EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN

CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Continguts1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu.

Classificació dels ritus.2. El cicle de la vida i els ritus.

2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep

2.2.1. Embaràs i part2.2.2. Naixement i infància2.2.3. Adolescència2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i àpats.4. Ritus de pas i gènere.5. Ritus contemporanis.

Continguts1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu.

Classificació dels ritus.2. El cicle de la vida i els ritus.

2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep

2.2.1. Embaràs i part2.2.2. Naixement i infància2.2.3. Adolescència2.2.4. Matrimoni2.2.5. Mort

3. Ritus de pas i àpats.4. Ritus de pas i gènere.5. Ritus contemporanis.

PROGRAMA DEL CURS

EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL

Dijous 29 de gener 2015

RITUS CONTEMPORANISRITUS CONTEMPORANIS

55

RITUS CONTEMPORANIS- Els ritus tenen caràcter universal i social, flexibilitat, polisèmia i

legitimació social.

- L’antropòloga francesa Martine Segalen diu “…los ritos siempre deben considerarse como un conjunto de conductas individuales o colectivas relativamente codificadas, con un soporte corporal (verbal, gestual, de postura), de carácter repetitivo, con fuerte carga simbólica para los actores y testigos (…) el ritual se reconoce en que es el fruto de un aprendizaje, implica pues la continuidad de las generaciones, de los grupos de edad o de los grupos sociales en el seno de los que se produce. (…) A través de su dimensión simbólica, el rito es un lenguaje eficaz en la medida en que actúa sobre la realidad social, de lo que se deduce que no es posible convertir en un rito cualquier cosa, que necesita apoyarse en símbolos reconocidos por el grupo” (Segalen, 2011:31,32).

- Els ritus tenen caràcter universal i social, flexibilitat, polisèmia i legitimació social.

- L’antropòloga francesa Martine Segalen diu “…los ritos siempre deben considerarse como un conjunto de conductas individuales o colectivas relativamente codificadas, con un soporte corporal (verbal, gestual, de postura), de carácter repetitivo, con fuerte carga simbólica para los actores y testigos (…) el ritual se reconoce en que es el fruto de un aprendizaje, implica pues la continuidad de las generaciones, de los grupos de edad o de los grupos sociales en el seno de los que se produce. (…) A través de su dimensión simbólica, el rito es un lenguaje eficaz en la medida en que actúa sobre la realidad social, de lo que se deduce que no es posible convertir en un rito cualquier cosa, que necesita apoyarse en símbolos reconocidos por el grupo” (Segalen, 2011:31,32).

RITUS CONTEMPORANISSegalen (1998) explica que a partir dels anys 60 comença a produir-se una

pèrdua dels rituals a algunes de les societats modernes com, per exemple, la

francesa:

• Desinterès pel matrimoni (augment de la convivència en comú). El fet de no casar-se suposa renunciar voluntàriament a un compromís públic i social.

• Desaparició dels rituals escolars: desapareixen les cerimònies d’entrega de premis, de diplomes, de promoció i les solemnitats dels exàmens.

• Trivialitat de la roba, desapareix la roba de diumenge, de festa, etc. i la roba és unisex i multifuncional. Apareix la codificació de la roba representada pels rockers, els punks, els mods, etc.

• Les comunitats locals, tant a l’àmbit rural com als barris urbans, es desfan. Desapareixen les comunitats de veïns, de poble, de treball, que oferien el marc espai-temporal propici per als esdeveniments rituals. Es debiliten lesexpressions col.lectives i es prioritza l’individu.

• A les societats modernes el ritu suposa un espai i un temps diferents que són difícils d’identificar perquè s’ha produït una separació dels llocs a on es produeix el trànsit: religiós, escolar, professional, esportiu o cívic.

Segalen (1998) explica que a partir dels anys 60 comença a produir-se una

pèrdua dels rituals a algunes de les societats modernes com, per exemple, la

francesa:

• Desinterès pel matrimoni (augment de la convivència en comú). El fet de no casar-se suposa renunciar voluntàriament a un compromís públic i social.

• Desaparició dels rituals escolars: desapareixen les cerimònies d’entrega de premis, de diplomes, de promoció i les solemnitats dels exàmens.

• Trivialitat de la roba, desapareix la roba de diumenge, de festa, etc. i la roba és unisex i multifuncional. Apareix la codificació de la roba representada pels rockers, els punks, els mods, etc.

• Les comunitats locals, tant a l’àmbit rural com als barris urbans, es desfan. Desapareixen les comunitats de veïns, de poble, de treball, que oferien el marc espai-temporal propici per als esdeveniments rituals. Es debiliten lesexpressions col.lectives i es prioritza l’individu.

• A les societats modernes el ritu suposa un espai i un temps diferents que són difícils d’identificar perquè s’ha produït una separació dels llocs a on es produeix el trànsit: religiós, escolar, professional, esportiu o cívic.

RITUS CONTEMPORANIS- Segalen creu que en comptes d’una pèrdua dels rituals, podem parlar

d’un desplaçament del camp de lo ritual: des de l’àmbit social, els ritus s’han desplaçat cap els seus marges. Trobam ritus a l’àmbit esportiu, al de l’oci o al treball (festes de jubilats, celebraciód’aniversaris o els naixements dels fills dels treballadors). A les societats modernes, els ritus no desapareixen, es modifiquen.

- Per Segalen les formes rituals a la societat moderna són moments de desfogament col.lectiu.

- Els darrers decennis es pot observar una revitalització de les formes rituals a Europa (carnestoltes, celebracions religioses, festes, etc.) pel seu atractiu turístic.

- A les societats modernes, el ritu s’allunya del que és sagrat, però no perd la seva eficàcia. Moltes accions cerimonials no es relacionen amb un pensament religiós o amb el sagrat, però la intensitat emocional i la capacitat de simbolitzar, fan que es considerin rituals.

- Segalen creu que en comptes d’una pèrdua dels rituals, podem parlar d’un desplaçament del camp de lo ritual: des de l’àmbit social, els ritus s’han desplaçat cap els seus marges. Trobam ritus a l’àmbit esportiu, al de l’oci o al treball (festes de jubilats, celebraciód’aniversaris o els naixements dels fills dels treballadors). A les societats modernes, els ritus no desapareixen, es modifiquen.

- Per Segalen les formes rituals a la societat moderna són moments de desfogament col.lectiu.

- Els darrers decennis es pot observar una revitalització de les formes rituals a Europa (carnestoltes, celebracions religioses, festes, etc.) pel seu atractiu turístic.

- A les societats modernes, el ritu s’allunya del que és sagrat, però no perd la seva eficàcia. Moltes accions cerimonials no es relacionen amb un pensament religiós o amb el sagrat, però la intensitat emocional i la capacitat de simbolitzar, fan que es considerin rituals.

RITUS CONTEMPORANIS

- Els mitjans de comunicació converteixen les manifestacions rituals en espectacle (ritus esportius o ritus privats com el matrimoni).

- Els mitjans de comunicació ofereixen als rituals de caràcter polític un camp per a la dramatització i l’emociócol.lectives: la retransmissió d’una coronació, d’un matrimoni real, d’un funeral d’Estat, etc. Actuen com a catalitzadors de les emocions col.lectives.

- Els mitjans de comunicació converteixen les manifestacions rituals en espectacle (ritus esportius o ritus privats com el matrimoni).

- Els mitjans de comunicació ofereixen als rituals de caràcter polític un camp per a la dramatització i l’emociócol.lectives: la retransmissió d’una coronació, d’un matrimoni real, d’un funeral d’Estat, etc. Actuen com a catalitzadors de les emocions col.lectives.

Segalen (1998) creu que en el cas de l’enterrament de lady Dianaes va crear un vincle especialment fort, tothom tenia alguna cosa adir, bé per expressar les seves emocions o per sorprendre’s delfervor col.lectiu. Es tractava d’un ritu de pas, però el que realmentpertanyia a l’àmbit del ritual era l’emoció col.lectiva internacionalque va provocar aquesta mort. L’element sagrat no estavarepresentat pel caràcter religiós de la cerimònia a l’abadia deWestminster, sinó en el sacrifici involuntari de l’heroïna i en ladramatúrgia cuidadosament elaborada pel govern laborista. Enaquest cas, vàrem veure com la societat de la comunicacióreforçava el poder del ritual i el poble va imposar la seva voluntat ala Casa Reial Britànica. Els telespectadors no constitueixen unamassa passiva sinó que comparteixen la recepció d’imatges icomentaris que els porta a una situació de comunitas (Turner).

Segalen (1998) creu que en el cas de l’enterrament de lady Dianaes va crear un vincle especialment fort, tothom tenia alguna cosa adir, bé per expressar les seves emocions o per sorprendre’s delfervor col.lectiu. Es tractava d’un ritu de pas, però el que realmentpertanyia a l’àmbit del ritual era l’emoció col.lectiva internacionalque va provocar aquesta mort. L’element sagrat no estavarepresentat pel caràcter religiós de la cerimònia a l’abadia deWestminster, sinó en el sacrifici involuntari de l’heroïna i en ladramatúrgia cuidadosament elaborada pel govern laborista. Enaquest cas, vàrem veure com la societat de la comunicacióreforçava el poder del ritual i el poble va imposar la seva voluntat ala Casa Reial Britànica. Els telespectadors no constitueixen unamassa passiva sinó que comparteixen la recepció d’imatges icomentaris que els porta a una situació de comunitas (Turner).

RITUS CONTEMPORANIS

- A les societats sense poder central, sense Estat, els rituals ocupen un lloc central en el procés de cohesió, però, els rituals també són molt importants a les societats contemporànies.

- Molts rituals polítics (una inaguració, una visita oficial, una commemoració, etc.) es recolzen en símbols coneguts per tots, ja siguin musicals (himne), personatges mítics o històrics, una bandera, etc.

- A finals del segle XX, molts ajuntaments cercaren esdeveniments que unissin el ritual amb el festiu, per guanyar notorietat. Uns van recórrer a formes modernes com l’organització d’un marató, i altres van revitatlitzar tradicions antigues, religioses o profanes.

- Els ritus de commemoració com, per exemple, el dia de la Constitució (6 de desembre), el dia de la Diada a Catalunya (11 de setembre) o la Festa de l’Estendard a Mallorca (31 desembre), tenen la funció de renovar l’esperit col.lectiu.

- A les socitats contemporànies també trobam ritus d’empresa (jubilacions, aniversaris, naixements dels fills dels treballadors, festa de Santa Catalina a França, etc.). Són ritus compartits només pels seus membres, com una forma de comunicació codificada que poden acceptar o rebutjar.

- A les societats sense poder central, sense Estat, els rituals ocupen un lloc central en el procés de cohesió, però, els rituals també són molt importants a les societats contemporànies.

- Molts rituals polítics (una inaguració, una visita oficial, una commemoració, etc.) es recolzen en símbols coneguts per tots, ja siguin musicals (himne), personatges mítics o històrics, una bandera, etc.

- A finals del segle XX, molts ajuntaments cercaren esdeveniments que unissin el ritual amb el festiu, per guanyar notorietat. Uns van recórrer a formes modernes com l’organització d’un marató, i altres van revitatlitzar tradicions antigues, religioses o profanes.

- Els ritus de commemoració com, per exemple, el dia de la Constitució (6 de desembre), el dia de la Diada a Catalunya (11 de setembre) o la Festa de l’Estendard a Mallorca (31 desembre), tenen la funció de renovar l’esperit col.lectiu.

- A les socitats contemporànies també trobam ritus d’empresa (jubilacions, aniversaris, naixements dels fills dels treballadors, festa de Santa Catalina a França, etc.). Són ritus compartits només pels seus membres, com una forma de comunicació codificada que poden acceptar o rebutjar.

RITUS CONTEMPORANIS

A les bandes juvenils i tribus urbanes es mostra clarament laritualitat de les societats postmodernes. Sota el patró d’unsdeterminats talls de cabells, indumentàries i ornaments, fins itot, corporals (tatuatges, piercings, etc.), els integrants d’aquestsgrups proclamen públicament la seva pertinença al grupi el seu intent de diferenciació davant altres grups. En els ritus depas que aquestes tribus i bandes juvenils empren per a laintegració d’un nou membre s’escenifica l’assumpció per partdel neòfit de les senyes d’identitat comunitàries.

A les bandes juvenils i tribus urbanes es mostra clarament laritualitat de les societats postmodernes. Sota el patró d’unsdeterminats talls de cabells, indumentàries i ornaments, fins itot, corporals (tatuatges, piercings, etc.), els integrants d’aquestsgrups proclamen públicament la seva pertinença al grupi el seu intent de diferenciació davant altres grups. En els ritus depas que aquestes tribus i bandes juvenils empren per a laintegració d’un nou membre s’escenifica l’assumpció per partdel neòfit de les senyes d’identitat comunitàries.

RITUS CONTEMPORANIS

- Antonio Caro creu que això proporciona una doble funcionalitat als ritus de pas: “como expresión de ruptura con el mundo de los adultos y como búsqueda probablemente desesperada de una radicalidad (...) cuyo carácter fingido se patentiza, sin embargo, en el hecho de que sus modos de manifestarse oscilan entre lo banal(la defensa de una determinada corriente musical que el establishment se da prisa por recuperar en forma de moda), lo autorreferencial (...), lo delictivo (las bandas juveniles violentas que se aíslan de la sociedad en la medida misma que la amenazan), y lo reivindicativo en el mejor de los supuestos” (Caro, 2009:4).

- A les nostres societats hi ha activitats col.lectives amb forta intensitat emocional com la caça, el futbol o les maratons populars. Aquestes activitats omplen l’espai contemporani de signes rituals i ofereixen vàlvules de fuita, són espais per a la integració i proporcionen nous símbols per al nostre imaginari. Caçadors, aficionats dels toros, seguidors del futbol, corredors, reconeixen un estat psíquic proper als estats mentals del sagrat. L’efervescència col.lectiva provoca un canvi de la personalitat.

- Antonio Caro creu que això proporciona una doble funcionalitat als ritus de pas: “como expresión de ruptura con el mundo de los adultos y como búsqueda probablemente desesperada de una radicalidad (...) cuyo carácter fingido se patentiza, sin embargo, en el hecho de que sus modos de manifestarse oscilan entre lo banal(la defensa de una determinada corriente musical que el establishment se da prisa por recuperar en forma de moda), lo autorreferencial (...), lo delictivo (las bandas juveniles violentas que se aíslan de la sociedad en la medida misma que la amenazan), y lo reivindicativo en el mejor de los supuestos” (Caro, 2009:4).

- A les nostres societats hi ha activitats col.lectives amb forta intensitat emocional com la caça, el futbol o les maratons populars. Aquestes activitats omplen l’espai contemporani de signes rituals i ofereixen vàlvules de fuita, són espais per a la integració i proporcionen nous símbols per al nostre imaginari. Caçadors, aficionats dels toros, seguidors del futbol, corredors, reconeixen un estat psíquic proper als estats mentals del sagrat. L’efervescència col.lectiva provoca un canvi de la personalitat.

RITUS CONTEMPORANIS

La caça. Segalen creu que la caça té nombrosos aspectes rituals(ritus cinegètics) i es pot comparar amb un ritus de pas: separació dela comunitat, etapa de marge que comprèn la recerca de l’animal, il’etapa d’agregació a la qual es comparteix l’animal caçat en un àpatposterior. S’estableix una sociabilitat particular en aquests àpatsposteriors a la cacera, la companyonia masculina s’expressa en unllenguatge sexual bastant cru. Vestir-se és la primera etapa de laseparació del món habitual (roba d’estil militar que els separa del móndomèstic i els integra al món silvestre). La mort de l’animals’acompanya de gests plens de càrrega simbòlica com la sangria, elcastrat o el buidat. A la caça popular s’inverteixen les normesquotidianes: menjar cru o torrat, menjar amb els dits, menjar als refugis aon desapareix el protocol, paraules burletes sobre les dones, etc. Segalenopina que encara que la caça ha perdut la seva finalitatd’aprovisionament, ofereix a les societats modernes un espai ric perl’imaginari, amb rituals que són tant de pas com d’institució.

La caça. Segalen creu que la caça té nombrosos aspectes rituals(ritus cinegètics) i es pot comparar amb un ritus de pas: separació dela comunitat, etapa de marge que comprèn la recerca de l’animal, il’etapa d’agregació a la qual es comparteix l’animal caçat en un àpatposterior. S’estableix una sociabilitat particular en aquests àpatsposteriors a la cacera, la companyonia masculina s’expressa en unllenguatge sexual bastant cru. Vestir-se és la primera etapa de laseparació del món habitual (roba d’estil militar que els separa del móndomèstic i els integra al món silvestre). La mort de l’animals’acompanya de gests plens de càrrega simbòlica com la sangria, elcastrat o el buidat. A la caça popular s’inverteixen les normesquotidianes: menjar cru o torrat, menjar amb els dits, menjar als refugis aon desapareix el protocol, paraules burletes sobre les dones, etc. Segalenopina que encara que la caça ha perdut la seva finalitatd’aprovisionament, ofereix a les societats modernes un espai ric perl’imaginari, amb rituals que són tant de pas com d’institució.

RITUS CONTEMPORANIS

El futbol. Les activitats esportives constitueixen noves pràctiques religiosesper la seva riquesa simbòlica i els seus elements rituals. Els comportamentscol.lectius desperten l’eufòria de les masses i s’emmarquen dins el sentit designificació social que només tenien les religions. Christian Bromberger, AlainHayot y Jean-Marc Mariottini han mostrat les causes de l’enorme acceptaciódel futbol. Per ells l’èxit es deu a la força de simbolització de l’activitatfutbolística que representa les característiques de la societat insdustrial:divisió de tasques i igualtat d’oportunitats. El futbol es caracteritza per lasenzillesa de la seva organització i de les seves regles. Club i partit sónobjectes d’identificacions, de simbolitzacions, de rituals. Es creen fortsvincles entre una penya, un equip i una ciutat. La simbolització generacreacions rituals com a consignes, cants i indumentàries. Al futbol, com a lacaça o als toros, es manifesta una dimensió de guerra ritualitzada:llenguatge, comportament dins i fora de l’estadi, promeses de mort ivenjança intercanviades entre els equips, etc. L’estadi o la plaça detoros representen un simbolisme guerrer i de sacrifici reforçat ambexpressions de l’àmbit de la sexualitat viril. Amb cada victòria, esdesenvolupa un sentiment de comunitas i les accions dels seguidors es

El futbol. Les activitats esportives constitueixen noves pràctiques religiosesper la seva riquesa simbòlica i els seus elements rituals. Els comportamentscol.lectius desperten l’eufòria de les masses i s’emmarquen dins el sentit designificació social que només tenien les religions. Christian Bromberger, AlainHayot y Jean-Marc Mariottini han mostrat les causes de l’enorme acceptaciódel futbol. Per ells l’èxit es deu a la força de simbolització de l’activitatfutbolística que representa les característiques de la societat insdustrial:divisió de tasques i igualtat d’oportunitats. El futbol es caracteritza per lasenzillesa de la seva organització i de les seves regles. Club i partit sónobjectes d’identificacions, de simbolitzacions, de rituals. Es creen fortsvincles entre una penya, un equip i una ciutat. La simbolització generacreacions rituals com a consignes, cants i indumentàries. Al futbol, com a lacaça o als toros, es manifesta una dimensió de guerra ritualitzada:llenguatge, comportament dins i fora de l’estadi, promeses de mort ivenjança intercanviades entre els equips, etc. L’estadi o la plaça detoros representen un simbolisme guerrer i de sacrifici reforçat ambexpressions de l’àmbit de la sexualitat viril. Amb cada victòria, esdesenvolupa un sentiment de comunitas i les accions dels seguidors es

RITUS CONTEMPORANIS

toleren dins uns límits pels poders públics (excessos festius, perturbació de lacirculació, cops de botzina nocturns, etc.).

Segalen (1998) destaca algunes dimensions rituals dels partits de futbol:

- Pels seguidors més fervents, la gespa té les característiques de una terra santa.

- La col.locació del públic a l’estadi recorda la distribució dels diferents grups socials durant les grans cerimònies religioses (presència del poder polític a la tribuna oficial).

- La competició segueix un calendari regular i cíclic paral.lel al pas de les estacions i de la vida social (els seguidors es preparen mesos i fins i tot un any abans per seguir els partits del Mundial quan es celebra al seu país).

- La preparació del partit es desenvolupa seguint un guió invariable: els jugadors tenen una concentració (ritu de separació) marcada per l’abstinència sexual i, pels seguidors, el moment anterior al partit sol estar marcat per la tensió i el recolliment.

toleren dins uns límits pels poders públics (excessos festius, perturbació de lacirculació, cops de botzina nocturns, etc.).

Segalen (1998) destaca algunes dimensions rituals dels partits de futbol:

- Pels seguidors més fervents, la gespa té les característiques de una terra santa.

- La col.locació del públic a l’estadi recorda la distribució dels diferents grups socials durant les grans cerimònies religioses (presència del poder polític a la tribuna oficial).

- La competició segueix un calendari regular i cíclic paral.lel al pas de les estacions i de la vida social (els seguidors es preparen mesos i fins i tot un any abans per seguir els partits del Mundial quan es celebra al seu país).

- La preparació del partit es desenvolupa seguint un guió invariable: els jugadors tenen una concentració (ritu de separació) marcada per l’abstinència sexual i, pels seguidors, el moment anterior al partit sol estar marcat per la tensió i el recolliment.

RITUS CONTEMPORANIS

- Durant el partit, els jugadors s’abracen per expressar l’alegria d’un gol. Els seguidors manifesten les seves emocions amb consignes, gests, cants, fins i tot, empren un llenguatge especial per comentar les fases del joc. Els seus cossos mostren molts de símbols.

- Els jugadors empren gests i creences per guanyar: elecció d’una samarreta amb un número especial, elecció del calçat i dels guants en el cas del porter, no afaitar-se per conservar l’energia viril, etc. Els seguidors també tenen els seus rituals relacionats amb el que porten posat. En els dos casos, són pràctiques personals, íntimes i, fins i tot, secretes.

- Apareixen també símbols del ritual catòlic: material litúrgic, sants, relíquies, paraules sacramentals, etc.

- La copa simbolitza la victòria (sovint té la forma d’un calze o custòdia), els campions l’enlairen, l’abracen, hi beuen per torns, etc.

- Durant el partit, els jugadors s’abracen per expressar l’alegria d’un gol. Els seguidors manifesten les seves emocions amb consignes, gests, cants, fins i tot, empren un llenguatge especial per comentar les fases del joc. Els seus cossos mostren molts de símbols.

- Els jugadors empren gests i creences per guanyar: elecció d’una samarreta amb un número especial, elecció del calçat i dels guants en el cas del porter, no afaitar-se per conservar l’energia viril, etc. Els seguidors també tenen els seus rituals relacionats amb el que porten posat. En els dos casos, són pràctiques personals, íntimes i, fins i tot, secretes.

- Apareixen també símbols del ritual catòlic: material litúrgic, sants, relíquies, paraules sacramentals, etc.

- La copa simbolitza la victòria (sovint té la forma d’un calze o custòdia), els campions l’enlairen, l’abracen, hi beuen per torns, etc.

RITUS CONTEMPORANIS

Chirstian Bromberger (2000) considera que un partit de futbol pot tenir el

caràcter de cerimònia sagrada perquè:

- Hi ha una ruptura amb la rutina diària.

- Té un marc específic espacial i temporal.

- Hi ha un pla acuradament programat de cerimònies reiterades a un

cicle regular.

- Configuració simbòlica que facilita la pràctica ritual i garanteix el seu

seguiment.

- Instauració d’una “antiestructura” (Turner) alliberada de les

jerarquies comuns que regeixen la vida social i que, en el moment del

partit, assigna a cada persona una categoria diferent d’acord amb la

seva proximitat a l’objecte del ritus i als oficiants encarregats de

realitzar-ho.

- Obligació moral de participar-hi.

Chirstian Bromberger (2000) considera que un partit de futbol pot tenir el

caràcter de cerimònia sagrada perquè:

- Hi ha una ruptura amb la rutina diària.

- Té un marc específic espacial i temporal.

- Hi ha un pla acuradament programat de cerimònies reiterades a un

cicle regular.

- Configuració simbòlica que facilita la pràctica ritual i garanteix el seu

seguiment.

- Instauració d’una “antiestructura” (Turner) alliberada de les

jerarquies comuns que regeixen la vida social i que, en el moment del

partit, assigna a cada persona una categoria diferent d’acord amb la

seva proximitat a l’objecte del ritus i als oficiants encarregats de

realitzar-ho.

- Obligació moral de participar-hi.

RITUS CONTEMPORANIS

Bromberger (2000) creu que el futbol és el fòrum idoni per a l’expressióde les identitats col.lectives i els antagonismes locals o regionals. Cada equipreflexa una visió particular del món, de la humanitat i de la seva ciutatd’origen; els aficionats s’identifiquen amb això (imatgeria col.lectiva). Elfutbol vincula el que és universal als valors locals de la identitat. Jugadorsestrangers s’han d’adaptar al perfil de l’equip, als valors i trets d’identitat del’equip. Qualsevol partit entre ciutats, regions, països rivals assoleix la formad’una guerra ritual a la qual no falten himnes, banderes, etc. A més, elsseguidors intenten identificar-se ritualment amb el seu equip posant-se lamateixa samarreta que els jugadors, preferiblement, la del seu jugadorfavorit. Aquesta prestació del propi cos per ser “habitat” pel cos del’heroi esportiu (representat per la samarreta), constitueix una manifestaciómítica dins les nostres societats. El ritual segueix després del partit, a la vidaquotidiana, l’aficionat defensa els colors del seu equip a les converses duranttota la setmana amb els coneguts al bar o amb els companys de feina, llegeixles cròniques del partit del qual ell va ser testimoni directe o les informacionsdels mitjans de comunicació que preparen l’ambient pel proper partit, totaixò, elevant aquestes cròniques i notícies a la categoria de gesta heroica.

Bromberger (2000) creu que el futbol és el fòrum idoni per a l’expressióde les identitats col.lectives i els antagonismes locals o regionals. Cada equipreflexa una visió particular del món, de la humanitat i de la seva ciutatd’origen; els aficionats s’identifiquen amb això (imatgeria col.lectiva). Elfutbol vincula el que és universal als valors locals de la identitat. Jugadorsestrangers s’han d’adaptar al perfil de l’equip, als valors i trets d’identitat del’equip. Qualsevol partit entre ciutats, regions, països rivals assoleix la formad’una guerra ritual a la qual no falten himnes, banderes, etc. A més, elsseguidors intenten identificar-se ritualment amb el seu equip posant-se lamateixa samarreta que els jugadors, preferiblement, la del seu jugadorfavorit. Aquesta prestació del propi cos per ser “habitat” pel cos del’heroi esportiu (representat per la samarreta), constitueix una manifestaciómítica dins les nostres societats. El ritual segueix després del partit, a la vidaquotidiana, l’aficionat defensa els colors del seu equip a les converses duranttota la setmana amb els coneguts al bar o amb els companys de feina, llegeixles cròniques del partit del qual ell va ser testimoni directe o les informacionsdels mitjans de comunicació que preparen l’ambient pel proper partit, totaixò, elevant aquestes cròniques i notícies a la categoria de gesta heroica.

RITUS CONTEMPORANIS

- Ramón Llopis (2006) pensa que els rituals seculars com el futbol tenen quatre dimensions: una dimensió col.lectiva (el ritual tésentit per qui ho comparteix), una dimensió espai-temporal , una dimensió simbòlica (crea sentit) i una dimensió metafòrica (representació de l’ordre moral i d’un ideal social).

- Llopis distingeix tres fases al futbol com a ritual:

1a- El prepartit: per l’equip suposa concentració, últim entrenament, instruccions tècniques de l’entrenador, qui juga i a quina posició (ritus de purificació: esforç, renúncia, etc.); pels aficionats observam un comportament semblant als fidels a un ritual religiós o festiu, es dirigeixen en processó cap a l’estadi (temple a on tindrà lloc la cerimònia); pels mitjans de comunicació és el moment de parlar de les alineacions, les expectatives, les declaracions dels protagonistes, etc. (estat d’emoció i tensió)

- Ramón Llopis (2006) pensa que els rituals seculars com el futbol tenen quatre dimensions: una dimensió col.lectiva (el ritual tésentit per qui ho comparteix), una dimensió espai-temporal , una dimensió simbòlica (crea sentit) i una dimensió metafòrica (representació de l’ordre moral i d’un ideal social).

- Llopis distingeix tres fases al futbol com a ritual:

1a- El prepartit: per l’equip suposa concentració, últim entrenament, instruccions tècniques de l’entrenador, qui juga i a quina posició (ritus de purificació: esforç, renúncia, etc.); pels aficionats observam un comportament semblant als fidels a un ritual religiós o festiu, es dirigeixen en processó cap a l’estadi (temple a on tindrà lloc la cerimònia); pels mitjans de comunicació és el moment de parlar de les alineacions, les expectatives, les declaracions dels protagonistes, etc. (estat d’emoció i tensió)

RITUS CONTEMPORANIS

2a- El partit: les banderes i pancartes dels aficionats serveixen per comunicar-se entre ells i amb els futbolistes. Els aficionats canten, animen l’equip, s’indignen, s’entristeixen o s’entusiasmen. El moment culminant és quan es marca un gol. Els futbolistes i els aficonats ho celebren, és una

autèntica comunió col.lectiva, s’aferma el grup i es reforça el víncul social. S’alliberen tensions i s’obliden els problemes quotidians.

3a- El postpartit: Declaracions dels protagonistes, anàlisi del partit i debats als mitjans de comunicació, converses a la feina i al bar, etc.

2a- El partit: les banderes i pancartes dels aficionats serveixen per comunicar-se entre ells i amb els futbolistes. Els aficionats canten, animen l’equip, s’indignen, s’entristeixen o s’entusiasmen. El moment culminant és quan es marca un gol. Els futbolistes i els aficonats ho celebren, és una

autèntica comunió col.lectiva, s’aferma el grup i es reforça el víncul social. S’alliberen tensions i s’obliden els problemes quotidians.

3a- El postpartit: Declaracions dels protagonistes, anàlisi del partit i debats als mitjans de comunicació, converses a la feina i al bar, etc.

RITUS CONTEMPORANIS

RITUS CONTEMPORANISLes curses populars- Les curses ofereixen un espai de ritual contemporani, tant des del punt de

vista de l’individu que es lliura al que qualifiquem de “passió” (com en el cas de la caça, els toros o el futbol), com des del punt de vista més col.lectiu, quan tractem de comprendre el que succeeix a una gran concentració de corredors, a les curses llargues que tenen lloc en totes lesnacions modernes (des dels anys 70).

- La cursa, com la caça estaria entre les pràctiques esportives i les lúdiques.

- Fa anys, es va identificar aquestes curses amb la combativitat, la lluita amb un mateix, la voluntat de superació, és a dir, una moral específica de la burgesia perquè hi participaven molts càrrecs superiors, executius i empresaris; però, aquest anàlisi s’ha superat perquè l’espectre social dels participants s’ha obert i pertanyen a les noves classes mitjanes.

- A la dimensió ritual, els corredors apareixen com a “practicants”, les grans curses col.lectives com a “misses” i el calendari de curses com un cicle anual pseudoreligiós.

Les curses populars- Les curses ofereixen un espai de ritual contemporani, tant des del punt de

vista de l’individu que es lliura al que qualifiquem de “passió” (com en el cas de la caça, els toros o el futbol), com des del punt de vista més col.lectiu, quan tractem de comprendre el que succeeix a una gran concentració de corredors, a les curses llargues que tenen lloc en totes lesnacions modernes (des dels anys 70).

- La cursa, com la caça estaria entre les pràctiques esportives i les lúdiques.

- Fa anys, es va identificar aquestes curses amb la combativitat, la lluita amb un mateix, la voluntat de superació, és a dir, una moral específica de la burgesia perquè hi participaven molts càrrecs superiors, executius i empresaris; però, aquest anàlisi s’ha superat perquè l’espectre social dels participants s’ha obert i pertanyen a les noves classes mitjanes.

- A la dimensió ritual, els corredors apareixen com a “practicants”, les grans curses col.lectives com a “misses” i el calendari de curses com un cicle anual pseudoreligiós.

- L’activitat corredora és molt rica en el plànol simbòlic i ritual. El cos del corredor és l’eina i l’objectiu de l’acció. En la mesura en què la carrera suposa un compromís físic molt important, l’activitat ofereix un aspecte catàrtic, la possibilitat de creuar un més enllàdel cos, generalment tabú (el famós “mur” dels 36 quilòmetres, hi xoca un corredor no entrenat). Per a cada corredor, el caràcter sagrat de la carrera resideix a l’ús específic del seu cos, semblant als anomenats esports extrems.

- La pràctica d’aquest esport reorganitza la vida quotidiana, el temps i l’espai; la carrera es pot convertir en una activitat central de la vida, al voltant de la qual s’ordenen les diferents facetes de la identitat. Seguint la definició d’en Van Gennep, la carrera es pot veure com una successió d’etapes de separació i de tornada al món civil després de la purificació.

- L’aspecte ritual es correspon amb el que és col.lectiu, proporciona una efervescència emocional compartida i socialitza a l’individu. Mentres dura la prova, el grup de corredors en competició format per diferents classes socials i edats s’assembla a la comunitas tal i com la descriu en Turner.

- L’activitat corredora és molt rica en el plànol simbòlic i ritual. El cos del corredor és l’eina i l’objectiu de l’acció. En la mesura en què la carrera suposa un compromís físic molt important, l’activitat ofereix un aspecte catàrtic, la possibilitat de creuar un més enllàdel cos, generalment tabú (el famós “mur” dels 36 quilòmetres, hi xoca un corredor no entrenat). Per a cada corredor, el caràcter sagrat de la carrera resideix a l’ús específic del seu cos, semblant als anomenats esports extrems.

- La pràctica d’aquest esport reorganitza la vida quotidiana, el temps i l’espai; la carrera es pot convertir en una activitat central de la vida, al voltant de la qual s’ordenen les diferents facetes de la identitat. Seguint la definició d’en Van Gennep, la carrera es pot veure com una successió d’etapes de separació i de tornada al món civil després de la purificació.

- L’aspecte ritual es correspon amb el que és col.lectiu, proporciona una efervescència emocional compartida i socialitza a l’individu. Mentres dura la prova, el grup de corredors en competició format per diferents classes socials i edats s’assembla a la comunitas tal i com la descriu en Turner.

RITUS CONTEMPORANIS

- El cos s’omple de símbols.

- L’esport ens ofereix la possibilitat de disfressar-nos (infantesa), el que suposa una transformació de la identitat. Els homes també utilitzen les malles i els colors cridaners i fosforescents. D’aquesta forma s’incorpora el que és festiu, lúdic i estètic. Durant la cursa, les samarretes són, cada cop més, un suport de comunicació. El text pot indicar a quines curses ha participat, la seva identitat (My name is...) per aconseguir un suport personalitzat, logotips de les empreses patrocinadores (samarretes anunci; també els maillotsajustats dels ciclistes o les samarretes dels futbolistes). La roba del corredor no té només una funció tècnica (protegir el cos durant l’esforç) sinó també lúdica i estètica. Podríem parlar d’un cos convertit en fetitxe.

- El cos s’omple de símbols.

- L’esport ens ofereix la possibilitat de disfressar-nos (infantesa), el que suposa una transformació de la identitat. Els homes també utilitzen les malles i els colors cridaners i fosforescents. D’aquesta forma s’incorpora el que és festiu, lúdic i estètic. Durant la cursa, les samarretes són, cada cop més, un suport de comunicació. El text pot indicar a quines curses ha participat, la seva identitat (My name is...) per aconseguir un suport personalitzat, logotips de les empreses patrocinadores (samarretes anunci; també els maillotsajustats dels ciclistes o les samarretes dels futbolistes). La roba del corredor no té només una funció tècnica (protegir el cos durant l’esforç) sinó també lúdica i estètica. Podríem parlar d’un cos convertit en fetitxe.

RITUS CONTEMPORANIS

- Les curses populars pels carrers d’una gran ciutat poden reunir milers de corredors i proporcionen als participants efervescència emocional i la possibilitat del desodre temporal. En aquest espectacle el corredor és espectador i actor alhora. Espectador perquè es contempla meravellat com a part integrant dels corredors vestits amb robes multicolors i, actor perquè és l’objecte mateix de l’espectacle.

- A l’espai urbà reconquerit, els corredors en grup es senten legitimats, la multitud els “enlaira” i es manifesten excessos que no es permeten en la normalitat quotidiana (mocar-se amb els dits, escopir al terra, orinar a la via pública, mostrar-se suant i mig despullat, etc.). La massa de corredors sembla posseir una energia que es transmet al llarg de la cadena humana. Aquestes curses ofereixen a l’individu un sentiment de comunió quan, amb la marea humana davant i darrere d’ell, avança en un moviment catàrtic.

- Sacrifici i disfressa del cos, esforç per arribar al límit d’un mateix, sentiment de participació en una poderosa emoció col.lectiva, subversió dels espais urbans, són signes que percep el corredor i que donen caràcter ritual a la cursa.

- Les curses populars pels carrers d’una gran ciutat poden reunir milers de corredors i proporcionen als participants efervescència emocional i la possibilitat del desodre temporal. En aquest espectacle el corredor és espectador i actor alhora. Espectador perquè es contempla meravellat com a part integrant dels corredors vestits amb robes multicolors i, actor perquè és l’objecte mateix de l’espectacle.

- A l’espai urbà reconquerit, els corredors en grup es senten legitimats, la multitud els “enlaira” i es manifesten excessos que no es permeten en la normalitat quotidiana (mocar-se amb els dits, escopir al terra, orinar a la via pública, mostrar-se suant i mig despullat, etc.). La massa de corredors sembla posseir una energia que es transmet al llarg de la cadena humana. Aquestes curses ofereixen a l’individu un sentiment de comunió quan, amb la marea humana davant i darrere d’ell, avança en un moviment catàrtic.

- Sacrifici i disfressa del cos, esforç per arribar al límit d’un mateix, sentiment de participació en una poderosa emoció col.lectiva, subversió dels espais urbans, són signes que percep el corredor i que donen caràcter ritual a la cursa.

RITUS CONTEMPORANIS

- Des de fa anys s’organitzen moltes curses per motius humanitaris, per promoció turística, etc. (curses, maratons, mitges maratons populars, etc.). Les ciutats utilitzen aquestes curses com a signe d’identitat. Gairebétotes les grans metròpolis tenen la seva marató i rivalitzen entre elles.

- Els corredors, com a consumidors, poden “escollir” les millors curses.

- Tot això contribueix a la definició d’identitats urbanes que converteixen Nova York i Londres en les maratons més freqüentades.

- Des de fa anys s’organitzen moltes curses per motius humanitaris, per promoció turística, etc. (curses, maratons, mitges maratons populars, etc.). Les ciutats utilitzen aquestes curses com a signe d’identitat. Gairebétotes les grans metròpolis tenen la seva marató i rivalitzen entre elles.

- Els corredors, com a consumidors, poden “escollir” les millors curses.

- Tot això contribueix a la definició d’identitats urbanes que converteixen Nova York i Londres en les maratons més freqüentades.

RITUS CONTEMPORANIS

EL MARATÓN DE NUEVA YORK: UN RITUAL PARA RECORDAR

Cuando el corredor progresa, puede participar en carreras cada vez más

largas. Un día, sentirá la necesidad de inscribirse con su grupo de amigos en

la prueba “mítica”, como se califica en estos ambientes el maratón de Nueva

York, un ritual importante de organización milimétrica.

Meses antes de la carrera, que se celebra a comienzos de noviembre

todos los años, tendrá que entrenarse en largas distancias. Seis meses antes

de la carrera se inscribe y recibe en su domicilio, antes de correr, un sobre

voluminoso lleno de instruccciones, que incluye el preciso impreso que

servirá para retirar el dorsal con su número. Ya puede tomar contacto con

todo lo que rodea la maratón: una avalancha de anuncios publicitarios para

comprar ropa deportiva o recuerdos del acontecimiento, medalla grabada,

grabaciones de vídeo con pasajes de su carrera, camisetas personalizadas.

(...)

EL MARATÓN DE NUEVA YORK: UN RITUAL PARA RECORDAR

Cuando el corredor progresa, puede participar en carreras cada vez más

largas. Un día, sentirá la necesidad de inscribirse con su grupo de amigos en

la prueba “mítica”, como se califica en estos ambientes el maratón de Nueva

York, un ritual importante de organización milimétrica.

Meses antes de la carrera, que se celebra a comienzos de noviembre

todos los años, tendrá que entrenarse en largas distancias. Seis meses antes

de la carrera se inscribe y recibe en su domicilio, antes de correr, un sobre

voluminoso lleno de instruccciones, que incluye el preciso impreso que

servirá para retirar el dorsal con su número. Ya puede tomar contacto con

todo lo que rodea la maratón: una avalancha de anuncios publicitarios para

comprar ropa deportiva o recuerdos del acontecimiento, medalla grabada,

grabaciones de vídeo con pasajes de su carrera, camisetas personalizadas.

(...)

RITUS CONTEMPORANIS

La salida es uno de los momentos de agregación más fuertes:agregación muy real, ya que se trata de agrupar a cerca de 30.000personas. Cada cual se coloca, en principio, cerca del poste que indica eltiempo que ha previsto para llevar a cabo la prueba. Reina una atmósferade concentración y de emoción, propicia para la liberación de lasenergías. Cuando suena el cañonazo, los barcos de bomberos que estánbajo el puente lanzan un arcoiris de cohetes irisados, los fuegosartificiales chisporrotean, suben al cielo globos multicolores. La carrera,aunque reviste aspectos agregativos, puede aparecer como un momentode margen, entre dos polos, el de la salida y el de la meta, que constituyeel segundo momento fuerte del maratón, pues en Nueva York todo elmundo, independientemente, de lo que tarde, tiene una recepciónindividual en la meta y es felicitado como un vencedor. Después de lacarrera viene otra forma de agregación, primero entre los corredores desu grupo y luego con todos los corredores, que participan por la noche enuna macrofiesta durante la que se pueden ver en una pantalla gigante losmomentos claves del acontecimiento.

La salida es uno de los momentos de agregación más fuertes:agregación muy real, ya que se trata de agrupar a cerca de 30.000personas. Cada cual se coloca, en principio, cerca del poste que indica eltiempo que ha previsto para llevar a cabo la prueba. Reina una atmósferade concentración y de emoción, propicia para la liberación de lasenergías. Cuando suena el cañonazo, los barcos de bomberos que estánbajo el puente lanzan un arcoiris de cohetes irisados, los fuegosartificiales chisporrotean, suben al cielo globos multicolores. La carrera,aunque reviste aspectos agregativos, puede aparecer como un momentode margen, entre dos polos, el de la salida y el de la meta, que constituyeel segundo momento fuerte del maratón, pues en Nueva York todo elmundo, independientemente, de lo que tarde, tiene una recepciónindividual en la meta y es felicitado como un vencedor. Después de lacarrera viene otra forma de agregación, primero entre los corredores desu grupo y luego con todos los corredores, que participan por la noche enuna macrofiesta durante la que se pueden ver en una pantalla gigante losmomentos claves del acontecimiento.

RITUS CONTEMPORANIS

El recuerdo del maratón permite prolongar las horas mágicas del ritual.Algunos se quejarán de la explotación comercial, otros dirán que el culto alautorecuerdo es demasiado importante en nuestros días para dejar pasaruna ocasión tan expléndida. El corredor, desde antes de la carrera, harecibido multitud de folletos que le ofrecen una medalla en la que puedengrabar su tiempo y la fecha de la carrera. La fotografía está perfectamenteorganizada. El corredor es informado de que se le harán fotografías enparticular en la meta. Se le aconseja, independientemente, de sucansancio físico, que levante los brazos y sonría como un vencedor. Ademásde las fotografías, le tratarán de vender un vídeo y camisetas con suresultado impreso.

La conmemoración forma parte de los actos rituales. Cada corredortienen algo de coleccionista, encantado de conservar el recuerdo de estosmomentos importantes de su existencia: a los 50 años, tendrá un cajón llenode medallas y un armario lleno de camisetas, y a veces una caja llena de uñasde sus pies, tributo que su cuerpo paga a la carrera.

Fuente: Segalen, Martine, 1994, Les Enfants d’Achille et de Nike. Une ethnologie de la course à pied ordinaire, París,

Métailié, pp. 144-154

El recuerdo del maratón permite prolongar las horas mágicas del ritual.Algunos se quejarán de la explotación comercial, otros dirán que el culto alautorecuerdo es demasiado importante en nuestros días para dejar pasaruna ocasión tan expléndida. El corredor, desde antes de la carrera, harecibido multitud de folletos que le ofrecen una medalla en la que puedengrabar su tiempo y la fecha de la carrera. La fotografía está perfectamenteorganizada. El corredor es informado de que se le harán fotografías enparticular en la meta. Se le aconseja, independientemente, de sucansancio físico, que levante los brazos y sonría como un vencedor. Ademásde las fotografías, le tratarán de vender un vídeo y camisetas con suresultado impreso.

La conmemoración forma parte de los actos rituales. Cada corredortienen algo de coleccionista, encantado de conservar el recuerdo de estosmomentos importantes de su existencia: a los 50 años, tendrá un cajón llenode medallas y un armario lleno de camisetas, y a veces una caja llena de uñasde sus pies, tributo que su cuerpo paga a la carrera.

Fuente: Segalen, Martine, 1994, Les Enfants d’Achille et de Nike. Une ethnologie de la course à pied ordinaire, París,

Métailié, pp. 144-154

RITUS CONTEMPORANIS

MANIFESTACIONS

- Els participants són actors i espectadors al mateix temps.- Sentiment de participació en una poderosa emoció col.lectiva

(efervescència emocional).- Subversió dels espais urbans i desordre temporal.

CONCERTS MULTITUDINARIS

- Successió en forma ritual de crits, bots, gests i moviments corporals compartits.

- Tenen una connotació religiosa que enlaira als seus protagonistes a la categoria de sacerdots oficiants que interactúen amb els fidels entregats fins arribar a exercir, mitjançant els seus instruments i vous, una peculiar “funciósimbòlica” (Lévi-Srauss, 1949).

MANIFESTACIONS

- Els participants són actors i espectadors al mateix temps.- Sentiment de participació en una poderosa emoció col.lectiva

(efervescència emocional).- Subversió dels espais urbans i desordre temporal.

CONCERTS MULTITUDINARIS

- Successió en forma ritual de crits, bots, gests i moviments corporals compartits.

- Tenen una connotació religiosa que enlaira als seus protagonistes a la categoria de sacerdots oficiants que interactúen amb els fidels entregats fins arribar a exercir, mitjançant els seus instruments i vous, una peculiar “funciósimbòlica” (Lévi-Srauss, 1949).

RITUS CONTEMPORANIS

LES MARQUES- Molts autors destaquen el caràcter mític de les marques.

Provoquen fascinació a l’imaginari social i individual.

- La marca es fa “necessària” per l’acció de la publicitat i del màrqueting.

- Els espais de consum (hipermercats, centres comercials, restaurants de menjar ràpid, etc.) representen les catedrals de la nostra època (Ritzer, 2000), en aquests llocs sacralitzats el consumidor es lliga a la marca-mite i al consumisme descontrolat que caracteritza la nostra economia i la nostra existència quotidiana.

- La ritualitat a n’aquestes catedrals del consum es fa explícita quan, per exemple, el comprador a un hipermercat va omplint el seu carro fins que està ple, o amb la disponibilitat que ofereix l’hipermercat pel comprador amb els seus milers de productes als prestatges i tots a l’abast de la seva mà i del seu desig.

LES MARQUES- Molts autors destaquen el caràcter mític de les marques.

Provoquen fascinació a l’imaginari social i individual.

- La marca es fa “necessària” per l’acció de la publicitat i del màrqueting.

- Els espais de consum (hipermercats, centres comercials, restaurants de menjar ràpid, etc.) representen les catedrals de la nostra època (Ritzer, 2000), en aquests llocs sacralitzats el consumidor es lliga a la marca-mite i al consumisme descontrolat que caracteritza la nostra economia i la nostra existència quotidiana.

- La ritualitat a n’aquestes catedrals del consum es fa explícita quan, per exemple, el comprador a un hipermercat va omplint el seu carro fins que està ple, o amb la disponibilitat que ofereix l’hipermercat pel comprador amb els seus milers de productes als prestatges i tots a l’abast de la seva mà i del seu desig.

RITUS CONTEMPORANIS

NOUS TEMPLES DEL SAGRAT- Els espais a on es desenvolupen les activitats esportives assoleixen

una connotació sagrada per la seva relació directa amb el ritual. El camp esportiu per si mateix presenta una simbologia compartida pels aficionats de l’activitat esportiva.

- Els estadis de futbol, de beisbol o de bàsquet, per exemple, s’omplen de símbols plens de significat que desperten l’efervescència emocional dels seguidors, i que tenen com a objectiu accentuar el sentit ritual de l’activitat.

- Pels seguidors, els estadis són com a catedrals, llocs d’adoració, temples a on es celebren cerimònies que afermen la seva fidelitat al ritus.

- Podem establir un paral.lelisme entre els estadis i els temples religiosos perquè les activitats que s’hi realitzen són actes de devoció i fe.

- Els dos espais tenen una simbologia que provoca emotivitat, posseeixen cants d’adoració i figures significatives que representen als seus personatges amb caràcter mític o heroic.

NOUS TEMPLES DEL SAGRAT- Els espais a on es desenvolupen les activitats esportives assoleixen

una connotació sagrada per la seva relació directa amb el ritual. El camp esportiu per si mateix presenta una simbologia compartida pels aficionats de l’activitat esportiva.

- Els estadis de futbol, de beisbol o de bàsquet, per exemple, s’omplen de símbols plens de significat que desperten l’efervescència emocional dels seguidors, i que tenen com a objectiu accentuar el sentit ritual de l’activitat.

- Pels seguidors, els estadis són com a catedrals, llocs d’adoració, temples a on es celebren cerimònies que afermen la seva fidelitat al ritus.

- Podem establir un paral.lelisme entre els estadis i els temples religiosos perquè les activitats que s’hi realitzen són actes de devoció i fe.

- Els dos espais tenen una simbologia que provoca emotivitat, posseeixen cants d’adoració i figures significatives que representen als seus personatges amb caràcter mític o heroic.

RITUS CONTEMPORANIS

- Els espais a on es practiquen els esports constitueixen els nous temples pel que és sagrat com a resultat de la construcció sagrada-profana del secular a la societat.

- L’esport constitueix el sentiment de complementarietat social per la falta d’efervescència emocional que, antigament, produïen les religions o les ideologies polítiques.

- Els cants de l’afició als recintes esportius per recolçar els esportistes tenen un paral.lelisme amb els cants religiosos, els dos evoquenl’emotivitat pel ritus i el ritual; són ritus de comunitat, d’unió que mostren la devoció, la fe i, fins i tot, el fanatisme amb els quals es pot viure l’activitat religiosa i l’activitat esportiva.

- Els souvenirs o objectes que fan referència a un equip o esportista (samarretes, polseres, gorres, clauers, etc.) són símbols que reforcen la devoció per l’activitat esportiva o per l’esportista. Aquests objectes són l’equivalent als rosaris, les creus, etc. emprats pels fidels religiosos, mostren fe i entrega.

- S’estableix una relació clara entre l’emotivitat produïda per la pràctica esportiva i la significació simbòlica dels objectes que representen aquestes pràctiques.

- Els espais a on es practiquen els esports constitueixen els nous temples pel que és sagrat com a resultat de la construcció sagrada-profana del secular a la societat.

- L’esport constitueix el sentiment de complementarietat social per la falta d’efervescència emocional que, antigament, produïen les religions o les ideologies polítiques.

- Els cants de l’afició als recintes esportius per recolçar els esportistes tenen un paral.lelisme amb els cants religiosos, els dos evoquenl’emotivitat pel ritus i el ritual; són ritus de comunitat, d’unió que mostren la devoció, la fe i, fins i tot, el fanatisme amb els quals es pot viure l’activitat religiosa i l’activitat esportiva.

- Els souvenirs o objectes que fan referència a un equip o esportista (samarretes, polseres, gorres, clauers, etc.) són símbols que reforcen la devoció per l’activitat esportiva o per l’esportista. Aquests objectes són l’equivalent als rosaris, les creus, etc. emprats pels fidels religiosos, mostren fe i entrega.

- S’estableix una relació clara entre l’emotivitat produïda per la pràctica esportiva i la significació simbòlica dels objectes que representen aquestes pràctiques.

RITUS CONTEMPORANIS

DÉUS CONTEMPORANIS- La construcció social dels personatges que la societat idolatra es fa

mitjançant el procés de la mitificació. Aquests personatges són imatges simbòliques, personatges dotats de uns poders superiors als dels homes comuns.

- A la societat actual, els esportistes representen els guerrers, els herois i, fins i tot, els déus, són individus a qui se’ls hi reconeix qualitats físiques superiors; qualitats humanes que en molts casos són superiors a les comuns i materialitzen el model del nou home de l’era moderna. Només es poden comparar amb les estrelles de cinema i les estrelles del pop i el rock.

- Els hi atrubuïm la bellesa de n’Adonis o la força de n’Hèrcules com exemples de la construcció social de la mitificació, el procés mitjançant el qual la humanitat construeix els seus déus, herois, guerrers i esportistes.

- La simbologia es construeix al voltant dels llocs a on es practica un esport (estadis, pavellons, pistes, etc.), del propi esport, dels millors esportistes, dels colors del club esportiu i dels cossos deïficats dels esportistes.

DÉUS CONTEMPORANIS- La construcció social dels personatges que la societat idolatra es fa

mitjançant el procés de la mitificació. Aquests personatges són imatges simbòliques, personatges dotats de uns poders superiors als dels homes comuns.

- A la societat actual, els esportistes representen els guerrers, els herois i, fins i tot, els déus, són individus a qui se’ls hi reconeix qualitats físiques superiors; qualitats humanes que en molts casos són superiors a les comuns i materialitzen el model del nou home de l’era moderna. Només es poden comparar amb les estrelles de cinema i les estrelles del pop i el rock.

- Els hi atrubuïm la bellesa de n’Adonis o la força de n’Hèrcules com exemples de la construcció social de la mitificació, el procés mitjançant el qual la humanitat construeix els seus déus, herois, guerrers i esportistes.

- La simbologia es construeix al voltant dels llocs a on es practica un esport (estadis, pavellons, pistes, etc.), del propi esport, dels millors esportistes, dels colors del club esportiu i dels cossos deïficats dels esportistes.

RITUS CONTEMPORANIS

Las pateras y el Mediterráneo: un rito de paso, Francisco Checa(Universidad de Almería)- “...es necesario examinar dos aspectos. El primero, detectar cuáles son los

móviles que animan al futuro emigrante a tomar esa decisión, sabiendo incluso que tiene que arriesgar su vida. El segundo, consecuencia de la política actual internacional, consiste en las dificultades que estas personas han de superar para salvar la frontera que separa Europa del Tercer Mundo, el Mediterráneo; por ello, este viaje –que lleva al individuo a convertirse en un inmigrante- es, a todas luces, un moderno rito de paso, aunque con determinadas particularidades” (Checa, 1997:90).

- Segons aquest autor la majoria d’aquests viatges tenen en comúl’esperança d’arrribar a l’altre vorera (la nostra), que significa aconseguir la llibertat, la democràcia, el benestar, la millora econòmica (el “paradís europeu”). Preparar el viatge amb pastera requereix temps i, sobretot, diners. Quan aconsegueixen la quantitat necessària han de contactar amb l’amo de la barca o amb un intermediari.

Las pateras y el Mediterráneo: un rito de paso, Francisco Checa(Universidad de Almería)- “...es necesario examinar dos aspectos. El primero, detectar cuáles son los

móviles que animan al futuro emigrante a tomar esa decisión, sabiendo incluso que tiene que arriesgar su vida. El segundo, consecuencia de la política actual internacional, consiste en las dificultades que estas personas han de superar para salvar la frontera que separa Europa del Tercer Mundo, el Mediterráneo; por ello, este viaje –que lleva al individuo a convertirse en un inmigrante- es, a todas luces, un moderno rito de paso, aunque con determinadas particularidades” (Checa, 1997:90).

- Segons aquest autor la majoria d’aquests viatges tenen en comúl’esperança d’arrribar a l’altre vorera (la nostra), que significa aconseguir la llibertat, la democràcia, el benestar, la millora econòmica (el “paradís europeu”). Preparar el viatge amb pastera requereix temps i, sobretot, diners. Quan aconsegueixen la quantitat necessària han de contactar amb l’amo de la barca o amb un intermediari.

RITUS CONTEMPORANIS

- La travessia és un ritus de pas per la pròpia estructura del viatge i pel canvi d’estatus social que es produeix en el “viatger”, quan acabi el viatge es convertirà en un emigrant.

- Checa descriu les tres fases del ritual:

1a) Fase preliminar o de separació: comença amb la decisiód’emigrar (la decisió d’emigrar encara és reversible). Sol portar-se amb prou secretisme, especialment amb la família. La primera separació és en el plànol mental del futur emigrant. Quan l’individu deixa la llar i se’n va cap a la costa per embarcar, comença el ritus. Pot durar setmanes o mesos, depèn de les condicions meterològiques, de la vigilància de la costa, etc..

2a) Fase liminar o de marge: el viatge a la pastera, normalment, el vespre (secretisme iniciàtic). Irreversibilitat, ja no és possible el retorn. Queda fora de la societat (penya-segats, pastera, viatge nocturn) i no té cap estatus.

- La travessia és un ritus de pas per la pròpia estructura del viatge i pel canvi d’estatus social que es produeix en el “viatger”, quan acabi el viatge es convertirà en un emigrant.

- Checa descriu les tres fases del ritual:

1a) Fase preliminar o de separació: comença amb la decisiód’emigrar (la decisió d’emigrar encara és reversible). Sol portar-se amb prou secretisme, especialment amb la família. La primera separació és en el plànol mental del futur emigrant. Quan l’individu deixa la llar i se’n va cap a la costa per embarcar, comença el ritus. Pot durar setmanes o mesos, depèn de les condicions meterològiques, de la vigilància de la costa, etc..

2a) Fase liminar o de marge: el viatge a la pastera, normalment, el vespre (secretisme iniciàtic). Irreversibilitat, ja no és possible el retorn. Queda fora de la societat (penya-segats, pastera, viatge nocturn) i no té cap estatus.

RITUS CONTEMPORANIS

Des del primer moment representa un aprenentatge. Adquisició de coneixements acompanyada de sacrifici (proves reals i vitals). Durant el viatge perd la seva identitat, no és un viatge normal, està envoltat de proves doloroses i humiliants. La travessia la fa amb altres persones, iniciats, entre els qui sorgeix la companyonia i la igualtat (comunitas). En arribar a la costa aquest grup es desfà, cadascú pren un camí diferent. El grup funcionava durant el viatge perquè tots eren iniciats, neòfits; en assolir el nou estatus es trenca (individualitat).

3a) Fase postliminar o d’agregació: arribada a la costa. Nou estatus: emigrant. Si ho aconsegueix és considerat un heroi. Les darreres proves i les més doloroses són morir a la mar (a vegades a molts pocs metres de la vorera) o ser detingut al desembarcar; superar-les és una gran satisfacció, malgrat saber les dificultats que li esperen com emigrant il.legal a un país estranger, no superar-les no comporta vergonya. En canvi, si es torna enrere per decisió pròpia abans d’embarcar, deixa el ritual sense concloure i a l’individu indefinit: és un iniciat sense estatus, fora de la societat i fora del temps.

Des del primer moment representa un aprenentatge. Adquisició de coneixements acompanyada de sacrifici (proves reals i vitals). Durant el viatge perd la seva identitat, no és un viatge normal, està envoltat de proves doloroses i humiliants. La travessia la fa amb altres persones, iniciats, entre els qui sorgeix la companyonia i la igualtat (comunitas). En arribar a la costa aquest grup es desfà, cadascú pren un camí diferent. El grup funcionava durant el viatge perquè tots eren iniciats, neòfits; en assolir el nou estatus es trenca (individualitat).

3a) Fase postliminar o d’agregació: arribada a la costa. Nou estatus: emigrant. Si ho aconsegueix és considerat un heroi. Les darreres proves i les més doloroses són morir a la mar (a vegades a molts pocs metres de la vorera) o ser detingut al desembarcar; superar-les és una gran satisfacció, malgrat saber les dificultats que li esperen com emigrant il.legal a un país estranger, no superar-les no comporta vergonya. En canvi, si es torna enrere per decisió pròpia abans d’embarcar, deixa el ritual sense concloure i a l’individu indefinit: és un iniciat sense estatus, fora de la societat i fora del temps.

RITUS CONTEMPORANIS

MOLTES GRÀCIES