1. PROBLEMES ECONMICS ACTUALS PROBLEMES DE L'ECONOMIA ESPANYOLA. NOMS: Celia Gmez Climent Rosa Albert Moscard CURS: 1r BAT A

2. NDEX. 1. INTRODUCCI. 2. CRISI. 2.1. CICLE ECONMIC. 2.2. CRISI ACTUAL. 3. 1.INTRODUCCI. Problemes de l'economia actual: CRISI. DESNONAMENTS. ATUR. INFLACI/DEFLACI. DESIGULTATS SOCIALS. TERCER MN. DFICIT PBLIC : Deute pblic i privat. 4. 2.CRISI 2.1. CICLE ECONMIC 2.2. CRISI ACTUAL: Descripci. Causes. 5. 2.1. CICLE ECONMIC. 1. Recessi: -Baixa el PIB. -Puja l'atur. -Baixa l'IPC i/o deflaci 2. Fons del cicle: -Mnim PIB. -Atur elevat. -Deflaci 3.Recuperaci: -Puja el PIB. -Baixa l'atur. -Sol haver inflaci. 4.Cim del cicle: -Mxim del PIB. -Atur escs. -Inflaci. 6. 2.2. CRISI ACTUAL. Descripci: -PIB: ha baixat per ara est recuperant-se. -ATUR: taxa estimada del 26% (5.500.000 pers.) -INFLACI: No hi ha problemes d'inflaci, en terme general. 7. Causes 1.CONSTRUCCI: Aplicaci de la llei del sl. Intensiva en m d'obra. Considerat un sector locomotor: Mou molta empresa. Caracterstiques de l'poca: -Puja el PIB. -Necessitat de m d'obra. - Escassa taxa d'atur. 8. 2. UNI MONETRIA. Nova poltica monetria: baixar el tipus d'inters. (preu dels diners) Aquesta poltica no beneficia a Espanya: 1. Bancs i caixes ham de collocar hipoteques i prstecs per augmentar els seus beneficis. 2. Sistema de remuneraci de la banca: dependncia dels productes venuts, s a dir, tenien un sou fix el qual augmentava en funci dels productes venuts. A va donar lloc a que es feren prstecs i hipoteques a tots, incls a gent que no tenia els requeriments suficients. Conclusi: Elevat nivell d'endeutament privat. 9. 3.EL MERCAT DE LA VIVENDA. Gran quantitat d'habitatge construt, grcies a la nova Llei del Sl. Espanya > Frana + Itlia + Alemanya. Per malgrat tot, el preu de l'habitatge va seguir augmentant. Problema: La demanda seguia augmentant. Perqu? 1- Tipus d'inters barat Fcil accs al crdit. 2- Baby boom dcada del 70: En la dcada dels finals del 90 principis del 2000 es va donar lloc una forta demanda per habitatges. 3- Disposici de treball Fcil accs al crdit 4- Els immigrants volien accedir a un habitatge en rgim de propietat. 5- Especulaci: compra d'habitatge per revendre'l. 10. 4. ELS SALARIS. Pujava tot menys els salaris. La mitjana de l'augment dels salaris fou d'un 1-2% . L'eufria de la famlia cap al consum es va desmadrar, aquest tenien estalvis mnims o incls no estalviaven, fins i tot, gastaven ms del que tenien; targetes de crdit. 11. 5. CRISI ALS EEUU. Estiu del 2008 esclata una crisi: Anys enrere els bancs concedien crdits a tots, avalat sper la vivenda. S'esperava tamb que el preu de les cases pujara, per aquest va disminuir: prdua de valor. La gent no podia tornar els crdits Deutes. Els bancs es van arrunar No crdits Estancament econmic. La crisi es contagia rpidament a Europa: Motiu: Economia globalitzada. Conseqncies: Els bancs agafen por i no donen crdits, cosa que ofega empreses I famlies. 12. 6. L'ESTAT EL GOVERN En l'poca de creixement, hi havia treball, aleshores l'Estat recaptava ingressos en concepte d'impostos A ms la gent consumia cosa que estimulava l'economia. Problema: L'estat va malbaratar l'elevat supervit que tenia. No el va destinar a inversions rendibles ni a I+D+i Per exemple: Construccions I obres pbliques innecessries, actualment sense s. xec-beb, per estimular la natalitat. 13. 7. FACTORS PSICOLGICS. La situaci dna lloc a una situaci de por pel futur, que s incert I amb molts retalls de serveis pblics. Caracterstiques: Bancs: No concedeixen crdits. Famlia: No consumeix. L'estat: No te ingrs pblic, aleshores no pot estimular l'economia via despesa pblica.