Número

Butlletí periòdic del’Equip de Pastoral Obrera

del Bisbat de Sant FeliuCrit Solidari

3any 1

Novembre2009

Sumari:2 Experiència solidà-ria: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. P. Carrillo

3 Para evangelizar el mundo obrero y del trabajo, humanizamos la cultura. S. Morán

4 Toni Mora, vèncer la crisi al Baix Llobregat. M. Solé

6 El nostre consum, arma de destrucció massiva. ACO

6 La situació de Roca.

7 Pastoral amb immi-grants: Formar comu-nitats cristianes en una societat pluricultural i plurirreligiosa.

8 L’Església a Espanya i els immigrants (i 3). CEE

Com una immensa i atrevida pintada en el món

Més enllà dels murs de les nostres comunitats i moviments…•Adreçada a tothom amb qui compartim la vida…•Amb la nostra acció, la nostra manera de viure, de relacionar-nos, •d’estimar... Amb la nostra diversitat de tarannàs, situacions, compromisos, edats, •circumstàncies...Amb la nostra Paraula…•

Amb les esperances i patiments de totes les persones

Amb una força que no prové de nosaltres. •Amb unes ganes que superen les nostres mancanceS.•Amb l’esperança i la certesa que la llavor que uns posen, d’altres la •fan créixer .

Sabent que l’Amor venç la mort i la creu

Sabent que allò que ens fa patir és transformat per l’Amor. •Sabent que tothom és ben rebut en el Regne, sigui qui sigui, vingui •d’on vingui.Sabent que comptem amb el suport del Pare sempre i a tot arreu.•Sabent-nos dipositaris de la seva confiança, febles com som, per fer •realitat el seu Regne.

L’anunci que neix del goig

compartit

JesucristEsperanÇa, acolliment, estimació, confianÇa, IGUALTAT, curació, lluita, MÚSICA, disponibilitat, PARAULA DE DÉU, PERDÓ, generositat, escolta, pau, SINDICALISME, ART, COMUNIÓ de bÉns, COMPROMÍS, senzillesa, comunitat, ACOMPANYAMENT, austeritat, formaciÓ, sagraments, treball, compartir, HONESTEDAT, TESTIMONI, ciutadania, consol, ecologia, feminisme, SOLIDARITAT...

2

Us presentem avui una altra inicia-tiva solidària que acaba de néixer a la nostra diòcesi.

L’Associació Social i Cristiana de Vo-luntaris de Presons, són un grup

de persones de Martorell que des de fa anys es fan presents entre els pre-sos de Can Brians, donant suport, ajut, col·laborant per fer possible la rehabilitació d’aquestes persones.

La feina que es fa intenta fer-los re-cuperar la seva autoestima, mirar endins i descobrir o redescobrir allò que havia quedat oblidat, malmès, trasbalsat. Que no es deixin engo-lir per la pesantor, la monotonia, la llarga espera del dia a dia fins la sortida. Que la presó faci el menor mal, si és que això és possible.

“… era a la presó, i vinguéreu a veure’m.”

Mt 25, 36

Però a la sortida, què? Ha haurà fa-mília? Amics? Casa? Feina? Ànim? Algú serà al seu costat?

Responent a les peticions que algunes de les persones ate-

ses dins la presó els feien, va sorgir la possibilitat

d’obrir una casa d’aco-llida, per donar una

primera llar, una pri-mera cobertura, que no sigui la soledat i

fredor de la pensió.

Aquest casa es va poder obrir final-ment ara fa pocs mesos a Martorell. Té capacitat per 6 o 7 persones, i de moment ja se n’ha beneficiat un grup de 5 homes d’edats i orígens diversos. La idea original era que poguessin ser-hi un màxim de 3 mesos, però la realitat s’està impo-sant: dificultats per trobar feina, per arreglar papers,... i l’estada s’està allargant en tots els casos. I ja hi ha llista d’espera.

La posada en marxa d’aquest pro-jecte ha estat possible gràcies a la col·laboració dels mercedaris, del P. Manel Pousa, de l’Obra de Sta. Llu-ïsa de Marillach i de Càrites.

Però necessiten més ajuda és clar. Econòmica sobretot, però també de persones que vulguin donar un cop

de mà i dedicar part del seu temps a acollir a tots els que passen per les nostres presons i surten “tocats i en-fonsats”.

Mossèn Josep M. Fabró és el coor-dinador i responsable del grup de voluntaris de Martorell, i també d’aquesta iniciativa. De l’entrevista que vam mantenir amb ell on ens presentava aquest projecte, vam comprendre que l’atenció als presos és la parenta pobra del voluntariat cristià. Es parla molt poc, gairebé mai no es fa al·lusió a les homili-es, difícilment ens en recordem a les pregàries i sovint desconeixem si a la nostra parròquia, o al nostre arxiprestat, hi ha algú que s’ocupi d’aquests germans nostres.

La realitat de les presons ens resulta molt incòmoda, i preferim ignorar-la. Certament que el tracte que els mitjans de comunicació fan de ca-sos concrets i desgraciats no ajuda, però això no ens hauria de servir d’excusa. Almenys a nosaltres, no.

Si voleu col·laborar o saber-ne al-guna cosa més, podeu posar-vos en contacte mitjançant la seva adreça de correu pau-pastor@telefonica.net.

Paula Carrillo

Experiència solidària

Actius contra la crisi:

El col·lectiu Utopia ens convida a la trobada que es farà el divendres 11 de desembre a les 7 de la tarda a la Fundació Marianao (Girona, 30, Sant Boi). Hi haurà una taula d’expe-riències sobre accions concretes que s’estan duent a terme: la Banca Ètica, la Fundació Solidària contra l’Atur, propos-tes per lluitar contra la crisi dels dels ajuntaments i des dels nostres barris.

3

Bajo este lema, nos hemos reunido en Madrid, los días 13 a 16 de agosto, más de 800 militantes de la HOAC de toda España, para orar, reflexionar, dialogar y tomar decisiones sobre nuestra tarea y misión de los próxi-mos seis años, teniendo en cuenta la situación actual del mundo obrero y del trabajo, de nuestra sociedad y de nuestra Iglesia. Precariedad laboral, siniestralidad, desempleo, discriminación por sexo, por nacionalidad, pobreza, hambre, miseria, exclusión,… es la realidad que padecen muchos hombres y mujeres hermanos nuestros, y que reclama justicia.

Nos han acompañado algunos de nuestros obispos y responsables de pastoral obrera, así como también re-presentantes de otros movimientos cristianos laicales y de acción católica de España, Europa, Latinoamérica y del mundo.

Desde la HOAC creemos que Jesús sigue siendo el ca-mino para una vida verdaderamente humana. Por eso, ante el empobrecimiento de tantos hermanos que gene-ra el actual sistema de producción y consumo, quere-mos trabajar por una humanización de la cultura, por una cultura que descubra y haga suya la dimensión de la justicia. Para ello, hemos acordado tres grandes for-mas de vida y acción:

Seguir reflexionando y orando desde nuestros ma-1. teriales de formación, para que Jesús pueda seguir configurando nuestras formas de sentir, pensar y actuar.

Para evangelizar el mundo obrero y del trabajo, humanizamos la cultura

Profundizar nuestra vida comunitaria, para hacer 2. camino juntos en ese construir nuestros proyectos personales de humanización, y para convertirnos en testimonio de vida alternativa.

Desarrollar nuestro quehacer apostólico y comu-3. nitario centrándolo en el sufrimiento de los más empobrecidos y débiles del mundo obrero y del trabajo.

También nos llena de esperanza, y queremos agradecer, el trabajo solidario y humanizador que muchas perso-nas y organizaciones, creyentes y no creyentes, siguen realizando en los más diversos campos.

Al mismo tiempo, nos comprometemos a colaborar en el trabajo de las organizaciones políticas, sindicales y ciudadanas, y de todas las personas de buena voluntad, por la construcción de formas de vida y de acción cen-tradas en el amor y la justicia para los empobrecidos de todo el mundo.

Nuestra Asamblea terminó en pleno verano. Ahora ini-ciamos el nuevo curso. La tarea es ardua. Sin embargo, nuestras fuerzas están renovadas: tenemos nuestra con-fianza puesta en Dios (Padre y Madre) y en Jesús, su hijo y hermano nuestro; también nos anima el testimonio de nuestros hermanos. Hemos tomado decisiones, sí, pero tan importante como eso ha sido celebrar todos juntos nuestra vocación, nuestra fe y nuestra esperanza.

Sergio MoránMilitante de la HOAC

4

Toni Mora, vèncer la crisi al Baix Llobregat

Toni Mora va ser elegit, fa un any aproximadament, com a nou Se-

cretari General de CCOO del Baix Llobregat, amb el vot del 99 % de

delegats. Va néixer a Cornellà i actualment és veí de Pallejà. La

seva primera experiència sindical va ser el 1995, en què va esde-

venir delegat sindical d’una petita empresa de rentatge de vehicles.

Ha treballat també en el sector del metall i com a autònom. I a l’abril

del 2005 va acceptar la respon-sabilitat de secretari de Política

Social i Immigració del Baix Llobre-gat. A part d’aquesta tasca sindical,

en Toni forma part del col·lectiu Utopia, de Cristians pel Socialis-

me, de Cristianisme Segle XXI i del grup de cristianes i cristians d’ICV,

a més de col·laborar en l’acolliment de parelles de la seva parròquia. Alguns militants de l’ACO deuen recordar encara el seu testimoni com a sindicalista cristià en una

de les celebracions del Primer de Maig organitzades per la Pastoral

Obrera de Catalunya.

Em rep al seu despatx, en plena setmana de mobilitzacions de la

Roca al Baix Llobregat, una comar-ca fortament industrialitzada i amb

uns quants expedients de regulació d’ocupació a l’aire i que aquests darrers anys ha anat patint algu-

nes deslocalitzacions. Comencem, doncs, parlant de la crisi. No fa pas

cap falta que li faci cap pregunta inicial…

Vivim en una comarca molt indus-trialitzada, en què l’automoció té un pes important, i que en aquests moments estava molt afectada per la construcció. Això significa que la crisi s’està notant de ple. De fet el famòs pla “Pla 2000E” ha contingut força la davallada en el sector de l’automòbil, però la inquietud entre la gent continua viva perquè la in-dústria està molt tocada i depenem molt –massa– de la Seat. Actual-

ment hi ha 60.000 persones en atur a la comarca.

Confiàvem que l’entrada en fun-cionament de la nova terminal de l’aeroport crearia llocs de treball, perquè en un principi s’havia par-lat fins i tot de 10.000 llocs, tot i que han estat menys de 2000. Estem pendents del nou hospital comarcal de Sant Joan Despí i de l’ampliació del de Viladecans. També han creat ocupació el trasllat del camp de l’Es-panyol i les noves instal·lacions del Barça a Sant Joan Despí. I al llarg de la C32 s’han anat fent diversos cen-tres comercials. Amb tot, l’ocupació creada no és sempre de la qualitat que caldria.

De fet el Baix Llobregat cada cop té més ocupació en el camp dels ser-veis, un espai on hi ha menys pre-sència sindical i on hi ha més petites empreses.

Davant d’aquest ampli front d’actuació, quines són les prioritats del sindicat?

En aquests moments cal treballar en dues línies. D’una banda és priori-tari protegir les persones que estan en atur o en risc de quedar-s’hi. No hem de permetre que es faci una bretxa social que costaria moltíssim de pal·liar. De l’altra mirem cap al futur.

Un fet esperançador és la creació de l’Agència per a la Innovació In-dustrial i del Coneixement del Baix Llobregat. Ve a ser un acord estratè-gic per mirar quin tipus d’empresa i de teixit industrial fa falta, per tenir present la sostenibilitat dels nous projectes, per vincular l’ocupació amb la formació. Volem anar més enllà d’un pacte puntual, de què formaran part tots els agents socials de la comarca.

Què enteneu per “protecció social”?

Quan parlem de protecció social ens referim a persones concretes, en parlem no pas de forma abstracta, com si fóssim un col·lectiu anònim.

De fet al sindicat hem passat de par-lar de “base” treballadora a parlar de “persones” treballadores, que tenen vida també fora del centre de treball, una vida que ha de tenir qualitat. I de cara al futur aquesta qualitat té molt a veure amb una millora substancial de l’educació. Cal educar la capacitat crítica, cal educar per desenvolupar les ca-pacitats ciutadanes al màxim, per millorar el sistema democràtic, per ser imaginatius. Ens cal recuperar la consciència de classe i els seus valors. De fet, treballadors som el 90 % de la població, si ho entenem com a persones que depenen d’una feina. I això inclou també els petits comerciants. Hem d’eixamplar la nostra mirada.

Aquesta crisi, que a més de ser fi-nancera és global, ajuda a redefinir actituds davant la vida. Ens vam emmirallar pensant que érem més rics que no érem en realitat. La crisi té un component moral i de valor important, perquè l’economia ha d’estar al servei de les persones i no al revés. És important omplir les paraules de contingut: què vol dir la riquesa? La major riquesa d’una societat són les seves persones.

A mi, que no entenc d’economia, les subvencions per a la compra de cotxes

L’anunci que neix del goig compartit... des del sindicalisme

5

més aviat m’han semblat en contradic-ció amb un món més sostenible des del punt de vista ecològic i menys consu-mista des del punt de vista ètic…

Sóc conscient que hi ha actuacions poc coherents amb una societat de consum responsable. Però no po-dem oblidar que en aquests mo-ments hi ha milers de llocs de tre-ball en joc i que cal fer una transició fins una societat més sostenible i més coherent. Caldrà modificar el model productiu, fer canvis estruc-turals… El consum responsable no ens farà més infeliços!

Però si ara mateix se’ns enfonsa una determinada indústria no podrem protegir tothom. Només a la Seat podrien perillar 13.000 llocs de tre-ball, més el de les petites indústries que en depenen.

Una altra qüestió que està creixent és l’economia submergida, sobretot en re-lació a les treballadores immigrants…

De vegades se’ns acusa als sindicats de donar suport només a una part dels treballadors, però cal tenir una visió global i recordar que des de l’economia submergida o des de les

petites empreses és particularment difícil mantenir una lluita sindical.

Nosaltres veiem que moltes dones immigrades ara mateix es troben en situacions laborals que recorden les de l’esclavatge. Ja sé que és política-ment incorrecte, però de vegades fa la impressió que les dones que as-soleixen un lloc de treball fora són substituïdes per altres dones, en

pitjors condicions laborals. Perquè sempre són les dones qui acaba cui-dant les famílies... El servei domès-tic com a tal s’hauria d’abolir, per passar al règim general.

Hem de tenir present que quan de-tectem una situació d’explotació laboral, a part de les dificultats de la persona que es troba sola en el seu lloc de treball, en un domicili difícilment pot entrar-hi un inspec-tor de treball, perquè es tracta d’un domicili particular, no pas d’una empresa.

Aprofito l’avinentesa per preguntar si l’Estatut millorarà realment aquest tema dels inspectors de treball

Confiem que sí, perquè una altra de les limitacions amb què ens trobem prové de la manca d’inspectors de treball. Però això dependrà també de la implicació de tots plegats. I la cri-si també repercuteix en una afiliació que s’ha estancat. Al Baix Llobregat actualment devem ser uns 28.000.

Semblaria que en un moment d’incerte-sa davant el futur laboral la gent s’afi-liaria més…

En un moment de crisi hi ha més por. De fet, que la gent estigui poc sindicada és responsabi-litat nostra. Des del sin-dicat hem de trencar cer-tes imatges. No comptem amb gaire ali-ats. Els mit-jans de comu-nicació ens mirem amb poca simpa-tia i de fet el

sindicalisme és un desconegut en molts sectors. Hem estat molt a la fàbrica i al taller, hem anat canviant força internament, però la imatge es manté. De fet ara comptem amb molts treballadors de serveis (l’actu-al secretari general de Catalunya és mestre!), dones, joves i immigrants. La secció sindical més gran de Ca-talunya no és a la indústria, sinó a la Caixa.

Encara ens pesa el fet que al nostre país afiliar-se és voluntari, en con-trast amb d’altres països d’Europa. I és que a la transició va pesar molt el mal son de l’obligació de pertànyer al sindicat únic.

Què té a veure el teu ser cristià amb el teu compromís sindical?

El fet de ser cristià et porta a pensar què vols per als altres, a preocupar-te per la gent. I aquesta és una visió comuna amb la del sindicalista. Jo em sento més sindicalista en gene-ral que de CCOO en particular. In-tentar defensar el més feble forma part de la catequesi de la vida. Ser sindicalista vol dir també la unió de la gent per canviar les coses i l’espe-rança d’un món millor. El missatge de l’evangeli va molt lligat al que pots fer des del sindicat.

Jo em sento molt còmode amb la meva doble condició de sindicalis-ta i de cristià, que no és cap secret. De fet al sindicat som una colla, els cristians. I desvetllem pocs recels. De tant en tant, segons què diuen els diaris et sents dir: “Mira què diu el teu jefe”. Però si l’Església és plu-ral, el sindicat també ho és.

Els cristians hauríem de recordar sovint aquell passatge de l’evangeli en què Jesucrist fa fora els merca-ders del temple.

Jo formo part de lel col·lectiu Uto-pia, de Cristians pel Socialisme, de Cristianisme Segle XXI, del grup de cristians d’ICV i dels equips d’acolli-ment de matrimonis a la meva par-ròquia. També he fet de catequista. Penso que des d’una parròquia, per exemple, es poden fer moltes coses.

Podem treure’n alguna cosa bona, de la crisi?

Hem d’aprofitar la crisi perquè tor-ni el sentit col·lectiu, deixar l’indivi-dualisme de banda, promoure l’as-sociacionisme. Ajudar a mirar-nos mútuament, la gent amb qui com-partim la vida. Són moltes les coses que podem compartir: la feina, el barri, la fer… Podem ser feliços sen-te tenir tants béns i compartint en canvi sensacions amb els qui tenim al costat. Serem més feliços que mi-rant-nos només nosaltres mateixos.

Mercè Solé

6

El nostre consum, arma de destrucció massiva

Amb aquesta contundència s’expressava Josep M. Fisa, consiliari de Justícia i Pau i promotor de la coneguda entitat Solidança, a la Jornada General de l’ACO que va tenir lloc el 12 d’octubre passat. El tema de la Jornada, que aplegà uns 400 militants del moviment va ser Res-ponsables i solidaris en un món consumista, la prioritat que s’anirà treballant durant tot el curs, amb la voluntat de ser conscients de les conseqüències que tenen els nostres hàbits alimentaris i de consum en la vida de les persones del planeta i en l’ecologia. Uns aspectes molt lligats a la nostra vida quotidiana i que sovint ens costa molt trans-formar. Us transcrivim a continuació un petit fragment de la seva ponència:

Cal deixar ben clar que la crisi financera gestada i programada des del Nord, té i tindrà unes repercussions gravíssimes al Sud. El 40% dels països en vies de desenvolupament retrocedeixen en tots els camps, especialment a l’Àfrica i al Sud-est asiàtic. Dels 30 milions de nous aturats previstos 23 són d’aquests paï-sos. Si aquí hi ha famílies que deixen de percebre un sou normal i no poden pagar la hipoteca o arribar a final de mes, què no està passant als països sudamericans que tenien emigrants que els remetien diners cada mes i que ara estan atrapats allà i aquí? Si els pressupostos dels països rics tenen feina a mantenir compro-misos de prestació social com es mantindran els compromisos de cooperació i els fons d’inversió més o menys solidària. El co-merç, amb els aranzels que es posen des d’aquí, i el turisme com a font de divises, també queden seriosament tocats. Per tant, la crisi sobretot la paguen i la cobren ells, els del Sud.

La situació de RocaAbans de les vacances d’aquest any l’empresa Roca presentava un ERE amb el qual pretén acomiadar 713 treballadors de l’empresa i uns 341 a la factoria de Gavà- Viladecans. A Vila-decans, aquest ERE ni és el primer ni el de la primera empresa que aquesta maleïda crisi s’ha cobrat, però, aquest cas, el de l’empresa Roca, té una importància cabdal a l’hora d’analitzar el futur del nostre teixit industrial i el cost soci-al que pot suposar per a la nostra vila i la veïna Gavà l’acomiadament d’aquesta quantitat de treballadors en aquesta factoria. A ningú no se li escapa que aquesta empresa és la que dóna feina a més ciutadans i el dany gravíssim que pot suposar per al global de les dues poblaci-ons el deixar moltes famílies sense ingressos i de retruc afectar negativament al comerç local i tot el sector serveis. Sobre la responsabilitat social d’aquesta empre-sa, què dir? Doncs parlem d’una les multinaci-onals catalanes més importants que té factories a molts països i que ara, oblidant la seva histo-ria a Gavà i Viladecans, prefereix un guany rà-pid i sense escrúpols que mantenir en l’empresa aquells que amb seu esforç l’han feta gran. La representació dels treballadors no sol·licita sinó que exigeix l’anul·lació dels acomiada-ments i també demana un pla industrial per do-nar viabilitat a aquesta empresa, perquè no es converteixi en un futur en un gran magatzem. Els treballadors i els sindicats de Roca, amb els Ajuntaments i la ciutadania de les nostres poblacions, no poden perdre aquesta batalla i s’ha de fer enrere aquest ERE que pot suposar el principi del final d’aquesta factoria de Roca.Publicat a la revista digital Viladecans, Punt de Tro-bada núm. 26

Taula rodona sobre la crisi a l’arxiprestat de Montserrat

Un centenar de persones que treballen activament a les parròquies i moviments d’aquest arxiprestat es trobaren el passat 15 de novembre per tractar sobre la crisi, en una ter-cera edició dels actes que l’any passat el grup de Pastoral obrera vam organitzar a Viladecans i a Vilanova i la Geltrú. Els participants enguany van ser Josep M. Fisa (Solidança), Loli Polanco (Càritas), Toni Mora (CCOO Baix Llobregat), Jordi Jorba (ACO) i el nostre bisbe Agustí Cortés. Modera-va, Miquel Àngel Jiménez.

Recordeu que amb molt de gust col·laborarem amb par-ròquies o arxiprestats que vulguin organitzar actes en aquesta línia de reflexió sobre la crisi, el món del treball o l’acció social!

7

Aquesta Revisió de Vida (RdV) programada, preparada pel col·lectiu de Pastoral AMB els Immigrants, vol ser una eina que ajudi les diverses comunitats cristianes (consells pastorals, equips de litúrgia, grups de cate-quesi d’adults, equips de preparació als sagraments...) a fer una reflexió de cara a revisar:

De quina manera la formació que oferim a les nos-• tres comunitats té en compte la realitat cada vega-da més diversa dels membres que en formen part.

Com adaptem els continguts de les nostres cate-• quesis perquè ajudin als immigrants i a tota la co-munitat a fer una lectura creient de l’experiència humana de la immigració, tant pels que ho viuen com a protagonistes com pels que en són comunitat d’acollida.

Com revisem els aspectes metodològics (ritmes, • horaris, pedagogia...) dels nostres programes for-matius.

Si us interessen els documents originals podeu dema-nar-los a ambimmigrants@jazzfree.com.I també fer-los arribar les conclusions del vostre treball.

Formar comunitats cristianes en una

societat pluricultural i plurirreligiosa

El veurea) Descripció de diverses experiències d’activitats for-matives que hi ha a la nostra comunitat amb presència d’immigrants (catequesi de 1a comunió, catequesi in-fantil i juvenil, formació d’adults, preparació als sagra-ments, xerrades, debats...)b) Detectem algun canvi en aquestes activitats d’ençà que s’hi ha incorporat persones immigrants? (Descrivim aquests canvis, així com també algunes situacions ines-perades o anècdotes que hi hagi pogut haver.)c) Quines actituds descobrim en les relacions humanes que s’estableixen en aquestes activitats? (Entre forma-dors i receptors de la formació, però també entre els di-ferents membres dels grups.)d) A quines causes creiem que responen els canvis i les actituds descrites als punts (b) i (c)?e) Fem una llista d’aspectes positius i una altra de nega-tius de tot el que ens està aportant la presència dels immi-grants a les activitats formatives en les que participem.

El jutjarProposem un text dels Fets dels Apòstols: Ac 8,4-6.26-40.

a) Situació del text:El llibre dels Fets dels Apòstols ens presenta el naixe-ment de l’Església i com va avançant l’evangelització. Felip és un dels set diaques instituïts per col·laborar en la tasca dels apòstols (Ac 6,1-7).El martiri d’Esteve, també un dels primers diaques, pro-voca una gran persecució contra l’Església de Jerusalem. Aleshores s’inicia una dispersió dels creients per Judea i Samaria que serà providencial per l’expansió de l’Evan-geli (Ac 8,1). L’etíop segurament era un prosèlit, nom amb que es designaven els no-jueus que acceptaven la Fe d’Israel.b) Què ens diu la Paraula de Déu?

Quina actitud manifesta l’etíop i amb quina dificul-• tat es troba?Com s’hi apropa i què fa Felip per ajudar-lo?• Quina és la reacció de l’etíop?• Com expressa el text el resultat de la trobada • d’aquests homes?

c) Com vivim nosaltres la Paraula de Déu?Hem experimentat dificultats per entendre el contin-• gut més profund de la Paraula de Déu?Qui ens hi ha ajudat? Hem ajudat nosaltres algú?•

L’actuara) Quines crides sentim a nivell personal i com a Co-munitat després d’haver fet el ‘Veure’ i el ‘Jutjar’?

b) A què ens compromet aquesta reflexió?

De cara a la pròpia formació.• De cara a la formació dels altres en els diferents • àmbits de la Comunitat.

Marxar de Jerusalem per una situació adversa va • ser decisiu per l’evangelització. Quina crida de Déu descobrim en el fet migratori? Com vivim la trobada amb persones d’altres cul-• tures i realitats?En què ens ha enriquit el fet de compartir la Fe?• Hem pogut fer en alguna ocasió l’anunci explícit • de Jesucrist?

8

Número 3. Novembre 2009Edita: Bisbat de Sant Feliu. Equip de Pastoral ObreraPl. de la Vila, 11, 1r 1a08980 Sant Feliu de Llobregat

Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo, Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol i Mercè Solé.Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.orgCorreu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.orgImprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009

Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge-riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.

L’Església a Espanya i els immigrants (i 3)

Pel seu interès, us anem presentant extractes del document L’Església a Espanya i els immigrants, aprovat per la Confe-rència Episcopal Espanyola el novembre del 2007. Podeu tro-bar el document sencer, en català i en castellà a la web de la Conferència Episcopal Tarraconense (www.tarraconense.cat), dins l’apartat Documentació/Documents de la CEE). Hi ha un material per treballar en grups tota aquesta qüestió.

A l’hora de donar una resposta a aquest fenomen per part de l’Església, aquesta troba el seu precedent i la seva font d’inspiració doctrinal i pràctica en la Sagrada Escriptura.

En l’Antic Testament, l’originalitat del poble d’Israel rau en el fet d’haver configu-rat la seva experiència religi-osa en el marc de la migració —transhumància econòmica o forçada—, que és a la base d’altres experiències annexes com l’esclavatge, la injustícia i el sofriment.

Aquestes (...) experiències me-ditades configuren una postu-ra acollidora cap a l’emigrant, i la codificació legal mostra en la seva evolució al llarg de la literatura veterotestamen-tària un progrés en una triple tendència: a) l’equiparació a nivell social i cultural de l’acollit i de l’autòcton, al costat de b) una normativa específica que persegueix pal·liar les seves carències i protegir els seus drets, i de c) la preocupació es fa més profunda encara respecte a aquells que viuen aquesta

experiència de l’emigració en clau de dolor i sofriment, i per aquesta raó adquireix sentit la tríada «vídua-orfe-emigrant», objecte d’un tracte especial.

«També vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte» (Ex 22,20), podria ser el resum i crida per part de Déu

al seu poble a l’atenció als emi-grants i estrangers.

Pel que fa a les referències en el Nou Testament, Jesús neix fora de casa seva. Perseguit molt aviat, ha d’emigrar amb els seus pares. En el seu treball pel regne de Déu, no té on re-clinar el cap, acull estranys i estrangers i s’identifica amb l’emigrant i amb el pelegrí. “Era foraster, i em vau acollir” (Mt 25,35) pot considerar-se com l’expressió més adequada de l’actitud de Jesús i del pro-

grama per als seus deixebles.

Podem dir que la pastoral de les migracions ha estat un aspecte important de la pastoral missionera i (...)de la que després s’ha anomenat i desenvolupat com a doc-trina social de l’Església.

3. La pastoral de les migracions i la Sagrada Escriptura

No puc donar a l’altre del meu sense haver-li donat en primer lloc el que en justícia li correspon. La justícia és la primera via de la caritat, la seva mesura mínima. La caritat exigeix la justícia, el reconeixement i el respecte dels drets legítims de les persones i els pobles. La caritat supera la justícia i la completa seguint la lògica de l’entrega i el perdó.

Alguns fragments de la recent encíclica de Be-net XVI Caritas in veritate:

Treballar pel bé comú és cuidar, per una part, i utilitzar, per l’altra, aquest con-bjunt d’institucions que estructuren la vida social jurídicament, civilment, polí-ticament i culturalment, que es configu-ra així com a polis, com a ciutat.