Curs d’entrenador Nivell 2...joc, la pilota toca un jugador en la pista de joc. • Després d'un...

Curs d’entrenador

Nivell 2

Regles de joc

Part presencial

EABQ

Curs d’entrenador Nivell 2

Regles de joc

Part presencial

TEMA 1:

Esperit de les

regles

EABQ

Història del basquetbol

• James Naismith (Springfield,1891)


• El Pare Millan, introductor del joc a Espanya.


• Objectiu de la creació del bàsquet: crear un joc competitiu, complet i

que es pogués jugar en un recinte tancat (joc d’hivern)


• Objectius de les regles de joc

•Les Regles varien perquè el joc evoluciona

•Les Regles es fan per garantir el domini de la tècnica

sobre les qualitats físiques

•Equilibri defensa-atac

•Major espectacle

•Fair play


Regles de joc

Part presencial

TEMA 2:

L’equip arbitral

EABQ

L’equip arbitral

• Arbitres (principal i auxiliar/s), anotador, ajudant de

l’anotador, cronometrador, operador de 24” i comissari tècnic

L’àrbitre principal: funcions i poders

• Màxim responsable de l’encontre

• Els seus poders comencen 20 minuts

abans de començar el partit, i la seva

vinculació finalitza amb la signatura de

l’acta de joc

• Tria la pilota de joc d’entre les ofertes

per l’equip local. Si l’equip local no en

disposa de cap en bon estat pot triar-

ne de l’equip visitant

• Si es constata una protesta per part

d'un dels equips, l'àrbitre principal (o

el comissari, si n’hi hagués) haurà de

lliurar immediatament un informe de

l'incident a l'autoritat competent en el

termini d’una hora des de l’acabament

del partit.

Els àrbitres: senyals

• Puntuació


• Relacionades amb el rellotge


• Administratives

• Violacions


Els àrbitres: senyals • Faltes: número del jugador • Faltes: tipus de falta


• Faltes: nombre de tirs lliures concedits

• Faltes: direcció de joc


• Administració de tirs

lliures dins de l’àrea

restringida

• Administració de tirs

lliures fora de la zona

restringida

L’anotador: funcions i poders

• Inscriure els noms i números dels jugadors

que entren a jugar al començament del partit.

Si es comet una infracció referent a la

inscripció, a la substitució o al nombre dels

jugadors, ha d'avisar l’àrbitre més proper, al

més aviat possible.

• Ha d'advertir immediatament l'àrbitre principal

quan s'ha infligit la 5ena falta. Així mateix,

quan un entrenador ha d'abandonar el partit.

Igualment haurà de notificar quan un jugador

hagi comès dues faltes antiesportives i hagi de

ser desqualificat.

• Mourà la fletxa de possessió alterna.

L’anotador: altres funcions

• Indicarà el número de faltes de cada

jugador (solament FIBA).

• Notificarà als entrenadors, per mitjà d’un

àrbitre, que han esgotat els seus temps

morts.

• Col·locarà les banderetes de faltes

d’equip quan aquests cometin la 4a d’un

període.

• Efectuarà les substitucions i els temps

morts (solament FIBA).

El Cronometrador: funcions i poders

• Mesurarà el temps de joc, temps morts i intervals

de joc.

• S’assegurarà que el senyal soni de manera

potent i automàtica al final del temps de joc d’un

període.

• Emprarà qualsevol mitjà possible per avisar els

àrbitres de manera immediata si el senyal no

sona o no és escoltat.

• Avisarà els equips i els àrbitres almenys amb

tres minuts d’antelació a l’inici del tercer període.

El Cronometrador: engegarà el rellotge de joc

• Quan en un salt entre dos, la pilota és colpejada legalment per un

saltador.

• Després d'un únic o darrer tir lliure no encistellat i la pilota continua en

joc, la pilota toca un jugador en la pista de joc.

• Després d'un servei de fora de la banda, si la pilota toca o és tocada de

forma legal per un jugador en la pista de joc.

El Cronometrador: aturarà el rellotge de joc

• Quan el temps al final d'un període o d'un període extra.

• Un àrbitre fa sonar el xiulet quan la pilota és viva.

• S'anota un tir de camp contra l'equip que hagi demanat un temps mort.

• Un bàsquet és reeixit en els dos (2) darrers minuts del quart període

d'un partit o de qualsevol període extra.

• Sona el senyal de 24” i un equip té el control de la pilota.

El Cronometrador: controlarà els temps morts

• Indicarà als àrbitres que un equip ha sol·licitat temps mort tant bon

punt es produeixi una oportunitat.

• Iniciarà el dispositiu quan l’àrbitre fa sonar el xiulet i fa el senyal de

temps mort.

• Farà sonar el seu senyal quan hagin transcorregut 50 segons del temps

mort.

• Farà sonar el senyal quan finalitza el temps mort.

El Cronometrador: controlarà els intervals

• Iniciarà el dispositiu quan faltin 20’ per iniciar-

se el partit.

• Advertirà als àrbitres quan restin tres minuts

per l’inici del primer i tercer períodes

• Farà sonar el senyal abans del primer i tercer

períodes quan resti un minut i trenta segons pel

seu inici

• Farà sonar el senyal abans del segon i quart

període i cada període extra quan manquin

trenta segons pel seu inici

• Iniciarà el dispositiu tan bon punt finalitzi el

període anterior.

• Farà sonar el senyal i al mateix temps aturarà el

dispositiu tan bon punt finalitzi un interval de

joc.

L’operador de 24”: Engegarà o continuarà el compte

• Quan un jugador obté el control d’una pilota viva en la pista de joc.

L’operador de 24”: Aturarà i tornarà a 24”

• Un àrbitre faci sonar el seu xiulet per sancionar una falta o una

violació.

• La pilota entra legalment a la cistella.

• La pilota toca l’anella, a no ser que la pilota es quedi enganxada en

els suports de la cistella.

• S’atura el joc per una acció relacionada amb l’equip que no té el

control de pilota.

• El joc s’atura degut a una acció no relacionada amb cap equip a

menys que es posi en desavantatge als adversaris.

L’operador de 24”: Retornarà a 24” i s’engegarà

• Tan aviat com l’equip obté el

control d’una pilota viva a la

pista.

Recordeu

• El simple fet que un

adversari toqui la pilota no

és suficient per tornar a

iniciar un nou període de 24

segons si és el mateix equip

que conserva el control de la

pilota.

L’operador de 24”: Aturarà però no tornarà a 24”

Si la posada en joc des de l'exterior l'ha

d'efectuar l'equip que abans tenia el

control de la pilota com a resultat de

què:

• Una pilota que surt de les línies

limítrofes.

• Un jugador del mateix equip resulta

lesionat.

• Una situació de salt entre dos.

• Falta doble

• Una cancel·lació d’igual sanció

contra ambdós equips.

L’operador de 24”: Aturarà i no mostrarà cap xifra

• Quan un equip guanya un nou control de la pilota i queden menys de

24 segons en el rellotge de partit a qualsevol període.

29

•Peus •Falta

Si resten 14 o més

segons l’equip que

tenia possessió farà

el servei amb el

mateix temps restant

Peus o falta

Si resten 13 o menys

segons l’equip que

tenia possessió farà

el servei amb 14

segons Peus o falta

Seguit de servei a la pista del davant de l’equip amb possessió de pilota.

Regla dels 24 segons per categories cadet i júnior pref.


Regles de joc

Part presencial

TEMA 3:

Configuració

d’un equip

EABQ

Configuració d’un equip

Jugadors ( 5 + 7 )

Entrenadors ( 1 + 1 )

Acompanyants ( 5 )

Jugador, substitut i exclós

Jugador: Jugador facultat per jugar a la pista

Substitut: Jugador facultat per jugar preparat per entrar a la pista. Passa

a ser jugador quan rep autorització de l’àrbitre per entrar a la pista, o

durant un temps mort demana substitució a l’anotador

Exclòs: Quan ha comès 5 faltes

Desqualificat: Ha comès una falta desqualificant o dues antiesportives

33

Jugador presenta llicència amb fotografia.

Jugador presenta llicència sense fotografia.

Inscripció de participants

34

Autorització Provisional

Autorització Provisional

Jugador no presenta llicència i presenta autorització provisional

Jugador no presenta ni llicència ni autorització provisional:

NO S’INSCRIU A L’ACTA I NO JUGA

Inscripció de participants

Normes de vestuari

Samarreta per dintre.

No es pot portar samarreta a

sota. (Excepte a competicions

FCBQ. En aquest cas, haurà de

ser del mateix color que la

samarreta de l’equip)

No es poden dur objectes

perillosos pels altres jugadors,

ungles llargues, joies ni

adornaments al cabell.

Entrenador: funcions i poders 20 minuts abans de l’hora del

partit ell o algú en el seu nom

ha de facilitar un llistat de:

jugadors, capità, entrenador

ajudant i acompanyants.

10 minuts abans de l’hora del

partit, ell donarà: sortides

(cap jugador pot ser canviat

si no és per lesió) i

conformitat d’inscrits. Primer

l’entrenador de l’equip A.

Pot sol·licitar temps morts.

Pot estar dempeus i dirigir

l’equip.

En cas de baralles o intent de

baralles pot entrar a la pista

amb la intenció de restablir

l’ordre.

Entrenador: funcions i poders Pot dirigir-se a la taula, educadament, amb pilota morta i rellotge aturat.

Informa a l’àrbitre del capità quan és substituït.

Indica el jugador que pot llençar tirs lliures francs.

Només pot participar com a tal amb la llicència de l’equip que juga el

partit, llevat si presenta la de Director Tècnic del Club.

Entrenador ajudant: funcions i poders

Pot sol·licitar temps morts.

Exerceix funcions d’entrenador si aquest

no hi és.

Pot estar dempeus, sempre i quan només

ho estigui un dels dos entrenadors.

No pot dirigir-se als àrbitres.

Pot dirigir-se a la taula, educadament, amb

pilota morta i rellotge aturat.

En cas de baralles o intent de baralles pot

entrar a la pista amb la intenció de

restablir l’ordre.

Llicència d’entrenador de l’equip que juga,

llevat si és Director Tècnic.

Capità: funcions i poders

Representa al seu equip al terreny de joc.

Pot demanar informació essencial, educadament amb pilota morta i rellotge

aturat.

Pot actuar com a entrenador si no hi ha entrenador, ni ajudant o si no

poden continuar exercint-hi.

Acompanyants d’equip: funcions i poders

Funcions: les assignades per al entrenador.

Màxim 5.

No pot demanar temps mort, ni aixecar-se ni anar a la taula.

Pot ser qualsevol persona amb llicència de la categoria.

Delegat de camp: funcions i poders Facilitar la tasca dels àrbitres i de l’equip contrari.

Ha de seure a prop de la taula.

És obligatori que hi sigui i que l’àrbitre informi si no hi és.

Directiu: funcions i poders

Els directius de Clubs disposen d’una llicència que els identifica.

Aquesta llicència els hi permet actuar com a delegat de camp de

qualsevol categoria del seu club

També els hi dona dret a actuar com acompanyant (tant en partits

locals com a visitants)

Director tècnic: funcions i poders

Pot actuar com a entrenador, entrenador ajudant o acompanyant

de qualsevol categoria d’un club

Només existeix a Catalunya


Regles de joc

Part presencial

TEMA 4:

Control de pilota

EABQ

45

Control de la pilota

Jugador

Quan té la pilota a les mans, l’aguanta o l’està botant o rodant

46


Equip

Quan un jugador d’aquest equip té, o té el dret sobre, el control de la pilota

Quan jugadors d’aquest equip s’estan passant la pilota

47


Finalitza

Quan un adversari obté el control de la pilota.

Quan la pilota queda morta.

En un llançament a cistella o tir lliure la pilota deixa la mà del tirador


Regles de joc

Part presencial

TEMA 5:

Acció contínua i

acció de tir

EABQ

49

Jugador en acció de tir

Inici

El jugador comença el moviment ascendent del braç.

Final

La pilota surt de la mà del llançador. En un tir en suspensió fins que el

jugador no torna a tocar amb els dos peus a terra

50

Jugador en acció de tir

Cop de dits

Un cop de dits d’un jugador cap a cistella es considera acció de

llançament.

51

Encistellada i el seu valor

Una cistella és reixida quan la passa o es queda dintre de la cistella.

Valor (1 punt, 2 punts i 3 punts)

Tir lliure a conseqüència de la penalització d’una falta: 1 punt.

Una cistella des de dins de la línia de 6.25m.: 2 punts.

Una cistella des de fora de la línia de 6.25m.: 3 punts.

52

Encistellada i el seu valor

Autocistella

Involuntària

Serà vàlida i s’apunta al capità en pista de l’altre equip

Voluntària

No vàlida, violació

Pilota que entra per sota

Violació


Regles de joc

Part presencial

TEMA 6: Principis que

regeixen el

contacte personal

EABQ

54

Principis per jutjar els contactes

Tot i que el basquetbol és en teoria un esport de “NO CONTACTES” és

obvi que quan hi ha 10 jugadors en una pista movent-se a una gran

velocitat i en un espai molt limitat, el contacte no es pot evitar.

Per tant els àrbitres davant d’aquestes jugades han :

d’aplicar L’ESPERIT i LA INTENCIÓ de les regles

de ser coherents en l’aplicació del criteri D'AVANTATGE

/DESAVANTATGE

d'utilitzar el sentit comú, tenint en compte la individualitat de cada partit

de ser coherent en l’equilibri: CONTROL DEL PARTIT/RITME DEL

PARTIT/ FEEL THE GAME

55

S’han d’aplicar aquests principis bàsics quan es jutgen els contactes :

• Tots els jugadors han d’evitar el contacte sempre que sigui possible.

• Els jugadors tenen dret, amb límits, a un espai del terra de la pista que

no estigui ocupat per un adversari.

• Un jugador que salta té dret a aterrar en un lloc no ocupat prèviament

pels adversaris

• El contacte per darrera no és usual en el basquetbol,- el jugador de

darrera és normalment el responsable

• Si es produeix una falta de contacte, el responsable serà qui l’hagi

produït

Principis per jutjar els contactes

56

A - Si un defensor té una

posició legal i el llançador

salta cap endavant i es

produeix un contacte -

FALTA DE L’ATACANT

B - El principi en A s’aplica

fins i tot si el defensor

salta verticalment, dins

del cilindre.

Principi de verticalitat - 1

57

(1) Si l’atacant està pròxim a

una línia de fons i

(2) Salta obliquament per

llançar. Si es produeix

un contacte amb un

defensor en una posició

legal de defensa;


Principi de verticalitat – 2

58

(1) Un jugador salta per un

llançament i el defensor té

els braços dins del cilindre

del llançador

(2) Es produeix un contacte quan

el jugador està saltant-

FALTA DEL DEFENSOR


59

(1) El defensor fa una finta i

enganya al defensor, qui

salta verticalment dins del

seu cilindre

(2) L’atacant decideix driblar i

entra dins del cilindre del

defensor quan aquest està

enlairat, produint un

contacte quan està aterrant-

l’atacant és el responsable



60

(1) El jugador atacant està

pivotant i el defensor

s’encorba dins del seu

cilindre-no hi ha contacte-

NO ÉS FALTA

(2) Després de l’acció anterior (1),

l’atacant es posa dret i es produeix

un contacte.

El defensor és el responsable perquè

ha violat el cilindre de l’atacant.

FALTA DEL DEFENSOR


61

Esta de cara a

l’adversari, té els

dos peus a terra en

posició separada

normal.

La distància entre els peus és proporcional a l’estatura

La posició legal

s’allarga verticalment

per sobre del jugador.

Pot aixecar els braços

o saltar, però ha de

mantenir-se sempre

dins del cilindre

imaginari Els límits del cilindre per

davant i per darrera.

Posició legal de defensa

Es Considera que

un jugador està en

una posició legal

de defensa si:

62

Els jugadors amb la pilota han d’esperar que els marquin estretament,

els defensors no els han de deixar ni temps ni espai quan estableixin

les posicions legals de defensa.

(1) Un defensor pot establir una

posició legal de defensa sobre un

jugador que controla la pilota

amb només una fracció de segon

i amb la distància més curta

possible.

(2) En cas de contacte el

responsable:

ÉS L’ATACANT

Defensa d’un jugador que controla la pilota - 1

63

(1) Un atacant rep una

passada des de darrera i

el defensor estableix una

posició legal

(2) Si l’atacant no es pot aturar,

NO és responsabilitat del

defensor .

si es produeix un falta

ÉS FALTA DE L’ATACANT


64

Si un driblador no té la possibilitat de passar sense produir un contacte entre:

A - un adversari i la línia de

demarcació

B - dos adversaris

Si es produeix un contacte és

RESPONSABILITAT DE L’ATACANT


65

(1) Els defensors que corren

darrera dels dribladors han

de tenir en compte el

temps i la distància per

poder aturar-se o canviar

de direcció si ho fa el

driblador.

(2) Si no és així i es produeix

un contacte:

EL DEFENSOR ÉS EL

RESPONSABLE


66

ÉS RESPONSABILITAT DEL DRIBLADOR

(1) Si el defensor corre darrera

però en paral·lel al driblador i:

(2) Si el driblador canvia la

trajectòria per intentar forçar

una falta personal sense

permetre temps ni distància:


67

Defensa d’un jugador que no controla la pilota - 1

(A) Un defensor pren una

posició legal de defensa,

permetent que un jugador

sense control de la pilota

pugui aturar-se o canviar

de direcció -si hi ha

contacte

LA RESPONSABILITAT ÉS

DE L’ATACANT

(B) Un defensor ocupa la seva

posició massa tard i no

permet al seu adversari la

possibilitat d’evitar el

contacte-si hi ha contacte

LA RESPONSABILITAT ÉS

DEL DEFENSOR

68

(1) Un jugador que s’enlaira

per llançar té dret a

aterrar en un lloc no

ocupat prèviament.

(2) El defensor avança un pas

quan el saltador està

enlairat -

Es produeix un contacte-el

responsable és el defensor

FALTA DEL DEFENSOR

Jugador enlairat - 1

69

(1) L’atacant simula un

llançament i el defensor salta,

té dret de caure en un lloc que

no estigués ocupat abans de

deixar el terra.

(2) L’atacant salta dins de la

trajectòria del cilindre del

defensor per forçar una falta

personal. Contacte produït per

l’atacant.



70

(1) El jugador atacant rep una

passada des de darrera,el

defensor ocupa una

posició legal després que

l’atacant ja ha deixat el

terra i li deixa lloc perquè

aterri.

(2) Si després d’aterrar,

l’atacant amb la pilota no es

pot aturar i es produeix un

contacte-

EL RESPONSABLE ÉS

L’ATACANT


71

(1) El jugador atacant rep una

passada des de darrera, el

defensor ocupa una posició

legal després que l’atacant

ja ha deixat el terra però no

li deixa lloc perquè aterri.

(2) L’atacant no es pot aturar i

es produeix un contacte.

EL RESPONSABLE ÉS EL

DEFENSOR


72

(1) Un defensor que ha

establert una posició legal

de defensa pot moure’s

lateralment o enrera.

També ha d’arribar primer

al lloc i el contacte ha de

ser en el tors.

(2) Tots tres elements han estat

aplicats per la defensa-

CÀRREGA

FALTA DE BLOQUEIG

Càrrega / bloqueig - 1

73

(1) El defensor ocupa una

posició legal de defensa i

es mou lateralment

mantenint la posició legal.

(2) Però el defensor arriba

després de l’atacant al

lloc i el contacte no és en

el tors.

FALTA DE BLOQUEIG

Càrrega / bloqueig - 2

74

A - Es fa una pantalla legal-

dins del camp de visió de

l’adversari. El defensor ha

d’evitar el contacte ja que el

jugador a qui li fan la

pantalla és el responsable

d’aquest.

B - El jugador que fa la

pantalla s’està movent-

no és legal- BLOQUEIG

FALTA DE BLOQUEIG DE L’ATACANT

Pantalla - 1

75

(1) El jugador amb la pilota fa

una pantalla per a un

company. Ell és el

responsable de qualsevol

contacte i ha de permetre

temps i distància al

defensor.

(2) Si el jugador que fa la

pantalla no permet temps ni

distància i es produeix un

contacte.

FALTA DE BLOQUEIG DE L’ATACANT

Pantalla - 2

76

Ús il·legal de les mans - 1

A - El defensor estira els

braços per robar la pilota,

si es produeix un

contacte, encara que

s’hagi tocat la pilota-

FALTA DEL DEFENSOR

B - Si el driblador estira els

braços per impedir que

el defensor guanyi un

avantatge -


77

A - Si es produeix un bloqueig

abans que la pilota deixi

les mans d’un llançador

quan un jugador intenta

un bloqueig, aquest pot

afectar la precisió del

llançament -

FALTA DEL DEFENSOR

B - Si té lloc un lleuger cop en la

mà del llançador per part

d’un jugador que intenta un

bloqueig després que la

pilota hagi deixat la mà del

llançador.

NO ÉS FALTA


78

Un pivot rep una passada bombada i per desfer-se del defensor li fa

una empenta- l’atacant guanya un avantatge injust



79

No és necessari tocar amb la mà quan s’està marcant un driblador. Els

àrbitres poden impedir això mitjançant una advertència PERÒ si

l’acció impedeix el moviment:

FALTA DEL DEFENSOR


80

A. El jugador que està llançant

estira els braços per protegir la

pilota i impedir un bloqueig. Els

avantbraços dels dos jugadors

contacten accidentalment-

NO ÉS FALTA

B. El llançador enlairat estira els

braços, produeix un

contacte i perd l’equilibri -

DEFENSA LEGAL -



81

Joc de pivot

La jugada de pivot pot ser agressiva però no dura

A - El defensor i l’atacant estan

lluitant per la posició, cos

contra cos amb igualtat de

forces.

Els dos jugadors accepten això-

NO ÉS FALTA

B - L’atacant usa el seu colze

per empènyer al defensor-no hi

ha igualtat de forces- posa al

defensor en un desavantatge.

No és acceptat pel defensor


82

(1) Una pilota lliure rodola

pel terra i els dos

adversaris intenten fer-se

amb el control

(2) El jugador amb pantalons

negres està en posició

més favorable i el seu

adversari s’estira a sobre

d’ell en un últim intent de

fer-se amb el control-

FALTA DEL JUGADOR AMB

PANTALONS BLANCS

Pilota lliure/ rebot -1

83

A. Un defensor agafa a un

adversari mentre el

bloqueja- especialment si la

pilota bota cap a ell-

POSICIÓ GUANYADA: FALTA

B. L’atacant fa una empenta al

defensor, bloquejant-lo per

guanyar la posició per al

rebot-

FALTA

Pilota lliure/ rebot - 2

84

A. Un defensor intenta

bloquejar un rebot des de

darrera de l’atacant i es

produeix un contacte-

FALTA DEL DEFENSOR

B. El defensor bloqueja la pilota des

de darrera però per sobre de

l’atacant-

NO CONTACTE

NO ÉS FALTA

Pilota lliure/ rebot - 3

85

A. El pivot rep una passada.

L’adversari intenta

assegurar la pilota i

contacta amb ell per

darrera-

EL DEFENSOR ÉS EL

REPONSABLE DEL

CONTACTE

B. El defensor s’estira per agafar

la pilota des de darrera però no

hi ha contacte -

JUGADA LEGAL

Defensa per l’esquena

En qualsevol jugada de penetració cap a l’àrea de “semicercle de no càrrega”,

si es produeix un contacte causat per un jugador atacant contra un defensor

situat a l’interior del “semicercle de no càrrega”, aquest no s’haurà de jutjar

com a falta de l’atacant, si el contacte es produeix, quan:

El jugador defensor

té ambdós peus

dintre de l’àrea de

“semicercle de no

càrrega”, a menys

que el jugador

atacant utilitzi de

manera il·legal les

seves mans, braços,

cames o cos.

El jugador

atacant

controla la

pilota mentre

està enlairat, i

intenta un tir o

un passi.

Semicercle de no càrrega

O U TSID E

O U TSID E

O U TSID E O U TSID E

O U TSID EO U TSID EIN S ID E

Es considera que el defensor està dins del semicercle quan té

els dos peus dins del semicercle (sense trepitjar la línia)

DINS FORA FORA FORA

FORA FORA FORA


Exemple 1

A4 fa un tir en suspensió que s’inicia fora de la zona semicercle i carrega

sobre B4, que està dins de la zona de semicercle.

Interpretació oficial

S’aplica la regla de semicercle de no càrrega i per tant, acció legal per

A4.


Exemple 2

A4 fa un driblatge al llarg de la línia de fons i arriba a la part del

darrere del tauler, salta en diagonal o cap enrere i carrega sobre B4

que està en una posició legal de defensa dins de la zona de

semicercle.


Es sanciona una falta de càrrega a A4. La regla de semicercle de no

càrrega no s’aplica ja que A4 ha entrat a l’àrea de semicercle de no

càrrega des de la part del terreny de joc directament darrera del tauler

i de la seva línia de prolongació imaginària (veure figura).


Exemple 3

A4 llança un tir a cistella i es produeix una situació de rebot. A5 salta en

l’aire, atrapa la pilota i després carrega contra B4 que està en una posició

legal de defensa dins de la zona de semicercle.


Es sanciona amb una falta de càrrega a A5 ja que no s’aplica la regla de

semicercle de no càrrega.


Exemple 4

A4 va cap a la cistella i es troba en acció de tir. Enlloc de completar el

llançament per a un tir de camp, A4 passa la pilota a A5 que el segueix

darrere i després A4 carrega contra B4 que està dins de l’àrea de

semicercle de no càrrega. Al mateix temps, A5 amb la pilota a les

mans, està driblant cap a la cistella per anotar.


Es sanciona una falta de càrrega a A4. La regla de semicercle de no

càrrega no s’aplica perquè A4 utilitza il.legalment el seu cos per deixar

el camí lliure cap a la cistella a A5.


Exemple 5

A4 dribla cap a la cistella i es troba en acció de tir. Enlloc de completar

un llançament per un tir de camp, A4 passa la pilota a A5 que està dret a

la cantonada del terreny de joc i després A4 carrega a B4 que està dins

de la zona de semicercle de no càrrega.


Acció legal d’A4 perquè s’aplica la regla de semicercle de no càrrega.



Regles de joc

Part presencial

TEMA 7:

Faltes

EABQ

94

Concepte de falta

• Una falta és una infracció a les regles que comporta un contacte

personal o una conducta antiesportiva.

• Totes les faltes s’anoten a l’acta de joc.

95

• Banda/Fons (excepte si l’equip infractor està en

penalització de faltes d’equip. Aleshores 2 TLL.)

• Si el jugador que rep la falta està en acció de tir:

• Si la cistella entra: Vàlida + 1 tir lliure.

• Si la cistella no entra: 2 o 3 tirs lliure

• Si la falta la comet un equip amb control de la

pilota, mai es concediran punts o tirs lliures.

Sancions: faltes personal

96

Faltes tècniques - 1

A - Manca de respecte cap

a l’àrbitre -

FALTA TÈCNICA

B - Mostrar desacord

públicament -

FALTA TÈCNICA

Els àrbitres poden impedir les faltes tècniques mitjançant

l’advertiment quan es tracta d’infraccions menors PERÒ la

propera vegada- S’HA DE SANCIONAR

No són necessaris els advertiments per a les accions

antiesportives o l’avantatge injusta.

97

A - El jugador demora el joc

llançant la pilota fora o

posant-la al terra després

d’una cistella. La primera

vegada ha de ser advertit, la

propera vegada - TÈCNICA

B - El jugador demora el joc

agafant la pilota de les

mans d’un jugador que

efectua un servei de banda-

TÈCNICA

C – Si un jugador fa un moviment

excessiu dels colzes i no hi ha

contacte:

TÈCNICA


98

A. Quan un jugador

es penja

momentàniament

de l’anella durant

una esmaixada -

IGNORAR

Si un jugador

es penja de

l’anella

repenjant tot

el seu cos:

FALTA

TÈCNICA

B- Però si penja

per evitar una

lesió a si mateix

o a un altre-

NO ÉS

FALTA TÈCNICA


99

Faltes dels membres de la banqueta -1

A. L’entrenador és el

responsable de la

conducta dels membres

de la banqueta.

B. L’entrenador no ha d’incitar als

espectadors ni pot mostrar el

seu desacord amb la decisió

de l’àrbitre públicament.

FALTA TÈCNICA

100

A - Els membres de l’equip NO

HAN d’incitar als

espectadors

FALTA TÈCNICA

B-L’entrenador s’ha d’adreçar

a la taula d’una manera

esportiva.

Si es descortès o agressiu

FALTA TÈCNICA

Faltes dels membres de la banqueta - 2

101

A. L’entrenador entra a la

pista per mostra el seu

desacord amb l’àrbitre.

FALTA TÈCNICA

B. Amb permís de l’àrbitre

l’entrenador o els

seguidors entren a la pista

per atendre un jugador

lesionat LEGAL

El metge, sense permís: LEGAL


102

A. L’entrenador o l’ajudant no

poden MAI dirigir-se a la

taula mentre el rellotge

està en funcionament-

EXCEPTE per demanar un

temps mort.

B. Quan el rellotge està aturat

l’entrenador o l’ajudant PODEN

dirigir-se a la taula per buscar

informació sobre- puntuació, temps,

nombre de faltes, errors

rectificables PERÒ...

RESPECTUOSAMENT I SENSE

INTERFERIR EN EL PROGRÉS DEL

JOC


103

Baralles

L’entrenador i el seu ajudant són els únics que poden entrar en la pista

en cas d’una baralla, però només per ajudar a restaurar la pau

Si els substituts o qualsevol altre membre de la banqueta entren en la pista durant

una baralla per qualsevol motiu :

Han de ser desqualificats

(tipus F). Es concediran dos

tirs lliures més possessió de

la pilota, no importa el

nombre de persones que

estiguin implicades.

Una sola Falta Tècnica tipus

B a l’entrenador.


104

Sancions: Falta tècnica

• 2 tirs lliures + Banda.

• Si la falta tècnica la comet un jugador se li anota al jugador i compta

per les faltes d’equip.

• Si la falta tècnica la comet l’entrenador (tipus C), o un substitut o

acompanyant (tipus B), se li anota a l’entrenador i no comptarà per

les faltes d’equip.

• Un entrenador que comet dues faltes tècniques tipus C o 3 tipus B o

d’altres combinacions de 3, serà desqualificat.

105

Faltes antiesportives/ faltes desqualificants -1

Una falta antiesportiva s’ha d’interpretar de la mateixa

forma durant tot el partit.

L’àrbitre ha de jutjar només l’acció.

106

S’han d’aplicar els següents principis:

1) Si un jugador comet una falta mentre fa un esforç

legítim per jugar la pilota: NO ÉS UNA FALTA

ANTIESPORTIVA

2) Si, en l’esforç per jugar la pilota, el jugador

causa un contacte excessiu: FALTA

ANTIESPORTIVA

3) Retenir, colpejar o empènyer un jugador que és

llunys de la pilota, GENERALMENT FALTA

ANTIESPORTIVA

4) Moure’s perillosament per sota d’un jugador que

està enlairat produint un contacte

GENERALMENT FALTA ANTIESPORTIVA

Un jugador que comet dues faltes antiesportives ha de ser:

DESQUALIFICAT

(Però no es retira la llicència)


107

Exemples

A.Empènyer per

darrera a un

adversari que

està llançant a

cistella

B. Agafar per

darrera a un

adversari que

té possibilitat

de fer bàsquet

C. Agafar a un

adversari per

impedir que es

dirigeixi a la

cistella


108

A. Un boxing-in rude que

produeix un contacte en

moure’s perillosament per

sota d’un jugador enlairat

B. Empènyer a un adversari

que està lluny de la

pilota


Exemples

109

• Si durant els dos últims minuts del partit, en un servei l’equip defensor

provoca un contacte il·legal mentre el jugador que treu té la pilota a les

mans, s’ha de considerar com a antiesportiu.

Falta

Antiesportiva

Pilota fora

Faltes antiesportives/ faltes desqualificants - 5

110

• Si un jugador defensiu contacta amb un adversari per darrere o lateralment en

un intent d’aturar un contraatac, i no hi ha cap adversari entre el jugador

atacant i la cistella de l’adversari, llavors es considerarà que aquest contacte és

antiesportiu.

ANTIESPORTIVA

FALTA


111

A - El defensor agafa el rebot i

llavors mou els colzes per

desfer-se de l’adversari -

POT ser FALTA

ANTIESPORTIVA

Si és flagrant (colpeja

l’adversari) podria ser

DESQUALIFICANT

B - Si un jugador colpeja

un adversari mentre està

lluitant

FALTA DESQUALIFICANT


112

Falta tècnica durant un interval de joc

La conducta dels jugadors i seguidors de l’equip ha de ser esportiva

durant tot el partit, inclosos els intervals de joc.

Són intèrvals de joc:

Els 20 minuts abans de l’inici del partit.

Els espais de temps entre períodes

La sanció és de dos tirs lliures i banda (per iniciar aquell període no

s’utilitzarà l’alternança), excepte a l’inici del partit on serà de dos tirs

lliures i salt entre dos.

Durant un interval de joc tots els jugadors en disposició de jugar seran

considerats com a jugadors (no com a substituts).

113

Sancions: Doble falta - 1

És aquella jugada en la qual dos adversaris es fan falta l’un a l’altre

aproximadament al mateix temps.

A. Si un jugador amb la

pilota està implicat en

una doble falta, O

B. Si un equip té el control

de la pilota

S’anotaran les faltes i es reprendrà el joc amb un servei efectuat des del

lloc més proper a la infracció per a l’equip que tenia el control de la

pilota quan s’ha produït la falta.

114

Si la pilota és enlaire perquè s’ha produït un llançament quan la falta doble té lloc:

A. La pilota entra - el bàsquet

puntua.

SERVEI DE FONS DE

L’ADVERSARI

B. La pilota no entra- cap equip té el

control de la pilota

SALT ENTRE DOS -ALTERNANÇA

Sancions: Doble falta - 2

115

Sancions: Falta desqualificant

• 2 tirs lliures + Banda.

• Si el jugador que rep la falta està en acció de tir:

• Si la cistella entra: Vàlida + 1 tir lliure + banda.

• Si la cistella no entra: 2 o 3 tirs lliures + banda.

• Cal retirar la llicència federativa i fer informe al dors de l’acta.


Regles de joc

Part presencial

TEMA 8: Faltes en

situacions

especials

EABQ

117

Faltes en situacions especials

Quan es sanciona més d’una falta en un mateix període de joc, cal

seguir el següent procediment:

1r Ordenar cronològicament les faltes

3r Administrar les sancions per ordre perdent-se les bandes

que queden entre sancions

2n Compensar les penalitzacions iguals

4t Si no quedés res més per administrar, cal procedir igual que

a la falta doble.


Regles de joc

Part presencial

TEMA 9: Error

rectificable

EABQ

• Els àrbitres poden rectificar un error si, per distracció, una regla no ha estat

aplicada com a resultat solament de les següents situacions:

• Concedir un o diversos llançaments lliures no merescuts.

• No concedir un llançaments lliures merescuts.

• Concedir o anul•lar punts per error.

• Permetre a un jugador, a qui no correspon, d'intentar uns

llançaments lliures.

• Els errors rectificables no poden ser corregits un cop l’àrbitre hagi signat

l’acta del partit.

• Tot error u omissió d'enregistrament per part de l'anotador i que impliqui el

resultat, el nombre de faltes o el nombre de temps morts poden ser

corregits en qualsevol moment pels àrbitres abans de la signatura de l'acta

del partit per l'àrbitre principal.

Definició error rectificable

• Quan pot ser corregit un error:


MORTA VIVA

VIVA RELLOTGE

ENGEGAT

L’ERROR ÉS RECTIFICABLE

L ‘ERROR NO ÉS

RECTIFICABLE

MORTA

ES COMET L’ERROR TOTS ELS ERRORS PASSEN DURANT

UNA PILOTA MORTA

La pilota passa a estar viva L’error és rectificable

El rellotge es posa o continua en marxa L’error és rectificable

Pilota morta L’error és rectificable

Pilota viva L’error ja no és rectificable

• Seran vàlides les faltes comeses, els punts aconseguits, el temps

transcorregut i tota altra activitat addicional que pugui haver ocorregut

després de l’error i abans del seu descobriment.

• Després de corregir l’error, i si aquest Reglament no indica el contrari, es

reprendrà el joc des del punt on s’ha aturat per corregir l’error.

• Un cop s’hagi detectat un error que es pot corregir:

• Si el jugador involucrat en la correcció de l’error es troba a la

banqueta ha de tornar a entrar a la pista.

• Si el jugador ha estat substituït per lesió, perquè ha comès la seva

cinquena falta o perquè ha estat desqualificat, el seu substitut haurà

de participar en la correcció de l’error.


• Un àrbitre pot aturar el joc tan bon punt descobreixi un error rectificable, a

condició que això no posi un dels equips en situació de desavantatge.












Situacions error rectificable

• Un àrbitre pot aturar el joc tan bon punt descobreixi un error rectificable, a

condició que això no posi un dels equips en situació de desavantatge.












Represa del joc

Concedir tirs lliures no merescuts

• Es cancel·laran els tirs lliures llançats com a resultat d’un error i el partit es

reprendrà de la següent manera:

- Si el rellotge del partit no s’ha engegat, es concedirà un servei des de la línia

de banda a l’alçada de la prolongació de la línia de tirs lliures a l’equip al que se li han cancel·lat els tirs lliures.

- Si el rellotge del partit s’ha engegat després de l’error i:

L’equip amb control de la pilota (o amb dret a aquest) en el moment

de descobrir-se l’error és el mateix que tenia el control de la pilota en produir-se l’error, o cap equip té el control de la pilota en descobrir l’error, es concedirà la pilota a l’equip que tenia el dret a la possessió de la pilota en produir-se l’error.

Si el rellotge del partit s’ha engegat i en descobrir-se l’error l’equip que controla la pilota (o té dret a aquesta) és l’equip contrari al que tenia el control de la pilota quan s’ha produït l’error, es produeix una situació

de salt.

Si el rellotge del partit s’ha engegat i en descobrir-se l’error s’han concedit un o diversos tirs lliures com a resultat d’una falta,

s’administraran els tirs lliures i es concedirà un servei a l’equip que controlava la pilota en produir-se l’error.

Exemples d’error rectificable

No concedir un o diversos tirs lliures als qui en tenien dret

- Si la possessió de la pilota no ha canviat des que s’ha comès l’error, el joc es reprendrà després de la correcció de l’error com després d’un tir lliure normal.

- Si el mateix equip aconsegueix una cistella després que se li ha

concedit per error un servei, s’ignorarà l’error.

Permetre al jugador equivocat llançar un tir lliure

- Es cancel·laran els tirs lliures, així com la possessió de la pilota si forma part de la penalització.

- Es concedirà la pilota als adversaris perquè efectuïn un servei a l’alçada de la prolongació de la línia de tirs lliures, excepte si s’han d’aplicar penalitzacions per altres infraccions.

Exemples d’error rectificable

Pilota morta.

Es produeix l'error

Durant la 3a. Falta d'equip, els

àrbitres concedeixen 2 tirs

lliures en lloc de la banda que

corresponia

Durant la 5a. Falta d'equip, es

concedeix banda en lloc dels

tirs lliures que corresponien

La pilota no entra a la cistella i

l'àrbitre de cua, concedeix

bàsquet

La pilota passa a

estar viva

L'últim tir lliure és reeixit. La

pilota es posa a disposició

del jugador que treu de fons.

L'últim tir lliure és reeixit.

La pilota es posa a

disposició del jugador

que treu de fons.

Es falla l'últim tir lliure. La

pilota rebota a la cistella.

La pilota es posa a disposició

del jugador que ha de servir de

banda/fons



banda/fons

el rellotge

s'engega

Un jugador de pista toca

legalment la pilota


legalment la pilota

La pilota és tocada per

un jugador durant el rebot


legalment la pilota


legalment la pilota

...continua engegatEls jugadors juguen amb la

pilota

Els jugadors juguen amb la

pilota


pilota

La pilota passa a

estar morta

Es sanciona falta amb els tirs

lliures.

Es sanciona salt entre dos

(alternança)Una cistella és reeixida

La pilota torna a estar

viva

L'error ja NO es

pot rectificar


del tirador

La pilota es posa a

disposició del jugador que

treu de banda/fons

La pilota es posa a


treu de banda/fons

La pilota es posa a disposició del tirador

La pilota surt fora de banda. Es sanciona una

violació o una falta

Exemple 4

L'error

es

pot

rectificar

Exemple 2

Un jugador equivocat tira per error els tirs lliures

Els jugadors juguen amb la pilota

QUAN ES DESCOBREIX

L'ERRORExemple 1 Exemple 3

Pilota morta.

Es produeix l'error




corresponia






bàsquet

La pilota passa a

estar viva





La pilota es posa a


que treu de fons.





banda/fons



banda/fons

el rellotge

s'engega


legalment la pilota


legalment la pilota




legalment la pilota


legalment la pilota


pilota


pilota


pilota

La pilota passa a

estar morta


lliures.




viva

L'error ja NO es

pot rectificar


del tirador

La pilota es posa a


treu de banda/fons

La pilota es posa a


treu de banda/fons




Exemple 4

L'error

es

pot

rectificar

Exemple 2



QUAN ES DESCOBREIX


Pilota morta.

Es produeix l'error




corresponia






bàsquet

La pilota passa a

estar viva





La pilota es posa a


que treu de fons.





banda/fons



banda/fons

el rellotge

s'engega


legalment la pilota


legalment la pilota




legalment la pilota


legalment la pilota


pilota


pilota


pilota

La pilota passa a

estar morta


lliures.




viva

L'error ja NO es

pot rectificar


del tirador

La pilota es posa a


treu de banda/fons

La pilota es posa a


treu de banda/fons




Exemple 4

L'error

es

pot

rectificar

Exemple 2



QUAN ES DESCOBREIX



Regles de joc

Part presencial

TEMA 10: Baralles

EABQ

131

Baralles

L’entrenador i el seu ajudant són els únics que poden entrar en la pista

en cas d’una baralla, però només per ajudar a restaurar la pau

Si els substituts o qualsevol altre membre de la banqueta entren en la pista durant

una baralla per qualsevol motiu :

Han de ser desqualificats

(tipus F). Es concediran dos

tirs lliures més possessió de

la pilota, no importa el

nombre de persones que

estiguin implicades.

Una sola Falta Tècnica tipus

B a l’entrenador.


Curs d’entrenador Nivell 2...joc, la pilota toca un jugador en la pista de joc. • Després d'un...

Documents

Transcript of Curs d’entrenador Nivell 2...joc, la pilota toca un jugador en la pista de joc. • Després d'un...