D. PLA D’APLICABILITAT CC... · Figura 104: Pas inferior, a la sortida de l’aigua de la central...

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 59

D. PLA D’APLICABILITAT

8. PROPOSTES D’ACTUACIÓ PER A LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT TERRESTRE

Les propostes d’actuació que s’exposen a continuació, es classifiquen en funció de si es tracta de propostes que incideixen sobre zones crítiques o estratègiques, o bé sobre zones impactants (desenvolupament urbanístic previst o sobre noves infraestructures).

8.1. Propostes d’actuació sobre zones crítiques

Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis - Celrà) Per tal d’evitar un problema d’aïllament d’espècies en una zona tant fragmentada com la que ens ocupa, és vital establir una mesura prou important per aconseguir una autèntica connexió ecopaisatgística. Es proposen un seguit de mesures amb l’objectiu de millorar la permeabilitat de les barreres presents en la zona nord del Gironès:

• Millorar els elements de permeabilitat al llarg de la AP-7, entre la zona muntanyosa de Montaspre i la muntanya de Sant Julià mitjançant un ecoducte d’una amplada òptima de 50 metres. L’ecoducte s’haurà de revegetar de manera que el sector central del pas tingui vegetació herbàcia de poca alçada per tal que l’animal tingui visibilitat de l’extrem contrari del pas. La vegetació lateral del pas, ha de mantenir una continuïtat amb la vegetació dels entorns i cal afavorir la màxima diversitat d’hàbitats. Els accessos han d’estar al mateix nivell que els entorns i cal condicionar-los mitjançant una tanca conductora i plantacions.

• Conservar la zona de la muntanya de Sant Julià, la qual esdevé un corredor amb un paper important per a la connexió entre Roc acorba i les Gavarres.

• Restaurar i adequar la vegetació a l’entorn del petit torrent, ubicat a pocs metres abans del camí que permet l’accés al Castell de Sant Julià, que connecta ambdós costats de la N-IIa per tal de facilitar la connectivitat.

• Estudiar en més detall la connexió a través de la N-IIa per proposar noves mesures que puguin permetre el flux de connectivitat, seguint el corredor de bosc.

• Adequar el pas existent en l’actualitat a la C-66, a la zona del Congost, per permetre la connectivitat a través d’aquesta via.

• Restaurar les 2 pedreres existents al NW de la AP-7, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, per tal de que no esdevingui un obstacle al llarg del corredor de bosc que es preveu permeabilitzar.

Figura 84: Zona crítica al nord del Gironès

Figura 85: Creuament de la N-IIa

Font: Elaboració pròpia

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC

60 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

Zona 2: nord-est (Sant Julià de Ramis - Cervià de Ter)

L’A-2 i l’AP-7, formen una barrera infranquejable al nord del Gironès (Sant Julià de Ramis) que segueix cap a la comarca de l’Alt Empordà. En aquesta zona els valors connectivitat són baixos en la zona que ressegueixen aquest eix d’infraestructures. Els elements de permeabilitat en la zona crítica senyalada són inexistents. Així doncs, per tal d’afavorir el flux de connectivitat amb la comarca del Pla de l’Estany i Alt Empordà, es proposa estudiar la millor ubicació per a la construcció d’un ecoducte o ampliació i millora dels passos existents doncs ja a la comarca de l’Alt Empordà, a l’alçada del Mas Nicolau, hi ha un pas inferior consistent en un camí que creua l’autopista i aproximadament a la mateixa alçada, la riera de Cinyana creua la A-2. Per tant la construcció o millora dels elements de permeabilitat poden ser més adients en aquesta altra zona que, tot i no tractar-se de la comarca del Gironès els seus efectes positius hi repercutirien directament.

Figura 111: Zona crítica al nord del Gironès. Eix d’infraestructures format per la A-2 i AP-7


A-2 AP-7

Viladasens

Mas Nicolau

A-2 AP-7


Zona 3: nord-est (Bordils i Sant Martí Vell)

El pas inferior existent que permet l’encreuament de la C-66, es considera de dimensions suficients pel pas de grans mamífers. Per tal de facilitar el pas d’espècies es proposa:

• Revegetar les franges laterals del pas o condicionar-les amb fileres laterals de pedres o amb fileres de soques d’arbres de manera que es constitueixi una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura.


Figura 87: Pas inferior de la C66 entre Bordils i Sant Joan de Mollet

Figura 86: Zona crítica al nord-est del Gironès



Zona 4 (nord-oest): Sant Gregori La ciutat de Girona s’ha estès cap a Sant Gregori de manera que la carretera que uneix ambdues poblacions (GI-531) s’ha anat urbanitzant degut principalment a la implantació de indústries, de manera que l’efecte barrera de la infraestructura s’ha vist accentuat. Actualment hi ha dos elements de permeabilitat consistents en dos passos inferiors com són els cursos fluvials del torrent de Pedrola i torrent de Garrabia (d’est a oest). Per tal d’afavorir la connectivitat mitjançant aquests torrents es proposa:

• Restaurar la vegetació dels marges dels torrents per tal de permetre i afavorir el pas de la fauna.

Al marge esquerra del torrent de Garrabia hi ha un camí transitat molt pròxim a les vores de la llera. Per tal de permetre la connectivitat per aquest camí cal:

• Revegetar les franges laterals del pas o condicionar-les amb fileres laterals de pedres o amb fileres de soques d’arbres de manera que es constitueixi una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura.

• Restaurar els habitats existents abans i després del pas per facilitar el flux.

• Col·locar vegetació en forma de pantalla de manera que es disminueixi l’impacte visual.

Sant Gregori

Girona

GI-531

Llegenda

XN 2000

Elements de permeabilitat existents

1


Figura 106: Zona crítica a la GI-531, a Sant Gregori

Figura 107 i 108: Creuament de la GI-531 amb el torrent de Garrabia

Font: Elaboració pròpia Figura 109 i 110: Creuament de la GI-531 amb el torrent de Pedrola



Zona 5: oest (Bescanó) La N-141 fragmenta el territori impedint o dificultant la connectivitat entre ambdós costats de la carretera i l’accés al riu Ter. A partir de les zones crítiques identificades, es proposa:

• Fer un nou pas inferior entre Montfullà i Bescanó (p.e. a l’alçada de l’església de Sant Sebastià, on les cotes ho permeten) que permeti el flux de connectivitat i l’accés a la zona del riu Ter des de l’altre costat de la carretera.

• Naturalitzar el marge dels canals, mitjançant la plantació de vegetació, per permetre el pas de la fauna

• Aprofitar les obres de la nova variant per a la construcció de nous passos inferiors i per la millora dels existents

Figura 103: Pas inferior a través del carrilet a l’alçada de l’església de St. Sebastià

Figura 104: Pas inferior, a la sortida de l’aigua de la central hidroelèctrica de Bescanó a la zona del turó dels cavalls.

Figura 105: Pas inferior a l’alçada de l’actual activitat extractiva, entre el km 106 i km 107.

N-141

Bescanó

Salt

Vilablareix

Mas Llunès

Figura 102: Zones crítiques a la N-141, a Bescanó




Aiguaviva

Bescanó

Vilablareix

Fornells de la Selva

Salt

Girona

Zona 6: Central-oest (Aiguaviva )

Els elements de permeabilitat de la AP-7, al municipi d’Aiguaviva, són principalment passos de camins per sota de l’autopista a través de passos inferiors (marcs), tal i com es mostra en la fotografia. Per afavorir la connectivitat a ambdós costats de l’AP7, es proposa:

• Adequar la zona perquè els habitats presents a banda i banda del camí (conreus herbacis extensius de regadiu) presentin una continuïtat i un estat òptim abans i després del pas.

• Reduir la mida de les parcel·les i implantar un sistema de separació entre parcel·les consistent en la plantació d’arbusts. Per tal d’evitar problemes derivats de l’ombra que les plantacions puguin fer sobre el terreny i perjudiqui el creixement de les espècies, es proposa que les espècies arbòries preguin direcció N-S i les arbustives E-W.

• Restaurar la vegetació de la riera de la Torre, un element connector important al llarg del corredor d’infraestructures (AP7, A2 i el futur TGV).

Figura 89: Creuament de la AP-7 mitjançant un marc, entre el km 69 i km 70


Llegenda

XN 2000


°0 500 1.000 1.500 2.000 2.500250

Metres

Figura 88: Zona crítica al sud del Gironès



Zona 7: central (Girona – Quart) En aquesta zona, s’han anat estenent les barreres de sòl urbà, d’ús majoritàriament industrial, de manera que al llarg de la C-250 es dificulta el flux de connectivitat. Els únics elements de permeabilitat existents són diversos passos inferiors pel pas de rieres, per les quals no hi circula gairebé aigua durant bona part de l’any.

Per tal d’afavorir la connectivitat es proposa:

• Restaurar la vegetació de les rieres que circulen per sota la C-250, per tal de permetre el pas de fauna.

• Col·locació de tanques, en forma d’embut, de manera que es recondueixi als animals a l’entrada del pas.

Figura 97: Pas inferior a través de la C-65, entre A-2 i km4

Figura 98: Pas inferior a través de la C-65 entre km4 i km5

Figura 99: Pas inferior a través de la C-65 al km 5


Figura 96: Zona crítica entre Girona i Quart



Zona 8: central (Llambilles) Entre Quart i Llambilles, els elements de permeabilitat són escassos i els valors de connectivitat segons l’Índex de Connectivitat Ecològica (ICE), són baixos. Únicament existeix un pas inferior a la C-65 que permet el pas de la riera del Corb. Aquest pas però, és estret i sense marges, de manera que en certes èpoques de l’any impedeix el pas de la fauna no aquàtica.

Es proposa construir nous elements de permeabilitat a estudiar, segons les possibilitats de la infraestructura existent per tal de possibilitar el flux a través de la C-65 i/o millorar altres passos que tot i que no estiguin en la zona crítica assenyalada, però sí pròximes, puguin també afavorir el flux.



Figura 100: Zona crítica entre Quart i Llambilles

Figura 101: Pas inferior a través de la C-65 a la riera del Corb


Zona 9: sud-est (Cassà de la Selva) Entre el nucli de Cassà de la Selva i el polígon industrial de Ca n’Adrià, únicament existeix un element de permeabilitat, la Riera de Verneda. És d’importància la preservació i millora del flux de connectivitat a través d’aquest pas inferior pel fet de reduir l’impacte del creixement urbanístic de Cassà de la Selva al llarg de la C-65, principalment degut a un creixement d’ús industrial. Així doncs, per tal de facilitar el pas de al fauna es proposa:

• Restaurar la vegetació de la riera de Verneda que circula per sota la C-65, per tal de permetre el pas de fauna.


Figura 95: Pas inferior a la C-66, en el pas de la riera de Verneda


Figura 94: Zona crítica al sud de Cassà de la Selva

P.I. Can Adrià


Zona 10: sud (Llagostera) La connectivitat a l’entorn de Llagostera, es veu minvada degut en part al creixement urbanístic, com és el cas del creixement de la urbanització Mont-Rei, unida amb Llagostera a través de la GI-674, i que té com a únic element de permeabilitat el pont que permet l’encreuament de la riera de Gotarra. Així mateix, les infraestructures viàries tot i tractar-se d’infraestructures secundàries, també minven el flux de connectivitat. La riera de Gotarra, també permet l’encreuament a través de la GIV-6821. Es tracta d’una riera amb poc cabal, que pot permetre el pas dels mamífers, sempre i quan aquests passos els resultin atractius.

Es proposa:

• Restaurar la vegetació de la riera de Gotarra que travessa per sota la GI-674 i GIV -6821, per tal de permetre el pas de fauna.

• Restaurar els hàbitats presents abans i després del pas per tal que presentin una continuïtat, afavorint així la seva utilització.

C-65

GIV-6821

C-35

GI-674

Llegenda

Infraestruct. secundàries actuals


Figura 91: Zones crítiques a Llagostera


Figura 93: Creuament de la riera de Gotarra amb la GIV-6821

Figura 92: Creuament de la riera de Gotarra amb la GI-674


Zona 11: sud-est (Llagostera) Per tal d’afavorir la connectivitat entre Les Gavarres i Cadiretes en aquesta zona, es proposa:

• Condicionar els dos passos inferiors actuals pel pas de la fauna. El pas més viable per permetre el flux a través de la C-65 es troba al km 9 de la mateixa carretera, on actualment hi ha un camí que la creua i comunica la zona nord (Sureda d’en Barella) amb la zona sud (zona a l’entorn del riu Ridaura). Convé crear franges laterals cobertes de terra vegetal i amb plantacions herbàcies per tal d’afavorir el pas de petits animals.

• Conservar i mantenir la zona de vegetació existent entre els 2 sentits de circulació de la carretera per evitar que s’hi edifiqui.

• Condicionar les canalitzacions, que permeten l’encreuament de les infraestructures a través de la rieres, pel pas d’amfibis, gràcies a la col·locació de tanques, en forma d’embut, de manera que es recondueixi als animals a l’entrada del pas.

C-65

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC °

Llagostera

Llegenda

XN 2000


°0 500 1.000 1.500 2.000 2.500250

Metres

Figura 90: Zona crítica al sud-est del Gironès

D. PLA D’APLICABILITAT CC... · Figura 104: Pas inferior, a la sortida de l’aigua de la central...

Documents

Transcript of D. PLA D’APLICABILITAT CC... · Figura 104: Pas inferior, a la sortida de l’aigua de la central...