ANY XV. NÚMERO 345 15 D'AGOST DE 1996 anys Ileials a MallorcaPREU: 200 PTS

de Mallorca 05#ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINS

Són els empleats del Restaurant Siroco. a Portocristo. Despatxen lesmariscades ¡les graellades de peix fresc. El rap amb salsa d'ametla és l'es-pecialitat de la casa. Es menja per unes 4.000 pessetes de mitjana.

ndel1 M 1=IP 4:72/ ACIP., _

S VJ IVI A 112 111

2 Foc i Fum3 L'espera republicà4 L'antifranquisne6 Els jueus als PP.CC.8 Mahatma Gandhi

10 La pua del feixisme14 Cuina de na Tonina14 Catalunya Nord18 Gloses19 Es Gall20 Comité de Defensa

1,)2,de Mallorca

La familia Gorton. de Manchester, fa sis anys que obriren el restaurantFowlty Towers, a s'Illot. Despatxen menjars i copes angleses.

En Pep Noguera és l'amo del Restaurant S'Espinagar. Aquest restaurant.ubicat dins una petita vall envoltada de pujols, está dins un dels millors jar-dins amb aus exòtiques de Mallorca. El trobareu a la carretera que va de

Especial dedicat al

terme de Nuitittw.

Si vos ha agradat,

telefonau al 265005

i el vos enviarem

cada quinze dies.

La història está plena de banyes reals: no són imaginàries i els han posat(i duit) les testes coronades.

S S I

a les illes Balears i a Iì restadels PaYsos Catalans

Vine als sopars tertúlia delLobby per la independencia

Tots els divendres de julio! i.d'agost

Restaurant Es Cós de Sineua les 21 hores

NOTA: Com a conseqüència del rebombo-ri causat per les columnes Han dit..., Debona font, Sabíeu qué...?, Forasterades,Pugen i Davallen, i davant possiblesdemandes judicials, d'ara endavant esresponsabilitzen d' aquestes seccionsJosep Palou i Jaume Sastre.

15 D'AGOST DE 1996 11:113tell de Mallorca

• Ens ho contava l'altre dia pertelèfon un amable comunicant:"Vaig anar a obrir una llibretad'estalvis a la Banca Jover, queestá a un carrer devora la plaça desa Bassa, a Manacor, i davant lameya agradable sorpresa va estarescrita en català —sense els bilin-güismes emprenyosos en quéestan escrites a altres entitats— iamb uns interessos molt bons."Nosaltres ho publicam, i recoma-nam aquest banc, que ens dónaconfiança perquè, a més de parlarcom nosaltres, hi escriu.

• Ens agrada en Bobby Robson,nou entrenador del Barça, per-qué no parla mai en foraster —eltradueixen al català i prou—;estam contents perquè no hau-rem de sentir més el forasterinfecte d'en Cruyff ni el forasterbleda del seu fill. Que se'n vaginben Iluny a xerrar, així no elshaurem de sentir.

• Un dels noms tradicionals queels espanyolassos donen als cata-lans a l'Altiplà és el de catalinos.La cosa no sembla, d'entrada, pit-jor que el norú de polacos. Però,el que no saben els catalans, ésque un dels populars noms quetenen a l'Altiplà per referir-se a lamerda és catalina. O sia, aquítenim una mostra més del racismeanticatalá de la plebs castellana.

• Una gent que ha infectat amb laseva llengua les terres de Galícia,d'Euskadi, dels Països Catalans,

del Nord d'Àfrica, de mig Amé-rica del Sud i América Central ide les Filipines.

• Convé que compreu alguns delllibres dels nostres amics JosepTravesset i Anna Rosselló, queanunciam en aquest mateix periò-dic. Us adonareu que els espa-nyols —i ara els seus renéts— roba-ren i roben tota la terra, les cases,tot allò que tenien els americansque vivien (uns vuitanta milions)abans de l'arribada d'en CristòfolColom. Que, a més de robar-lostot quan tenien, els esclavitzaren(els esclavitzen avui) i fan tot elpossible per eliminar els seuscostums i les seves llengües.Convé que Ilegim aquests llibresper saber com les gasten aquestesgents que parlen castellà.

• Jo, Ricard Colom, natural i veíde Castelló de la Plana, tambédesafiï el senyor Ansón per si emvol dur als tribunals, la qual cosafos honorar-me, i afirm: queactua con un racista anticatalásense cor, com un pedant esbirrode l'oligarquia inquisitorial, comun sistemàtic expert del periodis-me groc més manipulador, ambvomitives tècniques de propagan-da nazi que deu haver après deldoctor Goebbels, i que el seuABC és un brut pamflet ranci de[Espanya més negra i tardofran-quista, de la cacera de bruixespatológica i de la intolerànciamés histérica i maliciosa, cosaque no sorprèn en un diari que tan

La reina Isabel II -aqui retratadaper José Roma- fou una auténtica"menjahomes". Encara que la seva"afecció" estava ben justificada: lavirilitat del seu espòs, Francisco deAsís, deixava molt a desitjar.

furiosament propagà el racismeanticatalá durant l'etapa nazifa-langina, com es pot comprovar enqualsevol hemeroteca.

• Quasi tots els reis d'Espanyahan tingut amistançades. Una deles més conegudes fou Maria dePadilla, amb qui es va casar el reiPedro I el Cruel (per juramentsecret) abans de fer-ho oficial-ment arnb dona Blanca de Borbó.I com que amb dues no en teniaprou, es va enamorar' de donaJuana de Castro i es va casar ambella després d'anul.lar el matri-moni amb na Blanca.

Diuen que el monarca méscoronat amb banyes fou CariesIV, encara que sempre va confiaren la virtut de la seva esposa,María Luisa de Parma. ManuelGodoy fou el seu amistançat mésfamós. Es contava que en Godoyli va pegar una galtada en presèn-cia de Carlos IV, qui només vaadvertir un renou que va atribuira un llibre que havia caigut.

Isabel II es va casar amb el

seu cosí Francisco de Asís el 10d'octubre de 1846, qui es va pre-sentar la nit de noces amb mésrandes que la núvia. Marañonassegurava que el rei orinava d'a-cotat a causa del seu hipogenita-lisme. Mentre la cort discutia apropòsit d'aquest assumpte tanespinós, la reina Isabel anava adinar a Lhardy amb en Serrano"el general bonito". Després fouel tinent Puig Moltó, de qui esdigué que era el pare d'AlfonsoXII, més tard el duc de Bedmar,el músic Emilio Arrieta, el minis-tre Carlos Marfori... una llista in-acabable.

• Tant el Canal 9 de València cornel Canal 4 de Mallorca són duestelevisions impresentables i "vil-lingües", pròpies per a masoquis-tes. Més castellanes que catala-nes, la majoria de programes sónen espanyol, i quan el programaés en català, ho fan en el gonellamés degradat que troben. Elslocutors, a la més mínima, es pas-sen al castellà en una mostraabjecta d'esclavatge lingüístic.Connectau-les i ho comprovareu.

• De la revista Ressò de Camposcopiam: "Vos recomanam: Perescoltar, Catalunya Ràdio i Cata-lunya Música. Per veure, TV3 iCanal 33. Per llegir, Diari deBalears i L'Estel de Mallorca.Per aprendre de memòria, La Ba-languera. Ara i sempre PP!(pagau puntualment!). Vos reco-manam que separen el paper i elvidre de les bosses de fems i hodugueu als contenidors adequats,tots hi sortirem guanyant."

• De la revista Montaura deMancor de la Vall copiam:"Degut a- la posada en funciona-ment de la incineradora, el costdels fems de l'Ajuntament pas-sarà de 1.300.000 ptes anuals a3.600.000 ptes, degut a qué hau-

rem de pagar 5.800 ptes per tonade fems a la incineradora, per tantel cost será gairebé el doble queara. Segons notícies que tenim, elnostre poble pagará aquestaquantitat pel mes de setembre-octubre. És per això que vosvolem informar que intentaremfer tot lo possible perquè els ciu-tadans no els hi costi doblers,però per això ens heu d'ajudar unpoc tots. Vos demanareu, quépodem fer per col-laborar?molt senzill. Durant aquestsmesos repartirem contenidors perdiversos punts del poble per larecollida selectiva de vidre ipaper, per tant, si els emprau, elpes dels fems que arribi a la inci-neradora procedent del nostrepoble es veurá reduït considera-blement i tal vegada no importa-ria augmentar la taxa per recolli-da de fems. Si no coblaborau, ensveurem obligats a augmentar lataxa en quasibé el doble del quepagau ara. El vostre batle,Bernardí Coll."

• Nosaltres hi afegim: si teniu uncorral, feis un clot i posau-hi cadadia tot allò que es pot podrir. Alcap de mig any, tindreu un com-post molt bo que podreu posar alsvostres arbres i ramellers que decada dia aniran més esponerosos.I la incineradora, que la paguinels ciutadans de les grans ciutats iels hotelers que produeixen moltade brutor. La gent dels pobles idels lloguerets con ses Cadenesde s'Arenal, només hem de tirarals contenidors el paper, el vidre iels metalls.

• De la revista Montaura deMancor copiam: "Si deixes defumar, minorará la teva salut iaugmentarà la teva esperança devida. Fumar durant l'embaràs ésperjudicial per a la salut de lamare o la del fill. Protegiu elsnins del fum del tabac. Si fumesno ho facis davant els nins. Elsnins imiten el comportament delsmajors. No els facilitis l'aprenen-tatge del consum del tabac.Evitau fumar en llocs públics. Elconsum del tabac és una de lesprincipals causes de mort que espot evitar. Si vols, pots deixar defumar. Margalida Pocoví."

• La família Bonet tenia l'estanci l'únic telèfon de Portocristol'any 1936. Els soldats del capitaBayo es fumaren tot el tabac quetrobaren i els intuvingueren eltelèfon, però no el., 'ltractaren

gens ni mica, t-ns COn a l'altredia un fill seu.

• Es Puput de Cresta Molla ésmort. Fa mesos que no piula. Esven que ja no hi ha cap editor quevulgui perdre més doblersdonant-li la direcció de les sevespublicacions.

Foc i FumMATEU JOAN I FLORIT

HAN DITHAN DIT

HAN DI1-40 HAN DIT

Víctor Muñoz: Tenc més devint futbolistes amb qualitatper ser a l'equip inicial, per?)he de decidir i qui no acceptique pot jugar o no ja pot cer-car-se equip.

Antònia Toledo, tavernera delCafé Nou d'Andratx: Per durun café has de fer una micade psicòleg. Segons veig en-trar el client per la porta jo jasé si está de bon humor o estápreocupat, i d'acord ambaixò un actua d'una manerao d'una altra. Dins un cafèhas de tenir el secret de con-fessió com els capellans.

AIGUA POTABLEA DOMICILI

Als termes de Ciutat,Marratxí i Llucmajor

Telèfon 742768

TOT LLIBRESDe Mallorca, S.L.

Caty Carden

c/ Sant Cristòfol, 28S'ARENAL Tel. 44 29 38

reo'filmació PC Mac

Barrera, 54 • Tel. (971) 73 26 5107014 Palma de Mallorca

Via Portugal, 12 • Tel. 55 50 52Avda. des Torrent, 30 • Tel. 55 56 73

MANACOR

CanyamelMoblesi complements

Faust Morell, 10 • Tel. 46 57 3307005 Ciutat de Mallorca

PERSIANES SALASpersianes de plàstic i alumini

portes plegadisses • venecianescortines de fantasiaFusteria d'alumini

c/ Francesc Martí Mora, 41Telèfon 45 48 66 07011 Palma

RESTAURANTPIZZERIA

c/ Isabel Garau, 47Tel. 85 02 64 • Fax 85 04 5307458 Can Picafort (Mallorca)

1 9=11 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1996 3

U nes qüestions prèvies.A) El títol dels articleshauria pogut ésser

"Quins són els nostres aliats".D'això és del que es tracta:quina és la gent, quins són elspaïsos que han de donar suportal procés d'independència deCatalunya. No és el cas, doncs,que aquí fem un pur exercici derevisió de la Història. Per anosaltres catalans és imprescindi-ble saber quina és l'estratègiaideológica de les Potències quetenen com a objectiu la desinte-gració de Catalunya. La històriaque ens amaguen sobre la forma-ció dels Estats Units d'Amèricava dins l'objectiu central d'afe-blir-nos ideològicament. I B) Elconcepte d'"univers hispà",concepte que utilitzo de cadavegada més, no és una simple eti-queta de valoració intel.lectual.Pel contrari, són constants elscasos concrets que manifestenaquest univers. És un caramullde fets concrets el que demostrai confirma l'existència d'aquestunivers. Bé, són experiències ennegatiu; vull dir que fan pressu-posar l'existència d'una volun-tat maliciosa d'amagar conei-xements. Vegeu-ne un exemplenotable que vaig viure fa duessetmanes, i que és a l'abast dequalsevol persona interessada.Interessat per saber quina infor-mació oferien les bibliotequespúbliques sobre la Reforma pro-testant, vaig poder comprovarquina era l'oferta de la BibliotecaMunicipal de Ciutat: obres d'EnMartí Luter, O; obres d'EnJoan Calví, O. L'univers hispàera més tancat del que em pen-saya. (He de dir que jo ja haviacomprovat que la biblioteca del'Institut no disposava de cap lli-bre d'aquests autors. Pensava quepodria ésser conseqüència de

l'acció purificadora de mossènBartomeu Bosch i Sansó, eterndirector de l'Institut i comandanten cap del Tribunal de Depu-ració de Mallorca.) Però les me-ves sorpreses no havien acabat:vaig anar a una de les llibreriesmés potents de Ciutat i faig fer lamateixa comprovació. La pantallade l'ordinador de la llibreria —quemostrava els enormes llistats dellibres del fons de les diverses edi-torials hispanes— mostrava lamisèria d'aquests univers: obresd'En Martí Luter, 0; obres d'EnJoan Calví, O. A un momentdonat, la pantalla de l'ordinadorobria pas a l'esperança; apareixiaun llistat de títols de !libres queresponia a Calvino; per() fou unaalegria de conill. Aquell Calvinono era el que cervava; corresponiaa N'Italo Calvino, el novel.listaitalià. Definitivament,. obresd'En Joan Calví, O. Per suposat,el resultat donava 0, indistinta-ment en castellà o en català.

Fets aquests aclariments, pasa fer unes consideracions sobre eltema que ens ocupa: la formacióde la nació nord-americana i lesarrels del seu republicanisme.

la. La Declaració deis Dretsde l'Home feta pels francesosera inspirada en la nord-ameri-cana. Es pot discutir el major omenor grau d'originalitat de laDeclaració francesa, però allò queens ha d'interessar, pens, és distin-gir el procés originad d'una i del'altra, i, sobretot, constatar ladivergència deis processos histò-ries d'ambdues repúbliques.

2a. A partir de l'any 1620,aquells homes i dones que emi-graven a les terres de NovaAnglaterra imbuïts d'esperit reli-giós calvinista ho feien emparant-se en el dret a emigrar per motiude dissidència religiosa. La situa-ció era així de simple i dura: per

motiu de la fe, les minories dissi-dents havien d'acceptar externa-ment el credo de la majoria, del'Església de l'Estat, pea) teniendret a emigrar per motiu de fe.Aquells collectius puritans, d'a-cord amb la llei británica, tenienl'autorització expressa per aconstituir comunitats puritanes aterres de Nova Anglaterra.

3a. De la manera que hoexpliquen els historiadors de l'u-nivers anglès, per la voluntatd'aquells beats puritans, calvinis-tes, la Humanitat recobrava elsseus drets i s'establien els prin-cipis sòlids de les llibertats realsamb la garantia d'una Consti-tució feta entre iguals. Repro-duesc aquí un fragment del céle-bre contracte que juraren els emi-grants del Mayflower dins el vai-xell, abans de desembarcar: "Ennom de Déu, amén. Nosaltres...per la present convenim i dis-posem mutualment i solemneen presència de Déu... En virtutd'això, promulgarem, establi-rem i formarem lleis, Ordenan-ces, Constitucions i Càrrecsjusts i equitatius, de temps entemps, segons convingui per ala bona marxa de la coló-nia...,11 de novembre de 1620."

4a. Aquella primera colòniacalvinista no es limitava a fer unabella declaració de principisdemocràtics. Amb el Mayflowers'iniciava una apassionant sin-gladura la qual havia d'afectaral procés de la Història univer-sal. L'Assemblea nacional fran-cesa, a l'any 1789, va promulgaruna Declaració i una Constitució.Sovint es comparen els textosamericans amb els francesos, ise'n fan análisis i estudis. Però,

5a. La diferència radicalentre el procés nord-americà iel francés no és als textos de lesDeclaracions, sinó que un, el

nord-americà va iniciar un camíde transformació democráticamundial, mentre que l'altre, elfrancès,era com la bufa del bou,tot aire. Els francesos, fins al diad'avui, s'han omplert la bocaamb les paraules llibertat, igual-tat i fraternitat, però no varenésser capaços de fer una societatlliure, igualitària i fraterna; ivàrem apostar a favor del bes-tial Imperi francés. En canvi,

6a. A les colònies puritanesde Nova Anglaterra després ales vil-les i ciutats; i, finalment, ala major part de poblacions delterritori— durant tot el segleXVII i XVIII es va donar unfenomen social extraordinari.Aquelles colònies de pagesosgaudien, de fet, d'un més altgrau de llibertat que no pas elsseus nacionals d'AnglaterraEscòcia. Disposaven de la Cartade llibertat com a súbdits del reibritànic, Carta comuna alshabitants de la Commonwealth,però, a més a més, d'unes novesllibertats que es donaven a ellsmateixos en virtut d'un principino reconegut a cap Constituciódel món, el principi dels dretsnaturals de l'home, els Rights ofBirth, drets inalienables que nodepenien de cap autoritat indi-vidual o col-lectiva.

i 7a. Durant dos segles, lespoblacions d'esperit calvinista va-ren practicar una amplíssimademocracia directa a través de lesassemblees populars. Quan a la fi,a l'any 76, es va promulgar la

Declaració de Drets, ja feia més de150 anys que els nordamericansduien una molt intensa prácticapolítica. El punt central delsdebats i de les resolucions col-lectives girava entorn del controldel Poder i de les garanties pràc-tiques reals per a l'exercici de lallibertat. Així mateix varen deba-

tre amplíssimament el conflictedemocràtic entre majoria i mino-ria, i entre majoria i individu. Sem-blantment, entre els drets de lapoblació d'una ciutat o regió quanentra en conflicte amb la resta del'Estat. Aquests i altres temes hau-rem de veure al proper article.

L'esperit republicàEN JOAN QUETGLES, professor de Filosofia

La història amagada. Els Estats Units d'Amèrica (n)

113

Prod -uctes agropecuaris

Pinsos • Cereals • ZoosanitarisLlavors • Adobs • Fitosanitaris

Material per agricultura i ramaderia

Avda. baix des Cós, 49 • Tel. (9)71 - 55 03 13Fax (9)71 - 55 29 28 • Tel. mòbil (9)08 - 09 92 28

07500 MANACOR (Balears)

HAN DITHAN DIT

HAN DTT-411111 HAN DIT

quasi 600 dones avortaren

d'una manera voluntària l'any

passat a Balears?

S2121/

... el botifler Jordi Pujol ha

retallat un 20% el pressupost

de Política Lingüística de la

Generalitat?

oa.

segons l'enquesta d'un diari

madrileny el nombre d'espa-

nyols contraris al pacte PP-CiU

ha pujat en dos mesos del 27%al 34%? Dos de cada tres en-

trevistats es pensen que Cata-

lunya en surt més beneficiada

que la resta de comunitats autò-

nomes.

12S-20

... els pintors preferits pels Ila-

dres són Picasso (300 robato-

ris), Joan Miró (293) i Salvador

Dalí (159)?

000

... el cens de Porreres ha min-

vat mil habitants en 16 anys?

1211f2

... el músic i periodista TorneoPoquet, que va donar l'enhora-

bona públicament a l'aparició

del Diari de Balears, fa guàr-

dies al local de l'"académi de

la llengo mallorquí-baleá" del

carrer Jaume III? Com que-

dam, Sr. Poquet? Estau amb els

forasters i els gonelles o amb

els mallorquins?

... els terrenys del Pujol de

Santanyí han estat comprats

per un especulador alemany,

Claus Kortum, per edificar-hi

xalets de luxe?

121212

l'any passat la delinqüència

va augmentar a Balears un

12%?

0012 .

... el parlament LISA ha decla-

rat l'anglès única llengua ofi-

cial?

15 D'AGOST DE 1996 1 911211 de Mallorca

L'antifranquisme a Mallorca (1950-1970). III part

Homenatge a l'arquitecteGuillem Oliver SunyerMIQUEL LÓPEZ CRESPI

; L'assassinat de Puig AntichEra a començaments dels anys setanta.

El dissabte dia 2 de març de 1974, un

botxí de la dictadura premia el mecanisme

del "garrot vil" que estrangularla el coll

del jove català Salvador Puig Antich.

Encara no feia tres setmanes que el suc-

cessor de Carrero Blanco, Arias Navarro,

havia parlat d'"aperturismo" polític. Amb

l'"enterado" que el consell de ministres

va donar de les condemnes de mort s'a-

caba aquesta "obertura". La mort de Puig

Antich i també la del polonés Heinz Chez .van posar de manifest, per si algú ho dub-

tava, la incapacitat del règim per evolu-

cionar des de dintre.

Puig Antich pertanyia al Moviment

Ibèric d'Alliberament (MIL), grup "conse-

llista" d'anells anarquistes, que intentava

practicar la lluita armada. Quan fou detin-

gut a l'Eixample de Barcelona, morí un

inspector de policia, Mai no es demostrà

que la bala fos disparada per ell. Entre el

consell de guerra i la mort les mobilitza-

cions foren escadusseres (en parlàrem més

endavant). La mort, en cena mesura ines-

perada, convulsiona la ciutat, que fou presa

militarment per les forces de seguretat.

Malgrat l'escasssa resposta al carrer, el

règim havia mostrat la seva nubla capacitat

de deslliurar-se de l'esperit de venjança i

de guerra civil. En les setymanes següents,

hi hagué detinguts d'altres grups lliberta-

ros: OLLA (7 d'abril) i Federació Co-

munista Llibertària (22 de març).

Guillem Oliver i els professionals pro-

gressistesNo sé quines estranyes circumstàncies

o necessitats vitals (la simple subsistència

quotidiana) em portaren a treballar una

temporada amb un grup d'arquitectes pro-

gressistes que tenien el despatx en el carrer

Estudi General, ben a prop de Capitania.

Crec que les coses anaven malament per al

taller del meu pare, i, per a poder pagar el

lloguer de l'apartament que tenia al carrer

Antoni Marqués, vaig haver d'aprendre

una mica a fer de delineant.

Qui em va portar a entrar en contacte

amb en Guillem Oliver i na Neus García

Inyesta fou un altre arquitecte del Brasil

d'origen mallorquí, en Joan Vila, que,

juntament amb la seva dona -Berta, una

jueva d'ascendència alemanya, especialit-

zada en Pessoa-, havia estat represaliat

per la dictadura militar al seu país. Amb

Joan Vila i na Berta férem un llarg viatge

per l'Europa del socialisme degenerat que

ens permeté constatar tota la misèria

económica i cultural d'aquells pobles

oprimits per una nova burgesia "roja" (la

burocracia estalinista). Amb un atrotinat

R- 10 arribàrem fins a la Mar Negra, tra-

vessant fronteres, menjant a la vorera de

la carretera, enmig del carrer, qualsevol

cosa que trobàvem en uns esquifits mer-

cats sortits d'un malson. AB) fou una

vacuna doble contra qualsevol provatura

de simpatitzar amb els partits que, a

Mallorca, eren satél.lits, agències de pro-

paganda pagades pels nous tsars de Mos-

cou amagats sota la bandera roja.

Començaments dels anys setanta:

accions antifeixistesA la cooperativa d'arquitectes de

l'Estudi General hi treballaven, conspira-

ven contra el feixisme i muntaven accions

revolucionarles, en Manolo Cabellos,

Carles García Delgado, Pere Thomás (el

germà de na Lila Thomás i de l'autor tea-

tral Antoni WThomás), a pan dels matei-

xos Guillem Oliver i na Neus Inyesta.

També comença l'activitat revolucionaria

per aquells indrets el qui més endavant

seria el responsable del FTE a les Illes, el

delineant Miquelet Tugores, en "Tugui",

per als amics. Na Joana W Roca hi com-

pareixia sovint, per l'estudi. Era una dona

d'un fort carácter, molt influida pel

maoisme i la revolució cultural xinesa, i

per això, pel seu tarannà, en certa mesura

estalinista, topava políticament amb els

que formaven part de la cooperativa. La

tendència majoritària entre nosaltres

-completament antidogmatica- tenia molt

més a veure amb l'anarquisme llibertari i

l'herència trotsquista i consellista del

moviment obrer que no pas amb el diri-

gisme burocràtic que regnava als estats

del socialisme degenerat.

Els obrers contra la política conciliado-ra del carrillisme (P"C"E) amb la bur-

gesia i el franquismeNo tot eren escriptors, delineants i

arquitectes, els qui ordíem accions revolu-

cionaries al carrer de l'Estudi General. El

matrimoni Oliver-Inyesta, mercès als seus

experiments vers una arquitectura de con-

tingut social -planificaren una de les pri-

meres cooperatives per a treballadors amb

poc poder adquisitiu-, coneixien molts

picapedrers i gent relacionada amb la

construcció. Un nombrós grup d'obrers

seguia un antic militant del PCE, un "diri-

gent natural de la classe obrera", dèiem

aleshores, que havia estat tres o quatre

anys empresonat. Era en Julián Nieto, un

home que sempre, en parlar del carrillis-

me, no deia "el PCE", sinó "el POU".

Explicava que acceptar la política conci-

liadora de Carrillo amb la burgesia era tal-

ment Ilançar-se fermat de mans i peus

dins d'un pou sense fons. Aquell grup no

tenia una estructura centralitzada de par-

tit. Tothom feia el que podia al seu aire,

sense estar subjectes a una militancia

determinada. En Pere Thomás, per exem-

ple, una curta temporada s'encarregà,

voluntàriament, de la formació dels obrers

del grup i, a la seva casa particular, a les

avingudes, davant el cinema Augusta, feia

lectures col•lectives del "Qué fer?" de

Lenin. Na Neus i en Guillem i jo mateix,

anàvem al cau dels cristians d'esquerra, al

carrer de la Mar, a fer quelcom de sem-

blant. Els famosos manuals de Marta

Hamecker! En Carles Garcia Delgado,

afeccionat al cinema amateur, fou un dels

primers mallorquins que anaren a Por-

tugal, quan la revolució dels clavells, i

filma amb la seva camera, a Lisboa, els

esdeveniments del moment. Els docu-

mentals que portava els muntava a la coo-

perativa i després els projectàvem a diver-

sos indrets: barriades, cases particulars,

acomplint una tasca divulgativa d'una

gran importancia. De la meya banda, mal-

grat no tenia camera de cine, també apro-

fitava els meus viatges per a fer-ne repor-

tatges de diapositives, i els passava igual-

ment allá on podíem. Portava, per a la

seca lectura o posterior traducció, mate-

rials de "II Manifesto", "Lotta Continua",

"Democrazia Proletaria" o de la IV

Internacional (secció francesa).

Funció de l'art i de l'arquitectura dins

d'una societat capitalistaL'Estudi esdevenia un cau d'etema

discussió política. No guanyàvem gaire

diners -els suficients per a subsistir- car

la major part del temps era emprada en el

debat ideològic i en la planificació d'ac-

cions antifeixistes. Quasi totes les octave-

tes que férem tenien relació amb els crims

de la dictadura i, dividits en piquets, sortí-

em a les nits a repartir-les per les barria-

des extraradials.

A pan de les discussions estrictament

polítiques, tampoc no faltaven en els

debats les análisis de la funció de l'art i de

l'arquitectura dins d'una societat capitalis-

ta. A l'època "gloriosa" en que la major

pan dels arquitectes mallorquins s'enri-

quien fent de lacais i servils dels grans

especuladors immobiliaris, aquells com-

panys feien tot el possible per a no inte-

grar-se dins el maremágnum de la corrup-

ció generalitzada i la destrucció de la natu-

ra i el paisatge que planejaven damunt la

nostra terra. Discutir sobre les concepcions

arquitectòniques d'El Lissitzki. B. Lavrov,

o els germans Vesnin, i la futura "ciutat

socialista", no donava diners, evident. Pepa

així era també la clandestinitat. Aleshores

qualsevol qüestió discutida tema un sentit i

una projecció de futur que ara, consolidada

la reforma, ja no té.

Un comunicat del FRAP, PCE (m1),FAC, CNT, UGT i PSOE

Els primers mesos de 1974 estaven

marcats per les lluites i mobilitzacions per

provar de salvar la vida del militant anar-

quista Salvador Puig Antich (que, sense

que ho poguéssim impedir, seria assassi-

nat implacablement per la dictadura). Un

dia ens arriba una octaveta signada pels

presos polítics de la Model de Barcelona.

"Informació sobre el Consell de guerra

del MIL" (MIL eren les sigles del

Moviment Ibèric d'Alliberament, del qual

formava pan Puig Antich). El comunicat

el signaven membres del FRAP, del PCE

(m-l), FAC, CNT, UGT, PSOE i un grup

de presos independents. Qui ens va fer

arribar l'octaveta ens va dir que els mem-

bres del PSUC-PCE no volgueren sortir

en defensa d'un "terrorista".

Decidírem fer alguna cosa concreta a

Ciutat i, vist que els partits de l'"oposi-

ció" no es movien ni donaven senyals de

vida, impulsàrem les activitats en defensa

del jove anarquista. Cree que en Manolo

Cabellos i en Joan Vila s'encarregaren

d'establir contactes amb altres grups. No

he pogut aclarir mai si el PCE hi volgué

intervenir. Pareix que hi hagué els matei-

xos problemes que a Barcelona. El MIL

no era una organització "presentable" i

feien anques enrere per por a complicar-

se amb aceions que atemorissin als possi-

bles "aliats" burgesos o procedents del

franquisme (les forces "aperturistes", en

el seu llenguatge reformista).

Arquitectes, delineants, picapedrers,

ens dividírem en "comandos d'acció" -a

cada un corresponia un sector de la ciu-

tat-. Volíem fer quelcom de diferent,

quelcom que tingués cena repercussió

ciutadana. Les pintades eren cada vegada

menys efectives, car membres de la

Guardia de Franco i guàrdies civils reti-

rats informaven de seguida a la Policia

Política i una brigada s'encarregava d'es-

borrar-les (igual com anys més tard farien

el PSOE, la UCD i el PP).

Feixistes assassins!Aquella nit decisiva, quan ja sabíem

que de matinada seria executat el jove anar-

quista -no crèiem en un indult de darrera

hora-, ens reunírem per a començar la

tasca. Havíem acordat no fer pintades.

Aquesta vegada es tractava de fer uns car-

tells -de la mida d'un full de diari- i, al ves-

pre, quan tothom dormís, anar botiga per

botiga introduint-los per l'escletxa dels

vidres, dins del mostrador. A l'endemà -era

diumenge i els comerlos estarien tancats-,

tota la ciutat podria Ilegir les consignes a

favor de Puig Antich i contra el govem dic-

tatorial. La Brigada Social no podria anar a

cercar cada propietari, botiga a botiga, pera

fer-los retirar la propaganda.

Dit i fet, cada grup manca al seu lloc de

reunió per a comens..5 la feina. En el meu hi

havia l'arquitecte Joan Vila i la seva dona,

Berta; en Manolo Cabellos i un ex-legiona-

ri, un obrer en atur que no tenia por a res.

En retolador, damunt paper blanc,

començarem a escriure: "Feixistes assas-

sins, llibertat per a Puig Antich!", "Puig

Antich és viu!"; "ludid popular contra els

criminals!" i altres de semblants.

A la nit, prop de les dues de la matina-

da, sortíem i complirem amb el sector assig-

nat al nostre "comando" -centre de ciutat-.

No hi hagué detencions. Cap dels grups

CAN GORRIÓVENDA 1 ESMOLAT D'ENES ClefUSTERIA

Avda. Mossèn Alcover, 28Telèfon: 55 29 73 - 07500 MANACOR

Ttl de Mallorca

15 D'AGOST DE 1996

d'acció tingué baixes. Les cites de seguretat

funcionaren a la perfecció i, a l'endemá,

mesclats amb la gent, poguérem circular per

Palma veient el fruit de l'eficient feinada

subversiva. La Social no pogué fer res! Tota

la propaganda en contra la dictadura roma-

nia intacta, en els mostradors, tal com l'ha-

víem deixada la nit anterior.

El Grup de Formació Marxista-Leni-nista

Amb el temps, el grup del carrer

Estudi General s'anà dividint i cadascú

acaba militant en distintes organitzacions

—o alguns restaren independents, conti-

nuant fent diverses tasques antifeixistes.

En Guillen Oliver i na Neus anaren apro-

fundint encara més dins l'anarquisme Ili-

bertari. En Manolo Cabellos i na Joana Ma

Roca entraren en contacte amb el Grup de

Formació Marxista-Leninista. Malgrat el

maoisme-estalinisme mai em va seduir

especialment, hi vaig anar a la primera reu-

nió que es va fer al piset que en Manolo

Cabellos tenia al carrer de Sant Alonso. Hi

eren presents: n'Isidre Forteza (futur porta-

veu de l'Assemblea Democrática), que ja

havia estat detingut a Valencia arran d'un

enfrontament amb els "grisos", i rhome

havia llançat pedres contra les forces

repressives; en Miguel Ángel Riera (el fill

del pintor Gaspar Riera). En l'argot de la

clandestinitat, en Miguel Ángel era cone-

gut per "El Gran Hermano". No vaig poder

aclarir mai si era per la seva alçada o tenia

res a veure amb la novella d'Orwell,

"1984". Un misten insondable, aquest

malnom! Jo, malgrat ja simpatitzava amb

la práctica i la teoria dels Cercles d'Obrers

Comunistes (que després, amb altres orga-

nitzacions, donaren lloc a l'OEC), junta-

ment amb l'arquitecte Joan Vila i la seva

dona, també hi érem a la reunió. Més enda-

vant, el Grup de Formació Marxista-

Leninista es convertirien en MCI (Movi-

ment Comunista de les Illes), i n'Isidre

Forteza en un dels seus quadres dirigents.

En la formació del Moviment Co-

munista de les Illes (MC1) la meya biblio-

teca de clàssics del marxisme i del movi-

ment obrer hi juga un paper molt destacat.

"El Gran Hernano" (en Miguel Ángel

Riera) venia a cercar els volums de Marx.

Engels o Mao que jo tenia i que servien

pels seus cursets d'instrucció política.

En aquell temps, entre els revolucio-

naris clandestins, hi solia haver una certa

intercomunicació. Les fronteres entre els

partits de l'esquerra conseqüent no esta-

ven gaire delimitades —era l'època de for-

mació dels partits— i tothom s'ajudava

com podia participant en les accions que

es planificaven. Fou més endavant que va

nàixer certa "competitivitat" entre com-

panys i, cadascú tira pel seu compte, pro-

vant de tenir més militants i més influen-

cia social. En Miguel Tugores ja campava

amb el PTE i feia temps que no comparei-

xia per les nostres reunions. Record el pis

de l'arquitecte Manolo Cabellos: sobri,

senzill, amb cortines de sac, amb mobles

barats i funcionals. "L'habitacle d'un

monjo", vaig pensar, en un sentit positiu.

Mallorca, amb l'empenta del turisme,

esdevenia un cau immens de nou-rics

sense cultura, que feien ostentació dels

milions obtinguts amb l'especulació i la

urbanització desfermada. Aleshores

valoràvem molt actituds com les d'en

Manolo. Un home amb carrera, amb la

seva posició, viure pobrement però digna-

ment, sense inútils aparells per a aparen-

tar, deia molt al seu favor.

Mateo Morro, Josep Capó, Antoni Miri M. López Crespí: trobar inteblectualscompromesos

Amb en Guillem Oliver, i na Neus

ens continuarem veient. Durant molts

mesos provàrem de convencer-los perquè

entrassin dins l'OEC. Hi anàvem a xerrar

amb ells en Mateu Morro, en Josep -Capó

i en Toni Mir. No poguérem aconseguir

mai que militassin dins d'un partit conse-

llista. Sovint ens retreien Kronstadt! Eren

una parella ben formada, en Guillem i na

Neus! Malgrat la nostra práctica, fos ober-

tament llibertaria —un socialisme autoges-

tionari en mans de les organitzacions de

base—, ells desconfiaven dels partits que

es reclamaven del marxisme.

Na Joana Roca continua amb la dèria

maoista i viatjà fins a la Xina, per a seguir

de prop la Revolució Cultural. Torna

completament esperitada i vestida de

Guardia Roja. Amb un geni fort, decidida

com era, va convencer el Col«legi d' Ar-

quitectes per a muntar una gran exposició

damunt els èxits de la construcció del

socialisme a la Xina. Fou uns dels esde-

veniments de la clandestinitat. Per prime-

ra vegada a Ciutat. el comunisme, Mao

Zedong, el partit Comunista Xinès, eren

enaltits i promocionats d'una manera com

no s'havia vist mai. Aquella exposició

serví per a consolidar el naixent del MCI.

1 la feina continuava.

Amb la mort de Guillem Oliver dia

26 de juliol de 1996 mor també un dels

pocs intellectuals mallorquins autentica-

ment compromès amb la lluita pel nostre

redreçament nacional i social. Ben cen

que sempre servàrem en la memòria l'e-

xemple de la seva actitud militant i de ser-

vei als interessos més profunds de les

classes populars mallorquines.

En Francesc Rodríguez, natural delPuerto de Santa María, fa dessetanys que va obrir la cafeteria SanJosé, més coneguda per El PobrePaco, al port de Manacor. Serveixles tapes andaluses, el peixet fregit

els plats combinats.

Fa cinc anys que en Jaume Vaquerva posar el Jaume Vermell Nàutic,una botiga de náutica just davant elriuet de Portocristo.

N'Antoni Bosch és l'amo jove delTaller de Motos Bosch, a Porto-cristo. Són pare va obrir aquesttaller ara fa vuit anys.

Na Francisca Nadal, natural deSant Llorenç, fa trenta-dos anysque va obrir el Bazar Platja, al portde Manacor.

Fa sis anys que n'Antònia Llodráés la madona de la peixateriaPortocristo. La va obrir el seusogre, Guillem Barceló, fa una tren-tena d'anys. En Barceló tenia unabarca de bou i venia el peix al moll,però quan el poble va créixer, vaposar la botiga.

Fa cinc anys que na SoledatMartínez va obrir una perruqueria aPortocristo.

Na Teresa Hernández, de Manacor,fa dos mesos que s'ha fet càrrec dela cafeteria Enfront de la Mar, aPortocristo. Despatxa copes i platscombinats.

La familia Bauçá fa desset anysque regenta la joieria Excelsior, aPortocristo. Aquesta joieria té sei-xanta-un anys.

N'Antoni Martínez, natural deGranada, fa dos mesos que haobert el Bar Lluna, a Portocristo.Els cap de setmana despatxa lestapes variadas i el peixet fregit

Jaime Grimalt Massot, c.b,

TRANSPORTS I MATERIALSPER A LA CONSTRUCCIÓ

Tel. 55 44 61 • Fax 55 04 7 1

Avda. Baix des Cós, 82-84

07500 Manacor

JOIERIA RAMON LLULL

EMPRESA ARTESANA • TALLER PROPIDISSENYS PROPIS • FEINES D'ENCÀRREC

TROFEUS ESPORTIUSCONSULTI PRESSUPOSTS

Pl. Ramon Llull, 14 • Tel. 55 59 73 • Fax 84 35 13Taller: Pl. Sant Jaume, 18 • Tel. 84 34 75

07500 MANACOR

HAN DI1HAN DIT

HAN DIT-411111 HAN DIT

•Jaume Matas: No podem estard'acord amb els planteja-ments d'altres comunitatscom Andalusia o Extrema-dura, contarles a la cessiódel 30% de l'IRPF.

Carles Campuzano, president deles JNC i diputat per Con-vergència al Parlament de Cata-lunya: La immensa majoria deles JNC som independentistes.

121212

Xabier Arzallus: Europa noimpediria amb la foro laindependencia d'Euskadi.

111212

Catalina Cirer, delegada delgovern espanyol: En un prin-cipi dormia el meu fill ambuna ranxera: "¡Ay! ¡Ay! ¡Ay!¡Ay!, canta y no llores", queés una cançó molt forastera.Pea ara l'he volgut norma-litzar i m'he passat al "Tira-Ii cossetes".

1212S2

Antoni Maria Badia i Margarit(Institut d'Estudis Catalans):El conflicte lingüístic és unbon símptoma.

/2,12S-2

Joan Riera, periodista: JaumeMatas envia gent a Madridcada dia i en tornen sense unmal paquet de pipes perpoder dur-se'n a la boca.

Andreu Salom i Mir: El modelòptim per a qualsevol llen-gua és el monolingüístic.Alzó és bàsic: a cada territo-ri, a cada poble, Ii corresponuna sola llengua.

121212

Alejandro Forgas, copropietaride Perlas Orquidea, que ha vistla fábrica de Montuïri destruï-da per un incendi: Els bom-bers no estan equipats per aaquests incendis.

1°12211 de Mallorca15 D'AGOST DE 19966

ELS JUEUS ALS PM:50S CATALANS (III)

L'Antisemitisme en el feixisme espanyolEls catalans denunciats com ajueus: Els "judeocatalanes"

L'introductor i el propagandistaprincipal de l'antisemitisme al fei-xisme espanyol fou Onésimo Re-dondo. En els altres doctrinaris d'a-quest feixisme, d'abans de la guerrad'Espanya, l'antisemitisme no estroba pas entre llurs més grans preo-cupacions. En el cas de GiménezCaballero, cal remarcar que fins i tot,en un moment determinat, en expo-sar les aspiracions "imperials" espa-nyoles, havia arribat a reivindicarl'annexió a l'Espanya imperial delsjueus sefardites, descendents delsexpulsats de la península pels ReisCatòlics, que continuessin emprantla llengua castellana.

Hervert R. Southworth, en parlarde la introducció de l'antisemitismeespanyol d'avantguerra, ha remarcat:"Ho hi havia prou jueus a Espanyaper a que la seva persecució interes-sés a la Falange en la mesura que liinteressava la persecució dels cata-lans, dels bascs i de les minoriesregionals". (38)

Els fracàs de la propaganda anti-semita del feixisme espanyol, d'a-vantguerra, fou complet. Southworthremarca que aquesta propaganda:"No va despertar cap reacció entrel'opinió pública, molt més sensible ala questió catalana; la veritat és queels exemples d'antisemitisme en lapropaganda falangista anterior a laguerra civil són ben pocs, si excep-tuem la propaganda procedent deValladolid". (39)

Tanmateix, tot just iniciada laguerra d'Espanya, l'antisemitismeprengué entre els feixistes espanyolsmés importància, i la campanya anti-semita es generalitzà en tota la zonafranquista. Era una manera de con-graciar-se llurs poderosos aliats, elsnazis alemanys que aportaven unacol.laboració tan decisiva al triomfde l'anomenada "Cruzada".

"L'Antisemitisme ocasional delrègim d'En Franco —ha remarcatSouthworth— era completament opor-tunista, a fi de demanar favors abjec-tes als nazis, i mai va constituir unade les bases de la seva doctrina, comho foren l'anticatalanisme, l'antibas-quisme o l'antigalleguisme". (40)

Així, les mesures antisemitespreses pels règims nazi i feixista ita-lià mereixen l'aprovació entusiastadels òrgans de la premsa franquista,àdhuc de la considerada més conser-vadora. Per exemple, el diari fran-quista de la dreta ABC, de Sevilla, enun llarg editorial titulat El judaismo,aliado de la anti-España, felicitavael feixisme italià per les mesuresantisemites que acabava de prendre:" Por eso hemos de felicitarnos deltranscendental acuerdo antisemita

adoptado pel el Gran Consejo Fas-cista. Hoy, Italia, como ayer Alema-nia, como otros muchos paises deEuropa y América, adoptan en esesegundo tercio del siglo XX medidasde defensa contra los judios análo-gas a las que hace ya quatro siglosdecretaron los Reyes Católicos aliniciar su magna obra de la unidadde una Pátria llamada a sublimesDestinos". (41)

En alguns d'aquests articles apa-reguts en la prensa franquista, homacusa el "judaismo internacional"d'haver desencadenat la guerra aEspanya i d'ésser una de les sevesforces ocultes. Els títols d'aquestsarticles són ben significatius. En l'es-mentat diari ABC de Sevilla, ultral'article esmentat, El judaismo, alia-do de la anti-España, en trobem d'al-tres com Cuando Israel manda, sig-nat per Juan Pujol (42), Francia,presa de Israel, del mateix autor,(43) i La garra judia„ signat perCastilla. (44)

En el setmanari Domingo, el mesimportant publicat a la zona franquis-ta, trobam: La Juderia internacionalquiere desencadenar al guerra (45)Un arma Judia: El Cine, per ErnestoGuzman. (46) La revolucion judia ilas fuerzas ocultas. Los judios. (47)Espíritu demagógico de Israel, pelMarqués de Santa Clara (48) Ma-niobra del judaismo contra España,per A. Martínez Tomás. (49) Los dosnaipes de Israel, per Mauricio Karl.(50) /toismo i sionismo. Como en lanoche de Tiberíades, per LuisAntonio de Vega. (51) Un judio, perJ. Pabon. (52)

En els diaris falangistes con¡Arriba España!, publicat a Pam-plona, hom hi troba articles com elsignat per Tresgallo de Souza (Man-ximiano Garcia Venero), en el qualpodem llegir paràgrafs com elsegüent: "Lo grave son las películasfilmadas per un Ernst Lubischt, porun Paul Czinner, por un MaxReinhardt, judíos comunistoides, asueldo de empresas judias e inpiradasper la III Internacional..." (53)

A la zona franquista, l'antisemi-tisme arribà a imprecnar fins i tot l'o-bra escrita de Jose Maria Pemán.Hervert R. Southworth, en parlar del'antisemitisme de l'Espanya fran-quista, ho remarca, i fa esment icomenta el poema de Pemán. Elpoema de la bestia y del Angel: "JoséMaria Pemán —recorda— fou presi-

dent de la Comissió de Cultura i Ins-trucció de la Junta Técnica que exer-cí el poder en la zona rebel des del 5d'octubre de 1936 fins el 30 de generde 1938. La redacció d'aquet poemallarg li va dur una any sencer de feinadurant aquest període, segons contaell mateix (p. 6). En la introducció secompara, poeta mobilitzat, escriptorengagé, com Cellini i Goethe (p. 6-7), i continuant la lectura se comprenque el poeta se considera a si mateixcom una-mescla de Goebels i Dante,inspirat per l'autor del Llibre del'Apocal.lipsi: "A l'Apocal.lipsi separla de set canelobres, símbol de lesset esglésies —continua escrivintSouthworth—. Déu mostra a Pamán elvuitè canelobre, l'Església d'Esp-anya, i Ii diu que está amenaçada pel"Vent de l'est", es a dir, l'amenaçade l'Orient roig i el semític (p 26).L'enemic revesteix diferents aspec-tes, la Bèstia, El Comunisme, elsJueus, la Maçoneria, la Sinagoga, laSerp, la Standard Oil Company; enresum, la imatge que els nazis i certssectors catòlics proposaven pocabans de començar la segona guerramundial: el fiançament jueu, capita-lisme-comunisme. Hi ha dues cosesque odia el jueu: en primer lloc, laCreu, i, en segon lloc, la terra (donatque només estima l'or) (p. 46). Elsavi de Sió, maleeix la terra i laCreu, però Espanya resisteix. LaReina Isabel va lluitar contra laSerp, que va esclafar la Vreu en lapols i que va crucifixar als nins cris-tians. Isabel expulsà als jueus (p. 67-78). Perá la Bèstia no sen va anard'Espanya. La riquesa del país, RioTinto, Almaden, estaven en masdels jueus.

"Sobre la piel de toro, cien nari-ces ganchudas / como picosd decuervos,y cien barbas de chivo, ¡pla-nean el reparto / de la segunda túni-ca de Dios" p. 69)

"També hi ha una altre riquesaque controlen els rabins: el petroli (p.70). El protomártir Calvo Sotelo,tracta d'aconseguir el petroli per aEspanya, lluitant contra el pop ame-ricà, l'Standart Oil, i el lleopardanglès, la Royal Dutch. El poeta diuque Calvo Sotelo fou el primer en elmón que se va atrevir a lluitar fronta front, contra els grans poders inter-nacionals de la finança judaica(p.66). "Les sinagogues i els sane-drins condemnen per segona vegadaal Just" (p.72) i Calvo Sotelo és

assassinat. Aquesta al.legoria se refe-reix a l'obra de Calvo Sotelo com aministre d'Hisenda de Primo deRivera, quan va crear la CAMPSA,monopoli de l'Estat per a la distribu-ció de productes petrolífers. Semblaque el poeta "mobilitzat", ignoravaque el capital americà, The TexasCompany, proporcionava a Francoproductes petrolífers a crèdit durantla guerra. (...)

"Però la Bèstia no contava ambl'Heroi, Francisco Franco, que haviarebut "els dons de les tres fades". PP.79-81).

"La primera li va oferir una espa-sa amb empunyadura de plata, per aconquerir "la terra, el vent i el sol".La segona li va donar una balança deplata, per aconseguir la fama. La ter-cera, per últim, li va dur "un somriu-re car i obert... com una rosa en flor,"per assolir l'"amor". Quan l'heroiyola cap al Marroc, l'Aire i el Núvolsparlen amb el Vent de l'Est:, aparei-xen dues àguiles, la romana i lagermánica; la veu de ¡'Angles d'Es-panya diu: "Soy el Angel Custodiodel Imperio Español!! (p 93) El ene-migo infiel, sierpe que ahoga la gar-gant de España y apretado tiene sucuerpo, es de la sinagoga del ocultopoder" (p. 100. Por esa razón, elArcan gel Gabriel abre camino alMoro, que "viena a luchar perDios". La Bestia, bajo forma de unauto blindado, pelea con el Angel, unjoven soldado, aragonés y cristiano,de 16 años (p. 157). La Bestia (autoblindado i dragón) muere.

"Después de la victoria, 2seexalta la sanidad y firmeza de la eco-nomia de la España Azul" (p.176)."La Diosa Alegria" anuncia la uniónentre España y la Iglesia. La diosatermina el mensaje "profetizando unnuevo imperio para España... Llenode sentido humano i espiritual"(p.182. (54)

A la mateixa zona franquistaaconseguiren una gran difusió obresantisemites com la d'Henry Ford, Eljudio internacional i Los protocolosde los sabios de Sión, aquesta darrerapublicada per "Ediciones Rayfe"(55). Un opuscle antisemita titulat Eljudaismo, editat per "EdicionesAntisectarias", de Burgos, del qualera autor el Barón de Santa Clara, foudifós en milers d'exemplars per totala zona franquista. Abres títols eren:Marxismo, Judaismo y Masoneria,per Nazario S. López, editat aValladolid, l'any 1936, per la libreriaSantarén, i Guerra de España contrael judaismo bolchevique. Crónicasdel frente, per Jorge Villarin, editat aCadis l'any 1937.

L'antisemitisme era utilitzattambé pels governants del règim tota-litari instaurat pel general Franco.

mr-r4-4=4::»rocir _ _Quan hagis llega aquest periòdic, si noen fas la col.lecció, regala'l a un amic,

veí o parent. El país ho necessita.

En Horst Liineburg fa tres anys queva obrir la seva pizzería a s'Illot,tocant a sa Coma. És un local delBarca.

Na Isabel Garcia, natural de Grana-da, fa vuit anys que va obrir l'ham-burgueseria Donald, a Portocristo.

En Rogelio Sánchez, natural d'As-túries. fa dos anys que regenta LaCasa Rogelio, a Portocristo. Facuina asturiana. La sidra és labeguda de la casa.

Són els germans Martí, de Porto-cristo. Fa vint-i-sis anys que sonpare va obrir el Restaurant Suís, as'Illot Els calamars a la planxa il'entrecot al pebrebó són l'especia-litat de la casa. Despatxen menús a800 pessetes.

de Mallorca

SUBSCRIVIROM !!

En Wolfgang i na Hanne, naturalsd'Alemanya, regenten des de fa tresmesos la cafetería Laolo, a s'IllotDespatxen menjars alemanys.

TINTORERIABUGADERIANE'TTOYAGE

IDRY CLEANINGREINIGUNG

MIGUELMIQUEL NICOLAU FONT

Carrer Port, 40 • Tel. 82 10 3707680 PORTOCRISTO

1/ 911t1 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1996 7

Així, Serrano 'Suñer, ministre del'Interior, en l'esmentat discurs del19 de juny de 1938, pronunciat encelebrar el primer aniversari de laconquesta de Bilbao per les tropesfranquistes, en atacar els catòlicsfrancesos que formaven part delComité per a la pau civil i religiosa aEspanya, i en especial a JacquesMaritain, no vacillava a emprar l'ar-gument racista i antisemita: España,que prestó a la Iglesiade Cristo elgran servicio de luchar contra laheregia protestante, renueva hoyaquel servicio, haciendo esta otrasalida al mundo. Frente a esto, ¿quées lo que importa ni que interesa anosotros la sabiduria de JaimeMaritain? La sabiduria de JaimeMaritain tiene acentos que recuer-dan la de los sabios de Israel y tienela falsas maneras de los demócratasjudios. Nosotros sabemos que élestá en trance de recibir, o recibeya, el homenaje de la Logias y de lasSinagogas, tenemos derecho adudar de la sinceridad de converióny a deunuciar ante el mundo católi-co este peligro tremendo de trai-ción! (56)

Seguint les paraules del ministrede l'Interior, tot ala premsa franquis-ta es llançà a una campanya contra eljueu Máritain.

La Voz de España del 21 de junypublicava un article elogiant el dis-curs de Serrano Suñer, que signavaAntonio Urbina que traduïm: "Fenthistòria, l'estranya coincidència deque tan vergonyosa campanya diajustament dirigida per un jueu prete-sament convers, descendent, potserd'aquest conversos que a l'albada delnostre ideal modern anaven perver-tint la consciència d'Espanya finsque foren amb justícia capolats pelsnostres catòlics reis, que els arrabas-saren la máscara". (57)

ABC, de Sevilla, el 25 de juny,escrivia "El jueu Maritain es el capi-tost d'aquesta infame cainpanya con-tra l'Espanya autènticament católicai tradicional". (58)

El Diario de Navarra, el 24 dejuliol, preguntava: " Que és el quemolesta al Pare Merk len de tal mane-ra que l'obliga a inclinar-se, conjun-tament amb la jueria i la maçoneria,cap a l'horda bolxevic...? (59)

El Correo Español continuava:

"Maritain no ha adoptat altre posturaque la correspon al seu passar fangós.És jueu, i els seus procediments nopoden tenir altre segell que el de laseva rala... Mai s'insistirà abasta-ment que en contra dels jueus es méseficaç el fuet que l'argument." (60)

Ens sembla que l'anterior anto-logia de textos és suficient explícitai no cal ampliarla, com seria fácilde fer.

Si tenim en compte l'existènciad'aquest odi antisemita a la zonafranquista, no resulta estrany que elscatalans fossin denunciats, una i altravegada com a jueus. Era el màximinsult que el feixisme espanyol creiapoder-los aplicar.

El general Gonzalo Queipo deLlano, en una de les seves famoses"charles" radiofòniques, deia quecalia que els catlans "hagan modifi-car la idea que en el mundo se tienede ellos, porque yo recuerdo en misviajes por América la idea que setiene de Cataluña. En América, engeneral, dividen los españoles en tresclases: una, los vascos. Siguen des-púes el resto de las provincias, inclu-so los andaluces, a los que sin distin-cion ninguna nos califican con elnombre de gallegos, y por último,otra clase distinta: la de los catala-nes, a los que juzgan como una razade hebreos, porque se valen de losmismos procedimientos que realizanlos hebreos en todas las partes delGlobo". (61) (continuará) 12

38) Herbert R. Southwort, Antifalange, p.32.(39) Ibid., p. 35.(40) Ibid., p. 36.(41) ABC (Sevilla), 14 octubre 1938, p. 13.(42) Ibid. 20 desembre 1936 p. 3.(43) lbid. 16 gener 1937, p.3.(44) !bid. 18 febrer 1938, p. 15.(45)Domingo (San Sebastian), 21 gener 1937, p. 7.(46) Ibid. 14 de març 1937, p. 4.(47) lbid. p. 7.(48) 'bid. 21 mal-1 1937, p. 4.(49) Ibid. 3 d'abril 1938 p. 13.(50) !bid. 13 març 1938 p. 10.(51) lbid. 20 mal-1 1938, p. 5.(52) lbid. 12 juny 1938, p. 3.(53) ;Arriba España! (Pamplona), 15 abril1937. Citat per Sauthworth, Antifalange..., pp.240-241.(54) Southworth, El mito de la Cruzada deFranco, pp. 227-228.(55) Sauthworth, Antifalange...; p. 35.(56) Siete discursos, p. 59(57) Citat per Southworth, El mito de laCruzada de Franco, p 110.(58) lbid.(59) Ibid.(60) lbid., pp. 110-111.(61) ABC (Sevilla, 26 novembre 1936, p. 4.

Fa vint-i-un anys que en MiguelNicolau va obrir la primera tintore-ria del poble, al carrer del Port, dePortocristo.

Fa desset anys que en Joaquimn'Antoni obriren el bar Kiosko, ondespatxen hamburgueses i cerve-sa, a s'Illot

En Jesús Lara, natural de Madrid,és cinturó negre 5 Dan i fa vint-i-quatre anys que ensenya karate ieducació física a un local del carrerde Simó Tort, a Manacor.

@- AV-ServiceZURICH

ASSEGURANCESSEGUROS

VERS ICHERUNGEN

ANTONIO VALLBONA RIGO

OFICINA: Plaça Rector Rubí, 7 • Torre del Palau, pis 1Telèfon 84 43 84 • 07500 MANACOR

OFICINA: Jaume III, 334 • Telèfon 83 36 23Fax 83 32 23 • 07688 CALA MURADA

HAN DITHAN DIT

HAN DIT-4411 HAN DIT

... els pescadors de Balearspaguen el gasoil 100 pessetesmés car?

... el passerell comença a esserconegut amb el malnom creatper Planas Sanmartí d'en Má-tigues, per allò de díguigues,pénsiga, etc.

amb motiu de la mort del'escriptor manacorí MiguelÁngel Riera, el nou consellerde cultura, el fill de papá de laBanca March, Joan Flaquer, notenia ni puta idea de qui era elnovel.lista i el va confondreamb en Miguel Ángel Nadal, eljugador del Barça?

1212S2

... el nou jugador del Madrid,Clarence Seedorf, ha estat es-quitxat per un crim passional?

121112

Antoni Pasqual, batle d'A-riany: Ara pareix que la gent

molt amb lavenda de terrenys als estran-gers. Crec que no és bo que lagent vengui les cases als ale-manys, perquè al final per-drem el carácter de poble.

12 9113t1 de Mallorca8 15 D'AGOST DE 1996

ESTEL,de Mallorca

INFORMA'T

INFORMA'T

INFORMA'T

INFORMA'T

L'ESTE!.de Mallorca

"E 1 no violent estásegur de la victò-ria quan ha domi-

nat la pròpia por.No es tracta pas de lluitar per

atènyer la victòria damunt l'ene-mic, sinó per vencer l'enemistat iguanyar la pau.

No es tracta per al no violent dedefugir els efectes de la violencia,sinó d'enfrontar-s'hi sense violen-cia i de vencer: el seu problema éscom combatre la violencia sensefer prendre mal al violent.

No és pas l'enemic que calvencer, sinó la seva errada. Esmenester esser aliats del nostreenemic contra la seva errada.

L'enemistat és fruit de la igno-ráncia. Entre la gent subsisteix unlligam fraternal, que aquell quipractica l'enemistat oblida.

Tot joc és un simulacre decombat i tot combat és un joc. Ésun equilibri de contrasts. L'estira iarronsa de l'atac i la defensa pro-dueix una excitació que en el juga-dor es manifesta com a plaer, en elcombat com a ira, fúria, acarnissa-ment, set de sang i destrucció. Enel combat, el violent es nega a con-siderar injúries i assassinats elscops seus. Cal desenganyar-lo dela il.lusió que s'ha fet sobre lasuposta innocència del coratge,una de les mentides del joc.

Per a barallar-se en calen dos.L'agressor ha menester de laresistencia de l'agredit...: "Sor-prenc l'espera del tira i la sevaarma tomba al buit. Més sesorprèn de trobar en mi unaresistencia anímica fora del seuabast. Al començament quedaráencegat i redoblará la seva iracontra mi, finalment s'haurà devinclar. I el fet de vinclar-s'hi nol'humiliarà pas: l'enlairarà."

Si et copeig a la gaita esquerra itu et tomes, el pacte de lluita que-dará resolt violentament, Per?) siofereixes la galta dreta i em dius:"Per qué no també en aquesta,amic meu, vull passar per aquestpatiment voluntari per tal de fer-teveure que vas errat", Ilavors emcauran els braços, l'estupor reem-plaçarà la ira i la reflexió l'estupor.

Fugir és també entrar-hi enjoc i firmar el pacte dé lluita: undesplegament de força i astúciaben eficaç per a excitar l'agressora la persecució i l'extermini. Noés refús a la violencia, és cedir-hi.És sostreure's a la victòria sensesostreure's a la lluita.

Queda la sortida d'aixecar elsbraços i demanar gràcia: fer quela lluita s'aturi i potser defugir elsefectes de la violencia. Però això

no és refusar la violencia, sinóretre-li homenatge, preferir lavergonya, l'esclavatge. (Alióconsentit cau amb qualsevolbufada.) "Si no hi hagués mésalternativa que la violencia —diugandhiji— no vacil•laria d'aconse-llar-la." "Unir la benvolença mésconstant envers tothom amb lamés ferma resistencia al mal."

La no violencia del solitari ésla dignitat de qui defuig el conta-gi de l'ira, encara en el contacteamb l'agressor. És la marca del'absoluta possessió d'ell mateix:el testimoni de la fe en la victòriai la pau de Dalt.

La no violencia col.lectiva potesdevenir contagiosa. L'homecomú admirará un sant en lamesura que es cregui incapaç d'a-doptar personalment la seva con-ducta santa. Però l'exemple de totun poble, l'arrossegarà incons-cientment. L'audaç paciencia dela majoria paralitzarà l'enemic."

Aixe, no és pas cap teoria, ésel resultat constatable en moltís-simes lluites no violentes.

És més fácil que entengui icopsi la no violencia un militarque no pas un panxacontent boca-fluixa. El primer coneix la disci-plina i les dures realitats, l'altreviu xalant i parlant per no callar i,a sobre, es creu superior —sovint-a . la resta de la Creació. Nosaltressom un poble colonitzat perquèallò que més abunda entre els quis'anomenen nacionalistes cata-lans són gent de llengua llarga ipanxeta ben nodrida. Cal aclarirque la majoria es diuen naciona-listes perquè no els costa gaire:com qui es digués afeccionat a unesport o a ballar en festes. Si anaua Euskadi, a Irlanda del Nord,veureu com són els nacionalistesd'aigua salada. Gandhi era unnacionalista d'aigua salada, men-tre que molts jovenalls indepen-dentistes nostres que parlotegen ibramen en favor de la violenciasols són bocafluixes i sovint eixe-lebrats fuma-porros que es gastenla major part de llur pressupostbevent alcohol i fumant. Tot unexemple d'amor a la Ocia i decoherencia política. La majoria esdesbraven cridant destrellats queesglaien els ciutadans corrents iels acaben de convencer que elPP té raó. Ells no s'esforcen aguanyar-se els catalans reals, sinóa desfogar-se a costa del proïsmenacionalista qui treballa diàriament amb la ciutadania. Aquestsjovenets es fan els valents —senseesser-ho, és de temer— potser ambl'esperança de lligar amb les

al.lotes que els veuen actuar.D'ençà del 1974, que aparegué elPSAN, el partit independentistapancatalá més actiu durant eldarrer franquisme i transició,generació rera generació el joventindependentista sol caure enaquest pèssim estil quesocialment i el toma irresponsabledavant el nostre futur lliure. Elsintents de canvi i millora tampocno han estat ni permanents (LaCrida) ni brillants (JERC).

Arsenal de la defensa no violen-ta: protesta i persuasió

Heus ací un seguit de mètodesde lluita de protesta i persuasióno violenta:

A. Declaració en forma1. Discursos públics. Durant

el tardofranquisme i la transiciómolts grups encara clandestins elvan emprar. Entraven dins bars,reunions públiques etc., i allíllançaven el míting. De vagadeseren detinguts per la secreta, peròaixí van anar imposant, en lapráctica, les llibertats d'expressiói reunió. Les llibertats no es pido-len, s'imposen, deian a Euskadiper aquella época. A Euskadi elsgrups nacionalistes donaven lacara, però als Països Catalansaquests mètodes valents erenpatrimoni dels grups esquerrans,sobretot els dels democráticora-dicals, com explica López Crespíde l'OEC. Els nostres nacionalis-tes rarament donaven la cara així.Ja hom els veia venir: poc Iluita-dors i massa academicistes. Aixíens ha 110 el pel.

Curiosament aquest mètodel'emprà el PP a Madrid a les dar-reres eleccions generals, amb ex-cel.lents resultats, segons sembla.

2. Cartes de protesta o de soli-daritat: sovint serem censurats iescapçats per la premsa espanyolad'ocupació. Penó cal triar bé elstemes i les formes i insistir-hi, atot arreu. Si usam bé allò poc quetenim a l'abast, aprendrem a fercoses majors. Però si no usam allòpoc que ens podria servir, és moltimprobable que anem a més.

3. Preses de posició per orga-nitzacions i institucions: que hand'anar acompanyades de més, pera esser mínimament eficaces.

4. Declaracions públiques fir-mades: cosa més típica dels na-cionalistes catalans. Com que totsol quedar-se en simples declara-cions, no avançam gaire.

5. Acusacions i declaracionsd' intencions.

6. Peticions en grup o en

massa: en el tema, per exemple,de la normalització lingüística,més enllà dels correllengües, ésel que caldria fer.

B. Comunicació amb un públicmés ample

7. Slógans, caricatures i sím-bols: els slógans han d'esser triatsacuradament, han d'esser alhoracontundents, comprensibles per atothom, però sense caure en l'in-sult ni la violencia. Sovint la gentnacionalista diu allò primer queels sembla mitjanament graciós iradical, però això, en tècniquespropagandístiques, está demostratno sols que és poc eficaç, sinó devegades clarament contrapro-duent. El problema és que moltagent va als actes nacionalistes adesfogar ràbia, no pas a guanyar-se tot el poble català. Per això noacabem de sortir del marginalis-me. Però cal esdevenir majorita-ris. I actuar en conseqüència. A canostra, el catalanisme polític haeixit un parell de vegades delmarginalisme: a principis de segleamb Solidaritat catalana i Prat dela Riba, i durant la transició,sobretot i bàsicament al Principat.

8. Pósters, cartells, missat-ges... Durant la transició i encaramolt més enllà a Euskadi, sobre-tot a les universitats, però tambéals carrers i barris, es va omplirde cartells impresos o a mà cri-dant a la lluita o denunciant actesd'injustícia i repressió. Àdhuchom copiava els acudits de revis-tes satíriques que eren repartidesper dins els aparadors i cristalle-res de les botigues la vespre deldiumenge (a fi que la gent els Ile-gís diumenge, quan eren tancadesi sovint els amos a fora vila).Sense tenacitat i passió per la jus-tícia, no hi ha força per fer aquestsactes desvetlla-consciències.

9. Octavetes, fulls volants, 'li-bres. Sota el tardofranquisme hihavia màquines artesanals ("viet-namites" i d'altres) clandestinesque omplien universitats i fabri-ques de fulls de protesta i denún-cia. Ara, amb tanta propagandacomercial, un full potser no cau-sará tant d'impacte com llavors,per() també fa via. Demostrar laveritat a qui vol creure en la false-dat, és fer-lo dubtar i ficar-lo da-vant un dilema. És una crida a lesconsciències, si ho sap fer-ho bé.

10. Periòdics i revistes. Dis-sortadament en queden pocs quesiguin de combat. L'ESTEL deMallorca ho és, però, i tota la inno-vació que havia de crear escola siels nacionalistes catalans no fossin

-A.1\TI1")I-11-, ii..uSE1ARATTS7T4L ("C,C111)

Lanza del Vasto parla de la no violència i de Gandhi

El camí de la reconstrucció nacional

JOSEP DE Luís, MEMBRE DE L'EXECUTIVADE LA JOVENTUT NACIONALISTA DE MALLORCA

N o és nova ni molt manco la técnica aplicada pels colonialis-tes espanyols de dividir els defensors de les nacions que s'in-

tegren dins el seu Estat, tot i que el procés se'l tenen tan ben estu-diat que es permeten clonacions dels esdeveniments en totes lesque ells anomenen regiones per algun majá de comunicació nazi-espanyol. Als mallorquins, ens pertoca evitar-ho a la nostra roque-ta; això sí, sense oblidar que aquesta terra nostra no és més que undels molts cercles concèntrics que en el seu conjunt formen el Mónlliure, solidan i respectuós amb les minories.

Pel redreçament nacional de Mallorca dins aquest conjunt iper tal d'assolir la normalitat nacional que, històricament i cultu-ralment ens pertoca, cal que els responsables dels partits políticsque s'aprofiten a l'hora de les eleccions de l'etiqueta "nacionalis-ta", facin un exercici de responsabilitat vers el País.

A totes les contrades de Mallorca es respira un sentiment depertinença a la terra, al poble, a la cultura i a les profundes arrelshistòriques del País. Pero) aquest sentiment col.lectiu es veu afeblitde manera molt hábil pels colonialistes espanyols, pel fet de fixar eldebat polític en el camp ideològic —dretes, esquerres—, estadi de lapolítica propi d'un País sobirà en plenitud dels seus drets collectius.Com que aquest, de moment, no és el nostre cas, és importantíssimpel futur del nostre poble marcar clarament la prioritat de recons-trucció nacional i deixar de banda les distintes ideologies socioe-conómiques que hi ha dins el ventall nacionalista mallorquí. Nomésaixí, deixant de banda el debat ideològic per a futures accions, quefins i tot podrien esdevenir internes d'una nova força política verte-bradora de la independència nacional, les futures generacions de ciu-tadans de Mallorca (tant els nascut com els nouvinguts) podran gau-dir de la plenitud dels seus drets com a poble, i deixaran de viure enuna colònia d'un estat centralista i opressor.

IJzi a. cii cl a.

1 9 11211 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1996

tan academicistes i jocfloralescoscom, dissortadament, són.

11. Discos, música. La músi-ca és absolutament básica en totmoviment social. La resistènciaantifranquista a ca nostra, aixícom la decidida recuperació de lallengua catalana, es constituí engran mesura al voltant de la NovaCançó (Els setze jutges). Àdhucel jovent castellanitzat i elsespanyols es rendiren davant elpoder dels nous càntics catala-nescs. La música crea el futur i ésbellament didáctica sobre el quevolem. La manera més socialitza-dora, col-lectiva, intensa i solidà-ria. Deia Gandhi: "Si jo tinguéscap influència sobre els boys-scouts i d'altres colles, declarariaobligatori de cantar melodiesnacionals, en totes les assemblees.La música té un efecte elèctric.Dissortadament no ha pas arribat aesser nacionalitzada." La músicaera básica en la resistència anti-franquista, ho és en les religions,els concerts de Raimon sotaFranco eren els millors mítingspolítics, fins i tot recordareu lamemorable escena del jovencellnazi cantant i electritzant l'audién-cia amb una bella cançó al filmCabaret. Sense música no hi haacció, per això cal triar-la ambmolt de compte i prioritat.

12. Ràdio, televisió, informáti-ca. Aquests camps estan vivint unaauténtica explosió de conseqüèn-cies imprevisibles. Caldrà mirar-s'ho bé. Tot i que les grans cadenessolen esser mitjans d'adoctrina-ment sectari espanyolista, leslocals, el cable, les pirates... oferei-xen possibilitats interessants.

13. Pintades, senyals en terra icel. La profusió de pintades no ésbona. Cal pintar en parets inservi-bles o, si de cas, públiques. Elsmurals causen molt millor efecteque no pas les simples pintades.Damunt de certes tanques publi-citàries d'empreses no grates od'entitats colonialistes. Damuntde muntanyes, sota el ponts, enllocs poc accessibles penjar pan-cartes de plàstic. Àdhuc hem vistavions i helicòpters amb propa-ganda nacionalista. I/

L'ESTELde Mallorca

INFORMA'TINFORMA'TINFORMA'TINFORMA'TINFORMA'TINFORMA'T

L'ESTELde Mallorca

En Domingo Mallol és un delsamos de la fusteria Hiper Cu, aManacor. Fabrica mobles de cuina ide bany.

Fa tres mesos que n'Andreu Cabrers'ha fet càrrec del Bar Fraus, a labarriada de sa Torre, de Manacor.

En Miguel Riutort és l'amo del fornCan Re ve!!, a Manacor. Fa foc alforn amb llenya i us podem asse-gurar que el pa és més bo que elque no está fet d'aquesta manera.

Fa quaranta anys que en RafelSansó va obrir la perruqueriaSansó, a l'avinguda Salvador Joan,a Manacor.

En Guillem Massanet és mestreartesa, entallador, escultor tallista,delineant de mobles i escultor depedra. Té el seu taller al carrer deNavarra, a Manacor.

Fa trenta-cinc anys que en MateuPerelló va obrir la botiga d'electro-domástics Casa Perelló, a Manacor.

El matrimoni Sureda-Matamalesregenta des de fa tres anys la ca fe-feria Sa Sínia, a l'Avinguda Salva-dor Joan, a Manacor. Despatxen paamb oh i plats combinats.

En Joan Melis és un dels amos dela Joieria Manacor, que está a laplaça de sa Bassa.

U n grup d'admiradors i amicsde l'antropòleg, impulsor

de l'excursionisme, educadorcívic, professor de Cambridge iinspirador de nombroses iniciati-ves patriòtiques, Josep MariaBatista i Roca (Barcelona 1895-1978, ha promogut l'erecció d'unmonument a la seva memòria,comptant, naturalment, amb lacol.laboració de 1' Ajuntament dela seva ciutat natal que ja haviaacordat dedicar-li un carrer al'antic districte de Les Corts.

Es tracta d'un espai ajardinatentre els carrers de Nicaragua iNumáncia per al qual l'escultorFrancesc Carulla ha concebut unmonòlit en traverti romà rematatamb un retrat del català insigne iflanquejat per unes plagues enbronze, en les quals hi ha grava-des, per un costat, les principalsactivitats que Batista dugué a

terme i, per l'altre, les paraules"Cal forjar novament el nostrepoble i la seva consciència nacio-nal" les quals, tal vegada, forenles darrers que pronuncià públi-cament abans de la seva mort.

La inauguració d'aquest mo-nument estava programada pel 27d'agost d'enguany, per?) no podráesser així per l'existència d'unpetit déficit en el finançament del'obra duta a terme amb la desin-teressada collaboració de Fran-cesc Canilla i una nodrida aporta-ció económica per part de les ins-titucions i particulars. Caldria,doncs, arrodonir la subscripcióorganitzada el seu dia amb nousdonatius que poden fer-se efectiusal compte corrent 2100-1089-0200037878 de la Caixa, a nom dela Comissió d'homenatge a Ba-tista i Roca. Per a mes detalls, po-deu telefonar al 93-2133473. 11

Lrr--1-..-,, ......--: ,...›,<, .......„.„....,....,......-.: i --,..

..,..1,... ...,.,....,,I..:„:„1...,....,.......,...„.....„.1..,...,..„.. ...,......e...,...„...1.„,: ,.....„.....›._

,....,,:.... .#/#* ,.,. . _

:,,:„..,,‘,...„.,

.............. . ......„ ,,,:... ...............,....

. ......... .

....... .

...........1 „,:::„.„,„.,..›.... .,..... ...

,:.

, >

Mallor quí!La llengua catalana, pròpia de les illesBalears, és oficial a Mallorca. Els teus fillstenen el dret i el deure de saber-la. Exigeixescoles catalanes al teu poble o barriada.

El matrimoni Mas-Esteva són elsamos joves de la botiga de modaEsteve, que regenta des de fa tren-ta anys el pare de la madona, elsastre Antoni Esteva.

N'Antoni Galmés va obrir ara fa sisanys una fusteria a la barriada deBaix des Cós. de Manacor.

PARES, EDUCAU-ME EN CATALÀ,A MALLORCA Hl HA EL MEU FUTUR

10 15 D'AGOST DE 1996 Vletigl de Mallorca

La puta del feixisme

Fd ra el tercer diumenge dejuliol com cada any.

Enguany va caure en unassolellat vint-i-u de juliol, i comsempre per aquesta época elspatriotes més compromesos pugena l'acte del Pi de les TresBranques (una simbolitzant elPrincipat, una altre ses Illes, i ladarrera el País Valencia, en unmateix tronc que representaCatalunya; fou, però una bellapoesia de Jacint Verdaguer la quemitifica el pi com a símbol nacio-nalista), situat en el Pla de Cap-llonc, a la comarca del Berguedà.Allá es reuneixen diferentscol•lectius nacionalistes, el puntd'unió fonamental dels quals és laseva militancia catalanista. Pepòés ací on hi ha el problema, que hiha alguns col•lectius que, en llocde servir la causa catalanista, se'nserveixen com a pretext per vehi-cular-ne d'altres que no tenen resa veure amb una manifestaciópatriótica catalana. De fa algunsanys, s'ha pogut detectar que certscol.lectius aplegats a l'entorn dePi Jove (el pi que ha de reem-plaçar l'original que avui dia ésmort), es dediquen a substituir elsactes catalanistes per altres d'ín-dole més internacionalista, sub-versiva i anarquista. És típic venceaquests elements amb banderes isamarretes de l'extinta URSS, desuport a l'exèrcit zapatista deMèxic o amb la cara del CheGuevara, entre d'altres. I els sím-bols catalans? Com a màxim algu-na senyera amb l'estel socialista i,això sí, sempre acompanyada dela sempiterna "ikurriria" basca. Ésa dir, més que la diada nacionalis-ta del Pi de les Tres Banques sem-bla una fira d'Intermon o la festade la Solidaritat que organitza IC-Els Verds. I és que en una diadaaixí es pot esser tan solidad comes vulgui amb altres pobles opri-mits, però mai fins a l'extrem devoler-ne desvirtuar i capgirar l'e-lement fonamental, que és lacausa de Catalunya. I això és elque aquest any, com cap altre, hanvolgut fer els del Pi Jove agrupatsa l'entorn d'una recent i quasi fan-tasmagórica organització ques'autodenomina Plataforma per laUnitat d'Acció (PUA). La PUAestá formada per tot un entramat

marginal de collectius prosovié-tics i de casals anarquistes/okupes(no en va, allá on fan les sevespintades signen amb una estel ladaacompanyada d'una falç i maneno amb el llampec anarquista), quepodríem definir com les darreresrestes impossibles de reciclar deCatalunya Lliure i el seu entorn;més quan el PSAN (amb JosepGuia al capdavant) i l'organitzaciójuvenil Maulets s'han retirat d'ellaprecisament per la seva progressi-va pèrdua de compromís patriòtici el seu comportament antisocial.Vegeu el que diu el que ha estatportaveu i mitjà de comunicaciód'aquestes organitzacions, Lluita,número 191 del març-maig 1996:"Les conseqüències de tot això noes van fer esperar gaire, amb lapresencia a dintre o al voltant del'organització Catalunya Lliure depersones ressentides i agressivesque, refugiades en una estéticapretesament revolucionaria, fan del'agressió física i verbal el seu sis-tema de treball polític. Amb elconsentiment, si més no passiu, demembres de la direcció de Cata-lunya Lliure, aquests elementsentren en acció i obtenen un alta-veu per als seus plantejaments iuna plataforma per a la seva prác-tica, si més no en part al Bar-celonés."

Veient, doncs, el perfil de lesescorrialles de tot aquest movi-ment, la PUA esdevé una organit-zació d'ultraesquerra amb tot eltotalitarisme d'arrel antisocialquan es decideixen a netejar el Pidel que ells qualifiquen de "fei-xistes, burgesos decadents inacionalistes estrets de mires" isense més i ja a l'horabaixa de larecollida per marxar, que és lamillor hora perquè els covards etclavin la punyalada trapera, sur-ten entre trenta i quaranta enca-putxats de la PUA armats ambbastons, extintors, tira-xines,pedres i alguns fins i tot ambganivets i pistoles d'aire compri-mit que, al crit de "Feixistes! i"Gora ETA" per bandera, llancenuna anega contra Estat Català itot individu, organització o para-deta que van trobar en el seu re-corregut vandàlic. No cal dir que,malgrat la sorpresa i indefensióinicial dels nostres, els escamots

d'Estat Català van reaccionar con-tratacant els "valents" de la PUA,mantenint-se una auténtica batallacampal a l'entorn de tres quartsd'hora. Els resultats de la refregaes van veure quan, arribats elsMossos d'Esquadra, que és quanels de la PUA finalment es vaescapolir com van poder, hi haviadeu ferits de diversa consideracióentre els joves d'Estat Català; i elque més rabia i greu sap, una donade seixanta-nou anys que li varenhaver d'extreure un batí del braç.Tothom, però, coincidia a asse-nyalar l'actitud d'Estat Català enla defensa del Pi i de la gent que estrobava allá i, així mateix, elrebuig i condemna a l'agressió dela PUA tot titllant-la de "pur fei-xisme" i "d'espanyolisme".

Però el fet dóna per pensar.Mai s'havia donat una agressiótan premeditada i de l'abast comha succeït enguany. L'objectiu,però, era clar: carregar contraEstat Català. ¿Que potser ens tro-bam de nou davant un intent decriminalitzar l'independentisme ifer-lo caure en les divisions declasse (dretes versus esquerres)per evitar-ne una estructuració decarácter netament nacional? Men-tre va existir el Moviment deDefensa de la Terra (MDT) iCatalunya Lliure, en els darrersanys semblava que aquesta divi-sió era ferma. Pea) després de lacaiguda del mur de Berlín el1989, la decadencia de l'esquerra-nisme "independentista" ha estatconstant fins a l'actual cul-de-sac.I, com sempre que les modes pas-sen, torna a quedar allò autèntic iincorruptible de tota la vida queen l'ideal nacionalista encarnaEstat Català. La lluita de classesha estat la creu del nostre nacio-nalisme portant-lo sempre al frac-cionament i a l'afebliment davantEspanya. ¿Haurem de pensar queel Pi de les Tres Branques 1996ha estat el tret de sortida per tal decrear un altre MDT ultramuntáper marginalitzar independentis-me? I és que els dubtes sorgeixenpertot arreu, més quan la històriaens ha demostrat que se'ns haficat mala pela al teler per aquí.Perquè tot fa pensar que la quinta-columna anarcosoviética delsanys trenta la tenim actualitzadaen els pseudorevolucionaris de laPUA que, tant ahir com avui, handemostrat esser els millors aliatsd'Espanya i del feixisme. I és peraixò que Estat Català i tots elscatalans en general hem d'estarmés amatents que mai a la novajugada del maquiavel.lisme es-panyol. No caiguem en la trampa!Francesc Castany de Caso,Estat Català

N'Antoni Cifo, d'ascendencia italia-na, fa quaranta-cinc anys que es vafer càrrec del Bar San Jaime, a laplaca de Sant Jaume, a Manacor.

N'Andreua Llinàs és la madona del'estanc de Son Macià, des de fadeu anys. El seu padrí va obriraquest estany abans de la guerradel 1936.

El matrimoni Brunet-Massanet, dePortocristo, regenta des de fa dosanys dues botigues de souvenirs,S'Anfora I i S'Anfora II. a Cala Mendia.

En Pere Medina, de Portocristo,regenta des de fa mig any laCafeteria Novo, a Cala Mendia.

Na Lorraine Galmés, natural d'An-glaterra, regenta des de fa quatreanys la Tapisseria Govin, a la barria-da de Baix des Cós. de Manacor.

En Joan Miguel regenta des de fadeu anys el Magatzem Can Beia,de productes per a l'agricultura, ala barriada de Baix des Cós. deManacor.

TENNISSON RIGOTennisFutbol-salaHándbolPetancaCir. footing

SquashVoleiMini-golfTennis taulaGimnás

Final Avda. Son Rigo • Tel. 74 33 66Sometimes • Palma de Mallorca

1 911211 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1996 1 1

Per una nova militància nacionalista (1)

A ca nostra, el creixement dela militancia antifranquistaque pren volada a les acaba-

lles del franquisme és numèricamentmés d'esquerres que no pas naciona-lista. Al Principat, el nacionalisme noreapareix amb força com a fenomennou, per?) a les Illes i País Valencià,més mancades de tradició nacional,sí, i comença a prendre volada méstard, cap al 1974. Massa tard!

Militancia esquerrana i militancianacionalista al tardofranquisme ila transició

A ea nostra, la militancia esquer-rana era d'extracció més universitàriaentre trosquistes i nacionalistes, imés obrera entre els altres, en gene-ral. Es tractava en la seva majoria, dejovent de ciutats. Un jovent no gairedisciplinat, afeccionat a empinar elcolze i bramar consignes i, ja durantla transició, al porro. És curiós, per?)sembla que mentre l'alcohol sol aju-dar a mantenir una ideologia pocreflexiva i d'enfocament violent, elporro va anar desdibuixant aquestesforces i ganes "revolucionàries" versun progressiu personalisme i indivi-dualisme (ácrata, ecologista, artístico místic).

Cap al 1977 l'haixix/marihuanaes popularitza entre el jovent, elsgrans grups marxistes comencen aanar a la baixa, la CNT pren granvolada i comencen a aparèixer grupsecologistes arreu.

Als grups marxistes, sobretot alsmaoistes (PTE, ORT, PEC (m- l)FRAP, BR,etc.), l'estalinisme no erapas decoratiu sinó una quincalla totalque ells exhibien orgullosament ambmaneres megalòmanes (grans bande-res vermelles, amb falo, martells iestels, gran culte a la personalitat deLenin, Mao, etc.). Ells en deien"marxisme-leninisme". El menysferéstec d'aquests grups i el que duràmés fou el Moviment Comunista,esdevingut cap al 1990 Revolta alsPaïsos Catalans i Izquierda Alter-nativa a Espanya. L'MC absorbí capa 1978 l'OEC i mig s'aplegà ambLCR (trotskista) durant els anys vui-tanta. Eren gent molt activa, cadavegada més intel.lectualitzats i ambmenys militància, però. Un d'a-quests grups m-I encara semblasobreviure bé, la UCD, però es trac-

ta d'una perillosa secta.Els troskos eren més minoritaris

i, si tenien majoria universitària comI'LCR, molt més refinats, com perto-ca a uns seguidors d'un dels assassi-nats per Stalin.

Quant als anarcos, gaudiren degran nomenada un parell d'anys(1976-79, si fa no fa), fins que uncomplot policíac els aixafa amb l'a-fer de l'atemptat al Scala (un provo-cador infiltrat dins la Ilavors renascu-da CNT). Cal dir que solia tractar-sede gent fantasiosa, d'inclinacionsviolentes o ben revoltades, molt afec-cionada a riure's dels partits i a veuremanipuladors sota l'estoreta. Pero:),cap al 1977, potser hi havia a l'Estatespanyol més d'un milió d'anarcosmés a menys en actiu i al voltant dela CNT, molts d'ells als PaïsosCatalans. Ai las, l'Arcádia perduda!

Els nacionalistes d'esquerracomençaren a veure's més cap al1974. Eren professors, estudiants,poetes, cantants, pagesos, gent mésaviat festívola i amb poca tradiciómilitant, de ciutats mitjanes i depobles, amb poc contacte amb medisobrers. Eren gent, d'entrada prousenzilla, engrescats per un mónnovell, per') que, amb els anys,càrrecs i homenatges, han anat hananat tornat-se més estirats i jocflora-leses (o sia, una mena de versió cata-lana dels personatges de zarzuela

espanyols) i tornant a les seves"reserves índies" de la petita burgesiai treballadors de coll blanc de ciutatsmitjanes i petites d'on, per un temps,van voler sortir -era la moda- per aparticipar--al moviment veïnal oobrer-sindical. Ben instal.lats alsguetos de l'ensenyament de ses Illesi del País Valencià, els ha engreixatla panza sense necessitat de canviargaire d'ideologia. Mentre marxistes ianarcos s'han desdibuixat o quasiextingit o han anat cap en grups d'i-deologia distinta, sovint de dretes oel PSOE, molts nacionalistes d'es-guerra s'han momificat enmig dedolça letargia dels tics culturals-pro-gressistes de sempre, ara accentuatsamb quatre referents més (que si lesOlimpíades, el rock català, el Miki-moto...).

Personalment, jo milití en ungrup: l'OEC (una mena de síntesiprou creativa entre marxisme i anar-

quisme), on el compromís era "fort"malgrat esser de majoria obrera-

urbana, les análisis no eren -sobretotal principi- gens quincalleres. Aquestgrup derivà finalment (vers el 1977)cap al leninisme; per() en un principisorgí al Principat i Euskadi i es basa-va en una anàlisi prou rigorosa idemocrática de l'assembleisme, lademocràcia directa (no pas delegadani burgesa), el consellisme revolucio-nari, les aportacions de diversos "clàs-sics", l'extensió de les lluites, etc...Tot sobre casos reals de 'antes durantel tardofranquisme, cosa poc usualentre grups marxistes i a anys Ilum deles pobres folclorades que solien isolen esser la papussa dels nostres"nacionalistes d'esquerra" casolans.

Dins l'OEC hi havia de tot, ésclar, i la seva direcció anà esllavis-sant-se cap al burocratisme "m-1" iles raons de mal pagador, per?) de fetdonà molt de joc: molts dirigents,arrees, intellectuals, etc., que enca-ra corren pertot, des del PP i el PSOEfins al PSM, o Miguel López Crespí,o TU etc... provenen d'aquest partit.Les análisis "a fons" i les exigències

amb alliberats "clandestins" ialtres personatges que ara semblenfantàstics, les referències "reals" alluites "reals de masses" no burocra-titzades, etc... constituïen una baseprou més sólida per a l'acció i l'in-tel.lecte que no pas les parafernáliesmaoistes, els rebordoniments cenetis-tes o el nacionalfolclorisme nostrat.Dins l'OEC es formà una bona forna-da de gent treballadora i en contacteamb el poble, ses necessitats i lluites,jo crec que més que no en altresgrups de l'època, sincerament sia dit.

Hi havia un altre grup de l'época,molt minoritari però d'anàlisis políti-ques ben fines i desmitificadores,també dins el marxisme revoluciona-ri creatiu, era Acció Comunista, ungrupuscle bàsicament intel.lectual id'acció a les ciutats de Barcelona iValencia. Un dels seus militantsencara és regidor d'UPV per Gandia(la Safor). AC i un sector minoritariingressaren dins un POUM que pot-ser mirava massa cap a "glòries pas-sades", i que no es consolidà final-ment (a Mallorca, els OEC que noacceptaren la fusió amb I'MC entra-ren dins el PSM). (continuará)

Jaume Tallaferro Q

Fa trenta-quatre anys que enMiguel Esquina va obrir la perru-queria Miguel, a la plaga del Mercat,a Manacor. Va aprendre l'ofici a canTomeu Reixac, que tenia la barbe-ría a can Miseri. En Miguel, en rea-litat. de llinatge Ii diuen "Quina",perquè així nomia el seu podría quiun funcionar! foraster li va canviarel nom. Té parents que ja l'han nor-malítzat, però el! i els seus fills pas-sen d'això. Hem volgut saber quévolia dir la paraula "quina", i hemtrobat: 1. Conjunt de cinc perso-nes. Especialment: a) Junta que enles parròquies barcelonines teniaesment a la despesa de la cera enl'octava del Corpus (segles XVIII iXIX). Lo antic medi de les quinesque per les vicissituds del tempshavia descuidat. 2. Quadern decinc fulls. 3. Conjunt de dos cincsde daus quan surten tots dos enuna tirada. 4. Joc semblant a laplena, en qué guanya el jugadorque omple les cinc cases d'unamateixa fila. Etimologia: pres del!latí quina, "conjunt de cinc".

En Pere Ramon, natural de Petra,regenta des de fa vint anys el res-taurant Els Ametlers, a s'Espinagarde Manacor. Fa cuina de peix i cuinamallorquina. A la carta s'hi menjaper unes 2.500 pessetes. Els diesfeiners fa menú a 800 pessetes.

En Francesc Picó és un dels socisdel magatzem Picó-Lopez, a Mana-cor. Són majoristes d'arrossos i Ile-gums. L'arrOs és importat de Valèn-cia, el lloc on es fan els millorsarrossos d'Europa. Serveixen elsseus productes en paquets de quiloa les botigues i súpers i en sacsgrossos als hotels i restaurants.

Li .L ìLì

de Mallorca

Fa onze anys que en FrancescLliteres regenta el Bar L'Estel, a labarriada dels Creuers, a Manacor.Els diumenges i festes són els diesque té més parroquians i els diesque s'aturen els autocars de turis-tes que visiten les fàbriques de per-les. En Francesc és el president delClub de Dards L'Estel, amb unequip a segona i un altre a primeradivisió.

1 2 36 78 910B

-12131415161718-1920212223242525 27

de MallorcaEL MILLOR SUPORTPUBLICITARI DE LAVOSTRA EMPRESA

A MALLORCA

ANUNCIAU-VOS-HI !!!

TINTORERIAMANACOR

c/ Antoni Galmés, 1B • Tel. 55 18 03MANACOR

PUGEN

DAVALLEN

L'Ajuntament de Banyalbu-far, per haver limitat la cons-trucció de la finca Son Bunyola iPlanícia comprada per un an-glès.

121112

Cort, per comprometre's aavançar en la normalització lin-güística de l'administració mu-nicipal a proposta del PSM.

S2S1S2

Gabriel Florit, per haver blas-mat el llibre vomitiu del colonit-zador espanyol Carlos García-Delgado.

12SM

El CIM, per aprovar la seva par-ticipació al Jardí Botànic deSóller.

121112

El nou disc de Sau, Set.

111112

Els joves integrants d'un campde treball que fan net els talaiotsde s'Illot i el de na na Pol, de saComa.

S21211

Biel Majoral i la revista Es Saigd'Algaida, per denunciar l'adul-teració d'Els Cossiers d'Algaida.

121111

Els reportatges de Toni Mar-torell a Diari de Balears denun-ciant la corrupció de les subven-cions entorn de la conselleriad'Agricultura: l'exconseller Pe-re Morey, el botxí dels pagesosmallorquins, en Fontanet, pro-pietari de PIEMA, etc.

121212

La batlessa de Llubí, MargalidaMiguel, pel programa de festes:pregó d'Antoni Serra, actua-cions de Sau, Tomeu Penya, etc.

S2f112

Felip Esteva, del PSM de Cap-depera, per denunciar les pedre-res il.legals.

Jordi 1,Iabrés, regidor d'Edu-cació de Palma, per desmantellarles escoletes municipals a favorde l'ensenyança privada quan ellté un col•legi privat a Son Ferriol.

12111/

Iberia, per practicar el "dum-ping" (competencia deslleial)rebaixant preus en els vols deBalears a la península fent ús deles subvencions estatals.

12S2i1

Mónica Ridruejo, directora deradiotelevisió espanyola, que esnega a ampliar la programacióen català per a les Balears.

121212

El TS pel seu corporativisme iper condemnar el jutge PascualEstevill a una pena de riallespels delictes de detenció il.legali de prevaricació.

1212Q

El regidor foraster antimallorquíde Manacor, Eduardo Puche,per la seva prepotencia i ano-gáncia davant una ciutadana.

111212

El gavatxo Jean Pierre Olivier,per criticar l'himne mallorquí deLa Balanguera, per fer declara-cions anticatalanistes i per donarsupon al nazi Le Pen.

111212

El jutge foraster José Enriquede Motta García-España, queha absolt Eduardo Moreno Tor-res, el metge afincat a Valenciaque es va negar a atendre un pa-cient perquè parlava en català.

125211

L'Ajuntament d'Inca (PP), perfinançar les curses de toros ambdos milions de pessetes, segonsha denunciat el PSM.

121212

Florencio Reolid, per matar unatintorera a la platja de s'Arenal.

121212

El premi foraster de novel.labreu Juan March Cencillo createn memòria d'un perdut i d'unrenegat de les seves arrels ma-llorquines.

121212

L'actor Gary Grant, per espiara favor dels anglesos durant la IIGuerra Mundial i detectar entrela flor i nata de Hollywood elssimpatitzants amb la causa nazi.

121211

Els moros i cristians de Po-Ilença.

L'escriptora forastera racista inazi Corín Tellado, per decla-rar-se contra la independenciade Catalunya, a favor de la penade mort i de la discriminacióracial: no dejaría que mi hija secasase con un negro.

El traidor i botifler Jordi Pujol,per no condemnar el terrorismed'estat i la llibertat condicionaldel general Galindo.

12 15 D'AGOST DE 1996 /2°Ltel, de Mallorca

N'Antoni Vallbona, natural deCampos, fa trenta-dos anys que vaobrir el Restaurant Vallbona, a CalaMurada. Fa cuina mallorquina sem-pre que pot i, quan no queda mésremei, en fa d'alemanya. També ésl'amo d'Assegurances Zuric, amboficines a Manacor i a Cala Murada.

Fa trenta-tres anys que en TomásRiera va obrir el seu taller de tapis-seria a la barriada de SantaCatalina, a Manacor. Un taller prougran amb vuit operaris. Va apren-dre l'ofici al taller Artflex de lamateixa ciutat.

Per qué volemque els nostresfills i filiesaprenguin encatalà?

Perquè hi tenim dret, que ens ésreconegut per la llei i que volemfer complir.

Perquè, com a pares, tenim l'o-bligació de donar als nostres fillsalió que considerem que és bo.

Perquè és bo conèixer llengües—llegir-les i escriure-les—. Domi-nar dues llengües, com català icastellà, és millor que dominar-ne una només.

Perquè coneixent bé dues llen-gües, s'està més preparat per aconèixer posteriorment altresidiomes.

Perquè estem convençuts que,només amb l'assignatura de ca-talà a les escoles, no és suficientper a dominar la nostra llengua.

Perquè hem comprovat que, enles escoles d'ensenyament encatalà, els nins i nines es parlenbé tant en la nostra llengua comen castellà.

Perquè després d'uns anys d'ex-periència estam comprovantresultats molt positius.

Perquè sabem que experiènciessemblants en altres països handonat bons resultats.

Perquè no volem negar als nos-tres fills cap possibilitat de conei-xement i enriquiment lingüístic icultural.

Perquè, a Mallorca, té utilitatprofessional i social en una socie-tat moderna com la nostra, ques'exigeix cada vegada més encentres d'estudi i de treball.

Perquè la nostra llengua és unaherencia cultural de tots elsmallorquins. 1 som mallorquinstots els qui vivim i treballam enaquesta terra, tant si hem nascutaquí com si hem nascut a fora.

Perquè és una herencia quevolem transmetre als nostres fills.

Perquè el català forma part de lanostra personalitat individual icollectiva i no hi volem renun-ciar. En Tià de sa Real SI

1.1 1 :191,11 rde Mallorca

SUBSCRI1J•T'Hi !!!

Fa onze anys que en Jaume Grimaltva obrir el Magatzem de Materialde Construcció Grimalt Massot, ala barriada de baix des Cós. deManacor. Ens conta que la majoriadeis seus clients són de nacionali-tat alemanya.

-411*~~~

Fa tretze anys que n'Antoni Rierava obrir la Comercial de Vins iLicors Dismavi, a la barriada delslnstituts, a Manacor.

Fa tres anys que na FranciscaPerelló regenta el Supermercat SesParres, a la barriada de Baix desCós, de Manacor. Abans, l'amo eraen Tomás Bosc. La majoria de pro-ductes. d'aquest supermercat sónecològics, ja que el seu home, enBiel Oliver, els cultiva sense pro-ductes químics a la seva finca deSon Fangos.

Fa quinze anys que en MiguelCaldentei va obrir la botiga dedietética Calde, devora la placa delMercat, a Manacor. A la fotografiaamb na Parrica de Sant Joan, laseva dona.

En Patricio Marotte, natural delCongo Belga, fa set anys que vaobrir el Restaurant Creolle, a CalaMurada. Fa cuina italiana. Per unmilenar de pessetes s'hi pot menjari beure.

1=1 1=1 0 ID 1_1 C -1- EEE !E;

• Herbes Morey, Dolces,semis i seques

• Palo Morey• Anís sec La Estrella

de Manacor• Vodka Moryoskoff• Brandy Copeo• Brandy Morey I• Rom Don B• Gin AM• Tequila El Cuate

• Ucor Cuatro Triple Sec• Tia AM Licor jamaicá• Licor de Taronja• Licor de Banana• Licor d'Ametra• Cherry Brandy• Apricot Brandy• Schnapps. Poma,

melícotó, avellana...• Crema Catalana

Cremada

1'1132111 de Mallorca 15 D'AGOST DE 1996 13

E4castellà típic es parla en

els cabarets i music-halls dediversa graduació i classe.

El music-hall és una bateriaque bat contínuament les hostscatalanes. Allí, la doble i fondatasca de desnacionalització. Elparal.lel castellà ha occit mésjoventut catalana que les terresrifenyes plegades. Observeu elpúblic concorrent i veureu allíl'hereu que s'ha allunyat de lamasia que l'ha vist nàixer i hadeixat els arreus de la terra aban-donats. La verdor dels pins idonar el pit al vent que bufa perla serralada és poca cosa per a ell.Allí, li diuen "príncipe" i "bienmio" i coses dolces en castellà.Allí, l'home se sent mascle i totapariant-se la faixa es pensa ésserquelcom extraordinari al veureque es fa amb totes unes artistescom la "Palillos" o la "Carta-genera" que de "moreno" i de"salado" no el deixen en vaga..

Ai de la masia solitària! Aldel camí fressat que puja la mun-tanya verda i ufana! Ai de l'hortaen la que hi floreix la pomera i hicanta el reguerot de l'aigua cris-

tal.lina! Mai més, oh casa pairal,sentirás les petjades fermes delteu hereu!, ni els seus ulls negresguaitaran la beatitud de les tevesparets blanques, ni les bigues querecorden les generacions passa-des. L'hereu no tornará. Ara s'hafet un "home". Madrid, el Madridputrefacte te l'ha mort. Se te'l vaendur darrera La canción del sol-dado i el retornen a la capital dela Pàtria fet una desferra. No sapmés dolor que el dolor de la sífi-lis, ni coneix més alegria que laque dóna "el 8 encarnado".

Oh, pares catalans que voleuque els vostres fills "es fiquin enpolítica" i els regategeu ambaquesta excusa el permís perquèaportin el seu esforç a la causanoble de la Pàtria! No val mésque caiguin estesos per un tret debrouning, que no caiguin persempre més en aquest surmenagemoral i físic?

I és que teniu, tots, tenim enca-ra aquest esperit castellà tan a lavora nostra! Tan agafat amb nosal-tres. És la paparra fastigosa decada dia, de sempre! O com EnGaudí, el catalaníssim Gaudí —va

saber plasmar la nostra accióenvers l'enemic—, allí en aquellacasa del carrer de Casp, on al pica-portes és l'escut de Catalunya quepica damunt la paparra espanyola!

"Guerra, la guerra, fem-nossoldats: será la terra pels cata-lans", ha dit el poeta futurista.Guerra a aquesta invasió castella-na. Espanya ens té sotmesos coma poble conquistat. Diu Novicowque les actuals conquestes delsestats, per atenuades que siguin,no deixen d'ésser un crim, Quémés espoliació directa que aques-ta mutilació contant de l'ànimadels catalans?

No ens té sotmesos Espanya auna guerra constant i deliberada?No perdem nosaltres, catalans,cada dia que s'aixeca el sol, unahost occida per l'enemic? Quanacabarem amb aquesta allau inva-sora de catedràtics, de mestres,d'oficials, de capellans, de tan-guistes i bailaoras?

Espanya baixa al sepulcre.Però Espanya mor de descompo-sició i ens hi arrossega a nosal-tres! Aquest "seny" català quesols ha servit de fre per a lesnobles exaltacions patriòtiques,el voldríem ara; perquè fos unacomprensió clarivident, de la quedimanés un criteri salvador per lavida i la llibertat de la Pàtria.Francesc Macià

Ja teniu els nostres llibres?Som JOSEP TRAVESSET i ANNA ROSSELLÓ

PELS ANDES, ENTRE EL PASSAT I EL PRESENT (Pròleg de Félix Martí,director del Centre Unesco de Catalunya) 1.800 ptes.VENÇUDA SÍ. DOBLEGADA MAI! (Memòries) d'Anna Rosselló. 1.500 ptes.A L'OMBRA DEL CHIMBORAZO (Pròleg de Josep Millas, president d'e)m-nium Cultural) 1.300 ptes.DE L'ALT MAESTRAT SENSE RETORN (Pròleg de Josep Nogueres, delconsell de redacció del Nunci) 1.000 ptes.QUAN L'IRAZU S'IRRITA... (Pròleg de Ramon Calaf, escriptor) 1.000 ptes.NO SON TRES-CENTS MILIONS. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'i-dioma espanyol. 2a edició (Pròleg de Josep Martínez de Foix, president delClub Unesco) 900 ptes.QUAN EL TEMPS S'ATURA... (Pròleg de J. Martínez de Foix) 800 ptes.JOFRE MONTALT NO ÉS PAS MORT! (Pròleg de Manuel Casesnoves,expresident d'Amnistia Internacional i de la Federació Catalana d'Espe-ranto) 800 ptes.DE SAO PAULO A L'ILLA DE SAO LOUIZ PASSANT PER BRASÍLIA(Pròleg de Ferran Machado, secretari general d'Estat Català) 800 ptes.GERMANOR ENTRE COLONITZATS (Pròleg de Josep Dalmau, membrefundador de la Convenció per la Independència Nacional) 800 ptes.GUATEMALA PUNT I RETORN (Próleg de Joan Granados, director gene-ral de la Corporació Catalana de Radio i Televisió) 700 ptes.L'AMÈRICA MARGINADA (Pròleg de Manuel Cruells, historiador i perio-dista) 700 ptes.DESPRÉS DE LA BEL.IICOSA NIT (Pròleg d'Heribert Barrera, exdiputat iexpresident del Parlament de Catalunya) 700 ptes.O CATALAÓ. Un català a l'Amazónia (Próleg de J.M. Ainauci de Lasarte,historiador i diputat al Parlament de Catalunya) 700 ptes.EL MÉS GRAN DESERT ÉS UNA GRAN CIUTAT (Pròleg de Marta Ferruso-la, esposa de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya) 600 ptes.LA FORÇA DE LA IDENTITAT (Pròleg de Trino Balagué, president delCantre Comarcal Lleidatá) 500 ptes.ILLAPA DE HUANCANÉ (Pròleg de Trino Balagué) 350 ptes.L'AVI DE LES ILLES TULE (Pròleg d'Aureli Argemí, secretan general delCIEMEN) 350 ptes.

Enviau les vostres comandes o telefonau-nos i us enviaren els llibres con-tra reemborsament. Avda. Mare de Déu de Montserrat, 254, 5é, 2a, 08026Barcelona. Telèfon (93) 4550092.

Ocupació castellanaArticle de la revista "Estat Català" publicat el 15-3-1923

DESTIL.LERIESMOREY

Elaborat a Mallorca per INLIMA, S.L.

Tel. (971) 75 67 07 • 75 69 79Fax (971) 75 00 33

C/ 16 de julio!, 54PALMA DE MALLORCA

oís de Molar !I

PLITIA HISTORIA DE LA CUINA A MALLORCA (16)

Les receptes de na Tonina(la meya versió de la cuinamallorquina)ANTÒNIA SERRANO I DARDERautora del ¡libre Les receptes de na Tonina

F ins fa realtivament pocs anys, la dona mallorquina l'haneducada majoritàriament per cuidar la llar i la família. Depetita ha tingut cura dels germans més petits, després de

l'espòs i dels fills. Més tard, segons les circumstàncies, s'ha cuidatdels pares o dels sogres, en el cas de fer-se monja ha dedicat laseva vida a l'oració i a les tasques comunitàries.

Però a vegades ha fet més. Ha sabut compaginar tot això ambaltres activitats. Personalment admir tot aquest seguit de donesrelacionades, per un motiu o altre, amb Valldemossa, la meya vilanadiva: Santa Catalina Thomás (153 I -1574), Una dona decoratge, com l'ha anomenada Mn. Antoni Cano. Consellera debisbes, preveres i civils. Fou canonitzada el 1930. Sor AnnaMaria del Santíssim Sagrament (1648-1700). Escriptora de can-tics i cobles inspirades pel Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull.'George Sand, l'escriptora que descrigué tan hé la nosta terra i tanmalament va parlar dels mallorquins. Catalina Homar (11904),l'estimada de l'Arxiduc, la qual exercí a la perfecció de madona des'Estaca, tasca reservada només per als homes. Coloma Rossellóde Sans, escriptora i mare d'Elvir Sans, publica en 1911, entrealtres coses, un ¡libre de narracions curtes titulat Valldemossines.Aina Maria Boutroux de Ferrà (1895-1986), persona de granactivitat intellectual, impulsa el turisme a Valldemossa i funda elFestival Chopin al 1930. Carme Bosch, doctora en Filosofia iLletres, catedrática de Llatí de la UIB, escriptora, mare de família,és un exemple del que pot fer una dona del nostre temps.

Després d'aquest breu repàs pels meus personatges femeninspreferits, vull dir que la vida actual está plena de dones que, comCarme Bosch, compaginen la seva tasca professional o artísticaamb les tasques de la llar. Ara no educam les nostres filies peresser sols esposes i mares, els donam estudis i les preparam per auna vida prou diferent de la de les seves àvies perquè, el dia dedemà, a més de tenir cura de la familia, treballin i comparteixinamb la seva parella el treball i la llar.

Doncs no cal sols preparar les filies per a fer les feines domes-tiques. Hauríem d'ensenyar igualment els fills i preparar-los per ala vida diaria amb la seva parella.

Per exemple, podem ensenyar-los a guisar. Per ajudar aaquesta tasca vaig escriure Les receptes de na Tonina, ¡libre desti-nat als homes i dones que fan feina i volen dedicar almanco untemps a la setmana —el dissabte matí, per exemple— a fer el dinarde manera tradicional.

El receptari está estructurat d'aquesta manera: cinquanta-dosmenús, un per a cada setmana de l'any i desset més per a datesassenyalades. En total, seixanta-nou menús que comporten dues-centes cinquanta-dues receptes.

Les receptes que oferesc són majoritàriament mallorquines—els ingredients que emp.r estan al nostre abast—, aconsell els pro-ductes de temporada —són mes econòmics i més gustosos—, herecercat i recuperat receptes gairebé en desús, 2 he tramés l'expe-riència adquirida durant quasi cinquanta anys guisant per a la meyafamília i he procurat fer-ho de manera que fos clara i útil per alsque saben guisar i per als que no en tenen ni idea.

M'agradaria haver contribuït perquè no es perdés part del patri-moni culinari que heretàrem dels nostres avantpassats, com tambévoldria que molta gent que no ho ha provat s'engrescas, es 'ligas undavantal i, dempeus davant els fogons, tingués la seva primera expe-riència com a cuiner o cuinera, cosa que, ho puc garantir, és altamentgratificant, tant per a ells com per a la seva família.

Vull acabar la meya petita història de la cuina a Mallorca ambun fragment de la presentació de Les receptes de na Tonina:«Intentan guisar amb atenció, sense precipitar-vos, amorosament iemprant la imaginació. Posau-hi una culleradeta d'il.lusió, unacopa d'alegria, un poc de sucre, un pols de sal, una mica de coenti una fulleta d'alfabeguera. Ho mesclau bé, ho serviu amb bonacara i haureu aconsegúit la millor recepta de na Tonina.» II

Vegeu Càntics i cobles de Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament. Introducció, selecció itranscripció de Sebastià Trias Mercant.

Vegeu Les receptes de na Tonina d'Antònia Serrano. pàgines 181 i 214.

1 9 11211 de Mallorca15 D'AGOST DE 199614

La Catalunya Nord,a l'altre costat dels Pirineus(Crónica d'una amputació nacional)

/j es comarques catalanes

del Rosselló, el Con-flent, el Vallespir, l'Alta

Cerdanya i el Capcir, constituei-xen actualment la part catalanadel "departament francés" delsPirineus Orientals (completatamb la Fenolleda occitana). Llurseparació de la resta dels PaïsosCatalans s'esdevingué arran d'u-nes negociacions ignominiosesfranco-castellanes que reberen elnom de Tractat dels Pirineus(1659), que posava fi a la guerrainiciada el 1635 entre el reifrancés i el rei castellà. Per aquesttractat, els francesos reconeixienla sobirania del rei castellà (FelipIV) sobre terres al sud delsPirineus, i els castellans la del reide França (Lluís XIV) sobre lesdel nord dels Pirineus. Els dosgrossos, poderosos i expansius,s'havien entes, doncs, malgratIlurs diferències i guerres conti-nuades, per a menjar-se el petit.

Ni els uns ni els altres, però,cercaven en realitat una eventualfrontera "natural" pirinenca, comens ha volgut fer creure sempre lahistoriografia oficial de cairejacobí, sinó que cada u estira delseu costat tant com pogué (de fet,els Pirineus, històricament, nohan estat mai cap barrera ni capseparació, ans el contrari, hanestat una via de comunicació iretrobament). Un historiadornord-català ha assenyalat benencertadament que "l'imperifrancés, en les seves justifica-cions, al.lega sovint el mite de lesfronteres naturals, però això noens ha d'enganyar, car si Françahagués tingut més força l'any1659, en lloc de reivindicar elsPirineus com a frontera, hauriareivindicat l'Ebre".

Amb el tractat dels Pirineus,doncs, la frontera tradicionalfranco-catalana de les Corbereses traslladà a l'Albera, un xic mésamunt del cap de Creus. L'an-nexió d'aquests territoris al paísgal afeblia i esquarterava Cata-lunya, que era el que cercavaCastella; al seu torn, França veiasatisfeta la seva vella aspiració

d'emparar-se d'aquestes comar-ques catalanes, conegudes com el"bressol de Catalunya", al voltantdels monestirs de les quals (SantMiguel de Cuixá, Sant Martí delCanigó, Elna, etc) comença a for-mar-se la nació catalana. La novafrontera migpartia, així, el "conde Catalunya".

No cal dir que aquesta cessiófou feta pels representants deFelip IV sense consultar les cortscatalanes ni la Generalitat, i nitan sols notificar-los-ho; quedapalès, d'aquesta manera, una totalil.legalitat i un menyspreu abso-lut pel carácter d'unitat nacional,cultural i lingüística de Cata-lunya, les autoritats de la qualmai no acceptaren aquesta muti-lació i continuaren considerantincloses dins el Principat lescomarques arrabassades. Amb eltemps, es dona per fet, sobretotdesprés de la desfeta —una altra!—de Catalunya en la guerra contrael borbó Felip V, però encara aixíno fou ratificada.

Quant als nord-catalans, l'o-cupació militar francesa va essercontestada amb intensitat durantgairebé cinquanta anys, sobretotamb la revolta dels anomenats"Ángelets de la terra", pagesosaixecats contra la gavella o im-post de la sal establerta per l'ad-ministració de Lluís XIV, queaviat adquirí el carácter d'aixeca-ment popular antifrancés, entre1667 i el 1775. Nombroses forentambé les conspiracions antifran-ceses per tal d'assolir la reincor-poració a la resta de Catalunya (lamés coneguda, el complot deVilafranca de Conflent, al 1674).Tanmateix, les esperances delscatalans del nord de recuperar lesllibertats es van anar desfent; laconveniencia i l'entesa —o la noentesa— dels dos poderosos no hoféu possible. Alguns anys des-prés, la derrota dels PaïsosCatalans en la guerra contra el rei(francés) d'Espanya, Felip V,provoca, per 'justo derecho deconquista", la supressió de laGeneralitat i les darreres llibertatscatalanes (Decreto de Nueva

Planta, al 1716).L'intens procés de francesit-

zació al país nord-català, iniciatl'endemà mateix del tractat delsPirineus, fou, de primer, adminis-tratiu, jurídic i cultural. La 'len-gua francesa passà a esser obli-gatòria l'any 1682 i el català vaesser prohibit en els actes oficialsl'any 1700. El Parlament dePerpinya, digne representant dela "democracia catalana", era tan-cat des del 1666.

Malgrat tot, la frontera políticano crea dues mentalitats diferents,fora d'algunes excepcions, i lavida del poble no en fou gaire afec-tada. Tampoc no tingué gairesimplicacions econòmiques; la gentpassava d'un costat a l'altre de la"radia", com si no n'hi hagués cap,i els nobles trametien sovint Ilursfills a estudiar a Barcelona.

Però el que la monarquia nopogué fer, ho féu la república.Efectivament, des de la revoluciófrancesa, l'assimilació dels diver-sos pobles de l'exagon a la "lli-bertat" esdevingué un fet. Inter-nacionalment, França va esserconsiderada, a partir de 1789, la"nació de la llibertat", una menade nació de nacions. Els poblesfrancesos que feien pan de laRepúblique, ja no lluitaven perFrança, sinó per allò que ells pen-saven que representava la justíciai la fraternitat entre els pobles iels homes; en realitat no era mésque l'inici de la contracció del'Estat jacobí francés.

Fou així com França reeixí enla separació efectiva de Cata-lunya Nord i Catalunya Sud —irò-nicament en nom de la llibertat—.Del 1789 ençà, la frontera, a mésde separar dos Estats, va separardues ideologies: la república i lamonarquia de l'Antic Règim. Elscatalans del sud i els del nordesdevingueren enemics i la sepa-ració real aparegué de veritataquesta vegada. Els del sud con-sideraren els del nord com a fran-cesos i aquests, als del sud, es-panyols. La frontera del menys-preu i del desconeixement havianascut. Andreu Salom i Mir

L'ANTIFRANQUISME A MALLORCA(1950-1970) (III part)

de M. López Crespí

Cada quinze dies a U2'ettlIk de Mallorca (d'agost de 1996 fins a l'agost de 1997)

(per demanar números endarrerits, telefonau al 26 50 05)

1515 D'AGOST DE 19961 9=11) de Mallorca

Carretera Militar, 185 • Les Cadenes07006 S'Arenal-Palma (Mallorca)

Tel. 26 81 11Fax 74 32 77

BAR CENTRALMenjars Tapes variades • EntrepansSom especialistes en paellesMenú del dia a 600 ptes.C/ Cardenal Rossell, SO •Tel. 26 10 39 • Coll d'en Rabassa

BAR -RESTAURANT andESPECIALITAT EN

Arròs brut • Paella • Cordon blue • Bistec al pebre • SípiaConill a l'allet • Escalopa • Llenguado Meunier • Carns i Peixos

c/ Grua, 6 • La Ribera • Can Pastilla • Tel. 26 10 73Sortida 10 autopista (dimarts tancat)

Cta. de Manacor, km 28 • Tel. 64 65 04 • 07230 Montuïri

c/ Barranc, 20 • Tel. 40 18 58 • Génova

EL PETIT COMERÇ DÓNAVIDA I SEGURETAT A LA

BARRIADAQuatre motius per anar a comprar a la petita i

mitjana empresa de la barriada:

1. Els beneficis de la petita i mitjana empresamallorquina es reinverteixen a Mallorca, laqual cosa provoca que els doblers corrin derná en mà i arribin a molla més gent.

2. El petit comerç la majoria de les vegadessón empreses de tipus familiar que creenllocs de feina estables.

3. La petita i mitjana empresa ofereix un tractehumà i un servei post-venda que mai no po-drá oferir la massificació i la despersonalit-zació de les grans superficies.

4. Un carrer ple de comerços és una garantiacontra la degradació i un fre a la inseguretatciutadana.

Mallorquins! Mallorquines!No deixeu de comprar als comerços

de la barriada o del vostre poble!

És un suggeriment de Vkat'll/ de Mallorca

RESTAURANTiriplsiv

1 PIZ ZER I A

Direcció: Rosa

c/ Berlín, 6 • Tel. 49 01 65 • s'Arenal (Palma)

ITALIANA

JARDINS I AUCELLS EXÒTICS

RESTAURANT

Ca 'ti Pep NogueraESPECIALITAT EN CUINA MALLORQUINA

PEIXOS I CARNS FRESCS

Cía. Portocolom - Portocristo, km 4,5Telèfon 83 33 55 • S'ESPINAGAR (Manacor)

AutomòbilsPLA DE NA TESA

Compra i venda de vehicles

CI Weyler, 12 • Tel. ¡fax 60 04 45 Pla de na Tesa

CAN TITO RESTAURANTPEIXOS I MARISCS FRESCS

CUINA MALLORQUINAc/ Palmera, 6 • Tel. 27 10 16 • 07006 El Molinar (Palma)

OPELGM

SERVEI OFICIAL

OPEL

SERVIAUTO ARENAL S.A.

RESTAURANT S'HOSTALOTMenú dies feiners: 650 ptes. Cuina Mallorquina

Porcella rostida • Escaldums • Carn Torrada

Camí Vell de Sir". km 5 • Tel. 42 87 12S'Llostalot

MALLORQUINSMALLORQUINES

COMPRAU PRODUCTESDE MALLORCA

SÓN ELS MILLORS11Z)E L IVI 3 NI

És un suggeriment de 1 °S13211,1 de Mallorca

LA BITACORADORADARestaurant

peixos i mariscs frescss E Fz -r II) A I A

Trafalgar, 23 • Tel. 26 34 10Ciutat Jardí (Coll d'en Rabassa) • 07007 Palma

Restaurant

BINICOMPRATBanqueta de negocis, noces i comunions

Carretera de Manavor, km 21'70 • Tel. 12 54 11

MeravellesJuguetes

cl Major, 10 • Tel. 84 36 82 • 07500 Manacor

RESTAURANT

MALLORQUÍC/ ELIONOR SERVERA, 29 • TEL. 56 52 05 • 07590 CALA RAJADA

PAPA .PIZZAMAMA' PIZZA

La primera oberta a MallorcaPAPA PIZZA Y MAMA PIZZA

1

Cala Agulla, 42 • Tel. 56 38 15CALA RAJADA

PER IL.LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45 • Telèfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1 91M'll de Mallorca

Nom

Cognoms

ATENCIÓ • Escriviu un sol anunci per cupó

• Usau lletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

DNI

Tel

Ompliu aquest cupó i enviau - lo a:1'31712'11, de Mallorca. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

NO EMPRENYIS

EL MEU POBLE

1°11211 de Mallorca16 15 D'AGOST DE 1996

PETITS ANUNCIS

BORSAIMMOBILIÀRIA

A la placa des Banc de s'Oil,lloc primer pis per trenta milpessetes. Tel. 665336.

Oportunitat! Venc el solarnúm. 382 de Cala Pi. Preunormal 4.200.000 per3.800.000. Trucau de nit al140728.

Lloc per dies apartament aPalmanova. És ideal pertrobades amorosas. Tel.469441.

Deixaria cambra doble acasa compartida, jardí i hor-tet. Molt econòmic. Prefe-rentment gent jove. A SantaPonca, urb. Galatzó. Tel.671419.

Bonic terreny a Llucmajor(camí d'Alicantí). Cantó 11metres, caseta dos com-partiments, a reformar.Pou, possibilitat de llum itelèfon. Tel. 450994. Preuper convenir.

Avinguda Argentina. Llog pisde 5 habitacinns, moblat,xemeneia, electrodomèstics,telèfon, dos banys. 75.000pessetes mensuals comuni-tat inclosa. Tel. 792490.

Magalluf, venc 16 localscomercials. Planta baixa ipis 70 m2 . més terrasses en-tre 50 i 145 m2. Tel. 726306.

Benestar Costa d'en Bla-nes, 22 cases primera fase,15 cases amb piscina, jar-dins comunitaris. Entregaen 18 mesos. Tel. 726306.

ANIMALS DECOMPANYIA

Clínica veterinaria s'Arenal-Son Verí. Servei d'urgèn-cies. C/ Dragonera 3, tel.441213, s'Arenal.

Clínica veterinaria. Lda. A.Artigues. Horari: 1100-1300, 1600-2000; dissab-tes: 1030-1330. Serveid'urgències. Plaça de l'Es-glésia, 2a. Tel. 743854. Colld'en Rabassa.

Cadells de pastor alemanyamb pedigrée, tatuats perCEPPA, venc. 120505.

VENDES

Venc lot de llits antics (1820-1939), sense restaurar. Bonpreu. 630865.

Venc amarrament al port dePollença: 10 x 350 m, cincmilions. Tel. 534129, vespres.

Vull comprar iot de 14metres d'eslora amb trescabines, coberta espaiosa.dos motors Diesel i dos llocsde control. Tel. 120197.

Venc motor Mercuri, fora-borda, de canya curta, 2.2HP, en bon estat. Preu35.000 ptas. Tel. 753033 i755460.

PERSONALS

Professora rossa, alta i moltatractiva, sense problemasde cap casta. La soledatm'empaita i m'agradariaconèixer senyor formal entreels 50 i els 60. 712064.

Empresari ben situat, de 46anys, desitja formalitzaruna llar amb senyora de 38-50 anys que sia alta, neta,sana i culta. 712064.

Divorciada de 34 anys, alta,'garrida i ben atractiva.Només me manca la com-panyia d'un senyor que siaamorós ¡formal. 712064.

Al-lots i al.lotes! ens agra-daria cartejar-nos amb gentde tots els Països Catalans,des de Perpinyà a l'Alguer,les Balears i València, de17 a 21 anys. Escriviu-nosles vostres contribucionsper la independència i desegur que formarem unagran penya catalanista iindependentista. 'sabenCanela i Cinta Arasa.Apartat 129-43830 Torren-denbarra.

Atenció, catalans i catala-nes independentistas. Vullcartejar-me amb tots vosal-tres. Estic boja pel bon rockcatalà: Sau, Els Pets,Lax'n'busto. No us talleu iescriviu a Marta. indústria,114-08030 Malgrat de Mar.

Als Països Catalans es famolt bona música! M'agra-da, paró, en especial la quesurt de Mallorca a càrrecd'en Tomeu Penya. Inde-pendentistas, si somnieu enuna nació lliure plena demúsica catalana i de vibra-cions nostres, escriviu-me:Francesc Bujet. Passeig delMigdia, 32-2-3-17200 Pala-frugell.

Vanessa i Alba TorruellaCosta. Vendrell, 7-2-2-43883 Roda de Barà.

Ens agradaria cartejar-nosamb al.lots i al.lotes quecom nosaltres estiguin pen-jats/penjades per Lax'n'busto i que defensin la nos-tra llengua. Raquel Llagos-tera Costa. Gardènia, 4-08880 Cubelles.

Senyor vidu de 63 anyssense problemas. Desigconèixer senyora culta performar una llar. 712064.

Senyoreta de 25 any',morena, amorosa, simpáti-ca i amant de la llar. Bonasituació, estalvis i cotxe.Cerc company fins els 40anys. 712064.

Administratiu fadrí de 26anys. Bon lloc de feina,estalvis, cotxe... M'agra-daria trobar una al.lota for-mal per casar-m'hi. 712064.

Modista, separada i sensefills, de 31 anys. Pis, cotxe iestalvis. Vull conèixer se-nyor culta per refer la meyavida. 712064.

Empresari de 43 anys.Divorciat sense fills. Casa,cotxe i un parell de negocis.Vull conèixer al-lota sensefills ni problemas. 712064.

Fadrina de 62 anys. Tencpis, xalet i cotxe. Vull conèi-xer senyor viudo o fadrí,culta i sense fills. 712064.

Viuda de 56 anys, encarasom ben guapa i tenc lavida resolta amb xalet, pis iestalvis. Vull conèixer se-nyor. 712064.

Fadrina de 31 anys. Curra iculta. Tenc pis i estalvis.Vull trobar un allot formal.712064.

Estudiant de 22 anys. Somcurro i culta. Vull trobar unaal.lota de 18-20 anys.712064.

Divorciat de 42 anys. Alt,culta i amant de la llar i deisnins. Cerc senyora dolça iafectuosa. 712064.

Viuda de 49 anys, joliva,cultivada i de poble. Tenccotxe i vull refer la meya llaramb senyor bona persona itreballador. 712064.

Separada de 40 anys.Amorosa i simpática. Vullrefer la meya llar amb se-nyor formal. 712064.

Metge retirat. Som bencurro i agradable, 1'76 d'alt.Vull conèixer senyora degran cor. 712064.

Me trob ben tota sola. Tenc52 anys i visc de rendes.Pis, xalet, estudi, cotxe... tefaré feliç. 712064.

Militar fadrí de 29 anys,joliu, amorós i agradós. Mevull casar amh al-lota serio-sa entre els 25-29 anys.712064.

Divorciat de 65 anys: nego-cis, pis, xalet, cotxe. Vullconèixer senyora per noestar tot sol. 712064.

Senyoreta de 25 anys. Sommorena, galanxona, simpá-tica, d'1'65 d'alta. Tencestalvis i cotxe. Cerc com-pany fins als 40 anys.712064.

Motos

SalomJeroni Pou, 9 • Tel. 468136

Tomás Forteza, 24 • 462686

Senyora de 63 anys. Tencuna bona pensió. Somjovial, atractiva i encaraestic per jugar a conillonsamagats. Cerca'm al712064.

SERVEISPROFESSIONALS

La Casa Catalana de Ma-llorca ensenya ball de bot isardanes. Tel. 753559.

Si vols fer feina amb elsàngels, apunta't al "Tallerdeis Ángels". Informació altelèfon 281642 (Xesca).

Cerc feina per guardarnins a Can Picafort o Inca.Carrer Nou, 5, Maria de laSalut.

Canviam el model de laseva roba, feim adobs ireformes de tota classe.Adobs en 24 horas. CarrerBisbe Cabanelles, 30 (a100 metres de la plaçaPere Garau de Ciutat) Tel.278453.

S'ofereix pintor empapera-dor, econòmic, seriós, ràpidi net. desplaçament per totMallorca. Tel. 203239

Reparacions de Tv. vídeos,àudio, antenes Tv. Tel. 753580.

Bugaderia Lliterma. Auto-servei, rentat en sec i enbanyat, neteja de catifes,servei ràpid. C/ Virgili, 17.Tel. 266331. Can Pastilla.

Tallers Vidal. Diessel i ga-solina. Cra. de Son Fan-gos, 280. Tel. 262048. EsPillan.

Planxisteria, pintura, mecá-nica. Taller San Francisco.Camí de Son Fangos. Tel.490314. Es Pillan.

Pneumàtics Son Ferriol.Equilibrat de rodes, canvide rodes i pegats, alinea-ment de direccions assisti-da per ordinador. Avda. delCid, 73. Tel. 427553. SonFerriol.

S'ofereix administrativaamb vint anys d'experiènciaa banca i quatre anys al'administració pública, comadministrativa/secretària/recepcionista. Tel. 712501.

Si teniu qualque vidre tren-cat, cridau al 473819 i elvos posarem tot d'una.

Si fas manualitats com pin-tura, costura, brodats, cerá-mica, etc, el pots exposargratuïtament a "Cosas paratu Casa", al carrer 31 deDesembre de Ciutat. Tel.752639.

Estudiant universitaria d'In-formática fa classes derapas d'EGB. BUP i COU ala zona d'Inca. Tel. 503063.

Cerc feina per fer a ca me-ya. Tipus cerámica, saba-tes o similar. Tel. 297067.

Cerc feina de representantd'arts gràfiques o comercialde publicitat. Tel. 297667.

Persona cerca feina per fera casa. Mecanografia, cerá-mica, Instes de correus...Tel. 297067.

Es confecciona o arreglaqualsevol pepa de vestir,cortines, coixins, etc. Tel.771005.

Es passen treballs a máqui-na i pr ordinador. Netedat irapidesa. Tel. 771005.

Televisors, vídeos, radio-cassettes, els arreglam.Electrónica J. Garcies. C/Francesc Frontera, 10. Tel.264335. Coll d'en Rabassa.

Senyora de 46 anys, s'ofe-reix per guardar ancians omalalts. Tel. 263227.

Gabinet de Psicologia.Neurosis, trastorns de ca-rácter, psicoterapia infantil,depressió. Tel. 427193.

_r a j53'de Mallorca

1 9 11tellt, de Mallorca 15 D'AGOST DE 1996 17

BORSA DELMOTOR

Tallers Les Cadenes. Me-cánica xapa i pintura de l'au-tomòbil. Carrer del Marés, 3-A. Telèfon 265551. Ses Ca-denes de s'Arenal.

•

Venc motocicleta marra NSR80. Molts pocs quilòmetres,quasi nova Tel. 511223.

Si vol un cotxe nou de la nos-tra gamma, véngui i en parla-rem. Agència oficial Renault.Tel. 413867. Son Ferriol.

ENSENYANÇA

Per a tots aquells i aquellasque vulguin lluitar contra l'in-vasor, contra els traïdors, con-tra l'explotació obrera, i peruna terra lliure i catalana, elsMaulets tenim obert l'apartatde correus 349 C.P. 43480 deSalou (Tarragona), per a qual-sevol informació o collabora-ció contra l'ocupant.

Si voleu rebre una subscrip-ció gratuita al Butlletí de laFundació per la Pau (entitatcontra l'armamentisme i laguerra) podeu adreçar-vosal telèfon (93) 3025129 o alcarrer Pau Claris, 89, Bar-celona 08010.

Si voleu rebre llibres encatalà gratuïts sobre dife-rents temes d'actualitat,socials o teològics, sols uscal escriure a Cristianisme iJustícia, carrer Roger deLlúria, 13, Barcelona 08010,o telefonau al (93) 3172338.

La delegació catalana de laCSEM, grup d'ajut als païsosde l'Est, fa una crida perenviar roba, menjar, sabates,medicines etc. Per demanaradreces on enviar-ho perso-nalment, podeu adreçar-vosa: Benjamí Planes, CSEM,passatge Miguel Carreres,11, 08206 Sabadell. Tel. (93)7262 918.

Vols aprendre a conduirsense esforç? Vine ambnosaltres! T'ho passaràsmolt bé. Auto Escola Chela.Carrer 31 de Desembre, 48.Tel. 759438. Ciutat.

Professora titulada fa clas-ses de solfeig, piano i har-monia. Individuals i en grup.Tel. 756114. Magdalena.

Universitaria fa classes derepàs d'EGB i català a lazona de Pere Garau deCiutat. Tel. 243383.

Cursos d'expressió corpo-ral. Grups d'adults els di-Iluns a les 18 hores. Grupsde joyas els dimarts a les 18

hores. Carrer Menorca, 6.Per 5.500 ptes al mes. Tel.750041-713262.

Estudiant de Filologia catala-na fa classes de repàs d'EGBi BUP, preferentment assig-natures de lletres. Demanauper na Carolina al 299829.

Si voleu intercanviar adhe-sius, revistes, informació, etc,sobre el tema d'alliberamentnacional, escriviu a l'As-sociació «Xavier Romeu».Apartat de correus, 36. 43480La Pineda. Tarragona.

El Consell Nacional Catalàofereix diversos llibres, gra-tuïtament, a tot aqueli queels els demani, al voltantdeis drets i història de lacomuna patria catalana.Podeu escriure a l'Apartat15.071 de Barcelona-08080.

Si voleu rebre informaciósobre les Joventuts d'Es-guerra Republicana (JERC), irebre els nostres butlletins,escriviu ara mateix a: JERC-Illes. Santiago Russinyol 1,àtic. 07012 Ciutat de Mallorca.

Mestre s'ofereix per fer clas-ses de rapas. Demanau perBartomeu al telèfon 467931.

Si estau interessats per laliteratura en català, podeusubscriure-vos de franc a larevista LA FOREST D'ARA-NA, placa Mossèn Sorell, 6-14, València 46003. Cal fer-hi esment deis vostres nomi cognom, adreça, codi pos-tal i població.

Llicenciat fa classes decatalà a tots els nivells, pera una persona o a un gruppetit. Preparació per exà-mens de la junta avaluado-ra. També rapas d'assigna-tures. Tel. 720567.

Estam interessats en un inter-canvi cultural amb persones iinstitucions dels PaïsosCatalans que desitgin infor-mar-nos sobre el passat i elpresent del dits països i esti-guin interessats en qüestionsvinculades a l'Argentina.Escriviu-nos a: Baigorria1337.200 Rosario-Argentina.

A la Facultat de CiènciesPolítiques i Sociologia de laUniversitat de Granada (Es-panya) estem organitzantuna agrupació d'estudiantscatalans que es dirá Estu-diants deis Països Cata-lans (E.P.C.). Jove català, siestudies a Granada, vineamb nosaltres el proper curs.

Jove cataba, si estudies aGranada (Espanya) tens el teusindicat, Estudiants deisPaïsos Catalans (E.P.C.).Ens trobaràs a la Facultat deCiències Polítiques i Socio-logia, a la sala dels sindicats.Per la defensa de la nostra cul-tura i identitat nacional, Vine!!

La família Pérez regenta des de fa tres anys la Pizzeria París, a Cala Mendia.A la fotografia, amb les seves empleades.

És en Miguel Vade!!, encarregat del Club Cala Mendia Parc, amb un grup declients: la familia Clapés, de Petpinyá, i la familia Castells, de Mancor de la Vall.

E

"X.é, con Etneii?"ra l'any 1938 a València. "Un matí estaven dos agricultorstarongerers a un dels cafés de l'Avinguda, es va presentar una

parella de guàrdies cívics, i quan sentiren que parlaven una Ilenguadistinta de l'oficial i que eren nacionals, els requeriren perquè can-viessin d'idioma, com que aquests feren algunes observacions, orde-naren la seva detenció. Sortiren guàrdies i detinguts al carrer, cap alGovern Civil, i en veure el grup, un amic dels detinguts va exclamar:

—Xé, on aneu?—Véngase usted también con nosotros, por no hablar en la

calle la lengua oficial. —Va dir un dels cívics.—I això, per qué? —Va afegir l'innocent amic, agreujant d'a-

questa manera la seva situació.Però no va acabar aquí la cosa, sinó que l'escena es va repetir

durant el trajecte, i al final, quan eren prop de l'edifici de la prime-ra autoritat civil, eren dotze o catorze els detinguts per la mateixacausa. Teodor Llorente, a Los valencianos en San Sebastián

(Anirem recordant petits episodis quotidians on la nostra llengua ha estat crimina-litzada, només per mantenir fresca la memòria d'aquells que turnen de feixista lanormalització lingüística. Que es vagin acostumant a aquesta Catalunya catalana, ia la seva renacionalització en tots els aspectes, o que fotin al camp!)

NATALICI? ANIVERSARI?CASORI? NOCES D'ARGENT?No us trenqueu les banyes pensant en regals operegrinant per botigues de 20 duros, regaleu subs-cripcions de 1°112211 d'un any, de dos anys o de

cinc anys als vostres essers estimats.

Feu país, família í amistat tot alhora.

DIGAU-LOS-HO amb 1 911=1

ilaw FORASTERADES

Lorenzo Contreras (ABC): El

Estado de las Autonomías es

la cristalización del arte de

ponerle puertas al campo.

Con él desaparece el futuro,

la previsión razonable del

mañana político español,

para dar paso al "día a día",

al eterno chantaje permanen-

te cada vez menos disimula-

do. El "molt honorable", que

soñó con Croacia, cuando los

intereses internacionales di-

vidieron a Yugoslavia, y lue-

go con Quebec, quiere italia-nizar España. Aspira a con-

seguir con Cataluña una Pa-dania, dotándola de una fuer-

za centrífuga decisiva. Va

por pasos. Cree que la "re-

gionalización" europea hará

del "hecho diferencial" la lla-

ve de la ruptura sin trauma.

121212

Cristina Santos Calles, xarnega(carta a El País): Hace unos

días se emitió un partido de

fútbol por la primera cadena

de televisión española, TVE-

1. Destaco lo de española por-

que dicho partido fue re-

transmitido en catalán; en-

tiendo y hablo perfectamente

el catalán, pero mis abuelos,

que viven con nosotros, no lo

entienden. Creo que es una

falta de respeto hacia las per-

sonas que no entienden este

idioma que se emitan progra-

mas por la que en teoría es la

cadena de los españoles.

121212

Carlos Trías, escriptor botifler:El árbol de la izquierda cata-

lana debería afirmarse en

raíces más profanas. He aquí

unas cuantas (...): -Federa-

lismo (frente a independencia

o confederación). (...) Que

este árbol no sea plantado

sólo por los socialistas, o conla ayuda de los ex comunistas

y de los sectores menos nacio-

nalistas de ERC (aquellosque anteponen su republica-

nismo y su izquierdismo a sucatalanidad), me parece en

este momento secundario.

L.A., xarnego/a (carta a ABC):

Señor director: Este tema -el

de la inmersión lingüística-

está igual que antes. No hay

escuelas en castellano niaulas. Sólo se da el castellano,

como un idioma estranjero, apartir de los nueve años, dos

horas semanales. Antes de

esta edad nada.

19113t11, de Mallorca18 15 D'AGOST DE 1996

Del seu cap li llevariaan es guàrdies lo vaig duraquell casquet oportúque el Pare protegiria.A sullá mort quedarianingú el va retirar,en "Marxa" vaig davallar,amic de tota sa vida.

Aquell moment no hi haviade noltros necessitat,es perill `via passat,sa guàrdia hi quedaria.Ses gràcies mos donariaaquells dos homes valents,patriotes imponentsque se jugaven sa vida.

An en "Marxa" enterrarenben a prop d'un xaletó,trobàrem un picassói sa terra desferrárem;ben tapat ell lo deixàrema una fusta el seu nom,això se feia a tothomque d'aquest món se n'anaven.

Mos vàrem incorporaral grup que pertanyíem,sa novetat donaríeman es nostre capità.Ses gràcies mos va donarper 'ver fet aquella acció,vàrem complir sa missióque era digna d'alabar.

A darrera una pareta prop d'una casa blancaque molta bala escampavai a bastantes feina clec.Un moment hi hagué un grupetque se varen atreviramb bombes de mà anar-hiper aturar el trequetrec.

Aquells los descobriguereni un dels tres se salvà,sa nostra paret botà,

sa seva intenció perderen.Quan ben prop des portal erensa metralleta giràcap a noltros l'enfocàque tremolaven ses pedres.

Es mando estudiàsa forma d'assaltar-los,per matar aquells senyorsque ens `turaven d'avançar.Deu ne varen senyalar,a mi m'assenyalarien,en guerrilla partiríemarmats amb bombes de mà.

Aquel] moment s'aturàguardava un gros silenci,això feia sa senténci,qualque cosa va passar.Noltros vàrem començaran es cerco estrènyer-loi fins es portal majorcap ensurt mos varen dar.

Amb molt de precaucióentràrem a dins sa casaamb sa bomba preparadai en sa boca es percutor.Sa més petita accióbomba seria llançada,l'hora era delicada,es cos te pren tremolor.

Molt sorpresos mos trobàremcom vàrem haver entrats,hi havia uns preparats:pastissos i ensaïmades,i sucs de totes ses castesque ne podies triar,mos posàrem a menjarcom persones afamades.

No ens `turárem a mirarsi estaven enverinats,a menjar tots escapatsmos hi vàrem afuar.També vàrem glopetjard'aquell suquet exquisit,

de marca molt escollitque te feia tombetjar.

Sa guerrera trobaríemsa gorra d'un capità,Torres es nom senyalàque de fet mos posaríem.Sabeu que molt presumiaamb aquell vestit tan nou,no n'hi havia per tothom,només jo el lluiria.

Es mando va davallardesprés a celebrar-ho,va esser gran diversióbona ensaimada menjar;ells varen poder tastaraquel! suc tan saborósque aquells tan nobles senyorsno es pogueren acabar.

Varen fugir escapats,aquest fet bé ho demostra,sa nostra tan grossa forcalos tenguérem assustats.Estaven acorralatsi hagueren de fugir,tot es menjar deixar-hique tenien preparats.

Dalt el terrat de sa casaencarada a Ilevantuna filera de sacsde blat `vien col.locada.Amb espitllera eixampladaper poder maniobrarse varen assegurarque no los ferís cap bala.

Dos metralletes hi haviaque els feixistes les deixaren,caramull molt gros de balesverges que no es gastarien,beines buides n'hi havienque s'havien disparat,una grossa quantitatque allá entena romanien.

Es mando va ordenarcanviar es personaldesprés des fet triomfalque nostra força lográ.Un permís se mos donàper descansar a sa platja,segur que estudiavaun altre lloc ocupar.

Estant tranquils a sa platjaun fet molt trist va passar,de Maó se envià

hidros per lo que fes falta.Allá ordes esperaven,avió ràpid vengué,un desastre gros va fera tots ells los destrossava.

Un aviador poguéposar en marxa s'avió,en mala situacióuna ràfega ell rebé.A sullá ell romangués'aparell i es pilotavió i home mort,fatal cas succeigué.

Quan a sa platja anàvemallá per a descansarun grup gros vàrem trobarque un mal fet comentaven.Curiosos demanàremqué era aquell fet passat,un home allá allargatque forats de san brollaven.

Es resultat va esserque aquell jove cantavai un sergent que passavaseva veu va privar-la,s'enfadaren de devertots dos se desafiaren,el sergent duia un armava voler emplear-la.

An es cor hi va clavaraquella bala al momenti aquel! jove valentallá en terra va quedar.An es consell varen daravís des cas succeït,és mando tot reunitsa sentència va donar.

Que se'l 'via de mataraixò va dir sa sentència,ell tenia competència,s'hora se va assenyalar.A sa gent se va avisartothom estar a sa platja,s'hora era assenyalada,cap n'havia de faltar.

Feia la nit ben quietai la mar estopetjava,molta de gent esperavaaquella hora sinistra.Ningú no estava alegre,sa gent que allá guardavaan es reu se demanavaper a ell s'hora darrera.

Quatre guàrdies civils erenque el duien emmanillatamb dos fanals enllumat,un davant i un darrera;la gent estava quietaamb s'escamot ben format,es fusell ben preparatque sa veu de "foc" espera.

Amb s'esquena a la mares guàrdies el col.locaren,sa cara tots Ii miràremperò cap moment plorà.Sinó que va aguantarmolt grossa serenitat,un full de bloc demanatper escriure se'l donà.

Escriure se va posarsa mà no li tremolavaben seré ell s'aguantava,dues fulles completà.Es moment que va acabarben ferms ell se posaria,el seu braç alt alçaria"Visca la República" exclamà.

I s'escamot preparatque ses ordres esperava,el sergent pronunciava"Fir-més!" i "foc!", ben serrat.Aquel] jove foradatde ses bales va quedar,això exemple va donarque es pecat no és perdonat.

Quan tranquils molt descansàvemmirant cap a l'horitzómos vengué un avióque bombes descarregava.Un polvorí destrossavamalgrat que estava amagat,es material guardat,de fet ell tot explotava.

Vaig anar a veure-hoallò que `via passat,un clot havia quedatde molt grossa dimensió.En Bayo a mirar-hoaquell moment acudí,"això és la guerra" va dinde res ella té perdó.

(continuará)

ri Durant la Guerra Civil (m)CLIMENT GARAU DE LLUCMAJOR

FreedomSpanish optative

No more imposicion of spanishspanish volunteer and optative

We are in EuropeWe wont english or yerman

better then spanish

In Spain, spanishIn Mallorca, catalan

LlibertatCastell i oitatiu

No a la imposicio del castellCastell voluntari i optatiu

Som a EuropaVolem l'anglès o I alemany

millor que l'espanyol

A Castella, castell áA ca nostra, catali

FreiheitSpanisch optativisch

Wir s'ud gegen die unterrischtder Spanisch

Wir sind in EuropaWir Wolen besser Deusch

oder Englisch als Spanisch

In Spanien, SpanischIn Mallorca, Katalanisch

CONDEMNAA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Peritatge lingüístic realitzat per:

Antoni ArtiguesGabriel Oliver (Biel Majoral)Maria Conca

Condemna a la llibertatd'expressió inclou la cró-nica del judici feta perCarles Héctor HernándezMaria Teresa Sureda, elperitatge lingüístic delsarticles denunciats realit-zat per Antoni Artigues,Gabriel Oliver i MariaConca, els articles deJaume Sastre denunciatsper Ventura Rubí, retallsde premsa, dibuixos ifotografíes. El preu és de700 pessetes; tarabé hi haun preu d'ajut de 1.000pessetes. El podeu trobara les llibreries de Ciutat otelefonant al 26 50 05.

Canal 4Es GALL

Sense fer-ne cap teatreni polémica ni embull,lluny d'haver-lo de combatre,voldríem que el Canal 4fos dels mallorquins orgull.

Cap mallorquí, si és com toca,més si és soci de Voltor,pot sentir-ne gran patxoca,perquè molt sovint badocaaquesta televisió.

Tant o més que el nostre idiomael foraster hi té empriu;dels nostres mots perd l'aromai el Cervantes un diplomati penjarà, riu que riu!

Tant si són senyors com dames,com si lladren com els cans,tant si fan sainets com drames,no es poden lliurar programesals xerraires castellans.

Ja cal dir-los: Prou, bon aire!No pot ser presentadorni actuar d'endevinaire

qui ara ni mai li ve escairela llengua de la nació.

Si a un presentador s'atansaqualque castellà-parlant,mai mudi de llengua i dansa,com si fos el rei de França...Això passa d'humiliant!

La nostra parla és ben vàriai cert és que es pot "salar";d'un Canal tasca diàriaés la llengua literàriai mai en pot abdicar.

No té el mànec de la pellala nostra Obra Cultural?No és l'amo de la graella?O és que hi ha qualque gonellaque hi té empriu per fer-hi mal?

Nostra llengua és bella i plenad'harmonia i de cançó:cristal.lina aigua de venacal que ragi de l'antenade nostra televisió. 12

CURSET DE FILOSOFIAEn Joan Quetgles

El Curset es reprendrà el 18 de setembre.Tindrà un caire més obert i participatiu.

Institut Ramon Llull. Departament de Filosofiaa les 21 hores

Es plantejaran qüestions relacionades amb el postmarxisme a par-tir de la situació de la desfeta del règims comunistes. El Iracas de

l'Escola de Frankfurt. L'estat actual del procés ideológic. A larecerca d'un camí per a l'esquerra catalana.

Per a més informació. podeu cridar al telèfon 26 50 05.

6)1

PiltomA :Ifits5Arc-csCAO 0-9

Immigrant! Els teus fills són tanmallorquins com els fills dels ma-llorquins. Exigeix escoles catalanesal teu poble o barri.

Dates definitives del Concursde Cancó Mullorauipa

Aquestes són les dates definitives del Concursde Caviló Mallorquina: Son Ferriol, 8 de setem-bre; la Soledat, 13 de setembre; es Molinar, 28de setembre. La cloenda se celebrará finalmentel 5 d'octubre a ses Voltes.

Recordam que hi ha un primer premi de 200.000pessetes, un segon de 100.000 i un tercer de

50.000. A més a més als nou primers classificatsse'ls hi enregistrarà un compact-disc.

Per a més informació dirigiu-vos a l'AssociacióCultural "Sa Granera" (telèfon 471322).

1 911211 de Mallorcq 15 D'AGOST DE 1996 19

Qui són els ocupants?

E stem veient, amb desànim, com als Paisos Catalans lesorganitzacions i partits políticsindependentistes o nacionalistesencara no volen reconèixer quevivim en una Nació ocupada.

No ens referim tan sois alstípics ocupants d'uniforme: guàr-dia civil, policia nacional, exèrcitespanyol, sinó també a totsaquells que van sense uniforme,però que encara fan tant o mésmal que els altres. Ens referim alscolonitzadors i ocupants. Als quirecullen firmes per a "manifes-tos", als qui t'"ordenen": "A mi,hábleme en espanyol, que no teentiendo." Als qui es dediquen,aquí, als Països Catalans, a pro-moure la implantació d'altres cul-tures que no són la nostra.

Veiem amb mals ulls comen Joan Ferran (PSC), XavierBosc (ERC) i Aleix Vidal Qua-dres (PP), s'han posat d'acordamb les seves respectives forma-cions polítiques per entrar alParlament català una proposicióno de llei que pretén contemplarla cultura andalusa com a autóc-tona de Catalunya, d'aquestamanera rebria la subvenció de laconselleria de Cultura i no la deBenestar Social.

I és que és la conya! La con-selleria de Cultura de Catalunya,pagará, si s'aprova la llei, sub-vencions a entitats andaluses iextremenyes que el que fan ésintentar eliminar dia a dia els nos-tres costums per incorporar-neuna de forastera.

Sens fa del tot incomprensi-ble que hi hagi catalans de soca-rel que manifestin tant d'odi perla seva pròpia cultura. I és quesón tan esclaus, i tan àvids devots, que faran qualsevol cosa perguanyar-ne uns quants més.Pensen fins i tot que així mai mésse sentiran dir "perros catalaneso háblame en cristiano o losmallorquines ladran".

Des de Palestra, tenim el

Recorcil.a--

Quan hagis Ilegitaquest periòdic,si no en fas lacol.lecció, regala"a un amic, veí oparent. El paísho necessita.

Rece:sr.:1a

coratge de plantejar-nos el temad'aquesta ocupació física de lanostra nació, sota l'única opcióválida: es tracta d'una ocupacióamb tots els ets i uts.

No hem de fer cap conces-sió, ni claudicar, no hem de cediral xantatge que fan tots els partitspolítics actualment, dient quequalsevol persona, pel sol fetd'estar vivint a Catalunya, és jacatalana. I si és així, devem esserl'únic país del món on passaaquesta situació...

Aquesta allau d'ocupacióespanyola és l'intent més seriós igreu que ha fet fins ara Espanyaper tal de diluir la Nació Cata-lana. Efectivament, en Franco vatransferir quatre milions d'es-panyols als Pasos Catalans, noper treure'ls de la misèria, sinó

per anihilar-nos com a poble, perfer-nos canviar els nostres cos-tums i per arribar a eliminar lanostra llengua.

Nosaltres volem una Cata-lunya lliure, integradora i respec-tuosa amb els nouvinguts. Per?)ens mantindrem ferms davant dequalsevol individu que vinguiamb mentalitat d'ocupant.

Catalunya és terra de lliber-tat, per?) hi ha molta gent que haestirat el braç més que la màniga...

Preguntem-nos qui són elsintolerants a Catalunya? Sompotser el qui defensem el que ésnostre, o són els qui ens volenintegrar per la força en aquellamala idea que es diu España,sens el més mínim sentit de com-prensió i respecte envers nosal-tres. Palestra Q

Marroc: Cristià empresonatsurt esmentat als periòdics

S i més no, un parell de periòdics marroquins han fet esment del'arrest i condemna de Jamáa Abú Karim el setembre de 1995

a Gulmina, ciutat berber del desert. Aquest jove de 31 anys duiauna creu damunt i donava testimoni de sa fe.

En un dels periòdics apareix un cómic satíric tant del jove comdels acusadors. En canvi, en lAkhabar Al Hawadith ve un virulentarticle amb paràgrafs com ara: "Marroc és un país pacífic i tolerantque afavoreix el respecte entre musulmans, cristians i jueus. Pea)l'Islam hi és la religió d'Estat... Si alguns dels nostres joves, perfosques raons, es converteixen al Cristianisme, no han pas d'obli-dar l'article 220 el qual estipula clarament que és un crim, sancio-nat per una pena de mig a tres anys de presó... Segons el Hadithdel profeta (Mahoma), qui deixa l'Islam deu esser convidat a pene-dir-se'n. Si refusa? Cal tallar-li el cap!... Hem de combatre sensepietat els qui deixen l'Islam a fi que serveixi d'exemple als qui sóntemptats de fer el mateix."

Un musulmà que es converteix deu afrontar el rebuig de tots elsseus amics, el furor de la seva família... "Per la nostra família sommenys que gossos. Fer-se cristià vol dir renegar del tot de la sevaidentitat", contava un jove magrebí. A més de solitud i persecu-cions. P.O Q

ANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

de MallorcaEL DIARI DELS MALLORQUINS

VE1111'11 de Mallorca

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça C.P.

Població C.I.F. Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 3_000 PTS

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma

Ompliu aquesta tarja enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

ANT1C 5 ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLOROUINS

Comité de defensaper la llibertat d'expressióLES PERSONES SOTASIGNANTS EXPRESSAM EL NOS-

TRE REBUIG PER LA DEMANDA INTERPOSADA PER

LUIS ANSÓN, DIRECTOR DE L'ABC, CONTRA L'ESTELDE MALLORCA I L'EXCRIPTOR JOSEP PALOU AL TEMPS

QUE REIVINDICAM LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Primera relació cíe si1ri t .

Jacint Planas i Sanmartí (periodista), Raphel Pherrer (periodista), AntoniSerra (escriptor), Bartomeu Picornell (periodista), Antoni Figuera (escrip-tor), Manel Claudi Santos (escriptor), Margalida Miguel (batlessa de Llubí),Bartomeu Soler (Unió Mallorquina), Margalida Fuster (periodista),Magdalena Torelló (mestra), Jordi Caldentey (comerç), Miguel ÁngelGrimalt (Joventuts Nacionalistas de Mallorca), Jaume Simonet (hostaleria),Àngels Vilella (metge), Jordi Ramis (funcionari), Llorenç Llabrés, PilarSamper (administrativa), Fina Palau (assistent social), Silvia Ribas (mes-tra), Pere Calafat (vitivinicultor), Caries Alberti (professor), Joan Seguí (fun-cionari), Pere Planas (estudiant), Pep Planas (representant), Miguel Alomar(instal-lador), Biel Alomar (professor), Francesc Bauçà (jubilat), CristófolRiera, Antoni Martiáñez (picapedrer), Llorenç Femenias (advocat), AntoniPeña (comerç), Antoni Llompart (industrial), Antoni Andreu (comerç), F.Caldentey (comerç), Mariana Gomila (administratiu), Joan Pons (fuster),Gabriel Amengual (instal.lador), Joana M. Ripoll (dependenta), Bernat Roig(comerç), P. Aguilera (dependent), Pep Sansó (picapedrer), Cristina Gaya(estudiant), Dolors Huertas (cambrera), Gabriel Barceló (professor), EstherBlanc (estudiant), Miguel González (estudiant), Miguel González (picape-drer), Cecili Cárceles (picapedrer), Joana lquido (cambrera), Joan EVerger (arquitecte), Josep Lluis Haro (electricista), Alícia Suárez (mestres-sa de casa), Ana Isabel González (mestressa de casa), Joana Jordà (lli-bretera), Francesca Rosselló (administrativa), Carme Galmés (estudiant),J. Riera (pastisser), Miguel Sureda (serígraf), David Canovas (cambrer),Antònia Andreu (cambrera), Margalida Nebot (dependenta), MargalidaRibot (estudiant), Maria Josep Calero (mestressa de casa), Maria PetronilaFiol (professora EGB), Jaume Rosselló (professor d'institut), Esperança Gili(recepcionista), Ramon Codina (empresari), Maria López (advocada),Sebastià Galmés (ebenista), Joana Llull (perruquera), Joana Maria Sureda(mestressa de casa), Joan-Aleix Alcover (xófer), Biel Fullana (magatzemis-ta), Soledad Izquierdo (estudiant), Gabriel Garriga (repartidor de mobles),Catalina Quetglas (moda), Bartomeu Fullana, Carme Varón (estudiant),Margalida Morey (estudiant), Joana Vives, Jeroni Bosch (estudiant), TomeuPons (estudiant), Artur Calsina (banca), Bárbara Fullana (estudiant), JoanBauçá (fuster), Miguel Gibert (industrial), Toni Bauçá (estudiant), CatalinaMora (mestressa de casa), Bárbara Timoner (dependenta), Margalida Mora(comerç), Bartomeu Frau (venedor), Toni Frau (venedor), Sebastià Frau(dependent), Joan Amengual, Antònia Amengual, Antoni Alzamora, LlorençReyes (comerç), Antoni Hernández (cambrer), Ricard Navarro (cambrer),Bartomeu Miguel (propietari), Margalida Nicolau (dependenta), MargalidaRamis (advocada), Carme Fuster (decoradora), Mateu Llull (electricista),Toni Garí (estudiant), Rosa Maria González (dependenta), Antónia Llull(perruquera), Catalina Muntaner (cambrera), Caries Gil (estudiant), AntóniaMaria Obrador (administrativa), Eva Torrejón (estudiant), Antònia Serra(estudiant), Aina M. López (dependenta), Catalina Barceló (cambrera),Isabel Garcia (estudiant), Toni Nicolau (administratiu), Antoni Galmés(estudiant), Pere J. Cubells (administratiu), Tomás Matamalas (administra-tiu), Francisca Matamalas (administratiu), Fermí Cobos (funcionan), JaumeAndreu (esteticista), Margalida Garcia (administrativa), Eva Maria Álvarez(administrativa), Ricard Garcia (administratiu), Catalina Gomila (mestressade casa), J. Pou Santandreu (administratiu), Joan J. Garau (comercial),Joana M. Gornés (administrativa), Onofre Sureda (picapedrer), MiguelÁngel Barceló (electricista), Pep Jiménez (electricista), Miguel Nicolau(estudiant), Margalida Llull (administrativa), Francesc Fernández (expene-dor), Caries Gaya (cambrer), Pep Bota (hostaleria), Ricard Fernández,Jerónia Blanquer (advocada), Margalida Blanquer (funcionaria), Josep M.Garcia (arquitecte tècnic), Catalina Fiol (economista), Margalida Riera,Magdalena Nicolau (professora d'institut), Joana Melis (administrativa),Antónia Amer (professora d'institut), Catalina Miguel, Andreu Planas (pica-pedrer), Bartomeu Perelló (estudiant), Antoni Garcias (picapedrer),Margalida Agulló (estudiant), Casiana Castillo (estudiant), Daniel Fuster(estudiant), Guillem Rosselló (frigorista), Damià Fluxá (atur), MargalidaMorey (fotógrafa), Francesca M. Llull (administrativa), Leopold López(administratiu), Catalina Lliteras (estudiant), Mateu Sastre (fotomuntador).

de Mallorca

20 15 D'AGOST DE 1996 1911211 de Mallorca

Na Jero en José amb la seva filiaregenten el Bar Sando, a la plagadel Mercat, a Manacor.

En Miguel Ferrer és un dels amos dela Ferreria Adrover-Ferrer. a la barria-da de Baix des Cos, de Manacor.

Fa trenta anys que en BartomeuJaume va obrir la botiga de repara-ció i venda de motos TomeuJaume, a la barriada de Baix desCós, de Manacor.

WI_Mr6de Mallorca

EL MILLOR SUPORTPUBLICITARI DE LAVOSTRA EMPRESA

A MALLORCA

ANUNCIAU-VOS-HI !!

l'IVIr1/, de Mallorca. El diari dels Mallorquins • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Collaboradors: Jaume Sastre i Font, Mateu Sastre i Joan, Climent Garau i Salva,Miguel López i Crespí. Miguel Julià i Prohens, Joan Quetgles, Jaume Tallaferro, Tomeu Mestre, Josep Palou • Dipòsit Legal: PM-473-80 • Maquetació: Documenta Balear • Impressió:OMNI • Publicitat i subscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Apartat de Correus 124. 07600 s'Arenal (Palma) • Telèfon, contestador i fax 26 99 41 • Telèfon, contestador: 26 50 05.