* 00 portada tit petit *00 portada tit

*00 portada tit*00 portada tit

* 00 portada tit mini* 00 portada tit mini *

00 portada tit mini

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

nº

m

es a

ño

AIQSnew

s

publ

icac

ió t

rim

estr

al d

e l’a

ssoc

iaci

ó de

quí

mic

s i e

ngi

nye

rs d

e l’i

qs

nº 5

0

set

embr

e 20

08

el problema estructural del agua en

cataluña

entrevista a lluís magriñà,

superior provincial de

los Jesuitas de cataluña

cumplimos 50 números

01_Portadaok.indd 1 17/9/08 09:24:44

16

Flaixos flashes News iN brieF

a tu servicio Fundación Privada la salut alta Jornada sobre biosimilares Jornada sobre industria química i gestión ambiental

a FoNs a fondo iN dePth

el problema estructural del agua en Cataluña. entrevista a ricard tomàs, director de explotación de aigües de Manresa

ahir i avui ayer y hoy YesterdaY aNd todaY

entrevista a los delegados de curso entrevista a lluís Magriñà, nuevo superior Provincial de los Jesuitas de Cataluña

QuíMiCa i CuiNa Química y cocina CheMistrY aNd CuisiNe

la nueva cocina, por roberto xalabarder Coca (Prom. 1954)

GruPs ProFessioNals Grupos profesionales ProFessioNals GrouPs

alimentario Farmacéutico

oCi aiQs ocio aiQs aiQs leisure

los secretos de la Font Màgica de Montjuïc visita enólogo-cultural a las bodegas torres la cocina de los arroces

així sóN así son that’s the waY theY are

xavier tomàs: “la música me ha acompañado a lo largo de mi vida” Jordi bartrina: “Cuba me ha permitido poner a prueba el lado humano de la formación que recibí en el iQs”

ProtaGoNistes protaGonistas PeoPle iN the News

Cambios profesionales

eNtrevista entrevista iNterview

Prof. Jiri drahos, presidente de la eFCe

Petit aNeCdotari peQueño anecdotario ColleCtioN oF stories

los censores de exámenes

04

20

55

50

32

36

55

56

59

44

AIQS

NEW

S 50

2

02-03_Sumario edit CAST.indd 2 23/9/08 10:39:05

3

JuNta direCtiva assoCiaCió de QuíMiCs i eNGiNYers de l’iNstitut QuíMiC de sarriÀ

President: Jaume Árboles muntadasvicepresident: Josep Beulama Griñósecretari: José luis Zeichen stern vicesecretari: Josep albert Jover serratresorera: remei areny Jovalsotstresorer: Josep carrera sansa vocals: francesc Xavier castañé sitjas, Josep mosquera arias, albert palomer Benet, albert puyuelo Gómez, rafael Queralt teixidó, s.J., Berta vega sánchez, teresa vidal lluciá

a-iQsvia augusta, 390, 08017 Barcelonatel. 93 267 20 12 - 93 267 20 00tel. i fax directe: 93 280 42 76www.aiqs.es - aiqs@aiqs.es

diseño Y realizaCióN: bPMo ediGruPC/ Guitard 43, 1ª planta08014 BarcelonaTel. 933637840www.grupobpmo.com

Coordinación editorial: daniel martínezdirectora creativa: paula mastrángelodirección de arte: marta solàMaquetación: David Izquierdoedición fotográfica: carlota pratsasesoramiento lingüístico: raúl pelegrínProducción: cristina prats

imprenta: enlaze 3 print managementtiraje: 2.600 ejemplares

depósito legal: B-37419-97

a-iQs es MieMbro de la FederaCióN esPañola de iNGeNieros QuíMiCos

a-iQs es MieMbro de la euroPeaN FederatioN oF CheMiCal eNGiNeeriNG desde 1974

NEW

S AI

QS N

º 50

SETE

mBr

E 20

08 La nostra revista News arriba al seu número 50 i es renova per poder donar una informació més completa de les activitats de la nostra Associació.Per poder reflectir amb més fidelitat el nombre creixent d’activitats que tots desenvolupem, i així disposar de més espai, hem decidit prescindir de la publicació dels textos traduïts al català i/o al castellà. L’edició electrònica de la Revista en ambdós idiomes estarà disponible, en la seva totalitat, a la nova pàgina web de l’Associació (www.aiqs.eu).Hem d’agrair la col·laboració dels nostres companys en l’elaboració de la revista; la fem entre tots. Com sempre les iniciatives que duen a terme els Grups Professionals han protagonitzat la nostra projecció exterior, i han estat una eina de formació tant pels que les impulsen com pels que assisteixen als actes que s’organitzen.Entre els continguts d’aquesta edició volem destacar la nostra participació en activitats que escapen de les purament professionals pròpies del nostre col·lectiu, com és la relativa a la nostra col·laboració amb la fundació privada La Salut Alta de Badalona. Cada vegada més el nostre col·lectiu ha d’atendre a més inquietuds de la societat civil que complementen les nostres accions de perfil professional.Finalment donem les gràcies al P. Lluís Magriñà, nou Superior Provincial dels Jesuïtes de Catalunya, que amb la seva col·laboració en aquest número de la Revista News ens ha donat a conèixer les prioritats de la seva gestió en les quals podrà comptar, com sempre, amb el suport de la nostra Associació.Després del merescut descans estival volem desitjar-vos un profitós retorn a les vostres tasques habituals.

Nuestra revista News llega a su número 50 y se renueva para poder dar una información más completa de las actividades de nuestra Asociación.Para poder reflejar con más fidelidad el número creciente de actividades que todos desarrollamos, y así disponer de más espacio, hemos decidido prescindir de la publicación de los textos traducidos al catalán y/o al castellano. La edición electrónica de la revista en ambos idiomas estará disponible, en su totalidad, en la nueva página web de la Asociación (www.aiqs.eu).Hemos de agradecer la colaboración de nuestros compañeros en la elaboración de la revista; la hacemos entre todos. Como siempre, las iniciativas que llevan a cabo los Grupos Profesionales han protagonizado nuestra proyección exterior, siendo una herramienta de formación tanto para los que las impulsan como para los que asisten a los actos que se organizan.Entre los contenidos de esta edición queremos destacar nuestra participación en actividades que escapan de las puramente profesionales propias de nuestro colectivo, como es la relativa a nuestra colaboración con la fundación privada La Salut Alta de Badalona. Cada vez más nuestro colectivo debe atender a más inquietudes de la sociedad civil que complementan nuestras acciones de perfil profesional.Finalmente, damos las gracias al P. Lluís Magriñà, nuevo Superior Provincial de los Jesuitas de Cataluña, por su colaboración en este número de la revista News, dándonos a conocer las prioridades de su gestión, en las que podrá contar, como siempre, con el soporte de nuestra Asociación.Después del merecido descanso estival, queremos desearos un provechoso retorno a vuestras tareas habituales.

aiQs News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradorsaiQs news no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colaboradores

a partir del 3 d’octubre, podeu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’aiQs News en els idiomes català i castellà.a partir del 3 de octubre, podéis consultar en nuestra web la versión íntegra de aiQs news en los idiomas catalán y castellano.

daNos tu oPiNióN sobre aiQs News.Queremos saber qué opinas de la revista de la aiQs. ¿te gusta el nuevo diseño? ¿te resultan interesantes los nuevos contenidos? ¿cambiarías alguna cosa? ¡es tu oportunidad! haznos llegar tu opinión a lidia.sirera@aiqs.es. ¡nos ayudará a mejorar tu revista!

AIQS

NEW

S 50

JauMe Árboles MuNtadaspresident

02-03_Sumario edit CAST.indd 3 23/9/08 10:39:35

MeMbres de la proMoció

NoM cogNoMs

Eduard Agut Busquet

Mireia Alemany Ribes

José Ramón Alonso Rodríguez

Jesús Andrés Martínez

Guillem Anglerill Díaz

Marc Aulló Alcobendas

Javier Bassas Freixas

Anna Baulies Domènech

Pedro Berenguel Anter

Albert Blanco Pérez

Gerard Bofill Soler

Adriana Bon Ramos

Aureli Bou Balust

Estel·la Buscató Arsequell

Mercè Canal de la Iglesia

Julia Carmona Morales

Joan Maria Carulla Bordas

Bruno Casanova Sert

Cristina Castells Sala

Marcos Castillo Gómez

Marina Caus Alarcón

Anna Cifuentes Rius

Mireia Cigarrán Mensa

Mª Victoria Codera Pastor

NoM cogNoMs

Marta Cora Canals

Carles Cornejo Carbó

Cárol Durán Labiano

Miguel Durany Company

Lorena Escartín Coscojuel

Marc Estivill Nonell

Marta Fernández Suárez

Jara Ferrando Macarulla

César Ferrer Fort

Elena Franco López

Carlos Frigola Quintana

Mª del Carmen Gálvez Sánchez

Sergio Garcés Quijada

Sergio Andrés García Castillo

Ana García Tellería

Joan Gené Bassas

Ana Gómez Botet

Jorge González Juanati

Carolina Alejandra González León

Jordi Guillaumet Piñol

Javier Iglesias Fernández

Claudio Jouanneau Sardà

Ana María Jurado Rus

Jordi Lafoz Juvé

NoM cogNoMs

Raquel Lafuente Serra

Andrés Lage Freire

Marc Llebaria Foix

Mar López Esteruelas

Laura López Jiménez

Víctor Marcé López

Josep Antoni Martínez Anglès

Jordi Martorell López

Joaquín Masana

Mollö-christensen

Pablo Massana Teichman

Alejandro Moles Aguado

Beatriz Molina Calzada

Pol Morral Martí

Núria Morral Soriano

Ariana Nadal Canals

Carolina Olivares Cano

Alfredo Palmés Ferrera

Magdalena Parera Briansó

Mariona Pastó Salud

Albert Pell Lorente

Llorenç Perarnau Costa

Manel Pérez Bellés

NoM cogNoMs

Míriam Pérez Saus

Ignasi Pi Ferrer

Neus Piqué Casanovas

Mònica Planes Bravo

Marc Porta Sardà

Pablo Manuel Poza Serrano

Josep Maria Ràfols Llusà

Joan Raventós Olivella

Elías Jesús Rodríguez Martínez

Albert Rubio Riera

Rubén Ruiz González

Eloy Ruiz Villanova

Jordi Salvà Barranco

Maria Sánchez Purrá

Samantha Schiavon Vélez

Jordi Sels Vidal

Joan Singla Milà

Núria Solà Yagüe

Alberto Solsona Salla

Quixol Soriano Baliarda

Iván Trelles Bertrán

Sergi Vidal Mir

Víctor Virós Usandizaga

AIQS

NEW

S 50

4N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s Promoció del 2008

Altes i baixesiNcorporacioNs

NoM cogNoMs aNy proMoció

Isidro Abelló Viñas 2007

Rubén Álvarez hernández 2007

Alejandro Arévalo Gibert 1997

Vicenç Badia García-Penche Eng. Tècnic Industrial UPC

Terrassa, 1994 -

Màster Gestió Empresa Industrial IQS, 2003

Marta Bertolín Villafranca 2002

Anna Cifuentes Rius 2008

Cristina Crespo Román 2006

Minerva Fernández Blanco 2006

Jordi Gras Esteva 2007

Josep Maria Gubau Masbernat 2007

Alexis haro Soto 2008

Ana Jurado Rus 2008

NoM cogNoMs aNy proMoció

Gràcia Patrícia López Chicon 2006

Maria Mallafré García 2007

Alberto Márquez García 2007

Sandra Martínez Pié 2006

Pau Martorell Besora 2007

Andreu Monclús Castañeira 2006

Esther Romero Martín Lda. Ciències Químiques

per la UB, 2000 -

Màster Eng. Ambiental IQS, 2008

Elena Sánchez Ortega Lda. Farmàcia per la Universitat

Complutense de Madrid, 1998 - Col·laboradora

del Grup Professional Farmacèutic

Maria Sánchez Purrà 2008

Pablo Vicedo Alos 2007

des del 8/04/2008 al 31/08/2008

deFuNcioNs tant d’associats com de no associats

NoM cogNoMs aNy proMoció

Juan Armengol Minguell 1954

Juan de Porcioles y de Sangenis 1964

Júlia Lleal Rovira 2003

Carlos Oltra Miralles 1952

Josep Mª Puigmartí Codina 1955

Emilio Roura Dalmau 1950

des del 8/04/2008 al 31/08/2008

04-15_Flashes.indd 4 18/9/08 09:24:35

AIQS

NEW

S 50

5N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

El Grup d’Investigació en Gestió Ambiental de l’Escola Superior de Comerç Internacional (UPF), dirigit per Pere Fullana i Palmer (Prom. IQS 1987 i Premi P. Salvador Gil), ha estat guardonat amb el premi de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya d’aquest any en la categoria d’Universitats. El premi l’ha rebut pel projecte de política integrada de producte sobre el sector de la joguina,

pere FullaNa (proM. 1987) N’ha dirigit la iNvestigació

LA UPF, premi de Medi Ambient de la Generalitat

DRETS D’ESQUERRA A DRETA: JORDI CALDES I JOAN RAMON FARRé. ASSEGUTS

D’ESQUERRA A DRETA: ALBERT PUYUELO, JOSé LUIS GóMEz, CARME MAJó I LUIS LEYDA

Sopar del GPMADesprés de quasi gairebé un any, els membres del Grup Professional de Medi Ambient es van trobar el 7 d’abril de 2008 per anar a sopar al restaurant Tram-Tram. Junts van recordar l’èxit obtingut en la Jornada Energia i in-dústria, un equilibri sostenible?, que va tenir lloc a la Sala Multimèdia de l’IQS el dia 8 de febrer de l’any 2007.

Ecojoguina i R-ciclejoguina, sobre el qual s’han fet dos programes a TV3 en l’espai El Medi Ambient.Pere Fullana és doctor enginyer industrial per la Universitat Ramon Llull i per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat estudis de postgrau en Gestió Empresarial i Informàtica Química a la Universitat Ramon Llull, en la qual va obtenir el doctorat.

Sopar del GPMKEls membres del Grup Professional de Màrqueting es van trobar el 25 d’abril de 2008 per anar a sopar al res-taurant Lluçanès i celebrar amb un bon àpat l’èxit obtingut a la Jornada Química sostenible, empreses in-novadores i competitives, celebrada els passats dies 21-22 de febrer de 2008, al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona.

DRETS, D’ESQUERRA A DRETA: RAMON VINYAS, JORDI RIUS, OLGA PRATGINESTóS,

ANA SOL (ESPOSA DE J. RIUS), CONCEPCIó ROCA, JOSEP Mª GUILERA, MANUEL MARCO

(MARIT DE B. FRANSITORA) I BLANCA FRANSITORA. ASSEGUTS, D’ESQUERRA A DRETA:

ASSUMPTA FERRAN (ESPOSA DE R. VINYAS), PEDRO ROS, LOURDES PUIG

(ESPOSA DE J. M. GUILERA.) I CARMEN MACIA (ESPOSA DE P. ROS).

04-15_Flashes.indd 5 18/9/08 09:24:52

AIQS

NEW

S 50

6N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

MarítimEl Marítim és un centre d’esports únic a Barcelona, ja que inclou un centre de talassoteràpia, amb dife-rents piscines d’aigua de mar do-tades d’efectes mecànics idonis per al relaxament. El centre també disposa de piscines d’aigua dolça, tant per a la natació lliure com per fer cursets i activitats, pensades per a persones de totes les edats.S’ofereix un ampli ventall d’acti-vitats esportives i de serveis de sa-lut preparats per satisfer els més exigents. A més a més, el Marítim disposa d’un accés directe a la platja de la Barceloneta, on s’or-ganitzen tota mena d’activitats.

Què oFereixeN al Nostre col·lectiu?100% de descompte en la matrícula i un 5% en la quota mensual (segons el nombre d’abonats d’un mateix col·lectiu, pot augmentar el descompte a la quota fins a un 20%).

oN el podeu trobar?:Passeig Marítim, 33 • 08003 Barcelona • Districte de Ciutat Vella Tel. 93 224 04 40. Fax 93 224 04 41 • maritim@claror.org www.claror.org

tariFas:Se pueden consultar las tarifas en nuestra página web: www.aiqs.es

reservas: 902.36.36.00; booking@hoteles-silken.com; www.hoteles-silken.com

Hoteles SilkenCONDICIONES GENERALES:• Precios por habitación están-

dar y noche.• IVA 7% no incluido. • IGIC 5% en Tenerife. • IPI 4% Andorra.• Tasas incluidas en Bruselas• Consulten precios en tem-

poradas de ferias, congresos, eventos especiales.

• Habitaciones Silken Club: consulten precios y servicios especiales.

Ofertes per al col·lectiu AIQSla Nostra associació ha arribat a acords aMb alguNes eMpreses Que eNs voleN oFerir els seus serveis aMb coNdicioNs avaNtatjoses. aQuí trobareu uNa descripció de l’oFerta i coM acoNseguir-la. per gaudir d’aQuests avaNtatges, eN tots els casos se us deMaNarà Que us acrediteu coM a MeMbres de l’aiQs.

CONDICIONS GENERALS:Descompte del 10% (segons tarifa vigent) en el cost de l’allotjament i el tipus de pen-sió escollida, durant la tempora-da del 2008.

GHT Hoteles

tariFes:Aquesta oferta s’aplicarà a tots els hotels de GhT hoteles. Trobareu informació detallada de les tarifes a la nostra pàgina web: www.aiqs.es.important: aquestes condicions no s’aplicaran la setmana de la revetlla de Sant Joan (setmana 24 de juny) ni en el període comprés entre el primer i el tercer dissabte del més d’agost.

reserves: • Peralesreservesindividualss’ha

de contactar directament amb l’hotel escollit.

• Perareservesdegrup(apartirde 20 persones) i per a qualsevol altre esdeveniment, s’ha de contactar amb: Sra. Corali Cunyat, tel.: 618.638.628, e-mail: corali@ghthotels.com

+ in

fo

+ in

fo

+ in

fo

04-15_Flashes.indd 6 18/9/08 09:25:01

AIQS

NEW

S 50

7N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

Securitas Direct, empresa líder en el mercado de alarmas para hogar y negocio, ofrece a los socios de la AIQS la oportunidad de adquirir un sistema de alarma en unas condi-ciones exclusivas.• PrecioKitAlarmaespecial

AIQS: 79 € (+ 48 cuotas 10 € amortización equipo, 50% des-cuento + 3 primeras cuotas).

• PrecioKitCatálogo:299 € (+48 cuotas 10 € amortización equi-po, 26 €/mes).

• Regalo:mando a distancia con botón SOS.

• NuevaAlarmaVerisurePro:verificacióndesaltosdealar-macongrabacióndeimágenesenformatovídeocolor.

Funcionasinteléfono:módulo de comunicaciones GPRS-GSM-SMS.Podemoshablarconustedyescucharloqueocurreensuhogar.

Securitas Direct

Leticia Núñez Sancho Dep. de Marketing / Programa Empleados Securitas Direct España S.A.U Tel.: 91 709 75 14 - Ext.: 65 62 Fax: 91 602 33 50 lnunez@securitasdirect.eswww.securitasdirect.es

descueNtos:• 20%dedescuentosobrelatarifaestándar.• 5%dedescuentoenlatarifapromocio-

nal diaria. • 5%dedescuentoenlatarifafindesemana.

servicio gratuito avis reFerred: La tarjeta Preferred permite a los miembros de la tarjeta obtener: • Rapidezytratopreferencialenelservicio.• Contratopreimpresoysinnecesidadde

firmarlo para recoger el coche.

coNFirMacióN iNMediata de la reserva: gracias a la clave personal, número de descuento AWD. Este número lleva conexio-nados los descuentos y tarifas especiales ofrecidas a los miembros de la tarjeta.

Si quieres descubrir Andorra a todo confort, disfruta de los des-cuentos y ventajas que Prestigi Hoteles ofrece a nuestros asocia-dos, en estancias de hotel en me-dia pensión:

hOTEL MERCURE Y NOVOTEL ANDORRA 142,20 €/persona 2 noches/3 días241,72 €/persona 4 noches/5 días

hOTEL ANDORRA PALACE 118,80 €/persona 2 noches/3 días202,00 €/persona 4 noches/5 díasAmbos situados en el centro de Andorra la Vella, podréis acceder libremente a la zona Wellness y Fitness situadas en el Hotel Mer-cure con servicio de piscina cu-bierta, piscina infantil, jacuzzi, saunas, sala fitness, zona de jue-gos e infantil, minigolf, maqui-nas de musculación, etc.

hOTEL IBIS 115,20 €/persona 2 noches/3 días195,84 €/persona 4 noches/5 díasSituado en Escaldes y a solo 800 m del centro comercial, ofrece servicios de piscina cubierta, ja-cuzzi, zona de juegos e infantil.

CONDICIONES:• Suplemento habitación doble

uso individual 35%.• Niñosde0a5años, 1 gratuito

acompañado de 2 adultos en el mismo régimen.

• Descuentoniñosde6a16años,-30%. Descuento 3ª a 7ª persona, -10%.

• NiñosNovotel: 2 gratuitos hasta los 16 años en alojamien-to y desayuno acompañados de 2 adultos en el mismo régi-men. Suplemento media pen-sión 23 €/día.

Los descuentos son aplicables s obre las tarifas públicas y según disponibilidad.

Prestigi Hoteles

para realizar las reservas diríjaNse a:Tel.+376.873.600 ; booking1@prestigi.ad ; www.prestigihotels.com

Nota: PER BENEFICIAR-SE D’AQUESTS SERVEIS éS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET D’ASSOCIAT A L’AIQS

La Asociación de Químicos e Ingenieros del IQS ha consegui-do un acuerdo de colaboración con Vanguard Rent a Car para que nuestros asociados puedan disfrutar de descuentos en el al-quiler de vehículos.

LOS DESCUENTOS APLICABLES SERÁN:• Motos: 25% sobre tarifa

general.• Turismos: 25% sobre tarifa

general. • Minibús y vehículos in-

dustriales: 25% sobre tarifa general.

Nuestros asociados podrán dis-frutar de descuentos y servicios especiales en el alquiler de vehí-culos. Las ventajas del acuerdo se harán efectivas automáticamen-te en cada alquiler de coches Avis a través del número de descuento AWD (Avis Worldwide Discount): K484706. Las reservas se podrán realizar a través del Centro de Re-servas o en www.avis.es.

AVIS Alquile un Coche, S.A.

Vanguard Rent a Car

www.vanguardrent.com

Cont

acto

+ in

fo

Cont

acto

04-15_Flashes.indd 7 18/9/08 09:25:06

AIQS

NEW

S 50

8

“Prevenim situacions de risc d’exclusió social”

la FuNdació privada la salut alta és uNa FuNdació seNse àNiM de lucre Que aposta per uN treball de preveNció i educació eN valors aMb la població iNFaNtil, juveNil i adulta del barri de badaloNa oN té la seu. l’aiQs col·labora ecoNòMicaMeNt aMb la FuNdació, Que està dirigida per silvia casado.

NeW

s iN

bri

eF F

LASh

ES F

laix

os eNtrevista aMb silvia casado, directora de la FuNdació privada la salut alta

QuINAéSlAPRINCIPAlmISSIóDelAFuNDACIóPRIVADAlASAlutAltA?La Fundació Privada La Salut Alta té per finalitat la prevenció par-ticular de les causes d’exclusió social i la disminució dels seus efectes. La majoria de recursos i esforços es posen en la població infantil, però també s’ofereixen projectes adreçats a adults per afavorir la cohesió social. En re-lació amb els infants oferim un centre obert, situat en el barri de més densitat de població de Ba-dalona, que pretén oferir un re-curs educatiu i social que permeti prevenir i identificar situacions de risc d’exclusió social; es trac-ta també de minimitzar-ne la presència i la influència i es po-tencien tots els aspectes positius de la vida del nen.

APRoxImADAmeNt,QuANtSNeNSAtéNlAFuNDACIó?El centre atén diàriament uns trenta infants de sis a setze anys i les seves famílies. Així, desprès de l’escola, s’atansen al centre, on els oferim un espai de reforç esco-lar i activitats molt diverses distri-buïdes per dies.

QuINeSSóNleSPRINCIPAlSACtIVItAtSQueelSNeNSPoDeNFeReNelCeNtRe?Des de tallers, serveis de biblioteca i animació a la lectura, programes de competències socials, esports i informàtica, fins a excursions i sortides de cap de setmana. Tam-bé organitzem berenars i partici-pem, amb altres entitats del barri, en festes populars com ara la Cas-tanyada, Nadal, Sant Jordi, etc. A

04-15_Flashes.indd 8 18/9/08 09:25:12

AIQS

NEW

S 50

9N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

més, també es fa el seguiment de les famílies en col·laboració amb les escoles respectives i els Serveis Socials, així com una tasca de for-mació per als pares principalment en informàtica, llengua, educació i salut. Un altre projecte desenvo-lupat en coordinació amb el Pla Educatiu d’Entorn de Badalona és Juegolandia. Es tracta d’un espai lúdic que s’ofereix a uns quinze infants de sis a dotze anys un dia la setmana, on es pretén donar una alternativa a l’oci que molts infants consumeixen al carrer o en ambients poc educatius i afa-vorir l’ús de les llengües oficials, així com el respecte a les normes i a altres infants.

lAFuNDACIóNoeStàeNFoCADAúNICAmeNtAlSNeNS.QuINeSACtIVItAtSoFeRIuAlSADultS?En primer lloc hi ha un espai d’alfabetització digital dirigit a deu persones, de dues hores setma-nals. Aquest projecte va sorgir per donar resposta a inquietuds ex-pressades per famílies ateses per la fundació. La seva finalitat és dis-minuir la fractura digital, entesa com la separació que hi ha entre les persones que poden utilitzar les noves tecnologies de la infor-mació i comunicació (TIC) com una part rutinària de la seva vida quotidiana i les que no hi tenen accés. L’objectiu general és afavo-rir l’accés i la formació en les no-ves TIC a persones desafavorides com a mitjà per millorar la seva inserció i integració social. A més a més, es pretén donar-los eines perquè puguin assegurar la bona utilització d’Internet per part dels fills i filles, oferir continguts útils i fomentar l’ús social d’Internet, facilitar el contacte i la comuni-cació amb el seu país d’origen i oferir un espai amb el català i cas-tellà com a llengües habituals. Fi-nalment, també oferim un curs de castellà per a 15 dones de quatre hores setmanals. L’objectiu gene-ral és formar, orientar i promocio-nar persones nouvingudes.

QuINAéSlAFoNtDeFINANçAmeNtDelAFuNDACIóPRIVADAlASAlutAltA?Per al funcionament de tots els projectes que duu a terme la fun-dació calen recursos econòmics, humans i d’espai. Pel que fa als re-

cursos econòmics, el 99% provenen de fonts privades, entre les quals hi ha l’Associació de Químics i Engin-yers de l’Institut Químic de Sarrià, i l’1% restant de fonts públiques. És evident que sense aquests ajuts no seria possible mantenir la tas-ca que realitza la fundació, i bona

part d’aquests recursos es destinen al centre obert. En relació amb els recursos humans, un 90% són per-sones que col·laboren de forma gratuïta i desinteressada, fent tas-ques de monitor de suport al reforç o tallerista, manteniment dels lo-cals, gestions administratives i eco-nomia. D’altra banda, actualment estem dedicant molts esforços a aconseguir més espai ja que amb els locals actuals no podem acollir més de 25 infants, per la qual cosa un dels grups realitza l’activitat diària en un altre espai del barri, cedit per la Generalitat de Catalunya.

ComVAloReSl’APoRtACIóDel’AIQSAlFINANçAmeNtDelAFuNDACIó?Molt positivament ja que aquestes ajudes sumades a l’esforç dels volun-taris que treballen per a la fundació són els puntals que la sustenten.

DeDueIxo,DoNCS,QueNoRebeulASuFICIeNtAjuDAPeRPARtDeleSINStItuCIoNSPúblIQueSIPRIVADeS?La veritat és que no. Si tenim en compte que som l’única entitat que fa aquesta tasca, el cert és que

noarribem a cobrir la nombro-sa demanda que hi ha als barris. És per això que, malgrat la man-ca de recursos econòmics per a una inversió d’aquesta mena, ens hem decidit a adquirir un lo-cal contigu als ja que tenim, amb la consegüent recerca de recur-

sos tant per a la compra com per a l’adequació i reformes del nou espai. Aquest nou espai ens per-metrà millorar en quantitat i qua-litat l’atenció tant als infants com als altres projectes de la fundació.

QuèéSelQueméSt’AgRADADelAteVAPRoFeSSIó?El contacte personal amb els nens i les persones que s’acosten a no-saltres i tot allò que rebem d’ells, l’ambient familiar del centre, les ganes i la il·lusió amb què tot l’equip de la fundació, tant pro-fessionals com voluntaris, porten a terme el nostre compromís amb aquests nens, les seves famílies i el nostre barri.

Les ajudes econòmiques d’institucions privades i públiques, sumades a l’esforç dels voluntaris que treballen per a la fundació, són els puntals que la sustenten

Si algú vol fer algún donatiu a la Fundació ho pot fer al núm de compte de La Caixa: 2100 0463 81 0200082746

04-15_Flashes.indd 9 18/9/08 09:25:32

AIQS

NEW

S 50

10N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

la iNdustria, aNte el reto de asuMir geNéricos biotecNológicos

Dudas sobre la viabilidad económica del biosimilarel coMplejo y costoso proceso para la aprobacióN de uN MedicaMeNto biosiMilar, el hecho de Que su sustitucióN No esté perMitida o Que el 90% del coNsuMo de biotecNológicos esté situado eN los hospitales coNstituyeN, a priori, barreras para aQuellas eMpresas Que QuieraN laNzarse a la aveNtura de producir uN biosiMilar, segúN se puso de MaNiFiesto eN la jorNada orgaNizada por el grupo proFesioNal FarMacéutico de la aiQs.

04-15_Flashes.indd 10 18/9/08 09:25:56

AIQS

NEW

S 50

11N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

Los medicamentos biosimilares, que tienen que demostrar, en la fase preclínica y clínica, que po-seen unas características simi-lares a las de los medicamentos que pretenden copiar, tienen que aportar además numerosos datos sobre su seguridad, a dife-rencia de lo que ocurre con los medicamentos genéricos. De este modo, para sacar adelante un fármaco biosimilar, hay que pre-sentar casi un dossier completo, como si de un medicamento in-novador se tratara.

El proceso hasta la autorización de un medicamento biosimilar es tan complejo y costoso que, en España, las compañías dedicadas a fabricar genéricos difícilmente podrían asumir el reto de comer-cializar un fármaco de este tipo. Ésta es una de las principales con-clusiones de la jornada sobre bio-similares celebrada por el Grupo Profesional Farmacéutico de la Asociación de Químicos e Ingnie-ros del IQS, en Barcelona, don-de se puso de manifiesto que sólo grandes compañías de genéricos

o biotecnológicas, con una visión global del mercado, o consorcios formados por diversas empresas, podrían abordar la fabricación de un biosimilar. “Tal como están es-tructuradas actualmente las com-pañías de genéricos en España, no serán capaces de asumir un biosimilar si no se fusionan o se-paran su negocio”, afirmó Julio Carretero, gerente de Asuntos Re-gulatorios de Merck Serono. La misma idea fue compartida por Ángel Ursúa, director general de Idifarma Desarrollo Farmacéu-

tico, que opinó que “sin com-partir riesgos, no es posible sacar adelante un biosimilar en Espa-ña, aunque ya hay movimien-tos de empresas nacionales para asociarse con otras para llevar-lo a cabo”.Antes de lanzarse a la aventura de producir biosimilares, hay incóg-nitas por despejar, según Carre-tero, como la política económica del Gobierno sobre estos fárma-cos o la de las comunidades au-tónomas, cuyos hospitales son los responsables del 90% del con-

En España, las compañías dedicadas a fabricar genéricos difícilmente podrían asumir la comercialización de un fármaco biosimilar

JULIO CARRETERO ÁNGEL URSúA MESA REDONDA, DE IzQUIERDA A DEREChA: CARLES ROQUET,

ANTONIO LÁzARO, LIDIA CASAS, JULIO CARRETERO, ÁNGEL URSúA

Y Mª ÁNGELES RODRíGUEz

sumo de medicamentos biotec-nológicos en España. Que su ubicación sea hospitalaria puede ser un freno para empresas que tienen una estrategia comercial más dirigida a atención prima-ria o farmacia comunitaria, según explicó Ursúa.Las dudas sobre si merece la pena apostar por los biosimilares des-aparecerán, como sucedió con las especialidades genéricas, cuando los gobiernos comprueben que producen un ahorro para el sis-tema sanitario. Según Ángel Lá-zaro, de Bionanomics, mientras los genéricos pueden reducir un 70% el precio del medicamen-to, un biosimilar puede hacerlo, en estos momentos, en un 30% o 35%, de forma que no resulta tan atractivo desde el punto de vis-ta de contención del gasto. Sin embargo, la presión de las auto-ridades para fomentar estos me-

04-15_Flashes.indd 11 18/9/08 09:26:29

AIQS

NEW

S 50

12N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

dicamentos aumentará a medida que representen un volumen más alto del mercado.El vencimiento de las patentes de los productos biotecnológicos ha estimulado una primera ola de biosimilares en la Unión Europea, mientras que una segunda se es-pera para el periodo 2012-2014. Ante este panorama, es previsi-ble que la entrada de biosimilares produzca tensiones con los labo-ratorios biotecnológicos innova-dores, porque éstos tienen en el mercado medicamentos que han alcanzado cifras muy elevadas en los últimos años, que se verán re-ducidas con la aparición de los biosimilares, según argumentó Alfonso Domínguez-Gil, jefe del Servicio de Farmacia del Hospital Clínico de Salamanca.

Cinco autorizaciones hasta la fecha en la UELas primeras autorizaciones de un similar se produjeron en abril de 2006, con la somatropina de Sandoz (Omnitrope) y Biopartners (Valtro-pin). Son medicamentos que contienen hormona de crecimiento re-combinante, siendo los productos de referencia Genotropin y humatro-pe, respectivamente. Los nuevos fabricantes han tenido que demostrar que las características fisicoquímicas y biológicas fundamentales son análogas al innovador y que su perfil de eficacia y seguridad es compa-rable dentro de los límites de variabilidad autorizados para el producto de referencia, según explica Alfonso Domínguez-Gil, jefe del Servicio de Farmacia del hospital Clínico Universitario de Salamanca. Por otro lado, en agosto de 2007, fueron autorizados los primeros biosimilares de eritropoyetina, Epoetin alfa (hexal), Binocrit (Sandoz) y Abseamed (Medice), que contienen el mismo producto obtenido en la misma planta de fabricación. Los tres productos fueron comparados en cuatro estudios con Eprex (eritropoyetina alfa) y NeoRecormon (eritropoyetina beta). En los estudios clínicos, se aceptó un margen de equivalencia de + 0,5 g/dl en la concentración de hemoglobina.

La prohibición de sustitución de estos medicamentos es otro de los aspectos económicos que lle-van a pensar que los biosimila-res no lo tendrán tan fácil como los genéricos. El motivo es que la sustitución de un producto bioló-gico por uno biosimilar puede te-ner consecuencias clínicas y de seguridad, por lo que países como Francia, Holanda, Noruega, Hun-gría y Suecia, ya se han pronun-ciado para evitar la sustitución automática. Igualmente, en Es-paña, la orden de medicamentos no sustituible aprobada el pasado septiembre los incluye. Sin embargo, para otro de los par-ticipantes en la jornada organiza-da, Xavier Carné, jefe del Servicio de Farmacología Clínica del Hos-pital Clínic, de Barcelona, “no se

LIDIA CASAS

puede adoptar una postura ce-rrada en cuanto a la intercam-biabilidad o sustitución de estos medicamentos”, y considera que habría que individualizar caso por caso.Lo que es indiscutible es que los requerimientos exigidos para los biosimilares son mayores y los encarecen. Las exigencias en tor-no a la seguridad condicionan mucho el proceso para la autori-zación de un biosimilar, puesto que cambios mínimos en el pro-ceso de fabricación o almacena-miento pueden afectar la eficacia o seguridad de los medicamentos de origen biológico.Los genéricos no precisan datos preclínicos y clínicos, siendo ne-cesario únicamente un estudio de bioequivalencia; en cambio, los biosimilares deben realizar una comparación más profun-da respecto al medicamento de referencia, mediante el plan de comparabilidad. Y mientras en los genéricos exis-te amplia experiencia clínica y re-gulatoria, la comparabilidad de los otros depende también de la existencia de procedimientos analíticos y de los procesos de fa-bricación, según explicó Mari Án-geles Rodríguez, directora general de la consultora Mar Farma.

lucía gallardo, REDACTORA DE EL GLOBAL

SENTADOS, DE IzQUIERDA A DEREChA: Mª ÁNGELES RODRíGUEz

Y XAVIER CARNé. DE PIE: ALFONSO DOMíNGUEz-GIL

04-15_Flashes.indd 12 18/9/08 09:27:44

AIQS

NEW

S 50

13N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

sMaria passalacQua:

“Algunes organitzacions podrien fer l’EMAS per anar més enllà de l’ISO 14001 i destacar-se”eN ocasió de la jorNada orgaNitzada el 21 de Maig la iNdústria QuíMica i la gestió aMbieNtal, des de la direcció de projectes del club eMas Maria passalacQua parla, eNtre altres teMes, d’aQuesta eiNa de certiFicacioNs.

‘la

iNdú

stri

a Q

uíM

ica

i la

gest

ió a

Mbi

eNta

l: c

aso

s pr

àcti

cs’

QuèS’AmAgADARReReleSSIgleSemAS?EMAS vol dir Eco-Management and Audit Scheme, és a dir, Sis-tema de Gestió i Auditoria Am-biental. Es tracta d’un sistema voluntari que permet a les or-ganitzacions avaluar i millorar el seu comportament ambien-tal, a més de mantenir una rela-ció oberta i transparent amb el seu entorn social. Tot això par-tint de la base que l’empresa ha de fer difusió de la informació ambiental al públic i a d’altres parts interessades.

ComS’ImPlANtAl’emASIQuèImPlICAAIxòPeRAl’emPReSA?El primer és la decisió de la di-recció de l’organització, ja que abans d’iniciar el procés ha de ser conscient que vol empren-dre aquest camí i del que això significa. A partir d’aquí, cal fer una anàlisi o diagnosi inicial de les seves activitats, productes i serveis, detectar tots els proble-mes mediambientals d’aquesta organització i avaluar-ne els im-pactes i el comportament me-diambiental. En tercer lloc, i sobre la base dels punts de fo-rça i les debilitats evidenciades durant l’anàlisi inicial, es pot donar inici al disseny del siste-ma, és a dir, a aquelles activitats d’identificació dels requisits de base del sistema i a la seva con-següent planificació. Successi-vament, es passa de les paraules als fets i es posa en pràctica tot el que s’ha definit en la fase precedent; es torna a emfatit-zar, doncs, la responsabilitat de

04-15_Flashes.indd 13 18/9/08 09:28:06

la direcció quan sigui necessari posar a disposició aquells recur-sos i mitjans essencials per do-nar vida al sistema. IComFINAlItzAAQueStPRoCéS?Amb l’execució de l’auditoria in-terna per verificar si el sistema és conforme, mentre que per obte-nir el seu reconeixement extern serà necessària una auditoria feta per un verificador ambiental acre-ditat i la validació de la declaració ambiental. Si tot el procés es resol positivament, l’organització ob-tindrà el registre EMAS i podrà di-fondre la Declaració Ambiental.

PeRQuèéSmeNySCoNegutl’emASQuel’ISo14001?Hi poden haver diferents motius, però principalment és perquè fins ara l’EMAS, com que deriva d’un reglament europeu, ha tin-gut un abast en l’àmbit de la UE i dels països de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i això en limita la vi-sibilitat a nivell mundial, cosa que podria canviar amb el nou reglament EMAS actualment en

revisió. Així mateix, les normes ISO en general són més conegu-des entre les empreses i, abans de la norma ISO 14001, aquestes ja estaven acostumades a sentir parlar de normes ISO de quali-tat, per exemple. Per últim, tam-bé influeix el fet que encara falta fer-ne promoció a diferents ni-vells de la nostra societat, ja que per ara és un distintiu conegut entre els tècnics, però l’opinió

pública no l’identifica. A més, en no ser una certificació de pro-ducte no té gaire visibilitat di-recta ja que el logotip no viatja amb el producte, que és el que l’usuari o client final veu.

QuINeSSóNleSPRINCIPAlSDIFeRèNCIeSAmbl’ISo14001?Podríem dir que l’EMAS con-té l’ISO 14001, és a dir, que l’EMAS es basa en l’ISO 14001, però va més enllà, atri-bueix un gran pes a la im-

AIQS

NEW

S 50

14N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

plicació i incentivació dels treballadors en la gestió am-biental, obliga al compliment de la legislació ambiental i verificar-ho és una de les tas-ques del verificador ambien-tal acreditat. D’altra banda, la Direcció de Qualitat Ambien-tal del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que és l’organisme que a Catalunya atorga l’EMAS, consulta du-

rant el tràmit de registre de l’empresa l’autoritat ambien-tal per verificar que l’empresa no té cap expedient obert per incompliment legal. Una al-tra diferència és que reque-reix que les organitzacions informin les parts interessa-des sobre els seus principals aspectes ambientals, la seva política i objectius i els resul-tats aconseguits amb la ges-tió duta a terme, i que també millorin el comportament ambiental.

“Abans d’iniciar el procés l’empresa ha de ser conscient que vol emprendre aquest camí i del que això significa”

04-15_Flashes.indd 14 18/9/08 09:31:14

Club EMAS és una associació privada, sense ànim de lucre, formada per empreses i altres organitzacions de diferents sectors i dimensions que tenen en comú la voluntat de mi-llora ambiental, materialitzada amb la seva participació al sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS), l’abast del qual inclou, com a mínim, un centre situat a Catalunya.Tot i tractar-se d’una iniciativa privada sorgida de les ma-teixes empreses registrades a l’EMAS, ha rebut des dels inicis la col·laboració i el suport de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Actualment, en formen part 54 membres d’organitzacions pertanyents a diferents sectors.

AIQS

NEW

S 50

15N

eWs

iN b

rieF

FLA

ShES

Fla

ixo

s

Què és el club eMas?

l’eMas, protagonistaInclosa dins dels Cicles de Formació AIQS, la jornada al voltant de la indústria química i la gestió ambiental va destacar pel seu caràcter eminentment pràctic per tal de so-lucionar tots aquells dubtes que tinguessin els professionals assistents. Amb aquest objectiu de fons, la sessió va ini-ciar-se amb la intervenció del cap del Servei de Qualificació Ambiental i Direcció General de Qualitat Ambiental del De-partament de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Samitier, que va analitzar l’EMAS com una eina de gestió ambien-tal, i també en va destacar les principals diferències que pre-senta respecte a l’ISO 14001. Sobre això, va significar punts claus, com que l’EMAS introdueix les consideracions am-bientals dins dels mecanismes de presa de decisions o les se-ves diferents etapes d’implantació.En el capítol de xifres, va repassar també les centrades en les cancel·lacions i nous registres des del 1997 fins al gener d’aquest any. Segons el registre oficial de la Direcció Gene-ral de Qualitat Ambiental, la tendència alcista dels últims exercicis va continuar durant el 2007 amb trenta nous re-gistres davant de les sis cancel·lacions, mentre que l’any anterior havien estat vint-i-cinc els nous registres i sis tam-bé les cancel·lacions. Pel que fa a la distribució per sectors dels registres EMAS a Catalunya, Samitier va comentar tam-bé que el rànquing l’encapçala el turisme (16%), seguit dels serveis (12%) i el sector químic (11%).Quant al vessant pràctic, la jornada també va comptar amb la participació del coordinador de Medi Ambient d’Hispavic Ibérica (Grup Solvay), Antoni Malet, i del gerent de Cister-nas del Vallés, Martí Puig, que van explicar les pròpies ex-periències concretes de l’EMAS en el sector químic.

PeRQuèuNAemPReSAhAuRIAD’APuNtAR-SeAl’emASSISImPlemeNtPotFeRl’ISo14001?El reglament EMAS accepta que qualsevol organització, o part d’aquesta, a partir del cen-tre com a unitat bàsica pugui adherir-se a aquest sistema de gestió ambiental. Poden ser or-ganitzacions tant privades com públiques, petites o grans, de qualsevol sector... i cadascuna d’elles pot tenir motivacions di-ferents per adherir-se a l’EMAS. Penso que algunes organitza-cions podrien fer l’EMAS per anar més enllà de l’ISO 14001 i destacar-se, per millorar la rela-ció amb els seus veïns i el seu en-torn, per donar exemple (com és el cas de moltes administra-cions públiques), per poder gau-dir d’alguns avantatges específics per a organitzacions EMAS (per exemple simplificació de trà-mits, reduccions de taxes, etc.) i per poder demostrar la seva sol-vència tècnica ambiental en el moment de contractar amb l’Administració pública.

04-15_Flashes.indd 15 18/9/08 09:31:59

AIQS

NEW

S 50

16

“Cal gestionar l’aigua des del sector públic”A pArtir dels més de 20 Anys d’experiènciA en el sector de l’AiguA en l’àmbit de lA gestió públicA, ricArd tomàs AnAlitzA les clAus de lA pAssAdA “crisi de lA sequerA” i explicA quines serien les mesures A AplicAr Amb vistA A evitAr problemes derivAts de lA mAncA d’AiguA de cArA Al futur.

in d

epth

A f

ondo

A f

on

s ricArd tomàs, director d’explotAció d’Aigües de mAnresA

16-19_a fons.indd 16 18/9/08 09:34:10

AIQS

NEW

S 50

17in

dep

th A

fon

do A

fo

ns

Això és un altre tema i, de fet, en el cas de l’aigua aquesta in-terconnexió ja es fa a nivell mu-nicipal, on estem treballant amb xarxes no ramificades, sinó anellades. Però, per què no fer-ho també amb xarxes en alta? Per exemple, interconnectant la font de proveïment del Consor-ci d’Aigües de Tarragona amb la xarxa en alta d’Aigües Ter-Llo-bregat. Aquesta mesura no apor-taria recursos, però sí que podria servir per aconseguir l’equili-bri en moments de dèficit d’una banda o d’una altra. En aquest punt tampoc no podem obli-dar que partim d’un recurs que

Unió de forcesJuntament amb Mataró, el Prat de Llobregat, Reus, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Tortosa, Aigües de Manresa forma part del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (ConGIAC), una entitat pública de base associativa i caràcter local que agrupa diversos ajuntaments implicats molt directament en el cicle integral de l’aigua i el medi ambient a través de les seves empreses municipals.

quines són les seves finAlitAts principAls?• defensar la titularitat pública de la gestió dels recursos hidrològics i potenciar la col·laboració entre

els seus associats.• Col·laborar amb altres administracions o entitats de dret públic o privat per a l’elaboració i execució

de projectes i programes d’interès comú en l’àmbit del medi ambient i el cicle de l’aigua.• defensar els interessos dels municipis associats enfront de les administracions hidràuliques

territorials, institucionals i tercers.• Promocionar, construir, explotar i mantenir obres per a l’abastament, sanejament i depuració

d’aigües competència dels ens locals.• Analitzar la qualitat de les aigües i el seu nivell de contaminació.

experiència que acumuleu, en què cal treballar a partir d’ara?No hi ha una solució única, sinó una sèrie de solucions. Per tant, hi ha solucions basades en la utilització d’un recurs extern –per exemple, a través dels transvasaments o de la dessalinització– o en la recuperació del concepte d’estalvi. El perill, penso, que està en el fet de fomentar una sola d’aquestes solucions, com pot ser la dessalinització, perquè amb un preu de l’energia que està pujant pot ser complicat. Passaria el mateix si ho centréssim tot només en el transvasament, com és el cas del Roine, ja que si resulta que els francesos al final no l’aproven ens trobaríem molt fotuts.

L’important és saber combinar i agafar les opcions que ens permetin les millors condicions.

per tant, el transvasament del roine no és la solució? Penso que és una solució que, com a mínim, s’ha d’estudiar per veure’n els pros i contres, en qui-nes condicions es pot realitzar, etc. El que no es pot fer és deses-timar aquesta alternativa ja d’en-trada, sinó que s’ha de valorar.

i què opina de la interconnexió de xarxes?

“Partim d’un recurs com l’aigua que no és objecte de propietat i que s’hauria de gestionar de manera justa”

quina és la base del problema estructural de l’aigua a catalunya?Sobre aquest problema estructu-ral hi ha una dada que s’utilitza poc, però que pot il·lustrar molt bé el tema: la ràtio de precipita-ció per habitant. Si comptabilit-zem el volum d’aigua que cau sobre Catalunya i el dividim pel nombre d’habitants, obtindrem de resultat una xifra lleugera-ment superior al d’Israel. Així doncs, l’aigua disponible al nos-tre país és la que hi cau i a par-tir d’aquí ja entraríem en quina proporció és aprofitable o no. Per tant, es tracta d’un proble-ma estructural des del moment que ens entestem a viure com ho fan els països rics en aigua. Per exemple, creant zones de re-gadiu o desenvolupant el país amb activitats altament consu-midores d’aigua.

i amb aquesta situació com a teló de fons, quines són les solucions més efectives a aplicar?El problema és que s’ha jugat molt políticament amb aquestes solucions, i és en aquest punt on als tècnics ens ve de gust opinar sobre el tema, perquè és complicat penjar etiquetes polítiques a una solució, com per exemple parlar dels transvasaments com una cosa de dretes i de la dessalinització com a pròpia de les esquerres. Penso que no s’hauria d’anar per aquest camí...

a partir de la vostra visió tècnica i dels coneixements i

16-19_a fons.indd 17 18/9/08 09:34:26

AIQS

NEW

S 50

18

conques hidrogràfiques a nivell europeu i mundial? per exemple, israel ens podria donar les pautes de com potenciar la dessalinització?Tot i que es tracta d’una realitat molt diferent de la nostra, Israel està demostrant que si treballen amb els recursos de què disposen es poden aconseguir bons resultats. Penso que el seu èxit ha tingut com a base, per una banda, l’aigua de mar i, per l’altra, la seva capacitat de gestionar bé un recurs que és escàs. Aplicat al nostre cas, i com ja he dit, el que ens fa mal és la incoherència de no tenir aigua i voler viure com si visquéssim a Alemanya o Dinamarca.

en aquest marc, quin paper té la reutilització de l’aigua?

in d

epth

A f

ondo

A f

on

s

no és objecte de propietat i que s’hauria de gestionar de manera justa, equitativa i no estar sub-jecte a les lleis de mercat perquè no és un bé comercial.

podríem dir que l’organització de les conques hidrogràfiques a catalunya és la correcta? Jo no sóc un expert en adminis-tració, però si més no podria dir que és una organització estra-nya perquè, des del punt de vis-ta hidrogràfic, es pot parlar de dues Catalunyes: per una ban-da, la de les conques internes en les quals la gestió d’aques-ta aigua correspon a l’adminis-tració de la Generalitat, mentre que, per l’altra, trobem una Ca-talunya rica en recursos d’aigua en què les competències són es-tatals. Per tant, el que és estrany és que mig país depengui d’una administració i l’altre d’una al-tra. A més són dues parts molt desequilibrades tant en quanti-tat de recurs com en necessitats.

d’on parteix aquesta diferenciació?Doncs que quan es va orga-nitzar el govern de la Genera-litat es va adoptar un model diferent al de la resta d’Espa-nya, que tradicionalment s’ha organitzat per conques com les del Pirineu Oriental, el Tajo o el Segura, per exemple. I tot això provoca, entre altres motius, la disfunció actual.

podríem apuntar algun exemple d’excel·lència d’organització de

La reutilització no és la pana-cea, però sí que aplicant-se al lloc correcte i per a un ús ade-quat de l’aigua pot convertir-se en una bona alternativa. En tot cas, cal que es faci molt bé per no cometre errors.

l’efecte que ha tingut la sequera sobre la gent pot ser positiu de cara als propers anys?Penso que sí que ho pot ser, però l’altra cosa és si realment trau-rem un resultat positiu d’aques-ta experiència quant a actuacions concretes perquè, per exemple, s’estava intentant fer una obra in-teressant des del punt de vista de la interconnexió i ràpidament s’ha esborrat del mapa. També cal tenir en compte que la situació de sequera que hem viscut ja es va produir fa tres anys, quan els nivells dels embassaments eren pràcticament iguals però amb la diferència que era la tardor i ara es tractava de la primavera amb la perspectiva de tot l’estiu per endavant. En aquest cas, però, el tema de la sequera s’ha potenci-at més des del punt de vista me-diàtic, cosa que és bona. Resulta increïble veure com som d’obe-dients quan realment es veu que el problema és important, i la re-ducció en el consum s’ha notat.

com valora aquesta dicotomia de la gestió de l’aigua des de l’àmbit públic o privat?Partint de la base que estem parlant d’un servei públic, el meu punt de vista és que cal

Últimes tendències en tractamentsPel que fa a millores, la planta d’Aigües de Manresa està immersa en un projecte anomenat d’Aigua Excel·lent. Com explica Ricard Tomàs, “aquí tenim aigua d’una qualitat relativament bona, ja que es capta del riu Llobregat a l’alçada de Balsareny i abans que s’hagi salinitzat”. Una aigua que, a través de la sèquia de Manresa –una construcció medieval encara en servei– finalitza en un llac artificial construït a comença-ment dels setanta i que es converteix en una reserva d’aigua abans de tractar, que posteriorment servirà per proveir Manresa i la seva zona d’influència. Precisament, el projecte va començar ja fa alguns anys fent servir aquest llac i els processos naturals que hi tenen lloc com una fase de pretractament de l’aigua: “És a dir, fem jugar la natura a favor nostre”, apunta Tomàs. Actualment, i després de materialitzar-se aquesta primera fase del projecte, s’aborda la segona, que consistirà en la millora de la planta de tractament a partir d’un pla de renovació que ha d’acabar l’any 2015.

16-19_a fons.indd 18 18/9/08 09:34:33

gestionar l’aigua també des del sector públic, com ja passa amb el transport o la sanitat. Tot i això, l’opinió majoritària va en contra d’aquesta opció al·legant que el sector públic gestiona malament perquè és poc operatiu i eficient. Però jo tinc la sort de treballar des de fa 23 anys en una empresa pública des de la qual intentem demostrar que també podem gestionar bé i ser eficients perquè, al cap i a la fi, el servei el fan les persones. Per tant, penso que la qüestió bàsica és que el sector públic tingui les mateixes eines per caminar cap a l’excel·lència que el privat.

quina seria la principal diferència entre aquestes dues opcions?Penso que és molt petita. Una empresa privada neix amb l’objectiu de guanyar diners i per això ha de tenir un bon producte, mentre que una empresa pública no neix amb aquesta voluntat, sinó que tracta de prestar un bon servei, però per aconseguir-ho també ha de guanyar diners. Per tant, els dos objectius són els mateixos, però amb l’ordre canviat i, en una situació normal, això no suposa un inconvenient. La diferència arriba quan hi ha un problema.

En aquest cas l’empresa pública l’haurà de resoldre sigui com sigui, independentment d’on acabin venint els recursos, mentre que la privada prioritzarà el fet de tenir garanties de cobrar la inversió necessària per solucionar-lo.

creu que s’hauria d’haver demanat l’opinió als tècnics durant la passada “crisi de l’aigua”?Penso, en tot cas, que els assessors tècnics que tenen els polítics haurien de ser realment tècnics. A més, i quan es diu que s’ha polititzat la crisi en tots els nivells, també s’inclou el fet

AIQS

NEW

S 50

19in

dep

th A

fon

do A

fo

ns

que alguns assessors han volgut fer de polítics i potser aquest ha estat un dels principals problemes. Però, per altra banda, els tècnics del món de l’aigua celebrem la iniciativa del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya de donar la seva opinió amb un monogràfic que va sortir a la llum poc abans de les eleccions i on es parla de l’aigua com la base del desenvolupament del país a partir de 100 respostes agrupades en quatre eixos: la política de l’aigua, recursos i planificació; usos, impactes i qualitat; usos urbans i sanejament, així com costos i finançament.

què aporta aquest document?Penso que és un document emi-nentment tècnic, molt potent i que resulta molt interessant per veure quina és l’opinió dels tècnics, deslligant-la de tot el contingut polític de l’aigua. Pre-cisament per això encoratjaria la gent involucrada en el tema o que hi estigui interessada que se’l llegeixi. De fet, prova del seu interès és que aquesta pu-blicació ha tingut un important ressò mediàtic.

Un repte superatLa passada crisi de la sequera ha suposat també un impor-tant repte per als professionals d’Aigües de Manresa. Com explica Ricard Tomàs, “ens ha fet treballar sobretot en dos sentits: l’anàlisi de la situa-ció de les nostres xarxes de distribució, incidint sobretot en aquelles on els rendiments eren més baixos, i la reducció de la pressió de l’aigua”. Sobre la primera actuació, es va partir del rendiment de la xarxa, que s’estableix a partir de “comparar la quantitat d’aigua que surt del dipòsit i poses a la xarxa amb la quantitat que acabes mesurant als comptadors individuals”, co-menta. Pel que fa a la reducció de la pressió de l’aigua, afegeix, “és una actuació complicada en una ciutat com Manresa perquè, per la seva orografia, a la ma-teixa xarxa pots tenir pressions molt diferents”. Partint d’aquestes dificultats, l’equip d’Aigües de Manresa va iniciar unes campanyes noc-turnes de control, aprofitant les hores en què la incidència era més baixa de cara a l’usu-ari. Sobre això, apunta Ricard Tomàs: “Ho hem fet amb una certa prudència perquè qualsevol manipulació de la xarxa té un cert risc d’alterar les qualitats de l’aigua pel que fa a desinfecció i terboleses”. A banda d’aquestes actuaci-ons, a la planta manresana també es van portar a terme actuacions per mirar de reduir les aigües que s’utilitzen en el mateix procés de producció de l’aigua potable.

“Tinc la sort de treballar des de fa 23 anys en una empresa pública des de la qual intentem demostrar que també podem gestionar bé i ser eficients”

16-19_a fons.indd 19 18/9/08 09:34:40

AIQS

NEW

S 50

20

“El nostre objectiu era unir els alumnes amb el professorat i el sistema institucional de la universitat”Amb 24 Anys i A punt d’AcAbAr lA cArrerA d’enginyeriA industriAl, mArcos cAstillo recordA lA sevA èpocA universitàriA A l’iQs Amb Afecte. diu Que està content dels coneixements AdQuirits i les AmistAts fetes durAnt AQuestA etApA Que és A punt de tAncAr-se.

yest

erdA

y An

d to

dAy

aye

r y

hoy

Ahi

r i A

vui

mAr

cos

cAst

illo

gó

mez

, mem

bre

de l

’eQ

uip

de d

eleg

Ats

d’en

gin

yeri

A in

dust

riAl

A curt termini, la Construcció IndustrialTot i que va començar provant amb l’aeronàutica, el Marcos no va trigar a adonar-se que aquella carrera no era per a ell. Va ser llavors quan va deixar els estudis que seguia a Madrid per començar enginyeria Industrial a l’IQS. ara, a punt de llicenciar-se, es mostra satisfet dels resultats obtinguts. el seu somni és “acabar treballant en la branca de Construcció Industrial al voltant de naus industrials, poliesportius, o bé en el tema d’eficiència energètica.

I avuI, com veus el futur? Què t’agradarIa fer?El veig de forma positiva. Ara mateix estic fent el projecte de carrera en una empresa dedi-cada a fer tot tipus de projec-tes d’instal·lacions, ja que jo he triat la branca de Construc-ció Industrial dins la carrera. En principi, quan acabi el pro-jecte em quedaré treballant du-rant una temporada en aquesta empresa, que ja m’han ofert de quedar-m’hi, i en el futur crec que faré un màster a ESADE, per exemple. Però a curt termi-ni no crec que marxi a l’estran-ger, com sí que ho faran altres companys. Vull continuar treba-llant en aquesta direcció, analit-zar si m’agrada el que faig, què és el que més bé sé fer i a partir d’aquí valorar cap a on vull diri-gir la meva carrera professional.

després de cInc anys d’Intens estudI a l’IQs, com ens descrIurIes el teu pas per aQuesta unIversItat?Enginyeria Industrial comença sent una carrera molt dura, so-bretot perquè véns de batxille-rat i el nivell d’assignatures de primer com Càlcul, Química o Física era molt més baix i, per tant, costa bastant adaptar-se al nivell d’exigència de l’IQS. Però a mesura que va passant el temps et vas especialitzant en aquelles àrees que t’interes-sen més i, per tant, tot és més fàcil. Amb tot, és una carrera de molta feina durant el dia a dia, moltes pràctiques de labo-ratori i molta dedicació.

20-21_Marcos Castillo.indd 20 17/9/08 09:43:43

AIQS

NEW

S 50

21ye

ster

dAy

And

todA

y a

yer

y ho

y A

hir

i Avu

i

creus Que el fet d’estudIar en una unIversItat com l’IQs dóna un valor afegIt al teu currículum?En principi així ho crec i així ho espero. Tot i que tampoc no podem oblidar que l’Institut Quí-mic té fama en el camp de la química però la carrera d’En-ginyeria Industrial és relativa-ment nova a l’IQS. Ja us ho diré quan surti al mercat laboral i ho comprovi.

I doncs, per Què vas trIar l’IQs com el teu centre formatIu?La veritat és que la meva situ-ació és bastant anòmala. Jo es-tava estudiant aeronàutica a Madrid, però com que el primer any no vaig passar la fase selec-tiva vaig tornar a Barcelona per provar d’estudiar una altra cosa que se’m donés millor. Vaig aca-bar estudiant aquí una mica per casualitat, ja que vaig arribar a l’octubre a Barcelona i ja no te-nia plaça en cap altra universi-tat. Havia sentit a parlar molt bé de l’IQS, tot i que era el quart any que oferien la carrera d’En-ginyeria Industrial, així doncs, vaig decidir apostar per aquest centre universitari i estic molt content de la decisió presa.

d’altra banda, has estat en l’eQuIp de delegats de la teva carrera. com ha estat aQuesta experIèncIa?

Bé, qui més s’ha dedicat a aquesta tasca ha estat la Ma-rina, ja que té una mentalitat més enfocada al treball col-lectiu. Jo he fet d’ajudant seu. Bàsicament ens hem encarre-

gat de transmetre la informació que els professors ens donaven a la resta de la classe i vicever-sa. El nostre principal objectiu ha estat unir els alumnes amb el professorat i el sistema insti-tucional de la universitat.

com a delegat has pogut observar de prop el funcIonament de la unIversItat. com el valorarIes?Crec que funciona tot bastant bé, tot i que crec que és neces-sari fomentar la vida università-ria. L’IQS està una mica orfe de

festes o activitats esportives i lú-diques. D’altra banda, si parlem en concret de la carrera d’Engi-nyeria Industrial diria que és ne-cessari augmentar el nombre de professors que l’imparteixen.

“Vaig decidir apostar per aquest centre universitari i estic molt content de la decisió presa”

20-21_Marcos Castillo.indd 21 17/9/08 09:43:55

AIQS

NEW

S 50

22

“He viscut una experiència molt positiva a l’IQS”Marina Caus alarCón afronta el seu futur laboral aMb optiMisMe. a punt d’aCabar Cinquè d’enginyeria industrial i el seu projeCte final de Carrera, la delegada d’aquesta enginyeria diu haver visCut una experiènCia personal i forMativa Molt positiva a l’institut quíMiC de sarrià.

yest

erda

y an

d to

day

aye

r y

hoy

ahi

r i a

vui Marina Caus alarCón, delegada d’enginyeria industrial

Per què vas triar l’iqs Per estudiar la teva carrera?La veritat és que, com la gran majoria d’estudiants, no tenia gaire clar els meus estudis uni-versitaris. Dubtava entre estu-diar Arquitectura o Enginyeria Industrial. Finalment vaig te-nir l’oportunitat de fer la prova d’accés per a l’IQS, per estudi-ar Enginyeria Industrial, i no ho vaig dubtar ja que coneixia la bona fama que té com a univer-sitat gràcies a l’experiència vis-cuda per altres persones. A més, el fet que oferissin cursos pont a través dels quals podia ampliar

la meva titulació, en cas que ho volgués fer, o bé dobles titula-cions, em va acabar de convèn-cer ja que no estava gaire segura que la carrera m’agradés.

quins són, segons el teu Punt de vista i la teva exPeriència viscuda, els avantatges que una universitat com l’iqs ofereix als seus estudiants?En primer lloc el nom que aquesta universitat té i la bona imatge que projecta entre les empreses. D’altra banda, el fet que tingui tants laboratoris i

que fem tantes pràctiques du-rant la carrera –cosa que no pas-sa, per exemple, a la universitat pública– és molt positiu de cara a l’experiència que et demanen un cop t’endinses al món labo-ral. També el fet de ser un nom-bre d’alumnes més reduït que a la universitat pública, fa que el tracte amb els professors sigui molt més personal. Els profes-sors et coneixen i gairebé sem-pre poden trobar un moment per resoldre un dubte, tot i que estan molt ocupats, sobretot en el cas dels industrials, que són pocs professors si els compa-rem amb el total de l’IQS (això

22-23_Marina Caus.indd 22 18/9/08 09:36:14

AIQS

NEW

S 50

23ye

ster

day

and

toda

y a

yer

y ho

y a

hir

i avu

i

és normal, ja que la carrera de química fa molts més anys que s’imparteix). A part d’això, te-nim una gran quantitat d’eines que podem utilitzar com ordi-nadors per a tothom, programes informàtics, etc.

com has viscut l’etaPa universitària? la carrera ha estat molt dura?He viscut una experiència molt positiva, tant a nivell personal com professional, tot i que quan arribes a l’IQS t’has de posar les piles. El primer any és molt dur ja que hi ha una fase selec-tiva en la qual has d’aprovar un nombre mínim d’assignatu-res per poder continuar estudi-ant aquí. Si a això hi sumes el fet que véns d’estudiar batxi-llerat a l’institut i que hi ha un canvi bastant gran respecte al

nivell de la universitat, quant a dedicació a l’estudi i dificultat de les matèries, doncs sí, podrí-em dir que és bastant dur. Però més que difícil, la carrera d’En-ginyeria Industrial és exigent en el dia a dia. has estat durant cinc anys la delegada del

teu curs. com ha estat aquesta exPeriència?Tot i que jo mai em vaig pre-sentar per ser-ho –més aviat em van triar a mi perquè ningú no es presentava–, l’experiència ha estat positiva. Bàsicament la meva tasca consistia a fer d’in-termediària entre els professors i els alumnes per fer-los arribar, d’aquesta manera, les queixes, peticions, etc. Per aquest motiu crec que la figura del delegat és important.

desPrés de cinc anys a l’iqs, deus conèixer de ben a ProP aquesta institució universitària. si Poguessis, en canviaries alguna cosa?Estic bastant d’acord en el plantejament dels estudis i el funcionament de la universitat en general, però crec que a

vegades haurien de donar més facilitats per a gaudir d’activitats de lleure com grups de teatre, de música, o per a incrementar les activitats d’ajuda social, etc. Amb l’objectiu de fomentar les relacions humanes entre alumnes i professors també fora de l’àmbit d’estudi. Aquest any hem començat una tradició

Un màster a l’estrangeramb 23 anys la Marina té clar que encara no vol deixar d’estudiar i que, a més, vol fer-ho a l’estranger. “M’agradaria molt marxar fora de Barcelona i tenir l’opció de fer un màster en investigació d’enginyeria industrial. Però abans de marxar vull enllestir el que em queda de la carrera”. Diu que li agradaria sortir a l’estranger per “viure l’experiència d’indepen-ditzar-se i veure món”. a llarg termini diu que li agradaria treballar en les simulacions en camps com l’automoció o les estructures, però com bé afirma: “Quan surti i ho provi ja veuré què és el que més m’agrada”.

“Estic bastant d’acord en el plantejament dels estudis i el funcionament de la universitat en general, però crec que haurien de donar més facilitats per a les activitats de lleure”

molt maca a la Diada de Sant Jordi, fent una festa on hi participen totes les carreres que es fan a l’IQS i on les activitats són molt diverses i divertides. A més, també es podria ampliar l’horari de la biblioteca, sobretot en èpoques d’examens, i proveir aules d’estudi pels estudiants, ja que moltes assignatures va molt bé estudiar-les en grup.

recomanaries l’iqs a futurs universitaris?Sí, sobretot a aquelles persones que vulguin sentir-se ben trac-tats i atesas pels professors. A més, tindran la possibilitat de fer moltes pràctiques. Ara, so-bre els resultats tampoc no puc parlar, ja que l’Enginyeria In-dustrial no és la carrera de més llarga tradició a l’IQS i no estan tan consolidats com per exem-ple en carreres com la Química. No obstant, la meva experiència ha estat molt favorable i suposo que com la majoria d’universi-taris, aquests han estat els mi-llors anys de la meva vida.

22-23_Marina Caus.indd 23 18/9/08 09:36:21

“Ha estat molt d’agrair el suport que m’han donat els companys”Amb 23 Anys hA finAlitzAt lA llicenciAturA en QuímicA i, Amb l’experiènciA d’hAver estAt delegAdA, ArA AfrontA el repte del tfc Amb lA confiAnçA Que suposA hAver superAt cinc cursos d’esforç continuAt A l’iQs.

yest

erdA

y An

d to

dAy

aye

r y

hoy

Ahi

r i A

vui AnnA cifuentes, delegAdA de lA llicenciAturA en QuímicA

El TFC, el pas següent L’anna ha optat, una vegada finalitzada la llicenciatura, per fer el TFC. Segons explica, “cinc anys de carrera científica amb un temari molt divers –des d’electrònica fins a química orgànica– m’han fet veure que el millor per acabar seria un any aplicant el coneixement que he anat adquirint”. Sobre la temàtica, apunta: “Segurament serà en el camp dels biomaterials perquè penso que el Químic ha invertit molt en aquesta nova àrea i és una bona opció amb bastant de futur”.

Com valores la formaCió que has rebut al químiC al llarg d’aquests anys?Amb l’experiència he vist que la part bona de l’IQS és tot el ves-sant pràctic, perquè la quími-ca és una ciència experimental al 100% i, per tant, el temps que dediquem a aquest tema és molt positiu. Hem fet entre dues i tres hores diàries de laboratori, cosa que no és comparable amb el que es fa en altres centres. A més, les pràctiques et donen la possibili-tat de seguir un projecte durant un temps continuat i no fer coses puntuals, i això sempre és bo.

en quin sentit són positius aquests projeCtes?Per exemple, jo he fet quími-ca orgànica i, en el nostre cas, a partir d’una síntesi l’hem d’anar

desenvolupant, buscar les metò-diques i tot això a partir d’ins-truccions molt breus i que t’obliguen a espavilar-te.

parlant de la teva faCeta Com a delegada, què és el que has après?Penso que sobretot a diferenciar quan la crítica és constructiva o és simplement un comentari dels alumnes.

En la meva curta experiència com a delegada s’han creat dinàmiques negatives en les que he hagut de sabervalorar molt bé les opinions i comentaris perquè, finalment,qui va a parlar amb el professor ets tu. En aquest aspecte, el que també he aprés ha estat aconseguir dialogar amb una persona que representa que té les de guanyar, com és un professor, i fer-li veure algun problema, En casos així ha estat molt d’agrair el suport que m’han donat els companys.

quina ha estat la teva evoluCió al llarg d’aquests CinC anys?Ha canviat molt perquè, tot i que vaig entrar pensant bàsica-ment en el tema més ambiental,

el Químic et dóna l’oportunitat de veure la part pràctica de les tres carreres que ofereix i han estat aquestes sessions de la-boratori les que m’han permès descobrir que el que m’agrada és l’orgànica.

on et veus treballant de Cara al futur?Com seria la meva feina ide-al és una cosa que m’he plante-jat diverses vegades. Fins fa poc tenia clar que volia entrar a for-mar part del sector de l’empre-sa, però finalment he decidit dedicar un any a la investigació perquè també pot ser una àrea interessant. D’aquesta manera, en acabar la llicenciatura, faré el TFC per veure si m’agrada el món de la investigació.

AIQS

NEW

S 50

24

“La part bona de l’IQS és tot el vessant pràctic, perquè la química és una ciència experimental al 100%”

24 Anna cifuentes.indd 24 17/9/08 09:48:03

“He après a treballar d’una manera molt concreta, a pensar i a ser crític”En SErgio ha combinat ElS EStudiS d’EnginyEria Química amb lES funcionS dE dElEgat dE la SEva claSSE. dEl paS pEr l’iQS valora molt lES pràctiQuES QuE ha pogut fEr i la Qualitat dEl profESSorat.

A més a més, tens una plaça de laboratori per a tu i també el teu propi material, cosa que no pas-sa en altres centres on pots estu-diar Enginyeria Química.

Quin és el motiu Que et porta a fer-te delegat?A totes les classes sempre hi ha moltes opinions diferents i cal algú que les posi en comú, que les representi i les exposi da-vant de l’òrgan pertinent. Jo tinc clar que perquè la universitat si-gui millor sempre hi ha d’haver

una conversa entre el deganat, els professors i els estudiants. Per això, i com que em sembla im-portantíssim poder expressar allò que et sembla bé o no, vaig deci-dir-me a ser delegat. A més, sents una gran satisfacció quan aconse-gueixes el que t’havies proposat i penso que aquesta experiència em servirà també de cara al futur.

El primer Erasmus de l’IQSEn Sergio es va convertir en el primer alumne de l’IQS a sortir d’Erasmus, en aquest cas, al Poli-tècnic de Milà: “És una gran opor-tunitat per veure com estudien en un altre país, com treballen i també com fan les classes. Va ser una bona experiència i penso que em va fer madurar bastant haver d’espavilar-me sol”. Per tot això, ell aconsella als estudiants “que no tinguin por a sortir del Químic”, i també comenta: “Veure què hi ha fora també t’ajuda a valorar més el que tens aquí”.

SErg

io g

arcé

S, d

ElEg

at d

’En

gin

yEri

a Q

uím

ica

Què et va fer decidir per estudiar al Químic?Sobretot el nom que té l’IQS i que, segons he comprovat, se l’ha guanyat pel vessant pràctic que ofereix. L’Enginyeria Quími-ca la pots estudiar en altres cen-tres, però no tens la possibilitat d’entrar en una planta pilot i veu-re com funcionen certs proces-sos industrials. A més, he après a treballar d’una manera molt con-creta, a pensar i a ser crític. Final-ment, també destacaria el nivell dels professors que hem tingut.

en Quin sentit l’iQs t’ha ensenyat a pensar i a ser crític?Per exemple, quan estàs fent una pràctica et donen uns objectius a assolir i t’has de buscar la vida per aconseguir-ho sense més ins-truccions, així que tu mateix has de veure en què t’equivoques i en com pots millorar el teu projecte.

AIQS

NEW

S 50

25yE

StEr

day

and

toda

y a

yEr

y ho

y a

hir

i avu

i

i Què creus Que defineix un bon delegat?En principi l’ideal és que tingui una certa capacitat de lideratge i també ha de saber sospesar les crítiques constructives i les que es diuen per dir. Cal trobar un equilibri sempre i veure quins comentaris poden ajudar a mi-llorar la situació i quins no. Amb l’experiència també he vist que és molt important que la resta de companys confiïn en tu.

Què ha estat el més difícil durant aQuests cinc anys a l’iQs?Per a mi ha estat el primer curs, i el secret per superar-lo és l’or-ganització que tinguis, perquè en aquesta universitat és essenci-al, sobretot quan se’t comencen a acumular entregues de treballs, projectes i exàmens. Penso que ha estat dur, però haver sabut or-ganitzar-me m’ha ajudat molt.

“Un delegat ha de tenir capacitat de lideratge i saber sospesar les crítiques constructives” i les que es diuen per dir

25_Sergio Garces.indd 25 17/9/08 09:49:44

AIQS

NEW

S 50

26

“L’IQS és una de les millors universitats de l’Estat en Química”CinC anys d’esforç, de feina dura, però també de bons moments. així defineix núria solà, estudiant de Cinquè de lliCenCiatura químiCa a l’iqs, el seu pas per la universitat.

per la facilitat o la dificultat i pel volum de feina. Per exem-ple, el primer curs és força dur ja que véns d’un batxillerat més light, no tens el ritme d’estudi d’una universitat com aques-ta, que exigeix molt, i a més amb una matèria molt feixu-ga. Quant a dificultat de tema-ri, primer és molt difícil, segon és més fàcil perquè ja tens el ro-datge, tercer és normal i a quart i cinquè hi ha moltíssima feina en el dia a dia.

I quInes són les assIgnatures que més t’han agradat?Totes les que estan relacionades amb l’anàlisi m’agraden molt; m’he especialitat en la branca d’anàlisi.

quIns dIrIes que són els prIncIpals avantatges d’estudIar a l’Iqs?En primer lloc, el fet de po-der fer tantes pràctiques de la-boratori ens fa sortit molt més preparats que altres estudiants universitaris que no tenen l’oportunitat de fer-les. Aquí en canvi, trepitgem el laborato-

yest

erda

y an

d to

day

aye

r y

hoy

ahi

r i a

vui núria solà yagüe, delegada de lliCenCiatura químiCa

estàs a punt d’acabar la carrera. a hores d’ara, ja saps a què t’agradarIa dedIcar-te?Bé, tot i que no estic totalment segura del que vull fer, el que tinc clar és l’especialitat, que ja he triat, i que és la branca ana-lítica. M’agrada molt el sector de l’alimentació però tampoc descarto el sector farmacèutic. Suposo que l’experiència i el temps m’ho diran. El que sí que crec que he encertat ha estat la decisió de triar aquesta carrera, ja que m’agrada molt.

I quIns són els teus plans a curt termInI?Precisament aquest és el gran dilema que tinc. No vull acabar la vida d’estudiant, ja que vull seguir aprenent i he pensat de fer un màster. Però, d’altra ban-da, tinc ganes d’incorporar-me al món laboral. Potser ho inten-taré combinar.

el fet d’haver estudIat a l’Iqs creus que aporta un valor afegIt al teu currículum?Jo crec que pel que he sen-tit en empreses, o fins i tot el que he vist en anuncis dels dia-ris sobre feina, els estudiants de l’IQS sí que tenim un valor afe-git pel fet d’haver estudiat aquí, una institució amb molts anys d’experiència i bons resultats, sobretot en el sector químic.

I com has vIscut la carrera d’engInyerIa químIca. ha estat molt dura?Bé, no és una carrera fàcil però els cursos s’han de diferenciar

Un encertLi encanta la carrera i creu haver encertat de ple en la seva elecció. Tot i que encara no té clar si posar-se a treballar en acabar la carrera o bé seguir ampliant la seva formació, el que sí que té clar és la branca que ha escollit de la carrera: l’analítica. No obstant, encara no sap si es quedarà amb el sector de l’alimentació o el farmacèutic, però com diu ella: “Suposo que l’experiència i el temps m’ho diran”.

ri quasi cada dia una mitjana de tres hores el dia mentre en al-tres facultats hi van una vegada l’any. D’altra banda, el professo-rat també és molt bo i el fet que no siguem tants alumnes fa que hi puguem tenir un tracte molt més proper.

recomanarIes aquesta experIèncIa a futurs unIversItarIs?Sí, és una de les millors univer-sitats de l’Estat en Química, els professors són molt bons i un surt molt ben preparat de cara al competitiu món laboral.

26_Nuria Sola.indd 26 17/9/08 09:58:37

“Al Químic sempre ens han ensenyat a anar per feina i a rendir al 100%”CaraCteritzada per ser una persona molt inquieta i polifaCètiCa, la samantha sChiavon ha exerCit de delegada d’enginyeria químiCa durant dos Cursos.

Doncs que la classe hagi estat contenta amb la meva feina, i penso que ho he aconseguit, perquè sempre els ho he explicat tot i també he demanat la seva opinió. Una altra cosa que he après ha estat a tractar les persones i a veure que sempre hi ha algú que mai no està d’acord amb res.

Podem Parlar de les Pràctiques com un dels PrinciPals valors afegits que ofereix el químic?Penso que sí. L’any passat vaig coincidir amb estudiants d’altres universitat i em van comentar que durant tot l’any no tenien pràctiques i que sempre les feien en parelles. Per tant, ells no han tingut l’oportunitat d’estar

sols davant d’un experiment, mentre que nosaltres des de segon ja comencem a treballar al laboratori individualment.

com valores el fet d’haver Pogut fer Pràctiques a fora de l’iqs?No és obligatori, però jo volia fer-les i vaig anar a l’empresa Kao de

sam

anth

a sC

hiav

on

, del

egad

a d’

engi

nye

ria

quí

miC

a

com et converteixes en delegada?Quan vaig arribar a quart no sentia que tinguéssim delegats i els vaig preguntar si volien con-tinuar sent-ho. En comentar-me que no, em vaig proposar com a delegada i la classe ho va ac-ceptar. A partir d’aquí, també vaig entrar a la junta acadèmica i he participat a les reunions del consell d’estudiants de totes les facultats de la Ramon Llull. A la junta acadèmica vaig propo-sar una festa per a l’alumne que es diu funquifiesta; va ser tot un èxit i l’any que ve es tornarà a realitzar.

què n’oPines, de l’exPeriència?Per ser delegat penso que has de tenir una mica de vocació i, de fet, a l’escola jo ja n’havia estat. A vegades et canses, perquè et demanen moltes coses, però al final ho acabes fent perquè t’agrada. Per això animo la gent que tingui aquesta inquietud de fer bé les coses que es faci delegada i també penso que és una cosa interessant de cara al currículum.

més enllà del currículum, quina és la recomPensa que suPosa fer de delegada?

AIQS

NEW

S 50

27ye

ster

day

and

toda

y a

yer

y ho

y a

hir

i avu

i

Complementar la formació fora del Químic La Samantha va ser la primera alumna de l’IQS a cursar una assignatura de lliure configuració en una altra facultat. “Vaig estudiar introducció a la política a eSaDe perquè era un tema que m’interessava molt”, explica. D’aquesta manera, va obrir les portes perquè altres estudiants del Químic seguissin el seu camí i s’animessin també a fer algunes d’aquestes assignatures a la reconeguda escola de negocis.

Barberà del Vallès. Considerava que valia la pena provar-ho, ja que quan acabes cinquè has de buscar feina i les empreses tenen molt en compte que hagis fet pràctiques. Era una feina pesada i en teoria era per a tres mesos, però em va sobrar temps i vaig fer pràctiques al laboratori de microbiologia de Kao. Amb això em vaig adonar que al Químic sempre ens han ensenyat a anar per feina i a rendir al 100%. i de cara al curs vinent, quins Plans tens?Em veig treballant per a les per-sones, ja que és una inquietud que tinc i penso que, en part, també em vaig fer delegada per això.

Per ser delegat penso que has de tenir una mica de vocació i, de fet, a l’escola jo ja n’havia estat

27_Samantha Schiavon.indd 27 17/9/08 10:03:08

AIQS

NEW

S 50

28Ye

ster

daY

and

toda

Y a

yer

y ho

y a

hir

i avu

i entrevista al Pare lluís Magriñà, s.J., Provincial de catalunYa

en aquells llocs fronterers on cal defensar els drets humans. Per portar a terme aquesta mis-sió els jesuïtes no estem sols; la compartim amb moltes altres persones que també se senten cridats a fer-la.

Dins D’aquest marc, quina és la tasca que exerceixen els jesuïtes a catalunya, a espanya i a la resta Del món?La varietat de tasques és molt gran, però al llarg dels segles els sectors en els quals la Com-panyia ha treballat més són l’intel·lectual, l’educatiu, tant a col·legis com a universitats, i el

“Treball constant, respecte pels drets humans i actuar èticament són valors que cal transmetre”el Pare lluís Magriñà ha estat noMenat nou Provincial dels Jesuïtes a catalunYa. en aquesta entrevista ens Parla, entre altres coses, de les seves Prioritats al càrrec i de la relació que té aMb l’institut quíMic de sarrià, així coM de l’aPortació que Poden fer associacions coM l’aiqs.

en aquest nou càrrec quins són els principals reptes que s’ha marcat? Estar obert a les necessitats del món i des de la nostra reali-tat poder oferir una resposta el més adient possible; ja fem mol-tes coses, però sempre cal fer-les més bé. En segon lloc, conti-nuar aprofundint en la peda-gogia espiritual del segle XXI, per tal d’acompanyar els nos-tres conciutadans a descobrir la interioritat i, d’aquesta mane-ra, descobrir la presència de Déu en el nostre interior. Si quedem tancats en nosaltres mateixos podem perdre les arrels pròpi-es. Per últim, volem ser presents

28-30_Provincial Jesuitas.indd 28 18/9/08 09:38:03

AIQS

NEW

S 50

29Ye

ster

daY

and

toda

Y a

yer

y ho

y a

hir

i avu

i

social. Al mateix temps, el tre-ball del missioner és molt im-portant i potser per aquest motiu avui en dia hi ha jesuïtes a 121 països diferents.

hi ha Diferències Depenent De l’àmbit geogràfic on actuen?La veritat és que sí, ja que cal donar resposta a les necessitats de cada nació, d’acord amb la cultura i amb els diferents ta-rannàs locals.

quin és el seu vincle amb l’institut químic De sarrià? com valora la tasca formativa que fa?En aquest moment, com a Provincial de Catalunya el vincle més fort que tinc és el nomenament de tots els membres del Patronat, perquè tinguin cura que es visquin i es promoguin a l’IQS aquells valors que la Companyia vol i desitja que es visquin i es pro-moguin a totes les instituci-ons universitàries.

quina col·laboració poDen aportar les associacions D’antics alumnes i associacions professionals com l’aiqs?

Hi ha una col·laboració fona-mental que poden oferir a la nostra societat: que a la fei-na professional corresponent siguin persones que visquin els valors evangèlics en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta aportació viscuda a fons fa que les nostres societats siguin plenament humanes i estiguin obertes a les necessitats de tothom.

quins creu que són els valors principals que cal transmetre als estuDiants Durant la seva formació? El treball constant i ben fet, el respecte dels drets humans de tothom i actuar sempre ètica-ment. Aquests valors són ab-solutament necessaris. D’altra banda, també cal potenciar-ne d’altres. Per exemple una visió espiritual del món, una ocupa-ció pels altres, austeritat perso-nal, tenir presents els pobres en les decisions personals i estar obert al món i als altres.

és la cultura De l’esforç un aspecte que no es potencia prou? De quina manera es poDria aconseguir potenciar-la més?L’esforç el fem quan tenim una motivació interior forta per aconseguir un objectiu, per tant el que potser hauríem de fer és

el P. Magriñà en la celebració de l’eucaristia aMb Motiu de la Presa de Possessió del càrrec de Provincial

dels Jesuïtes de catalunya, celebrada a l’església dels Jesuïtes de casP (barcelona) el Passat 15 de Juny

28-30_Provincial Jesuitas.indd 29 18/9/08 09:38:14

AIQS

NEW

S 50

30Ye

ster

daY

and

toda

Y a

yer

y ho

y a

hir

i avu

i

majoritàriament a Bolívia, a el Txad i a l’Índia. Als anys vuitanta havíem comen-çat a viure en democràcia i calia obrir portes i finestres per veu-re què hi havia més enllà de les nostres fronteres. A més a més, jo ja havia treballat al Txad i, per tant, coneixia les necessitats d’aquests països i els grans desni-vells de desenvolupament entre els països del nord i els del sud. L’existència d’ONG al nostre país

era molt minsa, per tant hi ha-via l’oportunitat i la necessitat de desenvolupar aquest sector per prendre consciència de les grans desigualtats i, a la vegada, ser so-lidaris amb totes les poblacions del sud. Al mateix temps, s’esta-va preparant l’entrada a la Unió Europea. Aquí aquest sector ja es-tava força desenvolupat.

tenir cura del sentit d’allò que som i d’allò que fem.

què li ha aportat el fet D’haver viatjat per tot el món?El primer impacte que vaig re-bre, en el primer viatge fora d’Europa, va ser veure amb els meus propis ulls el sofriment humà i preguntar-me què po-dia fer jo per evitar-lo. Un altre cosa que he après és que les pre-guntes que es fa qualsevol ésser humà sobre el sentit de la vida i de l’existència són les mateixes. També he descobert que es pot viure humanament en diverses cultures i que totes tenen aspec-tes bons i aspectes no tan bons. I per últim, però no menys im-portant, sóc coneixedor del sen-timent que tinc de ciutadà del món i, alhora, amb unes arrels catalanes profundes. Sens dubte podria continuar enumerant molts més aprenen-tatges que he fet.

és necessari per als estuDiants tenir l’oportunitat De Descobrir altres realitats?Poder veure el bosc des de fora fa que es pugui copsar millor què és el bosc, i si s’està dintre, de manera molt probable, els arbres no permetin descobrir-lo. Si un es vol conèixer mi-llor a si mateix, vol saber coses de la seva cultura, de la societat on viu, etc., poder veure la re-alitat des de fora i comparar-la amb una altra ajuda a entendre-la millor.

què el va inDuir a funDar l’ong intermón?Intermón va ser la continua-ció d’una organització que ja teníem els jesuïtes a Catalu-nya i que es deia Missió i De-senvolupament. L’objectiu d’aquesta organització era ofe-rir uns serveis de recolzament als companys que treballaven

“Els jesuïtes no estem sols allà on cal defensar els drets humans; compartim aquesta missió amb moltes altres persones que també se senten cridats a fer-la”

el P. lluís Magriñà en una conferència a barcelona sobre la situació dels refugiats

el P. Magriñà a roMa

durant la celebració de

la congregació general

35, aMb l’anterior suPerior

general dels Jesuïtes,

el P. Kolvenbach, el seu

successor i actual suPerior

general, el P. adolfo

nicolás, i MeMbres del

servei Jesuïta als refugiats

28-30_Provincial Jesuitas.indd 30 18/9/08 09:38:28

13552 DIN A4 210X297 11/12/07 18:46 P�gina 1

31_PUBLI expoquimia.indd 31 17/9/08 10:04:57

AIQS

NEW

S 50

32Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

Es sorprendente que se hable de nuevos alimentos cuando to-dos ellos, tengan la apariencia que tengan, están formados bá-sicamente por cuatro glúcidos simples, unos quince aminoáci-dos y otros quince ácidos grasos que, con la glicerina siempre, conforman todos los aceites y grasas conocidos. Y, en la diges-tión, los alimentos vuelven a desmontarse en cuatro glúcidos, quince aminoácidos, etc. para que, a través de complicadísi-mas reacciones químicas y bio-químicas, configuren nuestros cuerpos y nos aporten la energía necesaria. Serán “nuevos” cuan-do seamos capaces de digerir la paja o la arena.Recordemos que “química” es la transformación de una sustan-cia en otra diferente, por lo que nuestro cuerpo actúa de “reac-tor químico”.Las reacciones químicas no han cambiado desde el princi-pio. Cada vez que se encuentran dos moléculas con capacidad de reaccionar lo hacen siguien-do leyes inmutables. No es sen-cillo, pues la reacción depende de muchos factores: concen-traciones relativas, presencia o no de agua o de catalizadores, pH y, sobre todo, temperatu-ra. Es relativamente fácil seguir una reacción entre dos molécu-las en un tubo de ensayo, pero los alimentos están compues-tos de miles de moléculas que reaccionan simultáneamente, afectando muchas veces a las re-acciones vecinas.

RecuRRiR a hipótesisLas leyes a que me refería son, básicamente, los principios de termodinámica y, aunque el pri-mer principio ya haya cambia-do (decía que “la energía ni se crea ni se destruye”…, pero re-sulta que se encarece…), el que afirma que “todo sistema (el producto alimentario es un sis-tema) tiende a situarse en el es-tado de energía libre más bajo posible” sigue inmutable. Re-sulta, pues, tremendamente complicado averiguar qué está pasando, químicamente, cuan-do se fríe un huevo o se cue-ce un pan. Cambios de textura, aparición de colores o aromas, resultado de reacciones quími-cas nos ponen las cosas difíciles,

La nueva cocinaLa CoCina ha evoLuCionado y sigue evoLuCionando; La QuímiCa no. de todos Los eLementos de La tabLa

periódiCa, unos, muy poCos (Carbono, oxígeno, hidrógeno, nitrógeno, azufre…), se agruparon

para formar moLéCuLas Que, a su vez, dieron Lugar a una inmensa Cantidad de CombinaCiones,

entre eLLas Los aLimentos.

32-35_Quimica y cocina.indd 32 18/9/08 09:45:18

AIQS

NEW

S 50

33Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

por lo que muchas veces tene-mos que recurrir a las hipótesis para buscar una explicación.Se está avanzando, ciertamen-te, pero con muchas dificultades. Una de las reacciones habituales en los alimentos son los llama-dos “pardeamientos” enzimáti-cos (ejemplo: el ennegrecimiento de la manzana cortada en con-tacto con el aire) o no enzimá-ticos (la reacción de Maillard entre un aminoácido y un glúci-do simple). Tenemos ya explica-ción química de estas reacciones pero ocupan páginas y páginas de fórmulas enrevesadas y, al final, cuando aparecen las melaninas y melanoidinas, decimos que ya no tenemos tiempo o papel para di-bujar sus estructuras. Volvamos a la cocina. Los adi-tivos se han calificado siempre como “química” cuando se re-lacionan con los alimentos. Son química pero no más química que las proteínas, los carbohi-dratos o los lípidos. Pero los que causan recelo son sus nombres (carboximetilcelulosa, polirri-cinoleato de poliglicerol…), de los que se desconoce identidad, propiedades, seguridad y bene-ficios y sí, en cambio, sus pre-tendidos peligros, señalados con tanta desfachatez como igno-rancia por los antiaditivos.Un aditivo alimentario se de-fine como “sustancia sin valor nutritivo que se añade intencio-nadamente a los alimentos para conseguir algún fin positivo” (conservar, evitar oxidaciones,

estabilizar, mejorar aspecto…). Esta definición engloba exac-tamente a la sal, al vinagre, al laurel, al perejil, a todas las es-pecias… sustancias sin valor nu-tritivo pero que el ser humano ha utilizado tranquilamente des-de siempre. (Nota adicional: si todas estas sustancias hubie-ran tenido que pasar el “examen toxicológico” que han debido sufrir los aditivos, posiblemente hubieran sido prohibidas algu-nas, entre ellas prácticamente to-das las especias).

el uso de aditivosSiempre se han utilizado adi-tivos, aunque no se les die-ra este nombre: jugos de flores para mejor atractivo, mucha sal para conservar… Los nitra-tos y nitritos, tan denostados, nos han llegado desde el Egip-to de los faraones, y los sulfi-tos, que se incorporan a todos los vinos, incluido el de misa, desde la Roma de los césares. Pero es la industria la que los precisa. En casa no se necesita ningún aditivo porque la prepa-ración y consumo del alimen-to son inmediatos. Aun así, se sigue utilizando el bicarbona-to para acelerar la cocción de las legumbres, es habitual la “leva-dura química” o “polvos de hor-near” y gran cantidad de paellas domésticas se colorean con el E-102 tartrazina.

La industria necesita que los ali-mentos que prepara lleguen al consumidor, después de un tiempo que puede ser prolonga-do, en las condiciones sanitarias y nutricionales exigibles y con el aspecto y apariencia que los haga identificables y, por tanto, aceptables.Se iban conociendo “trucos” pu-ramente por experiencia, sin sa-ber nada de su substrato químico: el bicarbonato ya citado; el que las verduras, cocidas en recipien-tes de cobre, adquieren un ver-

de más brillante; el que el vinagre conviene echarlo en la ensala-da en el último momento pues, si no, decolora la lechuga; la eter-na discusión inglesa de si es me-jor echar el té sobre la leche o viceversa para disminuir el amar-gor. Y, por supuesto, no supimos, hasta que Pasteur inventó los mi-crobios, quiénes eran los respon-sables de las intoxicaciones serias que siguen dándose a través de alimentos mal preparados higié-nicamente o no protegidos con un conservante de una posible contaminación posterior.

natuRal vs. QuímicoMuchas, muchísimas reacciones químicas se producen durante la elaboración de un alimento. La base de la cocina es la cocción (los que consumen sólo alimentos crudos no evitan las reacciones químicas y se exponen a tóxicos, muy naturales, que no han sido eliminados por la cocción). La actual veneración por lo “natural” debería relativizarse. La gasolina, por ejemplo, es natural ya que la obtenemos por simple destilación del petróleo que lleva siglos siendo “natural”. Los tóxicos más terribles son “naturales”, empezando por la A de la seta Amanita phalloides (las setas se comen todas pero, algunas, una sola vez) y siguiendo todo el abecedario (beleño, cicuta, digital, estricnina…). Habría, pues, que añadir un adjetivo tanto a natural (natural-sano, natural-peligroso) como a química (química-sana, química-peligrosa).

Resulta complicado averiguar qué está pasando, químicamente, cuando se fríe un huevo o se cuece un pan, por lo que muchas veces recurrimos a hipótesis

32-35_Quimica y cocina.indd 33 18/9/08 09:45:22

AIQS

NEW

S 50

34Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

La cocción no es natural. La na-turaleza nos ofrece los alimen-tos crudos y, por lo general, deficientemente envasados. El artificio humano de la cocción permite que los alimentos resul-ten más masticables, más digeri-bles, más apetitosos (se forman moléculas químicas con olor y sabor) y más seguros (algu-nos tóxicos naturales, la sola-nina de la patata por ejemplo, son destruidos al calentar). Pero (conjunción complicativa) la temperatura también facilita la aparición de otros tóxicos como la acrilamida, los benzopirenos, las dioxinas o las nitrosaminas que son, actualmente, objeto de esfuerzos por minimizar. La do-sis de cualquier sustancia es la que determina su peligrosidad o su bondad.Las reacciones que pueden darse durante la elaboración dependen de muchos facto-res. Cualquier reacción necesi-ta unas condiciones estrictas: concentración relativa de los reactantes, presencia o no de agua y de oxígeno, pH y, so-bre todo, temperatura (y aún podríamos añadir el tiem-po; algunas reacciones son in-mediatas pero otras necesitan cierto tiempo).

Más complicaciones: no van a aparecer las mismas moléculas al hervir, al freír, al asar o en el mi-croondas. Y dependerá también de si el recipiente es de vidrio, de aluminio, de hierro o de cerámi-ca… Todo muy, muy complejo de estudiar científicamente pero, por lo mismo, apasionante.Mientras, ignorante de tanta complejidad, la cocina ha ido evolucionando continuamente hasta llegar, de momento, a lo que llamamos nueva cocina que, por cierto, ya intentó iniciarla Leonardo da Vinci quien, des-pués de inventar el bocadillo, montó un restaurante con su amigo Botticelli en el que ser-vían platos minimalistas. Como es de suponer, en aquel tiem-po de glotones, les corrieron a gorrazos, y Leonardo volvió a la pintura de la Santa Cena en la que tampoco muestra abundan-cia de manjares.La nouvelle cuisine (Bocusse, los Troisgros, Gèrard) significó una revolución en los años seten-ta: nada de salsas o muy lige-ras, cocciones breves, raciones livianas, sabores naturales… Después se ha ido sofisticando, proponiendo platos sorpresivos no ya en la materia prima (que nos retrotraería a los banque-tes de Lúculo en la Roma impe-rial: lenguas de ruiseñor, sesos frescos de mono vivo…), sino en la presentación (deconstruc-ciones, reconstrucciones como la pata de cangrejo o la gula, sfe-rificaciones, nubes, destilados

32-35_Quimica y cocina.indd 34 18/9/08 09:45:26

AIQS

NEW

S 50

35Ch

emis

try

and

Cuis

ine

Quí

mic

a y

coci

na

Quí

miC

a i C

uin

a

de tierra…). Algunas de estas presentaciones han requerido aditivos y algunos, quizás inge-nuamente, confiamos en que esto sirva para desdramatizar su imagen negativa.

el Químico-cocineRoPuesto que, ya admitimos to-dos, hay “química” en la cocina, incluso en la más tradi-cional, se ha propuesto recien-temente que, en la carrera de Químicas, se cree la especiali-zación en Químico-Cocinero. Como decían los escolásticos

cuando querían terminar algu-na discusión: “¡No puede ser, es imposible y, además, no!”. El químico puede aportar cien-cia, asesorar, pero el cocinero es arte, intuición, a veces magia. El pintor no tiene por qué conocer la composición de sus colores. El músico no tiene por qué co-nocer la mecánica ondulatoria de las vibraciones.¿Qué haría el químico-cocinero? ¿Determinar que cada mol de garbanzos va a desprender 22,4 litros de gases? En la etiqueta de los vinos se nos anuncia que va-mos a percibir melocotón muy maduro, regaliz, mantequilla fresca y recuerdos minerales… (Admitamos que nos cuesta identificarlos pero si el experto lo dice…). El químico etiqueta-ría: undecanolactona, glicirri-cinato amónico, diacetilo y retronasal de silicato cálcico.Personalmente, hace años, des-

Nota:este texto corresponde a la participación del dr. Xalabarder coca en la Jornada de ciencia y nueva cocina celebrada en palencia el 23 de mayo de 2008.

pués de llenar la pizarra con las reacciones que se dan en el pan, me atreví a elaborar uno. Sa-lió una pieza pequeña, achicho-nada y tan dura que todavía la tenemos en casa, pues resulta muy útil para cascar nueces. No puede ser y, además, no. Cada uno en su sitio y comunicarse entre todos.Lo más importante en nuestras vidas son los sentimientos y no los relacionamos con las hor-monas, adrenalina, serotonina o endorfinas que subyacen en ellos. Los sentimientos son in-

mensurables; no podemos me-dir el amor (aunque decimos que “hay química” entre dos se-res) ni cuantificar la envidia ni la compasión ni la bondad (de-cimos “es más bueno que el pan”, pero no tenemos un pan-patrón para asegurarlo) ni el do-lor (incluso el físico; con lo útil que sería un dolorímetro. El doctor te pondría el instrumen-to y dictaminaría si es suficiente con media aspirina o si requiere ya morfina, sin valorar los ayes que podamos exclamar).Vayamos terminando porque los que ya tenemos más pasado que futuro le tenemos un respe-to reverencial al tiempo (es un bien escaso y, lo que es peor, no renovable). No quiero, pues, pe-car de cronofagia comiéndome el tiempo de los lectores.Es perfectamente lícito pre-sentar los alimentos de la for-ma más atractiva, sorpresiva e

ilusionante. Comer con satis-facción es fundamental para una correcta nutrición. Es bási-co asegurar el efecto nutritivo de los alimentos. Si por buscar lo sofisticado anulamos el po-der nutricional, convertimos el alimento en un juguete, váli-do también si lo que aceptamos es disfrutar degustando pero no alimentándonos. La desnatura-lización de los alimentos se pro-duce a veces en el hogar, y una incorrecta manipulación puede conducir al diálogo:- ¿Ustedes no rezan antes de comer?- No, ¿por qué? Mi mujer cocina de maravilla.Pero es obligado procurar que todo el mundo (y me refiero a estos millones de seres huma-nos que la única textura que co-nocen es la del arroz hervido y el único sabor el de la papilla de mijo) puedan mejorar su nu-trición o, al menos, comer una vez al día.Declinemos el verbo alimentarse (a notar que es verbo reflexivo).Presente de indicativo: ¿qué nos indica el presente? Que, en nuestra área económicamente privilegiada, tenemos la posibi-lidad de escoger la alimentación que nos apetezca como jamás se dio en toda la historia.• Pretérito: el pretérito siempre

fue imperfecto.• Futuro: podrá ser pluscuam-

perfecto… a• Condicional que dejemos

de…• Gerundiar, atacando, enga-

ñando, alarmando…• Participiemos todos para

lograr el• Imperativo: que todo el mun-

do pueda alimentarse correc-tamente.

roberto xaLabarder CoCapRomoción: 1954Químico iQs – FaRmacéutico – BRomatólogo

Prácticamente todas las especias habrían sido posiblemente prohibidas si hubieran tenido que pasar el “examen toxicológico” que han sufrido los aditivos

32-35_Quimica y cocina.indd 35 18/9/08 09:45:34

AIQS

NEW

S 50

36

“La industria de la alimentación en España es muy importante y está muy viva”

Pro

fess

ion

als

Pro

fesi

onal

es P

rofe

ssio

nal

s

enrique jaimez

36-39_Enrique Jaimez.indd 36 23/9/08 10:43:52

Con motivo de la jornada organizada Por el gruPo Profesional alimentario y el máster en químiCa e ingeniería alimentaria del iqs, el Pasado 16 de junio, el dr. enrique jaimez falagán, doCtor en CienCias químiCas y direCtor ComerCial y de marketing de Bioser, ofreCió una interesante ConferenCia soBre la imPortanCia de la CorreCta higiene de las Plantas industriales.

AIQS

NEW

S 50

37Pr

ofe

ssio

nal

s P

rofe

sion

ales

Pro

fess

ion

als

¿Cuáles eran los objetivos de la ponenCia? Mi principal objetivo era hablar sobre la validación de los méto-dos de higiene de limpieza de superficies, enmarcándolo en un marco de seguridad alimen-taria. Quería trasladar al público la gran importancia que puede

llegar a tener la limpieza dentro de la industria, y como se debe validar. Quería explicar también los métodos que existen actual-mente para hacer que la limpie-za sea eficaz y para comprobar si realmente se ha llevado a cabo correctamente.

¿Cuál es, según su punto de vista, la situaCión higiéniCa de las industrias de alimentaCión en españa?La situación no es del todo mala, pero hay un gran mar-gen de mejora. La industria de la alimentación en España es muy importante y es un sector que está muy vivo. Además, está desapareciendo la atomi-zación del sector productivo, que en principio era un pro-blema. Actualmente las plan-tas son más grandes; empresas con varias localizaciones “mul-tiplanta”; multinacionales; gran influencia de las cadenas de distribución, todo ello re-percute en mayor exigencia en todas las etapas productivas, incluida la limpieza.

durante la ConferenCia ha hablado de la importanCia de la CorreCta limpieza en

las industrias alimentarias. ¿Cómo se debería haCer?Siempre se debe intentar ro-tar los sistemas de limpieza, ya que los microorganismos, con el paso del tiempo, se acaban adap-tando y aprenden a sobrevivir. También es importante cambiar

las formulaciones, ya que la flo-ra al final se hace resistente. Así, el éxito no depende únicamente del producto utilizado, sino tam-bién del sistema empleado.

¿Y Cuáles son los sistemas que usted reComendaría?En el tema de higiene de su-perficies se debe ver y anali-zar la empresa, el producto que fabrica, los problemas intrín-secos que puede tener la for-mulación del material con que se debe limpiar y la caducidad. También se debe tener en cuen-ta la antigüedad de las instala-ciones de la empresa y ver qué se puede poner en práctica, ya que no todos los métodos son aplicables a todas las empresas. No todas las carreteras están hechas para Ferraris, pero casi todas están hechas para utilita-

¿Qué es Bioser?Bioser, s.a. se fundó en 1985 con la intención de suministrar productos para el control microbiológico y de higiene de superficies para la industria alimentaria. Todavía hoy seguimos con la intención de poder ofrecer desde los métodos tradicionales hasta los kits rápidos y los instrumentos más sofisticados. su departamento co-mercial está formado por un equipo multidisciplinar para poder asesorar a sus clientes respecto a las innovaciones del sector para poder dar una solución a cada necesidad.

“No es fácil encontrar la fórmula buena, bonita y barata y que, además, sea aplicable en cinco minutos”

36-39_Enrique Jaimez.indd 37 23/9/08 10:43:55

AIQS

NEW

S 50

38Pr

ofe

ssio

nal

s P

rofe

sion

ales

Pro

fess

ion

als

rios. La empresa puede buscar unos métodos de limpieza que sean accesibles económicamen-te y aptos para que el perso-nal de la planta pueda ponerlos realmente en práctica.

durante la ponenCia ha Comentado que españa es el país europeo Con maYor presenCia de salmonela en huevo. ¿por qué pasa eso?Esto se produce por las malas prácticas en granja, ya que la salmonela en huevo se produ-ce por el contacto que tienen

las heces de las gallinas con el huevo. En muchos países se es-tán desarrollando sistemas para evitar el contacto entre las he-ces y el huevo dentro de la mis-ma granja.

¿se ConoCen los orígenes de las intoxiCaCiones por salmonelosis?Seguramente hay muchas más intoxicaciones que las que in-dican las cifras que tenemos porque mucha gente se recu-pera en casa. Las estadísticas hablan de casos de mortali-dad pero no hablan de todos aquellos casos leves que se cu-ran en casa. Lo que está claro es que la mayoría de los casos se producen en el sector de la restauración colectiva, ya que cuanta mayor sea la manipu-lación de los alimentos, ma-yor será el riesgo.

¿se investiga poCo en españa?No es fácil encontrar la fórmu-la buena, bonita y barata que, además, sea aplicable en cinco minutos. En el laboratorio in-dustrial todo método que pase de cinco minutos ya no es rá-pido y es un método conven-cional. Es muy importante que los grupos de investigación de-sarrollen sistemas que en cin-co minutos te den información tan compleja como la de los mi-croorganismos presentes en las plantas industriales. España tie-ne que animar y apoyar equipos

de investigación que trabajen para mejorar las tecnologías que determinen la presencia de mi-croorganismos en superficies.

¿qué vínCulo tiene Con el iqs?Hace dos años participé con el IQS en unas jornadas técni-cas del grupo de alimentación y fue a partir de aquel momen-to cuando empecé a colaborar con ellos. Estoy muy contento de poder participar en un equi-po tan interesante en las últi-mas novedades, y donde los alumnos están en contacto con-tinuo con lo que realmente pasa en la industria. Por este motivo he querido aportar mi granito de arena y compartir mis cono-cimientos con todos ellos.

“Estoy muy contento de poder participar en un equipo donde los alumnos están en contacto continuo con lo que realmente pasa en la industria”

36-39_Enrique Jaimez.indd 38 23/9/08 10:44:08

AIQS

NEW

S 50

39Pr

ofe

ssio

nal

s P

rofe

sion

ales

Pro

fess

ion

als

“La industrialización ha apor-tado beneficios muy importan-tes a la sociedad al ofrecer una gran cantidad de productos nu-tritivos y seguros que siempre están disponibles para la gente, pero también ha traído microor-ganismos y patógenos emergen-tes perjudiciales para la salud de las personas. Por este motivo es muy importante que se lleven a cabo unos procesos de limpieza correctos dentro de la industria alimentaria”. De esta forma, el doctor en Ciencias Químicas Enrique Jai-mez, director comercial y de Marketing de Bioser, S.A., daba comienzo a su conferencia “Se-guridad alimentaria y méto-dos de validación de higiene de superficies” en la Sala Azul del IQS, un acto organizado por el Grupo Profesional Ali-mentario y el Máster en Quí-mica e Ingeniería Alimentaria del IQS. Posteriormente, y des-pués de haber hablado de cifras como los 76 millones de muer-tes anuales en el mundo por in-toxicaciones alimentarias, de los cuales 5.000 se producen en España, el Dr. Jaimez expli-có los procesos de limpieza más adecuados, aunque afirmó que no sólo con estos procesos se acabará el problema, hay que ir más allá y poner fin a algunas malas prácticas.

seguridad alimentaria, métodos de validación de higiene de superficies

“El 4% de las personas que ma-nipulan alimentos dicen que no cumplen todas las normas de seguridad alimentaria cuan-do desarrollar su trabajo. Y es que, más allá de los procesos de limpieza, que son muy impor-tantes, existen problemas que se pueden solucionar con una correcta gestión”, afirmó. Tam-bién habló de las diferentes etapas a la hora de limpiar co-rrectamente un espacio, de los métodos más nuevos y de los materiales más adecuados para la industria alimentaria, de los que destacó el acero inoxida-ble como el más recomendable, así como los plásticos, aunque el inconveniente de estos úl-timos es que tienen una dura-bilidad inferior. Sin embargo, afirmó que se debería investi-gar más en nuevos procesos de limpieza y dar más importancia a un tema tan serio como éste. Finalmente, se abrió un turno de preguntas del que surgió un fluido e interesante debate en-tre ponentes y público.

36-39_Enrique Jaimez.indd 39 23/9/08 10:44:40

AIQS

NEW

S 50

40

“Tenemos una autopista inmensa por la que avanzar”DesDe su cargo De responsable Del Departamento De InvestIgacIón gastronómIca y cIentífIca De la funDacIón alícIa, pere castells se convIerte en uno De los pocos químIcos que enlaza el munDo De la cIencIa con el De la cocIna. una experIencIa que DIo a conocer en la sala multImeDIa Del Iqs el pasaDo 8 De mayo.

¿Cuál era el prinCipal objetivo de la sesión que realizaste en el iqs?Mi obsesión es trasmitir lo que supone mi trabajo, o sea, concienciar a los profesionales del sector químico que la investigación en la cocina es posible y que en pocos años habrá una gran demanda laboral de científicos que tengan conocimientos de cocina suficientemente elevados. Unos científicos que se tendrán que encargar de hacer de traductores entre lo que dice la cocina, por un lado, y la industria alimentaria, por el otro.

Y la FundaCión alíCia Ya está avanzando en este tema…Sí, porque nosotros ya tenemos a gente formándose, sobre todo en lo referente a la tecnología de los alimentos. En concreto, cada una de estas personas pasa 500 horas dedicadas

pro

fess

Ion

als

Pro

fesi

onal

es p

rofe

ssIo

nal

s

Bajo el título de Últimas tendencias en la cien-cia y cocina de vanguardia, el seminario orga-nizado por el Grupo Profesional Alimentario AIQS y el Máster en Química e Ingeniería Ali-mentaria IQS, se dividió en dos partes bien diferenciadas. En primer lugar, Pere Cas-tells habló de la figura de los científicos en el marco de la cocina actual, profundizando también en Món Sant Benet y el Centro de Investigación que tiene allí la Fundación Alí-cia. Al respecto, habló de los retos que se han fijado en este proyecto pionero centrado en

De la teórica a la práctica

sem

Inar

Io ‘Ú

ltIm

as t

enDe

ncI

as e

n l

a cI

encI

a y

la c

ocI

na

De v

angu

arDI

a’ pere castells

¿es una suerte o un CondiCionante haberse Convertido en los pioneros en investigar en el mundo de la alta CoCina?Creo que tenemos una gran suerte de que en la cocina aún no se haya hecho nada al respecto y por este motivo siempre digo que tenemos una autopista inmensa por la que avanzar de cara al futuro.

40-41_Pere Castells.indd 40 18/9/08 10:02:18

AIQS

NEW

S 50

41pr

ofe

ssIo

nal

s P

rofe

sion

ales

pro

fess

Ion

als

específicamente a la formación gastronómico-científica. Por ejemplo, trabajan para preparar caldos concentrados.

háblanos un poCo de las instalaCiones de las que disponéis en món sant benet.El Centro de Investigación está dividido entre la parte destinada a las visitas, otro espacio que ocupan los departamentos de hábitos alimentarios y salud –imprescindible para nosotros porque queremos ofrecer un servicio social–, así como el espacio científico con un laboratorio adaptado, mientras que en tercer lugar está la cocina. Y todo ello en un entorno especial donde hay también

un monasterio medieval, así como un hotel y un centro de convenciones.

a partir de aquí, ¿Cuál es el reto que os habéis marCado?Queremos convertirnos en un núcleo de relevancia internacional en el ámbito de la investigación aplicada a la gastronomía de excelencia, un referente que consiga crear conciencia social sobre la importancia de la alimentación como hecho cultural y como

La Fundación Alíciaen 2004 nacía alícia, una fundación de Caixa Manresa y la Generalitat de Catalunya dedica-da a la alimentación y la ciencia (su nombre juega con estos dos términos: alimentación y ciencia), es decir, a todo lo relacionado con los procesos alimentarios, la salud y también la gastronomía, desde un punto de vista social y con un funcionamiento y unos métodos científicos. se trata de una fundación en cuyo proyecto está participando de manera muy estrecha ferran adrià y cuya sede, ubicada en el monasterio de sant Benet de Bages, abrió sus puertas en 2007. Desde ella, el objetivo pasa por llevar a cabo una labor que no sea única y puramente científica, sino sobre todo social y cultural, iniciando programas para una mejor alimentación, además de estudios para comprender mejor la historia de la alimenta-ción y de la gastronomía, etc.

factor educativo. Todo ello además de ser un lugar en el que se generen ideas y experiencias innovadoras sobre alimentación y cocina, a partir de una experiencia sensorial y estimulante que combine tradición e innovación para todos los usuarios y visitantes. Por último, el objetivo pasa también por ser un punto de atracción cultural y turística para visitar el complejo de Sant Benet de Bages.

¿en qué se basa la investigaCión gastronómiCa que lleváis a Cabo?Nos importa mucho la conservación de los productos y el gusto, pero también son

importantes las texturas de los alimentos. De hecho, el primer encargo propio se centró en trabajar las texturas y estamos estructurando esta investigación a partir de diferentes productos y aparatos.

la ‘sFeriFiCaCión’ es uno de los ConCeptos estrella de esta nueva CoCina. ¿en qué Consiste?Es un buen ejemplo de cómo la cocina ha investigado para ir un poco más allá. Se puede hablar de la básica, en la que

“Queremos convertirnos en un núcleo de relevancia internacional en el ámbito de la investigación aplicada a la gastronomía de excelencia”

dos ejes básicos: potenciar el patrimonio cu-linario y la innovación, sin olvidarse en nin-gún momento de la educación y la salud.A partir de aquí, y tras abordar algunos conceptos popularizados por Ferran Adrià como la sferificación básica o inversa, la segunda parte de la jornada estuvo dedicada a la práctica. Y es que todos los asistentes tuvieron la oportunidad no sólo de saborear creaciones sorprendentes como sferificación de guisante, sino también intentar ellos mismos conseguir caviar

se mezcla un alimento con alginato de sodio y cloruro de calcio y se produce la gelificación, mientras que en la inversa el alimento con calcio se pone en un baño de alginato. Esta última es más complicada porque el alginato proporciona espesor. El resultado puede ser un té con sorbete de limón como el de El Bulli o unas aceitunas sféricas, por ejemplo.

elaborado a partir del mismo producto o interesantes creaciones con yogur, entre otras posibilidades.Cabe destacar que, junto a Pere Castells, también participó en la jornada el presidente de la Asociación Catalana de Ciencias de la Alimentación (ACA), el doctor Obiols, que señaló que “las ciencias experimentales encuentran en las industrias alimentarias un sector en el que desarrollar los resultados de sus investigaciones, por ejemplo, el frío industrial en la conservación de alimentos”.

40-41_Pere Castells.indd 41 18/9/08 10:02:23

Quins efectes té el REACH en la indústria farmacèutica?Per conèixer les imPlicacions que el reacH té i tindrà de cara a la indústria farmacèutica, des de l’aiqs es va organitzar una xerrada-col·loqui encaPçalada Per Joan claramunt, de gPf.

avaluació i autorització. Pel que fa al primer concepte, va apun-tar que “els fabricants i importa-dors de substàncies en quantitats superiors a una tona/any han de presentar una sol·licitud de re-gistre a l’Agència”, que realitza l’avaluació dels dossiers de regis-tre (com a mínim n’avalua un 5%). D’altra banda, el procedi-ment d’autorització “està destinat a les substàncies extremadament preocupants i la Comissió con-cedeix autoritzacions únicament

Els terminis del reglament1 juny de 2007: entrada en vigor de la llei.De l’1 de juny al 30 de novembre de 2008: preregistre.

Registre transitori:Fins al 30 de novembre de 2010: substàncies >1.000 tones; CMR >1 tona, i PBT/MPMB >100 tones.Fins al 30 de maig de 2013: substàncies de 100 a 1.000 tones.Fins al 30 de maig de 2018: substàncies d’1 a 100 tones.

AIQS

NEW

S 50

42Pr

ofe

ssio

nal

s P

Rofe

sion

ales

Pro

fess

ion

als

Aclarir els dubtes que genera la fase inicial de la implantació del REACH va ser el principal ob-jectiu d’una jornada que el po-nent va plantejar de manera molt pràctica i en la qual els presents van poder enriquir els seus co-neixements a partir de la pròpia experiència. Abans d’entrar a des-granar els aspectes més interes-sants del reglament quant a la indústria farmacèutica, però, Joan Claramunt va voler distingir tam-bé entre els processos de registre,

42-43_Reach.indd 42 17/9/08 10:09:40

La fitxa de dades de seguretat la fDs (o fitxa de dades de seguretat) és una recopilació d’informació de les propietats de les substàncies i de les maneres més segures d’utilitzar-les, que es converteix en un mètode per transmetre informació a través de la cadena de subministrament que s’utilitza des de fa molt de temps. Partint d’aquesta base, el ReaCH pretén millorar la qualitat d’aquestes fDs i, a més, estipula que s’han d’incloure com a annexos els escenaris d’exposició derivats de l’informe de seguretat química, per tal de facilitar l’aplicació de les mesures adients de control de riscos.D’altra banda, l’isQ (informe de seguretat química) és un document que han de presentar els fabricants i importadors com a part de la sol·licitud de registre per a les substàncies amb volums superiors a 10 tones/any. És una eina que fa possible que la indústria pugui demostrar que utilitza la substància de manera segura.

i va assenyalar que “hi ha uns grups de substàncies que que-den totalment exclosos del re-glament perquè ja es tenen en compte en altres textos legis-latius”. Entre aquestes subs-tàncies hi ha les radioactives o intermèdies no aïllades, a més del transport de substàncies i de preparats perillosos.A partir d’aquí, el ponent es va referir a les exempcions par-cials per a certes substàncies que s’han previst en el nou re-glament, per exemple, “els me-dicaments per a l’ús humà o veterinari, aliments o pinsos, així com els additius”. Cal des-tacar també els productes cos-mètics i sanitaris, que s’uneixen a les substàncies de les quals ja es té suficient informació (per exemple, la glucosa) o que exis-teixen a la natura, com el car-bó i substàncies elementals com l’oxigen. Tanquen aquest apar-tat d’exempcions parcials del REACH aplicat a la indústria far-macèutica els polímers, els pro-ductes fitosanitaris i biocides (es consideren registrats) i les subs-tàncies intermèdies aïllades in situ o transportades.

Una altra de les informacions interessants que va donar Joan Claramunt és que les substàn-cies que hagin estat importades abans de l’entrada en vigor del REACH, i que no s’hagin pre-registrat, no es podran comer-cialitzar a partir del 30-11-2008 (data en què finalitza el prere-gistre) fins que no se n’hagi fet el registre, independentment del moment en què havien es-tat importades o fabricades a la Unió Europea.

per a usos específics d’aquestes substàncies”, va afegir.A partir d’aquí, quin és l’objectiu del REACH? Com va comentar Joan Claramunt, “es tracta de ga-rantir un alt nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient en relació amb la uti-lització i distribució de produc-

tes i preparats químics”, i per a tot això es reemplacen 40 ac-tes legals fins avui i es crea un únic sistema per a totes les subs-tàncies químiques. D’aquesta manera, va afegir, “afecta els fa-bricants i importadors de subs-tàncies químiques superiors a una tona anual”.

les exCePCions Del ReglaMenTDurant la seva presentació, Joan Claramunt va voler incidir tam-bé en les excepcions del REACH ,

Les substàncies que hagin estat importades abans de l’entrada en vigor del REACH, i que no s’hagin preregistrat, no es podran comercialitzar a partir del 30-11-2008

AIQS

NEW

S 50

43Pr

ofes

sion

als

PRo

fesi

onal

es P

rofe

ssio

nal

s

42-43_Reach.indd 43 17/9/08 10:10:11

AIQS

LeI

Sure

Oci

O Ai

QS O

cI A

IQS

LA cOmISSIó de jOveS vA OrgAnItzAr eL pASSAt meS d’AbrIL unA vISItA guIAdA per LeS InStAL·LAcIOnS de LA FOnt màgIcA de bArceLOnA. unA OpOrtunItAt per cOnèIxer eLS SecretS d’AQueStA FOnt tAn SIgnIFIcAtIvA, A méS de pASSAr unA eStOnA mOLt dIvertIdA Amb ALtreS ASSOcIAtS.

vISItA A LeS InStAL·LAcIOnS

Els secrets de la Font Màgica

Un total de 23 persones van participar en aquesta experiència de saber el funcionament intern de la Font

AIQS

NEW

S 50

44

Durant la sortida, hi va haver una visita guiada per les instal·lacions i vam conèixer tots els punts de funcionament

44-45_Oci font magica.indd 44 17/9/08 11:08:21

AIQS

NEW

S 50

AIQS

LeI

Sure

Oci

O Ai

QS O

cI A

IQS

Els més petits tampoc es van voler perdre l’experiència i van seguir amb molt d’interès les explicacions

Pots veure fotos d’aquesta sortida a la nostra web www.aiqs.es

Apunta-t’hi!Si vols participar en aquestes sortides, no deixis de posar-te en contacte amb la comissió de Joves (comissio-joves@aiqs.eu). 45

44-45_Oci font magica.indd 45 17/9/08 11:09:28

AIQS

NEW

S 50

46AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

ActIvIdAd de LA cOmISIón de JóveneS

terminado tipo de vid, y el vino que de ellas se obtiene, y solo éste, es puesto a la venta con la denominación de Vino de Finca. Como podéis suponer, son series muy limitadas, ¡pero fabulosas!De allí pasamos al Túnel de las Estaciones, un curioso experi-mento que, en pocos minutos, nos permitió ver, oír y oler lo que ocurre en los viñedos durante las cuatro estaciones del año, en el marco de una gran sala acabada en una espléndida “volta catala-na”. Al acabar, se abrieron unas puertas y entró un trenecito, en el que montamos, que nos llevó a ver los viñedos y las instalacio-nes, para terminar en el Túnel del Tiempo con un ingenioso sistema de imagen y sonido que nos per-mitió casi tocar antiguos claus-tros de monasterios, monjes en

Visita enólogo-cultural a las Bodegas Torres

LOS 26 IntrépIdOS expedIcIOnArIOS (cArgAdOS cOn cámArAS de tOdO tIpO y cOndIcIón), AcOmpAñAdOS pOr JOSe, mIembrO de LA cOmISIón de JóveneS de LA AIQS, nOS SubImOS eL pASAdO 5 de AbrIL A un eSpLéndIdO AutOcAr y SALImOS deL IQS cOn rumbO A vILAfrAncA deL penedèS, en cuyAS AfuerAS eStá LA fIncA eL mASet, centrO de vISItAS de tOrreS.

Después de un breve paseo por el exterior de la finca, decorado con una enorme y antiquísima prensa para uva, entre otras pie-zas propias para la elaboración de vinos, nos recogió Marta, una guapa y simpática “cicerone”, un verdadero pozo de ciencia en cuanto a viñedos y caldos. Em-pezamos la visita con un audio-visual en el que nos explicaron la historia de la familia, las diver-sas fincas en donde se cultivan diversos tipos de vid (el Caber-net Sauvignon en Mas la Plana, Chardonnay en Milmanda, Pi-not Noir en Mas Borras...), así como la expansión de Torres en los viñedos de California y Chi-le. Estas fincas fueron escogidas por disponer de un microclima y unas características del suelo que las hacen idóneas para un de-

“En el museo de las bodegas encontramos, entre otras curiosidades, antiquísimos alambiques de cobre”

46-47_Visita Torres.indd 46 17/9/08 11:36:12

AIQS

NEW

S 50

47AI

QS L

eISu

re O

ciO

AiQS

OcI

AIQ

S

la destilería y unas enormes bo-degas con centenares de barricas (no sé por qué, a mí me recordó el viaje en el maravilloso tren col-gante del Tibidabo).

MuSeO de lAS bOdegASAl finalizar el recorrido, entra-mos en el museo de las bodegas, con antiquísimos alambiques de cobre, la reproducción del ta-ller de un tonelero con sus he-rramientas, aquellos entrañables densímetros de vidrio llenos de perdigones en el bulbo, ánforas, decenas de envases de vidrio de

todas las épocas y diseños, pro-fusión de baldosas de cerámica decoradas... Así como un precio-so Renault 4x4 (no, no es un to-doterreno sino aquel antiguo y pequeño coche de 4 cilindros / 4 puertas, de ahí su sobrenombre) en un excelente estado de con-

servación, y que era el utilizado antiguamente para visitar a los clientes de las bodegas.Y seguidamente, el meollo de la cuestión: una cata de vinos. Mar-ta nos dio unas completas expli-caciones de la composición de cada uno de los caldos que está-bamos a punto de degustar, con sus maridajes más aconsejables, temperatura óptima de servicio, etc. De entre las docenas (qui-zá más de un centenar) de refe-rencias de Torres, catamos dos blancos, un rosado y dos tintos. ¡Excelentes todos ellos!

Después de la cata, y en un más que aceptable estado de verticali-dad, volvimos al autocar para di-rigirnos al restaurante. Superado el pequeño contratiempo de que en San Sadurní hay dos restau-rantes denominados Canals i Ca-sanovas, que no tienen nada que

“De entre todos los vinos blancos de Torres me quedo con el Waltraud, que aparte de ser excelente lleva el nombre de una guapa y elegante dama de la familia Torres”

ver el uno con el otro (y, como podéis suponer, el primero que encontramos fue el que no era), nos sentamos a la mesa, ya con el “gusanillo” pues eran más de las 15 h, y dimos buena cuen-ta de una excelente comida an-tes de iniciar el camino de vuelta hacia Barcelona, a donde llega-mos alrededor de las 6 de la tar-de después de haber disfrutado de un excelente sábado, y con ganas de repetir.Como colofón tengo que deci-ros que, por lo menos para mi gusto, de entre todos los blan-cos de Torres yo me quedo con el Waltraud que, aparte de ser excelente para acompañar un buen pescado, lleva el nombre de una guapa y elegante dama de la familia Torres.Sólo me queda agradecer a la Asociación y la Comisión de Jó-venes la excelente organización, así como rogarles que sigan pensando nuevas propuestas. ¡Yo me apunto!

AguStí mASSó bArnAdASPrOMOción 1971

“Marta nos dio unas completas explicaciones de la composición de cada uno de los caldos que estábamos a punto de degustar”

“Agradezco a la Asociación y la Comisión de Jóvenes la excelente organización y les ruego que piensen en nuevas propuestas”01

02

01 d’eSQuerrA A dretA

i de dArrerA A dAvAnt: JOAn

PAlOu díAz, JOSeP beuMAlA,

rAMOn vAllS (MArit de t. vidAl),

JOSé belArt, Merche de Ferrer

(Muller de A. MASSó), AguStí

MASSó, JOrdi cOMPte, Mª tereSA

gAlOFré (Muller de J. cOMPte),

unA PerSOnA Que nO heM

POgut identiFicAr, tereSA vidAl,

FrAnceSc SerrA, MOntSerrAt

QuirOgA (Muller de J.r.

cOrOMinAS), MOntSerrAt

eSQuerrà (Muller

de J. belArt), JOSeFinA belArt

(vdA. FiOl), cèliA JAureguibeitiA

(Muller de X. MiQuel), XAvier

MiQuel, Albert belArt, cOnchitA

eSQuerrà (Muller de A.

belArt), eSter tOrrAS, JOAn

r. cOrOMinAS, Miguel Ángel

villOSlAdA, MOntSerrAt Munné

(vdA. AltArribA), JOSe YAgüe.

02 d’eSQuerrA A dretA

i de dArrerA A dAvAnt:

JOrdi vegueriA, JOSeFinA

belArt (vdA. FiOl), rAMOn

vAllS, Albert belArt, eSter

tOrrAS, JOAn r. cOrOMinAS,

MOntSerrAt QuirOgA (Muller

de J. r. cOrOMinAS), cArleS

PeleJerO, MArtA,

de leS bOdegAS tOrreS.

46-47_Visita Torres.indd 47 17/9/08 11:36:39

Es la primEra vEz quE mE hE apuntado a una actividad dE la aiqs, y El motivo no Es otro quE una vida ajEtrEada con poco tiEmpo librE. Esta convocatoria mE atrajo dE una manEra EspEcial. sE trataba dE un tEma dE cocina, siEmprE intErEsantE y sobrE uno dE mis platos favoritos: El arroz.

actividad dE la comisión dE jóvEnEs

La cocina de los arroces

La experiencia valió la pena. Un ratito de clase teórica: qué tipos de arroz hay, cómo distinguir-los, qué tipo de cocción necesi-tan, dónde encontrarlos, dónde comerlos, y… enseguida ¡manos a la obra! Marc, un muy buen cocinero y gran comunicador, empezó a elaborar una cena su-culenta a base de arroz.Calidad de primera, sabores de siempre y otros exóticos, se fue elaborando un menú exquisi-to con una serie de platos muy

AIQS

NEW

S 50

48ai

qs l

Eisu

rE O

ciO

AiQS

oci

aiq

s

“Poco a poco, se fue elaborando un menú exquisito, entre comentarios de unos y buen humor por parte de todos”

01

02

03

“Un ratito de teórica y... ¡manos a la obra! Marc, un muy buen cocinero y comunicador, empezó a elaborar una cena suculenta a base de arroz”

48-49_Cuina arrossos.indd 48 17/9/08 11:40:34

bien presentados, entre comen-tarios de unos y otros y buen humor por parte de todos.Ensalada de basmati con té y mi-crovegetales para los que les gusta lo oriental. Muy aromático. Ris-soto de azafrán, aguacate y flor capuchina, este plato más goloso, muy sabroso, suena muy exóti-co, pero los ingredientes son más comunes. Merluza con arroz de mújol y panceta frita, plato muy completo que por sí solo ya valía la clase y por último postres ape-

49

tecibles: sopa, coca de naranja y helado de arroz con leche y rocas de arroz salvaje y chocolate.También aprendimos a hacer arroz inflado (krispies para en-tendernos) y fideos de arroz, los dos últimos experimentos muy vistosos para los críos. Yo ya he experimentado en familia.¿A que parece imposible todo en tan poco tiempo? Marc trajo al-gunos platos a medio hacer (en términos técnicos, precocina-dos). Esta técnica permite dejar

el plato medio hecho para poder acabarlo en sólo 8-10 minutos. Es muy común en restauración y, en contra de lo que pueda pa-recer, mejora la calidad del plato.Ocasión para saludar a ex auxilia-res, ¿cuántos años después? Pues creo que son casi 20. Y conocer a “colegas”, siempre un placer. Una jornada muy interesante. Sin duda, repetiré.

inés pEtschEn olivéPrOmOción 1992

AIQS

NEW

S 50

aiqs

lEi

surE

Oci

O Ai

QS o

ci a

iqs

01 De izQuierDA A DerechA: JAume mir, JOSé

LuiS FLó, nAtALiA GArcéS, GLOriA cODinAS

(DetráS DeL cOcinerO) y mArc cASteLLó

02 De izQuierDA A DerechA y De DetráS A

DeLAnte: eSteve cOLOmé, mAneL GALOFré,

JuAn JOSé PALmA, miQueL ALAmAny, JOAn

mOntAné, SOniA mOntAnyá, LuiS möLLer,

nAtALiA GArcéS, emiLi SOLAnS, eSter

tOrrAS, JOSeP GeLPí, AnnA AccenSi, GLOriA

cODinAS, AntOni rOiG, JOAn A. Sánchez,

JOSé LuiS FLó, JAume mir y mArc cASteLLó

03 De izQuierDA A DerechA y De DetráS A

DeLAnte: JOAn mOntAné, JOAn Sánchez,

mArc cASteLLó, JAume mir, LuiS möLLer y

AnnA AccenSi

04 De izQuierDA A DerechA: JOAn mOntAné,

JAume mir, AnnA AccenSi, LuiS möLLer,

JOSeP GeLPí, GLOriA cODinAS, mArc

cASteLLó y eSteve cOLOmer

04

48-49_Cuina arrossos.indd 49 17/9/08 11:41:20

“La música m’ha acompanyat al llarg de la meva vida”

Per a molts la música mou el món. i és que la música és l’art que ordena els sons en el temPs, i alhora exPressa sentiments, circumstàncies, Pensaments o idees a l’oient que l’escolta. Per xavier tomàs (iqs, Promoció 1970), secretari general de l’iqs, i Professor del dePartament d’estadística del mateix centre universitari, la música és de vital imPortància. Per això l’ha acomPanyat al llarg de la seva vida, i li ha aPortat exPeriències úniques que a continuació ens exPlica.

L’actual secretari general de l’Institut Químic de Sarrià afir-ma que sempre s’ha sentit molt a prop de la música. És per això que al llarg de la seva vida ha cantat en diverses corals i hi ha après tot el que sap de solfeig i, fins i tot –quan començava a cantar al Cor de l’Escolania de la Parròquia de la Concepció–, de llengua catalana, que en aquella època no s’estudiava a l’escola. També va participar en l’antiga coral de l’IQS, on va coincidir amb Jordi Díaz, Jordi Teixidor i Iñaki Borrell, també professors de l’IQS.

Quan et vas adonar de la teva afició pel cant? La música m’ha acompanyat al llarg de la meva vida. Sempre

xavier tomàs, secretari general i Professor del dePartament d’estadística de l’iqs

AIQS

NEW

S 50

50th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

m’ha agradat cantar i per això ho he fet amb diverses corals. Primer vaig cantar al Cor de l’Escolania de la Parròquia de la Concepció i hi vaig aprendre tot el solfeig que sé. Després vaig passar per altres corals i actualment, des de l’any 1994, al Cor Diaula, d’una escola de música privada que funciona molt bé.

suposo Que després de tants anys deus haver interpretat un munt d’obres musicals. Quina diries Que és la Que més t’ha agradat interpretar?Quedar-se amb una sola obra és molt complicat. Però una de molt especial per exemple és

50-52_Xavier Tomas.indd 50 17/9/08 11:49:44

AIQS

NEW

S 50

51th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

Units per la músicaXavier Tomàs diu que és una de les persones que actualment fa més temps que és a l’IQs, i és que després d’estudiar i llicenciar-se en Química, l’any 1972 a l’IQs, s’hi va quedar de professor per impartir classes a nous alumnes. En aquest sentit, ha estat professor dels tres col·legues de la universitat que comparteixen amb ell l’afició pel cant coral: Jordi Teixidor (IQs, Promoció 1986), Jordi Díaz (IQs Promoció 1993) i Iñaki Borell (IQs, Promoció 1980). Tots van coincidir a l’antic cor de l’IQs i actualment canten a diferents corals. Concretament Jordi Teixidor, professor del departament de Química orgànica, canta a la coral de l’orfeó Català, una de les més reconegudes de Catalunya, i diu que el cant ha estat vital per a la seva vida ja que canta des dels vuit anys. A més, cal dir en favor seu que durant deu anys va ser el director de la coral de l’IQs. D’altra banda, Jordi Díaz, professor del departament de Química Analítica –que va cursar alguns anys de la carrera de Música fins que es va decidir per la Química– és tenor de l’orfeó Gracienc i afirma que aquesta activitat li permet trencar amb la rutina del dia a dia i oblidar-se del món per uns moments. Iñaki Borrell, professor de Química orgànica, canta al cor de santa Eulàlia i diu que n’està molt satisfet, ja que la sensació de cantar en grup i la màgia que es viu durant les actuacions és, segons afirma, “indescrip-tible”. Quatre companys de professió units, a banda de per la química, per la música.

el Glòria de Vivaldi, que vam interpretar amb el Cor Diaula; em va omplir molt cantar-la. Però interpretem de tot, des de música clàssica, jazz, música contemporània... i tot té el seu punt atractiu.

Què és el Que més t’agrada de cantar en una coral? els assajos, el fet de cantar davant d’un públic...?En primer lloc el fet de cantar en grup crea un ambient màgic, una complicitat única i molt especial, i és precisament això el que més m’agrada. Tots treballem per un fi comú i ens hem de saber escoltar els uns als altres. Els assajos són molt divertits i, al final, si l’obra surt bé, el dia que l’interpretes et sents molt satisfet, i si surt malament, doncs l’has gaudit als assajos. D’altra banda, quan et poses davant d’una obra difícil d’interpretar, tens un repte al davant i el fet de lluitar per superar-lo omple molt. És això el veritable plaer de cantar.

50-52_Xavier Tomas.indd 51 17/9/08 11:51:16

AIQS

NEW

S 50

52

ber una mica de solfeig però també depèn de la coral on vul-guis cantar. Està clar que si vols cantar en una coral com la de l’Orfeó Català t’exigiran més que en una coral petita de po-ble. El que està clar, però, és que a Catalunya el moviment co-ral és molt important. A l’any 1992, per exemple, es van re-unir la gran majoria de corals de Catalunya per cantar a la in-

auguració del Palau Sant Jordi de Barcelona i, en total, es van ajuntar més de 7.500 veus per a l’ocasió. A qualsevol poble per petit que sigui hi ha una coral.

Quin és l’estil de música Que més t’agrada?Bé, jo sóc del parer que qualsevol peça musical pot ser bona sem-pre que estigui ben tocada i in-terpretada. Per aquest motiu, si és bona, podria dir que m’agrada qualsevol estil musical.

that

’s t

he w

ay t

hey

are

Así

son

aix

í só

n

suposo Que el fet de cantar en grup fa Que coneguis molta gent.Sí, i precisament aquest és un dels grans atractius que té can-tar en una coral. Una de les ex-periències més interessants que es poden viure en una coral són els intercanvis corals. Consis-teixen en el fet que els integrants d’una coral marxen a cantar i a conviure amb una coral d’un al-tre país, es queden a dormir a la casa d’aquestes persones que a l’hora els fan de guia del seu país, els ensenyen les seves tradicions, etc. Després ells vénen al teu país a fer el mateix. És una experièn-cia molt enriquidora ja que a més d’escoltar bona música, coneixes gent nova amb la qual crees lli-gams, així com una nova cultura. Jo, amb la coral, he fet intercan-vis amb corals de la República Txeca, Suïssa, Alemanya o Angla-terra i he gaudit molt, ja que vius el país en el seu ambient. i el cant és una afició molt sacrificada? has de dedicar-li moltes hores?Bé, com qualsevol altre art, la música requereix temps de de-dicació, però quan hi estàs tan

ficat no és un sacrifici, és un plaer. Jo assajo un o dos dies per setmana durant un parell d’hores i després canto quan hi ha un concert de la coral, però trobo que són unes hores de la meva vida molt ben invertides!

com a expert, creus Que Qualsevol persona pot cantar en una coral?Jo diria que qualsevol persona amb un mínim d’oïda ho pot provar. També és important sa-

recomanaries, doncs, aQuesta afició?Sí. Als alumnes sempre els dic que han d’estudiar i gaudir, però que hi ha vida més en-llà dels estudis. Crec que és im-portant que tota persona tingui una faceta artística, ja sigui pin-tar, cantar, interpretar... a més de practicar algun esport. I és que per a la ment és molt bo fer una activitat artística. A ban-da d’això, cantar en una coral és positiu perquè aprens a tre-ballar en equip, a respectar un grup, a conviure amb persones que, tot i que tenen una afició en comú amb tu, tenen visions i idees de les coses sovint con-traposades a les teves. És positiu obrir la ment i conèixer altres realitats. A més, el sentiment de pertànyer a un grup és molt en-riquidor.

“El fet de cantar en grup crea un ambient màgic, una complicitat única i molt especial, i és precisament això el que més m’agrada”

Comparteix la teva experiènciasi vols compartir les teves aficions, et recordem els noms i les dades de contacte dels associats que ens han explicat

les seves en els darrers números de la revista i que, amb molt de gust, compartirien la seva experiència amb tu:

news nom Promoció Afició contacte

47 antoni Puig abenza 1969 Col·leccionisme de trens puigsedo@menta.net / puigsedo@ono.com

48 xavier Batllori aquilà 1982 Afició pels ocells xavier.batllori@iqs.edu

49 albert Palomer Benet 1983 navegació apalomer-research@ferrergrupo.com

Quina és la teva afició?:si vols donar a conèixer la teva afició a la resta d’associats, posa’t en contacte amb nosaltres a: lidia.sirera@aiqs.es

50-52_Xavier Tomas.indd 52 17/9/08 11:51:36

“Cuba me ha permitido poner a prueba el lado humano de la formación que recibí en el IQS”

Jordi Bartrina ha vivido en CuBa los diez años más intensos de su vida. el Choque Cultural fue signifiCativo, y añora algunas Cosas de españa, pero está plenamente integrado en la isla, donde ha tenido tres hiJas que, asegura, le gustaría que estudiaran en el iqs.

convivían paralelamente auto-móviles norteamericanos de los años cincuenta, coches de la ex Unión Soviética, algún que otro híbrido, pocos coches modernos y hasta carros de caballos. Luego

tuve el choque con los hábitos alimentarios: cualquier comida o visita venía acompañada de café azucarado y un postre hi-perglucémico.La apreciación del tiempo en Cuba fue otro de los factores que me golpeó: las manecillas del re-loj son orientativas; los horarios de la entrevistas se delimitan con frases como: por la mañana, por la tarde o después del almuerzo.También recibí muestras de afec-to extremo que se materializa-ban en visitas dominicales sin previo aviso de amigos y sus fa-

miliares (cónyuges, hijos y hasta los abuelos) que decidían uni-lateralmente pasar un día de es-parcimiento en mi casa desde el amanecer hasta la puesta de sol, incluyendo la hora de la siesta.

¿Se Siente plenamente integrado en el paíS en el que reSide?Creo que sí, porque en cierta ma-nera mi vida familiar es el resul-tado de una unión mixta cuyo fruto son tres hijas maravillosas: Sara, Laura y Raquel. Tampoco hay que obviar el hecho de que, si bien solamente han transcurri-do casi 10 años de mi vida en este magnífico país, éstos han sido los más intensos y los que más me han permitido poner a prueba el lado humano de la formación que recibí en el IQS.

ing.

Jo

rdi B

artr

ina,

dir

eCto

r ge

ner

al a

dJun

to d

e su

Chel

pro

qui

mia

, s.a

.

¿Cuándo Salió de eSpaña y por qué?Fue en 1999, con el propósito de poner en marcha una empre-sa mixta hispano-cubana de fa-bricación y comercialización de detergentes industriales: Suchel-Proquimia. Fue un desafío perso-nal que me llevó a unir mi perfil técnico a mis capacidades y co-nocimientos de gestión. Los años iniciales de desarrollo del pro-yecto resultaron inquietantes, complejos y extraordinariamen-te competitivos. Inicialmente el proyecto era por dos años, pero la vida, que es más rica que los pla-nes, según la filosofía popular cu-bana, me ha hecho extender mi estancia a casi 10 años.

¿qué CoSaS le ChoCaron al prinCipio?Cuando llegué tenía la sensa-ción de haber hecho un viaje no sólo a través del Atlántico, sino también a través del tiem-po. Llegué a una ciudad donde

“Cuando llegué tenía la sensación de haber hecho un viaje no sólo a través del Atlántico, sino también a través del tiempo”

AIQS

NEW

S 50

53th

at’s

the

way

the

y ar

e A

sí s

on a

ixí s

ón

53-54_Associats exterior.indd 53 17/9/08 10:23:04

AIQS

NEW

S 50

54

el vehículo del ministro de la In-dustria Ligera, cuyo ministerio orienta la política de la empre-sa en la que trabajo. Él se despla-zaba a una velocidad prudente y moderada en un automóvil Lada 1.600 y yo, como siempre, con prisa por llegar a La Habana. Fal-tando unos 50 km para llegar, se me pinchó un neumático, y yo que no conseguía acceder a las tuercas para aflojarlas… De pronto y casi cayendo la noche se detuvo el ministro en su auto-móvil y me ayudó a cambiar el neumático y las tuercas, que se habían soldado por el salitre del mar. Esta fue para mí una nueva lección de sencillez dada por un ministro al que conocía sólo en su faceta laboral.

that

’s t

he w

ay t

hey

are

Así

son

aix

í só

n

¿quiere volver a eSpaña?Me lo planteo con cierta fre-cuencia, porque entre cosas me gustaría que mis hijas es-tudiaran en el IQS.

¿qué eS lo que máS añora de Su paíS natal?Los cambios en sus estaciones del año y la nieve con sus mon-tañas… su gastronomía, vinos y su enorme riqueza cultu-ral unida a la proximidad con otros países.

¿Con qué Se quedaría del paíS en el que vive?¿qué Cambiaría?Me quedaría con sus playas, su gente y su desapego total a lo material, en definitiva su op-timismo de la vida. Si pudiese cambiar algo, posiblemente se-ría el calor, su gran variedad de insectos: mosquitos, hormigas, escorpiones… por su avidez en encontrarme.

¿en qué le ha influido poSitivamente Su experienCia en el exterior?He aprendido, a través de mi interés por los demás, a supe-rar las diferencias culturales, lo que me ha facilitado es-tablecer una rápida relación con todo tipo de personas.

¿puede ContarnoS alguna anéCdota derivada de Su CondiCión de “extranjero”?Un día, regresando de un via-je al interior, adelanté con un potente automóvil que utilizo

vistA de lA HAbAnA

con el Hotel nAcionAl Al fondo

plAyA de vArAdero

plAzA de lA revolución

Comparte tu experiencia:Queremos saber cómo es tu día día en el extranjero. contacta con nosotros en la dirección lidia.sirera@iqs.es y explícanos tu experiencia.

53-54_Associats exterior.indd 54 17/9/08 10:23:12

55AI

QS N

EWS

50Pe

oPl

e in

the

new

s P

rota

gon

ista

s P

rota

gon

iste

s

“Hace algo más de tres me·ses que finalicé mi tesis doc·toral en el departamento de Química Orgánica del IQS, dirigida por el Dr. Nonell. Sin apenas tiempo para asimilar todo lo que eso significaba, y lo que dejaba atrás, comencé mi etapa profesional en Ase·soría Industrial Zabala, una consultora especializada en la gestión de proyectos de I+D+i para empresas, administracio·nes, centros de investigación y universidades. Es el mo·mento de afrontar una nue·va etapa en la que poner en práctica todo lo aprendido. Y, para los futuros docto·res, sé que a veces parece una utopía pero... ¡las tesis se pue·den acabar! ¡Ánimo!”.

Carles Roquet, que fins ara ocupava el càrrec de director de Qualitat de Esteve Quími·ca, ha estat promocionat a di·rector de Quality Compliance en dependència de la Direcció General per tal d’unificar el sis·tema de qualitat a les diferents plantes que el grup químic té a Mèxic, la Xina i Catalunya.

Avilés, fins ara professor as·sociat de l’Institut Químic de Sarrià dins del departa·ment de Bioenginyeria, ha passat a formar part de l’em·presa Applus+ com a gerent de la planta de química fina que l’empresa té a les instal·lacions del LGAI a Bellaterra. Després d’una intensa trajec·tòria com a docent el Dr. Avi·lés, després d’acabar un MBA a l’IESE, ha decidit fer un pe·tit canvi de rumb a la seva carrera professional per dedi·car·se al món empresarial.

“During my entire profes·sional career I have been in·terested in the discovery of new pharmaceuticals, as well as trying to help on the fight against disease doing re·search. Having finished my studies in Chemistry at the IQS and a Ph.D. in Biochem·istry at the University of Cal·ifornia, Los Angeles (UCLA), I had the great opportunity to join the R&D Area at Esteve, a family·owned pharmaceuti·cal company based in Barce·lona. There I could apply my background and experience in the discovery of new drugs leading the Drug Design De·partment. After 14 years at Esteve I joined Parc Científic de Barcelona (PCB) in 2007 being in charge of the newly established Drug Disco· very platform. It was my be·lief that accepting this new challenge I would have the opportunity to apply what I had learnt in drug discovery R&D and Project Manage·ment in a leading Institution that works in Biomedical Re·search at the interface be·tween public and private sectors. The experience is so far very satisfactory and mo·tivating, since I am actively working in the drug discov·ery field. It offers me the chance to interact and com·municate with many people from different countries who are interested in this area”.

“Sóc doctora enginyera química IQS (1992) i pertanyo a la promoció del 1984. Després de 15 anys dins del món de la indústria químico·farmacèutica, primer com a tècnica analista de Control de Qualitat i desprès com a responsable de Desenvolupament Analític, he iniciat una nova etapa professional com a consultora independent i ofereixo una especial dedicació a la formació tècnica continuada de treballadors i treballadores de la industria químico·farmacèutica, cosmètica, alimentària i camps afins.A banda dels serveis de consultoria i formació in-company, també col·laboro amb l’IQS i altres universitats i escoles tècniques tot impartint cursos de postgrau i de formació continuada. També em podeu trobar al Grup Professional Farmacèutic (GPF) de l’AIQS”.

Tu ets el protagonista!Envia’ns informació relativa a qualsevol canvi professional que protagonitzis: canvi de feina, nou càrrec, noves responsabilitats, un ascens. En aquesta secció ens en farem ressò. Pots enviar la informació, tot indicant l’any de la teva promoció, juntament amb una fotografia teva a lidia.sirera@aiqs.es

Jord

i Qui

ntan

a

Est

er T

orra

s V

asco

Ana

Jim

énez

Car

les

Roq

uet

Kili

an A

vilé

s

55 Protagonistas.indd 55 18/9/08 10:01:15

AIQS

NEW

S 50

56

“We are not researching enough in Europe”On the first Of January 2006, after a lOng prOfessiOnal career in chemical engineering research, prOfessOr Jiri DrahOs became efce’s presiDent. since then he has maDe maJOr effOrts tO Define a gOOD strategy that will serve the eurOpean chemical engineering cOmmunity.

ties reflect the situation in the field of chemical engineering. For example, since 2006 two new WPs and two new Sections were established, and we have just started forming another Section on Alternative Ener-gy Resources. At the same time, it was also decided to close two inactive WPs. Some other re-cent activities are the introduc-tion of an electronic Newsletter (E-newsletter), the online jour-nal Education for Chemical En-gineers, the creation of the Task Force on EU activities, etc.

You have been the eFCe President sinCe 2006. tell us about Your exPerienCe.My experience with the EFCE dates back to the early 1990s when I started to work in the WP Multiphase Fluid Flow. La-ter on I was appointed as the chairman of this WP and ser-ved in this position until my election as the EFCE Presi-dent. I have also been wor-king on the EFCE Executive Board (EB) since 2004. This means that I had quite a lot of practical experience at different levels of the EFCE to consider what could be changed or im-proved within the Fede-ration in order for it to achieve better flexibili-ty and more streamlined administration. At the be-ginning of my term I pre-pared a brief document on future activities of the EFCE, which was tho-roughly discussed and

inte

rvie

w E

ntr

Evis

ta e

ntr

evis

ta

What are the main objeCtives oF the eFCe?We have recently re-defined the EFCE’s mission statement, and our main objectives are, in first place, to serve the European che-mical engineering community. At the same time we are suppor-ting the chemical engineers wi-thin EFCE Member Societies and also the education and training of chemical engineers within the EU. The EFCE works also to influence decision makers and opinion shapers on matters of importance to chemical engi-neering and to initiate collabo-rations in support of common goals and for the advancement of science and technology.

this Year is the 55th anniversarY oF the eFCe. Please desCribe the eFCe’s Progress From 1953 until todaY.The EFCE was founded by re-presentatives of 18 chemical engineering societies in eight European countries in Paris in June 1953, and the very first Working Party (WP) on Chemi-cal Reaction Engineering was established in 1957. The Fe-deration today has 41 Mem-ber Societies in 30 countries, 21 Working Parties and 5 Sections. We believe that the EFCE activi-

elaborated at the subsequent EB meetings. At the presidential meeting in mid-2007, it was de-cided to perform a SWOT analy-sis of the EFCE with the aim of identifying the Federation’s strengths and weaknesses, as well as its opportunities and threats. A SWOT questionnai-re was then sent to all the WP and Section chairpersons, and their replies were discussed and summarised at the presidential and EB meetings in early 2008. It was decided to reform the bylaws and operational system of the EFCE.

56-58 Entrevista EFCE.indd 56 17/9/08 10:24:11

AIQS

NEW

S 50

57in

terv

iew

En

trEv

ista

en

trev

ista

What Points is this reForm going to aFFeCt?Well, in first place we have to re-define the mission statement of the EFCE, as I said before. We have to open the current WP membership to a broader au-dience, yet without forgoing the Member Societies delegate sche-me. New rules should give the WPs additional flexibility in re-cruiting active members. We also should encourage the WPs to allocate funds to start certain ac-tivities. The funds may be created out of the surplus from conferen-ces organised by WPs. We have to attract young people, and the Student Mobility Award should not remain a low-priority initiati-ve in this respect. Other actions, like young researchers networ-king at conferences, should be considered in the future to in-

tensify contact with the younger community. We have to increase the efficiency of the Federation’s work by re-assigning the respon-sibilities of the different EFCE bo-dies (General Assembly, Executive Board, Management Committee, General Secretaries, etc). All the-se and other steps are now being prepared by the Presidents and General Secretaries and should be approved at the next EB meeting in Prague in August.

You rePresent more than 100,000 ChemiCal engineers From all over euroPe. do theY take Part in the events that the eFCe oFFers?It would hardly be possible for each chemical engineer who is a member of the corresponding national Member Society to be directly involved in the EFCE structures. However, we currently have nearly 1,000 WP or Section members from academia and in-dustry, and most of them take part in the EFCE activities. As mentioned below, there is one

major chemical engineering con-gress in Europe every year (ECCE or CHISA) with average atten-dance above 1,000 active parti-cipants. Moreover, the WPs and Sections organise not only their business meetings but also sma-

ller conferences and symposia. I think that every chemical engi-neer can find a proper field of ac-tivity within the EFCE.

hoW manY Congresses or events does the eFCe hold during the Year?The main conference event of the Federation is the European Congress of Chemical Engi-neering (ECCE). The ECCE has been organised biennially since 1997 (via the national Member Societies). This event alternates with another traditional con-gress with the EFCE name, the International Congress of Che-mical and Process Engineering, CHISA, in Prague. In addition to these two large-scale congres-ses, there are about six smaller conferences and symposia with EFCE name every year.

tell us about the eFCe aWards.In 1998 the EFCE introduced the Jacques Villermaux Medal and the Dieter Behrens Medal. They are awarded every four years in

recognition of scientific achie-vements within the Federation’s science policy, Working Parties, conference programme or other related activities (Villermaux me-dal), or in recognition of work on behalf of the Federation in rai-sing the profile of chemical engi-neering in Europe or in relation to the organisation, management or development of EFCE’s acti-vity base (Behrens medal). The candidates are nominated by the Member Societies. In 2005 was launched the EFCE Student Mo-bility Award, which aims to pro-mote the mobility of European chemical engineering students. It is granted every two years to the best European chemical engi-neering students who have suc-cessfully studied for at least one semester in first or second cycle chemical engineering program-mes in two different countries. The EFCE has established a series of biennial Excellence Awards to recognise PhD theses or publica-tions by young researchers pu-blished in the preceding years which demonstrate the most outstanding contributions to re-search and/or practice the scien-tific fields of the EFCE Working Parties. The candidates are nomi-nated by the WP members. You are an exPert in ChemiCal engineering. hoW do You see the industrY’s status todaY?Current trends in chemical and process engineering are in some sense similar to those in my local research field of interest, which

“We have to organise scales to be able to understand events at the nanoscale and microscale and to convert molecules to required products at the process scale”

56-58 Entrevista EFCE.indd 57 17/9/08 10:24:14

AIQS

NEW

S 50

58in

terv

iew

En

trEv

ista

en

trev

ista

is multiphase fluid flow: we have to organise scales and complexi-ty levels to be able to unders-tand and describe events at the nanoscale and microscale and to convert molecules to required products at the process scale. Of course, the research in multipha-se flow mostly ends at the mesos-cale for unit operation (reactors, columns, etc.), while process en-gineering has to take into ac-count the macroscale for product units (plants, petrochemical com-plexes) and the megascale (e.g.,

atmosphere for the dispersion of the emissions). It is really a fas-cinating but complex problem and I would rather refer to the excellent articles of my distin-guished colleague and friend, for-mer president of the EFCE, Prof. Jean-Claude Charpentier (see, for example, Ind. Eng. Chem. Res. 2007, 46, 3465-3485).

are We researChing enough in euroPe? WhiCh Countries invest the most moneY in researCh?It would be rather difficult to ex-tract the research investments in chemical engineering out of the total investments in R&D. Howe-ver, representative information can be obtained from interna-tional comparisons of total ex-penditures on R&D, expressed in percent of GDP (data from OECD 2005). The lowest figure, slightly above 0.4 %, obtains in Romania. Spain invests about 1.1 %, the average of the EU-27 is about 1.7 %, the expenditures in Germany and Denmark are roughly 2.5%, while Finland, at the top of EU, invests 3.5% of its GDP. Howe-ver, the comparable numbers for the USA and Japan are 2.6% and 3.3 %, respectively, which means that we are not resear-ching enough in Europe – the in-vestments in the USA and mainly in Japan are significantly higher than in the rest of EU.

What do You think about the neW engineers that are Coming out oF the universities? are theY Well-PrePared?A widespread opinion is that the quality of new engineers leaving universities is dropping. Howe-ver, I do not think that the si-tuation in chemical engineering is following the same trend. My own experience with gradua-te and PhD chemical enginee-ring students is mostly positive. The chemical engineering curri-

culum is usually demanding: it includes a lot of maths, with ma-thematical modelling, applied mathematics and non-linear dynamics, deep knowledge of transport phenomena, reactor, bioreactor and safety enginee-ring, optimisation of enginee-ring processes, etc. Of course, much depends on the univer-sity itself, but if somebody suc-cessfully completes a master’s or PhD degree in chemical enginee-ring, it should guarantee a cer-tain quality.

“We have to attract young people, and the Student Mobility Award should not remain a low-priority initiative in this respect”

56-58 Entrevista EFCE.indd 58 17/9/08 10:24:36

Voldria parlar avui d’una institució de vida efímera, però d’una gran importància com a símbol d’una època del nostre Institut. A començament dels anys setanta i com a reflex del final agònic del període franquista, es respirava entre els estudiants un profund malestar que podia esclatar en qualsevol moment de la manera més inesperada. Sovint catalitzaven aquestes reaccions descontrolades alguns estudiants, matriculats a l’IQS amb beca de determinats partits polítics, que tenien per única missió d’encendre els ànims dels seus companys i promoure aldarulls en l’ambient universitari, sense el més mínim intent d’acabar la nostra carrera.Una de les pitjors conseqüències que es desprenia d’aquesta situació era generar la mútua desconfiança entre els professors i els alumnes, que precisament destruïa el que havia estat i és un dels puntals fonamentals del bon funcionament de l’IQS: les excel·lents relacions entre tots els estaments del centre. En aquest clima de desconfiança va sorgir entre els estudiants el convenciment que sovint el nivell d’exigència als exàmens

Els

cen

sors

d’e

xàm

ens no es corresponia amb el que

s’havia explicat a classe.La situació va portar que en alguns cursos es creés el cos de censors d’exàmens: es tractava d’un grup format per dos o tres alumnes més avantatjats, que gaudien de la confiança dels seus companys i que estaven encarregats d’evitar els abusos d’autoritat dels professors. La seva missió consistia a donar el vistiplau a les preguntes del qüestionari d’un examen. Quan el professor repartia el temari ningú no l’agafava fins que els censors indicaven que era correcte. En cas contrari, abandonaven l’aula sense realitzar l’examen, ben convençuts que no hi hauria represàlies per part del professor. I així era: desgraciadament molts professors tenien por dels alumnes.Aquest fenomen no va arrelar al centre: va durar amb prou feines un any i encara no va tenir lloc a tots els cursos. Malgrat tot, és un índex de com un grup de persones, majoritàriament pacífiques i de bona voluntat, es poden deixar entabanar per uns pocs, quan l’ambient ha arribat a un fort grau d’enrariment.

LLuís Victori, sJ AIQS

NEW

S 50

59co

LLec

tio

n o

f st

ori

es p

eque

ño

anec

dota

rio

pet

it a

nec

dota

ri

59 Petit Anecdotari.indd 59 17/9/08 10:25:04

60_cronta.indd 60 18/9/08 10:27:23