SETMANA 1

ProcedènciaElements que formen el Tabac

Efectes del TabacDependènciaConsumidors

Prevalença del consum de Tabac per països i sexeDefinició del problema

PROCEDÈNCIA• El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum de la família de les solanàcees

igual que la patata, el tomàquet,...que a partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s’aspiren, es beuen o es masteguen. Es pot cultivar en diferents climes.

• El tabac procedeix d'Àmerica i el seu ús es va estendre per Europa a partir de la colonització d’aquest continent pels espanyols. Se suposa que va ser portada a Espanya per Francisco Hernando de Toledo. Es va estendre ràpidament el seu consum pel valor terapèutic que es creia que tenia, però davant del gran nombre de consumidors , va ser prohibit el seu consum pel zar M.Federovich que va ordenar martiritzar a qualsevol fumador fins que no confessés qui li havia proporcionat el tabac. El papa Urbano VII expulsava de l'Església al que fumava en llocs pròxims a les diòcesi. A partir del segle XVII deixa d’estar prohibit i creix el seu consum de forma gradual i a partir del segle passat s’accepta socialment.

• El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a la preparació de productes farmacèutics i per usos insecticides.

ELEMENTS QUE FORMEN EL TABAC

• La nicotina (C10H14N2): És l’alcaloide responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l’organisme i és el que provoca la dependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que desperten el desig d’un nou cigarret.

• Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tos típica del fumador i de l’estimulació de les glàndules secretores de la mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del pulmó.

• Els quitrans i agents cancerígens.

• El monòxid de carboni,que es troba en quantitats molt elevades en el fum del tabac. Té una gran afinitat amb la hemoglobina, el que provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar oxigen.

EFECTES DEL TABAC• El tabac, a causa de la nicotina, és un producte que modifica les respostes del sistema simpàtic de

l’organisme.

• La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns. Els més immediats són de tipus neurovegetatiu com mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit intestinal.

• La regular absorció i inhalació de fum de tabac durant varis anys provoca la bronquitis crònica, fenomen principal d’irritació, però que es pot complicar amb lesions obstructives.

• El càncer de pulmó, que creix en número amb el consum del tabac, es creu que es degut a l’acció del 3-4-benzopirè, que és un factor cancerigen.

• També són clàssics els problemes cardio-vasculars i dels vasos sanguinis. • Eleva el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, la tensió arterial, estimulació mental, relaxació. • El tabaquisme matern influeix en el creixement del fetus, de manera especial en el pes de l’acabat

de néixer. • També incrementa el nombre d'aborts espontanis, complicacions durant l’embaràs, el part i

naixements prematurs. • Un dels factors a tenir en compte és el dels fumadors passius. Les persones que no fumen però

estan exposades al fum de les fumadores, tenen el mateix risc de contraure les malalties dels que fumen.

https://www.youtube.com/watch?v=o0IU2TixRCM&NR=1&feature=fvwp

DEPENDÈNCIA

• El tabac és una droga estimulant. La nicotina crea addició a l'inhalar el fum.

• La nicotina actua sobre el cervell de forma quasi immediata com una acció reconfortant.

• Si la pràctica és reiterada acaba per consolidar-se. A partir d’aquest moment es pot parlar de dependència de la nicotina. Si es treu bruscament l’entrada de nicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac, que es manifesta com una intranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l’ansietat i l’agressivitat, el mal humor, la falta d’atenció al conduir, l’augment de pes, etc.

• Alguns fumadors ho deixen pel seu compte, sense cap mena de tractament, només amb una forta motivació. N’hi ha que fan servir, els primers dies, xiclets de nicotina que substitueixen la necessitat de fumar.

• Hi ha fumadors amb una dependència més forta, que van a centres especialitzats on s’integren en programes especials i reben suport farmacològic i psicològic.

CONSUMIDORS• El tabac és consumit a diari pel 30/35% de la població espanyola de més de 15 anys, encara que la

tendència global va baixant ( un 8-10% en els últims quinze anys).

• Segons l’ultima enquesta del Plan Nacional Contra la Droga que data de l’any 1998 entre al població escolar diu:

• El tabac és la substància amb el consum més alt. El 62% dels escolars han consumit tabac en alguna ocasió. Si no tenim en compte aquells que només han consumit algunes cigarretes al llarg de la seva vida, el percentatge dels que han fumat tabac alguna vegada és del 34.7%, dels quals un 6,4% són ex-fumadors i el 28,3% restant fuma actualment.

• La proporció d’escolars que fuma diàriament és del 21,6%. La evolució seguida pel consum de tabac entre escolars és positiva reduint-se.

• Les prevalences en el consum de tabac entre els escolars són sensiblement superiors en les noies envers els nois, amb una diferència de quasi 11 punts. Així el 39,8% de les noies ha fumat alguna vegada sobre el 28,89 dels nois.

• L’edat apareix clarament associada al consum de tabac, augmentant a mesura que augmenta l’edat (fuma el 15,8% dels escolars de 14 anys en front als 46,5% que ho fa als 18 anys). L’edat mitjana d’inici al consum es situa als 13,1 anys, pujant als 14,4 anys per el consum diari, no existint diferència entre nois i noies en les edats d’inici del consum de tabac.

PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE

PREVALÈNÇA DEL CONSUM DE TABAC PER PAÏSOS I SEXE

• L'any 2011, a Catalunya, una de cada tres persones de 15 anys o més fuma diàriament o ocasionalment (29,5%). La prevalença de consum de tabac és més elevada entre els homes (35,8%) que entre les dones (23,4%). En ambdós sexes, el grup d’edat que presenta més prevalença és el de 25 a 34 anys.

• La prevalença de consum de tabac s’ha estabilitzat en els darrers cinc anys, després d’un període de decreixement iniciat als anys noranta, entre els homes, i a mitjans de la dècada passada, en les dones. Amb tot, la prevalença de consum diari* de tabac és elevada en comparació amb la d’altres països de l'OCDE. Els joves de 15 a 24 anys són el grup d’edat que ha presentat una disminució més important del tabaquisme en els darrers 10 anys: del 39,9% de fumadors al 2002 a 32,4% al 2011. Aquest fet és especialment important ja que afecta les edats en què acostuma a aparèixer l’hàbit. En canvi, el grup de 55 a 64 anys ha incrementat la prevalença durant el mateix període, com a conseqüència del desplaçament de les cohorts més fumadores cap a aquestes edats. En ambdós sexes, les persones amb nivell d’estudis universitaris presenten una prevalença de tabaquisme menor a la resta de grups (estudis secundaris i primaris o sense estudis).

*L'indicador fa referència a la prevalença de consum diari i ocasional. Les dades de consum diari han estat calculades exclusivament per permetre la comparació amb els valors d’altres països europeus.

DEFINICIÓ DEL PROBLEMA• Fumador és qualsevol persona que ha consumit diàriament durant el darrer mes

qualsevol quantitat de cigarretes, fins i tot una cigarreta es considera consum. En la pràctica habitual, i en el context de la majoria de protocols clínics, fumador és la persona que respon afirmativament a la pregunta Fumeu?

• Fumador és, dons, qualsevol persona que diu que fuma, sigui quina sigui la quantitat. I això és així, perquè no hi ha cap nivell ni tipus de consum que sigui segur. Fumar una cigarreta implica absorbir substàncies tòxiques i irritants que són un risc per a la salut, el risc associat està amb relació al nombre de cigarretes fumades i el temps que es porti fumant.

• No fumador és l’individu que mai no ha fumat cigarretes al menys durant un mes de forma diària.

• Exfumador és l’individu que essent prèviament fumador es manté almenys 12 mesos sense fumar.

• Fumador passiu es considera a tota persona no fumadora exposada de manera mantinguda al fum del tabac.

DEFINICIÓ DEL PROBLEMA

• Segons l’OMS, el tabac produeix 4,9 milions de morts a l’any al món, 13500 al dia. Mundialment es considera que el 47,5% dels homes i 10,3% de les dones fumen i que la meitat dels nens estan exposats al fum a casa seva.

• A Espanya, l’any 2003, la proporció de persones que havien fumat diàriament en els últims 30 dies era d’un 36,7% ( 42% homes i 31,3% dones). L’edat d’inici se situa als 13,2 anys segons l’enquesta estatal sobre ús de drogues en l’ensenyament secundari.

• A Catalunya, a partir dels resultats de la primera onada de l’Enquesta de Salut de Catalunya ( ESCA) de 2006 fets públics amb ocasió del Dia Mundial Sense Tabac ( 31 de maig de 2006). Fuma un 27,9% de les persones de més de 15 anys ( 23,6% diàriament i un 4,3% de forma ocasional), es destacable que és la primera vegada que és constata un descens de consum en dones, també es pot veure una disminució en els joves, tant homes com dones.

• Pel que fa al consum de tabac entre col·lectius exemplars, en els metges, entre els anys 1982 i 2002, s’ha produït una reducció de nivells de consum de tabac de 28,3 punts, passant del 52,8% al 24,5%.

DEFINICIÓ DEL PROBELMA• A l’any 2002 s’ha valorat la prevalença de tabaquisme per especialitats: els

cardiòlegs registren la major prevalença de fumadors, mentre que els psiquiatres i tocoginecòlegs registren la major prevalença de fumadors, juntament amb els cirurgians. En els farmacèutics, entre els anys 1990 i 2002, la prevalença de l’hàbit tabàquic s’ha reduït 11,9 punts i ha assolit el 20,4% l’any 2002. En el col·lectiu d’infermeria s’observa una reducció de la prevalença de tabaquisme de 7,3 punts, passant de 42,4% al 1986 al 35,1% en el 2002, i es manté com el col·lectiu amb una proporció més alta de fumador, tot i la seva evolució positiva en els darrers anys. En el grup professional de docents d’educació primària i secundària, la tendència ha estat força positiva i el tabaquisme, que l’any 1982 era del 45,7%, ha disminuït fins al 29,8% l’any 2002 ( -15,9 punts).

• L’edat mitjana d’inici del consum del tabac és de 13,2 anys, segons l’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris. Pel que fa a la prevalença del consum en els darrers 30 dies entre estudiants espanyols entre 14 i 18 anys és d’un 37,4%, el consum diari en els últims 30 dies es situa en el 21% ( 18,9% dels homes i 24,1% de les dones) i quant al consum alguna vegada a la vida es manté estable en el 60,4%.

• A Catalunya en els grups joves (15-24 anys) l’edat d’inici va ser de 15,8 anys ( DE 1,9), ab un 995 de les persones l’edat d’inici va estar entre els 10,1 i els 21,5 anys.

SETMANA 2

Infermetats associades al tabacFàrmacs en la deshabituació del tabac:

- Medicacions de primera línia - Medicacions de segona línia

On es pot trobar ajuda

INTRODUCCIÓ

• El consum de productes del tabac, ja siguin en forma fumada o no, incrementa significativament el risc de patir malalties de l’aparell respiratori, del sistema cardiocirculatori i neoplàsies o càncers en diverses localitzacions (pulmó, faringe, esòfag, bufeta urinària, etc.).

• De manera global, fumar multiplica per dos les probabilitats de morir i una quarta part dels fumadors morirà prematurament, i perdrà entre vint i vint-i-cinc anys de vida. També s’han documentat a bastament els riscs que comporta l’exposició al fum ambiental del tabac, per la qual cosa s’han desplegat arreu, i de manera creixent, legislacions que protegeixen també la població no fumadora.

• Els beneficis de deixar de fumar estan ben establerts: els ex-fumadors, entre deu i dotze anys després de deixar l’hàbit, tenen globalment el mateix risc de contreure malalties que una persona que no ha fumat mai. Aquesta reducció del risc és especialment important durant els primers anys després d’haver deixat de fumar, sobretot en relació amb les malalties del cor i dels vasos sanguinis. Aconseguir l’abandonament definitiu del tabaquisme no és fàcil però és possible. Si es tenen dubtes de com es pot abordar l’abandonament del tabac és convenient consultar un professional de la salut i seguir les seves recomanacions.

INFERMETATS ASSOCIADES AL TABAC

FÀRMACS EN LA DESHABITUACIÓ DEL TABAC

• L’abordatge terapèutic de la persona fumadora inclou tot un conjunt de mesures no farmacològiques, com l’assessorament per part d’un professional que doni informació i guiï en el procés d’abandonament. Altres mesures específiques (com ara les intervencions intensives de caràcter psicològic, per exemple) s’han d’utilitzar de manera selectiva i estan indicades només en pacients que ho requereixin per les seves característiques psicopatològiques o personals.

• Cal recordar que el fàrmac per si sol no pot fer tot el treball en la deshabituació tabàquica. Pot ajudar a disminuir els símptomes de l’abstinència nicotínica (neguit, nerviosisme, sensació d’estranyesa, dificultats en la concentració, en la memorització, etc.) que apareixen quan el cos i el cervell del fumador s’estan habituant a la vida sense nicotina. Aquest procés, normalment, dura unes quantes setmanes i té tendència a disminuir amb el temps. Tot i així, de vegades, deixar el tabac pot resultar dur, segons el grau de dependència i les característiques de la persona fumadora.

• Totes les medicacions que es presenten a continuació han demostrat ser útils per ajudar els fumadors a deixar el tabac. No hi ha cap medicació que es pugui considerar que funciona millor que les altres de manera general per a tots els fumadors i cal seleccionar la que més s’adequa a cada persona.

• Cal llegir sempre amb cura les instruccions d’ús i de dosificació d’aquests fàrmacs i parlar amb el professional sanitari de referència (metge, infermer o farmacèutic) més proper si es plantegen dubtes.

• Si la persona que vol deixar de fumar està embarassada, alletant o té un problema mèdic greu, cal que consulti el seu metge abans de començar qualsevol medicació nova.

MEDICACIONS DE PRIMERA LÍNEA

• Es consideren de primera línia perquè són fàrmacs amb un grau més elevat d’eficàcia, de seguretat i de tolerabilitat. La majoria dels fumadors utilitzen aquestes medicacions quan fan el primer intent de deixar de fumar. Si, de manera reiterada, els fàrmacs de primera línia no funcionen és quan té sentit plantejar-me provar una medicació de “segona línia”.

• Teràpia substitutiva amb nicotina (TSN): ajuda els fumadors a deixar el tabac reduint les sensacions de deler (craving) de fumar que apareixen en la majoria de les persones que deixen de fumar, per manca principalment de nicotina. Els productes de la TSN proporcionen quantitats controlades de nicotina que van disminuint gradualment amb el pas del temps, i permeten així que el cos s’adapti progressivament a nivells de nicotina cada vegada més baixos. Els noms comercials de les presentacions de la TSN més utilitzades al nostre país són Nicotinell®, Nicorette® i Niquitin®.

Pegat de nicotina: Sense prescripció mèdica• El pegat de nicotina es col·loca a la pell (neta, seca i sense pèl) de

l’avantbraç, l’espatlla o el maluc. Aquest pegat proveeix el cos d’una quantitat petita i contínua de nicotina.

• Instruccions: per a un consum de 20 cigarretes al dia: 4 setmanes a dosi alta, 2 setmanes a dosi mitjana i 2 setmanes a dosi baixa, per permetre que els usuaris redueixin la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 8 setmanes.

• Dosi de nicotina: pot variar (21 mg, 14 mg o 7 mg, els que es porten 24 hores; o 15 mg, 10 mg o 5 mg els que es porten 16 hores).

• Efectes adversos més freqüents: reacció cutània local, insomni i/o alteració del son.

• Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic, malalties dermatològiques.

Xiclet de nicotina: Sense prescripció mèdica.• El xiclet de nicotina es mastega per alliberar nicotina que s’absorbeix a

través de la mucosa dins de la boca.

• Instruccions: l’usuari l’ha de mastegar de manera lenta i intermitent; així es mastega fins que el sabor es fa intens, llavors s’ha “d’aparcar” la peça entre la geniva i la paret bucal. Quan disminueixi el sabor cal tornar a mastegar i s’ha de repetir el procés fins que el sabor desaparegui (uns 30 minuts.) S’ha d’evitar beure o menjar (excepte aigua) 15 minuts abans o durant l’ús per no alterar l’absorció de nicotina.

• Dosi de nicotina: pot variar (2 mg o 4 mg). 1 peça cada 1 o 2 hores. El consum és a demanda, un màxim de 30 al dia, i s’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.

• Efectes adversos més freqüents: dolor mandibular, irritació gàstrica.

• Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic; portadors de pròtesis dentals, problemes en l’articulació temporomandibular i inflamacions o infeccions a la gola.

Comprimits de nicotina: Sense prescripció mèdica.• El comprimit de nicotina s’assembla a un caramel dur i es deixa a la boca perquè

es dissolgui lentament, no s’ha d’empassar ni de mastegar.

• Instruccions: l’usuari ha de deixar diluir el comprimit a la boca fins que el sabor es fa intens, llavors s’ha “d’aparcar” la peça entre la geniva i la paret bucal. Quan disminueixi el sabor cal tornar a xuclar i s’ha de repetir el procés fins que es dissolgui (uns 30 minuts). S’ha d’evitar beure o menjar (excepte aigua) 15 minuts abans o durant l’ús per no alterar l’absorció de nicotina.

• Dosi de nicotina: 1 mg. 1 comprimit cada 1 o 2 hores. El consum és a demanda. Normalment és entre 8 i 12 comprimits al dia, un màxim de 30 al dia, i s’ha d’anar reduint la quantitat de nicotina amb el pas del temps. Durada general: 12 setmanes.

• Efectes adversos més freqüents: irritació a la gola durant els primers dies.

• Contraindicacions: malaltia cardíaca o vascular greu recent, ulcus pèptic.

Altres medicaments de primera línia:

Bupropió:

• El bupropió o clorbutilketoanfetamina (anfebutamona) és un fàrmac amb propietats psicoestimulants indicat com antidepressiu i per al cessament del tabaquisme, pertanyent a la classe d'inhibidors de la recaptació de dopamina i noradrenalina (IRDN).

• Indicacions d'ús: Les especialitats contenint bupropió han estat autoritzades a Espanya per al tractament de la dependència del tabac conjuntament amb la teràpia individual o grupal tendent a motivar el seu abandonament. Però aquest medicament està autoritzat en alguns països només per al tractament de la depressió.

• El bupropió és una substància amb efecte antidepressiu, relacionada químicament amb les feniletilaminas, conjunt de molècules amb propietats antidepressives, psicoestimulants i depressores de la gana (venlafaxina, amfetamina, fenproporex, fenfluramina, anfepramona, etc).

• Els riscos inherents a la seva utilització fan que només es contempli la feina després d'una prova prèvia amb altres mesures, incloent els pegats de nicotina, menys eficaços, però també amb menors inconvenients.

• Components de les presentacions comercials: El principi actiu és bupropió hidroclorur. Cada comprimit conté 150 mg de bupropió hidroclorur. Els altres components són: cel·lulosa microcristal·lina, hipromelosa, hidroclorur de cisteïna monohidrat, estearat de magnesi, macrogol 400, diòxid de titani E171, cera carnauba i òxid de ferro negre E172.

• Advertència: La composició de les diferents presentacions pot variar d'un país a un altre. És recomanable consultar la informació proporcionada pel proveïdor local.

• Bupropió per deixar de fumar: El bupropió pot ajudar els fumadors decidits a deixar la cigarreta. Ha de començar a prendre dues setmanes abans del dia escollit per deixar de fumar (anomenat Dia D). Des d'aquest dia es pren una pastilla d'bupropió de 150 mg al matí i es tracta de fumar una altra marca de cigarrets o d'usar l'altra mà per fumar. El dia D es pot prendre una pastilla més de 150 mg a les 8 hores de la primera dosi i no es fuma més. El tractament total sol durar 3 mesos i pot ser molt efectiu per evitar l'abstinència en persones motivades a deixar la seva addicció.

• L'administració crònica del bupropió no produeix augment de pes, la qual cosa resulta útil en el tractament de la deshabituació tabàquica. La seva acció terapèutica en el tabaquisme podria ser degut en particular al increment que indueix en els nivells extracel·lulars de dopamina, neurotransmissor implicat en els mecanismes de recompensa i gratificació. La nicotina, igual que el bupropió, també produeix un alliberament de dopamina en el nucli accumbens (via de plaer comú d'opiacis, amfetamina i cocaïna), així mateix, augmenta també els nivells de noradrenalina en les sinapsis neuronals, el que esmorteiria els símptomes d'abstinència.

• Per la seva propietat activant (estimulació del sistema dopaminèrgic), pot produir agitació i insomni. Altres reaccions adverses comunes són: sequedat de boca, cefalees, tremolor, inhibició de la gana, nerviosisme, eufòria, miàlgies, palpitacions, reducció de pes. En general, el perfil d'efectes secundaris és molt diferent al dels antidepressius convencionals (no posseeix efectes anticolinèrgics ni sedatius) i més afí al dels psicoestimulants.

Vareniclina:

• Vareniclina és un medicament utilitzat per tractar l'addicció al tabac. El seu nom químic és (1, 6,7,8,9-tetrahidro-6,10-metà-6H-pirazino [2,3-h] [3] benzazepina).

• Indicacions d'ús: El principi actiu vareniclina és un medicament no nicotínic que s'utilitza per ajudar a deixar de fumar.

• Aquesta substància pot ajudar a alleujar l'ansietat i la síndrome d'abstinència associats amb deixar de fumar i també pot reduir el plaer que provoquen les cigarretes si fuma durant el tractament, encara que no es recomana que ho faci després de la data establerta per deixar de fumar. (La data per deixar de fumar és el dia de la segona setmana de tractament en el qual deixarà de fumar).

• Components de les presentacions comercials:

- Nucli del comprimit de 0,5 mg i 1 mg: Cel·lulosa microcristal·lina, hidrogenofosfato de calci anhidre, croscarmelosa sòdica, sílice coloidal anhidra i estearat de magnesi.

- Coberta del comprimit: Hipromelosa, diòxid de titani (E171), macrogoles i Triacetina. El comprimit d'1 mg conté també laca alumínica de carmí d'indi (E132).

• Ús mèdic: El tractament s'inicia mentre el pacient encara segueix fumant. Els tres primers dies pren una pastilla de mitja dosi, i els quatre següents 2/2 dosi al dia (matí i tarda). La resposta durant aquests dies entre els pacients és variada: alguns deixen de fumar pràcticament a l'instant, altres redueixen els cigarrets fumats i bona part segueix més o menys la xifra habitual. El pacient ha de triar un dia entre el 8 º i el 14 º dia (2 º setmana de tractament) per deixar absolutament el tabac, passant a prendre una dosi al matí i una altra a la tarda. A partir d'aquí el pacient hauria de seguir prenent aquesta dosi durant diverses setmanes (unes 12 aprox.), encara que aquest aspecte dependrà també del que senti cada persona. És aconsellable que passades les primeres setmanes es consulti amb el metge per anar mantenint o reduint les dosis fins deixar el medicament per complet. En cas d'efectes secundaris molestos, s'ha de suspendre cautelarment el tractament i acudir al metge o farmacèutic.

• La vareniclina (Champix) per si sola no elimina les ganes de fumar ni evita que sorgeixin els típics símptomes que apareixen quan un fumador deixa de fumar (ansietat, canvis d'humor, etc.), Encara que també és cert que els redueix. És important destacar que el pacient ha d'estar convençut de la seva decisió d'abandonar el tabac i assumir que, malgrat l'ajuda del medicament, haurà de passar unes quantes setmanes amb molèsties. També s'ha de tenir en compte que com molts medicaments, el seu efecte és diferent en cada persona, així com els seus efectes secundaris. Durant el tractament no poden utilitzar-se altres medicaments per deixar de fumar, tant si són nicotínics (pegats o xiclets de nicotina) com si són altres medicaments anti-tabac.

• Existeixen estudis comparatius entre la vareniclina i el bupropió. Les taxes d'abstinència són significativament superiors per a la primera droga, i ambdues significativament superiors a les del placebo. De la mateixa manera, la magnitud del quadre derivat de l'abstinència, quan es presenta, també afavoreixen segons els resultats obtinguts a la vareniclina.

• Els possibles efectes secundaris inclouen:

Nàusees, Mal de cap, vòmits, Flatulències, Insomni, Somnis anormals, Disgeusia (alteració en el sentit del gust), Trastorns mentals, Idees suïcides. Però els efectes secundaris que més preocupen són els de l'esfera neuropsiquiàtrica. Per això es va agregar una etiqueta obligatòria en l'envàs que adverteix sobre aquests potencials perills relacionats possiblement al consum de vareniclina.

Aquests símptomes reportats són: canvis d'humor, irritabilitat, somnolència, mala coordinació física (pel que es recomana no fer servir maquinàries perilloses i evitar la conducció quan s'està consumint la medicació), al·lucinacions, reaccions paranoides, depressió i conductes suïcides. Això no se sap si és per la medicació, l'abstinència al cigarret o la personalitat prèvia del pacient. Però abans de donar aquesta medicació s'ha d'esbrinar si el pacient té antecedents de depressió, bipolaritat o esquizofrènia.

En aquests pacients seria no adequat prendre vareniclina. A més si en el curs d'un tractament un pacient presenta algun canvi de caràcter significatiu hauria de ser suspesa la medicació. A Espanya és possible aconseguir el medicament sense recepta mèdica, encara que és molt recomanable anar abans al metge, especialment si es pateix d'alguna patologia psicològica prèvia o es pateix alguna malaltia crònica.

MEDICACIONS DE SEGONA LÍNIA

Nortriptilina:

• La nortriptilina té acció terapèutica com antidepressiu.

• Indicacions: Síndromes depressius de diverses etiologies, la Depressió Major sembla respondre millor que altres estats depressius. Depressió reactiva, Distimia, coadjuvant de la terapèutica hormonal en la síndrome climatèrica, arítmia ventricular, incontinència urinària.

• Farmacodinàmica: És un antidepressiu tricíclic el mecanisme d'acció és desconegut. Inhibeix la recaptació de certs neurotransmissors, com la histamina, la serotonina i l'acetilcolina, i augmenta l'efecte pressor de la noradrenalina, però bloqueja el de la feniletilamina.

• Efectes adversos: Són bàsicament degudes a l'acció anticolinèrgica del fàrmac: sequedat de boca, somnolència, restrenyiment, retenció urinària, midriasi, insomni. En cas de retir brusc pot aparèixer mal de cap i malestar.

• Precaucions i advertiments: Pot provocar exacerbació de les psicosi dels pacients esquizofrènics. No s'ha d'administrar en els primers 3 mesos de l'embaràs ni nens menors de 6 anys, fins no tenir més informació sobre això. A causa del seu efecte anticolinèrgic, emprar amb precaució en pacients amb glaucoma o hipertròfia de pròstata o amb trastorns cardiovasculars, hepàtics o renals severs i quan s'associa amb simpaticomimètics.

• Interaccions medicamentoses: En pacients medicats amb IMAO és aconsellable deixar transcórrer almenys 2 setmanes des de la seva interrupció, abans d'iniciar el tractament amb nortriptilina. S'ha d'evitar la ingestió simultània d'alcohol o drogues estimulants del SNC. La cimetidina augmenta els nivells sèrics de nortriptilina.

• Estudis recents, mostren l'eficàcia de la nortriptilina a l'hora de deixar de fumar. La nortriptilina combinada amb la nicotina transdèrmica dóna per resultat un augment en la taxa d'abandonament amb poc efecte sobre la síndrome d'abstinència. Aquesta combinació representa una opció per als fumadors amb els quals no s'ha obtingut cap resultat amb el tractament estàndard. De manera que la nortriptilina duplica les possibilitats de deixar de fumar, per comparació amb el placebo, en diversos estudis.

Clonidina:

• La Clonidina és un agonista central dels receptors adrenèrgics amb més afinitat pels receptors. Aquesta medicació també es pot utilitzar per pal·liar els símptomes de la síndrome d'abstinència associats a l'ús crònic de narcòtics, l'alcohol i la nicotina. A més, la clonidina també s'ha usat per als mals de cap migranyosos, sufocacions associats amb la menopàusica i dèficit d'atenció per hiperactivitat.

• La Clonidina es prescriu regularment als addictes a opiacis per pal·liar els símptomes de la seva síndrome d'abstinència. S'usa principalment per combatre la resposta del sistema nerviós central a l'abstinència d'opiacis, és a dir, taquicàrdia i hipertensió en els primers dos dies d'abstinència. Ajuda també a eliminar la suor, fogots i inquietud general. També contribueix el seu efecte sedant.

• Antecedents: La clonidina es va usar originalment per disminuir la pressió arterial. Actua en el sistema nerviós central i pot reduir els símptomes d'abstinència en diverses conductes additives, com ara el consum de tabac. En noves revisions, s'ha estimat determinar l'efectivitat de la clonidina per ajudar a que els fumadors abandonin l'hàbit, amb resultats que demostren que la clonidina és efectiva per promoure l'abandonament de l'hàbit de fumar, però la prominència dels efectes secundaris limita la utilitat de la clonidina per l'abandonament de l'hàbit de fumar. De manera que la clonidina ajuda als fumadors a deixar el cigarret, però presenta efectes adversos. La clonidina és un fàrmac utilitzat per disminuir la pressió arterial, però també pot reduir els símptomes d'abstinència de les drogues i l'alcohol. La revisió dels assaigs va trobar que la clonidina pot portar a un augment petit del nombre de persones amb possibilitats d'abandonar l'hàbit de fumar. No obstant això, la qualitat dels assaigs va ser deficient, el que fa les proves siguin menys fiables. Els efectes adversos de la clonidina incloure sequedat bucal i sedació. És possible que la clonidina no sigui la millor opció per a les persones que tracten d'abandonar l'hàbit de fumar, però potser sigui útil per a les persones que no reben ajuda de tractaments de reemplaçament de nicotina o de antidepressius.

• Així, les conclusions dels autors, pel que fa a implicacions per a la pràctica, són que, partint dels estudis disponibles és raonable considerar la clonidina oral o transdèrmica com un tractament farmacològic de segona línia per l'abandonament de l'hàbit de fumar. És essencial que es realitzi una supervisió mèdica minuciosa per valorar la dosi de manera adequada i realitzar controls de la presència d'efectes adversos potencialment greus. L'ús creixent de antidepressius com una opció, o complement, al reemplaçament de nicotina significa que la clonidina té poques probabilitats d'usar-se en l'àmbit d'atenció primària, però pot exercir alguna funció en el tractament especialitzat.

ON ES POT TROBAR AJUDA

Truqueu al telèfon de Sanitat Respon: 902111444

Línia telefònica per ajudar a deixar de fumar.

Poden ajudar-vos a resoldre qualsevol dubte i recomanar-vos un centre assistencial proper o un tractament personalitzat del tabaquisme. Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i cobreix tot el territori de Catalunya.

Consulteu les pàgines web següents per a informació i ajuda:

www.tabaquisme.catweb 2.0 a Catalunya que ajuda a deixar de fumar en línia

www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2003/index.htmlweb del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

www.msps.es/ciudadanos/proteccionSalud/tabaco/ayuda.htmweb del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat

• Demaneu visita al vostre centre de salut (metge de capçalera i professional d’infermeria) on us poden assessorar en el procés de deixar de fumar i/o us poden prescriure tractament farmacològic si ho consideren indicat (APSF, Atenció primària sense fum).

• Cerqueu informació i ajuda a la farmàcia: existeix la xarxa de farmàcies sense fum en les quals el professional farmacèutic també us proporcionarà assessorament.

• Si sou treballadors en actiu, la vostra empresa ha de tenir un servei de prevenció propi o ha de tenir contractat un servei de prevenció aliè. En qualsevol cas, podeu adreçar-vos-hi, ja que una de les funcions dels serveis de prevenció de riscos laborals és la promoció de la salut dels treballadors, on s’inclou l’ajuda a la deshabituació tabàquica.

SETMANA 3

Relació entre el consum de tabac i d’alcoholRelació entre el consum de tabac i de café

Relació entre el consum de tabac i altres substàncies addictives

INTRODUCCIÓ• El consum de productes del tabac, està relacionat, entre altres, amb la

dependència buco-manual (no se que fer amb les mans, necessito tindre alguna cosa a la boca), i està associat també al consum d'alcohol, i cafè, entre altres substàncies.

• Entre moltes situacions de risc, ja que per a cada persona poden ser diferents, i cada qual ha d'identificar les seves pròpies, trobem, estar en situacions d'estres, sentir-se angoixat, trobar-se sota pressió o tensió elevada, els moments després dels àpats, estar amb altres fumadors, en reunions socials, festes, etc., o també el fet de prendre cafè o alcohol, etc.

• Per això, algunes estratègies substitutives de l'acte de fumar són modificar rutines i situacions de l'entorn, com rentar-se les dents, prendre aigua freda, sortir a caminar, canviar de context o situació, fer alguna cosa agradable, aplicar tècniques de relaxació, realitzar activitat física, o evitar prendre cafè o alcohol, entre altres. Ja que per a moltes persones fumar i beure cafè al matí, o sortir de copes i fumar i beure alcohol, són actes quasi reflexos, que consideren estimulants i necessaris, per això, aquesta elevada relació entre les conductes.

RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I D'ALCOHOL

• Pels seus efectes en els òrgans i sistemes del cos, l'alcohol i el tabac tenen serioses implicacions en la salut, tant a curt com a llarg termini. Actualment, aquestes dues drogues són responsables d'una gran quantitat de malalties i morts en el món, i estan àmpliament disponibles pel seu caràcter legal. A més dels danys que produeixen directament sobre l'organisme, hi ha evidència sòlida que el seu consum a edats primerenques incrementa el risc d'experimentar amb altres drogues.

• La vulnerabilitat al consum del tabac i a beure en excés podria estar influïda pels mateixos factors genètics, segons els resultats d'un estudi realitzat amb rates modificades genèticament, i publicat a la revista "The Journal of Neuroscience"

• En humans la correlació entre el consum de l'alcohol i tabac és molt alta, se sap que els alcohòlics tenen tres vegades més possibilitats de fumar que els pacients que no són addictes a la beguda.

• Diferents estudis epidemiològics han posat en relació els consums d'alcohol i tabac amb els gens. Així se sap que la freqüència de consum d'aquestes drogues en bessons és molt similar. També hi ha estudis animals que indueixen a pensar que aquests abusos tenen un substrat genètic: és a dir, que hi ha persones predisposades genèticament a fumar i a beure.

Vulnerabilitat genètica

• El "Institut Nacional Americà d'abús del consum d'Alcohol" ha patrocinat un estudi realitzat amb rates en què s'intenta relacionar la vulnerabilitat genètica a aquestes addiccions.

• Es van agafar rates modificades genèticament en dos sentits: unes que tenen addicció a l'alcohol i altres a les que no els agrada prendre-ho. Tots els animals van ser entrenats perquè es autoinyectaran nicotina o cocaïna. Després se'ls deixava que lliurement s’infectessin quan volguessin.

• Es va comprovar que les rates que tenen addicció a l'alcohol s'administraven dues vegades més nicotina que les que no el tenen. No obstant això, no hi va haver diferències en el consum de cocaïna en els dos grups de rosegadors.

• "Les nostres troballes suggereixen que el factor genètic que subjau al consum de l'alcohol de les rates modificades genèticament, contribueix també a l'addicció a la nicotina", comenta el Dr Li, un dels autors de l'estudi i investigador del Centre d'Addicció i Salut Mental de la Universitat de Toronto (Canadà).

• A més, sembla que la predisposició al consum de l'alcohol pot induir a prendre nicotina i viceversa. De fet, les rates que tenen addicció a l'alcohol presenten més predisposició a ingerir de nicotina fins i tot abans d'haver-se exposat a la beguda.

• De totes les substàncies additives que s'associen al consum juvenil d'alcohol, el tabac en un 74% ocupa el primer lloc, seguit de la cocaïna en un 68% i l'herba en un 21%, a més d'altres drogues il·legals. Basant-nos en una població del 36%, ja que el 58% dels enquestats no acompanyen l'alcohol amb altres substàncies estimulants. De manera que es pot afirmar que de totes les substàncies additives que s'associen al consum juvenil d'alcohol el tabac ocupa el primer lloc seguit de la cocaïna, herba i altres drogues il·legals.

RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I DE CAFÈ

• Els efectes fisiològics de la nicotina i cafeïna: els dos són ESTIMULADORS DEL SISTEMA NERVIÓS, la qual cosa vol dir que per naturalesa de la mateixa substància que provoca és activació de certes funcionalitats del cos i els nostres sistemes, com ara la palpitacions del cor, i l'atenció, amb això des del punt de vista "químic" és impossible que fumar o prendre cafè tinguin efectes relaxants.

• Les substàncies o drogues que podem ingerir (droga és tota aquella substància que modifiqui la seva química interna, no necessàriament un terme negatiu) es classifiquen en dos grans grups, són estimuladors o inhibidors del sistema nerviós, les primeres incrementen la funcionalitat i en canvi la segona limiten la funcionalitat, les drogues que limiten la funcionalitat del sistema nerviós poden retardar processos mentals, disminuir el dolor muscular o "restringeixen" els cinc sentits, el que es percep com relaxador, però que no és el cas de la cafeïna i nicotina.

• Que el tabac i/o el cafè relaxin, és una veritat parcial, perquè encara que fisiològicament no és possible que aquestes substàncies relaxin, si ho és l'acció de fumar o prendre cafè, però per aspectes relacionats amb la conducta, en el cas de fumar l'individu estimula una respiració més profunda el que sí està relacionat amb una major oxigenació a la sang i per tant alliberament de tensió muscular, en el cas de prendre cafè ho és més l'aspecte social o de distracció que permet la relaxació, la conversa que s'estableix durant el cafè amb els companys o la pausa respecte a la rutina laboral és el que més es relaciona amb l'efecte relaxador.

Cafè i cigarret, una combinació fatal

• La barreja de les dues substàncies produeix un dany molt més gran en les coronàries que la suma de les dues. Fumar un cigarret després de prendre 200 mil·ligrams de cafeïna (equivalent a dues tasses de cafè) incrementa la pressió sistòlica (la xifra més alta de la tensió arterial) i disminueix la fracció d'expulsió (temps que tarda el cor a bombejar).

• Cardiòlegs de l'Hospital Hippokration a Atenes, Grècia, realitzar recentment dues investigacions, publicades en el "Journal of the American College of Cardiology", per avaluar el binomi tabac i cafè sobre adults sans a curt termini (una hora després del consum) i quan es pren de forma crònica.

• En aquells participants que van fumar una cigarreta després de prendre 200 mil·ligrams de cafeïna (equivalent a dues tasses de cafè) es va observar un increment de la pressió sistòlica (la xifra més alta de la tensió arterial) i una disminució de la fracció d'expulsió (temps que tarda el cor a bombar) molt més gran que en què només van beure cafè o fumar.

• A més, sel’s detecta una relació entre aquestes substàncies i altres marcadors de rigidesa arterial i disfunció cardíaca. Aquesta associació es va observar també en els subjectes que eren consumidors crònics de cafè i tabac.

• "Aquest estudi és el primer a mostrar que quan es combina el tabac i el cafè tots dos tenen un efecte perjudicial agut i crònic sobre la rigidesa arterial i la velocitat del flux sanguini", afirmen els autors del treball.

S’han fet estudis per avaluar el consum de cafè en no fumadors trobant una lleugera elevació del risc de càncer en els grans consumidors (més de 10 tasses al dia) però sense risc per consums inferiors, que seria l’hàbit més corrent (Sala et al. 2000).

RELACIÓ ENTRE EL CONSUM DE TABAC I D'ALTRES SUBSTÀNCIES ADITIVES

• Des de 1975, la investigadora Denise Kandel va comunicar sobre aquest fenomen en les seves observacions i amb això va desenvolupar el model explicatiu del consum de drogues al que es coneix com a Model Evolutiu o Model de "l'Escalada". Al pas del temps, aquests conceptes han rebut moltes crítiques, al·ludint que hi ha molts altres factors que desenvolupen l'addicció.

• Malgrat les crítiques, les investigacions recents han recolzat aquesta teoria. El 22 de març de 2011, l'Acadèmia de Finlàndia va publicar els resultats d'una investigació que va seguir a una cohort des de 1994, en la qual es va observar que els joves que van començar a fumar als 12 anys d'edat o abans, tenien 26 vegades més risc d'experimentar amb altres drogues en complir 17 anys, en comparació amb els que mai havien fumat.

• En la realitat actual de molts altres països, també es pot corroborar aquest fet. D'acord amb enquestes nacionals d'addiccions (entre altres), el consum d'alcohol i tabac durant l'adolescència incrementa la probabilitat d'usar altres drogues com la marihuana o la cocaïna.

• Del total de persones que comencen a fumar tabac abans dels 18 anys d'edat, aproximadament el 14% proven experimentalment la marihuana, en comparació, aquest patró de consum de marihuana només es presenta en un 5% dels que comencen a fumar tabac entre els 18 i 25 anys d'edat.

• En el cas de la cocaïna, la proporció d'usuaris experimentals està al voltant del 7.5% per als que comencen a fumar tabac abans dels 18 anys, i d'un quasi 4% per als que comencen a fumar tabac entre els 18 i els 25 anys.

• Per a totes les altres drogues es presenta la mateixa tendència: 17% del total dels que comencen a fumar abans de complir 18 anys, també experimenten amb altres drogues; comparativament, això només ocorre en un quasi 7% dels que comencen a fumar entre els 18 i 25 anys , i encara en una menor proporció en els que no fumen per primera vegada fins després dels 26 anys (1.2%).

• En conclusió, mentre més d'hora s'inicia el consum de tabac, també és més probable experimentar amb altres drogues.

SETMANA 4

Detecció/Identificació del consum de tabacDiagnòstic de fumadorIntervenció intensiva

Beneficis de deixar el tabacPrevenció del tabaquisme

DETECCIÓ/IDENTIFICACIÓ DEL CONSUM DE TABAC• La forma de detecció del consum de tabac és l’anamnesi, es a

dir, preguntar a cada pacient si fuma.

• S’aconsella preguntar a tota persona a partir de 10 anys que ve a la consulta si ha provat el tabac o es fumador/a passiu/va.

• El tabaquisme s’ha d’identificar i documentar de manera sistemàtica en tot pacient i a cada oportunitat o visita ( per professionals de la medicina de família, infermeria, auxiliars d’infermeria, treball social, odontologia, pediatra, atenció a la salut sexual i reproductiva) i en tot tipus de visita: programada, cita prèvia o espontània.

L’anamnesi consisteix en fer la pregunta: Fumeu?

• Si la desposta és afirmativa, s’identifica el pacient coma fumador i es valora el seu consum de tabac (nombre de cigarretes/dia) i la motivació per deixar de fumar ( Voleu deixar de fumar?, Quan?).

• Segons la resposta a aquestes preguntes el fumador se situa en una de les fases següents del procés de canvi de Proschaska i Di Clemente:

• Fase de precontemplació: no vol deixar de fumar• Fase de contemplació: deixarà de fumar en els propers sis mesos• Fase de preparació: deixarà de fumar en el proper mes• Fase de recaiguda: havia deixar de fumar però ha tornat a fumar

• Si la resposta és negativa, cal especificar la qüestió amb una altra pregunta: Heu fumat alguna vegada? Segons la desposta, s’identifica la persona com a no fumadora o exfumadora o en quina fase del procés es troba:

• no fumador: és l’individu que mai no ha fumat cigarretes almenys durant un mes de forma diària.

• exfumador: ha deixat de fumar fa més d’un any.• fase d’acció: ha deixar de fumar fa menys de 6 mesos.• fase de manteniment: ha deixat de fumar fa més de 6 mesos i menys d’un

any.

• Cal repetir l’anamnesi sobre el consum de tabac, com a mínim, una vegada cada 2 anys fins als 10 anys de no consum. No és necessari repetir l’anamnesi als No fumadors majors de 25 anys, ja que les probabilitats que iniciïn el consum de tabac són baixes.

• Dels exfumadors és recomanable saber si són recents (menys d’un any) o més d’un any, atesa la possibilitat de recaigudes. Dels exfumadors recents, n’és aconsellable la supervisió i registra la data del dia escollit per deixar de fumar (dia D). És recomanable seguir preguntat cada 2 anys als exfumadors.

Documentar:

• Cal registrar la resposta i la data en què s’identifica. S’ha de enregistrar a la història clínica per facilitar les anamnesis successives: en el full de monitoratge o en problemes de salut.

• Es recomana incloure aquesta informació en les dades bàsiques ( pressió arterial, freqüència cardíaca, pes, talla i consum de tabac: fumador amb nombre de cigarretes/dia i paquets/any, no fumador o exfumador).

• La utilització de sistemes d’identificació i recordatoris sistemàtics sobre l’estat del consum del tabac i de les activitats realitzades són Essentials per mantenir una intervenció constant i adaptada a cada pacient.

• La identificació del consum multiplica per 3,1 la probabilitat d’intervenció dels professionals de primària i duplica les taxes de cessació.

DIAGNÒSTIC DE FUMADOR

El diagnòstic de fumador inclou:

• Valoració de motivació

• Valoració de dependència

• Identificació de la fase del procés de canvi.

Valoració de la motivació:

Per estudiar la motivació per deixar de fumar és important tenir present:

• L’ interès del fumador per deixar-ho, amb la pregunta Voleu deixar de fumar?• El nombre d’intents previs, per deixar-ho. Com més intents més motivació hi ha.

Uns altres aspectes importants són els que Richmond va incloure en el qüestionari següent: Test de Richmond:

• Us agradaria deixar de fumar si poguéssiu fer-ho fàcilment? (0 no ; 1 sí)• Amb quant d interès voleu deixar-ho? (De 0 en absolut; fins a 3 molt

seriosament)• Intentareu deixar de fumar completament dins de les pròximes 2 setmanes?

(De 0 definitivament no; fins a 3 definitivament sí)• Quina és la possibilitat que dins de 6 mesos sigueu un no fumador?

(De 0 definitivament no; fins a 3 definitivament sí) • El rang possible (obtingut amb la suma de les respostes a les 4 preguntes) és de

0 a 10. 7 o més punts suggereixen una motivació alta.

Valoració de la dependència:

• El qüestionari de tolerància de Fagerström és el més utilitzat.

• Va ser dissenyat l’any 1978 però hi ha una versió de 1991 del qüestionari més simplificada que ha estat utilitzada en nombrosos estudis i situacions clíniques.

Fases del procés de canvi:

- Des de 1979 s’utilitzen en atenció primària intervencions de consell sanitari breu amb xifres d’un 5% a un 10% d’èxits l’any). El consell ha de tenir les característiques següents: Ser senzill, breu i personalitzat.

- També cal tindre en compte: circumstàncies clíniques, antecedents familiars, interessos personals i rol social del pacient a més de seva disposició per deixar el tabac.

L’acrònim de les “5 R” recull els punts claus per treballar a les consultes:

Rellevància: Animar el pacient a deixar el tabac amb motius que siguin rellevants per a ell (patologia, nens a casa, etc.).

Riscos: Sol·licitar al pacient que identifiqui els riscos que per a ell té seguir fumant:

⁻ Riscos a curt termini: menys capacitat pulmonar, efectes sobre l’embaràs, etc.

⁻ Riscos a llarg termini: malalties relacionades amb el tabac.⁻ Riscos ambientals: efectes sobre el fumador passiu.

Recompenses: Demanar el pacient que expressi els beneficis potencials que tindria per a ell deixar el tabac: millores físiques, psicològiques, estètiques, estalvi, etc.

Resistències: Sol·licitar al pacient que identifiqui les seves barreres per deixar el tabac: por d’un augment de pes, de la síndrome d’abstinència, del fracàs, etc.

Repeticions: Reforçar amb missatges motivadors a cada oportunitat que hi hagi.

INTERVENCIÓ INTENSIVA

La intervenció intensiva consta de dues parts:

• les visites realitzades abans del dia “D”, que anomenem visites de preparació,

• i les visites després del dia “D”, visites de seguiment.

Visites de preparació:• Les visites de preparació, idealment, haurien de ser-ne dues, però

segons la disponibilitat de temps i la situació del pacient es pot fer només una visita.

Contingut de les visites:

Motivació:

La motivació és el motor principal que ajuda les persones a avançar en el procés d’abandonament del tabac. S’ha de facilitar la verbalització de:

• Motius per seguir fumant i dificultats per deixar-ho.• Motius per deixar de fumar, beneficis en deixar-ho i riscos de seguir

fumant.

Motivacions i beneficis per deixar de fumar:

• Primer: decidir-se

- És fàcil dir “he” de deixar de fumar.- Costa més “decidir-se” a fer-ho.

En fumar adquiriu un hàbit. Però també una doble dependència psicològica i física.

Psicològicament necessiteu encendre i fumar una cigarreta en determinades situacions i moments del dia.

A més, el cos s’ha acostumat a la nicotina del tabac i necessita per " funcionar " la quantitat que diàriament li administra. És la seva dependència física en tabac.

Deixar de fumar significa suprimir la nicotina i, per tant, patir durant els primers dies "símptomes d’abstinència", com nerviosisme, irritabilitat, insomni, més gana, etc.

En decidir-se a deixar de fumar s’ha de preparar per vèncer aquests frens.

• Segon: Tindre seguretat que podeu aconseguir-ho i que nosaltres podem ajudar-vos

Qualsevol persona pot aconseguir-ho sense importar l’edat, l’estat de salut o l’estil de vida. La decisió de deixar de fumar i les seves possibilitats de tenir èxit depenen en gran manera de quan es desitja no fumar.

• Tercer: Més de la meitat de les persones que fumen, aconsegueixen deixar-ho definitivament.

Deixar de fumar és possible!!

- Si alguna vegada heu intentat deixar de fumar, sabeu que no és fàcil, però que molta gent ho ha aconseguit.

- La nicotina és una droga que causa una addicció fàcil de vèncer, i, en alguns casos, pot arribar a ser tan addictiva com la cocaïna i l’heroïna. Alguns segons després de donar-ne una pipada, la nicotina arriba al cervell i allà es produeixen substàncies químiques que fan que el cos desitgi més tabac.

- Es necessita més d’un intent per deixar-ho, en algunes ocasions.

- Com a professionals sanitaris que ajudem la gent a deixar de fumar sabem que es necessita esforç. La gent, en general, intenta deixar de fumar de 2 a 3 vegades, o més, abans d’aconseguir-ho definitivament. Els estudis científics indiquen que cada intent de deixar de fumar prepara la persona per a la pròxima vegada; ja que aprendre sobre les coses que es donen i no ajuden a deixar de fumar.

- En parlar de la motivació també s’ha de reflexionar sobre els intents previs de cessació.

- Haver intentat deixar de fumar és el resultat d’un procés motivacional, independentment del resultat d’aquest intent. El professional i la persona que fuma han de parlar de les coses que van funcionar, com i quan va ser la recaiguda, quins van ser els moments més difícils, etc.

Dependència i síndrome d’abstinència

• El tabaquisme és una addicció amb vessants físics i psicològics, que s’expliquen a la Taula 10 (Dependència al tabac).

• S’han d’explorar els coneixements que té la persona que fuma i informar sobre el fet que l’aparició de la síndrome d’abstinència és freqüent.

• En la Taula 11 (síndrome d’abstinència) s’exposen les seves manifestacions i una petita llista de recomanacions.

• Cal plantejar-se un tractament farmacològic en dependència moderada i alta.

Entorn familiar, social i laboral

• És important investigar en l’entorn de la persona que fuma per valorar si la parella o altres persones que hi convisquin fumen.

• També si a la feina o en les seves relacions socials hi ha gaires fumadors.

• Cal recomanar la col·laboració i el respecte a la seva decisió de deixar de fumar i buscar el suport entre la família i els amics.

• També pot ser d’ajuda deixar de fumar al mateix temps que la parella, un familiar o un amic.

Pes- El control del pes és un dels motius pel qual alguns fumadors

s’inicien en el consum de tabac o continuen fumant, per tant, és important dedicar el temps necessari a parlar-ne amb el pacient. Es recomana un control del pes a l’inici del cessament i periòdicament. Tot seguit s’exposen una sèrie de consideracions amb relació a l’augment de pes 43:

- La majoria de les persones que deixen de fumar augmenten de pes.

- La mitjana d’augment és de 4 Kg. Un 10% d’exfumadors pot arribar a augmentar fins a 10 Kg.

- No hi ha evidència de factors pronòstics fiables d’aquest augment de pes, excepte potser el fet de ser un gran fumador (> de 25 cig./dia), deixar de fumar abans dels 55 anys o ser dona.

BENEFICIS DE DEIXAR EL TABAC

• En moltes ocasions es qüestionen els possibles beneficis per a la salut que es poden obtenir deixant de fumar. No obstant això diversos estudis han mostrat que els fumadors que consumeixen menys d’un paquet diari de cigarrets i que abandonen el tabac al menys durant 16 anys tenien la mateixa tassa de mortalitat que aquells que mai havien fumat (United States Departament of Health and Human Services, 1990).

• Ara bé, la reducció del risc no es idèntica per tots els trastorns, ja que s’ha observat que, en general, abandonar el tabac redueix el risc de patir una infermetat cardiovascular al mateix nivell que el dels no fumadors. No obstant això, la reducció del risc de càncer de pulmó per aquells fumadors amb una llarga història de tabaquisme, havent deixat de fumar varis anys abans, es situa, encara, tres vegades per sobre dels no fumadors (Ben-Shlomo, Smith, Shipley y Marmot, 1994).

https://www.youtube.com/watch?v=rMNZx6_D2pA

PREVENCIÓ DEL TABAQUISME

• De sobres es conegut que iniciar-se en el consum de tabac, generalment a través d’un procés d’aprenentatge social, resulta molt més fàcil que abandonar-lo. Un cop que els joves comencen a fumar desenvolupen, d’un forma bastant ràpida, un cert grau de dependència. Segons el Center for Disease Control and Prevention (1994) s’ha observat que 2/3 dels joves que han fumat almenys 100 cigarretes al llarg de la seva vida comenten que “es realment difícil abandonar-ho”; no obstant això, solament un petit percentatge dels que han fumat menys de 100 cigarretes donen aquesta resposta.

• De la mateixa manera, en torn al 90% dels joves que han fumat un dia més de 15 cigarretes comenten ja la dificultat per abandonar el tabac. Per tot això, sembla ser que un consum superior al descrit transforma als iniciats en el tabaquisme en dependent del mateix i l’addició a la nicotina es transforma en el principal enemic del abandono.

• Amb objecte de contrapesar el efecte de la imitació social en el tabaquisme s’han desenvolupat programes per la dissuasió en el inici del consum de tabac, en els quals, habitualment, s’utilitza a joves no fumadors de la pròpia comunitat on es desenvolupa el programa com models que intenten dissuadir de fumar als seus companys. Diversos estudis han demostrat que aquests programes son efectius, ja que el consum de tabac sol ser significativament menor entre els joves que son inclosos en els referits programes que entre els joves assignats als grups control.

• Els resultats es mantenen entre els 2 i els 4 anys de seguiment, no obstant això en períodes més amplis de seguiment, entre 6 i 8 anys, dites diferències tendeixen a desaparèixer. A pesar d’aquesta limitació, la importància que des de el punt de vista de salut pública tenen aquests resultats fa que la investigació futura hagi d’atendre al desenvolupament de programes més amplis que garanteixin, encara a més llarg termini, la abstinència dels joves.

SETMANA 5

MODELS EXPLICATIUS DE LA PSICOLOGÍA DE LA SALUT

Models i teories de l’expectativa valor

Model de creences sobre la salut aplicat al Fumar

INTRODUCCIÓ

Són múltiples i molt diversos els models que expliquen per què les persones posen en pràctica determinades conductes de salut, i com es desenvolupa de forma eficaç hàbits de salut

MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT EN EL CAS DE FUMAR

• Es el model de més ressò entre els psicòlegs de la salut, aplicant-se a l’explicació i predicció de comportaments de salut com: -Evitar o disminuir comportaments de risc com és el cas de fumar entre d’altres exemples.

-Instaurar o augmentar comportamentsprotectors de la salut: equips de protecció iseguretat en el treball, alimentació adequada,exercici físic, etc.

FONAMENTS

• Una persona adoptarà o no una acció de salut en funció del seu grau d’interès respecte a la problemàtica de salut (motivació de salut) i de les percepcions sobre susceptibilitat o vulnerabilitat a la malaltia, gravetat percebuda en el cas de contraure-la, beneficis potencials de l’acció respecte a la prevenció o reducció de l’amenaça i de la gravetat percebudes, i els costos o barreres físiques, psicològiques,econòmiques, etc .. de dur a terme l’acció.

• Cal que hi hagi claus d’acció que desencadenin comportaments salut, influenciades per factors culturals, sociodemogràfics, psicològics, ...etc.

ELEMENTS DEL MODEL

• Susceptibilitat Percebuda: fa referència a la probabilitat o vulnerabilitat percebuda en patir una malaltia. Una persona pot mostra interès per la seva salut ( motivació de deixar de fumar) això li porta a adoptar una conducta preventiva de veure de quina forma pot aconseguir-ho,hi ha grans diferències individuals. Exemples de susceptibilitat serien els seus antecedents familiars de càncer, infermetats cardiovasculars,envelliment de la pell, impotència...etc.

• Gravetat percebuda: és la probabilitat de veure’s afectat per la malaltia o de no rebre tractament. La preocupació de patir una malaltia ocasionada per fumar, conseqüències de patir càncer, metàstasi, mort, i que els beneficis de deixar de fumar o fer-se una revisió a temps són alts.

• Costos i beneficis percebuts: fa referència a l’estimulació que la persona fa dels beneficis que obtindria fent l’acció saludable ( no fumar) davant dels costos o barreres que hi estan implicats, com ara les depeses econòmiques que comporta o els possibles efectes secundaris. Tractaments cars per deixar de fumar, proves incòmodes o dolors, efectes secundaris com ansietat per no poder fumar, irritació, mal humor, possible augment de pes…etc.

- Si els costos són elevats i els beneficis percebuts mínims no s’adoptarà una conducta de salut apropiada i viceversa.

- Si els costos i beneficis per deixar de fumar són elevats, la persona s’implica en conductes que no redueixen l’amenaça,per exemple pensament que és pitjor la pol·lució que el tabac, que hi ha gent que fuma i no ha patit malaltia...etc.

• Claus per l’acció: Esdeveniment que dispara la susceptibilitat i gravetat. Pot ser intern (un símptoma) o extern (un anunci). Quan la susceptibilitat i gravetat percebuda siguin baixes, serà necessari que la clau d’acció sigui intensa, en canvi, si la vulnerabilitat i gravetat percebuda són elevades, una clau d’acció poc intensa pot ser suficient.

• D’altra banda, el medi social proporciona claus que desencadenen l’acció, per exemple articles de revistes que parlen sobre els beneficis de deixar de fumar o sobre el perjudici per a la salut que és fumar, programes de televisió parlant dels efectes de fumar per la salut, testimonis de persones que han patit càncer, infermetats cardiovasculars...etc.

• Factors modificadors: factors culturals, sociodemogràfics (sexe i edat), psicològics ( influència de l’entorn familiar, laboral, amics...etc., que poden influir sobre les conductes de salut en aquest cas la conducta de deixar de fumar.

HIPÒTESI DEL MODEL• La probabilitat de dur a terme l’acció de salut apropiada (no fumar) és

funció de l’estat subjectiu de disponibilitat del individu o intenció per realitzar-la.

• La intenció de l'individu per dur a terme l’acció (no fumar, deixar de fumar), està determinada per l’amenaça que representa la malaltia (patir càncer, morir, infermetats cardiovasculars, infarts...etc) per la persona.

• L’amenaça subjectiva està determinada per:

-La probabilitat percebuda per una persona de contraure malaltia.-Les percepcions d’aquesta sobre la gravetat.-Les percepcions d’aquesta sobre la gravetat de les conseqüències: orgàniques, psicològiques,socials.- Les claus per a l’acció (internes o externes).

• La probabilitat que una persona realitzi una conducta de salut apropiada està determinada també per l’avaluació que aquesta fa

sobre la viabilitat i eficàcia de la mateixa (costos / beneficis).

REPRESENTACIÓ DEL MODEL DE CREENCES DE SALUT

VALORACIÓ DEL MODEL• El model sembla adequat per explicar la participació en campanyes

preventives per deixar de fumar, la recerca d’atenció mèdica especialitzada en casos d’aquest tipus i compliment de prescripcions terapèutiques.

• Segons estudis, no sembla molt concloent la relació entre: gravetat percebuda i conducta de salut adoptada.

INSUFICIENCIES DEL MODEL - Perquè el model sigui útil s’han de considerar tots els factors i la seva

interacció.- Cal fer més estudis sobre l’estabilitat a llarg termini.- El model no aclareix les condicions sota les que s’adquireixen les creences de

salut.- La majoria dels estudis que avalen el model tenen un caràcter retrospectiu;

així no es pot extreure una inferència causal, ni si la creença de salut era prèvia o posterior al comportament de salut.

- Alguns experiments demostren la incapacitat d’aquest model per predir comportaments preventius per deixar de fumar.

SETMANA 6

MODELS EXPLICATIUS DE LA PSICOLOGÍA DE LA SALUT

Models i teories de l’autoregulació del comportament

Teoria de l’Acció Social

INTRODUCCIÓ

El seu autor (Ewart, 1991) considerava que els problemes més apressants en salut pública eren la falta d’adherència a tractaments i a les campanyes preventives.

Planteja que els processos de canvi del comportament i el manteniment d’uns determinats hàbits de salut, estan mediats pel context social, que proporciona l’estructura causal que uneix els processos de canvi personal als ambients interpersonals, i especifica les influències organitzacionals socials que permeten o constrenyen el canvi personal.

DIMENSIONSAquest model està representat per tres dimensions:

- El procés d’autocanvi (l’autoregulació com una acció volguda), - les influències contextuals, i- els hàbits o acció–estat.

La teoria de l’acció social planteja que els processos del canvi del comportament i del manteniment d’uns hàbits de salut determinats estan mitjançats pel context social, que proporciona l’estructura causal que uneix els processos de canvi personal als ambients interpersonals, i especifica les influencies organitzacionals i de relacions socials que permeten o constrenyen el canvi personal.

PREVENCIÓ

Des d'aquest enfocament, les intervencions de caràcter preventiu impliquen:

- La creació d’hàbits protectors o seqüències de comportaments o rutines

per ajudar a disminuir el risc personal de patir una malaltia.

• Representació dels hàbits saludables, mitjançant un bucle

control acció – resultat• Condició del seu manteniment

autoregulació

Hi ha un equilibri dinàmic entre:

les activitats autoprotectores i l’experimentació de les seves conseqüències biològiques, emocionals i socials

• De manera que, segons aquesta teoria, les accions estan guiades per les seves conseqüències.

A partir d'aquestes conseqüències, la persona realitza ajusts de comportament compensatoris.

On el resultat és una acció – estat.

INTERVENCIÓ

• Per a dur a terme una intervenció, es parteix de:

- l’anàlisi de les relacions entre:

· les conductes perilloses o valuoses per a la salut, i

· els seus efectes, tant experimentats com possibles.

Aquest model suposa l’existència de mecanismes que capacitin la persona per a portar a terme transicions d’un hàbit a un altre:

d’un de vell i perillós per a la salut,

a un de nou i beneficiós per a la salut

• Segons Ewart, una relació social estreta és aquella en què els guions d’acció de cada persona implicada estan interconnectats o són interdependents, definint el nombre de guions interconnectats i el nombre de propòsits a què serveixen aquestes connexions la densitat de la relació.

+ densa és una relació social, + gran és la probabilitat

que l’intent d’una persona d’alterar una simple rutina de comportament, trastorni les rutines i metes dels altres, i se soscavi el seu compromís amb noves pautes de comportament de salut.

• El context modifica les capacitats personals i les relacions socials, i afecta l’establiment de metes, la consideració d’oportunitats per a l’acció i el disseny i l’execució d’estratègies de salut rellevants.

Aquestes influències contextuals s’analitzen en termes de:

• Escenaris: característiques físiques del nostre ambient, de tasques rutinàries i del medi social immediat. Aquests influeixen sobre les metes i estratègies de comportament en determinar l’accés als recursos materials necessaris.

• Relacions socials o conjunt de beneficis, expectatives i obligacions: que influeixen en l’establiment de metes i en l’elecció d’estratègies en pro de la salut, a més de proporcionar models de comportament que faciliten o inhibeixen les pautes d’acció.

• Estructures organitzacionals: que canalitzen les metes, expectatives i estratègies personals de maneres diverses.

Aquestes influències socials es combinen amb els condicionants biològics per a generar estats d’ànim o d’activació que influeixen sobre:

- l’atenció,

- el tipus d’informació de salut codificada en la memòria,

- el grau en què es processa aquesta informació, i

- la capacitat per a recuperar-la.

• En opinió d’Ewart i Fitzgerald (1994), la teoria de l’acció social sobre el canvi de comportament de salut suggereix tècniques per a incrementar el benestar i modificar els factors comportamentals de risc.

• La modificació de les avaluacions d’autoeficàcia juntament amb la implicació dels membres de la família del pacient perquè aquest apliqués una rutina de control mèdic i de visites clíniques, i també un seguiment pel telèfon, van ser efectives. Aquest fet, també va tenir conseqüències positives en el benestar i en la qualitat de vida del pacient.

Representació gràfica de la Teoria de l’Acció Social

SETMANA 7 i 8

MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER CONDUCTES

ADICTIVES.

JAMES O. PROCHASKA

INTRODUCCIÓUn fet que és ben conegut en la clínica des de fa anys és que unes persones aconsegueixen més fàcilment que unes altres canviar les seves conductes.

Igualment, sabem que unes persones tenen una millor adherència al tractament que unes altres.

Aquest aspecte, de gran rellevància per al clínic, i que en molts casos s’ha analitzat sota el concepte de motivació de la persona a canviar davant el tractament, o com posa per la seva banda tots els elements favorables per al canvi, es veu de manera distinta des de fa uns anys per a les conductes addictives, com és el cas del tabac, sota el que coneixem com els estadis de canvi sobre una conducta.

Els estadis de canvi van ser proposats a principis dels anys 80 per Prochaska i Diclemente, partint de la base que els canvis en la conducta de fumar no són de tot o gens, com es pensava prèviament, i com encara molts segueixen pensant, sinó canvis dinàmics al llarg del temps.

La veritat és que els estudis en les conductes addictives no indicaven, quan Prochaska va proposar els estadis de canvi, que el canvi fos sempre tan lineal com sosté un model dicotòmic, sinó que el canvi implicava passar per una sèrie d’estadis.

INTRODUCCIÓLes persones no canvien la seva conducta bruscament, sinó de manera paulatina i al llarg del temps.

Concretament, per a la conducta de fumar, des que la persona decideix fer el primer intent seriós de deixar de fumar i realment ho aconsegueix passen diversos anys, i de vegades dècades. Aquest és un fet ben conegut pel fumador.

Encara que el model de canvi que ha elaborat Prochaska i els seus col·laboradors és molt més ampli que els estadis de canvi, incloent també processos i nivells de canvi, la realitat és que els estadis de canvi són els que vénen a ser més útils per al clínic, més fàcils de comprendre i més viables d’utilitzar en la pràctica quotidiana.

Aquest model teòric s'aplica per canviar diferents conductes en salut així com en psicoteràpia. En aquest cas en particular s'aplicarà al consum de tabac. En aquesta addicció en particular la utilització del model ha donat taxes molt altres d'efectivitat.

ELS ESTADIS DE CANVIEls estadis de canvi representen una dimensió temporal que ens permet comprendre quan ocorren els canvis, ja sigui a nivell cognitiu, afectiu o conductual.

Els estadis de canvi van ser identificats comparant els processos usats pels fumadors que van deixar de fumar sense ajuda amb els empleats pels fumadors en dos programes de tractament.

En concret, la seva investigació inicial a partir de la qual planteja la seva teoria va consistir a analitzar a 67 fumadors que havien deixar de fumar recentment.

Els subjectes van semblar ser capaços de diferenciar quatre estadis de canvi:

1) pensant sobre deixar de fumar;2) decidir deixar-lo;3) modificació activa de l’hàbit i de l’entorn;4) manteniment sense fumar.

Els estadis de canvi

Utilitzant aquesta informació i incloent un estadi anterior a “pensant sobre deixar de fumar”, Prochaska va hipotetitzar 5 estadis bàsics de canvi:

- precontemplació, - contemplació, - determinació (prenent una decisió), - acció, i - manteniment.

Actualment, es considera l’existència de sis estadis de canvi:

- precontemplació, - contemplació, - preparació, - acció, - manteniment, i - finalització.

PrecontemplacióEn l’estadi de precontemplació la conducta no és vista com un problema i el fumador manifesta escassos desitjos de canviar seriosament en els pròxims 6 mesos (sembla un període suficient perquè la gent planegi seriosament canvis en les seves conductes de salut).

A l'estadi de precontemplació, que és quan la persona està més resistent, cal que les persones que vulguin ajudar al fumador no s'impliquin en conductes que no l’ajudaran.

Moltes vegades els fumadors adopten la posició que el seu comportament és una elecció personal i que aquells que no l'accepten resulten ser "antidemocràtics". Aquest missatge llavors tendeix a incloure i a fer aliances no només amb els precontempladors, sinó també amb els amants de la llibertat, fins i tot encara que no fumin.

En aquest procés s'intenta que el fumador reflexioni sobre qui en realitat està a favor i els que estan en contra, quins determinants de l'ambient, entès com a ambient social, estan contribuint a millorar la seva salut i quins no, etc.

ContemplacióEn l’estadi de contemplació la persona comença a ser conscient que existeix un problema i està activament buscant informació i s’ha plantejat el canvi seriosament dintre dels pròxims 6 mesos. Ells no estan considerant deixar de fumar dintre dels pròxims 30 dies i no han fet cap intent d’abandonament almenys 24 hores en l’últim any, o ambdós. Els individus que no compleixen aquests criteris, però que estan intentant modificar la conducta, són considerats contempladors.

Les persones que se situen en aquesta etapa estan disposades a deixar de fumar, però la profunda ambivalència que ells experimenten pot fer-los romandre en aquesta etapa per anys. El seu lema és "si hi ha dubtes, no canviïs". Deixar de fumar, com tot canvi, porta amb si una por terrible, fins i tot paralitzant, de fracassar. Activar les emocions pot mobilitzar-les de manera que ajudin a superar la postergació.

En aquest estadi la persona ja es troba més oberta per escoltar informació sobre les conseqüències del fumar sobre la seva salut, així es pot oferir informació amb més possibilitat que tingui cert impacte. També cal que conegui amb precisió el seu problema, i hauria de portar el compte dels cigarrets que fuma, el que permetrà comparar el seu progrés un cop entri en acció. Revisar les situacions que el porten a fumar, quines conductes antecedeixen al fumar (tensió, cansament) i disparen aquesta necessitat, i quina és específicament la sensació o conducta esperada (relaxació, satisfacció).

Prendre una decisió és el cor del moviment des de la contemplació a la preparació per a l'acció, però la decisió d'accionar com més aviat és freqüentment precedida d'una avaluació dels pros i els contra o Balanç decisional.

ContemplacióCom hem dit, aquesta etapa es defineix com aquella en la qual els individus són conscients que hi ha un problema i pensen seriosament superar-lo, però encara no s'han compromès a passar a l'acció. Aquesta consciència sobre el seu problema addictiu s'observa en el fet que molts dels addictes que van a tractament ho fan en aquesta etapa, si bé són reticents al compromís. En altres paraules, contemplació és "saber on vol anar però no trobar-se encara preparat ".

La paraula clau en aquest estadi és l'ambivalència. D'una banda, els subjectes són conscients de la seva addicció i pensen en canviar, però per un altre, no tenen massa consciència que aquest canvi o, els esforços necessaris per canviar, vagin a reportar beneficis. Aquest dubte fa que la majoria d'addictes es quedin constantment en aquesta fase i no es decideixin a transitar cap al canvi.

Els subjectes es mostren receptius a la informació sobre la seva conducta addictiva i mostren interès sobre les diferents formes en què poden canviar-la; a més, donen les primeres passes per començar a modificar la seva conducta. sense això, malgrat assimilar aquesta informació i racionalitzar-la, no passen d'aquí. Són els típics cremadors de programes de tractament, és a dir, subjectes que recauen una i altra vegada i passen d'un tractament a un altre buscant el que els pugui solucionar el seu problema. Pensem que, després d'aquest deambular, hi ha una baixa motivació al canvi.

No obstant això, el fet que un contemplador no passi a un altre estadi pot ser degut en part a la poca sensibilitat dels programes tradicionals per detectar aquesta situació de desemparament i dubte i oferir l'addicte l'ajuda que necessita en aquest moment.

PreparacióEn l’estadi de preparació per a l’acció, el fumador s’ha plantejat modificar la seva conducta en els pròxims 30 dies, a més d’haver fet un intent d’abandonament d’almenys 24 hores de durada en l’últim any.

En aquest estadi s’utilitzen processos ja empleats en estadis anteriors, i s’afegeix un molt important, que és el compromís.

Prendre la decisió de deixar de fumar ha d’involucrar un compromís. Aquesta presa de compromís implica escollir deixar i creure en la pròpia habilitat i capacitat per a deixar de fumar. És la creença en que un pot canviar i el compromís de fer-ho.

El primer pas del compromís és privat, dient-se a un mateix que ha triat el canvi. El segon pas involucra fer-ho públic anunciant als altres que ha fet una ferma decisió de canvi. Algú pot preferir guardar el compromís en privat, llavors altres no sabran si fracassa. Encara que això protegeix de la vergonya també debilita la voluntat, els compromisos públics són molt més poderosos que els privats.

El compromís comença en l’etapa de Preparació i continua en la d'Acció i Manteniment. Gran part del compromís té a veure amb la força de voluntat.

AccióEn l’estadi d’acció els individus han iniciat activament la modificació de la seva conducta, arribant a assolir-lo amb èxit. El trasllat al següent estadi implica un període de 6 mesos de permanència en aquest estadi. Aquest interval coincideix amb la fase de major risc de recaiguda. El subjecte està en l’estadi de manteniment quan romana abstinent un període superior als 6 mesos. Els individus executen les estratègies (processos de canvi) necessàries encaminades a prevenir la recaiguda i, d’aquesta manera, aferma els guanys assolits en la fase anterior.

La major dificultat amb què es trobarà en aquesta etapa és com manejar la síndrome d’abstinència. Aquests símptomes inclouen: canvis d’humor i d’estats d’ànim, dificultats per concentrar-se, sensació de son durant el dia, problemes per dormir, mal de cap, cansament, nàusees, marejos, fam i molèsties estomacals. Pot aparèixer un major desig de menjar dolços i el més important de tots: desitjos intensos de fumar. És important reconèixer els símptomes i estar ben informat, per manejar-los adequadament. Les estratègies que pot utilitzar un fumador per manejar la síndrome d’abstinència són variades i haurà de triar en relació amb les seves necessitats.

Un altre procés és el contracondicionament. Hi ha activitats substitutives molt importants que es poden utilitzar per mantenir sota control la síndrome d’abstinència: l’exercici, l’alimentació i les tècniques de relaxació. És així que en aquesta etapa es posen en joc intervencions pròpies del marc conductual, al aparèixer la necessitat de controlar estímuls que portin a fumar (p.e. consumir cafè), o la necessitat de generar recompenses (p.e. regalar-se coses amb els diners estalviats).

MantenimentLa majoria de la gent no canvia una conducta crònica seguint un patró de canvi lineal, des de l’estadi de precontemplació al de manteniment, tal com es va pensar en un primer moment. El canvi a través dels estadis, implica un patró en espiral.

La recaiguda és un esdeveniment fruit de la interrupció de la fase d’acció o manteniment provocant un moviment cíclic cap a enrere, als estadis de precontemplació i contemplació.

Després d’una recaiguda, abans de fer un nou intent d’abandonament de la cigarreta, el millor és que la persona es prengui el seu temps per pensar sobre el que ha passat i per aprendre dels errors comesos.

En conductes com les addictives, i més significativament en la de fumar, el patró predominant de canvi ja s’ha comprovat que és cíclic, sent la recaiguda un fenomen summament freqüent. Per exemple, en diversos estudis amb la conducta de fumar es va trobar que el 5% dels individus van passar directament a l’estadi de manteniment, sense recaiguda. Dels quals van recaure, el 15% dels subjectes va deixar d’intentar d’abandonar els cigarrets i el 85% van regressar a la fase de contemplació.

FinalitzacióEls exfumadors tenen un terme mitjà de 3 a 4 cicles a través dels estadis, abans d’haver-se mantingut sense fumar.

Quan després de l’estadi de manteniment no es produeix la recaiguda ens trobaríem en l’últim estadi, el de finalització.

En aquest estadi es dóna per finalitzat el procés de canvi, considerant la total desaparició del problema.

Per el cas del tabaquisme (Velicer, Prochaska JO, Rossi JS, Snow MG. Assessing outcome in smoking cessation studies Psychol Bull 1992; 111:23-41: Prevenció del tabaquisme vol.2 nº2, Setembre 2008), van proposar dos criteris per a operacionalitzar aquest estadi:

1) L’absència de desig de consumir la substància en qualsevol situació que se li presenti al subjecte (el nivell de temptacions zero).

2) La confiança en no consumir la substància en les diferents situacions problema és del cent per cent.

AVALUACIÓ DELS ESTADIS DE CANVI

Prochaska i el seu grup al llarg dels anys han anat elaborant diferents instruments per avaluar els estadis de canvi. Un d’aquests ho hem adaptat al nostre mitjà, com es mostra a la Taula I.

Consta de 11 preguntes, si ho apliquem al costat de les de consum de cigarretes i marca, encara que realment les que avaluen els estadis de canvi són les cinc últimes, i així es poden utilitzar si només ens interessa avaluar els estadis en una persona que és fumadora.

Com ja hem indicat, la classificació dels fumadors per estadis es faria de la següent manera:

1) Per l’estadi de precontemplació, quan el fumador afirma que no s’ha plantejat seriosament deixar de fumar i no pensa fer-ho en els pròxims 6 mesos.

2) Per l’estadi de contemplació, quan el fumador afirma que té la intenció de deixar de fumar en els pròxims 6 mesos.

AVALUACIÓ DELS ESTADIS DE CANVI

3) Per a l’estadi de preparació per a l’acció, quan afirma que té la intenció de deixar de fumar en els pròxims 30 dies i ha fet un intent seriós d’abandonament en l’any previ, el que exigeix haver deixat de fumar almenys 24 hores al llarg de l’últim any per a estar en aquest estadi; en cas contrari estaria en l’estadi de contemplació.

4) Tal com està elaborat el qüestionari presentat en la taula, amb ell podem avaluar també els estadis d’acció (haver deixat de fumar des de 24 hores fins a 6 mesos), manteniment (estar més de 6 mesos sense fumar i menys de 5 anys), i finalització (dur més de 5 anys sense fumar) en els exfumadors.

Si desitgem fer encara més fàcil l’avaluació dels estadis de canvi amb preguntar-li al fumador quan pensa que va deixar de fumar, per la seva resposta podem ja en molts casos saber, segons els períodes temporals que proposen els estadis de canvi, en quin estadi de canvi es troba. En funció d’aquesta resposta del fumador podem saber en quin estadi de canvi està i, amb això, dissenyar millor una estratègia de canvi per a ell.

Taula I. Escala para evaluar los estadios de cambio en fumadores• 1. ¿Ha fumado vd. diariamente al menos 1 cigarrillo, durante seis o más meses, alguna vez en su vida?

SíNo

• 2. Actualmente, ¿vd. fuma?A diarioA vecesNunca

• 3. ¿Cuál es su consumo diario de cigarrillos? ________• 4. ¿Y a la semana? ________ • 5. ¿Y al mes? ________• 6. (En caso de que actualmente no fume nunca:) ¿Cuánto tiempo hace que ha dejado vd. de fumar?

Días _______Menos de 1 mesMenos de 3 mesesMenos de 6 meses6-12 meses1-2 años2-5 añosMás de 5 añosNo sabe/no contesta

• 7. En el último año, ¿cuántas veces dejó de fumar durante al menos 24 horas?Ninguna1 o más veces ¿Cuántas? ________

• 8. ¿Ha intentado realmente dejar de fumar en el transcurso del último año?SíNoNo sabe/ no contesta

• 9. Actualmente fumo, pero tengo la intención de dejarlo dentro de los próximos 30 días:SíNo

• 10. Actualmente fumo, pero tengo la intención de dejarlo dentro de los próximos 6 meses:SíNo

• 11. Actualmente fumo, pero NO tengo la intención de dejarlo dentro de los próximos 6 meses:SíNo

ELS ESTADIS DE CANVI EN ELS FUMADORS

• Avui disposem de diversos estudis realitzats en diferents països sobre els estadis de canvi. Un estudi realitzat a Espanya (Begoña I, Vázquez FL. Els estadis de canvi en fumadors: Un estudi empíric. Rev. Psicol. Contemp 1996; 3: 42-47.), que utilitza una mostra representativa de persones de la població gallega, ens trobem que el 68% estaven en l’estadi de precontemplació; això és, sense intenció de deixar de fumar en els pròxims 6 mesos; un 25,1% en el de contemplació; això és, que pensaven deixar de fumar en els pròxims 6 mesos; i un 6,9% en el de preparació per l’acció, on pensaven deixar de fumar en els pròxims 30 dies i havien estat almenys 24 hores sense fumar en el transcurs de l’últim any.

• Aquestes dades són concordants amb els oposats en altres països europeus, com es mostra en la Taula II i clarament distints als obtinguts en Estats Units.

• En aquell país probablement per la pressió cap a l’abandonament del tabac per part de les autoritats sanitàries, les societats mèdiques, els grups de exfumadors i fumadors passius i la presa de clares mesures per el control de la conducta de fumar, en diversos dels seus estats, ha facilitat que el número de fumadors que volen deixar de fumar sigui major o que els que fumin tinguin un paper més actiu per a intentar deixar de fumar que el que ocorre a Europa.

Els estadis de canvi en els fumadors

• Si analitzem les dades disponibles a Europa, les persones que estan en la fase de preparació per a l’acció són la meitat o menys de la meitat que els que estan en aquest estadi als Estats Units; un mica semblant ocorre en l’estadi de contemplació.

• Curiosament, la concordança entre els percentatges dels fumadors en els diferents estadis en els estudis europeus són molt grans i clarament distints als nord-americans. Per això, ens falta molt per aconseguir, per assolir, anar fent que els fumadors passin des dels estadis més llunyans als més propers per a deixar de fumar o passar a l’estadi d’acció.

• Amb això podem assolir que els que avui no volen deixar de fumar amb una intervenció es plantegin deixar de fumar i després facin intents efectius per aconseguir-lo.

TABLA II: Estadios de cambio de los fumadores en distintos países.

País Precontemplación Contemplación Preparación para la acción

Estados Unidos• Virginia 52,7% 29,3% 17,9%• Rhode Island 42,1% 40,3% 17,6%• California 37,3% 46,7% 16,00%

(Lugares de trabajo de 41,1% 38,7% 20,01%4 diferentes regiones)

Europa• Ginebra 73,7% 22,3% 4,1%• Países Bajos 71,0% 23,0% 7,0%• Finlandia 57,6% 29,4% 13,0%• España 68,0% 25,1% 6,9%

- En el nostre medi trobem un major percentatge de dones en l’estadi de precontemplació (74,8% dones, 64,2% barons) el que porta a que en l’estadi de contemplació hagi més homes que dones (27,9% de barons, 20,2% de dones), com ocorre igualment en el de preparació per a l’acció (7,9% barons, 5% de dones).

- Aquesta és una dada important per al futur i mostra que la més recent incorporació de la dona al consum de tabac fa que no es plantegi deixar de fumar en mateix grau que ho fa el baró, per dur encara pocs anys fumant.

- A la llarga això produirà unes conseqüències per a la salut en les dones fumadores més greus que les actuals, senzillament per incrementar-se el nombre de fumadores i afectar-les proporcionalment en la seva salut el consum de tabac.

• On clarament el concepte d’estadi, en el seu sentit temporal, cobra tot el seu sentit, és en funció de l’edat dels fumadors.

- Aquí hi ha clarament una diferència notable entre els fumadors amb més de 45 anys i menys de 54 anys.

- Per als primers, deixar de fumar és necessari i en molts casos busquen activament fer-lo.

• Els joves els preocupa menys (exemple: mentre en l’estadi de precontemplació hi ha un 71,5% amb edats de 16 a 45 anys, descendeix al 55,4% per als quals tenen més de 45 anys; i, en l’estadi de preparació per a l’acció el 5,4% dels de 45 o menys anys puja al 12,2% per als que tenen més de 45 anys.

ESTADIS DE CANVI I TRACTAMENT DELS FUMADORS

• Clarament els anteriors resultats han de ser una guia per a les nostres intervencions. Els mateixos ens vénen a indicar que és molt el treball que ens queda per fer, per a convèncer que les persones que fumen es plantegin deixar de fumar, per a passar-los de l’estadi de precontemplació, que és on està la majoria d’ells, al de contemplació primer i després al de preparació per a l’acció.

• Per les dades que disposem gairebé 7 de cada 10 fumadors no es plantegen deixar de fumar en un període de temps curt (6 mesos). A aquest grup cal dedicar importants esforços per a aconseguir que passin d’aquesta fase a les següents.

• Igualment hi ha un 25% de fumadors que estan en la fase de contemplació. A aquest grup cal prestar una especial atenció perquè representen 1 de cada 4 fumadors. En aquests, una petita empenta els facilitarà passar al següent estadi i poder deixar de fumar. On tenim un percentatge reduït de fumadors és en l’estadi de preparació per a l’acció, entorn d’un 7%.

• Aquest és el nombre de fumadors que estan activament fent intents per a deixar de fumar en un període curt de temps i, d’aquest grup, és d’on amb més probabilitat molts fumadors aconseguiran deixar de fumar. Són vàries les mesures que podem posar en pràctica perquè els fumadors passin d’un a altre estadi de canvi, tal com es mostra a la Taula III.

ESTADIS DE CANVI I TRACTAMENT DELS FUMADORS

• En elles pot veure’s que les estratègies són distintes depenent de l’estadi en el qual es trobi cada fumador. Això és important per a no desmotivar-nos davant una intervenció amb un fumador i també perquè allò que li proposem sigui el més efectiu en cada cas. Per exemple, de poc servirà a un fumador precontemplador fixar-li la data d’abandonament, proporcionar-li un tractament per a deixar de fumar o remetre’l a una unitat especialitzada de tractament si, realment, no té cap interès a deixar de fumar.

• Si es fa això no s’avança en el procés d’abandonament i més aviat podem estar retrocedint.

- En canvi, si aconseguim convèncer-li que té una alta dependència de la nicotina (ex., si fuma 50 cigarrets al dia), avaluat amb un test simple com pot ser el de Fagerström12,13 (vegi’s Taula IV),

- o amb una prova de monòxid de carboni, llavors és més probable que aconseguim convèncer-li que té un problema, on abans no ho tenia (la seva dependència).

• Això facilitarà el procés de canvi.

TABLA III: Estrategias a implantar para ayudar a los fumadores a pasar de los estadios más lejanos al abandono del tabaco hasta los que le llevan a

dejar de fumar y a mantenerse sin fumar.

De la precontemplació a la contemplació:

- Proporcionar-li informació de les conseqüències del tabac sobre la salut de manera objectiva.

- Indicar-li la necessitat que ha de deixar de fumar (consell mèdic sistemàtic) per les conseqüències del tabac en la salut dels fumadors (encara que no tingui malalties relacionades amb fumar).

- Mostrar-li els beneficis per a la seva salut si deixa de fumar després de diagnosticar una malaltia relacionada amb fumar (ex., bronquitis, grip, catarro, etc.).

- Avaluar el seu grau de dependència de la nicotina (ex., test de Fagerström, monòxid de carboni, etc.) i fer-li conèixer que és una persona amb dependència de la nicotina.

- Exposar-li les conseqüències que en el seu entorn (ex., família) pot tenir el qual siguin fumadors passius, especialment si té nens petits.

- Indicar-li que hi ha procediments efectius per a deixar de fumar.

- El terapeuta ha de ser pacient i comprensiu amb els subjectes que troben en aquesta fase, sense tractar de forçar els canvis i considerant-los en tot moment persones amb característiques pròpies que cal explorar i conèixer. Es persegueix, en qualsevol cas, que es facin conscients de la seva addicció i d'aquesta manera pugui plantejar-se el canvi.

De la precontemplació a la contemplació:

• Conciencialització– Prestar atenció al paper que juga fumar en la seva vida– Reflexionar sobre:

• Si parla amb altres sobre la seva addicció al tabac? • Si està ben informat sobre la seva adidcció al tabac? • Les raons que el porten a fumar: Per que ho fa?, Per que va començar?, Per que continua? • Avaluar les formes que vosté usa per a no canviar (les defenses que utilitza)

• Relacions d’ajuda– Impliquen el suport en relacions socials que li oferesquin cura, confiança, escolta, acceptació i estímuls per

a aconseguir l’objectiu de mantenir-se sense fumar.

• Col·laboradors, que NO fer: – No empenyi a algú a l’acció – No sermoneixi – No abandoni– No sigui permisiu

• Oportunitats ambientals– Avaluar de l’ambient quins determinants ambientals influeixen en la seva conducta.

De la contemplació a la preparació per a l’acció

(els mateixos que en la fase anterior, juntament amb:)

- Proporcionar-li informació específica sobre com deixar de fumar fixant una data fixa per a deixar de fumar.

- Que sàpiga que hi ha més no fumadors que fumadors en la població perquè sigui capaç de plantejar-se definitivament deixar de fumar.

- Si després de diversos intents per a deixar de fumar per si mateix no ho ha aconseguit oferir-li fullets d'autoajuda, procediments farmacològics (teràpia substitutiva de la nicotina o altres), procediments psicològics o un tractament especialitzat per a deixar de fumar.

- Reduir el consum pot ser un objectiu intermedi abans de l’abandonament definitiu en una fase posterior.

De la contemplació a la preparació per a l’acció

• Trampes que no el deixen avançar:– La recerca de la certeza absoluta.– Esperant per el moment màgic. – Acció prematura.

• Activació emocional– Mirar pel·ícules– Crear mètodes pròpis– Emplear situacions imaginades

• Conciencialització– Revisar els coneixements que es té sobre el consum de tabac i els seus efectes– Monitoretjar el consumo de manera precisa– Revisar les situacions en que un fuma (antecedent-conseqüent)

• Autoreavaluació– Consisteix en l’avaluació de com se sent i se pensa d’un mateix respecte de l’addicció al tabac. – Permet veure quan i com un problema de conducta està en conflicte amb els valors personals.

• El Balanç decisional és millor fer-lo utilitzant les sigüents categoríes bàsiques: – Conseqüències del canvi per a mi.– Conseqüències del cavni per als demés.– Reaccions pròpies com resultat del cavni.– Reaccions alienes com resultat del canvi.

Exemple de Balanç desicional

De la preparació per a l’acció a l’abandonament dels cigarrets

(els mateixos que els de les fases anteriors, juntament amb:)

- Que marqui una data fixa per a deixar de fumar (ex., dissabte que ve a partir de l’hora d’aixecar-se no fumaré cap cigarret).

- Que restringeixi els llocs on abans fumava per a facilitar-li deixar de fumar i impedir recaure en ells (ex., comunicar-li a la seva dona que

mai més va a fumar en el cotxe).

- Que esperi a veure els efectes positius que li va a produir deixar de fumar més que imaginar els negatius que suposa li van a ocórrer sense que realment s’hagi exposat a l’abandonament dels cigarrets.

- Acudir a un tractament especialitzat si té dubtes a poder aconseguir, utilitzar teràpia substitutiva, fullets o manuals d'autoajuda, o qualsevol altre procediment que el fumador consideri que li va permetre aconseguir deixar de fumar.

El terapeuta ha de considerar aquest estadi com un moment de transició en el qual l'addicte comença a aconseguir l'abstinència, per exemple baixa la dosi de nicotina (de cigarrets diaris), deixa d'anar a certs llocs que li puguin incitar al consum, es distancia de certes persones relacionades amb el món anterior, etc. Això, però, no significa que el subjecte hagi pres una decisió ferma sobre un canvi de comportament, simplement ha començat a donar petits passos que puguin ajudar al canvi estable de la seva conducta en estadis posteriors. El fet que un individu s'estigui preparant per actuar, no té com a conseqüència immediata l'actuació per al canvi, però és més probable que passi a modificar directament la seva conducta, que qui ni tan sols se la planteja com a problema.

La tasca fonamental en aquesta fase és determinar el millor curs d'acció per buscar el canvi, en funció de la preparació que demostri el subjecte.

De la preparació per a l’acció a l’abandonament dels cigarrets

• Autoreavaluació– Consisteix en l’avaluació de com se sent i se pensa d’un mateix respecte de

l’addicció al tabac. – Permet veure quan i com un problema de conducta està en conflicte amb els

valors personals.

• Activació emocional– Mirar pel·lícules– Crear mètodes propis– Emplear situacions imaginades

• Compromís– Fer del canvi una prioritat– Preparar el propi plan d’acció– Fer públic el compromís– Estableixer el Gran Dia

De l’abandonament dels cigarrets (abstinent) al manteniment de l’abstinència al llarg del temps

- Una vegada aconseguida l’abstinència ha de buscar alternatives (de salut, oci, temps lliure, diversió, etc.) que li faciliti mantenir-se sense fumar.

- L’ajuda farmacològica o l’entrenament en habilitats de tipus psicològic poden ajudar-li a mantenir-se abstinent a llarg termini.

- Evitar situacions d’alt risc per a no tornar a recaure (ex., anar a comprar loteria a l’estanc de sempre amb l’excusa de comprovar que no té temptacions a fumar).

- Buscar altres al·licients en totes les seves situacions vitals sense tabac (ex., quan surt a sopar, quan està en una reunió), incidint en els avantatges que té ser un no fumador per a preservar la seva salut.

- Buscar ajuda professional si creu que té risc de poder tornar a recaure.

La major part dels programes tradicionals estan dissenyats cap a l’acció, és a dir, assumeixen que els individus que arriben a tractament estan preparats per actuar quan, NO passa així en una gran majoria d'addictes, com s’ha comentat.

L’estadi en què es troba l'addicte quan arriba al tractament és millor predictor de l'abandonament prematur del programa que les variables utilitzades comunament (educació, sexe, edat, etc.). Posar a una persona que no troba preparada per adquirir un compromís ferm d'abstinència, en una situació que el fa sentir forçada pot explicar les altes taxes de abandonament dels tractaments basats en l'acció.

De l’abandonament dels cigarrets (abstinent) al manteniment de l’abstinència al llarg del temps

Aquesta fase no té una durada determinada, encara que se suggereix que després d'ella hi hauria un altre estadi de finalització, caracteritzat per l'absència total de temptacions. No coneixem dades que revelin que després d'un temps determinat sense desenvolupar la conducta addictiva, els addictes deixen de veure temptats per ella, per tant, considerem la fase de manteniment com una fase oberta, il · limitada en el temps. Els addictes realitzen contínuament esforços per evitar tornar al seu comportament addictiu i, en aquest sentit, el canvi no ha de donar-se per conclòs en la fase de manteniment, sinó al contrari: aquest moment comporta una utilització continuada d'estratègies per mantenir el patró de comportament assolit. La identificació de situacions de risc i la prevenció de recaigudes són les tasques que van a ajudar l'addicte a mantenir-se en aquesta fase.

Pel que fa a la recaiguda, en un primer moment el model considerava la fase de recaiguda com un estadi deferent, en consonància amb la primera definició. En les versions més recents, la recaiguda és una part més del procés que el terapeuta i el acient han de saber gestionar per prevenir futures recaigudes, dotant l'addicte d'estratègies i informació que li ajudin a no desmoralitzar-ia reprendre el procés en el punt que el va deixar.

La recaiguda es produeix en els estadis d'actuació i de manteniment (recordem que en els estadis anteriors encara hi havia consums) i suposa el retrocés a algun estadi anterior. L'ideal seria que els recaiguts es resituaran a l'estadi de contemplació o de preparació, ja que podrien tornar a reprendre el procés. Això no sempre passa, però la majoria d'addictes que pateixen una recaiguda no abandonen el tractament, sinó que es mantenen en ell i tornen a l'estadi de contemplació.

De l’abandonament dels cigarrets (abstinent) al manteniment de l’abstinència al llarg del temps

Acció:

• El síndrome d’abstinència i el seu maneig

• Contracondicionament (substitució)– exercici, alimentació itècniques de relaxació

• Control d’estímuls

• Recompenses

• Oportunitats ambientals

Manteniment:

• Els mateixos processos de canvi que en estadis anteriors

• Importància de reconeixement de les situacions que el puguin portar a la recaiguda.

TABLA IV: Test de Fagerström de dependencia de la nicotina.• 1. ¿Cuánto tarda, después de despertarse, en fumar su primer cigarrillo?

Menos de 5 minutos (3)Entre 6 y 30 minutos (2)Entre 31 y 60 minutos (1)Más de 60 minutos (0)

• 2. ¿Encuentra difícil de abstenerse de fumar en sitios en donde está prohibido, tales como iglesias, bibliotecas, cines, etc.?Sí (1)No (0)

• 3. ¿A qué cigarrillo odiaría más renunciar?Al primero de la mañana (1)A cualquier otro (0)

• 4. ¿Cuántos cigarrillos fuma al día?10 o menos (0)11-20 (1)21-30 (2)31 o más (3)

• 5. ¿Fuma más a menudo durante las primeras horas después de despertarse que durante el resto del día?Sí (1)No (0)

• 6. ¿Fuma cuando está tan enfermo que pasa en la cama la mayor parte del día?Sí (1)No (0)Fuente: Heatherton et al.12. Adaptación castellana de Becoña y Vázquez13.Nota: Se indica entre paréntesis la clave de corrección. La puntuación oscila de 0 a 10. Un fumador con alta dependencia de la nicotina es aquel que tiene una puntuación de 6 o más.

PROCESSOS DE CANVIDes del model no es pot saber quins subjectes passaran de precontempladors a contempladors. No obstant això, Prochaska i DiClemente aconseguir aïllar els processos bàsics que utilitzen la majoria d'addictes, sigui canviant per si mateixos o mitjançant un tractament formal per professionals.

Els autors del model consideren que els processos representen un nivell de abstracció entre les presumpcions teòriques bàsiques d'un sistema terapèutic i les tècniques proposades per la teoria. Per dir-ho de forma més senzilla: independentment del model teòric de teràpia que s'adopti (conductisme, psicoanàlisi, psicoteràpia existencialista, etc.), cadascuna amb els seus pressupostos clarament diferenciats i amb unes tècniques d'intervenció relacionades també diferents, van a donar-se una sèrie de processos comuns a totes elles.

En aquest sentit el model de canvi és transteòric o, millor, metateòrica, ja que va més enllà de qualsevol teoria concreta en descriure com canvia la gent.

A més, orientat com està a la pràctica, busca dotar els terapeutes d'un referent comú per a la intervenció. Els processos de canvi serien aquest marc de referència, és a dir, indicarien al terapeuta quins processos intervenen en la modificació d'una conducta de manera que pugui servir de la manera més convenient aquelles tècniques amb les està més familiaritzat o identificat.

Processos de canvi bàsics:

Per arribar a aquesta conclusió van realitzar una anàlisi dels principals procediments psicoterapèutics i van identificar en ells 12 processos bàsics de canvi comuns. D'aquests, al final es van quedar els 10 següents, que obtenien més suport teòric i pràctic:

Processos de canvi bàsics:

• 1. Conscienciació: Es tracta d'obtenir més informació sobre un mateix i el seu problema (observacions, confrontacions ...).

• 2. Autoreevaluación: Avaluació afectiva i cognitiva per part de l'addicte dels costos i beneficis, que li suposa mantenir els seus valors i canviar-los per altres.

• 3. Reavaluació ambiental: Anàlisi cognitiu i afectiu de l'impacte que la seva conducta té en el seu entorn i relacions interpersonals, així com de les conseqüències, tant positives com negatives, que suposaria el canvi.

• 4. Relleu dramàtic: Consisteix a practicar i expressar sentiments davant els problemes associats a la seva conducta addictiva (psicodrama, representació de rols...).

Processos de canvi bàsics:

5. Auto-alliberament: Aquest procés es caracteritza pel compromís de l' addicte a actuar o creure en la pròpia capacitat de canvi. Es fonamenta en la sensació d'autoeficàcia i la creença que els propis esforços representen un paper crític en la superació del problema encara en moments difícils.

6. Alliberament social: Consisteix en l'increment d'alternatives per desenvolupar conductes no problemàtiques i acords amb la societat en què viu.

7. Maneig de contingències: Estratègia conductual que consisteix a augmentar la probabilitat d'ocurrència de determinada conducta a través del reforç dels altres o de l'acte-reforç; també es fa residir a la vigilància dels canvis per un mateix o els altres.

8. Relacions d'ajuda: Es tracta fonamentalment de confiar en persones que puguin ajudar al canvi.

9. Contracondicionament: És un canvi essencialment conductual que consisteix a generar respostes alternatives davant els estímuls condicionats a la conducta addictiva.

10. Control d'estímuls: Es tracta d'evitar l'exposició als estímuls que recordin la conducta addictiva.

NIVELLS DE CANVIAquesta pregunta es podria reformular d'una altra manera: ¿En quines àrees del funcionament humà cal centrar la intervenció per modificar una conducta addictiva?, o també: Quins problemes psicològics s'han de tractar?.

Per resoldre aquesta qüestió des del model que descrivim, el primer que cal prendre en consideració és el caràcter profundament individualitzador del mateix, això és, cada individu realitza aquest procés d'una manera diferent.

Alguns subjectes, els menys, detectaran que tenen un problema d'addicció, prendran immediatament la decisió de canviar la seva conducta i ho aconseguiran en el primer intent, altres també decidiran canviar, però potser no ho aconsegueixin la primera i necessiten nombrosos intents per aconseguir-ho; altres trigaran més temps a adonar-se que hi ha el problema; alguns fins i tot, no s'adonaran mai i, consegüentment, no es plantejaran canviar.

A més cal tenir en compte que les addiccions són el resultat de la interrelació entre una determinada substància o activitat i un individu que viu en un medi determinat. En aquesta interacció el subjecte pren part activament, de manera que cada situació nova produirà uns determinats efectes, tant per a l'individu com per al medi (família, treball, amics, etc.), que seran una font de coneixement sobre la forma en que maneja aquesta interrelació. Això al seu torn influirà en la forma en què el individu s'enfronti a les diferents situacions, i així successivament.

NIVELLS DE CANVICal tenir en compte també la dificultat aportada per la variabilitat que suposen les característiques de cada un dels components d'aquest conjunt, és a dir, les diferents substàncies o activitats, amb diferents característiques químiques o morfològiques, els diferents subjectes, amb factors genètics, psicològics, etc. Particulars, i els diferents mitjans amb estructures socioculturals diverses. Altres circumstàncies o variables que influiran de una forma o una altra en aquesta relació són els motius pels quals un subjecte consumeix determinada substància o realitza una activitat, la forma i freqüència en què ho fa, etc.

Tenint en compte les anteriors consideracions, pensar en un tractament com a solució senzilla no sembla ni realista ni adequada. Els problemes psicològics han de tractar-se mitjançant cinc nivells jeràrquics de canvi:

1. Símptoma / situació.

2. Cognicions desadaptatives.

3. Conflictes interpersonals actuals.

4. Conflictes de família / sistemes.

5. Conflictes intrapersonals.

Rendiment màxim del tractament

En el procés de canvi, terapeuta i client han de posar-se d'acord sobre dels motius als quals atribueixen els problemes i el nivell o nivells en què treballaran.

Des d'aquest model, generalment es tracta d'actuar primer al nivell símptoma/situació, ja que s'hi pot observar canvis més ràpidament i donar solució als problemes immediats que, a més, solen ser els que han fet que l'addicte acudeixi al tractament.

Amb la descripció dels nivells de canvi es tanca el marc d'un programa d'intervenció en l'àmbit de les conductes addictives, consistent en "la aplicació diferencial dels processos de canvi en cadascun dels estadis depenent del nivell de problema que està sent tractat". advoquen en concret per la integració de les aportacions i mètodes dels principals sistemes terapèutics (conductisme, psicoanàlisi, cognitivisme, existencialisme) per tal d'adequar els tractaments i obtenir el màxim rendiment per cada individu, en funció dels elements considerats: els nivells, processos i estadis de canvi.

CONSIDERACIONS A TINDRE EN COMPTE

Un altre fet que amb freqüència ens oblidem, és que el procés de canvi sobre la conducta de fumar ocorre al llarg d’un període temporal. Així, els adolescents i adults joves tenen poc o cap interès a deixar de fumar perquè es troben en la plenitud de la vida i no aprecien, o neguen, les conseqüències del tabac en la seva salut.

En estar físicament bé, no assumeixen que el tabac els pugui implicar greus conseqüències en la seva salut en els següents anys.

Quan comencen els primers problemes de salut relacionats o no amb el tabac, quan s’aprecia un petit decaïment físic amb l’edat, o quan persones de l’entorn tenen problemes de salut relacionats amb el tabac (exemple, càncer de pulmó, cardiopaties, etc), és llavors quan és més fàcil passar de l’estadi de precontemplació al de contemplació.

Però aquest pas “ Natural” que fa el fumador hem d’accelerar-lo per a evitar en molts dels nostres pacients i fumadors en general els futurs problemes de morbi-mortalitat que un percentatge significatiu d’ells van a tenir.

CONSIDERACIONS A TINDRE EN COMPTE

També, mitjançant els estadis de canvi és possible dissenyar campanyes de salut pública des d'on arribem amb més facilitat als fumadors en cadascun dels estadis.

La interacció de les accions de salut pública, informació fiable sobre les conseqüències del tabac sobre la salut, consell mèdic sistemàtic, consciència per part del fumador que ha de deixar de fumar o dels membres més propers (família, companys de treball, amics o altres), tractaments disponibles per a tota la població i unitats de tractament especialitzat, funcionen tots en una sinergia que facilita anar avançant d’un a un altre estadi.

La comparança de les dades nord-americanes sobre els estadis de canvi en relació als europeus ens confirma això.

CONCLUSIONSEl canvi des de ser fumador a no fumador no és un procés de tot o gens, sinó un procés de caràcter cíclic. Això és, la gent no canvia la seva conducta d’un dia per a un altre ni manté aquest canvi per a sempre una vegada que s’ha donat.

En la conducta de fumar, tal procés de canvi du a que un fumador abans de deixar de fumar definitivament, intentarà deixar-ho per si mateix diverses vegades en un període de temps que durarà diversos anys.

Tant en el nostre medi com en altres països, a partir dels 40 anys un percentatge major de fumadors tenen la intenció de deixar de fumar.

Aquests és més probable que estiguin en els estadis de contemplació i preparació per a l’acció. Com hem exposat en estudis que s’ha realitzat, els joves entre 16 i 45 anys, tenen menys intenció de deixar de fumar que els majors de 46 anys.

Això suggereix la necessitat de disposar d’estratègies d’intervenció adequades, per a aconseguir que avancin en el moment que es plantegen definitivament deixar de fumar.

CONCLUSIONSL’aplicació de diferents mesures en funció de cada estadi de canvi específic pot facilitar el pas de l’estadi de canvi que es troben els fumadors a un més proper a l’abandonament, que li dugui a plantejar-se deixar de fumar i després ho faci efectiu.

Els estadis de canvi són una variable de summa importància per a conèixer en quina fase del procés d’abandonament es troba cada fumador i aplicar aquella estratègia d’intervenció que li sigui més adequada en l’estadi que està.

Igualment, coneixent els estadis de canvi d’una població determinada, podem dissenyar programes d’intervenció adequats per a tota la comunitat, dirigits específicament que els fumadors canviïn d’un estadi de canvi més llunyà a un altre més proper a l’abandonament dels seus cigarrets.

CONCLUSIONSEl model que acabem de desenvolupar part d'una descripció d'aquells addictes que han conclòs amb èxit el canvi de la conducta. Això vol dir que els addictes que fan el procés de canvi passen pels estadis descrits, utilitzen de forma diferenciada els processos de canvi, solucionen els seus problemes psicològics en diferents nivells d'intervenció, augmenten en ells les expectatives d'eficàcia i disminueixen les temptacions i, finalment, arriben una decisió ferma contrària a continuar amb les seves conductes.

Tanmateix, això no ens pot portar a pensar que tots els addictes realitzen aquest procés de canvi, de fet, la majoria d'ells no canvien mai o canvien molt poc. Per il·lustrar l'abast i les limitacions del model podem posar d'exemple un escalador que arriba a la cim de l'Everest.

Per arribar-hi ha passat per diferents fases ha anat muntant diferents campaments al llarg de la manca de la muntanya, ha utilitzat diferents materials per encarar amb èxit el pas d'un campament a un altre, a més sap en quins trams cal fer esforç més gran, algunes de les inclemències meteorològiques més freqüents en cada època de l'any, etc.

CONCLUSIONSQuan està a dalt sap que qui vulgui pujar s'ha de tenir en compte tots aquests factors i passar pels mateixos punts que ell, però no pot saber ni qui dels que esperen a baix ho aconseguirien, ni quant trigaran els que ho aconsegueixin. El que aquesta situació es doni, dependrà de diferents factors externs als individus (climatologia) i de factors propis (cansament, motivació, etc.) imprevisibles en la majoria de les ocasions. Seguint aquest símil, podem concloure que el model transteòric de Prochasestá elaborat des de la perspectiva de l'escalador, per tant va a trobar amb les mateixes dificultats que aquest: Descriu els estadis pels quals passa ELKA i DiClemente addicte per modificar la seva conducta addictiva, però no pot saber qui d'ells es decidiran a modificar-la, ni els que passaran d'un estadi a un altre.

Els processos de canvi, l'equilibri en la presa de decisions, i les expectatives d'autoeficàcia, poden donar alguna informació complementària sobre els factors que estan presents i faciliten el canvi, però només per als subjectes que es decideixen a canviar. Què passa amb aquells que no passen mai d'un estadi de precontemplació o contemplació?, per què alguns addictes canvien i altres no? La informació que proporciona el model no permet respondre realment a aquestes qüestions. No obstant això, la descripció sistèmica que realitza del procés de canvi de les conductes addictives, proporciona una sòlida base per a tractar de donar solució a aquestes preguntes.

SETMANA 9

Perspectives de la Psicologia de la Salut en la societat de la informació respecte el

Tabaquisme i la seva prevenció

INTRODUCCIÓÉs un fet que els mitjans de comunicació social ja tenen un important impacte en els àmbits socials o culturals que formen la nostra societat i, és innegable que en l’àmbit de la salut particularment, per això són una eina útil per a promocionar la salut i la prevenció del Tabaquisme.

També es revisaran els possibles usos de la publicitat en benefici de la salut, al mateix temps del malus d’aquesta.

Com que part de l’objectiu d’aquest curs és utilitzar una nova estratègia que s’ha usat en els mitjans de comunicació, l’entreteniment educatiu (edutainment), que consisteix en la introducció de missatges d’educació per a la salut en la programació d’entreniment per al gran públic, ja que aquest curs està ideat per a que sigui entretingut i enriquidor per a tots els membres de la societat, amb el propòsit de posar els mitjans necessaris de formació per a la prevenció del Tabaquisme i promoure estils de vida saludables. Així, aquest programa d’educació per a la salut, està dissenyat per a desafiar les percepcions socials i per a canviar els patrons de comportament poc saludables d’una manera creativa i divertida, amb l’objectiu de fer-ho més accessible per a amplis segments de la població.

Finalment es farà una anàlisi de l’ús d’Internet, des de la perspectiva de la psicologia de la salut.

INTRODUCCIÓ

La sessió d’aquest setmana es dividirà en 3 apartats bàsics, que a la vegada compten de subapartats per tal que el contingut sigui més clar i entenedor.

• Campanyes de promoció de la salut i prevenció del tabaquisme en els mitjans de comunicació social.

• Altres formes de promocionar la salut i prevenir el tabaquisme en els mitjans de comunicació social.

• Internet i la psicologia de la salut relacionat amb deixar de fumar, el tabaquisme....etc.

En últim lloc, es realitzarà una revisió dels debats i opinions del carrer en quant al no consum de tabac en els establiments des de la nova llei.

Campanyes de promoció de la salut i prevenció del tabaquisme en els mitjans de comunicació social

“Les campanyes de comunicació social poden definir-se, de manera general, com “estratègies mediàtiques que tenen l’objectiu d’informar, persuadir o motivar canvis de comportament en una audiència relativament àmplia i ben definida, amb pretensions no comercials, en benefici dels individus i de la societat en general, dins d’un període determinat de temps, per mitjà d’activitats de comunicació organitzades en què participen els mitjans de comunicació social i amb freqüència complementades pel suport interpersonal.” (Rice i Atkin, 1996, p. 487).

En l’àmbit de la salut, s’utilitzen dos tipus de missatges:

• L’emocional, orientat a provocar por i amenaces per a la salut, ja que es pressuposa que els individus modificaran aquesta conducta problema per a reduir la por i l’amenaça, que han provocat la comunicació que una determinada conducta constitueix una amenaça per a la salut.

• L’informatiu, sobre qüestions relatives als hàbits de salut i els seus possibles beneficis, aconseguint persuadir d’una forma efectiva, respectant els següents principis:

- Facilitar informació veraç i real,

- Atribuir-la a una font de prestigi i digna de confiança,

- Ser de caràcter bidireccional,

- Presentar els arguments fonamentals al principi i al final,

- Proporcionar missatges curts, clars i directes, i

- Formular conclusions explícites.

L’anàlisi dels factors determinants de l’efectivitat de la comunicació persuasiva i l’estudi dels processos per mitjà dels quals s’indueixen els canvis mediàtics, es pot veure mitjançant el model matriu formulat per McGuire (1989):

Factors que influeixen en la disposició a la persuació

Els primers factors que influeixen sobre la persuasió, són les característiques del receptor (a qui), ja que s’ha demostrat que existeixen correlacions positives entre certes característiques personals dels individus, i la susceptibilitat a la persuasió dels mateixos. Aquests factors són:

• Autoestima. Com més gran sigui, menys susceptible a la influència serà la persona.

• Autoritarisme. Les persones autoritàries són molt susceptibles a ser influenciades per comunicadors de prestigi.

• Aïllament social. Sentiments d’aïllament social condueixen a una major dependència de l’aprovació per part dels altres, el que redunda en una major susceptibilitat a la influència.

• Major o menor riquesa de fantasies. Les persones més propenses a les fantasies són més susceptibles a la persuasió.

• Tipus d’orientació vital. Les persones els valors de les quals són més compatibles amb l’adaptació i la conformitat són més susceptibles a la persuasió que aquelles l’orientació vital de les quals valora la independència i

l’establiment d’objectius i patrons personals.

Altres factors que influeixen

El missatge es pot presentar per mitjà d’un canal de comunicació (com). Les investigacions dutes a terme, conclouen que els canals més efectius per a persuadir són aquells que afecten un nombre més gran d’entrades d’informació.

També s’han de tindre en compte les influencies de les variables de destí (quan), que són aquells factors que influeixen sobre el que succeeix amb els canvis d’opinió induïts pel missatge persuasiu.

Tres són els factors considerats fonamentals:

• Factors temporals: el gradient de la corba d’oblit, que sembla estar relacionat amb un canvi d’actitud per la influència exclusiva de la font del missatge persuasiu, amb la complexitat d’aquest, i per la participació activa del receptor.

• Efectes de reminiscència de la persuasió: ja que el missatge persuasiu no agafa els seus efectes màxims des d’un principi, sinó transcorregut cert espai de temps, requerit perquè el receptor integri l’actitud nova en el seu sistema de creences.

• Autonomia funcional del canvi induït: ja que la persuasió serà més eficaç i duradora, en la mesura que el canvi d’actitud sigui funcional, sense requerir l’associació amb els factors que el van produir.

Exemples de Campanyes de promoció de la salut i prevenció del tabaquisme en els mitjans de comunicació social

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42027

El programa "Salut!" dóna alguns consells per aconseguir deixar de fumar i mostra els beneficis que comporta per a la salut deixar aquest hàbit.

http://www.aspb.es/quefem/docs/ndp_fum_es_fatal_08.pdf Nota de premsa de l’Agencia de salut pública de Barcelona.

http://www.canalnou.es/es/comunidad-valenciana/Nova-campanya-deixar-fumar_0_797320331.html

Campanya per a deixar de fumar realitzat per a la comunitat valenciana.

http://www.aspb.es/quefem/docs/Flyer_sense_fum_Catala.pdf

Campanya per deixar de fumar del Departament de Salut de la Generalitat de Cayalunya.

https://www.youtube.com/watch?v=JhtjxpqFjyE

Programa “Buenos días Canarias”

Exemple de fotografies de campanyes en contra del tabaquisme

Exemple de videos de campanyes antitabaquisme

https://www.youtube.com/watch?v=5UOKjamul68

https://www.youtube.com/watch?v=gsJMPy22CUI

https://www.youtube.com/watch?v=Vakc4oELzhU

https://www.youtube.com/watch?v=adGTO1xL5AI

https://www.youtube.com/watch?v=O8nlRGPRgUY

Altres formes de promocionar la salut i prevenir el tabaquisme en els mitjans de comunicació social

PUBLICITAT ENGANYOSA

EL TABAC LIGHT: UN PROBLEMA MÉS QUE UNA

SOLUCIÓ.

MARQUETING EFICAÇ, DESASTRE PER LA SALUT

• Habitualment, els fumadors recorren al consum de cigarrets light o ultra light, baixos en nicotina i quitrà, com una forma de justificar un hàbit que d’aquesta manera no resulta tan perjudicial. No solament això, sinó que persones que volen deixar de fumar poden trobar en aquesta etiqueta una raó de pes per no intentar deixar de fumar.

• Així mateix, un altre aspecte que no s’ha d’oblidar és que el fumador, quan és depenent del tabac, fuma perquè necessita nicotina per amortiguar els efectes desagradables de la abstinència.

• Llavors ¿què podria passar si un fumador depenent de la nicotina fuma cigarrets “ baixos en nicotina”? La resposta a aquesta qüestió sembla basant evident: fumarà més.

• Estudis publicats fa 20 anys mostraven aquest efecte. Els fumadors, quan es passen als cigarrets light, fumen més (Schacter, 1980), i no solament això sinó que, a més a més, inhalen el fum amb més força, i per tant, inhalen també amb més força els quitrans que són els responsables directes de les infermetats del tabac (Herning, Jones, Bachman i mines, 1981).

• Per tant, els cigarrets baixos en nicotina no poden ser considerats com una solució creïble als problemes de salut causats pel tabac. Des de les institucions europees ja s’han realitzat propostes per eliminar l’etiqueta “light” dels paquets de tabac per considerar que són enganyoses, al fer creure al consumidor que es tracta d’un producte menys perjudicial.

Ens preguntem: Quin paper juga la publicitat en el món del tabac?Quina influència té la propaganda en el món del tabaquisme?

• Sens dubte, la publicitat del tabac és una eina del comerç l’objectiu del qual és promoure la venda de cigarrets, convencent al comprador potencial de les bondats del tabac, amb la qual cosa l’empresa tabacalera ven físicament un producte, però a més convenç al públic i li fa creure que compra valors, il·lusions, bellesa, joventut, aventures, etc., que se suposa estan implícits en l’etiqueta de cigarrets que paga.

• L’objectiu final es mobilitzar sentiments, emocions i valors. La publicitat moderna, no només destaca les virtuts del producte, sinó també els beneficis que a l’adquirir-lo obtindran els seus consumidors.

• Les companyies tabacaleres han treballat a partir de la premissa que el màrqueting, la confusió i l’engany indueixen a individus i comunitats a donar suport a la idea que el consum de tabac és un comportament humà raonable, sense observar les malalties greus i doloroses que produeix el tabaquisme, tot al contrari, presentant els efectes suposadament “beneficiosos”.

Exemple de spots publicitaris antics:http://www.youtube.com/watch?v=LRg4ojCjNv4

http://www.youtube.com/watch?v=EekAKzK3YoI

• La indústria tabaquera posa l’accent en la conveniència d’evitar que la publicitat inciti al consum de tabac entre els joves adolescents.

• L’única cosa que es pretén amb això és un simple rentat d’imatge, i també, una manera indirecta de publicitat subliminal, perquè la industria sap que els joves els tempta tot allò prohibit, així que com més es parli d’això, doncs millor.

• Les indústries tabacaleres tracten fonamentalment d’induir a fumar a nens i adolescents, que són els que substituiran als fumadors adults que tracten de deixar de fumar i als quals van morint prematurament per causa del tabaquisme.

• Per consolidar i incrementar el sector de fumadors joves, les tabacaleres incrementen la nicotina en els cigarrets per a reforçar l’addicció, a més manegen els preus disminuint-los per a mantenir nivells de venda en nens joves i sobretot utilitzen la publicitat, fabricant paquets en format de menys unitats, per a que el preu sigui més assequible per als més joves.

• Les fotografies de les conseqüències de fumar, també són una manera de rentar l’imatge de les tabacaleres, i a més, només ho fan perquè estan obligats per llei des de fa un temps.

El tabac i la joventut

Saps que està demostrat que dues terceres parts dels fumadors actuals s’hi van iniciar en l’adolescència?

Quan abans t’iniciïs, més diners en trauran les tabacaleres. Cada cop hi ha menys joves que fumen La prevalença del tabaquisme entre els joves catalans de 15 a 24 anys es va reduir 9,3 punts entre els anys 1982 i 1998, segons les dades del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

Els diferents programes duts a terme per reduir el consum del tabac demostren que els joves no són indiferents als danys que el tabac produeix i, com a conseqüència d’això, són menys els joves que comencen a fumar.

Un tret a destacar de l’ultima Enquesta Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat i Consum és que el consum de tabac en les dones ha augmentat lleugerament.

Ja no es deixen enganyar, PASSA DE LA NICOTINA

El tabac i la publicitat 

La publicitat ha estat durant tot aquest temps la principal impulsora del consum de tabac. Les indústries tabaqueres s’han convertit en corporacions nacionals i multinacionals del tabac, amb potents grups de pressió sobre l’economia. La indústria del tabac ha mantingut una política de publicitat directa, incorporant els canvis que ha fet falta per complir amb el que es considera "políticament correcte".

Des dels anuncis i la iconografia del cowboy valent, que encenia una cigarreta a la llum de la posta, cavalcant per les planes de l’oest americà, fins als anuncis actuals amb proclames a la teva llibertat per consumir el que vulguis.

Però no et creguis el que et diuen els anuncis. Els anuncis de tabac, com tantes altres coses, no et canviaran la vida a tu...; els canviarà la vida als comptes corrents dels propietaris de les companyies tabaqueres i anirà buidant les teves butxaques, a més d’anar consumint la teva salut i la teva vida.

A principi dels anys 70 es va disposar d’estudis que demostraven la capacitat addictiva de la nicotina, evidències que han estat sistemàticament refutades per la indústria tabaquera, que als anys 90 va haver d’admetre parcialment aquestes evidències, després de fer front a litigis oberts als Estats Units per malalts fumadors.

• Sabies que la companyia tabaquera més important del món (Philip Morris) s’havia negat sempre a advertir del perill de fumar i de les malalties que pot provocar?...

• ...Per alguna cosa deu ser, no trobes? Has pensat mai en el que no diuen els anuncis?

• Actualment es pot afirmar que EL TABAC MATA, perquè s’ha demostrat empíricament que el tabac provoca malalties que desemboquen en la mort.

A la Unió Europea, després de moltes negociacions i amb l’oposició ferma dels països lligats als interessos de la indústria tabaquera, hi ha un acord de 1997 per tal d’introduir una llei de restricció progressiva de la publicitat que hauria d’haver culminat amb la total prohibició de la publicitat directa i indirecta (inclosos els patrocinis) de tabac, l’any 2006. Actualment encara no s’ha aconseguit del tot aquest objectiu, però si és cert que aquesta publicitat està molt controlada i limitada (de vegades es veuen patrocinis on tan sols estan els color o el logo, sense escriure la marca, etc.).

• També ha quedat demostrat que la supressió de la publicitat del tabac comporta un descens significatiu del consum.

El que les tabacaleres no volen que sàpigues:http://www.youtube.com/watch?v=M7f1sqce620

Alternatives a la publicitat

• Des de la dècada dels anys 80 fins ara, la indústria multinacional del tabac ha dut a terme una nova estratègia de patrocini de moltes produccions cinematogràfiques de Hollywood.

• Un estudi del Subcommitte on Transportation and Hazardous Materials US, revelava que a final dels anys 80 les companyies tabaqueres havien pagat importants quantitats de diners per aconseguir que els "protes" de les pel·lícules fumessin.

• Un altre exemple: la compra de personatges públics. Als anys 80, la indústria havia invertit molts diners en un capítol que anomenava "adhesions i testimonis". Els diners anaven a parar a mans de famosos que fumaven a les rodes de premsa i altres actes públics.

Els anuncis de tabac

Un dels principals objectius de la indústria tabaquera és emmarcar la dependència del tabac com una decisió individual i de conducta. L’engany d’aquest esquema és que deixa les activitats i pràctiques de la indústria tabaquera totalment fora de context.

Assumeix que les persones prenen decisions sense ser influenciades per l’ambient, que inclou la publicitat i el màrqueting que genera la mateixa indústria. Les indústries tabaqueres es gasten 6.000 milions de dòlars cada any per incitar els joves a fumar.

Les investigacions demostren que la decisió de fumar està influenciada per la promoció que realitza la indústria tabaquera. La publicitat del tabac, que inclou figures provinents del món de l’esport i l’espectacle, projecta l’ús de la cigarreta com una cosa atractiva, divertida, saludable, sofisticada i associada a la riquesa.

Als països on s’ha prohibit aquest tipus de publicitat ha començat a fer-se’n una altra de més subtil, en pel·lícules i vídeos musicals, per continuar amb missatges adreçats a la població jove.

Internet i la psicologia de la salut relacionat amb deixar de fumar i el tabaquisme

La xarxa d’Internet és un mitjà flexible on les persones poden trobar solucions a necessitats individuals i socials relacionades amb la salut, informatives i formatives, que a vegades els serveis de salut no cobreixen correctament com per exemple:

1. Prestar ajuda terapèutica:

http://hipnoterapeutica.com/dejar-de-fumar.php

https://www.dejadefumarconayuda.es/

http://www.comodejardefumar.org/index.html

http://www.apsiol.uned.es/dejardefumar/

2. Crear grups de suport:

http://dejardefumar2.blogspot.com.es/2008/07/los-grupos-de-autoayuda.html

http://dejardefumarsi.blogspot.com.es/

http://niuncigarromas.blogspot.com.es/

http://www.dejardefumartabaco.com/

3. Informar i orientar sobre la salut:

http://www.metododejardefumar.com/

http://dejar-de-fumar.org.es/

http://www.msps.es/ciudadanos/proteccionSalud/tabaco/ayuda.htm

Exemples de recursos a Internet per a obtindre ajuda per deixar de fumar, o relacionats amb el tabaquisme

• http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20la%20Z/T/Tabac/documents/arxius/DMST_2013.pdf.

• http://www.hispagimnasios.com/a_medicina/nofumar.php/

• http://periferics.blogspot.com.es/2013/02/campanya-per-deixar-de-fumar-si-tu-ho.html

• http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/5912753?viewMode=print

• http://www.esport3.cat/noticia/48217/portada/Metges-i-psicolegs-ajudaran-els-que-vulguin-deixar-de-fumar-a-la-campanya-Vida-sense-Tabac

• http://www.social.cat/noticia/2553/deixar-de-fumar-amb-el-suport-duna-xarxa-social

• http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/08/03/corporacio-salut-salta-xarxes-socials-ajudar-deixar-fumar/575280.html

• http://blocs.laxarxa.com/eldia/category/seccions/temporada-2010-2011/com-deixar-de-fumar/

• http://www.eixdiari.cat/societat/doc/36133/la-salut-no-es-un-joc-pero-jugant-es-pot-fer-salut.html

Revisió dels debats i opinions del carrer

• L’objectiu d’aquest apartat és saber com afecta la nova llei antitabac que prohibeix fumar en qualsevol espai públic als ciutadans, i si la població en general està d’acord amb la llei o no, i com influeix en cada grup de persones.

• Mitjançant una enquesta realitzada al carrer recollint la informació de les opinions dels ciutadans catalans per part d’un grup d’estudiants del Vendrell, podem treure les següents dades:

- Es creu que el nombre d’adolescents que comencen a fumar no es reduirà, i que per tant en aquest sentit, la llei no servirà (veure gràfic 1).

- S’observa una diferenciació clara en l’acceptació de la llei i ser no fumador, i viceversa, hi ha una relació entre les respostes donades i la practica del consum, ja que els fumadors no accepten la nova llei, en canvi, els no fumadors estan d’acord amb la aplicació d’aquesta nova llei (veure gràfic 2).

- Però en canvi, la gran majoria de la població contesta que a presència de fum és perjudicial per a la salut, no hi ha una relació entre la resposta i la practica, ja que tant fumadors com no fumadors els hi perjudica el fum, i per tant en aquest àmbit, si es podria dir que la nova llei és un fet positiu (veure gràfic 3).

Revisió dels debats i opinions del carrer- En quant al fet de si la nova llei ajudarà a deixar de fumar als fumadors, la majoria de fumadors responen que no els ajudarà la llei, que no serà la nova llei antitabac el motiu pel qual deixaran de fumar, per tant no hi ha un correspondència entre la nova llei i deixar de fumar segons en enquestats (veure gràfic 4).

- Pel que fa a l’acord o desacord de la llei en franges d’edat, es pot observar que les noves generacions (15-20 anys), són els que estan més d’acord amb la llei, ja que creiem que ja s’han educat i criat amb un ambient en el que es diu clarament que el tabac és dolent i perjudicial per a la salut. En canvi en la resta d’edats no hi ha un predomini d’acord massa clar, només en la franja de 30-35 anys que tal vegada són la generació que ja ha fumat o fuma i està notant les seves conseqüències físiques i psicològiques (veure gràfic 5).

- En quant a l’afectació econòmica de la nova llei antitabac als bars, estancs i establiments relacionats, la majoria de gent enquestada (d'ambdós sexes) pensa que si afectarà de forma econòmica als locals on es ven tabac (veure gràfic 6).

https://www.youtube.com/watch?v=W2vPMwds2WQ

http://tvcostabrava.xiptv.cat/modetv?chapter_id=43352

http://www.tv3.cat/videos/3308370

http://www.youtube.com/watch?v=jTa9DFXohE0

Gràfic 1: Opinions de si el nombre d’adolescents que comencen a fumar

augmentarà o disminuirà

Gràfic 2: Relació entre fumadors i no fumadors i

l’acceptació de la nova llei antitabac als espais públics

Gràfic 3: Relació entre fumadors/no fumadors i pensar que la presència de fum perjudica la salut

Gràfic 4: Opinions de fumadors sobre si la nova llei els ajudarà a deixar de

fumar o no

Gràfic 5: Relació entre l’edat i l’acceptació o no de la nova llei antitabac

Gràfic 6: Opinions sobre la possible afectació

econòmica

Conclusions nova llei antitabacUna de les coses que podem treure d'aquesta i altres enquestes són dades molt interessants com que:

- Els serveis d'ajuda al consumidor de tabac han experimentat un creixement de més del 20% en la demanda atès que els fumadors s'han trobat en un ambient de més suport per deixar de fumar.

- Que s'ha incrementat molt el nombre de persones que van deixar de fumar amb èxit des que va entrar en vigor la nova llei antitabac (al voltant d'un 15%).

- Això significarà també una reducció del nombre de morts per és tabaquisme, ja sigui tant fumadors actius com passius, ja que cada any moren al nostre país, 53.000 fumadors actius i 3.200 passius per causes atribuïbles al tabac.

Finalment, creiem que el govern fa bé intentant reduir el nombre de consumidors de tabac amb la nova llei antitabac com a mesura per protegir les persones que no fumen, però creiem que oblida que tot seria més fàcil sinó existissin les grans empreses productores de tabac . Per tant concloem manifestant que pensem que cal deixar la doble moral i començar a atacar el problema de l'arrel.

Web sites sobre la llei antitabacFinalment, volem deixar-vos un exemple de la quantitat de llocs a la xarxa on es poden trobar quantitat de coses respecte a la llei antitabac, ja siguin foros, xats, blogs, etc., on es pot trobar la pròpia llei, debatre sobre la mateixa, llegir opinions, noticies, etc.

http://www.mundorecetas.com/recetas-de-cocina/recetas-postt46375.html

http://28opiniones.blogspot.com.es/2011/01/el-debate-sobre-la-ley-antitabaco.html

http://www.20minutos.es/noticia/919021/0/preguntas/prohibicion/fumar/

http://www.20minutos.es/noticia/2349/0/nueva/ley/antitabaco/

http://blogs.vidasolidaria.com/enganchados-vida/2011/01/18/nueva-ley-antitabaco-opiniones-distintas/

http://servicios.renr.es/servicios/foros/generico/ver_foro.jsp?pIdForo=3377

http://www.foroaforo.com/foros/actualidad-politica/25867-ley-antitabaco.html

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110106/54098402575/sobre-la-prohibicion-de-fumar-en-espacios-publicos-cerrados.html

http://blogs.20minutos.es/urbaneja/2005/10/17/argumentos-contra-ley-antitabaco/

http://www.rtve.es/noticias/20110102/prohibido-fumar-entra-vigor-ley-antitabaco/391117.shtml