D. ACTIVITATS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL · 2017. 3. 23. · Projecte a Bòsnia i Hercegovina de...

D. ACTIVITATS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 469

2. Projecte a Bòsnia i Hercegovina de promoció de l’Ombudsman: protecció de menors maltractats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 469

2.1. Presentació oficial a Sarajevo del Protocol marc d’actuacions en casos de maltractaments als infants a Bòsnia i Hercegovina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 470

3. Establiment de l’assistència jurídica gratuïta a Sèrbia, en particular a la regió de Vojvodina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 471

3.1. Seminaris de formació i posada en marxa dels serveis d’orientació jurídica gratuïta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 472

4. Projecte conjunt amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per donar suport a l’Ombudsman de Sèrbia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473

4.1. Visita d’estudi al Síndic de l’ombudsman de Sèrbia i el seu equip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4734.2. Estada d’un expert a l’oficina de l’Ombudsman durant tres mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4744.3. Conferències a Sèrbia per divulgar la funció de l’ombudsman. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 474

5. Visita d’estudi a Barcelona d’una delegació de l’Ombudsman de Macedònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 475

6. Conferència internacional a Novi Sad (Sèrbia) sobre la independència i integritat de les institucions d’ombudsman . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 476

Informe 2008_part2.indd 467Informe 2008_part2.indd 467 8/5/09 09:54:388/5/09 09:54:38

SÍNDIC- ACTIVITATS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL - INFORME AL PARLAMENT 2008

SÍNDIC - INFORME AL PARLAMENT 2008 469

1. Introducció

Des de l’any 1999 el Síndic de Greuges de Catalunya destina part del seu personal i del seu pressupost a dur a terme projectes de cooperació internacional, atesa la voluntat de contribuir a la construcció d’una comunitat internacional més segura, justa i solidària. Aquesta contribució econòmica ha anat augmentant progressivament fins a situar-se actualment per sobre del 0,7% del seu pressupost anual. A més, dis-posa dels recursos de l’Agència Catalana de Coopera-ció al Desenvolupament (ACCD), l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i algunes organitzacions internacionals que cofinancen els seus projectes.

El Síndic de Greuges i l’ACCD col·laboren des de l’any 2005 en un projecte a Bòsnia i Hercegovina, que ha finalitzat l’any 2008 amb la presentació a Sarajevo del Protocol marc d’actuacions en casos de maltracta-ments als infants. A més, des que es va signar, el setembre de 2006, un conveni marc de col·laboració entre el Síndic i l’ACCD, s’han posat en marxa altres accions conjuntes. L’any 2008, a l’empara d’aquest conveni marc, s’ha iniciat el Projecte d’assistència jurídica gratuïta a la regió sèrbia de Vojvodina i s’ha executat un projecte de suport a l’Ombudsman de Sèrbia, institució de creació recent, en col·laboració amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

Val a dir que el projecte d’assistència jurídica gratuïta a la regió sèrbia de Vojvodina també és cofinançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Així mateix, l’any 2008 el Síndic va rebre la visita d’estudi d’una delegació de l’Ombudsman de Mace-dònia i va intervenir en una conferència a la ciutat sèrbia de Novi Sad sobre la independència i la integri-tat de les institucions d’ombudsman, organitzada per l’Ombudsman de Vojvodina.

Com a institució directora dels projectes de coope-ració, el Síndic de Greuges disposa d’un equip encarregat d’executar-los, integrat per les dues coordinadores de projectes de cooperació (la cap de Relacions Exteriors i Cooperació de la institució, Judit Salas, i una tècnica externa, Arantxa Díaz) i dues ajudants en el terreny (una a Sèrbia, Jasmina Nikolic, i l’altra, a Bòsnia i Hercegovina, Amela Vezic), ciutadanes del país en qüestió. Segons el tema que es tracti també es desplaça als Balcans el personal directiu o assessor del Síndic de Greuges o altres institucions col·laboradores. Tot seguit es detallen les activitats de cooperació dutes a terme durant l’any 2008.

2. Projecte a Bòsnia i Hercegovina de promoció de l’Ombudsman: protecció de menors maltractats

En data 14 de març de 2005 l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Síndic de Greu-ges de Catalunya van signar un conveni de col-laboració per executar un projecte de cooperació a Bòsnia i Hercegovina, cofinançat per aquestes dues institucions i titulat “Potenciació de l’Ombudsman a Bòsnia i Hercegovina com a agent impulsor de millo-res en l’àmbit de l’Administració de justícia”.

L’ONG Balkan Human Rights Network (Xarxa balcà-nica de drets humans), de caràcter regional i amb l’oficina del secretariat ubicada a Sarajevo, ha actuat de contrapart local del projecte i ha posat a disposi-ció del Síndic de Greuges una ajudant al terreny, que executa funcions administratives i de traducció, sota la supervisió de les coordinadores del projecte.

Tal com es detalla en els informes al Parlament dels anys 2005 i 2006, el projecte estableix dues accions específiques amb l’objectiu de crear vies de comuni-cació institucionalitzades i permanents entre les institucions d’ombudsman, la Fiscalia i el Poder Judi-cial de Bòsnia i Hercegovina, i també entre altres institucions vinculades a la protecció de menors mal-tractats.

L’acció 1 del projecte, que pretén afavorir la discussió i implantació de les recomanacions de l’ombudsman per part de la judicatura i la fiscalia, va culminar amb la signatura, el mes de novembre de l’any 2005, del conveni de col·laboració entre les institucions d’om-budsman de Bòsnia i Hercegovina i el Consell General de la Judicatura i la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina. L’acte de la signatura va comptar amb la participació d’una delegació del Síndic de Greuges, el Parlament de Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

L’acció 2 del projecte té com a finalitat coordinar les actuacions de totes les institucions implicades en la prevenció i la investigació de maltractaments a menors, perquè només es duguin a terme aquelles accions estrictament necessàries i s’eviti que s’agreugi la delicada situació emocional i victimització del menor. L’instrument per assolir aquesta finalitat és l’elaboració d’un protocol d’actuacions en casos de maltractaments als infants. El Síndic ha estat el pro-motor de la signatura d’aquest tipus de protocols a Catalunya.

De l’any 2006 al 2008 s’ha treballat en aquest proto-col, que finalment s’ha pogut presentar el maig de 2008 a Sarajevo. L’any 2006 es va assolir el compromís


470

institucional de suport i d’implicació en el projecte per part de les institucions competents, això és, els ministeris competents en cada entitat territorial de Bòsnia i Hercegovina (Republika Srpska i Federació de Bòsnia i Hercegovina) i en l’àmbit de l’estat, men-tre que l’any 2007 es va dedicar a la discussió i l’ela-boració del text del Protocol, per mitjà d’una visita d’estudi del grup de treball bosnià a Barcelona i una reunió de treball a la ciutat bosniana de Vlasic.

Val la pena recordar que, tal com s’explica amb detall a l’Informe al Parlament 2007, la reunió de Vlasic tenia per objectiu analitzar conjuntament les propostes de redacció del Protocol marc, elaborades per la subco-missió de redacció nomenada durant la visita d’es-tudi a Barcelona.

A Vlasic es va decidir que la redacció del text del Pro-tocol que s’havia consensuat a la reunió havia de ser completada per la subcomissió de redacció en alguns punts, d’acord amb les directrius que també s’havien acordat a Vlasic. La subcomissió va fer arribar la seva proposta a les coordinadores del projecte a final de l’any 2007.

Arribats a aquest punt, a principi de l’any 2008, les coordinadores del projecte, un cop sistematitzades les propostes de redacció rebudes per part de la sub-comissió referida anteriorment, van fer arribar la informació a tots els membres del grup de treball amb la intenció que hi fessin els seus comentaris, que es recollirien en una nova versió del text del Pro-tocol marc.

Val a dir que l’obtenció d’un text definitiu va ser un procés lent, atès que el grup de treball era nombrós però també perquè alhora es volia garantir que el Protocol marc comptés amb el suport de totes les institucions competents en la detecció, la prevenció i l’actuació en l’àmbit dels maltractaments a menors.

Finalment, al final de febrer de 2008 es va arribar a la redacció definitiva del Protocol marc d’actuacions en casos de maltractaments als infants a Bòsnia i Herce-govina.

2.1. Presentació oficial a Sarajevo del Protocol marc d’actuacions en casos de maltractaments als infants a Bòsnia i Hercegovina

Davant la dificultat de rebre, dins d’un termini raona-ble, la confirmació de tots els ministeris i les institu-cions implicades en el grup de treball, sobre la volun-tat de signar el Protocol marc, i tenint en compte el convuls panorama polític a Bòsnia i Hercegovina, es va optar per presentar el document consensuat sense fer dependre aquesta acció de l’eventual signatura del Protocol marc.

Per prendre aquesta decisió es va partir de la base que el Protocol marc d’actuació, com a instrument que no té caràcter normatiu, és aplicat gràcies a la voluntat de les institucions competents, i aquesta voluntat havia quedat manifestada amb la participa-ció en el grup de treball d’elaboració del Protocol de totes les institucions competents, les quals, després de mesos de treball, havien consensuat un text.

Així doncs, el 28 de maig de 2008, a la seu del Consell General de la Judicatura i la Fiscalia de Bòsnia i Her-cegovina, a Sarajevo, va tenir lloc l’acte de presenta-ció del Protocol marc d’actuacions en casos de mal-tractaments als infants.

Es va presentar a Sarajevo el Protocol marc d’actuacions en casos de maltractaments als infants promogut pel Síndic

L’acte tenia com a objectiu presentar als mitjans i a les institucions de Bòsnia i Hercegovina el Protocol marc i alhora divulgar-ne el text per mitjà de la dis-tribució de les publicacions editades amb aquest text.

Va presidir l’acte, en qualitat d’amfitrió, Branko Peric, president del Consell General de la Judicatura i la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina, i van intervenir com a ponents Safet Halilovic, ministre de Drets Humans i Refugiats de Bòsnia i Hercegovina, i Xavier Bonal, adjunt al síndic per a la defensa dels drets dels infants.

Les dues institucions bosnianes que van adreçar par-laments a l’audiència són d’àmbit estatal. La primera és el màxim representant del sistema judicial a Bòs-nia i Hercegovina; la segona és l’encarregada del disseny del Pla d’acció per a la infància de Bòsnia i Hercegovina.

Hi van ser presents representants de totes les instituci-ons bosnianes d’àmbit estatal i de les entitats territori-als, implicades en la matèria de protecció dels menors, que havien participat en l’elaboració del text des de l’any 2006 fins l’any 2008 amb l’impuls del Síndic de Greuges de Catalunya: ministeris de sanitat, serveis socials, interior, justícia, així com representants de la judicatura, la fiscalia i les institucions d’ombudsman.

A més, hi van assistir representants de l’advocacia, de centres de treball social i de les ONG que treballen en l’àmbit dels drets dels infants.



Pel que fa als mitjans de comunicació, la presentació va ser coberta per la televisió local (TVSA) i publici-tada a la pàgina web del Consell General de la Judica-tura i la Fiscalia de Bòsnia i Hercegovina. Així mateix, va ser difosa per tres diaris bosnians: Dnevni List, Avaz i Focus.

Tal com va indicar Xavier Bonal, adjunt al síndic per a la defensa dels drets dels infants, en l’acte de pre-sentació, la finalitat del Protocol era assegurar una coordinació eficaç entre les diverses institucions implicades i afavorir, sense minva de les garanties processals, assistencials i de protecció, que les actu-acions que es portin a terme amb l’infant siguin úni-cament aquelles estrictament necessàries per evitar la repetició de diligències que puguin afectar la seva situació emocional. Si bé el Protocol per si mateix no pot prevenir l’abús dels infants, sí que inclou tots els passos que fan possible una identificació més acu-rada dels casos d’abusos, i les mesures que han d’adoptar les diverses institucions de forma coordi-nada.

Finalment, cal destacar que l’acte va ser el marc idoni per presentar i distribuir la publicació del text del Protocol marc en bosnià, que, sens dubte, serà un document de referència en el treball del dia a dia de les institucions bosnianes competents en la protec-ció dels infants víctimes de maltractaments.

El Protocol marc s’ha publicat en bosnià. Se n’han editat exemplars en català, castellà i anglès

Amb l’objectiu de donar una àmplia difusió del con-tingut del Protocol marc elaborat per a Bòsnia i Her-cegovina, es va traduir el text al català, castellà i l’anglès i es va publicar en el mateix format que la versió original bosniana.

Això va permetre que es pogués fer arribar a institu-cions de l’àmbit espanyol, català i internacional. S’han publicat mil exemplars en bosnià, cinc-cents exemplars en anglès i dos-cents exemplars en una versió conjunta castellana i catalana.

3. Establiment de l’assistència jurídica gratuïta a Sèrbia, en particular a la regió de Vojvodina

Aquest projecte, que porta per títol “Institucionalit-zació de l’assistència jurídica gratuïta a Sèrbia i en

particular a Vojvodina” es concep com una continua-ció del projecte d’assistència jurídica gratuïta a Sèr-bia portat a terme pel Síndic de l’any 2004 al 2007 amb el cofinançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), els resultats del qual van ser explicats amb detall a l’Informe al Parlament 2007.

El projecte disposa de fons de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (l’ACCD) i de l’Agèn-cia Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (ACCD) i estableix dues línies de treball: l’establiment del servei d’orientació jurídica i el torn d’ofici a tot el territori de la província autò-noma de Vojvodina i la contribució a la instituciona-lització de l’assistència jurídica gratuïta al territori de Sèrbia per mitjà del suport al poder executiu i legis-latiu i les altres institucions competents.

Pel que fa la primera línia de treball, cal assenyalar que aquesta acció comporta un avenç respecte al projecte anterior en dos sentits: assumpció de la res-ponsabilitat de finançament del torn d’ofici per l’Ad-ministració de la província autònoma (i ja no per l’Administració municipal) i extensió dels serveis a tota la província per cobrir tot el territori.

A més, és compatible tant amb la normativa vigent actualment com amb la normativa futura, tenint en compte els termes en què esta redactada la proposta de Llei d’assistència jurídica gratuïta d’un grup de treball del Ministeri de Justícia de Sèrbia.

En aquesta acció a Vojvodina, el Síndic, juntament amb l’ACCD i l’AECID, assumeix el finançament par-cial del torn d’ofici, ja que el Consell Executiu de Vojvodina n’és cofinançador. En concret, l’AECID i l’ACCD financen a parts iguals els mil primers expedi-ents de torn d’ofici. Els mil expedients següents els finança el Consell Executiu de Vojvodina. Pel que fa al servei d’orientació jurídica, el Síndic impulsa l’establi-ment de serveis, que conviuran amb els ja existents, amb l’objectiu de cobrir suficientment el territori de Vojvodina. Aquests serveis d’orientació jurídica seran, en tot cas, finançats pels ajuntaments respectius.

El Síndic es fa càrrec de cobrir amb fons propis des-peses administratives i logístiques derivades del pro-jecte.

L’objectiu global de l’acció és demostrar que el model impulsat fins ara a diferents punts del territori de Sèrbia i extrapolat, més a tard, a Vojvodina pot funci-onar com un sistema integral aplicat a un territori supramunicipal (Vojvodina) que, a més, en aquest cas, representa un terç de la població de tot Sèrbia.

Amb la constatació que el model impulsat pel Síndic és vàlid com a sistema integral aplicat a un territori supramunicipal, s’està aconseguint demostrar, a


472

escala reduïda, que el sistema pot funcionar a tot Sèrbia.

Pel que fa a la segona línia de treball, contribució a la institucionalització al territori de Sèrbia, cal tenir en compte que el Ministeri de Justícia, juntament amb el Programa de les Nacions Unides per al desenvolu-pament (PNUD) ha dissenyat una estratègia que engloba l’aprovació final d’una llei i la realització anterior d’accions que posin a prova els diferents sistemes d’assistència jurídica proposats. Atès que el document estratègic recull la tasca duta a terme pel Síndic de Greuges en aquest àmbit, i que la proposta de llei del Ministeri de Justícia segueix el model espa-nyol, especialment pel que fa al torn d’ofici, el Síndic de Greuges pot encarregar-se de promoure el sistema que ja ha donat resultats en el terreny de Sèrbia i, alhora, assessorar les institucions competents en el disseny d’un sistema idoni per a Sèrbia.

3.1. Seminaris de formació i posada en marxa dels serveis d’orientació jurídica gratuïta

Després que el 20 de desembre de 2007 se signés a Novi Sad, capital de Vojvodina, el conveni de col-laboració entre les parts que havien d’executar el projecte, és a dir, Síndic de Greuges, Consell Executiu de Vojvodina i Col·legi d’Advocats de Vojvodina, i que un annex al conveni recollís la llista de tots els ajun-taments participants, es van preparar els seminaris de formació previstos al mateix conveni.

S’han organitzat seminaris de formació sobre assistència jurídica gratuïta a deu localitats sèrbies

Els deu seminaris previstos es van agrupar en dues fases. Els cinc primers seminaris van tenir lloc els dies 26, 27 i 28 de març a les següents localitats: Sremski Karlovci, Becej, Subotica, Odzaci i Bela Crkva. Els altres cinc seminaris restants es van fer el dia 23 de juny a Vrsac, Zenjanin i Kikinda; i el dia 24 de juny a Sombor i Novi Sad.

Les localitats es van escollir estratègicament, amb l’objectiu de cobrir en la mesura que es pogués, tot el territori de Vojvodina, per facilitar l’accés als semina-ris del nombre més elevat d’assistents possible, ja fossin advocats o representants municipals, de tots els ajuntaments de Vojvodina interessats en l’establi-ment de serveis d’orientació jurídica.

Els ajuntaments de Vojvodina interessats en l’establi-ment de serveis d’orientació jurídica són els inclosos en l’annex 2 del conveni de col·laboració signat el 20 de desembre de 2007, gairebé una vintena d’ajuntaments.

En tots els seminaris es va analitzar amb detall el funcionament del servei d’orientació jurídica i del torn d’ofici, tot i que en els seminaris organitzats al març es va posar l’accent en el funcionament del servei d’orientació jurídica amb vista a la propera obertura dels serveis als diversos ajuntaments. En canvi, en els seminaris organitzats el juny, l’atenció es va centrar en l’organització del torn d’ofici, ja que en la majoria d’ajuntaments ja s’havia posat en marxa el servei d’orientació jurídica.

Els seminaris van ser impartits per Biljana Bjeletic, responsable del projecte del Col·legi d’Advocats de Vojvodina i membre de la Junta Directiva del Col·legi d’Advocats de Sèrbia, i Arantxa Díaz, cocoordinadora del projecte. També van comptar amb la participació de Jasmina Nikolic, col·laboradora en el terreny del Síndic de Greuges.

Les circumstàncies polítiques que va viure Sèrbia, i especialment Vojvodina, de gener a setembre de 2008 van comportar que els serveis d’orientació jurídica no es poguessin obrir immediatament després dels seminaris de formació.

Cal fer referència bàsicament a les eleccions presi-dencials de gener i febrer, les eleccions locals i parla-mentàries de maig (aquestes últimes es van celebrar anticipadament, coincidint amb les locals, arran del trencament, el 8 de març, de la coalició que gover-nava Sèrbia, fet que va comportar la dissolució del Parlament) i les eleccions parlamentàries de Vojvo-dina, celebrades també el maig. Tampoc no va ajudar a l’estabilitat política de Sèrbia la declaració unilate-ral d’independència de Kosovo del 18 de febrer.

Les precampanyes electorals, les rondes de votacions oficials i les rondes excepcionals motivades per irre-gularitats, i també les negociacions postelectorals, agreujades novament pel trencament de coalicions en l’àmbit estatal, van tenir un impacte negatiu en els governs municipals, administració clau en el pro-jecte d’assistència jurídica gratuïta.

La inestabilitat política viscuda en l’àmbit dels ajun-taments i també dels òrgans de govern de Vojvodina (on no es va poder constituir el Parlament i, per extensió el Consell Executiu, fins al juliol) va fer que els serveis d’orientació jurídica comencessin a funci-onar amb retard respecte a les previsions inicials. Així, d’abril a octubre s’ha posat en marxa el servei d’orientació jurídica en tretze ajuntaments.

En data 24 de juny, el Consell Executiu de Vojvodina, el Col·legi d’Advocats de Vojvodina i els ajuntaments



que presten el servei d’orientació jurídica van signar un conveni de col·laboració en el qual es regulen les contraprestacions entre les parts signants.

S’ha posat en marxa el servei d’orientació jurídica a tretze ajuntaments de Vojvodina

El mes de novembre, les coordinadores del projecte van desplaçar-se novament a Vojvodina. En una reu-nió de seguiment dels serveis d’orientació jurídica mantinguda amb els representants de l’Ajuntament i el Col·legi d’Advocats de Vojvodina de tots els ajunta-ments que havien establert els serveis, va quedar palès que els serveis funcionaven de manera satis-factòria.

Cal destacar que la distribució geogràfica dels serveis d’orientació jurídica oberts a Vojvodina permet afir-mar que tots els ciutadans de la regió tenen a la seva disposició, o si s’escau després d’un breu desplaça-ment des de la seva localitat, uns serveis que donen assessorament jurídic gratuït, el qual es presta a par-tir d’un model homogeni que garanteix la qualitat i l’eficàcia de la prestació.

El mateix mes de novembre les coordinadores del projecte també es van reunir amb representants del nou govern de Vojvodina i del Parlament i amb els tècnics responsables de l’organització del torn d’ofici, amb vista a la posada en marxa d’aquest servei el primer trimestre de l’any 2009.

4. Projecte conjunt amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per donar suport a l’Ombudsman de Sèrbia

En data 28 de setembre de 2007, el Síndic i la Missió de l’OSCE a Sèrbia van signar un memoràndum d’en-tesa per mitjà del qual es comprometien a portar a terme activitats de suport a l’Ombudsman de Sèrbia, institució creada recentment.

L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupa-ment (ACCD) va aportar els fons necessaris perquè el Síndic pogués participar en el projecte, el qual va ser cofinançat per la mateixa OSCE.

L’objectiu del projecte era donar suport al procés d’establiment de la institució de l’Ombudsman a Sèr-bia, i un cop establerta, reforçar-ne la independència,

credibilitat i eficàcia, per mitjà de l’assessorament expert, visites d’estudi, assessors a la institució i una sèrie de conferències.

El setembre de l’any 2005 va entrar en vigor la Llei de l’Ombudsman de Sèrbia, després que fos aprovada pel Parlament de Sèrbia, fet que va culminar un llarg procés de discussió i d’elaboració, durant el qual l’OSCE i el Síndic hi havien fet contribucions.

Malgrat tot, l’ombudsman de Sèrbia no va ser nome-nat fins a mitjan 2007 i va prendre possessió el 31 de juliol d’aquell mateix any. La seva oficina, en una seu provisional, no va començar a ser operativa fins al final del 2007. Així doncs, les diverses activitats pre-vistes en el projecte s’han dut a terme durant l’any 2008.

El Síndic ha estat el primer ombudsman, en l’àmbit internacional, a oferir un suport integral a la institució homòloga sèrbia

Cal destacar que amb aquest projecte conjunt amb la Missió de l’OSCE a Sèrbia el Síndic ha estat la primera institució d’ombudsman, en l’àmbit internacional, a oferir un suport integral a la institució homòloga sèrbia, incloent-hi l’estada d’un expert desplaçat a Sèrbia durant un trimestre.

4.1. Visita d’estudi al Síndic de l’ombudsman de Sèrbia i el seu equip

Del 20 al 25 de maig una delegació de l’Ombudsman de Sèrbia i el seu equip va visitar el Síndic de Greuges amb l’objectiu de conèixer de primera mà l’estruc-tura i el funcionament del Síndic, la interacció amb el Parlament i la col·laboració del Síndic amb altres ins-titucions d’ombudsman.

La delegació estava integrada pel titular de la institu-ció sèrbia, Sasa Jankovic, els tres candidats a adjunts (formalment van ser nomenats mesos més tard), dos directors, dos assessors, un tècnic de Secretaria General i la responsable de cooperació internacional. Així mateix, completaven la delegació dos represen-tants del Departament de Drets Humans de la Missió de l’OSCE a Sèrbia.

Totes les sessions de treball van tenir lloc a la seu del Síndic, on la delegació va ser rebuda per Rafael Ribó, i es va fer servir la traducció consecutiva al serbi.


474

L’adjunta al síndic, Laura Díez, va exposar el marc legal i les competències de la institució, i en una altra sessió, els circuits interns i les relacions amb l’Admi-nistració. Ignasi Garcia, director de Seguretat Pública i Relacions Socials, va fer una intervenció sobre les àrees de justícia i presons. Matias Vives, director d’Ordenació del Territori i Relacions Locals, va expli-car el Servei d’Atenció a les Persones (SAP) i els des-plaçaments de l’oficina del Síndic al territori. Fina Brunet, directora de Comunicació i Gabinet del Sín-dic, va explicar la política de comunicació i publicitat del Síndic. Pilar Figueras, secretària general, va expo-sar l’organització interna de la institució i la gestió econòmica i de personal. Xavier Bonal, adjunt al sín-dic per a la defensa dels drets dels infants, va presen-tar a la delegació totes les matèries que es tracten a l’àrea d’infància, així com les fórmules per fer més accessible la institució als infants. Maria Jesús Larios, directora d’Afers Socials i Relacions amb el Parla-ment, va tractar el tema dels informes anuals i monogràfics. Finalment, l’assessora Àngels Gayoso va resoldre els dubtes de la delegació sobre l’àrea de salut i serveis socials.

D’altra banda, a més de visitar el Parlament de Cata-lunya i ser rebuda pel president, la delegació va tenir l’oportunitat d’assistir a la jornada de treball amb els síndics locals, organitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya. Val a dir que es va lliurar a la delegació una gran quantitat de materials (fullets, monografies, informes anuals, carta de serveis, etc.) en anglès.

4.2. Estada d’un expert a l’oficina de l’Ombudsman durant tres mesos

Del 8 d’abril al 4 de juliol, Laura Díez, adjunta al sín-dic, va estar estudiant i assessorant in situ la institu-ció de l’Ombudsman de Sèrbia, atès que el síndic li va encarregar que assumís les tasques atribuïdes a l’ex-pert internacional que, en el marc d’aquest projecte, havia d’assessorar la nova institució sèrbia durant una estada de mitjà termini a Sèrbia.

La missió principal de l’adjunta al síndic era l’elabo-ració d’un informe detallat sobre els diferents aspec-tes relatius al funcionament de la institució de l’Om-budsman amb l’objectiu de formular propostes que orientessin l’actuació de la institució creada recent-ment i en milloressin l’eficàcia, com a resultat d’una anàlisi exhaustiva de la normativa que regula la ins-titució i les institucions constitucionals del país, i també de la tasca desenvolupada per l’Ombudsman des de la seva creació.

L’estudi del treball desenvolupat per l’Ombudsman es va fer amb l’anàlisi de l’informe anual correspo-nent a l’any 2007 i de les entrevistes fetes al titular i a bona part del seu equip, a més de l’assistència a actes en què l’ombudsman participava.

A partir d’aquesta metodologia, l’informe reflecteix els punts forts i els punts febles de la institució sèrbia i apunta un seguit de recomanacions per millorar i fer més efectiva la tasca de la institució.

L’adjunta al síndic es va desplaçar a Sèrbia durant tres mesos per assessorar l’oficina de l’Ombudsman de Sèrbia

Els aspectes abordats a l’informe van ser els següents: creació de la institució i normativa reguladora; funci-ons principals (defensa de drets i control de l’Admi-nistració); funcions accessòries (promoció normativa i informació), estructura organitzativa, recursos i cir-cuits interns; àmbit competencial i relacions amb altres ombudsman serbis i institucions de defensa dels drets; relacions amb l’Administració i el Parla-ment; queixes i actuacions d’ofici tramitades; publi-citat i projecció pública i internacional.

Cal remarcar que ja s’han començat a posar en pràctica alguns dels suggeriments inclosos en aquest estudi.

D’altra banda, cal destacar que Laura Díez va partici-par com a ponent en tres de les conferències organit-zades en el marc d’aquest projecte i que s’expliquen a l’apartat següent.

4.3. Conferències a Sèrbia per divulgar la funció de l’ombudsman

En total, es van organitzar quatre conferències. Els temes de les conferències van ser elegits per l’Om-budsman de Sèrbia, amb l’assessorament del Síndic de Greuges i l’OSCE.

La primera conferència va tenir lloc a Belgrad el dia 22 de febrer i es va dedicar a la defensa dels drets dels ciutadans per part de l’Ombudsman, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.

En representació del Síndic, van participar-hi Laura Díez, adjunta al síndic, i Arantxa Díaz, cocoordina-dora del projecte. La primera va fer una intervenció sobre la defensa dels drets.

Entre els més de vuitanta participants hi havia repre-sentants del més alt nivell institucional i judicial de la República de Sèrbia.

La ponència de Laura Díez va girar entorn de dos eixos: el contingut de la tasca de defensa de l’Om-



budsman segons els dos models existents (nòrdic i ibèric) i les condicions necessàries per desenvolupar la funció de defensa dels drets de forma adient.

La segona conferència es va organitzar també a la capital sèrbia el 30 de maig. En aquella ocasió, el tema tractat va ser els mecanismes per assolir i garantir la protecció dels drets dels infants a la Repú-blica de Sèrbia i hi va participar Xavier Bonal, adjunt per la defensa dels drets dels infants.

Es van exposar i debatre tres temes: els reptes de les institucions nacionals en la defensa dels drets dels infants i l’experiència de Sèrbia en aquest àmbit; l’experiència dels països europeus a l’hora d’afrontar els reptes esmentats anteriorment; problemàtiques en la protecció dels drets dels infants a Sèrbia.

Els participants i els assistents a la conferència eren bàsicament representants d’institucions d’ombuds-man, de les ONG dedicades a la defensa dels drets dels infants i representants de l’Administració de l’àmbit dels serveis socials i de la infància.

Xavier Bonal, en qualitat d’adjunt al síndic per a la defensa dels drets dels infants, va explicar el model del Síndic de Greuges com a institució independent de defensa dels drets dels infants i també va donar informació sobre les institucions que pertanyien a l’European Network of Ombudspersons for Children (ENOC), la Xarxa europea dels ombudsman per als infants, de la qual era el president en aquell moment.

Els dies 26 i 27 de juny va tenir lloc a la ciutat sèrbia de Kanjiza la tercera conferència, que va adoptar el format de taula rodona. L’objectiu de la taula rodona era intercanviar punts de vista entre les institucions d’ombudsman de Sèrbia amb la finalitat d’enfortir la protecció dels drets humans en el territori dels ens d’autogovern locals i enfortir el procés d’establiment d’ombudsman locals a Sèrbia per crear un nivell equivalent de protecció per a tots els ciutadans.

Actualment, a més de l’Ombudsman de Sèrbia i de l’Ombudsman de la província autònoma de Vojvo-dina, hi ha institucions d’ombudsman en deu muni-cipis. Tenint en compte que la Llei sobre organització territorial de Sèrbia ha introduït una nova divisió en unitats, que inclou 150 municipis, 23 ciutats i Belgrad, com a capital, el nombre d’ombudsman en l’àmbit local és encara baix i és probable que se n’estableixin més. En aquest context, és necessari establir meca-nismes de cooperació entre les diferents institucions d’ombudsman.

La taula rodona, en la qual van participar represen-tants de totes les institucions d’ombudsman sèrbies, es va dividir en dues parts. La primera part es va cen-trar en l’exposició de la posició dels ombudsman

locals en el sistema de protecció dels drets humans a Catalunya i Vojvodina, i l’exposició de models de dret comparat de cooperació entre les institucions d’om-budsman d’àmbit central i local. En la segona part, mitjançant l’intercanvi d’experiències i d’idees, els ombudsman van concretar suggeriments d’esmena a la Llei sobre autogovern local, aprovada l’any 2007.

En la primera part de la taula rodona, Laura Díez, adjunta al síndic, va fer una intervenció sobre l’expe-riència del Síndic de Greuges en la col·laboració amb els ombudsman locals de Catalunya.

L’última conferència va tenir lloc els dies 26 i 27 de setembre a la ciutat sèrbia de Kosmaj i va portar per títol “Protecció dels drets individuals i col·lectius de les minories nacionals i supervisió de la seva implan-tació”.

Van prendre-hi part seixanta-cinc participants, entre els quals destaquen representants dels consells de minories nacionals, els ombudsman o els seus adjunts d’Hongria, Croàcia, Macedònia i Montenegro, jutges de tribunals constitucionals, representants de les ONG de Sèrbia i de la regió, i també representants dels minis-teris implicats i d’organitzacions internacionals.

Laura Díez, adjunta al síndic, va intervenir en la inau-guració de la conferència, juntament amb els caps de missió de l’OSCE i la Comissió Europea a Sèrbia, els ministres d’Administració Pública i d’Educació de Sèrbia, el secretari provincial de minories nacionals de Vojvodina i l’Ombudsman de Sèrbia.

La conferència es va estructurar en tres parts: la implantació dels drets de les minories nacionals i els mecanismes de supervisió; el paper de l’Ombudsman en el sistema de protecció i millora dels drets de les minories; i la protecció judicial dels drets col·lectius de les minories nacionals.

La participació de representants d’altres països de la regió que comparteixen problemàtiques similars va possibilitar abordar la temàtica des d’una perspec-tiva regional.

Així mateix, es van identificar i debatre els proble-mes que sorgeixen a Sèrbia pel que fa a la implanta-ció dels drets de les minories nacionals, tot posant en evidència que el reconeixement normatiu d’aquests drets no és suficient per garantir-ne l’aplicació.

5. Visita d’estudi a Barcelona d’una delegació de l’Ombudsman de Macedònia

La col·laboració del Síndic amb l’Ombudsman de Macedònia, i també amb jutges i fiscals d’aquell país, es va iniciar l’any 2002.


476

Més tard, l’any 2006, el Síndic, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupa-ment, va coorganitzar amb l’Ombudsman de Mace-dònia i el de Grècia un seminari a Ohrid (Macedònia) sobre el paper de l’ombudsman com a mediador en el procediment administratiu.

El dia 8 de gener d’enguany, l’ombudsman de Mace-dònia, Ixhet Memeti, i la seva assessora, Uranija Pirovska, van fer una sessió de treball al Síndic. La visita a Barcelona es va produir a iniciativa de l’ho-mòleg del Síndic a Aragó, el Justicia de Aragón, que havia convidat l’ombudsman de Macedònia a visitar la seva oficina i, conscient dels vincles del Síndic amb les institucions de l’antiga Iugoslàvia, es va posar en contacte amb el Síndic per oferir la possibilitat que l’Ombudsman de Macedònia visités també aquesta institució.

Durant la visita de la delegació macedònia es van tractar diversos temes d’interès comú.

En primer lloc, el síndic i l’adjunta Laura Díez van explicar la naturalesa i les competències de la insti-tució. Per la seva banda, Ixhet Memeti va fer el mateix en relació amb la institució que dirigeix.

Tot seguit, el síndic i la directora d’Afers Socials i Relacions amb el Parlament, Maria Jesús Larios, van abordar el tema de la col·laboració amb les adminis-tracions, i de com emetre resolucions efectives i influir en el canvi de criteri de l’Administració.

Finalment, el director de Seguretat Pública i Relaci-ons Socials, Ignasi Garcia, i les assessores Mar Alde-ano i Maria Trias van exposar les actuacions relatives als casos de discriminació per motius lingüístics, de gènere i religiosos.

Les sessions de treball van servir per intercanviar impressions sobre les problemàtiques plantejades en les àrees esmentades i també sobre les propostes relatives al Protocol facultatiu a la Convenció de les

Nacions Unides contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants pel que fa als mecanismes de supervisió que s’hi estableixen.

6. Conferència internacional a Novi Sad (Sèrbia) sobre la independència i integritat de les institucions d’ombudsman

Els dies 6 i 7 de novembre, l’Ombudsman de Vojvo-dina, amb el suport del Consell d’Europa i la Missió de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) a Sèrbia, va organitzar a la capital de la província autònoma de Vojvodina, Novi Sad, una conferència internacional sobre la independència i la integritat de les institucions d’ombudsman.

El Síndic de Greuges col·labora regularment amb el Parlament i l’Ombudsman de Vojvodina. De fet, dele-gacions de totes dues institucions han visitat Catalu-nya, tal com s’ha exposat en informes anuals al Par-lament.

L’objectiu de la conferència era tractar l’estructura i la configuració normativa de les institucions d’om-budsman per mitjà de l’anàlisi d’aspectes com la creació de la institució, el procés d’elecció del titular, la independència institucional, la confecció i l’apro-vació del pressupost, la responsabilitat, la rendició de comptes i la transparència d’aquestes institucions.

L’ombudsman de Vojvodina, Petar Teofilovic, va con-vidar un representant del Síndic de Greuges a parti-cipar com a ponent en aquesta conferència interna-cional per presentar una ponència sobre l’elaboració i els mecanismes d’execució del pressupost.

Laura Díez, adjunta al síndic, va ser l’encarregada d’exposar l’experiència del Síndic en aquest àmbit i les condicions que garanteixen la independència de l’autonomia pressupostària de les institucions d’om-budsman.


Síndic de Greuges de CatalunyaPasseig de Lluís Companys, 708003 BarcelonaT 93 301 80 75 F 93 301 39 [email protected] www.sindic.cat

D. ACTIVITATS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL · 2017. 3. 23. · Projecte a Bòsnia i Hercegovina de...

Documents

Transcript of D. ACTIVITATS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL · 2017. 3. 23. · Projecte a Bòsnia i Hercegovina de...