D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE ... dactuacio... · de forma sensible per...
57
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE CATALUNYA 2013 ‐ 2020 DOCUMENTACIÓ PROCÉS PARTICIPATIU 15.01.2014
Transcript of D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE ... dactuacio... · de forma sensible per...
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE
CATALUNYA 2013 ‐ 2020
DOCUMENTACIÓ PROCÉS PARTICIPATIU
15.01.2014
ÍNDEX GENERAL DE DOCUMENTS
I. PRESENTACIÓ
II. MEMÒRIA
1. MARC JURÍDIC I ADMINISTRATIU 2. OBJECTE 3. EL MODEL DE GESTIÓ DELS RESIDUS A CATALUNYA 4. DIAGNOSI DE SITUACIÓ ACTUAL. ESTAT DE LES INFRAESTRUCTURES 5. DETERMINACIÓ DE DÈFICITS TERRITORIALS 6. PRESCRIPCIONS PER L’ESTABLIMENT I GESTIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES
III. NORMATIVA
IV. ANNEXES
1. ESTUDI DEL MARC NORMATIU
2. RECULL DE LES INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS
3. DADES ESTADÍSTIQUES 2005 – 2012. PROGNOSI DE GENERACIÓ 2013 – 2020
4. MAPES TERRITORIALS D’INFRAESTRUCTURES 5. PRESCRIPCIONS PER AL DESENVOLUPAMENT D’INFRAESTRUCTURES
V. MEMÒRIA ECONÒMICA 1. FINANÇAMENT DE LES INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS 2. INVERSIONS NECESSÀRIES 3. ELS INSTRUMENTS 4. ESTABLIMENT D’AJUTS PER AL FINANÇAMENT D’INFRAESTRUCTURES 5. LA PARTICIPACIÓ DEL SECTOR PRIVAT
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
DE CATALUNYA 2013 ‐ 2020
PRESENTACIÓ
DOCUMENTS PROCÉS PARTICIPATIU 15.01.2014
1
PRESENTACIÓ
La gestió de residus d’origen municipal, integrats principalment pels residus domèstics i del petit comerç, és una matèria de competència compartida entre els ens locals i la Generalitat de Catalunya. Els ens locals són competents en matèria de gestió i la Generalitat ho és en matèria de planificació. L’exercici òptim requereix d’instruments que garanteixin la correcta gestió dels residus que es produeixen en el territori i el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat que siguin orientades a maximitzar la consideració del residu com a recurs.
Entre aquests instruments es troba el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, el qual correspon impulsar al Departament de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya, amb l’aprovació del Govern. Aquest Pla Territorial Sectorial (PINFRECAT20) avarca el període 2013 – 2020, suposant el relleu i la reformulació de l’anterior Pla Territorial Sectorial (2005 – 2012), el qual fou aprovat mitjançant el Decret 16/2010, de 16 de febrer.
El nou Pla es desenvolupa d’acord amb l’adaptació de la planificació al context general en el que es troba Catalunya, tant en termes normatius com pel que fa a les complexes condicions d’entorn socioeconòmic i financer. Es fa necessari definir estratègies que permetin avançar cap a l’equilibri territorial dels sistemes de tractament i dels seus costos, atès el desequilibri actual que suposa no haver completat el desplegament de les infraestructures de tractament previ a la disposició dels residus en dipòsits controlats.
És en aquest context en el que es fa necessari reorientar les estratègies de gestió, en primer lloc establint les noves bases del model i distribució territorial a partir de la situació de les infraestructures existents i capacitats disponibles, en segon terme, determinant els dèficits actuals i projeccions futures, i finalment establint les prescripcions i instruments necessaris que han de ser considerats per tal de promoure l’equilibri territorial de la gestió dels residus en els propers anys.
El Pla Territorial Sectorial ha de permetre el desenvolupament i implantació efectiva del nou Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013 – 2020 (PRECAT20) i avançar en la integració d’aquest vector ambiental en el conjunt de polítiques de la Generalitat.
En aquest sentit el PINFRECAT20 constitueix el marc de referència per a la implantació ordenada i equilibrada en el territori de les infraestructures necessàries per al tractament de residus a Catalunya, d’acord amb la reformulació del model de gestió, al qual s’han de subordinar els instruments previstos a la legislació urbanística.
En conseqüència, és aquest un instrument d’ordenació i de determinació de l’interès públic que ha derivar en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, i alhora ha de garantir la implantació d’un model de gestió quina finalitat última és la millora i optimització del servei públic de gestió de residus municipals, d’acord amb criteris de sostenibilitat ambiental, social i econòmica sota la base de la cooperació amb l’administració local.
Abast
L’abast del PINFRECAT20 afecta fonamentalment a les següents instal∙lacions de gestió de residus:
- Plantes de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta de residus municipals.
- Plantes de tractament biològic de la fracció orgànica de residus municipals (FORM).
- Instal∙lacions de valorització energètica.
- Dipòsits controlats de classe II.
El PINFRECAT20 afecta tant a infraestructures existents com a aquelles que es preveu de nova implantació, i requereix instal∙lacions logístiques que tenen relació directa amb les anteriors. Es refereix principalment a centres logístics de recepció i transferència de residus, els quals permeten evitar necessitat de noves instal∙lacions de tractament, considerant‐se en determinades circumstàncies instal∙lacions estratègiques per contribuir a la consolidació i millor aprofitament de les infraestructures existents ampliant‐ne l’àmbit de servei.
També com a centres logístics es consideren les deixalleries, preveient actuacions de millora orientades principalment a dotar d’infraestructura per la preparació per la reutilització, potenciant en definitiva la reutilització i la valorització material dels residus.
Procedència i fonament de la formulació del Pla Territorial Sectorial d’infraestructures 2013 ‐ 2020
El Text refós de la Llei reguladora dels residus disposa en el seu article 6 que el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals té naturalesa jurídica de pla territorial sectorial d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial. L'article 19 d'aquesta darrera Llei disposa que correspon a cada Departament elaborar els plans territorials sectorials de la seva competència i proposar‐ne la seva aprovació al Consell executiu.
Amb aquest Pla el Govern de Catalunya, coadjuva en l’acompliment dels principis de proximitat i autosuficiència i a la racionalització de la despesa pública en matèria d’inversions en gestió de residus municipals.
El PINFRECAT20 és una eina de desenvolupament del Pla territorial general de Catalunya i té com objectiu racionalitzar la planificació territorial de les instal∙lacions de gestió de residus municipals existents i de les noves instal∙lacions, amb la finalitat d'assolir la màxima autosuficiència de gestió en totes les zones del territori de Catalunya, tenint en compte les necessitats, recursos i dèficits existents en cadascuna d'aquestes zones.
En aquest sentit, cal posar de relleu que es dóna compliment a allò establert a l'article 16 de la Directiva 2008/98/CE, del Parlament i del Consell, de 19 de novembre de 2008, que regula els principis d’autosuficiència i proximitat i obliga als Estats a establir una xarxa integrada i adequada d’instal∙lacions de gestió de residus municipals que els permeti avançar cap a l'objectiu de l’autosuficiència, tenint en compte les circumstancies geogràfiques o la necessitat d’instal∙lacions especialitzades per a determinats tipus de residus.
Respecte el finançament de les inversions en infraestructura, la Generalitat assumirà mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya el finançament de les inversions que figuren en el PINFRECAT20, en la quantia i forma que es determini en el propi Pla Territorial, prèvia l’aprovació del Govern. El finançament podrà provenir de fons propis de la Generalitat o bé del Fons de gestió de residus.
En qualsevol cas, es vol també ampliar a altres agents econòmics la possibilitat de finançar aquestes instal∙lacions, com pot ser el sector privat, sense detriment del finançament per part de la Generalitat en la mesura en que la disponibilitat pressupostària ho permeti.
La participació del sector privat però ha de ser regulada de forma ordenada, evitant que es produeixi un excés de capacitats de tractament que suposi interferències amb les instal∙lacions de titularitat pública, alhora que s’estableixen unes bases que suposin un incentiu als inversors mitjançant la dotació de garanties i l’acotament dels riscos associats.
2
Això sense detriment de la protecció que han de tenir les infraestructures de promoció i titularitat pública, així com de l’establiment d’ajuts per part de la Generalitat cap als ens locals per al desplegament de les infraestructures necessàries, en la mesura en que la disponibilitat pressupostària ho permeti.
Entre els instruments que es preveuen per impulsar el desplegament de les actuacions que es deriven del nou PINFRECAT20, té especial rellevància l’evolució del cànon sobre la disposició del rebuig, el qual ha d’evolucionar de forma sensible per tal de suposar un efecte real de dissuasió de la gestió directa a dipòsit, avançant definitivament en el compliment de l’obligació legal de fer el tractament previ a la disposició dels residus en dipòsits controlats. Alhora la seva recaptació ha permetre disposar de recursos econòmics per tal de facilitar l’accés i millorar les dotacions dels ajuts per infraestructures, contribuint en definitiva a l’equilibri territorial.
Bases estratègiques i contingut
Les bases estratègiques que es desenvolupen mitjançant el contingut del nou Pla Territorial són fonamentalment:
- La reformulació del model de gestió de residus.
La reformulació del model pretén incidir en la millora del compliment de la jerarquia de gestió, d’acord amb les directrius normatives actuals. Es vol fer un enfoc especial al compliment de l’obligació de tractar els residus previ a la seva disposició, promovent l’equilibri territorial dels costos i vies de gestió. Altres aspectes rellevants del model són la millora de l’eficiència energètica de les instal∙lacions, així com la seva flexibilitat per fer front a diversos escenaris de gestió, podent combinar diversos tractaments i quantitats en funció dels escenaris de gestió que es preveuen dinàmics.
També mencionar que el model preveu facilitar la diversificació del model de tractament centralitzat mitjançant la descentralització en plantes de petita escala en aquells casos en que el context ho justifica, així com facilitar el desenvolupament i implantació de noves tecnologies i processos que permetin incrementar els índex de valorització dels residus i reducció de la seva disposició.
- El model de participació públic – privat.
Si bé es vol prioritzar el desenvolupament i consolidació del parc d’instal∙lacions de titularitat pública, el nou Pla pretén ser també una guia per facilitar la participació ordenada del sector privat en el desenvolupament d’instal∙lacions de servei públic. Es tracta doncs que els ens locals, d’acord amb les condicions de contorn i les possibilitats de finançament pugui decidir sobre el model més adequat, ja sigui públic, privat o mixt.
Cal així establir unes prescripcions bàsiques que es tinguin en compte a l’hora de desenvolupar infraestructures, les quals han de ser sempre justificades per tal de poder cobrir dèficits existents, comportant per tant un mínim risc per als inversors, així com per la competència sobre les instal∙lacions ja existents.
- Els instruments per al desplegament de les actuacions i finançament.
Els principals instruments per al desplegament i impuls de les estratègies i actuacions que es deriven del Pla Territorial són el PRECAT20 i el propi PINFRECAT20.
El marc normatiu és evidentment també un instrument important a l’hora de fer complir determinades obligacions legals, i amb especial menció per al tractament dels residus municipals de forma prèvia a la seva disposició en abocadors.
Pel que fa als instruments econòmics, l’estratègia sobre l’evolució del cànon de la disposició del rebuig és un element clau tant pel que fa a la orientació de les polítiques de gestió, així com per suposar una font de finançament prou important per aportar garantia de finançament per a les necessitats d’actuació derivades del desplegament del PINFRECAT20.
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
DE CATALUNYA 2013 ‐ 2020
MEMÒRIA
DOCUMENTS PROCÉS PARTICIPATIU 15.01.2014
1. MARC JURÍDIC I ADMINISTRATIU ............................................................................................. 1 1.1. Normativa a considerar .......................................................................................................... 1 1.2. Principis i determinacions de caràcter general .......................................................................... 1 1.3. Competències administratives ................................................................................................. 1 1.4. Caràcter vinculant del Pla ........................................................................................................ 2 1.5. Titularitat, naturalesa i requeriments jurídics ........................................................................... 3 1.6. Procediment per a la formulació i aprovació del Pla Territorial Sectorial ..................................... 3
2. OBJECTE .................................................................................................................................. 4 3. EL MODEL DE GESTIÓ DELS RESIDUS A CATALUNYA ................................................................. 5
3.1. Bases del Model de Gestió. Directrius europees ........................................................................ 5 3.2. Esquema del Model de Gestió .................................................................................................. 6 3.3. El Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013–2020 .......... 8 3.4. La distribució del territori a efectes de gestió. ........................................................................ 10
4. DIAGNOSI DE SITUACIÓ ACTUAL. ESTAT DE LES INFRAESTRUCTURES ...................................... 12 4.1. Estat de situació de la gestió de residus a Catalunya. Resum estadístic 2012. ............................ 12 4.2. Estat de situació de les infraestructures de tractament. ........................................................... 16 4.3. Mapa de distribució territorial d’infraestructures de Catalunya. ............................................... 20
5. DETERMINACIÓ DE DÈFICITS TERRITORIALS DE CAPACITAT DE TRACTAMENT ......................... 22 5.1. Metodologia ........................................................................................................................ 22 5.2. Dades del període 2005 ‐ 2012. Prognosi 2013‐ 2020. .............................................................. 24 5.3. Balanç i determinació de dèficits territorials pel tractament de la fracció Resta i la FORM .......... 27 5.4. Balanç i determinació de dèficits territorials de la gestió del rebuig. Planificació de dipòsits
controlats. ........................................................................................................................... 30 5.5. Identificació i proposta d’actuacions ...................................................................................... 30
6. PRESCRIPCIONS PER A L’ESTABLIMENT I GESTIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES .................... 32 6.1. Criteris generals per al desenvolupament de noves infraestructures i/o l’ampliació de les
infraestructures existents. ..................................................................................................... 32 6.2. Criteris per a la localització d’infraestructures ........................................................................ 32 6.3. Condicions de tractament previ dels residus abans de la seva deposició en dipòsits controlats ... 33 6.4. Prescripcions tècniques per a instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta 34 6.5. Prescripcions tècniques per a les instal∙lacions de tractament biològic de la FORM .................... 34 6.6. Flexibilitat i capacitat de reconversió de plantes TMB de fracció Resta per al tractament de FORM
en escenaris futurs ............................................................................................................... 35
1
1. MARC JURÍDIC I ADMINISTRATIU
1.1. Normativa a considerar
En l’elaboració del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013‐2020 (en endavant, “PINFRECAT20”) s’ha pres en consideració el següent marc jurídic:
– Legislació sobre residus:
Àmbit europeu: Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives; i Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26, d’abril, relativa a l’abocament dels residus.
Àmbit estatal: Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls contaminats, Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.
Àmbit autonòmic: Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus (en endavant TRLR), Llei 8/2008, de 10 de juliol de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus i Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats.
– Legislació de política territorial: Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial i Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya.
– Legislació urbanística: Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.
– Legislació sobre prevenció i control de les activitats:
Àmbit europeu: Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Àmbit estatal: LLEI 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Àmbit autonòmic: Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
– Legislació de règim local: Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya i Llei 7/1987, de 4 d’abril, per a la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d’influència directa
1.2. Principis i determinacions de caràcter general
Els principis i les determinacions de caràcter general que configuren el PINFRECAT20 són els següents:
A) Aplicació dels criteris de gestió dels residus establerts en l’article 6 del TRLR d’acord amb el següent ordre de prioritats:
– La reducció de la producció dels residus i de llur perillositat, en les fases successives de disseny, producció, distribució i comercialització de béns, i de prestació de serveis.
– La reutilització dels residus.
– La recollida selectiva dels residus.
– El reciclatge i altres formes de valorització material dels residus, inclosa la utilització d’aquests per a la restauració paisatgística i topogràfica, fomentant l’aprofitament dels recursos que contenen.
– La valorització energètica dels residus la recuperació dels quals es dugui a terme amb un alt nivell d’eficiència energètica, d’acord amb les millors tècniques disponibles.
– La disposició del rebuig.
B) La planificació de les infraestructures d’acord amb els principis de proximitat i suficiència per a instal∙lacions de valorització de la fracció resta i de disposició del rebuig de residus municipals.
C) Limitació del rebuig i, en conseqüència:
– Assegurar la reducció del rebuig dins els límits establerts en les normes i en les recomanacions fixades tant en les directrius europees com en l’ordenament intern.
– Subjectar la disposició del rebuig dels residus al principi general de limitació a les fraccions residuals no susceptibles de valorització i que han rebut tractament previ, establert en l’article 16 del TRLR.
1.3. Competències administratives
A) Competències de la Generalitat
La Generalitat de Catalunya té competència per a formular i aprovar el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013‐2020, d’acord amb el TRLR i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
B) Competències locals
Els ens locals són els responsables de la gestió dels residus municipals en mèrits del que disposa, tant la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim local (LRBRL), com el TRLR. Així, l’article 86.3 LRBRL qualifica de servei essencial, la recollida, el tractament i l’aprofitament dels residus i el declara reservat als ens locals.
Igualment, l’article 42 del TRLR disposa que la gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi i que aquest, independentment o associadament, ha de prestar, com a mínim, el servei de recollida selectiva de transport, de valorització i de disposició del rebuig dels residus municipals.
2
Concretament, pel que fa a la recollida selectiva dels residus municipals, l’article 53 del TRLR conté les següents determinacions:
– Amb l’objectiu d’afavorir el reciclatge i la valorització material dels residus municipals tots els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva de les diverses fraccions de residus. Els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva fent servir els sistemes de separació i recollida que s’hagin mostrat més eficients i que siguin més adequats a les característiques de llur àmbit territorial.
– En el cas que els municipis de menys de cinc mil habitants de dret no puguin prestar el servei de recollida selectiva per sí mateixos o en col∙laboració amb altres municipis, la recollida selectiva pot ésser assumida pel consell comarcal o ens consorciat corresponent, d’acord amb la legislació de règim local aplicable a Catalunya.
– El lliurament separat de residus orgànics s’ha de dur a terme d’acord amb el pla de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica de l’àmbit territorial corresponent, pla que ha de ser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya.
C) Relacions de coordinació, cooperació i col∙laboració entre la Generalitat i els ens locals
La coordinació administrativa, que es materialitza mitjançant els principis de cooperació i col∙laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals de Catalunya, establerts a l’article 31.2. desè, de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, assoleix una gran importància en aquesta matèria pels següents factors:
– La proximitat existent entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals.
– L’atribució a ambdues administracions de competències de regulació i de gestió de residus.
– La realitat de l’estructura del govern local de Catalunya.
– L’establiment legal d’ambiciosos objectius en matèria de residus municipals, que afecten l’interès dels ens locals, però també al de la Generalitat.
El deure de col∙laboració és especialment pertinent en la gestió dels residus municipals, atesa la concurrència de diverses circumstàncies, de les que es destaquen les següents:
– Determinació per part de la normativa europea d’ambiciosos objectius de reutilització i valorització que requereixen un important esforç tècnic i de gestió, que pot suposar un encariment del servei a curt termini.
– Existència d’una estructura municipal molt fragmentada, que comporta que bona part dels municipis no tinguin capacitat econòmica o de gestió per abordar pel seu compte moltes de les inversions o de les actuacions requerides com a conseqüència del que exposa el paràgraf anterior.
1.4. Caràcter vinculant del Pla
El TRLR disposa en el seu article 6 que el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de gestió de Residus Municipals té naturalesa jurídica de pla territorial sectorial d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. L'article 19 d'aquesta Llei disposa que correspon a cada Departament elaborar els plans territorials sectorials de la seva competència i proposar‐ne la seva aprovació al Consell executiu.
Amb aquest Pla, el Govern de Catalunya coadjuva en l’acompliment dels principis de proximitat i autosuficiència de les instal∙lacions de valorització de fracció resta i de disposició del rebuig de residus municipals i a la racionalització de la despesa pública en matèria d’inversions en gestió de residus municipals.
Aquest Pla Territorial és una eina de desenvolupament del Pla territorial general de Catalunya i té com objectiu racionalitzar la planificació territorial de les instal∙lacions de gestió de residus municipals existents i de les noves instal∙lacions, amb la finalitat d'assolir la màxima autosuficiència de gestió en totes les zones del territori de Catalunya, tenint en compte les necessitats, els recursos disponibles i dèficits existents a cadascuna d'aquestes zones.
El TRLR específica el contingut que ha de tenir el Pla, i assenyala que ha de determinar els tipus d’instal∙lacions de gestió de residus municipals, com plantes de transferència, plantes de triatge, plantes de qualsevol tipus de tractament i instal∙lacions de disposició del rebuig dels residus municipals, que han de donar servei als diferents àmbits territorials i, si escau, establir‐ne la localització.
D’acord amb l’article 11.3 de l’esmentada Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de gestió de Residus Municipals s’ha d’adequar a les determinacions del Pla Territorial General de Catalunya i dels plans territorials parcials vigents.
No obstant això, el PINFRECAT20 té caràcter vinculant, en mèrits del que disposa l’article 8.3 del TRLR, de manera que el planejament general urbanístic s’ha d’adaptar a les determinacions contingudes en el Pla i, en els casos en què el planejament no s’hagi adaptat, es pot formular i aprovar un pla especial urbanístic d’acord amb el que estableix l’article 67.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
En concret, és vinculant als efectes de la planificació urbanística i de la classificació de sòl per part dels instruments de planejament urbanístic, la ubicació de les infraestructures que el PINFRECAT20 identifica i localitza de manera exacta o sobre les que preveu ampliacions.
En els casos en què el PINFRECAT20 no identifiqui amb exactitud la localització de les instal∙lacions per a la gestió de residus, es defineixen els criteris en base als quals es determinarà en el futur la localització de les infraestructures de nova construcció, mitjançant la formulació i aprovació del corresponent Pla especial. Aquestes directrius bàsiques són igualment vinculants pels planejament urbanístic que calgui tramitar. En concret, i sens perjudici d’altres determinacions, el caràcter vinculant abasta els següent extrems:
– Les determinacions sobre accessibilitat. En aquest sentit els plans especials que es formulin han de preveure les corresponents previsions sobre vialitat i sobre la seva execució.
– Distàncies respecte de nuclis urbans i d’altres activitats i serveis, que garanteixin la compatibilitat de la nova infraestructura amb els usos existents i l’entorn.
– Característiques geomorfològiques dels terrenys adequades per a la instal∙lació que es vol desenvolupar.
– Qualificació del sòl com a sistema de serveis tècnics o sistemes anàlegs, i/o classificació del mateix com a sòl no urbanitzable. En aquest darrer cas, la nova infraestructura no pot ser incompatible amb els valors naturals i paisatgístics que, si escau, siguin objecte de protecció per part del planejament general que hagi establert dita classificació com a sòl no urbanitzable.
– Els nous dipòsits controlats han de ser implantats, de forma prioritària, en zones degradades per activitats extractives sempre i quan es compleixin els requeriments tècnics de l’activitat.
3
En tot cas, cal tenir en compte que el planejament urbanístic ha de ser coherent amb les determinacions del Pla, a les quals s’ha d’adaptar i no pot contradir, sense perjudici que puguin ser desenvolupades directament mitjançant plans especials urbanístics, d’acord amb l’article 67,2 de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
D’acord amb el TRLR, l’aprovació d’un pla especial urbanístic habilita l’administració competent per executar les obres i les instal∙lacions corresponents, sense perjudici de l’exigibilitat de les llicències i les autoritzacions administratives preceptives i del que estableix la legislació sectorial.
1.5. Titularitat, naturalesa i requeriments jurídics
A) Titularitat i naturalesa jurídica
Les instal∙lacions de gestió de residus municipals tenen la qualificació de servei públic, amb independència de la seva titularitat, pública o privada, i de la gestió de la instal∙lació, directa o indirecta.
B) Autorització
La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, inclou dins del seu àmbit d’aplicació totes les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones, ja siguin de titularitat pública o privada. En aquest sentit, les instal∙lacions per a la gestió de residus se sotmeten al règim establert en aquesta Llei.
1.6. Procediment per a la formulació i aprovació del Pla Territorial Sectorial
Segons l’article 19 de la Llei 23/1983, de política territorial, la responsabilitat d’elaborar i tramitar el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de gestió de Residus Municipals 2013‐2020 és del Departament de Territori i Sostenibilitat, i en concret de l’Agència de Residus de Catalunya, que haurà de consultar als organismes adequats.
En el procés d’elaboració del PINFRECAT20 és obligada la participació i audiència dels ens locals afectats (article 58.2 LRBRL), i l’avaluació ambiental regulada en la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
Atès que el Pla ha d’ésser aprovat per Decret del Govern, la seva aprovació requereix els següents tràmits:
Respecte al contingut del Pla, aquest ha d’incorporar una Memòria ambiental que avaluï els seus efectes sobre el medi ambient. A tal efecte, cal:
– L’elaboració d’un document de referència, per part de l’administració amb competències en el medi ambient, elaborat a partir de les consultes que sigui necessari efectuar a les administracions i organismes públics afectats per raó de la matèria.
– L’elaboració d’un Informe de sostenibilitat ambiental, a partir del contingut del document de referència i el sotmetiment a un nou tràmit de consultes a les entitats i organismes públics afectats.
– El sotmetiment de l’Informe de sostenibilitat ambiental, juntament amb el document preliminar del PINFRECAT20, a un tràmit d’Informació pública per un període de 45 dies.
– L’elaboració de la Memòria ambiental i la seva incorporació a la documentació del Pla.
El projecte de Decret ha d’anar acompanyat de la següent documentació:
– L’acord de Govern pel qual s’acorda la formulació el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de gestió de Residus Municipals de Catalunya com a pla territorial sectorial.
– Una memòria justificativa, amb els estudis, els informes i els dictàmens pertinents sobre la necessitat de la iniciativa, sobre l’adequació de la norma als fins que es persegueixen i sobre el marc normatiu en què s’insereix.
– Una llista de les disposicions afectades i una taula de vigències en què es consignin expressament les disposicions que han de quedar totalment o parcialment derogades.
– Una Memòria econòmica sobre l’estimació del cost i l’impacte econòmic derivats de l’aplicació del Pla.
– Un informe jurídic preliminar on es comprovi que l’expedient disposa de la documentació preceptiva, s’avaluï l’adequació de la proposta al marc normatiu vigent i a les directrius de tècnica normativa i on s’indiqui si la iniciativa s’ha de sotmetre a consulta d’òrgans externs i als tràmits d’informació pública i audiència als interessats.
Així mateix, per tal d’iniciar el tràmit d’audiència interdepartamental, cal haver sol∙licitat l’informe d’impacte de gènere a l’Institut Català de les Dones.
Pel que fa a la tramitació de la disposició, cal tenir en compte que, d’acord amb la normativa i les Directrius de referència, cal dur a terme el tràmit d’audiència interdepartamental, el tràmit d’informació pública, el tràmit d’audiència a les entitats afectades per la nova regulació i demanar els informes preceptius pertinents.
El tràmit d’audiència interdepartamental s’ha de realitzar a través del fòrum del SIGOV, i s’ha d’incloure tota la documentació indicada anteriorment.
S’ha d’elaborar un document que reflecteixi les observacions i propostes realitzades pels departaments, la valoració d’aquestes i la indicació de les que s’accepten i de les que es rebutgen.
Finalitzada l’audiència interdepartamental s’ha de presentar la proposta al Consell Tècnic, amb caràcter previ als tràmits d’informació pública i audiència als interessats.
En la tramitació del projecte de Decret cal tenir present el dret de participació pública en l’elaboració de disposicions de caràcter general relacionades amb el medi ambient, d’acord amb la Llei 27/2006, de 18 de juliol, reguladora del dret d’accés a la informació ambiental, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
Pel que fa als informes preceptius, cal informe del Departament de Territori i Sostenibilitat del document amb les esmenes introduïdes.
4
2. OBJECTE
L’objecte del present document consisteix en el desenvolupament del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya, el qual ha de cobrir la planificació del període 2013–2020, en consonància amb el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013‐2020.
Aquest Pla Territorial Sectorial suposa el relleu i la reformulació de l’anterior Pla, el qual fou aprovat mitjançant el Decret 16/2010, de 16 de febrer, i es desenvolupa d’acord amb l’adaptació de la planificació al context general en el que es troba Catalunya, tant en termes normatius com pel que fa a les complexes condicions d’entorn socioeconòmic i financer.
És en aquest context en el qual es fa necessari reorientar i optimitzar el model de gestió de residus que es desenvolupa a Catalunya, i en aquest sentit el present Pla Territorial estableix les noves bases de model de gestió i distribució territorial, exposa la situació de les infraestructures existents i capacitats disponibles, determina en base a les prognosi els dèficits actuals i futurs, i estableix els criteris tècnics i instruments necessaris que es preveu desenvolupar per tal de fer front a la situació de la gestió territorial dels residus en l’escenari temporal planificat.
L’abast del PINFRECAT20 afecta fonamentalment a la gestió de la fracció Resta i la fracció orgànica de residus municipals (FORM), així com a les instal∙lacions de valorització energètica i de disposició del rebuig. En aquest sentit, pel que fa als dipòsits, queden afectats els de classe II, de residus no perillosos, mentre que en queden exempts els de classe I, per a residus inerts, i els dipòsits de classe III, per a residus perillosos.
5
3. EL MODEL DE GESTIÓ DELS RESIDUS A CATALUNYA
3.1. Bases del Model de Gestió. Directrius europees
La Directiva Marc sobre els residus (2008/98/CE) estableix el marc jurídic de la Unió Europea per a la gestió dels residus, proporcionant instruments que permetin la dissociació de la relació existent entre creixement econòmic i producció de residus, suposant una important evolució i modernització de la política de residus.
Els principis bàsics per al seu desenvolupament giren entorn a la protecció de la salut humana i del medi ambient, orientant la política de residus segons el principi de jerarquia en la producció i vies de gestió dels mateixos, i maximitzant l’aprofitament dels recursos de forma que es minimitzin els impactes associats a la gestió.
De la mateixa manera, les mesures que siguin adoptades per a la gestió dels residus han de ser coherents amb les estratègies per a la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta també ha de ser doncs, una de les principals prioritats pel que fa a les polítiques ambientals tenint en compte que existeix un potencial significatiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al sector dels residus.
D’altra banda, la visió dels residus en tant que recursos permet incorporar els elements bàsics de l’economia circular i verda en el nostre dia a dia, contribuint a la generació de llocs de treball, estalvi de matèries primeres i d’energia, i generació de riquesa associada a l’activitat de gestió d’aquests residus.
Tot seguit, s’estableixen alguns dels trets principals del Model:
A) Jerarquia de gestió
Referent a la jerarquia de gestió de residus, el desenvolupament de polítiques i legislació en matèria de residus ha d’orientar–se d’acord amb el següent ordre de prioritats:
1. Prevenció
2. Preparació per a la reutilització
3. Reciclat
4. Altres tipus de valorització, inclosa l’energètica
5. Eliminació
Aquesta jerarquia ha de servir, doncs, de referència sempre que no es justifiqui un ordre de prelació diferent mitjançant un anàlisi de cicle de vida sobre els impactes, tenint en compte principis generals de precaució i sostenibilitat, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos així com altres impactes sobre la salut humana, econòmics i socials, i d’acord amb la normativa establerta.
B) Suficiència i proximitat
Sense perjudici de l’aplicació de la jerarquia de gestió, la qual ha de prevaler, cal establir una xarxa integrada d’infraestructures per al tractament i la valorització de residus com la fracció Resta i la FORM, així com per a la valorització energètica i la disposició del rebuig.
Aquesta xarxa ha de permetre la valorització dels residus i, en cas que no fos possible, la seva eliminació en instal∙lacions adequades i properes, que donin servei a una zona territorial concreta, que utilitzin tecnologies i mitjans idonis en cada cas per assegurar un elevat nivell de protecció de la salut pública i del medi ambient.
Es considera en termes generals més adequat l’agrupació d’un àmbit territorial determinat per aconseguir una millor economia d’escala, si bé en casos concrets es pot justificar com a més raonable apostar per instal∙lacions més petites i descentralitzades distribuïdes pel territori.
C) Prevenció
Les Administracions Públiques, en els seus respectius àmbits competencials, han d’establir programes de prevenció de residus en els quals es fixin objectius de prevenció, de reducció de la quantitat de residus generats i de reducció de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants.
La prevenció ha de permetre reduir de forma important la necessitat d’inversió en noves capacitats en infraestructures de tractament.
D) Preparació per a la reutilització, reciclat i valorització
En atenció als principis de foment de la reutilització i el reciclat d’alta qualitat s’establiran mesures com els llocs d’emmagatzemat de residus susceptibles de reutilització i el suport a xarxes i centres de reutilització. També s’impulsaran el mercat dels productes fabricats amb materials reciclats i el foment de la reutilització mitjançant els criteris de contractació pública.
La recollida separada (selectiva) de residus és clau en el Model de Gestió de Residus Municipals a Catalunya, i en aquest sentit, es preveu ampliar el seu desplegament en la mesura del possible també a d’altres fraccions, així com millorar l’eficiència en la recollida d’aquelles fraccions ja implantades, tant en quantitat com pel que fa a la seva qualitat.
Cal promoure especialment la recollida selectiva de circuits comercials i de grans productors, fomentant les vies per aconseguir uns majors índex de valorització dels residus, i amb l’objectiu de maximitzar la recuperació de recursos de qualitat.
E) Biorresidus
L’estratègia sobre els biorresidus és un dels trets fonamentals de la planificació territorial. El Model de Gestió preveu entre altres les següents polítiques pel que fa a aquesta fracció:
– Completar el desplegament i millorar l’eficiència de la recollida separada dels biorresidus per ser destinats a processos de compostatge o de digestió anaeròbia, incloent tant els biorresidus generats a les llars (FORM) com els de grans generadors i també els residus vegetals.
– Avançar cap a un tractament dels biorresidus que prengui en consideració les diferents qualitats de biorresidus que reben les instal∙lacions, portant a terme, sempre que sigui possible, el tractament diferenciat de fluxos de biorresidus de diferent qualitat (diferent nivell d’impropis), amb l’objectiu de vetllar per la qualitat dels materials reciclats.
6
– Assegurar el tractament, en qualsevol cas, en infraestructures en les que s’eviti la barreja amb altres fluxos de residus barrejats (principalment Fracció Resta), amb respecte de les prescripcions tècniques que permetin un correcte tractament assegurant la qualitat del producte final.
– Aprofitar, si s’escau, sinèrgies amb instal∙lacions de tractament de la fracció Resta, de forma que en base a un disseny flexible dels processos, es pugui fer front a diferents escenaris de generació i recollida selectiva, minimitzant així la necessitat de noves infraestructures i optimitzant l’aprofitament de les inversions fetes. Això comporta la necessitat de concebre les instal∙lacions atenent els requisits de tractament específic de cadascun dels fluxos, garantint el tractament completament diferenciat.
– Promoure el compostatge domèstic i comunitari, com a complement de la recollida selectiva de FORM, sempre que es justifiqui la descentralització com la via més adequada per a la gestió, i la població i administracions locals estiguin implicades en el model. Es potenciaran les plantes de compostatge descentralitzades en entorns habitualment rurals i disseminats, utilitzant sistemes tecnològics adequats i senzills per al tractament de fluxos de biorresidus d’alta qualitat.
– Expansió de l’ús del compost produït a partir de biorresidus, de forma ambientalment segura en el sector agrícola, la jardineria o altres activitats de regeneració de sòls, aconseguint efectivament la substitució d’altres esmenes orgàniques i fertilitzants minerals i la millora de la qualitat del sòl.
F) Valorització energètica
Els processos de valorització energètica han de ser fomentats, sempre que sigui possible, per davant dels sistemes d’eliminació.
Es processos de valorització energètica inclouen principalment l’aprofitament del biogàs obtingut de fluxos de residus orgànics, la incineració i l’ús de combustibles derivats dels residus (CDR/CSR) com a substitut de combustibles fòssils en determinats processos productius.
Caldrà atendre al potencial d’aprofitament d’altres combustibles alternatius derivats dels residus, com el dièsel sintètic, el metanol o l’etanol, materials d’alt valor afegit que poden suposar la consolidació de determinats processos tecnològics emergents, actualment en fase de desenvolupament. Aquests processos poden aportar una via important per aconseguir treure un major profit d’alguns fluxos de materials de rebuig que actualment es destinen a eliminació.
En l’actualitat, la incineració de residus a Catalunya és la que centralitza la major part dels processos tèrmics de tractament de residus, mitjançant les plantes ubicades a Sant Adrià de Besòs, Mataró, Tarragona i Girona. S’hi ha de sumar la instal∙lació d’incineració de residus perillosos de Constantí.
En aquest sentit, es defineix com a actuació prioritària la conversió de les instal∙lacions d’incineració existents en sistemes de valorització energètica, donant compliment als criteris que són definits a la Directiva Marc (98/2008/CE) per a poder ser processos considerats com a operació de valorització.
D’aquesta forma, si bé el context i les necessitats de gestió actuals no fan preveure la necessitat d’ampliar el nombre d’instal∙lacions d’incineració a Catalunya, sí que s’ha de prioritzar la seva millora.
G) Disposició final
Aquells residus que ja no puguin ser sotmesos a processos de valorització, han de ser eliminats de forma segura, de manera que es garanteixi la protecció de la salut humana i de l’entorn. En aquest sentit, els residus han de ser sempre sotmesos a tractament previ a la seva disposició, evitant la deposició directa en dipòsits controlats de matèria orgànica biodegradable (biorresidus, residus vegetals, paper i cartró, etc.), amb l’única excepció que aquest tractament no sigui tècnicament viable o no quedi justificat per raons de protecció de la salut humana o del medi ambient.
Així doncs, el criteri del cost econòmic de la gestió no pot ser en cap cas argumentació per evitar el tractament previ a l’eliminació.
S’estableixen, mitjançant l’annex 5 Prescripcions per al desenvolupament d’infraestructures del PINFRECAT20, els criteris per a dur a terme els tractaments que hauran de ser tinguts en compte a l’hora de tramitar els projectes i les corresponents autoritzacions administratives.
H) Mesures i instruments econòmics
Es preveu l’establiment i/o ampliació de mesures econòmiques, financeres i fiscals per tal de fomentar les millors vies de gestió de residus d’acord amb la jerarquia establerta, i en aquest sentit, per la prevenció de residus, la preparació per a la reutilització, la recollida selectiva, el foment del reciclatge i dels mercats de productes reciclats i altres vies que permetin una contribució neta a la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
És en aquest sentit fonamental l’estratègia d’evolució del cànon sobre la disposició del rebuig, el qual ha d’evolucionar de forma que es pugui promoure l’equilibri dels costos territorials derivats de la recollida i del tractament dels residus, així com per poder disposar d’un fons econòmic que faciliti l’accés dels ens locals al finançament de noves actuacions en infraestructura per resoldre els dèficits que són identificats en el PINFRECAT20.
A l’hora d’aplicar instruments com el cànon, s’haurà de parar especial atenció a la implantació de processos de tractament previ a la disposició dels residus en dipòsits, donada la situació actual de desequilibri territorial pel que fa a la gestió dels dipòsits controlats.
Els instruments econòmics es tracten de forma més detallada en la Memòria Econòmica inclosa en aquest Pla Territorial.
3.2. Esquema del Model de Gestió
L’esquema que es presenta a continuació representa de forma gràfica els trets principals del Model de Gestió:
7
PREVENCIÓ
GENERACIÓ DE RESIDUS DOMÈSTICS I COMERCIALS
PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ
RECOLLIDA SELECTIVA
FORM ENVASOS VIDRE PAPER I CARTRÓ RESTA
ALTRES RECOLLIDES
COMERCIALS
VOLUMINOSOS
DEIXALLERIES
ALTRES FRACCIONS
PLANTA DE TRACTAMENT
BIOLÒGIC (Compost. / D. Anaerobia)
PLANTES DE CLASSIFICACIÓ (Triatge) PLANTA DE TRACTAMENT
MECÀNIC I BIOLÒGIC
TRACTAMENTS ESPECÍFICS
COMPOST DE QUALITAT
PREVENCIÓ
REUTILITZACIÓ
RECICLAT MATERIALS
RECICLABLES BIOESTABILITZAT
INCINERACIÓ
MATERIALS RECICLATS
REBUIG COMBUSTIBLES DERIVATS DE RESIDUS (CSR / DIÈSEL / ETANOL / METANOL)
VALORITZACIÓ ENERGÈTICA
DIPÒSIT CONTROLAT ELIMINACIÓ
BIOGÀS
3.3. El P
El ProgramPRECAT20) programa, Gestió de RCatalunya (de residus residus. D’ala gestió de
Programa Ge
ma General es desenvoels anteriorResidus Ind(PROGROC).de Catalunyaquesta manels diferents
eneral de Pr
de Prevencolupa en parrs Programaustrials de . L’objectiu ya basats ennera, es vol fluxos mate
revenció i G
ció i Gestióral∙lel a la ra de Gestió Catalunya (d’aquest non l’origen deenfortir la cerials indepe
estió de Res
ó de Residuredacció delde Residus PROGRIC) i ou marc pro generació, condició delendentment
sidus i Recu
s i Recurso PINFRECATMunicipals Programa dgramàtic ésen un únic residu comt del seu ori
ursos de Cata
os de CatalT20. El nou del Catalunde Gestió ds integrar elprograma b a recurs, aigen de gene
alunya 2013
unya 2013‐PRECAT20 inya (PROGRde Residus ds anteriors basat en els ixí com les seració.
3–2020
‐2020 (en entegrarà, enREMIC), Progde la Constrprogrames fluxos matesinèrgies exi
endavant, n un únic grama de rucció de de gestió erials dels stents en
Ba
Addiciestratèprogra
A) La
S’haltr
1 Jede infoseg
ases del nou
onalment aègies europama. Aquest
necessitat
a de minimres formes d
erarquia de gequi contam
ormació; prinuretat; princ
u enfocamen
als principis pees,1 s’han tes premisse
de maximitz
itzar la gende valoritzac
estió; sosteniina paga; prncipi de propipi de suficièn
nt del PRECA
i bases dedefinit une
es són:
zar la reintr
neració de rció.
ibilitat en el rincipi de prporcionalitat; ncia econòm
AT20
l model de s premisses
roducció de
esidus, a la
cicle de vida;roximitat; prprincipi de sica; principi d
gestió delss que s’han
recursos pr
a vegada qu
; principi de principi de susubsidiarietatde protecció
s residus qude conside
rocedents de
e s’increme
precaució; pruficiència; prt; principi dei regeneració
ue vénen derar en tot e
els residus e
enta la seva
rincipi de resrincipi de tre responsabiló del sòl, i sim
onats per lel procés de
en l’econom
reutilitzaci
ponsabilitat dansparència itat compart
mplicitat tecno
8
a normativae redacció d
mia.
ió, reciclatg
del productoi d’accés a
tida; principi ològica.
a i del
e i
r o la de
En aquest d’ampolla:
B) L’adopc
En un contque en la veconòmic qambiciososdiferents rediverses ac
Al mateix tdiverses hip
C) La integ
Entre les pr
− l’efla rper
− l’úsges
− la masso
sentit, l’evo
ció de políti
text econòmvaloració deque poden t en un escesidus a la tuacions pre
temps, per tpòtesis o es
gració d’altr
rincipals pol
ficiència en recerca i la rjudicials per
s d’instrumetió dels resi
mitigació dociats a la g
olució cap a
ques ambic
mic com l’ace les actuacitenir cadasccenari compsituació ecoevistes.
tal de gestiocenaris d’ev
res polítique
ítiques tran
l’ús dels recinnovació er al medi am
ents econòmdus;
el canvi cliestió dels re
a una econo
cioses en el c
ctual, on noons que hacuna de les plex i incertonòmica i, a
onar la incevolució econ
es transvers
sversals ting
cursos, mitjn els àmbits
mbient i la co
mics que pe
imàtic a traesidus i a l’a
omia dels r
context eco
es preveuen de desplemateixes. At. En aquesa la vegada,
rtesa associnòmica.
sals en els c
gudes en co
ançant uns s de la prevonversió del
rmetin inter
avés de la profitament
recursos de
onòmic actu
en grans incegar el PRECAixí, el contt sentit, ca, realitzar u
iada al cont
ontinguts d
mpte en l’e
models de venció i recis residus en
rnalitzar els
prevenció t energètic d
caràcter cí
al i dels pro
crements deCAT20, es faext econòml conèixer lna anàlisi d
text econòm
el Programa
laboració de
producció i clatge dels n recursos;
costos exte
de l’emissiódels mateixo
íclic, plantej
opers anys.
els recursos ci una refle
mic comportala sensibilitde sensibilit
mic, el nou P
a.
el PRECAT20
consum sosresidus, l’el
erns associa
ó de gasos os;
ja els següe
disponiblesexió entorn a plantejar at de la geat econòmi
PRECAT20 p
0 destaquen
stenibles, elliminació de
ats a la gene
d’efecte h
ents colls
s, precisa l’impacte objectius estió dels ca de les
parteix de
:
suport a e subsidis
eració i la
ivernacle
−
D) L’a
Per taPRECAaquestque, d
E) El
La plapermesimilarprepartambétipolog
i l’impulsd’oportunmercats g
aprofitamen
al d’aprofitaAT20 ha parttes sessionsdesprés, han
tractament
nificació intetre l’aprofitr. Per a cadració per a é es definiragies de gene
s de l’econitats d’innovlobals.
nt de l’exper
ar l’expertetit de la reals s’ha realitz estat avalu
de la inform
tegral de latament inteda flux matla reutilitzaan objectius eradors.
ResidResidResidResidResidResidResidEnvasHidroPiles, PneumResidResidResidVehicLlots iResidDissolResidCendrResidAmian
*Fluxos
nomia verdvació difusa
riència dels
esa del perslització de tazat una refleades per la
mació per fl
gestió de tegral de les terial es deació, valoritz i actuacion
FLUXO
us de paper ius de vidre us de plàsticus metàl∙licsus orgànics bus químics dius de fusta sos* ocarburs i resiacumuladorsmàtics us minerals i us sanitaris*us tèxtils cles fora d'ús*i absorbents*us mesclats*lvents usatsus àcids, alcares i residus dus de pinturent s transversals
a a través, i el millor
tècnics de l
sonal tècnicallers particexió sobre cDirecció de
uxos mater
tots els resisinèrgies asfiniran objezació materns transversa
OS DE RESIDU
cartró
biodegradableversos i resid
idus carbonos i residus am
escòries
* *
alins i salins de rentat de ges, tintes, tòn
s (afecten a d
s de la reiposicionam
l’ARC per a
c de l’Agènipatius en rcada flux, i sl’Agència de
rials de resid
idus indepessociades a ectius, instrrial i altres fals o comun
US PREVISTO
es; SANDACHdus de reacci
sos mb mercuri;*
gasos ners i adhesiu
diversos fluxo
ndustrialitzaent possible
la redacció
ncia de Reselació als di’han elabore Residus de
dus.
endentment l’administrauments i aformes de vns per a tot
OS – PRECAT2
ó
RAEE i produ
us
os materials)
ació de l’ee de les emp
del Program
sidus de Caferents fluxrat propostee Catalunya.
del seu oració dels fluctuacions evalorització ts o diversos
20
uctes derivats
economia, lpreses de Ca
ma.
atalunya, l’eos materialses d’objectiu
igen de genxos materiaen matèria i eliminaciós fluxos de
s*
9
l’aprofitameatalunya en
elaboració ds previstos. us i actuacio
neració, ha als de caràctde prevencó. Així materesidus, o p
ent els
del En ons
de ter ió, eix, per
10
3.4. La distribució del territori a efectes de gestió.
Un cop establerts els diferents criteris que defineixen el Model de Gestió, i que han de ser desenvolupats mitjançant el PRECAT20, cal establir la forma com es distribueix el territori català a efectes del repartiment de la gestió dels residus en infraestructures.
Per la determinació de la divisió del territori es tenen en compte diferents aspectes que s’esmenten a continuació:
– Les infraestructures existents: es considera una de les principals prioritats del present Pla Territorial aconseguir el millor aprofitament possible de les potencialitats de les infraestructures existents. Així mateix, cal preveure la seva ampliació o millora abans d’implantar‐ne de noves, sempre que això sigui tècnicament i ambientalment viable.
– La diversificació de l’oferta de tractaments: l’ampliació dels àmbits territorials de gestió ha de permetre la coexistència de més d’una infraestructura de gestió per a un mateix àmbit, fet que permeti una certa competència que afavoreixi l’optimització dels tractaments i també dels costos derivats de la gestió.
– La proximitat i suficiència: aquests principis generals bàsics s’han de considerar dins de la racionalitat del fet que, en el context actual, no sempre cal ni es pot disposar d’infraestructures per al tractament de totes les fraccions a cada municipi o cada comarca. Per tant, sempre que hi hagi bona comunicació i temps de trànsit raonables cal promoure la gestió mitjançant transferència dels residus a una instal∙lació propera. Pot però justificar‐se en determinats àmbits rurals i amb dispersió de petits nuclis la promoció de petites instal∙lacions descentralitzades que puguin treballar en xarxa de forma cooperativa.
– La capacitat associativa: es considera en termes generals la realitat històrica associativa en matèria de gestió de residus entre els ens locals del territori. Això ha de permetre mantenir algunes solucions ja existents, així com facilitar futures associacions que permetin una concentració en la gestió que faci més viable la creació de noves infraestructures en una zona concreta.
– Reducció de la disposició en dipòsits: el repartiment i planificació d’infraestructures de valorització ha de permetre reduir progressivament les quantitats destinades a disposició, allargant la vida útil dels dipòsits existents i evitant la implantació de nous a curt termini.
Aquest Pla Territorial determina per a tots els àmbits que hi són descrits, de forma separada, les infraestructures existents i les que es troben en tràmit per a la seva execució per a dur a terme les diferents operacions de tractament. D’altra banda, s’estableix també mitjançant les diferents prognosis de generació de residus, els dèficits d’infraestructures de forma territorialitzada, així com els mecanismes que han de permetre afrontar les solucions per cobrir els esmentats dèficits.
D’acord amb aquests principis generals es preveu un únic nivell de divisió territorial, que agrega diverses comarques, que haurà de ser amb caràcter general autosuficient en el tractament de la fracció Resta, la FORM i la gestió del rebuig dels tractaments dels residus municipals.
Les cinc zones són:
Zona 1. Regió metropolitana i entorn.
Zona 2. Comarques de Girona i centre.
Zona 3. Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Zona 4. Comarques de Ponent.
Zona 5. Comarques del Pirineu i Pre‐Pirineu.
La composició de les quals, inclouen els següents territoris:
– Zona 1. Regió metropolitana i entorn.
Alt Penedès Anoia Àrea Metropolitana de Barcelona Bages Baix Llobregat (no AMB) Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental
– Zona 2. Comarques de Girona i centre.
Alt Empordà Baix Empordà Garrotxa Gironès La Selva Osona Pla de l’Estany Ripollès
– Zona 3. Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca de Barberà Montsià Priorat
11
Ribera d’Ebre Tarragonès Terra Alta
– Zona 4. Comarques de Ponent.
Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell
– Zona 5. Comarques del Pirineu i Pre‐Pirineu.
Alt Urgell Alta Ribagorça Berguedà Cerdanya Pallars Jussà Pallars Sobirà Solsonès Val d’Aran
El següent mapa reflecteix la distribució del territori català a efectes de gestió de residus en cinc grans zones:
ZONA 1. REGIÓ METROPOLITANA I ENTORN
ZONA 2. COMARQUES DE GIRONA I CENTRE
ZONA 3. COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
ZONA 4. COMARQUES DE PONENT
ZONA 5. COMARQUES DEL PIRINEU I PRE‐PIRINEU
4. DIA
4.1. Esta
A la taula s2012.
L’any 2012 residus per
A 2012 s’hresidus mu
AGNOSI DE
at de situac
següent es
la recollidar habitant ba
an generat nicipals ha d
SITUACIÓ
ió de la gest
mostra l’evo
selectiva baixa i es situ
3.731.436 disminuït en
Dades en tone
HABITANTS
AUTOCOMPOS
FRACCIÓ ORG
PODA
PAPER i CART
VIDRE
ENVASOS LLE
VOLUMINOSO
RAEES
FERRALLA
OLIS VEGETA
TÈXTIL
RUNES
REPQ
ALTRES RECO
TOTAL RSB
% RSB/RM
A TMB DE LA
A DIPÒSIT CO
A INCINERAC
Subtotal DC +
TOTAL FRACC
% FRTOTAL/RM
TOTAL RM
RATI (kg/hab*d
COMPAR
REC
OLL
IDA
SEL
ECTI
VA B
RU
TA (R
SB)
FRA
CC
IÓ R
ESTA
GEN
ERA
C
ACTUAL. E
tió de residu
olució de le
ruta dels rea en 1,35 kg
tones de ren un 7,73% t
s
STATGE
GÀNICA
TRÓ
EUGERS
OS+FUSTA
ALS
OLLIDES SELECTIV
RESTA
ONTROLAT (DC)
IÓ (INC)
INC
CIÓ RESTA
dia)
RATIVA GENE(valors
STAT DE LE
us a Catalun
es dades de
sidus municg/hab./dia.
esidus muniot i que la p
2012
7.570.9
TOTAL
5.105
384.136
99.178
318.020
169.116
135.289
163.548
19.996
6.224
1.155
6.653
122.491
1.828
VES 25.018
1.457.764
39,07
1.129.135
882.235
262.300
1.144.536
2.273.672
60,93
3.731.436
1
ERACIÓ DE Rdisponibles
ES INFRAES
nya. Resum
generació d
cipals arriba
cipals. Resppoblació ha i
2011
908 7.539.61
TOTAL
5,80 -
6,28 411.770,0
,02 104.626,1
,39 408.541,5
6,71 180.740,8
,31 137.012,6
,78 185.444,8
6,83 24.897,7
4,32 8.993,5
5,47 1.076,7
,85 10.216,6
,81 135.872,2
,63 1.975,4
,43 30.891,0
4,62 1.642.059,5
7% 40,62%
5,86 857.307,4
5,57 1.064.038,0
,87 480.707,4
6,44 1.545.761,4
,30 2.402.740,9
3% 59,38%
6,92 4.044.800,4
,35 1,4
RESIDUS MUNa 29 de juny 2
STRUCTURE
estadístic 2
de residus m
fins al 39,0
pecte l’any incrementat
18
% TOTAL/RM
05 10,29%
19 2,66%
52 8,52%
81 4,53%
63 3,63%
83 4,38%
77 0,54%
52 0,17%
77 0,03%
64 0,18%
23 3,28%
47 0,05%
09 0,67%
52 39,07%
%
49 30,26%
00 23,64%
49 7,03%
41 30,67%
96 60,93%
%
48
47
NICIPALS 2012013)
ES
2012.
municipals e
07%, mentre
2011, la get un 0,42%.
VARIACIÓ SOBRE 2010
0,42%
-6,71%
-5,21%
-22,16%
-6,43%
-1,26%
-11,81%
-19,68%
-30,79%
7,31%
-34,87%
-9,85%
-7,43%
-19,01%
-11,22%
31,71%
-17,09%
-45,43%
-25,96%
-5,37%
-7,75%
-8,17%
1/2012
entre els an
e que la gene
eneració del
ys 2011 i
eració de
total de
L’any 2011. disminmenys
2012 a CataL’índex de nució de 1,6s acusada qu
alunya s’hanrecollida se6 punts respue la dismin
n recollit selectiva brutpecte a l’anyució de la ge
lectivamenta es situa ey anterior. Neneració tot
t 1.457.764 en el 39,07%No obstant tal dels resid
tones de re% del total dd’això, la didus municip
esidus, un 1de residus gisminució dals.
1,22% menygenerats, que la recollid
12
ys que a l’aue suposa uda selectiva
ny na és
La recollida2012 s’hand’aquesta f
416 municcapacitat dmatèria org
La recollidatones.
La quantitauna dismin
La recollida135.289 ton
a selectiva b recollit 384fracció dels
cipis realitzedels composgànica.
a selectiva d
at total de vució del 6,4
a selectiva bnes
bruta de la m4.136 tonesresidus.
en l’auto‐costadors, es c
el paper i ca
vidre recollit3 %.
bruta d’enva
matèria orgàs de matèria
ompostatgecalcula que
artró ha dism
t l’any 2012
asos lleuger
ànica (FORMa orgànica i
, tant indiva l’any 201
minuït un 22
és de 169.
s ha dismin
M) ha dismin730 munici
vidual com 12 es van g
2,16% respe
117 tones, d
uït un 1,26
nuït un 5,47ipis presten
comunitarestionar d’a
ecte de l’any
dada que su
% respecte
7% respecte el servei d
i. Consideraquesta ma
y anterior. S
uposa respe
de l’any an
de l’any ane recollida
ant el nomnera 5.106
’han recollit
cte de l’any
nterior. S’ha
nterior. Al separada
mbre i la tones de
t 318.020
y anterior
an recollit
A l’anyvolumde ma
y 2012 es cinosos. Aquterials valuo
constaten nuesta tendènosos que es
notables disncia és pot produeixen
minucions eatribuir, persobre tot a
en algunes r una banda les grans ci
fraccions rea a una retrautats.
ecollides, coacció del co
om el papernsum, i per
13
r i els residr l’altra a fu
dus rts
Respecte a anterior.
La gestió dprimari. Me2012 ja ha
A les plante
D’aquestes43% corresprocedènci
De les 2.14d’incinerac
la gestió de
e la fracció entre a l’anestat del 49
es de tractam
1.144.537 tsponen a rea de netege
46.624 toneió i 1.539.91
e la fracció
resta seguey 2011 el 39,7%.
ment finalist
tones o el 5buig de plaes viàries, de
es destinade11 tones, el
Resta, l’any
eix la tendèn35,7% de la
ta han entra
3% són fracntes de trace platges, et
es a instal∙la72%, a dipò
y 2012 es va
ncia de dismfracció rest
at un total d
ció resta senctament de c.
acions finaliòsits controla
an gestionar
minució de lta es destina
de 2.146.624
nse tractamresidus mu
istes, 606.7ats.
r 2.273.867
es entradesava al tract
4 tones de re
ent previ (dunicipals, i 8
14 tones, e
tones, un 5,
s a dipòsit cament mecà
esidus.
destí primari85.151 tones
el 28%, s’ha
,3% menys
ontrolat comànic‐biològi
i). 915.937 ts, el 4%, só
n destinat a
que l’any
m a destí c, a l’any
tones o el n residus
a plantes
La rec(FORMselectiprimar
En basla reco
L’any 2de pap
Del totFORM
collida selecM), del vidrivament es ri sigui valor
se el que s’hollida selecti
2012 cada cper/cartró,
tal recollit d, el 94% pel
ctiva neta ere, del papcalcula la rrització o dis
ha exposat, liva bruta ha
ciutadà ha lli22,3 kg de v
de cada fracpaper i cart
CA
AUTOCOMP
FRACCIÓ O
PODA
PAPER i CA
ENVASOS L
VIDRE
VOLUMINOS
FERRALLA
OLIS VEGET
TÈXTIL
RAEES
RUNES
REPQ
ALTRES RE
TOTAL
GENERACIÓ
es calcula reper i dels erecollida selsposició fina
la mitjana d estat del 39
iurat als sistvidre, i 17,9
ció, la recoltró, el 98% p
ANY 2012
ATALUNYA
POSTATGE
ORGÀNICA
ARTRÓ
LLEUGERS
SOS+FUSTA
TALS
ECOLLIDES SELECT
Ó RM 2012
estant del tenvasos lleuectiva neta al.
e recollida s9%.
temes de rekg d’envaso
lida selectivpel vidre i el
RecolliSelectiv
3
3111
1
TIVES
1.4
3
R. SELE
total de la ugers, els itenint en c
selectiva net
collida selecos lleugers.
va neta (desl 69% pels e
da a (t)
% fracció RSB/RM
5.106 0,14%
384.136 10,29%
99.178 2,66%
318.020 8,52%
35.289 3,63%
69.117 4,53%
63.549 4,38%
6.224 0,17%
1.155 0,03%
6.654 0,18%
19.997 0,54%
22.492 3,28%
1.829 0,05%
25.018 0,67%
457.765 39,07%
3.731.437
ECTIVA BRUTA
recollida sempropis. Pcompte la in
ta de Catalu
% IMPROP
(mitjana po
FORM: 14,8
PAPER i CA
VIDRE: 2,0%
ENVASOS L
ctiva 51,4 kg
comptant envasos.
Criteri Recollida
Selectiva Neta
% 100,0%
% 85,2%
% 100,0%
% 94,0%
% 69,1%
% 98,0%
% 71,0%
% 100,0%
% 100,0%
% 100,0%
% 100,0%
% 43,0%
% 100,0%
% 30,2%
% -
R. SELE
electiva brutPer a les anformació d
unya es situa
IS
onderada a C
8%
ARTRÓ: 6,0%
%
LLEUGERS: 3
g de fracció
ls impropis)
Recollida Selectiva Neta (t)
% recsele
ne
5.106 0
327.438 8
99.178 2
298.939 8
93.485 2
165.734 4
116.120 3
6.224 0
1.155 0
6.654 0
19.997 0
52.671 1
1.829 0
7.543 0
1.202.073 3
3.731.437
ECTIVA NETA
ta de la fraltres fracciodisponible se
a en el 32,2%
Catalunya a
0,9%
orgànica (FO
ha estat de
collida ctiva
eta
0,14%
8,78%
2,66%
8,01%
2,51%
4,44%
3,11%
0,17%
0,03%
0,18%
0,54%
1,41%
0,05%
0,20%
2,21%
14
acció orgànons recollidegons el de
%, mentre q
2012)
ORM), 42,0
el 85% per a
ica des stí
ue
kg
la
15
A Catalunya, la generació de residus municipals a 2012 s’ha situat en 492 kg/hab./any, valor molt similar a la mitjana europea de 2011 (503 kg/hab./any).
LA PETJADA DE CARBONI DE LA GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA 2012
Emissió total
1.602.720 tCO2 eq/any
Estalvi derivat de la gestió
770.763 tCO2 eq/any
Petjada de carboni 2012
831.957 tCO2 eq/any
En la gestió dels residus municipals, Catalunya te una petjada de carboni un 64% inferior a la de gestió de residus a Espanya.
La petjada de carboni relativa a la gestió de residus a Catalunya contribueix en un 6% a la petjada de la gestió de residus a Espanya, mentre que el pes de Catalunya, per població, representa el 18%.
16
4.2. Estat de situació de les infraestructures de tractament.
En aquest apartat es fa una diagnosi sobre l’estat de situació de les infraestructures de tractament dels residus municipals, més concretament de les instal∙lacions de tractament mecànic i biològic (TMB) de la fracció Resta, de tractament biològic la FORM, de valorització energètica i dels dipòsits controlats de classe II.
L’objectiu de la diagnosi és reflectir l’estat actual així com identificar les mancances que puguin tenir aquestes instal∙lacions per tal de poder considerar‐les amb garantia de servei d’acord amb les seves capacitats de gestió.
En aquelles plantes on s’ha detectat una determinada problemàtica, de forma general el PINFRECAT20 ha de recollir‐la per tal de ser considerada en el futur a l’hora de determinar la idoneïtat de les actuacions de millora i optimització de les instal∙lacions existents.
A partir de la informació recopilada s’ha realitzat una anàlisi individual en format de fitxes, recollides a l’annex 2 Recull de les infraestructures existents del PINFRECAT20, per a cadascuna de les instal∙lacions existents. En aquestes fitxes s’enumeren algunes de les característiques principals bàsiques de cada instal∙lació, d’acord amb les seves autoritzacions administratives, com la capacitat de tractament, els processos que intervenen, dades de l’autorització administrativa, etc. Tanmateix s’inclou la determinació dels dèficits o mancances rellevants en cas que s’hagin identificat, així com un reportatge fotogràfic de la seva situació actual.
En qualsevol cas, més enllà de les mancances o dèficits que siguin identificats en el PINFRECAT20, la determinació d’actuacions de millora en instal∙lacions existents ha de respondre als següents criteris bàsics:
– Intervencions per aconseguir que les capacitats reals s’ajustin de forma tècnicament adequada a les capacitats autoritzades.
– Necessitats d’adaptació de les plantes al canvi de les característiques i diversitat de qualitat dels residus a tractar, així com a canvis d’escenaris de generació de diferents fraccions, al seu àmbit de servei.
– Promoció de la preparació per a la reutilització i aspectes de seguretat, com és el cas de les millores en deixalleries.
– Increments dels índex de valorització material i eficiència energètica, disminucions de la generació de rebuigs a eliminació i les millores de la qualitat dels productes finals obtinguts.
– Reduccions dels impactes associats al tractament.
En referència a la justificació dels aspectes d’impacte ambiental, es tindrà en compte la millora en termes d’estalvi d’emissió de GEH, mitjançant la justificació d’acord amb l’eina CO2ZW desenvolupada per SOSTENIPRA, Sostenibilitat i Prevenció de Residus, per al càlcul de la petjada de carboni de la gestió dels residus.
Per aquelles instal∙lacions en les quals ja s’identifiquen dèficits o determinades mancances, s’inclou una valoració econòmica estimativa de les inversions necessàries al document Memòria Econòmica del PINFRECAT20.
Les instal∙lacions de les quals s’incorpora la diagnosi en el present Pla Territorial són:
– Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta.
– Instal∙lacions de tractament biològic de la FORM.
– Instal∙lacions d’incineració.
– Dipòsits controlats de classe II – de residus no perillosos.
El PINFRECAT20 inclou les instal∙lacions de tractament de la fracció Resta i la FORM de titularitat pública, sense detriment que altres instal∙lacions de titularitat privada puguin disposar d’autorització per a realitzar el tractament d’aquests fluxos de residus. En tot cas, en casos d’instal∙lacions de titularitat privada el PINFRECAT20 no fa cap diagnosi ni avaluació de possibles dèficits.
Referent a les instal∙lacions de tractament d’altres fraccions, el PINFRECAT20 recull a títol informatiu el llistat de les instal∙lacions de selecció i triatge d’envasos lleugers, si bé aquestes queden fora del seu abast. En el cas de les fraccions paper–cartró, vidre, piles, medicaments, voluminosos, tèxtil i altres residus de deixalleries, s’assumeix que la gestió d’aquests residus queda principalment en mans de recuperadors privats.
A) Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta
El parc d’infraestructures existent per al tractament mecànic i biològic de la fracció Resta és, en termes generals, de recent implantació en el marc del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals 2005–2012.
Si bé els tres primers ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van ser desenvolupats prèviament a aquell Pla Territorial, començant a partir de l’any 1999 la construcció de l’Ecoparc 1 de Barcelona (Zona Franca), tots tres han estat sotmesos darrerament a importants reformes, que han modificat sensiblement els dissenys inicials. En aquest sentit doncs, es pot considerar que el parc d’instal∙lacions de tractament de la fracció Resta és de recent implantació i es troba en condicions tècniques de funcionament adequades.
Cal esmentar que les instal∙lacions de tractament mecànic i biològic existents a Catalunya són de gran o mitjana capacitat, situant‐se totes entre 80.000 i 350.000 tones anuals. Aquestes dimensions han permès que la configuració de les instal∙lacions hagi estat generalment complexa, amb alta càrrega de processos mecànics de separació i classificació, implantació de sistemes automàtics i un alt nivell d’inversió en mesures correctores dels impactes ambientals (confinament de naus, depuració d’aires, tractaments de lixiviats, etc.). Val a dir, que els processos mecànics i biològics no són més que agrupacions de diferents processos, que han de ser orientats amb els mateixos objectius fonamentals (estabilització dels residus, reducció de quantitats aportades i efectes en dipòsits, recuperació de materials valoritzables, etc.), si bé la configuració per a plantes de petita dimensió tindrà poc a veure amb la que trobem en les instal∙lacions existents de mitjana o gran capacitat.
A Catalunya hi ha, en el moment de redactar aquest document, 9 instal∙lacions de tractament de fracció Resta en funcionament, i 4 noves instal∙lacions en tràmit amb finançament compromès per part de l’Agència de Residus de Catalunya.
A les següents taules es mostra el llistat de totes les instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta en funcionament, incloses aquelles que es troben en tràmit i que disposen de finançament compromès del Govern.
17
ZONA 1 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Titular Estat Centre de tractament de residus de Vacarisses Públic En funcionament Centre integral de valorització de residus de Mataró Públic En funcionament Centre integral de valorització de residus de Sant Adrià de Besòs Públic En funcionament ECOPARC 1 de Barcelona Públic En funcionament ECOPARC 2 de Montcada i Reixac Públic En funcionament ECOPARC 4 d'Els Hostalets de Pierola Públic En funcionament Planta de triatge de Molins de Rei (*) Públic En funcionament
*Aquesta planta gestiona la Fracció inorgànica de residu municipal (FIRM) segons el model de gestió Residu Mínim
ZONA 2 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Titular Estat Centre de tractament de residus de Lloret de Mar Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà Públic En tràmit Centre de tractament de residus d'Orís Públic En tràmit
ZONA 3 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Titular Estat Centre de tractament de residus de Botarell Públic En funcionament
ZONA 4 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Titular Estat Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida Públic En tràmit
ZONA 5 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Titular Estat Centre de tractament de residus de Clariana de Cardener Públic En tràmit
B) Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM)
L’aprovació de la Llei 6/93, de 15 de juliol, reguladora dels residus significa un important punt i apart en el que s’havia fet fins al moment en termes de gestió. Es desenvolupen a partir d’aquell moment les diferents recollides selectives, parant especial atenció pel que fa a la recollida de la fracció orgànica.
Aquest canvi de model implica la creació d’un parc d’instal∙lacions de tractament biològic durant els anys 90 i primers anys del nou segle, començant per la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat (1996), i finalitzant recentment amb un parc d’instal∙lacions que inclou a tot Catalunya, en el moment de redactar aquest document, 20 plantes de compostatge i 5 de digestió anaeròbia (i compostatge posterior) de la FORM recollida selectivament, a més de 2 noves de compostatge que es troben en tràmit.
Aquestes instal∙lacions han estat en constant evolució des de la seva creació, mirant d’adaptar‐se al progrés en termes tècnics i tecnològics, així com millorant aspectes fonamentals de la seva gestió i explotació. Aquestes millores i adaptacions han girat, en termes generals, entorn a la disponibilitat d’una fracció vegetal adequada com a estructurant (en qualitat i quantitat), a la implantació de sistemes mecànics eficients per a la preparació de les barreges, al disseny i implementació de sistemes d’aireig forçat (sobretot en les fases inicials del procés), i a la neteja efectiva del material recirculat vegetal.
Si bé el model de tractament de la FORM s’ha basat principalment en plantes centralitzades que concentrin una certa massa crítica per al seu funcionament, en els darrers anys ha evolucionat el model de gestió descentralitzat, mitjançant diverses experiències. En aquest sentit s’han promogut tant l’autocompostatge com en alguns casos els sistemes de compostatge rural o comunitari, els quals són considerats més adequats per a aquells àmbits rurals amb mala comunicació i/o a gran distàncies de les instal∙lacions de tractament.
Es tracta doncs d’un model mixt de gestió de la FORM, amb promoció de l’autocompostatge i el tractament de proximitat en aquells casos en que es justifica, però amb un major pes de la gestió mitjançant el tractament en plantes de digestió anaeròbia i/o compostatge centralitzades.
Esmentar també que a Catalunya hi ha un bon nombre de gestors de compostatge de titularitat privada. Algunes d’aquestes instal∙lacions disposen d’autorització per al tractament de la FORM. La seva participació és doncs considerada viable en aquest Pla Territorial, malgrat que cal posar de manifest que aquesta participació dependrà en gran mesura de la qualitat de la FORM a tractar i de les condicions tècniques requerides a la instal∙lació per fer un tractament adequat i amb garanties.
A les següents taules es mostren totes les instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) en funcionament, o bé aquelles que es troben en tràmit i disposen de finançament compromès del Govern.
ZONA 1 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Titular Estat Centre de tractament de residus de Manresa Públic En funcionament ECOPARC 1 de Barcelona Públic En funcionament ECOPARC 2 de Montcada i Reixac Públic En funcionament ECOPARC 4 d'Els Hostalets de Pierola Públic En funcionament Planta de compostatge de Jorba Públic En funcionament Planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès Públic En funcionament Planta de compostatge de Sant Pere de Ribes Públic En funcionament Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat Públic En funcionament Planta de digestió anaeròbia de Granollers Públic En funcionament Planta de digestió anaeròbia de Terrassa Públic En funcionament
18
ZONA 2 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Titular Estat Centre de tractament de residus de Llagostera Públic En funcionament Centre de tractament de residus d'Orís Públic En tràmit Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà Públic En tràmit Planta de compostatge de Boadella i les Escaules Públic En funcionament Planta de compostatge de Malla Públic En funcionament Planta de compostatge d'Olot Públic En funcionament Planta de compostatge de Santa Coloma de Farners Públic En funcionament
ZONA 3 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Titular Estat Centre de tractament de residus de Botarell Públic En funcionament Centre de tractament de residus de l'Espluga de Francolí Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Mas de Barberans Públic En funcionament Planta de compostatge de Botarell Públic En funcionament
ZONA 4 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Titular Estat Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Tàrrega Públic En funcionament
ZONA 5 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Titular Estat Centre de tractament de residus de Tremp Públic En funcionament Planta de compostatge de la Seu d'Urgell Públic En funcionament
C) Instal∙lacions d’incineració
A Catalunya existeixen, en el moment de redactar aquest document, 4 instal∙lacions d’incineració de residus no perillosos en funcionament, i 1 instal∙lació d’incineració de residus perillosos, la qual queda fora d’aquesta planificació.
Les 4 instal∙lacions sumen un total de 45 MW de potència instal∙lada, i gestionen una quantitat superior a les 600.000 tones anuals. D’altra banda, cal dir que aquesta capacitat de tractament ha estat pràcticament invariable en els gairebé darrers 20 anys, des de la implantació de la darrera instal∙lació a Mataró (1994).
Abans, les instal∙lacions van iniciar l’activitat a Sant Adrià de Besòs (1975, sent la primera incineradora de l’Estat espanyol), a Girona (1984) i a Tarragona (1991).
A banda de les diferents etapes de millora i adaptació a la normativa que han anat desenvolupant totes les plantes, només en dues d’elles (Mataró i Sant Adrià de Besòs) s’ha intervingut recentment o s’està intervenint
per tal d’adaptar els sistemes per gestionar la fracció de rebuig provinent de plantes de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta, així com per ajustar‐se al compliment dels criteris d’eficiència energètica establerts per la Directiva Marc (98/2008/CE).
D’altra banda, la planta de Tarragona està desenvolupant el projecte que inclou la definició de les actuacions futures per tal d’adequar la instal∙lació en termes d’eficiència energètica i capacitat de tractament, mentre que per la planta de Girona es troba en fase d’estudi els diferents escenaris d’actuacions que han de permetre garantir la viabilitat de mantenir el seu funcionament a mig i llarg termini.
Les instal∙lacions d’incineració són:
ZONA 1 Instal∙lacions d’incineració de residus no perillosos Titular Estat Centre integral de valorització de residus de Mataró Públic En funcionament Centre integral de valorització de residus de Sant Adrià de Besòs Públic En funcionament
ZONA 2 Instal∙lacions d’incineració de residus no perillosos Titular Estat Incineradora de Girona Públic En funcionament
ZONA 3 Instal∙lacions d’incineració de residus no perillosos Titular Estat Incineradora de Tarragona Públic En funcionament
D) Dipòsits controlats residus no perillosos
Dels abocadors municipals incontrolats dels anys 80, situats pràcticament a cada poble i que es podien comptar per centenars, es va passar als anys 90 a disposar d’una xarxa d’instal∙lacions d’àmbit bàsicament comarcal. Es va portar a terme una important tasca de clausura d’abocadors incontrolats, a mida que s’anaven construint una quarantena de nous abocadors, als que es va passar a anomenar dipòsits controlats ja que, a diferència dels antics abocadors incontrolats, complien requisits tècnics d’impermeabilització, drenatge, control de lixiviats i gasos, control d’entrades, etc. d’acord amb el marc normatiu vigent. Tot això, amb la clara intenció de millorar la qualitat de vida de les persones i de reduir l’impacte dels residus en el medi ambient.
Pel que fa als dipòsits controlats de residus industrials, la seva evolució ha estat una mica més precoç que en el cas dels residus municipals i ha seguit un camí caracteritzat per l’impuls de la iniciativa privada, on l’administració pública s’ha reservat normativament l’àmbit d’autorització i del control, però no ha participat ni en la promoció ni en el finançament d’aquestes infraestructures. Així, a principis dels anys 80 la indústria gestionava els residus que originava a través d’empreses de serveis dedicades a recollir els residus d’altres empreses i que, en molts casos, conduïen els residus cap a dipòsits controlats de gestió privada.
L’acció de millora del control va originar el tancament de molts abocadors poc controlats i va generar la concentració de la gestió dels residus industrials en dipòsits controlats de gran capacitat, en contraposició als dipòsits controlats municipals, en termes generals de menor capacitat. Així, la iniciativa privada durant la segona mitat dels anys 80 i els anys 90 va promoure dipòsits controlats grans com el de Vacarisses i el dels
19
Hostalets de Pierola, així com d’altres de menor entitat ubicats més lluny de la metròpoli (fonamentalment Santa Maria de Palautordera, Reus i Cruïlles).
Val a dir que aquests grans dipòsits controlats han estat també destí dels residus municipals generats en grans nuclis de població, fonamentalment els situats a la regió metropolitana de Barcelona, després del tancament del dipòsit del Garraf, ja que en aquest àmbit la iniciativa pública no ha aconseguit, traient alguna excepció (Restauració de l’argilera Elena a Cerdanyola del Vallès), impulsar dipòsits controlats públics com a la resta de Catalunya.
De forma semblant, tot i que en menor proporció, els dipòsits controlats públics han rebut residus industrials assimilables a municipals, donant servei a industries ubicades en zones rurals allunyades dels grans dipòsits controlats industrials d’iniciativa privada. Cal dir, però, que la dicotomia entre residus industrials i municipals és irrellevant a efectes tècnics dels tipus de dipòsits, ja que la normativa vigent classifica els dipòsits per a residus inerts (Classe I), residus no perillosos (Classe II) i residus perillosos (Classe III), i no en funció de l’origen dels residus. Si bé, fins avui s’ha mantingut una certa diferenciació entre dipòsits controlats per a residus municipals i dipòsits controlats per a residus industrials, els requisits tècnics que els apliquen d’acord amb les normatives vigents són els mateixos i, per tant, aquesta diferenciació no està fonamentada i perd tot el seu sentit.
A Catalunya hi ha, en el moment de redactar aquest document, 33 dipòsits controlats de classe II autoritzats, 29 dels quals estan en funcionament, i 4 en tràmit.
Els dipòsits controlats de residus no perillosos són:
ZONA 1 Dipòsits controlats de residus no perillosos Titular Estat Centre de tractament de residus de Manresa Públic En funcionament
Dipòsit controlat d'Els Hostalets de Pierola Privat En funcionament Dipòsit controlat de Papiol‐Sant Cugat Privat En tràmit Dipòsit controlat de Pujalt Privat En funcionament Dipòsit controlat de Rubí Privat En funcionament Dipòsit controlat de Sant Mateu del Bages Privat En tràmit Dipòsit controlat de Santa Maria de Palautordera Privat En funcionament Dipòsit controlat de Vacarisses Privat En funcionament
ZONA 2 Dipòsits controlats de residus no perillosos Titular Estat Centre de tractament de residus de Llagostera Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Lloret de Mar Públic En funcionament Centre de tractament de residus d'Orís Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà Públic En funcionament Dipòsit controlat de Banyoles Públic En funcionament Dipòsit controlat de Beuda Públic En funcionament
Dipòsit controlat de Cruïlles Privat En funcionament
ZONA 3 Dipòsits controlats de residus no perillosos Titular Estat Centre de tractament de residus de l'Espluga de Francolí Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Mas de Barberans Públic En funcionament
Dipòsit controlat de Reus Privat En funcionament Dipòsit controlat de Riba‐Roja d'Ebre Privat En tràmit Dipòsit controlat de Tivissa Privat En funcionament
ZONA 4 Dipòsits controlats de residus no perillosos Titular Estat Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Tàrrega Públic En funcionament Dipòsit controlat de Balaguer Públic En funcionament Dipòsit controlat de Castellnou de Seana Públic En funcionament Dipòsit controlat de Cervera Públic En funcionament Dipòsit controlat de Granadella Públic En funcionament Dipòsit controlat de les Borges Blanques Públic En funcionament
Dipòsit controlat de Seròs Privat En tràmit
ZONA 5 Dipòsits controlats de residus no perillosos Titular Estat Centre de tractament de residus de Clariana de Cardener Públic En funcionament Centre de tractament de residus de Tremp Públic En funcionament Dipòsit controlat de Bellver de Cerdanya Públic En funcionament Dipòsit controlat de Berga Públic En funcionament Dipòsit controlat de Montferrer i Castellbò Públic En funcionament
Queda fora de l’objecte d’aquest document la planificació dels dipòsits de classe I ‐per a residus inerts‐, dels dipòsits de classe III ‐per a residus perillosos‐. Queda fora així mateix de l’objecte d’aquest document la planificació de dipòsits propis, és a dir aquells propietat d’una empresa i utilitzats únicament per als seus residus.
E) Instal∙lacions per al tractament d’altres fraccions
Pel que fa a altres fluxos de residus recollits a l’àmbit municipal, s’ha considerat que en l’actualitat ja disposen de vies consolidades de gestió en instal∙lacions fonamentalment en el sector privat.
En termes generals, molts d’aquests fluxos (vidre, paper–cartró, RAEES, deixalleries, etc.) són gestionats per gestors mitjançant gestió directa a recuperadors, a vegades a l’empara de sistemes integrats de gestió, amb un pretractament molt bàsic o inclús, en casos, inexistent.
20
El cas segurament més complex de tractament és el del flux dels envasos recollits selectivament, donada la heterogeneïtat en la seva composició. Això fa que s’implanti una xarxa d’instal∙lacions de selecció que es reparteixen la gestió d’aquest flux per diferents zones prèviament definides, les quals no són coincidents amb les zones territorials determinades per aquest Pla Territorial. La gestió es sosté mitjançant el sistema integrat de gestió, que assumeix part dels costos de la recollida i la totalitat dels del tractament, i inclús permet al sector privat assumir les inversions necessàries per implantar els tractaments. És per això que generalment, els darrers anys, les instal∙lacions de selecció d’envasos lleugers no han comptat amb inversions del sector públic.
A Catalunya hi ha, en el moment de redactar aquest document, 13 instal∙lacions per a la gestió dels envasos lleugers en funcionament, les quals són:
ZONA PERIFÈRICA Instal∙lacions de tractament d’altres fraccions Titular Estat Planta de triatge d'envasos lleugers de Vilafranca del Penedès Públic En funcionament
Planta de triatge d'envasos lleugers d'Hostalets de Pierola Privat En funcionament Planta de triatge d'envasos lleugers de Santa Maria Palautordera Privat En funcionament
ZONA CENTRE Instal∙lacions de tractament d’altres fraccions Titular Estat Planta de triatge d'envasos lleugers de Berga Públic En funcionament Planta de triatge de multiproducte de Malla Públic En funcionament Planta de triatge de multiproducte de Vic Públic En funcionament
ZONA EST (GIRONA) Instal∙lacions de tractament d’altres fraccions Titular Estat Planta de triatge d'envasos lleugers de Celrà Privat En funcionament Planta de triatge d'envasos lleugers de Llagostera Privat En funcionament
ZONA OEST (LLEIDA) Instal∙lacions de tractament d’altres fraccions Titular Estat Planta de triatge d’envasos lleugers de Montoliu de Lleida Privat En tràmit
ZONA SUD (TARRAGONA) Instal∙lacions de tractament d’altres fraccions Titular Estat Planta de triatge d'envasos lleugers de Constantí Privat En funcionament
ZONA AMB Instal∙lacions de tractament d’altres fraccions Titular Estat Planta de triatge d'envasos lleugers de Gavà I Públic En funcionament Planta de triatge d'envasos lleugers de Gavà II Públic En funcionament Planta de triatge d'envasos lleugers ECOPARC2 Públic En funcionament
4.3. Mapa de distribució territorial d’infraestructures de Catalunya.
Aquest apartat es desenvolupa de forma detallada mitjançant l’annex 4 Mapes territorials d’infraestructures del present Pla Territorial. Es representa de forma gràfica la ubicació territorialitzada del parc d’instal∙lacions que es troben a disposició per a realitzar la gestió dels residus, en concret el tractament mecànic i biològic de la fracció Resta, el tractament biològic de la FORM, la incineració i la disposició controlada de residus no perillosos.
El mapa territorial que es presenta a continuació mostra la divisió del territori català en les 5 zones abans determinades. En aquestes zones es representa de forma esquemàtica el nombre d’instal∙lacions disponibles.
Pel que fa a les instal∙lacions de tractament de la fracció Resta i la FORM, es representen les instal∙lacions de titularitat pública existents, tant les que es troben actualment en funcionament com aquelles que es troben en tràmit en el moment de la redacció del PINFRECAT20. Això sense detriment que altres instal∙lacions de titularitat privada puguin disposar o acabar tramitant autorització per la recepció i gestió d’aquests fluxos de residus de procedència dels sistemes de recollida municipals, sempre que disposin de la corresponent concessió de servei.
Totes les incineradores representades són les de titularitat pública, no trobant–se cap en tràmit.
Referent als dipòsits controlats, donat que s’autoritzen com a dipòsits de classe II de residus no perillosos, es representen tant els de titularitat pública com els privats, no incloent–se però aquells dipòsits que en el moment de la redacció del PINFRECAT20 es trobessin en tràmit amb promoció del sector privat.
21
22
5. DETERMINACIÓ DE DÈFICITS TERRITORIALS DE CAPACITAT DE TRACTAMENT
La determinació de les necessitats, d’acord amb les instal∙lacions disponibles, és un contingut obligat dels plans territorials sectorials.
El present apartat té per objecte la determinació dels dèficits territorials, en termes de capacitats de tractament de la fracció Resta, la fracció orgànica i la gestió del rebuig, per a cadascuna de les 5 zones que s’ha definit en el PINFRECAT20.
Vistes les necessitats, es valora fins a quin punt i en quina proporció aquesta demanda pot ser atesa per les instal∙lacions existents, donada la capacitat de tractament de cadascuna d’elles. La diferència entre les necessitats estimades i les capacitats disponibles autoritzades en instal∙lacions existents proporciona el balanç per a la determinació dels dèficits, és a dir, de les capacitats de tractament que caldrà implantar ja sigui per la via de la modificació i/o l’ampliació de les plantes existents o bé mitjançant la construcció de noves.
Cal tenir en compte que la determinació de dèficits territorials que s’inclou en el present Pla Territorial és teòrica donat que es basa en les previsions de generació i recollida selectiva futures. Les prognosi realitzades són una referència vàlida en el moment inicial de període planificat, si bé poden acumular desviacions més importants a mesura vagi avançant el període planificat. Això es deu a la possibilitat que els criteris establerts per a la prognosi no s’acabin produint en major o menor mesura, per motius de l’establiment de determinats objectius programàtics, per efectes de l’aparició de noves prescripcions normatives, o bé per altres incerteses que no es poden preveure en el moment de la redacció del Pla.
La prognosi es desenvolupa sota un criteri bàsicament tendencial, donant continuïtat a l’evolució dels darrers anys. Això sense detriment que el PRECAT20 estableixi uns objectius més ambiciosos que, mitjançant l’acompanyament de les mesures adients, permetin assolir valors diferents als que s’estimen com a referència en aquest Pla Territorial.
La revisió del càlcul haurà de permetre ajustar els balanços resultants, restablint els valors d’acord amb la realitat de cada moment, i podent així mantenir la màxima coherència en la presa de les decisions sobre desenvolupament d’actuacions en infraestructura. Es preveu realitzar per part de l’Agència de Residus de Catalunya un seguiment anual dels balanços per tal de poder detectar possibles desviacions i disposar de capacitat de reacció. En funció de la importància de la desviació acumulada entre prognosi i dades reals, a partir de l’any 2016 es podrà determinar la necessitat de dur a terme una revisió del Pla Territorial.
5.1. Metodologia
La metodologia seguida per a la determinació dels dèficits territorials s’ha estructurat de la següent manera:
A) Recopilació de dades reals de la generació i recollides selectives 2005–2012. Realització de les prognosi 2013–2020.
En primer lloc es realitza un anàlisi de l’evolució de les dades estadístiques dels darrers anys, corresponent a un període equivalent al període que es vol planificar (8 anys). Aquestes dades són analitzades de forma territorialitzada, pel que fa a la generació total de residus municipals, la recollida selectiva de les diferents fraccions i la fracció Resta.
A l’hora de realitzar les prognosi, es tenen en consideració les dades reals analitzades per establir tendències, si bé cal tenir en compte que l’evolució ha anat variant amb els anys en resposta a diferents aspectes que cal tenir també en consideració: polítiques fiscals (aparició del cànon sobre la disposició del rebuig), canvis puntuals en la forma de càlcul estadístic, noves implantacions de fraccions selectives (cas principal del desplegament progressiu als darrers anys de la FORM, fraccions específiques com els RAEE’s, etc.), impuls d’estratègies de prevenció, canvis sobtats relacionats amb el context socioeconòmic de crisi, etc.
Cal dir que en aquest sentit, per evitar dades incoherents, al realitzar el càlcul de prognosi s’ha anul∙lat de les dades estadístiques disponibles les variacions interanuals iguals o superiors al ±15%.
Així doncs, es preveu el càlcul de les prognosi amb un criteri principalment tendencial, a partir de les dades de generació de residus disponibles fins a l’any 2012. Més concretament, es preveu:
– Generació total:
Es realitzen les prognosi 2013–2020 d’acord amb l’evolució mitjana de les dades dels darrers vuit anys disponibles (2005–2012), període temporalment equivalent. Amb aquest criteri es considera que la generació seguirà en termes generals a la baixa en els propers anys, si bé de forma més moderada que en els darrers 2–3 anys, que es considera s’ha produït un descens excepcional degut principalment al context socioeconòmic.
S’ha aplicat una limitació de reducció de la generació a un màxim del 25% a l’any 2020 respecte la generació de l’any 2010, en totes aquelles zones on el valor obtingut per la prognosi era superior. Això s’aplica donat que algun territori ha registrat davallades continuades importants en els darrers dos–tres anys, que fan que la mitjana evolutiva sigui, d’acord amb el criteri aplicat, massa optimista.
– Recollida selectiva de paper‐cartró, envasos, vidre i fracció altres:
Es manté el mateix criteri que amb la generació total. Cal considerar que la recollida selectiva d’aquestes fraccions es troba desplegada en la seva totalitat des de fa molts anys, i es considera doncs la tendència dels darrers anys com a una dada vàlida per preveure’n els propers.
– Recollida selectiva de FORM:
Aquesta és una fracció singular, donat que en el moment de redacció del PINFRECAT20 encara no es troba totalment desplegada en el territori. És per això que s’ha optat per un criteri específic per a realitzar la prognosi, el qual es resumeix a continuació:
En primer lloc, es defineixen els següents criteris de captació de recollida selectiva de la fracció orgànica, pels anys 2016 i 2020:
- Any 2016:
1. Per aquells municipis que a 2012 disposin de la implantació total de la recollida selectiva de la fracció orgànica, llavors:
• En cas que els valors de recollida selectiva obtinguts al 2012 siguin majors o iguals a 100 g/hab. i dia, s’assimila aquest mateix valor per al 2016.
23
• En canvi, si aquests valors són inferiors, llavors s’assimila que a 2016 la quantitat recollida de forma selectiva és de 100 g/hab. i dia.
2. Per aquells municipis que a 2012 disposin d’una implantació parcial de la recollida selectiva de la fracció orgànica, llavors:
• Si el municipi disposa del model de recollida de tipus Àrea Vorera, el valor de captació de la fracció orgànica s’assimila a la mitjana de la captada a 2012 per aquest model, això és 137,65 g/hab. i dia.
• En canvi, si el municipi disposa del model de recollida de tipus Porta a Porta, el valor de captació s’assimila a la mitjana de la captada a 2012 per aquest model, això és 288,45 g/hab. i dia.
3. Per aquells municipis que a 2012 només hagin implantat de forma parcial per a grans productors o bé no s’hi hagi desplegat la recollida selectiva de la fracció orgànica, de forma general s’assimila que la captació aconseguida és de 100 g/hab. i dia.
4. D’altra banda, i aplicat com a criteri general independentment del grau de desplegament de la recollida selectiva, s’especifica que el % d’impropis continguts a la fracció orgànica a 2016 és igual al % d’impropis continguts a 2012.
- Any 2020:
1. Per aquells municipis que disposin del model d’Àrea Vorera implantat:
• Si el valor de captació a 2016 és major o igual a 150 g/hab. i dia, llavors els valors de 2020 s’assimilen als obtinguts a 2016.
• En canvi, si el valor de captació a 2016 és inferior a 150 g/hab. i dia, llavors els valors de 2020 s’assimilen a 150 g/hab. i dia.
2. Per aquells municipis que disposin del model Porta a Porta implantat:
• Si el valor de captació a 2016 és major o igual a 300 g/hab. i dia, llavors els valors de 2020 s’assimilen als obtinguts a 2016.
• En canvi, si el valor de captació a 2016 és inferior a 300 g/hab. i dia, llavors els valors de 2020 s’assimilen a 300 g/hab. i dia.
3. Per últim, s’ha limitat el contingut d’impropis de la fracció orgànica, de manera que si el % d’impropis de 2012 és menor o igual a un 15%, llavors el valor per 2020 s’assimila a l’obtingut a 2012. En canvi, si el valor és superior, s’especifica que a 2020 aquest valor serà del 15%.
Un cop s’han obtingut els valors de captació de recollida selectiva per a aquests anys, s’ha emprat una interpolació lineal pels valors corresponents als anys compresos entre 2012 i 2016, i entre 2016 i 2020.
– Fracció Resta:
Un cop en disposició dels valors de la generació total de residus municipals i de les diferents fraccions recollides de forma separada, la fracció Resta s’obté per diferència de les anteriors.
Cal tenir en consideració qüestions estratègiques i objectius que cal complir per ajustar definitivament l’enfoc de les prognosi. Així, es poden fer ajustos que facin variar les tendències en funció de quin sigui l’objectiu final a assolir al final de període planificat. De totes maneres, i com a premissa inicial, es considera que l’evolució pel que fa als anys intermedis de planificació és lineal.
Finalment, s’estableixen mecanismes de revisió que permetin, a mesura es vagi avançant temporalment en el període planificat, establir correccions per tal d’ajustar la planificació a la realitat de cada moment.
B) Balanç i determinació de dèficits territorials pel tractament de la fracció Resta i la FORM.
Un cop determinades les previsions de generació de diferents fraccions, es traslladen al balanç territorial, mitjançant el qual es confronten les dades obtingudes amb les capacitats disponibles autoritzades de les infraestructures existents que poden donar servei.
Aquest balanç es fa també per a diferents anys del període planificat, tenint en compte l’evolució de la prognosi i les capacitats de tractament. Respecte les capacitats, es considera l’entrada en funcionament al 2016 de les infraestructures que es troben en procés de tràmit en el moment de redacció del PINFRECAT20, tenint en compte que ja disposen de compromisos pressupostaris de finançament. De tota manera, podria ser que alguna d’aquestes noves instal∙lacions entri en funcionament abans d’aquesta data.
Les dades de balanç i la consegüent determinació de dèficits territorials serà la base per a la consideració de la necessitat i conveniència de la implantació de noves capacitats de tractament.
C) Revisió de dèficits:
Els dèficits establerts al PINFRECAT20 serviran doncs de referència per a la presa de decisions sobre infraestructures en el període planificat, si bé caldrà revisar el càlcul amb la consideració de les darreres dades de generació disponibles i de la capacitat de tractament en cada moment.
Respecte la revisió de la capacitat de tractament caldrà tenir en compte com a mínim:
– Modificacions de capacitat que hagin estat aprovades en determinades plantes.
– Possibles situacions de manca de disponibilitat d’instal∙lacions existents.
– Escenari real de capacitat en aquelles instal∙lacions amb flexibilitat de gestió.
D) Identificació i proposta d’actuacions.
El PINFRECAT20 identifica de forma concreta aquelles actuacions en infraestructura per a les quals es disposa de major grau d’informació, així com en alguns casos fins i tot es coneix la seva localització, en contrast amb aquelles altres per a les quals només es determinen els criteris i prescripcions generals que cal tenir en compte per al seu futur desenvolupament.
Dins de la finançamenactuacions Gestió.
Entre aqueSectorial pexistents dtractament
E) Balanç control
D’igual formfraccions rinfraestructdipòsits con
Tal i com s’de totes aqAixò però, dipòsit con
Es determinconsidera nde les neceseguiment del territor
5.2. Dad
D’acord amperíode 200per al perío
proposta d’nt compromconsiderad
estes es troerò que no de tractamet existents, o
i determinalats.
ma que el PIrecollides (Ftures per a ntrolats.
’ha comentaquelles fraccno evita latrolat de res
na doncs ennecessària pessitats prevde la situaci.
des del perío
mb la metod05–2012, aixode 2013–20
’actuacions mès mitjançaes de caire
ben actuachan estat fnt de FORMo bé altres p
ació de dèfi
NFRECAT20FORM i frala gestió de
at anteriormcions que na necessitat sidus.
n aquest sener poder disvistes pels ió del balan
ode 2005 ‐ 2
ologia descrxí com les p020, per a ca
s’inclouen ant convenis estratègic
ions que hafinançades M i deixallerprevisions de
cits territor
0 estableix eacció Restael rebuig, i
ment, pel quo poden se de planific
ntit, per a casposar d’unapropers 5 aç de capacit
2012. Progn
rita anteriorrevisions deadascuna de
en primer ls amb els enper acomp
an estat deper la Generies, de mile noves imp
rials de capa
l balanç ent), també cmés concre
ue fa a la jer valoritzadcar adequad
ada zona defa reserva peanys. Es pretats, per a la
osi 2013‐ 20
rment, s’expe generació e les zones p
loc aquellesns locals titlir alguns d
esenvolupaderalitat, així lora de l’eflantacions p
acitat de de
tre capacitatcal establir tament pel
rarquia de ges de formadament la n
finida, la caer a gestió deveu per paa seva inter
020.
posen a conti recollides sprevistes.
s que es troulars. Així mdels principa
es en el m com actuaficiència eneper cobrir de
eposició del
ts de tractamla situacióque fa a la
gestió es pra material mnecessitat d
pacitat mínie rebuigs, cart de l’Agènpretació i de
tinuació la rselectives de
oben actualmmateix s’inclals objectius
arc de l’antcions de mergètica de eterminats d
rebuig. Pla
ment i generó de balanç planificació
ioritza la vamitjançant u’ampliació d
ima de depoalculada en ncia de Resiecisió sobre
recopilació de residus rec
ment en tràouen aquels fixats al M
terior Pla Tillora d’instales instal∙ladèficits.
anificació de
ració de les ç pel queó de la nece
lorització eun tractamede les capa
osició (en mbase a l’apridus de Cata les necessit
de dades recollits separ
àmit amb les altres Model de
Territorial al∙lacions acions de
e dipòsits
diferents fa a les essitat de
nergètica ent previ. acitats de
m3) que es roximació alunya el tats reals
als per al radament
A) Zo
La taules fra
GENERFORMPAPERVIDREENVASALTRES
RESTA
La tau
GENERFORMPAPERVIDREENVASALTRES
RESTA
Al segrespec
ona 1: Regió
la següent ccions.
RACIÓ
R / CARTRÓ
SOS S
la següent m
RACIÓ
R / CARTRÓ
SOS S
üent gràfic cte la genera
Metropolit
mostra la re
2005
2.881.850169.877292.310108.83648.033
266.838
1.995.956
mostra l’evo
2013
2.474.059275.415213.367109.60690.623
299.956
1.485.092
es mostra lació total, e
tana i entorn
ecopilació d
2006
2.891.799191.998294.443123.22064.739
280.246
1.937.152
olució previs
2014
2.436.505282.329212.501109.23894.148
301.751
1.436.537
’evolució prn aquest àm
n
e dades rea
2007
2.920.397218.864290.946135.67170.802
301.611
1.902.502
ta de les qu
2015
2.399.085289.243211.662108.87897.823
303.602
1.387.877
revista de lembit.
als, quantita
2008
7 2.899.5244 229.8016 291.1171 135.8692 76.5351 281.354
2 1.884.847
antitats tota
2016
5 2.361.7993 296.1572 210.8508 108.5263 101.6532 305.509
7 1.339.104
es quantitat
ats totals an
2009
4 2.867.171 237.697 301.619 125.555 83.474 349.76
7 1.769.07
als anuals pe
2017
9 2.324.6437 311.8590 210.066 108.183 105.649 307.47
4 1.281.419
ts totals anu
nuals registr
2010
1 2.863.292 297.302 321.242 122.785 89.745 356.23
7 1.675.97
er a cadascu
2018
43 2.287.619 327.565 209.301 107.845 109.805 309.49
9 1.223.59
uals per a ca
ades, per a
2011
90 2.744.6600 291.9744 281.6181 119.5649 90.5637 339.54
78 1.621.39
Dauna de les fr
2019
17 2.250.7162 343.2607 208.5744 107.5106 114.1499 311.58
99 1.165.63
Daadascuna de
24
cadascuna
2012
61 2.511.771 268.519 214.265 109.967 87.244 298.2
96 1.533.5
ades en tones/araccions.
2020
19 2.213.964 358.976 207.814 107.144 118.685 313.7
35 1.107.5
ades en tones/ae les fraccio
de
751501261982240215
552
any
945967873192666733
514
anyons
B) Zona 2:
La taula seles fraccion
GENERACIÓFORM PAPER / CARVIDRE ENVASOS ALTRES
RESTA
La taula seg
GENERACIÓFORM PAPER / CARVIDRE ENVASOS ALTRES
RESTA
Al següent respecte la
: Comarque
güent mostns.
20
Ó 581
RTRÓ 4214
43
güent mostr
20
Ó 535
RTRÓ 4227
31
gràfic es mgeneració t
s de Girona
ra la recopi
005 20
83.142 618.720 48.859 24.894 11.261 45.328
34.079 4
ra l’evolució
013 20
30.486 550.039 47.896 27.256 21.742 71.663
11.890 3
mostra l’evoltotal, en aqu
i centre
lació de dad
006 2
620.404 627.686 58.357 27.645 13.788 68.758
424.171 4
prevista de
014 2
522.351 553.006 48.170 27.109 21.934 71.699
300.432 2
ució previstuest àmbit.
des reals, qu
2007 2
612.412 33.397 54.459 31.030 14.501 67.160
411.865
e les quantit
2015 2
514.351 55.974 48.463 26.968 22.131 71.767
289.048
ta de les qu
uantitats to
2008
601.72235.80653.40931.88018.00466.763
395.861
ats totals an
2016
506.48558.94148.77726.83322.33371.866
277.735
antitats tot
tals anuals
2009
579.007 39.279 55.991 30.846 19.650 62.701
370.539
nuals per a c
2017
498.750 62.667 49.112 26.704 22.539 71.997
265.731
als anuals p
registrades,
2010
581.713 44.032 59.331 29.839 21.000 72.236
355.275
cadascuna d
2018
491.143 66.394 49.467 26.581 22.751 72.158
253.792
per a cadasc
, per a cada
2011
570.49348.87556.37128.74220.21473.299
342.993
Dades ene les fraccio
2019
483.66170.12149.84426.46322.96772.350
241.917
Dades encuna de les
ascuna de
2012
538.75947.07247.64227.40921.55471.658
323.424
n tones/anyons.
2020
476.30473.84850.24226.35123.18972.573
230.102
n tones/anyfraccions
C) Zo
La taules fra
GENERFORMPAPERVIDREENVASALTRES
RESTA
La tau
GENERFORMPAPERVIDREENVASALTRES
RESTA
Al segrespec
ona 3: Coma
la següent ccions.
RACIÓ
R / CARTRÓ
SOS S
la següent m
RACIÓ
R / CARTRÓ
SOS S
üent gràfic cte la genera
rques de Ta
mostra la re
2005
486.59020.91137.35716.3097.16946.595
358.249
mostra l’evo
2013
450.64148.41037.79520.99118.71660.700
264.029
es mostra lació total, e
arragona i Te
ecopilació d
2006
508.41426.84341.35919.6329.78251.482
359.317
olució previs
2014
448.38449.54138.42121.06719.12861.225
259.002
’evolució prn aquest àm
erres de l’Eb
e dades rea
2007
517.20828.96739.17020.95711.25653.518
363.341
ta de les qu
2015
446.15750.67139.06821.14619.55061.764
253.956
revista de lembit.
bre
als, quantita
2008
8 525.2817 35.2450 42.4367 23.0136 14.0498 64.236
1 346.302
antitats tota
2016
7 443.9611 51.8028 39.7396 21.2280 19.9844 62.318
6 248.890
es quantitat
ats totals an
2009
1 511.3785 43.866 45.1503 22.479 16.2386 63.70
2 319.949
als anuals pe
2017
1 441.7962 55.369 40.438 21.314 20.4308 62.88
0 241.37
ts totals anu
nuals registr
2010
8 503.212 47.030 47.202 21.308 16.957 70.39
9 300.32
er a cadascu
2018
6 439.663 58.922 41.142 21.400 20.887 63.47
3 233.83
uals per a ca
ades, per a
2011
19 489.5339 48.3006 46.1306 20.6458 17.6490 73.17
21 283.63
Dauna de les fr
2019
62 437.5523 62.4849 41.8800 21.4987 21.3570 64.06
34 226.27
Daadascuna de
25
cadascuna
2012
35 452.904 47.237 37.141 20.943 18.372 60.1
38 269.0
ades en tones/araccions.
2020
59 435.484 66.089 42.690 21.556 21.869 64.6
71 218.6
ades en tones/ae les fraccio
de
929280190918315189
037
any
488045655583838682
685
anyons
D) Zona 4:
La taula seles fraccion
GENERACIÓFORM PAPER / CARVIDRE ENVASOS ALTRES
RESTA
La taula segaquest àmb
GENERACIÓFORM PAPER / CARVIDRE ENVASOS ALTRES
RESTA
Al següent respecte la
: Comarque
güent mostns, en aques
20
Ó 1
RTRÓ
1
güent mostbit.
20
Ó 1
RTRÓ
gràfic es mgeneració t
s de Ponent
ra la recopit àmbit.
005 2
68.199 13.665 15.846 6.979 3.556 4.443
33.710 1
ra l’evolució
013 2
151.582 117.121 12.644 6.680 5.662 9.651
99.823
mostra l’evoltotal, en aqu
t
lació de dad
006 2
169.949 16.716 17.318 7.841 4.400 3.766
129.908 1
ó prevista d
2014 2
150.055 17.428 12.693 6.695 5.621 9.874
97.744
ució previstuest àmbit.
des reals, qu
2007
168.953 10.117 15.727 8.615 4.891 5.639
123.964
e les quanti
2015
148.536 17.736 12.742 6.711 5.581 10.103
95.664
ta de les qu
uantitats to
2008
169.32611.97415.8468.6594.8795.609
122.360
itats totals a
2016
147.02618.04312.7926.7275.54110.338
93.584
antitats tot
tals anuals
2009
163.315 16.495 17.056 8.046 5.659 4.665
111.394
anuals per a
2017
145.525 19.709 12.843 6.744 5.503 10.581
90.146
als anuals p
registrades,
2010
163.276 17.047 17.900 7.746 5.682 6.317
108.584
a cadascuna
2018
144.032 21.375 12.895 6.760 5.465 10.830
86.706
per a cadasc
, per a cada
2011
163.55017.72716.4637.3615.91510.116
105.969
Dades ea de les frac
2019
142.54823.04112.9486.7785.42911.087
83.266
Dades ecuna de les
ascuna de
2012
153.11816.81312.5976.6655.7049.435
101.903
n tones/anyccions, en
2020
141.07224.70613.0026.7965.39311.351
79.825
en tones/anyfraccions
E) Zo
La taules fra
GENERFORMPAPERVIDREENVASALTRE
RESTA
La tauaquest
GENERFORMPAPERVIDREENVASALTRE
RESTA
Al segrespec
ona 5: Coma
la següent ccions, en a
RACIÓ R / CARTRÓ SOS ES
A
la següent t àmbit.
RACIÓ R / CARTRÓ SOS ES
A
üent gràfic cte la genera
rques del Pi
mostra la request àmbit
2005
76.3672.2007.4554.3731.9876.601
53.752
mostra l’evo
2013
69.0834.9836.3274.1462.4906.491
44.645
es mostra lació total, e
irineu i Pre‐
ecopilació dt.
2006
78.7162.8348.4714.7402.1445.782
54.746
olució previ
2014
68.3145.4976.3244.1522.5066.498
43.338
’evolució prn aquest àm
‐Pirineu
e dades rea
2007
79.8142.9118.4425.4912.4736.580
53.917
sta de les q
2015
4 67.5526.0106.3224.1612.5236.506
42.029
revista de lembit.
als, quantita
2008
4 79.3181 2.9782 7.9071 4.9653 2.4270 6.376
7 54.665
uantitats to
2016
2 66.790 6.522 6.321 4.173 2.546 6.51
9 40.71
es quantitat
ats totals an
2009
8 77.728 3.347 8.185 4.747 2.606 6.92
5 51.91
otals anuals
2017
97 66.044 7.090 6.315 4.19
41 2.568 6.53
9 39.34
ts totals anu
nuals registr
2010
24 78.4647 4.5980 8.2749 4.7002 2.5826 7.17
19 51.13
per a cadas
2018
48 65.396 7.619 6.391 4.261 2.533 6.5
48 37.9
uals per a ca
ades, per a
2011
60 75.892 4.871 7.9406 4.483 2.673 7.8
35 48.0
Dascuna de les
2019
305 64.5668 8.2318 6.3212 4.2582 2.6550 6.5
974 36.5
Dadascuna de
26
cadascuna
2012
874 69.8892 4.442 6.3432 4.1674 2.4864 6.4
069 45.9
ades en tones/s fraccions,
2020
569 63.240 8.318 6.236 4.606 2.571 6.
598 35.
Dades en tonese les fraccio
de
858470331143476488
950
anyen
0
.838
.812
.318
.264
.631
.595
.219
/anyons
27
5.3. Balanç i determinació de dèficits territorials pel tractament de la fracció Resta i la FORM
Un cop determinades les previsions de generació de les diferents fraccions de residus municipals mitjançant la seva prognosi, es procedeix a fer el balanç territorial, confrontant les dades de generació amb les capacitats disponibles de les infraestructures existents que poden donar servei.
Aquest balanç es fa també per a diferents escenaris temporals, començant pel primer any de planificació (2013) i fins al darrer (2020), tenint en compte el procés d’implantació d’algunes instal∙lacions que es troben en tràmit. Pel que fa a aquestes, es considera a efectes de càlcul la seva entrada en funcionament a partir de l’any 2016, sense detriment que alguna d’elles pugui posar‐se en marxa abans d’aquesta data.
D’altra banda, pel que fa a aquelles instal∙lacions que poden funcionar en diferents escenaris de capacitat pel que fa al tractament de fracció Resta i FORM, s’ha fixat a efectes de balanç l’escenari de funcionament actual o bé el que es preveu inicialment en el cas d’instal∙lacions en tràmit.
A) Zona 1: Regió Metropolitana i entorn
Tot seguit es mostren les taules amb les capacitats de tractament de les infraestructures previstes o en tràmit a la zona, seguides del balanç any a any.
ZONA 1 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Vacarisses En funcionament 245.000 t/any Centre integral de valorització de residus de Mataró En funcionament 190.000 t/any Centre integral de valorització de residus de Sant Adrià de Besòs En funcionament 190.000 t/any ECOPARC 1 de Barcelona En funcionament 160.000 t/any ECOPARC 2 de Montcada i Reixac En funcionament 160.000 t/any ECOPARC 4 d'Els Hostalets de Pierola (1) En funcionament 365.000 t/any Planta de triatge de Molins de Rei En funcionament 20.000 t/any (1) Dades de capacitat segons escenari de funcionament actual 1.330.000 t/any
ZONA 1 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Manresa En funcionament 20.000 t/any ECOPARC 1 de Barcelona En funcionament 100.000 t/any ECOPARC 2 de Montcada i Reixac En funcionament 115.000 t/any ECOPARC 4 d'Els Hostalets de Pierola (1) En funcionament 0 t/any Planta de compostatge de Jorba En funcionament 21.400 t/any Planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès En funcionament 7.000 t/any Planta de compostatge de Sant Pere de Ribes En funcionament 13.700 t/any Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat En funcionament 4.500 t/any Planta de digestió anaeròbia de Granollers En funcionament 45.000 t/any Planta de digestió anaeròbia de Terrassa En funcionament 20.000 t/any (1) Dades de capacitat segons escenari de funcionament actual 346.600 t/any
BALANÇ ZONA 1. REGIÓ METROPOLITANA I ENTORN 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 RESTA (t/any) 1.415.092 1.366.537 1.317.877 1.269.104 1.211.419 1.153.599 1.095.635 1.037.514Balanç (t/any) ‐85.092 ‐36.537 12.123 60.896 118.581 176.401 234.365 292.486 Balanç (%) 6,0% 2,7% 0,9% 4,8% 9,8% 15,3% 21,4% 28,2%
FORM (t/any) 275.415 282.329 289.243 296.157 311.859 327.562 343.264 358.967Balanç (t/any) 71.185 64.271 57.357 50.443 34.741 19.038 3.336 ‐12.367 Balanç (%) 25,8% 22,8% 19,8% 17,0% 11,1% 5,8% 1,0% 3,4%La dada de generació de RESTA s'ha minorat en 70.000 t/any, que corresponen a la neteja viària, donat que no afecten al balanç.
Pel que fa al balanç de capacitat de tractament de fracció Resta, el dèficit de capacitat és ja molt baix a l’inici del període planificat. Donat que en el curt termini aquest dèficit es preveu que ja no existeixi, no es considera
28
necessari realitzar actuacions per implantar noves capacitats de tractament d’aquesta fracció, la qual ha de ser derivada a les instal∙lacions de tractament existents.
Pel que fa a la FORM, la situació actual reflecteix que hi ha marge de capacitat pel creixement de la generació pels propers anys. En cas que el creixement superi les previsions a mig i llarg termini, caldrà analitzar les actuacions de reversió de capacitats de tractament de fracció Resta per a la gestió de la FORM, començant per aquelles instal∙lacions que disposen d’una major flexibilitat per a fer‐ho.
B) Zona 2: Comarques de Girona i centre
Tot seguit es mostren les taules amb les capacitats de tractament de les infraestructures previstes o en tràmit a la zona, seguides del balanç any a any.
ZONA 2 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Lloret de Mar En funcionament 110.000 t/any Centre de tractament de residus d'Orís (2) En tràmit 43.000 t/any Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà (2) En tràmit 70.000 t/any Incineradora de Girona En funcionament 35.000 t/any (2) Previsió capacitat disponible a partir del 01.01.2016 258.000 t/any
ZONA 2 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Llagostera En funcionament 18.000 t/any Centre de tractament de residus d'Orís (2) En tràmit 10.000 t/any Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà (2) En tràmit 5.000 t/any Planta de compostatge de Boadella i les Escaules En funcionament 100 t/any Planta de compostatge de Malla En funcionament 1.500 t/any Planta de compostatge d'Olot En funcionament 12.000 t/any Planta de compostatge de Santa Coloma de Farners En funcionament 12.500 t/any (2) Previsió capacitat disponible a partir del 01.01.2016 59.100 t/any
BALANÇ ZONA 2. COMARQUES DE GIRONA I CENTRE 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 RESTA (t/any) 311.890 300.432 289.048 277.735 265.731 253.792 241.917 230.102Balanç (t/any) ‐166.890 ‐155.432 ‐144.048 ‐19.735 ‐7.731 4.208 16.083 27.898 Balanç (%) 53,5% 51,7% 49,8% 7,1% 2,9% 1,7% 6,6% 12,1%
FORM (t/any) 50.039 53.006 55.974 58.941 62.667 66.394 70.121 73.848Balanç (t/any) ‐5.939 ‐8.906 ‐11.874 159 ‐3.567 ‐7.294 ‐11.021 ‐14.748 Balanç (%) 11,9% 16,8% 21,2% 0,3% 5,7% 11,0% 15,7% 20,0%
En aquesta zona es disposa de capacitat de tractament de fracció Resta per a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. Es reflecteix un dèficit important de capacitat per al tractament que serà equilibrat pràcticament en la seva totalitat quan entrin en funcionament les dues instal∙lacions de tractament que es troben en tràmit (Orís, i Pedret i Marzà).
Pel que fa a la FORM, el dèficit existent s’agreujarà fins a l’entrada en funcionament de les instal∙lacions en tràmit. En aquest moment pot quedar un balanç equilibrat, si bé l’evolució posterior a l’alça de la recollida selectiva de la FORM pot fer que calgui modificar l’escenari de gestió d’alguna d’aquestes instal∙lacions.
C) Zona 3: Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre
Tot seguit es mostren les taules amb les capacitats de tractament de les infraestructures previstes o en tràmit a la zona, seguides del balanç any a any.
ZONA 3 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Botarell (3) En funcionament 85.000 t/any Incineradora de Tarragona En funcionament 140.000 t/any (3) Dades de capacitat segons escenari de funcionament actual 225.000 t/any
ZONA 3 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Botarell (3) En funcionament 0 t/any Centre de tractament de residus de l'Espluga de Francolí En funcionament 7.000 t/any Centre de tractament de residus de Mas de Barberans En funcionament 5.000 t/any Planta de compostatge de Botarell En funcionament 37.000 t/any (3) Dades de capacitat segons escenari de funcionament actual 49.000 t/any
BALANÇ ZONA 3. COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 RESTA (t/any) 264.029 259.002 253.956 248.890 241.373 233.834 226.271 218.685Balanç (t/any) ‐39.029 ‐34.002 ‐28.956 ‐23.890 ‐16.373 ‐8.834 ‐1.271 6.315 Balanç (%) 14,8% 13,1% 11,4% 9,6% 6,8% 3,8% 0,6% 2,9%
FORM (t/any) 48.410 49.541 50.671 51.802 55.363 58.923 62.484 66.045Balanç (t/any) 590 ‐541 ‐1.671 ‐2.802 ‐6.363 ‐9.923 ‐13.484 ‐17.045 Balanç (%) 1,2% 1,1% 3,3% 5,4% 11,5% 16,8% 21,6% 25,8%
Pel que fa al balanç de gestió de la fracció Resta, si bé les comarques de l’entorn del Camp de Tarragona disposen d’un cert equilibri entre capacitat i generació, el balanç fa veure la necessitat de trobar una solució adequada per a les Terres de l’Ebre.
Pel que fa a la FORM, si bé el balanç inicial és pràcticament equilibrat, el dèficit creixerà a mesura vagi creixent la quantitat recollida selectivament.
29
D) Zona 4: Comarques de Ponent
Tot seguit es mostren les taules amb les capacitats de tractament de les infraestructures previstes o en tràmit a la zona, seguides del balanç any a any.
ZONA 4 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida (4) En tràmit 70.000 t/any (4) Previsió capacitat disponible a partir del 01.01.2016 70.000 t/any
ZONA 4 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida En funcionament 10.000 t/any Centre de tractament de residus de Tàrrega En funcionament 10.000 t/any
20.000 t/any
BALANÇ ZONA 4. COMARQUES DE PONENT 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 RESTA (t/any) 99.823 97.744 95.664 93.584 90.146 86.706 83.266 79.825Balanç (t/any) ‐99.823 ‐97.744 ‐95.664 ‐23.584 ‐20.146 ‐16.706 ‐13.266 ‐9.825 Balanç (%) 100,0% 100,0% 100,0% 25,2% 22,3% 19,3% 15,9% 12,3%
FORM (t/any) 17.121 17.428 17.736 18.043 19.709 21.375 23.041 24.706Balanç (t/any) 2.879 2.572 2.264 1.957 291 ‐1.375 ‐3.041 ‐4.706 Balanç (%) 16,8% 14,8% 12,8% 10,8% 1,5% 6,4% 13,2% 19,0%
En aquesta zona no es tracta actualment la fracció Resta abans de la seva disposició en dipòsits controlats. Aquesta situació ha de canviar de forma significativa amb l’entrada en funcionament de la instal∙lació que es troba en tràmit (Montoliu de Lleida). Per a la resta de la zona caldrà desenvolupar solucions complementàries. En general seran de petita escala, si bé dependrà de l’àmbit de gestió per al qual hagin de donar servei.
Pel que fa a la FORM, existeix capacitat a curt i mig termini per absorbir la generació prevista. Al final del període, si bé es determina dèficit, cal tenir en compte que el Centre de Tractament de Montoliu de Lleida disposarà de capacitat addicional i flexibilitat per modificar el seu escenari de gestió, per tant no es considera necessari implantar capacitats addicionals.
E) Zona 5: Comarques del Pirineu i Pre‐Pirineu
Tot seguit es mostren les taules amb les capacitats de tractament de les infraestructures previstes o en tràmit a la zona, seguides del balanç any a any.
ZONA 5 Instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Clariana de Cardener (5) En tràmit 4.000 t/any (5) Previsió capacitat disponible a partir del 01.01.2016 4.000 t/any
ZONA 5 Instal∙lacions de tractament biològic de la fracció orgànica (FORM) Estat Capacitat Centre de tractament de residus de Tremp En funcionament 5.000 t/any Planta de compostatge de la Seu d'Urgell En funcionament 3.670 t/any
8.670 t/any
BALANÇ ZONA 5. COMARQUES DEL PIRINEU I PRE‐PIRINEU 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 RESTA (t/any) 44.645 43.338 42.029 40.719 39.348 37.974 36.598 35.219Balanç (t/any) ‐44.645 ‐43.338 ‐42.029 ‐36.719 ‐35.348 ‐33.974 ‐32.598 ‐31.219 Balanç (%) 100,0% 100,0% 100,0% 90,2% 89,8% 89,5% 89,1% 88,6%
FORM (t/any) 4.983 5.497 6.010 6.524 7.096 7.668 8.240 8.812Balanç (t/any) 3.687 3.173 2.660 2.146 1.574 1.002 430 ‐142 Balanç (%) 74,0% 57,7% 44,2% 32,9% 22,2% 13,1% 5,2% 1,6%
En aquesta zona no es tracta actualment la fracció Resta abans de la seva disposició en dipòsits. La única actuació en tràmit és de caire local i només afectarà a la gestió de la comarca del Solsonès, quedant la resta de la zona pendent de desenvolupar les actuacions complementàries que siguin adequades. En general seran de petita escala, si bé dependrà de l’àmbit de gestió per al qual hagin de donar servei.
Pel que fa a la FORM, la capacitat implantada fa preveure que si no es produeixen alteracions significatives, es podrà mantenir l’equilibri fins al final del període planificat.
30
5.4. Balanç i determinació de dèficits territorials de la gestió del rebuig. Planificació de dipòsits controlats.
S’estableix que a cada zona hi pot haver un nombre de dipòsits controlats determinat, en funció de la generació de residus, dels condicionants morfològics territorials i de les xarxes de comunicació viària. Aquest nombre de dipòsits controlats es pot definir com el més adequat per tal de cobrir les necessitats de servei.
En alguns casos, i en el moment de redacció del PINFRECAT20, aquest nombre es veurà superat per la realitat, i per tant no es tramitaran nous dipòsits controlats ni ampliacions dels existents mentre no s’arribi a la situació en que el nombre de dipòsits controlats existents sigui inferior al nombre de dipòsits controlats establert per a una determinada zona.
Així mateix, s’estableix una capacitat mínima de deposició en dipòsit controlat per a cada zona, per tal d’iniciar els tràmits d’autorització d’un nou dipòsit controlat o ampliacions dels existents. Aquesta capacitat mínima es defineix segons les necessitats de deposició en el termini de temps necessari per a tramitar l’autorització, construir i iniciar l’explotació d’un nou dipòsit controlat o ampliacions d’un dipòsit existent. Aquest termini es considera que ha de ser de 5 anys.
Tant els valors del nombre de dipòsits controlats com de la capacitat de deposició mínima podran ser revisats periòdicament en funció dels condicionants externs.
Tot seguit s’estableix, per a cadascuna de les cinc zones, el nombre de dipòsits controlats i la capacitat de deposició mínima.
– Zona 1. Regió Metropolitana i entorn.
Capacitat mínima: 6.300.000 m3
Nombre màxim: 4
– Zona 2. Comarques de Girona i centre.
Capacitat mínima: 3.000.000 m3
Nombre màxim: 4
– Zona 3. Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Capacitat mínima: 1.200.000 m3
Nombre màxim: 3
– Zona 4. Comarques de Ponent.
Capacitat mínima: 700.000 m3
Nombre màxim: 2
– Zona 5. Comarques del Pirineu i Pre‐Pirineu.
Capacitat mínima: 400.000 m3
Nombre màxim: 4
Així, en total es preveu una capacitat de reserva de dipòsit controlat mínima de 11.600.000 m3, amb un màxim de 17 emplaçaments.
5.5. Identificació i proposta d’actuacions
El PINFRECAT20 identifica aquelles infraestructures per a les quals es disposa de major grau d’informació així com, en alguns casos, de la seva localització, en contrast amb aquelles altres per a les quals només es determinen els criteris i prescripcions generals que els promotors hauran de tenir en compte en el moment del seu desenvolupament.
Dins de la proposta d’actuacions s’inclouen en primer lloc aquelles que es troben actualment en tràmit amb finançament compromès del Govern mitjançant convenis amb els ens locals que en son titulars.
– Actuacions en infraestructura que es troben en tràmit, amb pressupost ja compromès pel Govern.
Actuacions:
• Centre de Tractament de Residus de Pedret i Marzà (Alt Empordà) – F. Resta i FORM
• Centre de Tractament de Residus de Orís (Osona) – F. Resta i FORM
• Centre de Tractament de Residus de Clariana de Cardener (Solsonès) – F. Resta
• Centre de Tractament de Residus de Montoliu de Lleida (Segrià) – F. Resta i FORM
• Millora de la planta de triatge de Molins de Rei (AMB) – F. Inorgànica RM (Model Residu Mínim)
• Millora i integració de les instal∙lacions TMB i de compostatge de Botarell (Baix Camp) – F. Resta i FORM
• Ampliació del dipòsit controlat de Mas de Barberans (Montsià).
• Ampliació del dipòsit controlat de Tremp (Pallars Jussà).
S’inclouen també aquelles altres actuacions considerades de caire estratègic i derivades del desplegament de l’anterior Pla Territorial.
– Actuacions en infraestructura desplegades en el marc de l’anterior Pla Territorial.
El PINFRECAT20 recull aquelles infraestructures que han estat desenvolupades en el marc de l’anterior Pla, les quals degut a la necessitat de programació econòmica han estat executades sense el finançament del Govern.
Actuacions:
• Reenginyeria de l’Ecoparc nº1 de Barcelona.
• Adequació i millora de l’eficiència energètica de la planta incineradora de Sant Adrià de Besòs.
– Adequació de l’eficiència energètica de les instal∙lacions d’incineració existents.
Donada la situació de dependència energètica de Catalunya, i tenint en compte les prescripcions establertes a la Directiva Marc sobre residus en referència a l’eficiència energètica dels processos d’incineració, es considera de caire estratègic el fet d’aconseguir que les plantes incineradores existents puguin ser classificades com a procés valoritzador d’acord amb la normativa. Això implica completar les actuacions iniciades a les plantes de Sant Adrià de Besòs i Mataró, així com establir d’acord amb la seva viabilitat tècnica i econòmica noves actuacions a les plantes de Tarragona i Girona.
31
Actuacions:
• Adequació i millora de l’eficiència energètica de la planta incineradora de Tarragona.
• Adequació i millora de l’eficiència energètica de la planta incineradora de Girona.
Finalment es consideren també els següents grups d’actuacions en infraestructura. Aquestes hauran de ser definides concretament durant el seu desplegament, d’acord amb els criteris que hi són establerts:
– Actuacions per a implantació de noves capacitats per cobrir dèficits. F. Resta i FORM.
En aquest grup s’inclouen totes aquelles actuacions que es desenvolupin d’acord amb les necessitats de cobrir dèficits que han estat definides d’acord amb el PINFRECAT20.
Aquestes noves capacitats poden ser desenvolupades mitjançant la reconversió dels processos en instal∙lacions de tractament existents, ampliant‐les o bé implantant‐ne de noves. Cal atendre a les prioritats d’acord amb els que s’esmenta posteriorment al capítol 6.6 d’aquesta Memòria.
Seran els ens competents en la gestió els que hauran de promoure el desenvolupament de les noves actuacions en infraestructura, prenent les decisions sobre la definició de l’àmbit de gestió de la instal∙lació, establint la via de promoció (pública i/o privada), i la projecció del disseny i implantació.
– Actuacions d’optimització del consum energètic en infraestructures de tractament existents.
Donat el marc actual de crisi energètica i l’elevada dependència externa de les fonts de subministrament, es considera una actuació estratègica de caire general l’impuls d’actuacions que permetin aconseguir una reducció del consum energètic de les infraestructures.
Les actuacions han de ser dirigides a la millora del balanç energètic, i per tant, en aquelles instal∙lacions que generen energia, també es pot incidir en la millora del seu rendiment.
– Actuacions de millora en instal∙lacions de tractament de la FORM.
Aquestes han de ser desenvolupades d’acord al compliment dels criteris de millora de plantes existents establerts anteriorment en el PINFRECAT20.
S’incideix especialment en garantir els requisits establerts a la Guia de suport per al disseny i explotació de plantes de compostatge. També s’orienten les millores al desenvolupament i implantació de sistemes de tractament diferenciat de FORM en funció de la seva qualitat, amb objecte d’aconseguir un major rendiment dels tractaments i aconseguir també una millora de la qualitat dels productes i altres materials obtinguts.
– Actuacions de millora en deixalleries – preparació per a la reutilització, seguretat i altres.
Són considerades també en el PINFRECAT20 les actuacions de millora en la xarxa territorial de deixalleries. Si bé es tracta d’instal∙lacions logístiques de recepció i no de tractament, sí que es considera que tenen un paper important pel que fa al desenvolupament d’accions de millora en la valorització dels residus.
Aquestes millores s’orienten fonamentalment a la millora dels resultats de la gestió posterior dels residus, maximitzant els aprofitaments com a recursos, via preparació per a la reutilització o bé facilitant el reciclatge en les plantes de tractament.
També cal considerar actuacions que permetin millorar les condicions de seguretat d’algunes instal∙lacions, donada la reiteració d’incidents d’intrusió per robatoris de materials.
Es tindran en compte algunes altres millores que resolguin dèficits d’equipament i instal∙lacions generals d’algunes deixalleries.
– Instal∙lacions logístiques de recepció i transferència que facilitin l’ampliació de l’àmbit de servei d’una instal∙lació de tractament.
En aquest cas es vol prioritzar, per davant de l’impuls de noves instal∙lacions, l’aprofitament de les existents. Un element fonamental en aquesta estratègia és facilitar la implantació d’infraestructures logístiques de recepció i transferència en tots aquells casos en que aquesta suposi la millor via de gestió donat el context, la localització i les capacitats disponibles de les instal∙lacions de tractament.
Pel que fa a aquestes actuacions, caldrà analitzar cas a cas la conveniència d’incloure un sistema de pretractament dels residus que permeti transferir una fracció concreta pretractada a la planta de destí, minimitzant així les càrregues del transport i/o els potencials efectes ambientals.
– Plantes descentralitzades de tractament de la FORM.
S’emfatitza en el PINFRECAT20 la prioritat dins del model de gestió de la FORM, en aquells casos en que sigui justificable en base a la seva viabilitat, de desenvolupar plantes petites descentralitzades mitjançant sistemes comunitaris de caire rural.
Aquest model es basa en una elevada simplicitat que ha de ser justificat pel seu baix cost de gestió i la bona qualitat del compost, a més de la implicació de les administracions locals i la població.
32
6. PRESCRIPCIONS PER A L’ESTABLIMENT I GESTIÓ DE NOVES INFRAESTRUCTURES
6.1. Criteris generals per al desenvolupament de noves infraestructures i/o l’ampliació de les infraestructures existents.
En aquest apartat s’estableixen les condicions i criteris bàsics que, d’acord amb el PINFRECAT20, es considera que cal complir per a la implantació i desenvolupament d’actuacions que tinguin per objecte ampliar la capacitat de tractament en una determinada zona.
Aquests criteris bàsics són:
- Congruència amb les previsions del PINFRECAT20 sobre la necessitat d’ampliació de capacitats dins de cadascuna de les zones territorials establertes.
Cal que es determini el dèficit de capacitat per poder considerar necessària una actuació concreta, la qual s’hauria de planificar de forma raonable en termes de capacitat de tractament d’acord amb aquesta situació de dèficit establert.
- El canvi d’escenari de gestió o bé l’ampliació d’una instal∙lació existent és, en principi, prioritària a la construcció d’una nova instal∙lació en un nou emplaçament.
Per tal de justificar la necessitat d’una nova implantació, cal incloure la justificació prèviament de la manca de viabilitat de modificar l’escenari de gestió o realitzar l’ampliació o reconversió de capacitat d’una altra de les instal∙lacions existents que donen servei en la zona.
- Pel que fa a dipòsits controlats, la tramitació d’un nou dipòsit controlat o l’ampliació d’un dipòsit controlat ja existent d’una determinada zona només podrà iniciar‐se quan el nombre de dipòsits controlats estigui per sota del nombre de dipòsits controlats establerts, o bé quan la capacitat de deposició real estigui per sota de la capacitat de deposició mínima.
L’ampliació s’ha d’entendre com l’ocupació d’espais adjacents en superfície i no com a un recreixement en alçada, i per tant es vetllarà per no alterar la morfologia del terreny ni generar impacte visual.
Pel que fa al desplegament de noves infraestructures, és recomanable l’agrupació dels tractaments en plantes d’àmbit supracomarcal.
En el cas de la implantació i desenvolupament de plantes de tractament descentralitzades podria no concórrer cap dels criteris anteriors. En aquest cas, cal que la conveniència sigui determinada d’acord amb les necessitats de servei en un entorn de caràcter rural, caracteritzat per generar petites quantitats de residus provinents de municipis rurals o productors singulars (restaurants, hotels, mercats locals, etc.). Cal entendre que en aquests casos es produeix un benefici clar derivat de la proximitat tant en la generació i gestió del residu com pel que fa a l’aprofitament dels recursos que s’obtenen del tractament, com pot ser el retorn del compost produït al sòl.
Pel que fa als objectius generals que s’han de plantejar per a una actuació concreta en infraestructura, s’estableix:
– Contribució a la recuperació de recursos.
Es valora de forma prioritària la recuperació de recursos materials a partir del residu, així com la seva transformació per aprofitar de forma eficient el seu valor energètic. Sempre amb la garantia de la qualitat dels recursos aconseguits per tal que aquests puguin ser aprofitats en els mercats corresponents.
– Contribució a la mitigació del canvi climàtic.
Cal incloure en el balanç aspectes com la reducció d’emissió de metà als dipòsits, l’estalvi d’emissions derivats del reciclatge i de la valorització energètica dels residus.
– Acceptació social i compatibilitat en l’entorn.
Cal posar en valor aspectes com la creació de llocs de treball, tant directa com indirectament en el moment de la implantació d’una nova activitat de gestió i tractament de residus en el territori.
– Requisits tècnics i experiència en la gestió.
El disseny i gestió haurà d’afrontar‐se amb l’expertesa suficient en funció de diversos criteris tècnics, com la varietat dels fluxos de residus i de recursos a gestionar, la complexitat tecnològica i altres requeriments d’operació en funció de cada cas.
– Flexibilitat del plantejament per afrontar canvis futurs.
És necessari, donat que la gestió dels residus és un sector dinàmic tant tecnològicament com en termes de context, que les instal∙lacions siguin configurades de forma flexible per tal que es puguin adaptar amb facilitat a situacions de gestió diferents a la original, garantint l’adequat tractament dels fluxos de residus, i allargant la seva vida útil.
– Inversió i costos de gestió.
És fonamental garantir la viabilitat tècnica i econòmica de les infraestructures, fent que siguin sostenibles des d’aquest punt de vista. Cal estudiar de forma exhaustiva els costos d’operació i amortització de les instal∙lacions, per tal d’assegurar la seva funció a mig i llarg termini.
6.2. Criteris per a la localització d’infraestructures
Un cop definides les àrees territorials a les que han de donar servei les infraestructures, s’estableixen els criteris i determinacions adients per a la seva localització concreta en el territori.
En relació amb aquest punt, el PINFRECAT20 conté dos nivells de determinacions: el dels casos en què hi ha condicions per fixar amb exactitud la ubicació de les instal∙lacions, i el dels casos en els que es limita a establir els criteris i metodologia per a la futura localització.
Un aspecte fonamental a l’hora de planificar la localització d’infraestructures per solucionar dèficits de capacitat de tractament és la priorització de l’ampliació d’instal∙lacions existents, per davant de l’ocupació d’espais en nous emplaçaments.
A partir d’aquesta premissa, s’estableixen una sèrie de criteris generals per a la localització d’infraestructures de tractament en el territori.
A) Identificació de les localitzacions determinades pel Pla
El PINFRECAT20 identifica de forma concreta la ubicació de les infraestructures, en els casos en què hi ha condicions per poder‐ho fer. És el cas de les instal∙lacions existents i d’aquells altres en els que s’ubiquen instal∙lacions de titularitat pública que es troben en tràmit en el moment de la redacció del PINFRECAT20.
La identificació concreta de la localització de les infraestructures es recull en l’annex 4 Mapes territorials d’infraestructures del PINFRECAT20.
33
B) Metodologia per determinar noves localitzacions
En els casos en què el PINFRECAT20 no identifica la localització de les noves instal∙lacions per a la gestió de residus, que es preveu siguin desenvolupades durant el seu desplegament, es def ineixen els criteris en base als quals es determinarà en el futur, mitjançant la formulació i aprovació del corresponent Pla Especial, si s’escau.
En la determinació de la localització de les noves infraestructures caldrà tenir en compte els següents criteris:
– Accessibilitat, als quals efectes els Plans Especials que es formulin hauran de preveure les corresponents previsions sobre vialitat i la seva execució.
– Distàncies respecte de nuclis urbans i d’altres activitats i serveis, que garanteixin la compatibilitat de la nova infraestructura amb els usos existents i l’entorn.
– Característiques geomorfològiques dels terrenys adequades per a la instal∙lació que es vol desenvolupar.
– Qualificació del sòl com a sistema de serveis tècnics o sistemes anàlegs, i/o classificació del mateix com a sòl no urbanitzable. En aquest darrer cas, la nova infraestructura no podrà ser incompatible amb els valors naturals i paisatgístics que, si s’escau, siguin objecte de protecció per part del planejament general que hagi establert la dita classificació com a sòl no urbanitzable.
– Els nous dipòsits controlats han de ser implantats, de forma prioritària, en zones degradades per activitats extractives sempre i quan es compleixin els requeriments tècnics de l’activitat.
6.3. Condicions de tractament previ dels residus abans de la seva deposició en dipòsits controlats
D’acord amb l’article 6 del Real Decreto 1481/2001, de 27 de diciembre, por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en vertedero, i de l’article 168 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, els residus acceptats als dipòsits controlats han d’haver estat tractats prèviament. Aquest precepte queda reforçat amb l’aprovació de la transposició de la Directiva Marc sobre els residus (98/2008/CE) mitjançant la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.
Aquest tractament en el cas dels residus municipals consisteix en el conjunt de processos que permetin, com a mínim:
– Reduir el pes, el volum i la humitat dels residus (rebuigs) que posteriorment seran depositats en dipòsit controlat.
– Extreure materials valoritzables (vidre, paper‐cartró, metalls, plàstics, etc.) dels residus tractats prèviament la seva deposició, sempre en coherència amb la seva viabilitat econòmica.
– Extreure dels residus els materials biodegradables per tal que aquests siguin estabilitzats biològicament.
Així, els dipòsits controlats no poden rebre residus municipals, si aquests no han estat tractats prèviament. Aquesta premissa representa que els dipòsits controlats solament poden rebre els residus municipals següents:
– Rebuig de les plantes de tractament de la fracció Resta dels residus municipals, sempre que aquest no incorpori una quantitat superior al 15% en pes de matèria orgànica amb alta biodegradabilitat.
– Bioestabilitzat provinent del tractament de la fracció Resta, sempre que sigui suficientment estable d’acord amb les prescripcions tècniques de les plantes de tractament.
– Altres rebuigs de processos de tractament procedents de plantes de tractament biològic (compostatge o digestió anaeròbia) de FORM, plantes de triatge d’envasos, plantes de tractament de residus voluminosos, etc.
– Residus procedents de recollida directa, sempre que es justifiqui un elevat índex de recollida selectiva dels residus municipals (per sobre del 75%) i que no requereixen processos de tractament previ per extreure la matèria orgànica amb alta biodegradabilitat donat que la seva proporció no supera el 15% en pes.
Això, sense detriment d’altres restriccions ja siguin normatives o bé que hagin estat incorporades en les autoritzacions ambientals dels dipòsits controlats corresponents.
L’article 16 del Decret Legislatiu 1/2009 estableix: 1) la disposició del rebuig dels residus se subjecta al principi general de limitació a les fraccions no susceptibles de valorització, segons les tècniques existents i 2) Només poden ser objecte de disposició del rebuig les fraccions residuals tractades prèviament.
Aquesta disposició no és aplicable als residus el tractament dels quals és tècnicament inviable o no contribueix al compliment dels objectius de protecció de la salut i del medi ambient.
Ara be, cal dir que en el moment de redacció d’aquest Pla Territorial no totes les zones definides disposen de capacitat suficient per a poder tractar els residus abans de la seva disposició en dipòsits. Així, l’aplicació d’aquests criteris de tractament no es podran desenvolupar immediatament a tot Catalunya.
D’acord amb la disponibilitat d’infraestructures de titularitat pública, es considera d’acord amb el PINFRECAT20 que disposen de capacitat per a realitzar el tractament previ:
– Des de l’inici del període planificat:
• Zona 1, en la seva totalitat.
• Zona 2, pel que fa a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.
• Zona 3, pel que fa a les comarques del Baix Camp, Alt Camp, Tarragonès i Baix Penedès.
– A partir de l’any 2016 aquelles zones que estan desenvolupant actualment actuacions en tràmit.
• Zona 2 pel que fa a les comarques de l’Alt Empordà, Osona i Ripollès.
• Zona 4 pel que fa a les comarca del Segrià.
• Zona 5 pel que fa a la comarca del Solsonès.
– A partir de l’any 2018 es preveu que tot el territori disposi de sistemes de tractament previ a la disposició dels residus.
Pel que fa als residus no municipals, el tractament s’ha de referir al mateix concepte, tot i que la major variabilitat d’aquests, i el fet que no tots tenen matèria orgànica biogènica fermentable en la seva composició, no permet tipificar el tractament com en el cas dels residus municipals. En aquest cas caldrà també l’impuls del tractament dels residus amb la finalitat de trobar les alternatives de valorització material i energètica abans de la seva deposició.
34
6.4. Prescripcions tècniques per a instal∙lacions de tractament mecànic i biològic de la fracció Resta
El present apartat té per objecte descriure les prescripcions tècniques bàsiques que s’hauran de tenir en compte a l’hora d’implantar noves instal∙lacions per al tractament mecànic i biològic de la fracció Resta, d’acord amb el Model de Gestió. Aquests criteris es desenvolupen de forma més detallada en l’annex 5 Prescripcions tècniques per al desenvolupament d’infraestructures del present Pla Territorial. Es pretén doncs definir els criteris per poder establir en cada cas les solucions o configuracions més recomanables d’acord amb l’estat de l’art i els objectius del tractament.
En el disseny inicial de les instal∙lacions cal tenir presents els principis d’eficàcia i eficiència, així com les economies d’escala de forma que es tingui en compte tant la viabilitat tècnica i econòmica com els beneficis socials.
La selecció de processos i tecnologies de tractament ha de permetre que les instal∙lacions implantades siguin robustes, senzilles i flexibles en la mesura del possible, per tal de garantir la seva durabilitat, viabilitat econòmica i adaptabilitat a escenaris de gestió futurs.
Els objectius fonamentalment són:
– Maximitzar la recuperació de materials.
El tractament de la fracció Resta ha de permetre la recuperació de materials valoritzables per ser retornats amb qualitat als mercats de recuperadors, més enllà de l’obtenció dels productes bioestabilitzats. La proporció dependrà principalment de l’economia d’escala, que farà més o menys viable la implantació de sistemes de recuperació de materials.
– Complir les condicions de tractament previ del residu quan el destí del rebuig és un dipòsit.
Cal recordar que en la major part de casos, el tractament de la fracció Resta és necessari per a poder complir les condicions de tractament previ a l’eliminació en dipòsits controlats, pel que son directament d’aplicació les condicions que s’han establert en l’anterior apartat. En aquells casos en que els materials bioestabilitzats siguin gestionats mitjançant el dipòsit controlat, caldrà un nivell d’estabilització biològica suficient que en permeti la seva disposició minimitzant la generació posterior de gasos i lixiviats en el dipòsit.
– Producció de material bioestabilitzat que sigui apte per a ser valoritzat en diferents aplicacions.
El material bioestabilitzat tindrà sempre la consideració de residu, també en la seva utilització en determinades aplicacions i malgrat es pugui tractar d’una operació de valorització. Per a la seva utilització caldrà sempre la intervenció d’un gestor de residus.
– Millorar les característiques com a combustible quan el destí final és la valorització energètica.
En aquest sentit, el material que sigui utilitzat posteriorment com a combustible haurà de complir amb les especificacions que li siguin marcades pel consumidor. En concret, pel que fa als combustibles sòlids recuperats (CSR) es tindrà en compte la Norma UNE‐EN 15359:2012.
Les prescripcions tècniques s’estableixen d’acord amb els diferents processos que intervenen en una instal∙lació de tractament, principalment pel que fa al sistema de recepció, tractaments mecànics (triatge, classificació,
trituració, refinat, etc.), i per als tractaments biològics (digestió anaeròbia, estabilització aeròbia o assecat biològic). Per tal de dissenyar les instal∙lacions corresponents cal establir l’anàlisi de diferents paràmetres, entre els quals destaquen: capacitat de tractament, necessitats d’espai, consum energètic. D’altra banda, cal analitzar també amb profunditat els impactes ambientals per tal de preveure la necessitat d’implantar sistemes per al tractament de les aigües residuals generades, la depuració i tractament de les olors, la protecció de l’impacte acústic i altres potencials efectes negatius.
Pel que fa a les tecnologies, caldrà en cada cas establir les referències tecnològiques de la selecció realitzada, de forma que es constati que es tracta de processos amb referències a nivell industrial. Aquesta selecció tecnològica tindrà molt a veure amb l’escala de la instal∙lació a implantar, de forma que s’asseguri que s’adequa al rang d’inversions i costos de tractament que doni viabilitat al projecte.
Millors Tècniques Disponibles. European Best Available Techniques Reference (BREF) Documents.
European Best Available Techniques Reference (BREF) Documents descriu les Millors Tècniques Disponibles (MTD) per a l’operació d’instal∙lacions industrials amb baix nivell d’emissions, incloent les instal∙lacions de gestió de residus. La base legal és la Directiva 2010/75/CE sobre emissions industrials (IED), i que substitueix la de prevenció i control integrat de la contaminació (IPPC).
Amb l’adopció de la IED, els documents BREF han guanyat pes legal, i han de ser tinguts en consideració per a l’establiment de les condicions de les infraestructures i la seva autorització. Aquests documents de referència han de ser actualitzats de forma regular d’acord amb el progrés tecnològic i normatiu. El darrer document publicat data de 2006, si bé en la data de redacció del PINFRECAT20 es troba en curs la seva actualització.
Pendents de la publicació del document BREF més actualitzat, les bases a partir de les quals es desenvolupa són:
– Identificació de les Millors Tècniques Disponibles.
– Aspectes generals d’enginyeria de la construcció d’instal∙lacions per al control d’emissions.
– Configuració de processos de tractament mecànic i biològic.
– Consums energètics.
– Tractament d’aigües residuals i de gasos.
6.5. Prescripcions tècniques per a les instal∙lacions de tractament biològic de la FORM
El present apartat té per objecte descriure les prescripcions tècniques bàsiques que s’hauran de tenir en compte a l’hora d’implantar noves instal∙lacions o ampliació de capacitat per al tractament biològic de la fracció orgànica (FORM), d’acord amb el Model de Gestió. Aquests criteris són desenvolupats de forma detallada mitjançant la Guia de suport per al disseny i explotació de plantes de compostatge, document de referència que es troba publicat a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc.cat).
Aquesta Guia està concebuda com una eina dinàmica, de forma que pot ser modificada i ampliada per tal d’incorporar nous coneixements o noves experiències al voltant del compostatge de residus orgànics. Els objectius de la Guia es concreten en proporcionar una base de criteris per a:
35
– La identificació, incorporació i avaluació objectiva dels condicionants del medi i del procés que afecten al disseny i a l’explotació de les diverses operacions que poden considerar‐se en el compostatge de residus orgànics.
– La descripció i l’avaluació de solucions tecnològiques existents a l’hora de dissenyar i explotar la seqüència d’operacions que configuren el compostatge de residus orgànics.
– L’avaluació objectiva de l’adequació d’una determinada solució tècnica ‐disseny i explotació‐ a un concret escenari resultat dels condicionants de medi i de procés.
Es pretén doncs definir els criteris per poder establir en cada cas les solucions o configuracions més recomanables d’acord amb l’estat de l’art i els objectius del tractament, tenint en compte aspectes fonamentals com l’obtenció de la màxima quantitat possible de recursos de qualitat (fonamentalment compost o biogàs en casos de digestió anaeròbia).
Quan es planteja un tractament de residus orgànics mitjançant compostatge, cal afavorir al màxim les condicions adequades al desenvolupament dels microorganismes, i sempre que sigui possible i quan el compost tingui un destí agrícola, cal conservar els nutrients dels vegetals que contenen els residus. En qualsevol cas, s’ha de preveure dissenyar el procés de forma que s’evitin problemes ambientals i molèsties.
La qualitat global del compost ve conformada pels diferents aspectes que es llisten a continuació, i que adquireixen més o menys relleu segons el seu destí o ús:
– La qualitat física: presència/absència d’impureses, granulometria, facilitat d’aplicació, etc.
– La qualitat sanitària: presència/absència de paràsits i patògens humans, animals o vegetals, presència/absència de llavors de males herbes, etc.
– La qualitat agronòmica: riquesa en nutrients vegetals, pH, salinitat, etc.
– La qualitat química: concentració de metalls pesants i microcontaminants orgànics.
– La maduresa: estabilitat de la seva matèria orgànica.
En el disseny dels sistemes de pretractament de la FORM caldrà atendre a les qualitats del material d’acord amb les dades de recollida selectiva disponibles. Cal tenir en compte que el disseny dels tractaments pot variar en funció de si es tracta de circuits de recollida d’alta qualitat, els quals requeriran de menor intensitat de pretractaments mecànics, o bé si són circuits amb un nivell d’impropis més elevat que faci necessària la implantació de maquinària específica per a la seva separació.
6.6. Flexibilitat i capacitat de reconversió de plantes TMB de fracció Resta per al tractament de FORM en escenaris futurs
Algunes de les instal∙lacions existents o en tràmit en el moment de la redacció del PINFRECAT20 disposen de cert grau de flexibilitat en el seu disseny, amb la incorporació de tecnologies de tipus modular, per poder modificar els seus escenaris de capacitat entre fracció Resta i FORM en funció de quin sigui l’escenari definitiu de tractaments. Aquesta flexibilitat es dona en el benentès que no és necessari realitzar inversions per poder afrontar un canvi d’escenari de capacitats de gestió entre fracció Resta i FORM.
Aquestes instal∙lacions, i els rangs de capacitats que poden assumir d’acord amb el seu disseny són:
INSTAL∙LACIONS DE TRACTAMENT FLEXIBLES Escenari màx. RESTA Escenari màx. FORM Instal∙lació RESTA | FORM RESTA | FORM ECOPARC 4 d'Els Hostalets de Pierola 365.000 0 280.000 75.000Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà 70.000 5.000 45.000 15.000Centre de tractament de residus d'Orís 79.600 0 43.000 10.000Centre de tractament de residus de Botarell 85.000 0 28.335 30.830Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida 70.000 10.000 45.000 20.000
Dades de capacitat en tones/any
Escenari considerat al balanç
D’acord amb aquesta flexibilitat, es preveu que mentre en una determinada zona territorial vagi augmentant les quantitats recollides de FORM, en detriment de la generació de fracció Resta, no es considerarà necessari l’ampliació de capacitats de tractament mentre aquestes infraestructures puguin assumir de forma adequada els nous escenaris de gestió.
D’altra banda, un cop esgotades les potencialitats de les instal∙lacions esmentades anteriorment i de forma prèvia a la decisió d’implantació d’una nova instal∙lació de tractament biològic de la FORM o l’ampliació de les capacitats en una existent, caldrà avaluar la situació de les capacitats disponibles de tractament de fracció Resta en les plantes de TMB. En cas de trobar‐se instal∙lacions de TMB infrautilitzades, caldrà analitzar el potencial que tenen aquestes per a ser reconvertides de forma adequada a instal∙lacions de tractament biològic de FORM.
Els criteris fonamentals per a la reconversió es basaran en la viabilitat tècnica i econòmica de l’actuació, tenint en compte que cal garantir de la millor manera possible el compliment dels criteris tècnics que han estat establerts per a qualsevol nova instal∙lació de tractament biològic de la FORM.
En qualsevol cas, sempre que en una mateixa instal∙lació es produeixi el tractament simultani de les dues fraccions, caldrà garantir la independència dels tractaments de forma que no es pugui produir la barreja dels fluxos i poder minimitzar la potencial transferència de contaminació d’un material cap a l’altre.
1
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE CATALUNYA 2013‐2020
NORMATIVA
DOCUMENTS PROCÉS PARTICIPATIU
15.01.2014
1
Article 1. Naturalesa jurídica El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té caràcter de Pla Territorial Sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. Article 2. Objecte El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té per objecte:
a) L’establiment de les noves bases de model de gestió dels residus municipals. b) La determinació dels criteris d’implantació de les instal∙lacions de gestió de residus en l’escenari
temporal previst . c) La distribució territorial mitjançant la delimitació de les instal∙lacions que han de donar servei als
diferents àmbits territorials de Catalunya. d) L’exposició de la situació de les infraestructures existents i capacitats disponibles. e) La determinació dels dèficits actuals i futurs que han de ser coberts per garantir el model de
gestió de residus municipals exigit en cada moment per l’ordenament jurídic d’aplicació. Article 3. Àmbit territorial 3.1 El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té com a àmbit d’aplicació tot el territori de Catalunya. 3.2 La distribució territorial del Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya es divideix en cinc zones, d’acord amb la descripció que consta a l’annex d’aquestes normes. Article 4 Tipus d’instal∙lacions El Pla Territorial afecta fonamentalment a la gestió de la fracció Resta i la fracció orgànica de residus municipals (FORM), així com a les instal∙lacions de valorització energètica i de disposició del rebuig. En aquest sentit, pel que fa als dipòsits, queden afectats els de classe II de residus no perillosos mentre que en queden fora els de classe I per a residus inerts i els dipòsits de classe III per a residus perillosos.
Article 5 Principis i determinacions.de caràcter general
Els principis i les determinacions de caràcter general que configuren el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya són els següents:
a) Aplicació de l’ordre de prelació de criteris de gestió dels residus que estableix l’article 6 del Text
refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus i l’article 8 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats.
b) Planificació de les infraestructures d’acord amb el criteri de proximitat i suficiència de les instal∙lacions de valorització de fracció Resta de residus municipals i de disposició del rebuig dels residus municipals per a la gestió dels residus que es generen en un àmbit territorial determinat.
c) Limitació del rebuig i, en conseqüència:
c.1 ‐ Assegurar la reducció del rebuig dins els mínims establerts en les normes. c.2 ‐ Subjectar la disposició del rebuig dels residus al principi general de limitació a les fraccions residuals no susceptibles de valorització i que han rebut tractament previ, establert a l’article 16 del Text refós de la Llei reguladora dels residus aprovat per Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus i l’article 17 de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats..
Article 6 Vinculació i caràcter vinculant
1. El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya té caràcter vinculant, en mèrits del que disposa l’article 8.3 del Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel que s’ aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, de manera què el planejament urbanístic ha de ser coherent amb les seves determinacions a les quals s’ha d’adaptar i no pot contradir. En els casos en què el planejament no s’hagi adaptat, es pot formular i aprovar un pla especial urbanístic d’acord amb el que estableix l’article 67.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
2. El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya és vinculant a
efectes de la planificació urbanística i de la classificació de sòl per part de tots els instruments de planejament urbanístic, respecte a la ubicació de les infraestructures que el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya identifica i localitza de manera exacta i sobre les que preveu ampliacions.
3. En els casos en què el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de
Catalunya no identifiqui amb exactitud la localització de les instal∙lacions per a la gestió de residus, la futura localització de les infraestructures de nova construcció s’ha de fer mitjançant la formulació i aprovació del corresponent Pla Especial, que ha de respectar els criteris que el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya estableix. Aquestes directrius bàsiques són igualment vinculants pel planejament urbanístic que calgui tramitar i, en concret, sens perjudici d’altres determinacions, el caràcter vinculant abasta els següent extrems:
a) Les determinacions sobre l’accessibilitat. En aquest sentit els Plans Especials que es formulin han de preveure les corresponents previsions sobre vialitat i sobre la seva execució.
b) Distàncies respecte de nuclis urbans i d’altres activitats i serveis, que garanteixin la compatibilitat de la nova infraestructura amb els usos existents i l’entorn.
c) Característiques geomorfològiques dels terrenys adequades per a la instal∙lació que es vol desenvolupar.
d) Qualificació del sòl com a sistema de serveis tècnics o sistemes anàlegs, i classificació del mateix com a sòl no urbanitzable. En aquest darrer cas, la nova infraestructura no pot ser incompatible amb
2
els valors naturals i paisatgístics que, si escau, siguin objecte de protecció per part del planejament general que hagi establert dita classificació com a sòl no urbanitzable.
e) Els nous dipòsits controlats han de ser implantats, de forma prioritària, en zones degradades per activitats extractives .
4. El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió residus municipals de Catalunya té caràcter
vinculant també respecte dels plans municipals i supramunicipals de gestió de residus municipals. Article 7 Contingut
El Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya preveu:
a) La definició del Model de Gestió dels residus municipals a Catalunya.
b) L’exposició i diagnosi del parc d’infraestructures disponibles que han de donar servei de tractament dels residus municipals generats a Catalunya, pel que fa a la fracció Resta, la fracció orgànica (FORM), la valorització energètica i la disposició del rebuig.
c) La divisió territorial de Catalunya en 5 zones a efectes de proximitat i suficiència en la gestió dels residus municipals.
d) La determinació en cada zona del balanç de situació entre generació i capacitats de tractament, establint els dèficits que cal cobrir i els mecanismes per la revisió dels dèficits.
e) La identificació i proposta d’actuacions concretes que cal desenvolupar.
f) Els mecanismes i prescripcions que cal tenir en compte per tal de poder desenvolupar altres actuacions no identificades de forma concreta al Pla Territorial, i que han de permetre resoldre dèficits.
g) L’estimació de les inversions necessàries per tal de dur a terme les millores o construcció de les instal∙lacions identificades, així com els instruments econòmics que es preveu posar a disposició dels ens locals per tal de col∙laborar en el finançament de les actuacions.
Article 8 Instruments
1. D’acord amb el previst a l’article 16.1 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya, ha d’establir mesures econòmiques per fomentar l’equilibri dels territoris en el tractament de residus, així com per poder contribuir al finançament de les actuacions en infraestructures.
2. Els instruments que han de servir per tal de promoure el desenvolupament de les actuacions necessàries en infraestructura són:
a) El Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya i el propi Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals.
b) L’establiment de prohibicions i sancions administratives.
c) Els instruments econòmics. El cànon sobre la disposició de residus.
3. Els mecanismes de cooperació interadministrativa prioritaris són:
a) L’establiment d’ajuts per part de l’Agència de Residus de Catalunya.
b) L’establiment de les mesures necessàries per a la participació del sector privat en la gestió del residus municipals.
Article 9 Revisió i modificació
1. D’acord amb el previst a l’article 14.5 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls contaminats
aquest Pla Territorial Sectorial d’infraestructures ha de ser revisat en un termini màxim de 6 anys, comptat a partir de la seva entrada en vigor. En cas de concórrer circumstàncies objectives que facin innecessària la seva revisió i sempre que l’interès públic així ho exigeixi, la seva vigència pot ser prorrogada per acord de Govern, pels períodes que expressament s’estableixin en el propi acord.
2. La revisió o la modificació del Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals
de Catalunya s’ha de realitzar seguint el mateix procediment establert per a la seva elaboració.
3
Disposició transitòria
Transitòriament, mentre existeixi una situació de dèficit de capacitat en una zona, es permet el trasllat i gestió dels residus d’aquesta zona a una altra sempre i quan es compleixin tots i cadascú dels següents requisits:
a) Que el trasllat tingui caràcter excepcional.
b) Que existeixi una situació de dèficit de capacitat en la zona concreta des de la qual es pretén el trasllat.
c) Que la planta de gestió de residus de la zona de destí disposi d’autorització o llicència ambiental necessària per tractar els residus que provinguin d’una altra zona.
4
ANNEX NORMATIVA
Les cinc zones en les que es divideix el territori de Catalunya als efectes de la gestió dels residus municipals són les següents:
– Zona 1. Regió metropolitana i entorn. – Zona 2. Comarques de Girona i centre. – Zona 3. Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. – Zona 4. Comarques de Ponent. – Zona 5. Comarques del Pirineu i Pre‐Pirineu.
Les comarques que integren cada zona són les següents: Zona 1. Regió metropolitana i entorn. Alt Penedès Anoia Àrea Metropolitana de Barcelona Bages Baix Llobregat Nord Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental
Zona 2. Comarques de Girona i centre. Alt Empordà Baix Empordà Garrotxa Gironès La Selva Osona Pla de l’Estany Ripollès
Zona 3. Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca de Barberà Montsià Priorat Ribera d’Ebre Tarragonès Terra Alta
Zona 4. Comarques de Ponent. Garrigues Noguera
Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell
Zona 5. Comarques del Pirineu i Pre‐Pirineu. Alt Urgell Alta Ribagorça Berguedà Cerdanya Pallars Jussà Pallars Sobirà Solsonès Val d’Aran
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS DE CATALUNYA 2013‐2020
MEMÒRIA ECONÒMICA
DOCUMENTS PROCÉS PARTICIPATIU
15.01.2014
1. FINANÇAMENT DE LES INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS ....................................... 1 1.1 L’autonomia dels ens locals ..................................................................................................... 1 1.2 El Fons de Gestió de residus .................................................................................................... 1 1.3 Estratègia de finançament ....................................................................................................... 2
2. INVERSIONS NECESSÀRIES .................................................................................................. 3 2.1 Actuacions amb finançament compromès del Govern ................................................................ 3 2.2 Resta d’actuacions identificades .............................................................................................. 3 2.3 Resum de necessitats d’inversió en infraestructura d’actuacions del Pla Territorial ..................... 4
3. ELS INSTRUMENTS ............................................................................................................. 5 El cànon sobre la disposició del rebuig ...................................................................................... 5
4. ESTABLIMENT D’AJUTS PER AL FINANÇAMENT D’INFRAESTRUCTURES ................................... 7 Criteris per a la valoració i atorgament ..................................................................................... 7
5. LA PARTICIPACIÓ DEL SECTOR PRIVAT ................................................................................. 8
1
1. FINANÇAMENT DE LES INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS
1.1 L’autonomia dels ens locals
La gestió de residus és una competència pròpia dels ens locals d’acord amb la Llei de Règim Local de Catalunya (LRLC) i amb la Llei reguladora dels residus de Catalunya. La LRLC estableix que és competència dels municipis el servei de recollida i tractament dels residus (article 66.l) i inclou la recollida de residus dins dels serveis mínims que han de prestar tots els municipis (article 67.a).
El Text Refós de la Llei reguladora dels residus (art. 42.1) determina que la gestió dels residus municipals és una competència pròpia dels municipis. Així mateix s’expressa la Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados, quan estableix (art.12.5) que correspon als ens locals el servei obligatori de la recollida, transport i tractament dels residus domèstics i comercials d’acord amb la normativa sectorial.
No obstant, la planificació i el finançament de les instal∙lacions de tractament i disposició dels residus municipals correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei 8/2008 de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
En matèria de finançament, la Llei 8/2008 estableix que (art. 2) correspon a la Generalitat, d’acord amb el principi de cooperació amb els ens locals, garantir el finançament de les infraestructures de gestió de residus municipals, que inclou tant la implantació de noves infraestructures com la millora de les instal∙lacions existents motivada per les adaptacions a la normativa, d’acord amb les disposicions del Programa de gestió i el Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals.
Pel que fa a les responsabilitats dels ens locals en matèria de finançament d’infraestructures, la Llei 8/2008 estableix que (art. 2) les despeses d’explotació de les instal∙lacions del Pla Territorial Sectorial d’infraestructures han d’ésser assumides pels ens locals titulars d’aquestes instal∙lacions. En aquest sentit s’expressa també la Ley 22/2011 (art.11.3) establint que en la determinació dels costos de gestió dels residus domèstics i comercials gestionats pels ens locals, s’ha d’incloure els costos reals de les operacions de recollida, transport, tractament dels residus, vigilància i manteniment posterior a la clausura d’abocadors.
La Generalitat assumirà mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya el finançament de les inversions que figuren en el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de Gestió de residus municipals de Catalunya, en la quantia i forma que es determini en el propi Pla Territorial, prèvia l’aprovació del Govern. El finançament podrà provenir de fons propis de la Generalitat o bé del Fons de gestió de residus.
En qualsevol cas, es vol també ampliar a altres agents econòmics la possibilitat de finançar aquestes instal∙lacions, sense detriment del finançament per part de la Generalitat en la mesura en que la disponibilitat pressupostària ho permeti.
1.2 El Fons de Gestió de residus
Pel que fa a la finalitat i recursos econòmics del Fons de Gestió de residus, queden recollides a l’article 5 de la Llei 8/2008:
– El Fons de gestió de residus es destina a finançar les operacions de gestió dels residus, en el marc dels programes específics de gestió de residus i d’acord amb el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals, i també les operacions de gestió de residus d’envasos que duguin a terme els ens locals, d’acord amb el que estableix la Llei de l’Estat 11/1997 i el Programa general de residus de Catalunya.
I a l’article 55 del Text refós de la Llei reguladora dels residus:
– El Fons de gestió de residus s’insereix en el marc de la legislació reguladora de la cooperació econòmica de la Generalitat en inversions en obres i serveis de competència dels ens locals de Catalunya que contenen les lleis d’organització territorial de Catalunya.
– El Fons de gestió de residus pot instrumentar la cooperació econòmica de la Generalitat en el foment de les operacions de prevenció, valorització i optimització d’altres categories de residus, una vegada garantit el finançament de les infraestructures de gestió de residus municipals.
El Fons de gestió de residus, que s’integra de manera diferenciada en el pressupost de l’Agència de Residus de Catalunya, es proveeix dels recursos següents:
a. Les aportacions del pressupost de la Generalitat.
b. Les assignacions que corresponguin a la Generalitat procedents de la imposició per les administracions públiques de gravàmens sobre residus.
c. Els ingressos derivats dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus.
d. Les subvencions i els ajuts atorgats per altres ens.
e. L’import recaptat de les sancions imposades per l’Administració de la Generalitat com a conseqüència d’infraccions de la normativa sobre residus, un cop deduïdes les despeses de gestió.
f. Les donacions, les herències, les aportacions i els ajuts que els particulars, les empreses o les institucions destinin específicament al Fons.
g. Els romanents procedents d’economies en la contractació, de revocacions o de renúncies en els procediments d’atorgament d’ajuts o subvencions als ens locals finançades amb el Fons, o altres ròssecs, inclosos els provinents dels sistemes que s’estableixin per a la gestió de residus municipals, ja siguin del mateix exercici o d’exercicis anteriors.
h. Les aportacions provinents dels sistemes que s’estableixen per a la gestió dels residus d’envasos o d’altres sistemes de gestió de residus que es desenvolupin.
i. Les aportacions específiques de l’Estat.
j. Qualsevol altra aportació destinada a finançar operacions de gestió de residus municipals.
Fins ara, el Fons de Gestió de residus només s’ha nodrit únicament dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus. Cal tenir present que aquest Fons està administrat per les Juntes de Govern creades per aquesta Llei 8/2008, i amb representació dels ens locals. A l’hora de distribuir aquest Fons, la pròpia Llei fixa uns criteris de distribució a que han d’ajustar‐se les Juntes de Govern. Aquests criteris no seran d’aplicació per a la resta de recursos que es puguin dotar al Fons de Gestió que no siguin els cànons, i que fins ara no s'han dotat.
La Llei 8/2008 estableix que (art. 8) els cànons sobre la deposició controlada i la incineració de residus municipals són instruments econòmics que contribueixen al finançament del cost que comporta la implantació
2
de la gestió sostenible dels residus municipals i que són impostos ecològics que resten afectats al Fons de gestió de residus.
Dels preceptes d’aquesta llei i del Text refós de la Llei reguladora dels residus es pot concloure que el Fons de Gestió de residus es pot destinar al finançament d’altres operacions de gestió de residus diferents de les infraestructures, com la prevenció i la recollida selectiva, sempre i quan estigui garantit el finançament de les infraestructures i sempre i quan aquestes operacions estiguin d’acord amb el que estableix el PRECAT20.
El cànon ha de ser doncs una eina fonamental per a la contribució al finançament de les infraestructures, més enllà de les aportacions de la Generalitat.
1.3 Estratègia de finançament
Aquest Pla Territorial incorpora diferents mecanismes i determina els instruments econòmics per tal de fer viable el desenvolupament de les actuacions que han de ser impulsades per ells i cobrir així els dèficits estructurals i territorials que han estat determinats.
Els mecanismes que es plantegen fonamentalment en el Pla Territorial per a cooperar amb els ens locals en el finançament d’infraestructures són:
– L’establiment d’ajuts econòmics per part de l’Agència de Residus de Catalunya.
Aquests ajuts seran plantejats de forma que les actuacions en infraestructura es desenvolupin d’acord amb els supòsits i amb respecte de les prescripcions que han estat establertes en aquest Pla Territorial. La dotació per a ajuts econòmics dependrà fonamentalment de com sigui el resultat de desenvolupament dels instruments econòmics, i en especial pel que fa a l’evolució de la recaptació del cànon sobre la disposició del rebuig. En qualsevol cas, les dotacions s’establiran en funció de la disponibilitat pressupostària que tingui l’Agència de Residus de Catalunya en el marc de:
El Fons de Gestió de residus, d’acord amb les decisions que es prenguin en el sí de la Junta de Govern del cànon.
Els pressupostos de l’Agència de Residus de Catalunya. – La participació del sector privat.
El sector privat ha de tenir un paper més important que fins ara pel que fa a assumir un major pes en la gestió dels residus municipals. És per això que el Pla Territorial estableix les bases per a la seva consideració. Aquesta participació ha de ser possibilitada en el marc del compliment dels criteris i prescripcions que són establerts, sempre assegurant la coherència del Model de Gestió i el correcte desenvolupament de les activitats. Així mateix, cal aportar al sector privat la seguretat administrativa i jurídica per tal de donar confiança als inversors i minimitzar els riscos inherents associats a la gestió dels residus, garantint que es produeix un adequat equilibri entre oferta i demanda de tractaments, afavorint una millor competència en la gestió però evitant que la millora de la competència pugui significar un perjudici per al sector públic.
Les mesures i instruments de finançament i de programació previstes en aquest Pla Territorial només poden beneficiar les instal∙lacions qualificades de servei públic. Això sense perjudici que des de l’Administració es pugui fomentar o estimular l’establiment de determinades instal∙lacions de gestió de residus en règim de lliure concurrència.
3
2. INVERSIONS NECESSÀRIES
2.1 Actuacions amb finançament compromès del Govern
En primer lloc, les inversions previstes per a les infraestructures que es troben en tràmit, amb finançament compromès per part del Govern són:
Tots els imports inclouen l’IVA vigent. Per aquestes actuacions no es preveu necessitat de compromisos pressupostaris addicionals.
2.2 Resta d’actuacions identificades
En aquest apartat es fa una previsió de les inversions que poden resultar necessàries derivades de les mancances o dèficits que han estat identificats en el Pla Territorial, tant pel que fa a les plantes existents com per cobrir necessitats de noves capacitats de gestió dels residus generats d’acord amb els balanços territorials.
El Pla Territorial recull aquelles infraestructures que han estat desenvolupades en el marc de l’anterior Pla, les quals degut a la necessitat de programació econòmica han estat executades sense el finançament del Govern.
Pel que fa a les intervencions en instal∙lacions existents, es considera que la seva justificació respon als següents principis generals bàsics:
– Intervencions per aconseguir que les capacitats reals s’ajustin de forma tècnicament adequada a les capacitats autoritzades.
– Necessitats d’adaptació de les plantes al canvi de les característiques i diversitat de qualitats dels residus a tractar, així com a canvis d’escenaris de generació de diferents fraccions, al seu àmbit de servei.
– Promoció de la preparació per a la reutilització i aspectes de seguretat, com és el cas de les millores en deixalleries.
– Increments dels índex de valorització material i eficiència energètica, disminucions de la generació de rebuigs a eliminació i les millores de la qualitat dels productes finals obtinguts.
– Reduccions dels impactes associats al tractament.
Pel que fa a intervencions en nova instal∙lació, es planteja la inversió necessària per al desenvolupament de centres de recepció i transferència que permetin facilitar la logística de gestió i transport per compartir i optimitzar l’ús de les capacitats de tractament disponibles.
Es fa una previsió també d’import per al desenvolupament d’actuacions per implantar noves capacitats de tractament de fracció Resta previ a la seva disposició en abocadors, així com de la FORM. En aquest cas, es realitza una estimació basada en coeficients d’inversió per tona de capacitat de tractament, donat que es desconeix de forma concreta el nombre d’instal∙lacions que seran desenvolupades, la seva dimensió, característiques tècniques, tecnologies aplicades, etc. Es pretén doncs donar un valor de referència que serveixi d’ordre de magnitud a tenir en compte.
El valor d’inversions per cobrir noves capacitats derivades de dèficits es calcula considerant un import mig de 300 € d’inversió per tona anual de capacitat, i tenint en compte el balanç de dèficit per a l’any 2018. Pel que fa al càlcul de millores en plantes existents, s’estima un valor del 25% del valor calculat per a noves instal∙lacions.
S’incorpora també una previsió econòmica d’inversió per al desenvolupament i implantació de sistemes descentralitzats de compostatge de FORM, d’acord amb el model de gestió.
Les inversions que es deriven de la resta d’actuacions identificades al Pla Territorial són:
Tots els imports inclouen l’IVA vigent.
INVERSIÓ PREVISTA EN ACTUACIONS AMB PRESSUPOST COMPROMÈSInstal∙lació PressupostAmpliació del dipòsit controlat de Mas de Barberans 2.596.533 €Ampliació del dipòsit controlat de Tremp 1.778.956 €Centre de tractament de residus de Clariana de Cardener 2.000.000 €Centre de tractament de residus de Montoliu de Lleida (1) 28.239.916 €Centre de tractament de residus d'Orís 19.519.899 €Centre de tractament de residus de Pedret i Marzà (1) 36.745.836 €
Millora i integració de les instal ∙lacions de tractament mecànic i biològic, i de compostatge de Botarell 3.984.277 €
Millora de la planta de triatge de Molins de Rei 3.981.742 €
(1) Pressupost en fase d'ajust per replanteig TOTAL 98.847.159 €
Instal∙lació PressupostActuacions de millora i/o ampliació de capacitats de tractament de la fracció Resta/FORM. Zona 1. 14.000.000 €Actuacions d'implantació de capacitats de tractament de la fracció Resta/FORM. Zona 2. 14.000.000 €Actuacions d'implantació de capacitats de tractament de la fracció Resta/FORM. Zona 3. 14.000.000 €Actuacions d'implantació de capacitats de tractament de la fracció Resta/FORM. Zona 4. 14.000.000 €Actuacions d'implantació de capacitats de tractament de la fracció Resta/FORM. Zona 5. 6.000.000 €Actuacions d'optimització de consum energètic en infraestructures de tractament. 5.000.000 €Actuacions de millora en plantes de tractament biològic de FORM. 15.000.000 €Actuacions de millora en deixalleries ‐ preparació per la reutil ització, seguretat i altres. 16.000.000 €Adequació i millora de l ’eficiència energètica de la planta incineradora de Sant Adrià de Besòs 38.000.000 €Adequació i millora de l 'eficiència energètica de la planta incineradora de Girona 25.000.000 €Adequació i millora de l 'eficiència energètica de la planta incineradora de Tarragona (2) 55.000.000 €Ampliació de dipòsits controlats de rebuig 12.000.000 €Centres logístics de recepció i transferència de residus (3) 5.000.000 €Clausura de dipòsits controlats 20.000.000 €Plantes descentralitzades de tractament de FORM (4) 5.000.000 €Reenginyeria de l ’Ecoparc nº1 de Barcelona 45.000.000 €
(2) Pressupost parcialment compromès: 15.000.000 € TOTAL 303.000.000 €(3) Pressupost parcialment compromès: 460.000 €
(4) Pressupost parcialment compromès: 600.000 €
INVERSIÓ PREVISTA EN RESTA D'ACTUACIONS IDENTIFICADES (SENSE FINANÇAMENT)
4
2.3 Resum de necessitats d’inversió en infraestructura d’actuacions del Pla Territorial
A la següent taula es resumeixen els imports totals de la inversió que s’estima necessària per al desenvolupament de les actuacions en infraestructura que es deriven del desplegament del Pla Territorial:
Tots els imports inclouen l’IVA vigent.
Referent a la inversió total estimada al Pla Territorial, l’import que ja es troba compromès en convenis de l’Agència de Residus de Catalunya amb els ens locals per al finançament de les actuacions, incloent aquelles actuacions que disposen de finançament parcial, és de 114.907.159 €, IVA inclòs.
La diferència respecte de l’import total, 286.940.000 € IVA inclòs, no disposa de finançament compromès per part del Govern.
TOTAL NECESSITATS D'INVERSIÓ PLA TERRITORIAL SECTORIALConcepte PressupostInversió prevista en actuacions amb pressupost compromès 98.847.159 €Inversió prevista en resta d'actuacions identificades 303.000.000 €
TOTAL 401.847.159 €
5
3. ELS INSTRUMENTS
L'eficàcia de la política de gestió de residus pot ser millorada mitjançant mesures de suport com divulgació d'informació i campanyes de sensibilització, reformulació de procediments administratius i normatius, o implantació d'incentius o desincentius financers. A vegades aquestes accions poden ser degudes a exigències reglamentàries, però en altres tenen el seu origen en l'experiència pròpia obtinguda en la gestió dels residus municipals.
Entre els instruments que han de servir per tal de promoure el desenvolupament de les actuacions necessàries en infraestructura són:
– El PRECAT20, els programes de prevenció i el propi PINFRECAT20.
El Programa General de Gestió és l’instrument principal que estableix la política de residus en l’àmbit de Catalunya. A partir de l’anàlisi de la situació actual de gestió, ha d’establir els objectius pel que fa a prevenció, preparació per a la reutilització, reciclat, valorització i eliminació per donar compliment, com a mínim, als requeriments normatius, o anar més enllà d’acord amb les mesures d’acompanyament que siguin incorporades.
– Els instruments normatius. L’obligació legal del tractament previ a la disposició.
Un aspecte molt important de les previsions del Pla Territorial és l’aclariment de quins són els àmbits territorials que disposen d’instal∙lacions per a poder fer el tractament dels residus previ a la seva disposició en dipòsits controlats. Referent a aquells àmbits que no disposen d’instal∙lacions adequades per poder fer el tractament, es planteja el calendari per tal que desenvolupin les instal∙lacions per donar compliment a aquesta obligació legal.
– Els instruments econòmics. El cànon sobre la disposició del rebuig
Les administracions competents han d’establir mesures econòmiques, financeres i fiscals per a fomentar les polítiques de gestió de residus així com per enfortir els mercats de reciclat dels recursos obtinguts. És fonamental en aquest sentit l’estratègia prevista per a l’evolució del cànon sobre la disposició del rebuig.
El cànon incentiva en la mesura que grava aquelles pràctiques que caldria reduir o reconduir i que alhora permet bonificar les practiques tendents a la prevenció i la valorització dels residus. D’altra banda és recaptador en la mesura que a més dota de capacitat de finançament per assumir el finançament de les infraestructures necessàries per complir amb el model de gestió.
Aquest apartat doncs es centra en l’anàlisi i previsió de desenvolupament dels instruments econòmics que han de permetre la dotació pressupostària de recursos per tal de poder contribuir a l’estratègia de finançament de les actuacions que es deriven necessàries d’acord amb els dèficits, criteris i prescripcions que s’ha establert en aquest Pla Territorial.
El cànon sobre la disposició del rebuig
Les projeccions de recaptació i potencial per redistribució dels imports provinents del cànon sobre la disposició del rebuig són difícils de conèixer de forma concreta en un horitzó 2020 donat que han d’intervenir diverses variables.
En primer lloc cal veure quin escenari s’acaba produint referent a la generació de residus i de recollida selectiva, considerant principalment dues opcions com a més probables:
– Escenari tendencial.
Aquest és l’escenari a partir del qual s’ha desenvolupat les prognosi del Pla Territorial, tenint en compte una evolució de la generació i de les fraccions selectives d’acord amb les mitjanes estadístiques dels darrers anys, i sense preveure grans canvis programàtics, legislatius i de context general.
– Escenari d’alta recuperació i baixa generació.
Aquest escenari és el que podria esdevenir en cas que el nou PRECAT20 estableixi un objectius i unes mesures d’acompanyament que facin que els valors previstos no responguin al criteri de tendència, sinó que es puguin millorar els resultats pel que fa a la prevenció, el foment de la reutilització i la recollida selectiva, resultant una reducció de la generació i dels residus destinats a disposició final.
En aquest marc, es desenvolupa en aquest capítol l’estratègia d’evolució del cànon com a instrument econòmic clau pel desplegament del Pla Territorial, tenint en compte les bases que s’exposen a continuació:
– Sobre el pagament:
Tipus impositiu
La recaptació ha anat disminuint progressivament des de la seva implantació l’any 2004 fins a l’actualitat, malgrat la incorporació l’any 2009 del cànon sobre la incineració. Això, sumat a la voluntat de minvar cada vegada més les quantitats que es destinen a disposició fa que sigui necessari incrementar el tipus impositiu per tal de poder disposar de recursos suficients per a la promoció, entre altres aspectes de gestió, del desenvolupament de les actuacions en infraestructura.
Si bé es considera que l’increment del tipus ha de ser important, amb valors que siguin altament dissuasius en l’horitzó 2020, cal preveure un augment progressiu i esglaonat, moderat els primers anys, que sigui assumible inicialment per part de les administracions locals i que permeti un cert temps per planificar el desenvolupament de les actuacions escaients de gestió i infraestructura.
Els imports han de tendir a poder cobrir els costos de les externalitats ambientals, que, d’acord amb diferents estudis encarregats per l’Agència de Residus de Catalunya, es situen entorn de 50 €/tona per a la deposició en dipòsits controlats i entorn de 30 €/tona per a la incineració.
Tipus diferenciat per a residus tractats
La diferenciació del tipus entre residus que es disposen en abocadors, amb o sense tractament previ, és fonamental per tal de poder contribuir a l’equilibri dels costos de gestió en el territori, suposant també un incentiu per al desenvolupament de les infraestructures de tractament previ.
L’evolució ha de ser també diferent pel tipus que apliqui als residus amb o sense tractament, de forma que el tipus per a residus sense tractament tingui increments molt més importants que el que afecti als residus tractats, ampliant‐se així cada cop més la diferència.
La diferenciació del tipus aplicat respecte de la diferenciació del retorn és en principi més coherent d’acord amb el principi de qui contamina paga, tenint en compte que s’assegura el manteniment en el temps al no dependre de la revisió anual dels criteris de retorn. Mentre no hi
6
hagi diferència substancial en el tipus serà necessari mantenir l’efecte diferenciador en el retorn.
En aquells àmbits on es pugui justificar que hi ha uns resultats de la recollida selectiva òptims (considerant com a òptim un índex de recollida selectiva total de residus municipals superior al 75%) que permeten disposar d’una fracció Resta gairebé lliure de matèria orgànica (proporció inferior al 15% en pes) i de materials valoritzables, es pot interpretar l’aplicació de les condicions aplicables al rebuig tractat.
– Sobre la redistribució:
Destinar un percentatge important a ajuts per cobrir dèficits de capacitat d’infraestructura:
D’acord amb els dèficits que són determinats pel Pla Territorial, i tenint en compte els criteris d’actualització de dèficits, serà necessari aplicar una part important de l’import recaptat, com a mínim el 50% del total, a establir ajuts als ens locals per al desenvolupament d’actuacions per a solucionar els dèficits en infraestructura.
Les actuacions poden ser orientades tant a aspectes de gestió (per disminuir la necessitat de tractaments) com a inversió en desenvolupament d’infraestructura (per augmentar les capacitats).
Per tant, podran ser considerades estratègies de prevenció, millora de l’eficiència de la recollida selectiva, millora de qualitat dels materials recollits selectivament, ampliació o modificació d’infraestructures existents i creació de noves.
Es pararà especial atenció a la implantació d’instal∙lacions de tractament dels residus previ a la seva disposició en abocadors.
Destinar una part del retorn a solucionar dèficits o mancances de les infraestructures existents:
El Pla Territorial identifica dèficits existents en plantes de tractament existents, així com criteris per poder considerar elegibles diferents actuacions futures de millora de les infraestructures de tractament. Per això, caldrà preveure que una part de l’import de la recaptació sigui dedicada a ajuts per a millores.
L’estratègia sobre el retorn dels imports recaptats exposada es refereix al cobriment de dèficits en infraestructura, sense detriment que es puguin mantenir criteris aplicats actualment més orientats a polítiques de gestió, aspectes relacionats amb la qualitat de la FORM tractada, recollida de poda, despeses de gestió, etc.
En qualsevol cas, es pot afirmar que els tipus impositius actuals es troben molt per sota dels costos estimats de les externalitats que representen l’abocament i/o la incineració d’una tona de residus, d’acord amb diferents estudis de referència actuals. Així mateix, els tipus són encara molt per sota de bona part dels països que són referència a la Unió Europea en termes de gestió de residus, podent concloure que es considera que hi ha en el cas de Catalunya un marge important per al creixement del tipus impositiu vigent referent al cànon sobre la disposició del rebuig.
7
4. ESTABLIMENT D’AJUTS PER AL FINANÇAMENT D’INFRAESTRUCTURES
L’establiment d’ajuts per al finançament d’infraestructures forma part, com s’ha esmentat anteriorment, de l’estratègia de l’Agència de Residus de Catalunya per poder contribuir amb els ens locals a desenvolupar les actuacions necessàries.
La dotació dels ajuts dependrà de la disponibilitat pressupostària, i en gran mesura de com sigui efectivament l’evolució final de l’estratègia plantejada pel que fa a la dotació de recursos econòmics del Fons de Gestió de residus.
Els ajuts poden ser plantejats per part de l’Agència de Residus de Catalunya mitjançant ordres de subvenció, subvencions directes o bé en el marc dels atorgaments resolts per la Junta de Govern del cànon.
En aquest apartat es fa esment de forma preliminar dels criteris bàsics que es tindran en compte a l’hora de considerar l’atorgament d’ajuts econòmics als ens locals per al desenvolupament d’actuacions derivades del present Pla Territorial.
En qualsevol cas, l’èxit de l’estratègia d’infraestructures i l’adequació per poder ser beneficiari d’ajuts, ha de partir de la base de tenir un desplegament adequat de sistemes de recollida selectiva amb resultats satisfactoris, d’acord amb els criteris que estableixi l’Agència de Residus de Catalunya.
Criteris per a la valoració i atorgament
Els criteris bàsics que cal tenir en compte per poder‐se acollir a línies d’ajut econòmic són:
– Els ajuts no poden ser dirigits a aquells ens que no tenen desplegada la recollida selectiva.
– Els ajuts no poden ser dirigits a aquells ens que no realitzen el tractament dels residus prèviament a la seva disposició en dipòsits controlats, a no ser que l’objecte de l’ajut sigui la pròpia resolució d’aquesta situació.
– En cas d’ajuts a actuacions en dipòsits controlats, el titular haurà de demostrar la disposició de garanties financeres suficients per al cobriment dels costos totals de la clausura i el manteniment posterior.
– En cas de dipòsits controlats, tampoc podran rebre ajuts aquells que no justifiquin haver implantat un sistema de desgasificació.
– Cal incloure un estudi de viabilitat econòmica en el que s’incorporin la totalitat dels costos de gestió i es garanteixi el correcte manteniment i amortització de la instal∙lació.
– S’ha de justificar tenir índex adequats de recollida selectiva, d’acord amb les dades estadístiques de Catalunya.
Totes les actuacions que siguin proposades per a ajut econòmic per part dels ens locals hauran d’estar convenientment justificades en el marc de les prescripcions que son establertes en el Pla Territorial.
L’atorgament d’un ajut per al finançament d’infraestructures implicarà l’obligació d’establir un sistema d’informació entre l’ens local i l’Agència de Residus de Catalunya per tal de poder realitzar el seguiment pel que fa al compliment dels objectius que s’han establert per al projecte.
La no consecució dels objectius esmentats a la sol∙licitud d’ajut per a un projecte pot implicar la denegació de l’atorgament de posteriors ajuts econòmics a aquest ens local en el marc del desenvolupament del Pla Territorial.
8
5. LA PARTICIPACIÓ DEL SECTOR PRIVAT
En l’actual context socioeconòmic, la col∙laboració del sector públic amb el privat mitjançant projectes d’inversió privada i/o PPP (Públic – Private – Partnership) és considerada com un instrument valuós que cal desenvolupar amb objecte de facilitar l’accés de les administracions a noves inversions en infraestructures, així com captar experiència tècnica i millorar eficiència en l’explotació de serveis tradicionalment de caràcter públic.
En altres sectors com son el del subministrament d’aigua, electricitat, o obres lineals com carreteres o ferrocarrils, entre d’altres, els projectes de col∙laboració públic‐privat han vingut desenvolupant‐se amb èxit des de fa molt temps. Aquests acostumen a ser projectes amb alts nivells d’inversió, i sobre tot caracteritzats per un entorn legal i financer sòlid, així com una perspectiva d’ingressos confiable donada la situació concreta dels mercats.
Pel que fa al sector del tractament dels residus municipals, la col∙laboració públic‐privat ha estat tradicionalment més complexa degut a un bon nombre de riscos potencials. La voluntat de col∙laboració requereix de propostes eficients en termes de viabilitat tècnica i econòmica, així com de certes garanties pel que fa al manteniment de la cooperació en el temps i pel pagament de les taxes de tractament per part de la banda pública. Això, juntament amb una certa estabilitat dels mercats de reciclatge (pels materials obtinguts) hauria de permetre l’assegurament de l’equilibri en l’explotació, i en definitiva, minvar els riscos associats a una operació d’inversió concreta.
Si aquestes condicions no es donen, l’avaluació de riscos que es fa sempre des de la banda inversora no disposarà de suficients garanties per validar el desenvolupament de les actuacions, o bé en cas de tirar endavant els riscos seran traduïts en preus elevats de la gestió.
En aquest sentit, segurament aquelles àrees en que els costos actuals són més baixos derivats de la manca de tractaments, són zones on calen elevats nivells d’inversió i difícilment es podran donar condicions favorables per als inversors privats, que no podran imposar taxes fiables (els ens locals no podran assumir de cop salts importants en els costos del tractament) que permetin garantir l’amortització de les inversions i a més esperar beneficis.
Per tant, en aquelles zones on el salt de model de gestió ha de ser significatiu, segurament caldrà un cert nivell d’aportació d’inversió de la banda pública per poder fer viables projectes d’inversió privada.
La viabilitat per a l’establiment d’acords públic‐privat dependrà també d’una certa seguretat en el marc legal i institucional. Cal doncs que des de les administracions es vegi la possibilitat de col∙laboració no només com una opció d’aconseguir fonts de finançament, sinó com una oportunitat de guanyar en especialització, capacitats, expertesa i, en definitiva, eficiència a l’hora de fer la gestió.
Riscos
La consideració dels riscos té un impacte molt rellevant a l’hora de disposar de propostes per part del sector privat. Els aspectes fonamentals que cal garantir són:
– la capacitat per part de les administracions d’assumir les tarifes del tractament que s’hagin establert.
– l’estabilitat institucional i durada de la relació.
Els aspectes tècnic no acostumen a ser claus en la decisió per la part privada, donat que acostumen a tenir confiança en les seves capacitats tècniques. Això no treu que des de les administracions calgui assegurar la
tasca de seguiment i control de les activitats, i evidentment la seva imposició de condicions pel que fa a l’explotació. Com s’ha esmentat, caldrà tenir en consideració els criteris i prescripcions que s’han establert en aquest Pla Territorial.
Respecte al cobrament dels imports de gestió, en aquells casos on les tarifes impliquen que l’administració local hagi de pujar les taxes de forma significativa per poder fer‐ne front, pot ser que els inversors demanin alguna garantia addicional.
Respecte als riscos institucionals, un cas habitual és que la part pública no pugui aportar les quantitats de residus previstes inicialment, ja sigui per que l’àmbit de gestió de l’ens ha disminuït o be per que ha evolucionat a la baixa la generació d’un flux de residus concret. Aquests temes, que són difícils de preveure en molts casos, convé que estiguin adequadament acotats a efectes de responsabilitats i drets de les parts. Totes les previsions i aclariments previs suposaran acotar riscos potencials i faran més viable la col∙laboració. Cal establir doncs als contractes, en la mesura del possible, els escenaris potencials de conflicte, i acordar les condicions per a la seva resolució en cas que sigui necessari.
