Programa Programa SSèèlvanslvans

custòdia custòdia dede boscos madursboscos madurs

• Clàssics:– Regulació del cicle de l’aigua– Prevenció de l’erosió– Reservori de biodiversitat– Ús públic

• Nous:– Fixació de CO2– Paisatge – Ús terapèutic

Serveis ambientals

Zona productiva

Salut

Zona residencial

Recerca

lleure

Barri vell

catedral

Conservar vs aprofitar

Bosc madur, vell, centenari, antic, singular, excepcional...

ETAPES DE DESENVOLUPAMENT

• JOVENTUT (alta producció)

• MADURESA (creixement moderat)

• SENESCÈNCIA (sense creixement)

• DECREPITUD (mort i descomposició de la fusta)

Diversitat extraordinària.

Reserves forestalsConvocatòria pública

– Forest ordenada– Espècie dominant autòctona– Pendent <60%

Avaluació– Presència d’arbres grans– Presència de fusta morta– Espècies acompanyants

Càlcul de la producció (IOF o Inventari forestal)Valoració de la fusta (en peu)Signatura de conveni (25 anys)Modificació IOF

• 2005: primeres reserves forestals dins el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

• 2007-Actual: foment de la gestió forestal sostenible dins convocatòria pública d’ajuts en matèria forestal.

• Compensació a la propietat forestal mitjançant acords de custòdia per 25 anys. Creació d’instrument per renovar-ne la compensació.

• 58 reserves forestals (713,3 ha): 30 en boscos comunals i 28 en finques privades.

• 2 finques en propietat de la Diputació de Girona (451,5 ha).• En total, custodiat el 0,28% de la superfície arbrada (1.164,8 ha).

Xarxa custodiada Sèlvans de boscos madurs de les comarques gironines.

Fageda del Fageda del BarretBarretóó (Serra (Serra dede MilanyMilany))

Roureda Roureda dede MarmolersMarmolers (Montseny)(Montseny)

Alzinar Alzinar dede les les EstunesEstunes (Estany (Estany dede Banyoles)Banyoles)

Pineda Pineda dede la Duna Continental (Massla Duna Continental (Massíís del Montgrs del Montgríí))

Bosc Bosc dede ribera (Illa del Fluviribera (Illa del Fluviàà))

Pineda Pineda dede pi negre (Serra pi negre (Serra dede Sant Sant AmandAmand))

Fageda Fageda dede RibellesRibelles (l(l’’Alta Garrotxa)Alta Garrotxa)

Extensió i rendibilització de la xarxa Sèlvans.

• Anàlisi territorial en base a les iniciatives de custòdia, figures deprotecció del medi natural, instruments d’ordenació forestal i inventaris i catàlegs dels ens gestors del territori.

• Xarxa potencial fins al 2-5% de la superfície de bosc• Recerca de mecanismes per a la valorització de la xarxa

Sèlvans, mitjançant el patrocini de la biodiversitat, la compensació de l’estoc i embornal de carboni i d’altres fórmules de pagament per serveis ambientals

• Reinversió en la millora i dinamització del medi rural• Identificació dels rodals amb una millor vocació per a l’ús públic

en salut i benestar, d’acord amb l’envergadura, qualitat d’estació, maduresa i accessibilitat

Desplegament de la xarxa Sèlvans en el territori.

Categorització:•Àrees verdes o parcs urbans, d’ús quotidià, generalment adaptats.•Boscos relativament propers als nuclis urbans, per a sortides o escapades d’un dia o menys, amb itineraris preferentment senyalitzats i adaptats.•Boscos a l’entorn d’equipaments de salut i benestar o establiments deturisme, per a estàncies de cap de setmana o vacances.•Paratges més inaccessibles, per a senderisme.•Rodals amb biomes vulnerables d’interès ecològic i científic.

Itineraris forestals terapItineraris forestals terapèèuticsuticsper a turisme per a turisme dede salut i benestarsalut i benestar

Propietats guaridores dels boscos vells.Referències:•Investigació nipona i sud-coreana en els itineraris forestals terapèutics.•Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Barcelona.

Beneficis a nivell psicològic com fisiològic en la visita dels boscos vells:•Augment de la secreció de serotonina i disminució de la de corticoides(concretament el cortisol).•Disminució de la pressió arterial i de les pulsacions.•Disminució de la glucosa sanguínia.•Disminució de l’hormona de l’estrès.•Increment significatiu del nombre de limfòcits, augment de l’activitat funcional d’aquestes cèl·lules antivirals i major quantitat de proteïnes anticancerígenes intracel·lulars.

Exemples al mExemples al móónn

dd’’incorporaciincorporacióó dels potencials dels boscos vells i primigenisdels potencials dels boscos vells i primigenisen len l’’oferta turoferta turíística i en els serveis stica i en els serveis dede salut i benestarsalut i benestar

Usos i serveis públics dels itineraris forestals terapèutics.

• Passeigs per lliure, amb indicacions en portal-web o plafons explicatius.• Visites de turisme en grups reduïts, preferiblement amb guiatge

concertat des dels ens gestors de l’espai natural o agents turístics (establiments hotelers, agències de turisme, operadors turístics...).

• Itineraris de coneixement i educació ambiental.• Activitats d’educació social per al foment de valors.• Recorreguts terapèutics, preferiblement amb acompanyament

professional concertat des dels equipaments salut i benestar (balnearis, santuaris de salut, Spa, wellness...).

• Programes clínics pilot per a la recerca en situacions i patologies determinades (gent gran, dones embarassades, estrès, nens amb TDAH, oncologia...).

Infraestructura dels boscos terapèutics.

• Rodals de bosc madur, el més accessible i planer possible.• Itineraris curts destinats a visites limitades o condicionades.• Itineraris llargs, preferentment en bucle, per a l’organització d’activitats

més àmplies.• Senyalització discreta del perímetre i dels recorreguts.• Plafons explicatius o indicatius.• Aparcament modest i accessos fins al bosc terapèutic.

Quan sigui possible:• Adaptacions per a discapacitats.• Logística complementària (zona d’acollida, serveis sanitaris,

equipament de salut, centre d’interpretació...).

Avantatges i distintius en el context gironí.

• Diversitat del medi forestal gironí. Riquesa de les propietats guaridores.• Oferta d’ecosistemes durant tot l’any.• Recurs o medi ja existent.• Xarxa custodiada i acordada amb la propietat forestal, pública o privada.• Disposició dels instruments de valorització dels boscos terapèutics.• Ampliació de la xarxa custodiada i conservació paral·lela de paratges

vulnerables d’alt valor ecològic.• Implicació del conjunt de consorcis gestors dels espais naturals gironins.• Sinergia amb pluralitat d’iniciatives de turisme rural i equipaments de

salut i benestar.

Moltes grMoltes grààciescies

PresentaciPresentacióó adaptada a partiradaptada a partirdede document elaborat per J. Hidalgodocument elaborat per J. Hidalgo