[email protected] · · documental Darwin’s nightmare (s’ha traduït per La pesadilla de...

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsAmaranta Herrero, Carlos Ballesteros,María José Romano

FotografiaBetty Navarro, Álvaro Porro, Luigi

Il·lustracionsXavi Bayle, Muntsa Busquets

CorreccióToni Casals

Disseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó

MaquetacióEx-Libris, s.c.c.l.

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Agraïmentsa la gent d'Ítaca, a Miluchi, Miguel i Pablo, al Tigen, a Modest, Pilar, Charo ifamília, a la gent d’UGAM, a la M. Àngels

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de la

manera que sigui qualsevol part de la

revista citeu la procedència.

Aquesta revista també s’edita en castellà.

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIALNo fa pas gaires anys que a les peixateries hi van aparèixer, d’un dia per l’altre, elsfilets de nero. És un producte molt pràctic: no té espines i ja està tallat en racionsde bona mida i a punt per cuinar. Ara bé, resulta que en realitat els filets no són denero sinó de perca del Nil.

Aquests dies es projecta en cinemes de Barcelona, Madrid, València i Bilbao eldocumental Darwin’s nightmare (s’ha traduït per La pesadilla de Darwin), deldirector austríac Hubert Sauper, guardonat en diversos festivals. Explica d’onvénen aquests filets i un munt de fenomens de tot tipus que hi estan relacionatsd’una o altra manera. És una peça més que mostra que el model econòmic queregeix a molts països del Sud, basat en l’exportació de recursos naturals, produc-tes alimentaris, manufactures, etc. cap al Nord, té un balanç net clarament nega-tiu i preocupant en molts aspectes, tant per al Sud com per a tota la humanitat.

El documental mostra les facetes multicolors de la naturalesa humana reflecti-des d’una manera particularment sincera i frapant. I dóna sentit plenament a lesganes de no comprar coses de les quals no sabem res de res.

Es projecta en cinemes comercials per iniciativa de la distribuïdora Sagrera TV ide la campanya No et mengis el món, impulsada per Veterinaris Sense Fronteres,la Xarxa de Consum Solidari, Acció Ecologista i l’Observatori del Deute en laGlobalització. La campanya ha elaborat l’informe El llac sec (disponible awww.debtwatch.org/cat/observatoris/deco/index.php?id=5&id_sub=8), quecomplementa d’una manera brillant el contingut del documental.

Segons ens explica la distribuïdora, el boca orella s’està escampant ràpidamenti estan arribant peticions per passar-la des de moltes ciutats. Què serà més fort,l’angúnia de saber que formem part del problema o el coratge que ens doni saberque som part de la solució?

Per a més informació: 93 423 70 31 (Ferran Garcia), www.noetmengiselmon.org.

SUBSCRIPCIONS i COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripció per 6 números: 18 euros.

Per a entitats i institucions,es fan descomptes per subscripcions massives.

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taló a nom de CRIC (18 euros).

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUMARI

Perquès Transgènics: més que

una imprudència

OpcionsConsum responsable de lactis

Iogurt: el més important és la llet

IdeesAllarguem la vida

del menjar

Eines Pren nota: recursos

per a material de papereria

MiradesApadrinaments: la mirada

de Carlos Ballesteros

ViatgesSoja, xalets i mala llet:

històries darrere de l’esmorzar28

4

6

27

22

24

Recursos de consumconscient

Restaurants i càtering

Fundació Futur, Sésamo

Productes ecològics

Biospace, LasaoSom.os

Mitjans de transport

Espai Bici

Assegurances, banca i inversions ètiques

ArçMaderas Nobles de la Sierra de Segura

Triodos Bank

Revistes i guies

Guies d’educació ambiental, Viure en Família

Desenvolupament personal

PeNeLers

Fires ecològiques

Biocultura, Ecoviure

16

2630

21

31531

30

32

26

316 JUNY / AGOST 2005

CARTES DELS LECTORS

Us felicito ben sincerament per la feinaexcel·lent que esteu fent i us encoratjoa seguir endavant.He trobat especialment remarcable eldarrer número que heu dedicat a labanca. Penso que podria estar bé abor-dar algun dels temes que només hidespunten, en el futur. Encara que notingui relació directa amb les opcionsdels consumidors, el PIB és unmacroindicador pervers, que estaria bédesemmascarar. Alguns articles dedi-cats a les alternatives (petjada ecològi-ca, benestar nacional agregat, etc.)podrien ser molt interessants.

Josep Maria MallarachOlot (La Garrotxa)

M’acabo de subscriure a la revista, emsembla molt interessant. Només unanota, comprenc que com que sou unarevista feta a Catalunya parleu d'em-preses alternatives que coneixeu allí,però la majoria no arriben tan al sud(sóc de Huelva), no sé si és que no n’hiha d’altres o és que no en teniu conei-xement. M'imagino que no és possibleparlar de totes les empreses, però devegades per a nosaltres és tot moltmés difícil. Per això m’interessaria quetambé parléssiu d’empreses que esti-

guin més a mà per als que estem enaltres latituds.

Elena SanzHuelva

Les seccions que més m’han agradatsón el Debat i els Perquès, a més trobomolt interessant en primer lloc que nous posicioneu per cap postura idongueu una visió el més àmplia possi-ble. En segon lloc trobo que fer unapetita repassada de com es fabrica oprodueix el producte que analitzeu ésmolt interessant.

Abraham TusellCaldes de Montbui (El Vallès Oriental)

Només pretenc animar aquesta feinatan important que feu. Sou un punt dereferència per a qualsevol que esvulgui plantejar una altra forma deviure. La meva companya i jo estemcanviant la nostra vida i el que feu ensestà servint com una bona font de refe-rències i d’inspiració. Perquè, realment,tenim opcions. Només cal plantejar-s’ho i buscar-les.

Ele SánchezCerdanyola del Vallès (El Vallès Occidental)

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs March 16, 3r 2a · 08010 BarcelonaTambé per correu electrònic: [email protected]

4 16 JUNY / AGOST 2005

Els organismes transgènicsja estan envaint,silenciosament, els nostresaliments. Una intervenciótan substancial en elsprocessos biològicsessencials, cap on durà(està duent) els éssers viusi el conjunt del planeta? Hiha moltes incerteses, i benfonamentades.

Els últims anys se sent a parlar d’“alimentsnous”, transgènics que van envaint silen-ciosament els supermercats i cultius detot el planeta. Per a algunes significa l’úl-tima revolució agrícola,per a d’altres perillsque modifiquen substancialment la histò-ria humana i planetària. Què són elsaliments transgènics, i per què suscitentanta controvèrsia?

Un aliment transgènic és o conté algunorganisme modificat genèticament(OMG). A aquests organismes se’ls hainserit algun gen d’un altre ésser que nopertany a la seva mateixa espècie.En canvi,mitjançant la millora genètica clàssica(selecció dels millors individus) només espoden barrejar gens entre varietats d’unamateixa espècie; per exemple, es podencreuar classes diferents de tomàquets peròno un tomàquet amb un salmó o unaaranya,cosa que sí que és possible amb l’en-ginyeria genètica.Aquesta inserció de gensaliens es fa amb la finalitat de proporcio-nar a l’ésser viu receptor alguna caracte-rística desitjada, com per exemple unaconservació més duradora.

Els cultius on trobem més transgènics sónla soja, el blat de moro, la colza i el cotó.El destí del blat de moro i la soja transgè-nics solen ser formar part dels pinsos pera animals, i entren a la cadena alimentà-ria humana quan les persones (majorità-riament del món ric, la resta menja moltamenys carn) es mengen la carn d’aquestsanimals. Un altre destí habitual són elsaliments processats: emulgents i edul-corants que hi ha a gran part dels alimentsprocessats de consum habitual.1

A FAVORL’argument que més s’esgrimeix a favor delstransgènics és que amb el ritme actual de

creixement de la població no hi hauràprou menjar per a tothom.Així, els trans-gènics es mostren com aliments salvadorsque permetran que la gent deixi de morirde fam en els països del Tercer Món. Noobstant això, fins i tot la pròpia FAO2 afir-ma que hi ha prou menjar per a tots. Lescauses de la fam estan en la distribució ien l’accés als recursos, més que en laproducció.

Un altre dels grans arguments en defen-sa dels transgènics és que faciliten elmaneig dels cultius.Com que els cultiusconvencionals tenen cada vegada mésproblemes amb les plagues, s’han desen-volupat plantes transgèniques que sobre-viuen a l’aplicació massiva de determinatsherbicides (fabricats per la mateixa empre-sa que ven les llavors transgèniques),o quegeneren elles mateixes un insecticida.

Avui és àmpliament reconegut que laRevolució Verda –la introducció de l’úsmassiu de productes químics en l’agricul-tura– ens ha dut a una situació de pèrduade sòl fèrtil a un ritme desconegut finsara, a la contaminació dels aqüífers i aplagues que desenvolupen resistències.Elstransgènics són una proposta que parteixd’una lògica idèntica i que per tant afe-geix encara més incerteses al futur de l’ali-mentació mundial.

P erq

uè s

del consum responsab

le

Transgènics

Més que una imprudència

AM A R A N TA HE R R E RO CA B R E JA S

1 Algunes denominacions que poden correspon-dre a derivats de soja són: proteïna, olis i greixosvegetals, emulgents (lecitina-E322),mono i digli-cèrids d’àcids grassos (E471),àcids grassos.Derivatsdel blat de moro poden ser: glucosa, xarop deglucosa, fructosa,dextrosa,maltodextrina, isomal-tosa, sorbitol (E420), caramel (E150), grits.2 Organització per l’Agricultura i l’Alimentacióde les Nacions Unides.Estima que es llença entreun 10% i un 40% del menjar que produïm.

PER A MÉS INFORMACIÓwww.transgenicsfora.orgwww.moviments.net/pimientoverdewww.ecologistasenaccion.org/rubrique.php3?aneurubrique=23www.groundup.orgGreenpeace , 91 444 14 00.Mae-Wan Ho: Ingeniería genética, ¿sueño opesadilla? Gedisa 2001 Jorge Riechmann: Los alimentos transgénicos.RBA 2002.


EN CONTRAPer al món rural els transgènics signifi-quen un augment de les dependènciesque ja tenen de l’agribusiness (només quatregegants agroquímics, reconvertits a empre-ses de “les ciències de la vida”, controlenel 60% del mercat mundial de plaguicides,el 23% del mercat de llavors i el 100% dellavors transgèniques). Els agricultors hande signar contractes per plantar les llavorsfantàstiques. La seva manera de guanyar-se la vida i el que mengem tots està cadavegada més en molt poques mans.

També signifiquen caminar cap a lahomogeneïtzació dels cultius de totel món, la qual cosa comporta pèrdua debiodiversitat global i inseguretat alimen-tària.

Per altra banda, amb els transgènics esprodueix la contaminació genètica.3 Elvent, els insectes, els animals que mengenllavors, etc., duen pol·len de plantes trans-gèniques a plantes que no ho són. A lescooperatives agrícoles es poden barrejardiverses collites d’una mateixa zona, algu-nes potser transgèniques.Actualment noméses pot detectar aquesta contaminació enplantes de cultiu ecològic,perquè se sotme-ten a testos de certificació. Si un produc-tor ecològic és contaminat de manera queels seus productes ja no compleixen lanormativa, la seva economia s’enfonsa.També té implicacions per als consumidors,perquè cada vegada es farà més difícil trobaraliments lliures de transgènics.

PER QUÈ “SÍ”?Per què malgrat tot això se segueixen auto-ritzant i conreant transgènics? Qui estàdesenvolupant majoritàriament les biotec-nologies són grans empreses l’interès de lesquals rau en el benefici econòmic quepoden guanyar gràcies a les patents que po-sen sobre aquests cultius.Se subestimen elsefectes col·laterals, imprevistos i no desit-jats que poguessin tenir. No hi ha pràcti-

cament estudis sobre la innocuïtat d’aquestsaliments per a l’entorn i la salut a mitjan illarg termini, i ja s’estan comercialitzant.

Amb la introducció dels OMG s’estancanviant substancialment els organismes delplaneta. Podríem parlar de canvi històric,perquè mai abans s’havien modificat aixíels éssers vius. Potser seria convenient seruna mica més prudents i reconèixer lesincerteses i ignoràncies que envolten aquesttema.Els aliments transgènics no són neces-saris i hi ha altres mitjans per produiraliments d’una forma digna i saludable pera totes les persones del planeta.

A tot el món hi ha moviments socialsd’oposició als transgènics, que inclouencampanyes de rebuig actiu amb destruc-ció de cultius per part de pagesos a diver-sos punts del planeta.

3 Rosa Binimelis:Coexistance of organic and GM agri-culture in Catalonia.Treball de recerca per al docto-rat en Ciències Ambientals,UAB,Barcelona 2004.

Algunes pistes per identificar transgènics al mercat:Segons la legislació vigent, si un ingredient transgènic constitueix almenys un0’9% en pes (un 0’5% per a alguns productes) d’un producte, l’etiqueta ha d’in-dicar que aquest ingredient està modificat genèticament. En el cas d’aliments ecolò-gics la normativa no és clara, algunes interpretacions diuen que s’ha d’aplicar elmateix criteri i altres que el llindar està en el 0’1%, sempre que la contaminaciósigui accidental o tècnicament inevitable.L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària explica que la dieta de moltsanimals de granja europeus està basada en soja i potser blat de moro transgè-nics, però els aliments procedents d’aquests animals no s’han d’etiquetar. Així,si volem evitar menjar carn que ha participat en la indústria transgènica enshem de limitar a la carn de la qual puguem conèixer l’origen directament.L’agricultura ecològica rebutja els transgènics i és una aposta per la salut delplaneta i dels aliments.Podem participar o donar suport a les organitzacions que treballen per pararla proliferació de transgènics als nostres camps i plats. A l’apartat Per a mésinformació hi ha alguns contactes.Municipis, regions i països es poden declarar lliures de transgènics (no autoritzencultius transgènics al seu territori). Ja ho han fet entre altres Croàcia, Gal·les, elPaís Basc, Astúries o Rubí.

I JO QUÈ HI PUC FER?

El maig d’aquest any el diari The Independent va publicar una notícia sobre unestudi intern dut en secret per la multinacional biotecnològica nord-americanaMonsanto. Rates alimentades amb el blat de moro transgènic MON 863 vansofrir alteracions en la composició de la sang i malformacions en els ronyons.L’informe es va fer públic per ordre d’un tribunal de justícia alemany. El MON 863es conrea i comercialitza als Estats Units i Canadà des del 2003 i està en fased’aprovació per la Comissió Europea.L’arròs daurat és un arròs amb betacarotè, un precursor de la vitamina A, quepretenia guarir als asiàtics dels seus problemes de vista. Aquest arròs va servirde bandera per demostrar com de bons i necessaris són els aliments transgè-nics. El que ningú havia tingut en compte és que calia ingerir cinc quilos d’arròsdaurat diaris per aconseguir la quantitat requerida de vitamina A. Els problemesde vista en molts països provenen de les dietes empobrides pel fet d’estar basa-des en monocultius, típics de la Revolució Verda.El 1994 es va comercialitzar als EUA la varietat de tomàquet transgènic amb gende peix Flavr Savr. Després de dos anys es va haver de retirar del mercat perquèla propietat que creien haver-li transmès era una mera aparença estètica. Aprimera vista semblava que el tomàquet es conservava, però quan es tallava esveia que ja s’havia començat a podrir.

PERLES TRANSGÈNIQUES


Si jugant a les paraules encadenades et diuen iogurt, la paraula que et ve imme-diatament al cap pot ser natural o llet. No obstant això, encara que pugui semblarparadoxal, la llet i la natura es tenen poc en compte en la majoria dels iogurtsque consumim. Una altra paraula que sorgiria en no pocs casos seria salut. Elpoderós imaginari “saludable” construït per la publicitat entorn d’aquest interes-sant aliment barreja múltiples aspectes. Separar el gra de la palla sembla impor-tant, i també saber quina importància tenen el gra i la palla, i també la soja ol’herba que es mengen les vaques.

El més important és la lletIOGURT:


El iogurt és una llet fermentada, és adir, una llet en la qual s’han introduït

uns bacteris (ceps o ferments) que conver-tiran els sucres de la llet (lactosa) en àcidlàctic.Aquest procés produeix una acidi-ficació i fa que les proteïnes de la lletcoagulin, cosa que dóna al iogurt la sevatextura característica. En el cas del iogurtaquests bacteris són dos (definits legal-ment):Streptococcus thermophilus i Lactobacillusbulgaricus.

Les llets fermentades tenen un origenancestral que s’ha associat amb la zonacaucàsica. Els pobles ramaders nòmadesguardaven la llet en recipients fets ambbudells d’animals, els bacteris dels qualsprovocaven una fermentació. Així es vadescobrir no només una forma de conser-var la llet sinó també un aliment amb ungran ventall de possibilitats.

En l’anomenat món occidental serà enel segle XX,de la mà dels estudis del biòlegrus Ilia Metchnikoff, quan s’enalteixin lesqualitats del iogurt, se’n popularitzi elconsum, i passi a vendre’s de les farmàciesa les botigues d’aliments. Metchnikoffsostenia que hi havia una relació entre lesaltes esperances de vida de determinadeszones balcàniques i el fet que les lletsfermentades eren part de la dieta comu-na. Aquesta hipòtesi no s’ha demostrat,però el fet és que actualment el iogurt ésun producte de consum massiu i àmplia-ment acceptat com a saludable en elspaïsos centrals.1

NO NOMÉS EL IOGURTEl iogurt és la llet fermentada més cone-guda i consumida, però no és l’única. Elsanomenats probiòtics2 (Actimel,bifidus…),que han irromput en el mercat de mane-ra espectacular, a més o en comptes delsbacteris del iogurt en duen d’altres als qualss’atribueixen qualitats específiques.3 Altresllets ferementades són el quefir (vegeu elPunt 5, a la p. 16) o el formatge fresc.

El que anomenem postres làctics(quallada, arròs amb llet, cremes, flam imousse) no contenen ferments lactis.Aixòi el fet de contenir altres ingredients, coml’ou en el flam, fan que les seves caracte-rístiques nutritives siguin diferents de lesde les llets fermentades. Per això publici-tàriament s’associen més al plaer que a lasalut.Tot i així,utilitzen la llet com a prin-cipal matèria primera, i per això des d’unaperspectiva de consum conscient compar-teixen amb el iogurt i altres llets fermen-tades,com també amb els formatges,aspec-

tes relatius a l’origen de la llet i a la indús-tria làctia.

INGREDIENTS En un iogurt trobem tres grans blocs d’in-gredients:

La llet. És la matèria primera principal.En el Punt 3 (p. 12) parlem dels impac-tes ecosocials de les diferents formesd’obtenir-ne.Els diferents ferments donen diferentsgustos i originen diferents interaccionsamb l’organisme (efectes sobre la diges-tió, etc.). En general els venen empre-ses especialitzades i ara com ara estanprohibits els ferments modificats genè-ticament. Els fabricants de tot tipus deiogurts (convencionals, ecològics, arte-sans…) fan servir els mateixos ferments.Els additius poden ser molt variats icompleixen diverses funcions. La lleipermet usar una llarga llista de colo-rants, edulcorants, estabilitzants, gelatinai conservants en tots els iogurts excep-te en els naturals; a l’etiqueta d’un iogurtconvencional de gustos4 fàcilment hipodem trobar de 15 a 20 ingredients.En el cas dels productes ecològics la llis-ta d’additius és molt més restrictiva.Almarge dels riscos que pugui presentarun additiu determinat, sembla de sentitcomú que com més additius artificialsmengem, més substàncies no nutritivesi de dubtoses qualitats acumulem a l’or-ganisme de manera innecessària.Complements com fruita (normal-ment en forma de melmelada), calci oomega-3.

PROCÉS D’ELABORACIÓ El procés d’elaboració d’un iogurt és bastantsenzill. Bàsicament consisteix a prepararla llet, afegir-hi els additius i ferments ideixar-la una estona a certa temperaturaperquè els bacteris proliferin i es formi eliogurt.Excepte en les petites produccions,aquest procés està totalment automatitzat.

La principal diferència en el procés d’ela-boració entre un iogurt més artesanal i unde més industrial està en la preparació otractament de la llet, que en les produc-cions més industrialitzades s’estandar-ditza: se’n treu greix fins que en quedi unadeterminada proporció, es distribueixuniformement aquest greix (homoge-neïtzació) i s’afegeix llet en pols o altressòlids lactis per garantir una consistènciahomogènia del iogurt.En les produccionsmenys industrialitzades generalment noméses pasteuritza.

1 Aquesta denominació respon al plantejamentglobal de repartiment del poder polític i econò-mic entre un centre i una perifèria. El centreserien els també anomenats països desenvolupats,primer món, Nord o món occidental. El que anome-nem tercer món, Sud o països en desenvolupamentserien els països perifèrics.2 Contenen microbis vius que, ingerits en la quan-titat suficient,exerceixen una acció benèfica sobrel’organisme.3 Es diu que el Lactobacillus acidophilus (el bifidusactiu) millora el funcionament intestinal i que elLactobacillus casei inmunitas (el bacteri que duul’Actimel) enforteix les defenses davant de bacte-ris patògens.4 Els iogurts de gustos no duen fruites sinó aromesi/o sabors artificials.

+INFO

Pàg. 10

OPCIONS DE CONSUM

• Un iogurt serà més bo en tots elssentits com més bona sigui la lletamb què s’ha fet (vaques amb unavida saludable, ramaderia ecològica...).

• Una bona salut mai ve donada nomésper un aliment en particular sinó pertot el conjunt de dieta, hàbits, acti-vitat...

• La seva qualitat nutritiva és la de la lletutilitzada, però els nutrients hi són enforma més assimilable per a l’aparelldigestiu que no pas en la llet.

• Els seus bacteris contribueixen a la salutde la flora intestinal, però no hi ha unani-mitat científica sobre alguns dels prete-sos beneficis probiòtics.

• Alguns dietistes desaconsellen el consumde lactis en general en adults.

+INFO

Pàg. 12

El context,pàg. 14

OPCIONS DE CONSUM

• Només podem saber de quin tipusde maneig ramader prové la llet sicomprem iogurt ecològic o conei-xem el productor.

• El segell de llet de granja indicaque la llet s’obté en la mateixa ex-plotació on s’elabora el iogurt, peròno diu res sobre com es menen lesvaques.

• Hi ha diverses formes de maneig rama-der, amb conseqüències ecològiques i socialsmolt diferents.

• La tendència actual és a la intensificació,que incrementa molt la quantitat de llet ques’obté però en detriment de la qualitat, icomporta contaminació, despoblació rural,pèrdua de sobirania alimentària...

• La ramaderia ecològica i l’extensiva gene-ren un model més equilibrat i potenciadordel medi rural.

+INFO

Pàg. 11

OPCIONS DE CONSUM

• Dintre de la producció arte-sana i ecològica en generals’entén que el valor del iogurtrau essencialment en la quali-tat de la llet, per això el mésimportant és com es produeixla llet.

• L’ús d’additius és més restrin-git en els productes ecològics.Els iogurts naturals (conven-cionals i ecològics) són els únicsque no duen additius peròpoden dur edulcorants químicsi sòlids lactis (llet en pols).

• La composició de la llet ésdiferent segons la formade vida de les vaques, elclima, l’estació, etc.

• El model industrial deproducció no distingeixentre qualitats de llet: labarreja tota i la tracta per-què tingui unes caracte-rístiques estàndards òpti-mes per manipular-la. Elque diferencia els iogurtsindustrials són els addi-tius, la varietat de textu-res i presentacions...

ELS PUNTS CALENTS DEL IOGURT

DE LLET NOMÉS N’HI HA UNA?


COM S’OBTÉ LA LLET3 COM S’OBTÉ LA LLET

2 DE LLET NOMÉS N’HI HA UNA?

QUÈ ENS APORTA EL IOGURT?1 QUÈ ENS APORTA EL IOGURT?

1

2

3

+INFO

Pàg. 16

OPCIONS DE CONSUM

• Alguns aliments rics en calci sónla fruita seca, llegums, julivert,espinacs, bledes, bròquil, porros...

• El iogurt casolà és fàcil de fer,pots triar la llet, és més fresc, estal-vies transport i envasos, no duuadditius...

• Si et fas un iogurt natural ambfruita fresca trossejada, sí quemenges una quantitat de fruitasignificativa i sense cap additiu.

• Alternatives que també propor-cionen efectes probiòtics: quefir(també es pot fer a casa), fermen-tats no lactis...

• Donem preferència als envasosde vidre i grossos i, si pot ser,retornables (tot i que n’hi ha moltpocs).

• Bona part de la terra fèrtilmundial es dedica a laproducció de matèriesprimeres per a pinsosanimals.

• En alguns aliments el calcihi és en una forma mésassimilable que en la llet.

• En general els iogurts defruites duen una propor-ció petita de fruita enforma de melmelada. Elsiogurts de gustos noduen fruita, només aro-mes.

• Els iogurts individualscomporten un consumd’envasos elevat.

REDUIR EL CONSUM, ALTERNATIVES

+INFO

Pàg. 15

OPCIONS DE CONSUM

• El potencial efecte saludabledel iogurt ens beneficiarà no-més si va acompanyat d’unadieta equilibrada i amb produc-tes sans.

• La competitivitat imperant genera necessitat de dife-renciar-se i, per tant, una constant aparició de nousproductes.

• No hi ha unanimitat científica sobre moltes de lesqualitats que s’atribueixen als iogurts enriquits iprobiòtics.

• Els iogurts bio constitueixen un cas d’engany flagrantdel consumidor.

IOGURÍSSIM


5 REDUIR EL CONSUM, ALTERNATIVES

+INFO

Pàg. 18

OPCIONS DE CONSUM

• Si comprem als fabricants de iogurtecològic o a elaboradors que comprinla llet a explotacions sostenibles, ajudema fer possible que es desenvolupi unaramaderia i una indústria alimentàriasana i sostenible.

• Els diners que tots paguem quan compremqualsevol cosa és vital per a la viabilitatde l’empresa productora. Si no ens pregun-tem per les seves polítiques podem estardonant suport a activitats que ens semblennegatives; si ens ho preguntem, ajudem afer realitat altres móns possibles.

A QUI COMPREM?6 A QUI COMPREM?

4 IOGURÍSSIM

6

4

5

JUNY / AGOST 20051610


del nostre cos,un paper central en la nostrasalut: determina moltes de les reaccionsbioquímiques, fisiològiques i immunitàriesdel nostre organisme, ja que l’intestí és lavia d’assimilació d’aliments a la sang i pertant una de les barreres més importantsals intrusos patògens. No obstant això, ésimportant tenir present que la inges-tió de llets fermentades és només undels factors que influeixen sobre l’estatd’aquesta flora.Altres factors importants sónla genètica i, sobretot, la dieta i hàbitscom l’ús d’antibiòtics,el tabac o la freqüèn-cia amb què evacuem.Així, el desequili-bri causat per una dieta basada en alimentsrefinats i pobres en fibra (especialmentsucre o brioixeria) difícilment pot sercompensat per la ingestió de llets fermen-tades.Tot i així, les llets fermentades se’nspresenten,via publicitat, com l’únic factornecessari per a una bona salut intestinal(vegeu el Punt 4, a la p. 15).

De fet hi ha una polèmica científicasobre els efectes probiòtics del iogurt8

perquè no hi ha unanimitat respecte a comd’actius arriben els bacteris a l’intestí grui-xut,ni tan sols respecte a si hi arriben vius.Com sol passar, això segurament depènde moltes variables (característiques del’individu i de la seva dieta, com de frescés el producte, tipus de ferment, ús previd’antibiòtics...).

5 La llet, l’únic aliment que prenem en la prime-ra etapa de la vida,conté tots els tipus de nutrients:proteïnes (principalment caseïna), sucres (lacto-sa), greixos (majoritàriament saturats), minerals(especialment calci) i vitamines (sobretot del grupA i B).Vegeu el núm. 4 d’Opcions (disponible awww.opcions.org).6 Vegeu per exemple www.geocities.com/vega-nia/noleche.7 El País, 21 de desembre 2004, p. 37.8 Aquesta polèmica es va avivar amb la “guerradel iogurt pasteuritzat”:Pascual va treure al mercatun iogurt que es pasteuritza després d’afegir-hiel ferment, amb la qual cosa es redueix molt laquantitat de microbis que sobreviuen al procés.Això va generar tot un debat legal i científic entreles grans marques i Pascual entorn de la legitimitatde seguir considerant-lo un iogurt. Els últimsmesos les autoritats han admès la denominacióiogurt però amb l’afegit pasteurizat després de lafermentació.

1 QUÈ ENS APORTA EL IOGURT?

El iogurt és essencialment una transfor-mació de la llet.Per tant, les seves quali-tats nutritives depenen de les de la lletamb què s’ha fet i de com aquesta s’hatractat (vegeu el Punt 2, a la pàginasegüent).5 Les qualitats nutritives de lallet (especialment el contingut en calcii proteïna) han estat àmpliament difoses.No obstant això, hi ha moltes visionsde dietistes i nutricionistes que desacon-sellen el consum de lactis en l’edatadulta, perquè l’associen, per exemple,a excessos de mucositats o al·lèrgies,6 ien el món científic hi ha controvèrsiasobre si té relació amb alguns tipus decàncers.7 De fet som l’únic mamífer quepren llet després de la lactància, i enmolts llocs de fora de l’anomenatOccident els lactis no són un productehabitual.Pel fet d’estar fermentat, el iogurt téqualitats que la llet no té. Els adults nodigerim la lactosa i és relativament comútenir-hi certa intolerància. En el iogurtla lactosa ja ha estat transformada en àcid

làctic, amb la qual cosa el digerim mésfàcilment que la llet.Per altra banda, lafermentació també provoca que els mine-rals (calci, fòsfor, magnesi, sodi, oligo-elements…) adoptin una forma més so-luble que fa que els assimilem millor.El iogurt també facilita la síntesi d’algu-nes vitamines, com les del grup B.L’acció de les colònies de bacteris sobrel’organisme és el que s’anomena efec-tes probiòtics. En particular les lletsfermentades actuen sobre la flora intes-tinal i contribueixen a la prevenció dediarrees, restrenyiment, dolors, etc., imodulen el sistema immunològic que estàrelacionat amb aquesta flora (actua perexemple davant el virus de la grip).Podríem dir que aquestes són les quali-tats més acceptades,encara que també ensentirem explicar d’altres de menysconsensuades.

La flora intestinal (més de 100 bilions demicroorganismes que pesen en total mésd’un quilo) té,com gairebé tots els elements


No tota la llet és igual. La proporciói els tipus de greixos, proteïnes, minerals,vitamines, gustos, aromes… varien enfunció de l’animal i la seva alimentació.En cert sentit la llet podria ser –i de feten altres cultures és– com el vi o l’oli, enquè hi ha una gamma variada de tipus iqualitats.

Al mercat hi trobem iogurts produïtsseguint models molt diferents. Podemdistingir clarament dos blocs en funció dela importància que es doni als diferentsingredients i etapes del procés de produc-ció.D’una banda hi hauria els que es carac-teritzen per la qualitat i unicitat de lallet,que donen el protagonisme del procésal maneig ramader.9 D’altra banda hi hauriaels que tenen com a principal elementdiferenciador tot el que no és la llet,i per tant el protagonisme està en altresingredients, ferments funcionals, additius,la presentació...

VARIETAT ESTANDARDITZADA I HOMOGÈNIAAquest segon model és el majoritari irespon normalment a un model industrialde producció de grans volums que esdistribuiran en radis de milers de quilò-metres, que es caracteritza per:

La producció industrial, sigui o no d’unaliment, exigeix una estandarditzacióde les matèries primeres per facilitar-nela manipulació en les cadenes de produc-ció.La llet que arriba a les centrals llete-res havent complert unes normes higiè-niques i sanitàries es barreja tota. Uncop barrejada es fan una sèrie de proces-sos, entre els quals hi pot haver afegir-hi sòlids lactis (llet en pols sencera, sèrumen pols, proteïnes de llet…) per donar-li unes característiques estàndards.El funcionament comercial de les gransescales de distribució requereix que elproducte final no canviï. Un iogurtindustrial té sempre el mateix gust i lamateixa textura a Barcelona i a Sevilla,a l’agost i al gener.La forta competència en el mercat gene-ra una cursa publicitària de diferen-ciació que provoca un creixent assor-timent de gammes i categories. Com

que la matèria primera principal s’es-tandarditza les diferències hauran devenir d’algun altre lloc:– Afegir-hi additius o altres ingredients,

oferir textures o presentacions dife-rents… (iogurts de fruites, de gustos,ensucrats, cremosos, batuts, líquids,mousse, copa…).

– Usar diferents tipus de ferments (bífi-dus,L-casei…) que aporten al produc-te propietats funcionals.

– “Enriquir” la llet amb ingredientsextra o manipular-la per donar-lipropietats funcionals “saludables”segons proves de laboratori (desnatat,calci, greix, omega-3, fibra, vitami-nes…).

Aquesta mateixa lògica de la granproducció pren diverses formes en lesetapes prèvies i posteriors a l’elaboració deliogurt. Si mirem al principi de la cadenaveiem un procés d’intensificació de laproducció de llet (vegeu el Punt 3, a lap. 12) que implica una estandarditzaciódels manejos ramaders independentmentde les seves condicions particulars (racesautòctones, pastures o farratges locals,disponibilitat de terra, clima…).Si miremal final de la cadena, el consum, veiemcom el discurs publicitari-nutritiu ha“estandarditzat” la necessitat de lactis,i ha estès la idea que tots (independent-ment de l’edat o la dieta) hem de consu-mir-ne unes quantes vegades cada dia percobrir l’aportació de calci (vegeu el Punt5, a la p. 16).

PRODUCCIÓ INTEGRALL’altre model de producció entén elproducte i el procés de manera integral, iparteix de l’alimentació de les vaques o finsi tot del cultiu dels farratges, cereals opastures.L’elaboració del iogurt és nomésla culminació d’aquest procés. En aquestmodel els elaboradors normalment pro-dueixen la seva pròpia llet o saben el tipusde maneig que apliquen els seus proveï-dors. Durant l’elaboració es tendeixen aevitar processos d’estandardització i s’uti-litzen pocs additius o ingredients extra.10

Aquesta manera d’entendre el procés és laque inspira a grans trets la producció ecolò-

gica, que atorga el protagonisme a unmaneig ramader adaptat a les seves condi-cions particulars.Tot i així, no podem dirque tota la producció ecològica practiquiaquest model, ni tampoc que ho facinnomés els productors certificats com aecològics.

9 Maneig ramader es refereix al model de rama-deria que segueix una explotació quant a alimen-tació del bestiar, condicions de vida dels animals,producció de farratges, tractament veterinari,etc.10 En el iogurt ecològic està permès afegir lleten pols ecològica però s’està tramitant prohi-bir-ho.

2 DE LLET NOMÉS N’HI HA UNA?

L’acció de la maquinària publicitàriaalimentària tendeix a homogeneïtzar(colonitzar) les nostres cultures alimen-tària i gastronòmica sota la disfressade la varietat de productes. No obstant,és en la diversitat cultural, condicionadaper la diversitat agrícola i biològica,on hi ha la universitat d’aquesta maqui-nària d’investigació funcional. Els lactisfuncionals que intenten reduir el coles-terol s’han desenvolupat a partir d’es-tudis sobre el poc colesterol de poblesmassai africans i el seu consum dellets fermentades pròpies. Les lletsenriquides amb omega-3 “deriven”de la salut cardiovascular dels inuit deGroenlàndia. Les llets fermentadesdels massai i la ingesta de l’omega-3del peix dels inuit s’han desenvolupaten un entorn biològic i una culturaalimentària únics. El món dels alimentsfuncionals no deixa d’enarborar labandera dels milers d’anys de provad’aquestes cultures, mentre el seumateix motor erosiona aquesta diver-sitat cultural i biològica. De quins poblesi varietats de plantes o bacteris deri-varan les noves funcionalitats d’aquí acent anys?

VARIETAT ÉS DIVERSITAT?

Re

flexio

ns co

l·late

rals



El model de producció de grans volumsrequereix una producció elevada de llet.Aquesta producció s’aconsegueix mitjan-çant una ramaderia intensiva: les vaquesestan estabulades11 i s’incrementa la propor-ció de pinsos en la seva dieta,perquè commés pinso mengin més llet produiran.12 Hiha un límit a la quantitat de pinso quepoden ingerir, perquè els causa trastornsdigestius, per això se seleccionen genèti-cament les vaques que més pinso toleren.Però la proporció de pinsos concentratsque solen menjar, juntament amb altresaspectes, eles afebleix la salut, de maneraque la freqüència de les malalties augmen-ta,el nombre de parts disminueix i els anys

de vida s’escurcen. En aquest tipus deramaderia el productor no es preocupaper la qualitat particular de la seva llet (jaque posteriorment serà estandarditzada),i el seu principal incentiu és la quantitat.

Dintre de la ramaderia convencional(no ecològica) encara perviu el modelextensiu tradicional.Té com a princi-pi bàsic l’adaptació al seu medi particular,i això genera un maneig sostenible de l’ex-plotació perquè és la capacitat d’aquestmedi el que determina la quantitat de lletque es pot arribar a produir. El modelextensiu està en retrocés, si bé encara algu-nes explotacions petites i mitjanes,especial-ment a la cornisa cantàbrica13 i zones de

muntanya, mantenen un cert mestissatgede models.

Finalment tenim la ramaderia ecolò-gica, que combina la preocupació per la

En general pocs recursos propis, sense pasturesni cultiu de farratges; proporció de pinso concen-trat més gran.

Inseminació artificial, es compra semen gene-ralment de vaca frisona a empreses americaneso europees.

Les vaques són sempre a l’estable o al pati d’exer-cici. No hi ha normativa per a nombre de m2 pervaca.

Vaques estressades pels volums de produccióque se’ls exigeix i l’estabulació permanent. Sistemaimmunològic afeblit. Malalties freqüents a lesmamelles i les potes. La vida s’escurça a 2-3 parts.

35-50 litres diaris per vaca.

Les dimensions de les explotacions generen mésnecessitat d’automatització. No cal maquinàriade cultiu.

Ús freqüent d’antibiòtics i altres medicaments(amb períodes d’espera sense vendre la llet) perl’elevada incidència de malalties.1

Se’n generen molts i l’explotació no té terrenyon usar-los com a adob.

Més greix saturat, relació entre els greixos insa-turats Omega6/Omega3 desequilibrada,2 mésproteïna, menys gust i consistència.

Alimentació de les vaques

Genètica

Benestaranimal

Salut

Producció

Mecanització

Medicaments

Purins

Producte final:llet

Majoritàriament farratges propis refor-çats amb pinso i cada vegada menys pastu-ratge.

L’explotació depèn dels cultius i pastu-res de la zona.

Inseminació artificial o muntada natural.Les races autòctones estan molt margi-nades.

Estable a l’hivern i aire lliure la resta de l’any,segons les condicions climàtiques.

Poques malalties, 5 o 6 parts.

20-30 litres diaris per vaca (molt variablesegons les particularitats).

Menor necessitat d’automatització de l’es-table, la preparació del pinso i el munyir.Cal maquinària de cultiu.

Menor ús d’antibiòtics però cada vegadamés freqüent.

La proporció purí/terreny de l’explotaciófacilita poder usar-lo com a adob, però laproporció és cada vegada menor.

Menys greix saturat i proteïna, relacióΩ6/Ω3 més equilibrada com més pastu-ratge, més gust i consistència.

Preferentment pastures i farratges propisconreats en ecològic.

Màxim 40% de pinso de cultiu ecològic.

Habitualment muntada natural de toros adap-tats al ramat. Es permet inseminació artifi-cial.

Si el clima ho permet pasturen al prat.No poden estar lligades. L’estable ha de

tenir almenys 6 m2 per vaca.

Poques malalties. Arriben a tenir fins a 7 o8 parts.

15-20 litres diaris per vaca.

Menor necessitat d’automatització. Cal maqui-nària de cultiu.

Pocs antibiòtics, ús de medicaments conven-cionals restringit.

La normativa aconsella manejos i teràpiespreventives i l’ús preferent de l’homeopatiai altres teràpies naturals.

La proporció purí/terreny de l’explotació faci-lita poder usar-lo com a adob.

Es permet un màxim de 2 vaques o 170 kgde nitrogen per hectàrea.

Menys greix saturat, tendència a una rela-ció Ω6/Ω3 equilibrada , menys proteïna, mésgust i consistència.

Intensiu productivista Tradicional extensiu Normativa ecològica

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS DIFERENTS MODELS DE MANEIG RAMADER

1 Avui es controlen força els residus d’antibiòtics a la llet encara que se sap que també hi ha substàncies per evitar-ne la detecció. L’ús d’hormones tambéestà prohibit i sembla que no és generalitzat, però se’n donen casos.2Veure El Debat tal com el planteja el CRIC, p. 17.

11 Les vaques no pasturen i fan vida a les nausramaderes o estables i en patis d’exercici.12 Les vaques són herbívors remugants, la sevaprincipal característica productiva és la de trans-formar la fibra de l’herba i els farratges en llet icarn.També solen menjar cereals (ordi, blat demoro…) i proteïnes vegetals (faves,pèsols, soja...).Els cereals i proteïnes són el que es coneix coma pinso. Els pinsos de producció industrial solencontenir també altres complements com vitami-nes o greixos i s’anomenen pinso concentrat.13 A la cornisa hi ha el 77’3% de les explotacionsespanyoles i només el 55’7% de la producció.

3 COM S’OBTÉ LA LLET


sostenibilitat del model extensiu amb el fetde no usar productes químics de síntesien l’alimentació i la cura de les vaques.Laproducció de llet ecològica continua sentmolt marginal, i la major part es destina ala fabricació de iogurts i formatges.

L’actual procés d’intensificació de laramaderia està marcat en termes econo-micosocials per:

Augment dels costos per litre. L’ali-mentació del bestiar surt més cara en lesexplotacions que no tenen pastures nicultius propis de farratges i per tantcompren tot o gran part de l’aliment—típicament les explotacions més inten-sives. També tenen més despeses enmedicaments i veterinaris (les malaltiessón freqüents), compra de vedelles (enla seva curta vida les vaques no tenenprou parts com per reposar el ramat) ominves de llet (sovint es donen perío-des en què s’ha de llençar la llet devaques tractades amb antibiòtics). Encanvi, en explotacions amb pastures ocultius el cost més important pot ser elsòl, especialment en zones amb pressióurbanística. En conjunt, els costosaugmenten a mesura que l’explotaciós’intensifica.Necessitat de créixer en grandària.Si els costos augmenten i la indústrialàctia paga preus baixos, el marge perlitre disminueix. Per tant, per fer rendi-ble una explotació intensiva hem deproduir molts litres, amb la qual cosanecessitem més vaques, engrandir l’es-table, més pinso, més semen, comprarmés quota de producció…14 Aquestesdimensions no són les adequades per al’explotació familiar.15

Molta necessitat d’inversió.Dels dospunts anteriors es deriva que per inten-sificar cal una inversió de capital moltimportant.Augment de la productivitat pervaca i treballador,però disminució dela productivitat per hectàrea de terrai per unitat energètica. Un estudi quecompara explotacions reals representa-tives dels diferents tipus de maneig mostraque en una d’intensiva la productivitatper vaca és 2’5 vegades més gran,però perproduir l’aliment de les vaques fa faltamolta més extensió de terra. Utilitzantla mateixa quantitat de terra, l’explota-ció extensiva produiria un 14% més de

llet. Fins i tot una explotació extensivaque no dóna gens de cereal a les vaquesté una productivitat per hectàrea un 9%més gran que la intensiva.16 D’altra banda,la ramaderia intensiva de llet té un balançenergètic de 10 a 1 (per cada caloriaproduïda n’utilitza 10 en forma de pesti-cides, maquinària, fertilitzants, pinsos,etc.). 17

La ramaderia es deslliga del terri-tori i contamina. Si les vaques nopasturen i no cal conrear farratges, elnombre de vaques no ha de tenir caprelació amb la superfície de terra de l’ex-plotació,només amb la grandària de l’es-table.Els fems de les vaques passen de seradob per a les pastures i farratges a serun purí contaminant de sòls, rius i aqüí-fers. En l’explotació extensiva la rama-deria està lligada al territori pel fet quenecessita farratge i pastures.Ramaderia “boja”.La pressió constantper augmentar la producció per vaca iamortitzar la gran inversió fa que s’in-corporin tècniques perilloses peròproductives, com alimentar amb farines(avui prohibides) que contenen restesanimals (fins i tot de vaques), que vanprovocar el mal de les vaques boges.Dependència financera i producti-va.Com més s’intensifica més es depèndel banc que presta els diners i de lesempreses subministradores d’aliments,semen,vedells,medicaments, etc.,majo-ritàriament multinacionals. La necessi-tat d’assessorament tècnic i veterinariaugmenta, i també el requeriment d’in-fraestructures portuàries (moltes matè-ries primeres s’importen) i de gestió delspurins contaminants.

Aquest procés d’intensificació és un mésdintre d’un conjunt de factors (dinàmicadel mercat lacti, polítiques agràries, cultu-ra d’ús del sòl…), tots els quals es retro-alimenten entre si i configuren un contextsocioeconòmic que marca una tendènciacap a l’abandó del medi rural. Per a unasocietat un medi rural mort es tradueixen una alimentació de baixa qualitat,unesciutats superpoblades amb qualitat de vidaprecaritzada i la dependència de factorsllunyans i incontrolats per obtenir el menjar.Cap d’aquestes conseqüències semblenfenòmens a ignorar per a cap societat.

A l’apartat El Context (pàgina següent)analitzem aquests factors i les seves conse-qüències amb més detall.

Les cabres i/o ovelles han proporcionat, històricament, la llet en moltes zones.Aquests animals s’adapten millor que les vaques al clima i a les condicions demoltes zones (tipus de pastures, pendent, transhumància…), cosa que afavoreixuna ramaderia més equilibrada i lligada al territori. Per a persones amb intolerànciaa la lactosa la llet de cabra té l’avantatge que en conté menys.

No obstant això, avui dia la llet i elsiogurts que trobem a les botigues sóngairebé exclusivament de vaca, perquè elsseus volums de producció i les possibili-tats d’intensificació són més grans queles de cabres i ovelles. Al final se les hamenjat la intensificació abans que el llop.

I LES CABRES I OVELLES, SE LES HA MENJAT EL LLOP?

14 Des de l’entrada a la UE la producció de lletes regeix per un sistema de quotes pel qual un rama-der posseeix el dret de produir i vendre determinadaquantitat de llet.15 Segons un estudi fet per l’Instituto TécnicoGanadero de Navarra que compara explotacionsde tipus diversos, la quantitat de llet necessàriaper fer-les rendibles és de 213.000 quilos en elmodel intensiu i de 133.000 en l’extensiu, a causade la diferència de costos.16 Pablo Herrera:La productividad,un fin que no justi-fica los medios. Butlletí de l’Associació Vida Sana,primavera 2002.17 Diversos autors: Factor 4. Informe al Club deRoma. Círculo de lectores, 1997.

14 16 JUNY / AGOST 2005

Cisternes plenes, pobles buits

EL CONTEXT

La intensificació de la ramaderia ha anatparal·lela a altres fenòmens sense els

quals no podríem entendre aquest procés.

Funcionament del mercat lacti Laindústria làctia, cada cop més concentra-da, té un paper clau pel fet de pagar elsramaders a base de primes de volum iqualitat. Les de qualitat premien (ambun preu per litre més gran) la quantitat degreix i proteïna,perquè implica més possi-bilitats extra a la indústria (mantegues,nates…).Les primes de volum signifiquenpagar més per litre a qui produeix méslitres. Des de la indústria es justifiquenaquestes primes per la necessitat d’asse-gurar el proveïment i de compensar elscostos de recollida.Des de les agrupacionsde petits ramaders es respon que a Europasobra llet (per això cal posar quotes màxi-mes) i per tant no hi ha perill de despro-veïment, i que la diferència de costos derecollida és entorn de 2 pessetes per litreperò no de les 12 o 13 de les primes. Defet atribueixen les raons ocultes de lesprimes de volum a una estratègia per tren-car la capacitat de negociació de les coope-ratives ramaderes i augmentar marges delnegoci.

Perseguir grans volums i nivells alts degreix i proteïna contribueix a impulsar elmodel ramader intensiu, que com hemvist té unes característiques desfavorablesper a les petites explotacions. Si a això hiafegim que aquestes explotacions rebenmenor preu per litre,perquè fan poca llet,la seva supervivència es dificulta moltíssim.

Calci per a tots Se’ns ha dit tant queel calci dels lactis és necessari que la llet iels iogurts s’han convertit en productesque mengem diverses vegades cada dia.Així s’asseguren alts nivells de demanda iuna concepció generalitzada de la llet coma producte estàndard.A Espanya es consu-meixen 105 quilos de llet i derivats percàpita anualment,més que el total de frui-tes fresques i el doble que d’hortalisses.18

Polítiques agràries Tant les europeescom les estatals i autonòmiques han afavo-rit un model intensiu de grans explotacions,per exemple subvencionant la producciód’algunes matèries primeres per a pinsoso donant facilitats a les grans explotacionsper absorbir quota de producció (les mesu-res més recents sembla que volen revertiraixò però no està clar quin efecte tindran).Tot això emmarcat en un discurs de faltade competitivitat de la petita explotaciófamiliar.

Especulació No hi ha vaques que pastu-rant generin prou rendibilitat econòmicacom per competir amb els diners al comp-tat que suposa vendre el prat a una immo-biliària per construir xalets de cap de setma-na o hotels d’estiu (vegeu la secció Viatges,a la p. 27).

Menyspreu social per la professióagrícola i ramadera Alguns fills deramaders que hem conegut amagaven alcol·legi la professió dels seus pares. Moltscomencen la carrera laboral en la cons-trucció o l’hostaleria.

Discurs productivistaTenim l’imagi-nari del “més és millor” que es reflecteixen grans vaques de molts litres, grans esta-bles, grans tractors… D’altra banda hi hales freqüents visites a les granges de comer-cials de les empreses de medicaments,pinsos, semen… amb la targeta de “tenimla solució ràpida i còmoda, aquí i ara”.

El model de la soja L’expansió de laproducció industrial de pinsos és clau enel procés d’intensificació. Un cas signifi-catiu és el de la soja,que era un llegum (ricen proteïna vegetal, bo per incrementarla producció de llet de les vaques) desco-negut a Occident durant segles. Avui és

un dels motors de l’agronegoci mundial.Diversos països entre els quals destaquenEstats Units,Argentina i Brasil s’han espe-cialitzat en la producció i exportació devolums milionaris de soja per a elabora-ció de pinsos.La soja és un dels cultius enels quals l’agricultura transgènica està mésdesenvolupada i en els quals la concen-tració oligopòlica de les multinacionals esfa més palesa.19 A l’Estat espanyol entrenanualment sis milions de tones de soja i blatde moro transgènic, un 80% dels quals esdestina a pinsos.20 Per tant, ara per ara unagran part del bestiar espanyol té transgè-nics en la dieta.L’expansió del model de lasoja transgènica té una doble cara de greusconseqüències en països productors iconsumidors (vegeu la secció Perquès, p.4,i Viatges, p. 27).

Al final de tot aquest procés trobem milersde petites i mitjanes explotacions que aban-donen el sector anualment,malgrat que sónles que fixen més població en moltes àreesrurals; en dotze anys s’han reduït en mésd’un 73% (vegeu la gràfica), i la produc-ció mitjana per explotació ha augmentatun 40% en només quatre anys. Si bé elprocés és generalitzat,hi ha força diferèn-cia entre zones quant a grau d’intensificació:la grandària mitjana d’una explotació aValència és més de 9 vegades la grandàriamitjana a Galícia.

Com a conseqüència sobrevé una rama-deria que, tot i que dóna feina a moltamenys gent,produeix globalment la matei-xa quantitat de llet que la ramaderia exten-siva,21 tot i que de qualitat dubtosa, rendi-bilitat i productivitat relatives, i amb unimpacte ecològic important. D’aquestamanera el procés d’intensificació esconverteix en un motor de la despo-blació rural, i per tant d’un territoridesequilibrat, d’una alimentació de baixaqualitat, d’unes ciutats superpoblades idesagradables i d’una pèrdua de sobiraniaalimentària.

EVOLUCIÓ DE LA RAMADERIADE LLET A L’ESTAT ESPANYOL

1991/92

0

20

1995/96 1999/00

Font: Coordinadora de Organizacionesde Agricultores y Ganaderos (COAG):Anuario 2004.

145

2003/04

40

60

80

100

120

140

160

96

61

39

No

mb

re d

’exp

lota

cio

ns

(en

mile

rs)

18 Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació:Panelde Consumo Alimentario 2004.19 Opcions núm. 12, secció Lligams.20 Estimacions de Greenpeace, no hi ha dadesoficials.21 Espanya produeix més o menys la mateixa quan-titat de llet des de la seva entrada a la UE, perquèestà marcada per les quotes làcties assignades.


La cerca de diferenciació que comentàvemen el Punt 2 és clau en l’evolució publi-citària. En els últims anys ha anat aparei-xent una ampliació sense límits de cate-gories de iogurt destinades a satisfer (itambé a crear) un sens fi de “necessitats”.L’última moda són els “lactis” de soja, unllegum desconegut fins fa molt poc i avuiomnipresent.

SALUT I BELLESAUn dels últims fenòmens han estat lesllets fermentades probiòtiques i elsiogurts enriquits (Actimel, bífidus actiu,esterols vegetals i omega-3, enriquits ambcalci i vitamines…).Un mercat en expan-sió i amb especial valor afegit per a laindústria: l’any 2003,per exemple, aques-tes eren les categories de iogurt amb mésvalor de mercat (un 37%, gairebé 500milions d’euros),22 per sobre del iogurtnatural o el de gustos. La publicitat fa úsd’un llenguatge pseudocientífic per expli-car-nos les qualitats saludables que se’lsatribueixen, però la literatura científicaestà lluny de poder demostrar-ne moltesd’elles.23

La idea de cuidar la línia (o d’aconse-guir la bellesa atlètica d’un cos Danone)sol aparèixer completant la noció de lasalut. Com diu l’eslògan de Danone, el

iogurt Et cuida per dintre. I això es nota perfora.

NUTRICIÓAquest enfocament predomina en els anun-cis de productes dirigits als nens.La publi-citat de Mi primer Danone assegura queaquesta gamma representa una ajuda moltespecial per a l’alimentació i salut del seu bebè,perquè a més d’alimentar-lo li garanteix unaprotecció a la seva mesura.En aquest cas la legi-timació cientificomèdica no pot faltar:l’anunci ens recorda que el producte estàelaborat per experts en nutrició infantil i que,en cas de dubte, podem consultar amb elnostre pediatre.

PLAER NATURALImatges de iogurts hipercremosos, fruitesparadisíaques, iogurts que es mosseguen(Daníssimo), mirades sensuals de plaer…que s’acompanyen d’imatges de vaques enprats verds de muntanya i ramaderes ambcàntirs de llet que, com hem vist al Punt3, tenen poc a veure amb la realitat.

LES QUALITATS DEPENEN DEL COMPRADOREls criteris que determinen que d’unproducte es destaqui una qualitat o unaaltra són principalment comercials. Per

exemple,Danao en el moment del seu llan-çament es relacionava amb les dones jovesamb una imatge sensual i moderna, peròla campanya va tenir poc èxit.Llavors l’em-presa va decidir dirigir-se a un públic dife-rent i va començar a publicitar les “quali-tats nutritives” del producte i a dirigir-sea les mestresses de casa amb fills petits.

4 IOGURÍSSIM

Falsos bio Cin-quanta organitza-cions diverses24

denuncien que lallei espanyola permet, en contra de la legislació europea,usar la paraula bio en productes que no procedeixen d’agri-cultura o ramaderia ecològica, recurs que utilitzen per exem-ple els iogurts BIO. Poc abans de tancar l’edició d’aquestnúmero el Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar quela llei espanyola és efectivament contrària a la legislacióeuropea i s’ha abolir.De debò, Cindy? La Federación de Consumidores en Acción(FACUA) va denunciar la campanya de Danone en la qualCindy Crawford assegura que consumint els desnatats Danoneno necessita fer dieta per reduir els quilos.

24 www.ecologistasenaccion.org/IMG/_article_PDF/article_1961.pdf.

ENGANYS

22 Revista Aral, setembre 2003.23 www.quimicaviva.qb.fcen.uba.ar/v4n1/taran-to.htm.

16 16 JUNY / AGOST 2005


iogurt equival a una poma (50 gr).27 Enrealitat, en un iogurt de fruites la propor-ció de fruita sol ser del 7-9% (8-11 gr), ino és fresca sinó en forma de melmeladao puré i amb conservants.

Iogurt casolà Podem fer fàcilment iogurta casa i triar nosaltres la llet, estalviar-nosenvasos, transport i diners, i prendre’l eixintde fer amb el màxim nombre de micro-bis actius (vegeu Opcions 13 p. 22, dispo-nible a www.opcions.org/articles/iogurt.htm).

Quefir de llet És una llet fermentadaque es fa a partir d’uns nòduls (colòniesde llevats, fongs i bacteris). Pot fermentaruna o dues vegades, en aquest cas l’àcidlàctic és més assimilable que el del iogurt.Hi ha una tradició de fer quefir a casa i rega-lar aquests nòduls, ja que es reprodueixenmolt ràpidament i de seguida en sobren.28

Altres aliments vius no lactisExisteixen aliments probiòtics (que actuensobre la flora intestinal) que no són lactis:el quefir d’aigua,28 el miso,29 la col fermen-tada o choucroute…

El calci: no només quantitat, tambéequilibri Quan una gran marca diu en

la publicitat que la tarrina de iogurt contéel 30% de la quantitat diària recomanada decalci segons l’Organització Mundial de laSalut i recomana un consum de 3 o 4iogurts diaris està sent parcial i simplista.El cos no és com una olla que, si hi faltasal, se n’hi tira; els nutrients s’assimilen enmolts casos segons les proporcions quemantenen amb altres nutrients.És veritatque la llet és molt rica en calci i que aquesten el iogurt és més assimilable,però ha d’es-tar en una proporció adequada amb elmagnesi i el fòsfor, per exemple.Aquestaproporció és millor en altres aliments comara les fulles verdes de les cols o les bledes,o les nous.

25 Panells educatius d’Ecologistas en Acción.26 Document intern de Greenpeace,2005. Inclouproducció de soja i pastures de bestiar.27 Dades d’una enquesta feta per Catalunya Qualitat.28 Més informació a www.lanaturaleza.net/kefir-leche.htm,on trobarem un fòrum i una xarxa depersones disposades a enviar-nos nòduls.MercedesBlasco: Com cura el quefir. La Magrana 2002.29 Fermentat de cereals o llegums d’origen orien-tal.

Bona part de la terra fèrtil i la producciód’aliments del planeta es destina a alimen-tar bestiar: el 70% de la collita mundial deblat de moro, el 50% de la de blat i el 95%de la de soja; en països amb problemes defam com el Brasil,el 23% de les terres de cul-tiu es destinen a soja per a l’exportacióper fer-ne pinsos.25 A això cal sumar-hi elfet que la soja és un dels principals motorsde la desforestació tropical (representa el41% de la desforestació amazònica).26

A l’hora de decidir la quantitat de iogurtque volem menjar,a part de tenir en comp-te les consideracions del Punt 1 hem deveure la perspectiva global. Problemescom la fam i la desnutrició, les bossesmassives de pobresa a les perifèries de lesciutats o la desforestació tenen molt a veureamb el nostre sobreconsum de carns ilactis.

Recuperar la fruita Hi ha qui fa lalectura que els iogurts i postres làcties handesplaçat la fruita de les nostres dietes,especialment en els nens. De fet, un 42%de la població considera que els iogurtssón idonis per substituir la fruita i un 25%dels nens diuen que no mengen fruitaperquè ja en mengen en els iogurts; mésde la meitat de la gent enquestada estimaque la quantitat de fruita que conté un

5 REDUIR EL CONSUM, ALTERNATIVES


30 Diversos estudis estrangers i un realitzat pel Centrode Investigación y Formación Agraria de Cantabria.Segons ha explicat a Opcions, l’Instituto PulevaOmega 3 sap que aquest fenomen es dóna,però treuimportància a la qualitat dels greixos de la llet pelfet que tots es perden quan es desnata.31 L’Estat espanyol exporta greixos de la llet perquès’exigeixen nivells alts de greix als ramaders peròconsumim poca mantega i nata.32 Investigadora en nutrició de l’Institut del Fred delCSIC.

ALGUNS CONEIXEMENTS QUE ELS ANUNCIS NO ENS DONENL’omega-3 (Ω3) és un greix,en concret unàcid gras poliinsaturat (colesterol bo). Ésessencial per a la nostra vida i l’obtenimper exemple del sèsam, les nous o el peixblau. De cara a uns nivells de colesterolsaludables el més interessant és la propor-ció Ω6/Ω3 (l’omega-6 és un altre greix po-liinsaturat); es recomana que sigui com amolt de 4 a 1.

Les etiquetes de les llets que trobem ales botigues només parlen de “greix”a se-ques.Les de llets enriquides amb Ω3 dife-rencien entre greixos però no indiquenla proporció Ω6/Ω3.

Diversos estudis científics mostren quela llet de vaques que pasturen o mengenherba fresca conté la proporció Ω6/Ω3recomanada,mentre que la de vaques ambuna quantitat elevada de pinsos concen-trats en la dieta té massa Ω6 respecte apoc Ω3, i una proporció de greixos satu-rats més gran. 30

LÒGIQUES PARCIALS, ATZAGAIADA GLOBALLa lògica que dóna lloc al naixement d’ali-ments funcionals com la llet enriquidaamb omega-3 és contundent.Vegem. Hiha una sensibilitat comercial sobre els greusproblemes de salut vinculats amb el consumexcessiu de greixos saturats. La llet és unaliment amb greixos (saturats i insaturats);per tant la desnato i n’elimino tot tipusde greixos. Els greixos els venc o en faigaltres productes (nates i mantegues).31

Donada l’actual necessitat de diferencia-ció, només desnatar-la és poc cridaner; isi li afegeixo colesterol bo? Trec l’ome-ga-3 del peix blau, el fico a la llet estàn-dard desnatada i ja està: tenim llet que nonomés no és dolenta per al colesterol sinóque és bona.

És cert? La visió de diversos experts quehem consultat es resumeix en aquesta: lamajoria de les vegades no s’ha demostrat queni les dosis d’enriquiment ni el producte enri-quit siguin la via més adequada per arribar al’objectiu que es persegueix.32 I és que el debatestà immers en el relativisme de sempre:nada es verdad ni es mentira, todo es según elcolor del cristal con que se mira.

Por el mar corren las liebres, por el monte las sardinas

EL DEBAT TAL COM EL PLANTEJA EL CRIC

Però anem una mica més enllàd’aquest debat.Si volem llet sensegreix saturat però amb prou Ω3,per què la indústria segueixexigint als ramaders alts nivellsde greix en genèric, amb la qualcosa fomenta l’ús de pinsosconcentrats que desequilibrenla proporció Ω6/Ω3? Per quèun ramader que fa pasturatge iper tant produeix llet amb unabona proporció Ω6/Ω3 és pena-litzat econòmicament pel fetque la llet té poc greix saturat?Per què es parla dels greixos comsi tots fossin iguals, en ple segleXXI? Per què amb els actualsproblemes de colesterol es continua reco-manant de manera enganyosa un consumexcessiu de lactis?

La “lògica contundent” que comentà-vem resulta ser una lògica parcial quenomés funciona al departament de màrque-ting.Una lògica que entén l’aliment comun objecte desmuntable en el qual es podenposar i treure peces i no com a resultatd’un procés des de la terra i l’animal. Defet durant la recerca hem percebut desin-terès o sorpresa en la majoria d’expertsque hem consultat (ramaders, indústria,investigadors) sobre com treballar les quali-tats del producte final a partir de l’ali-mentació animal. I és en aquesta lògicaparcial on sorgeix l’alimentació funcionalque entén la salut i la dieta de manerasegmentada:“aquest aspecte de la salut téa veure amb aquest nutrient, si en prencen dosis abundants ja estic cobert”.

Quan segmentem els processos buscantnomés lògiques parcials es van generantatzagaiades globals: la societat del coles-terol global, amb lucratives llets enriqui-des de grans vaques empobrides i ambprats i pobles buits.Una lògica que no ensdeixa veure que l’omega-3 de les sardi-nes ja corre per les muntanyes. Per quèno ho veiem?

Algunes fonts d’informació que hem consultatEmpreses i organitzacions gremials del sector (Capsa, Confederació Espanyola de Fabricantsd’Aliments Compostos per a Animals, Federació Espanyola d’Indústries Làcties, Granja Río Pradillo,PurNatur, Raphel Lladó), ramaders i organitzacions agràries (Cooperativa Agrícola Plana de Vic iTomàs Grau (Catalunya), Cooperativa Los Valles Unidos del Asón i Jesús Alonso (Cantàbria)),centres de recerca (Centre d’Investigació Agrària de Mabegondo (Galícia), Institut del Fred delCSIC, Servei Regional d’Investigació i Desenvolupament Agroalimentari i Institut de ProduccióLàctia d’Astúries, Centre d’Investigació i Formació Agrària i Instituto Heras (Cantàbria), InstitutoOmega 3 de Puleva, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (Catalunya)), experts (RosaRoura, M. Àngels López Rigués), organitzacions ecologistes (ARCA, Ecologistas en Acción,Greenpeace), sindicats (Euskal Herriko Nekazarien Elkartasuna, Federació Agrolimentària de CCOO,Unión de Ganaderos y Agricultores Montañeses-COAG), administracions (Consell Regulador del’Agricultura Ecològica de Catalunya, Dept. de Comerç, Turisme i Consum i Dept. d’Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya), publicacions (Agrocultura, Ekolurra, ElEcologista, La Fertilidad de la Tierra, The Ecologist para España y Latinoamérica, GanaderíaSostenible Cornisa Cantábrica (COAG), Revista Aral, Alimarket, El País) i les que apareixen referen-ciades com a notes al peu.

18 16 JUNY / AGOST 2005

Un cop enteses i conegudes les possibili-tats del iogurt i les alternatives que hi ha,si volem comprar iogurts el principal quehem de tenir en compte des de la pers-pectiva d’Opcions és el model de produc-ció de la llet, perquè és la clau nutritivadel producte i l’etapa del procés que témés transcendència social i ecològica.

Com hem vist, per a la major part de lesmarques convencionals la llet és unproducte estàndard que es produeix mas-sivament seguint en general el patró dela ramaderia intensiva. Entre els milersde proveïdors d’aquestes marques hi haprobablement ramaders amb manejospoc intensius, però no ho podem saber

perquè tota la llet es barreja amb la restaen un tanc comú.També tenim elaboradors de iogurtecològic, la llet dels quals està produï-da amb un maneig ramader més soste-nible (la normativa de ramaderia ecolò-gica estableix uns mínims per perseguiraquesta sostenibilitat). Ara per ara a

6 A QUI COMPREM?

Marca Empresa

Quesería Artesanalde Sacramenia

CorporaciónAlimentariaPeñasanta(CAPSA)

Groupe Danone

Quesos Artesanosde Letur

Granja La Sierra

Granja Noé

La Fageda sccl

Mas Claperol

Nestlé

TipusD'on és

Empresa unipersonal.Sacramenia (Segovia)

Grup empresarial.Asturias

Multinacional.França

Petita.Letur (Albacete)

Petita i familiar.Tezanos de Villaca-rriedo (Cantàbria)

Empresa unipersonal.Alcantarilla (Múrcia)

Cooperativa.Santa Pau (La Garrotxa)

Empresa unipersonal.Sant Feliu de Pallerols(La Garrotxa)

Multinacional.Suïssa

Propietat

Raquel Arranz Bernardino

56’3% Central LecheraAsturiana, 27% CompagnieLaitière Européenne (Fran-ça), 10’9% Cajastur, 5%Caja Rural de Asturias

Eurazeo 7’16%, resta accionistes (cap no té mésdel 3 %)

4 accionistes més del 10%,resta 8 accionistes minori-taris

Dos socis al 50%

Pilar Criado Álvarez

Els socis de la cooperativa

Emili Domènech

250.000 accionistes (cap noté més del 3%)

Activitats

Produeix iogurt, formatge iquallada d'ovella

Fabrica i ven productes lactis

Elabora i ven lactis, aiguaenvasada, galetes i cereals

Cria vaques, elabora i veniogurt, quefir i formatges devaca i de cabra

Cria vaques, produeix i ven llet,iogurt i formatge

Cria cabres, elabora i veniogurt, quefir i altres llets decabra fermentades

Cria vaques, elabora i veniogurt i postres làcties, té unviver forestal i fa treballs dejardineria

Cria vaques, elabora i veniogurts i ocasionalmentformatge

Produeix i ven lactis, nutricióinfantil, refrescos, aigua enva-sada, altres aliments i produc-tes farmacèutics

Treballadors

3

1.578

89.500 (1.772 a

Espanya)

14

2 i familía

7

117

3

247.000(6.500 aEspanya)

Facturació 2004Beneficis 2004(milers d’euros)

No ho revela

673.82622.129

13 700. 0001.527.000

1.600150

276

No ho revela

6.430 No ho revela

No ho revela

55.628.2864.306.000

PERFIL DELS FABRICANTS DE IOGURT

Font de les dades: les empreses mateixes. No contesta indica que l'empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que s’estima més que no es publiqui la

dada.


Espanya en molts casos aquests elabo-radors produeixen la seva pròpia llet.Alguns produeixen també part o tot elfarratge, de manera que creen un cicletancat.33

També podem trobar altres productorsde iogurt sense certificació ecològica,que en alguns casos s’autoanomenenartesans, que fan la llet ells mateixos oseleccionen els proveïdors en funció deltipus de maneig. En aquests casos espoden donar manejos més sosteniblesperò no podem saber-ho del cert llevatque tinguem una relació directa amb elproductor.La llet de granja34 garanteixque la llet és de producció pròpia, peròles característiques que exigeix quant amaneig ramader no ens aporten res

significatiu des d’un punt de vista deconsum conscient.

Com a cada número mostrem a conti-nuació una sèrie d’empreses elaboradoresde iogurt que il·lustren els diferents perfilsde producció que hem descrit. Algunsproductors de iogurt ecològic que noapareixen són:

Andalusia: Sujaira, La Vega de Zagrilla(957 69 47 14)Astúries:Caserío La Madera (985 87 6497)Castella-La Manxa: Cerrón (967 543034)Catalunya:Artelac (93 833 01 33),Nadolç(93 866 85 27), Raphel Lladó (972 56

33 Cicle tancat és un concepte que descriu la ten-dència que l’explotació (o una coalició d’explo-tacions) produeixi la major part del farratge il’herba i reposi el ramat amb els seus vedells.Alcantó de la comercialització proposa l’elaboraciópròpia de productes i la venda directa. És una deles vies per evitar alguns problemes que implicael model intensiu i de gran distribució, a travésde disminuir costos i dependència, retenir part delvalor afegit i tenir una relació més equilibradaamb la natura i el territori.34 És una certificació que emet una empresa priva-da seguint un reglament de la UE. www.applu-sagroalimentario.com.

El mercat de derivats lactis és un delsmés importants en el sector alimenta-ri (7% de la despesa total en alimen-tació el 2004, uns 1.300 milions d’eu-ros). De fet, gairebé totes les empresesde llet líquida han anat incorporanttambé els derivats, perquè tenen mésvalor afegit i els permeten millorar laseva posició davant la gran distribu-ció. Els derivats lactis més consumitssón els iogurts i llets fermentades,amb una mitjana de 14 quilos anualsper càpita.35

La tendència del sector és a la concen-tració empresarial; les petites empre-ses desapareixen. Danone domina elmercat amb més de la meitat de laquota. La segueixen a molta distànciaNestlé (6’2%) i Capsa (4’2%). La prin-cipal competència per a Danone sónles marques de distribució,36 que el2003 ja tenien el 20’4% del mercat(en llet líquida tenen una quota enca-ra més gran, el 33’7%).37

35 Ministeri d’Agricultura: Panel de ConsumoAlimentario 2004.36 Són marques propietat de les empresesde gran distribució (vegeu Opcions núm. 12).37 Anuari Aral 2003.

UN COP D’ULL AL SECTOR

Mercat

Província deSegovia

98% Espanya, 2% estranger

Tot el món

2% Castella-LaManxa, 96% Espa-nya, 2% estranger

50% Cantàbria,50% restad'Espanya

99% Espanya, 1% Portugal i França

Catalunya

MajoritàriamentCatalunya

Tot el món

Punts de venda

Botiga pròpia, altres boti-gues, hostaleria i fires

Tot tipus de comerçosexcepte ecològics


Grans àrees comercials,botigues majoritària-ment ecològiques

Botigues especialitzades,cooperatives de consumecològic

Grans àrees comercials,botigues de productesecològics i dietètics,venda directa

Grans àrees comercials,botigues especialitzades,equipaments socials(hospitals, escoles...)

Botigues ecològiques,gurmet i cooperatives deconsum ecològic


Altres marques a Espanya

Daniel el Chato de Sacra-menia, Cuajada Artesana

Ato, Larsa, Agua de Cuevas

Actimel, Bio Vitalínea, FontVella, Lanjarón, Evian, Prince,Lu

Forest-pot

LC1, Sveltesse, Dalky, Flanby,Petit-Suisse, Alpina, Ideal, LaLechera, Lacta, La Choza,Nestlé, Nutricia, i altres1

Contacte

921 52 75 56

985 101 100www.capsa.es

93 291 20 00www.danone.es

96 742 60 66www.elcanterodeletur.com

942 59 01 85

968 892909www.serconet.com/noe

972 68 10 10www.fageda.com

972 444 377www.masclaperol.com

www.nestle.comFilial a Espanya: 93 480 51 00

1. Nesquik, Flor de Esgueva, Choclait, Ama, Aquarel, Bonka, Buitoni, Chef, Davigel, Eko, Gloria, Litoral, Maggi,

Mixochoc, Mokanor, Nescafé, Nestea, Nidina, Nativa, Solis, Yoco, Viladrau, San Narciso, Peñaclara, Imperial,

Vittel, S. Pellegrino, Perrier, Contrex, Acqua Panna, Friskies, Nido, Beneful, Encia, Elite Nutrición, Tonus, Felix

51 96), Vegetalia (93 866 61 61,www.vegetalia.com)Galícia: Arqueixal (982 38 02 51),Loureiro (988 28 74 49)Madrid: Río Pradillo (91 852 05 67)País Basc: Lastur (943 60 37 04,www.lastur.net).

20 16 JUNY / AGOST 2005

CaprísÉs una empresa de Segòvia on treballennomés dones. Fa formatges, quallades iiogurts artesanals amb la llet de les sevesovelles, de la raça autòctona churra. Elmaneig no és ecològic però no està gaireintensificat. Un 60% de la dieta de lesovelles és pinso que compra a la coope-rativa local, i que com la immensa majo-ria del pinso convencional a Espanya noestà lliure d’ingredients transgènics.

Central Lechera AsturianaAquesta marca pertany a la CorporaciónAlimentaria Peñasanta (CAPSA), que vanéixer el 1997 fruit de la fusió de CentralLechera Asturiana amb Iberlat.Capsa tambéés propietària de les marques Larsa (Galícia)i Ato (Catalunya).Actualment és líder envendes de llet líquida.

DanoneL’empresa Danone es va fundar a Barcelonael 1919.Avui el 55’7% pertany a GroupeDanone, un important grup multinacio-nal francès que produeix i ven lactis, sucs,aigua, galetes i aliments infantils. És lalíder indiscutible en iogurts amb una benaconseguida imatge de “saludable”, queté a veure amb el fet que és la quartaempresa en despesa publicitària a Espanya(gairebé 69 milions d’euros).Va ser la prin-cipal promotora dels falsos bio amb la sevamarca BIO, que pròximament canviarà

per Activia (la UE acaba de prohibir elsfalsos bio).

Ha estat denunciada per violar el codide conducta de l’Organització Mundial dela Salut sobre la publicitat d’aliments pera bebès (vegeu l’apartat dedicat a Nestlé).38

El Cantero de LeturEs va fundar a Letur (Albacete) el 1990.Ésuna de les empreses de producció de deri-vats lactis ecològics més grans d’Espanya.Tant l’explotació ramadera com les duesplantes de producció són a Letur, i des d’allàdistribueix a tot l’Estat 3.000 iogurts diaris.

Granja La SierraEra una ramaderia familiar convencionalde Cantàbria, amb molta tradició. Haviacomençat a intensificar-se però va decidirfer marxa enrere i saltar a la produccióecològica i a l’elaboració dels seus propisderivats.D’aquesta manera tres generacionsde la família poden continuar vivint de laramaderia al seu poble.Fa un maneig espe-cialment extensiu.

També fa formatge fresc i llet,que uperit-za i envasa la marca Bon Pastor.Tot i quetota la llet és ecològica, la meitat la vencom a convencional perquè no hi ha proumercat ecològic.Ven part de la produccióa cooperatives de consum ecològic i pervenda directa a la granja.

Granja NoéÉs una granja de cabres de la raça autòc-tona granadina-murciana en una zona semi-desèrtica. Hi treballen sobretot dones.Elabora iogurt i altres llets fermentades(leben i labneh).

Havia fet producció ecològica però arano té la certificació (preveu tenir-la aviat).Fa un maneig no intensiu,però sense pastu-ratge. No dóna pinsos concentrats alsanimals i els maneja de forma respectuo-sa amb el seu desenvolupament (repro-ducció per muntada natural, no mutila-cions, les cries fan lactància natural...).

La FagedaCooperativa mixta d’integració sociola-boral en què 78 dels 117 treballadors sóndiscapacitats o malalts mentals.La van fundarel 1982 professionals de la psiquiatria queveien en l’espai laboral real una possibili-tat per a la integració i rehabilitació d’aques-tes persones, canviant el seu paper en la famí-lia i la societat i millorant la seva autoestima.

També ofereix serveis assistencials gratuïts(tallers, activitats, residència) finançats perles administracions públiques per a disca-pacitats que no poden treballar o no tenenfamília que se’n pugui fer càrrec.

La finca està situada dintre d’un parcnatural,per la qual cosa l’impacte ambien-tal de les seves activitats està especialmentcontrolat. El maneig ramader és conven-cional no extensiu però no està gaire inten-sificat.Tot i que té un volum de produc-ció important (11.000 litres diaris) concepla qualitat del iogurt des de l’alimentacióde les vaques i no estandarditza la llet.Compra el pinso a productors coneguts;les vaques no mengen soja ni cap alimenttransgènic.

Mas ClaperolÉs un ramader ecològic amb una explo-tació molt extensiva. Produeix tot el seufarratge i dóna molt poc pinso a les vaques.Té un sistema d’apadrinament de vaques queli proporciona alhora finançament sensecrèdits ni interessos i un canal de comu-nicació directa amb els consumidors. Elspadrins aporten 1.500 euros al negoci ireben a casa iogurts i llet a preu de majo-rista fins a arribar a una suma total delmateix valor. Si volen poden establir rela-ció amb la vaca que han apadrinat i ambla granja.

Ven part de la producció a cooperativesde consum ecològic.

38 www.ibfan.org.

LOS PUNTOS CALIENTES DEL YOGUR

Totes les empreses que hem contac-tat expliquen que no usen ingredientstransgènics; de fet l’únic ingredient pera lactis del qual existeix versió trans-gènica són els ferments i estan prohi-bits. La via d’entrada d’aliments trans-gènics als nostres camps, plats i iogurtssón la soja i el blat de moro amb elsquals es fan pinsos. Segons la CESFAC,gremi dels fabricants de pinsos queagrupa el 80%-85% de la produccióespanyola, ara per ara es consideratransgènic pràcticament el 100% delpinso espanyol (a Europa és el 90%).Només podem estar segurs que elspinsos no són transgènics si la produc-ció és ecològica o coneixem directa-ment el productor.

PINSOS TRANSGÈNICS

No obstant és una empresa que treba-lla en importants campanyes de responsa-bilitat social i imatge.Durant la Cimera dela Terra del 2002 va rebre el premi en blue-washing41 per haver aconseguit emmasca-rar el seu historial d’abusos.

NestléÉs una de les més grans empreses d’ali-mentació mundial (fa molts productesdiferents) i el primer grup lacti al nostrepaís.La seva presència planetària i en diver-sos mercats és paral·lela al seu historial deboicot i crítica des de moviments socialsde tot el món. Ens centrarem en dos as-pectes:Biberons que maten. En 20 païsoss’ha organitzat un boicot a Nestlé desde principis dels 80 per les seves viola-cions permanents del codi de conductade l’OMS sobre la publicitat de llets ialiments per a bebès. L’OMS va redac-tar aquest codi el 1981 per intentar quela publicitat enganyosa de grans marquesno alimenti la xifra de 1’5 milions de

nens que moren anualment per seralimentats amb biberons en condicionsdeficients. L’últim informe sobre viola-cions del codi,de l’any 2004,acusa Nestléde ser la màxima infractora.39

Cafetonet i injustícies. Nestlé és unade les quatre empreses que controlen el50% del mercat mundial de cafè. Unmercat del que viuen 25 milions de famí-lies que s’han empobrit perquè des del1997 el preu que es paga als productorsha caigut un 70% a causa de la sobre-producció induïda per l’FMI i el BancMundial.Un camperol de cafè d’Ugandarebia el 2002 un 2’5% del preu final delcafè, menys del que li costa produir-lo;la part que es queda Nestlé ha arribat aser del 26%.40


39 International Baby Food Action Network:Breaking the Rules,Stretching the Rules 2004. IBFANés una xarxa d’ongs de diversos països que fa 25anys que treballen aquest tema. www.ibfan.org.40 www.boncafe.org, www.sodepau.org.41 Bluewashing es refereix a empreses que s’“embo-liquen” en la bandera blava de l’ONU per asso-ciar la seva imatge als valors de drets humans quel’ONU inspira en molta gent. Atorguen aquestpremi diverses organitzacions que treballen contral’abús de les grans corporacions. www.corp-watch.org.

Empresa

ELS PUNTS CALENTS DEL IOGURT1

1. La primera i última columnes ens donen una idea del grau de localitat de la producció. Danone ha contestat la nostra petició d’informació de manera molt incompleta.

Nestlé no ha contestat.

2. Entre els criteris per escollir els proveïdors no hi ha el tipus de maneig. Podem estimar que gran part de la llet prové d’explotacions intensives.

Origen de la llet i dels farratges

Llet (d’ovella): produc-ció pròpiaFarratges: pagesos del poble

Llet: 75% cornisacantàbrica, 25% restad’Espanya

Llet: tota Espanya

Llet (vaca i cabra):producció pròpia iramaders localsFarratges: pagesosecològics

Llet: producció pròpiaFarratges: 80% propis,20% pagesos ecològics

Llet (de cabra): 50%producció pròpia, 50%un ramader localFarratges: pagesos

Llet: producció pròpiaFarratges: pagesos dela comarca i de Lleida

Llet: producció pròpiaFarratges: producciópròpia

No contesta

Maneig ramader

No intensificatPinso 60%, pasturatgequan les ovelles no donenllet, veterinari convencional

No té criteris significatiusper escollir els proveïdors2


EcològicPinso menys del 50%,pasturatge no, 8 parts pervaca, veterinari convencio-nal i homeopàtic

Ecològic molt extensiuPinso molt poc, pasturatge,7 parts per vaca, veterinarihomeopàtic

ExtensiuUna mica de pinso, pastu-ratge no, ús mínim de medi-caments i vacunes

Ni intensiu ni extensiuPinso 15%, pasturatge no, 4 parts per vaca, veterinariconvencional

Ecològic molt extensiuPinso 10%, pasturatge,veterinari homeopàtic


Fa servir pinsostransgènics?

Sí

No té una políticadefinida

No té una políticadefinida

No

No

No

No

No

No contesta

Fa iogurtecològic?

No

No

No

Sí

Sí

No

No

Sí

No

Distribució del iogurt

Des de Sacramenia a la provincia deSegovia

Des de 4 plantes a tot l’Estat

Des de 5 plantes a tot l’Estat

Des de Letur a totl’Estat

Des de Tezanos deVillacarriedo a Can-tàbria (50%) i restade l’Estat (50%)

Des d’Alcantarilla a tot l’Estat

Des de Santa Pau a Catalunya

Des de Sant Feliu de Pallerols aCatalunya

Des de 2 plantes atot l’Estat i Europa

Elaboració i additius

No estandardit-za.No usa additius

Estandarditzala llet.Usa additius



No estandardit-za..No usa additius






Idee s

Perconsumir d’una altra

mane

ra

Si els microbis (bacteris, fongs, etc.) que hi ha al menjar mateix,a l'aire o al medi i a les mans i als estris amb què manipulem elmenjar estan en condicions (de temperatura, d'humitat, etc.) favo-rables a la seva activitat, proliferen i alhora causen degradacions alsaliments.

El que fan tots els mètodes ancestrals i moderns de conservaciódels aliments és modificar algun aspecte del medi en què estroben els microbis:

Escalfar (bullir, fregir, bany maria, pasteuritzar...), refredar(mantenir en fresc, congelar): els microbis necessiten estar en uncert interval de temperatura per tenir activitat. Per norma gene-ral, si la temperatura puja per sobre d’aquest interval es moren,mentre que si baixa per sota romanen inactius però vius.

Assecar (figues, orellanes...), fumar (peix...), fer el buit: lahumitat i l’aire són imprescindibles per a la major part de la vidamicrobiana.

Sal (curar, salmorra), sucre (almívar, confitures, compotes...),oli (adobar), vinagre (escabetx): els microbis no poden viure enun medi massa salat, dolç o àcid.Tinguem present que el menjar perd qualitat nutritiva en aplicar-li qualsevol tècnica de conservació.

AAllllaarrgguueemm llaa vviiddaa ddeell mmeennjjaarrTrucs i recomanacions UUnneess nnoocciioonnss

bbààssiiqquueess ssoobbrree ppeerrqquuèè eell mmeennjjaarr eess ffaa

mmaallbbéé ii aallgguunneess iiddeeeess mmoollttsseennzziilllleess ppeerr eevviittaarr--hhoo eennssppooddeenn sseerrvviirr ppeerr ffeerr mmééss

ccòòmmooddee mmeennjjaarraalliimmeennttss ffrreessccooss..QQUUÈÈ FFAA MMAALLBBÉÉ EELL MMEENNJJAARR??

Examinem els aliments, incloent-hi els que han caducat fa poc,amb els cinc sentits, i en la majoria sabrem veure si un alimentens pot fer mal. No mengem res sospitós d’estar en mal estat. Hiha casos que no podem detectar, per exemple:

Si s’esquerda un ou, llencem-lo (a la closca hi ha bacteris perju-dicials).

A l’arròs i al pollastre hi pot haver espores de bacteris.Si el mante-nim gaire estona calentet sense menjar-nos-el les espores podengerminar i esdevenir perilloses.És convenient menjar-nos-el o refre-dar-lo de seguida.

Si un gelat està descongelat gaire estona podria proliferar la salmo-nel·la (sobretot si està fet amb ous naturals),per això si en sobra l’hau-ríem de guardar de seguida al congelador.En general el menjar cuinat aguanta bé dos o tres dies a la nevera.

EESSTTÀÀ EENN BBOONN EESSTTAATT??

QQUUÈÈ EELL CCOONNSSEERRVVAA??Guardar qualsevol aliment, des d’un enciam a una garrafa d’oli,en un lloc fresc, sec i fosc. Segons on vivim, un rebost ben ubicati condicionat pot fer la feina de la nevera una bona part de l’any.

No posem a la nevera coses tèbies ni calentes.

Per guardar sobres, escollir la mida de la capsa per tal que quedicom més plena millor (així no hi cabrà aire). Hi ha pots i capses ambun dispositiu mecànic per extreure’n l’aire un cop tancats.El recipient ha de ser sempre net, sense restes de menjar.

Tapem de seguida les begudes que porten gas.

CCOOMM FFEERR--HHOOTrucs genèrics

A la nevera, evitem que un aliment pugui contaminar els altres (carno peix que suquegi, terra dels enciams o els porros...).

La congelació és una de les tècniques de conservació que méspreserva la qualitat nutritiva, i permet conservar per un temps indefi-nit. Es pot congelar pràcticament tot: des del brou fins al julivert, desde cafè fins a llegums cuits. És molt còmode congelar en racions que puguem descongelar individualment.


VVEERRDDUURRAA,, LLLLEEGGUUMMSS,, CCEERREEAALLSSUn cop cuits es guardaran més temps si hitirem un raig d’oli i ho remenem bé perquèquedi tot ben untat.Si la verdura fresca se’ns està pansint i encarano ens l'hem de menjar, la podem bullirperquè duri un parell de dies més. Desprésd’aquests dos dies la podem sofregir i allar-garà encara uns altres dos dies.Si està humida no la guardem en bosses deplàstic.Demanem a la botiga que no ens treguin lesfulles de sobre (cols, enciam, bledes...)perquè ajudaran a conservar les interiors.Si a l’estiu el rebost no és prou fresc, guar-dem la pasta a la nevera per evitar que s’hifacin insectes.

CCAARRNNPerquè el brou no es faci malbé es pot anarbullint cada dos dies, o congelar-lo.Guardem la carn crua d’alguna manera queli toqui una mica d’aire, així trigarà més afer-se rància.

FFRRUUIITTAARentem només la quantitat que ens enmenjarem. Si n’hem rentat de més, eixu-guem-la bé abans de tornar-la a guardar.Si se’ns ha fet massa madura en podem treu-re el tros dolent que hi hagi i fer sucs, batuts,melmelades...

PPAASSTTIISSSSEERRIIAADel pa i els pastissos, fem-ne llesques o tros-sos abans de congelar-los, així podrem anaragafant just la quantitat que en volem. Lesgaletes també es poden congelar.

LLAACCTTIISSAmb la llet que estigui a punt de fer-semalbé podem fer iogurt (vegeu Opcionsn. 13 p. 22) i durarà una setmaneta més.

Tots els trucs que hem descrit, llevat

del de cuinar sobres de menjar, es

poden aplicar sense cap coneixe-

ment ni destresa especial.

Al principi t’has de recordar de fer-

ho. Quan has adquirit el costum ja

ho fas de nord.

Segurament cal més temps per

anar a comprar més d’un aliment

que se’ns ha fet malbé que per

guardar-lo de manera que es

conservi. I seguríssim que costa

més diners.

COSTA GAIRE?

La satisfacció d’evitar llençar

menjar.

Podrem anar a comprar menys

sovint.

Podem cuinar més quantitat de la

que necessitem en un dia i així un

altre dia ja tindrem el menjar

preparat.

Se’ns fa més còmode de menjar

aliments frescos i cuinats a casa i

per tant ens serà menys atractiu

recórrer al menjar precuinat, que

és menys nutritiu i saludable i sol

tenir un impacte ambiental molt

més gran.

QUÈ HI GUANYEM?

El que conservem en un líquid, que quedi completament cobert(anxoves o tonyina en oli o escabetx, feta en salmorra, préssecs en almí-var...).

Tornem les coses a la nevera tan aviat com puguem per evitar que perdin el fred.Així podem allargar molt la vida de la llet o la mantega,per exemple.

Evitem escalfar i refredar diverses vegades un aliment perquè donemoportunitats als bacteris per proliferar. Com hem dit abans, això és espe-cialment arriscat en el cas de l’arròs i el pollastre. Reescalfem les sobresjust abans de menjar-nos-les, i només la quantitat que en menjarem; laresta que es quedi a la nevera.

Cuinem les sobres: croquetes, salses, carn picada, truites, amanides,purés, sopa de pa, brous...


Habitualment fem servirmolts articles de papereria,a l’escola, a l’oficina i acasa. Aquí trobaremalgunes pistes d’hàbits icaracterístiques delsarticles que ens apropen ales opcions mésecològiques.

Eine

s

Per anar a comprar

Pren nota

Recursos per a material de papereria

Els hàbits clau són consumir poc,no malgas-tar i reutilitzar.A l’hora de comprar, cone-guem les característiques dels articles quefan que l’impacte ambiental sigui el menorpossible.Si un nen o nena viu des de petitcostums i opcions com les que proposem,segurament creixerà havent assimilat el fetque forma part de l’entorn, i que no enpot viure al marge.

Pensem que les botigues van intro-duïnt a poc a poc més articles ecològics icada vegada tenim més possibilitats de tro-bar-ne.

QUE DURITapar sempre els estris que contenentinta (bolígrafs, retoladors, etc.).Tenir cura dels objectes: que no rebincops,no mossegar llapis i bolígrafs,prote-gir-los de la pluja i el sol, folrar-los ambfundes reutilitzables…No perdre’ls.Adquirir certa disciplinade desar-los en estoigs, calaixos, arma-ris, etc.En acabar un curs escolar, guardar elmaterial que puguem fer servir el cursvinent.Si utilitzem el paper per les dues caresen necessitarem la meitat.

Escollir objectes que tinguin recanvis:agendes,portamines,bolígrafs,plomes…

ENS HO PODEM FEREstoigs i fundes per folrar llibretes,carpe-tes… amb retalls de roba resistent (p.e.roba texana). Es poden rentar i reutilit-zar. Hi podem posar butxaques (amb osense cremallera) per a bolis, claus…Guies de telèfons, agendes, llibretes…enquadernant paper amb una cara enblanc.Paper per prendre notes, fer la llista dela compra,dibuixar esbossos,etc.: tinguemun calaix o espai on anar guardant fullsque ens sobrin d’una llibreta, sobres,circulars que rebem amb només una caraescrita...

Fa uns quants anys el paper reciclattenia un aspecte bast. Avui n’hi ha demolts aspectes, qualitats i aplicacions(fotocopiadores, impressió…). Que untipus de paper ens sembli bonic o noés una cosa molt subjectiva i lligada acostums i modes.

PAPER LLEIG, PAPER BONIC

Les distribuïdores següents tenen un catàleg majoritària-ment ecològic. Distribueixen a més d’un miler de botiguesde tot l’Estat, podem preguntar-los quina tenim més a prop.

Eco-Reciclat

Eco Sumes

eCRAC

Naturterrae

Paper-Work

93 296 62 24 / [email protected]

96 362 62 45 / www.ecosumes.com

www.eCRAC.8m.com

941 24 82 49

93 298 07 75 / www.paperwork.es

ContacteDistribuïdora

ON PODEM TROBAR ARTICLES ECOLÒGICS


Que no sigui més gruixut del necessari. Un gramatge de 60 gr/m2 gasta menys cel·lulo-sa que un de 80.Prioritzem el reciclat 100% (tota la pasta és reciclada).Si té pasta verge, que provingui de boscos explotats de manera sostenible. Avui hi hauna marca amb el segell FSC: IQEscollir el color natural per evitar el blanquejat i colorants tòxics.Que s’hagi blanquejat sense clor: buscar les sigles TCF o el segell Àngel Blau. Evitemles sigles ECF (indiquen que no s’ha usat clor però sí derivats) i el paper sense cap indi-cació sobre això.A l’ordinador, predeterminem els marges de les pàgines perquè els textos no ocupinmolts fulls. Racionalitzem el que imprimim.

Llibretes: amb tapes de cartró sense plas-tificar (la majoria són plastificades).Agendes: amb recanvis i tapes de pell(n’hi ha de reciclada).Podem fer fundes de roba (vegeu la pàgi-na anterior).

Paper, cartolina i cartró Llibretes, agendes, carpetes

ON ESCRIVIM

Un portamines recarregable pot durartota la vida. Millor de metall o de fusta.Un alllargallapis permet fer servir el llapisquan ja és massa curt per agafar-lo bé.Es poden trobar llapis amb fusta explo-tada de forma sostenible.Alguns llapis tenen la mina més gruixu-da de l’habitual, i requereixen menys fusta.Millor sense acabat o tractats amb ceresnaturals; evitem els vernissos i laques.

Prioritzar els bolígrafs amb mina recan-viable.Si s’han de llençar quan s’acabi la tinta,que siguin biodegradables: són els decartró reciclat, de paper d’algues, de fustao de Mater-Bi (un derivat del midó de blatde moro). Les últimes opcions serien elplàstic reciclat i el plàstic verge.N’hi ha amb tintes vegetals (menys tòxics).Les plomes, millor amb cartutx recarre-gable que amb cartutx recanviable.

Els colorants poden dur metalls pesats.Alguna marca usa només colorants delspermesos en aliments.Fer-ne servir poc. Evitem marcar elstextos sistemàticament, fem-ho amb llapiso bolígraf si ens serveix igualment.Busquem-los sense dissolvents ni alco-hol, que siguin en base a l’aigua.Que el cos no sigui de PVC.En els marcadors-llapis el tub de plàsticse substitueix per fusta, però no coneixemla toxicitat del colorant usat.

Llapis, llapis de colors Bolígrafs, plomes Retoladors, marcadors

AMB QUÈ ESCRIVIM

Si són de plàstic es trenquen fàcilment,escollim-les de metall o fusta.És important que la navalla de la maqui-neta sigui bona perquè duri (no la compremen botigues tipus tot a cent).L’escala dels regles, millor gravada o enrelleu que impresa, perquè no s’esborri.

Hi ha gomes d’esborrar de cautxú natu-ral i de molles de pa.Ingredients que s’han d’evitar especialmenten els correctors: àcids i tricloroetà. N’hiha que tenen el to del paper reciclat.Hi ha coles fetes a base de goma aràbi-ga, que no és tòxica. També en base al’aigua.Una cola instantània per a paper i cartró:aigua amb farina (1 part i 3/4 aprox.).Cintes adhesives: evitem el PVC. Utilitzem-ne com menys millor (sempre seran plàs-tiques).

Carpetes: millor de cartró sense plastifi-car i amb funda reutilitzable.Estoigs: els de roba, sac, cànem…es po-den rentar. Recordem l’opció de fer-los acasa.Arxivadors: millor de cartró reforçat isense plastificar.Portafolis: si els portem d’un lloc a l’al-tre, millor de plàstic. Si els tenim sempreal despatx, millor de cartolina.Carteres i motxilles: millor de roba, fibresnaturals o cuir. Evitem els tractamentsd’impermeabilització sempre que no enssigui realment molt necessària.

Maquinetes, regles, esquadres Per enganxar i corregir Per guardar i transportar

ACCESSORIS

A LA BOTIGA, QUÈ ESCOLLIMBuscar articles fets amb materials reci-clats.Per a objectes que tenen una vida cadu-ca,com llibretes,escollir els materials mésreciclables i amb menor impacte:evitarels plàstics, especialment el PVC; avui elque més es recicla és el polipropilè (PP).Evitar barreges de materials que no espodran separar per reciclar, per exempleles tapes de cartró plastificat.Per a objectes de vida indefinida, esco-llir els materials de menor impacte entre

els que duren més:portamines de metall,maquineta de fusta…Evitar els objectes embolicats en blisters,són prescindibles i solen ser de PVC.N’hi ha sobretot a les botigues d’auto-servei.Objectes amb productes químics (tinta,correctors,coles): fins i tot els més ecolò-gics són tòxics en algun grau. El millorés fer-ne servir com menys millor.Evitemels dissolvents; les substàncies en base al’aigua també contenen tòxics,però engeneral menys.

El símbol del Punt Verd NO diuque l’objecte sigui reciclat ni quees reciclarà, només diu que el

fabricant ha pagat una taxa perquè l’ajun-tament reculli i gestioni el residu de l’em-bolcall.

Llegir les etiquetes i/o demanar alpersonal per la composició i l’origendels objectes. Prioritzar els fabricats aprop.Exigir als comerços que tinguin objec-tes a granel i amb les característiques quedescrivim en aquest article.

26 16 JUNY / AGOST 2005


L’apadrinament és una deles fórmules del queanomenem cooperació aldesenvolupament. Per amolts constitueix una viacòmoda per satisfer eldesig d’aportar el seugranet de sorra alsmoviments per un món mésjust. Si bé els padrins(valgui la redundància) de laidea entenen que lafórmula és vàlida perapropar-nos a la solució delproblema, hi ha diversosarguments que qüestionenaquesta validesa. L’autorens aporta algunes pistesper a la discussió i el debat.

Apadrinaments

El necessari? rostre que hi ha darrerede l’ajuda

CA R LO S BA L L E ST E RO S

L’apadrinament és un senzill sistema decanalització de fons des d’un donant (perso-na, família, classe de col·legi, empresa…)a algú que aparentment té un nom i unscognoms i viu en situació de pobresa iexclusió.Les xifres són espectaculars pel quefa a nombre de beneficiaris: les tres gransdel sector (Intervida, Fundació VicençFerrer i Ayuda en Acción) sumen en totalmés de 500.000 nens apadrinats.

Fa uns quants anys,Vicenç Ferrer, undels pares de la idea, va definir l’apadrina-ment com el sistema de solidaritat més perfec-te per contribuir al desenvolupament dels païsospobres, ja que garanteix una donació permanentdurant un llarg període de temps. La fórmu-la, inventada per Action Aid al Regne Unita principis dels 70,va desembarcar a Espanyael 1981 de mans d’Ayuda en Acción.L’apadrinament és pura màgia.S’estableix uncanal de comunicació fluït entre dues personesque facilita l’acostament al problema i la impli-cació en la seva solució (Gonzalo Crespi,fundador d’Ayuda en Acción).

Però no tothom està d’acord amb aquestpunt de vista. Aquestes línies pretenenajudar a plantejar-se alguna qüestió sobrecap a on es canalitza un corrent solidaripositiu que potser podria emprar-se enuna direcció millor.

Una primera crítica seria que l’apadri-nament és en gran mesura una acciócaritativa, assistencial, de mera transfe-rència de fons des del Nord ric al Sudpobre, que mira de canalitzar fons peratacar les conseqüències (la fam, la faltade sanejament bàsic, etc.) més que lescauses de la misèria i l’exclusió.La gran majoria d’associacions que optenper aquest sistema expliquen que, si bél’apadrinament és a un nen concret,l’apor-tació econòmica està destinada als projec-

Mir

ade s

Degent, sobre coses

tes de desenvolupament de l’ong en lacomunitat on viu el fillol.L’apadrinamentno és, doncs, sinó una eina de màrque-ting per captar fons que en moltes ocasionsjuga amb els vincles emocionals (nensplorosos i desnodrits, bruts…).No obstant, la principal crítica que litrobo és d’índole cultural i formativa.L’apadrinament no sensibilitza ni educa:pot acabar convertit en un apunt en elcompte corrent del padrí, com el rebutde la llum, sense que aquest sàpiga res,ni tan sols es pregunti, sobre per quèaquest nen està en aquestes circumstàn-cies. Pot convertir-se en un costumconsumista; el “Et regalo un nen apadri-nat per Nadal” és un fenomen quecomença a donar-se en la nostra socie-tat i que, en la meva opinió, converteixla solidaritat en un bé de mercat. Elsespanyols som molt susceptibles de parti-cipar en campanyes mitjançant reaccionsemotives, impulsives i superficials.El gran repte al qual ens hauríem d’en-

frontar és precisament com aconseguir elpas de padrí-donant a persona compromesaque no dóna el 0’7% dels seus diners si-nó que es planteja què passa amb el 99’3%restant dels seus diners,del seu temps,delsseus hàbits de vida.Canvia de vida per canviarel món és potser un dels eslògans més benaconseguits i que millor comunica la filo-sofia que hi ha darrere d’una veritableeducació per al desenvolupament.Nomésmitjançant el canvi dels meus hàbits deconsum, d’estalvi, d’estil de vida en defi-nitiva aconseguirem canviar el sentit degir del món. I només quan el món giri enun altre sentit aconseguirem que ja no hihagi nens per apadrinar,perquè no hi hauràpobresa al món.Aquesta és la Utopia perla qual val la pena treballar.

CARLOS BALLESTEROS és profesor de la Universitat PontifíciaComillas, autor de nombrosos estudis sobremàrqueting social i activista del consumresponsable.

Es poden trobar més visions sobre els apadri-naments a www.canalsolidari.org/web/noti-cies/noticia/?id_noticia=5687 i al llibred’Helena Béjar El mal samaritano (Ed.Anagrama 2001).

28 16 JUNY / AGOST 2005

AQUEST NOU NEGOCI ÉS UNA RUÏNA SOCIAL I ECOLÒGICALa Maggie és una noia argentina que esguanya la vida fent cangurs a Bilbao. Laseva família, a l’Argentina, té problemesper arribar a final de mes amb els 150pesos del govern i el que ella els envia.Els seus pares viuen a la regió del Chaco.Menaven una terra arrendada on conrea-ven fruiters, i durant l’època de recolli-da de cotó feien jornals.Però en Federico,el propietari de la terra, l’ha venut a unproductor de soja que ja ha comprat15.000 hectàrees a la regió, algunes debosc.1 D’uns anys ençà tot a la regió s’haconvertit a la producció de soja, inclo-ses les plantacions de cotó.2 És soja trans-gènica de Monsanto. Se sembra ambunes grans màquines i l’únic que neces-sita és que passi l’avió amb el potent glifo-sat, un herbicida també de Monsanto;cap planta excepte aquesta soja pot sobre-viure l’atac del químic.Com que el cultiuno requereix mà d’obra, molts agricul-tors i treballadors agrícoles s’han quedat

sense feina o han tancat la seva explota-ció (a l’Argentina en tanquen 12 cada dia).Al poble de la Maggie 6 de cada 10 adultsestan a l’atur. Davant d’aquesta situacióels seus cosins van marxar a la ciutat abuscar feina però no en van trobar.Araviuen en una villa miseria dels afores deBuenos Aires, esperant poder venir aEspanya com la Maggie.Almenys hi haun menjador comunitari que gestionenvoluntaris on mengen diàriament sojadel programa Soja Solidaria: els produc-tors regalen un quilo per cada tona queexporten com a matèria primera per apinsos.3 Alguna de les tones exportadesanirà al port de Santander.

1 L’expansió del monocultiu industrial de sojaés la principal causa de deforestació de boscnadiu a l’Argentina. Segons Greenpeace causael 38% de la deforestació de l’Amazònia.2 A l’Argentina la soja transgènica s'ha multipli-cat per 16 en 7 anys (ocupa tanta superfície comAndalusia i Aragó juntes).3 Algunes organitzacions relacionen el consummassiu de soja amb anèmies i problemes demalnutrició (www.iguazu.grr.org.ar).

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

VULL UN XALET I LLET BONAL’Eva i l’Ismael viuen a Bilbao però els encantariatenir un xalet per sortir de la ciutat els caps de setma-na, si pot ser prop de la costa per anar a la platja al’estiu. Sembla ser que prop de Suances (Cantàbria)es construiran uns adossats a un preu que es podenpermetre (34 milions). Ara amb l’autopista delCantàbric hi poden arribar en una hora si no hi haembussos.Avui mentre esmorzava l’Ismael es quei-xava que la llet no tenia gust de res. Es va criar enun poble ramader i sap què és la llet.

Cinc instantànies d’unviatge per Cantàbriapassant per l’Argentinaobren qüestionsinteressants. Tenen res aveure els xalets a la costaamb la qualitat del menjar?Si produeixes menysquantitat guanyes sempremenys diners? Exportar delSud al Nord és semprepositiu per a la gent delspaïsos del Sud? Conèixeralguna cosa més sobre lallet que prenc em potajudar a entendre algunacosa sobre la immigració?

Soja, xalets i mala llet

Històries darrere de l’esmorzar

Les situacions que es relaten en aquest articlees basen en situacions i personatges reals queÁlvaro Porro (de la redacció d’Opcions) vaconèixer durant un viatge d’investigació aCantàbria. Les dades són reals, els noms s’hancanviat.Les dades que donem al segon relat s’hanextret del vídeo documental Hambre de soja,de Marcelo Viñas.


SOM SOSTENIBLES PERÒ NO VIABLESEn Donato i la Marta estan buidant casa seva, es muden.Deixensola la Luisa, l’única ramadera que queda al poble, allà dalt a laVega del Pas. El litre de llet els sortia barat, ja que bona part delmenjar de les vaques eren les pastures de la Vega a l’estiu, i a l’hi-vern herba seca que en Donato havia segat a la primavera. Méso menys com feien els seus pares però una mica més còmodei productiu. Però els pagaven poc per la llet: que si té poc greix ipoca proteïna, que si t’estàs allà dalt i me’n dones poca... Els lapagaven a 35 ptes el litre, i com que els costos eren de 25 es queda-ven només 10 ptes. de marge. Els de la Conselleria els van dirque la seva explotació no era viable; no havien sentit aquestaparaula fins fa pocs anys i des de llavors no paren de sentir-la.Fa uns quants mesos una noia del sindicat els va recomanar quees passessin a ecològic perquè la seva llet tenia molta qualitat.

Quines ironies,uns et paguen poc perquè no els agrada la quali-tat de la teva llet i uns altres aprecien justament aquesta qua-litat. En Luis, el del magatzem de pinso, deia que l’ecològic notenia futur.Tot i que el que els agrada són les vaques, davant dela incertesa econòmica van decidir deixar-ho córrer.

Ara en Donato i la Marta baixaran a viure a Celaya, cap dela comarca. Ell treballarà a la serradora on arriben els eucalip-tus de tota la comarca (molts ramaders de la Vega van plantareucaliptus quan van deixar les vaques). La Marta encara no sapa què dedicarà el temps.

SOSTENIBLE + VIABLE ÉS POSSIBLELa família Alonso porta una granja de va-ques lleteres al seu poble del Valle de Asón.Havien arribat a tenir 70 vaques que dona-ven 38 litres diaris,un crèdit de 40 milionsper tornar i moltes despeses:que si la factu-ra dels pinsos, que si el compte del vete-rinari, que si cal comprar més vedelles,que si les medicines… Els diners sortientan de pressa com entraven.

El dia que la Mari Paz, la mare, es vaadonar que no volia que els seus fills pren-

guessin la llet de casa (per com alimenta-ven i cuidaven les vaques) i que no podiaaprendre’s el nom de totes les vaques va deci-dir parar en sec. Els va asseure tots a taulai van decidir baixar el ritme.Ara tenen 45vaques,els donen tres vegades menys pinsoque abans, les treuen a pasturar i fan elsseus propis farratges i ensitjats (sort queno van vendre els prats quan en Serafín,elconstructor,els va posar 25 milions a sobrela taula, fa dos anys). Així els costos perlitre han baixat de 39 a 31 ptes.A la sevacooperativa s’havia acordat ja fa temps

pagar el mateix a tots els socis (la Mari Paz,que n’és la presidenta,n’està molt orgullosa),de manera que els segueixen pagant el litrea 54 ptes. En conjunt els surt més rendi-ble, de fet és per això que en aquesta vallmoltes explotacions familiars petites i mitja-nes han aconseguit sobreviure.Els Alonsos’han arribat a plantejar passar-se a ecolò-gic, tot i que els de la Granja Serrana, ques’hi van passar fa un parell d’anys,expliquenque no hi ha mercat i que tot i que els vaprou bé han de vendre la meitat de la lletcom a convencional.

INGRESSO MOLT PERÒ GUANYO POCL’Antonio segueix amb la ramaderia delseu pare,a Suances,prop de la costa.Quanse’n va fer càrrec va decidir invertir permodernizar-la, tal com li van recomanar.Gràcies a una subvenció i un préstec de75 milions de pessetes va comprar el carromesclador de pinsos, va arribar a les 85vaques i va comprar 300.000 quilos dequota dels veïns que abandonaven.Al prin-cipi treia les vaques als prats,que a Suancesdonen molta herba, però això ja no esporta.Costa molt trobar-ne un per arren-

dar perquè es venen al comptat a cons-tructores.Ara les vaques són gairebé total’estona a l’estable i els dóna sobretot pinso.De cara a produir el màxim de llet en faservir un que duu molta proporció de sojai complexos vitamínics.Així li paguen ellitre a 56 ptes., més que a d’altres de lacooperativa que produeixen menys, i elsingressos pugen.Alhora pugen també lesdespeses: tant pinso surt molt car, les vaquesagafen mamitis cada cop més sovint i hade llençar la llet perquè els ha donat anti-biòtics… El cost per litre li surt a 40 ptes.(sense comptar la devolució del crèdit),de

manera que el marge és de 16 ptes. Moltjust per arribar a pagar les lletres del banc.

Com que el marge és massa ajustat hadecidit comprar 10 vaques més, america-nes, i un robot munyidor que li faciliti lafeina (no vol contractar més immigrants,no cobren gaire però fins que ho han aprèstot…).Per pagar tot això s’acaba de vendreel camp on conreava blat de moro a unaimmobiliària (sembla que hi construiràuns adossats).El problema seran els purins,amb 10 vaques més serà un malson,sap quealgun dia el denunciaran per llençar-los ala pedrera.

La costa de Cantàbria és única per a la ramaderia extensiva perquè lacombinació de pluja amb la suavitat del clima proporciona sis talladesd’herba en un any. És també una zona amb un alt atractiu urbanístic.

L’abandó d’un 80% dels ramaders en 15 anys té molt a veure amb el fetque Cantàbria hagi estat la regió espanyola amb major taxa d’increment de

construcció d’habitatges en els últims deu anys (Diario Montañés,24/7/05), i que 60.000 hectàrees siguin actualment plantacions d’eucalip-

tus, una espècie amb molt interès industrial que degrada el sòl.

30 16 JUNY / AGOST 2005


ecodepósito Triodosuna inversión socialmente responsable, un árbol, un bosque, un futuro...Triodos Bank, referente de la banca ética europea, lanza el primer depósito en España que ofrece rentabilidad y responsabilidad medioambiental. Al abrir su ecodepósito, Triodos Bank plantará un árbol en su nombre, y a partir de 3.000 € consigue también una suscripción anual a una organización medioambiental. Disponemostambién de un ecodepósito Triodos para empresas.

ecodepósito Triodos: imposición a plazo fijo, 2,50% T.A.E.*, a un año, desde 300 € hasta 100.000 €.Para nuevos clientes y clientes actuales que incrementen su saldo máximo histórico confiado a Triodos Bank.

*Liquidación anual de intereses. T.A.E. calculado para un importe de 300 € a 2.999,99 € a un tipo de interés nominal anual del 2,50%. Para importes iguales o superioresa 3.000 €: T.A.E. 2,91%, calculado para10.000 € a un tipo nominal anual del 2,50% más una remuneración en especie de 40 € sujeta a la legislación tributaria vigente.Valor equivalente de la suscripción entre 36 € y 42 €.

alta rentabilidad ecodepósitopor cada ecodepósito plantamos un árbol+ =

rb

e n

º 2

60

4/0

5

Infórmese en: 902 360 940 www.triodos.es

Un banco donde cuenta algo más que el dinero

TlBCon la participación de:

[email protected] · · documental Darwin’s nightmare (s’ha traduït per La pesadilla de...

Documents

Transcript of [email protected] · · documental Darwin’s nightmare (s’ha traduït per La pesadilla de...