC PRÀCTIC
Química computacional
Síntesi d’un fàrmac
Efectes de l’aspirina en la Drosophila
Enquesta a la població
QUÍMICA COMPUTACIONAL
Ús d’ordinadors per a resoldre problemes químics.
Aplica mètodes de càlcul per a resoldre equacions i calcular propietats a nivell molecular.
Comprèn dos grans mètodes:
Mecànica molecular
Mecànica quàntica Equació de Schrödinger:
o E: Energia
o Vibracions: Espectre IR
o Ψ: Potencial electrostàtic (V)
Càrrega de l’àtom (q)
H ψ = E ψ
QUÈ ÉS?
USOS
MÈTODES
ASPECTES A OBSERVAR
CÀRREGA DE L’HIDROGEN 18
FREQÜÈNCIA DE VIBRACIÓ DEL GRUP OH
Espectroscòpia infraroja (IR)
Mulliken charges
Model: molècula d’àcid acetilsalicílic
Comparatives: molècula d’àcid acetilsalicílic amb diferents substituents.
SUBSTITUENTS:
FLUOR (F) CLOR (Cl) METIL (CH3) GRUP HIDROXIL (OH)
PASSOS A SEGUIR:
o Dibuixar la molècula
o Llençar els càlculs
o Analitzar les dades: Mulliken charges
Freqüència de vibració de l’OH.
o Modificar la molècula amb els substituents i repetir el procediment.
o Mètode:
Mulliken charges
o Objectiu:
Reduir l’acidesa de l’hidrogen 18
= Reduir l’acidesa global
CÀRREGA HIDROGEN 18 EN FUNCIÓ DEL SUBSTITUENT
Hidrogen 18: Càrrega actual 0,402
CÀRREGA HIDROGEN 18 EN FUNCIÓ DEL SUBSTITUENT
Carboni 1 Carboni 2 Carboni 3 Carboni 4
H 0,402 0,402 0,402 0,402
F 0,404 0,406 0,405 0,403
Cl 0,405 0,407 0,405 0,405
CH3 0,401 0,401 0,401 0,401
OH 0,398 0,403 0,401 0,398
0.392
0.394
0.396
0.398
0.4
0.402
0.404
0.406
0.408
H F Cl CH3 OH
Càrrega de l'H 18 en funció del substituent
Carboni 1 Carboni 2 Carboni 3 Carboni 4
ESPECTROSCÒPIA INFRARROJA
Es basa en fer interaccionar una molècula amb radiació electromagnètica de la zona d’infraroig per a determinar quines radiacions concretes és capaç d’absorbir.
FREQÜÈNCIA DE VIBRACIÓ DEL GRUP OH
VIBRACIÓ GRUP OH EN TWISTING
FREQÜÈNCIA DE VIBRACIÓ DEL GRUP OH
Carboni 1 Carboni 2 Carboni 3 Carboni 4
H 3650,32 3650,32 3650,32 3650,32
F 3641,93 3650,5 3651,3 3649,31
Cl 3638,34 3650,42 3650,74 3649,89
CH3 3642,84 3650,05 3650,93 3648,93
OH 3708,47 3704,86 3699,77 3709,44
3600
3620
3640
3660
3680
3700
3720
H F Cl CH3 OH
Freqüències de vibració dels OH en funció del substituent
Carboni 1 Carboni 2 Carboni 3 Carboni 4
SÍNTESI DE L’ÀCID ACETILSALICÍLIC
Síntesi de l’àcid acetilsalicílic
Purificació
Determinació qualitativa de la puresa de l’àcid acetilsalicílic amb FeCl3
Determinació qualitativa del midó en diferents productes.
4
2
1
3
EFECTES DE L’ASPIRINA EN LA DROSOPHILA MELANOGASTER
Experiment 1: Normal
Experiment 2: A cegues
Durada: 30 dies
Mostres: 4 de cada sexe
Dosis:
Alta: 10 g/l
Mitja: 5 g/l
Baixa: 2,5 g/l
Control: 0 g/l
Variables ControlConcentració
baixa
Concentració
mitjaConcentració alta
Letalitat
No s’observa un
augment de la
letalitat.
No s’observa un
augment de
letalitat respecte
el grup control.
75% mortes 100% mortes
Descendència/
fertilitat
S’observa una
alta generació de
descendència.
Descendència
progressiva i lenta
de la generació de
nous membres.
Larves en
quantitats ínfimes.
Després de pondre
els ous, algunes
mosques morien.
Moltes larves no
arribaven a
créixer.
-
Mobilitat/volMobilitat
mantinguda
correctament.
Mobilitat
mantinguda
correctament.
Mobilitat
mantinguda
correctament.
-
Altres
Correcta
adherència a les
parets del
recipient.
Adherència
mantinguda.
Disminució de la
capacitat
d’adherència al
recipient.
-
ENQUESTA A LA POBLACIÓ
Resultats obtinguts:
Disminució del consum d’aspirina
Substitució per altres fàrmacs
Desinformació sobre la Síndrome de Reye
Desconeixement sobre qui pot prendre aspirina
Administració d’aspirina en infants
Errades en la dosi diària màxima
CONCLUSIONS FINALS
Amb la química computacional s’accelera el procés de síntesi:
No sintetitza medicaments però col·labora en conèixer propietats i
característiques moleculars.
És possible trobar un derivat de l’àcid acetilsalicílic amb menor acidesa:
Substituint els hidrògens 1 o 4 per un grup hidroxil.
L’aspirina causa efectes negatius en la descendència:
Es desaconsella en embarassades.
La població disposa d’un baix grau de coneixement sobre l’aspirina:
En embarassades, infants i període de lactància.
Si no conec una cosa, la investigaré.
Louis Pasteur