CS. Dossier de l'alumne. Curs 2011-2012
-
Upload
jordi-arderiu -
Category
Documents
-
view
218 -
download
1
description
Transcript of CS. Dossier de l'alumne. Curs 2011-2012
Projecte telemàtic
Un munt d'aventures
Dossier
de l’alumne
curs 2011 / 2012
Itinerari 1
Benvinguts al projecte "Montserrat, un munt
d'aventures". Aquesta activitat telemàtica ens portarà
virtualment pels diferents aspectes que formen
Montserrat: la muntanya, el santuari, el monestir, el museu,
la música... Però, abans de tot això, si he de ser el vostre
guia, ens hauríem de conèixer, no?
Endavant!
Activitat 1
El primer que heu de fer és redactar un petit text que descrigui la vostra classe
(com és i qui en formeu part), d’on veniu (del barri, de tota la ciutat, ...) i què us
agrada fer. No us oblideu també de fer una descripció global de l'escola. Ah! I enviar-me una fotografia de tots i totes. Jo, mentrestant, també escriuré alguna
cosa sobre mi i em faré una foto.
Activitat 2 I per tal que aneu coneixent els diferents espais del projecte, podríeu anar a la
Biblioteca, a veure què trobeu sobre l'Escolania. A més, així coneixereu més coses
sobre la meva escola. I si encara en voleu més, i us queda temps, podeu visitar el
nostre espai web: www.escolania.cat.
Activitat 3
Però no us penseu que només hi som nosaltres en aquest projecte. Hi ha altres
escoles de tot Catalunya que també volen aprendre coses sobre Montserrat.
Si cliqueu sobre la icona del final de l'activitat anireu a un mapa interactiu. Allà
podreu veure quines són aquestes escoles que participen al Projecte Montserrat.
Hi ha alguna altra escola de la vostra mateixa localitat o comarca? I de les
comarques veïnes?
Em sabríeu dir quina és l'escola que participa en el projecte que és del lloc més
llunyà? De quina comarca és?
Activitat 4
Segur que tots i totes heu sentit parlar de Montserrat. Potser, fins i tot, la
majoria l'heu visitat... Així que abans d'anar més enllà, podríeu dir-me què és el que vosaltres vau fer quan vau visitar la muntanya i, si no heu vingut mai, què
creieu que s'hi pot fer?
Activitat 5
I, per cert, ja sabeu on és Montserrat? Doncs si aneu a fer una ullada a la
Biblioteca, segur que podeu dir a quina comarca es troba la muntanya de
Montserrat.
Activitat 6
I ara, ja per acabar, una altra de geografia! Ja heu llegit en una activitat enterior
que l'Escolania la formen nois de gairebé tot Catalunya. Doncs bé, si cliqueu en el
mapa d'aquí a sota hi trobareu informació sobre els llocs d'on procedeixen els
escolans.
I si voleu utilitzar mitjans més moderns... pots consultar aquest arxiu que haureu
d'obrir amb el Google Earth.
Busqueu si hi ha algun escolà que sigui del vostre poble o comarca.
I si no n'heu trobat cap, coneixeu algú que hagi estat escolà? Potser algú de la
vostra família o dels vostres coneguts?
Treballeu les respostes de les activitats 1, 3, 4, 5 i 6, i me les envieu clicant
aquí. Espero la vostra carta digital.
Itinerari 2
Hola un altre cop, nois i noies! Crec que ha arribat el
moment d'anar a la muntanya. Podríem fer un itinerari que,
per Sant Miquel, ens portés al cim més alt de Montserrat,
Sant Jeroni. Però abans d'entrar-hi, caldria saber com ha
arribat a tenir aquestes formes.
Endavant!
Activitat 1
Per saber com es va formar la muntanya, busqueu a la Biblioteca el tema de la
Formació. D'aquesta manera, coneixereu els orígens de Montserrat i entendreu com
és la roca que la forma. Feu-ne un resum per al vostre dossier; podeu acompanyar-
lo dels dibuixos necessaris. I digueu-me quins són els tres elements que formen el
conglomerat montserratí.
Activitat 2
Montserrat es troba dins el clima mediterrani, però els canvis sobtats d'altitud en
poc espai, fan que apareguin microclimes que contrasten. Per això trobem
comunitats vegetals importants, que són ben diferents: les rouredes, les teixedes,
les pinedes i les que viuen a la superfície de les roques.
No obstant, és l'alzinar, amb els variats sotaboscos formats per arbusts, lianes i
herbes, el que cobreix la major part de la muntanya.
Relacioneu les fotos dels arbres i arbustos amb la seva descripció.
A B
C D E
Alzina: Arbre corpulent amb capçada espessa, fosca i ampla; l'escorça també és
fosca i negrosa; la seva fulla pot tenir mides diferents, i el marge, pot ser dentat o
no; la cara superior de la fulla és de color verd fosc, i la inferior, grisenca i
recoberta d'un fina borra que li permet mantenir la humitat. El seu fruit, la gla,
madura a final d'estiu o a la tardor.
Boix: Arbust pot aconseguir fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són ovades, sense
pèls, llueixen en la cara superior i són verdes tot l'any. Es troben oposades a banda
i banda de la tija. Els fruits són càpsules ovalades sense pèls, de color negre lluent.
La seva fusta és forta, i s'utilitza per fer gravats, estris de cuina, peces d'escacs...
Marfull: Arbust de 2 a 4 metres d'alt, de fulles perennes; les branques joves sovint
són vermelloses i amb pèls. Les fulles, que són oposades, tenen una forma ovada i
el marge enter. Les flors són blanques o lleugerament rosades. Els fruits, ovalats de
color blau fosc, maduren d'agost a setembre.
Corona de reina: Forma una roseta de fulles verdes i gruixudes amb la vora de
color blanc. Aquest color blanquinós són les supuracions de calç que fan les fulles
pels porus que tenen al voltant del seu perímetre. Del centre de la roseta surt una
tija rogenca que és poblada de flors blanques. Viu a les esquerdes de les roques, en
obagues i encarada al nord.
Heura: És una liana que s'enfila per parets i arbres mitjançant unes petites arrels
que neixen a la tija. A les branques florides, les fulles són ovades i amb un sol nervi
principal. A la resta, les fulles són lobulades, sense dents i amb un nervi principal a
cada lòbul. Les flors, en forma d'ombrel·la, són d'un color verd groguenc. El fruit és
una baia negra.
Activitat 3
La fauna del massís de Montserrat és típicament mediterrània. La diversitat
geogràfica i la riquesa botànica hi permeten l'existència d'una fauna abundant i
diversificada (tot i que sovint costa molt de veure!).
Elaboreu una cadena alimentària a partir de les descripcions d'aquests animals que
formen part de la fauna montserratina. Podeu fer un dibuix per al vostre dossier o
un mural per la classe.
Àliga cuabarrada: Rapinyaire que pot arribar als 1,70 metres d'envergadura.
Montserrat, farcida de cingleres i balmes, és un hábitat de primera per aquesta
espècie. S'alimenta especialment de petits rosegadors, conills i altres aus com les
merles o les perdius.
Merla: Aquest ocell d'uns 25 cm. De llargada és un habitant perenne de
Montserrat; tant dels seus boscos com de les seves places i camins. És omnívor i
tant menja petits insectes com fruits que arreplega en un incansable caminar per
terra. El mascle té el bec de color groc i la femella marronós, com la resta del cos.
Conill: Mamífer que ocupa les zones baixes i mitjanes del massís, especialment les
zones planes d'antics conreus. La població ha disminuït molt, sobretot per la cacera
de l'home. És la base alimentària per molts altres mamífers i rapinyaires: la
mostela, la guilla, el duc, l'àliga, etc. Per això, l'abundància o no de conills afecta
directament sobre l'existència o no d'una fauna ben variada.
Guilla o guineu: Mamífer present a les parts baixes de les canals que porten a
Collbató i al Bruc, i a les arbredes que han substituït els replans d'ametllers i
oliveres de la Calsina, a Marganell, fins a Monistrol. La seva alimentació és variada i
pot menjar tant una gallina com un conill i fins i tot escarabats. També ha disminuït
per la pressió de l'home.
Senglar: És el mamífer més gran de Montserrat. Els darrers anys n'hi ha hagut un
important augment, tant a les zones baixes com a les canals i camins de la part
superior de la muntanya. Un senglar adult pot pesar pels volts de 110 quilos. El seu
cos és recobert d'un pelatge espès i fort d'un color grisenc. Igual que el seu parent
domèstic, pot menjar de tot. Viu en grups matriarcals; els mascles quan arriben a
la pubertat abandonen el grup.
Escurçó ibèric: Serp de mossegada extremament verinosa. Fa entre 60 i 75 cm.,
és de color grisenc al dors i blanquinós al ventre. El cap acaba en una petita banya
o berruga, fet que el fa fàcil d'identificar. S'alimenta de petits mamífers, ocells,
invertebrats i altres petits rèptils. Sol fugir de la presència de l'home; el problema
és que té uns tons de pell similars als dels troncs i branques on s'enfila per prendre
el sol.
Activitat 4
Segur que alguna vegada, anant per camins de muntanya, us ha cridat l'atenció
una marca vermella i blanca, dues ratlles paral.leles o en forma de creu. Això indica
que us trobeu en un dels Senders de Gran Recorregut (GR).
Tota Catalunya està creuada per camins GR. I diversos d'aquests conflueixen a
Montserrat. Us proposem una llarga excursió des de Portbou fins a Montserrat,
passant exclusivament per camins GR.
En primer lloc us haureu de fixar-vos en el camí que seguireu. Per quin GR
passareu?
Trobareu tota la informació dels senders GR a Catalunya a l'adreça d'internet
http://www.euro-senders.com/
En segon lloc ens fixarem una mica més en el tram final. Ens hem de situar a Sant
Benet de Bages (entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles) i detallar el camí fins a
Montserrat. Entre aquests dos punts hi ha:
Monestir de Montserrat
Sant Benet de Bages
Can Noguera
Can Martorell Roviralta
Vallhonesta
Santa Cecília de Montserrat
Sant Jaume de Castellbell El Pont de Vilomara
Sant Vicenç de Castellet
Però...sabríeu posar aquests 10 punts per ordre?
Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu.
clicant aquí. Espero la vostra carta.
Itinerari 3
Després de la muntanya, un nou itinerari ens portarà pel
Monestir i el Santuari. Aquests existeixen des que uns
quants monjos de Ripoll s'instal·laren a custodiar la imatge
de la Verge de Montserrat.
Endavant!
Itinerari 3
Activitat 1
Això va passar l'any 1025, quan l'abat Oliba fundava el primer monestir de
Montserrat, i des d'aleshores ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats de cada moment.
A l'espai que s'obre clicant aquí a sota, al costat de l'escolà, hi teniu algunes fites
en la història de Montserrat, en format de fris cronològic, en relació a les grans
etapes de la història de la humanitat. Però en aquest fris hi manca alguna cosa. Què passsava mentrestant a les vostres
poblacions? Busqueu algunes dates que siguin significatives de la història del vostre
poble o ciutat. I totes aquestes les podrem veure juntes en el fris. Així
comprendrem millor què passava a casa nostra mentre Montserrat anava evolucionant.
Tingueu en compte que es tracta de comparar-ho amb la història de Montserrat,
per tant no us remonteu gaire més enllà!!!!
Activitat 2
Ja heu vist que en gairebé 1000 anys d'història que té Montserrat, han passat moltes coses i molt diferents. Però n'hi ha una que forma part de la història més
recent: les festes de l'Entronització de la Mare de Déu que se celebraren el 1947.
A la Biblioteca teniu una crònica de l'esdeveniment, però de segur que la gent gran
que viu a prop vostre se'n recorda d'alguna cosa ; i són una font d'informació
històrica important. Feu d'historiadors i pregunteu a tothom qui pugueu. Segur que, entre tots, fareu un
bon resum del què va passar. Aprendreu la història de primera mà.
Activitat 3
Ja veieu que Montserrat té una història que es vincula a la presència de la imatge
de la Mare de Déu. Per ella, es justifica la presència dels monjos, i per ella,
Montserrat es converteix en Santuari, que vol dir lloc de peregrinació, on acut
moltíssima gent, per celebrar-hi actes diferents: casaments, misses dedicades, xerrades per part dels monjos, actuacions de corals...
Aquestes activitats les coordina/gestiona el Centre de Coordinació Pastoral, que ve
a ser l'oficina del Santuari. Aquí teniu un resum de les activitats que es van
realitzar l'any 2010. Elaboreu un gràfic a partir d'aquestes dades:
ACTIVITATS I CELEBRACIONS TOTAL
Grups a Missa Conventual 480
Noces d'Argent a Conventual 25
Noces d'Or a Conventual 64
Corals i orquestres 83
Altres celebracions 692
Altres Noces d'Argent 7
Altres Noces d'Or 19
60è aniversari de casament 5
Intencions de misses 6114
Misses gregorianes 44
Xerrades a grups o romeries 54
Activitat 4
El lloc més conegut del monestir, on els monjos es reuneixen amb els fidels és l'església. La de Montserrat, que té el títol de Basílica menor, va ser refeta a les
darreries del s. XIX, després de quedar malmesa durant la Guerra del Francès
(1808-1814). La façana s'acabà el 1901 i ens mostra, a més d'una magnífica
rosassa i altres escultures, una representació dels dotze apòstols acompanyant Jesús.
Aquí teniu els seus noms. Relacioneu-los amb els elements que permeten identificar
cadascun d'ells.
clica la foto per veure-la ampliada
APÒSTOL SÍMBOL
1 Judes Tadeu a Claus, creu invertida
2 Felip b Porra
3 Tomàs c Llibre
4 Simó d Creu en aspa
5 Jaume el Menor e El més jove, amb llibre
6 Pere f Llança
7 Joan Evangelista g Creu
8 Jaume el Major h Destral
9 Bartomeu i Ganivet
10 Andreu j Bordó de pelegrí, capeta amb petxines
11 Maties k Bastó
12 Mateu l Serra
Treballeu les respostes de les activitats 2, 3 i 4, me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.
Itinerari 4
Ja sabeu que els museus són una valuosa font de
documentació històrica. Els objectes i obres d'art que
contenen, ens ajuden a comprendre millor la història
d'altres èpoques, ens acosten a la vida quotidiana i els
costums d'altres pobles. Començarem visitant el Museu de
Montserrat i aixi podreu viatjar per la història de
Montserrat, però també des de l'Egipte dels faraons fins
la Catalunya del segle XIX, i veure manifestacions
artístiques de tots els segles...
I... sabeu? Al final d'aquest itinerari hi haurà la jornada
presencial a Montserrat. Allà ens hi trobarem tots els del
projecte. I podreu anar al Museu, a veure alguna de les
coses que es treballen aquí.
Endavant!
Itinerari 4
Activitat 1
Dues col.leccions formen la major part de la pinacoteca de Montserrat. Una, la més important, la que ocupa més espai en el museu és la de Pintura i Escultura
Modernes, que conté obres des de mitjans dels segle XIX fins a mitjans del segle
XX. L'altra, la de Pintura Antiga, dels segles XIII al XVIII, amb obres de pintura
italiana, castellana i catalana. Ben segur que en la vostra població també hi ha algun quadre de valor: al museu,
en una col·lecció particular, a l'església, ...
Estaria bé que entre tots els participants trobessim obres representatives de
cadascuna de les nostres poblacions. I a més a més en farem una fitxa tècnica per posar totes les dades a l'abast dels altres.
Esculliu l'obra, obteniu-ne una imatge i escanegeu-la, i... feu-ne un póster ben
bonic. Ep!!! que el póster serà digital, el profe us explicarà com.
I després l'enviareu amb la resta de les respostes per a compartir-ho amb tots els
altres participants, i amb mí és clar.
fitxa fitxa
En podeu veure un exemple que he fet jo clicant aquest escolà que visita un
Activitat 2
Aquesta col.lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia, Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el
món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta
més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a
partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:
A
B
C
D
1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC),
amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el
gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis
realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....
2. Miraven de reproduir amb més o menys
versemblança els trets facials dels difunts.
3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa
conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca
que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba
postissa ritual.
4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres
dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre
punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un
dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap
de xacal.
5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada.
Ens recorda que aquest era el principal mitjà de
transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el
viatge cap el més enllà.
Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de
protecció i companyia en la vida d'ultratomba:
6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium
7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel
8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot
durant la dinastia XXII (900 aC)
E
F
G
H
Activitat 3
La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix
un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de
Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies.
Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics.
Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es
repeteixen en les composicions.
A
B
C
D
E
F
1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica
original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a
continuació.
2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica,
encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix
elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge
montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.
3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la
Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge
tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.
4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la
muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya
darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i
de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors
corones, amb tots els atributs i la pell bruna.
5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb
els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps.
Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos
nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.
6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de
l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de
Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i
s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any
1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent
que embolcalla la imatge.
Activitat 4
Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria
i mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia.
Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?
Calze Custòdia Canadelles Reliquiari
Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3 i 4, me les envieu. clicant
aquí. Espero la vostra carta.
Ceptre Bàcul
Itinerari 5
Últim itinerari: la Música. Allò al que nosaltres, els
escolans, dediquem una gran part de les hores d'estudi. Ja
sabeu que l'Escolania és una de les escoles de música més
antigues d'Europa. Sembla que un document del segle XIII
testifica la presència de nois cantors al servei del
Santuari, mitjançant el cant i funcionant com a escola...
I... sabeu? Poc després d'haver començat aquest itinerari
hi haurà la jornada presencial a Montserrat. Allà ens hi
trobarem tots els del projecte. I podreu venir a conèixer
els llocs de l'Escolania que per nosaltres és com a casa,,,
Endavant!
Activitat 1
Doncs no només això, sinó que al segle XIV ja hi ha detalls d'allò que cantàvem:
la Missa Matinal, la Salve i els Goigs, entre els quals es trobaven els del Llibre
Vermell de Montserrat, acompanyats per instruments. Però, sabeu quin és aquest
llibre? Aneu a la Biblioteca, esbrineu-ho i responeu les següents qüestions:
a) Què és el Llibre Vermell de Montserrat?
b) Per què té aquest títol?
c) En quina època va ser escrit?
d) Per a quin motiu?
e) Quin és el propòsit del cançoner del Llibre Vermell?
f) Amb quins temes del Llibre Vermell relacionaries aquestes imatges?
A B C D
clica sobre les imatges per veure-les ampliades
Activitat 2
Ara, els escolans també toquem toquem, generalment, dos instruments, el piano
i un altre de l'orquestra, que podem triar. Aquí teniu una representació d'una
orquestra. Identifiqueu els instruments, ja siguin de corda, fusta, metall o
percussió.
Quins instruments toco, tal i com ja us he explicat en altres moments?
On estaria situat si toqués en aquesta orquestra de la imatge?
Em pots explicar alguna cosa d'algun dels instruments que toco?
clica sobre la imatge per veure-la ampliada
Activitat 3
Ja sabeu que un cor és un conjunt de persones que canten plegades i format per
diferents veus. Quines són? Però segur que en algun lloc heu llegit que l'Escolania
és un cor de veus blanques, què vol dir això? En què es diferencia un cor, d'un duet
i d'un trio?
Activitat 4
Una de les coses que fem cada dia és cantar a la Basílica. És la nostra manera de
contribuir en el santuari. Cada migdia cantem la Salve (una pregària molt antiga) i
el Virolai, que com sabeu, és l'himne dedicat a la Verge de Montserrat. Però sabeu
qui va escriure el Virolai? Aneu a la Biblioteca i sabreu què vol dir Virolai, qui el va
composar i per què.
Us va agradar? El vam cantar sencer? Si no és així, quines estrofes vam cantar?
Veure la lletra del Virolai
Veure la partitura (1ª part)
Veure la partitura (2ª part)
Activitat 5
Imagineu que us heu de presentar a un concurs, com ho va fer Jacint Verdaguer
el 1880. Però, per celebrar què? Nosaltres no som al 1880, som al 2012... Ja ho sé!
Composeu un poema o una cançó per celebrar el mil·lenari de la fundació del
monestir, que serà el 2025.
Ei, que tingui un parell d'estrofes, eh?
I si esteu molt inspirats.... fins la podeu cantar!!!! En aquest cas l'enregistreu que
la poguem sentir tots, d'acord?
Activitat 6
El dia de la jornada presencial podreu veure el nou orgue de la basílica .Es va
beneir l'any 2010 i ara ja és ben present en els nostres cants.
Uns dies abans de la seva benedicció en el programa religiós de TV3 "Signes dels temps" se'n va parlar fent una entrevista a l'organer Albert Blancafort, la persona
que el va construir. Aquí mateix podreu veure aquesta entrevista. És entre els
minuts 26:07 i 42:49 del programa.
Hi ha moltes coses interessants, però... parla d'un organista que va morir mentre l'orgue estava en plena construcció i que en estar-hi molt lligat se li va voler fer un
homenatge. M'ho podeu explicar?
Treballeu les respostes de les activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 i me les envieu.
clicant aquí. Espero la vostra carta.
Activitat
de cloenda
Si tot ha anat bé haureu vingut a la trobada
presencial. Us va agradar? Ho vau passar bé? Això
esperem.
Com que d'això ja en fa uns dies... potser que reviseu
les imatges d'aquell dia. Quins records, oi?
Ens agradaria que, ara, enviéssiu un dibuix d’aquell
dia i un redacció que expliqui com us va anar, què
vàreu fer...
Endavant!
Activitat 1
Doncs, sí, ja m'heu vingut a visitar. Però... què us en va semblar tot plegat? Us
va agradar el dia que vam passar junts? És com us ho esperàveu? Feu-me la
crònica de la jornada, si us plau.
I ja que arribem al final que arriba el moment d'acomiadar-nos, perquè no feu un
debat a la classe de com ha anat tot el projecte i en feu un balanç? Tot m'ajuda a
mirar de fer rectificacions de cara al proper any...
Activitat 2
I ben segur que vosaltres sou uns bons artistes. Què, us animeu a fer un dibuix
amb allò que us va cridar més l'atenció? Aquesta vegada no cal que sigueu tant
selectius com sempre, i podeu escanejar cinc o sis, o fins i tot 10 dels vostres
dibuixos. Me'ls podreu enviar per correu electrònic Les veureu exposades al
bloc!!!!!!
Un cop tingueu fetes les dues activitats me les envieu clicant aquí. Espero la
vostra cartai el dibuix, que ja serà la darrera aportació.