Davant la situació internacional Els Dijous . MIRADOR ... · aquelles altres que van precedir el...

8
Vaixells anglesos a Gibraltar CRISI — Senyors, la solució veritable es podrà saber d'aquí a dos mesos. Preu: 30 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 2 3 118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre Any VII. Núm. 345-Barcelona, dijous, 26 setembre de 1935 A la pàg. 3: Vers la independència de les Filipines. La penúltima etapa, per Miquel Capdevila, A la pàg. 5: La subvenció al teatre català, El Sr, Duran s'hi ha repensat. A la pàg. 8: Utilitat de les conferències, per Jeroni Moragues. MIRADOR INDISCRET Les hores greus que viu Ginebra, tan semblants en intensitat i dramatisme a aquelles altres que van precedir el conflicte ele 1'anv 1914, han tingut repercussió en els nostres medis polítics. Per la lectura de la premsa diària, el lector ja coneix la situació actual del con- flicte i els termes en qué ha estat plan- tejat a Ginebra, iEn síntesi, Ual-Ual i antres qüestions a part, Itàlia ha considerat que Etiopia és un país semibárbar que tolera l'esclavitud, que aplica massa sovint la pena de mort, la mutilació i altres penes corpo- rals, que desconeix ales més elementals nor- mes del dret, etc., etc., i que per tant li cal el guiatge d'ema civilització colonitza- dora. A més a més, Etiopia comparada amb Itàlia té una població insignificant en rela- ció a la seva extensió territorial... Per gla seva banda, Etiopia ta valer que A partir de la setmana vinent, començarem la publicació de Guerra d'or sota un sol p tro ical Reportatge sobre Etiopia, per Ladislas Faragó ( Exclusiu de "Mirador" Ladislas Faragó, repòrter hongarès adscrit a una gran agència informativa internacio- nal, és l'autor del llibre Abyssinia on t im e Eve, que tan ressonant èxit ha obtingut a Londres. En comp anyia d'un operador fotogràfic, I..adislas Faragó visità Etiopia en els inicis de la tivantor entre l'imperi del Negus i la Itàlia del Duce. Les impressions d'aquest viatge són les que els nostres lectors troba- ran en la sèrie d'articles que MIRADOR co- mençarà a publicar la setmana entrant i dels quals ha adquirit l'exclusiva. és un 'Estat membre de la S. de les N. in- gressat en aquest organisme amb el vot favorable d'Itàlia, i al qual el Pacte ha de garantir la se va integritat i la seva inde- pendència. En aquest estat les coses, les diverses re- unions diplomàtiques no han fet més que diferir la solució, pacífica o bellicosa. Men- trestant, els partidaris de la pau i els de la guerra han aprofitat el temps per a efec- tuar intenses propagandes. Què penseu de les reunions que durant aquests dies tenen lloc a Ginebra?, és la pregunta que MIRADOR ha formulat a diver- sos representants de partits polítics cata- lans, afegint-n'hi però una mitra : Quina fóra la posició d'Espanya en cas de con- flicte? Heus ací a continuació les respostes que ens han estat amablement fetes, a les quals eu seguiran d'altres, la setmana que ve, de representants d'altres sectors d'opinió, Lluís Nïcolau d'Olwer t. — La Societat de les Nacions es troba avui en un moment perillós i decisiu. S'hi troba perquè en la giiestió sino-japonesa no va voler complir, fins al capdavall, el seu deure. La Societat, prou mermada ja per l'absència inicial dels Estats Units i per la sortida del Japó i d'Alemanya, és amena- çada d'una altra defecció : la d'Itàlia. Seria la mort de la S. de les N., diu gairebé tot -hom, i cal ésser optimista per no creure-ho. Tanmateix, si per ,no perdre la collaboració preciosa d'Itàli.a, lla S. de les N. deixa in- complert el seu Pacte fonamental, que ga- rainteix la independència i la integritat dels seus membres i preveu la solució jurídica dels conflictes, quin interès oferirà la S. de les N. a la majoria dels Estats, que són els petits i febles? No serà això el senyal de campi qui pugui? z. — Es de suposar que a Espanya la gran majoria de la gent marcarà les seves pre- ferències en el conflicte obeint les simpaties o antipaties que els despertin Itàlia, Etio- pia o Anglaterra, o potser més encara el règim polític dominant en aquests països. Adhuc hi ha qui voldria que la República, si l'hora li arriba de pondre posició, seguís la mateixa via. Hi ha qui té la ingenuïtat de dur el sentimentalisme fins a les regions més fredament egoistes — arreu del món -- de la política intennacional. (Segueix a la pàgina z) Els Dijous . - Blancs MATINAL La colla s'hi havia de posar a les cinc del matí, però plovia d'ençà de les tres amb tanta 1,arsimònia que el masover, en obrir la ortella de la pallissa on Seien els co- llidors, els digué que encara s'hi tombessin . una estona, perquè per anar a trepitjar fang i mullar -se fins a genolls, el darrer dia de la verema, tant se valia que no es mogues- sin. El cel era tapat amb draps de dol i flocs amenaçadors, però el llevant els es- bandí i aviat aparegueren les bambolines blaves i daurades de les albes solemnes. —El cor ja na'ho deia que això no podia durar! Me l'haurien feta bona que, en un tres i no-res, se m'haguessin escapçat els dos -cents duros! —Què voleu dir? - -Doncs que, no havent assegurat, en- guany, les vinyes contra les pedregades, m'he guanyat la prima! —Atrevit ! —Sí, ves : ara fa quatre anys no em varen voler pagar tot el que em corresponia, donant per excusa , que la bedregada havia estat general! I això que en aquest terme perceben el sis i en altres llocs el tres, però (an el que els ve de cara. Allò que se'n diu sencer, només ha paguen la primera vegada per enllaminir-te; desjrés fan un cap-mas, com si a l'hora de cobrar no ha- gués afluixat tothom religiosament! Mentrestant, els àanpols s'eixugaven i la terra reprenia consistència, però el ma- sover dubtava d'engegar —En dquest món, no es pot tenir tot a mida. Si les Muges . d'aquests dies haguessin caigut per l'agost, are. collirien grans d'or. Estic temptat de deixar els raïms al cep perquè revinguin i adobin les cargues ve- 1 roses. —Vds no esteu mai content : brecisament ahir el most enganxava que era un gust i les abelles zumzejaven a flor de porta- dora. Quina en fóra que esperant urges quan- tes solellades us enviessin uns quants gra- ais de grava! —Com que ara els vinaters miren tantes coses : que si el grau; que si l'acidesa, que si és poc pastós. .• Abans no paraven es- mnent en aquestes naartúcies i et buidaven t<,.c hh,'.e ^ .d m,4mm er^tiarw d - wau^.,cv h y_ guessis tingut.' Quan els faiçons començaven a tallar els rnacabeus, passava el tren de les set i per la carre gada baixava una pagesa empaitant un ase amb les sàrries farcides i un cistell damunt el bast: —Apa; espavila't, que ens ho haurem de tornar cap a casa! Aquests ruixats només serveixen pee fer-me fer tard al mercat i donar-ho tot 1 er quatre cèntims ! Per la fondalada arriben dos espitregats sense condícia, com escapats de presidi. —Es usted el capataz? Porque, ya versa usted, ,llevamos dos días sin probar mas que el fruto que encontramos por el camino. En todas partes nos contestan que ya estan completos. Sólo por el pan nos quedaría- mos, hermano... —Això que nosaltres hàgim de pagar els flats trencats del govern, és una mala cosa, i n'hi ha per avorrir -te i quan vinguin a pidolar-te el vot dir -los • que s'ho facin so- lets, ja que solets se'ls malgasten. Temps enrera, com que es feien treballs a la via i a la carretera, és formaven brigades i tothom feia bullir l'olla, fins aquests ocells de pos, però ara només pensen a ajupir-nos amb impostos. Bé, agafeu els samalers i ens ajudareu a traginar. Les xemeneies del poblat treien un fum espès i, al volt de les vuit, xiularen dos cops, mentre els rerassagats, el gec a t'es- 1atlla, rescabalaven els cinc minuts de fu- llejar el diari. Tol el pla es lliurava a la joia feinera. S. En el Triar no hi ha engany Els lectors recordaran, sense gaire esforç, l'anècdota, que reportàrem ací la setmana passada, del polític que, juntament amb els seus acompanyants, es va menjar el sopar destinat a un seu collega. Millor informats, resulta, però, que la cosa no va anar exactament tal com dèiem. Té encara més gràcia. EI polític primer, que és el que s'ocupa d'O'bres Públiques, havia telefonat a la fonda del poble on havia de sojornar, que li preparessin un sopar. Al mateix temps, un gran contractista, volent -lo obsequiar, i sense saber l'encàrrec fet pel polític, havia comanat també, a la mateixa fonda, un altre sopar molt millor, un veritable ban -quet. Aixi, doncs, hi havia a aquella fonda dos sopars preparats per a la mateixa gent. En arribar el segon polític - el que té cura de la Higiene i la Sanitat — es trobà amb molta gana i amb dós sopars ; és a dir: amb un sopar i un banquet. L'home no s'hi va pensar gens. Va «en- llestir» el banquet i deixà el sopar modest. El contractista encara s'estira els cabells. Res entre dos fulls De les màrfegues que s'utilitzen a la presó i que, dissortadament per als presos, acos- tu men a contenir molt poca palla i a ésser molt dures, en diuen, aquells, petates. Des de fa uns quants temps la palla ha anat disminuint de tal manera, que la pa- raula petate ha estat substituïda. Ara l'anomenen La Hoja Oficial. Per què? —Perquè — ens ha contestat un ex- pres -- la màrfega ja només té dos fulls, sense res entremig. Els que no hi varen anar Margarida Xirgu està assolint al teatro Barcelona un èxit triomfal. La uit del seu debut fou, veritablement, una vetllada memorable. El públic omplia el teatre de gom a gom. No hi havia lloc per a una agulla . Es a dic... po Tres llotges estaven buides. Dues, corres-.: nien a dues autoritats. La tercera era la del prosceni de pati de mà dreta, que ocu- pen habitualment el marquès d'Alella i altres aristòcrates. Com en el futbol Amb l'estrena de Yerma es repetí el ple i l'entusiasme del dia del debut. Potser hi va acudir més gent. AI carrer, davant 'la porta, mitja hora abans de començar, més de mil persones, que no havien reeixit a tonir entrada o localitat, volien entrar a la força. La policia es veié obligada a fer rotllo. La gent cridava... —He vingut de Lleida expressament i entraré a veure Yerma costi el que costi! —assegurava una dona. —Aquesta obra — replicava una altra —I'hem de defensar els catalans L'autor de l'erma, satisfet, contemplava aquella lluita. —Això convé — declarava — : que hi hagi passió per al teatre. Cal que, com ocorre en aquests moments, es baralli i discuteixi la gent com en un partit de futbol. Els germans Quinferoenecherrea García Lorca, l'autor de Yerma, és, se- gons la seva confessió que el company Tomàs reportava la setmana darrera, cent per cent andalús. —Com Falla, com tots aquells pobres obrers dels camps de Jerez i Granada —diu ell• —1 eis Quintero? — insinuà l'altra tarda un amic —. Són andalusos en un mig per cent? --Ni això ! — contestà García Lorca. Mostres d'astorament. —Però, que no ho sabeu? — continuà —. Els Quintero són bascos . Es diuen Quintero- enecherrea i varen néixer a Fuenterrabía. García Lorca ho explica —Els Quintero tenen una casa a Fuente- rrabía, que és una població que gairebé pot dir-se que pertany a Framça, i una altra a l'-Escorial, davant mateix del Pudridero. Us imagineu un andalús fent -se construir una casa davant d'un cementiri? Impossible! —Jo sempre havia cregut, doncs, que els Quintero eren de Utrera. .—No, nò ; els van batejar allí, això sí. !Els va batejar un capellà réprobo. I Garc.`a Lorca, contamt això, vinga riure! Els Quintero no tenen per ell cap simpa- tia, evidentment. De «Pedro Domecq» a la «Vídua Clicquot» La distin g ida escriptora alemanya que viu antre nosaltres, Etta Federn-Kohlhaas, està preparant una traducció completa del Ro- mancero gitano de Garcia Lorca. 'En un dels romanços, va trobar els versos següents': detrás viene Pedro Domecq con tres sultanes de Persia. Ara bé, a A4emanya ningú no sap qui és Pedro Domecq, ni coneixen la seva marca. Així, doncs, la senyora Federn-Kohlhaas va posar, en alemany darrera ve.., la vídua Cliquot amb tres sultans de Pèrsia. En diferentes penyes literàries es discutia molt aquesta versió que molts jugaven im- procedent. U;n amic en va assabentar el mateix Lorca, el qual — contràriament al que s'esperava, exclamà —Hombre, no está maL.. ¡Tiene muchí- sima gracia! Un duro abandonat Enmig del silenci amb qué el públic es- coltava Yernxa, es sentí, tot d'una, caure un duro a un senyor del pati de butaques. —Xiiit ! —Foral EI duro ]i havia caigut al pintor Pruna. El xicot estava atordit. —Emocionat — explicava després —, vaig voler treure'm el mocador de la butxaca per a eixugar -me unes llàgrimes. Fou ales- hores, vatua el món, que em caigué el duro. I afegí --Ah! Però ja em coneixeu, consti que no el vaig collir!! ' Cambó s'excusa Margarida Xirgu va rebre all Barcelona un ram de flors amb una carta d'En Cambó. La carta, molt amable, era d'excusa. Margarida Xirgu havia observat que, des- prés del 6 d'octubre, En Cambó, per dues vegades, 'no l'havia saludada, en toparlo al Retiro de Madrid. N'estava justament ressentida i ho digué a una amiga seva. L'amiga ho comunicà al líder regiona- lista. «Si en alguna ocasió passo pel vostre cos- tat i, per no veure-us, no us dic res, us prego — deia En Cambó en la 'lletra — que em feu un crit o em tireu una pedra. Tot, menys creure que no vull saludar una dona com vós.» Consideració Pocs dies després del 6 d'octubre Mar- garida Xirgu va ésser pregada de represen- tar Iiigènia a les ruïnes d'Empúries. ' La illustre actriu va respondre --Com voleu que faci la Ifigènia estant empresonat al Barco el senyor Bosch Gim- pera? Si a mi em plauria fer -la només per- què ell m'hi veiés... Els m o ts d'En Riera L'ex-rabassaire Riera de Martorell conti- nua fent les delícies dels seus contertulis de l'Ateneu Barcelonès. E1 darrer mot célebre que li han recollit es refereix a Francesc Pujols, ve{ de la po- blació esmentada i home per al qual sent En Riera una admiració sense límits. —Llàstima — comentava — que caigui tan soviet en les extravagàncies. Ara mateix les ha donades per dilapidar-se. Volia dir «depi9ar-se». Feina que mata En ésser instaurat el carnet electoral i diu que amb el propòsit de facilitar-ne l'ad- quisició, va ésser destinat un funcionari es- pecialitzat a cada tenència d'alcaldia. L'endemà, el de la tenència d'Horta va anar a correcuita a demanar un .ajudant. No era pas perquè els electors es mates- sin Per aconseguir la tarja. 'Era, segons va explicar el funcionari, per tenir amb qui xerrar, puix que es pas sava el dia tot sol. Aqueixes mares! A la mare d'una molt coneguda artista frívola li preguntaren l'altre dia, en un hotel d'una estació d'estiu, per la seva filla. —'Es a fer la migdiada amb el novio — contestà ingènuament. Davant la situació internacional Qué penseu que en sortirà de les reunions de Ginebra? Quina fóra la posició d'Espanya en cas de conflicte?

Transcript of Davant la situació internacional Els Dijous . MIRADOR ... · aquelles altres que van precedir el...

  • Vaixells anglesos a Gibraltar

    CRISI— Senyors, la solució veritable es podrà saber d'aquí a dos mesos.

    Preu: 30 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 2 3 118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

    Any VII. Núm. 345-Barcelona, dijous, 26 setembre de 1935

    A la pàg. 3: Vers la independència de les Filipines. La penúltimaetapa, per Miquel Capdevila,

    A la pàg. 5: La subvenció al teatre català, El Sr, Duran s'hi ha repensat.A la pàg. 8: Utilitat de les conferències, per Jeroni Moragues.

    MIRADOR INDISCRET

    Les hores greus que viu Ginebra, tansemblants en intensitat i dramatisme aaquelles altres que van precedir el conflicteele 1'anv 1914, han tingut repercussió en elsnostres medis polítics.

    Per la lectura de la premsa diària, ellector ja coneix la situació actual del con-flicte i els termes en qué ha estat plan-

    tejat a Ginebra, iEn síntesi, Ual-Ual i antresqüestions a part, Itàlia ha considerat queEtiopia és un país semibárbar que toleral'esclavitud, que aplica massa sovint la penade mort, la mutilació i altres penes corpo-rals, que desconeix ales més elementals nor-mes del dret, etc., etc., i que per tant lical el guiatge d'ema civilització colonitza-dora. A més a més, Etiopia comparada ambItàlia té una població insignificant en rela-ció a la seva extensió territorial...

    Per gla seva banda, Etiopia ta valer que

    A partir de la setmana vinent,

    començarem la publicació de

    Guerra d'or sotaun sol ptro icalReportatge sobre Etiopia,

    per Ladislas Faragó

    ( Exclusiu de "Mirador"

    Ladislas Faragó, repòrter hongarès adscrit

    a una gran agència informativa internacio-

    nal, és l'autor del llibre Abyssinia on t im e

    Eve, que tan ressonant èxit ha obtingut a

    Londres.

    En companyia d'un operador fotogràfic,

    I..adislas Faragó visità Etiopia en els inicis

    de la tivantor entre l'imperi del Negus i la

    Itàlia del Duce. Les impressions d'aquest

    viatge són les que els nostres lectors troba-

    ran en la sèrie d'articles que MIRADOR co-

    mençarà a publicar la setmana entrant i

    dels quals ha adquirit l'exclusiva.

    és un 'Estat membre de la S. de les N. in-gressat en aquest organisme amb el votfavorable d'Itàlia, i al qual el Pacte ha degarantir la seva integritat i la seva inde-pendència.

    En aquest estat les coses, les diverses re-unions diplomàtiques no han fet més quediferir la solució, pacífica o bellicosa. Men-

    trestant, els partidaris de la pau i els de laguerra han aprofitat el temps per a efec-tuar intenses propagandes.

    Què penseu de les reunions que durantaquests dies tenen lloc a Ginebra?, és lapregunta que MIRADOR ha formulat a diver-sos representants de partits polítics cata-lans, afegint-n'hi però una mitra : Quinafóra la posició d'Espanya en cas de con-flicte?

    Heus ací a continuació les respostes queens han estat amablement fetes, a les qualseu seguiran d'altres, la setmana que ve, derepresentants d'altres sectors d'opinió,

    Lluís Nïcolau d'Olwert. — La Societat de les Nacions es troba

    avui en un moment perillós i decisiu. S'hitroba perquè en la giiestió sino-japonesa nova voler complir, fins al capdavall, el seudeure. La Societat, prou mermada ja perl'absència inicial dels Estats Units i per lasortida del Japó i d'Alemanya, és amena-çada d'una altra defecció : la d'Itàlia. Seriala mort de la S. de les N., diu gairebé tot

    -hom, i cal ésser optimista per no creure-ho.Tanmateix, si per ,no perdre la collaboraciópreciosa d'Itàli.a, lla S. de les N. deixa in-complert el seu Pacte fonamental, que ga-rainteix la independència i la integritat delsseus membres i preveu la solució jurídicadels conflictes, quin interès oferirà la S. deles N. a la majoria dels Estats, que són elspetits i febles? No serà això el senyal decampi qui pugui?

    z. — Es de suposar que a Espanya la granmajoria de la gent marcarà les seves pre-ferències en el conflicte obeint les simpatieso antipaties que els despertin Itàlia, Etio-pia o Anglaterra, o potser més encara elrègim polític dominant en aquests països.Adhuc hi ha qui voldria que la República,si l'hora li arriba de pondre posició, seguísla mateixa via. Hi ha qui té la ingenuïtatde dur el sentimentalisme fins a les regionsmés fredament egoistes — arreu del món --de la política intennacional.

    (Segueix a la pàgina z)

    Els Dijous .- Blancs

    MATINALLa colla s'hi havia de posar a les cinc

    del matí, però plovia d'ençà de les tres ambtanta 1,arsimònia que el masover, en obrirla ortella de la pallissa on Seien els co-llidors, els digué que encara s'hi tombessin .una estona, perquè per anar a trepitjar fangi mullar-se fins a genolls, el darrer dia dela verema, tant se valia que no es mogues-sin. El cel era tapat amb draps de dol iflocs amenaçadors, però el llevant els es-bandí i aviat aparegueren les bambolinesblaves i daurades de les albes solemnes.

    —El cor ja na'ho deia que això no podiadurar! Me l'haurien feta bona que, en untres i no-res, se m'haguessin escapçat elsdos-cents duros!

    —Què voleu dir? --Doncs que, no havent assegurat, en-

    guany, les vinyes contra les pedregades,m'he guanyat la prima!

    —Atrevit !—Sí, ves : ara fa quatre anys no em

    varen voler pagar tot el que em corresponia,donant per excusa ,que la bedregada haviaestat general! I això que en aquest termeperceben el sis i en altres llocs el tres, però(an el que els ve de cara. Allò que se'ndiu sencer, només ha paguen la primeravegada per enllaminir-te; desjrés fan uncap-mas, com si a l'hora de cobrar no ha-gués afluixat tothom religiosament!

    Mentrestant, els àanpols s'eixugaven ila terra reprenia consistència, però el ma-sover dubtava d'engegar

    —En dquest món, no es pot tenir tot amida. Si les Muges . d'aquests dies haguessincaigut per l'agost, are. collirien grans d'or.Estic temptat de deixar els raïms al cepperquè revinguin i adobin les cargues ve-

    1 roses.—Vds no esteu mai content : brecisament

    ahir el most enganxava que era un gusti les abelles zumzejaven a flor de porta-dora. Quina en fóra que esperant urges quan-tes solellades us enviessin uns quants gra-ais de grava!—Com que ara els vinaters miren tantes

    coses : que si el grau; que si l'acidesa, quesi és poc pastós. .• Abans no paraven es-mnent en aquestes naartúcies i et buidavent

  • El «Sarafande, el gran hidroavió militar anglès (930 CV, 3 1 tones de pes)

    Tres vaixells de la «Home Fleete anglesa : En pri-mer terme, el »Valianbn (13,000 tones) ; darrera seu,el vaixell de guerra més gran del món el alloode,(de ¢a, roo) ; al darrera, el uRenown» (de 37,000).

    2 MIRADOR 26-IX-35

    Del 21 al 19

    AI crític Domènec Guansé l'invità l'altredia un amic a signar a un àlbum poètic denatalicis d'una damisella.

    —Quin dia vàreu néixer, Guansé?—JEl 21 de març.L'amic 11 obrí 'l'àlbum a la plana del z t

    de març.;Signeu, doncs, si us plau.En Guansé, en anar a signar, s'adonà que

    la poesia que corresponia a la plana era deJ. M. Cases i Amigó.

    Ràpidament girà full,— Perdoneu ; ara recordo — féu J- que vaig

    néixer el r91

    Era ja el segon—Ja ho sabeu, eh?—digué el senyor Jau

    -mar, alcalde gestor accidental, as periodis-tes—. Per a qualsevol cosa que se us ofe-reixi a qualsevol de vosaltres, em tindreuací sempre, a tota hora, a punt de complau-re-us.

    Als pocs dies, un periodista intenta anara exposar al senyor Jaumar una petita reco

    -manació.Però, després de llarga espera, el senyor

    Jaumar li féu dir pel seu secretari que noel podia rebre.

    —Home ! — botzina el periodista —. Perqué se'ns oferí en aquella forma, doncs, elsenyar Jaumar?

    --Qué voleu que us digui, pobre de m !— contestà el secretari —. Vós sou ja el se-gon, avui, que rondina pel mateix!

    A Reus ja ho sabenRetallem de Les Circumstàncies, de

    Reus:ccLlegim a la premsa barcelonina que el

    fill del prohom del rínxol, en representaciódel seu papá, va anar a dur una coronaal monument del darrer Conseller en Cap.

    »Aquesta actuació púbica, per bé que de-legada, del fill de l'il'lustre compilador detextos, fa reviure en el nostre record unaanècdota que corria ja fa uns quants anys.

    ))El xicot era un eixelebrat nacionalista,tan radical, que e o gosem a escriure, enles actuals circumstàncies, el terme exactedel seu catalanisme. Les discussions ambel seu pare, que ja començava a ésser«històric», sovintejaven. E1 pare bé proutracitava d'apaivagar llexaitació patriòticade l'hereu amb consideracions de la méspura esedla oportunista, però un dia tots'acabà en sec i de res no hi valgué l'ha

    -bilitat persuasiva. Fou quan l'autor del'Elogi de Catalunya s'escaigué a dir

    n—Jo bé sóc catalanista, la qual cosano em veda, quan l'ocasió s'ho porta, demudar-me i anar a rebre el rei.

    —Sí — féu e4 plançó —. Però per algunacosa et diuen IEn Pastetes.

    ))L'anècdota, en aquell temps, va éssermolt celebrada.»

    Crenuscle

    En la part més baixa de sostre de l'A-teneu juga als escacs un ex-jove advocattan conegut pel seu bon cop d'ull políticcom perquè li agrada que II diguin doctor.

    L'imprescindible mirón de tota partida1'vnterpella

    --,Que us ha semblat, doctor, aquestviatge?

    —Crepuscular!—Crepuscular? Ara que compta amb l'a-

    liança incondicioinal de la...—Compti amb l'aliança de qui sigui!

    Sempre que a l'antesala d'algun banquero del director del Banc dlEspanya m'hetrobat amb un gram comerciant o indus-trial d'aquells que tothom considera milio-naris, no ha passat gaire temps sense quees fes públic que el tal milionari no teniasinó trampes. .

    —Així voleu dir que.,.Que quan els qui tenen la clientela

    per la península vénen a fer mo^ixiganguesper a acontentar els clients d'ací, és queallà estan a l'escapça !

    No ve d'un picCom que a l'Ajuntament ja s'havia de-

    cretat el pont per tal d'aprofitar el dillunsentre dues festes, a la Generalitat hi haguéun gran .rebombori entre e1 personal, te-merós de quedar-se sense ell corresponentdecret.

    En Pich Salarich dubtava de fer-se ressòde les ànsies de repòs tan vivament ma-nifestades, atès que dimarts no era festaoficial, però veient que el temps apressava,digué, tot endinsant -se al departament ge-remcial

    —Publicarem un decret una mica ambigui que cadascú s'ho prengui com vulgui!

    Els alegrois dels pronoisDivendres al vespre, a la Lliga, les noves

    que anaven arribant sobre el plantejamentde la crisi total del govern de la Repúblicaeren comentades pels pronois amb paraulesexaltades i frenètiques. 'El parer generadera que En Ventosa anava a (Estat

    —En aquests moments internacionals tancrítics, és la cartera més difícil i, per tant,cal un home intelligent i equànime !—cri-dava En Mareta.

    —4 que tingui bona presentació—afegiaEn Muntanyola.

    —Que no és ben educat En Rocha?— Fuig, home; encara recordo el que

    feia al Tostadero!

    Co aueieíant

    Aquests dies, En Casimir Giralt, en llocde pujar a fer tertúlia al Club Republicano,es queda en una tauleta de 1'Euzkadi to-cant a la porta d'accés al centre radicalaristocràtic i quan entra algun correligio-nari, l'invita a asseure's..

    CANÒDROM GUINARDÓCURSES DE LLEBRERSTots els dimarts i dijous nit

    i dissabtes f diumenges, tarda i nit,PISCINA GiIINARDÓ

    oberta al públic a partir de lea 8 del matiEnfrada general, 0'50 pfes.

    Entrada al recínfe í preferència,una pessefa.

    Mitjans de comunicació; Autobusos Roca,sortida del carrer de Pelava,

    Autobusos Lesseps-Avingu da de MaragalhTramvies d'Horta.

    Taxis col lectius de la Plaça Catalunya.

    —Hombre, don Casimiro : cómo no estáusted en su sitio en estos momentos desuma gravedad para la patria?

    —'Es que me dejo querer...

    La llei de Resfric cio ns al'Escola de Música

    Temps enrera, el senyor Alfonso, que toti ocupar una càtedra de solfeig i una d'har-monia a l'Escola Municipal de Música, ningúno el coneix com a músic, va recomanarla seva filla — l'únic component de la fa-m'lia sense collocació — per a una plaça deprofessora de solfeig a l'esmentada 'Escola.

    El director d'aleshores, el mestre Morera,tenint en compte que l'anomenat personatgeja tenia la dona i la cunyada collocades ala casa, va respondre-li amb la seva brus-quedat característica

    —Continuant així, no trigarà gaire quede l'Escola de Música en diguin per malnom «a cal Alfonso»!

    D'Ors igual a D'OrsL"illustre escriptor castelld continua, com

    sempre, submergit en la modèstia . La pro-pietat d'un automòbil esplòndid no 12 hapujat al cap.

    Al seu temps, va assistir al Congrés d'Es-oriptors per a la Defensa de la Cultura quees celebrà a París. Un amic nostre el trobài va objectar-li :

    —Com interveniu en una reunió d'aques-tes, on només assisteixen socialistes i co-munitzants?

    Resposta de l'ex-glossador—Si Einstein s'hagués trobat, com jo,

    de passada a París, i s'hi hagués celebratun Congrés de la Relativitat, com hauriapogut excusar-se d'assistir-hi?

    EI cafalá, en perill de morf

    No fa gaire, un amic nostre, estrangeri catalanòfil, va passar un parell de mesosa Madrid, on fou presentat al »Pantarca»Eugenio d'Ors. L'estranger elogià molt lesLletres a Tina, que ara precisament aca-ben de sortir en una nova edició. Parlantdel català del «seu temps», l'ex-Xènius esdigna manifestar

    —Ve usted, estoy convencido de 'que Pom-peyo Fabra ha llegado a matar el catalán.

    Per sort nostra, a l'ex-col'laborador d'ElDebate se li pot replicar, amb un llenguatgeque li ha d'ésser familiar

    Los muertos que vos matáisgozan de buena salud...

    ErradesLes errades sempre són involuntàries. Al-

    menys, involuntàries per part dels que ensón víctimes.

    Així, en d'article de Rossend Llates apa-regut la setmana passada, la frase del ter-

    cer paràgraf que diu o.. .la mentalitat estroba austerament jutjada i combatuda», ha-via de dir : a...la mentalitat del 6 d'octubrees troba», etc., etc.

    1 una altra, més involuntària encara perpart nostra. 'Els lectors van quedar-se sensesaber com se'n deia de Tossa temps enrera,quan no hi anava ningú. Doncs bé, se'ndeia «es cut del móns (em aquell tros decosta, com a Mallorca, es és l'article el).Sembla que aquesta llacuna de l'article deJosep Palau fou deguda a un escrúpol depudícia.

    Una base que Eambé s'eixamplaEn el Ressò d'Arenys de Munt, odian-

    programa humorístic„ editat sota el patro-natge d'un sector de la colònia estiuencaamb motiu d'una festa organitzada com afinal de temporada, trobem, per exemple,que una senyoreta solista del cor parro-quial, i al mateix temps militant de lesfilles de Maria de l'esmentada vila, inter-pretarà, entremig des •uplets Rocío i Maríade la 0, la famosa cançó de 1'Florahateravalenciana de l'aplaudida i frívola (llegeixi'spornográfica) revista Las de los ojos enblanco.

    Tot sigui per a eixamplar una base ques'estendrà des del cor de la parròquia finsa les taules--no passades per la censuraeclesiàstica—on es reprodueixen en petit elsèxits que han contribuït a la fama de lavedette Margarita Carbajal.

    EI conegut crític d'art, Magí A. 'Cassa-nyes, especialista a redactar notes necro-lògiques dels artistes allemanys que es mo-ren — males llengües afirmen que de ve-gades se n'inventa i tot, car no és possible

    que es morin pintors teutons tan sovint —,és un home que va pel món, llunyà i ab-sent, un introvertit lliurat a un examen in-terior ininterromput. Com que pel carrerno saluda a ningu, degut a la seva miopia,aquesta circumstanoia li acaba de donarun aire de fantasma, agreujat per la sevaIndumentaria macabra de film de terroralemany.

    L'altre dia, llunya i absent com sempre,anava a !'enterrament d'un amic. IEn aco-miadar e1 dol, va ensopegar amh un delsfamiliars que li allargava la mà. No sabemper quina estranya suggestió Cassanyes elva pendre per un pobre que demanava ca-

    ritat. I amb aire distret Ii va murmurar—Un altre dia, germà!

    «Sine qua nonaEmili Vallès parla papissot degut a que,

    de temps, li manca una dent del mig, iquan es posa a dictar no hi ha manerad'entendre'l. L'altre dia, al Tribunal Per-manent de Català els exercicis no portaventraces d'acabar-se

    »Usa terraza ez una balconada ampla,terrat, vorera, de qué dizpoza un cafè, rez-taurant, club, etz. per a pozar-hi taulez,zeientz...»

    El xicot que era a l'encerat havia escrituterraçan i En Vallés anava dient

    —No, home, no : he dit terraza, terraza,terraza... No m'entén? Amb duet ezzes!

    —També podria anar a cal dentista(ligué en veu baixa l'examinand,

    La «1» geminada

    L'habitual locutor de la Generalitat tenial'ànima que li penjava d'un fil, l'endemlde les recents festasses. Afligit i desencan-tat, l'home volia sincerar-se—Estic de pega : voler pronunciar bé

    cexcellentíssim» m'ho han pres com unareticència !

    (Ve de la pàgina r)

    Cal fer abstaacció de quins són els païsosen conflicte actual o possible, i pendre par-tit exclusivament a favor del Pacte, és adir no renegar de la signatura que hi fouposada, i fer-li honor. Mantenint el Pacte,!Espanya sosté, no els interessos de Tal o deTal Altre, sosté els seus propis interessos.La destrucció del Pacte vol dir la pèrdua,almenys per la vida d'una generació i pas-sant por una nova guerra mundial, de tot

    sistema d'organització col1ectiva de la paui de la seguretat internacional. L'instint depròpia conservació ha de fer que tots elsEstats que no poden rumbejar de gran po-tència posin tot l'esforç a la conservació,ampliació i millorament del Pacte, únicabs-tacle a que els 'Estats restin dividits en lesdues categories de : comensals i comestibles.

    D'altra banda, els pobles sincerament pa-cífics no poden avenir-se a la paradoxa de«fer la guerra per conservar la pau». Si,amb trencament del Pacte, un dels membresde la Soéietat emprenia una acció guerrera,les sancions contra d'ell haurien d'ésserd'ordre econòmic, per exemple el tancamentabsolut del crèdit.

    El manteniment estricte del Pacte no voldir el manteniment de les posicions políti-ques actuals, no vòl dir pas la consolidacióde fa injust`cia en ordre a' la sobirania iexplotació de les colònies. Una redistribu-ció s'imposa, que permeti el'plaçament delsexcessos de població i el lliure aprofitamentde les primeres matèries per part dels paï-sos que han arribat massa tard. No con-vindria, però, un repartiment de colòniessota la plena sobirania dels 'Estats, sinómillor un aprofitament de grans zones collo-nuls per un condomiini internacional ennom, per autoritat i sota el control de laS. de les N. Es a dir, un regim de mandatsen interès de tots.

    Els grans imperis colonials d'avui hande compendre que àdhuc essent-los encarapossible, associats, de deturar l'empentad'altres Estats, si en barrar-los el camí dela força no els obren al mateix temps elcamí del dret; pot venir un 'moment dedesesperació en ,qué .algun poble sigui temp-tat de fer de Samsó internacional.

    ^La posició justa, que és també la conve-nient a Espanya, sembla aquesta

    r. Manteniment estricte del Pactea. Sancions no guerreres a l'infractor3. Replanteig, en règim internacional,

    dels aprofitaments colonials.

    r. — No és abusar vanament dels gransmots dir que el món travessa en els mo-ments actuals una hora de decisiva trans-cendència. Tots els esperits de consciènciarecta i de sensibilitat prou afinada passenavui per la profunda angoixa d'haver de

    triar entre dues solucions. (Entre la que potestendre ells horrors del bàrbar i cruel fla-gelI de la guerra, o la que representa laruina del principi moral que ha de presidirles relacions humanes.

    'Es evident que cal posar el màxim esforçper tal que la guerra no es produeixi i per-qué cas de produir-se quedi el més ilocalit-zada possible. Però és igualment clar quesi aquest resultat havia d'obtenir-se a ex-.penses de la Llei i la justícia, amb la con-secució del triomf de l'abús del poder o de

    Qa força, els danys causats a la civilitzacióserien encara més profunds i irreparables.

    N'o sentim pel poble etiòpic més queaquell respecte que mereix tot país que de-fensa la seva llibertat. No sentim per 1anació italiana cap mena de desamor ; ansal contrari. Sabem prescindir de l'anècdotade 1'ideo1ogia a qué avui està cegament lliu-rada i conservem íntegra la simpatia i ad-miració que mereix un poble que durant eltranscurs de la Història 'ha sabut crear,renovant-se, Roma, el Renaixement i lallamarada liberal vuitcentista. IEs més en-cara : comprenem la lógica freda dels seusraonaments ; e!ls antecedents en qué s'em-para, posats en pràctica per pobles impe-rialistes però que avui parlen un llenguatgehumà. També comprenem la tragèdia d'unanació excessivament poblada que ha de cer-

    car un camí d'expansió als seus habitantssobrers.. .

    Però és que, per altra banda, la huma-nitat s'havia fet la illusió que els proble-mes i els conflictes podien resoidre s perprocediments pacífics i que la violència i laforça ja no comptarien com a argumentsdecisius.

    EI dramatisme del moment prové del fetque d'un costat ha anat formant-se unaconsciència que creu en un millor destí pera la humanitat, mentre que per l'altre cos

    -tat els exemples d'arbitrarietat i vioiéncia

    que dominen la vida interior de moltes na-cions s'han intentat portar a la vida inter-nacional. Això, naturalment, fa acréixer eltemor d'un gran retrocés on el camí deperfeccionament que a poc a 'poc i penosa-ment va seguint la humanitat en el seu ro-miatge a través dels segles,

    z. — La posició d'Espanya és fàcil de fi-xar : Qui sortosament ha estat designadaper a ocupar un lloc entre els que treballenper a arranjar el conflicte, no ha d'escati-mar cap esforç per a assolir-ho. Però si

    malgrat els seus bans propòsits arribés l'ins-tant en el qual dolorosament calgués deci-dir, (Espanya que ni abans ni ara no havolgut ini vol la guerra per ella, i per tantdesitja .alliberar-ne les nacions amigues, nopodria perd oblidar que molt sovint són lesposicions clares, inequívoques i enèrgiquesles que eviten mals majors. Per la pau icontra la guerra, hauria de recolzar fran-cament l'acció dirigida a que el món enaquest tombant decisiu de gla Història no

    té el promedi ; totes les altres .provinciasestan per sota. I és que per ara l'excedentva a augmentar les ciutats. Madrid ja téun 57'40 per cent dels seus habitants queno ha nascut a la província ; Barcelonael 49'2o per cent; Sevilla el 3 1 '4o per cent.En canvi, resten grans territoris per celo-nitzar. Segons una Ressenya Oficial d'ObresPúbliques, a Aragó hi ha els deserts mésgrans d'Europa, on es pot caminar horessense veure un arbre ni sentir el cant d'unocell. Per això es fa difícil defensar el dreta tenir un lloc en la colonització d'Africa.

    Per a colonitzar calen diners. Monetária-ment Espanya posseeix 2,270 milions de pes-setes en or, sense comptar els 2 80 milionspignorats a l'estranger. Aquell or, valoratal preu actua] (239 per cent) produiria5,425 milions de pessetes. Això representael ir8 per cent dels bitllets en circulació,proporció que no deu igualar cap altre paísdel món. Però si per realitzar una inflacióvolíem crear la moneda de paper que aixòpermetria, ens caldria per a equipar el ter-nitori nacional. Per això fracassa la colo-nització dels migrats territoris que se'ns hareservat. Del país del Muni, on una com

    -panyia catalana té en eurs una considera-b'le explotació de les fustes, molts ignorenel seu nom. En documents oficials es llegeixsovint Colonia del río Muni, i la veritatés que Muni no és un riu sinó una entradade mar on desemboquen diversos rius, peròcap dels quals no s'anomena Muni.

    En la memòria de la Compañía 'Españolade Colonización corresponent a 1934, es diuque a conseqüència de la desvalorització delsproductes agrícoles al Marroc espanyol,s'han reduït les extensions conreades. Ambaixò cessa l'estímul per a la colonització denoves terres, i el que és encara pitjor, sónrescindits o abandonats els contractes decolonat ja estipulats.

    1'ant si estem capacitats o no per a am-pendre amb vigor una política .nacional, elcas és que l'acció dels italians a Abissíniapot afectar-nos seriosament. La imprudén-cia no està justificada mai, ni tan sols pertal d'atacar el govern des de l'oposició. Jaem guardaré prou bé de precisar certes cosesque. sé. La prudència més elemental obligaEspanya en aquests moments a proveir lesilles Balears de material de guerra

    *•z#

    Demostrar que s'està preparatha estat fins ara la tàctica méseficaç d'evitar la guerra. Caltambé no perdre de vista laconsideració que una victòriadels itailians a Abissínia potésser causa d'un aixecamentdels homes de color. En canvi;una derrota dels italians elsengallaria i possiblement re-percutiria al Marroc.

    Sense necessitat de parlard'una gran ,política colonial,hi ha objectius ben interes-sants, que un govern espanydl,si no es vol retirar de 1'Africa,no hauria de perdre de vistamai . La situació actual deTànger és humiliant per aEspanya, gairebé tant com lade Gibraltar. A Tánger hi ha17, 000 espanyols per 2,000francesos. Tinc aquestes xifresde quan vaig ésser-hi, però nocrec que hagin variat molt.A aquestes xifres, cal afegirencara la massa enorme delsjueus establerts a la ciutat,que parlen en castellà. 1 mal-grat això l'Estatut de Tanger,signat en i8 de desembre de1923 per 'Espanya, Anglaterrai França, en el seu article 34no dóna a Espanya més quequatre llocs (els mateixos quea França) en l'Assemblea le-gislativa internacional. Peròen canvi concedeix a Françala designació de l'administra-

    dor que executa els .acords de l'Assemblea.Només dic això, per donar una idea de

    com van les coses...'

    Davant la situació internacionalQuè penseu que en sortirà de les reunions de Ginebra?Quina fóra la posició d'Espanya en cas de conflicte?

    Un borne absent Carles Pi í Sunyerperdés la confiança en ell mateix, ni la feen el dret i la justícia.

    Pere CorominesJoan Casanelles

    r. — No tinc en aquests moments infor-mació suficient per a donar una opinió útil — La Societat de les Nacions travessaa la primera pregunta. en els moments presents un perfode d'ex-

    2. traordinària gravetat. Potser els més difí-.» *. a cils d'ençà de la seva constitució. Per aixòz e s haurà de posar en joc tota la seva força# e e i tota la seva autoritat per a la solució del* # s conflicte italo-etíop, si és que vol subsistir.

    Diverses nacions d'Europa tenen com aPer altra banda, en aquesta qüestió de única salvaguarda de la seva subsistència,

    la colonització de l'Africa que els grans Es- contra les pretensions d'Itàlia i d'Alemanya,tats europeus es disputen, qué pot fer-hi la S. de les N. 'Es d'esperar doncs que Gi-Espanya? Estudiem la giiestió sense passió nebra i les potències que la segueixin am-política. La nostra població augmenta ràpi- pararan el dret i ]a justícia dels febles con-dament. De 1900 a 1 9 10 l'increment fou tra la raó del més fort.d'un O'72 par cent anual; de cgIo a 5920 2, — La posició d'Espanya és la del com-fou d'un 0"69 per cent anual; de 1920 a 1930 pliment estricte del Pacte. Si això l'obliguésva arribar a ésser d'un r'o6 per cent anual. a aplicar sancions econòmiques a determi-No hi ha gaires països on en deu anys s'hagi nada potència, no podria en cap manerapassat de 21 .303,152 habitants a 23,563,867. dnear-s'hi.Seguint aquesta marxa, l'an y 1980 IEspa- " JosLP MARIA XICOTA

    tindria una població de prop de 40 mi-lions d'ànimes.

    Tenim, doncs, la primera matèria per acolonitzar, condició que Italia tracta de S' ^`^^Q,Cconvertir en necessitat, en raó d'exigènciaque no té espera. Però aquest creixement I DE fVOSTRE AUT.OMOBII

    ens cal per a la colonització ó interior. rr el repararantre regions d'!Espanya han augmentat en

    ,

    oviot bé,oldeu anys per damunt d'aquell promedi: j^ GrARATGE E^ECTrC'Canàries el 21'29 per cent, Catalunya el19'04 per cent el Centre e 18'38 per cent,,

    or,

    CARAERMOIA,6i&(Aríbou Diagonal)

    Cantóbria el 15'63 per cent. Andalusia man-

    KENNEL-tlllll11111lIVIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII1111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIlIIII1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII:

    EL MILLOR ESPECTACLE DE L'ESTIU °-

    En el lloc més Típic, Fresc i Pintoresc de Barcelona E

    CURSES DE LLEBRERS=_ Cada nit. Dissabtes i diumenges, tarda i nit

    Taxà ,oI Ieain, i Antobosos Iktn B des do la Plaça Catalunya E

    allllllllllllllllllllllllllllllllllllll llllllllllllll llllllllllllllll l llil11111{11111l111llllllllill llllllllllllllllllllllht

  • En els moments de descans, Eden va a jugar elseu partit de tenis

    26-IX-35 MII AEIOI)R 3VERS LA IN DEPENDÉNCIA DE LES FILIPINES

    La penúlfima MapaA Filipines han estat celebrades unes elec-

    cions que constitueixen un pas decisiu en elcamí emprés vers la consecució de la inde-pendència absoluta i la constitució d'un Es-tat ben definit.

    Conseqüència d'aquestes eleccions seràl'abolició del càrrec de governador generalde les Illes, que fins ara havia exercit unnordamericà em .nom del president dels Es-tats Upits i l'entrada en funcions dels nouspresident i vice-president de la Mancomu-nitat que dirigiran el país amb una inde-

    Manuel Oueaon, nou ¢resident de la, Man-comunitat de Filipines

    pendència relativa i prepararan d'adveni-ment de la independència absoluta.

    Es interessant i curiós recordar les etapesseguides per la independització de Filipinesi assenyalar el que encara manca per arri

    -bar a la meta de les aspiracions dels filipinsconscients.

    Fins avui, les Filipines han estat unanacionalitat de situació anòmala en la geo-grafia política del món.

    Passaren de la jurisdicció espanyola a ladels Estats Units em virtut del tractat deParis signat el io de desembre de J898, peròel Parlament hordamericà no volgué ane-xionar-se-les com una colònia ni tampoc lesadmeté com un Estat més de la Confede-ració, amb plenitud de drets.

    Tingué por, si anexionava el país, queaparegués com un acte de concupiscènciac comal gel que ells havien presentat comuna acció d'altruisme alliberador,i veié clarsels inconvenients que derivarien de la inclu-sió de les Illes en la República federal.

    ^'En efecte, s'hauria pogut donar el cas queels vots de les Figipines haurien pesat enor-mement en els destinis de tota la República,perquè repub 1 i,ans i demòcrates sovint estrobaven en nombre equivalent al Senat ial Congrés i els representants d'un país es-trany haurien decidit, gairebé, les votacionsparlamentàries,

    Per a evitar tots aquests inconvenients, iper a mantenir pes Filipines allunyades deles interioritats de la política nordameri-cana, però dins de la seva òrbita, hi forenestablertes dues Cambres : Senat i Congréso Cambra de Representants que en parteren elegits per sufragi universal i en partdevien llur designació al governador generaldel país.

    La suprema autoritat ha radicat en aquestgovernador; el qual ha resultat la concreciódel poder polític i militar .amb dret de vetodamunt tots els acords de les Cambres.

    IEl poder del governador ha estat moltpersonal i eficient, puix que resulta sem-b4ant al que exerceixen els governadors delsEstats de la metròpolis i el president de totala Confederació.

    Malgrat que les Cambres podien apellaral govern dels Estats Units contra les deci-sions del govennador, gairehé mai no n'hantret gran cosa, perquè el governador fruïade la confiança ddl president que l'havia de-signat.

    Com que els Estats Units no han fet mainegoci amb la possessió de Filipines, sinóque els ha costat molts dòlars, haurien vol-gut donar la independència, però sabien que,si ells es retiraven, el Japó s'hi introduiriaamb aquella decisió i aquella empenta quecaracteritzen l'eclosió de l'Imperi asiàtic,

    ^El partit republicà dels Estats [Jnits eracontrari a la independència de Filipines, in-vocamt les raons de l'estratègia davant laprojecció dels,, japonesos . Per antítesi, elsdemòcrates e'r`en parrtidaris d'aquesta mde-pendència, recolzant-se en raons de prin-cipi.

    Així que arribà al poder el partit demó-crata, s'apressà a obrar en conseqüència iamb Ileitat a les seves doctrines i progra-mes.

    Volgué donar la independència als filipins,esperant que el sentiment de llur pròpiaconveniència els faria restar al costat de laConfederació en la trajectòria de llur políticainternacional.

    Filipins i nordamericans s'adonaren d'unperill greu que implicava la concessió de lamdependbncia pura i simple. Davis, el go-vernador que accentuà la política de con-còrdia amb els organismes fihpms, deia quedl problema insular era més econòmic quepolític.

    L'economia insular, àvui pròspera, rebriauna sotragada massa forta per a la sevaconstitució massa feble, ja, que no s'ha des-enrotllat ni modernitzat prou, entre altrescauses per l'anomalia de la situació políticaque ha retret els grans capitals d'establir

    -se en aquelles contrades i fomentar-ne laindustrialització.

    Els filipins exporten amb facilitat llursproductes als (Estats Units, especialmentsucre de canya, arròs, copra i oli de coco,i podran exportar molt de cautxú, si lesplantacions suara establertes són augmenta-des tant com permet l'aptitud del terreny.

    Davant d'aquesta situació s'ha operat unareacció molt notable en els líders de la inde-pendència, especialment en els de ma]or res-ponsabilitat i categoria mental com ManuelQuezón, president del Senat i cap del partit

    Compreu B R I S A S Revista iHustraáaSelecció ¿',År, Liferafura,

    Modes, Decoració, Esports, efe.

    Mirana ^o^m

    `focs de paraules

    Pels passadissos de la S. de les N. nornéses parla del Negus. Al .bar, el Negus ésun cocktail compost de taronjada, llimonai un amarg.

    Al Comitè dels Cinc, Madariaga presideixUnes negusiacions laborioses a fi de trobarun negus vivendi.

    Es veu que a Ginebra també es dediquena fer ealembours com els que corren perBarcelona — i als quals els rnalpensats atri

    -bueixera una determinada paternitat.

    Qúestió de lleis

    Edouard Herriot parlava a Ginebra ambel baró Aloisi de les atrocitats etiòpiques de-nunciades pels italians.

    —Hi ha penjats a tots els arbres !—excla-nHava Aloisi.

    —Es la llei del linx—féu observar IEden.—No--ligué Herriot—, és la llei del lonx,

    perquè Mussolini diu que després se'ls anen-gen.

    Llista de premis

    L'Assemblea de la S. de les N. començasempre amb una sèrie de discursos. Heusaci la qualificació que han merescut

    Premi d'exceih ocia : Samuel Hoare (GranBretanya).

    Premi d'estímul: Tekle Hawariate (Etio-pia).

    Menció de silenci: Aloisi (Itàlia).Discurs més remarcat : Van Zeeland (Bèl-

    gica).Discurs més esperat : Laval (França).Discurs més inesperat : Laval (França).

    Un text

    «No hi ha a loores d'ara problema mésvital que el dels destins pròxims d'Angla-terra. Ningú no pot dissimular-ho : s'haformat arreu una opinió desfavorable a laseguretat d'aquesta gran nació, a la duradade les seves gloriases institucions, i fins ala seva moralitat política. La confiança.sen-se límits, l'enveja massa legítima, ¡'admi-ració apassionada que inspirava, des de faun segle als esperits i•lustrats, a les ànimesgeneroses, han estat substituïts de mica. enmica per uns sentiments molt diferents.Mentre els antics i fidels partidaris d'An-glaterra i de tot el que ella representa enel món es troben en la desconfiança i l'apren-sió, els seus adversaris exulten i saludenper endavant la caiguda de la vella Angla-terra... Però en la vida política, sota pena.de fer-se el còmplice de la seva pròpic ruïnai de convertir en irreparable la seva desfeta,cal no abandonar-se ni al despit, ni al des-coratjament. Cal, sobretot Quan es tracta dejutjar una nació que "té, com la mateixaFrança, incomprensibles i sobtades defallen-ces i tombs més bruscos encara. Cal no obli-dar el que Anglaterra ha, estat durant dossegles, el que pot tornar a ésser, el que tor-narà a ésser certament. Car entre ella i nos-altres, entre ella i els que volen conquistari merèixer la fruïció de la llibertat reglada,no pot haver-hi malentesos, ni res de rup-tura permanent. Tenim en el fons les ma-teixes necessitats, els mateixos deures i elsmateixos enemics.

    1).. Em permeto de respondre á aquellesaprensions i a aquelles profecies amb un tes-timoniatge imparcial i resolt. No, Anglaterrano està encara a la vetlla de morir. No, rtoseguirà l'exemple del continent i els ene-mics de la lliure paraula i del «self-govern-mentn, els absolutistes i els socialistes aspe-raran molt de temps encara el dia de laseva abdicació i de la seva ruïna.

    »Anglaterra no és urF d'aquests parcs d'a-vingudes rectes i d'arbres esporgats on lavista s'es'én dreta davant els ulls fins a per-dre's... Es un bosc vigorós i espès, on hi ha.recons bons i dolents, però on tot és as¢,on-tani, robust i natural... Hi ha un fogar devida, de força i de beutat que s'extingiràsens dubte un dia, com tot el que és humà...,però on res no indica encara la decadènciai la mort que hom es complau a predir-li. n

    Aquestes paraules foren escrites en 1857peer Charles Forbes, comte de Montalembert,gairebé únicament conegut pel seu títol,ia.ome de dreta i ánglòfob.

    Dos fracassos de feixisme

    Per tal d'assegurar-se el poder, els gover-nants polonesos havien posat en vigor una.llei electoral que treia a l'oposició els mit-jans d'existència i tot. Però no havien comp-tat que restava una arma en mans dels nosimpatitzants amb el règim : l'abstenció.1 aquesta s'ha jracticat de tal manera, queel nombre de votants no ha arribat al gua-ranta-set per cent dels inscrits, i encara hacalgut anublar un milió de vots emesos.

    El diari Warszawski Dziennik Narodowy,de l'oposició de dreta, ha escrit

    «Ha tingut lloc un veritable plebiscit delsilenci... El poble s'ha pronunciat i, amb elseu silenci, exigeix que s'operin canvis car-dinnls en la manera de governar l'Estat.- Elpoble polonès ha dit el que calia als que elvolen fer feliç amb llurs «reformes» i, sensepreguntar-li l'opinió, nomenen els seus caps.»

    ,r* s

    A Suïssa, els grups favorables a Ies doc-trines nazis havien proposat una reformatotal de la Constitució, en un sentit auto-ritari i corporatiu, i havien recollit prousignatures perquè s'hagués de celebrar unreferèndum. Aquest ha estat un fracàs. De500,000 vots, només 193,000 lían estat favo-rables a la reforma constitucional.

    La situació internacional es desenrotllaentre alternatives d'impressions pessimistesi optimistes, la qual cosa és la millor provade la seva incertesa.

    Creiem que esdeveniments com els que enaquest moment atreuen ]'atenció de tota lahumanitat són millor valorats en els cen-tres neutrals, on no existeix, almen ys d'unamanera directa, el joc de les passions, i aixòpermet de veure les coses fredament.

    Els homes que en l'actual moment críticfiguren en primer rengle pertanyen, gairebé

    gon terme, perquè a conseqüència d'ell n'hasorgit un altre de molt més important. Ensreferim, és clar, a la tivantor anglo-ita-liana, que si no ha assolit proporcions alar-mants és degut únicament a la prudent ihàbil acció desplegada per la diplomàciafrancesa, la qual ha maniobrat amb grantacte, tant a Londres com a Roma.

    Els preparatius militars d'ambdós països—i al Mediterrani! —han d'ésser conside-rats, fins sense voler dramatitzar, com unacosa molt greu. Cal que aquesta nuvólada

    s'esvaeixi, i això és la comesaprincipal de França, la qual,per a la seguretat de 4'EuropaCentral i Oriental, té necessi-tat del concurs deis dos paisosigualment amics. 1 no sola-ment de França, sinó de totsels que vulguin que es man-tingui el statu quo, del Conti-nent. Això explica l'actitud re-servada d'homes com Benes iTitulesco, desitjosos d'evitarirritacions d'un cantó o del'altre.

    Si Roma ha permès massalleugerament que els diaris

    —que a Itàlia reflecteixen nomésl'opinió de les esferes oficials—amenacessin Anglaterra ambl'ocupació de Malta, .Egipte,etcètera, Londres ha exageratuna mica amb lla concentracióen el Mediterrani de totes lesforces , navals, malgrat que elsacords de Washington, vigentsencara, li reconeguin una su-perioritat naval sobre Itàlia isobre França només sota lacondició .de tenir dividides lesesquadres. Això explica que aFrança hagin produït un certmalestar aquestes mesures del'Almirallat i s'hagin preocu-pat del que podria ocórrer enl'esdevenidor. No és improba-ble que les nacions mediter-rànies, després d'aquesta pa-rada de les forces angleses,tinguin ganes d'augmentarllurs respectius armamentsmarítims.

    En definitiva, ens fa l'efecteque la situació actual es res-sent d'un excessiu nerviosis-

    me. I només és amb la calma que podranésser represes les 'bones relacions interna-cionals,

    ***

    En els cercles internacionasl es parla moltdel «prestigie com d'un obstacle moral ala pacificació de les parts adverses. IEs real-ment veritat que els ressentiments perso-nals han exercit um paper més fort que elsinteressos nacionals.

    **xx#*ex*

    Sense exagerar, perquè les sorpreses sónsempre possibles, creiem que avui hi hamajor esperances de resoldre, sense recórrera les armes, aquests conflictes que tantsneguits han suscitat. Si, com desitgem, totacaba de la millor manera, la S. de les N.podrà oonsiderar-se consolidada i el seuesdevenidor assegurat. I si la hipbtesi pes-simista hagués de prevaler, no per aixòpodria dir-se que l'organisme ginebrí ha-gués fracassat ; aleshores ealdrá que la sevainfluència espiritual sobre els pobles es di-fongui perquè els seus principis siguin ge-neralment reconeguts i observats.

    Es qüestió de temps, però nosaltres vo-lem repetir encara els nostres vots perquèarribi el moment en què la humanitat puguitenir tota la seva confiança i tota la sevaesperança en Ginebra.

    TIGGIS

    A1aU. R. S.S.Una setmana a

    M00 Leningradamb motiu del

    XVIIIè aniversari de lesDiades d'Octubre

    de 1917

    1.205 pessetes tot comprès27 octubre -14 novembre 1935

    gViat es CatalòniaRambla Estudis, iz - Telè[on ((4774

    L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

    Mentre a Ginebra es discuteix

    MIQUEL CAPDEVILA

    CAMISERESPECIALISTA

    E%IT EN LA MIDA

    JAUME 1, !i

    Telèfon lí655

    tots, a les generacions que han assistit ala gran guerra, els efectes de la quail en-cara ressent el món. IEs de preguntar-se sihan pogut oblidar fàcilment l'horror d'aque-lla tragèdia i no adonar-se de les conseqüèn-cies d'aquella guerra. Veritablement, exa-minant la conducta de molts d'aqueixos per-sonatges — sobre els quals pesa la greu res-ponsabilitat de la sort del món —, la pre-gunta no tindria una resposta negativa : elrecord d'aquells anys i la possibilitat de llurrepetició han influït fortament en l'actitudde molts dels polítics yue actualment sóna Ginebra.

    De totes maneres, en alguns ambientsque haurien d'apreciar el valor de la pau,no es veu la possibilitat d'una nova .guerraamb l'horror que caldria, enlluernats perillusions de renovació social a conseqüènciad'una conflagració generad. De tot allò de((guerra a la guerra», ((guerra per al triomfde la llibertat i de la justícia», per l'auto-decisió dels pobles», etc., se n'ha fet ja unaexperiència prou terrible perquè calgui re-petir-la.

    S'ha de constatar amb plaer que aquestsdies, a Ginebra, s'ha reforçat el correntdemocràtic en correlació amb els principisen què es basa la S. de les N.

    Roma ha rebutjat les proposicions delComitè dels Cinc, però no ho ha fet enforma «feixista», sinó seguint els costumsde la cortesia diplomàtica. Això ha estatinterpretat — per dir-ho amb una frase grà-fica — com si un cop tancada la porta, s'ha-gués obert la finestra. Però l'obra realit-zada per la S. de les N. ha aconseguit ja unresultat considerable. Primer que res, hasara ha evitat que s'iniciessin les hostilitats,cosa que augmenta les esperances d'una so-

    lució pacífica del conflicte. Pot dir -se que,paradoxalment, el rebuig de Roma, tantcorn posar un punt ferm a les negociacions,els ha donat una nova direcció i ,probable-ment un nou impuls.

    El conflicte italo-etíop, d'altra banda, haservit per a demostrar que àdhuc els petitsEstats no són actualment »quantitats me-gligiblesn. !Es el nou esperit sorgit desprésdel tractat de Versailles, que, diguin el quevulguin, s'aferma cada vegada més. Caldir que, atenint-se estrictament al Pacte,la S. de les N. no hauria hagut de seguir

    el camí que ha seguit fins ara. En efecte,o 'Etiopia és un Estat organitzat i que en-caixa en l'establert en ('article r, i per tarotla S. de les N. no tenia el dret d'ocupar-sede les seves qüestions interiors, o bé noencaixa en les dites condicions, i la S. deles 'N. simplement hauria hagut de procedira la seva exclusió. :En canvi, s'ha seguitun procediment una mica arbtirari. Peròfet i fet poc importa això si aquesta lliureinterpretació den Pacte ha permès de tre-ballar en interès de la pau.

    No obstant, el conflicte italo-etíop, tot iessent important, ha passat realment a se-

    Societat Espanyola de Carburs MetI'hcsCorreus: apartat 1 90 BARCELONATeleg.: "Carburo." Mallorca, 232

    ,Telèfon 73o15

    CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : :GENERADORS. BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

    DADURA AUTOGENA

    PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

  • «Vamrpiresses 1936((El comte de Montecriston

    426-IX-35

    EL CINEÑALITERATURA 1 CINEMA

    a Cinema Amateur"

    Les adaptacions que veurem

    L'ACTUALITAT CINEMATOGRÁFICA

    Enginy, virtuosisme i...sort de la música!

    A distància, el prestigi del film El Car-rer ¢z no ha fet sinó augmentar. Amb aquell

    film famós, una productora americana trac-tava, més que de rependre, de renovar ungènere que havia estat dels primers a pro-var fortuna en el camp novell del cinemasonor. Deixant a banda la continuïtat delfilm, que apareixia bastant desarticulada, ila visió excessivament novellada del mónd'entre bastidors, calia reconèixer a aquell

    film el mèrit d' dna concepció ben cinema-togrófica del music-hall, una exploració es-sencialment fotogènica de certs motius co-reogràfics i, encara, una música electritzantque conquistà fàcilment el món. El filmaconseguí un èxit, que aconsellà a l'empresade reincidir : Desfile de candilejas, Vam.fii-resses 1933 i 1936, Wonder Bar, etc.

    Traslladar en tota la mesura possible dimoviment a la camera, fer doncs que l'es-pectacle sigui en bona part funció del des-plaçament de la camera, assegurar per da-munt de tot les virtuts fotogèniques delsobjectes i de les persones que evolucionenentre ells, heus-ací allò que imporctá per ufer triomfar aquestes machines imponents.

    Rarament, els resultats que ha aconseguitamb tants mitjans materials posats al seuservei, un Busby Berkeley per exemple,abasten el que podríem dir-ne una categoriaartística. A menys que aquestes enormes iimpressionants combinacions lluminoses ievolucions de gàrls disciplinades d'una faisótan perfecta que sembla pura mecànica, novulguin emparar-se sota una nova estèticad'ordre funcional que cultiva un tipus desensibilitat artística que no és pas la nostra.Adhuc moltes vegades els resultats són fran-cament negatius. Digueu -me, posem per cas,quin interès plàstic pot presentar aquellaparada que clou Vampàresses 1933 o l'escena

    l6

    r,

    ADMIREU PER PENÚLTIMAVEGADA 1 COM NOVA

    ^ I 1 // //I ^ fi

    MoREno

    eL uin Uue iMF owFUai

    la més humana i emotiva de les seves creacionsEs un film! PARAMOUNT

    Escolti les cançons de

    "EL D[A QUE MEQUIERAS"

    interpretades per CARLOS GARDELen DISCOS ODEON

    corresponent al cuplet Shangai-Lil de Des-file de candilejas.

    Quantes vegades, en contemplar estupe-factes aquestes escenes que impliquen unatan llarga disciplina i la mobilització detants de mitjans d'ordre tècnic, hem enyo-rat la presència d'un veritable artista quellancés definitivament el ballet cinematogrà-fic! 'Els americans, que han tingut en aquestcamp intuïcions genials, no acaben de donar-

    nos una fórmula satisfactòria on hi hagienginy i geni artístic.

    Mentrestant podem reconèixer, cosa quefem amb plaer, ]'interès einematografic d'a-questa labor. Ja que no podem entusiasmar-nos amb l'estiil coreogràfic, admirem almenys]'extraordinària capacitat cinematográficad'aquests animadors que ahir amb el valsdels violins de Vampiresses 1933, avui amb elfox dels pianos blancs de Vampiresses 1936,donen tota la mesura d'un virtuosisme quesembla madur per a grans coses.

    Es curiós de veure com aquest gènere,titllat de frívol pels agents de propaganda,recull avui totes les ànsies que ahir justi-ficaven les gosadies qualificades de cinemapur o cinema d'avantguarda.

    Efectivament, en un film com Vain fres-ses 1936—per cert bastant inferior a Vam-tiresses 1933 —, allò que pot distreure-us

    mós, si realment sentiu urna passió de cineò-fil, és l'espectacle que resulta del joc totgratuit, perquè genis condicionat per captrama anecdótica, d'una camera que es llençaa tots els pos's'ibles jocs malabars d'un vir-tuosisme que és — distàncies conservades

    —l'equivalent en el cinema d'un fragment deprova de Paganini en la literatura violimís-tica, posem per cas.

    I ara en veure tants angles excèntrics,tantes escombrades vertiginoses, tants efec-tes sorprenents aconseguits amb el trucatge,en un film que vol ésser cent per centcomercial, hom no pot menys de meditarmelangiosament sobre el destí d'aquella es-tètica cinematográfica que, a França, unsquants realitzadors pobres i uns quants es-criptors d'aquells que s'ho mengen tot varenfer florir per allí l'any zo.

    1 després, hi ha els principis de la foto-gènia, aue no sempre són respectats pelsmateixos americans. Aquests pianos blancsd'ara resulten molt i donen un gran rendi-ment amb eles seves evolucions damunt l'en

    -cerat negre. Així, maten les columnes blan-ques del vals de Wonder Bar. Recorden tam-bé les escales de cargol per les quals evolu-cionaven les gentils violinistes de Vampires-ses 1933. Veureu, si teniu al mateix tempsaquests tres exemplars presents, que no hiha allò que podríem dir-ne molta inventiva.En canvi, reconeixereu l'extraordinària qua-litat fotogènica dels objectes i vestits em-prats, la qual cosa unida al ritme, establertd'una manera tan elemental com infallible,determina aquell corrent eufòric que asse-gura la correspondència visual d'una mú-sica e•cellent de debò.

    Hem de reconèixer que els compositorsjuguen, en aquesta sèrie de films amb finalsespectaculars, un rol de primer ordre. Sabenel que significa oferir unes imatges a travésd'pna música popularíssima? Quina resso-nància emotiva no adquireixen, de fet, lesimatges alls ulls d'uns espectadors sensiblesa les virtuts r:tmiques i melòdiques d'aques-ta música d'estil americà, que avui, en eldomini dels divertiments i de la vida senti-mental de la gran massa, ha guanyat elmón sencer !

    JOSEP PALAU

    IIem rebut el número d'estiu de la revistaCinema Amateur que edita la Secció deCinema del Centre Excursionista de Cata-lunya,

    Es un número extraordinari, profusamentillustrat, dedicat a festejar el IV Concursinternacional del millor Film Amateur 1935i el primer Congrés internacional de Cineis-tes amateurs.

    Interessa a tots els amateurs. Heus acíel sumari

    Els nostres càneistes : Llobet Garcia, edi-torial ; Els grans mestres, per Josep PalauEls valors humans en el cinema amateur,per Francesc Gibert ; Una convocatòria quecal llegir, pel Domènec Gimènez ; A jlroposde «Chames enchainonsu, per Pierre Boyer.A més hi ha el noticiari de consuetud, ultrala informació detallada dels concursos na-cionals i del Congrés i Concurs interna-cionals.

    Es veritablement ((la revista de l'art i latècnica de l'aficionat».

    «Espectador de Sombras » , perManuel Villegas=López

    Manuel Villegas-López ha reunit en unvolum titulat Espectador de sombras (crí-tica de films) una sèrie de charlas, radiadesper Unión Radio de Madrid, sobre temesde cinematografia. Temes d'ordre generali crítica de films.

    Apuntem amb satisfacció el fet que siguipossible realitzar des d'una emissora de rà-dio una labor de cultura cinematogràficacom la que representen les .pàgines del pre-sent voilum, ja que la penetració i imte•i-géncia dels assaigs ací reunits els situenmolt lluny del que acostuma a ésser, tantací com a Madrid, el periodisme cinematogràfic.

    L'au;tor analitza amb preferència filmsque podríem titllar de difícils. Difícils desd'un punt de vista comercial, com són araHombres de Aran, Rumbo nl Canadá, Saltomortal, E'skimo, Aràana, etc., sobre els qualshi ha en el llibre sengles capítols.

    L'autor, més que una crítica d'ordre es-trictamemt cinematogràfic, fa una anàlisiglobal que na es desentén gens de les pre-ocupacions morals i socials que envolten elfet cinemàtic. Punt de vista que ManuelVillegas situa sempre amb gran escrupo4o-sitat d'intellectual format per una vastacultura literària.

    Espectador de sombras és un llibre queserà llegit amb profit per tots els que s'in-teressen de debò pel cinema. La bibliogra-fia del cinema a casa nostra és tan preca-ria, que això és motiu de més per assenya-lar amb viva satisfacció l'aparició d'aquestpetit volum editat per la llibreria ProCultura.

    Des del setembre, compreu el 15 de cada mes

    CINE-STARmagazine cinematogràfic

    CAMISER

    ESPECIALISTA

    r E%IT EN LA MIDA

    JAUME 1, 11Telèfon !1655

    CINEMA

    SAYO YPASSEIG DE GRÀCIA, 86

    \I

    Dissabte nit inauguracióCinema especialitzat en:

    Noticiaris 'ReportatgesA c tualitatsDocurr, entals

    Butaca 1 pta.Sessió Continua de les 3 tarda a i nit

    Servei d'informació i exclu-sives del Cinema SAVOY

    A

    4 NOTICIARIS :FOX MOVIF,TONE

    FRANCS ACTUALITELUCE

    INTFRFILM(Servei especial de la vida catalana)

    EXCLUSIVESFOX Alfombres màgiquesVITAPFONE ViatgesINTERFILM Tres minuts en colorsFOX Aventures d'un Cameraman

    LIFILMS Simfonies en colorsCOLÜMBIA EsportivesWARNER VarietatsUFILMS Díbuixos en colors

    ccComi-color»

    COLLIMBIA Rient pel món

    Grans Documentals i SensacionalsReportatges exclusius, rigorosament

    seleccionats

    L'altre dia parlava, damunt d'aquestespàgines, de les relacions entre la literaturat el cinema—un tema sobre el qual hompodria dir moltes coses—, i esmentava lesnombroses adaptacions de novelles de Dic

    -kens que eren ofertes a la voracitat delpúblic de cinema, per a la temporada quecomencem. A l'endemà, un cinema posavaen programa un Magatzem d'Antiguitats,segons Dickens, que com que no he pogutveure no sé si conservava gaire l'esperitmelangiós d'aquella Old Curiosity Sho th que Iencara és exhibida als visitants del vell

    Londres en el model que inspirà el no-vellista.

    Com que els empresaris dels cinemes isingularment els distribuïdors i Ilurs agentsde pubilicitat mostren sovint un menyspreuinexplicable envers l'obra original de la qualés extreta una adaptació cinematogràfica,he cregut que, igual com vaig fer pelsfilms basats en novelles de Dickens, noseria del tot inútil dreçar una llista méso menys completa de les adaptacions queenguany podrem veure, si alguna no esfon misterïosament, com ha passat ambaquell Strange Interlude d'0 >Nei11, ambNorma Shearer, que la Metro encaraens deu.

    Tinc al davant els catàlegs de les casesdistribuïdores. Catàlegs sumptuosos, en-lluennadors, com el de la Radio Films, d'ungust afinat i modern, com els de la UnitedArtists i de la U Films, en general es ca-racteritzen enguany per un gran respectea una pila de coses que abans feien som

    -dure despectivament els tècnics comercialsdel cinema-negoci. Noms de directors, dig-nament valorats i, quan escau, per damuntdels de les vedettes; sovint procedència delsarguments, i fins en els catàlegs d'algunescases, com la Warner, els títols originalsdel film : coses que els crítics s'havien es-dernegat demanant i que al capdavall homets atorga. 'En aquestes llistes hi ha gairesnovelles? Déu n'hi dó 1 En general són no-velles de vast públic, obres de títol famós,que basta per a fer-ne un èxit :.El Comtede Montecristo, de Dumas, tantes vegadesdut a les taules i a la pantalla, que araés dirigit per Rowland V. Lee i interpretatper Robert Donat i Elissa Lancli ; uns Mi-sererbles americans molt sospitosos, ambCharles Laughton com a Javert i FredricMarch ram a Valjean : els lectors de Mi-RADOa en saben ja, em sembla, alguna cosa—és dubtós, però, que enguany els ve-gem--; una Pimbinela Escarlata, segons lafamosa novella tan traçuda de la Baronessad'Otczy, realitzada a Anglaterra per A. Kor-da, amb Leslie Howard i Merle Oberonuna Fira de Vanàtats que suposo que cor-respon a la de Thackeray, i que serà lasensació de l'any pels seus colors naturals,amb la intelligemt Miriam Hopkins dirigidaper Mamoulian ; un Capità Blood, de Sa-batini, que ja el cinema mut havia realitzat,sota la direcció de Michael Curtiz ; unsMisteris dè París, francesos, segons l'obrade Suc ; uns Darrers dies de Pompeia quehan de fer la pols a les grans machineshistòrico..coreogràfiques de De Mi'ile, i queserà extret de la famosa novella de BulwerLytton ; un Sense Família, de Marc Allé-gret, amb el nen Robert Lynen, segonsl'obra de Malot ; una Dea del Foc que noés altra que S ise de Ridder Haggard, laqual, segons l'autor, plagià Pierre Benoitper a fer la seva Atlàntida; un Geperutque és el truculent Lagardère del vellFévail...

    La literatura moderna també és aprofi-tada, però, i us trobeu amb un Amok pre-cedit de molta fama, que ha dirigit FedorOzep i en el qual l'inoblidable Inkijinoff,el tàrtar de Tempesta sobre l'Asia, és elprotagonista de la impressionant novella deStefan Zweig ; un Delator que és, juraria,The Informer de l'irlandès Liam O'Fla-herty, ja dut al cinema sonor, i d'una ma-nera molt realista : el protagonista actua]és Victor Mac Laglen ; una Fidel i Peca-dora que no és al tra cosa que The Fountain,de Charles Morgan, dirigida per John Crom

    -iwell amb Ann Harding de protagonistaMaria Cha^delaàne, del malaguanyat LouisHémon, dirigida per Julien Duvivier i inter-pretada per Madeleine Renaud; Angèle, queha rodat Pagnol de la novella de JeanGiono Un de Baumugnes, i de la quals'ocupava ací mateix Andreu A. Artís ; unaSang Gitana que será l'adaptació de TheLittle Minister de James M. Barrie, i quehom diu que és la confirmació absoluta deltalent de Katharine Hepburn, i per últim,t'Anthony Adverse, la elovella anglesa dedimensions fora mida, que ha fet parlar

    tant aquests dos anys darrers, original deHervey Allen, i que encara està en cursde producció. Ja sabeu també que el Ca-pritxo Espanyol de Sternberg i la Dietrich,que potser no gosaran presentar-nos, volésser una adaptació de La Fem.me et lePantin, de Pierre Louvs, i que veurem unterrorífic Corb, amb Bela Lugossi per mésgaranties, que pretén estar basat en elpoema d'iEdgar Poe? ('El record d'aquellslamentables Assassinats del carrer Morgueem torna a la boca, en llegir aquest anunci.)

    El teatre serà també copiosament saque-

    jat pel cinema, en aquesta temporada : co-mencem pel Somni d'una nit d'Estiu, debutamb el megáfon del gran Max Reinhardt,i all qual potser seguirà tota la resta delteatre de Shakespeare ; Escape me never,de Margaret Kennedy, l'èxit teatral resso-nant a Londres, ha seguit el camí de .LaNimfa Constant i ha passat al cinema, ambel títol No em deixis, i interpretada perla seva creadora, Elisabeth Bergner ; unaadaptació de I'Amphitryon de Giraudoux,que es dirá Els déus es diverteixen, ambHenri Garat i Florelle ; els Cent Dies deMussdlini, que han permès a Werner Kraussde donar-nos el seu Napoleó ; Molndr, pro-veïdor de grans èxits al teatre, veurà la-terpretada per Margaret Sullavan i HeribertMarshall la seva Una noia angelical ; i lesoperetes alemanyes seran exhaurides aviat,amb la pressa que duen a passar a la pan-talla : Frasquita, de Lehar, El ball del Sa-voy, de Paul Abraham, i l'esperada VíduaAlegre de Chevalier i la Mac Donald, enla qual Lubitsch mirará de superar el seurècord.

    El cinema espanyol enguany tindrà unaufana quantitativa a 'gla aual tant de bocorrespongui la qualitat. Les adaptacionsanunciades no donen pas gaire esperançahi ha massa Papirusa, Madre Alegria i al-tres excessos. Només hom pot tenir unacerta confiança en un Malvado Carabel, tretd'una divertida novella de Fernández-Flórezi dirigit per Edgar Nevidle, i amb l'Angelinao el honor de un brigadier, que han feta Amèrica segons la comèdia de JardielPoncela.

    Per acabar : sembla poc probable queaquesta temporada veiem Les coses quehan de passar, que acaba de realitzarA. Korda segons argument, guió i direcciópersonal i constant de H. G. Wells. L'au-tor, que vaig poder constatar personalmentque estava apassionat pel cinema, pensadedicar d'ara endavant tot el seu temps aescriure scenarios. Permeteu-me de traduirunes ratlles recents d'Osbert Sitwell, co-mentant aquesta posició de Wells i la re-velació que diuen que és el seu flilm : «Pot-ser que aquest mou mitjà d'expressió queWells ha descobert per a ell és el que s'a-dapta millor actualment al seu geni : potserdurant tot el temps que el món l'aclamavacom un gran novellista i pensador, ell haestat, en canvi, el primer escriptor de filmsgenial, que només esperava tenir »l'ocasióde revelar-se!»

    Com que aquests mots representen moltper als escriptors i poden alterar el con-cepte general de la literatura narrativa, valmés esperar veure el film de Wells per acomentar-los.

    RAFAEL TASTS 1 MARCA

    9111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL

    A

    Pa.sei• de Gràcia, 57. ielg(on 79681 E

    E Sessió continua de 3 farda a 1 matinada EE_ SEIENT, UNA PESSETA E

    Local dotat de clima artificial CARRIER

    = CURIOSITATS MUNDIALS

    lnteresraaes reportatges U. F. A. excluatu E

    LOS TRES CERDITOS =D;buo de Wnit Disney

    Celebració del rete aniversari de 1es seves creacions

    NOTICIARIS D'ACTUALITA2MUNDIAL segons visió PARAMOUNT E

    i ECLAIR JOURNAL; exclasra. EEL CONFLICTE ITALO =ABISSINI

    Servei espremi de les nos/res agències E

    L'UNITAT DEL REICH —De la famosa sèrie dels '3 minu(s" C

    LA FLOTA DE GUERRA ITALIANADocumental

    II1111111111111u1IIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111Illllll1'

    I I

  • «Yerma», presentada per la companyia Xirgu al Barcelona

    26-IX-35 ALR1IOIR

    EL. TEATRELA SUBVENCIO AL TEATRE CATALA

    EI Sr. Duran s'hiSota la llum dels reflectorsAL TEATRE BARCELONA

    «Yerma» de García forcaNo de bades Federico García Lorca és

    un poeta, un poeta d'inspiració fèrvida idelicada en la qual es combinen les resso-nàncies més pures i sensibles de la musapopular amb el reflex d'una forta i apro-fundida coneixença dels clàssics del seuidioma. Aquesta Yerma que la passada set-mana ens presentava estupendament la com

    -panvia de 'Margarida Xirgu al Teatre Bar-celona, més que no un drama pròpiamentdit segons les ñormes del gènere, és unpoema.

    Per la seva absència d'intriga, menadal'acció dreturerament, despullada de deri-vacions i en una tensió incessant fins a laseva fi, per la seva aspra i punyent forçapatètica, directa i cruel, pel seu llenguatge,a estones arromançat en una delicadíssimacristallització d'imatges, a estones prosi,ficatamb sobrietat i eixutesa, per la seva con-cepció, mesclant amb el aealisme més exactei brutal un límpid i alat lirisme i la tru-culència de les evocacions mftiques, ambuna volada que s'ho enduu tot en un con-junt format d'encís, realitat i malson, Ver-,na és, com diem, un poema, un poemad'excellentíssima qualitat. Un poema ruraltràgic, bategant i terrible, en el qual viueni actuen amb una empenta irresistible totesles forces tellúriques ; tota la seva accióés emportada, sonso subterfugis, cruel idirecta, en una progressió incessant, pera la cual s'acumulen, l'un darrera l'altre,detaills, accidents i incidències, cap de balderi tots convergint cap al mateix designi]'acorralament del personatge central, aques-ta desgraciada i desesperada Yerma, abansillusionada i esperançada, fins a l'exaspe-ració que la porta a l'acció irreparable,una mena de venjança fatal, absurda i in-conscient que li barra per sempre més totcamí per a satisfer el seu anhel.

    Al foment i a la culminació d'aquestaexasperació de Yerma, dona turmentadafiats al deliri pel desig de tenir un fill, enaquelles terres dures i gasives, on el pòsitancestral dels sentiments formats por laconjuració de la feixuga feina camperola,la necessitat de la perpetuació dels llinatgesi la conservació de les hisendes en les ma-teixes mans, fa considerar gairebé com unamaledicció l'esterilitat, concorren, amb laseva magnífica indiferència que serà per aYerma com una espècie de repte tàcit, l'o-pulenta fecunditat de la terra, de les plan-tes, dels arbres, dels ocells, de les ovelles,i amb la seva burla o la seva pietat, ambla seia insolència o amb la seva excessivacompassió, la gent del poble que la volta,que assisteix al seu dolor i que quan no enfa objecte de maledicència i xafarderia liofereix remeis que seran inútils o d'altresque la seva dignitat de dona honesta lifaran rebutjar.

    Aillb, que en Yerma, al començament del'acció, era mitja recança mitja esperançaexpressades per un sentiment melangiós 1tendre, a l'impuls dels múltiples contrastos,de les reaccions que en ella provoquen l'am-bient, els personatges, els minúsculs esde-venime'nts que al seu entorn es succeeixen,a poc a poc es torna en obsessió i desespe-ració i, cap a l'acabament, enfront del desigsensual del seu marit, en fàstic, odi i follia,barreja abassegadora i violenta que arribaràa fer-li fer el que mai no hauria volgut.Matar el seu marit i, .amb ell, la possibi-litat de tenir aquell fill que era el seu afanyi el seu exacerbat desig.

    Abunden en tota l'obra, si no compli-cacions interrogants, que li serien més queocioses i l'apartarien totalment d'aquest ca-ràcter que nosaltres pensem que li és atri

    -buïble, escenes d'una intensitat poètica idramàtica que no per ésser realitzades ambuna contenció verbal que en fa el sentitmés evocat i suggerit que no explícitamentexpressat, deixa d'arribar-ne al moll de 1 osi ens el fa patent amb tota la seva profun-ditat . Tals són, per exemple, aquella, es-ganrifadora per tot el que ens explica i ens

    p UNO .6 ú¢o

    La secció d'objectes perduts l'endemà del

    Congrés de Filosofia. ( prager Tageblati)

    fa veure en la seva brevetat, on Juan diua la seva dona, Yerma, que se'n vagi adormir mentre ell se'n va a tenir comptede l'aigua, que és seva fins ]'endemà almatí ; l'altra del comiat de Víctor, el pas-tor, aquell home fort i cepat que quanprenia Yerma per la cintura—anys abans

    —la torbava tota, sense parlar d'altres, mésllargues, com les de Yerma amb la ViejaPagana, dona madura, desperta i desenci-sada que si no fos el cinisme i la barroeriaespiritual de què fa gala potser ens faria

    creure que la seva serenitat i la seva expe-riència tenen la raó enfront del neguit de-liu ant de la turmentada Yerma.

    Es en aquesta escena on se'ns parla deVíctor, personatge quasi només apuntat enles seves curtíssimes aparicions, però de-finit robustament. Vfctor hauria estat—hoés, però solament en potència—el veritableamor de Yerma ; ell, l'home desitjat peela seva carn, era qui Ii hauria donat elfill que anhelava. García Lorca hauria po-gut, a propòsit d'aquest amor, estovar elcaràcter de la seva heroïna—qui sap si fe-minitzant-lo, passeu el mot, una mica mésdel que ho és—amb les deliqücscències del'adulteri, sentimentalment, o artísticament,defensable, mal no fos més que iniciat perésser vençut després pel sentiment de l'hon-ra ; però ni això ha volgut concedir: lapuresa espiritual de Yerma és tanta queni tan sols va saber adonar-se mai de l'a-tracció que damunt els seus sentits exerciaaquell home. Es el de Yerma un personatgerígid i rectilini ; la seva consistència segueixuna trajectòria inflexible ; són ta seva guar-a la verecúndia i l'honor.Hi ha, també, en Yerma, una bellíssima

    sèrie de tipus—deixant de banda els prin-cipals de la protagonista i el seu marit—,com aquest de Víctor, igualment tractatsamb una economia perfecta; ja hem es-mentat el de la Vieja Pagana; podríemcitar tots els altres, com dl de María, lajove casada prolífica, el de l'altra casadeta,eixelabrada que ni té fills ni en vol tenir,la vella que sap remeis i oracions, les duesgermanes de Juan, sinistres i inconfortablesen el seu mutisme, totes vestides de negre,anant d'un costat a l'altre com a fantas-mes ; els dos personatges simbòlics de l'a-plec davant l'ermita : la parella sensual ilúbrica voltada de pastors 1 camperols mo-vent gatzara, és un quadro d'obsessionamtvivacitat, repr^sentacló—ai, las!—de l'es-perit que massa sovint anima aquestes con-centracions de carn humana, convocades total més per la tradició litúrgica o, potser,per una vaga pietat particular, però apro-fitades més per Baocus i per Venus quepel sant que els serveix de motiu de mo-bilització.

    Prou elogis han estat fets de 9á mera-vellosa interpretació que dóna MargaridaXirgu al seu paper de Yerma perquè nos-altres puguem afegir-n'hi cap més que pu-gui tenir algun dring d'inèdit; matisadaen tots els detalls i reaccions del seu per-sonatge, ara i adés tendra, envorívola, amo-rosa, digna, irada, violenta, la seva realit-zació és impecable ; una altra vegada hempogut constatar el talent i la sensibilitatd'aquesta actriu única que ens és donadaa admirar més poc sovint del que voldríem.EI paper de marit, sorrut, malflat, violent,mancat de tendresa, és tret amb perfectis-sima idoneïtat per Pedro López Lagar. Totsels altres personatges són encarnats, també,d'una manera intatxable; per fer justíciacaldria anomenar tots els intèrprets, desd'Amalia Sánchez Ariño (la Vieja Pagana)fins a Enrique A. Diosdado (Víctor), IsabelPradas (María), els de les bugaderes, lesdues germanes de Juan, el Macho i laHembra, etc., fins a esgotar-los tots. Esaquesta una compam• ia que posseeix allòtan estimable i que tant ens ha fet sospiraren la seva demanda : una cohesió, un sen-timent de conjunt, una comprensió de cadaobra i de cada paper, sense menysprear-necap, tractant-los tots amb la mateixa dig-nitat i amb el mateix amor, una coordi-s ació, en fi, que ben poques vegades podemaplaudir en el que acostumem a veure.No és poca, és clar, la part que en aixòté la direcció de Cipriano Rivas Cheriff,home de talent, de sensibilitat i d'un gustafinat i segur.

    Evocadores i belles, amb forta sentor decosa popular i viva, acompanven el poemadiverses iNustracions musicals que en con-densen i glossen l'emoció. La presentacióescénica, obra de Manuel Fontanals, encer-tadíssima; la més gran part dels quadrossón d'una visió esplèndida dins la seva sim-plicitat, molt ben entonats i illuminats ambgran comprensió de l'efecte.

    JOAN CORTES

    ha repensatNingú no hauria dit que, després de la

    galleda d'aigua freda abocada pel consellergestor de Cultura de la Generalitat per obrade la seva famosa nota damunt els Imper-tinents pidolaires que clamaven per una sub-venció a favor del nostre teatre, fos aquestmateix senyor qui s'ocupés de rectificar-seamb la concessió de quinze mil pessetes ala companyia Nicolau-Martori, que está apunt de començar la seva temporada al Tea-tre Novetats.

    iEJI senyor Duran s'hi ha repensat ; millorper a ell, per a nosaltres i per a la compa-nyia esmentada. No serem pas qui li tiraràen cara la seva poca consequoncla. Al capi a la fi, encara que una mica tard, ens hadonat la raó, convencent-se que, tal comestan les coses — i com estaven, segons sem-bla en ocasió de la contractació del teatre —,la subvenció era necessària, Més val tardque mai.

    En el decret concedint aquesta subvenció,el senvor conseller gestor ens fa saber queestà disposat a accedir igualment a les queli siguin demanades per a d'altres empresesque es proposin treballar per a l'enaltimentdel nostre teatre. De quinze mil en quinzemil pessetes, no són poques les companyiesque es poden subvencionar, totes disposades— això no cal ni dir-ho —, com aquesta pri-merament afavorida, a glorificar el nostreart teatral.

    Podem suposar que les ha d'estimularveure que, segurament pels mèrits contretsla passada temporada per Nicolau-Martori —que fou, segons ens digué el senyor Duranen la seva primera nota, el que el decidí adenegar tota prèvia subvenció — no els haestat exigit res absolutament en garantia desolvència i de responsabilitat.

    Què s'ha fet d'aquella famosa primeranota ! De totes maneres, per quinze milpessetes en una temporada a Novetats nohi ha pas dret a ésser gaire exigent. Quanta les .altres companyies que puguin dema-nar-les també, ens sembla que del que estracta, de moment, és de donar-los l'em-penta ; després ja sera cosa de veure quani com acabaran. Perquè aquesta quantitat,tirada al pou immens d'una temporada queno sigui en una saleta d'entitat recreativade barri, ningá no sap pas fins on pot ar-eibar.

    De totes maneres, perd, potser arribara amés del que nosaltres ens imaginem. Lamisèria, en això de l'administració, de ve-gades fa miracles.

    E1 senyor Duran, home més versat encoses de teatre que aquella seva repetidaprimera nota podia fer pensar, ja deu saberamb qui tracta. Potser aquest règim de lesquinze mil pessetes serà el que marqui lagloriosa resurrecció de la nostra escena.Si més no, aquella de les tertúlies familiarsde mitjans del segle passat que, fet i fet,serà la més adequada a la situació políticaen què collahora amb tant d'entusiasme.Qui sap si és aquest el seu intent.

    CAMISERESPECIALISTA

    EXIT EN LA MIDA

    JAUME I, UZelèion 11655

    AVUI

    $JAA

    ‚unDUAL

    ( NRPOLEON

    J—

    C.p _

    'h'tRN^fl KAAUSS

    G051AV G8iiND6ENS

    RDS^ 51BADN^AFu

    una pàgina de la història d'Europa

    EI Congrés de Viena

    La batalla de Waterloo

    La tiarxa sobre órenoble

    La derrota iL'exili a Santa Elena

    LOLITA ASTOLFI

    Lolita Astolfi ha actuat al Teatre de laComèdia de Madrid. Actuació brillantíssima.Encapçalava, amb la castissa Carmen Flores,per a la qual no passen els anys, un bonprograma de varietats. La funció de bene-fici i comiat d'aquesta artista — artista dedebò, perquè si ésser artista vol dir harmo-nitzar una clara intelligència i una exqui-sida sensibilitat, 1'Astolfi reïx com poquesaquest equilibri — fou un esdeveniment me-morable. A la sala — llegim —, una gernació

    Lolita Astolfi

    tan distingida com entusiasta. A l'escenari,flors i presents. I, en acabar la funció, unaovació indescriptible que obliga aquesta noiaa sortir dues, tres, cinc vegades, i a repetirel graciós i mogut Delantal de la china.

    La primavera •passada, Lolita Astolfi vaactuar all nostre Circ Barcelonès. Teníemganes de parlarane. Però els comentaris so-bre un espectacle coreogràfic més important— els Ballets Russos — ens impediren defer-ho. Aprofitem l'actualitat del seu èxit aMadrid — i l'escassetat de temes determina-da per la penúria de bones atraccions — pera dedicar-li quatre mots.

    Hem dit aquí mateix que la dansa espa-nyola de varietats no és dansa veritable,perquè quan els moviments es veuen obligatsa expressar estats d'ànima procurats per lamúsica, no són dansa sinó pantomima rit-mada. I perquè no són dansa tampoc aquellsquatre passos elementals que ensenyen lesacadèmies del carrer Nou.

    Lolita Astolfi és artista. Ja ho hem dit.I una gran artista. Perd, és ballarina? IEn-cara que s'anunciï com a tal, creiem que no.Perquè l'Astolfi no dansa. I diem que nodansa perquè no mereixen aquest nomaquells passeigs, aquells destaques, aquellesvueltas quebradas, res més, que aquesta xi-ceta' ofereix a la consideració dels especta-dors. I perquè no el mereix tampoc la mí-mica, la gran quantitat de mímica, que ellaalterna amb els passos rudimentaris susdits.

    En efecte, Lolita Astolfi, més que ballar,expressa. Perd això, la pantomima, ho famés que bé.

    Naturalment, els braços juguen aquí unpaper important. Car els braços, que adqui-reixen de seguida, sense forçar-los, una granexpressivitat, són l'arma predilecta de totsaquells que afeccionen introduir la patito-mima en la dansa. La importància que elsatorga Massin en tots els ballets que munta

    — en certs moments dels Presagis, quans'alçaven, enardits, exacerbats, ens recorda

    -ven el deliri místic d'Alleluia — ; aquellesondulacions de braços i mans, manllevadesa la gesticulació oriental, a les quals es lliu-ren els mímics de ]'expressionisme coreo-gràfic alemany.

    Els braços, doncs, juguen en l'art de Lo-lita Astolfi un paper important. Els braços,les castanyoles i el rostre amb aquells ullstan eloqüents i aquella boca tan plena d'a-legria. Perquè aquesta és la trinitat amb laqual aquesta artista expressa els seus senti-ments, les seves emocions, els seus desigs...

    La qual cosa vol dir que moviments debraços, jocs de la fisonomia i repiqueig decastanyoles no són fi en si, com en la dansaveritable, sinó que són uns mitjans per aexpressar ]'emoció que la música ha causata l'artista. No són fi, sinó mitjà.

    Ara bé : aquests tres mitjans, fins, ele-gants, distingits, matisats, nerviosos i raçats,són molt satisfactoris. I el fi, l'emoció, éstambé de primera. Perquè aquesta noia tésentiment per donar i per vendre. S'emo-ciona i sap expressar la seva emoció ambmitjans emocionants.

    UNA MICA MLS D'ORIGINALITAT, s. U. e.

    Ja hem dit alguna vegada que, com elcirc, i al revés del que ocorre en el music-hall, les varietats no s'han d'apartar de latradició si no volen perdre el seu caràcter.Però no cal dir que l'originalitat no esticren y ida amb la tradició. Sense violar la regladel joc tradicional, es pot inventar, crear, fercoses que semblin produir-se per primeravegada. Dins les varietats, però, hi ha unamanca d'originalitat que descoratja.

    Sense gota d'imaginació, sense entusiasmecreador, sense el desig de bastir-se una per-sonalitat, els artistes que cultiven aquestgènere es limiten a imitar-se els uns alsaltres d'u'na manera abominablement servil.I no tan sols. es copien el maquillatge, ladicció, el gest, sinó també els defectes, elstics, i fins i tot el nom, exactament o apro-ximadament.

    Els aficionats a les varietats han pogutveure un.a Amparito Sánchez fer una còpiafidelíssima, un calc indecent, de tots elsdetalls i els matisos del cuplet La vampi-resa de Luisita Esteso. Sense dl talent d'a-questa, naturalment. Perquè el talent nos'imita. Han pogut veure un xicot, Aldey,ple de condicions, de dinamisme i de vita-litat, renunciar a crear-se una personalitat,per a, aprofitant-se d'una semblança sorpre-nent amb l'Alady, copiar-fi la inclumentàriai tots els gestos, fins els més subtils, i adop-tar un nom semblant. Han pogut veure pertots els tablados del Districte V un mediocrecantador de flamenc, que no seria tolerat encap cuadro una mica discret, maquillar-secom Ramper i anunciar-se com a Ramperflamenco. Sense cap gràcia, naturalment.Perquè la gràcia no s'imita, tampoc. I nohi ha res més trist i deplorable que un indi-vidu que vol fer gràcia sense tenir-ne ni unbri. Han pogut veure un lamentable Sepepeapropiar-se la dicció d'En Ramper i el gestde l'Alady. I tots els pallassos repetir, sensecanviar-ne ni un sol mot, els acudits delsseus collegues. I tots els baillarins de gomamanllevar a John Bus aquell sketch apatxe,que aquest segurament deu haver pillat aneua saber de qui...

    Quina manca d'imaginació, senyors ! Man-ca d'imaginació esfereïdora, que revelenaquells -pobres d'esperit que no saben triaraltre pseudònim que dl seu nom a l'inrevéso una combinació de les sílla'bes d'aquest.Com el' transformista D'Assarg que es deudir Grassa. 1 l'intermediari Jorles que esdeu dir J. Soler. I la senyoreta Macar dela parella Jusepus and Macar que es diuMaruja Cartes... Manca d'imaginació esfe-reïdora, que revelen totes, absolutament to-tes, les parelles de ball, en declarar-se im-potents a muntar-se números propis, i exe-cutar una còpia vil de les danses dels filmsque ham tingut més èxit : el Bolero, el Raf-tero, el tango de Wonder Bar,., i ara, segu-rament, el Continental.

    Respecteu la tradició. Però amb una micamés d'originailitat, si us plau !

    SEBASTIÀ GASCH

    CAPITO LSESSIÓ CONTINUA DE 4 A 1230

    ESTRENA Di lluns diá 30 ESTRENA

    F-ffJ1

    Fox,^paa^Np a

    V

    4'4II

    L;0

    D

    D

    •TUJWi7i1N'y ayo

    ^Qa^^Qp^

    Dues grans pel'lícules que fins el públic mésexigen' aplaudirà

  • L'actualitat literàriaEl retorn d' Eugeni d'Ors

    Es veu que la reedició de Gualba, la demil veus, així com el pròleg ple de suficièn-cia que la precedia, no eren pas fets isolatsi sense conseqüències, sinó que obeïen a unpla premeditat del difunt Xènius. A la col-lecció popular Quaderns literaris ha apme-gut, en efecte, i l'obra completa tindrà dosvolums, Tina i la guerra gran. Es curiós dellegir aquelles glosses : segons 'Eugeniod'Ors, en elles s'advocava per la UinitatMoral d'Europa, perú un observador super-ficial només hi endevinaria una germano-fília convençuda, que a estones val dissi-mular i tenyir-se de pacifisme. IEl «gran im-pacient de la Unitata, parió de RamonLlúll, com diu una pàgina anònima de pre-sentació del llibre, té el programa d'acabar

    la sèrie de les seves Oceànides, i continuarla seva Heliomàquia, o combat per la llum(iniciat a Catailunya i seguit a Madrid, desd'El Debate) aa ]'ensems aquí i fora d'aquí,demàe. Eugenio d'Ors vol, doncs, reinsta]-lar-se en ]a cultura catalana. Hi ha el perillque ens hi extasiem, perquè els mats ale-manys i la filosofia més o menys difusa sem-pre fan un gran efecte. De l'any 5920 ençà,Catalunya i el catalanisme han evolucionatmolt, però encara hi deu haver alguna dua-

    na on examinar el bagatge ètic i la conse-qüència patriòtica i pol.tica d'un trànsfugaque vol tornar a dur-nos el preciós present

    del seu guiatge.R. T. M.

    un llibre sobre PilsudskiUna nova editorial que es proposa publi-

    car llibres només en català, Edicions Medi-terrània, acaba d'inaugurar la seva tasca

    amb la publicació, en acuradíssima traduc-ció catalana del senyor R. Dalmau i Fer-reres, de l'interessant biografia del que foumariscal de Polònia, Josep Pilsudski. L'au-tor n'és el senyor Sigismond St. Plingsland.Avui, quan gairebé tots els paisos comme-moren ']a figura del creador de la Polòniamoderna amb la publicació de la seva bio-graiia, és de justícia que Catalunya faciigual. Un bell pròleg d'En Daniel Cardona,inserit en el llibre, posa de relleu l'interèsque la figura de Pilsudski i el cas de Polònia representa per a Catalunya i els catalans.

    0.-B.

    V d1RsJI 1R 26-IX-35

    LE/ LLETRE/Ufilifaf de les conferèncíesL'afer Auziàs March

    dilemes, a contracor, però convençuts quecompliu amb un deure, dieu que sí, quehui anireu. I gairebé sempre després us n'heude penedir.

    Aquests centres culturals acostumen aésser sempre en un lloc que no hi menacap tramvia ; els heu de cercar demanantpel barri i ningú no en sap el nom ni ellloc. I quan hi arribeu us sorprèn la granquietud que hi ha rera fa porta. Un copa dins ho compreneu de seguida : amb elpersonal que hi ha no es pot fer gaire

    Però no n'hi ha prou ; a més de bona had'ésser útil. Per això cal que el conferen-ciant triï un tema concret, entre aquells queen el moment i en el lloc que seran expo-sats puguin interessar almenys un vint-i-cincper cent dels oients.

    Una conferència ha de donar un rendi-ment eficaç. Vull dir que almenys el vint-i-cinc per cent dels que l'escolten hi trobinun est:mul que els faci adquirir nous coñei-xements.

    1 això no s'aconsegueix si el que s'esforçaa quedar bé només és el conferenciant. Elpúblic també ha de posar-hi el seu esforç.Anar a una conferència perquè sí, com aquellque va a pendre el te, o bé anar-hi per uncompromís amb una junta de dames, o bper veure la corbata i els .botins blancs delconferenciant, no costa cap esforç; és unafrivolitat com qualsevol altra.

    Per anar a una conferència cal posar-hiun esforç, un sacrifici. Si el tema de la con-ferència és bo, és interessant, pot crear unnou estímul al nostre impuls per conèixer,cal que hi anem encara que el conferenciantsigui poc brillant, o sigui lleig, o no vagiben vestit.

    Moltes coses — tal com és el món — 'noméspodem jerarquitzar-les a través de l'econo-mia. Així podem assegurar que les úniquesconferències que tenen una eficacia són aque-lles que cal pagar-les per sentir-les ; i no almoment d'entrar, sinó anticipadament, abansde saber si vindrà bé o no vindrà bé d'a-nar-hi.

    Sortir de casa i anar a una banda i ma-tricuilar-se per a un cicle de conferències,pagant una quantitat o altra, demostra evi-dentment que és té la intenció d'anar-hidisposat a escoltar i a treure'n un profit.I d'altra banda, pagant, s'afirma que lacultura no és una cosa que la regalen sem-pre com les bombes del Siglo.

    Haver donat dues-centes conferències,malgrat que la seva quantitat excedeixi laseva quaihtat, bé em deu permetre opinarsobre la utilitat de les conferències.

    Davant meu he vist els públics més di-versos i variats, des d'aquells que venienamb ]'ànim de xiular a la primera paraulaentrebancada fins a aquells que estaven dis-posats a empassar-s'ho tot. Des d'aquellsconstituïts per un sol sexe amb un únicrepresentant, avergonyit, de la part con-trària, fins a aquells en què l'enriolament ila gatzara dels més petits esconfonia amb la son i els ba-dalls dels vells i les velles. Heparlat de cinema davant degent que no havia vist maiun film. He parlat de psico-logia davant de gent que ensabia més que jo. I semprehe constatat la mateixa cosaque el valor, la intenció, elsistema del conferenciant eragairebé el de menys ; que lacosa que tanmateix val, quela cosa que tanmateix dónauna eficàcia a les conferèn-cies, és la intenció del públicque les escolta.

    Les conferències segons laseva utilitat es poden dividiren tres categories : aquellesque realment tenen una eficà-cia, aquelles que no en tenencap i aquelles que fins sónperjudicials.

    Les que no tenen cap eficà-cia — ]es més nombroses

    —sán aquelles que dóna un se-nyor molt dolent o molt bo,en un lloc que ell i el públicsaben per endavant que nos'hi trobaran mai més.

    En aquestes ocasions, eltema de la conferència acos-tuma a ésser molt abstracteperquè així el conferenciantno es compromet massa i elpúblic escolta de més bon grat.Però els temes abstractes em- Ara obotellats en els quaranta-cinc gminuts que ha de durar unaconferència, perden tota lasubstància i el conferenciant, si vol reeixirpel cantó de la suficiència, ha de dir tantescoses que es fa un garbuix que ningú no]'entén, i si val reeixir pel cantó de l'ha-bilitat, adopta el to dels retòrics més car

    -basses i carrinclons.D'altra banda, d'aquestes conferències

    d'un sol dia, si el conferenciant és pocconegut, el públic en surt dient : «Veuràs,per ésser tan jove no 'ho fa malament».Si el conferenciant és moilt coneg


Repercussió emocional de la música al cinema

Repercussió emocional de la música al cinema

CAPÍTOL XIV.-ELS CANVIS PROFUNDS DELS ANYS SEIXANTA … · Les transformacions econòmiques, socials i polítiques del període tingueren una gran repercussió en el món cultural

CAPÍTOL XIV.-ELS CANVIS PROFUNDS DELS ANYS SEIXANTA … · Les transformacions econòmiques, socials i polítiques del període tingueren una gran repercussió en el món cultural

Els músculs, els ossos, els tendos

Els músculs, els ossos, els tendos

LA REPERCUSSIÓ DELS HÀBITS PSICOFÍSICS EN LA PRÀCTICA … · 6 sobre l’aplicació de la tècnica Alexander en la pràctica musical. D’entre els autors consultats destaquen

LA REPERCUSSIÓ DELS HÀBITS PSICOFÍSICS EN LA PRÀCTICA … · 6 sobre l’aplicació de la tècnica Alexander en la pràctica musical. D’entre els autors consultats destaquen

Endocarditis sobre vàlvula nativa.Canvis epidemiològics y ... › files › 425-8141-DOCUMENT › ... · Endocarditis sobre vàlvula nativa.Canvis epidemiològics y repercussió

Endocarditis sobre vàlvula nativa.Canvis epidemiològics y ... › files › 425-8141-DOCUMENT › ... · Endocarditis sobre vàlvula nativa.Canvis epidemiològics y repercussió

imagine ¥V ¥V ay '¥v anv nan:v - 20.62009) 13)' n¥yn '11 ... עיתון לאישה.pdf · N' prn "'Y nnvpv upv rllþ'vyv ± rx ...imagine ¥V ¥V ay '¥v anv nan:v - 20.62009)

imagine ¥V ¥V ay '¥v anv nan:v - 20.62009) 13)' n¥yn '11 ... עיתון לאישה.pdf · N' prn "'Y nnvpv upv rllþ'vyv ± rx ...imagine ¥V ¥V ay '¥v anv nan:v - 20.62009)

Literatura francesa del segle XVI. Context sociocultural Començament de la modernitat Esdeveniments : A) Invenció de l’impremta (1448). Repercussió en.

Literatura francesa del segle XVI. Context sociocultural Començament de la modernitat Esdeveniments : A) Invenció de l’impremta (1448). Repercussió en.

informe anual 2010 - MGC Mutua · Publicacions corporatives: “interès mutu” Publicitat institucional repercussió pública als mitjans el portal de la mútua un dels millors

informe anual 2010 - MGC Mutua · Publicacions corporatives: “interès mutu” Publicitat institucional repercussió pública als mitjans el portal de la mútua un dels millors

PERIÒDIC HUMORÍSTIC IL·LUSTRAT NÚM. 1963 ANV XXXV ...

PERIÒDIC HUMORÍSTIC IL·LUSTRAT NÚM. 1963 ANV XXXV ...

triptico SERVICIOS FINANCIEROS anv

triptico SERVICIOS FINANCIEROS anv

Annex Comunicació - Activa't per la Salut Mentalactivatperlasalutmental.org/wp-content/uploads/2018/04/2017_MEM… · Repercussió a mitjans de comunicació 5.2. Relació d’aparicions

Annex Comunicació - Activa't per la Salut Mentalactivatperlasalutmental.org/wp-content/uploads/2018/04/2017_MEM… · Repercussió a mitjans de comunicació 5.2. Relació d’aparicions

Xxv capacitación anv, 4 feb2008

Xxv capacitación anv, 4 feb2008

llibre OF DEFINITIU 2010 - AJUNTAMENT DE BLANES...Còpia llibre d'ordenances Repercussió cost Epígraf tercer: tramitació d'expedients 1. Sense atorgament de llicència 165,67 2.

llibre OF DEFINITIU 2010 - AJUNTAMENT DE BLANES...Còpia llibre d'ordenances Repercussió cost Epígraf tercer: tramitació d'expedients 1. Sense atorgament de llicència 165,67 2.

La repercussió periodística de la mort de Manuel … · S’observarà que he respectat en línies generals la llengua emprada en cada cas i que els textos reproduïts ... gustado

La repercussió periodística de la mort de Manuel … · S’observarà que he respectat en línies generals la llengua emprada en cada cas i que els textos reproduïts ... gustado

TESIS DOCTORAL - dsic.upv.es · En esta tesi es anv a estudiar els models de representació, interpretació i aprenentatge de Fluxos de reballT amb la intenció De proposar un model

TESIS DOCTORAL - dsic.upv.es · En esta tesi es anv a estudiar els models de representació, interpretació i aprenentatge de Fluxos de reballT amb la intenció De proposar un model

La repercussió periodística de la mort de Manuel Vázquez ... · críticas, sarcasmos y soluciones que han provocado debates en la sociedad. […] De su extraordinaria herencia,

La repercussió periodística de la mort de Manuel Vázquez ... · críticas, sarcasmos y soluciones que han provocado debates en la sociedad. […] De su extraordinaria herencia,

DENSITAT DE - onomastica.cat¼istes-pel... · A quest projecte vol posar de manifest la repercussió que els nostres gramàtics i lexicògrafs tenen en la retolació de les vies urbanes

DENSITAT DE - onomastica.cat¼istes-pel... · A quest projecte vol posar de manifest la repercussió que els nostres gramàtics i lexicògrafs tenen en la retolació de les vies urbanes

ANV MEMORIA 2017 LOGROS Y AVANCES DE GESTIÓN

ANV MEMORIA 2017 LOGROS Y AVANCES DE GESTIÓN

Itinerari educatiu de CINEMA · • Per què creus que aquestes pel·lícules tenen poca repercussió mediàtica? • Creus que les pel·lícules dirigides per dones poden aportar

Itinerari educatiu de CINEMA · • Per què creus que aquestes pel·lícules tenen poca repercussió mediàtica? • Creus que les pel·lícules dirigides per dones poden aportar

la bañeza 50 anv

la bañeza 50 anv