Dades recopilades en els arxius lasal·lians dels Sectors de...

1

Dades recopilades en els arxius lasal·lians dels Sectors de Catalunya, Madrid i Andalusia del Districte ARLEP i en l’Arxiu de la Casa Generalícia de Roma. Textos adaptats i reelaborats pels Germans: Josep Maria Pons, José Luis Hermosilla, Jesús Juárez i el Sr. Evaglio Sánchez.

2

@ GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES

DISTRICTE ARLEP

3

EN LA BEATIFICACIÓ DE

74 GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES

Germà Álvaro Rodríguez Echeverría, Superior General

Benvolguts Germans i Seglars Lasal·lians.

"En la seva angoixa van clamar al Senyor, i Ell els va

salvar de les seves afliccions. Els va treure de les tenebres i de l'ombra de mort i va trencar les seves cadenes "(Salm 107, 13-14).

Aquest cant d'alliberament que sorgeix del

cor del salmista ressona també en la vida i en la mort dels nostres Germans màrtirs. Educats a l'escola de Sant Joan Baptista de la Salle, estaven disposats a donar testimoniatge de la seva fe en Crist, no només amb els llavis, sinó també amb el

vessament de la seva sang. No van estimar tant la seva vida que temessin la mort. (Apocalipsi 12,11)

Amb gran alegria anem a celebrar el dia 13 d'octubre de 2013 a la ciutat de Tarragona (Espanya) la beatificació de 74 dels nostres Germans i un Seglar. És la major beatificació celebrada fins ara dels màrtirs de la persecució espanyola que va tenir lloc entre els anys 1934 i 1939. En total seran beatificats en aquesta ocasió 522 màrtirs. La seva mort va tenir lloc en diversos llocs i moments. Per aquesta raó s'han agrupat en diferents processos canònics, d'acord amb la diòcesi en la qual van morir.

En els anys trenta del segle XX, l'Església a Espanya va ser objecte d'una feroç ofensiva a tots els nivells que va començar amb l'aplicació d'una legislació que prohibia el culte i les activitats religioses i que es va transformar en una feroç i sagnant persecució. Nombrosos sacerdots i religiosos van ser brutalment assassinats sense un altre motiu que el de la seva identitat cristiana i religiosa.

En els últims anys molts d'ells han arribat gradualment a la beatificació i uns altres a la glòria suprema de la canonització. En el trist i alhora gloriós elenc d'aquests màrtirs, en el qual estan inclosos els que seran

4

ara beatificats, es troben els nostres 165 Germans. Crec que val la pena subratllar, en aquest moment en el qual Germans i Seglars compartim la mateixa missió, el fet que un dels màrtirs, D. José Gorostazu, va morir al costat dels Germans de la casa de formació de *Griñón, donant també un valent testimoniatge de la seva fe.

Amb la celebració del dia 13 d'octubre es tanca el cicle de la beatificació de tots els nostres Germans perquè culminen les tres Causes que estaven pendents, dues de la diòcesi de Madrid i una de la diòcesi de Tarragona que va rebre el Decret de martiri el 28 de juny 2012. Amb aquest Decret finalitza el llarg viatge de les 11 Causes dels nostres Germans màrtirs d'Espanya, que va començar 25 de març 1947 amb l'obertura de la Causa dels Germans de Turón, a la diòcesi d'Oviedo. En data propera els farem arribar una nova publicació de les biografies de tots aquests Germans. Durant aquest any de la fe, a través de les diverses iniciatives pastorals, hem pogut aprofundir en el significat de la “confessio fidei” i estimular-nos a viure una major coherència entre la fe i la vida, per ser així testimonis més creïbles i llavor de reevangelització de la nostra societat. Impressiona pensar que, aquesta fe que nosaltres professem sovint feblement, és la mateixa que aquella per la qual molts dels nostres Germans han estat capaços de donar la vida. Sens dubte, cadascun d'ells és per a nosaltres un esplèndid exemple de fidelitat i fortalesa.

Germans, els convido a tots a donar gràcies a Déu i a conèixer a aquests veritables "profetes de l'esperança", com els va cridar Juan Pablo II. "El seu testimoniatge té una força extraordinària com el gra de blat que, si mor en el solc, produeix molt fruit". (Àngelus de 24/03/1996).

La propera glorificació dels nostres Germans serà sens dubte una benedicció per al nostre Institut. Agraïm particularment als Germans Leone Morelli i Rodolfo Meoli l'excel·lent i acurat treball realitzat durant més de cinquanta anys, portant avant la Causa dels nostres Màrtirs i d'altres Germans, als qui avui tenim com a models i posem com a intercessors davant Déu.

L'exemple de generositat heroica que ens ofereixen aquests Germans ha de moure'ns a tots a seguir, com ells, després dels passos de Jesucrist dia a dia, perquè tota la nostra vida sigui un testimoniatge creïble de la fe que professem, en un moment històric en el qual estem envoltats de tantes persones que neguen a Déu i lluiten contra la religió. La intransigència

5

religiosa segueix causant avui milers de víctimes en molts països. Fem tot el possible perquè els nostres centres educatius siguin un exemple de convivència, on la vida sigui respectada com el major valor i on construïm junts un món de germans.

Sabem que, fins i tot si no estem cridats a donar un testimoniatge cruent, sí estem cridats a testimoniar la nostra fe en la missió quotidiana. Si l'Església glorifica als màrtirs no és només per honrar-los sinó també per mantenir viu el seu record i convidar-nos a seguir el seu exemple.

El nostre Fundador sabia molt bé que la fidelitat diària al ministeri educatiu és també un autèntic martiri diari, com afirma en la meditació per a la festa de Sant Bartomeu Apòstol: “Esteu cridats a sofrir un martiri continuat, no menys violent per a l'esperit que ho fou per al cos de Sant Bartomeu. Heu d'arrencar la vostra pròpia pell, per dir-ho així, que és el que anomena Sant Pau l'home vell, per revestir-vos de l'esperit de Jesucrist, que, segons el mateix apòstol, és l'home nou”. (M. 159, 3)

Amb aquests sentiments, els expresso les meves més cordials salutacions en Crist i La Salle.

6

ESPANYA ENSAGNADA

Gmà. Rodolfo Cosimo Meoli, Postulador General

L'afusellament en efígie de l'estàtua del Sagrat Cor, a la rodalia de Madrid és el símbol de la persecució religiosa patida per Espanya durant els governs socialistes entre 1931 i 1939.

El maig de 1931, l'odi antireligiós explotava amb una ràbia que va sorprendre el món . En un sol dia i en el mateix moment, l’11 de maig, prop de 100 esglésies, convents i altres edificis catòlics van ser incendiats. Va ser el dramàtic començament de la persecució que durà fins a 1939 i que comptà, finalment, amb els bàrbars assassinats d’un total de 12 bisbes, 4.171 sacerdots, 2.365 religiosos i 283 religioses. Aquests són els casos documentats, però la veritat és que les víctimes van ser moltes més.

Com pot ser que en la catòlica Espanya haguessin pogut esdevenir aquests fets? Com pot ser que la catòlica Espanya amagués en el seu si anticlericals d'aquest calibre? La història pot ajudar a entendre-ho. I a la història remetem tothom qui vulgui tenir una idea més detallada dels fets, però la història no pot donar-ne la resposta definitiva.

Les raons polítiques que s'addueixen sempre en aquest cas no se'n surten i deixen intacta la qüestió essencial. Per què es produïren aquests fets i per què es repeteixen, periòdicament, barbaritats semblants? La causa veritable es troba en el mal que vol prevaldre sobre el bé, en l’odi que malda per robar espai a l'amor.

Quan els cristians són veritablement llevat, llum i sal de la terra, esdevenen també, com Jesús, objecte de persecució. Com Ell, són "signe de contradicció". "Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres." (Jn 15, 10) Així va ser per a l'Església dels primers segles i així és també al cap de dos mil anys. Així ha estat per a moltes famílies religioses i així ha estat també per a la nostra. Així va ser a la terra del Messies Redemptor i així és avui a tot arreu on l'amor intenta aturar l'odi, a tot arreu on la fraternitat i el lliurament d'un mateix tracten de frenar l'egoisme i la violència. "Us envio com anyells enmig de llops." (Lc 10, 3) I els llops que els devoren no saben que, sembrant la mort, demostren paradoxalment com és de vigorós i actual l'exemple de Crist que es lliura a la Creu: "Amb el seu sacrifici perllonguen i

7

difonen al món la victòria de Crist sobre el pecat i la mort", va dir el beat pontífex Joan Pau II (àngelus del 24 de març de 1996).

Aparentment, sembla que la violència, els totalitarismes, la persecució i la cega brutalitat són més forts quan silencien la veu dels testimonis de la fe que, des del punt de vista humà, poden semblar derrotats per la història. Però Jesús ressuscitat il·lumina el seu testimoni. En la humiliació dels qui pateixen i moren a causa de l'Evangeli, hi actua una força que el món no coneix: "Quan sóc feble –exclama l'Apòstol–, és quan sóc realment fort" (2 Corintis 12:10). És la força de l'amor, sense armes i victoriós malgrat la derrota aparent. Es la força que desafia i venç la mort.

Són 144 els beats màrtirs lasal·lians i 9 els sants. Aquest "Martirologi lasal·lià" no és només una llista de noms, és el testimoni viu d'un Institut que comparteix el destí dels deixebles de Crist fins al sacrifici suprem.

8

ENMIG DE LA CRISI, UNA ESCLETXA D’ESPERANÇA

PER A VIURE AMB SENTIT

Gmà. Jesús Miguel Zamora Martín, Visitador Titular ARELEP

Quan avui tot ens parla de crisi i es posen

en dubte els valors, les idees, els mitjans i fins i tot la mateixa realitat de la fe, el testimoni d’aquests homes ens anima a arribar fins el final del que va passar, anant molt més enllà dels detalls de tipus històric o oportunista, que poc tenen a veure amb la vida (i també amb la mort) d’aquests Germans.

Han estat homes convençuts de la seva fe i radicats en el seu fer. Foren educadors que, gràcies a la integritat de la seva vida, pogueren ser fidels fins al final, donant el testimoni d’una vida que s’ha fet plenitud, sent educadors cristians, com a Germans de La Salle, res més (i res menys). On la importància no està tant en vessar la seva sang per l’amor a Jesús (que també), sinó en el camí iniciat un dia, quan digueren SÍ a Déu que els cridà, enmig de les seves circumstàncies i amb les mancances i potencialitats de l’època i es mantingueren fidels fins al final.

Des d’aquest itinerari entenem el que significa avui el seu record i el valor del seu testimoniatge. La seva vida no ha estat en va, perquè ens permet entreveure el significat d’una vida entregada totalment a Déu en un món secular, convuls, agitat... però amb la serenor que dóna el viure la fe fins el fons dels fonaments. Una vida entregada cada dia, entre els nens de la seva escola, de les feines més ordinàries d’un dia a dia feixuc amb l’esperança de que Déu no defrauda i que val al pena arriscar en aquest camí de la fe per Jesús i el seu Evangeli.

Per això, avui, ens alegrem amb ells. No per la seva mort, exagerada en les formes i sense sentit en la seva finalitat, sinó perquè els valors de la seva donació total, fins al final dels seus dies, ens garanteixen que la vida plena està assegurada per haver-se fiat plenament de Jesús.

¡Felicitats, Germans!

9

UN RAIG D’ESPERANÇA I UNA CRIDA A LES VIRTUTS

TEOLOGALS QUE ENS HAN DE MENAR A LA PAU I A LA

FRATERNITAT

Gmà. Josep Guiteras Llimona, Visitador Auxiliar Catalunya

Personalment, vull mirar el testimoni d’aquests 39 Germans de La

Salle màrtirs del Procés de Tarragona, com un raig d’esperança i una crida a les virtuts teologals. Això vol dir, que per fer el que van fer, per aguantar el que varen aguantar, per patir el que van patir de formes tan diverses i a vegades cruels i inhumanes i en circumstàncies tan difícils, només ho van poder fer (i per a mi aquesta és la prova de la seva santedat) per motius purament teologals.

Certament que tenien una fe rebuda en el baptisme i ratificada amb els vots religiosos. Certament que vivien una donació i un ministeri educatiu a través de la seva vida d’educadors cristians i religiosos. Certament que els empenyia una gran esperança per la creença en allò que feien, vivien i compartien amb els altres Germans de la Comunitat i els fruits que anaven recollint per tot allò que havien plantat en els cors i les intel·ligències dels seus alumnes.

Tanmateix, però, crec que és ben cert que el que els donà la força per ser fidels fins el darrer moment fou una gran fe, una forta esperança i una viva caritat. Aquestes tres virtuts teologals són les que els impulsaren i donaren forces fins aquell darrer moment de lliurar l’ànima a un Déu, també trinitari, que acollí llurs vides com a dons sagrats oferts en l’altar d’un carrer de Tarragona, d’una paret d’un cementeri, a la llera d’un riu o d’una riera, en un despoblat, a la sorra d’una platja, a la cuneta d’una carretera, en un pinar... I Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, acceptà aquestes vides a Ell lliurades per redimir, també així, aquelles terres sacsejades per unes enveges, unes injustícies i unes venjances que mai més no s’haurien de repetir en cap punt del nostre planeta. Sí, el testimoni d’aquest 39 Germans és un crit a l’esperança i un recordatori permanent de pau i fraternitat. D’aquest fets que succeïren cal que en traguem la gran lliçó d’una fraternitat ben amarada de pau i esperança que no podem oblidar mai més.

10

MÀRTIRS DE LA SALLE A MADRID

Gmà. Aquilino Bravo Puebla, Visitador Auxiliar Madrid

Les dades històriques ens expliquen que persones que havien dedicat la seva vida de forma incondicional a Déu mitjançant l’educació, veieren segades les seves vides sense saber ni com ni per què. Eren religiosos educadors que atenien a les classes populars en escoles gratuïtes, la major part d’elles, promocionant a una societat mancada de cultura i de mitjans de formació. Eren conseqüents amb la seva dedicació i promoció humana, transmetent els valors en els quals creien i vivien. La seva vida solament tenia sentit en Déu. Fins aquí la història. Comunitats senceres de Germans de La Salle donaren testimoni de Jesús en l’Escola Cristiana, defensant els seus valors davant la salvatjada i el sense sentit dels qui s’atribuïren el poder de ser jutges de la vida dels demés.

És un honor dir que 35 Germans de La Salle, més dos col·laboradors, de la zona de Madrid, foren testimonis de l’Escola Cristiana donant la seva vida per Jesús. A alguns dels nostres Germans, el martiri els durà els segons dels trets; altres visqueren el martiri no consumat durant mesos o anys, patint persecucions, presons i la inseguretat de no saber quan els arribaria el moment definitiu. Ens sentim orgullosos d’aquests Germans que ens honoren institucionalment i la fe dels quals els mantingué amb la flama encesa de l’amor a Déu, suportant tot per l’Evangeli.

Nosaltres estem cridats a ser coherents amb el què diem, creiem i vivim. Estem cridats a viure la fe, a donar testimoni d’aquesta fe en una societat que necessita referents. Ens sentim orgullosos de que un seglar que treballava amb els Germans en la mateixa Missió s’unís a la Comunitat defensant els valors i donant testimoni de Jesús amb la seva pròpia vida. El testimoni de Jesús és un deure cristià, no està reservat a uns pocs. Estem cridats a viure el dia a dia, amb sentit, amb profunditat; a viure la vida de fe com a testimonis del que creiem, sense por a l’ambient social que no correspon, on no té un valor comercial i a vegades tampoc té un valor social.

11

GERMANS MÀRTIRS

PROCÉS DE TARRAGONA

COMUNITATS DEL DISTRICTE DE BARCELONA:

Barcelona: Casa Provincial-Procuraduria-Ed. Bruño (1) Barcelona: Comtal-Sant Josep (3) Barcelona: Mare de Déu de la Bonanova (1) Barcelona: El Carme (1) Cambrils: Sagrat Cor (3) Cambrils: Noviciat menor Sagrat Cor (1) Cambrils: Escolasticat Sant Josep (2) Cambrils: Noviciat Sant Josep (1) Cambrils: Sagrada Família Sant Josep (5) L’Alcora: La Immaculada (1) Manlleu: Sagrat Cor (1) Mollerussa: Escola i Noviciat menor Sant Josep (1) Sant Feliu de Guíxols: Sant Josep (2) Tarragona: Sagrat Cor (12) Tortosa: Sant Pere Apòstol (4)

14

1.- GERMÀ MÀRTIR DE LA COMUNITAT DE LA “CASA

PROVINCIAL-PROCURADURIA-BRUÑO” DE BARCELONA

GERMÀ GILBERT DE JESÚS

NOM CIVIL Josep BOSCHDEMONT MITJAVILA NAIXEMENT 11-08-1880 a Cassà de la Selva (Gironès).

PARES Joan Boschdemont Mutjé i Francesca Mitjavila Mercader. MARTIRI Cementiri de Torredembara de Tarragona, (Tarragonès), el

11-11-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag VI.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 21-11-1894. Postulantat a Bujedo (Burgos): 05-09-1896. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 10-10-1896. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 13-10-1897. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 27-08-1921.

DESTINACIONS

Destinacions: Benicarló (1898-1900), Calonge (1900-1901), Barcelona-Bonanova (1901-1904), Manlleu (1904-1906), Arenys de Mar (1906-1908), Benicarló (1908-1909), Barcelona-Santa Madrona (1909), Santpedor (1909-1910), Sant Feliu de Guíxols (1910-1912), Cambrils-Sagrat Cor-Escolasticat (1912-1913), Barcelona-Santa Madrona (1913-1920), Barcelona-Comtal-Procuradoria-Bruño (1920-1933), Barcelona-Casa Provincial-Procuradoria-Bruño (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat de la “Casa Provincial-Procuradoria-Bruño” de Barcelona. Tenia 56 anys, 39 de Vida Religiosa i 15 de Professió Perpètua. Residia temporalmente a la Casa Sagrat Cor de Cambrils, per convalescència. Josep Boschdemont Mitjavila havia nascut a Cassà de la Selva; en Josep fou el fruit de l’activitat del reclutament vocacional del Director de l’escola, G. Jéron-Augustin. Tenia 14 anys quan ingressà al Noviciat Menor de Bujedo (Burgos) el 1894.

15

Afirmà un professor seu: “Arribà de Catalunya amb quasi un nul coneixement del castellà, però ben disposat”.

Després de l’Escolasticat, el 1898 fou destinat a l’escola “Sant Lluís

Gonzaga” de Benicarló, a la classe dels petits durant dos cursos. Després feu estades de pocs anys en diferents centres: a l’escola “Sant Martí” de Calonge un curs; al col·legi “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona, tres; al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu, dos; a l’escola “Cassà” d’Arenys de Mar, dos; altre cop a Benicarló per un any; a l’escola “Santa Madrona” de Barcelona uns mesos i un curs a l’escola “Llisach” de Santpedor; a l’escola parroquial “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols, dos; professor de l’Escolasticat de la Casa Sagrat Cor de Cambrils durant un curs. Tornà a l’escola “Santa Madrona” del barri del “Poble Sec” de Barcelona on hi romangué quatre anys, entregat a l’educació de més de cent infants.

Però l’envergadura i complexitat de la Procura del Districte de Barcelona, en ple desenvolupament, reclamava l’ajuda d’un religiós de modestos interessos i amb molta abnegació. Se’l destinà per aquest servei, on hi romangué 17 anys seguits. De 1917 a 1933 la Procura estava situada al col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona; els dos o tres Germans encarregats formaven part de la mateixa Comunitat però no estaven ocupats en l’apostolat escolar. El 1933 la Procura i l’Equip Provincial formaren Comunitat independent de “Comtal”, als locals del carrer Sant Pere Més Alt fins l’inici de la guerra. Durant el temps dedicat al descans per a la majoria dels Germans (vacances d’estiu), ell tenia més feina; precisament aquesta època es quan es realitzen els enviaments de llibres i quaderns per al nou curs escolar; el G. Gilbert de Jesús preparava les caixes i les omplia segons les comandes. Per assegurar la ràpida expedició de la mercaderia, no perdonava esforços ni temps, amb l’admiració dels seglars auxiliars, estimulats pel seu exemple. Malgrat tot, el 1935, arribà el moment en que l’edat acusà l’excés de treball i el G. Gilbert de Jesús es veié condicionat per la malaltia. Els Superiors l’enviaren temporalment a Cambrils per tal de refer-se amb el sol i la brisa marina cambrilenca. Allà s’oferí a fer-se càrrec de la roberia de la Casa. Era un període de repós, ja que continuva formant part de la seva Comunitat barcelonina. Així és com el sorprengué a Cambrils la revolta iniciada el juliol de 1936.

16

2.- GERMANS MÀRTIRS DEL COL·LEGI “COMTAL-SANT

JOSEP” DE BARCELONA

GERMÀ BENET JOAN

NOM CIVIL Joan URGELL COMA NAIXEMENT 05-10-1906 a Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

PARES Joan Baptista Urgell Navarro i Mariana Coma Guiu. MARTIRI “Primer pont de Co” “Primer pont de Corbera”, carretera d’Alcolea del Pinar a

Tarragona, terme de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), el 07-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag III.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 04-12-1926. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-02-1927. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1927. Passa al Noviciat de Benicarló (Baix Maestrat) 16-08-1927. Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 16-08-1928. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 02-09-1934.

DESTINACIONS

Destinacions: Sant Feliu de Guíxols (1928-1929), Santpedor (1929-1931), Barcelona-Comtal (1931-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona. Tenia 29 anys, 8 de Vida Religiosa i 2 de Professió Perpètua.

Joan Baptista Urgell Coma havia nascut a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta tarragonina. Sota la benèfica influència del seu oncle, mossèn Baptista Urgell, el noi fou educat amb rigor, religiositat i bondat. Una tieta religiosa, la Germana Isidora Navarro, aconseguí que el jove nebot treballés de depenent a la capital tarragonina. Fou casualment convidat a uns exercicis espirituals que predicava el Pare Vallet al col·legi dels Germans i a partir d’aquí, determinà l’entrada a la Vida Religiosa com a Germà de La Salle. Tenia 20 anys i el G. Visitador Pedro Luis, accedí a la seva sol·licitud. Els novicis menors de Cambrils, de menys edat que en Joan Baptista, quedaren admirats de la seva generositat i senzillesa, i ell no s’hi sentia estrany.

17

Després de dos mesos, com a Postulant, passà al Noviciat de

Fortianell; allà rebé l’Hàbit de Germà a l’agost de 1927 i el nom de Benet Joan, però al cap de dos dies es traslladava a Benicarló, on s’havia instal·lat provisionalment el Noviciat del Districte, en espera de la inauguració de la Casa Sant Josep. A Benicarló doncs, realitzà el Noviciat. El 1928 formà part de la 1a tanda d’Escolàstics de la recent inaugurada Casa Sant Josep. Inicià el seu apostolat a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols durant un curs; després en passà dos a l’escola “Llisach” de Santpedor i arribà a “Comtal-Sant Josep” el 1931. El 1934 hagué d’incorporar-se a la caserna de Tarragona, al Regiment d’Infanteria, per realitzar el servei militar; però redestinat a Barcelona, se l’autoritzà a menjar i dormir a la seva Comunitat de “Comtal” durant el temps del servei militar. En el seu apostolat docent, tractava als seus alumnes, els més petits del col·legi, amb el major respecte i utilitzava procediments carregats de dolcesa, que li feien guanyar la seva estimació. Malgrat el seu posat seriós, els petits de “Comtal” no dubtaven en demanar-li explicacions, serveis i els aclariments oportuns. Preparava els seus catecismes precedits de càntics populars, il·lustrats amb petits exemples interessants i amb comparacions enginyoses, què captaven l’atenció dels nens i feien la doctrina més assimilable. A l’inici de les vacances estivals de 1936, els Superiors l’enviaren a descansar i a refer la seva malmesa salut respirant els bons aires de la seva vila natal. Allà el sorprengué la revolta de 1936. La seva família, d’Acció Catòlica, figurava en la llista negra dels revolucionaris i es refugiaren al poble de Fayón a Saragossa; creien que el seu fill religiós, en ser poc conegut, podria quedar-se tranquil a casa, però comprovaren que no existia tal tranquil·litat i decidiren que també es desplacés a Fayón. Més tard tota la família hagué de retornar a Vilalba dels Arcs. A primers d’agost foren detinguts pare i fill i enduts a la presó de Gandesa. El 7 d’agost se’ls endugueren en un cotxe direcció Móra d’Ebre; en arribar a l’anomenat “Primer Pont de Corbera” de la carretera d’Alcolea del Pinar a Tarragona foren afusellats. Acabada la guerra les seves restes foren identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard, el 1959, a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

18

GERMÀ JUSTÍ GABRIEL

NOM CIVIL Gabriel ALBIOL PLOU NAIXEMENT 23-04-1910 a Peníscola (Baix Maestrat).

PARES Gabriel Albiol i Francesca Plou. MARTIRI A la platja de Peníscola (Baix Maestrat), el 12-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag IV.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 14-08-1926. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-02-1927. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1927. Passa al Noviciat de Benicarló (Baix Maestrat) 16-08-1927. Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 16-08-1928.

DESTINACIONS Sant Hipòlit de Voltregà (1929-1932), Santa Coloma de Farners (1932-1933), Barcelona-Comtal (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi

“Comtal-Sant Josep” de Barcelona. Tenia 26 anys, 8 de Vida Religiosa.

El nen Gabriel Albiol Plou, nascut a Peníscola, al Baix Maestrat, a poca distància de Benicarló, coneixia de vista els Germans de Benicarló. Animat per l’exemple d’alguns familiars i amics, sol·licità l’ingrés al Noviciat Menor de Cambrils-Sagrat Cor quan tenia setze anys. Al cap de sis mesos ja estava a la Casa de Fortianell per fer-hi el Noviciat el 1927 i rebre, amb l’Hàbit, el nom de Justí Gabriel. Dos dies

després de la Presa d’Hàbit fou enviat amb els seus companys novicis a fundar el Noviciat provisional de Benicarló en espera de la inauguració de la Casa Sant Josep de Cambrils. Amb aquest pas, el Districte de Barcelona deixava d’enviar els seus candidats al Noviciat de Fortianell, que era un Noviciat compartit amb el Districte de Besiers-Figueres; la previsió era la Casa Sant Josep de Cambrils que s’estava acabant de construir. L’avinentesa del tancament de l’internat de Benicarló, propicià aquest trasllat provisional, en espera d’inaugurar la Casa Sant Josep. Acabat el Noviciat en terres del Baix Maestrat, inaugurà la 1a tanda de 23 Escolàstics de la Casa Sant Josep inaugurada a l’agost de 1928.

19

El Germà Justí Gabriel s’estrenà en la docència a l’escola dels “Sagrats Cors” de Sant Hipòlit de Voltregà, on s’hi estarà tres cursos. Fou destinat després, durant un any, a l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Santa Coloma de Farners i posteriorment al col·legi “Comtal-Sant Josep” de la capital barcelonina. El dissabte 18 de juliol de 1936, la Comunitat de Comtal retornava de “Les Viles”, noble casal de pedra prop de Sant Llorenç Dosmunts del municipi de Pruit i Rupit, on passaven anualment uns dies de les vacances estivals, sense conèixer massa el perill en què ja es trobaven. El G. Director havia previst la possibilitat d’una dispersió i havia preparat les coses per a que cada Germà pogués refugiar-se en alguna família coneguda d’Antics Alumnes. El G. Justí Gabriel trobà així un asil momentani però, davant la volada que prenien els esdeveniments, cregué preferible dirigir-se a casa dels seus pares, en aquelles dates residents a Madrid, esperant passar desapercebut. Però a la capital les coses estaven igual o pitjor; així doncs, ell i els seus pares, emprengueren viatge cap el seu poble d’origen. Arribat a Benicarló, prop de Peníscola, el G. Justí Gabriel fou reconegut per un paisà i per tant preferiren instal·lar-se a la masia d’un cosí, en comptes de la casa de la vila. L’1 d’agost el pare es presentà al Comitè per tal d’anunciar la seva arribada i la del seu fill. Li ordenaren desaparèixer a ell i el seu fill religiós. Es prengué la determinació que el Germà Justí Gabriel s’amagués en una cabana a la muntanya, prop de la masia; però durant la nit, un grup de milicians es presentaren a la masia i el detingueren. El portaren al famós castell-palau papal de Peníscola. El 12 d’agost el maltractaren violentament i se l’emportaren a la platja de Peníscola. Allà fou mutilat i torturat de manera horrible i salvatge; el seu cos fou llançat al mar. Posteriorment les seves despulles foren sepultades al cementiri de Peníscola. Acabada la guerra les seves restes foren identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard, el 1959, a la Cripta Martirial del Sant Martí Sesgueioles.

20

GERMÀ EXUPERI

NOM CIVIL Miquel ALBERTO FLOS NAIXEMENT 12-11-1881 a Benicarló (Baix Maestrat).

PARES Josep Alberto i Anna Maria Flos. MARTIRI “El Palmar” a Benicarló (Baix Maestrat), el 15-08-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 12-02-1896. Postulantat a Bujedo (Burgos): 14-02-1898. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 18-03-1898. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 20-03-1899. Professió Perpètua a Valladolid-Lourdes: 10-08-1924.

DESTINACIONS

Barcelona-Gràcia (1899-1900), Barcelona-Santa Madrona (1900), Santpedor (1900-1901), Sant Feliu de Guíxols (1901-1902), Barcelona-Comtal (1902-1906), Barcelona-Gràcia (1906-1907), Terol (1907), Cassà de la Selva (1907), Arenys de Mar (1907-1909), Santpedor (1909-1910), Bilbao-Santiago Apòstol (1910-1911), Puerto Real (1911-1913), Cadis-La Mirandilla (1913-1920), Madrid-Pont de Vallecas (1920-1921), Madrid-Sant Martí (1921-1928), Sant Feliu de Guíxols (1928-1932), Manlleu (1932), Barcelona-Comtal (1932-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona. Tenia 54 anys, 37 de Vida Religiosa i 12 de Professió Perpètua.

Miquel havia nascut a Benicarló. Acabat de complir catorze anys, es decidí a seguir els passos del seu Germà gran, Ildefons, que es disposava a marxar cap el Noviciat Menor de Bujedo. Ambdós arribaren a Bujedo el 12 de febrer de 1896. En la festa de Sant Josep de 1898, Miquel rebé l’hàbit de Germà de La Salle i el nom d’Exuperi; en acabar realitzà l’Escolasticat a la mateixa Casa.

El 1889 se’l destinà a l’escola “Sant Josep” de Gràcia a Barcelona per iniciar-se en l’activitat docent. Allà s’hi estigué durant un curs. I en destinacions de poca durada el trobem a l’escola de “Santa Madrona”, al barri del Poble Sec de Barcelona, el 1900-1901; a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols, el 1901-1902; a “Comtal-Sant Josep” entre 1902 i 1906, on pogué completar la seva formació cultural, científica i pedagògica; de nou

21

a l’escola “Sant Josep” de Gràcia, el 1906-1907; uns mesos de l’any 1907 al col·legi “Sant Josep” de Terol i la resta del curs a l’escola “Sant Josep” de Cassà de la Selva; a l’escola “Cassà” d’Arenys de Mar, entre 1907-1909 i a l’escola “Llisach” de Santpedor, de 1909 a 1910.

L’any 1910 passà al Districte de Madrid, destinat al col·legi “Santiago Apòstol” de Bilbao, durant un curs. De Bilbao al sud d’Espanya, a l’escola “Ntra. Sra. del Buen Consejo” de Puerto Real, a Cadis, durant els cursos 1911-1913. I després a l’escola “La Mirandilla” de la capital gaditana de 1913 a 1920. I de Cadis a la capital madrilenya, a l’escola “Nen Jesús de Praga” del Pont de Vallecas durant un curs i en acabar a l’escola “Sant Martí” durant set cursos.

El 1928 fou reclamat al seu Districte d’origen i destinat a l’escola parroquial “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols fins el 1932. Uns mesos de 1932 els passà al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. I amb els canvis massius de l’any 1933, és destinat al col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona. Molt ben dotat de qualitats intel·lectuals i afectives, el G. Exuperi tenia menys dots de sentit pràctic, i això li ocasionà més d’un disgust que el feien créixer en virtuts i mèrits. Abnegat i servicial, li hauria agradat oferir més ajudes als seus Germans; però, generalment es responia amb un somriure a les seves propostes amables però certament no realitzables. Això li proporcionava una veritable creu que sabé portar en silenci. Era un Germà molt personal en les seves opinions, entregant-se al treball i a les obres amb determinades visions de la vida, que dificultaren la feina docent i motivaren alguns dels seus canvis de centre. A Sant Feliu de Guíxols, es feu apreciar de manera particular pel seu saber i abnegació. El treball intens que s’imposà fou la causa de que molts alumnes acudissin al col·legi pel prestigi que va saber imprimir a les classes. Les circumstàncies de la detenció i mort del G. Exuperi, són les mateixes que les del seu germà Lluís Albert. Es conserva el testimoni d’un nebot, nascut a l’Argentina i també Germà de La Salle, es tracta del G. Alfonso Miguel (Gregorio Alberto Forés). En trobar-se de visita a Benicarló, tenia vint-i-tres anys, coincidí amb els seus oncles Exuperi i Lluís Albert durant els dies inicials de la revolta. Com que tenia passaport argentí, li resultà fàcil embarcar-se cap a Itàlia i després retornar a l’Argentina. Explicà que els seus oncles li encarregaren que fes les gestions possibles per aconseguir la seva sortida cap Argentina. Havent desembarcat a Gènova, va rebre una carta del seu pare en el que li deia que ja no calia que fes cap gestió pels seus oncles, ja era inútil, degut a haver estat afusellats.

22

GERMÀ MÀRTIR DEL COL·LEGI “MARE DE DÉU DE LA

BONANOVA” DE BARCELONA

GERMÀ ALBERT JOAQUIM

NOM CIVIL Albert LINARES DE LA PINTA NAIXEMENT 27-08-1913 a Xest (Foia de Bunyol).

PARES Àngel Linares i Maria Jesús de la Pinta. MARTIRI Els “Estornells” de Castillonroi (Osca), el 19-05-1937.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag II.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 27-07-1925. Postulantat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 17-08-1929. Presa d’Hàbit a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 01-02-1930. Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 14-08-1931.

DESTINACIONS Destinacions: Sant Hipòlit de Voltregà (1932-1933), Berga (1933-1934), Barcelona-Bonanova (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi de la

“Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona. Tenia 23 anys, 5 de Vida Religiosa. Els germans Linares de la Pinta, Albert i Joaquim havien nascut a Xest, a la comarca valenciana de la Foia de Bunyol. El seu pare, molt de temps Cap d’estació ferroviària, estigué subjecte a repetides mutacions de destí; així la família Linares s’establí a Vilaverd, a Alcover, a Reus i a Tarragona. Els nens Albert i Joaquim consten tots dos com alumnes del col·legi del “Sagrat Cor” de la capital imperial. En Joaquim, més gran, havia ingressat al Noviciat Menor de Cambrils la vigília de Reis de l’any 1924 i passà al Noviciat de Fortianell. Destinat successivament a Bonanova, Berga, Manlleu, Josepets, Comtal, Cassà de la Selva (Director), Comtal i Girona, sol·licità la Dispensa dels seus Vots Perpetus el 1960.

23

El seu Germà Albert també ingressà al Noviciat Menor del “Sagrat Cor” de Cambrils i al cap de quatre anys prenia l’Hàbit al Noviciat de la Casa Sant Josep, on també hi feu l’Escolasticat el 1931.

El G. Albert Joaquim s’estrenà a l’escola “Sagrat Cors” de Sant Hipòlit de Voltregà per un curs i passà després, un altre curs a l’escola “Rosal” de Berga de 1933 a 1934. Va arribar al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona el 1934. El 19 de juliol de 1936 es veié obligat a fugir precipitadament, com tots els altres Germans de la Bonanova. Trobà asil a la casa d’un antic alumne. Al cap d’uns dies decidí viatjar cap a Chiprana a 7 kilòmetres de la capital comarcal de Casp, a la província de Saragossa, i així refugiar-se a la casa d’un seu germà més gran. El mes de setembre fou detingut i empresonat a Casp; sortosament alliberat, fou nomenat, pel milicià que l’havia detingut, director de l’escola pública de Chiprana. A inicis del mes de maig el Comitè de Casp el traslladà al poble de Castillonroi. El xofer del vehicle el deixà a casa de la família Monturiol. Però el dia 19 de maig de 1937 els milicians vingueren a endur-se’l cap a Tamarite per assumptes de secretaria. Però a tres kilòmetres del poble, a l’indret anomenat els “Estornells”, el feren baixar del cotxe i l’afusellaren. L’enterraren al mateix lloc.

Una carta datada el 15 d’abril de 1940, enviada al Gmà. Director de La Salle Bonanova pel Sr. Rector del poble de Castillonroi, de la comarca de la Llitera, a Osca, explicava que el G. Albert Joaquim morí assassinat el 19 de maig en el poble de Castillonroi i que el cos fou enterrat al lloc mateix de la mort. L’1 de gener de 1940, les seves restes foren traslladades al cementiri parroquial de Castillonroi i posteriorment passaren al cementiri de la Casa Sant Josep de Cambrils. L’any 1959 es traslladaren a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

24

4.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLA “EL CARME” DE

BARCELONA

GERMÀ ALEXANDRE JOAN

NOM CIVIL Fermí GELLIDA CORNELLES NAIXEMENT 06-10-1889 a Benicarló (Baix Maestrat).

PARES Manuel Gellida Ballester i Úrsula Cornelles Senar. MARTIRI Vinaròs (Baix Maestrat), el 18-08-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Vinaròs. Restes no identificades.

FORMACIÓ


DESTINACIONS

Llagostera (1907-1908), Sant Feliu de Guíxols (1908), Calonge (1908-1909), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1909), Terol (1909-1920), Monreal del Campo (1920-1928), Terol (1928-1933), Barcelona-El Carme (1933-1936)

Era el Director de la Comunitat i Col·legi del

“Carme” del raval barceloní. Tenia 46 anys, 30 de Vida Religiosa i 18 de Professió Perpètua.

Fermí Gellida Cornelles és un altre fill de Benicarló, antic alumne del col·legi “Sant Lluís Gonzaga”. Dos cosins seus, antics alumnes també, havien ingressat al Noviciat Menor de Bujedo el 1897 i 1898

respectivament. El primer, JoaquIM (Gener), va morir a Bujedo el 1905 i el segon, Patrici (Rafel Josep), va morir màrtir a Benicarló quinze dies abans que el nostre Germà Alexandre Joan. Seguint l’exemple dels seus cosins, també ell ingressà al Noviciat Menor de Bujedo el dia de Reis de 1904.

Acabat l’Escolasticat, el 1907 fou destinat a l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Llagostera, passant després uns mesos a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols. El 1908 fou destinat a l’escola “Sant Martí” de Calonge on visqué els tràgics esdeveniments de la Setmana Tràgica: l’escola fou incendiada. Abans d’anar-se’n al nou destí al col·legi “San Josep” de Terol

25

durant 11 anys, passà uns mesos de descans a l’escola “Sagrat Cor” de Cambrils.

El Districte de Barcelona estava en ple desenvolupament i extensió; així el 1915 es fundà l’escola “Mare de Déu del Pilar” a Monreal del Campo, localitat situada a uns vint kilòmetres de Terol. A banda de l’escola es fundà també un Juniorat preparatori al Noviciat Menor de Cambrils. El G. Alexandre Joan fou nomenat Director de l’escola i també del Juniorat. Aconseguí la construcció d’un nou edifici millor adaptat a les necessitats, gràcies als fons aportats per la Junta Administradora i també de diversos benefactors. Hi restà vuit anys i a la seva marxa hi deixava 200 alumnes i vint juniors.

El 1928 retornà al col·legi “Sant Josep” de Terol com a Director fins el 1933. El centre passava un mal moment i el G. Alexandre Joan, dolçament i sense estridències, aconseguí canalitzar correctament la situació crítica. Les reformes legislatives de 1933, obligaren al G. Alejandro Juan a deixar Terol. L’escola gratuïta de la parròquia del “Carme” del raval barceloní, fou el seu nou camp d’actuació durant els tres darrers cursos d’aquesta obra popular que no es reobrí després de la guerra. A l’esclat de la revolta, els Germans hagueren de refugiar-se en cases de confiança a l’igual que el Sr. Rector, mossèn Josep Cañís. El diumenge 19 de juliol l’escola del “Carme” fou saquejada i incendiada igual que l’església amb la qual formava un sol cos. Després d’uns dies de refugi a la casa d’un amic de Barcelona, el G. Alexandre Joan acompanyat pel G. Eliseu Vicenç (Vicenç Alberich) també fill de Benicarló, marxaren cap al seu poble natal, on hi arribaren el dos d’agost. El G. Alexandre Joan es refugià a la casa del seu germà Manel. Uns dies més tard, fou detingut juntament amb un Germà franciscà, però pogué retornar a casa del seu germà, havent pagat la quantitat de mil pessetes. L’endemà el G. Alexandre Joan i el franciscà es disposaven a prendre el tren a Benicarló cap a Barcelona. A l’estació de Vinaròs els obligaren a baixar i a un kilòmetre de l’estació direcció Càlig, foren afusellats. Les seves restes foren enterrades a la fossa comuna del cementiri de Vinaròs; després de la guerra no pogueren ser identificades.

26

5.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESCOLA “SAGRAT COR” DE

CAMBRILS, TARRAGONA

GERMÀ ANSELM FÈLIX

NOM CIVIL Modest GODO BUSCATÓ NAIXEMENT 12-01-1879 a La Selva de Mar (Alt Empordà).

PARES Frederic Godo Sala i Reparada Buscató Fàbrega.

MARTIRI Pont de la Riera “Castellets”, carretera de Barcelona- València, entre Vila-seca de Solcina i La Canonja (Tarragona- Tarragonès), terme municipal de Reus, el 28-08-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Reus. Restes no identificades

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Fonséranes (França): 27-09-1892. Postulantat a Fonséranes (França): 13-04-1895. Presa d’Hàbit a Fonséranes (França): 04-05-1895. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 07-07-1896. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 31-07-1908.

DESTINACIONS

Manlleu (1897-1905), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1905-1925), Terol (1925-1928), Barcelona-Gràcia (1928-1931), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1931-1936).

Era el Director General de la “Casa Sagrat Cor”

de Cambrils. Tenia 57 anys, 40 de Vida Religiosa i 28 de Professió Perpètua.

Modest Godo Buscató havia nascut a La Selva de

Mar, però es traslladà de petit amb la família a Santa Coloma de Farners; el seu pare feia de sagristà parroquial. El col·legi de La Salle d’aquesta localitat de la comarca de la Selva, no s’obrirà fins el 1904. És degut al

zel vocacional del G. Jéron-Augustin, Director de l’escola “Sant Josep” de Cassà de la Selva, que el nostre Modest conegué els Germans. Ingressà al Noviciat Menor de Fonséranes (França) a finals de setembre de 1892. En acabar el Noviciat l’enviaren a l’Escolasticat de Bujedo.

El primer destí fou el 1897 el col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. L’èxit coronarà el seu treball de manera que, en poc temps, es veurà responsable de la primera classe del Patronat. L’afany del G. Anselm Fèlix era la

27

prosperitat de l’obra. !Quantes coses organitzava per aconseguir-ho com a suplement de classes i vigilàncies: tómboles, excursions, peregrinacions, esports, concursos de tot tipus¡. Tenia una salut de ferro que l’acompanyà fins al final de la seva vida. Malgrat tot, els Superiors, tement les conseqüències de tan exuberant activitat, li assignaren un treball menys penós, en encomanar-li el 1905, la Direcció efectiva de l’escola gratuïta “Sagrat Cor” de Cambrils, fundada amb els fons patrimonials del Cardenal Vidal i Barraquer i del seu oncle, monsenyor Benet Vidal. El G. Jovien-Léonard restava com a Director General. L’escola, amb els seus 200 alumnes, oferia “massa poc” treball al zel infatigable d’un home com el G. Anselm Fèlix. Sense esperar, reuní als escassos antics alumnes, encara molt joves, i creà un grup de joves de perseverança anomenat “Congregació”, que aviat evolucionà cap a una selecció de joves entregats en cos i ànima a l’Acció Catòlica. Durant quinze cursos assumí la primera classe, els cursos nocturns i la congregació. A la mateixa Casa, el 1909 fou nomenat Sotsdirector del Noviciat Menor i conservà les obres precedents, excepte les classes nocturnes.

Després dels primers quinze anys cambrilencs, passà a l’escola

“Llisach” de Santpedor durant quatre anys, de 1915 a 1919. Inicialment tan sols comptava amb vint alumnes: era molt “poca cosa” per a tal educador. Com en altres ocasions, desplegà la seva infatigable activitat per tal de posar els mitjans per assegurar la perseverança dels joves, en diferents seccions d’una Congregació que serà el fonament de les obres parroquials.

Però davant la progressiva importància de la Casa “Sagrat Cor” de

Cambrils, el G. Anselm Fèlix fou nomenat Director General de la mateixa el 1919 fins el 1923. La seva responsabilitat personal s’estenia a la Comunitat de Germans Grans i als serveis de l’escola i de la Congregació de joves i adults de la vila cambrilenca. El seu zel es bolcà més que mai sobre els Antics Alumnes, ara pares de família; ells seran, per dir-ho d’alguna manera, el coronament de la seva obra de perseverança, fama que s’estenia per tota l’Arxidiòcesi tarragonina.

El 1923 l’obediència l’encarregà la Direcció del col·legi “Sant Josep” de

Terol. Les obres exteriors estaven lluny d’absorbir els recursos del seu ric temperament. I un altre canvi el 1928: el G. Lleonard Josep, Director de l’escola “Sant Josep” de Gràcia a Barcelona, fou nomenat Visitador Provincial del Districte, i el G. Anselm Fèlix va rebre l’obediència de substituir-lo. Els tres anys d’estada al barceloní barri de Gràcia, deixaren petjada del seu estil en

28

aquesta escola popular, on les set classes estaven constituïdes quasi totalment per fills d’antics alumnes o dels seus familiars.

L’aplicació de la Llei d’Ensenyament l’any 1931 suposà el canvi del G.

Anselm Fèlix, que es convertí altra vegada en Director General de la Casa “Sagrat Cor” de Cambrils. El Cardenal-Arquebisbe de Tarragona, que estimava molt l’escola de Cambrils, i les famílies, s’alegraren molt del seu retorn. Amb ocasió del 25è aniversari de la fundació de la Congregació, el G. Anselm Fèlix organitzà el 1931 un Congrés diocesà de totes les Congregacions de l’Arxidiòcesi de Tarragona. Això donà lloc a unes esplendoroses festes presidides pel Cardenal-Arquebisbe.

La sort del G. Anselm Fèlix fou la mateixa que la del personal de les Cases de Cambrils.

30

GERMÀ DANIEL ANTONINO

NOM CIVIL Nicolás RUEDA BARRIOCANAL NAIXEMENT 10-09-1894 a Quintanavides (Burgos).

PARES Florencio Rueda Sáiz i Casilda Barriocanal.

MARTIRI Pont de la Riera “Castellets”, carretera de Barcelona-València, entre Vila-seca de Solcina i La Canonja (Tarragona-Tarragonès), terme municipal de Reus, el 28-08-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Reus. Restes no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 14-09-1907. Noviciat Menor a Lembeek-lez-Hal (Bèlgica): 20-10-1908. Postulantat a Bettange-sur-Mess (Luxemburg): 30-08-1910. Presa d’Hàbit a Bettange-sur-Mess (Luxemburg): 08-10-1910. Escolasticat a Lembeek-lez-Hal (Bèlgica): 10-10-1911. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 27-08-1921.

DESTINACIONS

Barcelona-Bonanova (1912-1914), Manlleu (1914-1918), Barcelona-Santa Madrona (1918-1919), Berga (1919-1922), Barcelona-Les Corts (1922), Barcelona-Comtal (1922-1923), Sant Feliu de Guíxols (1923-1927), Cambrils-Sagrat Cor-Noviciat Menor (1927-1928), Cambrils-Sant Josep-Noviciat (1928-1930), Monreal del Campo-Juniorat (1930-1931), Cambrils-Sagrat Cor-Escola-SAFA (1931-1936)

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sagrat Cor” de Cambrils. Tenia 41 anys, 25 de Vida Religiosa i 15 de Professió Perpètua. Nicolás Rueda Barriocanal havia nascut a Quintanavides, a la comarca burgalesa de la Bureba. Gràcies a la gran labor vocacional del zelós sacerdot, D. Félix Martínez, el nen Nicolás pogué integrar-se al Noviciat Menor de Cambrils-Sagrat Cor el 1907. Un cosí seu hi havia ingressat dos anys abans. Un total de vint-

i-un joves del poble de Quintanavides han pres l’Hàbit de Germà de La Salle als Noviciats de Bujedo, Fortianell, es Pont d’Inca, Benicarló, Griñón i Bettange-sur-Mess, entre els anys 1898 i 1953, sense comptabilitzar els

31

novicis menors. D’ells dos són vius a dates d’ara (2013), 10 han mort com a Germans de La Salle, entre ells Daniel Antonino, màrtir i 9 no perseveraren. Un any després de la seva entrada a Cambrils, formà part d’un grup de novicis menors que es traslladaren al Noviciat Menor de la Casa Generalícia a Lembeek-lez-Hal a Bèlgica. El 1910 prenia l’Hàbit al Noviciat de Bettange-sur-Mess a Luxemburg i retornà a Lembeek-lez-Hal per a l’Escolasticat.

El 1912 fou destinat al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona durant un curs; el següent el trobem al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu entre 1914 i 1918. A l’escola “Santa Madrona”, al barri del Poble Sec barceloní, durant el curs 1918-19. Dos cursos a l’escola “Rosal” de Berga, uns mesos a l’escola gratuïta “Sant Josep” de barri barceloní de Les Corts i un curs a “Comtal-Sant Josep. El 1923 el trobem a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols per un període més estable, de 1923 a 1927. Una pleuresia, de la que s’alliberà amb dificultats, decidiren als Superiors a confiar-li un treball de menys esforç: una classe menys nombrosa al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. L’any següent fou nomenat catequista del Noviciat de la Casa Sant Josep de Cambrils durant dos cursos. El metge aconsellà un clima de muntanya per al G. Daniel Antonino i així el trobem al Juniorat de Monreal del Campo. Bastant recuperat, retornà a Cambrils el 1931 per encarregar-se de la roberia de la Casa de formació. No podent dedicar-se a treballs penosos, es reservà l’organització general, els cosits i els treballs més aviat artístics per a la Capella o petites reparacions. Dotat d’habilitat i esperit d’inventiva, sabia arranjar el deteriorament de molts aparells, objectes i mobiliari. Mentre estigué al Noviciat Menor de Cambrils, arranjà prestatgeries i armaris, confeccionà aparells molt enginyosos per facilitar un o un altre treball amb menys esforç i major rendiment. La seva industriosa habilitat es posava en joc per a multitud de coses i ocasions: “monuments” del Dijous Sant, pessebres per Advent-Nadal, festes, sessions recreatives, recepcions... La caritat inspirava aquestes iniciatives i, quan aconseguia l’efecte desitjat, la seva alegria desbordava en els companys amb ingenuïtat infantil i amb plena senzillesa religiosa.

Cinc anys a Cambrils fins que arribà el juliol de 1936. La sort del G. Daniel Antonino fou la mateixa que la del personal de les Cases de Cambrils.

32

GERMÀ JACINT JORDI

NOM CIVIL Josep CAMPRUBÍ CORRUBÍ NAIXEMENT 22-02-1888 a Palmerola-Les Llosses (Ripollès).

PARES Joan Camprubí Roca i Rosa Corrubí Riera. MARTIRI Pont de la Riera Pont de la Riera “Castellets”, carretera de Barcelona-

València, entre Vila-seca de Solcina i La Canonja (Tarragona-Tarragonès), terme municipal de Reus, el 28-08-1936.


FORMACIÓ Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 18-04-1922. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-08-1922. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 01-02-1923. Escolasticat: No en va fer. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 25-08-1929.

DESTINACIONS Cambrils-Sagrat Cor-Escola-SAFA (1924-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sagrat Cor” de Cambrils. Tenia 48 anys, 12 de Vida Religiosa i 7 de Professió Perpètua.

En Josep Camprubí Corrubí havia nascut al

Ripollès, al poblet de Palmerola, avui dia agregat a l’Ajuntament de Les Llosses. Des de la seva joventut s’acostumà al dur treball de la pagesia. Aconseguí feina al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. Aquest excel·lent empleat exercia una benèfica influència sobre el seus companys, tant pels seus consells com pels seus exemples. La seva manera de fer feia pensar que

estava destinat a la Vida Religiosa. No sorprengué doncs, que al cap d’uns anys, fos autoritzat pel G. Visitador Provincial a ingressar al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. Tenia 34 anys. Al cap de quatre mesos, a l’agost de 1922 inicià el Postulantat a la Casa Noviciat de Fortianell; va prendre l’Hàbit a inicis de febrer de 1923 i sense Escolasticat se’l destinà com a auxiliar del G. Infermer de la Casa de Formació i ajudant també a la roberia; si es produïa una avaria en l’enllumenat, la reparava amb notable habilitat.

Al poc temps, se’l posar al front de la Infermeria i enemic de

l’ociositat, ocupava als novicis menors convalescents en petits treballs o els

33

entretenia en jocs de circumstància. El Director del Noviciat Menor es trobava totalment segur quan els aspirants estaven sota les atencions del G. Infermer. Era admirable l’exemple de prudent reserva i de caritat en l’exercici de les seves delicades funcions. Tenia cura que no faltés de res al seus malalts, tant en el cos com en l’esperit.

Durant els 11 anys en l’exercici caritatiu d’infermer, mai manifestà el

desig d’algun descans i menys el suggeriment d’un canvi. Amb ocasió d’alguna grip o altres epidèmies, es multiplicava per fer el seu treball, sense ometre cap de les prescripcions del metge. !Quants joves, en moments de defallença, trobaren en les seves convençudes paraules, la fortalesa per sortir feliçment d’un mal moment¡.

El 1928 havia fet el Recés de 30 dies, preparatori a la Professió

Perpètua que emeté l’any següent; el recés el realitzà a Manlleu, lloc on havia nascut la seva vocació. Aprofitava els moments lliures del recés per estimular als empleats de Manlleu a portar una vida cristiana, únic mitjà, deia, de ser feliç en aquest i l’altre món.

La sort del G. Jacint Jordi fou la mateixa que la del personal de les Cases de Cambrils. .

.

34

6.- GERMÀ MÀRTIR DEL NOVICIAT MENOR “SAGRAT

COR” DE CAMBRILS, TARRAGONA

GERMÀ AGAPIT MODEST

NOM CIVIL Modest PAMPLONA FALGUERA NAIXEMENT 17-06-1907 a Berga (Berguedà).

PARES Modest Pamplona Fornell i Àngela Falguera Oró.



FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 09-08-1919 Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 16-02-1923. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1923. Escolasticat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 16-08-1924. Professió Perpètua a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 16-08-1934.

DESTINACIONS

Sant Hipòlit de Voltregà (1926-1929), Sant Feliu de Guíxols (1929-1931), Barcelona-Barceloneta (1931-1932), Tarragona (1932-1934), Cambrils-Sagrat Cor-Noviciat Menor (1934-1936)

Pertanyia a la Comunitat del Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. Tenia 29 anys, 12 de Vida Religiosa i 2 de Professió Perpètua.

Modest Pamplona Falguera havia nascut a

Berga i fou alumne del col·legi “Rosal” que dirigien els Germans. El futur Visitador Provincial G. Lleonard Josep, llavors professor a Berga, animà la vocació del nen Modest en les aules del centre i així ingressà al

Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils el 1919. El 1923 prenia l’Hàbit de Germà de La Salle al Noviciat de Fortianell, a

l’Alt Empordà i l’any següent retornà a Cambrils, a la mateixa Casa “Sagrat Cor” per a fer-hi l’Escolasticat. El G. Agapit Modest s’estrenà amb els nens

35

petits de l’escola “Sagrats Cors” de Sant Hipòlit de Voltregà entre el 1926 i 1929. L’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols serà el segon destí durant dos cursos. Degut a les lleis republicanes, fou traslladat a Barcelona per tal d’integrar-se a l’escola “Sant Josep” de la Barceloneta, barri marítim de la capital barcelonina. Al cap d’un any hagué de realitzar el servei militar a la caserna de Tarragona, podent anar a dormir a la Comunitat. Acabat el servei militar es quedà al mateix col·legi de Tarragona durant un curs. El 1934 va ser enviat a Cambrils, com a professor del Noviciat Menor de la Casa “Sagrat Cor”. Va saber posar en honor a la seva classe la devoció a l’Obra de la Santa Infància, per a la que recollia almoines i també segells usats que els alumnes feliçment li entregaven. Al final del curs, els remetia a la direcció de l’Obra, on admiraven la seva apostòlica donació.

A Cambrils acceptà amb satisfacció l’encàrrec del manteniment de la

magna exposició sobre les obres de l’Institut que es mostrava al Noviciat Menor de Cambrils. Tots els països on s’irradiava la influència de la pedagogia lasal·liana, estaven representats en aquella permanent exposició: establiments, alumnes, professors, activitats...; amb gust actualitzava les estadístiques i els gràfics complementaris de la documentació permanent. Quan un foraster es presentava a la Casa, el G. Agapit Modest el convidava a visitar l’exposició, amb la seva detallada explicació com a persona competent i entusiasmada. Els visitants quedaven meravellats a la vista d’un Institut religiós tan actiu, tan venerat i universal, repartit pels cinc continents. Els novicis menors restaven impressionats i els seus pares, orgullosos de veure els seus fills formant part d’una Congregació Religiosa que feia el bé per tot el món.

Arribat l’esclat revolucionari, el G. Agapit Modest sortí cap a

Tarragona amb tots els altres Germans de la Casa Sagrat Cor i Sant Josep. No tardà en veure’s empresonat al vaixell-presó “Riu Segre”.

36

7.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESCOLASTICAT “SANT

JOSEP” DE CAMBRILS, TARRAGONA

GERMÀ ELIES PAULÍ

NOM CIVIL Xavier Àngel PRADAS VIDAL NAIXEMENT 20-03-1896 a Culla (Alt Maestrat).

PARES Agustí Pradas Fàbregas i Irene Vidal Bellés.

MARTIRI Pont de la Riera “Ca Pont de la Riera “Castellets”, carretera de Barcelona-

València, entre Vila-seca de Solcina i La Canonja (Tarragona-Tarragonès), terme municipal de Reus, el 28-08-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 01-02-1909. Postulantat a Bujedo (Burgos): 30-09-1911. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 01-11-1911. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 06-11-1912. Professió Perpètua a Mauléon (França): 23-08-1921.

DESTINACIONS Barcelona-Bonanova (1913-1933), Cambrils-Sant Josep-Noviciat (1933-1935), Cambrils-Sant Josep-Escolasticat (1935-1936).

Era el Sotsdirector de la Comunitat de l’Escolasticat de la Casa “Sant Josep”. Tenia 40 anys, 24 de Vida Religiosa i 16 de Professió Perpètua. El nen Xavier Àngel Pradas Vidal nasqué a Culla, al Baix Maestrat i fou antic alumne intern del col·legi de Benicarló i allà és on rebé la crida a la vocació religiosa fruit dels bons exemples de la família i dels seus professors religiosos. Així és com ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils

a primers de febrer de 1909. Traslladat a Bujedo el 1911 hi inicià el Noviciat i després un any d’Escolasticat.

El seu primer i llarg destí, durant 20 anys, fou el col·legi de “Nostra Senyora de la Bonanova” de Barcelona, dedicat a l’ensenyament a les classes

37

superiors. Si algú demanava la seva ajuda, es posava d’immediat a la seva disposició. La seva abnegació a tota prova el feia en ocasions operador del cinema col·legial, vigilant extraordinari, cap d’excursió i mil coses més. Dotat d’agut sentit pràctic se li demanava l’organització de les festes del col·legi, guia de visitants, però també educador instruït i competent sobre tot en matemàtiques.

La seva aplicació a l’estudi fou el resultat d’un generós esforç sobre la seva naturalesa. Als inicis del seu apostolat, com a conseqüència dels seus principis, una inicial neurestènia tallà el seu entusiasme, fins el punt de ser-li molt penós el treball de pupitre. Amigables i caritatius consells l’ajudaren a superar aquest seriós obstacle. Recuperat de la seva afecció, aconseguí bons resultats en els estudis i en l’ensenyament i arribà a ser un bon professor.

L’any 1927 realitzà els exercicis de 30 dies a Mauléon (França), molt

content de poder, amb aquesta oportunitat, assabentar-se de les modalitats de la pedagogia lassal·liana i estudiar bé les obres. Llegia en francès els escrits del Sant Fundador i les Circulars dels Superiors, el Butlletí i els diversos manuals de l’Institut.

L’any 1933, amb les lleis republicanes que prohibien vestir l’Hàbit religiós, el G. Elies Paulí fou destinat al Noviciat de la Casa Sant Josep de Cambrils i així podia continuar vestint l’Hàbit de Germà i ser-ne el Sotsdirector. L’any 1935 fou nomenat Sotsdirector de l’Escolasticat a la mateixa Casa Sant Josep i reemplaçar al Director cridat a seguir el Segon Noviciat durant uns mesos per després tornar al servei de la Sotsdirecció. Animava amb el seu exemple el treball manual dels novicis i escolàstics, treballant con un d’ells. Cuidava amb fruïció les plantes i flors que adornaven els pietosos monuments de la finca i també tenia cura del manteniment de neteja del cementiri de la Casa. Quan el 21 de juliol de 1936 s’evacuà la Casa de Cambrils, davant l’amenaça, el G. Elies Paulí seguí la penosa sort de la Comunitat.

38

GERMÀ MAGÍ PERE

NOM CIVIL Francesc Xavier SALLA SALTÓ NAIXEMENT 03-09-1918 a Els Omells de Na Gaia (Urgell).

PARES Magí Salla Miró i Magdalena Saltó Tudela. MARTIRI Carretera de Juncosa, (Garrigues), el 30-07-1938.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de Juncosa. Restes no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 09-07-1931. Postulantat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 21-09-1934. Presa d’Hàbit a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 01-02-1935. Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 03-02-1936.

Era un Germà Escolàstic de la Casa “Sant Josep” de Cambrils. Tenia 19 anys, 1 de Vida Religiosa.

Francesc Xavier Salla Saltó havia

nascut a la vila dels Omells de Na Gaia, a la comarca de l’Urgell, os els seu pares eren forners. Fou una vocació fruit del reclutament rural. Havent-se decidit, passà una breu estada al Juniorat de Benicarló i al juliol de 1931 ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. El 1934 passà al Noviciat de la Casa Sant Josep dirigit pel G. Eladio Vicente, també màrtir.

Arribà a ser el més antic del Noviciat Menor i això el motivà a sentir la responsabilitat de ser model en totes les coses. Era admirable la seva serenitat, la seva aplicació, el seu caràcter emprenedor, dolç i caritatiu. Prometia ser un religiós educador net, delicat i ordenat, amb un gust selecte i una amabilitat encantadora.

A cinc mesos de l’esclat de la revolta, iniciava l’Escolasticat a la

mateixa Casa, el tres de febrer de 1936.

Quan els Germans Escolàstics hagueren de marxar cap a Tarragona, el juliol de 1936, el G. Magí Pere fou detingut i endut al vaixell-presó “Riu

39

Segre”; allà es trobà amb molts companys i professors de Cambrils. Assabentats els seu pares del seu empresonament, acudiren a Tarragona per tal d’alliberar-lo per la seva jove edat i ho aconseguiren.

Havent estat mobilitzada la seva quinta, no tingué més remei que allistar-se en la milícia republicana. Però solament un mes aguantà l’ambient militar i s’amagà a casa seva; descobert, l’obligaren a reintegrar-se al batalló que li corresponia. Quan podia s’arribava a Lleida a casa del Sr. Daniel Pagès Sarrià. Els tres germans Salla, Joan, Martí i Francesc Xavier realitzaven el servei d’Intendència: Francesc Xavier ajudava al seu Germà Joan a subministrar el pa, amassat a casa, amb el camió, mentre que en Martí s’encarregava del magatzem. Arribà un dia en que, denunciats pel secretari del poble, el G. Magí Pere fou detingut a Les Ventoses i conduït a La Pobla de la Granadella (avui dia Bellaguarda) al mateix temps que dos dels seus germans. El dia 29 de juliol varen ser afusellats tots tres en el kilòmetre 38 de la carretera de Lleida a Juncosa. El pare i un altre Germà foren també perseguits i hagueren de passar per les famoses txeques abans del seu alliberament. Les despulles foren enterrades al cementiri municipal. Acabada la guerra, no pogueren ser identificades amb precisió.

40

8.- GERMÀ MÀRTIR DEL NOVICIAT “SANT JOSEP” DE

CAMBRILS, TARRAGONA

GERMÀ ELADIO VICENTE

NOM CIVIL Cesáreo ESPAÑA ORTIZ NAIXEMENT 25-02-1886 a Pancorbo (Burgos).

PARES Santiago España Valderrama i Benita Ortiz Ortiz.



FORMACIÓ


DESTINACIONS

Barcelona-Bonanova-gratuïta (1904-1905), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1905-1906), Barcelona-Bonanova (1906-1910), Cambrils-Sagrat Cor-Noviciat Menor (1910-1911), Terol (1911-1913), Tarragona (1913-1922), Sant Feliu de Guíxols (1922-1925), Cambrils-Sant Josep-Escolasticat (1925-1927), Benicarló-Noviciat (1927-1928), Cambrils-Sant Josep-Noviciat (1928-1936).

Era Director del Noviciat de la Casa “Sant Josep” de Cambrils. Tenia 50 anys, 33 de Vida Religiosa i 22 de Professió Perpètua.

Dos joves ESPAÑA ORTIZ, Cesáreo y Félix,

revestiren l’Hàbit lasal·lià a Bujedo el 1902 i 1905 respectivament. Havien nascut a Pancorbo, a 9 kilòmetres de Bujedo (Burgos) igual que altres 7 joves més que també ingressaren al Noviciat però no perseveraren. Tots dos germans foren màrtirs,

41

un a Tarragona i l’altre a Barcelona, amb tan sols un mes de diferència. Malgrat prendre l’Hàbit a Bujedo, ambdós desenvoluparen el seu apostolat per terres catalanes.

Cesáreo continuà el Noviciat i l’Escolasticat a Bujedo. El 1904, el seu Germà Director, Secondin-Michel, fou nomenat nou Visitador del Districte de Barcelona i demanà al jove Cesáreo, ara G. Eladio Vicente, que l’acompanyés al Districte català. Així s’inicià pedagògicament a l’escola gratuïta de la “Mare de Déu de la Bonanova” durant el curs 1904-1905. Per motius de salut, l’any següent el trobarem a l’escola de “Sagrat Cor” de Cambrils, també a les classes dels petits. Restablerta la salut, retornà a la Bonanova durant cinc anys. Però altra vegada la salut li jugà una mala passada i a meitats de 1910 és destinat altre cop a Cambrils. Les atencions rebudes superaren la malaltia i a l’inici del nou curs escolar 1911-12 el trobem al col·legi “Sant Josep” de Terol, on l’aire sà de la muntanya consolidaria la seva salut. Les qualitats manifestes de que donà prova el G. Eladio Vicente determinaren als Superiors a destinar-lo, a l’inici del curs 1913-14 a Tarragona, centre que necessitava personal escollit per tal d’assegurar el seu desenvolupament; durant nou cursos exercirà un fecund apostolat. I de les terres tarragonines a les gironines: l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols el rebrà el curs 1922-23 com a Director. Prudentment i a poc a poc, el nou Director sabé, sense molestar a ningú, posar ordre en tot. Convençut que el bé s’aconsegueix mitjançant l’enteniment i l’harmonia, no parà fins aconseguir les bones relacions del col·legi amb les autoritats eclesiàstiques i civils de la vila marinera i també entre els mestres seglars dels que sempre parlà amb respecte.

Passat un trienni, els Superiors el cregueren digne i capaç de més grans responsabilitats i el 1925 li confiaren la direcció de l’Escolasticat del Districte ubicat aleshores a la Casa Sagrat Cor de Cambrils en espera d’inaugurar-se la nova Casa de Sant Josep el 1928. Al cap de tres anys serà nomenat Director del Noviciat instal·lat provisionalment a Benicarló en el moment de separar-se del Noviciat de Fortianell comú als Districtes de Besiers-Figueres i Barcelona. En espera de la inauguració de la Casa Sant Josep s’obrí aquest Noviciat provisional a Benicarló durant el curs 1927-28 amb quatre Preses d’Hàbit. A finals del mes d’agost els novicis de Benicarló ja passaren a la Casa Sant Josep; la 1a Presa d’hàbit tingué lloc el primer dia de febrer de 1929. Director de l’Escolasticat o Mestre de Novicis, el G. Eladio Vicente posà en joc tota la seva capacitat de formador.

42

9.- GERMANS MÀRTIRS DE LA COMUNITAT DE LA

“SAGRADA FAMÍLIA” DE CAMBRILS, TARRAGONA

GERMÀ BENILDE JOSEP

NOM CIVIL Francesc CASADEMUNT RIBAS NAIXEMENT 05-02-1872 a Llofriu-Palafrugell (Baix Empordà).

PARES Pere Casademunt Cals i Engràcia Ribas Renart.

MARTIRI A la llera del riu Francolí, davant la fàbrica de tabacs, tocant als dipòsits de la CAMPSA de Tarragona (Tarragonès), el 26-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag II.

FORMACIÓ

Postulantat a Fonséranes (França): 30-08-1886. Presa d’Hàbit a Fonséranes (França): 01-11-1886. Escolasticat: no en va fer. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 23-08-1900.

DESTINACIONS

Fonséranes-Noviciat (França) (1887-1888), Barcelona-Comtal (1888-1895), Manlleu (1895-1904), Llagostera (1904-1906), Barcelona-Comtal (1906-1910), Fortianell-Institut Agrícola (1910-1917), Palamós (1917-1922), Premià de Mar-SAFA (1922-1930), Cambrils-Sagrat Cor-Escola-SAFA (1930-1931), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1931-1936).

Era el Director General de la “Casa Sant

Josep” de Cambrils. Tenia 64 anys, 49 de Vida Religiosa i 36 de Professió Perpètua.

El G. Jéron-Augustin fou el Director de l’escola “Sant Josep” de Cassà de la Selva i també un entusiasta reclutador de vocacions. Entre elles la del jove Francesc Casademunt Ribas que havia nascut a Llofriu, que avui pertany a l’Ajuntament de Palafrugell, al Baix Empordà. Amb catorze anys en Francesc es convertí en postulant al Noviciat de Fonséranes (França) a l’agost de 1886. L’1 de novembre vestí l’Hàbit de Germà amb la imposició del nom, G. Benilde Josep.

Sense fer l’Escolasticat oficial, el seu primer destí, el 1887, fou al mateix Noviciat de Fonséranes, però ara com a Catequista del mateix

43

Noviciat i aprofitar també per a completar l’aprenentatge de la llengua francesa i els seus estudis pedagògics. Als setze anys, el 1888 el trobem al col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona, a les classes dels petits i mitjans, durant 6 cursos; el col·legi en aquell moment estava ubicat al famós i senyorial carrer Montcada però al cap de dos anys, el 1890, ja s’havia traslladat al carrer Comtal, on adquirirà el nom popular de “Comtal” sense perdre el de “Sant Josep”. El 1895 fou destinat al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu, dirigit pel G. Zélis (Henri Delaris). El nou arribat cooperà amb tanta eficàcia, per les seves notables qualitats, en l’organització d’aquest establiment, que el nomenaren sotsdirector el 1900. Aquest nomenament que confirmà el seu prestigi, li serví per produir els millors fruits en el seu actiu apostolat.

El 1904, l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Llagostera, fundat el 1902,

trobava dificultats per consolidar-se. El G. Visitador Lange, li confià la Direcció de l’escola de Llagostera; el Gmà Benilde Josep aconseguí un gran desenvolupament del centre amb la plena satisfacció del Sr. Rector que comptava amb els Germans en la regeneració de la parròquia i de les seves obres educatives. Al cap de dos cursos, el 1906, retornà al col·legi “Comtal” que estrenava nova ubicació al carrer d’Amadeu Vives, al costat del Palau de la Música Catalana; hi romangué dos cursos. El 1910 fou nomenat Inspector de l’explotació agrícola de la gran finca de Fortianell, prop de Figueres, on havia estat traslladat l’Institut Agrícola de Limós. El G. Benilde Josep coneixia bé les condicions climàtiques dels conreus de la comarca empordanesa i aconseguí així el màxim rendiment de la finca durant els set cursos que se’n responsabilitzà.

El 1917 el trobem a Palamós com a Pro-Director i a l’any següent, havent mort el G. Director (G. Claudi Josep, un altre fill de Palafrugell) el substituí fins el 1922. Durant cinc anys desplegà tots els seus admirables recursos de la seva habitual activitat, assegurant la prosperitat del centre palamosí. En acabar el Directorat de Palamós fou destinat al Noviciat Apostòlic de Premià de Mar com a Sotsdirector; també aquí s’ocupà de l’explotació de la gran horta que alimentava al nombrós grup que residia a la Casa; hi restà del 1922 a 1930.

A Cambrils, la Casa Sagrat Cor estava dirigida pel G. Jovien-Léonard, fundador de Tarragona, però la salut no l’acompanyava i es trobava desbordat; els Superiors cregueren convenient oferir-li l’ajuda del G. Benilde Josep que aviat reorganitzà tots els serveis durant el curs 1930-1932. L’any

44

següent és nomenat Director General de la Casa Sant Josep, que portava tres anys de funcionament. Com a Director General també es responsabilitzà de la finca de prop de 20 hectàrees que contribuïa en part al sosteniment dels grups de formació de la Casa. Desitjós d’assegurar un ple rendiment, organitzava els treballs de la setmana entre el grup de “treballadors”: novicis menors, novicis i escolàstics. Cada dia tot era supervisat pel G. Benilde Josep: serveis, corrals, quadres, coberts, camps... Però també la Infermeria de la Casa era un lloc d’especial sol·licitud. Tenia cura de les necessitats dels malalts, dels medicaments, dels tractaments específics que el G. infermer havia de dur a terme. Dotat de gran sentit comú i amplitud de mires, sabia deixar a cada Director particular la responsabilitat personal del seu grup. L’excessiu desgast d’energia física no podia deixar d’afectar a un robust organisme. Diverses vegades patí atacs d’urèmia; hagué de sotmetre’s a un rigorós règim alimentari; però els remeis arribaven massa tard.

Patí la penúria de tot el personal de la Casa Sant Josep.

46

GERMÀ ELM MIQUEL

NOM CIVIL Pere SISTERNA TORRENT NAIXEMENT 21-03-1868 a Llagostera (Gironès).

PARES Miquel Sisterna Gibert i Joaquima Torrent Fabrellas.

MARTIRI A la llera del riu Francolí, davant la fàbrica de tabacs, tocant als dipòsits de la CAMPSA de Tarragona, (Tarragonès), el 26-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag V.

FORMACIÓ

Postulantat a Bujedo (Burgos): 28-12-1906. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 15-05-1907. Escolasticat: no en va fer. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 21-08-1919.

DESTINACIONS

Barcelona-Bonanova (1908), Benicarló (1908-1910), Sant Feliu de Guíxols (1910-1922), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1922-1924), Sant Feliu de Guíxols (1924-1927), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1927-1928), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1928-1936)

Pertanyia a la Comunitat de la “Sagrada Família” de la Casa “Sant Josep” de Cambrils. Tenia 68 anys, 28 de Vida Religiosa i 16 de Professió Perpètua.

Pere Sisterna Torrent havia nascut a

Llagostera, comarca del Gironès, prop de Cassà de la Selva, on els Germans havien obert una escola l’any 1904 que estigué en funcionament fins el 1910. No en fou antic alumne ja que quan s’obrí l’escola ell ja tenia 36 anys.

Pere s’ocupà, en la seva adolescència i maduresa, en el treball agrícola de les terres familiars. La serietat en el fer i la seva assiduïtat a la pràctica religiosa i la seva bona presència, feien d’ell un model d’honradesa; era conegut popularment com el “Senyor Pere”. Sí conegué els Germans a Santa Coloma de Farners ja que aconseguí ser-ne empleat, encarregat de la cuina, de la neteja de la casa i del petit hortet. Aquesta vida de treball i recolliment s’avenia molt als seus gustos i sentiments i és per això que demanà al G. Director Pedro Luis, futur Assistent, poder entrar a la Congregació com a Germà del “temporal”. Acceptada la

47

petició, fou admès com a empleat de cuina, al Noviciat Menor Sagrat Cor de Cambrils, combinant la feina amb alguns complements formatius com a “postulant”. Després d’un any fou enviat a Bujedo per iniciar-hi el Noviciat, on rebé l’Hàbit de Germà i el nom d’Elm Miquel. En acabar, sense fer Escolasticat, fou destinat uns mesos al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona i de seguit als serveis de l’escola “Sant Lluís Gonzaga” de Benicarló. Dotat de veritable talent culinari, respongué sense problemes a les esperances de la Comunitat. La cuina, el rebost, el corral... tot tenia tan bona presentació com la seva persona.

El 1910 es convertí en l’Ecònom de la Comunitat de l’escola “Sant

Josep” de Sant Feliu de Guíxols, prop de la seva terra nadiua, durant 12 anys. Es guanyà l’afecte i consideració dels Germans i dels proveïdors pel seu treball i per l’ordre i notables qualitats socials. L’estada en aquesta Comunitat es veié interrompuda durant dos cursos per assumir les mateixes responsabilitats a la Casa “Sagrat Cor” de Cambrils; després retornà a Sant Feliu de Guíxols del 1924 al 1927. Alguns problemes de salut li feren penós el treball de la cuina i la resta de treballs de la Comunitat. És per això que els Superiors estimaren convenient confiar-li el treball auxiliar de la roberia de Cambrils. Primer, durant un curs, a la Casa “Sagrat Cor” i després a la Casa Sant Josep, just estrenada a inicis de setembre de 1928 i que albergava la Comunitat de la Sagrada Família i els dos grups nombrosos de formació, el Noviciat i l’Escolasticat, uns 60 residents. Amb tot, en alguns dies de festa, o en ocasió de la visita de personalitats, se li demanava tornar a la cuina, per preparar algun plat extra, amb general satisfacció de tots.

Quan les greus convulsions socials vingueren a enterbolir la tranquil·la i uniforme existència d’aquest home de Déu, fou incapaç de suposar que hi haguessin enemics. Patí la penúria de tot el personal de la Casa Sant Josep.

48

GERMÀ HUG BERNABÉ

NOM CIVIL Francesc TRULLÉN GILISBARTS NAIXEMENT 20-01-1895 a Roquetes (Baix Ebre).

PARES Francesc Trullén Talavera i Antònia Gilisbarts Cid. MARTIRI A la riera d’Alforja, prop del Parc Samà, terme de Vinyols i

els Arcs (Baix Camp), el 01-09-1936 SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag II.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 16-07-1909. Postulantat a Bujedo (Burgos): 11-09-1911 Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 01-11-1911. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 06-11-1912. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 24-08-1924.

DESTINACIONS

Barcelona-Santa Madrona (1913-1914), Manlleu (1914-1921), Santa Coloma de Farners (1921-1922), Barcelona-Gràcia (1922-1927), Barcelona-Barceloneta (1927), Benicarló (1927-1928), Sant Feliu de Guíxols (1928), Barcelona-El Carme (1928-1931), Cambrils-Sagrat Cor-SAFA (1931), Barcelona-El Carme (1931), Manlleu (1931-1933), Froyennes (França) (1933-1934), Vals/Le Puy-en-Velay (França) (1934-1935), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1935-1936).


En Francesc Trullén Gilisbarts fou una de

les primeres vocacions sorgides del col·legi “Sant Pere Apòstol” de Tortosa. Havia nascut a Roquetes, a poca distància de la capital del Baix Ebre. Del 1920 al 1923, els Germans regentaren una petita escola a Roquetes, quan en Francesc ja

era Germà de La Salle. Ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils el juliol de 1909. Arribada l’edat del Postulantat, fou enviat a Bujedo, on realitzarà el Noviciat i Escolasticat entre el 1911 i 1913. Sent novici patí una desviació de la columna vertebral. Això l’obligà a faixar-se durant tota la seva

49

vida amb un dispositiu ortopèdic que li dificultava els moviments i irritava la seva sensibilitat.

El seu primer assaig apostòlic el realitzà a l’escola “Santa Madrona”, al

barri barceloní del Poble Sec durant un curs. El 1914 fou destinat al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu durant cinc cursos encarregat de les classes mitjanes, sota el fraternal acompanyament del Germà Zélis (Henri Delaris). El curs 1921-1922 el trobem a l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Santa Coloma de Farners. L’escola “Sant Josep” del barceloní barri de Gràcia el rebrà del 1922 al 1927.

La seva delicada complexió i certes tendències del seu caràcter que no

quadraven amb el medi on es trobava, motivaren des de llavors diversos trasllats: escola “Sant Josep” de Barceloneta durant uns mesos, col·legi “Sant Lluís Gonzaga” de Benicarló durant el curs 1927-1928, escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols el curs següent solament per uns mesos, i a l’escola del “Carme” de Barcelona, entre 1928 i 1931 i finalment al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu el 1931 al 1933. Davant les lleis secularitzadores de la República, el G. Hug Bernabé optà per traslladar-se a França, primer durant un curs a l’Internat de Froyennes i després dos cursos més la Casa de Vals a Le Puy-en-Velay. El 1935 es reintegrà al seu Districte d’origen. Per tal de poder continuar vestint l’Hàbit lasal·lià fou destinat a la Casa de Sant Josep de Cambrils com ajudant a la roberia de la Casa. Sota pobres aparences, el G. Hug Bernabé ocultava rares virtuts intel·lectuals: memòria privilegiada, esperit agut i sòlid, afinat gust artístic; parlava a la perfecció quatre llengües i a la vegada era un excel·lent músic, cal·lígraf reputat i hàbil dibuixant; també competent en matemàtiques i molt versat en història; per on va passar, deixà un record de professor culte i totalment entregat. Educat i erudit, mantingué sempre la sana doctrina en el seu just fonament; però, en la pràctica, li mancava l’esperit conciliador davant les insuficiències humanes i davant les contingències del moment. Per l’abundància i solidesa dels seus arguments, aquest temible polemista var fer emmudir al seu contrari en més d’una ocasió; però, si se’l convencia sobre un tema controvertit, es rendia lleialment a l’opinió proposada.

Patí la penúria de tot el personal de la Casa Sant Josep.

50

GERMÀ LLEONCI JOAQUIM

NOM CIVIL Joaquím PALLEROLA FEU NAIXEMENT 02-07-1892 a La Seu d’Urgell (Alt Urgell).

PARES Francesc Pallerola Gabriel i Maria Teresa Feu Sastres. MARTIRI A la riera d’Alforja, prop del Parc Samà,

terme de Vinyols i els Arcs (Baix Camp), el 01-09-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag V.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Les (Val d’Aran): 21-07-1905. Postulantat a Les (Val d’Aran): 19-04-1907. Presa d’Hàbit a Les (Val d’Aran): 02-02-1908. Escolasticat a Lembeek-lez-Hal (Bèlgica): 03-02-1909. Professió Perpètua a La Salle Mollerussa (Pla d’Urgell): 24-07-1920.

DESTINACIONS

Manresa (1910-1922), Oliana (1922-1925), Tolosa (França) (1925), Pibrac-Noviciat (França) (1926), Oliana (1926-1934), Cambrils-Sagrat Cor-Escola-Reclutador (1934-1935), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat de la “Sagrada

Família” de la Casa “Sant Josep” de Cambrils. Tenia 44 anys, 27 de Vida Religiosa i 16 de Professió Perpètua. Joaquim Pallerola Feu nasqué a La Seu d’Urgell; el seu pare fou notari i magistrat del Principat d’Andorra. Fou un dels primers alumnes de l’escola oberta a La Seu d’Urgell el 1904 dirigida en aquell moment pel G. Lemandus (Antoine

Galy), conseqüència de l’expulsió dels Germans francesos per l’aplicació de la Llei Combes. El nen Joaquim manifestà la seva voluntat de ser religiós i així ho expressà als seus pares i al G. Director. Arribat el moment, es posà en camí, acompanyat pel Gmà. sotsdirector, cap el Noviciat Menor ubicat a Les, a la Val d’Aran. A la mateixa Casa s’havia establert el Noviciat, obert el 1905 que durarà fins el 1908. Durant aquests tres anys del funcionament del Noviciat de Les, hi prengueren l’hàbit 18 joves, tretze francesos i 5 catalans. Dels cinc catalans, un no perseverà, un altre és el G. Lleonci Joaquim i els altres tres moriren com a Germans de La Salle: Pere Vigatà (Lascien) de Manresa, Joan Ripoll (Lambert Joan) de Palau d’Anglesola i Ramon Farràs (Leande Pau) de Saulet-Montferrer de Segre.

51

Del Noviciat de Les, el G. Leoncio Joaquín passà a l’Escolasticat internacional de la Casa Generalícia de Lembeek-lez-Hal a Bèlgica. El 1910 formà part de la primera Comunitat de quatre Germans fundadors de l’escola “Mare de Déu de Montserrat” de Manresa, localitat del Bages on hi restarà 11 cursos i on exercirà el seu apostolat en totes les classes, de forma successiva, fins arribar a la primera. Contribuí, amb l’èxit dels alumnes, al prestigi de l’escola considerada en poc temps com una de les millors de la comarca. El 1914, a la caserna de Manresa, realitzà el servei militar exigit; aconseguí ser sergent i al final li oferiren nomenar-lo tinent, però ell ho refusà tornant de la caserna a l’escola fins el 1925. Havent-se obert la nova escola “Mare de Déu dels Àngels” d’Oliana, el G. Lleonci Joaquim hi fou destinat durant quatre cursos. Malgrat estar afavorit aparentment de bona salut, el G. Lleonci Joaquim emmalaltí d’anèmia i reuma. Després de tres mesos de tractament a La Seu d’Urgell, se’l destinà a la Infermeria de Tolosa a França; bastant restablert, però convalescent, passà al Noviciat de Pibrac com a Catequista i allí fou reemplaçat pel sant Germà Jaume Hilari i ell fou nomenat Director de l’escola d’Oliana. L’any 1934, els centres educatius fundats pel Districte de Tolosa-Urgell en terres catalanes foren traspassats oficialment al Districte de Barcelona i també, clar està, la major part del personal religiós. El G. Lleonci Joaquim sol·licità ser reemplaçat com a Director; els Superiors hi accediren, però el nomenaren Reclutador resident a la Casa Sagrat Cor de Cambrils. Tot funcionava perfectament quan degut a uns forts dolors de reumatisme l’obligaren a restar al llit durant llargs mesos; pogué retornar a l’activitat reclutadora però amb recaigudes constants. Aprovisionat d’un inseparable aparell de projecció, passava per les escoles del Districte impartint xerrades i captant vocacions. Quan els Germans hagueren d’abandonar la Casa Sant Josep de Cambrils, el 21 de juliol de 1936, l’Alcalde i el Comitè Directiu del moviment revolucionari determinaren que els malalts de la Infermeria de la Casa fossin portats a domicilis particulars i que quedessin confiats a la cura del G. infermer en espera de que poguessin refugiar-se a les seves famílies. El Germà quedà refugiat a la casa del cuiner.

52

HERMANO ANTONIO GIL

NOM CIVIL Alejandro GIL MONFORTE NAIXEMENT 09-02-1903 a Mosqueruela (Terol).

PARES Dámaso Gil Sancho i Benita Monforte Gil. MARTIRI “Pinar del Palio” de Mosqueruela, Terol, el 22-09-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag V.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 02-09-1916. Postulantat a Els Hostalets de Llers-Llers (Alt Empordà): 04-02-1919. Presa d’Hàbit a Els Hostalets de Llers (Alt Empordà): 18-03-1919. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 30-08-1920. Professió Perpètua a La Salle Manlleu (Osona): 29-08-1928.

DESTINACIONS

Barcelona-Bonanova (1921-1926), Cambrils-Sagrat Cor-Escola-SAFA (1926-1928), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1928-1936).


El nen Alejandro Gil Monforte ingressà al Noviciat Menor Sagrat Cor de Cambrils al setembre de 1916, uns mesos abans que el seu company d’infantesa i de martiri, Francisco Vicente. Al cap de tres anys es traslladà a Els Hostalets de Llers, a l’Alt Empordà, per iniciar-hi el Noviciat. L’any següent el trobem a l’Escolasticat de Bujedo (Burgos).

El 1921 inicià el seu apostolat docent al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona durant cinc cursos. Conscient i complidor, dedicava els seus moments lliures al conreu intel·lectual, aspecte que li permeté aconseguir diversos diplomes, inclòs el de catequista. Però una certa sordesa que anà en augment, obstaculitzà la seva dedicació pedagògica; no podent continuar donant classes s’oferí per a feines temporals.

53

Els Superiors l’enviaren a la Casa Sagrat Cor de Cambrils on s’encarregà de la roberia. El 1928, amb la inauguració de la Casa Sant Josep, passà a la Comunitat de la Sagrada Família, on tingué cura del rebost i dels menjadors. Ordre, neteja, economia, regularitat, servicialitat, discreció... eren les seves formes de relacionar-se amb els diversos grups de la Casa. Contràriament al que solen fer tots els sords, el G. Antonio Gil, parlava sempre amb un to suau i fluix. Les estones lliures les dedicava a l’apicultura, art del que arribà a ser-ne un gran mestre, facilitant a la Casa diverses confitures de mel. Cuidava el rebost amb molta cura i recollia els fruits caiguts dels arbres que eren transformats en saboroses melmelades. Cuidava els arbres fruiters i era capaç de disposar d’un variat assortit de postres per a tots els residents de la Casa. La pena de veure’s, tan jove, reduït a l’aïllament per a tota la vida mai traspuava a l’exterior. Lluny d’excusar-se en la sordesa per aïllar-se, anava sempre als esbarjos i passeigs; qui no el coneixia podria pensar que hi sentia amb normalitat, en veure’l en els grups d’esbarjo, on participava interpretant els gestos i estant atent als llavis dels seus companys.

A l’inici de les vacances d’estiu de 1936, el Germans Félix Adriano i el

seu paisà Antonio Gil de la Comunitat de la SAFA de Cambrils, foren autoritzats a passar uns dies de descans en el seu poble de Mosqueruela i a promoure a l’ensems vocacions lasal·lianes. La revolta els sorprengué a tots dos a Mosqueruela. Quan els milicians es presentaren per detenir al G. Antonio Gil, aquest es trobava treballant al camp. Els seus pares foren amenaçats, sota pena de mort, per tal de fer-lo venir. Els del Comitè li reclamaren una grossa quantitat de diners, havent de signar una declaració en la què afirmava donar-la de bon grat. Va donar els diners, però es negà a signar l’atestat mentider que se li exigia. Deixat en llibertat, després d’una nit empresonat, hagué de presentar-se tres vegades més l’endemà, davant el Comitè. Les circumstàncies de la mort del G. Antonio Gil són les mateixes, que les del G. Félix Adriano, fills tots dos a Mosqueruela.

54

RELAT DE LA FUGIDA I POSTERIOR MARTIRI DELS

GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES DE LES CASES

DEL SAGRAT COR I DE SANT JOSEP DE CAMBRILS,

TARRAGONA

Arribà la data fatídica del juliol de 1936. El tràgic relat dels incendis i

saquejos de les esglésies i convents de Reus, produïren la justa alarma. Molt nerviós, però prudent i previsor, el G. Anselm FÈlix, Director General de la Casa Sagrat Cort, s’adonà de la imminència de responsabilitats eventuals i s’apressà a possibilitar l’acollida dels Novicis Menors en algunes famílies. L’Alcalde intervingué i convidà als Germans a no abandonar l’edifici, assumint personalment la responsabilitat.

Però el 21 de juliol, cap a les quatre de la tarda, sis individus, arribats de Reus en un camió, pararen a la plaça de l’Ajuntament, declarant que portaven tot el necessari per incendiar el convent. Es trobaren amb l’admirable energia del Sr. Alcalde en defensa dels Germans i dels seus béns. Els revoltosos marxaren però prometeren tornar. L’Alcalde, davant l’angoixant situació, pregà els Germans que abandonessin la Casa per tal d’evitar una catàstrofe. Els oferí el refugi provisional de la Casa Sangenís, casa noble però deshabitada, amb espais aptes per a l’acomodació d’un nombrós grup de persones. Els nens aprovisionats d’un paquetet, acompanyats de tots els Germans es refugiaren a la Casa Sangenís després de sopar.

Més tard, els novicis menors es repartiren en diverses famílies. En ser, la majoria, catalans, pogueren reintegrar-se sense dificultats a les seves famílies. Un grup d’uns quinze, originaris de províncies no catalanes, després de laborioses gestions amb l’Ambaixada britànica, s’embarcaren a Barcelona cap a Marsella i després, per la frontera d’Irun, al llarg de 1937, retornaren a les seves famílies.

A la casa Sant Josep era necessària l’evacuació dels novicis cap els seus llocs d’origen; el G. Eladio Vicente, Director del Noviciat organitzà la dispersió: un primer grup sortí a mitja nit en tren direcció cap a València i Aragó acompanyats pels Germans Bertrán Francisco, professor del Noviciat i Elías Julián, de la Comunitat de la Sagrada Família, tots dos nascuts a la província de Terol. Arribats a Sagunt, quedaren detinguts i obligats a cercar refugi a la capital valenciana on posteriorment foren assassinats a Paterna.

55

El prudent Director General de la Casa Sant Josep, tingué cura de proveir de roba seglar a tot el personal de la Casa i també unes quantitats de diner per a la distribució individual. El 21 de juliol s’assegurà un refugi als Germans entre les famílies amigues de Cambrils i a les quatre de la tarda se’l requerí a que evacués l’edifici de forma immediata; a les nou del vespre vindrien a prendre’n possessió; havien de deixar els llums encesos i totes les portes i finestres obertes.

Tres Germans grans d’origen francès, un de la Casa Sant Josep i dos

del Sagrat Cor, gràcies a la benèvola intervenció del Consolat francès a Tarragona, foren recollits per un vehicle enviat pel Consolat, el tres d’agost. Els tres Germans francesos pogueren ser repatriats: Frs. Jouin-Maximin (Edmond Simon), Jovien-Gabriel (Gabriel Doublay), i Louvent-Robert (André Manya)

El G. Sostdirector, Domènec Josep (Anicet Gafarot), quasi moribund, fou ingressat a l’Hospital de Tarragona, on moria al cap de poc temps. També hi ingressà el G. Florencio Amalio (Justino Gutiérrez) que morí al mateix Hospital tarragoní el 15 de gener de 1937.

El G. Hug Bernabé es quedà amb el G. Infermer per tenir cura dels tres

Germans malalts greus. Fou obligat pels revolucionaris a acompanyar-los com a guia en el registre de l’immoble dels Germans, en recerca d’armes o de tresors que imaginaven trobar. Romangué a Cambrils cuidant del G. malalt Lleonci Joaquim i l’omplí d’atencions fraternals. El 26 de juliol el milicians l’obligaren a marxar de Cambrils i abandonar als malalts. La solució al forçat èxode fou dirigir-se a cercar refugi a la pròpia família de Roquetes; fou detingut a Tortosa, però pogué tornar a Cambrils, preocupat per la salut del Germà malalt Joaquim Pallerola. El Comitè revolucionari de Cambrils, va ser qualificat d’excessivament benèvol per alguns exaltats i havia estat substituït, després de violents enfrontaments entre ells, per un grup de gent disposats a tot per justificar la fama de civisme republicà. En aquesta situació, el 30 d’agost, una banda armada s’apoderà dels dos Germans, que es trobaven acollits a casa de la Sra. Maria Rovira i se’ls endugueren en un cotxe en direcció a Vinyols i els Arcs. Arribats al creuament de la carretera amb la riera d’Alforja, a la zona del Parc Samà, obligaren a un antic empleat de la Casa Sant Josep a disparar contra els dos Germans; en el registre de la vila de Vinyols i els Arcs figura la sepultura dels dos Germans. Acabada la guerra, foren identificades les restes i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

56

Un altre grup, amb el seu G. Director, altres Germans i Escolàstics, es dirigiren a Tarragona a la matinada amb l’esperança després frustrada d’arribar a Lleida i/o Barcelona. Acollits al “Refugi de la Beneficència” durant uns dies, es veieren obligats a cercar refugi en cases de famílies catòliques, d’on poc a poc anaren sent detinguts i empresonats al vaixell-presó “Riu Segre” amarrat al port de Tarragona. Alguns novicis i escolàstics de Navarra, País Basc i Castella foren mobilitzats a la força i incorporats a les milícies, anomenades de voluntaris. Alguns aconseguiren algun salconduit per dirigir-se cap a terres lleidatanes.

També el G. Anselm Fèlix i la resta de Germans de la Casa Sagrat Cor, marxaren cap a Tarragona i es trobaren sense cap mitjà de transport que funcionés. També pogueren ser allotjats inicialment a la “Beneficència Pública”, però foren denunciats i els expulsaren del refugi. El G. Anselm Fèlix i altres sis Germans es refugiaren llavors a la casa de la Sra. Nativitat Aragonès, germana del G. Visitador Provincial, Lleonard Josep (Josep Maria Aragonès). Els Germans no tardaren en dispersar-se, per tal de no comprometre a la seva acollidora hostatgera; solament el G. Anselm Fèlix romangué a la casa.

El dia 27 de juliol quan intentava conduir cap a Barcelona a tres joves

Germans perseguits, foren detinguts i empresonats al vaixell “Riu Segre”. El 28 d’agost, a les cinc de la tarda, escoltà cridar el seu nom en la llista fatídica. Els revolucionaris no s’atreviren a desplaçar-se fins a Cambrils per afusellar-los, tal com havien plantejat. El grup format pel G. Anselm Fèlix, Eladio Vicente, Agapit Modest, Jacint Jordi, Elies Paulí, Daniel Antonino i el rector de Cambrils, mossèn Isidre Fàbregas, foren afusellats al Pont de la Riera “Castellets”, carretera deTarragona a València, en terme de Reus, entre Vila-seca de Solcina i La Canonja de Tarragona. Acabada la guerra, les seves restes no pogueren ser identificades en la fossa comuna del cementiri municipal de Reus.

L’11 de novembre feren sortir del vaixell a 24 presoners, tots menys tres, sacerdots o religiosos; entre ells, els Germans Gilbert de Jesús i Jenaro de la Comunitat de Tarragona. Arribats al moll, foren amuntegats en un camió que els transportà al cementiri de Torredembarra on foren afusellats. Acabada la guerra i oberta la fossa comuna, un petit grup de víctimes pogueren ser identificades, entre elles les dels Germans Gilbert de Jesús i Jenaro.

58

10.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLA “LA IMMACULADA” DE

L’ALCORA, CASTELLÓ

GERMÀ LLUÍS ALBERT

NOM CIVIL Ildefons ALBERTO FLOS NAIXEMENT 26-02-1880 a Benicarló (Baix Maestrat).

PARES Josep Alberto y Anna Maria Flos. MARTIRI “El Palmar” a Benicarló (Baix Maestrat), el 15-08-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 12-02-1895. Postulantat a Bujedo (Burgos): 27-02-1896. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 12-04-1896. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 19-04-1897. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 31-07-1908

DESTINACIONS

Barcelona-Barceloneta (1897-1898), Barcelona-Comtal (1898-1907), Terol (1907-1910), Tarragona (1910-1920), Terol (1920-1921), Barcelona-Santa Madrona (1921-1926), Santa Coloma de Farners (1926-1927), Sant Feliu de Guíxols (1927-1928), Barcelona-Barceloneta (1928-1933), Barcelona-Les Corts (1933-1935), L’Alcora (1935-1936).

Era el Director de la Comunitat i Escola de “La Immaculada” de L’Alcora. Tenia 56 anys, 39 de Vida Religiosa i 28 de Professió Perpètua.

41 joves fills de Benicarló han pres l’Hàbit

de Germà de La Salle en diferents Noviciats: Fonséranes, Fortianell, Bujedo, Sant Josep de Cambrils, es Pont d’Inca i Xiva de Bunyol, entre els anys 1902 i 1970. D’aquests 41, setze han mort com a Germans de La Salle, entre ells 7 màrtirs; la resta, 25 no perseveraren. Entre els màrtirs hi ha els Germans Ildefons Alberto Flos (Lluís Albert) i el seu Germà, també de La Salle, Miquel (Exuperi). Ambdós foren afusellats el 15 d’agost de 1936 al seu poble nadiu. El G. Lluís Albert era el Director de l’escola “La Immaculada” de l’Alcora i el seu G. Exuperi, professor del col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona. Amb setze anys, acabats els estudis elementals a l’escola dels Germans “Sant Lluís Gonzaga” a

59

Benicarló, el jove Ildefons ingressà al Noviciat Menor de Bujedo en companyia del seu Germà Miquel, era un 12 de febrer de 1896. Al cap de quatre mesos, Ildefons ja rebia l’Hàbit de Germà de La Salle i amb ell el nom de Lluís Albert i l’any següent passà a l’Escolasticat de la mateixa Casa burgalesa. El 1897 el trobem ja en plena activitat docent, estrenant-se a l’escola barcelonina “Sant Josep” del barri de la Barceloneta. La seva sorprenent activitat admirà a tots i assenyalà que d’ell es podia esperar molt. El 1898 es traslladà al col·legi “Comtal-Sant Josep”, inicialment per a una suplència, però si quedà nou cursos encarregat de les classes més difícils. De 1907 a 1910 el trobem al col·legi “Sant Josep” de Terol i després al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona durant deu cursos. Estant a Tarragona fou convidat, el 1914, a seguir el curs del Segon Noviciat a la Casa Generalícia de Lembeek-lez-Hal, a Bèlgica, en plena guerra mundial.

Classes ben preparades, generosa disponibilitat per a tot el que se li

demanés, emprenedor, ordenat i actiu per naturalesa; sabia jerarquitzar les seves obligacions a la perfecció. Res del que n’estava encarregat quedava desatés, ja que sabia posar en primer lloc el que era essencial i després el que era secundari. Tot ho feia amb certa rapidesa. El 1920 restà de nou un any a l’escola “Sant Josep” de Terol i el 1921 fou nomenat Director de l’escola popular del barri del Poble Sec de Barcelona, l’escola de “Santa Madrona”. Els locals eren molt petits i s’havien de rebutjar molts alumnes. Aconseguí de les Senyores del Patronat que remodelessin els locals i les aules, així com les sales de la Comunitat. Durant els sis anys de Directorat, es consagrà a les activitats parroquials amb esmerats serveis apostòlics. Acabat el sisè any li vingué un altre Directorat, tan sols d’un curs, ara a l’escla “Sagrat Cor de Jesús” de Santa Coloma de Farners a la comarca selvatana de Girona. I un altre encara, també d’un curs, a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols.

El 1928 retornà al seu primer destí, l’escola “Sant Josep” del barri

barceloní de la Barceloneta. La gent del barri, que eren tan pobres com els Germans, s’admiraven en considerar l’abnegació d’aquest religiós que sabia també ser pagès, conreant un petit hortet per al manteniment nutritiu de la Comunitat.

El 1933, les exigències dels canvis promoguts per les noves lleis

republicanes, portà el G. Lluís Albert de l’escola de la Barceloneta a la de “Sant Josep” de Les Corts, un altre barri de la capital barcelonina. La nova escola tenia un Patronat que assegurava cursos de tarda i altres obres socials regides per una Junta d’Antics Alumnes del col·legi “Comtal-Sant Josep”.

60

Però, els anys es van acumulant sobre les seves espatlles i la seva salut començava a ressentir-se. Forts dolors renals l’avisaren de que havia de cuidar-se: disminució d’hores de classe, règim alimentici i moderació de l’activitat. Però donada la seva habilitat administrativa, s’hagué de recórrer a la seva abnegació perquè assumís la Direcció de l’escola “La Immaculada” de L’Alcora, a les terres de L’Alcalatén de Castelló; era ja l’any 1935, pròxim al desastre del 1936. El 20 de juliol, malgrat conèixer que la revolta havia esclatat a Barcelona, va fer celebrar a la parròquia de L’Alcora, la festa de la Congregació de perseverança. L’endemà, però, hagueren de d’abandonar la Casa davant les amenaces dels revolucionaris de L’Alcora. Els Germans marxaren cap a Castelló, allí foren detinguts, registrats i obligats a tornar a L’Alcora, on trobaren ja el col·legi saquejat. Després d’una minuciosa inspecció, realitzada sota la seva atenta mirada, en espera de trobar armes o cèntims i que no donà cap resultat, foren expulsats, però foren detinguts altra vegada i declarats presoners; amb tot, pogueren marxar de nou cap a Castelló. Des d’allí el G. Lluís Albert intentà refugiar-se a casa de la seva família de Benicarló on arribà a la casa del seu germà Gregori el 22 de juliol. El dia 1 d’agost l’altre Germà, Exuperi, arribava a Benicarló, fugint de l’infern barceloní. Els dos germans es dedicaren al treball agrícola. El dia 14 d’agost, després de la mitja nit, un automòbil parà davant la vivenda familiar i s’endugueren detinguts els dos Germans. A la presó es trobaren amb el Germà Rafel Josep i un nebot seu. El dia de la Mare de Déu d’agost, els milicians portaren els quatre detinguts prop del lloc anomenat ”El Palmar” i allà foren afusellats. Els germans Lluís Albert i Exuperi junts arribaren a Bujedo un 12 febrer de 1896 i quaranta anys després, junts també entraren al cel. Acabada la guerra les seves restes foren identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard, el 1959, a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

62

11.- GERMÀ MÀRTIR DEL COL·LEGI “SAGRAT COR” DE

MANLLEU, BARCELONA

GERMÀ FULBERT JAUME

NOM CIVIL Jaume JARDÍ VERNET NAIXEMENT 07-05-1901 a Vandellòs (Baix Camp).

PARES Joan Jardí Sabaté i Maria Vernet Barceló. MARTIRI A Tivissa (Ribera d’Ebre), el 10-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag IV.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 13-09-1912. Postulantat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 11-02-1917. Presa d’Hàbit a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 27-03-1917. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 12-09-1918 Professió Perpètua a La Salle Manlleu (Osona): 27-08-1926.

DESTINACIONS

Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1919-1920), Cambrils-Sagrat Cor-Noviciat Menor (1920-1927), Barcelona-Gràcia (1927-1931), Tarragona (1931-1934), Manlleu (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat

Cor” de Manlleu. Tenia 35 anys, 18 de Vida Religiosa i 10 de Professió Perpètua. En Jaume Jardí Vernet, va néixer a Vandellòs, que avui dia pertany a l’Ajuntament de Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp tarragoní, a pocs kilòmetres de la vila de Cambrils. Conegué els Germans de Cambrils i Tarragona i manifestà voler ser com ells; i així

ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils al mes de setembre de 1912, quan encara no havia complert els 12 anys. Després de cinc llargs anys d’estada a Cambrils, es traslladà al Noviciat dels Hostalets de Llers, però una epidèmia de tifus declarada a la Casa, per la contaminació de les aigües, obligà a tots els residents dels Hostalets de Llers a traslladar-se a Cambrils temporalment, l’últim dia de l’any 1916. A Cambrils s’hi acomodaren els novicis menors i els seus professors, els postulants i

63

novicis i els seu professors i els Germans de la Comunitat de la Sagrada Família dels Hostalets de Llers, compartint vida i espais amb els residents de la Casa Sagrat Cor. Romangueren a Cambrils des del 31 de desembre de 1916 fins el 13 de maig de 1917. Durant aquests quasi cinc mesos es realitzà una Presa d’Hàbit el 27 de març de 1917. En aquesta hi figurava el G. Fulbert Jaume i també altres dos màrtirs: els Germans Clemente Adolfo i Elías Julián, a banda d’altres set Germans difunts i cinc més que no perseveraren. Retornat a Els Hostalets de Llers i acabat el Noviciat es traslladà a Bujedo per fer-hi l’Escolasticat. El curs 1919-1920 fou destinat com a professor de l’escola “Sagrat Cor” de Cambrils, durant un any i després sis més com a professor del Noviciat Menor “Sagrat Cor” a la mateixa Casa. Estant a Cambrils caigué malalt i per consell del metge, fou enviat una temporada a la casa materna per al seu repòs i restabliment. Se li indicà inclús que deixés la Congregació, ja que es pensava que la seva convalescència seria molt llarga; però, recuperat amb rapidesa, retornà a Cambrils. El 1927 el trobarem quatre anys a l’escola barcelonina “Sant Josep” de Gràcia. El 1931 fou enviat al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona per tres cursos. El col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu serà el darrer centre el 1934. Un dels seus Directors comentava del Germà Fulbert Jaume que fomentava i afavoria, amb totes les seves energies, l’esplendor del culte, sobretot en el cant religiós, del que n’estava encarregat. Entenia que la música a l’església era quelcom sense sentit si no servia per elevar l’ànima a Déu. Les seves qualitats com a mestre i educador no eren menys importants. En totes les Comunitats per les què passà, sempre recordaran el seu zel i la seva competència de professor modèlic, unit a una sensibilitat d’artista delicat. Amb el suport del Germà Director de l’escola “Sant Josep” de Gràcia, adquirí una bonica col·lecció de mostres de dibuix i establí a l’escola, que llavors comptava amb cinc classes, un curs de dibuix artístic.

Durant la seva estada al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona, el 1933, se li assignà una feina particularment delicada. Un Tribunal eclesiàstic s’havia establert a Tarragona per a l’examen del miracle atribuït al Venerable G. Benilde, en favor del G. Joaquim Donat. El G. Fulbert Jaume fou designat copista adjunt a dos eclesiàstics, per tal de fer la ressenya de l’extens procés canònic. Era un treball llarg, monòton i difícil, vistos els esborranys i rectificacions que s’havien de confeccionar. Aprofitant les vacances, el G. Fulbert Jaume s’entregà de valent a aquesta missió i treballà amb agilitat i perfecció, cosa que omplí d’admiració als seus col·laboradors. Gràcies al seu

64

esforç, el procés pogué ser agilitzat i posat en mans del Germà Postulador, que tant d’interès posava en aquesta causa del nostre Institut.

El 1934 fou destinat al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. A l’estiu de

1936, el G. Fulbert Jaume es desplaçà a Cambrils i allà el sorprengué la revolta. Pogué marxar al seu poble, Vandellòs, prop de Cambrils i així restar uns dies amb la seva estimada mare. El dia 10 d’agost fou detingut, juntament amb el Sr. Rector de la parròquia, mossèn Joan Vinaixa i un seglar catòlic del poble, en Jaume Escoda. Foren traslladats a Tivissa, ja a la comarca de la Ribera d’Ebre, en direcció a Móra d’Ebre, i allà foren afusellats. Els habitants de Tivissa recolliren els cossos i els enterraren al cementiri municipal. Acabada la guerra les seves restes foren identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard, el 1959, a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

66

1.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLA I NOVICIAT MENOR

“SANT JOSEP” DE MOLLERUSSA, LLEIDA

GERMÀ ARNOLD CIRIL

NOM CIVIL Joan FONT TAULAT NAIXEMENT 01-07-1890 a Viladamat (Alt Empordà).

PARES Joan Font Motas i Maria Taulat Ferrer. MARTIRI Cementiri de Lleida, (Segrià), el 23-01-1937.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Lleida. Restes no identificades

FORMACIÓ


DESTINACIONS

Arenys de Mar (1908), Barcelona-Gràcia (1908-1909), Barcelona-Comtal (1909-1914), Manlleu (1914-1927), Santa Coloma de Farners (1927-1933), Santpedor (1933-1935), Mollerussa-Escola-Noviciat Menor (1935-1936).

Era el Director de la Comunitat i de l’Escola i

Noviciat Menor “Sant Josep” de Mollerussa. Tenia 46 anys, 29 de Vida Religiosa i 18 de Professió Perpètua. Joan Font Taulat havia nascut a l’Alt Empordà, a la vila de Viladamat. Als tretze anys ja el trobem al Noviciat Menor de Bujedo (Burgos). Allà hi realitzà també el seu Noviciat i Escolasticat.

El mes de maig de 1908 rebé l’obediència d’incorporar-se a l’escola “Cassà” d’Arenys de Mar, al Maresme barceloní, per tal de reemplaçar a un Germà malalt. A l’octubre de 1908 el trobarem a l’escola “Sant Josep” del barri de Gràcia de Barcelona, també per un curs. L’any següent a la mateixa capital barcelonina, però al col·legi “Comtal-Sant Josep” i per cinc anys. Tingué la sort de seguir als mateixos alumnes durant diversos cursos, passant de classe amb ells. L’internat “Sagrat Cor” de Manlleu l’espera el 1914, on hi restarà 13 cursos. Un fort atac de reumatisme articular el feu patir de valent i

67

aconsellà el trasllat a l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Santa Coloma de Farners, localitat amb aigües termals on es podia recuperar, sense detriment del govern de l’escola amb quatre classes. El mal es suavitzà, però sense abandonar-lo del tot, ja que li provocà una certa deformitat. Al cap de sis anys i coincidint amb les noves lleis escolars que imposaven la secularització, fruit del moviment massiu de canvis en el Districte de Barcelona, el G. Arnold Ciril es traslladà a l’escola “Llisach” de Santpedor, per portar-ne la Direcció durant dos cursos.

El 1935 es tancaren els Juniorats de Benicarló i Monreal del Campo i

s’obrí a Mollerussa un Noviciat Menor agregat a l’escola, sense diferenciar la Comunitat. El G. Arnold Ciril s’encarregà de la Direcció dels dos grups.

Però arribà el fatídic 21 de juliol de 1936; els Germans reberen l’ordre

del Comitè local d’evacuar el col·legi. Per tal de tranquil·litzar als novicis menors, els digueren que serien enviats a les seves llars familiars quan abans millor. Succeí així, ja que immediatament llurs pares acudiren per recollir-los, mentre tant se’ls col·locà en famílies que s’oferiren per albergar-los. Un cop abandonat el col·legi, fou objecte de vandàlic pillatge, encenent una foguera amb els objectes de caire religiós. El G. Arnold Ciril s’havia refugiat a la casa del Sr. Lluch i per no comprometre’l cercà refugi al poble d’Ivars d’Urgell, a la casa d’un amic. Però de camí, fou descobert per un milicià a Vila-sana i traslladat a la Casa Utxafava on l’interrogaren. Pogué connectar amb un amic de Mollerussa, el Sr. Tomàs Badia, que l’acollí a casa seva i a on es trobà amb altres tres Germans, entre ells el G. Jaume Hilari, que estava de pas cap al seu poble. Però el 24 d’agost, un camió de milicians recollí 39 persones com a presoners, entre elles hi havia el G. Arnold Ciril i el G. Jaume Hilari; s’ordenà el trasllat a la presó de Lleida; al cap de quinze dies, es deixà en llibertat als detinguts, excepte sis: els dos Germans, un mossèn d’Àger i tres seglars catòlics de Mollerussa. El G. Jaume Hilari fou traslladat al Comitè de Tarragona. El G. Arnold Ciril rebé la sentència capital i fou conduït al cementiri municipal, on fou afusellat juntament amb el mossèn company de captiveri. Enterrat a la fossa comuna, no fou possible, acabada la guerra, poder identificar les seves restes.

68

12.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESOLA “SANT JOSEP” DE

SANT FELIU DE GUÍXOLS, GIRONA

GERMÀ ARÍSTIDES MARCOS

NOM CIVIL Pedro José CANO CEBRIÁN NAIXEMENT 01-06-1906 a Villalba de los Morales (Terol).

PARES Lino Cano i María de los Santos Cebrián. MARTIRI Benicarló (Baix Maestrat), el 14-08-1936.

SEPULTURA Urna diverses restes a la Cripta de la Parròquia de Benicarló. Restes no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 27-06-1919. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-02-1922. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 06-10-1922. Escolasticat: no en va fer. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos): 30-08-1931.

DESTINACIONS

Barcelona-Santa Madrona (1923-1924), Santpedor (1924-1928), Sant Feliu de Guíxols (1928-1929), Benicarló-Juniorat (1929-1931), Manlleu (1931-1933), Sant Feliu de Guíxols (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sant

Josep” de Sant Feliu de Guíxols. Tenia 30 anys, 13 de Vida Religiosa i 5 de Professió Perpètua. El nen Pedro José Cano Cebrián havia nascut a Villalba de los Morales, que avui pertany a l’Ajuntament de Caminreal, a la província de Terol. Ingressà al Noviciat Menor Sagrat Cor de Cambrils al mes de juny de 1919 acabat de complir tretze anys . Al mes de febrer de 1922 ja el tenim a la Casa de Fortianell, a l’Alt Empordà, on hi realitzarà el Postulantat i el

Noviciat rebent el nom d’Arístides Marcos.

Sense fer l’Escolasticat oficial, el 1923 ja el trobem, durant un curs, a l’escola “Santa Madrona” del barri barceloní del Poble Sec, al front d’un centenar de nens. A partir de 1924, la seva acció apostòlica es desenvoluparà

69

a l’escola “Llisach” de Santpedor durant quatre anys, en una classe no tan poblada com l’anterior de “Santa Madrona”.

Un altre destí el situà, el 1928, a l’escola parroquial “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols per fer-se càrrec d’una classe mitjana, durant un curs. L’any següent el trobem al Juniorat de Benicarló, que preparava els candidats més petits per a l’ingrés al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils.

El 1931 aquest Juniorat fou tancat i el G. Arístides Marcos fou destinat

al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu fins el 1933 i retornà, altra vegada, a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols. L’apostolat que exercí fou especialment eficaç. El seus antics alumnes sempre el recordaven amb estimació i sobretot recordaven la vida que posava en les instruccions catequètiques curosament preparades així com també les reflexions matinals que arrodonia amb una intensa pregària. Quan esclatà la revolta el juliol de 1936, el Comitè de Sant Feliu de Guíxols estava format per diversos antics alumnes dels Germans i ells mateixos avisaren els Germans del perill a que quedaven exposats; els proporcionaren salconduits que els permetien poder marxar als seus llocs d’origen. El G. Arístides Marcos no podia anar al seu poble per trobar-se a l’altra banda de les línies de foc i junt amb el Germà de la seva Comunitat, Rafel Josep, anà a refugiar-se a la casa dels familiars d’aquest darrer, a Benicarló. Per a no comprometre a la família que li oferia refugi, el G. Arístides Marcos decidí, al segon dia, dirigir-se a Barcelona i es presentà al Comitè per sol·licitar un salconduit; l’aconseguí, però, enganyat, fou seguit i afusellat als afores de la vila, al terme de Poats, a la finca de Miquel Forés. El sepultaren a la finca del Sr. Baptista Añó; la finca està en el terme de Peníscola, a 1 Kilòmetre de l’estació. Acabada la guerra les seves restes foren traslladades al cementiri de Benicarló i restaren barrejades amb d’altres en una urna de la cripta del temple parroquial, sense haver-se pogut identificar.

70

GERMÀ RAFEL JOSEP

NOM CIVIL Patrici GELLIDA LLORACH NAIXEMENT 16-03-1871 a Benicarló (Baix Maestrat).

PARES Manuel Gellida Feliu i Antònia Llorach Sortugues. MARTIRI “El Palmar” a Benicarló (Baix Maestrat), el 18-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag III. FORMACIÓ Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 02-12-1896.

Postulantat a Bujedo (Burgos): 16-02-1897. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 09-04-1897. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 13-04-1898. Professió Perpètua a La Salle Manlleu (Osona): 25-07-1905.

DESTINACIONS Sant Hipòlit de Voltregà (1899), Barcelona-Santa Madrona (1899-1903), Calonge (1903-1904), Tortosa (1904-1906), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1906-1907), Manlleu (1907-1908), Barcelona-Santa Madrona (1908-1920), Barcelona-Barceloneta (1920-1922), Roquetes (1922-1923), Tarragona (1923-1932), Barcelona-Bonanova (1932-1933), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1933-1934), Sant Feliu de Guíxols (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i escola “Sant

Josep” de Sant Feliu de Guíxols. Tenia 65 anys, 38 de Vida Religiosa i 31 de Professió Perpètua.

El nen Patrici Gellida Llorach havia nascut a Benicarló. Diversos cosins Gellida ingressaren al Noviciat de Bujedo: el 1897 Patrici Gellida Llorach (Rafel Josep); l’any següent el 1898, el seu Germà Joaquim (Gener); al cap de tres mesos, el seu cosí Josep Llorach Bretó (Crisòstom); el 1905, un altre cosí, Fermí (Alexandre Joan); i el 1906, un altre cosí, Josep Maria Gellida Marquès (Gener II). Un morí jove al mateix Bujedo, el 1905, als 23 anys (Joaquim). Tres moriren màrtirs: a Benicarló, l’1 d’agost el G. Rafel JosEP; el 17 d’agost a Benicarló, el G. Alexandre Joan; i a Vallvidrera-Barcelona, el 2 de novembre, el G. Procurador del Districte, Crisòstom. El darrer no va perseverar (Josep Maria Gellida Marquès-Gener II). En Patrici tenia 24 anys quan ingressà al Noviciat Menor de Bujedo a finals del mes desembre de 1896; al cap de dos mesos ja era postulant i a

71

l’abril de 1897 iniciava el Noviciat i rebia el nom de Rafel Josep; l’any següent iniciava l’Escolasticat. El seu primer destí fou l’escola “Sagrats Cors” de Sant Hipòlit de Voltregà i l’any següent, el 1899, passà a l’escola de “Santa Madrona” del barri del Poble Sec de Barcelona fins el 1903. Després, un curs a l’escola “Sant Martí” de Calonge, dos a l’escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa, un a l’escola “Sagrat Cor” de Cambrils i un altre al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. El 1908 retornà a l’escola barcelonina de “Santa Madrona” fins el 1915 com a Director, on patí les conseqüències de l’incendi del centre durant la Setmana Tràgica. Gràcies a les seves gestions, al novembre es podia reobrir de nou l’escola incendiada. A la mateixa Barcelona, passarà a l’escola “Sant Josep” la Barceloneta també com a Director fins el 1922. Aquest any rebé l’obediència que el traslladà a l’escola de Roquetes, també com a Director, només un curs. Aquí visqué la inquietud i el perill del desbordament del riu Ebre en una de les seves periòdiques crescudes, que inundaren l’escola de Roquetes i també la de Tortosa; a Roquetes procedí al rescat de les Germanes ja que el seu col·legi havia quedat totalment inundat.

De Roquetes al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona, entre 1923 a 1932, sent el Director de l’escola gratuïta durant 8 anys. El darrers cursos a Tarragona, del 1931 al 1933, la classe directa se li feu feixuga i se li encarregà les funcions d’Administració de l’internat. El 1933 fou enviat al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona, però un atac d’hemiplègia, l’envià a descansar a la Casa Sant Josep de Cambrils, durant un curs. Restablert suficientment, encara pogué ser destinat a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols el 1934. En tots els llocs sabia aprofitar les ocasions per deixar caure l’oportú consell, en qualsevol assumpte que es relacionés amb la seva llarga experiència i que moltes vegades ajudà a prevenir errors lamentables. En el Patronat Obrer de Tarragona (escola gratuïta), l’Obra predilecta del Cardenal Vidal i Barraquer, el G. Rafel Josep tenia guanyada la total confiança de la Junta del Patronat i obtenia d’aquesta les facilitats per tirar endavant iniciatives i activitats, de vegades agosarades, amb les que motivava als joves.

Estant a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols el sorprengué la revolta de 1936. L’Alcalde aconsellà els Germans que marxessin del poble. Ell i el G. Director es dirigiren a Sant Coloma de Farners. El 5 d’agost, decidí marxar cap a Benicarló. Però el 18 d’agost, a la llar familiar, fou detingut amb

72

un jove nebot seu, Josep Gellida, que havia estat empleat a la Casa dels pares Escolapis de Barcelona. Els tres Germans (Lluís Albert, Exuperi i Rafel Josep) coincidiren a la presó. Tots quatre foren afusellats a tres Kilòmetres del poble, a la carretera de València, a la zona de “El Palmar”. Les víctimes foren enterrades a la fossa comuna del cementiri de Benicarló. Acabada la guerra les seves restes foren identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard, el 1959, a la Cripta Martirial del Sant Martí Sesgueioles.

74

13.- GERMANS MÀRTIRS DEL COL·LEGI “SAGRAT COR”

DE TARRAGONA.

GERMÀ ALFEO BERNABÉ

NOM CIVIL Bernabé NÚÑEZ ALONSO NAIXEMENT 11-06-1902 a Santa María del Invierno (Burgos).

PARES José Núñez Alonso i Dorotea Alonso Ortega. MARTIRI Carrer rere Sant Domènec de Tarragona, (Tarragonès), el

31-07-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag IV.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 05-09-1916. Postulantat a Els Hostalets de Llers (Alt Empordà): 28-07-1918. Presa d’Hàbit a Els Hostalets de Llers (Alt Empordà): 01-11-1918. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 01-03-1920. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 25-08-1927.

DESTINACIONS

Cambrils-Sagrat Cor-Escola-SAFA (1920-1928), El Vedado-L’Havana (Cuba) (1928-1931), Barcelona-Bonanova (1931), Tarragona (1931-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor”

de Tarragona. Tenia 34 anys, 16 de Vida Religiosa i 9 de Professió Perpètua.

Bernabé Núñez Alonso va néixer a Santa María del Invierno a la província de Burgos. Fruit del reclutament vocacional per la comarca burgalesa de Montes de Oca, el nen Bernabé conegué els Germans de La Salle, igual que molts altres joves que es dirigiren a Cambrils o Bujedo. Així, el 1916, en plena guerra mundial, als 14 anys ingressà en el Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils amb el ple consentiment i felicitat dels seus pares. Als setze anys, a l’estiu de 1918, inicià el seu Postulantat i Noviciat a la Casa, avui desapareguda, del Noviciat dels Hostalets de Llers, a l’Alt Empordà, prop de la capital empordanesa. Acabat el temps del Noviciat es traslladà a l’Escolasticat de Bujedo.

75

Fou destinat a l’escola “Sagrat Cor” de Cambrils. Dotat més aviat pel treball manual que per a l’estudi, es dedicà als serveis temporals sense rebutjar l’ajuda a ningú. Comentava el seu Germà Director, Anselm Fèlix: “No hi ha treball que no se li pugui confiar, segur del màxim rendiment i de la perfecta execució que sempre satisfà als més exigents”. Estant a la Casa “Sagrat Cor” de Cambrils, pogué col·laborar de moltes maneres en la nova construcció de la Casa “Sant Josep”, inaugurada el 1928. Però aquest any se li havien acabat les pròrrogues del servei militar i hagué d’optar per marxar cap a Cuba a realitzar el servei missioner substitutori. Durant tres anys es dedicà a l’ensenyament dels més petits del col·legi del Vedado a L’Havana cubana; sense experiència pedagògica, va tenir un èxit total; els alumnes i les seves famílies apreciaren al nou professor tan amable, tan entregat, tan pietós i tan agradable.

Retornà a Catalunya el 1931 i fou destinat al col·legi “Sagrat Cor” de

Tarragona; amb l’experiència pedagògica adquirida a L’Havana, s’encarregà de les classes de Primària del col·legi tarragoní durant els cinc anys que hi romangué.

Acabat el curs escolar del 1936, el 17 de juliol, ell amb altres quatre Germans, es desplaçà amb tren cap a Madrid; un cop a la capital pensaven dirigir-se als seus pobles en missió reclutadora de vocacions per indicació del G. Visitador. A Madrid es trobaren desolats per l’esclat revolucionari i optaren per tornar a Catalunya el 29 de juliol. Els Germans Alejandro Antonio i Alfeo Bernabé arribaren a Tarragona al vespre, els altres Germans seguiren cap a Barcelona. Es dirigien al col·legi i el trobaren intervingut; anaren a la casa del cuiner, però aquest ja es trobava empresonat al vaixell-presó; la seva esposa els advertí del perill a que s’exposaven. Optaren per tornar a l’estació i prendre el tren de les 12 de la nit direcció València. A l’estació foren detinguts i enduts a l’Ajuntament. Davant la parròquia de Sant Francesc d’Assís s’escapoliren corrent pels carrers estrets de la part alta de la ciutat. Es refugiaren a casa de la Sra. Filomena Martínez però els trobaren. El G. Alfeo Bernabé fou afusellat al carrer rere Sant Domènec. El G. Alejandro Antonio pogué escapar-se altra vegada en direcció al Camp de Mart; però fou detingut més tard i traslladat a l’Ajuntament; després, al passeig de Sant Antoni i allà l’afusellaren. Foren enterrats al cementiri municipal de Tarragona; acabada la guerra, tan sols es pogueren reconèixer i identificar les restes del G. Alfeo Bernabé que foren traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i més tard, el 1959, a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

76

GERMÀ ALEJANDRO ANTONIO

NOM CIVIL Alejandro ARRAYA CABALLERO NAIXEMENT 29-05-1908 a Monasterio de Rodilla (Burgos).

PARES José Arraya Ruiz i Pilar Caballero Alonso. MARTIRI Passeig de Sant Antoni de Tarragona, (Tarragonès), el 31-

07-1936 SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Tarragona. Restes

no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 13-05-1922. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 02-02-1924. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1924. Escolasticat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 16-08-1925.

DESTINACIONS

Tarragona (1926-1929), Barcelona-Bonanova (1929-1933), Terol (1933), Manlleu (1934), Barcelona-Comtal (1934-1935), Manresa (1935), Tarragona (1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona,. Tenia 28 anys, 10 de Vida Religiosa.

Dos germans ARRAYA CABALLERO, Alejandro i Eusebio, varen professar com a Germans de La Salle. Alejandro morirà màrtir a Tarragona i Eusebio (Eusebio Juan) va morir a Guayaquil (Equador) el mes de juny de 1977, després d’haver estat Visitador d’aquell Districte.

Alejandro, el Germà gran, malaltís de petit, a quinze dies de celebrar els seus 14 anys,

ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. Passats dos anys es traslladà a l’Alt Empordà, al Noviciat de Fortianell, per prendre l’Hàbit de Germà i rebre el nom d’Alejandro Antonio i preparar-se degudament com a religiós. Retornà a la Casa “Sagrat Cor” de Cambrils per als seus estudis d’Escolasticat.

El nou mestre i catequista inicià la seva experiència pedagògica al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona i hi restarà tres cursos perfeccionant les seves habilitats educatives. Fou destinat després al col·legi “Mare de Déu de

77

la Bonanova” de Barcelona durant quatre anys. La salut no l’acompanyà gaire i li feu penosa l’activitat de la docència, les vigilàncies i la continua tensió nerviosa que imposava un internat com el de la Bonanova; per aquest motiu fou traslladat al col·legi “Sant Josep” de Terol, durant uns mesos, on semblava que la climatologia l’ajudaria a refer-se. El 1934 fou enviat al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu, també per uns mesos.

L’’any 1934 el trobem al col·legi barceloní “Comtal-Sant Josep”. Aquí esgotà les pròrrogues del servei militar i hagué de realitzar-lo a la caserna de Manresa, on li encomanaren la instrucció dels soldats analfabets. Acabat el servei s’integrà al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona al gener de 1936.

A inicis del mes de juliol de 1936, encara en certa pau social, li fou

encomanada la missió de reclutar vocacions lasal·lianes; ell i el seu Germà Eusebio Juan que es trobava a Manlleu, viatjaren en tren cap a Madrid i des de la capital es desplaçarien a les seves terres nadiues per tal de complir la missió encomanada del reclutament vocacional. A Madrid els sorprengué l’esclat de la revolta i al cap d’uns dies, restablertes les comunicacions ferroviàries, emprengueren de nou el viatge cap a Catalunya. Alejandro baixà a l’estació de Tarragona amb el Germà Alfeo Bernabé. Dirigint-se cap el col·legi foren motiu de sospites i perseguits pels carrers de la part alta de la ciutat, finalment fou detingut i afusellat al Passeig de Sant Antoni. Els detalls resten explicats en l’anterior ressenya del G. Alfeo Bernabé. Enterrat a la fossa comuna del cementiri municipal de Tarragona, acabada la guerra no es pogueren identificar les seves restes.

El seu Germà Eusebio Juan pogué fugir cap a Mauléon (França) i més

tard cap a terres del Pròxim Orient (Líban i Israel), retornant a Catalunya el 1942; el 1950 s’ofereix com a missioner per terres equatorianes, on exercí, com s’ha indicat, el servei de Visitador Provincial, morint el 7 de juny de 1977 a Quito (Equador).

78

GERMÀ ANDRÉS SERGIO

NOM CIVIL Andrés PRADAS LAHOZ NAIXEMENT 30-11-1908 a La Hoz de la Vieja (Terol).

PARES José Pradas Collados i Martina Lahoz Polo. MARTIRI Els Ametllers de Sol “Els Ametllers de Soldevila” al kilòmetre 6 de la carretera de

Tortosa a Tarragona (Baix Ebre), el 19-08-1936. SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Tortosa. Restes

no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 18-06-1921. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-02-1925. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1925. Escolasticat a Cambrils-Sant Cor (Baix Camp): 16-08-1926.

DESTINACIONS

Benicarló-Noviciat (1927-1928), Benicarló-Escola (1928-1929), Barcelona-Comtal (1929-1930), Terol (1930-1933), Tortosa (1933-1935), Tarragona (1935-1936)

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor”

de Tarragona. Tenia 27 anys, 10 de Vida Religiosa. Andrés Pradas Lahoz formà part del grup de 7

joves nascuts a La Hoz de la Vieja que ingressaren en els Noviciats de Fortianell, Irun i Cambrils, entre els anys 1917 i 1947. Dos d’ells, el G. Andrés Sergio i Marciano Pascual moriren màrtirs a Tortosa. Els altres 5 no

perseveraren en la Congregació.

Andrés arribà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils el juny de 1921 i al cap de quatre anys es desplaçà a Fortianell per iniciar-hi el Postulantat i el Noviciat, rebent el nom de Andrés Sergio. A l’any següent, 1926, retornà a Cambrils per fer-hi l’Escolasticat.

El 1927 fou destinat com a Catequista del Noviciat instal·lat temporalment a Benicarló, en espera de l’acabament de les obres de la Casa “Sant Josep” de Cambrils. En fer-se el canvi d’ubicació del Noviciat, l’any següent, passà a l’escola “Sant Lluís Gonzaga” de Benicarló durant un curs. Un curs, 1929-1930, restarà també al col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona. El 1930 és el col·legi “Sant Josep” de Terol qui el rebrà. El 1933, amb la proclamació de la República s’integrà a l’escola “Sant Pere Apòstol” de

79

Tortosa durant dos anys. Durant les vacances estiuenques de 1935 rebé la darrera obediència que el traslladà al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona.

En tots aquests centres educatius lasal·lians, el G. Andrés Sergio es

mostrà com a mestre abnegat i servicial, estimat sempre pels seus alumnes. Uns mètodes una mica singulars li causaren més d’un disgust, però el temps, l’experiència acumulada i el seu esperit religiós foren els suavitzants de moltes tensions. Aprengué que l’art de l’educació no pot estar regit per principis inflexibles i que el treball docent reclama moderació i dolcesa. Quan s’hagué convençut d’això, el G. Andrés Sergio es convertí en un magnífic educador.

La revolta el sorprengué a Tarragona conjuntament amb el seu paisà

el G. Marciano Pascual. El G. Director procedí a la prudent i ràpida dispersió de la Comunitat, albergant els Germans en Hotels i cases particulars. Cada grup estava sota la direcció d’un Germà encarregat que disposava d’una quantitat de cèntims per a les necessitats. Tots dos es refugiaren a casa d’un amic. Cap a finals de juliol decidiren dirigir-se a Benicarló. Un cop arribats crearen sospites i foren conduïts a l’Ajuntament; gràcies a un antic alumne aconseguiren un permís per a dirigir-se a Tortosa; allà foren detinguts i empresonats al col·legi diocesà “Sant Lluís”. El Sr. Jaume Casanovas, President dels Antics Alumnes de l’escola de Tortosa, els anà a visitar i ajudar en el que calgués. Però l’ambient no era propici. La nit del 19 d’agost es formà un grup de presos en el què hi havia els dos Germans, mossèn Fabra i el Sr. Julià Hierro. Els portaren a l’indret anomenat “Els Ametllers de Soldevila”, al kilòmetre 6 de la carretera de Tarragona a València. Allí foren afusellats. L’endemà les seves despulles es trobaven a la fossa comuna del cementiri municipal de Tortosa. Acabada la guerra no es pogueren identificar les restes.

80

GERMÀ MARCIANO PASCUAL

NOM CIVIL Pascual ESCUIN FERRER NAIXEMENT 30-03-1907 a La Hoz de la Vieja (Terol).

PARES Cayetano Escuin Esteban i Antonia Ferrer Moreno. MARTIRI “Els Ametllers de Soldevila” al kilòmetre 6 de la carretera de

Tortosa a Tarragona (Baix Ebre), el 19-08-1936. SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Tortosa. Restes

no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 09-07-1922. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 16-02-1923. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1923. Escolasticat a Cambrils-Sant Cor (Baix Camp): 16-08-1924. Professió Perpètua a La Salle Tarragona (Tarragonès): 31-08-1932.

DESTINACIONS

Monreal del Campo (1925-1926), Terol (1926-1927), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1927), Terol (1927), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1928), Monreal del Campo (1928-1929), Tarragona (1929-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona. Tenia 29 anys, 12 de Vida Religiosa i 4 de Professió Perpètua. Pascual Escuin Ferrer havia nascut a La Hoz de la Vieja, a la província de Terol. El jove Pascual ingressà als quinze anys al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. Allà es trobà amb un company d’infància del seu poble, Andrés Pradas, que seria també company de martiri. Malgrat ingressar un any més tard, tenia un any més que el seu company d’infantesa i per això el precedí al Noviciat de Fortianell el 1923, on rebé el nom de Marciano Pascual. Si el seu temperament suau el feu molt dòcil en mans del seu formadors, la seva timidesa natural li impedirà desenvolupar més d’una de les seves lloables qualitats. L’any següent retornà a la Casa “Sagrat Cor” de Cambrils per fer-hi l’Escolasticat.

81

Fou destinat successivament a l’escola “Mare de Déu del Pilar” de Monreal del Campo (1925-1926), col·legi “Sant Josep” de Terol (1926-1927) i escola “Sagrat Cor” de Cambrils (1927-1928). Tornà a Terol en situació de descans per uns mesos i, refet, el trobem de nou a Monreal del Campo. El curs 1929-1930 fou destinat al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona, primer a les classes elementals i després al 4t i 5è de Batxillerat. La seva humilitat, germana de la seva timidesa, el portava a passar sempre desapercebut per tots. Es mantenia ordinàriament silenciós en la seva taula de treball, entregat als seus estudis i a la preparació de les classes. Amic del treball seriós, arribà a acumular un gran cúmul de coneixements. Malgrat tot, el treball seriós i silenciós mai no l’arribà a convertir en un misantrop; al contrari, sempre estava disponible per ajudar a qui li ho demanés, a reemplaçar a qualsevol que estigués absent o per ajudar en la primera feina que sorgís al seu voltant.

Les circumstàncies del seu martiri són les mateixes que les del seu company i paisà Andrés Sergio, ja descrites abans. A inicis de l’empresonament a Tortosa, veient les característiques que anaven prenent els esdeveniments, cregueren que salvarien la vida, però quan veieren que des dels inicis del mes d’agost, grups de presos sortien amb freqüència per no tornar, començaren a donar-se compte de que els seus dies estaven comptats. El Srs. Jaume Casanovas i Otero, que els portaven menjar cada dia, recolliren les restes a l’indret dels “Ametllers de Soldevila” i els enterraren al cementiri de Tortosa. Acabada la guerra no es pogueren identificar les restes.

82

GERMÀ FAUST LLUÍS

NOM CIVIL Josep Maria TOLAGUERA OLIVA NAIXEMENT 14-03-1904 a L’Escala (Alt Empordà).

PARES Josep Tolaguera Busquets i Francesca Oliva Solà. MARTIRI A la llera del riu Francolí, davant la fàbrica de tabacs, tocant

als dipòsits de la CAMPSA de Tarragona, (Tarragonès), el 26-08-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag V. FORMACIÓ Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 29-10-

1915. Postulantat a Els Hostalets de Llers (Alt Empordà): 22-07-1919. Presa d’Hàbit a Els Hostalets de Llers: 07-09-1919. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 03-02-1921. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 25-08-1929.

DESTINACIONS Berga (1922-1924), Barcelona-Bonanova (1924-1928), Barcelona-El Carme (1928-1929), Barcelona-Bonanova-gratuïta (1929-1933), Tarragona-gratuïta (1933-1936)

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona. Tenia 32 anys, 15 de Vida Religiosa i 7 de Professió Perpètua. En Josep Maria Tolaguera Oliva havia nascut a l’empordanesa vila marinera, i avui turística, de L’Escala, a la Costa Brava en ple golf de Roses. Orfe de pare de ben petit, la mare vetllà zelosament per la bona i pietosa educació del seu fill Josep Maria. Es traslladaren a viure a Sant Feliu de Guíxols i la mare matriculà al seu fill a l’escola parroquial “Sant Josep” que dirigien els Germans de La Salle. En fou un alumne exemplar, pietós i aplicat. I del contacte amb els Germans, nasqué la llavor vocacional. El 13 de novembre de 1916, als tretze anys, el Germà Director Longin-Vital (Francesc Montané, andorrà de naixement) acompanyà al nen Josep Maria al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils.

L’ambient de serenor, de treball, d’estimació va respondre plenament a les seves aspiracions. Els seus Germans professors expressen: “Per la seva pietat, serenor en el treball i amabilitat, ens donà la millor impressió”. Tots tenien la seguretat de que seria un excel·lent Germà, totalment entregat a Déu en l’apostolat de l’educació.

83

Al cap de tres anys, el 22 de juliol de 1919, iniciava el breu Postulantat al Noviciat dels Hostalets de Llers, on va prendre l’Hàbit de Germà de La Salle el 7 d’octubre, amb la imposició del nom de G. Faust Lluís. Els Germans formadors digueren d’ell: “Igualtat d’humor, caràcter tranquil, benvolença amable, afable i de constant cortesia són les seves estimables qualitats, unides a la seva aplicació als estudis ascètics i profans; tot contribuí a fer-se apreciat i estimat per tots”. Acabat el Noviciat, es traslladà a Bujedo per l’etapa de l’Escolasticat.

El seu primer destí fou l’escola “Rosal” de Berga, el 1922, a la classe dels més petits, durant dos cursos. El 1924 fou destinat a Barcelona, a l’escola gratuïta de la “Mare de Déu de la Bonanova” durant quatre anys, convertint-se en l’auxiliar del G. Julio María, encarregat de l’escola parroquial des del 1893. Però havent-se fundat el 1928 l’escola “Mare de Déu del Carme” al barri de la ciutat vella de Barcelona, gràcies a la voluntat i esforços del Bisbe Laguarda, “el Bisbe dels Obrers”, el G. Faust Lluís formà part de l’equip escollit i encarregat de la primera classe només el primer any de la fundació. Retornà a l’escola gratuïta de la Bonanova per fer-se càrrec de la Direcció, substituint al G. Juli Maria (Llorenç Gruart). L’Associació d’Antics Alumnes i la Congregació de Maria Immaculada veieren amb il·lusió i agraïts com el G. Faust Lluís prenia la Direcció. Fou admirablement ajudat en aquestes múltiples i importants ocupacions per un professor seglar, que mereix amb tota justícia, un tribut d’honor i agraïment. Des de feia 30 anys, el Sr. Rafel Serra s’entregava a l’ensenyament popular dels nens pobres. Fou el braç dret del G. Faust Lluís. Per desgràcia, igual que el nostre Germà, fou víctima de la persecució religiosa de 1936, sent assassinat el 22 de juliol.

Tres anys abans de la revolta, el 1933, el G. Faust Lluís presencià satisfet la inauguració d’un magnífic pavelló per a l’escola gratuïta: sis classes que esperaven el començament del nou curs per satisfer els desitjos de tanta demanda de places escolars.

Però aquell mateix 1933, la legislació laïcal imposà nombrosos trasllats de residència dels Germans. Vestit de seglar, el “Sr. Josep Maria Tolaguera” pren la direcció d’una altra escola gratuïta, la del “Patronat Obrer” de Tarragona. El G. Director de Tarragona Wenceslao Juan, futur G. Visitador Provincial del Districte, deia d’ell: “La seva seriositat, la seva serenor, el seu profund esperit religiós, el designaven per ocupar càrrecs de responsabilitat en la Congregació. Igualment, a la classe, es manifestava ferm i bona persona. Fe i pietat impregnaven l’educació impartida als alumnes”. El 20 de

84

juliol de 1936, tota la Comunitat es veié obligada a refugiar-se en cases d’amics; malgrat el seu amagatall fou detingut i empresonat al vaixell-presó “Riu Segre” on es trobà amb els seus companys de Comunitat i també de les Cases de Cambrils; 300 presos esperaven el moment del seu final. El 26 d’agost el G. Faust Lluís escoltà ser cridat pel seu nom i també escoltà el nom dels Germans Benilde Josep i Elm Miquel de la Casa Sant Josep de Cambrils, també els noms d’onze mossens i d’una seixantena de seglars, entre ells l’Alcalde de Tarragona, Sr. Francesc Vidal. Foren, assassinats a la llera del riu Francolí, davant la fàbrica de tabacs, tocant als dipòsits de la CAMPSA i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. Després de la guerra fou possible la identificació de les restes i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep de Cambrils i d’allí, el tres de setembre de 1959, foren solemnement traslladades a la Cripta Martirial del Casal de Sant Martí Sesgueioles.

86

GERMÀ ANASTASIO LUCAS

NOM CIVIL Lucas MARTÍN PUENTE NAIXEMENT 20-09-1908 a Castroceniza-Quintanilla del Coco (Burgos).

PARES Pablo Martín Olalla i Magdalena Puente Camarero. MARTIRI “Tomb del Mariner”-Tamarit, Tarragona (Tarragonès), el 18-

09-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag IV.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 25-08-1923. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-02-1925. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1925. Escolasticat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 16-08-1926. Professió Perpètua a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp) 18-08-1935.

DESTINACIONS

Barcelona-Barceloneta (1927-1930), Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1930-1933), L’Alcora (1933), Tarragona (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona. Tenia 27 anys, 10 de Vida Religiosa i 1 de Professió Perpètua.

Com d’altres companys seus, Lucas Martín Puente provenia de les levítiques terres de Castella. Havia nascut a Castroceniza, poblet que avui pertany a l’Ajuntament de Quintanilla del Coco, a la comarca burgalesa d’Arlanza, bressol de diversos abats del famós monestir de Silos.

Als quinze anys ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils.

Dotat particularment d’una voluntat enèrgica i seny que feien pressentir un futur feliç. Al cap de dos anys d’estada a Cambrils passà a Fortianell, on inicià el Noviciat el 1925 i retornà a Cambrils per fer-hi l’Escolasticat.

El jove religiós i mestre s’estrenà al barri de la Barceloneta de Barcelona, a l’escola “Sant Josep” on hi romangué tres cursos dedicat a l’evangelització dels cent alumnes que tenia a la classe. El 1930 el trobem de

87

nou a Cambrils, a l’escola “Sagrat Cor”. La II República iniciada el 1933 obligà al trasllat de molts religiosos com també a vestir de civil. Així el conegueren en el seu nou destí, l’escola castellonenca de “La Immaculada” de L’Alcora. A causa del clima relativament fred de la comarca, patí un atac de reuma i passà a formar part del claustre del col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona, com a responsable de la segona classe de l’escola gratuïta que dirigia el seu company, també màrtir, el G. Faust Lluís; el curs següent passà a les classes de primària del col·legi. Al produir-se l’esclat revolucionari, el col·legi dels Germans de Tarragona fou saquejat, la capella profanada i tot el material escolar cremat juntament amb els famosos i artístics “passos” de la processó de la Setmana Santa tarragonina: “L’Oració a l’Hort de Getsemaní” i “Vetlleu i Pregueu”· Els Germans fugiren on pogueren i molts foren detinguts i empresonats al vaixell-presó “Riu Segre”. Un grup de Germans, entre ells Anastasio Lucas, es refugià amb noms falsos en un Hotel de la ciutat, fent-se passar per joves estudiants de vacances a la ciutat. Però les circumstàncies de perill augmentaren i els germans foren aconsellats de cercar un nou refugi a les seves terres nadiues. Una empleada de l’Hotel, disgustada amb l’amo de l’Hotel per qüestions laborals i econòmiques, el denuncià per amagar religiosos i protegir-los. La policia detingué a cinc Germans: Clemente Faustino, Augusto María, Nicolás Adriano, Honorio Sebastián i al nostre Germà Anastasio Lucas, també a l’amo de l’Hotel, el Sr. Andreu Alfonso Vallespín. Foren obligats a pujar a un camió que emprengué camí cap a la carretera de Barcelona. En una nit plujosa els Germans i l’amo de l’Hotel Nacional foren afusellats a 8 kilòmetres de la ciutat, en l’anomenat “Tomb del Mariner”, on s’inicia el camí que porta a Tamarit; l’endemà al matí els seus cossos es trobaven al cementiri municipal de Tarragona per ser enterrats a la fossa comuna. En acabar la guerra, les restes del nostre Germà Anastasio Lucas foren identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep de Cambrils, en espera del definitiu trasllat a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

88

GERMÀ HONORIO SEBASTIÁN

NOM CIVIL Sebastián OBESO ALARIO NAIXEMENT 12-12-1910 a Añoza (Lleó).

PARES Filemón Obeso Memo i Alberta Alario Pérez. MARTIRI “Tomb del Mariner”-Tamarit, Tarragona, (Tarragonès), el

18-09-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag II.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 10-09-1923. Postulantat al Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 17-08-1926. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 01-02-1927. Passa al Noviciat de Benicarló (Baix Maestrat): 16-08-1927 Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 03-02-1928. Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 10-09-1923.

DESTINACIONS Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1929-1930), Tarragona (1930-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat

Cor” de Tarragona. Tenia 25 anys, 8 de Vida Religiosa.

Sebastián Obeso Alario havia nascut a les terres de Castella, a la localitat d’Añoza, i que avui pertany a l’Ajuntament de Valle del Retortillo, a la comarca de Tierra de Campos, província de Lleó.

Ingressà als tretze anys al Noviciat Menor

“Sagrat Cor” de Cambrils al setembre de 1923. Al cap de tres cursos, es traslladà a Fortianell, a l’Alt Empordà, on pren l’Hàbit de Germà l’1 de febrer de 1927; va formar part d’una de les darreres tandes del Noviciat de Fortianell com a Noviciat compartit amb l’anomenat semi-districte de Besiers-Figueres. De fet, havent iniciat el seu Noviciat al mes de febrer de 1927, a l’agost del mateix any, es traslladà al Noviciat provisional de Benicarló i després a la nova Casa Sant Josep, on emetrà la seva Primera Professió i iniciarà la 1a tanda de Germans Escolàstics pròpia del Districte barceloní.

89

Al Noviciat provisional de Benicarló s’hi celebraren quatre tandes de Presa d’Hàbit; el Noviciat s’instal·là a la Casa Sant Josep a finals d’agost de 1928. La 1a Presa d’Hàbit de la nova Casa Sant Josep fou l’1 de febrer de 1929. Però abans la Casa Sant Josep s’havia estrenat amb els novicis provinents de Benicarló i la 1a Tanda de 23 Escolàstics, on hi figurava el nostre Germà Honorio Sebastián, el 3 de febrer de 1928.

L’any següent el Germà fou destinat a l’escola “Sagrat Cor” de Cambrils, posant-lo al front de 120 petits alumnes que dominà perfectament. Al cap d’un any, veient les seves notables qualitats pedagògiques, li encarregaren les classes mitjanes del col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona. Igual que a Cambrils, es guanyà l’estimació dels alumnes i la complaença dels pares. Les seves preferències eren els pobres i es sentia feliç quan se li oferia l’ocasió de reemplaçar a un professor malalt en l’escola gratuïta del mateix centre. Tenia preferència pels alumnes menys dotats. El temps hauria fet d’aquest jove religiós segurament un mestre de gran valor moral i pedagògic en els cursos mitjans que, en general, són els més difícils des del punt de vista de la disciplina. La seva classe era model d’ordre, neteja i bones maneres. A falta d’intel·ligència pràctica i de memòria retentiva, el G. Honorio Sebastián tenia una voluntat tenaç que li permeté dominar els coneixements precisos per a la seva missió.

Corregits els quaderns i preparades les lliçons de l’endemà, el G. Honorio Sebastián ajudava desinteressadament als Germans ocupats en els diversos serveis de la Casa o del jardí. Era molt apreciat per la Comunitat per la seva entrega a tota prova, manifestació de la seva autèntica bonesa de cor.

Les circumstàncies tràgiques de la persecució i mort del nostre Germà Honorio Sebastián són les mateixes que patiren els Germans refugiats a l’Hotel Nacional de Tarragona, ja relatades. Acabada la guerra, les seves restes pogueren ser identificades i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep en espera del trasllat definitiu a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

90

GERMÀ CLEMENTE FAUSTINO

NOM CIVIL Hernán José FERNÁNDEZ SÁENZ NAIXEMENT 06-04-1915 a Logronyo (La Rioja).

PARES Clemente Fernández Eruan i Benita Sáenz González. MARTIRI “Tomb del Mariner”-Tamarit, Tarragona (Tarragonès), el 18-

09-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag I. FORMACIÓ Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 14-03-

1928. Postulantat Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 02-07-1930. Presa d’Hàbit a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 31-10-1930. Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 02-11-1931.

DESTINACIONS Tarragona (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona, Tenia 21 anys, 5 de Vida Religiosa. Dos germans FERNÁNDEZ SÁENZ, José i Carlos, nascuts a la capital de La Rioja, vestiren l’Hàbit de Germà de La Salle. José morí màrtir a Tarragona i el seu Germà Carlos, Benito Marcelo, amb 21 anys, moria sent soldat, degut a una greu pulmonia, a l’Hospital Militar de Medinaceli el tretze de febrer de 1938.

José havia ingressat al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils durant el mes de març de 1928. Després de dos anys d’estudis, obtingué una menció honorífica al seu esforç. El 1930 passà a la Casa “Sant Josep” per iniciar el Noviciat que dirigia el G. Eladio Vicente, també màrtir quasi en la mateixa data. Seguí a la mateixa Casa “Sant Josep” per fer l’Escolasticat.

Per indicació del seu G. Director inicià també estudis musicals

d’harmònium i sortí de l’Escolasticat amb coneixements sòlids i variats que li permeteren ensenyar les matèries menys comunes. Amb vestit civil, s’estrenà al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona, primer a la classe elemental i després al Batxillerat, acompanyant els alumnes a l’Institut i posteriorment completant

91

la formació al col·legi. Adolescents i pares li manifestaren una gran estima i gratitud.

El G. Clemente Faustino s’entregà totalment als treballs de la

Comunitat, però en especial preferència a la música i al cant. S’entregava sense límit a l’activitat docent en favor dels infants. En el mes de juny de 1936 obtingué un notable resultat en els exàmens dels seus alumnes, malgrat l’hostilitat regnant.

El 18 de juliol de 1936, amics dels Germans, advertiren al G. Director

que el personal de l’internat i el mateix immoble corrien perill imminent. El G. Director prengué les mesures pertinents però no abandonà la Casa fins dos dies més tard, quan ja diversos convents i col·legis religiosos de la ciutat havien estat incendiats.

El Germà Clemente Faustino formà part del grup de Germans que es refugiaren a l’Hotel Nacional de Tarragona. En els relats anteriors ja s’han explicat les circumstàncies tràgiques de la seva mort. Enterrat a la fossa comuna del cementiri municipal de Tarragona, acabada la guerra, les seves restes pogueren ser identificades i traslladades al cementiri de la casa Sant Josep de Cambrils i posteriorment a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

Mentre ell era a Tarragona, el seu Germà, Benito Marcelo, estudiava a l’Escolasticat de Cambrils; fou detingut a Tarragona i empresonat al vaixell-presó “Riu Segre” però aconseguí ser alliberat per la seva condició de menor d’edat, alguns dies més tard. Passà la frontera dels Pirineus i retornà a Espanya entrant per la frontera d’Irun. Fou mobilitzat amb la seva quinta. Camiller al front de Terol, morí d’una afecció pulmonar a l’Hospital Militar de Medinaceli.

92

GERMÀ NICOLÁS ADRIANO

NOM CIVIL Juan Antonio PÉREZ RODRIGO NAIXEMENT 27-01-1914 a Retascón (Saragossa).

PARES Antonio Pérez Esteban i Magdalena Rodrigo Soriano. MARTIRI “Tomb del Mariner”-Tamarit, Tarragona (Tarragonès), el 18-

09-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag V.

FORMACIÓ

Juniorat a Monreal del Campo (Terol): 27-07-1925. Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 01-01-1927. Postulantat al Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 17-08-1929. Presa d’Hàbit a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 01-02-1930. Escolasticat a Cambrils-Sant Josep (Baix Camp): 03-02-1931.

DESTINACIONS Barcelona-Bonanova (1932-1933), Cambrils-Sant Josep-Escolasticat (1933-1934), Tarragona (1934-1936)

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona. Tenia 22 anys, 5 de Vida Religiosa.

El nen Juan Antonio Pérez Rodrigo, havia nascut a Retascón, de la comarca del Campo de Daroca, a la província de Saragossa. Animat per una tia religiosa, ingressà al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils el mes de juliol de 1925, provinent del Juniorat de Monreal del Campo (Terol).

Als setze anys, el 1929, passava a la Casa “Sant Josep” per iniciar el seu Postulantat i Noviciat i, un any més tard, l’Escolasticat a la mateixa Casa. Els seus esforços li ocasionaren tal cansament que hagué d’interrompre els estudis i descansar.

Restablerta la salut, el seu primer destí fou el col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona, solament per un curs; l’activitat general de la Bonanova, amb l’internat i al voltant de 900 alumnes, no acompanyaren la salut del nostre Germà.

93

Al setembre de 1933 tornava a l’Escolasticat de la Casa “Sant Josep”

de Cambrils, ara en qualitat de professor. Amb els Germans Escolàstics es mostrà exigent. Havien de ser estudiants religiosos al complet. Exigia molt d’esforç i integritat en el deure, Com que no aconseguia sempre els seus propòsits, traspuava la seva naturalesa conflictiva.

Acabà el curs esgotat i després d’un mes de descans a la seva terra nadiua fou destinat al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona; allà els nens dòcils i afectuosos del col·legi reberen els ensenyaments d’aquest bon mestre i religiós.

Les circumstàncies tràgiques de la mort del G. Nicolás Adriano són les

mateixes, ja explicades, que visqueren el Germans Augusto María, Anastasio Lucas, Honorio Sebastián, Augusto María i Clemente Faustino, tots ells refugiats a l’Hotel Nacional de Tarragona i afusellats prop de Tarragona, a 8 kilòmetres, al “Tomb del Mariner”, inici del camí a Tamarit. Les seves restes pogueren ser identificades acabada la guerra i traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep de Cambrils, per més tard reposar definitivament a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

94

GERMÀ FÉLIX ADRIANO

NOM CIVIL Francisco VICENTE EDO NAIXEMENT 31-07-1903 a Mosqueruela (Terol).

PARES Pedro Vicente Tomás i Maximina Edo Español. MARTIRI “Pinar del Palio” de Mosqueruela, Terol, el 22-09-1936.

SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag III. FORMACIÓ Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 01-01-

1917. Postulantat a Els Hostalets de Llers-Llers (Alt Empordà): 04-02-1919. Presa d’Hàbit a Els Hostalets de Llers (Alt Empordà): 18-03-1919. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 30-08-1920. Professió Perpètua a La Salle Manlleu (Osona): 29-08-1928.

DESTINACIONS Roquetes (1921-1923), Tortosa (1923-1924), Santa Coloma de Farners (1924), Manlleu (1924-1925), Barcelona-Santa Madrona (1925-1928), Sant Feliu de Guíxols (1928), Barcelona-Bonanova (1928-1929), Santiago de Cuba (Cuba) (1929-1930), Guantánamo (Cuba) (1930-1931), Barcelona-Bonanova (1931-1934), Tarragona (1934-1936)


Francisco Vicente Edo havia nascut a Mosqueruela. Vuit joves nascuts a Mosqueruela, a la comarca de Gúdar-Javalambre, província de Terol, han pres l’Hàbit de Germà de La Salle entre els anys 1919 i 1930 en diferents Noviciats: els Hostalets de Llers, Fortianell, Benicarló i Sant Josep de Cambrils. Dos d’ells màrtirs: Félix Adriano i Antonio Gil. El tercer és el G. Paciano Vicente (Sixto Vicente) que morí a Cambrils el 1991. La resta no perseveraren en la Congregació.

Als catorze anys Francisco ingressà al Noviciat Menor de Cambrils “Sagrat Cor”, el primer dia de l’any 1917. Al cap de dos anys vestirà l’Hàbit de Germà de La Salle al Noviciat dels Hostalets de Llers, a la vila de Llers de l’Alt Empordà. L’Escolasticat el realitzà a Bujedo.

95

El 1921 rebé el seu primer destí que el portà a l’escola de Roquetes i dos anys més tard, un curs a la veïna “Sant Pere Apòstol” de Tortosa. Després restà uns mesos a l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Santa Coloma de Farners. El 1924 recalà al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. El 1925 a Barcelona, a l’escola de “Santa Madrona” del barri del Poble Sec hi restarà tres cursos en classes superpoblades d’alumnes. Un altre destí el portà a l’escola “Sant Josep” de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà també per uns mesos. El 1928 el trobem durant un curs a col·legi “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona. Esgotades les pròrrogues militars, hagué de realitzar el Servei Militar substitutori marxant a les Antillas, a Santiago de Cuba i Guantánamo a l’illa cubana.

Acabat el servei militar, el 1931 s’incorporà altre cop al col·legi “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona fins el 1934. Amb els obligats trasllats del període republicà fou traslladat al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona.

A l’inici de les vacances d’estiu de 1936, el Germans Félix Adriano i el seu paisà Antonio Gil de la Comunitat de la SAFA de Cambrils, foren autoritzats a passar uns dies de descans en el seu poble de Mosqueruela i a promoure a l’ensems vocacions lasal·lianes. La revolta els sorprengué a tots dos a Mosqueruela. Foren detinguts junts i s’exigí als seus pares un rescat dinerari per tal de deixar-los lliures; malgrat tot foren detinguts de nou. Reberen l’ordre d’ocupar-se en la destrucció de retaules, altars, imatges religioses del poble. El dia 8 de setembre foren empresonats definitivament. El dia 22, a les de 10 de la nit vingueren a buscar-los a la presó, a ells dos i a un Carmelita del “Desert de Les Palmes”. A l’indret anomenat “Pinar del Palio” en direcció a la vila de Vilafranca del Cid, foren afusellats. Uns masovers enterraren els cossos en el mateix indret.

Acabada la guerra els cossos foren desenterrats i traslladats al

cementiri parroquial el 9 de desembre 1938. Més tard el G. Joaquim Donat aconseguí el trasllat de les seves restes al cementiri de la Casa Sant Josep de Cambrils i anys més tard a la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

96

GERMÀ AUGUSTO MARÍA

NOM CIVIL Arsenio MERINO MIGUEL NAIXEMENT 12-12-1894 a San Cebrián de Mudá (Palència).

PARES Hipólito Merino Merino i Lorenza Miguel González. MARTIRI A la platja llarga de Tarragona, davant El Molnars

(Tarragonès), el 22-10-1936. SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de Tarragona. Restes no

identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 14-09-1907. Postulantat a Bujedo (Burgos): 28-06-1910. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 27-08-1910. Escolasticat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 02-10-1911. Professió Perpètua a Mauléon (França) 22-08-1923.

DESTINACIONS

Manlleu (1912-1914), Barcelona-Bonanova (1914-1920), Melilla (1920-1922), Barcelona-Bonanova (1922-1931), Cambrils-Sant Josep-SAFA (1931-1932), Tarragona (1932-1936).


Arsenio Merino Miguel havia nascut en terres palentines, a San Cebrián de Mudá, comarca de la Montaña Palentina, bressol de moltes vocacions religioses de diverses Congregacions; les lasal·lianes es dirigien a Bujedo, però el 1905 s’obrí el Noviciat Menor de Cambrils i alguns candidats foren enviats a formar part dels primers grups de novicis menors cambrilencs. Així fou com Arsenio ingressà a noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils al setembre de 1907. Inicialment, degut a la poca instrucció rebuda, no manifestà massa gust pels estudis i quedà dispensat d’algunes lliçons per dedicar-se a treballs manuals sota les ordes del Gmà. d’origen italià, Lorenzo di Maria (Pietro Massa). Però comprovades les seves excel·lents disposicions d’observació pràctica i intel·ligència activa es reintegrà a les activitats acadèmiques. Passats tres cursos, es dirigeix a Bujedo per iniciar el Noviciat; al cap d’un any retornà a Cambrils per l’Escolasticat.

97

El 1912 rep el seu primer destí cap al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu, on l’èxit docent el va fer ascendir cada curs durant 6 cursos. Amb aquest bon bagatge pedagògic, els Superiors el destinaren el 1914 al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona, per a ser professor del curs preparatori de l’Escola Industrial de Terrassa. El 1920, esgotades les pròrrogues del servei militar, l’hagué de realitzar a Melilla; al cap d’un any tornà a la Bonanova per continuar la feina d’abans durant 10 cursos.

El 1931 una pleuresia posà en perill la vida del G. Augusto María i hagué de ser traslladat urgentment a la Infermeria de la Casa “Sant Josep” de Cambrils. La seva infantil docilitat i paciència heroica feren possible una recuperació inesperada; malgrat tot experimentà llargues i doloroses setmanes de resignada i absoluta immobilitat i total silenci; règim rigorós que permeté la lenta cicatrització de les lesions internes i el retorn a la normalitat. Després d’un any de convalescència es sentí recuperat i amb ganes de tornar a la feina docent i fou destinat inicialment altre cop a la Bonanova, però es cregué més oportú enviar-lo al col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona a les classes de Comerç.

La revolta el sorprengué a Tarragona. Els relats anteriors serveixen igualment per indicar les circumstàncies tràgiques del seu destí. La diferència és que en el moment de l’afusellament del grup de cinc Germans i l’amo de l’Hotel Nacional de Tarragona, en una nit fosca i plujosa, en el mateix camió on anaven, els milicians dispararen sense saber de cert a qui apuntaven. L’endemà el Sr. Andreu Alonso, nebot del propietari de l’Hotel Nacional anà al cementiri de Tarragona i allà hi trobà cinc cadàvers: el del seu oncle i els de quatre Germans. Notant l’absència del cos del G. Augusto María es dirigí al Registre Civil, però es trobà que solament hi constaven cinc cossos. El fet és que el G. Augusto María no rebé cap tret; aprofitant hàbilment la foscor de la nit i el soroll de la pluja, va poder fugir a través dels camps. Durant quinze dies portà una vida errant pels voltants de la zona del Catllar; fou reconegut però no denunciat inicialment. Sí que ho fou més tard per un treballador de “Mas Pastorets”. Un cop a El Catllar l’introduïren en un vehicle que marxà en direcció Tarragona i a la platja llarga, davant El Molnars caigué sota les bales. El seu cos restà sense identificar a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

98

GERMÀ JENARO

NOM CIVIL Mariano NAVARRO BLASCO NAIXEMENT 03-12-1902 a Tortajada (Terol).

PARES Pedro Navarro Cebrián i Filomena Blasco Alcarraz. MARTIRI Cementiri de Torredembarra, Tarragona, (Tarragonès), el

11-11-1936. SEPULTURA Cripta del Casal Sant Martí Sesgueioles. Sarcòfag II. FORMACIÓ Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 10-07-

1915. Postulantat a Els Hostalets de Llers-Llers (Alt Empordà): 28-07-1918. Presa d’Hàbit a Els Hostalets de Llers-Llers (Alt Empordà): 01-11-1918. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 01-03-1920. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 25-08-1927.

DESTINACIONS Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1921-1922), Tarragona (1922-1928), El Vedado-L’Havana (Cuba) (1928-1931), Barcelona-Bonanova (1931), Manlleu (1931-1933), Tarragona (1933-1936).


Mariano Navarro Blasco havia nascut a

Tortajada, comarca de la “Comunidad de Teruel”, província del mateix nom, avui un barri de Terol.

Seguint l’exemple del seu company

d’infantesa León Jenaro (José Esteban) que havia ingressat a Cambrils el 1913 i que morí a Paterna

el 1986, el nen Mariano ingressà també al Noviciat “Sagrat Cor” de Cambrils dos anys més tard amb catorze anys.

A la festa de Tots Sants de l’any 1918, al Noviciat dels Hostalets de Llers, prengué l’Hàbit de Germà de La Salle i un cop acabat el Noviciat es traslladà a Bujedo per fer l’Escolasticat.

99

A l’octubre de 1920 rebia la seva primera obediència que el destinà a l’escola “Sagrat Cor” de Cambrils fins el 1922. El segon destí fou el col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona en el moment del trasllat de locals des del carrer de Roger de Llúria al carrer d’Estanislau Figueres tocant a la futura plaça Imperial Tarraco. El nou edifici estava en construcció i s’havia de posar remei a la penúria de personal d’ensenyança amb l’augment del treball de cada Germà. Sota el guiatge paternal i prudent direcció del G. Director Agapet-Marie, el jove G. Jenaro col·laborà amb els Germans de la Comunitat en tots els esforços encomanats a la seva emprenedora activitat. Però el 1928 hagué de partí cap a les Antillas, al col·legi del Vedado de L’Havana, a la capital cubana, per tal de complir el servei missioner substitutori del Servei Militar segons les lleis del moment.

Retornat el 1931 és destinat al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu durant dos anys per tornar al col·legi de Tarragona per segona vegada. Destacà d’ell la bona relació amb els antics alumnes, utilitzant procediments amb molt d’enginy per tal d’atraure’ls cap al col·legi. L’alegria es feia palesa en el seu rostre quan els veia assistir a les periòdiques convocatòries per tal d’assegurar la seva perseverança en la pràctica cristiana i els empenyia cap a l’apostolat de l’Acció Catòlica. Foren notables els èxits espirituals dels seus alumnes dels cursos de Batxillerat i de Comerç.

Al juliol de 1936 fou detingut i empresonat al vaixell-presó “Riu Segre”. Allà es trobà amb companys de Comunitat i un bon grup de sacerdots, religiosos i seglars. Les hores i els dies passaven en el “Riu Segre” en plena incertesa i angoixa, perquè el número de detinguts disminuïa successivament per les execucions freqüents. L’11 de novembre de 1936 cridaren a 24 presos, tots menys tres eren sacerdots o religiosos. En el grup es trobaven el G. Jenaro i el G. Gilbert de Jesús de la Comunitat de la Casa Provincial-Bruño que es trobava convalescent a la Casa Sagrat Cor de Cambrils. Arribats al moll, foren carregats en un camió que els portà a Torredembarra; foren afusellats a la paret del cementiri d’aquesta localitat i enterrats en una fossa comuna. Després de la guerra, foren identificades les restes i pogueren ser traslladades al cementiri de la Casa Sant Josep i anys més tard la Cripta Martirial del Casal Sant Martí Sesgueioles.

100

14.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESCOLA “SANT PERE

APÒSTOL” DE TORTOSA, TARRAGONA

HERMANO CLIMENT ADOLF

NOM CIVIL Joan Climent VEA BALAGUER NAIXEMENT 09-06-1898 La Jana (Baix Mestrat).

PARES Francesc Vea Vallés i Teresa Vallés Pérez. MARTIRI Cementiri de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat), el

15-08-1936. SEPULTURA Cementiri municipal de La Jana. Restes no identificades.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 01-10-1916. Postulantat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 11-02-1917. Presa d’Hàbit a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 23-07-1917. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 12-09-1918. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 24-08-1924.

DESTINACIONS

Monreal del Campo (1920), Benicarló (1920-1922), Barcelona-Bonanova (1922), Terol (1922-1923), Barcelona-Santa Madrona (1923-1931), Barcelona-Gràcia (1931-1933), Tortosa (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa. Tenia 38 anys, 18 de Vida Religiosa i 12 de Professió Perpètua. El nen Joan Climent Vea Balaguer havia nascut a La Jana, comarca del Baix Maestrat i fou alumne intern del Batxillerat del col·legi “Sant Lluís Gonzaga” de Benicarló que dirigia el G. Héliodore-Noël (Pierre Valette). Havent obtingut el títol de Batxiller i amb 18 anys acomplerts, sol·licità l’ingrés al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils; ho aconseguí el mes d’octubre de 1916 amb el total disgust i desaprovació del seu pare, però tenia la majoria d’edat.

Al cap de quatre mesos ja es trobava al Postulantat i Noviciat dels Hostalets de Llers, però una epidèmia de tifus declarada a la Casa, per la contaminació de les aigües, obligà a tots els residents dels Hostalets de Llers,

101

l’últim dia de l’any 1916, a traslladar-se a Cambrils temporalment; allà doncs s’acomodaren els novicis menors i els seus Germans professors, els postulants i novicis i els seus Germans professors i els Germans de la Comunitat de la Sagrada Família. Tots romangueren a Cambrils des del 31 de desembre de 1916 fins el 13 de maig de 1917. Durant aquests quasi cinc mesos es realitzà una Presa d’Hàbit el 27 de març de 1917. En aquesta hi figurava el postulant que rebé el nom de Clemente Adolfo. Retornat a Els Hostalets de Llers i acabat el Noviciat es traslladà a Bujedo per fer-hi l’Escolasticat. L’any 1920 rebé el primer destí a l’escola “Mare de Déu del Pilar” de Monreal del Campo però acabà el curs a l’escola “Sant Lluís Gonzaga” de Benicarló, on hi restà fins el 1922. El Germà Director preparà el terreny per a la reconciliació de pare i fill, ja que, tal com s’ha dit, el pare s’havia oposat a la vocació religiosa del fill; en una peregrinació a un santuari marià de la comarca, s’aconseguí la reconciliació.

Després d’uns mesos al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona, el 1922 el trobem al col·legi “Sant Josep” de Terol durant un curs. El 1923 inaugurà una etapa de vuit anys seguits a l’escola de “Santa Madrona”, del barri del Poble Sec de Barcelona. Sense moure’s de Barcelona, canvià de barri i es traslladà a l’escola “Sant Josep” del barri de Gràcia durant els cursos 1931 a 1933. I al final al trobarem a l’escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa des del 1933 al 1936.

Durant molt de temps estigué encarregat de la primera classe en les diferents escoles citades. Els seus alumnes li tenien molt de respecte i agraïment. Quan canviava de Comunitat, era general i sincer el sentiment de pena que tots experimentaven. Els seus alumnes grans, i sobretot els antics, sabien valorar la seva entrega, el seu esperit de sacrifici, la seva pietat i el seu il·lustrat zel de mestre. Al juliol de 1936, fugint de la persecució, marxà cap al seu poble nadiu, La Jana, amb la intenció de refugiar-se a casa de la seva germana Pilar. A l’arribada fou detingut i conduït al Comitè; se li comunicà que anés a casa i no en sortís per a res i no rebés cap visita. El 14 d’agost el detingueren de nou juntament amb el Sr. Rector de la parròquia, mossèn Vicenç Castell i els conduïren al cementiri del poble de Sant Mateu del Maestrat on foren afusellats. Les restes del Germà foren traslladades al cementiri del poble de La Jana però no pogueren ser identificats un cop acabada la guerra.

102

GERMÀ ÁNGEL AMADO

NOM CIVIL Maximiano FIERRO PÉREZ NAIXEMENT 21-08-1905 a Alfamén (Saragossa).

PARES Laureano Fierro Lucía i Pilar Pérez Longares. MARTIRI “Els Ametllers de Soldevila” al kilòmetre 6 de la carretera

de Tortosa a Tarragona (Baix Ebre), el 01-09-1936. SEPULTURA Fossa comuna del cementiri municipal de Tortosa. Restes

no identificades.

FORMACIÓ

Juniorat a Monreal del Campo (Terol): 1917. Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 08-07-1918. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 16-02-1921. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 14-08-1921. Escolasticat: no en va fer. Professió Perpètua a La Salle Tarragona: 30-08-1930.

DESTINACIONS

Barcelona-Comtal (1922-1925), Cambrils-Sagrat Cor-Escola-SAFA (1925-1926), Manlleu (1926-1930), Barcelona-Bonanova (1930-1931), Marianao (Cuba) (1931-1932), El Vedado-L’Havana (Cuba) (1932-1934), Tortosa (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sant Pere

Apòstol” de Tortosa. Tenia 31 anys, 14 de Vida Religiosa i 6 de Professió Perpètua. Dos germans FIERRO PÉREZ, nascuts el primer a Alfamén i el segon a Longares, de la comarca del Campo de Cariñena, en terres aragoneses, vestiren l’Hàbit de Germà de La Salle: Maximiano i Jesús. Es portaven dos anys. Maximiano (Ángel Amado) morí màrtir a Tortosa; el seu Germà Jesús (Ángel Leoncio) morí als 81 a Es Pont d’Inca el 13 d’agost de 1988. Tots dos entraren al Juniorat de Monreal del Campo, per passar després al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. Tots dos creixeren en un ambient de pietat i treball en una família de fusters del poble. El 1921 Maximiano passà a Fortianell per iniciar-hi el Postulantat i posterior Noviciat.

103

Sense realitzar l’Escolasticat oficial, el Germà Ángel Amado fou destinat al col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona durant tres cursos. Havia recopilat un ric repertori de fets i anècdotes que, juntament amb la seva fluïdesa verbal i una mímica molt original i personal, aconseguia despertar un excel·lent esperit entre els Germans en moments d’evasió comunitària.

Però una salut una mica dèbil el portà a Cambrils, on hi residí durant uns mesos, ocupant-se en activitats més suaus que l’ensenyament. Allà es trobà amb el seu Germà Àngel Leoncio que acabava d’arribar a la Casa com escolàstic.

Restablert físicament, el 1926 va ser enviat al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu, on s’entregà totalment a l’internat durant quatre anys. Amb alguns dels Germans de la Comunitat, havia pres molt d’interès per l’obra de les Missions, recollint segells, cromos i ofrenes variades; al final del curs escolar, acompanyat d’una delegació d’alumnes, anaven a Vic a portar als Pares Missioners, el fruit de les seves pacients i abundants col·lectes. El 1930 el G. Ángel Amado deixà la seva plaça de Manlleu al seu Germà Ángel Leoncio. Ell es trasllada al col·legi de la “Marte de Déu de la Bonanova” solament durant un curs. Havent esgotat les pròrrogues pel seu servei militar, optà pel servei missioner substitutori. El 23 d’octubre de 1931 arribava a Marianao, a l’illa cubana i l’any següent passà al col·legi del Vedado de L’Havana cubana.

Va tornar el 1934 i fou destinat a l’escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa. Fou aquí, el 1936, que el sorprengué la revolta. Tres Germans de la Comunitat, Claudio José, Buenaventura Pío i ell es refugiaren a la casa del Sr. Manel Mussó. El dia següent foren detinguts: un empleat de l’enllumenat públic havia vist entrar a la casa els Germans amb diverses maletes i ho denuncià al Comitè local. Els Germans, per evitar la profanació, hi havien portat els objectes religiosos de la capella. El Comitè ho considerà un robatori i això provocà la seva identificació i detenció. Foren conduïts a la presó instal·lada al col·legi diocesà “Sant Lluís” de la ciutat durant sis setmanes. El 31 d’agost, a les 12 de la nit, un vehicle se’ls endugué, junt amb el Pare Dominic, Josep Prats i dos seglars fills del poble d’Arnes, i foren afusellats en el kilòmetre 199 de la carretera N-340 de Barcelona-València. Les seves restes foren enterrats a la fossa comuna del cementiri municipal de Tortosa. Fou impossible, després de la guerra, localitzar les restes.

104

GERMÀ CLAUDIO JOSÉ

NOM CIVIL Manuel MATEO CALVO NAIXEMENT 05-10-1902 a Aliaga (Terol).

PARES Mateo Mateo Pérez i Encarnación Calvo Alegre. MARTIRI “Els Ametllers de Soldevila” al kilòmetre 6 de la carretera


no identificades

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 08-03-1915. Postulantat a Els Hostalets de Llers-Llers (Alt Empordà): 28-07-1918. Presa d’Hàbit a Els Hostalets de Llers (Alt Empordà): 01-11-1918. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 01-03-1920. Professió Perpètua a La Salle Bonanova: 25-08-1927.

DESTINACIONS

Cambrils-Sagrat Cor-Escola (1921-1924), Cambrils-Sagrat Cor-Noviciat Menor (1924-1926), Barcelona-Bonanova (1926-1928), Tarragona (1928-1931), Barcelona-Bonanova (1931-1935), Tortosa (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa. Tenia 33 anys, 16 de Vida Religiosa i 9 de Professió Perpètua. En Manuel Mateo Calvo havia nascut a Aliaga, província de Terol. Arribada la seva adolescència, es sentí atret per a la Vida Religiosa per un cosí seu que l’havia precedit en l’ingrés al Noviciat Menor de Cambrils. Mateo hi ingressà al mes de març de 1915. Al cap de tres anys ja està al Noviciat dels Hostalets de Llers, a l’Alt Empordà i l’any 1920 el trobem realitzant l’Escolasticat a Bujedo. Un Germà seu, Ricardo (Dionisio Tomás) prendrà més tard l’Hàbit de Germà al Noviciat de Benicarló, el 14 d’agost de 1928 i recorregué les Comunitats de Comtal, Bonanova i Berga. Acabada la guerra no tornà a l’Institut.

105

El 1921 començà el seu apostolat al Noviciat Menor “Sagrat Cor” de Cambrils. Es mostrà un excel·lent mestre tal com ja ho havia estat com alumne; fou encarregat de la direcció del cant, fent honor al seu títol de Mestre de Capella. Al cap de sis anys, per tal d’afavorir el seu desenvolupament pedagògic fou destinat al col·legi de la “Mare de Déu de la Bonanova” de Barcelona; es dedicà a perfeccionar les matemàtiques, ja que era la ciència que més l’atreia, però hagué d’impartir assignatures de lletres sense cap problema. S’oferia de forma pràctica i caritativa per a tocar l’orgue en les cerimònies litúrgiques en qualsevol activitat de l’internat: primers divendres de mes, dijous eucarístics, festes dels creuats, solemnitats...

Però el col·legi “Sagrat Cor” de Tarragona reclamà la seva presència el 1928 degut a la reorganització del seu Batxillerat. Acomplerta la seva missió a Tarragona, al cap de tres cursos retornà a la Bonanova, on recuperà les seves anteriors ocupacions. Aprofità l’ocasió per ampliar els seus estudis, iniciant la llicenciatura. Es comprometé a realitzar una recopilació i selecció de textos literaris, condensats en bonics quadres sinòptics que facilitaven la comprensió i l’aprenentatge per part dels alumnes. Cal recordar que els nous programes eren molt complexos, que les especialitats eren moltes i que les exigències del Ministeri d’Instrucció Pública eren enormes, sobretot per als candidats que provenien de Congregacions religioses. Aquest factors fan comprendre amb més facilitat l’especial mèrit del nostre Germà Claudio José. L’internat de la Bonanova i el Districte de Barcelona li deuen un bon servei en aquest terreny.

El 1935, en plenes tensions acadèmiques, el G. Claudio José deixà Bonanova per impartir la classe superior a l’escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa i allà el sorprengué la revolta. La detenció i mort del G. Claudio José, queda relatada ja en la nota biogràfica del seu Germà de Comunitat tortosina, Ángel Amado.

106

GERMÀ BUENAVENTURA PÍO

NOM CIVIL Pío RUIZ DE LA TORRE NAIXEMENT 09-07-1909 a Fresno de Rodilla (Burgos).

PARES Manuel Ruiz García i Francisca de la Torre Herrero. MARTIRI “Els Ametllers de Soldevila” al Kilòmetre 6 de la carretera


no identificades FORMACIÓ Noviciat Menor a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 11-10-

1922. Postulantat a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 15-08-1925. Presa d’Hàbit a Fortianell-Fortià (Alt Empordà): 01-02-1926. Escolasticat a Cambrils-Sagrat Cor (Baix Camp): 03-02-1927.

DESTINACIONS Manlleu (1928-1933), Barcelona-Comtal (1933-1935), Tortosa (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sant

Pere Apòstol” de Tortosa. Tenia 27 anys, 9 de Vida Religiosa. Els germans RUIZ DE LA TORRE, Pío i José, havien nascut a Fresno de Rodilla, a la comarca d’Alfoz de Burgos. José, tres anys més gran que Pío, havia ingressat al Noviciat Menor de Cambrils el 1921 i l’any següent ho faria Pío. Tots dos patiren el martiri: José (Cándido Alberto) a Vallvidrera de Barcelona el dos de novembre de 1936, i Pío (Buenaventura Pío) a Tortosa, dos mesos abans, l’1 de setembre. Pío, el 1926, prenia l’Hàbit de Germà de La Salle al Noviciat de Fortianell i l’any següent retornà a la Casa “Sagrat Cor” de Cambrils per fer-hi l’Escolasticat. Un testimoni d’aquells anys manifestà aquest record del seu apreciat company: “Alegre i somrient, sempre estava disposat a les agradables bromes que fomenta la convivència entre joves. Malgrat això, la seva seriositat era també notable. Era un dels que més contribuïa a conservar l’esperit de Comunitat i de família que regnava a l’Escolasticat cambrilenc”.

El seu primer destí fou el col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu el 1928, on se li confià la classe dels petits i més tard les classes mitjanes; deixarà els

107

manlleuencs plens de satisfacció pels seus treballs i pels bons resultats obtinguts. Aconseguí superar amb èxit els tres exàmens per a l’obtenció del diploma de Catequista. La seva aplicació a l’estudi no li servia de pretext per escapolir-se dels treballs suplementaris; en aquell temps s’estava acabant la construcció de nous edificis col·legials. Professors i alumnes havien d’acceptar la molèstia de molts paletes que hi treballaven, la runa, la pols i els sorolls propis de l’obra.

Al cap de cinc anys, el G. Buenaventura Pío hagué de deixar, amb

molta pena, la Comunitat de Manlleu ja que l’obediència l’enviava al col·legi “Comtal-Sant Josep” de Barcelona, substituint al seu Germà Cándido Alberto i reemplaçant-lo en la mateixa classe.

De forma sobtada, una febre maligna vingué a interrompre el seu treball i el posà en un seriós perill de mort. El 1935, fou enviat a l’escola “Sant Pere Apòstol” de Tortosa, i així amb un clima més favorable poder recuperar-se de les febres que havia patit durant la seva estada a “Comtal-Sant Josep”. Allà renovà les seves energies físiques i la seva habitual vivacitat en el treball docent.

Allà el sorprengué la revolta del 1936. Les circumstàncies de la detenció i mort del G. Buenaventura Pío han quedat relatades en la nota biogràfica dels Germans Claudio José i Ángel Amado.

108

PROCESSOS DE GRIÑÓN I MADRID

COMUNITATS/CENTRES DEL DTE. DE MADRID

Còrdova: “Cultura Espanyola” (1) Griñón: Noviciat Menor (2) Griñón: Sagrada Família (6) Madrid: Asil “Sagrat Cor de Jesús” (9) Madrid: Llibreria Bruño-Procuradoria (4) Madrid: “Santa Susanna” (4) Madrid: “Sant Rafael” (2) Madrid: “Nen Jesús de Praga” (Pont de Vallecas) (2) Madrid: “Immaculat Cor de Maria” (Chamberí) (1) Madrid: “Puríssim Cor de Maria” (Peñuelas) (1) Madrid: “Menéndez y Pelayo” (Maravillas) (1) Santa Cruz de Mudela: ”Sant Josep” (1) Saragossa: Escolasticat Universitari (1) Seglar: Sr. José Gorostazu Labayen Prevere: Mossèn Antonio Mateo Salamero

110

1.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLA “CULTURA

ESPANYOLA” DE CÒRDOVA

GERMÀ BENJAMÍN LEÓN

NOM CIVIL Graciliano ORTEGA MARGANES NAIXEMENT 12-08-1905 en Arconada (Palencia).

PARES Lorenzo Ortega i Victoriana Marganes. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.

SEPULTURA Cripta de la Sagristia de la Capella de la Immaculada de Griñón (Madrid).

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Premià de Mar (Barcelona): 13-10-1917 Postulantat a Premià de Mar (Barcelona): 08-07-1921. 1a Presa d’Hàbit a Premià de Mar (Barcelona): 20-01-1922. (Gisleno Jacinto). Sortit de la Congregació per malaltia: 16-08-1922. 2n Postulantat a Griñón (Madrid): 22-09-1928. 2ª Presa d’Hàbit a Griñón (Madrid): 01-02-1929. Escolasticat a Griñón (Madrid): 03-02-1930. Enviat a Casa el 1931 (República i incendi de Maravillas). 3ª Presa d’Hàbit a Griñón (Madrid): 01-07-1933.

DESTINACIONS Cadis-La Viña (1934-1935), Còrdova (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Col·legi “Cultura Espanyola” de Còrdova. Tenia 30 anys, 3 de Vida Religiosa. Resident temporalment per malaltia a la Infermeria de la Casa de Griñón.

Graciliano nasqué a Arconada (Palència). Aquest poble tingué en temps anteriors bons camps de vinyes dels que s’extreia molt bon vi. Rica terra també de vocacions sacerdotals i religioses. Segons el G. Antonio Calvo, natural del poble, el 1991 es sumaven 36

Germans de les Escoles Cristianes fills d’Arconada. Quatre d’ells figuren en la llista dels màrtirs.

111

Els pares de Graciliano es deien Lorenzo i Victoriana. Als 12 anys ingressà a la Casa de Formació dels Germans a Premià de Mar (Barcelona). El seu desig era integrar-se a les missions del Nou Món, però emmalaltí i hagué de tornar amb la seva família durant sis anys.

Havent millorat, demanà ingressar al Noviciat de Griñón ja que el clima no seria tan humit com el de Premià de Mar; tenia 24 anys. Allà s’ajuntà amb els companys que venien de Bujedo per iniciar també la seva Vida Religiosa com a Germans de La Salle. Era Director el G. Tomás Bengoa i catequista el G. Doroteo Jaime, que havia organitzat el museu dedicat al Sant de La Salle, únic en el seu moment.

En el Noviciat va patir una hemorràgia interna que el portà a les portes de la mort. Aconseguí refer-se, però els Superiors jutjaren convenient que tornés a Arconada per a completar la seva guarició. Tornà més tard a l’Escolasticat, però el 1931, després de la proclamació de la II República i l’incendi del col·legi “Ntra. Sra. de las Maravillas”, els Superiors cregueren oportú que els joves estudiants retornessin a les seves famílies.

El G. Benjamín Antonio tornà de nou al seu poble. Però, pel seu compte, retornà a Madrid i s’associà a uns mestres seglars que mantingueren les classes en una escola parroquial que el senyor rector els confià. Hi estigué durant dos cursos. Finalitzat el curs 1932-1933 rebé la tan esperada carta que l’autoritzava a retornar i reiniciar per tercera vegada el Noviciat. Sap a que s’exposa, ja que no ignora la deplorable situació que es viu socialment.

Inicià el seu apostolat docent a Andalusia, al col·legi que els Germans tenen a Cadis-La Viña. Hi estarà solament un curs. El següent fou traslladat al col·legi “Cultura Espanyola”, que acabava de fundar-se feia dos anys a Còrdova. Tot un repte davant l’amenaça que recau contra tot el que és religiós i catòlic. El G. Tarsicio de Jesús, que estigué destinat a la Comunitat amb ell, fa el seu elogi com a “persona senzilla i de profunda vida interior”.

En acabar el curs anà a temporalment a descansar a la infermeria de

Griñón per refer la salut i fer consultes mèdiques, durant les vacances. Junt amb la resta dels Germans compartirà el dolor i la glòria del martiri.

112

2.- GERMANS MÀRTIRS DEL NOVICIAT MENOR DE

GRIÑÓN, MADRID

GERMÀ ORENCIO LUIS

NOM CIVIL Antonio SOLÀ GARRIGA NAIXEMENT 20-02-1898 a Bilbao (Biscaia).

PARES Antoni Solà Peiró i Rosa Garriga Segala. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 24-07-1913. Postulantado a Bujedo (Burgos): 17-12-1913. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 08-02-1914. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 10-02-1915. Professió Perpètua a Madrid 23-07-1923

DESTINACIONS

Madrid-Maravillas (1917-1931), Santoña (1931), Lembeek-lez-Hal (Bèlgica) (1931-1932), Madrid-Chamberí (1932-1933), Griñón-Noviciat Menor (1933-1936).

Era el Director del “Noviciat Menor” de Griñón (Madrid). Tenia 38 anys, 22 de Vida Religiosa i 13 de Professió Perpètua.

Antonio Solà va néixer a Bilbao. La família de l’Antonio, d’origen català, la componen el pare, la mare i tres fills. Des dels sis anys els pares l’han matriculat a l’escola “Iturribide”, que els Germans de la Salle tenen en el casc vell de la ciutat.

A l’Antonio el va atraure la manera de ser i d’ensenyar dels Germans i desitjà ser un d’ells. Amb tot, els seus pares desitjaven que fos passionista, com un dels religiosos que amb freqüència passaven per casa seva. La seva constància el conduí a ser Germà de La Salle. Ingressà al Noviciat Menor de Bujedo el 1913, amb 15 anys. Aquest mateix any 1913 havia mort el seu pare. A Bujedo, es trobava al capdavant dels novicis menors el famós G. Ludovico María, que havia estat reclutador.

113

El G. Orencio Luis començà la seva activitat apostòlica el 1917 en el col·legi “Ntra. Sra. de las Maravillas” de Madrid. La Comunitat religiosa la formaven 53 Germans. Aquí romandrà fins el 1931. Dotat d’una notable aptitud per a les matemàtiques, fou professor dels alumnes de la classe preparatòria a l’Escola d’Enginyers de l’Estat. Impartí també “Cercle d’estudis”, on els joves s‘exercitaven en l’art de la discussió i defensa de temes concrets de religió i cultura. Els diumenges, acompanyat d’aquests mateixos joves, es desplaçava fins els barris perifèrics de Madrid i col·laborava en l’ensenyament de la religió i preparació a la Primera Comunió.

L’11 de maig de 1931, poc després de la proclamació de la II República Espanyola, el col·legi, amb totes les seves instal·lacions fou incendiat i saquejat per simpatitzants del govern. Fou traslladat al col·legi “Sant Joan Baptista” de Santoña a Cantàbria, per tal de refer-se dels luctuosos fets de Maravillas.

Els Superiors concediren al G. Orencio Luis un any de formació a Lembeek-lez-Hal (Bèlgica), seu de la Casa Generalícia, on s’impartien cursos de formació per a Germans de tot el món. Una epidèmia de grip entre els segons novicis, propicià que exercís d’infermer a Lembeek-lez-Hal.

Acabat l’any, els Superiors el destinaren a l’escola gratuïta “Immaculat Cor de Maria” de Chamberí, al barri madrileny del mateix nom i que es trobava al carrer Ramon Llull. Divuit mesos hi passà, ensenyant i atenent als antics alumnes en “l’Obra de Perseverança”, que els aplegava els diumenges i festius. El 1933 assumí el càrrec de Sotsdirector del Noviciat Menor i, al curs següent fou nomenat Director. En aquesta època se li encomanà donar una conferència als associats de la FAE, amb el tema “La influencia de las matemáticas en la educación de la juventud”. Sent Director s’editava la revista: “Eco de Griñón”, en que col·laborà amb freqüència

114

GERMÀ AQUILINO JAVIER

NOM CIVIL Celestino RUIZ ALEGRE NAIXEMENT 05-04-1902 a Mazueco de Lara (Burgos).

PARES Juan Ruiz i Martina Alegre. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 03-07-1914. Postulantat a Bujedo (Burgos): 01-02-1918. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 18-03-1918. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 01-09-1919. Professió Perpètua Valladolid 11-08-1927.

DESTINACIONS Llorca (1922-1924), Griñón-Noviciat Menor (1924-1931, Almeria (1931-1934), Griñón-Noviciat Menor (1934-1936).

Era el Sotsdirector del “Noviciat Menor” de Griñón (Madrid). Tenia 34 anys,

18 de Vida Religiosa i 9 de Professió Perpètua.

Era natural de Mazueco de Lara (Burgos) on hi va néixer a la primavera de 1902. Foren els seus pares Juan i Martina. Roman al poble fins complir els 13 anys i acabar els estudis primaris. El 1915, gràcies a la influència d’un altre Germà natural del mateix poble, s’animà a ingressar a la Casa de Formació dels Germans de La Salle a Bujedo (Burgos).

Foren els seus formadors, entre d’altres, el G. Ludovico María, en el Noviciat Menor i el G. Loévan en el Noviciat. A l’Escolasticat tingué como a Director al G. Andrés Hibernón, cèlebre pel seu encert en la direcció de joves i per la seva santedat de vida, i del que la causa de beatificació està introduïda a Roma.

Inicià el seu apostolat educatiu el 1922 a Llorca, on hi romandrà dos cursos. Després al Noviciat Menor de Griñón de Madrid, de 1924 a 1931. A Almeria hi estigué de 1931 a 1934 des d’on marxà altra vegada cap el Noviciat Menor de Griñón. Era una persona amb lloables dots d’educador, ardent apòstol de la devoció a Maria i bon escriptor que col·laborà en les Revistes “Vida y Luz” i “Perseverancia”.

115

El seu misticisme no es quedava en l’especulació. Les vespres de les

festes marianes, dirigia fervoroses exhortacions per tal de preparar-se per l’ofrena de cada acció del dia, proposant algunes privacions interiors o exteriors com a mitjà d’ascesis. Devot de l’Eucaristia no deixà d’estimular, per carta i de viva veu, a la visita diària al Sagrari. Parlant del Sant Rosari deia que “era l’escala i la clau per pujar i obrir el cel”.

La influència que exercí sobre els novicis menors fou fecunda. Veia en

ells intel·ligències que enriquir i ànimes per portar a Déu. Si alguna vegada manifestava alguna preferència era amb els acabats d’arribar, els menys dotats i aquells a qui l’èxit no coronava els seus esforços. Si veia algun tret de tristesa, s’esforçava en consolar-lo com ho faria la seva mare.

Els noiets que estigueren amb ell recorden que els arribà a insinuar, molt abans que esdevingués la revolta, que moriria màrtir. Quan el 1934 s’assabentà del martiri dels Germans de Turón, no pogué impedir que els seus ulls s’omplissin de llàgrimes, com pressentint el que a ell li reservava la Providència.

116

3.- GERMANS MÀRTIRS DE LA COMUNITAT “SAGRADA

FAMÍLIA” DE GRIÑÓN, MADRID

GERMÀ MÂRIO FÉLIX

NOM CIVIL Manuel José DE SOUSA DE SOUSA NAIXEMENT 27-12-1860 a Santa Marta de Bouro de Amares (Portugal).

PARES Antonio José de Sousa i Francisca Teresa de Sousa. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ

Postulantat a Madrid: 14-06-1918. Presa d’Hàbit a Madrid: 15-08-1888 . Escolasticat a Madrid: no en va fer. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos): 11-07-1918.

DESTINACIONS

Madrid-Noviciat (1889-1892), Madrid-Maravillas (1892-1893), Bujedo-SAFA (1893-1907), Bilbao-Deusto (1907), Barcelona-Les Corts (1907), Bujedo-SAFA (1907-1920), Griñón-SAFA (1920-1936).


Família” de Griñón (Madrid). Tenia 75 anys, 48 de Vida Religiosa i 18 de Professió Perpètua.

Manoel nasqué a Santa Marta de Bouro de Amares (Braga, Portugal), el 27 de desembre de 1860. Els seus pares foren Antonio i Francisca. No tingué massa facilitat per a l’estudi. Quedà orfe de ben petit. En una de les visites que feu un oncle seu a Portugal, demanà a l’àvia que en tenia cura, que li permetés endur-se’l al Brasil, on tenia un negoci de

pedres precioses. Seria Manoel, com el seu oncle, tallador de diamants. La situació a la casa familiar no era molt pròspera en part per ser sis germans orfes que estaven sota la tutela de l’àvia.

Ja al Brasil, Manoel, senzill i ingenu, contactà amb els protestants. Arribà a aficionar-se molt a la Sagrada Escriptura, malgrat que algunes de les interpretacions que donava eren bastant innocents. Un Pare jesuïta, amb el

117

qui establí amistat, es donà compte de que aquell jove es trobava en aquella circumstància per simple ignorància. Manoel tornà a la fe catòlica.

De retorn a Portugal, s’establí a Lisboa amb un teixidor que aprecià aviat l’habilitat professional i la seva honradesa. Per recomanació d’un amic, ingressà al Noviciat dels Germans de les Escoles Cristianes a Madrid. En la Presa d’Hàbit, el 15 d’agost de 1889, prengué el nom de Germà Mârio Félix. Tenia ja 28 anys. Els Superiors el destinaren a la mateixa Casa Noviciat de Madrid com a sastre. Després un curs com a porter al col·legi de “Nra. Sra. de las Maravillas” de Madrid. Des de 1893 a 1907 estarà en la roberia de Bujedo (Burgos), que s’acabava d‘inaugurar-se a l’abril de 1892.

En 1907, el H. Mârio Félix estarà a Bilbao-Deusto i a Barcelona-Les

Corts. I retornarà a la roberia de Bujedo. Li agradava llegir la Bíblia i la Imitació de Crist. Aprengué de memòria

molts passatges d’ambdós textos. Els Germans quedaven admirats dels comentaris que feia sobre els Evangelis i fins i tot de l’Apocalipsi.

L’any 1920 l’obediència el traslladà a Griñón on s’ocuparà del servei de la roberia. Al G. Mârio Félix li agradava acompanyar els joves estudiants en les excursions que feien a indrets propers a la casa. Gaudia amb la seva conversa i els novicis menors aprofitaven per a treure-li relats sempre sucosos de les seves aventures “per les Amèriques”.

Quan els Germans es feren càrrec el 1933 del col·legi “Dos Orfâos de

Sâo Gaetano” a Braga, el G. Mârio Félix exultà d’alegria i oferia tots els dies pregàries per tal d’assegurar l’èxit de la nova fundació.

118

GERMÀ ARTUR

NOM CIVIL Joaquim OLIVERAS PULJARÀS NAIXEMENT 14-02-1875 a Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).

PARES Miquel Oliveras i Francesca Puljaràs. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.

SEPULTURA Cripta de la Sagristia Cripta de la Sagristia de la Capella de la Immaculada de Griñón (Madrid).

FORMACIÓ Postulantat a Bujedo (Burgos): 15-09-1897. Presa d’hàbit a Bujedo (Burgos): 14-12-1897. Escolasticat: no en va fer.

Profesión perpetua Professió Perpètua a Bujedo (Burgos) 18-08-1905. DESTINACIONS Bujedo-SAFA (1900-1915), Madrid-Asil Sagrat Cor (1915-

1920), Griñón-SAFA (1920-1936).



Joaquim nasqué a Sant Feliu de Pallerols, a la

Garrotxa gironina, i es dedicà amb els seus pares al conreu de la terra fins els 22 anys d’edat. Un dia tingué una trobada amb el G. Jérôme-Augustin que li feu pensar i decidir-se a ingressar a la Casa de Formació de Bujedo, el 1897 amb 22 anys. Degut a la

seva instrucció rudimentària i les seves inclinacions i aptituds, se’l destinà als treballs manuals, tal com corresponia a un desig de vida humil i oculta.

Quinze anys romangué el G. Arturo a Bujedo, de 1900 a 1915. En aquest temps conegué al G. Gumersindo, que exercí gran influència sobre ell. El G. Gumersindo era l’infermer de la Casa, servei que prestava amb tal diligència i abnegació que irradiava santedat al seu voltant. Aquest servent fidel de Déu i dels germans sabé conciliar meravellosament el fervor místic de Maria amb l’activa caritat de Marta.

La vida del G. Arturo estigué totalment dedicada a la cuina a Bujedo, a l’Asil del Sagrat Cor de Jesús de Madrid i a Griñón. Es mostrà fidel en les sortides per a les compres i quefers de la casa; es mantingué complidor del seu deure en tot moment, humil i bondadós amb tots. S’entregà a Déu i el trobà on l’obediència l’envià, perquè a tots els llocs anava amb Ell.

119

Cinc anys, de 1915 a 1920, passà el G. Artur exercint com a cuiner a l’ “Asil Sagrat Cor de Jesús”, a Madrid, i setze a Griñón, de 1920 a 1936. El G. Artur era molt traçut; tenia temps per a tot: cuidar de la granja o apropar-se a Madrid per a vendre els productes de la famosa horta de la Casa. S’entregava activament a les absorbents ocupacions manuals, preparant tres vegades al dia el menjar de més de tres-centes persones i repartint l’aliment als animals de la granja.

Per més que el seu castellà fos imperfecte, se l’escoltava amb gust

quan parlava d’espiritualitat en les recreacions o en els passejos.

Amb tot, aquesta vitalitat del G. Artur es veurà limitada de forma prematura, fins a veure’s reclòs a la infermeria de la casa. Tot per efecte d’un reumatisme que l’immobilitzava durant dies, sumat a l’ofec d’un asma obstinat, conseqüència d’un constipat mal curat. Però no esborrà mai el somriure del G. Artur, ni l’alegre acceptació del seu estat, com ho reflecteix aquesta frase seva que ha quedat en la memòria: “Si un dia vénen els comunistes, a mi, que sóc un vell de 61 anys, malalt i que, a més a més, no puc córrer, no tindran dificultats per donar-me el passaport per al cel”.

120

GERMÀ SIXTO ANDRÉS

NOM CIVIL Andrés MERINO BASCONES NAIXEMENT 10-11-1874 a Sasamón (Burgos).

PARES José Merino i Áurea Bascones. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Madrid: 06-06-1889. Postulantat a Madrid: 09-09-1890. Presa d’Hàbit a Madrid: 16-11-1890. Escolasticat a Madrid: 25-11-1891. Professió Perpètua Bujedo (Burgos): 29-07-1903

DESTINACIONS

Cadis-La Viña (1892-1894), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1894-1895), Cadis-La Mirandilla (1895-1896), Madrid-Beneficiència (1896-1897), Madrid-Santa Susanna (1897-1900), Madrid-Asil Sagrat Cor (1900-1903), Bujedo-SAFA (1903-1904), Santander (1904), Castro Urdiales (1904-1905), Bujedo-SAFA (1905), La Felguera (1905-1906), Avilés (1906-1907), Bujedo-SAFA (1907-1908), Madrid-Chamberí (1908-1909), Madrid-Pont de Vallecas (1909-1912), Madrid-Sant Rafel (1912-1913), Valladolid-Lourdes (1913-1921), Madrid-Santa Susanna (1921-1922), Madrid-Asil Sagrat Cor (1922-1932), Bujedo-SAFA (1932-1933), Griñón-SAFA (1933-1936)



Foren els seus pares Áurea i José. Aquest era guàrdia civil a la caserna de Sasamón (Burgos) i allà va néixer Andrés. En acabar els seus estudis primaris en el poble es plantejà el seu futur: anar a l’Acadèmia de la Guàrdia Civil i ser com el seu pare, o emprendre estudis fora de casa. La primera opció no el convencé

prou. S’inclinà cap a la Vida Religiosa docent de Germà de les Escoles Cristianes, sens dubte influenciat per algú que coneixia els Germans i els col·legis de La Salle.

121

Tenia 15 anys quan s’encaminà cap a Madrid. La Casa de Formació es trobava en aquestes dates al carrer de Santa Engràcia. Portava la direcció de l’incipient Noviciat Menor el G. Bernard-Sulpice. El piadós adolescent no trobà dificultats en emmotllar-se a l’hàbit de l’estudi i de la pregària que es repartien l’horari de la Casa. Els pocs companys candidats de llavors recorden la seva bonesa i alegria que brillava en tota la seva persona. Al Noviciat rebé el nom de Sixto Andrés.

A l’any següent, 1891, en data semblant, el H. Sixto Andrés formava part del grup de joves Germans que inauguraven l’Escolasticat provisional de Madrid, traslladat a Bujedo el 1892. Entre 1892 i 1896 el trobarem a Cadis, a les Comunitats de “La Viña” i “La Mirandilla”, en aquesta última com a fundador i també a Jerez de la Frontera. Guardà un agradable record de la seva estada per Andalusia. Després, durant sis anys romandrà en diverses escoles parroquials de Madrid per a nens pobres, fills d’obrers, la nostra predilecta clientela. Model d’activitat professional, s’entregà sense reserva i sense cansar-se de la monotonia de les repeticions que imposa l’ensenyament de les més fonamentals bases del coneixement. El 1903 fou destinat a Bujedo per un període de descans. Entre 1904 i 1907 el trobem a Santander, Castro Urdiales, La Felguera i Avilés. Un altre curs de descans a Bujedo de 1907-1908. Retornà a Madrid el 1908 fins el 1913, sent destinat a diverses escoles parroquials. L’any 1913 fou destinat a Valladolid on hi restarà vuit anys, distingint-se com a bon mestre manifestant profunda pietat i edificant els nens, especialment per la reflexió matinal i la classe de catecisme. Molts dels seus antics alumnes recorden amb emoció les seves lliçons d’Història Sagrada.

El 1921 retornà a Madrid, a l’escola “Santa Susanna” fins el 1922. Després, durant deu anys restarà a l’ “Asil Sagrat Cor”. Però la creu de la malaltia l’acompanyà durant llargs anys, circumstància que li configurà un caràcter singular. Patia neurosi i migranyes intenses, amb alguna depressió profunda, el tractament de la qual el portà a la infermeria de Bujedo el 1932 i l’any següent a Griñón. Aquí el sorprengué la proclamació de la II República Espanyola.

Els Germans deien que se sentia prop a la mort, i per això diàriament es preparava amb pregàries i penitències a ben morir. Precisament a la Capella de la Immaculada els milicians el detingueren i maltractaren fins a treure’l a la esplanada de la Capella, on es trobava el baix relleu de la Mare de Déu amb l’expressió: “Fill meu, dona’m el teu cor”.

122

GERMÀ ÁNGEL GREGORIO

NOM CIVIL Germán ARRIBAS ARRIBAS NAIXEMENT 28-05-1895 a Mazueco de Lara (Burgos).

PARES Eugenio Arribas i Vicenta Arribas. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 15-01-1910. Postulantat a Bujedo (Burgos). 03-07-1911. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 31-07-1911. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 03-09-1912. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos) 15-08-1921.

DESTINACIONS

Madrid-Asil Sagrat Cor (1913), Madrid-Maravillas (1913-1924), Santa Cruz de Mudela (1924), Madrid-Pont de Vallecas (1924-1929), Griñón-SAFA (1929-1936).

Era el Gmà. Infermer de la Comunitat de la

“Sagrada Família” de Griñón (Madrid). Tenia 41 anys, 25 de Vida Religiosa i 15 de Professió Perpètua.

Era natural de Mazueco de Lara (Burgos), d’on ho fou també el seu company de martiri, el G. Aquilino Javier. Mazueco de Lara és un petit poble del qual sortiren nombroses vocacions de Germans de La Salle.

El 1910, amb 15 anys, s’incorporà al Noviciat Menor de Bujedo. Era Director del mateix l’extraordinari formador G. Ludovico María. Com a formador en el Noviciat tingué al G. Gerfrid-Adrien, que més tard serà Visitador del nou Districte de Madrid.

El G. Ángel inicià el seu apostolat per pocs mesos a l’ “Asil Sagrat Cor de Jesús” de Madrid i de seguida passà al col·legi de “Ntra. Sra. de las Maravillas”. Era amable i acollidor, i qualsevol podia demanar la seva ajuda amb la seguretat de ser ben acollit. Feia de perruquer de la Comunitat amb la major gràcia del món degut a la seva simpatia i expressivitat. També es recorda d’ell que de vegades s’excedia una mica en el seu afany comunicatiu en l’activitat docent.

123

El 1924 els Superiors el destinaren a la Comunitat de Santa Cruz de Mudela, com a fundador. Foren diversos els joves que el G. Ángel orientà cap a la Vida Religiosa.

De 1924 a 1929 fou destinat a l’escola gratuïta “Nen Jesús de Praga” que els Germans tenien en el Pont de Vallecas, a Madrid. Entre els seus companys de Comunitat tingué durant dos anys al futur màrtir de Llorca, G. Ovidio Bertrán, amb qui establí una profunda amistat.

El Germà Andrés Hibernón el proposà com a infermer de la Casa de

Griñón, el 1929. El G. Ángel s’hi resistí una mica, adduint que no tenia qualitats ni habilitats per aquest servei. Però a la pràctica demostrà tot el contrari: total abnegació, dedicació i estimació vers els Germans malalts o ancians.

El tràngol més dolorós que patí el G. Ángel Gregorio va tenir lloc el 27 d’agost de 1936, quan va veure marxar cap a Madrid els 59 Germans, que ell cregué que anaven segurs cap el martiri. Ell es quedà a la casa cuidant 7 Germans malalts.

La influència que el G. Ángel Gregorio exercí en la infermeria fou d’un àngel custodi i bon samarità; persona bondadosa i amb bon humor. Germà entre els Germans, perquè ell mateix, podent salvar la seva vida, l’entregà per ells, com Jesús. Morí màrtir d’amor als Germans als que nombroses nits vetllà i amb els que ara forma el cor dels qui assisteixen junts a l’Anyell en la immortal Sió.

124

GERMÀ CRISÓSTOMO ALBINO

NOM CIVIL Lázaro RUIZ PERAL NAIXEMENT 20-01-1909 a Arconada (Palència).

PARES Pedro Ruiz González i Julia Peral Herrero. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Griñón (Madrid): 29-11-1922. Postulantat a Bujedo (Burgos): 29-08-1924. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 01-02-1925. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 03-02-1926. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos): 26-08-1934.

DESTINACIONS Bujedo-Noviciat Menor (1927-1929), Almeria (1929-1932), Griñón-Noviciat Menor (1932-1934), Griñón-Escolasticat (1934-1935), Griñón-SAFA (1935-1936).



Lázaro nasqué en el bonic poble d’Arconada (Palència). Foren els seus pares Pedro i Julia. Tres dels seus quatre fills ingressaren a l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes: Daciano, Lázaro i Valeriano.

El 29 de novembre de 1922 Lázaro ingressà al Noviciat Menor de Griñón, on va hi va romandre fins

a l’agost de 1924. Com a professors tingué al G. Estanislao José, que gaudia de fama de “sant” i que era palentí com ell. També al G. Agapito León, futur màrtir de Santa Cruz de Mudela. El Noviciat el realitzarà a Bujedo. A l’Escolasticat es va dir d’ell: “Era model en l’estudi, entusiasta en la recreació i apòstol en els passejos”.

La primera Comunitat a la qual se’l destinà fou el Noviciat Menor de Bujedo. El G. Crisóstomo Albino passà aquí els cursos 1927 a 1929. La seva iniciació educativa fou feliç. Es feu estimar i apreciar pels novicis menors, pels seus procediments delicats i s’esforçà en fer-los piadosos.

125

Portava amb resignació la malaltia ja declarada a l’Escolasticat: una afecció cardíaca.

Dos anys més ensenyarà a Almeria, on coneix al G. Amalio, tot bondat

i bon conviure. Acabava d’arribar també i el seguirà en el martiri en el desert de Tabernas, a Almeria, el 1936.

De 1932 a 1936 el G. Crisóstomo Albino retornà a Griñón, els primers anys com a professor del Noviciat Menor, després de l’Escolasticat i el darrer passà a la Infermeria de la Casa. El corc de la malaltia, que el rossegava internament, no el deixava en pau. El metge li aconsellà repòs absolut. Amb tot, fa escapades sovintejades per tal de visitar als nens de l’escola gratuïta.

Dos seran els màrtirs, germans de sang de la família Ruiz Peral, que moriren màrtirs en plena joventut: el G. Julio Alfonso (Valeriano Ruiz Peral), a Santa Cruz de Mudela i Crisóstomo Albino, el nostre protagonista.

El G. Crisóstomo Albino destacà pel seu esperit bondadós i cristià. Fou fidel complidor de la Regla i amant de la devoció al Sagrat Cor de Jesús. En els seus apunts espirituals es pot llegir: “És el nord de la meva vida: estimar i patir. Fer el bé el millor que pugui i sense fer soroll”. Tot un programa.

126

GERMÀ JAVIER ELISEO

NOM CIVIL Evencio CASTELLANOS LÓPEZ NAIXEMENT 13-01-1912 a Quintanilla de Abajo (Burgos).

PARES Dimas Castellanos i Marciana López. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ Noviciat Menor a Griñón (Madrid): 24-04-1927. Postulantat a Griñón (Madrid): 07-09-1928. Presa d’Hàbit a Griñón (Madrid): 01-02-1929. Escolasticat a Griñón (Madrid): 03-03-1930.

DESTINACIONS Almeria (1933-1935), Griñón-Noviciado Menor-SAFA (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat de la “Sagrada Família” de Griñón (Madrid). Tenia 24 anys, 8 de Vida Religiosa.

Havia nascut a Quintanilla de Abajo (Burgos), actualment Quintanilla de Onésimo. El 20 d’abril de 1927, amb 15 anys, Evencio deixà el poble on havia nascut i es dirigí a Griñón.

Al Noviciat Menor exercia com a Director el G.

Alejo Andrés i com a Sotsdirector el G. Eulogio Pérez Merino, tot ell delicadesa i bondat. Evencio prengué l’Hàbit lasal·lià el 2 de febrer de 1929. En endavant el conegueren amb el nom de G. Javier Eliseo. Un any després va emetre la primera professió per la qual es consagrà del tot a Déu.

L’Escolasticat fou per a ell la seqüència natural del seu piadós Noviciat: la mateixa docilitat, la mateixa pietat; entregant-se a l’estudi profà, amb tanta més tenacitat quan els resultats corresponien difícilment als seus esforços. Amb constància i aplicació, aconseguí superar els exàmens per a l’obtenció del Diploma de Magisteri.

El 1931, degut als enrenous que portaren a la II República, inclòs l’incendi del col·legi “Maravillas” de Madrid, els Superiors de Griñón optaren per enviar a les seves famílies als estudiants. Els Escolàstics que tenien ja vots religiosos, se’ls oferí l’opció de retirar-se o bé la de quedar-se. El G. Javier Eliseo romangué a Griñón.

127

La seva primera Comunitat fou l’escola gratuïta “Sant Josep” d’Almeria en el barri alt de la ciutat. A la vista de l’entusiasme d’aquest mestre i la evidència del seu èxit pedagògic i també del seu fervor i regularitat, fou un exemple per a la Comunitat i s’augurava d’ell una persona de valor.

A Almeria hi restà els cursos 1933 a 1935, aquest darrer incomplet, ja

que el 10 d’abril hagué de traslladar-se, amb urgència, a la infermeria de Griñón. Es trobava una mica delicat del pit. Malgrat tot. Fou professor del Noviciat Menor uns mesos. Aquí es trobarà amb els qui seran els seus companys en la recuperació de la salut i també en el martiri. Tots portaren la situació personal amb molta paciència i fins i tot amb alegria.

Els seus companys destacaren del G. Javier Eliseo la seva bondat exquisida en el tracte i la seva gran simpatia, així com un esforç constant per millorar la seva formació professional. Ressaltaven també el seu interès per exercitar-se en el dibuix i la pintura, ja que era molt hàbil en el maneig del carbonet i l’aquarel·la.

128

SENYOR JOSÉ GOROSTAZU LABAYEN

NAIXEMENT 30-12-1907 a Usi-Juslapeña (Navarra). PARES Cristóbal Gorostazu i María Labayen.

MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936. SEPULTURA Cripta de la Sagristia de la Capella de la Immaculada de

Griñón (Madrid).

Estava empleat a la Casa de Griñón,

principalment al servei de la sabateria, entre d’altres. Tenia 28 anys.

Nasqué a Usi, municipi de Juslapeña (Navarra).

Foren els seus pares José i María. Tingueren quatre fills, que ingressaren tots en la Vida Religiosa. José, el benjamí, també ho intentarà, malgrat que formalment no ho aconseguí. Havent quedat orfe, els seus parents

aconseguiren que ingressés a l’Asil d’Orfes del Sagrat Cor de Madrid. En aquest centre vivien uns 250 interns, entre 8 i 18 anys atesos per 22 Germans.

José aprengué aviat tant per les matèries teòriques de matemàtiques, llengua, geografia, comptabilitat i idiomes, com per les pràctiques dels tallers de dibuix, sabateria i sastreria, linotípia i enquadernació. L’Asil tenia fama per l’educació i formació professional que rebien els orfes interns.

El 1929 José Gorostazu demanà ingressar al Noviciat de Griñón. No pogué aconseguir-ho, ja que tenia deficiències notables que no ho feien possible: malaltia de la son i cames deficients. Davant la negativa demanà als Superiors que l’admetessin com a empleat de la sabateria de la Casa. Tenia 22 anys.

Els qui amb ell convisqueren diran que era molt pietós i que amb freqüència visitava a Jesús Sagramentat; feia les pregàries amb els Germans i viva a la Casa com un religiós més. Era persona despresa; tenia un grup de persones necessitades a les quals ajudava habitualment. Mai no volgué portar cèntims, sent el G. Director de la Casa qui guardava el que guanyava.

Déu escollí el que és dèbil segons el món per mostrar la seva fortalesa en la debilitat. A la tarda del 28 d’agost, amb la calor xafogosa de Griñón, José

129

Gorostazu moria cridant amb totes les seves forces ¡Visca Crist Rei!. Fou el protomàrtir de quants moriren aquest dia per Crist en l’esplanada de davant l’església de la Casa de Formació de Griñón.

130

MOSSÈN ANTONIO MATEO SALAMERO

NAIXEMENT 24-09-1864 a Torres del Obispo (Osca). MARTIRI Al lloc anomenat “La Junquera”, de la carretera de Griñón a

Torrejón de la Calzada, el 28-07-1936. SEPULTURA Cripta de la Sagristia de la Capella de la Immaculada de

Griñón (Madrid).

Era el Capellà de la Casa de Griñón. Tenia 71 anys.

El 24 de setembre de 1864 Déu beneïa a Antonio Mateo i Antonia Salamero amb el primer rebrot de l’arbre familiar. Fou el seu poble Torres del Obispo, a la diòcesi de Barbastre, a la comarca de la Ribagorça d’Osca. Formaven una família profundament cristiana. Antonio guardarà sempre un lligam especial amb la seva mare, de la què recordarà la seva pietat i la veneració que mostrava per l’Església i el Sant Pare.

Als 14 anys Antonio acabà l’ensenyament primari i mostrà el seu desig d’ingressar al Seminari. Sens cap dubte fou la seva mare qui suscità en el seu fill la idea de consagrar-se al servei de l’Església. El 1878 entrà al Seminari d’Osca. Però al poc temps, la família hagué de traslladar-se a Barcelona. A la ciutat comtal Antonio inicià els estudis de farmàcia, però va poder més el seu desig de ser sacerdot i ingressà de nou al Seminari.

El 19 de desembre de 1890 fou ordenat

sacerdot pel Bisbe d’Osca, Monsenyor Vicente Sancho.

El 14 d’abril de 1913, mossèn Antonio prengué possessió de la parròquia de San Pedro de Coslada, poble proper a Madrid. Gràcies a la seva constància, mossèn Antonio obtingué la llicenciatura en Teologia per la Universitat de Toledo, el 14 de gener de 1920. El 5 de gener de 1927 mossèn Antonio acceptà la Capellania de la Casa de Formació dels Germans de les Escoles Cristianes de Griñón. Les seves funcions quedaven clarament fixades: missa diària, servei penitencial cada matí, els dijous i els diumenges per la tarda, la benedicció amb el Santíssim, i l’atenció espiritual als residents a la Casa, especialment als ancians i malalts.

131

Sintonitzà perfectament, de manera que la Casa dels Germans serà la seva casa i ell en serà un Germà més. A més a més, durant cert temps, s’encarregà de la parròquia del poble de Griñón.

El 28 de juliol després de dinar, es disposava a descansar quan escoltà alguns trets. Una mica més tard, des de la finestra que donava al carrer pogué escoltar als mateixos milicians comentant que havien mort als “frares”. Presentin el pitjor, mossèn Antonio i la Sra. Rosario, la seva majordoma, marxaren aquella mateixa tarda a casa de la vídua del Sr. Santos Alonso.

El 9 d’agost, a requeriment del Sr. Alcalde, mossèn Antonio i Rosario deixaren el xalet de la Sra. vídua d’Alonso i tornaren a casa seva. Mossèn Antonio hi anà tranquil, perquè no creia tenir en el poble cap enemic. Uns milicians enviats per l’Alcalde, ja cap al captard, es presentaren al domicili i requeriren la presència de mossèn Antonio, que es presentà d’immediat. El que feia de cap el saludà amb aparent cordialitat, donant-li una palmadeta a l’espatlla. El feren pujar amb ells al cotxe i se l’endugueren.

Tan sols havia recorregut el cotxe dos kiilòmetres quan, en el lloc anomenat “La Junquera”, de la carretera de Griñón a Torrejón de la Calzada, feren baixar del cotxe a mossèn Antonio que, en donar-se compte del que anaven a fer amb ell, els digué: “Fills meus, ¿em matareu? ¿No veieu que us condemnareu? Deixeu-me resar les meves pregàries”. Un d’ells li donà un cop de culata amb el fusell, en el moment que mossèn Antonio demanava a Déu que els perdonés, segons testimoni d’un dels botxins. Immediatament l’afusellaren. Vint-i-quatre hores quedà el seu cos a la vorera de la carretera, fins que l’enterrador de Torrejón de la Calzada el sepultà en el cementeri d’aquest poble.

132

RELAT DEL MARTIRI DE DEU GERMANS DE LES

ESCOLES CRISTIANES I UN EMPLEAT

DE LA CASA DE GRIÑÓN

Els dies que precediren al 28 d’agost de 1936, a la Casa de Formació

de Griñón, foren dies d’amargor i por. Pregària davant l’Exposició del Santíssim i els grups passant per torn demanant la pau i la serenor. Mentre els Superiors es reunien per tal d’intercanviar parers sobre la manera d’actuar en el futur immediat. El Sr. Alcalde del poble de Griñón aconsellà als Germans que marxessin tots cap a Madrid. Els Germans Director i Sotsdirector dels Novicis Menors sol·licitaren quedar-se amb ells. També el G. infermer, Ángel Gregorio, volia fer-se càrrec dels Germans malalts que també restaran a la Casa.

El dia 27 cap a les 5 de la tarda, 59 Germans pugen al tren que va a Madrid. Pensen que van camí del martiri. Queden a la casa dos Germans professors dels novicis menors, el G. infermer i set Germans malalts.

El 28 de juliol, uns 300 milicians assalten el poble i s’encaminen cap el “convent”. Vénen amb ràbia per la derrota que han sofert a Toledo sense aconseguir la rendició de l’Alcàsser. Vénen ansiosos de revenja. L’enuig és més gran quan l’Alcalde els diu que a la tarda anterior havien marxat cap a Madrid un bon grup de “frares”.

Els novicis menors es trobaven quasi al final del dinar. El panorama que se’ls presentà era dantesc: milicians amb uniforme i ben armats. Mai no havien vist un panorama tan desagradable. Alguns altres milicians, acompanyats pel G. infermer Ángel Gregorio, que cregueren que era el metge de la Casa, recorregueren les dependències, malmetent tot el que trobaven. Buscaven cèntims i les armes que tenien amagades.

El cap del grup que es trobava al menjador ordenà als Germans que ocupaven la presidència que despengessin la creu de la paret. Ningú no es mogué. Un milicià pujà a la tarima, tragué el crucifix i el destrossà a cops de culata. Cares serioses en el menjador. Més d’un novici menor plorava i no sap què fer. Un altre milicià es dirigí als novicis menors amb la intenció

133

d’asserenar-los: “No us heu de preocupar. Venim a alliberar-vos dels vostres opressors”.

A l’altre menjador, alguns Germans havien servit menjar als milicians. Mentre tant, el G. Aquilino demanà al G. Director, Orencio Luis, que s’amagués per tal de cuidar els novicis menors en cas de perill. La resta de Germans de la infermeria havien quedat reunits al parc. Parlaven entre ells i es consolaven mútuament. El Germà Arturo havia buscat refugi al soterrani de les dutxes. Tots esperaven esdeveniments. Els novicis menors, amb alguns dirigents dels milicians, estaven al pati, a l’altra banda del carrer de la Immaculada.

Els milicians quan hagueren acabat de menjar i beure es dirigiren cap a l’esplanada de la Casa: se’ls havia tractat el millor possible. Alguns es dirigiren a la Capella i organitzaren en ella el caos i la destrucció de les imatges. L’empleat, José Gorostazu, que es donà compte del que feien, els recriminà l’acció que duien a terme. Un d’ells no aguantà tal retret. A cops de culata el portà a l’exterior de la Capella i manà que caminés cap el passeig de les moreres. L’atemoriren amb trets cada vegada més propers. José no deixava de cridar: ¡Visca Crist Rei! Al final el remataren del tot i el deixaren estès a terra. La terra begué la seva sang martirial. Fou el primer en morir.

La consternació dels Germans, que ho havien presenciat tot, era enorme. Dins la Capella restava el G. Sixto Andrés, que estava bastant sord. El sorprengueren i, en to burlesc, li posaren al coll un mocador de color vermell, i li digueren: “Tu ets un dels nostres”. I el tragueren del temple per a que s’ajuntés al grup general dels Germans.

El rellotge marcava las cinc de la tarda. El cap dels milicians ordenà que reunissin als “frares” a l’esplanada davant de la Capella. El G. Ángel Gregorio que passà a prop es donà compte de la situació dels Germans i del que pensaven fer amb ells i dirigint-se als milicians els diu: “Jo també sóc com ells”. I amb empentes el portaren cap el grup. Una ràfega de plom segà les seves vides i els seus cossos caigueren a terra, amarant-la amb la seva sang. Alguns perllongaren l’agonia fins que foren rematats. Al Germà Ángel Gregorio li posaren a la boca un petard que li destrossà totalment la cara.

Però el número de Germans que acabaven de matar no coincidia amb els que ells havien comptat en un primer moment: en faltaven dos. Anaren a buscar-los per tota la Casa. El G. Orencio Luis, que s’havia amagat al soterrani

134

darrera les calderes de la calefacció, escoltant els passos baixant les escales, sortí al seu encontre dient-los: “Aquí em teniu. Feu de mi el que vulgueu”. I el remataren allà mateix. Al Germà Arturo el trobaren amagat en una de les dutxes. No morirà por bala de fusell sinó que serà degollat. L’agonia fou llarga, per a satisfacció del botxí. Quan de nou tornà l’assassí i veié que encara vivia, el rematà del tot.

Els novicis menors, tal com hem indicat, es trobaven al pati amb alguns milicians que els custodiaven. En sentir els trets preguntaren als milicians si havien matat als Germans. No se’ls contestà. Alguns valents demanaren que els deixessin apropar-se fins a ells. Digueren que no. Aquesta nit dormiran tots a la Casa, si ho aconsegueixen. Els dies següents ho faran en cases particulars de famílies del poble de Griñón. Es conserven els relats de les seves experiències.

La notícia de la mort dels Germans omplí al poble de consternació. Un grup de persones del poble, conjuntament amb el jutge, presenciaren el reconeixement i aixecament dels cadàvers. Després cavaren una fossa a la mateixa propietat dels Germans, en el camí de les moreres, davant la Capella. Allà hi dipositaren els seus cossos amb total veneració, amb els caps en direcció al temple. Més tard, una bonica creu presidirà les seves tombes.

El 10 de juny de 1943 s’exhumaren les restes dels Màrtirs per tal de traslladar-les al nou cementeri que es creà per a ells. Junt amb els Germans s’enterrà a l’empleat José Gorostazu i a mossèn Antonio Mateo Salamero, Capellà de la Casa. Alguns Germans conservaven encara el crucifix dels seus vots, símbol de la seva fidelitat a Déu en la seva vocació lasal·liana.

136

4.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ASIL “SAGRAT COR DE

JESÚS” DE MADRID

GERMÀ MARIANO PABLO

NOM CIVIL Teodoro PÉREZ GÓMEZ NAIXEMENT 07-01-1913 a Valladolid.

PARES Pascual Pérez i Justa Gómez. MARTIRI Casa de Griñón (Madrid), el 28-07-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 12-07-1926. Postulantat a Griñón (Madrid): 07-09-1928. Presa d’Hàbit a Griñón (Madrid): 01-02-1929. Escolasticat a Griñón (Madrid): 03-02-1930. Retorn al domicili familiar (República i incendi de Maravillas) 1931.

DESTINACIONS Madrid-Asil Sagrat Cor (1932-1936).

Pertanyia a la Comunitat de l’Asil “Sagrat Cor

de Jesús” de Madrid. Tenia 23 anys, 7 de Vida Religiosa. Resident temporalment per malaltia a la Infermeria de la Casa de Griñón.

Teodoro nasqué a Valladolid i foren els seus pares Pascual i Justa. Era un nen inquiet i alegre. Li agradava jugar i també ajudar als altres. Tenia bona veu i per aquest motiu el senyor rector l’escollí com a cantor en la coral de la parròquia. Acomplerts els 12

anys els seus pares l’inscrigueren al col·legi que els Germans tenien a la seva ciutat natal. Al noi li agradava parlar amb els Germans durant l’esbarjo i interessar-se per la seva vida i costums. Li encantà d’ells la seva manera d’ensenyar, la seva presència propera.

Un dia digué als seus pares que desitjava ser Germà, com els seus professors. A ells els hagués agradat més que Teodoro fos sacerdot. A totes

137

les objeccions que li posaven, solament tenia una resposta: volia ser Germà de La Salle.

Teodoro pertanyia també a la Creuada Eucarística, instaurada per aquelles dates per un Germà en el col·legi. Tenia estones d’intercessió davant el Santíssim i excursions apostòliques als pobles propers per tal d’ajudar a celebrar amb esplendor l’anomenat “Corpus Chico”. Després de les solemnes cerimònies els mateixos nois oferien als veïns del poble alguna petita representació teatral, mai vist.

Als 16 anys Teodoro ingressà al Noviciat de Griñón. Quan prengué l’Hàbit rebé el nom de Mariano Pablo. Pronuncià els primers vots un any després. El 1931, davant la situació política que patia Espanya, els Superiors, inquiets per la sort que podien córrer els joves estudiants de la Casa de Formació, permeteren als novicis menors, als Novicis i també als Escolàstics tornar a les seves famílies en espera de millors dies. La mesura responia a la preocupació de les famílies, moltes de les quals reclamaren els seus fills. El Germà Mariano Pablo ho féu amb pena i amb l’esperança de retornar aviat. A Valladolid es presentà al Germà Director del col·legi per tal d’ajudar en el que pogués i, mentre durà aquesta situació, visqué com un autèntic religiós.

Retornà a Griñón i finalitzà la seva formació. El Germà Mariano Pablo fou enviat a l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús” de Madrid. Exercia la Direcció del centre el G. Filoteo, i fou testimoni de l’interès que posà el G. Mariano Pablo en la realització de la seva missió. S’entregà del tot als orfes de manera que, acabat el curs, quedà extenuat i amb necessitat de repòs absolut: havia de recuperar-se si volia iniciar el nou curs al setembre. Així doncs els Superiors decidiren enviar-lo durant les vacances a la infermeria de Griñón per tal de refer-se. Aquí passarà solament 21 dies. Els esdeveniments es precipitaren de tal manera que el G. Mariano Pablo serà un dels escollits per Déu per al martiri. El G. Mariano Pablo fou el més jove dels màrtirs de Griñón: tenia 23 anys.

Es distingí per la seva disposició abnegada i senzilla, la ment reflexiva i el parlar prudent. Tenia la fe en Déu ben arrelada i una sensible pietat i devoció a la Mare de Déu i a Jesucrist en el Sagrari, així també al recorregut del Viacrucis que cada matí feia abans de la pregària comunitària.

138

GERMÀ JUNIÁN ALBERTO

NOM CIVIL Alberto José LARZÁBAL MICHELENA NAIXEMENT 04-02-1893 a Irun (Guipúscoa).

PARES Julián Larzábal i Felipa Michelena. MARTIRI Madrid, barri de la China, el 07-09-1936.

SEPULTURA Columbari 7.081 de l’Abadia del “Valle de los Caídos” a San Lorenzo del Escorial, el 08-11-1961.

FORMACIÓ

Postulantat a Irun (Guipúscoa): 15-04-1910. Presa d’Hàbit a Irun (Guipúscoa): 22-05-1910. Escolasticat a Talença-Burdeus (França): 23-05-1911. Professió Perpètua a Mauléon (França): 23-08-1921.

DESTINACIONS

Donostia-Sant Bernat (1911-1918), Irun-Noviciat Menor (1918-1920), Donostia-Sant Bernat (1920-1928), Donostia-Los Ángeles (1928) Donostia-Herrera (1928-1929), Azkoitia (1929-1030), Griñón-SAFA (1930-1934), Madrid-Asil Sagrat Cor (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Centre de l’Asil “Sagrat Cor de Jesús” de Madrid. Tenia 43 anys, 25 de Vida Religiosa i 15 de Professió Perpètua.

Alberto va néixer a la vila d’Irun (Guipúscoa).

Tingué la sort de ser alumne del col·legi Sant Marcial dels Germans fins els 16 anys. Treballà després durant dos anys a la Companyia dels ferrocarrils del Nord, on hi treballava el seu pare. Tingué un germà que fou sacerdot i morí sent vicari d’Irun degut a l’epidèmia de grip de 1917. Alberto freqüentava l’escola de Sant Marcial per tal de saludar i parlar amb els seus antics Germans professors. El testimoni de les seves vides i la seva influència directa el motivaren a ingressar en el Noviciat

de La Salle a Irun (Guipúscoa).

Exercí el seu apostolat educatiu en el col·legi “Sant Bernat”, a Donostia. Després fou enviat al Noviciat Menor de Bujedo i, de nou, el 1920, en el col·legi de “Sant Bernat”. Organitzà amb els joves, activitats de catequesi, cercles d’estudi, teatre, i establí la “Creuada Eucarística”. Amb la col·laboració dels joves edità la “Revista de películas”. Tancat l’internat “Sant Bernat”, el G. Junián Alberto fou destinat Director de la Comunitat d’Herrera

139

durant un any. Després prengué la Direcció del Noviciat Menor d’Irun durant dos cursos. I se’l destinà a l’escola “Sant Josep” d’Azkoitia.

Fou enviat a l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús”, a Madrid, i se li encomanà la direcció de la revista “Vida y Luz”, així com també el “Boletín del Santísimo Niño Jesús”. Seguí editant els temes de crítica de cinema que havia iniciat a Donostia. Aquest apartat de la revista col·legial era una autèntica novetat en el seu temps.

Excessiu en el treball, el G. Junián Alberto patia amb freqüència fortes

migranyes i es veia obligat a enllitar-se dos o tres cops cada mes, vençut pel fort dolor. Els qui veieren a Madrid l’obra d’aquest infatigable treballador, no podien reprimir la seva admiració. A la data fixada, els clients rebien una o altra de les dues revistes en progrés constant de presentació i execució tipogràfica. Solament qui hagi ocupat un ofici anàleg durant alguns anys, pot apreciar la quantitat de preocupacions que comporta, a més de tenir al dia la correspondència, composar articles, corregir proves, comprovar il·lustracions; afegint-hi els comptes de papereria, impremta, dipòsits, abonats i expedicions.

El dia 21 de juliol, junt amb el G. Luis Victorio, pogué fugir de l’Asil i refugiar-se a la casa d’un amic. Camí de l’estació d’Atocha els detingueren i els empresonaren. El 7 de setembre els tragueren de la presó per afusellar-los en l’anomentat “Barri de La China” de Madrid.

140

GERMÀ DACIANO

NOM CIVIL Juan Antonio DE BENGOA DE LARRINAGA NAIXEMENT 17-01-1882 a Dima (Biscaia).

PARES Vicente de Bengoa i Eugenia de Larrinaga. MARTIRI San Fernando del Jarama, Madrid, el 27-11-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de San Fernando del Jarama (Madrid)

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 30-06-1897. Postulantat a Bujedo (Burgos): 14-02-1898. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 18-03-1898. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 20-03-1899. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos) 25-07-1910

DESTINACIONS Bujedo-SAFA (1902-1922), Madrid-Maravillas (1922-1926), Madrid-Asil Sagrat Cor (1926-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Centre de l’Asil “Sagrat Cor de Jesús” de

Madrid. Tenia 54 anys, 38 de Vida Religiosa i 26 de Professió Perpètua.

Nascut en un caseriu de Dima, poble de Biscaia, província famosa per la fertilitat del seu sòl i per la riquesa dels seus minerals de ferro. Juan Antonio inicià la seva formació a Bujedo. Tenia un Germà més petit que ell i aconseguirà que seguís els seus passos cap a La Salle. Es tracta del G. Ezequiel Bengoa Larrinaga, més conegut com G. Tomás Bengoa, que desenvoluparà importants càrrecs de responsabilitat en el Districte de Madrid.

Acabada la formació, els Superiors enviaren al G. Daciano a la Comunitat de la “Sagrada Família” de Bujedo, per tal d’encarregar-se de la roberia com aprenent del G. Mârio Félix. Gràcies a les seves lliçons, l’aprenent de sastre, arribà en poc temps a ser hàbil en aquest art. Uns anys després, el mestre es posava a les seves ordres dòcilment i no sabem què admirar més, si la humilitat del primer o la confusió del segon.

Atent a la importància dels interessos materials confiats a la seva

responsabilitat, el G. Daciano evitava tota despesa inútil en la confecció o arranjament de la roba. Li produïa especial satisfacció preparar les sotanes, “manteos”, colls i “solideos”, per a les diferents Preses d’Hàbit. Quan més

141

nombrosa era la promoció més gran era la seva satisfacció. Hi romangué 20 anys. Es distingí pel seu caràcter bondadós i assequible, humil i callat, sacrificat i complidor en tot moment.

Després estigué quatre anys en el col·legi de “Ntra. Sra. de las Maravillas”, a Madrid, encarregat de l’economia i administració. El nombrós personal del centre exigia grans provisions de queviures, la conservació dels quals i l’oportuna distribució li corresponien.

Els deu darrers anys de la seva vida els passà a la Comunitat de l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús”, dedicat als treballs auxiliars de la roberia. Molts dels nois interns donaren testimoni de la gran devoció que els havia inculcat a l’Eucaristia i a la Santíssima Verge Maria. Apassionadament dedicat al seu treball, ho preveia tot meticulosament. Abans d’enviar la roba a rentar, com també a la tornada, ho controlava rigorosament. Els tres-cents alumnes i els vint-i-sis Germans estaven atesos amb puntualitat cronomètrica. Els divendres col·locava la roba de cadascú a la bossa i les de cada classe en el cistell corresponent. El dissabte, l’alumne encarregat ho trobava tot ben disposat i numerat.

Es guardava bé d’afavorir la vanitat de qui no acceptava roba usada o recosida i cap subterfugi aconseguia fer-li canviar una peça per una altra. Per estimular entre els orfes la cura de la seva roba, recompensava als més polits amb les peces noves o menys velles. Es distingia també per les atencions als malalts; s’interessava per l’evolució de les seves malalties i els oferia els seus serveis. Quan es dibuixava en els seus rostres el dolor, els animava amorosament.

El dia 27 de novembre, juntament amb el G. Juan Pablo i 12 religiosos

agustins més, foren trets de la presó i assassinats als afores de la vila madrilenya de San Fernando del Jarama.

142

GERMÀ JUAN PABLO

NOM CIVIL Gregorio ÁLVAREZ FERNÁNDEZ NAIXEMENT 09-05-1904 a Bolaños de Campos (Valladolid).

PARES Miguel Álvarez i Isidora Fernández. MARTIRI San Fernando del Jarama, Madrid, el 27-11-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de San Fernando del Jarama (Madrid)

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 29-01-1918. Postulantat a Bujedo (Burgos): 04-08-1920. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 01-02-1921. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 16-08-1922. Professió Perpètua: 1928.

DESTINACIONS Jerez de la Frontera-Bon Pastor (1923-), Almeria ( ), Griñón-Noviciat Menor (-1932), Madrid-Santa Susanna (1932-), Madrid-Asil Sagrat Cor (-1936)



Gregorio nasqué a Bolaños de Campos, província de Valladolid. De petit quedà orfe de pare. La seva mare aconseguí que fos admès a l’Asil

d’Orfes que tenien els Germans a la Santa Espina de Castromonte, prop de Valladolid. El testimoni dels Germans i la seva influència benefactora l’animaren a demanar l’ingrés al Noviciat Menor de Bujedo. A la seva mare li hagués agradat que hagués emprès el camí del sacerdoci.

Ja Germà, inicià l’apostolat docent a l’escola del “Bon Pastor” de Jerez de la Frontera. En una excursió organitzada pel fundador de l’escola, el G. Juan Pablo,

de peus delicats, coixejava al final del passeig, però no volgué pujar en un dels vehicles destinats als alumnes cansats; llavors els alumnes digueren al Gmà. Director: “Mani al G. Juan Pablo que pugi al cotxe, ja que ens dol veure’l patir”.

Continuà l’apostolat a Almeria. D’aquí els Superiors el destinaren al Noviciat Menor de Griñón. El 1932 el trobarem a l’escola de “Santa Susanna” de Madrid, on arribà a ser molt estimat i apreciat per tots sobretot pels seus

143

alumnes. Els tractava com als futurs homes que estaven cridats a ser. Els seus modals eren sempre dignes i amables. A “Santa Susanna” fundà la secció d’Antics Alumnes.

L’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús” fou la seva darrera Comunitat. El destinaren amb els joves dels tallers, feina que no li resultà fàcil per la diferència d’edats i activitats.

Uns dies abans del martiri retornava a Madrid després de visitar a la seva mare que estava malalta. A Valladolid, on es parà, tots l’aconsellaren que no tornés a Madrid. Trucà al seu Director que li indicà que la situació era tensa, però que pel moment no havia passat res. La situació es complicà per moments. Decidí de tornar a la seva Comunitat.

El 21 de juliol foren detinguts els Germans. Com tots els altres, el G. Juan Pablo fou cridat a testificar davant el tribunal popular. Es defensà i digué que tota la vida havia treballat com a mestre en favor dels fills de la classe treballadora. El tribunal semblà alegrar-se, el que li creà certa il·lusió de que seria alliberat.

Ja a la presó, un dia l’avisaren que tenia una visita. Anava content pensant saludar a algun familiar o amic. La sorpresa fou que els que el visitaven eren alguns dels alumnes grans que havia tingut als tallers. I més encara quan un li digué: “Poc et falta per a que et tallin el coll”. I ho deien amb alegre ironia. Això l’omplí de tristor.

A la presó de “Sant Anton”, col·legi i residència dels PP. Escolapis, exercí notable influència entre els altres companys de presó. Arribà a dedicar un temps per ensenyar als seus mateixos vigilants: els ensenyà matemàtiques, llengua i… també a resar el rosari. Tal com deien els seus companys, el G. Juan Pablo és un gran resador, amant de Maria.

El dia 27 de novembre, juntament amb el G. Daciano i 12 religiosos agustins més, foren trets de la presó i assassinats als afores de la vila madrilenya de Paracuellos del Jarama.

144

GERMÀ SINFRONIO

NOM CIVIL Manuel MIGUEL SÁNCHEZ NAIXEMENT 29-07-1876 a Los Santos (Salamanca).

PARES Luis Miguel i Andrea Sánchez. MARTIRI Paracuellos del Jarama, Madrid, el 30-11-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de Paracuellos del Jarama (Madrid)

FORMACIÓ

Postulantat a Bujedo (Burgos): 11-09-1900. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 14-10-1900. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 19-10-1901. Professió Perpètua a Madrid: 19-08-1908.

DESTINACIONS

Palència (1903-1904), Valladolid-Lourdes (1904-1905), Llorca (1905-1907), Ujo (1907-1911 ), Astorga (1911-1920), Griñón-SAFA (1920-1922), Madrid-Pont de Vallecas (1922-1927), Madrid-Asil Sagrat Cor (1927-1936).

Era els Sotsdirector de la Comunitat i Centre

de l’Asil “Sagrat Cor de Jesús” de Madrid. Tenia 60 anys, 37 de Vida Religiosa i 29 de Professió Perpètua.

Per les dades que ens han arribat, Manuel Miguel fou un noi inquiet i actiu en les creacions literàries i religioses. Nascut a Los Santos, poble de Salamanca, seguí amb èxit les classes que li impartien els seus mestres. Havent acabat els estudis, no deixà la seva gran afició per la lectura, la història i la

literatura. S’interessà en concret pels antecedents del seu poble natal. Segons un dels seus nebots “Va fer una comèdia de caràcter religiós”. Era peculiar la seva devoció a “Ntra. Sra. del Gozo”. En el poble col·laborà en els treballs del camp i en el forn dels seus pares. El darrer estiu que passà al poble, havent acabat les feines de la sega, entregà a un dels seus amics la falç i l’esclopí comunicant-los que ingressaria en un convent.

Ingressà al Postulantat de Bujedo als 24 anys. A la presa d’Hàbit rebé el nom de Sinfronio, que en la seva arrel grega significa “llest, hàbil”, i en veritat que va fer honor al seu nou nom. Els Superiors aviat li encomanaren serveis de molta responsabilitat: a l’escola de Palència fou ecònom i administrador. Després d’un any fou destinat al col·legi “Ntra. Sra. de

145

Lourdes” de Valladolid a la classe dels petits. Seguiren les escoles de Llorca, Ujo i Astorga. Després fou nomenat Director de la Casa de Griñón; també ho fou de l’escola del Pont de Vallecas. Finalment fou nomenat Sotsdirector de l’ “Asil del Sagrat Cor” de Madrid. Fou un excel·lent formador i orientador dels nens orfes en els treball en els tallers, buscant-los col·locació laboral en sortir del centre.

Tenia pensades diverses estratègies per fer anar als alumnes a la Capella i ensenyar-los el senyal de la creu o a fer bé la genuflexió. Disposava d’una gran varietat de relats i anècdotes amb les quals amenitzava les instruccions religioses.

Tenia habilitat especial per a tots els petits treballs que es presentaven en la Comunitat i els realitzava amb tanta gràcia com senzillesa i abnegació. Feia de tot: vidrer, manyà, electricista, fuster, mecànic, cuiner, perruquer... Era veritablement un “factòtum” què sabia fer-ho tot a la perfecció tal com un professional. Dotat també de bonica cal·ligrafia, realitzava veritables obres d’art amb ocasió de la festa del Germà Director o de la felicitació de l’Any Nou. I ho feia tot amb total naturalitat.

Detingut el 21 de juliol amb els altres Germans, estigué a la presó fins el 30 de novembre. Les incidències per les que passà el G. Sinfronio són comuns a les que passaren els sis Germans que romangueren amb ell a la presó.

146

GERMÀ ADELBERTO JUAN

NOM CIVIL Vicente ANGULO GARCÍA NAIXEMENT 22-01-1904 a Quintana de Martín Galíndez (Burgos).

PARES Cipriano Angulo i Marcelina García. MARTIRI Paracuellos del Jarama, Madrid, el 30-11-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 25-02-1918. Postulantat a Bujedo (Burgos): 31-01-1920. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 14-08-1920. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 30.08-1921. Professió Perpètua a Madrid: 29-07-1929.

DESTINACIONS

Madrid-Maravillas (1923-1925), Llorca (1925-1926), Melilla (1926-1928), Cadis-La Viña (1928-1929), Madrid-Beneficiència (1929-1933), Madrid-Sant Martí (1933-1935), Madrid-Asil Sagrat Cor (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Centre de l’Asil

“Sagrat Cor de Jesús” de Madrid. Tenia 32 anys, 17 de Vida Religiosa i 7 de Professió Perpètua.

Va néixer a Quintana de Martín Galíndez (Burgos). Als 14 anys ingressà en el Noviciat Menor de Bujedo. El jove aspirant manifestà sentir-se en aquest ambient com a casa seva.

Finalitzada la formació el 1923, el G. Adelberto fou destinat a l’internat de “Ntra. Sra. de las Maravillas” de Madrid, on va fer els primers passos com educador. El 1925 fou destinat a l’escola “Casa Sant Josep” de Llorca (Múrcia), on hi romangué un curs. Des de 1926 el trobarem a Melilla durant dos anys per tal de complir el servei militar. Els caps militars li encomanaren les classes dels analfabets o amb pocs estudis bàsics. Quan aquests serveis el deixaven lliure s’apropava al col·legi “Mare de Déu del Carme” per a responsabilitzar-se d’alguna classe.

Acabat el servei militar fou destinat a Cadis, a l’escola “La Viña” fins el 1929, Passà la resta dels seus dies a la capital d’Espanya, de 1929 a 1933, a les escoles gratuïtes de Beneficiència i Sant Martí. La seva darrera Comunitat fou l’ “Asil del Sagrat Cor”, des de 1935.

147

En l’exercici de la seva feina educativa sempre manifestà un caràcter obert, amant de la seva vocació d’educador, alegre en la convivència i entregat als seus alumnes en les aules.

Conscient de la seva missió d’educador, el G. Adelberto Juan comprengué la importància d’una seriosa preparació professional per a l’èxit del seu ministeri. Per això s’esforçà en l’adquisició dels coneixements necessaris i es proveí de la titulació oficial que l’habilitava per a l’ensenyança inclús la Direcció d’una escola. Igualment cregué convenient perfeccionar-se en psicologia i pedagogia, amb la finalitat de facilitar als alumnes el propi coneixement i a ell mateix la seva millor preparació personal i professional.

A tots apreciava, com a membres de la gran família lasal·liana, sense particularismes amb ningú. S’acomodava a tots els caràcters. Amb amable fraternitat, servia als altres i contribuïa a la comú alegria en els moments d’expansió; es feia llavors agradable pel seu humor espontani però sà i digne.

El 21 de juliol fou detingut a l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús” amb els altres Germans de la Comunitat, i junts moriren per Crist el 30 de novembre de 1936 en el cementeri de Paracuellos del Jarama, prop Madrid.

148

GERMÀ PABLO DE LA CRUZ

NOM CIVIL Saturnino SANZ SANZ NAIXEMENT 09-04-1879 a Riaza (Segòvia).

PARES Saturnino Sanz i María Sanz. MARTIRI Paracuellos del Jarama, Madrid, el 30-11-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 17-05-1893. Postulantat a Bujedo (Burgos): 01-02-1895. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 04-05-1895. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 03-06-1896. Professió Perpètua a Madrid: 27-08-1907.

DESTINACIONS

Bilbao-Deusto (1897-1898), Valladolid-Lourdes (1897-1900), Madrid-Beneficiència (1900-1903), Madrid-Asil Sagrat Cor (1903-1905), Madrid-Peñuelas (1905-1909), Los Corrales de Buelna (1909-1911) Madrid-Asil Sagrat Cor (1911-1922), Madrid-Sant Rafel (1922-1926), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1926-1931), Madrid-Asil Sagrat Cor (1931-1936).



Era natural de Riaza, província de Segòvia. Acabat l’ensenyament primari al seu poble, Saturnino ingressà en el Noviciat Menor de Bujedo (Burgos), obert feia pocs anys com a Casa de Formació. En el Noviciat i Escolasticat es preparà a fons per a la seva missió com a religiós educador. Dos llibres l’atreien intensament: La Guia de les Escoles, escrit pel Sant Fundador, i la Circular del Superior General, G. Agató “Les dotze virtuts del bon

mestre, segons La Salle”.

Acabada la formació, recorrerà diverses comunitats i centres de la geografia hispana: 1897 a Bilbao-Deusto, en el País Basc; l’any següent a Valladolid-Lourdes; Madrid, escoles de Beneficiència i de Peñuelas de la que en fou Director.

149

Passà després a l’escola “Sagrat Cor de Jesús” de Los Corrales de Buelna, a Cantàbria. Retornà a Madrid a l’Asil Sagrat Cor, a l’escola “Sant Rafel” i a la Llibreria Bruño-Procuraduria. En aquesta Casa patí una punxada en el dit índex que se l’infectà i hagueren d’amputar-lo. Fou atès a l’Hospital de Santa Adela, on servien com a infermeres les Infantes Beatriu i Cristina. Fou tal l’exemple que donà i la fama de virtut que deixà a l’Hospital, que després les Infantes s’interessaven per la seva salut trucant-lo per telèfon.

El 1931 fou enviat a la Comunitat de l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús”

com a porter i recepcionista d’acord amb l’edat i disminució de les forces.

El vestit secular que hagué de portar, no disminuí de cap manera els seus costums piadosos i la seva abnegada religiositat. Dotat de bon caràcter, atenia a tots amb cordialitat i afecte. Sabia mantenir conversa agradable i fluïda. A la vista de la serenitat del seu rostre, de la suavitat del seu somriure i de la seva mirada, de la seva puntualitat en el compliment del deure, de la seva serenitat davant situacions conflictives, del seu exterior modest i reservat, s’experimentava la sensació d’estar en presència d’un sant.

Franca i cordial estimació l’unia als Germans. Procurava ser servicial. La seva profunda estima per la Congregació, que l’havia acollit, es manifestava en el viu interès per tota publicació relacionada amb ella.

En aquest servei el sorprengué la persecució religiosa. Junt amb cinc Germans més de la Comunitat fou assassinat a Paracuellos del Jarama el 30 de novembre de 1936.

150

GERMÀ FLORIANO FÉLIX

NOM CIVIL Emiliano SANTAMARÍA ANGULO NAIXEMENT 08-08-1889 a Tardajos (Burgos).

PARES Esteban Santamaría i Magdalena Angulo. MARTIRI Paracuellos del Jarama, Madrid, el 30-11-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 08-07-1912. Postulantat a Bujedo (Burgos): 05-07-1915. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 07-09-1915. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 01-03-1917. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos): 04-09-1924.

DESTINACIONS

Turón (1918-1919), Cóbreces (1919-1921), Santander (1921-1922), Melilla (1922-1925), Puerto Real (1925-1926), Cadis-La Mirandilla (1926-1930), San Fernando (1930-1932), Jerez de la Frontera-Sagrat Cor (1932-1934), Madrid-Asil Sagrat Cor (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Centre de l’Asil

“Sagrat Cor de Jesús” de Madrid. Tenia 47 anys, 21 de Vida Religiosa i 12 de Professió Perpètua.

Emiliano va néixer a Tardajos, província de Burgos. Tenia 13 anys quan es disposà a ingressar a la Casa de Formació de Bujedo dels Germans de La Salle. Déu havia beneït als seus pares, Esteban i Magdalena, amb set fills, de quals un fou sacerdot, una religiosa Filla de la Caritat i un Germà de les Escoles Cristianes.

Molt s‘esforçà Emiliano en la seva formació per anar polint, poc a poc,

el seu caràcter una mica viu. Amb el temps adquirí profunda pietat i amor a l’estudi, així com una fàcil convivència amb els seus companys.

Els camps d’apostolat en els quals exercí la feina educativa i catequística foren diversos: 1917 a l’escola “Ntra. Sra. de Covadonga” de Turón (Astúries) i el curs següent a l’escola “Sagrat Cor” de Cóbreces (Cantàbria); el 1920 a l’escola del “Círculo Católico” de Santander. L’any següent haurà de realitzar el servei militar a Melilla, en terres africanes. Després, el 1922 el trobarem a les escoles de Puerto Real, “La Mirandilla” de

151

Cadis i també a l’escola de San Fernando i a Jerez de la Frontera; finalment, el 1934, a la capital d’Espanya, a l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús”.

Els qui conegueren al G. Floriano Félix parlaren i escrigueren sobre ell de manera elogiosa. En els centres educatius portà amb abnegació les Associacions de Tarsicis i la Creuada Eucarística, molt viva en aquella època. Posà en evidència els grans principis lasal·lians pels quals es regia la seva vida: esperit de fe i esperit de zel i dedicació total a la labor educativa. Entregat en cos i ànima al seu apostolat. Aconseguia dels seus alumnes un intens treball recompensat en excel·lents resultats. Prudent i ponderat, s’esforçava per aconseguir el just equilibri entre les seves lliçons de ciència i de virtut, sense que mai s’imposés en ell el mestre sobre l’educador cristià. Amb la legítima finalitat d’expandir el seu apostolat a les famílies, s’espavilava per organitzar petites festes literàries i recreatives, de les quals gaudien pares i alumnes, tan en l’aspecte instructiu com en el moral.

“A la presó -escriví un company seu- era incessant en l’ànsia que tenia per mantenir-se en la presència de Déu. Sempre se’l veia resant, recollit. De vegades, demanava a algun company que l’acompanyés resant amb ell el sant rosari”. Quan a la presó el portaveu milicià pronuncià el seu nom, sortí de les files i abraçà a un altre Germà, dient-li a cau d’orella: “Fins que ens veurem en el cel”.

Aquesta és la disposició en la qual es trobava el Germà Floriano Félix moments abans del seu martiri. Amb ell foren assassinades 200 persones més el 30 de novembre de 1936, a Paracuellos del Jarama.

152

GERMÀ ISMAEL RICARDO

NOM CIVIL Martín ARBÉ BARRÓN NAIXEMENT 01-01-1906 a Añastro (Burgos).

PARES Gabriel Arbé Zaita i Martina Barrón Pedruzo. MARTIRI Paracuellos del Jarama, Madrid, el 30-11-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 15-02-1918. Postulantat a Bujedo (Burgos): 03-02-1922. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 15-08-1922. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 29-08-1923. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos): 30-08-1931

DESTINACIONS

Madrid-Peñuelas (1926-1931), Madrid-Pont de Vallecas (1931-1932), Madrid-Santa Susanna (1932-1933), Madrid-Asil Sagrat Cor (1933-1934), Almeria (1934-1935), Madrid-Asil Sagrat Cor (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Centre de l’Asil “Sagrat Cor de Jesús” de Madrid. Tenia 30 anys, 14 de Vida Religiosa i 5 de Professió Perpètua.

Martín va néixer a Añastro, població del Comtat de Treviño (Burgos). Amb 12 anys ingressà en el Noviciat Menor de Bujedo. Tenia un caràcter agradable i molt jovial, qualitat que serà la línia constant en la seva vida.

D’aspirant, novici i escolàstic es distingí més en la solidesa de criteri que per les qualitats

intel·lectuals. Les esperances posades en ell pels seus formadors, es realitzaren plenament en la seva curta existència. Totes les Comunitats per on passà aquest jove Germà, són unànimes en reconèixer l’excel·lent impressió que deixà; igualment, en tots els llocs es distingí per la seva jovialitat i disponibilitat.

Gaudia en la convivència comunitària. En els passejos i recreacions amb els Germans o en les excursions amb els nois, el G. Ismael era l’animador nat acceptat per tots.

153

Aquest és l’itinerari apostòlic del G. Ismael Ricardo: passà cinc anys a l’escola “Puríssim Cor de Maria” del barri de Peñuelas de Madrid; després estigué a l’escola gratuïta “Nen Jesús de Praga” del Pont de Vallecas; el 1932 el trobarem a l’escola gratuïta de “Santa Susanna”; el 1933 es trobava a l’ “Asil del Sagrat Cor de Jesús”. D’aquí marxà per anar al col·legi d’Almeria el 1934.

Estant a Almeria patí una inflamació bucal que el tingué quaranta dies

sense poder obrir la boca. Prenent per aliment solament llet i brou. A la classe es mostrava serè, donant la impressió de ser educador

apòstol. Pel seu propi domini, els seus procediments delicats i la seva constància en l’ús del seu mètode, exercia notable autoritat amb els alumnes. El seu zel per l’ensenyament religiós estava a l’alçada de la seva pietat. Preparava minuciosament la reflexió matinal i el catecisme, recolzant les seves reflexions en vius exemples i plenes d’enginyoses comparacions.

El curs de 1935 patí un seriós empitjorament de la salut, i per tant passarà uns mesos a la infermeria de Griñón. Un cop curat tornà a l’ “Asil del Sagrat Cor”, poc abans d’iniciar-se la persecució religiosa el juliol de 1936. El 21 de juliol fou empresonat a “Sant Anton” fins el 30 de novembre, en que rebé, junt amb els seus companys, la palma gloriosa del martiri a Paracuellos del Jarama.

154

RELAT DEL MARTIRI DELS GERMANS DE L’ASIL DEL

“SAGRAT COR DE JESÚS” DE MADRID

El 21 de juliol de 1936 els milicians detingueren a 14 Germans de la

Comunitat, a un altre més que estava de pas, en observació dels metges i al capellà mossèn Pedro González Ballesteros. Els portaren a la txeca de la CNT a “Cuatro Caminos”. Més tard la Guàrdia Civil els conduí a la Direcció General de Seguretat per instalar-los a la presó que era l’antic col·legi dels Escolapis, anomenat de “Sant Anton”. Allà es trobaren amb nombrosos PP. Agustins i molts altres sacerdots i religiosos dels aproximadament 2.000 presos que hi havia.

A la presó els Germans organitzaren la vida com si estiguessin en Comunitat. Feien els seus exercicis espirituals diaris i, quan podien, celebraven la missa de forma clandestina. Però la vida era dura i sacrificada. Els primers dies hagueren de dormir al terra, fins que els proporcionaren matalassos, amb els que vingueren també els molestos polls. Els Germans eren torturats de molt diverses maneres: mals tractaments, amenaces, blasfèmies, etc. El comportament dels presos era exemplar. Un capità de milicians que blasfemava molt, en veure la vida d’entrega i resignació que portaven els Germans arribà a dir: “Aquesta gent sense roba, sense aliments i tan resignats, tan conformes, tan callats… No els entenc”.

Quan arribaven alguns inspectors del govern a la presó, aquest cap milicià abans esmentat, els portava al lloc on estaven els Germans: tot estava en orde, net i amb un comportament sense màcula. Molt hi contribuïa l’ànim i estímul que es donaven mútuament i el record freqüent de la presència de Déu.

Quan detingueren els Germans, el G. Luis Victorio, que estava de pas a la Comunitat del Sagrat Cor en espera d’operar-se i el G. Junián Alberto, de la mateixa Comunitat, no es trobaven a la Comunitat amb la resta de germans. Pogueren fugir i refugiar-se a la casa d’un conegut. Foren els primers en morir, el 7 de setembre de 1936.

Els següents en tenir cita amb la mort foren els Germans Daciano,

germà carnal del G. Tomás Bengoa, i el G. Juan Pablo. Això fou el 27 de novembre de 1936. El carceller va fer públics els seus noms junt amb els de 12 Pares Agustins més. Sabent a on els conduïen, s’acomiadaren dels

155

companys amb un “fins el cel”. Abans de pujar als cotxes els lligaren les mans a l’esquena i els llevaren tot el que tingués valor d’alguna mena. El lloc assenyalat per al martiri fou San Fernando del Jarama. Aquí els prepararen la rasa que els faria de tomba. Tots ells moriren cridant: ”¡Visca Crist Rei!”

Finalment, el 30 de novembre, durant la nit, començaren a treure als

presos en grups. En un d’ells hi anaven els sis Germans de la mateixa Comunitat que quedaven a la presó: Sinfronio, Pablo de la Cruz, Floriano Félix, Ismael Ricardo, Adelberto Juan, més un grup d’uns 200 detinguts. Tots foren assassinats en el cementeri de Paracuellos del Jarama.

156

5.- GERMANS MÀRTIRS DE LA “LLIBRERIA BRUÑO –

PROCURADORIA” DE MADRID

GERMÀ AGUSTÍN MARÍA

NOM CIVIL Eugenio GARCÍA TRIBALDOS NAIXEMENT 13-07-1877 a Vellisca (Conca).

PARES Marcelino García i Juana Tribaldos. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-

1936. SEPULTURA Columbari 7.081 de Columbari 7.081 de la Abadia del “Valle de los Caídos” a

San Lorenzo del Escorial, el 08-11-1961.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 28-11-1890. Postulantat a Bujedo (Burgos): 06-07-1893. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 20-08-1893. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 10-09-1894. Sortit de la Congregació: 24-07-1897. 2a Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 01-05-1905 Professió Perpètua a Bujedo (Burgos): 25-08-1913

DESTINACIONS

Madrid-Sant Sebastià (1895-1896), Cóbreces (1896-1897), sortit de la Congregació (1897-1905), La Santa Espina (1906-1907), Bujedo-Escolasticat (1907-1912), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1912-1913), Bujedo-Escolasticat (1913-1927), Bujedo-SAFA (1927-1930), Griñón-SAFA (1931-1935), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1935-1936).

Era el Director de la Comunitat de la ”Llibreria Bruño-Procuradoria” de Madrid. Tenia 59 anys, 31 de Vida Religiosa i 23 de Professió Perpètua.

Eugenio nasqué a Vellisca (Conca) el 13 de juliol de 1877. Ingressà en el Noviciat Menor de Bujedo (Burgos), on completà la seva formació religiosa i docent.

Inicià la seva experiència educadora a Madrid.

Després passà a Cóbreces (Cantàbria). En finalitzar el curs escolar deixà la Congregació durant vuit anys. No es coneixen les raons per les quals

157

abandonà l’Institut. Retornà a la societat civil, on treballà com a professor de francès i en algunes activitats apostòliques, com les Conferències de Sant Vicenç de Paül i l’Adoració Nocturna. Al cap d’aquests vuit anys demanà ingressar de nou i l’1 de maig de 1905, amb 28 anys, rebia novament l’Hàbit de Germà amb el nom d’Agustín María. Tenia 28 anys.

Desitjós d’instruir-se a fons, hagués volgut utilitzar les hores lliures en estudiar llibres i prendre notes. Sacrificà aquest legítim desig, segons les indicacions de l’obediència. Amb freqüència contribuí amb la seva habilitat cal·ligràfica i també policopià les partitures dels càntics que s’havien de cantar a la Capella. Un dels seus connovicis ens parlà d’ell en aquests termes: “Tenia uns dotze anys més que nosaltres, però no considerà aquest avantatge sinó com un motiu de major afany en donar exemple de conducta més adulta i de més ferma virtut”.

Amb l’experiència adquirida en aquests anys s’entregà als deures propis de la Vida Religiosa amb absoluta generositat i plena edificació dels Germans. Reinicià l’apostolat docent a l’ “Asil de la Santa Espina” de Castromonte, a Valladolid. A Bujedo passà 19 anys com a professor de l’Escolasticat. Durant aquest temps redactà la revista “Eco de Belén” destinada als alumnes dels centres lasal·lians i, de manera especial, per als nois de l’Arxiconfraria del Santíssim Nen Jesús; no perdonà res per fer interessant aquesta revista de propaganda i aconseguir la seva àmplia difusió. Malgrat que no sempre aconseguí posar-se al nivell dels joves lectors, però no per això la seva feina deixà de ser excel·lent.

El 1920 els Superiors l’enviaren a Bèlgica, a Lembeek-lez-Hal, on hi havia la Casa Generalícia, per tal de seguir cursos de formació permanent.

El 1927 fou nomenat Director general de la Casa de Bujedo, fins el

1930. Passà a la Comunitat de la Sagrada Família de Griñón fins el 1935.

A la Procuradoria-Llibreria Bruño de Madrid, exercí la seva feina durant el darrer any, de 1935 a 1936. Fou nomenat Director de la Comunitat. Tots els qui convisqueren amb ell es sentiren beneficiats del seu bon fer i encert. Fou una persona molt preparada, i per tant exercí feines molt importants en la redacció de textos escolars de gramàtica i ciències i també com a corrector de proves. A més a més era un gran músic. Residint a la Llibreria Bruño el sorprengué la revolta durant la qual patí el martiri.

158

GERMÁ ANSELMO PABLO

NOM CIVIL Miguel SOLAS DEL VAL NAIXEMENT 08-05-1890 a Briviesca (Burgos).

PARES Aquilino Solas i Casilda del Val. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-

1936. SEPULTURA Columbari 7.081 de la Abadia del “Valle de los Caídos” a


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 10-01-1903. Postulantat a Bujedo (Burgos): 23-01-1906. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 04-03-1907. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 05-03-1908. Professió Perpètua a Valladolid: 10-08-1919.

DESTINACIONS

Madrid-Peñuelas (1909-1911), Bilbao-Santiago Apòstol (1911-1912), Bilbao-Deusto (1912) Castro Urdiales (1912-1913), Bilbao-Deusto (1913-1924), Valladolid-Lourdes (1924), Santander (1924-1926), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1926-1931), Griñón-SAFA (1931-1935), Llibreria Bruño-Procuradoria (1935-1936

Pertanyia a la Comunitat de la “Llibreria

Bruño-Procuradoria” de Madrid. Tenia 46 anys, 30 de Vida Religiosa i 17 de Professió Perpètua.

Briviesca és un poble burgalès que fou bressol de nombroses vocacions lasal·lianes. Als 13 anys Miguel deixà la casa paterna de Briviesca. Realitzà la formació inicial a la Casa de Bujedo, de 1903 a 1909.

Durant 17 anys donà classes en diversos

centres de la geografia hispana, demostrant en tot moment ser un excel·lent educador religiós, savi admirat pels seus companys i els seus alumnes. Tota la seva vida fou un apassionat del saber, aprofitant totes les ocasions per ampliar els seus coneixements. Les biblioteques el veuran buscar interessants referències històriques o aspectes curiosos sobre els principals monuments artístics.

159

Aquests són alguns dels indrets de la geografia espanyola en els quals el G. Anselmo exercí la seva professió de mestre lasal·lià: escola gratuïta “Puríssim Cor de Maria” del barri de Peñuelas, Madrid, del 1909 a 1911; col·legi “Ntra. Sra. del Rosari” de Bilbao-Deusto, de 1911 a 1913; a l’escola “Apòstol Santiago” de Castro Urdiales (Cantàbria), de 1913 a 1924; Valladolid-Lourdes, de 1924 a 1926; i la Llibreria Bruño- Procuradoria, de 1926 a 1936.

Dotat de memòria i intel·ligència privilegiades, assimilava a fons les matèries, que ensenyava amb més autoritat moral que disciplina. Quan un alumne li demanava alguna explicació, la donava amb claredat i precisió. Tenia especial talent formatiu del qual es servia per fer algunes lliçons especialment intuïtives. Era tan hàbil en la reproducció en guix dels diferents òrgans del cos humà, que l’Institut de Valladolid li oferí un elevat preu per ells.

Després de disset anys dedicats a l’ensenyament cristià de la joventut, l’obediència el cridà a un lloc plenament d’acord amb les seves facultats, nomenant-lo membre del grup de Germans encarregats d’editar els nostres textos escolars. Els que el conegueren donen fe que era d’un natural reflexiu i comunicatiu. Es mostrà apassionat del saber i compaginava els seus pensaments i sentiments amb visions de fe profunda en el Senyor. Es distingí també per la seva competència científica, el seu treball constant i les bones qualitats com escriptor. Alguns títols de les seves obres: “Tratado de la Composición castellana”, “Valentín o el niño bien educado”, “Tratado de Aritmética razonada”, “Memoria del cincuentenario de la venida de los Hermanos a España: 1878-1928”. En l’afany per saber, estudià en els seus temps lliures arqueologia, numismàtica, paleografia, heràldica i història, adquirint uns coneixements enciclopèdics.

Molt i bé escriví el nostre G. Anselmo Pablo durant els deu anys de la seva estada a la Llibreria Bruño. És admirable l’afany amb que, durant un lustre, assumí la correcció de les proves de totes les obres publicades en aquest temps. Amb la mateixa rapidesa que escrupolositat s’entregava sense treva a aquest treball monòton i aspre. Fruit d’aquest esforç foren les edicions totalment perfectes des del punt de vista tècnic.

Patí el martiri conjuntament amb els Germans de la seva Comunitat el 30 de juliol de 1936.

160

GERMÀ BRAULIO JOSÉ

NOM CIVIL Alejandro GONZÁLEZ BLANCO NAIXEMENT 27-03-1890 a Villovieco (Palència).

PARES Isidoro González i Emeteria Blanco. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-



FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 01-10-1905. Postulantat a Bujedo (Burgos): 19-06-1906. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 22-08-1906. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 10-09-1907. Professió Perpètua a San Fernando:29-07-1918.

DESTINACIONS

Madrid-Santa Susanna (1908-1909), Jerez de la Frontera-Sagrat Cor (1909-1910), Villagarcía de la Torre (1910-1913), Madrid-Santa Susanna (1913-1921), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1921-1922), Madrid-Asil Sagrat Cor (1922-1925), Griñón-SAFA (1925-1926), Madrid-Asil Sagrat Cor (1926-1932), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1932-1936).

Pertanyia a la Comunitat de la “Llibreria Bruño-Procuradoria” de Madrid. Tenia 46 anys, 30 de Vida Religiosa i 16 de Professió Perpètua.

Alejandro era natural de Villavieco (Palència), però des de petit anà amb la família a viure al poble d’Arconada. Es feu estimar pel seu bon caràcter al que afegí profunda pietat, senzillesa de vida i bona disposició per tot. D’Arconada partí el 1905 per iniciar la Vida Religiosa a Bujedo, sens dubte degut a la influència que rebé dels diversos

companys del poble que s’encaminaren cap a Bujedo per a ser Germans de la Salle.

El 1908 el trobarem com a mestre lasal·lià a l’escola “Santa Susanna” de Madrid, a la classe dels més petits. De temperament limfàtic, mancat d’ull clínic i d’empenta, fou desbordat pels petits, que abusant de la seva bondat,

161

posaren a prova la seva paciència. Diversos assaigs posteriors en diferents destinacions no donaren millors resultats.

Un any més tard el trobarem a Jerez de la Frontera, a l’escola “Sagrat

Cor de Jesús” Aquí gaudí d’alguna consolació apostòlica: encarregat de la Congregació del Nen Jesús, aconseguí, a força de treball, establir un notable ambient de pietat i diverses vocacions religioses foren recompensa i fruit del seu zel apostòlic. Passà a Villagarcía de la Torre, en terres extremenyes, durant tres anys. Retornà a l’escola de “Santa Susanna” de Madrid, entre 1913 i 1921. Un any més a Jerez de la Frontera, ara a l’escola “Sant Josep”. Un any de repòs a la Comunitat de la Sagrada Família de Griñón i després serà destinat a l’ “Asil Sagrat Cor” entre 1926 i 1932.

Finalment fou enviat a la Llibreria Bruño-Procuradoria de Madrid on es veié obligat a deixar l’Hàbit religiós. Durant cinc anys va atendre al mostrador amb habilitat. Atragué fidels clients per l’exquisida afabilitat i afany d’agradar.

Testimoni de la simpatia de que gaudien els nostres Germans,

sobretot en certs pobles, exclamà en una ocasió amb eufòria: “Veritablement el nostre Institut és dels més populars, dels més universalment apreciats... Els pobres l’aprecien perquè educa gratuïtament als seus fills; els rics, els patrons, els amos de fàbriques, perquè els proporcionem treballadors honestos: l’Estat perquè veu en les nostres escoles planters de bons i abnegats ciutadans. L’Església ens recolza perquè veu en nosaltres preciosos auxiliars i alimentem amb les nostres escoles, els Seminaris i Noviciats de totes les Congregacions”.

Aquí el sorprengué la persecució religiosa el 30 de juliol, donant la

seva vida per Déu i la defensa dels valors cristians.

162

GERMÀ NORBERTO JOSÉ

NOM CIVIL Pablo DÍAZ DE ZÁRATE Y ORTIZ DE ZÁRATE NAIXEMENT 21-01-1892 a Murua (Àlaba).

PARES Alejo Díaz de Zárate i Hilaria Ortiz de Zárate. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-



FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 30-09-1905. Postulantat a Bujedo (Burgos): 05-12-1907. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 10-05-1908. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 17-05-1909. Professió Perpètua a Valladolid: 09-08-1920.

DESTINACIONS

Madrid-Sant Rafel (1910-1921), Puerto Real (1921-1925), Cadis-La Mirandilla (1925-1926), Puerto Real (1926-1929), Sevilla-La Puríssima (1929-1935), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat de la “Llibreria Bruño-

Procuradoria” de Madrid. Tenia 44 anys, 30 de Vida Religiosa i 16 de Professió Perpètua.

Pablo va néixer a Murua, poble de la província d’Àlaba, el 1892. Ingressà a Bujedo amb 13 anys. Un cosí seu se li havia avançat, però morí prematurament (Emeterio Cadarso + 1907), per aquest motiu en la Presa d’Hàbit prengué el seu nom de Norberto José.

Al llarg de la seva vida professional mostrà gran interès en preparar bé als seus alumnes, impartint les classes amb alegria i creativitat. Inicià la docència a Madrid, a l’escola “Sant Rafel” durant 11 anys. Fou en exemple d’aplicació al treball, d’escrupolosa regularitat, de zel sense fatiga en l’educació cristiana de la joventut i de caritat amb els Germans. A força de tenacitat i sense deixar-se vèncer pels fracassos, obtingué feliçment el seu Diploma de Mestre als 44 anys.

Servicial per principi, mirava de complaure a tots, ja es tractés de preparar una habitació per a un Germà de pas per la Comunitat, acompanyar-

163

lo per la ciutat, netejar els mobles d’una sala, reemplaçar a classe a un Germà malalt, una vigilància al pati...

El 1921, emesa la seva Professió Perpètua, passà a l’escola de la “Mare de Déu del Bon Consell”, a Puerto Real. Fou encarregat de l’assaig dels càntics litúrgics i formà un bon cor que intervenia en els Oficis de la parròquia. També s’interessà especialment per la Congregació del Nen Jesús així com la de la Immaculada Concepció. Després de quatre anys d’estada a Puerto Real, fou destinat a l’escola de “Sant Miquel” o de la “La Mirandilla” a Cadis, on hi romangué un curs, tornant a Puerto Real de 1926 a 1929. Aquest any fou traslladat a Sevilla, a l’escola de “La Puríssima”. Per aquesta escola arribaren a passar tres futurs màrtirs de 1936: Ovidio Bertrán, Director, martiritzat a Llorca (Múrcia); el G. Luis Victorio, màrtir de la Comunitat del Sagrat Cor de Jesús, i el nostre Germà Norberto José. Al Germà Norberto José es deu la implantació de l’Associació d’Antics Alumnes a l’escola de “La Puríssima”, així com el Torn d’Adoradors Nocturns, que a la diòcesi sevillana prengué el nom de Sant Joan Baptista de La Salle.

El 1935 fou destinat a la Llibreria Bruño-Procuradoria de Madrid com a comptable i caixer. Un company de treball li preguntà un dia si se’n recordava molt del nois andalusos als que havia donat classe: “Sí, me’n recordo molt d’ells i sembla que sense ells em falta alguna cosa en la meva vida, però si Déu m‘ha enviat aquí, beneït sigui. Ja sap, Germà que, al pronunciar els vots, prometérem que estàvem disposats a anar a qualsevol lloc que la obediència ens manés…”

El servei d’Ecònom, era un delicat encàrrec per la responsabilitat que comporten els afers de les finances d’una institució. En aquesta Comunitat es trobava quan, junt amb els altres Germans, fou conduït al martiri; segons uns, a la Pradera de Sant Isidre, segons uns altres a la “Casa de Campo”.

164

RELAT DEL MARTIRI DELS GERMANS DE LA “LLIBRERIA

BRUÑO-PROCURADORIA” DE MADRID

Els milicians, amb anterioritat a la detenció dels Germans del barri de

Salamanca, tenien ja els seus noms i casa fitxats i ben marcats: ¡Havien de morir!

Segons les cròniques, el 29 de juliol al migdia, entraren els milicians al número 35 del carrer Velázquez, seu de l’Editorial. Tres Germans es trobaven en el mostrador despatxant llibres de text i altres estris escolars: Braulio, Norberto i Agustín. Altres dos, Oseas i Anselmo es trobaven al pis superior amb dos Germans que havien vingut de l’escola de “Santa Susanna” buscant refugi. El Gmà. Gerent de l’Editorial, Victricio León, es trobava fora de Madrid realitzant algunes gestions financeres.

Els milicians reuniren als set Germans i els interrogaren sobre les armes que, segons ells, tenien amagades, sobre si eren o no religiosos i els requisaren els cèntims de l’Editorial. Per descomptat que s’emportaren tots els cèntims que hi havia. Els milicians, després de lligar a cadascú, els feren pujar a un autobús i els portaren a la txeca del carrer Almagro de Madrid. Esperaren la foscor de la nit per a portar a cap els assassinats. Els portaren a una zona verda de Madrid, a la Pradera de Sant Isidre, segons uns, o a la “Casa de Campo”, segons altres. Allà les bales homicides segaren les seves vides. Els Germans Crisólogo i Esteban Vicente pertanyien a la Comunitat de “Santa Susanna”. Era la nit del 29 al 30 de juliol de 1936.

Els milicians anaren després a prendre possessió de la casa de l’Editorial i de tot el que hi havia. Els Germans de Madrid no tingueren notícia de tot això fins un mes i mig després de la seva mort.

El 15 de setembre de 1937 el G. Visitador Andrés Hibernón i altres Germans s’interessaren per poder localitzar els cossos. Acudiren a la Direcció General de Seguretat. Entre milers de fotografies que els presentaren de persones assassinades a Madrid, reconegueren amb facilitat els Germans Agustín María, Anselmo Pablo, Norberto José, Oseas, Crisólogo i Esteban Vicente. No reconegueren la del G. Braulio José, potser perquè en moltes ocasions els cossos quedaven totalment desfigurats després del martiri.

166

6.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESCOLA “SANTA SUSANNA”

DE MADRID

GERMÀ CRISÓLOGO

NOM CIVIL Juan SANZ PALANCA NAIXEMENT 11-08-1880 a Pamplona (Navarra).

PARES Celestino Sanz i Francisca Palanca. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-



FORMACIÓ


DESTINACIONS

Madrid-Maravillas (1901-1902), Madrid-Beneficència (1902-1903), Cadis-La Mirandilla (1903-1904), Cadis-La Viña (1904-1907), Madrid-Sant Rafel (1907-1908), Castro Urdiales (1908-1909), Palència (1909), Bujedo-escola gratuïta (1909-1913), Madrid-Sant Sebastià (1913), Astorga (1913-), Madrid-Peñuelas (-1919) Viloria de Rioja (1919-1922), Madrid-Peñuelas (1922-1926), Madrid-Chamberí (1926), Melilla (1926-1927), Griñón-SAFA (1927-1931), Consuegra (1931), Madrid-Santa Susanna (1931-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Santa

Susanna” de Madrid. Tenia 57 anys, 39 de Vida Religiosa i 28 de Professió Perpètua.

Juan va néixer a Pamplona i fou de caràcter senzill i natural. Realitzà la seva formació a la Casa de Bujedo, d’on sortí com a bon mestre i excel·lent catequista.

Exercí la seva professió de mestre i religiós a molts diversos indrets: a

Madrid, en el col·legi “Ntra. Sra. de las Maravillas”, a l’escola “Sant Rafel” i a l’escola “Puríssim Cor de Maria” de Peñuelas, de la què en fou el Director. Per

167

terres andaluses estigué a Cadis, a l’escola de “La Viña”. També fou Director de l’escola “Sant Agustí” de Viloria de Rioja a Burgos; en aquesta darrera escola, durant la seva estada sorgiren nombroses vocacions per a l’Institut lasal·lià, entre elles el Beat G. Evencio Ricardo, màrtir.

Era agradable i amè en els passejos, tenia gust de parlar de pedagogia. I, si el seu company li exposava les dificultats que trobava a la classe, el G. Crisólogo el convidava a posar en pràctica el mètode tradicional en l’Institut. Si l’interlocutor li objectava la deficiència dels resultats obtinguts, l’animava en aquestes paraules: “No pretengui tenir una autoritat que obri la porta a la vanitat i no deixa lloc a la humilitat i a la paciència. Jo mateix, després de diversos anys en l’ensenyament, no puc lluir d’haver tingut un ordre perfecte a la classe. Però no ho atribueixo a la ineficàcia dels mitjans, sinó a la ineficàcia de qui els aplica. No m’afavoreix ni el meu exterior ni la veu per dominar als meus alumnes; però em consolo pensant que la finalitat de la nostra vocació no consisteix en sotmetre als nens a una fèrria disciplina, sinó en guanyar-los per a Déu per la tendresa i la caritat”.

Des de 1931 es trobava el G. Crisólogo a l’escola madrilenya de “Santa

Susanna”. Tant de professor com de Director, es distingí per l’esperit alegre i juvenil que sempre tingué; sabé infondre dinamisme i creativitat a les activitats que portava entre mans.

Dedicava tot el temps a preparar les classes de catecisme. I li semblava que aquest temps passava massa ràpid. “Hi ha tantes coses que preparar, deia, exemples, comparacions, gràfics, aplicacions...; i tot això sense comptar que s’han de preparar les respostes a les preguntes que poden presentar els alumnes sobre el tema explicat”.

Quan els milicians entraren al Centre, el G. Crisólogo acompanyà al G.

Director, Alonso Rodríguez, apagant el foc que havien encès a les portes d’accés. Pogué fugir, juntament amb el G. Esteban Vicente, buscant refugi a la Comunitat de l’Editorial Bruño, al carrer Velázquez, 35.

A les poques hores que portaven a l’Editorial aparegueren els

milicians. Detingueren primer als tres Germans que estaven en el mostrador i després pujaren al pis superior on estaven els Germans Crisólogo y Esteban, més els GG. Anselmo Pablo i Oseas, el cuiner. Tots foren detinguts i portats a la “Casa de Campo”, segons alguns i, segons altres a la Pradera de Sant Isidre, on reberen la palma del martiri.

168

GERMÀ ESTEBAN VICENTE

NOM CIVIL Luis HERRERO ARNILLAS NAIXEMENT 22-08-1883 a La Serna (Palència).

PARES León Herrero i Leta Arnillas. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-



FORMACIÓ

Postulantat a Bujedo (Burgos): 18-11-1909. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 19-02-1910. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 01-03-1911. Professió Perpètua Bujedo (Burgos): 14-07-1918.

DESTINACIONS

Bujedo-SAFA (1911-1922), Jerez de la Frontera-Sagrat Cor (1922-1926), Jerez de la Frontera-Bon Pastor (1926-1931), Griñón-SAFA (1931-1933), Madrid-Santa Susanna (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Santa Susanna” de Madrid. Tenia 52 anys, 39 de Vida Religiosa i 28 de Professió Perpètua.

Luis Herrero nasqué a La Serna (Lleó). El seu pare fou mestre d’escola. El seu germà gran fou capellà. Tenia 26 anys quan ingressà a la Casa de Formació de Bujedo.

Aparentment fred i reservat, era malgrat tot l’animador de la conversa en esbarjos i passejos; de la seva boca sortien amb naturalitat els interessants

refranys espanyols, amb delicada oportunitat.

Des del Noviciat, el mateix G. Esteban es considerà no apte per a seguir estudis i regir una classe. Demanà als Superiors poder ocupar-se d’alguns dels múltiples serveis d’una Casa de Formació. Realment tenia, com es diu “mans de sant” per a tot el que se li encarregava. Tot ho treia endavant i bé. Així s’anà ocupant de la cuina, a Griñón, al Sagrat Cor de Jesús, a Jerez de la Frontera; de la sabateria a Bujedo; de la roberia i l’hort al “Bon Pastor” de Jerez de la Frontera.

169

El 1929 tingué l’ocasió de manifestar-se com a infermer, quan el Gmà. Director patí un fort atac de reuma que impedia inclús portar-se els aliments a la boca. Coneixent per pròpia experiència la molèstia d’aquesta situació, mostrà la més gran compassió vers el seu Director; ajudat dels Germans, el cuidà dia i nit, sense desatendre les seves ocupacions.

Exercint aquests serveis es trobava quan, tallant llenya, li saltà una

estella a un ull que li travessà la retina i a punt estigué de perdre’l. En la realització dels seus treballs no descuidà mai el compliment de la Regla, aplicant en tot l’esperit de fe, característic de l’Institut.

Per al G. Esteban Vicente, el treball era una pregària contínua. No li

agradava fer res a mitges, ni poc més o menys, no endarrerint res amb pretextos de manca de temps. La seva vida realitzava plenament les paraules de sant Pau: “Tant si beveu com si mengeu o feu qualsevol cosa, feu-ho tot a glòria de Déu”.

El 1933 es trobava a l’escola de “Santa Susanna” com a cuiner de la Comunitat. Com que l’ocupació l’obligava a sortir diàriament al mercat per a fer les compres, s’assabentava de les coses que parlava la gent; per exemple, que els milicians volien cremar l’escola dels Germans. Ell comentava que això no podia ser ja que l’escola era gratuïta i s’hi educaven a fills de treballadors humils i senzills. Inclús a algun d’aquests milicians li aconsellà: “No l’incendieu, ja que serà el vostre futur”.

Quan el dia 21 varen assaltar l’escola, amb el pretext de buscar armes, el G. Esteban sortí fugint per la porta del darrera que dóna al carrer Marquès de Mondéjar. Durant unes hores es refugià a casa d’un conegut. D’allà anà a la Llibreria Bruño al carrer de Velázquez 35, on es trobà amb el G. Crisólogo, de la seva Comunitat, que havia cercat també allà el seu refugi. Tots foren detinguts i portats a la “Casa de Campo”, segons alguns i, segons altres a la Pradera de Sant Isidre, on reberen la palma del martiri.

170

GERMÀ VIRGINIO PEDRO

NOM CIVIL Vicente LÓPEZ LÓPEZ NAIXEMENT 17-10-1884 a Miraveche (Burgos).

PARES Francisco López i Juliana López. MARTIRI Prop del cementiri de l’Almudena de Madrid el 30-07-1936.

SEPULTURA Columbari 7.081 de la Abadia del “Valle de los Caídos” a S. Lorenzo del Escorial (08-11-1961)

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 15-12-1898. Postulantat a Bujedo (Burgos): 06-09-1900. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 14-10-1900. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 19-10-1901. Professió Perpètua a Avilés (Astúries): 07-12-1912.

DESTINACIONS

Valladolid-Lourdes (1902-1907), Madrid-Sant Sebastià (1907), Madrid-Beneficiència (1907-1909), Madrid-Chamberí (1909-1910), Madrid-San Fernando (1901-1913), Avilés (1912-1920), Bilbao (1920-1924), La Felguera (1924-1925), Madriod-Maravillas (1925-1926), Cadis-La Mirandilla (1926-1928), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1928-1931), Cuevas de Almanzora (1931-1933), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1933-1935), Madrid-Asil Sagrat Cor (1935), Madrid-Santa Susanna (1935-1936).



Vicente, a qui després de la Presa d’Hàbit, el setembre de 1900, coneixerem amb el nom de G. Virginio Pedro, era natural de Miraveche (Burgos), poble situat en el balcó de la Bureba, prop de Salas de los Infantes i Covarrubias.

Del G. Virginio Pedro escrigué el G. Valeriano León: “Era petit

d’estatura, robust i d’ulls brillants; quequejava una mica al parlar, però amb el temps ho superà. Per a dir-ho tot d’una vegada: un manat de nervis dirigits per una voluntat feta a l’ensems de bonesa i de fidelitat”. Els qui el conegueren no deixaren d’afirmar que era complidor de la Regla com el primer i professor competent, actiu i metòdic.

171

Els alumnes que preparava per als exàmens oficials sempre obtenien èxit. Ensenyà matemàtiques i literatura, història i geografia. “No entenc –escriví- que un Germà no tingui amor al treball intel·lectual. És la base del seu ser i fer com a mestre”.

Sempre estigué disponible per a portar a cap el que l’obediència disposés. Començà de professor al col·legi “Lourdes” de Valladolid; malgrat el defecte en el parlar, el jove professor s’imposà ràpidament als seus alumnes petits, tan per la seva vàlua personal com per les lliçons ben preparades. Fou destinat a l’escola “Sant Tomàs d’Aquino” d’Avilés; aquí exercí d’organista. S’esmerava en la preparació i elecció dels càntics sagrats aconseguint una execució implacable del mateixos. Tenia també gran interès en l’ornament dels altars. Preparava per escrit les lliçons. Alguna vegada arribà a tenir cinc seccions i sabia tenir-los ocupats sense problemes. Fou enviat a Cadis, a l’escola de “La Mirandilla” i després com a Director de l’escola “Sant Josep” de Jerez de la Frontera; aquesta escola, el 1882, estava dirigida per professors seglars de prestigi i el sr. Pedro Domecq, propietari de les bodegues del mateix nom, decidí confiar-la als Germans.

En finalitzar la seva feina docent a Jerez de la Frontera, fou destinat com a Sotsdirector a l’escola de la “Mare de Déu del Carme” de Cuevas de Almanzora, a la província d’Almeria durant dos cursos. Després a Madrid, on exercí diversos càrrecs: a la Llibreria Bruño-Procuradoria, com a caixer; i a l’Asil del Sagrat Cor de Jesús, als tallers amb els alumnes grans; a “Santa Susanna” com a professor des de 1935. Aquí es trobava quan esclatà la persecució religiosa.

Quan el 21 de juliol de 1936 l’escola de “Santa Susanna” fou assaltada pels milicians, el G. Virginio Pedro demanà asil a casa d’un dels seus coneguts, que es trobava prop i era carboner d’ofici. Un dia decidí sortir per tal de reconèixer com havia quedat l’escola de “Santa Susanna” i al mateix temps retirar de la Capella la Santa Reserva. Reconegut, l’esposaren al mateix carrer Marquès de Mondéjar i se l’endugueren carrer amunt. Prop de la presó de dones el feren pujar en un cotxe i el portaren a un descampat prop del cementeri de l’Almudena. Allà l’assassinaren.

172

GERMÀ IRENEO JACINTO

NOM CIVIL Joaquín RODRÍGUEZ BUENO NAIXEMENT 20-08-1910 a Mazuelo de Muñó (Burgos).

PARES Victoriano Rodríguez i María del Pilar Bueno. MARTIRI Madrid, Pont del Albroñigal, el 22-07-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementeri de Vicálvaro.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 19-02-1923. Postulantat a Bujedo (Burgos): 02-09-1926. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 11-02-1927. Escolasticat a Griñón (Madrid): 1928. Professió Perpètua a Griñón (Madrid): 14-08-1935.

DESTINACIONS

Madrid-Maravillas (1930-1931), Chiclana de la Frontera (1931-1933), Cadis-Sant Josep (1933-1934), Cadis-La Viña (1934), Madrid-Santa Susanna (1934-1936).



El 20 d’agost de 1910 vingué al món Joaquín Rodríguez, a Mazuelo de Muñó (Burgos), un pintoresc i alegre poble. En ell la gent creix sana i els nois tenen l’ocasió de córrer per la muntanya propera que fa olor d’orenga, romaní i farigola, menjant aranyons madurs.

Joaquín era de natural tendre i ple de bondat, senzill i dòcil, bon amic

dels seus amics. Abans de complir els 12 anys ingressà a la Casa de Formació de Bujedo. Dirigien el Noviciat Menor els Germans Jonás Marcelo i Carlos Borromeo, dos excel·lents animadors. A l’Escolasticat tingué problemes de salut, i els Superiors cregueren convenient canviar-lo a Griñón per tal de poder respirar aires millors. Aquí acabà la seva formació, ja totalment recuperat.

El primer curs de la seva activitat apostòlica el trobarem en el col·legi de “Ntra. Sra. de las Maravillas”, a Madrid. De 1931 a 1934 estigué a Andalusia: a Chiclana de la Frontera, a l’escola de “Sant Josep i Sant Francesc de Pàola”; a Cadis, a l’escola “Sant Josep”, que es troba als afores de la ciutat.

173

En la seva docència, fent honor al seu cognom, es mostrà tal com és, amable i afectuós, tant que l’anomenaven el “Germà Bo”.

Era un professor metòdic i sobretot apostòlic; sabé guanyar-se l’afecte dels seus alumnes, què corresponien a la seva abnegació. ¡Quant de temps utilitzava en la correcció dels deures escrits dels alumnes! Res se li feia costerut, tractant-se de procurar el progrés intel·lectual i moral dels seus alumnes.

Encarregat de la congregació del Nen Jesús, s’hi entregà amb tota

l’ànima. Amb zel i prudència, conreava entre els congregants vocacions religioses i sacerdotals i Déu beneí els seus esforços.

Al costat de l’escola funcionava l’escola de les Religioses de la Caritat del Sagrat Cor i entre elles s’hi trobava la seva germana. Les Germanes hagueren de comparèixer cinc vegades davant el Comitè, el qual demanava l’entrega de les ocultes riqueses de les dues Comunitats...

Quan el 21 de juliol de 1936 els milicians assaltaren la Casa de Santa Susanna, el G. Ireneo, amb un altre Germà, sortí per la porta del darrera i demanà asil a la casa d’un antic alumne. Contra el parer d’aquest amic, sortí al carrer per auxiliar a la seva germana, que era religiosa de les Germanes de la Sagrada Família i exercia com a professora en el mateix col·legi de Santa Susanna, a la secció de les nenes. Algú el reconegué i el delatà. Els milicians el detingueren i se l’emportaren en direcció al pont de l’Albroñigal, anomenat popularment “El Puente de los Tres Ojos”. A les rodalies d’aquest pont assassinaren al G. Ireneo Jacinto. El seu cadàver fou portat al cementeri de Vicálvaro.

Un veí del lloc, des de la finestra de casa seva fou testimoni ocult de l’escena de la mort. Va veure com li dispararen diverses vegades i després llançaren sobre el cadàver tot el que trobaren a mà, deixant-lo deformat i quasi irreconeixible. Tenia el G. Ireneo , “persona de pau” com indica el seu nom, 26 anys d’edat. Morí per ser religiós, seguidor de Crist i operari en l’escola cristiana de La Salle.

174

7.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESCOLA “SANT RAFEL” DE

MADRID

GERMÀ ANASTASI PERE

NOM CIVIL Pere BURCH CORTECANS NAIXEMENT 30-06-1869 a Pont Major-Girona (Gironès).

PARES Josep Burch i Joaquima Cortecans. MARTIRI Madrid, Hortaleza/Fuencarral, el 13-09-1936.

SEPULTURA Capella del Col·legi de Sant Rafel de Madrid.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Fonséranes (França): 16-12-1883. Postulantat a Fonséranes (França): 28-07-1884. Presa d’Hàbit a Fonséranes (França): 08-09-1884. Escolasticat a Fonséranes (França): 09-10-1885. Professió Perpètua a Mauléon (França): 19-09-1897.

DESTINACIONS

Barcelona-Ferlandina (1885-1887), Madrid (1887), Manlleu (1887-1889), Madrid (1889), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1889-1893), San Fernando (1893-1896), Madrid-Sant Rafel (1896-1899), Madrid-Santa Susanna (1899-1920), Madrid-Sant Rafel (1920-1922), Madrid-Asil Sagrat Cor (1922-1923), Bustiello (1923-1924), Ujo (1924-1930). Madrid-Chamberí (1930-1932), Madrid-Sant Rafel (1932-1936).

Era el Director de la Comunitat i Escola “Sant

Rafel” de Madrid. Tenia 67 anys, 52 de Vida Religiosa i 39 de Professió Perpètua.

En Pere nasqué a Pont Major, en aquell moment nucli independent de l’Ajuntament de Girona (avui dia és un barri de la capital gironina), el 30 de juny de 1869. Abans que ell, un Germà seu se li havia avançat en l’ingrés

a Fonséranes (França) amb els Germans de les Escoles Cristianes. (Manel Burch /Amancio José + 1929 a Bilbao). Sens dubte fou ell qui influí per a que en Pere seguís també el mateix camí.

Realitzà el Noviciat i la resta de la seva formació en terres franceses, a Fonséranes. Els qui tingueren relació amb el G. Anastasio Pedro destacaren

175

en ell el ser una persona senzilla i de fàcil convivència; persona d’un humor equilibrat i amb desitjos de complaure sempre als altres.

Inicià la missió docent en terres catalanes, a l’escola “Sant Josep” del carrer “Ferlandina” de la capital barcelonina. També impartí classes al col·legi “Sagrat Cor” de Manlleu. Després exercí la seva labor docent a Jerez de la Frontera durant tres anys. El 1893 fou destinat a San Fernando, tres anys més.

El 1896 fou enviat a l’escola madrilenya de “Sant Rafel” on hi romandrà tres anys com a professor i Director. Participà directament en l’inici de la nova escola. El 1899 el troben a l’escola “Santa Susanna” on hi restarà 19 anys. El 1920 retorna “Sant Rafel” durant dos cursos. Un curs a l’Asil Sagrat Cor de Madrid. D’aquí fa el salt a les terres asturianes entre 1923 i 1930 a Bustiello i Ujo. El 1930 passarà dos anys a Madrid-Chamberí. I des de 1932 fou destinat altre vegada a l’escola “Sant Rafel” de Madrid i aquí es trobava quan esclatà la revolta del 18 de juliol de 1936.

Ell mai no va témer quedar-se sol per a contenir el mal que es veia venir. Quan era preguntat què pretenia fer, aquesta era la resposta: “No us preocupeu per mi. Jo que vaig obrir aquesta Casa seré el darrer en tancar-la. No em passarà res. La gent de la barriada ens estima molt”.

Els Germans, aconsellats pel G. Director, es refugiaren en cases d’amics i coneguts. Els GG. Anastasio Pedro i Ceferino es quedaren uns dies a la casa, fins que els milicians l’assaltaren, destruint tot el que trobaren i profanaren la Capella. Llavors s’instal·laren en una casa davant mateix del col·legi per a seguir més de prop els esdeveniments. Vivint a la “Pensión Rueda”, el G. Anastasio fou detingut i portat a la txeca de Foment. L’alliberaren dos dies després i retornà a la mateixa pensió. Tal com havia fet abans, per mitjà d’un enllaç enviava alguns cèntims als Germans de la Comunitat que vivien en diverses pensions de Madrid. Fou descobert l’enllaç i el feren declarar. Com a conseqüència, el G. Anastasio fou arrestat juntament amb el seu enllaç.

Sembla ser que fou afusellat el 13 de setembre de 1936 a la zona d’Hortaleza, al nord de Madrid, abans d’arribar al poble de Fuencarral. La gent dels voltants s’assebentaren ben aviat de qui es tractava: “El Director d’un gran col·legi de Madrid”, deien.

176

GERMÀ JOSÉ ALFONSO

NOM CIVIL Maximino SERRANO SAIZ NAIXEMENT 29-05-1887 a San Adrián de Juarros (Burgos).

PARES Patricio Serrano i Tomasa Sáiz. MARTIRI Torrejón de Ardoz, Madrid, el 08-11-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de torrejón de Ardoz (Madrid)

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 25-07-1902. Postulantat a Bujedo (Burgos): 17-04-1903. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 07-06-1903. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 1904. Sortit de la Congregació: 1909-1912 2ª Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 02-12-1912 Professió Perpètua a Madrid: 27-09-1920.

DESTINACIONS

Madrid-Chamberí (1905-1909), sortit de la Congregació (1909-1912), Madrid-Beneficiència (1913-1920), Madrid-Pont de Vallecas (1920-1923), Madrid-Chamberí (1923-1924), Jerez de la Frontera (1924-1927), Madrid-Pont de Vallecas (1927-1928), Madrid-Maravillas (1928-1931), Madrid-Asil Sagrat Cor (1931-1932), Madrid-Llibreria Bruño-Procuradoria (1931-1934), Madrid-Sant Rafel (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Sant Rafel”

de Madrid. Tenia 49 anys, 30 de Vida Religiosa i 14 de Professió Perpètua.

Maximino va néixer a San Adrián de Juarros (Burgos), poble no lluny d’Atapuerca. Inicià la seva formació lasal·liana a Bujedo el juliol de 1892, quan tenia 14 anys.

Inicià el seu apostolat durant sis anys a l’escola madrilenya “Immaculat Cor de María” de Chamberí. Allà desplegà tota la seva energia en la prosperitat d’aquella obra educativa. Des de l’inici donà la imatge d’un incansable treballador; desenvolupava les seves classes, impartia cursos nocturns, dirigia als joves del Patronat i allargava la mà a qualsevol treball que es presentava.

177

A l’esclatar la guerra entre Espanya i el Marroc, el 1909, el G. José Alfonso, endut d’un patriotisme exaltat, s’allistà a l’exèrcit sense el degut consentiment i autorització dels Superiors. Amb el temps reflexionava així: “Aquí em canso amb el vestit militar perseguint musulmans, devorat per la sorra, el sol i la set, esgotat pel cansament i l’insomni, víctima dels més repugnants paràsits, arrastrant una mísera existència i sense més futur que una recompensa solament terrena i miserable”. Recordant els dies feliços en la Vida Religiosa, emprengué el seu retorn a la Congregació. El 1912, acomplert el seu voluntarietat imprudentment subscrit, el soldat penedit iniciava de nou el seu Noviciat.

Fou destinat successivament a les escoles de Beneficiència, Pont de Vallecas, Chamberí, fins el 1927. Passà després tres anys a Jerez de la Frontera. Retornà a l’escola del Pont de Vallecas i després al col·legi “Maravillas”. Breus estades a l’Asil Sagrat Cor i a la Llibreria Bruño-Procuradoria de Madrid i al final el trobem a l’escola “Sant Rafel” de 1934 a 1936.

Quan esclatà la revolta, el G. José Alfonso i el G. Eufrasio María trobaren allotjament en una pensió del carrer Espoz y Mina. El 4 de setembre els milicians es presentaren per a detenir-los i se’ls emportaren a la txeca de Foment. Quatre dies més tard foren portats a la Comissaria de la Policia; allà foren empresonats. El G. José Alfonso el portaren a la Presó Model. El 8 de novembre se’l feu sortir amb el pretext de portar-lo a Alcalá de Henares. Serè i tranquil el G. José Alfonso s’acomiadà del seus companys dient-los: “Adéu, fins a l’eternitat”. A les 10 de la nit arribaren els autocars que el portaren a Torrejón de Ardoz, prop de Madrid, i allí fou assassinat.

178

8.- GERMANS MÀRTIRS DE L’ESCOLA “NEN JESÚS DE

PRAGA” DEL PONT DE VALLECAS DE MADRID

GERMÀ BRAULIO CARLOS

NOM CIVIL Juan LUCAS MANZANARES NAIXEMENT 10-12-1913 a Campillo-Llorca (Múrcia).

PARES Juan Pedro Lucas i Lucía Manzanares. MARTIRI Madrid, Moratalaz, el 23-02-1937.

SEPULTURA Fossa comuna.

FORMACIÓ

Noviciat Menor a Griñón (Madrid): 15-07-1928. Postulantat a Griñón (Madrid): 30-08-1929. Presa d’Hàbit a Griñón (Madrid): 01-02-1930. Escolasticat a Griñón (Madrid): 03-01-1931. Retorn al domicili familiar: 1931 (República i incendi de Maravillas). Reingrés a la Congregació: 07-01-1933.

DESTINACIONS Madrid-Pont de Vallecas (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Nen Jesús

de Praga” del Pont de Vallecas de Madrid. Tenia 23 anys, 7 de Vida Religiosa.

Juan va néixer a Campillo (Llorca), província de Múrcia, el 10 de desembre de 1913. Junt amb el seu Germà assistí a l’escola que els Germans regentaven a Llorca, tot fent un gran esforç diari, degut a la gran distància que hi havia entre l’escola i la casa familiar. A Juan el precedí en incorporar-se a les files lasal·lianes el seu Germà, que arribà a ser

molt popular amb el nom de Pedro Celestino, promotor de la gran obra que és la Institució La Salle, de Carabanchel. Juan ingressà als quinze anys a Griñón, on realitzà la seva formació religiosa i pedagògica; tenia un aire graciós i natural, era de bon semblant i molt senzill en els modals.

El 1931, davant el caire que prenien els esdeveniments després de la proclamació de la II República, els Superiors optaren per enviar a les seves famílies a tots els estudiants. Ja a casa, els dos germans col·laboraren en les feines agrícoles i la seva ajuda va anar molt bé a la família, que no anava

179

sobrada de mitjans. Però retornaren tots dos germans a Griñón el 7 de gener de 1933. A meitats de novembre del mateix any iniciava el seu apostolat.

L’escola “Nen Jesús de Praga” del Pont de Vallecas fou l’únic centre en que impartí classe el G. Braulio Carlos. En la seva labor docent es manifestà com a excel·lent educador i bon coneixedor de la pedagogia i mètodes lasal·lians. Tenia cura especial de l’ensenyament catequètic quèe amenitzava amb comparacions, paràboles, reflexions, anècdotes... fruit de la meticulosa preparació. Per perfeccionar-se en aquest gran art, convidava a vegades al Gmà. Director o a professors experimentats a presenciar la seva explicació.

Adquirí aviat notable mestria professional per l’ús constant dels mètodes lasal·lians. Tenia sempre sobre el seu pupitre l’obra de “Les dotze virtuts del bon mestre”. Els seus tres anys de permanència a Vallecas donaren a conèixer en el jove Germà un home totalment entregat a la seva vocació, al seu institut, als seus alumnes i a l’exacte compliment del seu deure diari. El seu Gmà. Director afirmava: “Era veritablement un model de religiós i d’educador... Tot semblava natural. La seva franquesa li feia guanyar la simpatia de tots els qui tractaven amb ell. Les mares li manifestaven la seva gratitud per la delicadesa amb que tractava als seus fills”.

Quan començà la persecució religiosa, els Germans hagueren de escapolir-se. Ell es refugià com a empleat a l’Asil del Sagrat Cor de Jesús, convertit en Hospital pels revolucionaris. Durant set mesos, gràcies al seu temperament jovial, passà desapercebut, però l’administrador, Jesús Bea Soto, començà a sospitar que era religiós quan advertí que mantenia freqüents relacions amb els antics habitants de la Casa. El 27 de gener de 1937 el detingueren i el portaren a la txeca de Bravo Murillo. Després el traslladaren a la txeca de Pacífic on, després de prendre-li declaració, el deixaren lliure. Pocs dies després fou detingut de nou i afusellat al barri de Moratalaz, el 23 de febrer de 1937. Fou el darrer màrtir del Districte de Madrid.

180

GERMÀ ELEUTERIO ROMÁN

NOM CIVIL Eleuterio MANCHO LÓPEZ NAIXEMENT 20-02-1898 a Fuentes de Valdepero (Palencia).

PARES Mariano Mancho i Gregoria López. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre, el 03-08-1936.


FORMACIÓ


DESTINACIONS

Madrid-Maravillas (1921-1922), Madrid-Pont de Vallecas (1922-1925), Madrid-Asil Sagrat Cor (1925-1927), Griñon-Noviciat Menor (1927-1930), Santa Cruz de Mudela (1930-1933), Madrid-Pont de Vallecas (1933-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Nen Jesús de

Praga” del Pont de Vallecas de Madrid. Tenia 38 anys, 23 de Vida Religiosa i 14 de Professió Perpètua.

Eleuterio va néixer a Fuentes de Valdepero (Palència) el 20 de febrer de 1898. Realitzà la seva formació religiosa i pedagògica a Bujedo i desenvolupà la seva labor educativa cristiana en diversos centres de Madrid: 1921-1922 al col·legi “Ntra. Sra. de las Maravillas”. Un Germà afirmà: “En quan se li

encomanava un treball, es podia estar segur de l’èxit”. El caracteritzava una rectitud inflexible. En tots els centres se’l considerà com un religiós incapaç de dissimular, tergiversar i encara menys sacrificar la seva conducta al respecte humà o al que diran.

De 1925 a 1927 fou destinat a l’Asil del Sagrat Cor. I del 1927 a 1933 restarà al Noviciat Menor de Griñón. Un antic aspirant expressà: “La seva virtut, més que la seva mitjana autoritat, ens mantenia en el deure. És un Sant, dèiem d’ell.” Aquest és un elogi que els nens no acostumen a expressar sinó és davant de l’evidència.

Finalment de 1933 a 1936, de nou a l’escola “Nen Jesús de Praga” del Pont de Vallecas. El seu Germà Director afirmà: “Guardo el millor record de la

181

seva perfecta docilitat i també l’interès que posava en la preparació de les classes”.

Durant els seus anys de Comunitat es distingí per la seva rectitud i

afabilitat, malgrat que era una mica tímid. Mai no es queixava de res ni de ningú.

A l’escola del Pont de Vallecas era el més antic i per això reemplaçava al Gmà. Director en les seves absències i tot seguia funcionant amb regularitat. Per tot això suscità al seu voltant més admiració que simpatia o amabilitat, que és el que fa agradable la vida de Comunitat.

A l’esclatar la persecució religiosa, el G. Eleuterio hagué de buscar refugi, igual que els altres Germans que no foren detinguts en el primer moment. Passà alguns dies en una pensió. Un dia la mestressa li preguntà què feia: “Medito en la mort, què pot venir molt aviat”. No sentint-se segur, buscà refugi en una altra pensió recomanada pel seu G. Director. Un dia, al poc temps d’estar a la nova llar, un grup de milicians el detingué davant el portal de la pensió. D’un cotxe, que portava per títol “Els sense Déu”, descendí el tristament cèlebre Atadell amb la seva quadrilla: ell mateix el feu pujar a empentes al cotxe i portar-lo directament a l’holocaust. El cadàver del G. Eleuterio aparegué a la Pradera de Sant Isidre el 3 d’agost de 1936. Tenia 38 anys.

182

9.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLA “IMMACULAT COR DE

MARIA” DE CHAMBERÍ, MADRID

GERMÀ ALEJO ANDRÉS

NOM CIVIL Eleuterio MANCHO LÓPEZ NAIXEMENT 15-03-1889 a Azpeitia (Guipúscoa).

PARES Juan José Beovide Echaniz i Josefa Ignacia Cendoya Anerejeta.

MARTIRI Torrejón de Ardoz, Madrid, el 03-08-1936. SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de Torrejón de Ardoz (Madrid)

FORMACIÓ


DESTINACIONS

Bujedo-Noviciat Menor (1907-1908), Madrid-Sant Martí (1908-1909), Madrid-Sant Sebastià (1909-1912), Llorca (1912-1913), Madrid-Beneficiència (1913-1921), A Pobra de Trives (1921-1923), Lembeek-lez-Hal (Bèlgica (1922-1923), Griñón-Noviciat Menor (1923-1934), Madrid-Chamberí (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Immaculat Cor

de Maria” de Chamberí de Madrid. Tenia 47 anys, 32 de Vida Religiosa i 20 de Professió Perpètua.

Natural d’Azpeitia, pàtria de sant Ignasi de Loiola, nasqué el 15 de març de 1889. Tingué uns pares profundament cristians i col·laboradors de la parròquia.

Foren set germans i tots ingressaren en congregacions religioses: tres salesians, un agustí recol·lecte, dues religioses Bernardes, i Patricio a les Escoles Cristianes. Fou una família de músics i artistes: el mateix Patricio composà i escriví abundant música sacra. Com a literat, li encomanaren els Superiors la redacció i direcció de la revista juvenil “Vida y Luz”, molt apreciada i amb llargues tirades durant molts anys.

Als 11 anys ingressà Patricio en el Noviciat Menor de Bujedo i allà realitzà tota la seva formació pedagògica i religiosa. Sempre es distingí per la

183

seva aguda intel·ligència i els dons naturals com: conciliador, amable i enèrgic, sempre disposat a col·laborar en tot i amb tots. Era notòria la seva devoció a la Verge Maria. Segons testimonis de companys seus, demanava sempre a Déu la gràcia del martiri.

Fou un professor competent i innovador. Composà un “Método para

aprender las fracciones matemáticas”, publicat per l’Editorial Bruño amb gran èxit. Organitzà cursos de gimnàstica rítmica, que foren tota una novetat en el seu temps.

La trajectòria apostòlica educativa del G. Alejo fou molt variada. La inicià el 1907 com a professor del Noviciat Menor de Bujedo. De 1908 a 1913 treballà a les escoles gratuïtes de “Sant Martí” i “Sant Sebastià” de Madrid. Després restà un curs a Llorca i vuit a l’escola madrilenya de “Beneficiència”. Als 32 anys fou nomenat Director de l’escola “Santa Leonor” d’A Pobra de Trives (Ourense), on creà una coral que donà esplendor a les celebracions litúrgiques de la parròquia i adquirí gran prestigi per tota la comarca. Passà després onze anys com a Director del Noviciat Menor de Griñón, on fou per als nens, a l’ensems una bona mare i un bon pare, bonesa i fermesa. Finalment, el 1934 els Superiors el destinaren a la direcció de l’escola “Immaculat Cor de Maria”, més coneguda per Chamberí, pel barri en que estava ubicada.

El 19 de juliol de 1936 el G. Alejo es trobava a la Comunitat quan un grup de milicians assaltà el centre, amb la intenció d’incendiar-lo. Ell s’hi oposà amb valentia i aconseguí evitar-ho. Dos dies més tard hi tornaren amb noves ganes. Volien comprovar si hi havia armes i cèntims a l’escola. El G. Alejo els acompanyà per tot l’edifici i, desenganyats per no haver trobat res del que buscaven, l’ordenaren abandonar la casa. Abans de marxar demanà que li deixessin recollir algunes coses personals. A la maleta hi posà la sotana i el copó que contenia la Santa Reserva de la Capella de l’escola i marxà. Els milicians no incendiaren l’escola, però saquejaren tot el que trobaren i destrossaren la resta.

El G. Alejo es refugià a casa d’un amic antic alumne. Més tard buscà una pensió per a no comprometre als seus benefactors. S’interessava pels Germans de la seva Comunitat per tal d’ajudar-los. Visitava i ajudava també a un gran amic seu i de l’Institut, el Sr. Rufino Blanco Sánchez, insigne pedagog, periodista i bibliòfil, que moriria també poc després, assassinat pels republicans pels “greus delictes” de ser catòlic i home d’orde.

184

A les primeries del mes d’agost dos milicians el detingueren quan caminava pel Passeig del Cigne i li demanaren la identificació. Veient que a la butxaca portava alguna cosa que feia bulto, el registraren: era el Nou Testament. Un dels milicians el tirà al terra i començà a trepitjar-lo. El G. Alejo ho volia impedí cobrint-lo amb les seves mans: “Mai no consentiré que aquest llibre sigui profanat. Aplasteu-me les mans si us atreviu”. Davant la decisió del Germà, el milicià desistí, però l’altre cridà: “¡És un capellà!”, i se l’emportaren detingut. No es sabé res més d’ell fins molt després, quan es trobà un escrit que deia que havia estat afusellat a Torrejón de Ardoz.

186

10.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLA “PURÍSSIM COR DE

MARIA” DE PEÑUELAS, MADRID

GERMÀ ROGACIANO

NOM CIVIL Ignacio GONZÁLEZ CALZADA NAIXEMENT 31-07-1885 a Terrazas (Burgos).

PARES Toribio González i Florencia Calzada. MARTIRI Madrid, placeta de l’Amèrica Espanyola, el 24-07-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 27-05-1902. Postulantat a Bujedo (Burgos): 04-08-1902. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 19-03-1903. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 20-03-1904. Professió Perpètua a San Fernando (Cadis): 04-08-1915

DESTINACIONS

Jerez de la Frontera-Sagrat Cor (1903-1908), Colunga (1908-1909), A Pobra de Trives (1909), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1909-1910), Jerez de la Frontera-Sagrat Cor (1910-1913), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1913), Villagarcía de la Torre (1913-1922), Madrid-Santa Susanna (1922-1933), Jerez de la Frontera-Sant Josep (1933-1934), Madrid-Peñuelas (1934-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Escola “Puríssim Cor de

Maria” de Peñuelas de Madrid. Tenia 50 anys, 35 de Vida Religiosa i 22 de Professió Perpètua.

Havia nascut a Terrazas (Burgos). Ingressà a Bujedo amb 17 anys. Coincidí a la Casa de Formació amb el seu germà petit (Saturnino González / Germiniano + 1976 a Griñón). Els qui el conegueren afirmaven unànimament que tenia un caràcter agradable, sempre

atent per a servir als Germans en qualsevol lloc i a qualsevol hora. Seva és aquesta frase què reflexa bé el seu pensament: “No és la predicació la que santifica, sinó la generosa perseverança en la virtut i l’amor del Senyor”.

Cap a l’any 1904, a Bujedo, es duien a terme grans treballs per tal d’acomodar la Casa, en vistes a rebre un nombrós personal, si els Germans eren expulsats de França per l’anticlericalisme regnant. Tot el personal,

187

segons els seus medis, havia de contribuir en les obres de condicionament dels locals. El G. Rogaciano s’hi entregava amb vigor.

Inicià el seu apostolat docent a Jerez de la Frontera, a l’escola “Sagrat Cor”, el 1905. Un Germà expressava: “Els serveis de la cuina estaven assegurats amb puntualitat implacable”.

Suportava en el possible les molèsties inherents a les seves malalties i

s’entregava al compliment del seu deure amb la major perfecció possible. El que més li costava, degut al reumatisme, era fregar i pujar i baixar escales. Posteriorment estigué en dues ocasions més a Jerez de la Frontera. Alguns nens en veure el Germà resant a la Capella deien: “El Germà Rogaciano és el més sant de tots, perquè solament mira a Déu en el Sagrari”.

També desenvolupà el seu ministeri a l’escola “Immaculada i Sant Lluís Gonzaga” de Colunga (Astúries) i a l’escola “Santa Leonor” d’A Pobra de Trives (Ourense); a l’escola “Mare de Déu de la Mercè” de Villagarcía de la Torre (Badajoz); a l’escola de “Santa Susanna”, de Madrid, on hi romangué catorze anys, de 1919 a 1934. Finalment el 1934 arribà a l’escola “Puríssim Cor de Maria” de Peñuelas, una de les zones més pobres de la capital d’Espanya.

En començar la persecució religiosa, els Germans de Peñuelas buscaren refugi on pogueren. La nit del 19 de juliol, el G. Rogaciano la passà amagat en una fàbrica de galetes. Al matí següent decidí apropar-se a l’Asil del Sagrat Cor de Jesús, però advertí que el seguien i canvià de ruta i es dirigí a la seva Comunitat anterior, Santa Susanna, per veure si allà podria refugiar-se. Un amic seu el posà en guarda, ja que era molt conegut a la zona. Però l’advertència li arribà tard. Algú el reconegué i els milicians el detingueren immediatament. Fou afusellat el 24 de juliol de 1936 a la placeta de l’Amèrica Espanyola, tocant a l’escola de Santa Susanna.

188

11.- GERMÀ MÀRTIR DE L‘ACADÈMIA “MENÉNDEZ

PELAYO” DE MADRID

GERMÀ VIDAL ERNESTO

NOM CIVIL Ramiro FRÍAS GARCÍA NAIXEMENT 13-03-1906 a Villajimena (Palència).

PARES Tomás Abad i Crescencia García Mancho. MARTIRI Vicálvaro, Madrid, el 28-11-1936.

SEPULTURA Fossa comuna del cementiri de Vicálvaro.

FORMACIÓ


DESTINACIONS

Bujedo-Noviciat Menor (1925-1928), Griñón-Noviciat Menor (1928-1929), Madrid-Maravillas (1929-1931), Madrid-Asil Sagrat Cor (1931-1933), Llorca (1933-1934), Griñón-SAFA (1934), Madrid-Asil Sagrat Cor (1934-1935), Madrid-Acadèmia Menéndez Pelayo (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat i Acadèmia

“Menéndez Pelayo” de Madrid. Tenia 30 anys, 15 de Vida Religiosa i 5 de Professió Perpètua.

Ramiro va néixer el 13 de març de 1906 a Villajimena (Palència). Amb 13 anys ingressà a la Casa de Formació de Bujedo, on realitzà la seva formació religiosa i pedagògica.

Inicià l’apostolat educatiu en el propi Noviciat Menor de Bujedo durant dos cursos. Des d’un principi, es guanyà l’estimació dels novicis menors per la seva pietat, competència professional i per la delicadesa en el tracte. Un novici menor afirmà: “Vaig quedar admirat per la gran dignitat de la seva persona i al mateix temps per la seva senzillesa, amabilitat i paciència vers nosaltres. La claredat de les seves lliçons testificava la serietat de la seva preparació; sabia instruir interessant i aconseguia així la nostra total atenció”.

189

Al cap de tres anys, el 1928 fou destinat al Noviciat Menor de Griñón durant un curs. El 1929 el trobem al col·legi de “Ntra. Sra. de las Maravillas” de Madrid. Es dedicà a l’estudi de la música i aconseguí bons progressos i al cap de dos anys podia fer-se càrrec, amb universal acceptació, del lloc d’organista de la Capella de l’Asil del Sagrat Cor, a on havia estat destinat el 1931.

El 1933 fou destinat a l’escola “Sant Josep” de Llorca, on hi passà solament un curs, ja que el 1934 hagué d’ingressar a la infermeria de Griñón per tal de recuperar la salut. Desitjós de ser útil, s’encarregà de petits treballs de laboratori, manifestant especial habilitat en les diverses preparacions. El curs 1935, el G. Vidal Ernesto s’incorporà com a professor a l’ “Acadèmia Menéndez Pelayo”, del Passeig de la Castellana, acadèmia que substituïa temporalment al col·legi de “Ntra. Sra. de las Maravillas” que havia estat incendiat el 1931.

Realitzà estudis de ciències naturals, especialitat en que arribà a ser

eminent. Organitzà diverses exposicions, alguna de les quals mereixé la visita elogiosa del Director del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Enriquí l’Acadèmia amb col·leccions de mineralogia, botànica, insectes i cristal·lografia. Algunes d’aquestes col·leccions foren exposades en el Museu de Ciències Naturals de la capital madrilenya. Escriví diversos textos escolars de ciències naturals per a l’Editorial Bruño. Es feren famoses les excursions d’estudi dels dijous, acompanyat pels seus alumnes.

Aquí el soreprengué la revolta. Com altres molts Germans, pelegrinà d’una pensió a una altra. A la de “Costanilla de los Ángeles”, els milicians detingueren al G. Vidal Ernesto i se l’emportaren a la txeca de Foment. Acomiadant-se dels amos de la pensió els digué: “Sigui el que Déu vulgui”. A la nit del 27 al 28 de novembre de 1936 es guanyà la palma del martiri, prop del cementeri de Vicálvaro, als afores de Madrid.

190

12.- GERMÀ MÀRTIR DE L‘ESCOLA “SANT JOSEP” DE

SANTA CRUZ DE MUDELA, CIUDAD REAL.

GERMÀ LUIS VICTORIO

NOM CIVIL Eusebio ANGULO AYALA NAIXEMENT 14-12-1894 a Quintanilla de Valdegovía (Àlaba).

PARES Juan Angulo i Úrsula Ayala. MARTIRI Madrid, barri de la China, el 07-09-1936.


FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 15-12-1909. Postulantat a Bujedo (Burgos): 28-06-1910. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 27-08-1910. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 02-09-1911. Professió Perpètua a Madtrid: 23-07-1921.

DESTINACIONS

Xixón (1912-1913, La Felguera (1913-1921), Madrid-Maravillas (1921-1929), Sevilla-La Puríssima (1929-1933), Santa Cruz de Mudela (1933-1936).

Era el Director de la Comunitat i Escola “Sant Josep” de Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real). Tenia 41 anys, 28 de Vida Religiosa i 15 de Professió Perpètua. Es trobava a l’Asil del Sagrat Cor de Jesús per motius de consultes mèdiques.

Nasqué a Quintanilla de Valdegovía (Àlaba). Ingressà al Noviciat Menor de Bujedo als 16 anys. Exercia de Director el G. Ludovico María, insigne formador de joves.

Eusebio hagué de lluitar molt amb el seu caràcter fort. Pensaren

reenviar-lo a casa. Però fou el propi Director qui afirmà: “Es tracta d’un diamant en brut que s’ha de polir per a que brillin les seves cares amb la llum del dia”. Eusebio treballà intensament el seu caràcter, fins a merèixer la confiança dels seus Superiors i completar la seva formació.

Ja Germà, exercí la docència a l’escola “San Eutiqui” de Xixón (Astúries) durant un any; després a l’escola de La Felguera (Astúries) durant vuit anys. Després daquests nou anys de treball en terres asturaianes, patí

191

uns forts dolors d’estómac que es resistiren a tots els remeis i seran la creu de la seva vida. Els Superiors l’enviaren al col·legi de “Ntra. Sra. de las Maravillas”, de Madrid, on amb atencions especials pogué dedicar-se a diversos treballs durant vuit anys. El 1929 el trobarem a Sevilla, a l’escola “La Puríssima”. Més tard fou nomenat Director de la mateixa.

Li tocà restaurar les destroces que els milicians causaren a les classes i a la Capella durant els desordres de 1931. En aquestes circumstàncies de futur incert per la dramàtica situació política d’Espanya, els Germans Directors de les escoles “Sant Lluís” i “Felipe Benito” acudiren a cercar el consell del Cardenal Ilundain, arquebisbe de Sevilla, el qual els animà a continuar l’educació cristiana de la joventut en les seves escoles i a no tancar-ne cap per qualsevol circumstància.

El curs 1933-1934, el G. Luis Victorio es trobava al front de l’escola lasal·liana “Sant Josep” de Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real). Al cap de dos anys, aconsellat per diversos metges, es resignà a una intervenció quirúrgica i per tant es desplaçà a Madrid. El G. Luis Victorio fou acollit a la Comunitat de l’Asil del Sagrat Cor. Tal com hem indicat, el 21 de juliol entraren en el centre els milicians. Els Germans Luis Victorio i Junián Alberto aconseguiren fugir i refugiar-se a la casa d’un amic.

El 30 d’agost els dos Germans sortiren de la casa amiga. Anaven pel Passeig del Prado en direcció a l’estació d’Atocha pensant que a l’estació podrien trobar-se amb algun Germà de la Comunitat de Santa Cruz de Mudela que vingués a Madrid per a refugiar-se en l’anonimat de la gran capital. Però algú els reconegué i els denuncià. Els empresonaren fins el 7 de setembre, dia que se’ls emportaren al lloc conegut amb el nom de “Barri de la China” on foren afusellats. El qui els matà, més tard testificà: “I besaven el crucifix, ens perdonaven i cridaven ¡Visca Crist Rei!

192

13.- GERMÀ MÀRTIR DE L’ESCOLASTICAT UNIVERSITARI

INTREDISTRICTAL DE SARAGOSSA

GERMÀ OSEAS

NOM CIVIL Guillermo ÁLVAREZ QUEMADA NAIXEMENT 10-02-1890 a Santa Cruz de la Salceda (Burgos).

PARES Ángel Álvarez i Agapita Quemada. MARTIRI Madrid, Pradera de Sant Isidre/”Casa de Campo”, el 30-07-



FORMACIÓ

Noviciat Menor a Bujedo (Burgos): 15-03-1905. Postulantat a Bujedo (Burgos): 27-12-1905. Presa d’Hàbit a Bujedo (Burgos): 15-05-1906. Escolasticat a Bujedo (Burgos): 10-09-1907. Professió Perpètua a Bujedo (Burgos) 09-07-1921.

DESTINACIONS

Bujedo-SAFA (1908-1920), Bilbao-Iturribide (1920-1921), Griñón-SAFA (1921-1922), Bilbao (1922-1924), Griñón-SAFA (1924-1925), Bujedo-SAFA (1925-1928), Jerez de la Frontera (1928-1929), Madrid-Asil-Sagrat Cor (1929-1933), Lembeek-lez-Hal (Bèlgica) (1933-1934), Saragossa-Escolasticat Universitari (1935-1936).

Pertanyia a la Comunitat de l’Escolasticat

Superior Universitari Interdistrictal de Saragossa. Tenia 46 anys, 31 de Vida Religiosa i 19 de Professió Perpètua. Residia a la Comunitat de la “Llibreria Bruño-Procuradoria” de Madrid, substituint temporalment al Gmà. cuiner.

Va néixer a Santa Cruz de la Salceda (Burgos).

Realitzà la seva formació a Bujedo: un any de Noviciat Menor, un altre de Noviciat i alguns mesos d’Escolasticat. Els professors observaren en el G.

Oseas una persona hàbil per als serveis manuals. Tot li sortia bé, menys l’estudi. Es mostrava en tot moment una persona atenta, afectuosa i sensata en el tracte.

193

L’obediència el nomenà auxiliar de la cuina de Bujedo. A les ordres del G. Artur, adquirí aviat notable habilitat. Igualment, ajudant al Gmà. sagristà aconseguia unes bones provisions de flors per a la Capella. Obligat a vegades a substituir al cuiner principal, manifestava tal habilitat que els tres-cents residents de la Casa no notaven el canvi. Al cap de tres anys, reemplaçà al G. Artur, un dels 10 màrtirs de Griñón, que fou cridat a una feina de menys subjecció. També dedicà el seu treball a l’hort o a petites reparacions de paleta i manyà.

Prestà els seus serveis en diverses Comunitats: a Bilbao-Iturribide de 1920-1921; Griñón-SAFA de 1921-1922, a Bilbao de 1922-1924, altre cop a Griñón-SAFA de 1924-1925, a Bujedo de 1925 a 1928, a Jerez de la Frontera de 1928 a 1929, a l’Asil Sagrat Cor durant quatre anys.

En tots els llocs deixà molt bon record com a persona senzilla i propera. Més tard dirà: “¡Què curt se m’ha fet el temps que allà vaig estar allà”. El 1934 els Superiors el destinaren a la Casa Generalícia de Lembeek-lez-Hal (Bèlgica). Hi estigué solament un any degut a la seva dificultat per comprendre i parlar la llengua francesa.

Fou enviat a Saragossa, a la Comunitat de l’Escolasticat Universitari

Interdistrictal recentment creada. Ajudat de diversos Germans del col·legi de la capital aragonesa, s’ocupà de moblar els locals. El nou centre funcionà des dels primers dies del mes d’octubre de 1935. El G. Oseas complí el seu ofici d’ecònom, evitant l’ajuda dels Germans Escolàstics, amb la finalitat, deia, de no distreure’ls dels seus estudis. Com que aquesta Comunitat vivia dels sacrificis econòmics dels Districtes espanyols, el nostre Germà se les enginyava, per la prudent administració, per proveir de tot el necessari al menor preu possible.

Acabat el curs escolar, el Oseas fou enviat a la Llibreria Bruño-Procuradoria de Madrid per substituir temporalment al Gmà. cuiner que es trobava de recés espiritual a Bujedo. Aquí l’esperava Déu per premiar tanta virtut i abnegació com desenvolupà durant la seva vida.

A la fotografia que la Direcció General de Seguretat de Madrid mostrà als Germans després de la guerra, es trobava quasi irreconeixible per les mutilacions que presentava.

Dades recopilades en els arxius lasal·lians dels Sectors de...

Documents

Transcript of Dades recopilades en els arxius lasal·lians dels Sectors de...