VILLA-REYES SL

• Casos tractats

• Ens ho explica...

• Y esperamos a...

Benvinguts a la nostra revista digital cuidamaldia!Al llarg d’aquests mesos de 2012 hem pogut aprendre moltes coses d’altres

cultures tan llunyanes per nosaltres com ara la sudanesa, la hindú, la boliviana o l’afgana. Els onze primers pacients d’enguany ens han omplert de somriures i ens han mostrat les seves particulars maneres de viure l’experiència de trobar-se entre nosaltres.

Tots ells han portat noves alegries per cuidam i, en aquesta nova edició del nostre butlletí, us els volem presentar.

20 10 12

Petits pacients...

Entre tots

Efemèride cuidam

Contactar

7

Petits pacients, grans causes

número:

Programa cuidam Hospital Sant Joan de Deú.

Pg. Sant Joan de Deú, 2 08950 Esplugues de Llobregat.

Tel 93 600 97 77 Fax 93 600 97 78

cuidam@hsjdbcn.org www.cuidam.org www.hsjdbcn.org

Cuidam es un programa solidari medicoquirúrgic de l’Hospital Sant Joan de Déu que neix amb

el compromís d’ajudar als nens i nenes sense

recursos que no poden tenir accés al tracta-

ment que necessiten.

La tímida Duaa Omer. Va arribar a finals de 2011 al nostre país i, es va convertir així, en la nostra primera pacient de 2012. Patia una cardiopatia congènita, anomenada Tetralogía de Fallot, la qual ha estat curada completament per l’equip de cirurgia cardíaca. Durant la seva esta-da a Barcelona, Duaa va estar acom-panyada en tot moment pel seu atent pare, Omer, que va viure amb molta alegria i també amb “cansament” la curació de la seva filla (abans de la in-tervenció, Duaa es fatigava amb extrema facilitat i un cop recuperada, el seu pare tenia molt treball perseguint-la per la pineda propera a la entrada de l’hospital) Ara ja hi serà al seu país portant una vida totalment normal. (Duaa Omer, Sudan, 3 anys).

Un somriure ja conegut. Al 2008 en Joaquín va venir a tra-ves del nostre programa per operar-se, amb molt d’èxit, d’un granuloma subglòtic que l’impedia respirar amb normalitat. Durant la seva estada entre nosaltres, se li va detectar un hipos-pàdies (malformació de l’aparell urinari) que requeria tractament quirúrgic. El fet que ja hagués estat intervingut del granuloma, juntament amb la neces-sitat de ser intubat novament a traves de la laringe, va motivar que cuidam el

portés de nou al nostre hospital per aquesta intervenció i poder solucionar el seu problema en les condicions més òptimes. (Joaquín Moisés Ovelar, Paraguay, 7anys).

El càlid orient salvadorenc en plena onada de fred. La Melody i en Henry Jonathan no podien imaginar al pujar al primer avió que els portaria des de El Salvador, que la seva arribada a Europa estaria envolta-da d’una gèlida onada polar. Tanmateix, la càli-da acollida dels seus compatriotes residents al nostre país, va fer que tot fos més fàcil per als petits i les seves mares. Ambdós tenien pato-logies congènites cardíaques que van ser total-ment resoltes pels nostres doctors i, especial-ment en el cas d’en Henry ens vam sentir molt feliços per haver aconseguit complir un dels seus grans somnis, fins llavors impedit per la malaltia, assistir a l’escola per primera vegada. Després de la intervenció anava molt i molt content a l’escola de l’hospital i ara estarà assistint amb total normalitat al col·legi en el seu país. (Melody Sosa, 2 anys. Henry Jonathan Membreño, 9 anys. El Salvador).

La divertida i entremaliada Zainab. De l’Afganistan va venir acompanyada pel seu germà Zoiet, gràcies a l’acord de col·laboració esta-blert entre el Programa cuidam i el Ministeri de Defensa per ajudar a nens sense possibilitats de recuperació a països en el quals hi haguessin bases de l’exèrcit espanyol. Degut a una infecció òssia que tenía des de molt

petita, la Zainab hagués perdut la cama esquerra de no haver estat tracta-da tal i com els metges ho han fet al nostre hospital. Primer se li va donar una medicació per tractar la greu infecció i, després, l’equip de cirurgia trau-matològica li va extreure ós de la cama bona per implantar-lo en la cama afectada i així afavorir el seu creixement. Ha estat

una intervenció complexa que ens ha permés veure-la córrer i jugar feliç com a qualsevol nena de la seva edat i ara ja està a punt de tornar al seu

país. (Zainab Saberi. Afganistán. 3 anys).

Una visita que es va fer espe-rar. Ens vam passar quasi tot l’any 2011 inten-tant aconseguir, juntament amb la Fundació Vi-cente Ferrer, que Rajitha Sake pogués venir per ser tractada d’una escoliosi, els obstacles buro-cràtics van alentir durant quasi un any, tot el pro-cés. Quan finalment va arribar acompanyada de la seva mare Lakshmi y de la amabilíssima traduc-tora, Thulassi, descobrim a més, que patia una malformació cardíaca que fou completament cu-rada, abans de la intervenció d’escoliosi per part de l’equip de cirurgia ortopèdica. (Rajitha Sake; la India, 12 anys).

Una impressionant fortalesa. A tots ens va im-pressionar com, en un cos tan petit com el seu, pogués exis-tir tanta força per recuperar la salut. Va ser operat per l’equip de cirurgia urològica, el qual va aconseguir unir la uretra amb la bufeta urinària. La Oriana va ser una alumna molt aplicada a la nostra escola i va gaudir molt explicant-nos coses de la seva ciutat: Santa Cruz de Bolivia (Oriana Justiniano, Bolivia, 9 anys).

La nostra petita número 150. Ben acompanyada pel seu pare i, procedent de Gàmbia, la Haddy va arribar fins a Barcelona sense

saber, que l’atzar, l’anava a convertir en la nostra pa-cient número150. Va venir per resoldre una estenosi

esofàgica, a causa de la ingesta d’un càustic per accident, que va cremar i va produir una gran cica-triu en el seu esòfag que li impedia menjar amb normalitat. La intervenció va ser tot un èxit i, com veieu en les imatges, va poder provar el pastís que li vam regalar per celebrar el nostre cas 150 (Haddy Jarju. Gàmbia. 8 anys).

150

150

150

Ens ho explica...

Dra. Victòria Fumadó. Unitat de Salut Internacional.Quan em demanen que parli del Programa cuidam, la meva ment es va molt més allà, molt més lluny, la meva ment arriba fins als països amb escassos recursos i penso, en com moltes de les malalties podrien ser previngudes i tractades abans d’arribar a ser mortals o discapacitants. Néixer en un lloc o un altre del planeta marca la destinació de molts nens, la seva esperança i la seva qualitat de vida. La meva col·laboració amb el programa podria denominar-la gairebé “ac-cidental”. No treball en una especialitat quirúrgica, per tant no sóc un dels especialistes escollits habitualment per tractar als nens que arriben des

Un valent d’11 anys. No feia falta mirar-ho atentament per saber que en Jafet tenia un greu problema en el cor. Ho delatava la seva manifesta dificultat a l’hora de respirar i el color amb tons blaus de les seves mans i llavis. No obstant això, es va enfrontar valentament a la intervenció, sobretot per no preocupar a la seva mare. Va ser intervingut de Tetralogía de Fallot i, afortu-nadament, tot va anar com s’esperava: un èxit. (Jafet Alexander Flores Rosers. El Salvador. 11 anys).

Un somriure que es va fer esperar. Leslie va arribar a Barcelona emmurriada. És difícil que una nena de 3 anys entengui per què ha de passar tantes hores sense moure’s dins d’un avió. Amb el pas dels dies, gràcies als nos-tres divertits i afectuosos volun-taris i també al fet que després de l’operació de cor se sentia

infinitament millor, la Leslie va començar, i ja no va parar, de somriure. Tant ella com el seu pare van aprofitar la seva estada entre nosaltres per complir un petit somni visitant el zoològic de Barcelona. (Leslie Xiomara Menéndez Aguilar. El Salvador. 3 anys).

Una bellesa espectacular. El seu llarg pèl arrissat, els seus grans ulls de profunda mirada i la seva infantil timidesa, ens va captivar a tots. Tanta bellesa va po-der encara brillar més, una vegada que la Mell Nimfa va ser intervinguda d’estenosi esofàgica. També la ingesta de càustic ha-via provocat una terrible situació que, grà-cies a l’equip de cirurgia general, va poder ser completament resolt. (Mell Nimfa Mina Llastra, República Dominicana. 8 anys).

Elías, Magdalena, Gerardo, Lidin, Yvana, Olenny i Meg. Alguns d’ells ja han arribat i esperen per ser intervinguts, uns altres són a punt d’arribar. Així que en el nostre proper butlletí us explicarem més detall de les seves històries.

Entre tots

En la propera edició us presentarem a…

Des del seu inici en 2004, cuidam és un programa que viu i creix gràcies a la col·laboració de tots. Cada ajuda és important i necessària i, per això, volem mostrar el nostre profund agraïment.

Una vegada més volem esmentar la il·lusió i el suport dels nostres socis: La Fundació Probitas, DKV Seguros, l’Obra Social dels Germans de Sant Joan de Déu i el propi hospital.

Com sabeu per a nosaltres totes les aportacions són molt importants, perquè gràcies a tots els que ens ajudeu es fa possible aquest petit miracle que suposa intentar recuperar la salut i la felicitat de molts nens i nenes. Per això donem les gràcies als patrocinadors: Fundació Uría & Menéndez, Gaes Solidària, Real Club de Polo Barcelona, Asociació de Col·laboradors d’Andbanc, BBVA, Random House Mondadori i MC Mutual i a tots aquells particulars que ens donen suport amb les seves donacions i iniciatives soli-dàries.

Gràcies a tots per estar amb nosaltres!

de diferents punts del món per ser intervinguts. Però en canvi, he revisat i conegut a tots els nens que han passat pel progra-ma i he pogut tenir contacte amb els seus familiars. La meva especialitat és mèdica, no quirúrgica, però com a Responsable de Medicina Internacional, des de fa més de 10 anys, reviso als nens nouvinguts, no només als petits de cuidam. El meu treball, m’ha portat a contribuir en el disseny de protocols per escollir les proves complementàries necessàries, per garbellar la possi-ble patologia importada en els nens que vénen d’altres països. Per aquest motiu, abans que els nens del programa passin les seves intervencions quirúrgiques, són examinats i, segons el país d’origen, els antecedents i l’exploració física, descartem possibles patologies importades, en ocasions, aparentment no existents, com la malaltia de Chagas, la tuberculosi, els paràsits

intestinals,… o bé malalties de transmissió materna, més freqüents en aquests nens, a causa de les poques cures perinatals rebudes, tant a les mares durant l’embaràs, com als nens en el període neonatal.Participar al Programa cuidam, m’ha permès conèixer moltes històries particulars, moltes famílies que arriben amb l’esperança posada al nostre hospital i en els nostres professionals. Les circumstàncies no són fàcils, viatgen lluny des d’una altra cultura amb el fill o la filla malalta, amb percepcions sobre la malaltia diferents a la nostra i, en ocasions, amb una barrera lingüística important que fa que la confiança sigui l’única eina per poder continuar.S’intenten aclimatar als nostres costums, menjars i normes, i confien plenament en la nostra medicina. És una gran responsabilitat per tots nosaltres, la qual cosa ens obliga i permet utilitzar tots els nostres recursos i habilitats, tant mèdiques com a humanes, per aconseguir empatia amb el pacient i la família malgrat les di-ferències culturals. Les emocions són bilaterals, ja que nosaltres arribem a conviure amb cada cas i a vibrar amb els èxits, per sort la majoria, i a sofrir amb els fracassos. El programa ha retornat l’alegria a molts petits pacients i a les seves famílies.Com escrivia a l’inici d’aquestes paraules, la salut de la població infantil ve condicionada pel lloc on neixes i la disparitat en els nivells de morbi-mortalitat infantil entre països desenvolupats i països en desenvolupament, continua sent una de les majors desigualtats en salut a escala internacional. Invertir en programes de salut als països de baixa renda és imprescindible, a la vegada que un dret. Però, mentre segueixin existint aquestes desigualtats, programes com cuidam permeten intervencions que són impracticables als països d’origen d’aquests pacients, i aconsegueixen millorar la qualitat de vida d’uns pocs petits, que al retorn al seu país, tindran almenys una oportunitat per desenvolupar-se, estudiar, treballar i tenir un futur.

Gràcies a tots per fer-ho possible!

Si vols contactar amb nosaltres

Programa cuidamHospital Sant Joan de Déu. Passeig Sant Joan de Déu, 2

08950 Esplugues (Barcelona)Teléfono: 93 600 97 77 / Fax: 93 600 97 78 e-mail: cuidam@hsjdbcn.org

www.cuidam.orgSi voleu fer un danatiu: 2100-3887-01-0200030813

2012 ens ha permès celebrar una efemèride molt especial: Tractar la petita pacient número 150

L’Hospital Sant Joan de Déu, gràcies als donants, a els qui ens presenten els casos, als voluntaris, a tots els que ens ajuden i col·laboren, se sent molt orgullós d’aportar el seu petit gra de sorra, perquè la infància més desfavorida pugui tenir un futur ple d’esperança.

1

11

Les nostres grans causes

2012

1 1

1

4 1

Cuidam rep i estudia una mitjana de 80 expedients nous cada any. Tots ells ens arriben des de ONG’s, personal sanitari, vo-luntaris, familiars, amics… que, sense dubtar-ho un moment, senten com a responsabilitat seva l’intentar resoldre la injustícia amb que la malaltia castiga als nens de molts països.

Des d’aquí volem destacar que intentar recuperar la salut de 150 nens ha estat possible gràcies a tots vosal-tres, a la vostra dedicació i a la vostra extraordinària ge-nerositat i gràcies també perquè compreneu que la salut dels nens, és una responsabilitat de tots que traspassa totes les fronteres.

Efemèride cuidam

Celebrant els nostres 150 casos cuidam