DC020200 Concreci Curricular - cpjuniperserra.com · Aquesta àrea, en la qual és important...

Concreció Curricular CEIP Juníper Serra DC020200

1

CONCRECIÓ

CURRICULAR

CEIP JUNÍPER SERRA

DC020200


2

1 - ADEQUACIÓ I CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA

2- CURRÍCULUM

3 - COMPETÈNCIES. RELACIÓ AMB LES DIFERENTS ÀREES

4 - ACORDS DE CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I

CONCRECIÓ DE LA METODOLOGIA DEL CENTRE.

5 - CRITERIS GENERALS DE PROMOCIÓ. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES.

6 - MECANISMES DE COORDINACIÓ ENTRE ELS CICLES.

7 - CRITERIS PER ELABORAR MESURES QUE CONTRIBUEIXIN A MILLORAR L’ÈXIT ESCOLAR.

8 - TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS.

Trets que configuren la tipologia del centre

Titularitat Pública. Depenent de la Conselleria d’Educació, Cultura i

Universitat del Govern de les Illes Balears.

Etapes Educatives Educació Infantil (2n cicle) i Educació Primària

Nombre d’unitats 4 unitats a infantil i 11 a primària

Jornada lectiva Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i 8-14 hores

per al professorat)

Serveis Servei d’escoleta matinera: 7,30 a 9,00 hores (gestionat per

l’APIMA del centre)

Servei de menjador: de 14 a 15,30 hores (gestionat per una

empresa concessionària)

Servei d’activitats extraescolars: de 15 a 17 hores de dilluns a

dijous (gestionat per l’APIMA)


3

1. ADEQUACIÓ I CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA

1.1. Adequació i concreció dels objectius per a l’etapa d’educació infantil.

a) Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i

aprendre a respectar les diferències.

b) Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint

una actitud de curiositat i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels

infants.

c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en les seqüències

temporals i espacials quotidianes.

d) Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més seguretat i

confiança en si mateixos.

e) Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes

elementals de convivència i de relació social, així com exercitar-se en la resolució

pacífica de conflictes.

f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió:

• Iniciar-se en una llengua estrangera.

• Iniciar-se en la lectura i escriptura.

• Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la

comunicació.

• Iniciar-se en el control del moviment, el gest, el ritme i els llenguatges visual,

plàstic i musical.

g) Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats lògico-matemàtiques.

h) Participar i gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn, conèixer les més

identificatives de les Illes Balears i respectar les dels altres llocs.

i) Adoptar hàbits bàsics d’higiene i salut corporal i alimentària.

j) Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de

reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.


4

1.2. Adequació i concreció dels objectius per a l’etapa d’educació primària.

1. Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar-hi d’acord,

preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

2. Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateixos, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge i esperit de superació i emprenedor.

3. Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.

4. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

5. Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, tant oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i d’aprenentatge, i desenvolupar hàbits de lectura.

6. Adquiriren almenys una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes.

7. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de

problemes que requereixin operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la vida quotidiana.

8. Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències naturals, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura, especialment els corresponents a les Illes Balears, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

9. Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren.

10. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals

11. Valorar la tasca ben feta com a condició necessària per a l’aprofitament eficaç dels aprenentatges


5

12. Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i emprar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.

13. Conèixer i valorar els animals més propers a l’ésser humà i adoptar formes de comportament que n’afavoreixin la cura.

14. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

15. Fomentar l’educació viària i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.


6

2. CURRÍCULUM

El currículum està integrat pels elements següents:

- Objectius: Són els referents relatius als èxits que l’alumne ha d’assolir en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

- Competències: Són les capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.

- Continguts: Són el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que

contribueixen a assolir els objectius de l’etapa educativa i a adquirir competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que s’organitzen en àrees.

- Estàndards d’aprenentatge avaluables: Són les especificacions dels criteris

d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables i permetre graduar el rendiment o l’assoliment aconseguit. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandaritzades i comparables.

- Criteris d’avaluació: Són el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes.

Descriuen allò que es vol valorar i que els alumnes han d’aconseguir, tant en coneixements com en competències. Responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.

- Metodologia didàctica: És el conjunt d’estratègies, procediments i accions

organitzades i planificades pels professors, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.


7

3. COMPETÈNCIES. RELACIÓ AMB LES DIFERENTS ÀREES

A l’article 6 del decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears s’estableix que les competències del currículum són les següents:

- Competència en comunicació lingüística - Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia - Competència digital - Aprendre a aprendre - Competències socials i cíviques - Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor - Consciència i expressions culturals

Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament, es dissenyaran activitats d’aprenentatge que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps. Es potenciarà el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. L’article 9 del mateix decret s’estableix que:

1. L’etapa d’educació primària s’organitza en àrees, que tenen un caràcter global i integrador. Aquestes àrees s’agrupen en tres blocs d’assignatures: a) Assignatures troncals b) Assignatures específiques c) Assignatures de lliure configuració autonòmica

2. Els alumnes cursaran les següents àrees del bloc d’assignatures troncals en cada un

dels cursos: a) Ciències naturals b) Ciències socials c) Llengua castellana i literatura d) Matemàtiques e) Llengua estrangera: anglès

3. Els alumnes cursaran les següents àrees del bloc d’assignatures específiques en cada un dels cursos: a) Educació artística b) Educació física c) Religió o valors socials i cívics, a elecció dels pares, mares o tutors legals

4. Els alumnes cursaran la següent àrea del bloc d’assignatures de lliure configuració

autonòmica en cada un dels cursos: a) Llengua catalana i literatura

Els alumnes poden estar exempts, segons la normativa vigent, de ser avaluats d’aquesta assignatura.


8

Contribució de les àrees al desenvolupament de les competències:

1. Àrea de ciències naturals

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia contribueixen a la interacció de l’ésser humà amb l’entorn que l’envolta i l’ajuda a interpretar-lo i també a saber com es construeix el món científic: adquirir informació, definir problemes, analitzar diverses solucions, dissenyar estratègies, analitzar resultats i comunicar-los. També hi contribueix la utilització de tècniques matemàtiques, com percentatges o representacions gràfiques.

La competència digital és imprescindible per a molts dels aprenentatges, especialment en aquesta àrea, en què la recerca guiada d’informacions és bàsica.

La riquesa que suposa l’augment significatiu de vocabulari específic, l’exposició clara i ordenada dels treballs i els intercanvis comunicatius entre docent i alumne i entre iguals contribueixen a la competència lingüística.

Aquesta àrea, en la qual és important treballar en equip, memoritzar, fer resums i esquemes, afavoreix la competència d’aprendre a aprendre, així com reflexionar sobre el que s’ha après, com s’ha après i com es transmet.

El desenvolupament d’habilitats i sobretot d’actituds de protecció del medi ambient i de l’entorn contribueix a les competències socials i cíviques i a la competència de consciència i expressions culturals.

Quant a la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, aquesta àrea inclou continguts que hi estan directament relacionats, ja que ensenya a prendre decisions des del coneixement d’un mateix i de manera autònoma que són beneficioses per a la seva salut i la preservació i la conservació de l’entorn.

2. Àrea de ciències socials

L’àrea de ciències socials és una part fonamental del currículum per a la competència en comunicació lingüística. La gran majoria dels recursos amb què es treballa són escrits, en diverses tipologies, i aporten una gran riquesa al vocabulari dels alumnes. Aquests estan en continu contacte amb diverses fonts d’informació, no tan sols escrites, sinó orals, visuals, etc. Els infants han de resumir, extreure la part rellevant dels textos i també elaborar treballs escrits, projectes, resums, esquemes...

Respecte de la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, l’àrea de ciències socials hi contribueix fent als alumnes crear i interpretar tot tipus de gràfics i taules. Quan se’ls presenti una taula han de poder entendre què volen dir aquestes dades i igualment crear aquest mateix gràfic a partir d’unes dades, ja siguin recollides per ells mateixos o donades per un text.

La competència digital ha de ser un dels pilars de l’àrea. Els alumnes poden accedir a una enorme quantitat d’informació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació


9

que mai abans havia estat a l’abast de cap estudiant. Tant els docents com els alumnes han d’aprofitar aquesta nova situació, i s’han de dotar els alumnes de les estratègies per poder accedir a aquesta informació i, encara més important, de les estratègies necessàries per poder filtrar i ser crítics amb aquesta informació. Les tecnologies de la informació i la comunicació han d’estar presents a l’aula, i els alumnes han de poder crear-hi materials d’una manera eficaç.

En l’àrea de ciències socials els alumnes han de processar una gran quantitat d’informació. Després han de memoritzar, analitzar, opinar, resumir, fer esquemes, mapes conceptuals… Totes aquestes tasques contribueixen a fer que els alumnes puguin assolir la competència d’aprendre a aprendre. Els alumnes haurien de reflexionar com han après per després poder aplicar les tècniques emprades en qualsevol àrea del currículum i en la vida diària.

Gràcies a l’estudi de la nostra societat i dels canvis que ha sofert en el temps, els alumnes podran afrontar amb esperit crític les situacions i els conflictes quotidians. Podran apreciar valors com el respecte a la diferència, la democràcia, la igualtat entre homes i dones, el respecte a les opinions dels altres i molts altres. Tècniques d’estudi bàsiques en aquesta àrea, com el treball en equip, ajuden a assolir les competències socials i cíviques i permeten que els alumnes aprenguin que les opinions dels altres són igual de valuoses que les seves.

La competència del sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ha de ser treballada en aquesta àrea mitjançant l’estudi del món de l’empresa. Els alumnes han d’entendre que l’empresa i els emprenedors són una font importantíssima de riquesa per a qualsevol país.

Mitjançant l’estudi de l’entorn proper primer i de realitats més llunyanes després els alumnes poden prendre consciència de les expressions culturals que hi ha al seu voltant i de la importància que tenen per a tots els pobles i civilitzacions. Poden aprendre que les expressions culturals són clau per poder conèixer a fons qualsevol cultura i que són una font d’informació i de plaer importantíssima. Els alumnes haurien de sortir de l’aula quan sigui possible i poder visitar aquestes expressions culturals de primera mà. L’àrea de ciències socials és clau perquè els alumnes aprenguin que l’única manera de mantenir la identitat pròpia de la nostra comunitat autònoma és conèixer la nostra cultura primer per poder arribar després a respectar-la.

3. Àrea de llengua castellana i literatura

Des de l’àrea de llengua castellana i literatura es contribueix al desenvolupament de totes les competències i de forma especial a la competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. Establir la seqüència temporal d’una història mitjançant la numeració i l’ordenació de vinyetes, conèixer i usar paraules que expressin quantitats, explicar processos que requereixin una successió ordenada de passes... són propostes de l’àrea de llengua castellana i literatura que contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. També l’ordenació espacial, íntimament relacionada amb les destreses matemàtiques, és bàsica en les descripcions i en la comprensió d’algunes nocions lingüístiques (com paraules agudes, planes i esdrúixoles).


10

S’ofereixen textos informatius relacionats amb el món físic que permeten conèixer millor els elements de la naturalesa i les relaciones dels éssers humans amb l’espai on viuen, així com la manera com hi influeixen. A més, per resoldre algunes activitats es promou l’ús d’algunes eines tecnològiques adequades a l’edat dels alumnes. Competència digital. L’àrea de llengua castellana i literatura proporciona coneixements i destreses per a la recerca, la selecció, la comprensió i la transmissió de la informació. El programari de comprensió i anàlisi de textos, les activitats relacionades amb les imatges, la interpretació de marques tipogràfiques o el registre i la classificació de la informació en diferents formats contribueixen a desenvolupar aquesta competència. A més, per resoldre algunes activitats es promou l’ús d’algunes eines informàtiques adequades a l’edat dels alumnes. Competència d’aprendre a aprendre. L’ús correcte de la llengua és una de les eines bàsiques de l’aprenentatge. La lectura possibilita l’accés al coneixement, i l’escriptura permet reelaborar-lo i assimilar-lo. Qüestions com la millora de la lectura o la comprensió i l’exercitació de l’expressió escrita contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. A més, la prevenció de dificultats de lectura i escriptura i els repassos trimestrals o les activitats finals estan directament relacionats amb la presa de consciència de l’alumne de les seves capacitats. Presentar el continguts de manera atractiva també desperta en els alumnes el gust per aprendre, una altra de les dimensions d’aquesta competència. Competències socials i cíviques. Atès que la llengua és la base de la comunicació dels éssers humans, són notables les contribucions de l’àrea al desenvolupament d’aquesta competència. Comunicar-se amb els altres i comprendre el que els altres transmeten és fonamental per formar la dimensió social dels alumnes. A més, la llengua també els permet prendre contacte amb realitats diferents de la seva i facilita l’eradicació de prejudicis i estereotips. Certes normes que regeixen els intercanvis comunicatius orals (escoltar amb respecte les opinions dels altres, no interrompre...) estan molt relacionades amb aquesta competència. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. La construcció de coneixements a través del llenguatge està relacionada amb la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. La llengua permet analitzar problemes, fer plans i prendre decisions, és a dir, orienta la nostra activitat amb progressiva autonomia. Qualsevol avanç en el domini de la llengua contribueix al desenvolupament d’aquesta competència. Presentació de tasques que els alumnes puguin fer autònomament, ús de materials que puguin emprar autònomament... Activitats d’expressió oral en què els alumnes es posin en el lloc d’un altre, expressar gusts, opinions, etc., també promouen aquesta competència.


11

Consciència i expressions culturals. Atès que la llengua és un element cultural de primer ordre, és fàcil entendre la contribució de l’àrea de llengua castellana i literatura al desenvolupament d’aquesta competència. La lectura i la comprensió d’obres literàries i el coneixement d’alguns recursos literaris i d’altres conceptes bàsics també l’afavoreixen. D’altra banda, el treball amb les il·lustracions i fotografies que acompanyen els textos permeten desenvolupar habilitats pròpies de l’educació artística.

4. Matemàtiques La contribució a la competència matemàtica s’aconsegueix en la mesura que l’aprenentatge dels continguts és útil per enfrontar-se a la resolució de les situacions matemàtiques fora de l’aula.

A la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia hi contribueix amb el desenvolupament de la concepció espacial (útil per interpretar mapes, planificar rutes, dissenyar plànols), amb el millor coneixement de la realitat (mitjançant la mesura) i amb la destresa en la utilització de les representacions gràfiques (per obtenir informació per conèixer i analitzar millor la realitat). A la competència en comunicació lingüística hi contribueix amb la incorporació del llenguatge matemàtic, la descripció i la interpretació dels raonaments i dels processos que configuren la pròpia comprensió, l’esperit crític i les destreses comunicatives.

A la competència digital hi contribueix en la mesura que proporciona destreses associades a l’ús dels nombres (comparació, estimació, relacions…), a la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic (interpretació de la informació sobre la realitat) i a la iniciació en l’ús de calculadores i eines tecnològiques.

A la competència d’aprendre a aprendre hi contribueix amb la verbalització del procés seguit, la reflexió, la perseverança i l’esforç davant situacions complexes, l’esperit crític, l’habilitat per comunicar el procés i els resultats del treball propi, i el desenvolupament d’estratègies.

A les competències socials i cíviques hi contribueix en la mesura que s’accepten i respecten altres punts de vista, que es treballa en equip, que s’empra el diàleg per consensuar estratègies i que es valora la responsabilitat.

Al sentit d’iniciativa i esperit emprenedor hi contribueixen tots els continguts associats amb la resolució de problemes: comprendre la situació, planificar estratègies, prendre decisions, gestionar els recursos, valorar els resultats (acceptant l’error com un element constructiu), confiar en la pròpia capacitat, replantejar-se alternatives per superar l’error.

Les matemàtiques contribueixen a la competència de consciència i expressions culturals en la mesura que el coneixement matemàtic forma part del desenvolupament cultural de la humanitat.


12

5. Llengua estrangera: anglès

L’estudi d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament de la competència en

comunicació lingüística d’una manera directa, en el mateix sentit en què ho fa la primera

llengua.

L’activitat lingüística es fa en gran mesura avui dia a través de mitjans tecnològics. Aquests

mitjans estan recollits en el currículum com a suports naturals dels textos orals o escrits que

l’alumne ha de produir, comprendre i processar, de manera que la competència digital s’entén

com a part substancial de la competència en comunicació lingüística. Les tecnologies de la

informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb altres

persones de qualsevol part del món i també faciliten l’accés senzill i immediat a un flux

d’informació que augmenta cada dia. El coneixement d’una llengua estrangera possibilita

l’accés a aquesta universalitat de la informació i de la comunicació, i crea contextos reals i

funcionals de comunicació.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s’hi inclou la reflexió sobre l’aprenentatge personal, de manera que cada infant identifiqui com aprèn millor. S’han de preparar els alumnes perquè avancin autònomament en el coneixement i l’ús d’aquesta llengua.

L’àrea contribueix també al desenvolupament de les competències socials i cíviques. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i de fets culturals de les diferents comunitats de parlants d’aquesta llengua. Aquest aprenentatge, ben orientat des de l’escola, s’ha de traduir en un interès per conèixer altres cultures i per relacionar-se amb altres persones, parlants o aprenents d’aquesta llengua. D’aquesta manera, s’afavoreix la tolerància i la integració.

Finalment, encara que en menor mesura, aquesta àrea col·labora en el desenvolupament de la competència de consciència i expressions culturals a través de la introducció de textos i models lingüístics de caire literari i cultural.

6. Educació artística

L’àrea contribueix al desenvolupament de la competència de consciència i expressions culturals directament en tots els aspectes que la configuren. Es posa èmfasi en el coneixement de diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els recursos que els són propis, per ajudar els alumnes a iniciar-se en la percepció i la comprensió del món que els envolta i a ampliar les seves possibilitats d’expressió i de comunicació amb els altres. La possibilitat de representar una idea de manera personal, valent-se dels recursos que els llenguatges artístics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginació i la creativitat. Al desenvolupament de la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor hi contribueix mitjançant l’exploració, la planificació prèvia, la demanda d’un esforç per assolir resultats originals, l’elecció de recursos segons la intencionalitat expressiva, la revisió del que s’ha fet amb la finalitat de millorar i la flexibilitat davant diferents respostes. La creativitat exigeix actuar amb autonomia, posar en marxa iniciatives, preveure diferents possibilitats i


13

solucions diverses.

Al desenvolupament de les competències socials i cíviques hi contribueix exigint cooperació, assumpció de responsabilitats, seguiment de normes i instruccions, cura i conservació de materials i instruments, aplicació de tècniques concretes i utilització d’espais de manera apropiada. El seguiment d’aquests requisits forma en el compromís amb els altres, en l’exigència que comporta la feina en grup i en la satisfacció que proporciona un producte que és fruit de l’esforç comú. Expressar-se cercant l’acord posa en marxa actituds de respecte i d’acceptació. Al desenvolupament de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia hi contribueix amb l’apreciació de l’entorn mitjançant el treball perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. L’àrea se serveix del medi com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora recreant-lo per donar-li una dimensió que proporcioni gaudi i contribueixi a enriquir la vida de les persones. També té en compte les agressions que deterioren la qualitat de vida, com la contaminació, i ajuda els infants a prendre consciència de la importància de contribuir a preservar un entorn físic agradable i saludable. També hi contribueix mitjançant l’ús de les mesures tant de l’espai com del temps, les proporcions, les escales, aspectes geomètrics i d’orientació espacial, els instruments propis del dibuix geomètric. Es valora la planificació del procés, l’ordre en el desenvolupament de les tasques i la precisió en els resultats obtinguts. Al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre hi contribueix en la mesura que s’afavoreix la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes o espais, a fi que els coneixements adquirits dotin els alumnes de prou bagatge per utilitzar-los en situacions diferents.

Al desenvolupament de la competència lingüística hi contribueix mitjançant la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen, l’ús de les normes que els regeixen, l’explicació dels processos que es desenvolupen i el vocabulari específic que aporta. De manera específica, cançons o dramatitzacions senzilles són un vehicle adequat per adquirir nou vocabulari i per desenvolupar capacitats relacionades amb la parla, com la respiració, la dicció o l’articulació. Es desenvolupa també aquesta competència en la descripció dels processos de treball, en l’argumentació sobre les solucions donades o en la valoració de l’obra artística.

Al desenvolupament de la competència digital hi contribueix mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina per mostrar processos relacionats amb la música i les arts visuals i per apropar els alumnes a la creació de produccions artístiques i a l’anàlisi de la imatge i el so i dels missatges que aquests transmeten i com un instrument valuós per provocar situacions creatives i d’ampliació del coneixement. També es desenvolupa la competència cercant informació sobre manifestacions artístiques perquè les coneguin i en gaudeixin, i seleccionant i intercanviant informacions referides a diferents àmbits culturals.


14

7. Educació física

L’educació física aporta el saber, el saber fer, el saber ser i el saber estar a l’adquisició de les competències. Tots aquests sabers resulten essencials per poder desenvolupar l’activitat motriu pertinent en funció del context, ja sigui dins l’aula o fora.

Més específicament, la contribució de l’educació física a les competències és la següent:

Competència en comunicació lingüística

Els docents han de conèixer i emprar la nostra llengua, la llengua catalana, i ser miralls per als alumnes. S’ha de parlar adequadament per preservar-la.

El llenguatge verbal i no verbal és de vital importància per mantenir les relacions de cooperació que es donen a diari en la pràctica motriu. L’educació física, per si mateixa, té un vast repertori comunicatiu, ja sigui verbal o gestual. Aquesta comunicació es veu enriquida per les característiques de l’àrea (entorn, materials i jocs), les quals possibiliten que la interacció sigui espontània i amb més expressivitat que dins l’aula convencional.

El vocabulari específic de l’àrea ajuda a augmentar el bagatge lingüístic dels alumnes.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La percepció de l’espai i el temps esdevenen valors preats per poder desenvolupar l’acció motriu. Intrínsecament les matemàtiques són ben presents en les nostres sessions (diferents agrupaments, tipologia dels espais —fraccions de l’espai, figures geomètriques... —, velocitat de reacció com a resposta a una pregunta matemàtica, càlcul de la freqüència cardíaca, mesurament de llançaments, col·locació del material per mides, orientació, creació de material...), i l’essència de l’àrea ha de proporcionar noves metodologies per treballar les matemàtiques, emprant el joc com a eina lúdica i eix vertebrador per dur a terme, transversalment amb la resta d’àrees, la competència matemàtica. Aquest fet provocarà que els aprenentatges siguin molt més significatius.

Competència digital

Si bé l’ús de la tecnologia no ha de minvar el compromís motor d’aquesta àrea, pot ajudar significativament a millorar-la. Ja a l’inici de primària podem fer incís en la importància de la valoració crítica dels missatges publicitaris, així com el reforçament dels continguts treballats amb activitats interactives a l’abast dels més petits. En cursos superiors, podem emprar les TIC com a recurs per fer activitats com ara recerca i valoració d’informació, autoavaluacions i coavaluacions, feina amb documents compartits, etc.

S’obre un ventall poderós de possibilitats per treballar no tan sols amb els companys del mateix curs, sinó també amb alumnes d’altres nivells, fins i tot d’altres escoles.

Respecte dels docents, és bàsic que demostrin una destresa amb els mitjans informàtics per poder oferir als alumnes els recursos adients per desenvolupar aquesta competència al màxim nivell.

Aprendre a aprendre

Els alumnes prenen consciència de les seves capacitats mitjançant l’autoimatge, la percepció i la interiorització del seu esquema corporal. La potencialitat de gestionar-les adequadament fa


15

que pugui assolir reptes superiors i millorar les seves capacitats, tant motrius com psíquiques, afectives, emocionals, socials... , la qual cosa afecta positivament la seva autonomia i autoestima.

No sols els coneixements es mostren com a eix vertebrador per assolir aquesta competència, sinó que les eines que el docent pugui mostrar, oferir... són igualment part importantíssima per recollir els fruits desitjats.

Competències socials i cíviques

Si cap àrea pot aportar a l’adquisició d’aquesta competència, aquesta és l’educació física. Les relacions personals són essencials, vitals, en les activitats fisicoesportives, en les quals es desenvolupa la interacció, la relació, el respecte cap a un mateix i cap als companys de joc.

La resolució de problemes forma part del joc, i cal que els alumnes adoptin tot un seguit d’estratègies per afrontar amb èxit les distintes situacions.

El joc en si, i a major escala l’esport, ens brinda l’oportunitat de poder actuar essent agents importants del procés: com a participant (jugador, entrenador o àrbitre, entre d’altres) o com a espectador, rols ben diferents però cada un amb la necessitat de donar resposta a uns valors propis i adequats.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

La iniciativa marca la pauta en l’esdevenir de les activitats físiques desenvolupades. La pràctica motriu pot ajudar clarament a millorar el sentit d’iniciativa mitjançant la presa de decisions, sovint en un espai breu de temps.

La creativitat és la base de l’esperit emprenedor, combinada amb el lideratge. Aquest fet es treballa clarament en el joc reglat, en la planificació d’estratègies que els alumnes defineixen per intentar assolir l’èxit.

En els jocs d’equip cal remarcar la imatge del líder positiu, entenent-lo com el que pren la iniciativa, ajuda, dóna suport a la resta; és exemple de sentit d’iniciativa i d’esperit emprenedor. És molt important remarcar les connotacions positives que aquesta figura té.

Consciència i expressions culturals

El joc tradicional és un joc representatiu d’una realitat i d’una identitat. Aquest s’ha de promoure com a mitjà d’esbarjo, però també com a eina de difusió de la cultura pròpia.

Els diferents vessants de l’educació física (motriu, social i cultural) permeten que els alumnes assoleixin la consciència necessària davant les diferents manifestacions culturals. A més, representacions dansades o expressions corporals diverses, entre d’altres, formen part del bagatge que pot oferir l’educació física.

L’esport en si s’interpreta com una expressió cultural, la qual ha de ser nexe d’unió entre persones i pobles i en cap cas no se n’ha de fer un ús ideològic o polític. El joc és joc i així s’ha d’entendre.


16

8. Valors socials i cívics Els valors socials i cívics contribueixen a desenvolupar alguns aspectes destacats de diverses competències, però es relaciona directament amb les competències socials i cíviques. L’àrea afronta l’àmbit personal i públic implícit en aquesta competència: propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat i per exercir la ciutadania democràtica. Així, l’àrea pretén el desenvolupament dels infants com a persones dignes i íntegres, la qual cosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat personal, i afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció de projectes personals de vida. Amb el desenvolupament de la competència social i cívica es contribueix també a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’àrea afavoreix la universalització de les pròpies aspiracions i drets per a tots els homes i les dones, impulsa els vincles personals basats en sentiments i ajuda a afrontar les situacions de conflicte, ja que proposa la utilització sistemàtica del diàleg. Perquè tot plegat sigui possible, aquesta àrea inclou continguts específics relatius a la convivència, a la participació, al coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidar les habilitats socials, ajudar a generar un sentiment d’identitat compartida, a reconèixer, acceptar i usar convencions i normes socials, i a interioritzar els valors de cooperació, solidaritat, compromís i participació tant en l’àmbit privat com en la vida social i política, i ha d’afavorir, així mateix, l’assimilació de destreses per conviure. A més, aquesta àrea contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes d’organització de les societats democràtiques, a valorar la conquesta dels drets humans i a rebutjar els conflictes entre els grups humans. Els referents d’aquesta àrea són els principis continguts en la Declaració universal dels drets humans, la dels drets dels infants i la Constitució espanyola. La identificació dels deures ciutadans i l’assumpció i l’exercici d’hàbits cívics adequats a l’edat i a l’entorn escolar i social han de permetre que els futurs ciutadans s’iniciïn en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes, equitatives i justes.

Al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre s’hi contribueix en la mesura que l’àrea proposa l’estímul de les habilitats socials, l’impuls de la feina en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, cosa que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La síntesi de les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del criteri propi i la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació i opinió també afavoreixen els aprenentatges posteriors.

Des de l’àrea també s’afavoreix la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, en la mesura que es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’àrea entrena en el diàleg i el debat, en la participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la valoració crítica d’aquestes diferències, així com de les idees. El currículum atén, des de l’argumentació, la construcció d’un pensament propi i la presa de posició sobre problemes i possibles solucions. Amb això s’enforteix l’autonomia dels alumnes per analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en si mateixos i el respecte per les altres persones, així com la disposició a assumir riscs en les relacions interpersonals.

9. Llengua catalana i literatura

La llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge fan que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixin en qualsevol àrea es puguin aplicar a l’aprenentatge de les altres. Aquest ús social de la llengua en diferents contextos comunicatius


17

evidencia, per tant, la contribució directa al desenvolupament de tots els aspectes que formen la competència en comunicació lingüística. Les estratègies que constitueixen la competència en comunicació lingüística s’assoleixen a partir d’una llengua determinada, tot i que els coneixements adquirits contribueixen a augmentar la competència sobre l’ús del llenguatge en general. I en aquest sentit, la lectura i la comprensió lectora partint d’un pla de lectura sistemàtic seran un dels pilars fonamentals per desenvolupar aquesta competència. L’accés al saber i a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència d’aprendre a aprendre i amb el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. El llenguatge, ja sigui oral o escrit, permet als éssers humans relacionar-se i integrar noves informacions, que, juntament amb les experiències i els coneixements previs, possibiliten seguir aprenent de forma permanent. Esdevé, així, un mitjà de representació del món, és la base del pensament i del coneixement i permet analitzar problemes, elaborar plans i emprendre processos de preses de decisions i iniciatives personals. Per tant, regula i orienta la pròpia activitat amb una autonomia progressiva. Desenvolupar-lo i millorar-lo des de les àrees lingüístiques contribueix a organitzar el pensament, comunicar afectes i sentiments i regular emocions, per la qual cosa afavoreix el desenvolupament d’ambdues competències. A més, el llenguatge ajuda a l’expressió i la comunicació de la creativitat, lligada a l’esperit emprenedor que es pretén desenvolupar. Les àrees de llengües permeten identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves, amb la finalitat de comprendre i prendre decisions o resoldre qüestions. Per tant, es localitza, s’obté, s’analitza i es representa informació qualitativa i quantitativa per identificar i plantejar preguntes diverses, hipòtesis o solucions. Tots aquests processos col·laboren en la construcció i el desenvolupament de la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, basant-se en una lectura atenta i en la comprensió literal i deductiva d’enunciats. Quant al desenvolupament de la competència digital, les àrees de llengües proporcionen coneixements i destreses per cercar, seleccionar i tractar la informació, per comprendre-la, estructurar-la i organitzar-la textualment i per utilitzar-la en la producció oral i escrita. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació suposa l’ús de diferents suports per treballar la composició de textos, tant individual com en grup. Aquest canvi de suport afecta les operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió, etc.) i, per tant, l’ús sistemàtic millora la competència digital. També el treball de llengua (oral i sobretot escrit) dins entorns col·laboratius permet la participació en comunitats d’aprenentatge formals i la generació de produccions creatives i responsables, en el marc d’un vertader intercanvi comunicatiu. Les llengües contribueixen poderosament al desenvolupament de les competències socials i cíviques, en tant que són el mitjà per treballar les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones. Aprendre llengua és, abans de res, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, a comprendre el que aquestes transmeten, a tenir contacte amb realitats diverses i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres. Així, l’educació lingüística ha de valorar totes les llengües com a igualment aptes per exercir les funcions de comunicació i representació, i ha de respectar les


18

seves variants i manifestacions i evitar prejudicis i imatges estereotipades del món. D’aquesta manera es contribueix al desenvolupament d’aquestes competències. La contribució de les àrees lingüístiques al desenvolupament de la consciència i expressions culturals està definida pel fet de reconèixer les llengües com a elements culturals de primer ordre, i la lectura, la comprensió i la valoració de les obres literàries prenen part necessària en aquest desenvolupament. Des de les àrees de llengües es promou una actitud positiva en relació amb la comprensió de diferents expressions culturals, el respecte per les opinions, els valors, les idees i les creences dels altres, així com l’interès per conèixer les diferents expressions culturals i la valoració de la seva importància dins la societat actual.

Educació infantil

Àrees curriculars Competències *

CL CMiCT CD AA CSC SIEE CEC

Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal

El cos i la pròpia imatge x x x x

Joc i moviment x x x x

L’activitat i la vida quotidiana x x x x x

La cura personal i la salut x x x

Àrea de coneixement de l’entorn

Medi físic: elements, relacions i mesura x x

Aproximació a la natura x x x

Cultura i vida en societat x x x x x

Àrea de llenguatges: comunicació i representació

Llenguatge verbal: escoltar, parlar i conversar /

aproximació a la llengua escrita / aproximació

a la literatura

x x x x

Llenguatge audiovisual i tecnologies de la

informació i la comunicació

x x x x x

Llenguatge artístic x x x x x

Llenguatge corporal x x x x


19

*Sigles de les diferents competències: CL: Competència en comunicació lingüística CM i CT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia. CD: Competència digital AA: Aprendre a aprendre CSC: Competències socials i cíviques SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor CEC: Consciència i expressions culturals

4. ACORDS DE CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES I CONCRECIÓ DE LA METODOLOGIA DEL CENTRE

DE QUINA MANERA EL CENTRE CONTRIBUEIX AL DESENVOLUPAMENT DE CADA UNA DE LES COMPETÈNCIES

PLANS I PROJECTES DE CENTRE

CO

MP

ETÈN

CIA

PER

AP

REN

DR

E A

AP

REN

DR

E

Centre

Pla de convivència

Pla d’Acció Tutorial

Pla d’Atenció a la

Diversitat

Setmana Cultural

Educació Infantil

El protagonista

La sorpresa

Treball per racons

Educació emocional

Aprenentatge

comportamental

1r / 2n

Racons de treball

Projectes / Centres

interès

Naturals/Socials

Hivernacle

Educació emocional

Aprenentatge

comportamental

Tallers tractament de

la informació

3r / 4t

Taller de conversa a

llengua catalana i

castellana

Aprenentatge

comportamental

Taller de tractament

de la informació

5è / 6è

Taller experiments a

Naturals

Mapes

Centres interès

història (Socials)

Tallers

matemàtiques

Tallers

lectoescriptura a

català i castellà




20

CO

MP

ETÈN

CIE

S SO

CIA

LS I

CÍV

IQU

ES

Centre

Celebració de festes

populars

Setmana cultural

Festa de fi de curs

Pla de convivència

Pla d’Acció tutorial

Zona de joc al pati

Dia de la Pau

Sortides

Berenar solidari

Tutoria

Educació Infantil

Tallers internivell de

Plàstica

1r / 2n

Representació teatral

a final de 1r cicle

Activitats internivell

Agrupaments a E.

Física.

3r / 4t

5è / 6è

Festa de graduació



CO

NSC

IÈN

CIA

I EX

PR

ESSI

ON

S C

ULT

UR

ALS

Centre

Celebració de festes

populars

Setmana Cultural

Festa de fi de curs

Educació Infantil

Tallers internivells a

plàstIca

1r / 2n

Representació teatral

a final de 1r cicle

Presentació per part

de l’auxiliar de

conversa de les

festivitats pròpies del

seu país d’origen

3r / 4t


de l’auxiliar de

conversa de les

festivitats pròpies del

seu país d’origen

5è / 6è


de l’auxiliar de

conversa de les

festivitats pròpies

del seu país

d’origen



21

PLANS I PROJECTES DE CENTRE SE

NTI

T D

’IN

ICIA

TIV

A I

ESP

ERIT

EM

PR

ENED

OR

Centre

Treball dels hàbits i

les rutines

Zones i jocs de pati

Pla d’Acció Tutorial

Encarregats

Educació Infantil

Racons

Projectes

1r / 2n

Racons

matemàtiques

Racons català

Racons aula

Projectes

3r / 4t

Delegats

Tallers

matemàtiques

Taller lectura

5è / 6è

Delegats

Tallers

Mapes

Taller experiments

Naturals



CO

MP

ETÈN

CIA

DIG

ITA

L

Centre

Projecte TIC

Projecte xarxipèlag

PDI

Racó ordinador a

totes les aules EI i EP

Sessió aula

informàtica des de 4

anys fins a 4t EP

Educació Infantil

Projectes

PD I

1r / 2n

PDI aula

Blog

3r / 4t

PDI aula

Blog

5è / 6è

PDI

Miniportàtils

Tablets


22



CO

MP

ETÈN

CIA

CO

MU

NIC

AC

IÓ L

ING

ÜÍS

TIC

A

Centre

Biblioteca d’aula i de

centre

Llibres de lectura per

treballar la

comprensió lectora a

tota primària

!/2 hora de lectura

diària a tota primària

Infantil

Món de contes

Protagonista

Taller d’estimulació del

llenguatge

Consciència fonològica

1r cicle

Racons de

lectoescriptura

Projectes

Petits grups de

conversa en anglès

(auxiliar conversa)

2n cicle

Taller expressió oral

Petits grups de

conversa en anglès

(auxiliar conversa)

3r cicle

Tallers de

lectoescriptura

Petits grups de

conversa en anglès

(auxiliar conversa)



CO

MP

ETÈN

CIA

MA

TEM

ÀTI

CA

I C

OM

PET

ÈNC

IES

BÀ

SIQ

UES

EN

CIÈ

NC

IES

I

TEC

NO

LOG

IA

Centre

Projecte de centre

ecoambiental

Participació en les

activitats de Mallorca

recicla

Projecte de

reciclatge

Berenars solidaris

Sortides

Infantil

Coordinació amb les

l’escoletes

Coordinació Infantil / 1r

i 2n EP

Racons

Treball sistematitzat de

càlcul mental

Treball sistematitzat de

resolució de problemes.

Rutines

Orientació espacial

1r / 2n

Coordinació Infantil /

1r i 2n EP

Projecte Petra dins el

món

Racons

Treball sistematitzat

de càlcul mental

Treball sistematitzat

de resolució de

problemes.

Rutines

3r / 4t

Coordinació 1r i 2n /

3r i 4t d’EP

Tallers de resolució

de problemes

5è / 6è

Coordinació 3r i 4t /

5è i 6è EP

Coordinació 6è / IES

Sineu

Projecte mapes

Tallers de

matemàtiques


23

ASPECTES METODOLÒGICS DE CENTRE

AGENDA

SOBRE (E. Infantil)

-Eina de comunicació família-escola (Ed. Primària).

-Mitjà d’organització personal (deures, controls, estudi, materials necessaris,...).

-Eina per a potenciar l’autonomia personal.

DEURES

-Apuntar els deures a una pissarra velleda i a l’agenda (Ed primària). La pissarra serveix per controlar el nombre de deures i controls proposats pels mestres. La quantitat de deures serà un acord de cicle i anirà en consonància amb l’edat dels nins.

-Graella de seguiment de deures. Cada cicle té unes mesures d’actuació.

-Eina per a potenciar la lecto-escriptura mitjançant textos lúdics (Ed. Infantil i 1r cicle de Primària).

CONTROLS -Un control cada un/dos temes.

-No es farà més d’un control per dia, sempre que sigui possible.

-Es programaran els controls amb mes d’un dia d’ antelació excepte controls sorpresa, proves d’expressió escrita, comprensió oral i escrita, problemes....

-Calendari de controls.

-Els controls s’han de tornar signats. Desprès de dos controls sense signar no s’entregaran més controls.


24

ACTIVITATS

COMPLEMENTÀRIES

SORTIDES

-Quan es fa la matrícula cada família signa una autorització per a les sortides pel poble que serviran per tota l’escolarització. Si la sortida té un cost econòmic s’avisarà als pares a través d’una circular o agenda.

- En el cas de sortides fora del poble, s’entregarà una circular a les famílies què s’haurà de retornar signada pels pares/mares o tutors de l’alumnat en el termini establert. (MD020302).

- Una vegada ha passat el termini de signar l’autorització de la sortida l’alumne/a ja no hi podrà anar. Els alumnes que no hi vagin hauran d’assistir a classe.

- Si una família no paga la sortida se seguiran les següents passes:

1.- Parlar amb els pares i intentar arribar a un acord (pagar la sortida a terminis, etc.)

- A la reunió de principi de curs s’informarà a les famílies de les sortides que hi ha programades al llarg del curs i també de la forma de pagament.

- No es deixarà cap alumne/a sense anar a una sortida per motius econòmics ben justificats.

- Tots els cicles fan una sortida per trimestre, com a mínim.

- Tant les sortides com les activitats complementàries estan relacionades amb els continguts curriculars de les àrees.

- Només es farà una sortida que s’hagi de pagar el mateix mes.

ALTRES

MEDICACIÓ

- En cas que un nin tengui un accident se seguirà el protocol aprovat per claustre.

- En cas de malalties cròniques, els pares duran un full oficial amb les pautes a seguir i estaran a un lloc concret (suro farmaciola), què tot el professorat n’estarà assabentat.

Quan es faci una sortida també es durà la medicació.

- En cas que s’hagi d’administrar un medicament durant l’horari lectiu el pare/mare o tutor haurà d’emplenar el full d’autorització


25

d’administració de medicaments MD070305, adjuntant la prescripció mèdica.

PATI

- Zones de joc a E. Infantil

- Zones de joc a Primària � Distribuïm el pati en tres zones de joc, cada una correspon a un cicle. Aquestes zones van rotant cada dia, segons la graella informativa (als vidres de la sala de mestres).

- Dies de pluja � El primer quart del pati sortiran els alumnes de 4t, 5è i 6è. Els altres alumnes queden dins l’aula. El segon quart es canvien. Només podran jugar a la zona del porxo.

- A Educació Infantil no sortiran al pati els dies de pluja.

Incidències a l’hora de pati � Els professors de torn han de solucionar els conflictes que puguin sorgir. Només avisarà als tutors quan sigui un cas molt repetitiu o molt greu.

Aquestes incidències quedaran enregistrades en el quadern que està a la sala de mestres.


26

5. AVALUACIÓ. CRITERIS GENERALS DE PROMOCIÓ

5.1 Avaluació

Als articles 6, 7, 8, 9 i 10 de l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats

de 6 de març de 2015 sobre l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes de l’educació primària

a les Illes Balears s’especifica el següent:

5.1.1. Sessions d’avaluació

1. Les sessions d’avaluació són les reunions de l’equip docent de grup, amb la coordinació

del tutor i amb l’assessorament, si escau, del servei d’orientació del centre, per valorar

tant l’aprenentatge dels alumnes en relació amb l’assoliment de les competències i

dels objectius de l’etapa com la informació procedent de les famílies i el

desenvolupament de la seva pròpia pràctica docent, i adoptar les mesures pertinents

de millora.

2. Cada grup d’alumnes ha de ser objecte d’una sessió d’avaluació inicial, de com a mínim

tres sessions d’avaluació ordinàries i d’una sessió d’avaluació final del curs. Els centres

docents han d’establir a l’inici del curs el calendari de les sessions d’avaluació.

3. En cada sessió d’avaluació la qualificació de cada àrea és competència del mestre que

l’ha impartida. En el cas que l’àrea sigui impartida per més d’un docent, el centre ha

d’establir en la concreció curricular el procediment per decidir-ne la qualificació.

4. L’equip docent ha d’actuar de manera col·legiada en l’adopció de les decisions

generals resultants del procés d’avaluació. Les decisions s’han de prendre per consens

i, en el cas que no es produeixi, s’han d’adoptar d’acord amb el criteri del tutor.

5. El tutor ha d’aixecar una acta del desenvolupament de cadascuna de les sessions

d’avaluació, en la qual ha de fer constar els acords presos. Tot l’equip docent ha de

signar les actes.

6. S’ha de fer un seguiment de les mesures organitzatives i curriculars adoptades en les

sessions anteriors i s’han de decidir les noves mesures que es considerin pertinents.

S’ha de comunicar als alumnes i als pares o tutors legals el resultat del procés

d’aprenentatge i les actuacions adoptades per superar, quan calgui, les disfuncions

detectades.

5.1.2. Avaluació inicial

1. Al començament de cada curs s’ha de dur a terme una avaluació inicial dels alumnes

de cada grup, coordinada pel tutor, per detectar el grau de desenvolupament de les

competències concretades en el marc de l’autonomia pedagògica del centre.

L’avaluació inicial s’ha de fer també als alumnes d’incorporació tardana.


27

2. Els equips de coordinació educativa - composts pels docents dels tres primers cursos,

d’una banda, i els dels tres darrers, de l’altra, sota la direcció dels coordinadors-, han

de determinar el contingut i la forma d’aquesta avaluació inicial, d’acord amb els

criteris generals del centre.

D’acord amb aquest punt l’avaluació inicial en el nostre centre es realitza:

- La informació que traspassarà el tutor anterior serà el punt de partida i la font

d’informació bàsica del grup d’alumnes.

- Proves inicials quan el mestre agafa un nou grup d’alumnes. Aquestes no es

passaran quan el grup continua amb el mateix tutor.

- Quan hi ha alumnes repetidors es tendrà en compte el Pla de repetidors que

ha deixat el tutor.

- Als alumnes de nova incorporació se’ls passaran les proves del centre per tal

de detectar el nivell dels mateixos. Aquestes també es podran passar a qualsevol

alumne, el tutor/a i/o mestre/a especialista del qual ho consideri.

3. Aquesta avaluació inicial ha de ser el punt de referència dels equips de coordinació

educativa a l’hora de prendre decisions relatives al desenvolupament del currículum,

concretat en les programacions didàctiques, que s’han d’adequar a les característiques

i als coneixements dels alumnes.

4. Com a conseqüència del resultat d’aquesta avaluació inicial, s’han d’adoptar les

mesures pertinents de suport per als alumnes que ho necessitin, d’adaptació curricular

no significativa per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu o

d’adaptació curricular significativa per als alumnes amb necessitats educatives

especials.

5.1.3. Avaluacions ordinàries

Les avaluacions ordinàries (3 durant el curs) que es desenvolupen al llarg del curs són

el reflex del procés d’avaluació contínua.

5.1.4. Avaluació final

1. En la sessió d’avaluació final, que s’ha de dur a terme el mes de juny, l’equip docent de

grup ha de valorar el progrés global dels alumnes. Les qualificacions de les diferents

assignatures s’han de traslladar als documents oficials d’avaluació.

2. En aquesta sessió d’avaluació, l’equip docent ha de decidir sobre la promoció o la

permanència dels alumnes.

5.1.5. Resultats de l’avaluació


28

1. Els resultats de les avaluacions ordinàries i final s’han d’expressar en els termes

següents: insuficient (IN) per a les qualificacions negatives, i suficient (SU), bé (B),

notable (NT) o excel·lent (EX) per a les qualificacions positives. Aquests termes han

d’anar acompanyats d’una qualificació numèrica, sense decimals, en una escala de l’u

al deu, amb les correspondències següents:

- Insuficient: 1, 2, 3 o 4.

- Suficient: 5

- Bé: 6

- Notable: 7 o 8

- Excel·lent: 9 o 10

2. La nota mitjana de l’educació primària s’obté calculant la mitjana aritmètica de les

qualificacions numèriques obtingudes a totes les assignatures de tots els cursos,

arrodonida a la centèsima , més pròxima i, en cas d’equidistància, a la superior.

3. Els equips docents poden atorgar una menció honorífica o matrícula d’honor per àrea

a l’avaluació final als alumnes de sisè que hagin obtingut un excel·lent, amb

qualificació numèrica de 10, a l’àrea per la qual s’atorga en cadascun dels tres darrers

cursos de l’etapa.

5.2. Criteris generals de promoció

La normativa acadèmica, i concretament l’Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i

Universitats de 6 de març de 2015 sobre l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes de

l’educació primària a les Illes Balears recull explícitament una sèrie de punts referents als

criteris de promoció. Són els següents:

Article 11. Promoció

1. Els alumnes accedeixen al curs o etapa següent si han assolit el desenvolupament

corresponent de les competències i el grau de maduresa adequat. També hi

accedeixen sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb

aprofitament el nou curs o etapa o hagin esgotat la possibilitat de romandre un any

més en un mateix curs.

2. En finalitzar cada un dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip

docent de grup ha de prendre, de forma col·legiada i per consens, les decisions

corresponents sobre la promoció dels alumnes. En el cas que el consens no es

produeixi, les decisions s’han d’adoptar d’acord amb el criteri del tutor.


29

3. Per permetre una aplicació equitativa del que s’assenyala en els apartats anteriors, el

claustre ho ha d’establir, en la concreció curricular.

Prenent com a referència els criteris de promoció redactats als paràgrafs anteriors,

els criteris de promoció que s’estableixen per al nostre centre són els següents:

ALUMNES QUE PROMOCIONEN

·Amb totes les àrees aprovades.

· Amb un àrea suspesa

· Amb dues àrees suspeses sempre que no siguin les dues d’aquest grup

(matemàtiques, català, castellà, anglès)

ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN

· Amb dues àrees suspeses d’aquest grup (matemàtiques, català, castellà, anglès).

. Amb tres o més àrees suspeses.

Quan a l’alumnat NEE, malgrat dur les ACS aprovades es pot plantejar la necessitat

de no promocionar en benefici de l’alumne i prèvia valoració de l’equip de suport i

l’equip docent.

Es recomana la seva repetició en els cursos més baixos.

Article 12. Permanència en el mateix curs

1. Quan un alumne no hagi aconseguit les condicions assenyalades en l’apartat 1 de

l’article anterior, ha de romandre un any més en el mateix curs. L’equip docent ha de

prendre aquesta decisió després de valorar l’assoliment dels objectius programats i , si

escau, atenent els resultats de les avaluacions individualitzades de tercer curs i de final

d’etapa i les previsibles repercussions, positives o negatives, que la decisió pugui tenir

respecte del procés global d’aprenentatge de l’alumne.

2. En tot cas abans de prendre aquesta decisió, l’equip docent ha d’haver adoptat totes

les mesures de suport previstes. El tutor ha de guardar constància d’aquestes

actuacions, els resultats de les quals han de servir per fonamentar la decisió de

romandre en el mateix curs.

3. El tutor ha de mantenir informats per escrit els pares o tutors legals de totes les

mesures de suport educatiu preses i, en el cas que les mesures adoptades no tenguin

l’èxit esperat, els ha d’informar de la possible permanència en el mateix curs com a

tard en finalitzar la segona avaluació ordinària.


30

4. La mesura de permanència en el mateix curs es pot adoptar una sola vegada al llarg de

l’educació primària i s’ha d’acompanyar d’un pla específic de reforç, que ha

d’organitzar l’equip docent.

En el cas de l’Educació Infantil, i segons l’Ordre de la Conselleria d’Educació i Cultura, de 2 de

febrer de 2009, sobre l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat d’educació infantil a les Illes

Balears, també es fa referència als criteris de promoció de cicle a partir de l’article 6.5, que diu

el següent:

1. Excepcionalment, l’infant amb necessitats educatives especials pot romandre

escolaritzat un any més al llarg de l’etapa quan el dictamen d’escolarització ho

aconselli, tenint el compte el parer dels pares, i amb l’autorització prèvia de la Direcció

General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives.

6. MECANISMES DE COORDINACIÓ ENTRE ELS CICLES

Segons les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centre públics de segon cicle

d’educació infantil i/o educació primària per al curs 2015-2016:

“Per dur a terme la coordinació entre etapes i centres d’educació infantil i d’educació primària,

els centres educatius s’han d’atendre al que disposa l’article 11 de l’Ordre de la consellera

d’Educació, Cultura i Universitats de dia 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el

currículum de l’educació primària de les Illes Balears, (BOIB núm. 100, de 24 de juliol)”.

A més, el centre estableix un calendari a principis de setembre, per realitzar les reunions

intercicles i fer el traspàs d’informació.

L’equip de suport també aquest mes fa una roda amb els diferents tutors i els/les mestres

d’Educació Infantil de 3 anys (alumnes de nova incorporació) es reuneixen amb les Escoletes.

A través de les reunions de directors/es els mestres de 6è d’Educació Primària durant el curs es

coordinen amb l’IES de Sineu.

7. CRITERIS PER ELABORAR MESURES QUE CONTRIBUEIXIN A MILLORAR L’ÈXIT ESCOLAR

Les mesures adoptades pel nostre centre donen lloc a:

a. Desdoblaments, per afavorir l’atenció més individualitzada de l’alumne , amb

més oportunitats d’atenció personal i treball més adaptat.


31

b. Grups flexibles per preparar als alumnes per assolir els objectius mínims de

l’àrea i dotar-los de capacitats i tècniques d’estudi.

c. Tot un grup amb dos professors dins una mateixa aula per afavorir l’atenció a

la diversitat. La finalitat és donar suport a tots els infants.

d. Tallers o racons per treballar en grup més reduït, és un instrument útil per

incrementar la motivació dels alumnes vers el treball escolar i ampliar el seu

aprenentatge.

e. Atenció individualitzada, atenció específica i temporal amb alumnes amb

dificultats d’audició i llenguatge o de llenguatge, amb alumnes d’incorporació

tardana i amb nins/es amb NESE. El seu objectiu és afavorir el seu progrés i la

seva integració a la dinàmica general del grup–classe.

8. TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS

8.1. Valors

Entenem per valors els continguts d’aprenentatge referits a creences sobre allò que és

considera desitjable i els principis normatius de conducta que provoquen unes determinades

actituds.

Educar en valors és fonamental ja que es transmeten valors que fan possible viure en societat i

participar de la vida democràtica.

LÍNIES QUE GUIEN L’EDUCACIÓ EN VALORS

· Estimular el diàleg com a via principal per a la resolució de conflictes entre persones i grups.

· Desenvolupar la capacitat dels alumnes per regular el seu propi aprenentatge, confiar en les

seves aptituds i desenvolupar la creativitat i la iniciativa personal.

· Desenvolupar actituds bàsiques per a la participació, la convivència, la llibertat, la democràcia

i la solidaritat.

· Preparar per a l’exercici de la ciutadania amb actitud crítica i responsable.

· Valorar i respectar els drets humans com a base de la no discriminació, l’enteniment i el

progrés de tots els pobles.

· Desenvolupar hàbits i actituds de curiositat, respecte i participació cap a les altres cultures de

l’entorn.


32

· Desenvolupar la igualtat de drets i oportunitats i fomentar la igualtat efectiva entre homes i

dones.

· Respectar els éssers vius i el medi ambient i participar activament en la resolució de

problemes ambientals.

·Conèixer i respectar les normes establertes per una organització millor .

· Desenvolupar una actitud crítica davant les ofertes de la societat de consum i prendre

consciència de productes davant del consum de productes innecessaris.

· Respectar i conèixer la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya i valorar la interculturalitat

com un element enriquidor de la societat.

8.2. Tecnologies de la informació i la comunicació

Ésser competents en TICs significa

· Adquirir habilitats per cercar, processar i comunicar informació per transformar-la en

coneixements.

· Saber identificar i resoldre els problemes més habituals que sorgeixen en l’ús del maquinari.

· Ser autònom, responsable i tenir capacitat crítica i de reflexió tant en el tractament de la

informació com l’ús que se’n fa de la tecnologia.

· Resoldre problemes reals de manera eficient.

La competència en TIC requereix el domini de llenguatges específics ( textuals, numèrics,

icònic, visual, gràfic i sonor). A més, per transformar la informació en coneixement s’han de

tenir destreses de raonament per organitzar-la, relacionar-la amb el que ja és , analitzar-la,

sintetitzar-la, fer inferències i deduccions, comprendre-la i integrar-la en els esquemes de

coneixement.

En el centre la competència en el tractament de la informació i digital es desenvolupa en el

marc de diferents àrees de forma integrada, sense perdre de vista que la tecnologia és un

mitjà per aconseguir el desenvolupament de totes les competències i no una finalitat en sí

mateixa.

Les TIC s’empren com a eina en l’ús de model de processos: matemàtics, socials ,artístic... i

gestionar adequadament informació, resoldre problemes reals, ampliar els entorns de

comunicació, participar en comunicats d’aprenentatge i generar reproduccions responsables i

creatives.

Habilitats que es desenvolupen:

· Accedir a la informació.


33

· Processar i representar dades de diferents tipus textuals, icòniques, auditives, numèriques,

audiovisuals...

· Resoldre problemes utilitzant simuladors.

· Comunicar-se amb altres persones.

· Difondre informació.

· Compartir informacions en diferents formats.

· Mantenir una actitud cívica vers els mitjans i les altres persones que en fan ús.

8.3. Lectura

Quan a la lectura, els objectius de l’escola són:

· Desenvolupar en l’alumnat totes les habilitats necessàries per a llegir diversos materials

escolars i no escolars, fer-ho habitualment i gaudir de la lectura.

· Prioritzar el desenvolupament per part del professorat de les estratègies d’ensenyament

necessàries perquè l’alumnat assoleixi el major nivell de competència lectora.

Àmbits de desenvolupament de la lectura :

½ h. de lectura diària de forma transversal a les diferents àrees, tractant diferents tipus de

textos i activitats.

Llibres de lectura trimestral.

Lectures setmanals ( català-castellà)

La nostra biblioteca disposa d’ un programa de préstec on els alumnes poden dur-se’n llibres

a casa. Des de l’escola s’anima als alumnes a llegir a casa.

Biblioteca d’aula.

Llibres aportats pels alumnes per investigar o llegir.

Cal tenir present que la lectura és la base per a l’adquisició d’aprenentatges en totes les àrees.

Aquest document ha estat modificat per la CCP del centre durant el curs 2015/2016 i aprovat

pel Claustre a la sessió ordinària de dia 8 de març de 2016.

La directora,

M. Antònia Alzamora Torrens


34

ANNEX

CONCRECIÓ CURRICULAR AULA UEECO

1. INTRODUCCIÓ / JUSTIFICACIÓ

2. FONAMENTACIÓ LEGAL

2.1. Principis generals

2.2. Definició i destinataris per la modalitat d’escolarització a la Unitat Educativa Específica

en Centre Ordinari (UEECO)

3. OBJECTIUS GENERALS

4. OBJECTIUS ESPECÍFICS

5. CURRÍCULUM DE REFERÈNCIA I CRITERIS D’AVALUACIÓ

5.1. Competències a l’Educació Infantil

1- Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

2- Aprendre a pensar i expressar sentiments i idees

3- Manifestar iniciatives de descoberta de l’entorn més proper

4- Aprendre a conviure en la diversitat, potenciant la relació empàtica i

satisfactòria amb els iguals

5.2. Estàndards d’aprenentatge al 1r cicle d’Educació Primària

- Comunicació i emoció

- Aprendre a aprendre

- Autonomia personal

- Convivència assertiva

6. CRITERIS ORGANITZATIUS, RECURSOS PERSONALS I AGRUPAMENTS

7. PRINCIPIS METODOLÒGICS I D’INTERVENCIÓ

• Tallers i projectes

- Cuina

- Taller de dramatització

8. ORGANITZACIÓ DIDÀCTICA DE L’AULA (ESPAIS – MATERIALS)

9. CRITERIS DE PROMOCIÓ

10. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES, PROFESSORAT IMPLICAT I ALTRES

PROFESSIONALS


35

1. INTRODUCCIÓ / JUSTIFICACIÓ

L’aula UEECO del CEIP Juníper Serra es posa en funcionament al setembre de 2016. És evident que dit recurs sorgeix fruit de la reflexió i de la necessitat de poder donar la resposta educativa més adequada als infants de la nostra comarca. Les adequades condicions estructurals i d’adaptació del nostre centre i la bona comunicació del municipi tant per carretera com per tren, varen ser alguns dels arguments de pes exposats al Servei d’Atenció a la Diversitat a l’hora de presentar la sol·licitud d’una aula UECCO. Emprenem aquest projecte amb molta il·lusió esperant poder oferir la millor resposta adaptada a les necessitats del alumnes de la comarca. Partint del PEC del centre com a eix vertebrador, així com dels marcs curriculars de referència d’Educació Infantil i del primer cicle d’Educació Primària, es dissenya aquest document que pretén ser un recull dels aspectes bàsics d’organització i funcionament de l’aula UEECO, així com del disseny específic del currículum que es durà a terme a dita aula.

2. FONAMENTACIÓ LEGAL � Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació. � Ordre 29 de gener de 2009 per la qual es regula la creació i el funcionament

de les UECP dels centre ordinaris per als nivells obligatoris en centres sostinguts amb fons públics.

� Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics. (BOIB 5-5-2011)

� Criteris de promoció: Ordre 22-12-08 Art. 10.3

2.1. Principis Generals: “Els alumnes d’una unitat educativa específica tenen els mateixos drets que la resta d’alumnes a l’ús de les instal·lacions del centre i a accedir als serveis bàsics, així com a participar de totes les activitats que, dins l’horari escolar, afavoreixin el seu desenvolupament personal i social.

Els alumnes de la unitat educativa específica han d’estar a l’aula ordinària per participar en activitats concretes programades, o de manera general en determinades àrees, quan pugui participar del currículum ordinari amb les ajudes pertinents, segons es reculli a la seva adaptació curricular” (Decret 39/2011).

2.2. Definició i destinataris per la modalitat d’es colarització a la Unitat Educativa Específica en Centre Ordinari (UEECO):

(Decret39/2011, de 29 d’abril de 2011)

Definició: “Les unitats educatives específiques ubicades a centres ordinaris constitueixen una modalitat d’escolarització adequada per als alumnes que presenten necessitats educatives especials associades a discapacitat psíquica moderada amb trastorn de personalitat o sense, a trastorns greus del desenvolupament, a discapacitat motriu severa o a pluridiscapacitats, que han de menester suports molt individualitzats i específics, així com adaptacions curriculars significatives en pràcticament totes les àrees curriculars, i estratègies educatives molt diferenciades de la resta d’alumnes. “A més dels centres d’educació especial, es poden crear unitats educatives específiques a centres ordinaris per a alumnes que presenten necessitats educatives especials de caràcter greu i permanent que no puguin ser ateses dins el marc ordinari d’atenció a la diversitat”.


36

Ràtio: “La ràtio establerta per a una unitat educativa específica ubicada en un centre ordinari és de set alumnes, i pot ser inferior si hi predominen els alumnes amb discapacitat motriu greu, amb autisme o amb trastorn de la personalitat”.

Procés d’adscripció: “L’adscripció dels alumnes a les unitats educatives específiques ubicades a centres ordinaris requereix la proposta del servei d’orientació educativa en el dictamen d’escolarització basada en la justificació reflectida en l’informe psicopedagògic, d’acord amb l’article 20 d’aquest Decret”.

Segons la normativa vigent, la UEECO acull alumnes entre 6 i 12 anys podent perllongar-se fins els 14 anys. Cal dir a més, que a l’etapa de l’educació infantil, l’escolarització a una UEECO té un caràcter molt excepcional.

3. OBJECTIUS GENERALS: La finalitat prioritària és assolir les competències bàsiques amb implicació directa en el desenvolupament de l’autonomia, la comunicació i la socialització de l’alumnat.

� Garantir un adequat procés d’adaptació dels diferents alumnes a l’aula UEECO del nostre centre.

� Potenciar i coordinar la participació a les diferents activitats del centre,tant les organitzades de manera general, com les del cicle i les de l’aula ordinària de referència.

� Impulsar i afavorir processos de socialització i in clusi ó dins i amb els diferents grups de referència.

� Potenciar l’adquisició de les habilitats socials i emocionals necessàries per fer front de manera autònoma i satisfactòria situacions i/o conflictes de la vida quotidiana.

4. OBJECTIUS ESPECÍFICS: A partir dels objectius generals esmentats anteriorment es despleguen una sèrie d’objectius específics, que queden concretats a principi de cada curs a partir de les avaluacions inicials en quant a les necessitats de cada alumne. Dits objectius quedaran inclosos en Pla d’actuació de l’Equip de Suport i a la PGA del centre. Trimestralment es valoraran en els diferents informes individuals d’avaluació. La memòria de final de curs tendrà un apartat de valoració i propostes de millora del desplegament de dits objectius. De manera global, els objectius específics derivats dels objectius generals, per a la Unitat Educativa Específica en Centre Ordinari són:

• Assolir normes, rutines i hàbits d’aula per afavorir la generalització dels aprenentatge en altres contexts.

• Treballar l’atenció i la concentració per enfrontar adequadament les tasques proposades.

• Potenciar els aprenentatges funcionals a partir de l’experiència més propera de cada infant.:


37

• Comprensió lectora i expressió escrita mitjançant textos relacionats amb la vida diària (circulars, notes, cartes, receptes de cuina, notícies, anuncis de diaris, fulletons de propaganda…)

• Conceptes espacials i temporals (el rellotge i les hores, dies de la setmana, estacions de l’any...).Desplaçaments dins i fora del centre: sortides, visites.

• Ús adequat dels diners amb les seves implicacions a la vida diària. • Ús de fórmules socials adients en diferents contexts.

5. CURRÍCULUM DE REFERÈNCIA I CRITERIS D’AVALUACIÓ. El currículum de referència per a la valoració del Nivell de Competència Curricular de l’alumnat escolaritzat en una Unitat Educativa Específica en Centre Ordinari, és el que correspon al curs ordinari de primària. Els criteris d’avaluació fan referència als objectius específics i quedaran reflectits als informes trimestrals d’avaluació i a la memòria de final de curs.

5.1. COMPETÈNCIES A L’EDUCACIÓ INFANTIL: Les competències que es prioritzen a l’aula UEECO es desenvolupen seguint els següents eixos vertebradors:

1. Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. � Progressar en el coneixement i domini del cos, en el moviment i la coordinació. � Conèixer les parts del cos i la seva funció. � Desenvolupar la part motriu i la coordinació. � Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, i anar-se formant una imatge

positiva d’ells mateixos i dels altres. � Oferir dins de la UEECO un espai de recolzament emocional, que afavoresqui

l’expressió oral d’experiències pròpies i sentiments davant el grup. � Aconseguir una visió del grup com a element de recolzament positiu dels avanços

individuals i d’equip. � Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia, als desplaçaments (tant dins como

fóra de l’escola), d’higiene, d’alimentació, respecte pel torn de paraula, rutines i normes.

2. Aprendre a pensar i expressar sentiments i idees .

� Expressar sentiments dins l’espai adient a la UEECO. � Expressar vivències personals i de grup mitjançant el dibuix. � Identificar i adequar als diferents contexts en els que es desenvolupen diferents

activitats, coneixement i aplicació de normes (plàstica, aula de música, menjador, sala de psicomotricitat, pati, UEECO- aula ordinària)

� Ampliar vocabulari i la seva aplicació contextualitzada de forma progressiva segons les possibilitats de cadascú. L’especialista en AL treballarà de manera més específica les estructures gramaticals i sintàctiques.

� Progressar en la comunicació d’expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

� Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

� Adquirir conceptes relacionats amb les mesures de temps, capacitat i longitud.


38

� Adquirir coneixements de la numeració, càlcul d’operacions bàsiques així com la seva relació amb situacions de la vida quotidiana i altres conceptes matemàtics relacionats amb geometria, classificació, seriació.

� Treballar l’ús i emprament dels diners.

3. Manifestar iniciatives de descoberta de l’entorn més proper. � Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i

respecte. Participar, gradualment, en activitats socials i culturals: Sortides pel barri i fora del barri (grup UEECO/ grup ordinari), festes d’escola (Bunyols, Nadal, concerts i audicions, Sant Antoni, Carnestoltes, Setmana Cultural, etc.)

� Identificar, verbalitzar i prendre consciència de les situacions personals i socials de cadascú relacionades amb experiències quotidianes: compra, metge, casa, família…etc.

� Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills de l’entorn (Educació vial)

� Aprendre a actuar adientment davant situacions perilloses més comuns: perdre a llocs públics, si veiem fum a prop, si caiem i ens fem una ferida, què hem de fer si un adult cau. A la cuina: alerta amb les tisores i ganivets, el forn crema..., materials perillosos, actuacions possibles davant persones desconegudes.

4. Aprendre a conviure en la diversitat, potenciant la relació empàtica i satisfactòria amb els iguals.

� Fomentar la percepció de diversitat i aprendre respostes adequades davant situacions i persones diferents.

� Identificar de conflictes i respostes no violentes adients, fent ús del llenguatge oral. � Comportar-se d’acord a unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia

personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. � Identificar i assolir normes i hàbits de comportament dins els diferents espais tant dins

com fora de l’escola (aules, menjador, patis, carrer, sortides, activitats extraescolars...)

5.2. ESTANDARDS D’APRENENTATGE AL 1r CICLE D’EDUCAC IÓ PRIMÀRIA.

• COMUNICACIÓ I EMOCIÓ: habilitats lingüístiques en quant a llenguatge oral, escrit, artístic i audiovisual.

• APRENDRE A APRENDRE : potenciació de la resolució de problemes de la vida quotidiana, tot a través del treball i estimulació de processos que impliquin el raonament lògic.

• AUTONOMIA PERSONAL : desenvolupament d’estratègies i hàbits que afavoreixin la iniciativa i autonomia personal.

• CONVIVÈNCIA ASSERTIVA : potenciació del desenvolupament de les diferents habilitats socials i personals necessàries per a l’enfrontament assertiu en diferents situacions i contextos.

6. CRITERIS ORGANITZATIUS, RECURSOS PERSONALS I AGR UPAMENTS. Els criteris per a l’organització dels agrupaments tenint en compte el grup de referència de cada alumne escolaritzat a l’aula UEECO són els següents:

• Seguint el principi d’agrupació natural (any de naixement) cada alumne/a estarà adscrit/a a un grup ordinari de referència.


39

• Cada un dels alumnes escolaritzats a l’aula UEECO assistiran prioritàriament a l’aula ordinària de referència en les àrees curriculars que possibilitin la seva inclusió i socialització dins el grup.

• Es tendran en compte els grau d’autonomia i d’assoliment d’hàbits i normes d’aula dels alumnes a l’hora d’organitzar els recursos de suport personals necessaris dins l’aula ordinària.

• Es tendran en compte les possibilitats de repetició de l’alumnat recollides a la normativa vigent.

Recursos personals. Dotació actual ( curs 2016-17) aula UEECO CEIP Juníper Serra : mestra especialista en Pedagogia Terapèutica i Auxiliar Tècnic Educatiu (del centre). Tutors de primària, especialistes, servei d’orientació. 7. PRINCIPIS METODOLÒGICS I D’INTERVENCIÓ Des de l'aula UEECO es promourà l’organització i la coordinació amb els mestres de l'equip docent implicat per tal d'establir els criteris de participació en les diferents activitats i situacions educatives programades, dins i fora del centre, prioritzant aquelles que facilitin el desenvolupament social assertiu de l’alumnat dins el seu grup de referència. Es potenciaran les rutines diàries: calendari, horari, hàbits de neteja, normes funcionament, etc. L’àmbit d’aplicació dels hàbits i normes de convivència treballats es farà no sols dins es aules sinó que es generalitzarà als espais d’esbarjo del centre. Prioritats:

• Aprenentatges funcionals. • Ús funcional de la comunicació (escolta activa, expressions orals, escrites...) • Adquisició de normes, hàbits i rutines, dins i fora de l’aula. • Organització metodològica a través de racons i projectes. • Treball individualitzat i personalitzat prioritzant les necessitats i característiques de cada

alumne/a.

TALLERS I PROJECTES

Els Tallers especificats a continuació començaran un cop es consolidi l’aula UEECO amb un mínim d’alumnes per a poder posar-los en marxa.

A) CUINA :

Amb les activitats del Taller de Cuina es pretén fomentar l’autonomia en tasques bàsiques i quotidianes, així com treballar de forma globalitzada diferents capacitats i continguts del currículum : capacitats de percepció sensorial (colors, formes, olors, sabors, textures,...), seguretat i higiene, activitats psicomotores (tallar, pelar, desgranar, untar, batre, exprimir, amassar,...), adquirir i ampliar vocabulari específic, treballar conceptes matemàtics (mesures, temps, moneda, operacions i aproximacions, ...), llegir i/o interpretar una recepta, ..

B) TALLER DE DRAMATITZACIÓ :


40

L’objectiu fonamental d’aquest taller és el de potenciar les habilitats socials i afectives i afavorir la interrelació entre iguals. Es fomentaran actituds, tècniques i habilitats per a utilitzar el joc dramàtic com a eina pedagògica . Es treballarà l’expressió oral i corporal mitjançant diferents exercicis, dinàmiques i jocs.

8. ORGANITZACIÓ DIDÀCTICA DE L’AULA (ESPAIS - MATER IALS)

L’espai de l’aula es distribueix en zones diferenciades. Hi ha una prestatgeria o armari amb material (gràfic i manipulatiu) per a treballar els continguts específics que donen nom als “Racons”.. Al d’informàtica, amb l’ordinador i la PDI , es treballaran continguts de totes les àrees.

• Racó de nombres : amb material per comptar, enumerar, fer operacions,... • Racó de lletres: per llegir, escriure, ordenar i estructurar frases, inventar històries, ... • Racó de creació: pintar, dibuixar, fer collages, retallar, modelar, ... • Racó de Jocs : individuals i en grup, per desenvolupar motricitat fina, la capacitat

cognitiva, jocs de taula, ... • Racó d’informàtica : a més de les activitats penjades al moodle de l’aula i d’utilitzar

diferents portals i aplicacions educatives, també empren l’ordinador com a eina per a escriure.

Organització i classificació dels recursos materials de l’aula:

• 1 Ordinador • 1 Pissarra digital • 1 pissarra tradicional • 1 rentamans • Jocs de taula: memory, dominó, puzzles... • Material de Manipulació prima. • Pendent adquisició nou material en funció de les necessitats de l’alumnat que

s’incorpori a l’aula.

9. CRITERIS DE PROMOCIÓ.

L’alumnat que accedeix a la modalitat d’escolarització en aula UEECO ho fa de manera general al llarg de l’educació primària. Els alumnes PROMOCIONEN al següent curs DE PRIMÀRIA segons els criteris ordinaris i excepcionalment poden cursar un any més a l’educació primària SI NO HAN FET pròrroga a l’educació infantil (Ordre 22-12-08 Art. 10.3)

10. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES, PROFESSORAT IMPLICAT I ALTRES PROFESSIONALS.

El CEIP Juníper Serra defensa prioritàriament que:


41

• Els alumnes són responsabilitat compartida per tot el centre. • La intervenció conjunta i coordinada (tutora, especialistes, EOEP, personal no

docent, equip directiu, professionals externs …) com a eina de feina. • La UEECO com a recurs d’inclusió dins l’escola ordinària. • Les famílies formen part de la nostra comunitat educativa i d’aquest principi

se’n deriva una necessària comunicació fluida (reunions inicials, trimestrals i finals; comunicació mitjançant l’agenda o telèfon) i una proposta de participació activa en diferents activitats .

Aquest Annex ha estat elaborat el primer trimestre del curs 2016/2017 coincidint amb

l’obertura de l’aula UEECO al centre i aprovat per la Comissió de Coordinació Pedagògica del

centre a la sessió de dia 23 de gener de 2017.

I perquè consti als efectes oportuns signa el present a Petra, 24 de febrer de 2017.

La directora,

M. Antònia Alzamora Torrens

DC020200 Concreci Curricular - cpjuniperserra.com · Aquesta àrea, en la qual és important...

Documents

Transcript of DC020200 Concreci Curricular - cpjuniperserra.com · Aquesta àrea, en la qual és important...