2

ESTIU 2018

DAMUNT  LATaula

Músicaen claude dona

6 l'escenasonorade l'Hortades d'unaperspectivade gènere

El Castell de la Senyoria10 vestigi en pedra de laformaciÓ i evoluciÓd’alfara del patriarca

Espectacle de carreramb Artalamar18iii festival d’artsescèniques dela pobla de farnals

Rausell24 la força artísticade meliana

TAMBé DESTAqUEM...

SONS  DE  L’HORTA  MODERNAFestival de Creació Musical‘Horta Sonora’

8

EL SABOR DE LA TERRAAgroecologia en el Mercat deVenda Directa de Godella

13

LA MEMÒRIA DE L’HORTAVinalesa col·labora en el III Rec a Manta d’Artxiviu

14

MIRAMBELLEl poble de les portes obertes

16

ARTS  VOLANTL’òpera ‘Bastià i Bastiana’arriba a Meliana

20

DANSA  VERTICALMassamagrell celebra la III edició de ‘Fercultura’

22

BENCUITMaridatge perfecte a Foiosentre cultura i gastronomia

26

ROCATICSUna mirada crítica i social a lesnoves tecnologies a Rocafort

29

ww

w.e

spai

carr

aixe

t.es

@es

paic

arra

ixet

LA VINYETA DE PIXI

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET4

L’amfitriona

Quantes portes romanen encaratancades per a nosaltres. Algunesens atrevim a obrir-ne algunes. Tra-guem el cap i anem donant passesper a ocupar xicotets espais que ha-bitualment han estat acaparats pelshomes, tot i que sabem que d’unaempenta ens poden xafar els dits. La cultura és un dels (tants) àm-

bits de la humanitat en el qual lapestilència del masclisme continuainfestant la societat. L’olor és espe-cialment intensa al voltant de la pro-ducció musical, per la hipocresiadels missatges de moltes bandesque enarboren la bandera d’un fe-minisme que sovint no professen. Ala fi, pocs són els grups consolidatsque obrin la formació a la incorpo-ració de dones, més enllà de casosanecdòtics. Podem parlar tambédels cartells dels concerts i festivals,copats per figures masculines, aixícom de la part menys visible de laindústria musical: productors, pro-gramadors, directors de festivals,mànagers, tècnics de llum i so...Sempre són homes, més enllà decasos anecdòtics, novament. Davant aquesta situació, la re-

flexió lògica ens portaria a pensarque no hi ha dones capacitades alvoltant de la creació, producció i in-terpretació musical. Una afirmacióabsurda, per descomptat. Alesho-

res, per què no trobem més xiquesdamunt i darrere dels escenaris? Hiha molt bones professionals quebusquen la seua oportunitat, peròhan de treballar amb més constàn-cia i ferocitat que els homes perquèhan de lluitar contra la capa d’invi-sibilitat que porten damunt. Eixe ésel vertader problema de les donesmúsiques: ningú les veu i, així, éscom si no existiren. L’espiral derivaen la mancança de referents feme-nins que animen a altres dones aobrir-se camí, cosa que ens fa tornara l’inici del plantejament. Els programadors, que habitual-

ment no compten amb el 50% de lapoblació a l’hora de contractar elsgrups, tenen la responsabilitat detransformar el panorama. En l’àmbitlocal són els ajuntaments i les man-comunitats els qui han de trencaramb la tendència actual mitjançantpolítiques valentes que fomenten lainclusió de les dones en la indústriamusical. Hi tenen una molt bonaoportunitat de cara a la temporadaestival, quan l’agenda d’activitatss’ompli d’atractives propostes mu-sicals amb estils molt variats.Fem-nos visibles. Despassem

tots els forrellats i ventilem el mas-clisme flatulent que encara im-pregna la majoria dels concerts ifestivals de l’Horta Nord.

Dones, perfumsi forrellats

núria garciadirectora d’espai carraixet

ESPAI CARRAIXETRevista cultural de l’Horta Nord

Núm. 2 ESTIU 2018

DirectoraNúria Garcia

RedaccióManuel RegidorMireia Corachán

Jorge PérezAmparo Sánchez

FotografiaMaria ArbiolIl·lustracionsElena Tormo

Cynthia MeliàCol·laboracions en este número

Eduard RamírezMaria Jesús Bolta

Carlos AimeurDisseny i maquetació

Alamida Impressió

Marí Montañana

Dipòsit legal: V-490-2018www.espaicarraixet.es

5

ESTIU 2018

ESPAI CARRAIXET

Deu ser per culpa de la falta crò-nica de temps, ganes o curiositat.Deu ser perquè n’hem abusat molti ara ens n’excedeix l’interés. Deuser perquè, en realitat, ja fa tempsque hem perdut la capacitat d’ad-mirar-la. No sabríem concretar-nela causa, però la qüestió és que enspassegem per la vida ignorant unabona part de la bellesa del món.Sembla com si el nostre esperits’encabotara a refusar les formesartístiques que ens situen a l’illa dela saviesa i n’impregnen el pai-satge. Travessem les biografies a la ve-

locitat d’un vent huracanat, ence-gats, veloços, només atents al ren-diment compensatori o al’aplaudiment immediat. Fins que,un bon dia, algú ens diu que això oallò mereix una mirada reposada, iens detenim. I passem de veure amirar i a observar. Amb la retinaesponjosa d’emocions i les parpe-lles bategants com si foren ventallsd’aire perfumat atrapem, per fi, laforma ondulant d’una construcció,el colorit d’una pintura, el ritmed’un text prometedor, la respiraciósedosa d’un instrument o els ara-bescos d’una dansa. I ens en que-

dem embadalits. Com és possibleque l’alba i el crepuscle ens hagenestat oferint tan bell espectacle dellums, des del principi del temps,en una funció privada i universalalhora? Com se’ns han passataquests camps de verdor que por-ten els seus cavallons fèrtils a es-clafir-se contra les séquies, com sid’un oceà de terra es tractara? Perquè no hem quedat atrapats pel de-liri tortuós d’un tronc d’olivera?Quin vel d’ignorància ens ha estat

silenciant la llengua de l’aigua, elplany del violí o el crepitar d’unafoguera, una nit de juny?Habitem un racó de món bastit

principalment amb peces de terra,cel i aigua que alguns han intentatconvertir en motiu d’art. Parle del’extraordinària i alhora humil ger-nació d’artistes que n’ha capturatbocins amb l’ajuda d’un pinzell,d’uns mots, unes notes musicals,una fotografia o un tros de fang. Lacontemplació i el descobriment del’essència més íntima, la recreacióde la realitat i la seua figuració...Tot aboca a l’estima, punt d’eixidai punt final de l’art. Necessitem mirades que cami-

nen pels nostres carrers, que s’en-fonsen entre els tarongerars, aca-ronen façanes i sostrades delsedificis. Venerem les pupil·les queaguaiten entre les barques de lamar, escodrinyen ponts, covetes ipous per deixar-ne constància alpaís de la memòria del poble. Serà, la garantia de l’estima al

territori i a la seua gent, la protecciómés ferma contra la indiferència.Contra l’oblit. Contra la desaparició de la nos-

tra bellesa com a poble.

La convidadamaria Jesús bolta

professora i escriptora

«necessitem mirades que caminen pels

nostres carrers, que

s’enfonsenentre els

tarongerars,acaronen façanes i

sostradesdels edificis»

Miradescontral’oblit

Està considerada la perspectiva degènere als concerts i festivals del

nostre territori o, per contra, la pro-gramació segueix estant masculinit-zada? Si donem una ullada al nostrevoltant més immediat, trobem la res-posta amb facilitat. Però, com ho ve-uen les protagonistes d’aquesta his-tòria? Donem veu a algunes de lesartistes més representatives del pa-norama musical de l'Horta Nord: Es-tel, veu de Candela Roots; Steffi, can-tant d'In Mute; i Marta Margaix,violinista de la jove formació Vi Blau.

Candela Roots (premi Ovidi Mont-llor 2017) és fidel al reggae dels anys70 i 80. El grup beu de la tradició ja-maicana amb tocs d’ska i se situa alcostat positiu de la vida. Fa més de15 anys que toquen juntes i són co-negudes pel seu anterior projecte, Arròs Caldós. Ara han decidit apro-fundir en el reggae, sense abandonarel discurs combatiu de les lletres dela nostra entrevistada, Estel Navarro.

Altra de les músiques més desta-cades de la comarca és Steffi Garcia,cantant d’In Mute (que va guanyar en2014 el prestigiós concurs Wacken, aAlemanya), un grup de death metalque està pegant fort en un gènere su-perdominat pels homes.

Per últim, Marta Margaix (X-Fa-nekaes) ha apostat per un projecteoriginal, elegant i en valencià, com aviolinista de la jove formació exclu-sivament femenina Vi Blau, de fusióflamenca, integrada per cinc dones.

Una vegada fetes les presenta-cions oficials, entrem en matèria i,buscant l'origen de la situació, tro-bem un punt de coincidència res-pecte a la falta de referents musicalsfemenins. Steffi Garcia recorda quesempre “m'he decantat per veus ex-tremes amb textura, foren dones ono, però és més fàcil trobar-les en re-ferents masculins”. En aquesta línia,Marta Margaix assenyala que les do-nes músiques "sempre hem estat ací,però en un segon pla. Hem d'eixir,fer-nos notar i prendre l'escenari".

Estel Navarro va un poc més enllà.Ressalta que les dones que es dedi-quen a la música han d'esforçar-semolt més que els homes, i que així itot obtenen molta menys visibilitza-ció: "des de xicotetes, la societat ensva dient que l'escenari no és el nostrelloc i tal volta per això el nostre nivelld'autoexigència és major".

Margaix es lamenta de certs co-mentaris: "Tocant en algun festivalm’han arribat a preguntar que de qui

era nòvia”. Per a Steffi en alguns mis-satges no hi ha maldat, sinó inèrciasocial, encara que ha escoltat decla-racions del tipus "In Mute és unabanda vulgar on el que més destacaés l'escot de la cantant".

Les tres apel·len a la necessàriaqualitat dels grups. "Escollir un grupnomés pel fet de tindre una dona ésnegatiu per a totes; no sóc partidàriade traure la bandereta sinó que ha deprevaldre la qualitat, sigues home odona", resumeix Marta.

Estel coincideix a dir que la pre-sència i la visibilitat de les dones ésanecdòtica: "encara hi ha gent queno fa un esforç real per a canviaraquesta situació i només cal donar

ESTIU 2018

REDACCIÓ Pau i Mireia CorachánFOTOGRAFIES Cedides pels Grups

ESPAI6 Sonor

in mute, candela roots i vi blauens conten com encenen el ritme

de l'escena musical de l'Hortades d'una perspectiva de gènere

DE DONAMúsica en clau

un cop d'ull als cartells de festivals"."No sé què ha de passar perquè reac-cionem", protesta la cantant de Can-dela Roots.

Però... per on comencem?– pre-guntem. "Cal incidir en la programa-ció perquè alguns no s'han assaben-tat de la pel·lícula: el mateix públicés també responsable i està en laseua mà protestar. Per exemple, noassistint als festivals on no hi hajapresència de dones", declara Estel.

“Hem de fer la revolució entre to-tes i tots”, anima Marta, que reconeixque ha tingut algun pensament mas-clista: “Quan escolte testimonis d’al-tres músiques de vegades pense quea mi això també m'ha passat".

7ESPAI CARRAIXET

Canviarà la foto fixa del panoramamusical de l'Horta en qüestió de gè-nere? De moment s’ha presentat a lesCorts Valencianes una proposta per-què s'incloga la perspectiva de gè-nere als festivals, a partir d'una líniade subvencions perquè l'àmbit mu-sical tinga com a criteri de valoracióla presència equilibrada de dones,fins i tot en el personal tècnic.

Després de parlar amb Estel, Steffii Marta, tres dones combatives i va-lentes, queda clar que sense les opor-tunitats i la visibilització femenina,les opcions de trencar el sostre de vi-dre són mínimes. I com cantava SoleJiménez, esperem que per fi la mú-sica sone per boca de dona.g

Steffi Garcia,cantant del grupIn Mute

Vi Blau en un concert aun local de Benimaclet

Candela Roots

ESTIU 2018

“La peça que escoltareu a con-tinuació no està fixada en pa-

per, naixerà en aquest moment, ino tornareu a escoltar-la de la ma-teixa manera si no és que la gra-veu”. El 5 de maig, al costat de l’im-ponent Molí d’Alfara, el compositorÓscar Vidal introduïa amb aquestesparaules la interpretació de la seuapeça De fecunditats i altres voreres.Sense cap partitura, Vidal feia unasèrie de gestos que els intèrpretsde l’Agrupació Musical d’Alfara delPatriarca, distribuïts al voltant dela séquia, responien amb improvi-sació. Un xic i una xica recitaventextos dedicats a l’horta, un ordi-nador emetia sons electrònics i elpúblic, barrejat entre els artistes,interpretava, amb admiració o in-credulitat, però mai amb indiferèn-cia, tot el que veia i escoltava.

Aquesta va ser una de les actua-cions que formaren part del certa-men Horta Sonora, un projecte decomposició musical organitzat pelcol·lectiu cultural Nitrato de Chile.A través de la iniciativa s’atorgarenquatre beques per a finançar la pro-

ducció d’una peça contemporàniaque havia de complir dues condi-cions: estar inspirada en el nostreentorn natural i que poguera ser in-terpretada per alguna agrupaciódels pobles de la Mancomunitat delCarraixet, que ha col·laborat ambel projecte.

A més de la producció d’ÓscarVidal, el 5 de maig els voltants delMolí d’Alfara acolliren la interpre-

tació de Les Ones de la Terra, peçacomposta per Carles Lizondo queva interpretar la Societat Renaixe-ment Musical de Vinalesa. El dia12 les actuacions es traslladaren alMotor del Terset de Foios, on l’As-sociació de la Música TradicionalPepe Penya del municipi va tocarSäniya, de Gerard Valverde i SarahClaman, i la Societat Musical deBonrepòs i Mirambell va interpre-tar Matalafs i Tremolors, de DavidAlarcón.

Les dues jornades s’iniciarenamb una cercavila que va conduira les persones assistents a travésde l’horta fins al punt on se cele-braren els concerts. Sobre eixa ma-teixa terra que durant centenarsd’anys ens ha alimentat, l’avantgu-arda i els costums es fusionarenequilibradament, sinergia que vadonar com a resultat una experièn-cia eclèctica, familiar d’alguna ma-nera, però estranya en molts sen-tits. “Estem i no estem preparatsper a tot i per a res”, opina CarlesÀngel Saurí, president de Nitratode Chile, conscient de la radicalitat

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Maria Arbiol

SONSde l’horta moderna

Actuació de la banda de la SRMde Vinalesa en el Molí d’Alfara

«sobre eixa mateixa terra

que durantcentenars

d’anys ens Haalimentat,

l’avantguarda iels costums

es fusionarende manera

equilibrada»ESTIU 2018

9ESPAI CARRAIXET

sonora de les produccions becades.“El públic està preparat per a es-coltar les peces, però no està acos-tumat”, exposa.

Horta Sonora és un dels projec-tes més professionals que ha de-senvolupat Nitrato de Chile fins almoment. La idea va sorgir de Vi-cent Muñoz, membre de l’associa-ció i músic de Foios. Ell sempre haconcebut la música des d’un puntde vista contemporani però, al ma-teix temps, forma part d’una banda.Aquesta doble vessant va derivaren la projecció del certamen. “Sem-pre que comencem un nou projecte,ens fixem en els elements que te-nim al voltant”, relata Carles. “Te-nim horta i tenim música, i comque mai no havíem realitzat un pro-jecte sonor d’aquestes caracterís-tiques, ens vàrem decidir a fer-ho”,detalla.

cultura des de baixNitrato de Chile va començar laseua activitat fa aproximadamentdos anys. Actualment és una asso-ciació sense ànim de lucre formadaper 6 joves procedents de diferentspobles de l’Horta Nord, que handesenvolupat exposicions de pin-tura, fotografia o il·lustració, aixícom mostres de curtmetratges.

L’any 2017, tingué lloc una altraacció molt destacada: l’associacióes va encarregar de preparar un se-guit d’activitats culturals durantquatre caps de setmana a Meliana.“Volíem reviure la presència que laindústria del mosaic de Nolla vatindre a la població”, explica BlancaSanfélix, membre de Nitrato deChile. “L’objectiu va ser adaptar-loal nostre segle a través de la miradaparticular de l’artista amb diferentsintervencions”, afegix.

Tant Horta Sonora com les acti-vitats envers el mosaic de Nollamanifesten quina és la filosofia deNitrato de Chile: l’aprofitament i in-terpretació dels elements que for-men part de l’entorn de la comarca,des de l’horta fins a la indústria tra-dicional. El president del col·lectiuopina que les iniciatives més inte-ressants “sorgeixen quan es pro-grama des de la base social i notant des de les institucions”. Així,l’associació aconsegueix impulsarla dinamització cultural des dedins, des de la comprensió en pro-funditat d’un context. El punt departida de cada projecte ha pogutsemblar vetust, però resulta sufi-cientment ric com per a inspirarobres que demostren que aquestaterra continua molt viva. g

La banda d’Alfara vainterpretar l’obradel compositorÓscar Vidal

La Societat Musical deBonrepòs i Mirambell va actuaral Motor del Terset de Foios

Associació de MúsicaTradicional ‘Pepe Penya’baix la direcció deSarah Claman

ESTIU 2018

ESPAI10

Conta la llegenda, i també algunscronistes i historiadors, que

Sant Vicent Ferrer pernoctava enAlfara quan eixia a predicar perl’horta de València. El seu germà,Bonifaci, havia comprat en 1388l’emplaçament i, l’any 1394, vaaconseguir sostreure els seus vas-salls de la jurisdicció de València,a la qual pertanyien des del repar-timent de terres de Jaume I, per aconvertir-se en el I Senyor d’Alfara.

Poc després, sembla que abansque el sant fóra canonitzat, l’any1455, l’estança es va convertir enun oratori amb la imatge de l’apòs-tol valencià. A la part superior detres de les parets de l’habitacle espot llegir la quasi totalitat de la cè-lebre frase apocalíptica que se liatribueix, que va ser pintada origi-nàriament en aquella època: “Ti-mete Deum et date illi honorem,quia vennit hora iudicii eius” (Te-meu a Déu i doneu-li glòria, perquèarriba l'hora del seu judici).

testimoni en pedra del passatd’alfara del patriarca

REDACCIÓ Núria GarciaASSESSORAMENT Sp_arqtecFOTOGRAFIA Maria Arbiol

EL CASTELLde la Senyoria

Pati interior del Castell, un dels espais més antics de l’edifici, construït sobre una alqueria àrab

Patrimonial

ESTIU 2018

11ESPAI CARRAIXET

La capella de Sant Vicent és no-més un dels racons que amaga elCastell d’Alfara del Patriarca, mésmodernament anomenat Palau dela Senyoria; un edifici de la noblesamedieval que té els seus orígens enantigues alqueries musulmanes ique va esdevindre en palau gòticdurant el llinatge dels Cruïlles, aqui Bonifaci Ferrer va vendre lapropietat en 1396.

Al llarg de quasi dos segles,aquesta família d’arrels barcelone-ses va administrar el Senyoriu d’Al-fara i va reformar i ampliar l’edificifins que va adoptar una estructurasemblant a la que avui en dia po-dem contemplar. En origen, el Cas-tell era el centre d'una gran explo-tació agrària autosuficient.Comptava amb totes les dependèn-cies que necessitava: celler per a laproducció i emmagatzematge,cuina amb llar i parament domès-tic, dormitoris o cambres on dor-mien els habitants de la casa, ora-

tori, hort, cisterna per a l'acumula-ció d'aigua i estable, destinat al ma-gatzem de ferramentes de cultiu idels animals.

L’any 1595 els Cruïlles venen lapropietat al Patriarca Joan de Ri-bera, qui la cedix al Reial Col·legidel Corpus Christi, entitat que os-

tenta la seua titularitat fins al 1819.En l’arxiu del Patriarca consten al-barans de xicotetes reformes realit-zades, així com de la instal·lació del’escut de Joan de Ribera que en-cara roman a la façana del Palau.Però poques intervencions hi tin-gueren lloc des del segle XVII finsa finals del segle XX, quan es va en-sorrar una part de l’edificació.

reHabilitacions actualsEn els anys 80 hi tingué lloc unaimportant actuació per part de laDiputació de València, que va re-formar la part del Castell que s’ha-via afonat i va escometre treballsde rehabilitació en tot el conjunt.Les obres salvaren l’edifici de la ru-ïna i el preservaren fins als nostresdies, però transformaren el seu as-pecte global. Així, a la planta baixaes va modificar la finestra existenti es van obrir dues noves, que imi-taven les del Palau de la Generali-tat. Al primer pis es va crear unatercera obertura, còpia de les altresdues que sí que són originals delsegle XV, i s’accentuaren els arcsconopials dels finestrons de la torreamb un estil més “Tudor”.

Aquesta reforma també va su-posar la renovació del paviment degran part del Palau i la retirada deles rajoles originals del segle XV.Es van rescatar de les escombra-ries un centenar de peces, que pos-teriorment varen ser rehabilitadesi que avui en dia les té en custòdial’Ajuntament d’Alfara del Patriarca.

A partir de 1995 l’Ajuntament vatramitar ajudes per a la consolida-ció de la infraestructura i es va en-comanar un estudi detallat del Pa-lau de la Senyoria al despatxd’arquitectura de Francisco CerveraArias, qui havia realitzat poc tempsenrere treballs de manteniment ineteja de les Torres de Serrans deValència. La Generalitat va conce-dir en 2011 una subvenció de 60.000euros emmarcada en el programaRuralter i, des de l’any 2013, s’han

«la capella desant vicent ésnomés un dels

racons queamaga el cas-tell d’alfara,

que té els seusorigens en

antiguesalqueries

musulmanes»

Façana principal del Castell d’Alfara del Patriarca, recentment rehabilitada, on s’ha recuperat la tapiera original del segle XV

ESPAI CARRAIXET12

succeït actuacions en diferents fases per a reforçar l’edi-ficació, resoldre problemes d’humitats i rehabilitar els for-jats. Fa poques setmanes va finalitzar l’execució de la Vfase de la reforma que, amb el projecte de Vicent Romaní,l’arquitecte municipal, ha consistit en la retirada dels re-vestiments de les façanes del Castell per a substituir-lesper un morter de calç més acord amb la tradició cons-tructiva de l'edifici. La intervenció ha permés obrir “fines-tres arqueològiques” amb les quals es poden apreciar al-gunes tècniques constructives tradicionals, com ara latapiera original del segle XV. Les futures actuacions quel’Ajuntament contempla tenen per objecte l'adaptació delCastell per a destinar-lo com a Casa de la Vila, retornantal poble el seu edifici més monumental i emblemàtic.

L’arqueologia té, a més, un important repte, ja que s’handescobert restes a una paret que presenta arcades i co-lumnes d’estil mudèjar. Dues teories s’enfronten al voltantdels orígens de la troballa: que es tracte d’una construccióoriginal anterior a l’edificació del Castell o que siga unareproducció neoclàssica molt posterior. En qualsevol cas,caldrà esbrinar la procedència de les restes per a definirun tros de la història del poble i continuar treballant pera perpetuar la conservació d’aquest vestigi.

Escut del Patriarca col·locat a la façanaquan Joan de Ribera va adquirir el Palau

Taulells originals delsegle XV que encararomanen en unbalcó del Castell

g

ESTIU 2018

Sostre original i inscripció del segle XV enl’habitacle on pernoctà Sant Vicent Ferrer

13TerritoriESPAI

Mossegar una fruita acabada decollir al camp és un dels ma-

jors plaers alimentaris dels qualspodem gaudir. Quina paradoxa, do-nada la gran quantitat d’horta queens envolta, que sovint sucumbima la falsa comoditat de comprarmenjar processat al supermercat.

Hui en dia, però, tenim com ac-cedir a les millors fruites, verduresi hortalisses gràcies a l’impuls del’agroecologia, una tendència rela-tivament moderna que es basa enl'aplicació dels principis de l'eco-logia al disseny, el desenvolupa-ment i la gestió de sistemes agrí-coles sostenibles. Només hem dedescobrir on i quan es comercialit-zen aquestos productes i abastir elsnostres rebosts mirant cap a la sos-tenibilitat, tant la del medi ambientcom la del mateix ésser humà.

Amb aquesta finalitat ens hemacostat a Godella, on cada dissabtede matí tenim la possibilitat d’ad-quirir productes ecològics i de pro-ximitat a través del Mercat deVenda Directa. S’ubica des de fa 7anys en la plaça de l’Ermita, en unagradable carreró on els venedorsconeixen a una gran part de laclientela. Són compradors i com-pradores constants, un públic con-solidat i compromés que acudeix

amb cabassets i borses reutilitza-bles a pels productes amb què cui-naran durant tota la setmana.

Susanna Ferrando està al cap-davant d’una de les parades. És unade les venedores més veteranes delmercat i porta exercint de llaura-dora des de fa 10 anys. “Comencíamb mig camp i ara en tinc 10, i amés de la parada en este mercattinc una botiga en Godella i un es-pai web on atenem encàrrecs per atota la península”, explica la pro-ductora.

Ferrando ens detalla part de laseua filosofia, que es resumeix enquè la millor forma de defensarl’horta “és treballar-la mitjançantpràctiques sostenibles, perquè sigaun espai productiu i no només unmuseu per on passejar”. Així,aposta pel canvi de model agroali-mentari amb l’objecte d’apropar elsconsumidors i els productes dei-xant de banda les cadenes de tre-ball i el capitalisme agrari que en-cara impera.

A més de fruites i verdures, enel Mercat de Venda Directa de Go-della podem trobar productes ela-borats ecològics com melmelades,patés i iogurts, cosmètica natural,forn i un viver de plantes, entremoltes altres parades.

ESTIU 2018

godella acullcada dissabte unmercat de vendadirecta amb pro-ductes ecològics

i de proximitatREDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Maria Arbiol

TERRAEl sabor de la Susanna Ferrando, llauradora de Godella,

a la seua parada al Mercat de Venda Directa

g

El testimoni de les persones quehan viscut i sobreviscut al vol-

tant de l’horta de València s’ha dei-xat morir durant molt de temps,apagant-se al ritme de les vides quetradicionalment han conreat laterra. La cultura, la tradició, la formade viure dels nostres iaios i delsseus avantpassats, els lligams ambels espais que han habitat, els cos-tums i el llenguatge s’han anat es-borrant de la memòria col·lectivaque ens defineix com a poble.

Per a capgirar aquesta situació,un equip multidisciplinari ha creatla plataforma Artxiviu, un projecteque tracta de recuperar les paraulesde les persones majors arrelades enl’horta mitjançant l’elaboració i di-fusió de continguts culturals rela-cionats amb la memòria i la realitatagrícola de València. La iniciativaes concreta en la creació de treballsaudiovisuals en forma de documen-tals, converses de vida i arxius do-mèstics que mostren les experièn-cies de vida dels llauradors illauradores de la comarca.

Un dels majors èxits d’Artxiviude l’Horta, a banda de l’enregistra-ment de vídeos, és la capacitat pera generar espais de trobada, on eldiàleg i la distensió són claus per-què les persones protagonistes deles històries s’expressen amb natu-ralitat i participen activament en laconfecció i elaboració del material.Seguint aquesta línia de treball, en-guany es convocarà la III edició delprojecte Rec a Manta, que tracta d’a-nimar els veïns i veïnes, sobretotles més joves, a fer servir el mitjàaudiovisual per a registrar la me-mòria i la realitat dels seus majors.Capturar xicotets retalls de vida des

vinalesa recupera les paraules deles persones maJors arrelades al

mÓn agrícola de la comarca amb lacreaciÓ de treballs audiovisuals a

través del col·lectiu artxiviu

La memòria de

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Artxiviu - Alamida

L’HORTA

Presentació del projecte “Rec a Manta”del col·lectiu Artxiviu de l’Horta

en l’Espai Cultural La Nau de Vinalesa

Membres d’Artxiviuexpliquen el projecte

ESTIU 2018

d’una visió interna en un projectecol·lectiu que tracta de salvaguardarla memòria oral de l’Horta de Va-lència. En general, són vídeos curtsdomèstics, que fins i tot es podengravar amb mòbils, en els qualss’entrevista a una persona amb al-guna vinculació familiar o afectiva.

Rec a Manta ha recopilat en 2016i 2017 històries de les diferents co-marques de l’Horta de València. Hitrobem relats al voltant del cotód’Albuixech, el mercat d’Algirós, l’a-parellament d’un cavall en PobleNou o memòries d’un arrosser deSilla, entre altres. Històries conta-des en primera persona amb un va-lor cultural, agrícola i antropològicincalculable.

Ara, per a l’edició del 2018, l’A-juntament de Vinalesa s’ha implicaten el projecte i encapçala la convo-catòria amb l’objectiu de crear ungrup motor a la localitat que dina-mitze i promoga l’enregistramentdels vídeos. El passat 11 d’abril esva presentar el projecte a l’EspaiCultural La Nau de Vinalesa ambuna selecció de fragments de lesconvocatòries anteriors. Com a puntde partida de la iniciativa, durant elmes de juny s’està duent a terme untaller de digitalització casolana. Através de la recuperació de fotos ve-

lles, de pel·lícules en Súper-8 o lescintes de vídeo que guardem en àl-bums i col·leccions familiars, Art-xiviu ha començat a rescatar i re-unir una part important del llegatcultural d’aquest poble de l’Horta.Però no només es tracta de recupe-rar el material antic, sinó també deressaltar les vivències i els recordsque envolten els objectes aportats ifomentar la creació de nous produc-tes audiovisuals des de l’expressiócompartida dels records al voltantde la riquesa del món agrícola del’Horta Nord.

15ESPAI CARRAIXET

«el proJecte reca manta anima

a fer servirel mitJÀ

audiovisualper a registrar

la memòria i realitat de la

gent gran»

g

Taller de digitalització de fotos antigues

ESTIU 2018

“Érem molt salvatges. Tunejà-vem les bicicletes. Un amic

els posava seients de cotxe i vo-lants i ens llançàvem pel barranc.Allí hi havia un camp de futbol. PerPasqua jugàvem a la corda, a xurrova, al catxirulo, ens menjàvem lamona; passàvem tota la setmanaací, ens ajuntàvem 200 o 300 per-

sones. Les cases amb ànecs els sol-taven al matí i a poqueta nit torna-ven sols al seu corral”. Són els re-cords de Vicent Ros ‘Ratolí’, veí deMirambell de 44 anys, sobre la seuajoventut en el poble.

El seu és un relat compartit permolts dels que viuen allà. Créixer aMirambell era llibertat, córrer perl'horta i conéixer cada camí delcamp, jugar al barranc, a la plaça,entre els tarongers. I passar el diafora de casa fent trastades.

Vicent va nàixer al carrer de laBarraca. És docent, músic i directordel cor local. Sa mare tenia la tendadel poble, l'ultramarí, la part pos-terior de la qual donava a la plaçade l'Ermita de Sant Joan, el centreneuràlgic de Mirambell. El comerçva tancar fa uns 20 anys, però eneixa plaça llavors hi havia una re-llotgeria, la fusteria de Toni o laperruqueria de Vicentica, entre al-tres negocis. Uns metres més enllà,podia trobar-se un taller de falles ola vaqueria de Nicasio. “Agafàvemla llet fresca i la bevíem només aca-bada de munyir”, comenta.

L'horta i el barranc del Carraixet,que voreja el poble per l'Oest, mar-quen la identitat de Mirambell.També l'Ermita de Sant Joan, de-clarada Bé de Rellevància Local. Elnucli es va unir a Bonrepòs durantel segle passat davant l'augmentdemogràfic per formar un muni-cipi: Bonrepòs i Mirambell. PeròMirambell segueix conservant unencant particular de carrers es-trets, raconets amb història i placesrecollides. Una personalitat pròpia.

Els veïns que hi queden mante-nen viu l'orgull i el sentiment depertinença al poble. “Un lloc dife-rent”, afirma Vicent. Mentre hi pas-seja, assenyala la casa on hi haviauna presó, un xicotet espai que do-nava al carrer en el qual cabia unapersona i amb una finestreta peron els xiquets treien el cap perveure qui havia sigut pres. Al finaldel carrer de Sant Joan fins fa unsanys hi havia un llavador, ara tapat.

Seguint el passeig, al costat dela plaça Sant Ferran, pot trobar-seel magatzem, en ruïnes, que comer-ciava amb tot el que es conreava

ESPAI CARRAIXET16

Mirambell té unapersonalitat pròpia, lade la seua gent. Créixeren el poble era gaudird'una vida silvestre enllibertat i en família.Infants i joves corrienpel barranc delCarraixet i per l’horta,i les places eren lloc detrobada i de joc.El veïnat que hi quedamanté eixa vida familiari de proximitat amb elseu entorn natural.

Les germanes Monzópassegen per l’horta de

Bonrepòs i Mirambell

MIRAMBELLEl poble de les portes obe

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA Jorge Pérez

Vicent Ros en uncarrer del poble

en la zona i que l'Ajuntament pla-neja rehabilitar per a convertir-loen un espai social i cultural.

En eixa plaça continua activa lavida veïnal, especialment a l'estiu,amb els sopars a la fresca durantles festes i, per Sant Joan, la toma-cada, en la qual tothom cuina to-maca de mil maneres diferents pera reunir-se, sopar i xarrar.

Teresa, Amparo i Vicentica (queva regentar uns anys la perruqueriade la plaça de l'Ermita) són tres deles cinc germanes Monzó, a mésd'un xic. La casa familiar en la qualvan créixer mirava al barranc delCarraixet. Totes continuen vivinten el poble, llevat del germà.

Les Monzó mantenen viu el seuamor per Mirambell i són parts ac-tives de la vida del barri. Junta-ment amb l'associació cultural Ma-carella, per exemple, participen enla celebració de la nit de Sant Joan,que els últims temps s'ha recupe-rat; també en la Pasqua al Barranc,una festa popular en la qual tornena prendre l'espai de quan eren xi-quetes. Són algunes de les activi-tats que promou l'associació; man-tenen el poble actiu i recordenl'essència d'allò que fou.

Teresa, la germana major, co-menta que Mirambell era el poblede les portes obertes. “Érem comuna gran família. Pel barranc corriaaigua clara que podies beure, lagent es banyava, estava ple d'ànecsque eixien de les cases... Era unavida silvestre”, apunta.

Al seu costat, Amparo assenteix:“Viure ací era molt bonic, estàvemtot el dia en el carrer. Ara intentemseguir amb la vida d'abans, encara

que les coses han canviat molt i jano queda tanta gent ací”.

Puri Albert és una altra veïnaque va créixer molt prop de lesMonzó, en una casa de la Baixadade Carpesa juntament amb altressis germans. Puri coincideix a re-cordar la seua joventut amb lliber-tat i felicitat en un entorn familiari llaurador: “És un lloc molt tranquili agradable. Hauríem de trobar lamanera de fomentar que la genttornara a viure a Mirambell perquèhi ha moltes cases buides”.

17ESPAI CARRAIXET

ertes

g

Ermita de Sant Joan

ESTIU 2018

ESPAI18 Escenic`

Els escenaris canvien amb el pasd’estació. Açò, al litoral, es fa

encara més evident i la Pobla deFarnals ho il·lustra a la perfecció.No només els dies són més clars illargs, sinó que també apareixennous elements que, com peces d’at-trezzo, formaran part del marc onvivim durant uns mesos: taules icadires omplin les terrasses, les to-valloles cobrixen l’arena i acolori-des joguines pinten la platja.També hi apareixen nous actors.Als veïns i veïnes se’ls sumen elsvisitants que hi arriben amb elsprimers rajos de sol que coincidi-xen amb la pujada d’uns quantsgraus de temperatura.

Enfront d’aquesta imatge este-reotipada, encara que clarament re-coneixible i molt propera, va nàixerArtalamar, un festival d’arts escè-niques que, per tercer any conse-cutiu, va portar a la platja de la Po-bla de Farnals un seguit d’activitatsrelacionades amb les arts escèni-ques durant els dies 2 i 3 de juny.Aquesta iniciativa es va concebre

amb un marcat caràcter de carrer:el públic no havia d’anar a buscarels espectacles, sinó que se’ls haviade trobar a les places i vies. En-guany, però, la pluja va obligar atraslladar els actes al centre cultu-ral Veles e Vents, un canvi d’esce-nari que no va impedir que les per-sones assistents gaudiren delsdiferents espectacles programats.

Quan la corporació municipal vaidear aquestes jornades, l’objectiuva ser oferir una alternativa alspassatemps més populars de l’es-tiu, unes activitats que no es basa-ren en el model de turisme de sol iplatja, que resultaren atractivestant per als habitants com per alsturistes i convidaren a persones detotes les edats. També havia de ser-vir per a promocionar el municipia través de la cultura abans que co-mençara la campanya d’estiu. Fi-nalment, es va considerar que laprogramació estiguera compostade peces allunyades dels circuitscomercials. Així és com Artalamarva nàixer: obert i pròxim.

Per a l’organització de l’esdeve-niment es compta amb Improne-nas, una companyia formada peruna parella del poble amb una tra-jectòria consolidada en el món delteatre. A banda dels seus projectesper separat, el grup realitza espec-tacles d’improvisació centrats enel públic familiar, aspecte indis-pensable en la configuració d’Arta-lamar. “Una de les principals ca-racterístiques del festival és querealment es dirigix a tota la famí-lia”, assegura Jano de Miguel, unade les meitats d’Impronenas.

Entre les propostes d’enguany,s’han trobat actuacions teatrals ide cançons humorístiques, fun-cions clown (veu anglesa de pa-llasso) i espectacles de marionetes.Així, mentre que els infants pogue-ren introduir-se en el món de lesarts circenses amb un taller de ma-labars, molts joves tingueren l’o-portunitat de descobrir que el tea-tre d’humor adquirix més formes iestils que la dels monòlegs i altresformats més convencionals, i obres

la pobla de farnals celebra

el iii festivald’arts escèniques

al barri de laplatJa amb

actuacions per atota la família

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Alamida - Tàndem

ARTALAMAR

Espectacle decarrer amb

ESTIU 2018

‘Bambalina i el circ’,actuació infantil de lacompanyia Recortable

com la presentada per Juja Teatre uniren a personesde totes les edats i demostraren que existixen showsamb què gaudir de l’art dramàtic en família.

Artalamar ha servit per a reivindicar el treball re-alitzat pels artistes, una feina que, com qualsevol altra,cal recompensar. “Estem molt acostumats al fet quela cultura siga gratuïta, però no podem oblidar que laseua producció té darrere un treball molt gran”, afirmaJano. La intenció d’oferir activitats obertament al car-rer porta aparellada la impossibilitat de cobrar unaentrada a les persones espectadores. “Volem que lagent siga conscient que el treball dels artistes s’ha depagar, per això vàrem elegir un sistema de taquilla in-versa”, explica el creuetí. Puntualitza que els artistesactuen per una remuneració que es complementa ambles aportacions que realitza el públic una vegada fi-nalitza l’espectacle. “Convidem a les persones assis-tents a aportar el que consideren que val el que acabende veure, i la veritat és que sempre responen molt bé”,assenyala.

Malauradament, els problemes de les arts escèni-ques no es limiten al fet de creure que els espectacleshan de ser gratuïts o de la falta d’empatia amb unsprofessionals que no ho tenen gens fàcil. “Aquest vaser un dels camps més afectats per la crisi, ja que lacultura és el primer que es retalla i l’últim que s’esta-bilitza”, lamenta Nuria Manzanaro, l’altra membred’Impronenas. “A això cal sumar-li un elevadíssim IVAcultural que ens mata, la mancança d’un model de fac-turació que concorde amb la inestabilitat en el volumde treball que caracteritza aquest sector, l’escassa vi-

sibilitat als mitjans de comunicació i la falta de polí-tiques culturals estables”, afegix l’actriu.

Per aquestes raons, iniciatives com Artalamar po-den contribuir a millorar la situació d’un sector espe-cialment complicat i vulnerable. “Este esdevenimentaporta una doble visibilització”, comenta. “D’unabanda, permet que la gent del carrer conega l’art dra-màtic i gaudisca d’ell”, exposa la veïna. “D’altra, per anosaltres els professionals, sempre és més fàcil queels programadors vegen els nostres treballs durant unfestival”, assenyala.

La pluja no va importar i fins i tot algun dels espec-tacles hi tingué lloc a l’aire lliure. Artalamar va acon-seguir un any més apropar les arts escèniques a per-sones interessades en elles, així com a altres que lesdescobriren per casualitat durant un cap de setmanaamb una variada oferta d’activitats. g

ESTIU 2018

‘Chimichangs ComedyBand’ de Juja Teatre

Representació de ‘Tulipas’de la companyia Decopivolta

El diumenge 1 de juliol podremgaudir a Meliana de l’especta-

cle de l’òpera en un acte Bastià iBastiana. Aquesta història de re-meis màgics per a les anades i tor-nades de la passió amorosa, ambllibret de Friedrich Wilhelm Weis-kern i A. Schachtner, fou compostaper W. A. Mozart l’any 1768. Arribaa la nostra comarca gràcies al pro-grama Les Arts Volant, que la Di-putació de València promou per se-gon any consecutiu.

“En una iniciativa única en l’àm-bit europeu, hem dissenyat un ca-mió amb un escenari desplegable iportàtil que projecta representa-cions d’òpera arreu del territori. Haestat una aposta arriscada, però lesnombroses felicitacions rebudesapunten que és un encert. La pri-mera gira d’Arts Volant el 2017 ensha permés fer òpera a poblacionstan menudes com Castielfabib o Al-buixech”, explica el diputat respon-sable de Cultura, Xavier Rius. Una

dada que manifesta l’interés que hadespertat el programa és que en laprimera edició vora 30 pobles de laprovíncia la sol·licitaren, per a 10representacions, mentre que en-guany han sigut al voltant de 80peticions per a 14 representacions.Les Arts Volant ha suposat un au-tèntic revulsiu a la promoció mu-sical i operística a les comarquesde València.

Escampar les representacionsés una cara de la moneda, l’altra vede la mà del conveni entre Diputa-ció i el Palau de les Arts, per tal depromoure l’òpera al gran teatre i alscarrers. La planificació cultural s’a-plega en dos lemes: #CulturaAls-Pobles que promou més autonomiai recursos per als ajuntaments, i#ValènciaÉsMúsica com a conte-nidor transversal d’iniciatives.

“El nostre objectiu és fer unacultura descentralitzada i més par-ticipativa a tots els nivells socials.En el cas de l’òpera hem trencat di-versos tabús, i fem veure queaquest gènere musical no ha de seruna activitat elitista”, diu Rius. I pera les poblacions que s’han quedatamb les ganes, recordar-los unesparaules del “mestre” Colau en l’o-bra: “Estigues tranquil·la! Ell tor-narà, t’ho assegure”.

ESPAI CARRAIXET20

REDACCIÓ Eduard RamírezARTS VOLANTL’òpera arriba als pobles amb

g

ESTIU 2018

21

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET

ESPAI CARRAIXET22

VERT

ICAL

La unió de la dansa contempo-rània amb les acrobàcies aèries

del nou circ, tal com ho definix lacompanyia Subcielo, és el resultatd’allò que podran veure totes aque-lles persones que decidisquenacostar-se el dissabte 9 de juny finsa Massamagrell. Dins de la terceraedició del Festival FERCULTURA,que busca traure el contingut cul-

tural al carrer i acostar a la ciuta-dania les propostes que es progra-men, s'ha apostat per la dansa ver-tical per ser una modalitat artísticaencara molt poc coneguda. Estàprevist que dos ballarins interpre-ten, sobre la façana de l'Esglésiadel municipi, la peça de tango “Cé-lula”, amb la qual els seus propisautors asseguren que invertixen

l'escenari i s'atrevixen a volar. Laproposta, amb una durada de 20minuts, es podrà veure en doblesessió, a les 19.45 i les 23 hores.

I no serà l'única proposta en ver-tical, ja que per a posar el tanca-ment a esta cita cultural, Teatre Ne-glie Follie amb “Immaginaria” duràa terme, el diumenge 10 de juny ales 19.30 hores, el seu espectaclede carrer sobre corda vertical. Através de la seua proposta mostrenuna història comptada amb el llen-guatge del circ, que la companyiadefinix com un viatge a la fantasia.

Junt amb estes dues noves pro-postes, l'àrea de Cultura de l'Ajun-tament de Massamagrell, ha pre-parat un programa amb altresactivitats amb què volen arribar atots els públics. Totes elles es des-envoluparan en cinc espais dife-rents: el Centre Cultural, el PasseigRei En Jaume, la Plaça Constitució,

REDACCIÓ Amparo Sánchez

DANS

A

La III edició del Festival FerCultura, impulsat per l'Ajuntament de Massamagrell,aposta pel Ball Aeri, una modalitat artística desconeguda per a moltes personesque uneix la dansa contemporània amb les acrobàcies del nou circ. Junt ambestos espectacles, diferents propostes per a traure el contingut cultural al carrer.

La companyia Subcielopresenta el tango “Célula”sobre una façana

“The troupers” prendrà elmercat de Massamagrellel dissabte 9 de juny

ESTIU 2018

23ESPAI CARRAIXET

Carrer Marià Benlliure i la PlaçaCampanar. A més, hi haurà una ba-tucada que recorrerà els carrers delmunicipi des del Passeig Rei EnJaume fins a la Plaça Constitució.Amb FERCULTURA, i com el seupropi nom indica, es busca cons-cienciar els ciutadans que tots po-dem fer cultura.

En este sentit el tret d'eixida eldonarà, el dijous 7, la projecció deldocumental “La utopia desarmada,memòria d’un País Valencià repu-blicà”, a través del qual podrem co-néixer els principals fets d'unaèpoca tan intensa com la II Repú-blica en terres valencianes. D’altrabanda, per al 8 de juny s'ha progra-mat un taller gratuït de circ a càr-rec de La Finestra Nou Circ, orien-tat a xiquets i xiquetes de més de 6anys. A més, també per a la infan-tesa, el diumenge dia 10 els alum-nes del CEIP Verge del Rosari i SantJoan convidaran a l'espectador, apartir de les 16.30 hores, a realitzarun viatge per cinc històries diver-tides que han preparat en el Tallerde Teatre.

El gros de la programació esconcentra el dissabte que, junt ambla proposta de dansa vertical, escompleta amb l'espectacle de car-rer “The Troupers”. Els actors i ac-

trius d’aquesta companyia ocupa-ran el mercat a partir de les 12 delmigdia amb les seues xanques, ani-mació, jocs malabars i circ. Per al-tre costat, la batucada del taller im-partit per Juan Lahuerta prendràels carrers de Massamagrell, a par-tir de les 18.30 hores, partint desdel Passeig Rei En Jaume i en cer-cavila cap a la Plaça Constitució; ales 19 hores l'Estudi de Dansa MariaJosé Pedro durà a terme una exhi-bició i classe magistral de Hip Hop;i tot seguit s'ha programat una ses-sió de teatre en el Centre Cultural,a les 20.30 hores, amb l'obra “Exer-cicis d’Amor”. La representació s’o-rienta a un públic jove i adult, lesentrades de les quals podran ad-

quirir-se en la consergeria del cen-tre cultural per 5 euros. En ella esmostrarà una forma particular decelebrar la unió entre persones,una celebració senzilla i íntima.

Un cap de setmana molt intensel que han plantejat des del con-sistori amb què volen donar a co-néixer determinades peces cultu-rals que d'una altra forma no espodrien veure, aprofitant els car-rers del municipi.

música al patiEl festival coincidirà amb el primercap de setmana del cicle Música alPati, que té lloc al Centre Culturalde Massamagrell a les 23 horescada divendres del mes de Juny.La programació s'obri el dia 8 ambel trio de cant tradicional “Per va-lencianes” format per Josep Apa-ricio, Robert Cases i Eduard Na-varro. Els seguiran el 15 de juny elgrup “Jazzmàtiks”, amb interes-sants versions de cançons conegu-des; el 22 serà el torn de Mireia Vi-ves i Borja Penalba; i tancarà el mesel concert de “Jerez Texas” el 29 dejuny. L'objectiu és aprofitar el Fes-tival FERCULTURA per a enganxartambé el públic a este cicle i co-mençar a disfrutar de les nits debon temps que oferix l'estiu.

«un cap de setmana intens

amb peces culturals que

d’una altra forma no es

podríen veure enels carrers demassamagrell»

g

ESTIU 2018

ESPAI24 d’Art

ESTIU 2018

Haguera estat complicat trobaruna millor ubicació per al Cen-

tre Cultural Rausell de Meliana queel carrer Josep Maria Rausell, unvial que amb el seu nom homenatjaa un prestigiós escultor del poblede finals del segle XIX. Ell va sermembre, junt amb Francesc Coret,Juli Benlloch i Rafael Cardells,d’una destacada generació d’artis-tes del municipi. Ha passat el tempsi el seu fill, Josep Rausell Sanchís,fill predilecte de Meliana, també esdedica al món de l’art.

Ells són només algunes de les fi-gures que han dotat a la localitatd’una tradició en arts plàstiques po-tent, rica i arrelada. Ja en 2015, eixepatrimoni cultural es va compartiren l’edifici que avui ocupa el centreRausell, quan es va instal·lar al seuinterior la Mosmel (Mostra de BellesArts de Meliana), formada per obresd’aquests i altres artistes locals.

Però es va voler anar més enllà i,recentment, s’han produït dues no-vetats. D’una banda, l’any 2017 esdecidix que l’edifici passe a anome-nar-se Centre Cultural Rausell i queservisca, no només de continent dela mostra d’art local, sinó tambéd’artistes d’altres procedències; d’al-tra, a principi de 2018 la Conselleriad’Educació, Cultura i Esports atorgaal Fons Artístic Municipal l’estatusde col·lecció museogràfica perma-nent valenciana.

Actualment, aquest Fons ArtísticMunicipal està gestionat per l’Ins-titut Municipal de Cultura (IMC) icompta amb 202 peces entre pintu-res, escultures, fotografies, ceràmi-ques, dibuixos, gravats i obres grà-fiques. Els treballs han estat creatsentre 1989 i 2017 per 125 artistes,majoritàriament valencians, delsquals 29 són nascuts a Meliana ohan residit al poble.

El Centre Cultural Rausell exhibixpart d’aquest patrimoni. En la plantaalta es manté la Mosmel, sala dedi-cada als artistes de Meliana. A lapart baixa es mostren obres adqui-rides durant les biennals organitza-des al municipi i que alternen cadaedició les modalitats de pintura i es-cultura. El premi es promou des dela fundació de l’IMC en 1988 i, mal-grat la crisi i a diferència del quemalauradament va ocórrer en altreslocalitats, és un certamen que con-tinua celebrant-se.

El Rausell es completa amb ta-llers didàctics i s’està desenvolupantun centre de documentació. “Els ma-teixos creadors han sol·licitat anarcanviant algunes de les obres expo-sades perquè siga un espai viu i di-nàmic”, explica Pilar Rodríguez, tèc-nica de cultura. “La idea és anarconstituint una escola municipald’arts plàstiques a partir dels tallers,del Rausell i de l’experiència dels ar-tistes”, afegix. Josep Arnau Belen,pintor del poble, defén aquesta es-tratègia. “Es disposa de molt de fonsi crec que caldria anar substituintles obres exposades”, expressa el veíde Meliana. “M’agradaria que fóra uncentre dinàmic amb diferents acti-vitats, un lloc on la gent es poguerareunir i tindre xarrades i debats,aprofitar el seu magnífic escenari”,explica l’autor. “Si els artistes del po-

La força artística de MelianaREDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Alamida

RAUSELL

Vies de comunicaciód’Enric Ruiz Roig

25ESPAI CARRAIXET

ESTIU 2018

ble ens unim i li fem al centre unespentó, podrien eixir coses molt in-teressants”, afirma.

Altre artista local, l’escultor PacoCorell, manifesta que s’ha de conti-nuar treballant “perquè el Rausell enel futur siga un museu com Déumana”. Creu que el centre pot servircom a exemple a tota la comarca icontribuir a posar solució a algunesdificultats: “Només s’ha de pegar unavolta per l’Horta Nord per a veurecom està la cultura, especialment laplàstica, i comprovar que en moltsmunicipis no s’ha superat la crisi”.

José Antonio Orts, creador d’es-cultures i instal·lacions i compositor,

apel·la a la tradició: “Cada poble s’hade preocupar en com la cultura esmanifesta i, en el cas de Meliana, ésa través de les arts plàstiques”. Sostéque és fonamental mantindre la me-mòria històrica d’una societat i elcentre ha contribuït a la seua cons-trucció i fixació.

Per al pintor Vicent Bayarri de laPaz, es tracta d’identitat: “Sempreestem buscant-la i el Rausell ensservix per a trobar-la a través de l’arti reflexionar sobre la nostra evoluciócom a poble”. Una identitat que, enparaules seues, “no es queda a Me-liana, sinó que és extrapolable alspobles del nostre votant”. g

Meditacióde JosepRausell Sanchís

Calavera de Leandro Monzó

Sala principal de la Mostra deBelles Arts de Meiiana

Tosta de pa d'alga, tàrtar de bo-nítol marinat amb kimchi, tocs

de poma, guacamole i maduixes depeix volador, del Celler de Jadelu, ilaminat cruixent amb esponjós dexocolata blanc i negre, del Bar Mu-sical, són les tapes que van marcarla diferència en la passada edicióde la fira gastronòmica Bencuit deFoios, que torna en este 2018 per acelebrar la que serà la seua terceraedició. Enguany la principal nove-tat de la cita gastronòmica és el seucanvi de dates, ja que avança laseua celebració. D'esta manera del

15 al 17 de juny el Passeig de la Cul-tura, més conegut com l’Albereda,s'omplirà novament de sabor i cul-tura gràcies a les més de vint tapesque elaboraran els establimentsparticipants. Una explosió gas-tronòmica per al gaudi dels pala-dars que es combinarà amb la ce-lebració de la Fira Comercial iAgrícola de Foios.

Tal com destaquen des de l'àreade Cultura de la localitat, l'objectiudel canvi és donar la benvinguda al'estiu, alhora que els assistents pu-guen conéixer tota l'oferta gas-

tronòmica existent en el municipii de la qual podran disfrutar durantel període estival. De nou, en laseua tercera edició, els establi-ments participants oferiran a lespersones assistents dues tapes delliure elaboració, que podran serconsumides per 2’5 euros cada unaamb beguda inclosa. A més, els res-tauradors optaran a diferents pre-mis que seran atorgats per un jurati per votació popular.

Malgrat ser una fira jove, en lesedicions passades ha tingut unabona resposta per part dels veïns i

L’Albereda de Foios durant la celebració de la II edició de la Fira Bencuit, en setembre del 2017

ESPAI26

Gastronomia i cultura,maridatge perfecte al

Gastro

BENCUIT

REDACCIÓ Amparo Sánchez

La Fira Bencuit de Foios avança enguany la celebració al mes de juny per adonar a conéixer la gastronomia del poble de cara a l’estiu. Entre laprogramació destaca el showcooking d’una de les xefs més influents delpanorama culinari valencià, Mª José Martínez, del Restaurant Lienzo.

ESTIU 2018

María José Martínez, del Restaurant Lienzo, ésuna de les xefs més influents del panorama cu-linari valencià. En 2016 va ser finalista del premiCuiner Revelació de Madrid Fusió, on aconse-guia ser la guanyadora absoluta en una votaciópopular en xarxes socials. A més, en este 2018,l'establiment que regenta en la capital del Túriaha estat reconegut amb un Sol Repsol, desprésde tres anys al capdavant de la seua pròpiacuina. I no és res estrany el seu bon fer en elmenjar després d'haver-se format, entre altres,en el restaurant “El Poblet” de València, de

Quique Dacosta.El diumenge 17 dejuny a les 11 i les12 hores durà aterme un show-cooking que enspermetrà conéixeralguns dels seusmillors plats.

27ESPAI CARRAIXET

veïnes del municipi i aquells de fora que han deciditacostar-se. Reconeixen que la proposta s'adapta bé alpúblic en tractar-se d'una convocatòria singular quebusca ser una referència de l’Horta Nord. Enguanyobrirà les seues portes el divendres 15 de 20 a 23 hores;el dissabte a partir de les 20 hores; i el diumenge a les12 hores, coincidint amb la jornada de cloenda, encaraque a la vesprada aquells que ho desitgen encara po-dran degustar les tapes partir de les 19.30 hores.

activitats paral·lelesEl Bencuit coincidix amb la celebració de la Fira Co-mercial i Agrícola de Foios. Junt amb el que oferixenambdues fires, hi haurà un programa d’activitats pa-ral·leles, de caràcter gratuït, que completen el vessantgastronòmic i cultural d’un cap de setmana d'entrete-niment en este municipi de la comarca. A nivell gas-tronòmic, no sols es podran assaborir els productesdel nostre entorn gràcies a les tapes, sinó que s’haprogramat un taller de maridatge d'olis, un tast de cer-vesa tradicional i un showcooking que permetrà co-néixer la forma de treballar i alguns dels plats d'unade les xefs més influents del panorama culinari va-lencià, M. José Martínez, del Restaurant Lienzo.

En el vessant cultural, les persones que acudisquena Bencuit podran gaudir de representacions teatralsgratuïtes per a tots els públics. La primera de les pro-postes tindrà lloc el dia 15, a partir de les 23 hores, dela mà d’Spasmo Teatre de Salamanca, amb la seua ac-tuació d'humor gestual “Galerías tonterías” que es duràa terme en el teatre de la Casa de la Cultura. Per aldissabte 16 de juny també s'ha programat animaciómusical i de carrer amb la proposta “Con las manosen la masa”, mentre que a les 18.30 hores, en el teatre,el públic familiar podrà gaudir de la posada en escenade “El Secret de la Xocolata”. L'últim dia de Bencuitserà el torn, a partir de les 12.30 hores, de la companyiaMaduixa Teatre que amb el seu espectacle familiar“Pop´s Corn”, un concert musical per a tota la família,farà moure el cos a tots els presents.

D’altra banda, el dissabte es realitzarà un passeigamb bici per l’Horta que donarà començament en elmunicipi per a concloure en l’Alqueria de la Bota, enRoca Cuiper, on es realitzarà una visita i degustació.Junt amb açò, els xiquets i les xiquetes tindran l'o-portunitat de conéixer els amagatalls d'un forn gràciesals dos tallers de pastisseria tradicional que es realit-zaran en el Forn Vell i el Forn Mónica de Foios.

g

g

ESTIU 2018

Rafa Navarro ésun músic d'Al-

fara del Patriarcaespecialitzat enpercussió i compo-sició. Té una àm-plia formació mu-sical i és professoral ConservatoriProfessional deDansa de València.Es reconeix un en-amorat de la mú-sica d'arrel afri-cana, l’ètnica i el jazz. Per eixe motiu, fasis anys va iniciar el seu canal 'Rafama-rimba', en el qual comparteix vídeos dellarga durada on improvisa i interpreta pe-ces musicals. “El públic gaudeix de músicadiferent, d’arrel, i li agrada conéixer la cul-tura d’altres països”, explica. Ara mateix,compta amb prop de 22.000 subscriptors iamb la projecció que ha tingut amb You-tube ha pogut, entre altres coses, fer ban-des sonores, girar i vendre discos per totel món o impartir cursos de percussió a laXina. “Estic molt agraït pel que he acon-seguit a través de Youtube”, manifesta.

28

ESTIU 2018

ESPAI Digital

MÓNDe l’Horta al

Youtube és el canal principal pera la creació i la difusió decontingut per als joves. A l’HortaNord hi ha una bona mostra decreadors que fan arribar el seumissatge a racons de tot el món.Youtubers que ens parlen demúsica, manga o discursos ambcompromís social. Qualsevoltema pot tenir milers deseguidors. La clau en la qualcoincideixen els joves éscomunicar allò que els apassionades d'un punt de vista personal.Et presenta a tres youtubers mésconeguts de la nostra comarca.

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Cedides pels Youtubers

“Vull convertir el valencià entrending topic”, comenta

Nerea San Félix. Aquest és un delsobjectius de la jove youtuber deGodella, normalitzar l'ús del valen-cià en Internet perquè la gent co-nega que hi ha creadors en la nos-tra llengua. “Hi ha molt de públicque no sap que existeixen youtu-

bers en valencià”, afirma. Nerea és pura espontaneïtat en-front de la càmera. Va començar l'any passat el seu canal'Nerea Sanfe TV', en el qual comenta assumptes de la seuavida quotidiana i temes que li preocupen amb total natu-ralitat. “Em mostre tal qual sóc. M’agraden moltes coses,parle sobre el que em passa pel cap a cada moment”, diu.És graduada en Comunicació Audiovisual i s'ha especia-litzat en presentació de TV, per la qual cosa Youtube tambéés una oportunitat de donar-se a conéixer d'eixa manera.

Fran mai va pensar que aque-lla ocurrència d'obrir el ca-

nal 'Ilu TV' fa sis anys passariaa ser la seua forma de vida.Aquest xaval de l'Horta Nord vacomençar comentant els video-jocs als quals jugava, però pocdesprés va decidir dedicar-se ala seua passió, l'anime i elmanga, explicant i reflexionant sobre cada obra que veiao llegia. “Oferisc una cosa diferent, una anàlisi personalsobre què m'ha fet sentir. M'aparte d'allò tècnic, sóc tot elsubjectiu que puc i em centre en les obres que més emcriden l'atenció”, revela. Potser eixa siga la raó per la qualels seus més de 450.000 subscriptors s'identifiquen ambell i segueixen el seu canal amb interés. També el seu granconeixement sobre la matèria: “Dedique tot el dia a veurei llegir, no tinc vacances”, afirma.

ILU TV

RAFA NAVARRO

NEREA SAN FE TV

RAFA NAVARRO

ILU TV

29ESPAI CARRAIXET

ESTIU 2018

Interpretar la invasió tecnològicacontemporània que afecta els jo-

ves, obrir un debat social pedagògicsobre aquest fenomen, així com fervisible l'ús del valencià en la xarxaseran els principals objectius deRocaTICs, una jornada pionera enl'Horta Nord dedicada a joves, you-tubers i Internet que se celebraràel pròxim 22 de setembre en Roca-fort. La iniciativa, que naix des dela unitat de Promoció Lingüísticade l'ajuntament, s’adreçarà a joves,docents, pares i mares, als qualsse’ls oferiran les eines necessàries

per a conviure i aprofitar l’abast deles noves tecnologies.

Per al públic juvenil, la jornadaplanteja una escola de youtubersamb un taller per a aprendre a es-criure guions, editar vídeos i actuarenfront de la càmera; una oportu-nitat per a dominar les tècniquesbàsiques i reforçar el talent auto-didacta. Així mateix, també hihaurà una mostra de youtubers va-lencians alternatius, que publiquenun contingut compromés amb lajustícia social i informació de de-núncia que també dóna veu a les

Una mirada crítica i socialde les noves tecnologies

RocaTICsrocafort prepara una trobada pionera en l'Horta nord sobre

Joves, youtubers i internetREDACCIÓ Jorge Pérez

minories desfavorides.“No s'està reflexionant social-

ment sobre la bretxa digital entreels que han nascut en l'era analò-gica i els que no”, explica Carles Ló-pez, organitzador de la trobada, es-pecialista en comunicaciómultimèdia. López comenta que elmón youtuber sembla menysvalo-rat pels adults i aquesta és una ma-nera d'establir vincles de compren-sió intergeneracionals. “Donemuna visió útil, dels que estan usantYoutube i Internet per a tractar dellançar un missatge positiu. Exis-teixen booktubers, youtubers de di-vulgació científica, de temes de gè-nere, LGTBI, youtubers personalsamb implicació social... Tenen unpúblic més reduït i necessiten su-port institucional”, conclou.

Des de la perspectiva familiar,es presentarà el projecte ConsumAcademy, amb material didàcticper a fer entendre als joves de laimportància d'un ús responsablede les noves tecnologies. En una al-tra sessió, s'abordarà el paper de latecnologia com a eina docent en elscentres escolars, amb la participa-ció de docents i alumnes; i un tallersobre privadesa, control parental iseguretat en Internet. g

ESPAI CARRAIXET

ESTIU 2018

30

ESTIU 2018

Colp d’ull El Trinquet de Pelayo va acollir el 10 d’abril lapresentació de l’obra “Trinquetíssim” durant lainauguració de la 40 edició del Festival Ensems.El veí de Vinalesa Jesús Salvador ‘Chapi’ (Rafel-bunyol, 1960), compositor de la peça, va acceptarl’encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura ambel qual es conjumina la música d’avantguardaamb el joc tradicional de la pilota valenciana.Les jugadores Mònica de Massamagrell i Andreade Montserrat formaren part de l’elenc interpre-tatiu de l’obra amb la disputa en directe d’unapartida de raspall.

PRESENTACIÓ DE “TRINQUETÍSSIM”,DE JESÚS SALVADOR ‘CHAPI’

La biblioteca pública de Rafelbunyol ha reobert les se-ues portes com a lloc de dinamització cultural, de re-cerca i estudi. Aquesta és la filosofia amb la qual s'hainaugurat l’espai, després de mesos de treball de re-novació i modernització de les instal·lacions, gràciesa una ajuda la Diputació de València. Compta amb unespai específic del centre d'estudis locals, dedicat afomentar i impulsar les recerques sobre la població;una sala d'activitats culturals; una sala d'estudi auto-gestionada pels estudiants universitaris i una ade-quada connexió a Internet en tot l'edifici.

RENOVACIÓ DE LA BIBLIOTECA DE RAFELBUNYOL

El Puig s’ha acollit al programa Ciutat Lectora,promogut per la Fundació pel Llibre i la Lectura(FULL) amb el suport de l’Àrea de Cultura de laDiputació. Amb la implicació de la ciutadania iagents del municipi, es pretén promoure el gustper la lectura a tots els àmbits, des de l’escolafins a l’edat adulta, per tal d’aconseguir un majoríndex de lectura entre els veïns i veïnes.

EL PUIG FORMA PART DELPROGRAMA ‘CIUTAT LECTORA’

ESTIU 2018

31ESPAI CARRAIXET

Des de 1997 i de forma ininterrompuda, cada tercer dissabtede maig se celebra el festival ‘Cant al Ras’ a Massalfassar, or-ganitzat pels Dimonis de Massalfassar i l'Associació Tramúsper a recuperar i difondre les formes més genuïnes de cantardels valencians i les valencianes: cançons de batre, albades,cant d'estil, cançons d'engrunsar, de taverna, romanços, ha-vaneres, cançons de murga... En esta edició l'espectacle vareunir un centenar de músics, com ara Urbàlia Rurana, LaRomàntica del Saladar, Pep Gimeno "Botifarra", Xavier de Bé-tera (en la imatge) i Borja Penalba, entre molts altres.

‘CANT AL RAS’ EN MASSALFASSAR

La Casa de Cultura de Museros va acollir el 31 de maiguna taula redona al voltant de la implicació de les no-ves generacions com a clau de futur en les empresesfamiliars. La jornada va abordar un punt estratègic pelque fa a la cultura empresarial, per tal que les mer-cantils mantinguen la seua identitat tot i el creixe-ment de les marques i la delegació de competènciesen els descendents. La trobada va estar organitzadaper l’Institut Valencià d’Empresa Familiar i l’associacióde Comerços Associats de Museros.

TAULA REDONA A MUSEROS SOBRE LA SUCCESSIÓ D’EMPRESES FAMILIARS

Alboraia es va transformar en escenari artístic i poètic entreel 26 de maig i el 3 de juny amb ‘Sembrant Poesia’, que en laseua tercera edició ha estat dedicada al poeta i veí del pobleManel Marí. Amb la iniciativa, organitzada per l’associacióde veïns Centre Històric d'Alboraia, s’han desenvolupat acti-vitats diferents, com un taller de fanalets, una jam poètica ola penjada de poemes de balcons, arbres i reixes.

SEMBRANT POESIA OMPLI ELS CARRERS D'ALBORAIA DE POEMES

Més d’un centenar de poetes i escriptores assistiren a la festapoètica organitzada en honor a Jaume Pérez Montaner, elpassat 24 de maig a l’Octubre Centre Cultural, amb motiu delseu 80 aniversari. Hi tingué lloc un recital de poemes a l’au-ditori de l’entitat i un sopar durant el qual les persones par-ticipants llegiren peces dedicades al poeta homenatjat.

FESTA POÈTICA AMB J. PÉREZ MONTANER

ESPAI CARRAIXET32

Agenda www.espaicarraixet.es/agenda

» TEATRE

» INFANTESA

MASSAMAGRELL

“EXERCICIS D’AMOR”

9 de juny20.30 horesCentre Cultural

El Pont Flotant

BONREPÒS I MIRAMBELL

“LA GRAN FINAL”

9 de juny22.30 horesPlaça de l’Ermita

Escena Erasmus

ALBORAIA

“LA RULETA RUSSA”

18-19 de juny21.00 horesTeatre l’Agrícola

Taller de Teatre

GODELLA

“NOSOTRAS NO SOMOSDE LLAMARNOS”

29 de juny22.00 horesCapitolio

Amb Maribel Casany i Ester Ayuso

FOIOS

“ESCÈNIA”Del 4 al 14 de juliol

XVI Mostra de Teatre Novell

ALFARA

“TOTES MORTES”

29 de juny22.30 horesTeatret

Pànic Escènic

TAVERNES BLANQUES

“VELÓ COMO EL RAYO”

8 DE JUNY19.00Parc Escolar

Javichy

TAVERNES BLANQUES

“THE INCREDIBLE BOX”

29 de juny19.00 horesParc Escolar

Cia La Tal

“THE TROUPERS”La Finestra Nou Circ

MASSAMAGRELL9 de juny12.00Centre Mariano Benlliure

TAVERNES BLANQUES15 de juny19.00 horesParc Escolar

Consulteu al web la programació actualitzada de tots els pobles de l’Horta Nord

ESTIU 2018

ALBORAIA

“MARAT-SADE”

20-21 de juny21.00 horesTeatre l’Agrícola

Taller de Teatre

“REPARTE AMOR”12 de juliol

Compañía Arritmados

LA POBLA DE FARNALSfira d’estiuplaça de les corts

“ISLA”9 d’agost

Cia. D’Click

“AIGUA”16 d’agost

Cia. Nuc

“A S’OMBRA”23 d’agost

Cia. Atirofijo

MASSAMAGRELL

“TALLER DE CIRC”

8 de juny18.00 hores

La Finestra Nou Circ

33ESPAI CARRAIXET

» MÚSICA

» ALTRES  PROPOSTES

GODELLADel 21 al 24 de junyVilla Eugenia

MELIANA

“BASTIÀ I BASTIANA”

1 de juliol22.00 horesPlaça Major

Arts Volant

BONREPÒS I MIRAMBELL

“GOTHEJAZZ 2018”

14 de juliol22.30 horesPlaça de l’Ermita

TAVERNES BLANQUES

“INNERLANDS”

15 de juny22.30 horesPoliesportiu Municipal

Música Folk

MASSAMAGRELL

ALFARA

» DANSAMASSAMAGRELL

“CÉLULA”

9 de juny21.45 i 23 hores

Companyia Subcielo

FOIOS

“BENCUIT”15, 16 i 17 de juny a l’Albereda

Fira gastronómica amb tast de vins, actuacionsmusicals, tallers, teatres i animacions de carrer

ESTIU 2018

ALBUIXECH

OBSERVACIONS ASTRONÒMIQUES19 i 22 de juny, 17 i 20 de juliol, 14 i 17 d’agost

Jornades nocturnes gratuïtes organitzades perl’Associació Astronòmica d’Albuixech

“PER VALENCIANES”8 de juny

música al paticentre cultural23.00 hores

“JAZZMÀTICS”15 de juny

“MIREIA VIVESI BORJA PENALBA”

22 de juny

“JEREZ TEXAS”29 de juny

“PEP GIMENO BOTIFARRAI LA RONDALLA”

6 de juliol

Juliol a la frescaplaça de l’ajuntament22.30 hores

Folk Valencià

“THE SMILEN TRIO”13 de juliol

Jazz Manouche i Swing

“SOPRANO MIREIA MARÍ IPIANISTA JOSÉ MADRID”

20 de juliol

Recital Líric

“SWING I LINDY HOP”27 de juliol

Ball Social

ALBALAT DELS SORELLS

“MARICHI REAL”29 d’abril

un castell de culturapati del castell20.00 hores

“ERIN CORINEI CORO ALAMEDA”

27 de maig

“INNERLANDS”24 de juny

“5 EN SWING”22 de juliol

“BIG BAND TÚRIA”

VINALESA21 de juliolPati del Centre Cívic“JOVE DIXIELAND BAND”

POBLA DE FARNALS2 d’agostPlaça de les Corts“FITO BAND”

PUÇOL9 de setembre23 horesPlaça del País Valencià“IN VIVO”

ESPAI CARRAIXET34

amb la col·laboració de

La imatge de John Carlos i Tom-mie Smith amb els punys alçats

al podi del Jocs Olímpics de Mèxic1968 és tota una icona global. Unsímbol de lluita que continua tanviu com el primer dia. Però, per què

els millors atle-tes del món vanprendre partitamb aquest actepolític de reper-cussió mundial?Quines van serles brutals con-seqüències quevan patir?

MEMÒRIESLa història de John CarlosJohn Carlos / Dave ZirinSEMBRA LLIBRES

Passat i present es troben en es-tos breus relats. Aparentment

inconnexos, s’entrellacen a poc apoc per a formar una història. Vi-vències fictícies d’una ciutat quedia a dia, i sense adonar-nos, es va

transformant,quan no des-apareixent de lamemòria delsseus habitants.Una recupera-ció de la memò-ria urbana per amantindre-laviva.

RELATSValència des del tramvia no és...Xavier OmsLlibres de la Drassana

Olimpus et proposa un recorre-gut pels principals mites grecs,

una recreació personal i literària,pròxima al lector actual. Un mónd’herois i heroïnes, de perills iaventures, de premis i maledic-

cions, de pas-sions eternes iuniversals. Quèsón els mites?El que som, elque anhelem, elque temem… elsmites som tots icadascun denosaltres.

MITOLOGIAOlimpusFrancesc GisbertANDANA EDITORIAL

Mentre repassa el seudarrer treball d’inves-

tigació, el professor EduardGalcerà pren un got dewhisky escocès. L’endemà, aprimera hora del matí, la fillael troba mort assegut a laseua butaca. Al despatx no hi ha cap signe deviolència, però el metge afirma que ha estat en-verinat. L’assassinat d’un il·lustre veí altera la

vida calmada isenzilla de Pouet,tot el món es pre-gunta qui i perquè l’ha mort.L’estudiant uni-versitari JoanClaramunt inten-tarà respondreaquestes pregun-tes seguint ambatenció les pistesenganyoses queli va deixant, alllarg de tot el re-lat, l’assassí.

NOVETATEntre les urpes del gatManel AlonsoEDITORIAL 3 I 4

Presentació del llibre de Manel Alonso, Entre les urpesdel gat (Editorial 3 i 4), el passat 27 d'abril en Puçol,junt amb Josep Vicent Garcia-Raffi i Carme Manuel.El 28 de juny a les 19 hores a la llibreria Fan Set de Va-lència el cantautor Tomàs de los Santos acompanyaràl’escriptor en una nova presentació de la novel·la.

Llegim

ESTIU 2018

35ESPAI CARRAIXET

Ol a ceba. Ol a ceba en els camps que envoltenBorbotó. Ol a ceba en el camí de Montcada. Ol aceba. La seua dolçor té un component evocador.No és casual. Ja ho deia Einstein: Déu no juga alsdaus. És el fruit de mesos de treball, és la collitad'hores donades a la terra. Per això és dolç, perquèés un triomf. Penetra. L’esforç, la suor, el cansa-ment, tot cobra sentit. No hi ha mercat que entengaaixò. No ho poden comprendre. En una ocasió Rosa Regàs li va donar un consell

a un jove escriptor: escriu dels llocs que coneixes,que has visitat, en els que has viscut, perquè sapsl’olor que fan; no per a descriure eixes olors, sinóper a sentir-los quan estàs descrivint, quan estàsbarallant amb el paper en blanc, buscant la paraulaadequada. Va ser Patrick Süskind qui va fer del’olor un tema en El perfum. Ve-iem, sentim, toquem, tastem,però l’olor és especial, marcala diferència, ens assenyala,ens indica, ens insinua, ensevoca. Machado escrivia de niten Rocafort amb l‘olor d’espígolarribant a la seua taula. No lihavien parit per a dormir, comva dir Vicent Andrés Estellés:estava vetlant la nit amarga delseu poble i en ella trobava lapau olorant la lavanda. Les olors de l’horta ens in-

formen del transcurs de la vida.El penetrant adob ens recordaquant costós és arrancar-li elsseus fruits, quants mims pre-cisa, quantes cures. És des-agradable per alguna cosa.Això és quelcom que tampoc

entenen en els mercats. Per a ells no hi ha abans,no hi ha cavallons, ni ferramentes, no hi ha horesde reg, de collita... Només mesuren i sospesen,freds, indiferents. Ells no olen. No saben quina grataaroma emana de la terra amerada per una plujagenerosa.L’horta es mor engolida pels mestres del temps,

els que taxen les nostres vides en hores de produc-tivitat. L’eficiència és l’única oració d’aquests rectorsde Cronos, profetes d’un déu que devora els seusfills. Com a penitents, ressona a cada minut la seuasalmòdia reclamant riquesa, eficàcia. La pronun-cien en els seus temples, els mercats. Busquen ca-denes de valor en allò que en realitat és un sistemade valor. Cada dia que passa, les seues veus sonenmés fortes però potser són només ecos, com les si-

renes d’Ulisses que conduïxenels barcos als esculls. Ja ho ad-vertia Homer: “Malalt serà quies detinga a escoltar els seuscàntics!”. No hi ha paradís en laseua illa, només barcos encas-tats. Hauríem d'escoltar-los?Ol a ceba en els camps que

envolten Borbotó. Ol a ceba enel camí de Moncada. Ol a ceba.No hi ha manera de mesurar elseu valor. No hi ha manera decalibrar el seu preu. És un regal,l’herència de milers d’anysd’al·luvions de rius crescuts, depluges i vents que van existirabans que ningú els pogueraanomenar. Potser hauríem d’a-preciar-la pel que és i no pel queens dóna. Potser hauríem derespirar-la més. Oldre-la.

Contracorrent

Ol a cebacarlos aimeur

periodista i escriptor

Kike

Tab

erne

r

«les olors de l’Horta ens

informen deltranscursde la vida.

el penetrantadob ens

recorda quantcostÓs és

arrancar-li elsfruits, quantsmims precisa,

quantes cures»ESTIU 2018

JUNYDSDVDS

JULIOLDGDJDV

DSDG

DCDJDJDVDSDG

ALCÀSSERADEMUZLLUTXENT

MELIANAPOTRIESBENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNACHIVAPOLINYÀ DEL XÚQUERCAMPORROBLESMONTESARAFELGUARAFL’OLLERIAGILETCARLET

232930

156

78

111219202122

Òpera en un actea càrrec del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo de Les Arts

Les Arts Volant2018